RIU SEC 332 - Cerdanyola del Vallès · Institucional/ Ca n’Altimira, AMAP, Pla Estratègic,...

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxriusec #somhistòria - Dia

Internacional de les Dones

La multitudinària rua deCarnaval desfila per la ciutat

MARÇ 2018 / Núm. 332

RIU SEC 332.qxd 26/02/2018 19:29 PÆgina 1

riusec332

EditaAjuntament de CerdanyolaRedacció i fotografiaServei de ComunicacióImpressió i plegatGràfiques GrinverDistribucióBB Solucions SLDipòsit LegalB-8726 / 81Imprès en paper ecològic

Foto portada/ Cartell del 8 de març

i “ Paella popular de Canaletes“ premi comparsa Carnaval 2018

Editorial/ Cap a la vaga feminista

Reportatge/ 50 anys de la UAB

Ciutat/ Eleccions 21D, Comandament Mossos, Carnaval, Beca

Rotary, 8 de març

Institucional/ Ca n’Altimira, AMAP, Pla Estratègic, Agents Cívics,

Parc Taulí, Inauguració obres pavelló

Entrevista/ Ariadna Savall

Equipament Municipal/ Patis oberts

Fem Memòria/ Barberia Hermanos Luna

Esports/ Club Handbol Cerdanyola


33

2 e

dito

rial

3

8 de març: cap a la vaga feminista

El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones Treballadores,una jornada que expressa la lluita de milions de dones queviuen en condicions de precarietat o es troben en situació d'in-justícia social, pel fet d'haver nascut dones. Una jornada queens recorda que la situació de desigualtat enquè vivim les donesés una qüestió estructural, no individual ni privada, i per tantque hem de fer front de forma col·lectiva perquè juntes som mésfortes.Amb la commemoració d'aquesta diada, des del consistori, vo-lem recordar que som persistents en l'elaboració de polítiquesd'igualtat, de la mà dels moviments feministes, que treballendes d'una mirada transversal i interseccional. Per aquest motiu,les jornades del 8 de març d'enguany, es treballen en comissióciutadana i de forma participada.Les polítiques públiques del consistori posen al centre la vida iatenen a tots els àmbits de la vida quotidiana: des d'habitagefins a cultura passant per joventut, gent gran, participació, i unllarg etc., des d'una mirada de gènere.La mirada de gènere de les polítiques d'igualtat pretén trencaramb el binomi dona-home estàtic en què s'educa en la nostrasocietat, on les dones estan sobresocialitzades en l’ètica de lacura i els homes sobresocialitzats en l'ètica del treball produc-tiu. Volem trencar les fronteres del gènere heterocisnormatiuper educar en llibertat.

Trobem exemples significatius que ens mostren que la realitatés crua i persistent: els homes cobren més que les dones entots els trams d'edat i la bretxa salarial es fa més visible en elgrup de 55 anys, la violència masclista és una realitat alarmant:l’any 2017 van morir assessinades 13 dones al Països Catalans,trobem una permanent cosificació de les dones en imatges pu-blicitàries i, fins i tot, cartells de carnaval sexistes que inciten ala violàció de les dones. Són massa els motius que ens empen-yen a seguir expressant el nostre rebuig a aquestes desigualtatsque patim les dones, de la mà del patriarcat i, per això, ens orga-nitzem i seguim amb l'elaboració de polítiques públiques per ala igualtat de dones i homes.Per aquests motius i molts altres, aquest any, el moviment femi-nista ha convocat una Vaga General Feminista amb l'objectiud'aturar el consum, el treball domèstic i de cures, el treball re-munerat i els estudis. Com a Ajuntament, com no pot ser d'unaaltra manera, ens hi adherim. Cal que sumem esforços en la di-namitació del patriarcat capitalista.

T'hi sumes?

#VagaGeneralFeminista#JuntesSomMesFortes

#EnsVolemVives

Editorial


33

2 R

epor

tatg

e 4

Reportatge

50 anys de la Universitat Autònoma (UAB

CCeerrddaannyyoollaa ii UUAABB,, mmaarriiddaattggee ppeennddeennttQue Cerdanyola i la UAB viuen d'esque-nes l'una de l'altre és una d'aquelles fra-ses que hem sentit milers de vegades. Ique no pot ser; que ciutat i universitathan d'anar de la mà. Però la història ésla que és. Rector de 1980 a 1985, Antoni SerraRamoneda considera que estar al termemunicipal de Cerdanyola ha plantejatproblemes a la UAB perquè l'Ajuntamentde Barcelona s'encarrega de pagar des-peses com l'enllumenat a la Universitatde Barcelona i aquí l'alcalde d'aquellsanys, Celestino Sánchez, li deia que elcost de jardineria de la UAB era superioral de tota la ciutat de Cerdanyola i pertant l'Ajuntament no ho podia assumir.

Per a Serra, la Generalitat hauria d'ha-ver tingut en compte "aquest fet diferen-cial" als pressupostos. Qui se'n fa càrrec del cost de la neteja,dels impostos... ha estat motiu de con-flicte permanent. L'actual alcalde,Carles Escolà, reconeix l'existència deproblemes "que encara avui arrosse-guem i, malgrat la voluntat dels dosequips de govern, encara trigarem enresoldre", deixant clar que l'Ajuntamentno renunciarà "als interessos munici-pals perquè hi ha ingressos que han deser per a la ciutat". En tot cas, Escolà creu que la UABmarca en diferents aspectes la ciutat.Així, "Cerdanyola, gràcies a la universi-

tat, no viu el mateix procés d'envelli-ment que la majoria del país", però aixòté un "efecte col·lateral difícil d'afrontarcom és l'elevat preu del mercat de pisosde lloguer". L'alcalde defensa que elsajuntaments haurien de disposar d'ins-truments per intervenir en aquest mer-cat.L'accés a centres d'investigació, progra-mes de formació, elements culturalscom els premis literaris són aspectespositius d'aquesta relació "que no s'hanexplotat prou" i que espera que el marcde confiança creat entre els dos go-verns ajudi a millorar complint l'assigna-tura pendent de disposar d'un centreuniversitari al nucli de Cerdanyola.

La Universitat Autònoma de Barcelona celebra 50 anys, una xifra rodona que encara la fa ser unauniversitat jove, però que serveix per fer balanç i plantejar-se reptes de futurEl 6 de juny de 1968 un decret-llei del go-vern de la dictadura crea la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB). Un mesdesprés, un nou decret crea les primeresquatre facultats: Lletres, Medicina,Ciències i Ciències Econòmiques i designaVicente Villar Palasí, president de laComissió Promotora de la UAB fins que l'a-gost de 1970 es converteix oficialment enel seu primer rector. El primer curs s'iniciaa l'octubre del 68, però encara sense cam-pus a Cerdanyola: Lletres s'instal·la alMonestir de Sant Cugat i Medicina, al'Hospital de Sant Pau. El curs 1969-70, esposen en marxa les facultats de Ciències,també a Sant Pau, i de CiènciesEconòmiques i Empresarials, a l'Escolad'Idiomes de Barcelona. Paral·lelament, la història de l'Autònomacomença a lligar-se al nostre municipi: alfebrer de 1969 s'inicia l'adquisició de te-rrenys a Cerdanyola, una finca que es vacomprar per 150 milions de pessetes i queposteriorment va créixer amb l'expropiacióde finques adjacents. Les obres van ser ràpides i amb edificismal acabats que es lliuraven amb retard,segons indica Antoni Serra Ramoneda, undels fundadors de la UAB i rector de 1980a 1985, que apunta que fins i tot es va ta-par una vila romana per no endarrerir lesobres. Assumpta Cros, estudiant de Lletresd'aquell primer curs i posteriorment profes-sora i vicerectora, recorda les paraules delprofessor Jose Manuel Blecua: " 'no sepuede construir una universidad en un pá-ramo en el desierto' i això és el que era:

desangelat, amb sensació de cosa inhòs-pita on arribàvem per la ruta Ho Chi Minh",camí de l'estació de Bellaterra fins el cam-pus. Però Cros també apunta altra cosa: "hi

havia unes classes esplèndides amb elsmillors professors del món" i que el desertha esdevingut "una ciutat universitària demodel anglosaxó que està molt bé".Aquells primers anys es caracteritzaven

per elements com les dificultats del trans-port, però també una qualitat de les clas-ses única. "Era un privilegi", afirma Cros,que destaca l'alt nivell d'uns professors,molts d'ells "represaliats que havien tingutprohibida la docència", que "s'ho creien,respectaven els alumnes, volien transme-tre..." i amb plans d'estudis moderns. És el moment del Manifest de Bellaterra,l'any 1975, que reivindica una universitatdemocràtica, autònoma i socialment res-ponsable i l'esperit del qual, ara, dins lacommemoració d'aquest cinquanté aniver-sari, es vol recuperar. Carlos Sánchez, vice-rector de Relacions Institucionals, apuntaque l'objectiu és que aquest nou Manifest

Campus UAB a l’any 1972

S'ha de mantenir laconcepció de servei

públic a la societat ambvalors humans


de Bellaterra expliqui com vol ser la UABdel futur. En aquell moment també es redactavenels estatuts de la UAB de forma "molt con-junta i participativa", segons recorda la pro-fessora de Farmacologia des de 1976 i ac-tualment rectora de la universitat, unaMargarita Arboix que assegura que des delprimer dia es tenia clar "el convencimentque era una universitat pública que haviade tornar a la societat el que li dona: for-mar professionals que jugarien un paperen la política, l'economia, les empreses,

els moviments socials...". Arboix insisteixtambé que altre element que han tingutclar a l'Autònoma "són els drets de les per-sones, pensar que estem formant ciuta-dans tenint present la igualtat de gènere,la de les persones, la llibertat d'expressió...Per a la rectora, hi ha un tercer convenci-ment que es manté des del primer dia:"una gran qualitat en la docència i la re-cerca tot i les retallades importantíssimesdels últims anys" que considera que hanprovocat que no hi hagi un autèntic PlaBolonya aplicat, però sí que s'hagi dificultatl'accés a la universitat a les classes popu-lars.Una universitat pública amb vocació deser-ho però en què l'alcalde de Cerdanyola

apunta el greuge creixent de la privatitza-ció "amb un empetitiment del nucli públic icreixement de l'òrbita de satèl·lits de teixitprivat que ha suposat una font importantde protesta estudiantil". Carles Escolà re-clama la recuperació d'una UAB 100% pú-blica. El balanç d'aquests anys és per als seusresponsables institucionals més que posi-tiu. La rectora remarca que moltes perso-nes que han sortit de la UAB han assolitresponsabilitats importants "no només alpaís, sinó al món, i això vol dir que han sor-tit amb uns coneixements i una capacita-ció de base que els han permès situar-seen el món de l'economia, la medicina, lahistòria... això demostra que la universitatha estat capaç de donar aquest servei, queera la seva missió". Arboix indica tambéque la recerca que s'ha fet a l'Autònoma lasitua com a líder a l'Estat i, sobretot, "haservit per problemes de càncer, treballar al'espai o impulsar el grafè".I el futur? El repte passa per unes novestecnologies que Arboix apunta que "supo-sen canvis en la forma d'ensenyar, ambuna presencialitat imprescindible peròamb elements com els cursos onlineMOOC que entraran amb força, amb canvisen models tradicionals com Medicina ones poden utilitzar ninots que parlen, esqueixen... les noves tecnologies transfor-maran la universitat". El futur també re-clama noves titulacions que ja han de for-mar part del nou Pla Estratègic de la UAB inoves metodologies de treball, en recercaperò sobretot en docència, i en les rela-cions alumne-professor que canviaranmolt "mantenint la concepció de servei ala societat amb valors humans".

33

2 R

epor

tatg

e 5

Reportatge

AB): mig segle d'història de Cerdanyola

El futur passa per lesnoves tecnologies ambcanvis en metodologies

de treball, relacionsalumne-professor i

titulacions

http://www.uab.cat/50anys/

Vista aèria actual del campus de la UAB amb les columnes d’Alfaro en primer pla

LLaa iillllaa ““RRoojjaa””"Es parlava de la UAB com d'una illaroja. I una mica continua sent la con-testatària", diu l'exrector AntoniSerra d'una universitat que voliaallunyar de Barcelona les protestesestudiantils contra la dictadura. Novan aconseguir l'objectiu. "Teníem laresponsabilitat històrica que no fosaixí", diu Assumpta Cros, que des-taca que les principals reivindica-cions eren les de l'Assemblea deCatalunya: "llibertat, democràcia,amnistia, l'estatut, però també leseducatives", per democratitzar launiversitat. L'Autònoma, diu Cros,"era roja, catalanista i liberal d'hà-bits i costums -per exemple, aquí nohi ha togues-. Era nova i era dife-rent". Després van venir les lluites sindi-cals i altres protestes recordadescontra la presència de José MaríaAznar al campus, el procés deBolonya o amb l'ocupació del recto-rat al 2013 per reclamar l'aplicacióde mocions aprovades pel ClaustreGeneral de la universitat i que haacabat amb 27 encausats que de-nuncien persecució.


33

2 C

iuta

t 6

Ciutat

Cerdanyola compta per primera vegada amb dos diputats al ParlamentMaría Valle, al grup de Ciutadans (C’s), i Antoni Morral, al grup de Junts per Catalunya(JuntsxCat), són els dos cerdanyolencs que forman part del Parlament de Catalunya

El resultat de les eleccions celebrades elpassat 21 de desembre permetrà queper primer cop la nostra ciutat tingui dosveïns al Parlament de Catalunya durantaquesta nova legislatura. Es tracta deMaría Valle, que ja va formar part delgrup parlamentari de C’s en el passatmandat, i de l’exalcalde Antoni Morral,que integrava l’anomenada Llista delPresident. María Valle va ser portaveu municipal deC’s de maig de 2015 a març de 2016,quan va entrar al Parlament amb la re-núncia de Jesús Galiano i dimitia com aregidora. Ara, Valle ha accedit a ser re-presentant al Parlament directament iassegura que farà “el possible i l’impos-sible per transformar” la ciutat i lluitarpels "meus conciutadans deCerdanyola" des del Parlament, apun-tant que el desamiantat ha de ser unade les fites de la cambra. Antoni Morral, alcalde de Cerdanyola perICV-EUiA entre 2003 i 2009, es va que-dar a les portes del Parlament a les elec-cions del 21D. La renúncia de JoaquimForn, conseller d’Interior al govern dePuigdemont i actualment empresonat,va obrir les portes de la cambra a unMorral que rebia la notícia amb "l'estran-yesa associada a la situació complexa icomplicada que viu el país". Morral es-pera donar el millor d'ell mateix i treba-llar pel país i "també en tot allò que pu-gui, per atendre totes les demandes inecessitats de Cerdanyola i que aques-tes arribin al Parlament".

Maria Valle, diputada de Ciutadans Antoni Morral, diputat de Junts per Catalunya

RReessuullttaattss aa CCeerrddaannyyoollaa

Nou equip de comandament dels MossosEls Mossos d’Esquadra han renovatel seu equip de comandament a l’À-rea Bàsica Policial (ABP) deCerdanyola amb l’intendent AntoniSánchez Costa –curiosament amb elmateix nom i primer cognom quel’anterior-, i, com a sotscap, la ins-pectora Elena Martínez Salcedo.El nou responsable dels Mossos desdel passat 17 de gener destaca queCerdanyola és un municipi amb “pa-ràmetres de seguretat acceptables”i, tot i que millorables, “no hi ha da-des alarmants”. L’intendent SánchezCosta subratlla que la seva principalpreocupació són tots aquells delic-

tes que afecten les persones, desta-cant que s’ha de lluitar especial-ment contra aquells on hi ha violèn-cia o els robatoris amb força alsdomicilis.

L’intendent Antoni Sánchez Costa ésel quart màxim responsable delsMossos des de l’obertura de la co-missaria del Parc Tecnològic l’any2008 després de Joan Mallafré,Miquel Hernández i Antoni Sánchez imanifesta la intenció de manteniruna línia de continuïtat amb la tascadesplegada pels seus predecessors. El nou màxim responsable policialde Cerdanyola era fins ara coordina-dor de seguretat ciutadana de laRegió Policial de Barcelona i ante-riorment havia estat cap de la comis-saria dels Mossos al districte barce-loní de Ciutat Vella.

La regidora de Serguretat ciutadana, Contxi Haro, l’Alcalde, CarlesEscolà van rebre als nous comandaments


33

2 C

iuta

t 7

Ciutat

La creativitat i la fantasia regnen a la rua de CarnavalCreativitat, alegria, transgressió, emoció... tot això és el Carnaval i de tot això es vadisfressar Cerdanyola per viure una multitudinària rua que ni el fred va poder aturar

La comparsa ‘Los Búhos se van de marxa’ va guanyar el segon premi del concurs de disfresses

La gresca començava el Dijous Gras ambl'arribada de Sa Majestat el ReiCarnestoltes a la plaça de l'Abat Oliba,amb un pregó on convidava tothom apassar-ho bé i a descontrolar-se, peròsempre respectant totes les persones.Venia acompanyat de música, xerinola imolta festa per fer passar el fred. El di-vendres el mateix escenari tornava aacollir la diversió amb un grup d'anima-ció infantil i un berenar popular per a totsels públics. El Carnaval, una de les activitats més mul-titudinàries de Cerdanyola, compta ambun programa amb propostes pensadesper a tothom, però la rua de dissabte vaser novament l’activitat més celebrada.

La rua partia com sempre del barri deSerraperera. La concentració de lescomparses es feia davant de l’Escola

Saltells i poc després s'iniciava la cerca-vila omplint de fantasia els carrers méscèntrics de la ciutat. Comparses críti-

ques, multitudinàries, de barri, d'esco-les, d'entitats diverses, trios, parelles,grans i petits, tothom amb ganes de gau-dir del bon ambient. I, de pas, lluir-se da-vant del jurat per intentar conquerir al-gun premi aquest any per a comparses,parelles i disfresses individuals.Després del passeig i la gresca, la ruaarribava al parc del Turonet per culminarla festa amb el tradicional ball deCarnaval i el posterior lliurament delspremis del concurs de disfresses. La festa va acabar fins que l'enterra-ment de la sardina, el dimecres deCendra, va marcar el final dels dies defesta i xerinola anunciant la llargaQuaresma.

GGuuaannyyaaddoorrss//eess ddeell CCoonnccuurrss ddee ddiissffrreesssseess El primer premi se'l va emportar la “Paella popular deCanaletes”, una comparsa de l'entitat veïnal de Canaletes. El segon premi va ser per a "Los búhos se van de marcha".El tercer premi per "Els extraterrestres del planeta Xarau", del'AMPA de l'escola Xarau. La menció especial del jurat a la creativitat i a l'elaboració se'lva endur "Sushi lovers".La menció especial a la conscienciació va ser per a "La vida ésaigua", de l'AMPA de l'escola Serraperera. El premi per a la millor disfressa de parella va anar a parar a"Las gemelas" El premi a la millor disfressa individual se'l va emportar"Venecia".

“El Carnaval, una de lesactivitats més

multitudinàries deCerdanyola, compta amb

un programa ambpropostes per a tothom”


33

2 C

iuta

t 8

Ciutat

La VI Beca Rotary Impuls a l'Emprenedoriaconvocada pel Rotary Club i l'Ajuntament varecaure aquest any en WeAR Technologies,una spin-off de l'Institut d'Investigació enIntel·ligència Artificial (IIIA CSIC), especia-litzada en la monitorizació de pacientsamb problemes de salut mental i física.L'empresa ha desenvolupat un dispositiuque, mitjançant la combinació de sistemesd'intel·ligència artificial i sensors weareble,monitoritza les teràpies que els centresmèdics apliquen als pacients amb proble-mes de salut crònics o persistents. Elsistema optimitza el treball dels terapeu-tes i permet un major control i personalitza-ció de les teràpies que s'apliquen. La BecaRotary Impuls té l'objectiu de fomentar la cre-ació d’empreses i donar visibilitat a la joven-tut emprenedora del nostre municipi. Elguardó està dotat amb un premi de 2.000euros en metàl·lic i la prestació de diversosserveis empresarials.Altres projectes premiats amb la Beca en

edicions anteriors estan tenint una evolucióexitosa com és el cas de les empreses MillorBattery i Enchufing, ambdues vinculades alsvehicles elèctrics i responsabilitat del cer-danyolenc Baltasar López. Un altre projecte premiat amb anterioritat vaser el de Rosendo Garganta i la seva startup

Devicare. Recentment Devicare signava unacord de col·laboració amb l'Institutd'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) perimpulsar projectes d'R+D+I en l'àmbit delsdispositius mèdics per a l'autocontrol monito-ritzat de malalties cròniques, sota l'innovadorconcepte Remote Patient Monitoring (RPM).

Guanyador i finalistes de la VI Beca Rotary, lliurada durant la darrera Nit de Cerdanyola Empresarial

WeAR Technologies, Millor Battery, Enchufing i Devicare són exemples de projectes que hanrebut l’impuls definitiu gràcies a la Beca convocada pel Rotary Club i l’Ajuntament

La Comissió 8 de Març sorgida delConsell de Polítiques d'Igualtat ha organit-zat una vintena d'activitats amb xerrades,cinema, teatre, música, poesia, camina-des per la història i una vaga general fe-minista per continuar en la lluita per la

igualtat de dones i homes. Un programatreballat de manera col·lectiva sota ellema #somhistòria per reivindicar el pa-per actiu de les dones en les transforma-cions socials que hem viscut, deixant clarque si les dones s'aturen, el món s'atura.

L'acte central d'enguany serà el dimecres7 de març perquè el dia 8 es farà la VagaGeneral Feminista. A partir de les 18.30hores hi haurà marxa feminista i a laplaça de l'Abat Oliba, es farà un muralcol·lectiu, es llegirà un manifest sobre lajornada i hi haurà actuació poètica i musi-cal a càrrec de Pasquines.Entre les propostes que recull el pro-grama d’activitats destaca l’itinerari guiatamb testimonis, el dissabte dia 10, per re-córrer la història de les dones deCerdanyola. Una manera de fer visible elpaper de les dones a la nostra ciutat, ambfites com la creació del Centre dePlanificació Familiar. Serà una passejada,amb aturada a indrets emblemàtics delmunicipi per valorar com cal el paper deles dones en la construcció d'una societatmés igualitària.

Cerdanyola viurà una vintena d’activitats al voltant del 8 de març per trencar amb elsestereotips de gènere i acabar amb un sistema heteropatriarcal que eternitza la injustícia

La Beca Rotary dóna visibilitat a lajoventut emprenedora del municipi

Programa d’actes del DiaInternacional de la Dona

Acte de presentació del cartell i programa a la porta de “La Caseta de les Dones”

Caminant amb les dones que hanconstruït la nostra història col·lectiva


33

2 In

stitu

cion

al 9

Ca n’Altimira serà un equipament polivalent i intergeneracionalL’Ajuntament va presentar, en un acte públic amb l’assistència d’un centernar de persones,els resultats del procés participatiu de Ca n’Altimira. Ara caldrà fer el projecte executiu

El procés participatiu de Ca n'Altimira haconclòs que l'edifici es destinarà a múlti-ples usos per part d'un ampli ventall depersones. Ca n'Altimira disposarà de tresgrans blocs, que es distribuiran en ca-dascuna de les tres plantes de l'edifici.La segona planta es destinarà a l'activi-tat i producció tecnològica i s'hi desenvo-luparan tallers, cursos i/o activitats cen-trades en la innovació tecnològica idigital. La primera planta serà l'espaid'activitat i producció artística i s'hi des-envoluparan tallers, cursos i/o activitatsde producció artesanal d'objectes, pecesd'art, creacions culinàries... on es treba-lla amb la matèria. La planta baixa seràun espai d'activitat i producció social ones mostrarà la producció artesanal i tec-nològica i per tant on es produiran l'inter-canvi de coneixement i l'aprenentatgecol·lectiu. Conferències, exposicions, es-pectacles o activitats públiques, obertes,on la gent hi interaccionarà. També ambaquesta finalitat, es preveu que el patid'entrada i la plaça formin part de l'àmbitde relació i interacció social i entre perso-nes.A més, Ca n'Altimira serà un espai comu-

nitari, vinculat a la resta d'equipamentscívics i culturals de la ciutat. La intencióés treballar en la gestió en xarxa delsequipaments municipals i Ca n'Altimiraha de ser el punt de partida d'aquest estilde gestió.Durant l’acte públic de presentació delsresultats, la regidora de Participació, Elvi

Vila, va insistir en explicar que a Can'Altimira hauran de conviure moltscol·lectius i cadascun d'aquests podràdur a terme les seves activitats en un lloci moment concret sense ús exclusiu del'espai. En aquest sentit, Vila va destacarla importància que tindrà el procés per li-citar el projecte executiu de remodelacióde l'edifici i va afegir que "volem que siguiuna empresa multidisciplinar la que s'en-carregui perquè ha de tenir en compteaspectes molts diversos com ara l'arqui-tectònic, els usos, el mobiliari, el social,el comunitari..." Vila va animar a les per-sones que formen part de la comissió deseguiment a continuar col·laborant, opi-nant i contrastant les propostes que facila futura empresa licitadora. L'Alcalde,Carles Escolà, va agrair la col·laboracióde les persones que han participat en elprocés i va destacar que les 80 propos-tes inicials que es van fer s'han tingut encompte i d'una forma o una altra tindrancabuda a Ca n'Altimira.

Distribució de l’edifici segons els blocs d’activitats

La regidora de Participació, Elvia Vila, durant la presentació pública dels resultats del procés participatiu que es va fer al mateix edicifi de Ca n’Altimira

Informació sobre el procés participatiu a

www.cerdanyola.cat/canaltimira


33

2 In

stitu

cion

al 1

0

Institucional

Dolors Toló i Peguera, exregidora i tre-balladora del servei de Dona iPolítiques d’Igualtat, va morir com aconseqüència d'una malaltia el passatmes de gener. Toló, nascuda al 1955 aVilaller, va començar la seva trajectòriapolítica a la nostra ciutat al voltant deCCOO i com a militant del PSUC, forma-ció amb què va ser regidora entre 1983i 1985.Posteriorment va formar part de les llis-tes del PSC i va entrar a formar part delConsistori el 1994. El 1995 va assumirles competències de l'Àrea de ServeisSocials. Va ser regidora fins al 2005.Dolors Toló va destacar també per laseva implicació en la defensa delsdrets de la dona i de les polítiques d'i-gualtat essent una de les pioneres del'associacionisme en aquesta ciutat iarribant a ser presidenta de l'associa-ció Dones per la Igualtat. Un cop aban-donada la política activa, es va incorpo-rar a l’Ajuntament de Cerdanyola delVallès com a tècnica de Polítiquesd’Igualtat.

Luís Muñoz CegadoA finals de desembre també ens dei-xava als 68 anys Luís Muñoz Cegado,regidor del PSUC entre l’abril de 1979 iel novembre de 1980. Muñoz tambéera treballador d’Aiscondel, empresaen què va destacar per la seva activitatsindical, essent secretari general de lasecció de CCOO i membre del Comitèd’Empresa.

El govern vol que el nou model d’oci nocturn es treballi deforma prioritària en el Pla Estratègic de Ciutat

Per un nou model d’oci nocturn integrat a la ciutat

El Ple Municipal, en sessió extraordi-nària celebrada el 8 de febrer, va apro-var la suspensió, per un any, de la tra-mitació per l’atorgament decomunicacions prèvies i llicències ur-banístiques d’edificació, reforma, re-habilitació, ampliació i instal·laciód’activitats destinades a usos recrea-tius als polígons industrials de LaBòbila i Polizur. El punt es va aprovaramb els vots favorables deCompromís, PSC, Ciutadans, PP iPDeCAT i regidor no adscrit, l'absten-ció d'ICV-EUiA i el vot en contra d'ERC,que tampoc es va mostrar favorable aconsiderar la urgència de la convoca-tòria.

El regidor d'Activitat Urbanística, IvanGonzález, explicava que el punt es por-tava a votació a petició de la majoriade grups del plenari "per començar aobrir el debat sobre model de ciutat imodel de polígons, tenint en compte larealitat canviant del model d'oci noc-turn, que requereix agilitat per adap-tar-se a les noves necessitats".

Oci integratDes del govern es creu necessari avan-çar cap a un model que permeti la coe-xistència del descans veïnal amb unaciutat viva on les persones que volengaudir de l’oci nocturn no hagin d’aga-far el cotxe i anar als polígons de la

Ens deixen dos exregidors del’Ajuntament

Zona industrial Polizur al voltant de l’accés nord de la ciutat


33

2 In

stitu

cion

al 1

1

Institucional

El 18 de març s’inaugurarà la remodelaciódel pavelló municipal de Can XarauEs prepara una festa popular per saludar el rehabilitat i millorat pavelló municipal,que a partir d’ara adoptarà el nom de Can Xarau-Paco Arpide

Els treballs de rehabilitació del PavellóMunicipal de Can Xarau són a la recta final.S'enllesteixen els detalls d'una actuacióque permetrà millorar una de les depen-dències municipals emblemàtiques, prepa-rant-la per als nous temps i les necessitatsde la ciutat. Els clubs locals que empren el Pavelló po-dran començar a utilitzar-lo l’1 de marçpels entrenaments i competicions. I l'11 demarç s'hi farà el 44è Aplec de la Sardana.Esport i Cultura s'agermanaran al pavellóPaco Arpide, un equipament de referència.

Un equipament de ciutatLes actuacions efectuades han compor-tat el canvi de la coberta de l'edifici, elimi-nant-se en la part interior el fals sostre iafegint un lluernari que permet aprofitarla il·luminació natural. Una actuació quees complementa amb la substitució deles làmpades existents per unes tipusled. Tot plegat rebaixarà ostensiblementels consums elèctrics i s'optimitza la re-gulació de la il·luminació, controlada in-

formàticament en funció de l'ús que se'nfaci de la pista. S'ha actuat habilitant una zona per a de-pendències dels clubs, un espai de bar i fa-cilitant l'accessibilitat a la zona inferior delPavelló.

Noves actuacions a Can XarauLes millores a la zona de Can Xarau segui-ran. Just finalitzin els treballs al Pavelló co-mençaran els treballs de manteniment dela popular boina. Es repararà i pintarà l'es-tructura metàl·lica de la pista poliesportivaexterior.Simultàniament s'iniciaran els treballs perhabilitar un bar i les seves dependències alParc Xarau. Aquest espai està situat sotales actuals oficines del CH Cerdanyola, a ni-vell de l’actual Parc Xarau.Seguidament es preparen noves actua-cions, com el cobriment d'una altra de lesactuals pistes externes de la zona. Tambés’està treballant en el projecte de rehabili-tació i millora de les piscines cobertes igimnàs.

Les obres s’han centrat, entre d’altres aspectes, en el sostre del pavellóImatge exterior del pavelló des del Parc Xarau

AAccttuuaacciioonnss aallaa vviiaa ppúúbblliiccaa

Millorar la via pública és una de les ac-tuacions prioritàries del govern munici-pal. Aviat començaran els treballs de la se-gona i tercera fase de millores a la zonadels carrers de Santiago i Martinica.Actualment aquests projectes són enfase de licitació.El carrer de Montflorit, al barri homònim,serà objecte d'una actuació integral.L'urbanització contemplarà una plata-forma única, marcant-se amb pavimentsdiferenciats les zones per vianants i pervehicles. Es garantirà l’accessibilitat pera tothom. Es prepara un pla de millores dels espaispúblics de Canaletes. L’objectiu és solu-cionar les voreres del barri. Es plantejauna primera fase compresa entre elPasseig d’Horta i l’Avinguda de Canaletesfins al carrer Collserola i part de la Riera,que està en fase de licitació de les obresTambé s’està preparant la reforma delcarrer de Santa Marcel·lina. Comportaràla substitució total del clavegueram i lareurbanització de la via, establint unesvoreres adaptades a la normativa d’ac-cessibilitat. S’està redactant el projecte.Aquests treballs es complemeten ambdos grans projectes que volen millorarl’accessibilitat i espai públic dels barrisde Les Fontetes i Serraperera. Es con-templen unes primeres actuacions, a laplaça de Goya i carrer de Sevilla, respecti-vament.

Cambres frigorífiquesLes actuacions de reparació i millora alsMercats Municipals de Les Fontetes iSerraperera continuen. A Serraperera es re-pararà el sostre del soterrani, finalitzant elstreballs ja efectuats del sól de la zona de peixi es canviaran les cambresfrigorífiques.També es renovaran les de lallotja de Les Fontetes. Un mercat on a partirdel mes d’agost començaran els treballs deremodelació i modernització.

Pisos del bloc de funcionarisEn breu s’iniciaran els treballs per rehabilitar4 habitatges que s’han adscrit al patrimonidel sòl i habitatge, i que es destinaran aemergència social.

Projectes del CIACEs preparen les actuacions decidides pelConsell d’Infants i Adolescents. Es canviaranalgunes fonts i s’instal·laran noves, i es faràuna zona d’aigua a la bassa de Cordelles.

Altres obres


33

2 O

pini

ó 1

2

Opinió

Desde hace varios meses, representantes del PartidoPopular nos hemos reunido con vecinos de la mayoríade barrios de Cerdanyola, y, hemos podido constatarque en todos los barrios se produce la misma queja, lasuciedad que afecta a nuestras calles.Desde el Partido Popular consideramos que la limpiezaes un servicio fundamental a nuestros ciudadanos, y,supuestamente también lo debería ser para el gobiernode nuestra ciudad, puesto que la partida de limpieza, esel coste más elevado que paga el Ayuntamiento por unservicio prestado por una empresa externa: CASI 7 MI-LLONES DE EUROS ANUALES. La opinión de muchos vecinos y la de nuestro partido,cuando acudimos a visitar los barrios de nuestra ciu-dad, es que el Alcalde y su equipo de Gobierno(Compromis – CUP) para nada están realizando los de-beres en lo que respecta a la limpieza de la ciudad. La inactividad y pasividad del Sr. Alcalde para atajar elproblema de la limpieza, está colmando la paciencia demuchos vecinos, que observan como día tras día, susbarrios cada vez están más faltos y carentes de un ser-vicio tan imprescindible como la limpieza y manteni-miento.

“Por una Cerdanyola limpia”

Ciutadans: la alternativapara una Cerdanyola quesolucione los problemes

reales de la gente

Ciutadans ganó las pasadas elecciones del 21-D en Cataluña.Y también en Cerdanyola, con 10.741 votos. De este hecho sedesprenden dos cosas: la primera, que en la ciudad hay unamayoría que quiere seguir siendo catalanes, españoles y euro-peos. La segunda, que existe una nueva alternativa de go-bierno que ya gana en nuestro municipio. En poco tiempo ten-dremos la oportunidad de volver a recuperar un Ayuntamientode todos, que esté al servicio de todos los ciudadanos y solu-cione los problemas reales, en vez de ser una herramientapara los intereses de los partidos independentistas.El elevado grado de suciedad y mal estado de nuestras calles,la gente mayor de Cerdanyola, el deporte, el comercio, la em-presa, los servicios sociales, el amianto, etc., son problemascotidianos que deben atenderse cuanto antes. Pero duranteestas últimas legislaturas se ha puesto de manifiesto la inca-pacidad de los gobiernos municipales de resolver los proble-mas de ciudad. A partir de ahora tenemos la posibilidad detraer el auténtico cambio a Cerdanyola. Desde Cs hemos es-tado a pie de calle, hablando con la ciudadanía y reuniéndo-nos con distintas asociaciones y entidades de la ciudad. Plenotras pleno, nos dedicamos a hacer política útil para atender alos intereses de todos. En definitiva, estamos construyendouna alternativa de gobierno. Y esta alternativa, ya es ganadoraen Cerdanyola.

Espai dels

grups municipals

Zona esportiva Riu Sec: un desastre més del desgovern d’Escolà

El Govern socialista encapçalat per Carme Carmona va de-cidir, durant l’anterior legislatura, posar a Cerdanyola enmatèria d’esports de raqueta i, tot aprofitant una granoportunitat de subvencions europees, va planificar i cons-truir un equipament dedicat en exclusiva al tenis i al pàdel.El juny de 2015, quan Carles Escolà accedí al càrrec, lazona Esportiva Riu Sec estava preparada per ser posadaen marxa. Era una instal·lació de la que sentir-nos orgullo-sos i al servei de la ciutadania, però clar, com amb tantesaltres coses el desgovern Escolà no va ser capaç d’obriruna instal·lació ACABADA.Els convidem a passejar per la instal·lació perquè és la vi-sualització gràfica del que ha suposat Carles Escolà i elseu equip de desgovern. Més d’un milió d’euros malbara-tats per un Alcalde que va arribar a l’alcaldia prometentcanviar Cerdanyola i que al 2019 marxarà d’ella havent-llaenfonsat.No és l’únic tema, només és un exemple més, com la brutí-cia, la nul·la política urbanística, la incapacitat per millorarl’espai públic, en definitiva, la plena incapacitat per gover-nar Cerdanyola.Dit això, tenim una bona notícia, ja queda molt menys pera les eleccions del 2019. Senyor Escolà, per sort estàvostè en temps de descompte.

Cada grup municipal amb representació al ple dis-posa d’un espai en aquesta secció d’opinió. Eltema és lliure.Als grups se’ls hi faciliten els caràcters dels quedisposen per escriure. Si es supera el nombre decaràcters es redueix el cos de lletra fins encabir eltext a l’espai establert.


Posant a punt els equipaments esportius

Cerdanyola necessitava equipaments esportius millorats iavui, us en donem un exemple. El dia 18 celebrarem la in-auguració del Pavelló Can Xarau – Paco Arpide. Un equipa-ment totalment renovat i actualitzat. Aquest espai pretén convertir-se en un punt de trobadapels amants de l'esport, amb una coberta i un enllumenatnou.Entenem que Cerdanyola del Vallès no té els equipamentsesportius com els hauria de tenir, ja que durant anys s'handescuidat les inversions. Els governs dels anteriors man-dats han abandonat els equipaments. La nostra tasca és la de millorar la ciutat, cada dia, ambpetits gestos, i també amb les millores dels equipaments.A finals de març, començarem les obres de la boina deCan Xarau i esperem en breu, començar les obres d'unasegona boina. I això no és tot, la inversió del Guiera ja co-mença a estar embastada, una millora de la instal·lació,des de la piscina fins al pavelló. Cerdanyola necessitava invertir en les instal·lacions ac-tuals, defugint de macro projectes vistosos (i electoral-ment rendibles), i això està fent el govern de Compromísper Cerdanyola (CxC).

Quina llàstima!

El darrer episodi de ciutat que més crida l'atenció és laintoxicació de 5 infants i 1 monitora dimarts 30 de ge-ner a les piscines de Can Xarau a causa d'una avaria alsistema dosificador de clor.No és el primer cop que es produeixen problemes d'a-quest tipus i ens indiquen que alguna cosa no va comhauria d'anar. Si es vol, és una expressió més d'allò queestà succeint al PEM Guiera o del trist abandonamentd'una important inversió com és la de les pistes deTennis del carrer Riu Sec. Són els efectes d'un governque ha fet deixadesa de funcions i que ha abdicat de lesseves responsabilitats.Malgrat l'indiscutible esforç propagandístic, és obvi quela ciutat va enrere. No calen gaires processos de partici-pació per certificar que s'està perdent el mandat i queels efectes d'això seran severs.Allò que ens arriba del govern municipal són descalifica-tius cap a l'oposició i no propostes per ampliar suports.Si dediquessin a treballar el temps que perden ambaquestes batalletes, segur que Compromís perCerdanyola no estaria sol a govern. Algú els vol acom-panyar?

Desgavell monumentaldel govern municipal

amb el Bosc Tancat

Quan es va concursar la concessió del Bosc Tancat van pasar uns quantsmesos des de que es va redactar el plec de condicions fins que es va licitarel concurs i es va fer l’adjudicació. Durant aquest període, les instal·lacionsde les piscines i del restaurant es van deteriorar i va desaparèixer part delmaterial inventariat. Quan l’empresa que va guanyar el concurs va entrar ales instal·lacions, va haver de fer-se càrrec d’unes despeses extraordinà-ries per poder obrir les piscines ràpidament i el restaurant. L’Ajuntamentno les va reconèixer en la seva totalitat. Això va portar l’empresa a haver dedemanar concurs de creditors voluntari. Llavors el Ple de l’Ajuntament vaaprovar perdonar el cànon de tres anys a canvi que l’empresa presentésun Pla de viabilitat i es comprometés en fer unes determinades inversionsque figuraven al contracte.Aquest desembre l’alcalde va portar a Ple un punt on se’ns informava que,per no haver presentat en 3 anys el Pla de viabilitat del Bosc Tancat, aquellacord de Ple quedaba sense efecte i se li reclamaría a l’empresa conces-sionària el pagament dels cànons que havien estat perdonats. I va insi-nuar que, de no pagar-se, es podria iniciar una resolució del contracte.Doncs bé; l’empresa Sport Natura Rural, S.L. ens va convocar a tots elsgrups municipals i ens va ensenyar el registre d’entrada de l’any 2014conforme va entregar el Pla de viabilitat, que ha servit de base per podertreballar les inversions. Com pot ser que al govern se li hagi passat aixòper alt? Com pot ser que hagi enganyat a l’oposició i hagi creat un perju-dici per l’empresa concessionària? Es depuraran responsabilitats? Oaquí no passarà res?

Sobre la Plana del Castell

Des d’ICV-EUiA considerem que la ciutadania de Cerdanyola ha de poderdecidir el planejament de la Plana del Castell, passant pel Ple deCerdanyola l’aprovació inicial i la provisional. Pel que fa a la Via Verda, s’ha de continuar garantint el connector ecològic,per tal que el pas dels animals sigui viable entre les muntanyes, esquinçatsper les vies que els travessen. Per això continuarem demanant les inver-sions a la Generalitat per a continuar la via verda per sota l’autopista B-30fins a Sant Quirze. Cal remediar els abocadors de la Plana del Castell, dei-xant-los únicament per a espais d’esbarjo, sense cap construcció a sobre.La inversió en el transport és cabdal. En relació al transport públic, es reque-reix una inversió important en el tren, com per exemple la R-7 de Rodalies,que enllaci el Vallès amb el Baix Llobregat, sense haver de passar perBarcelona. Una altra inversió que cal fer és el tramvia, per tal de comunicarla Plana del Castell amb la UAB i altres municipis del Vallès. Pel que fa altransport privat, cal acabar amb el coll d’ampolla entre la C-58 i l’AP-7 a l’al-çada de Baricentro i UAB, que es col·lapsa cada dia laborable, fent inneces-sària la via interpolar. En relació a l’impacte socioeconòmic, ens preguntem si el Consorci delCentre Direccional està fent l’esforç necessari per captar les empreses quehan d’implantar-se, creant ocupació de qualitat i també de nova economia. Per últim, s’ha d’apostar per un model urbà de societat del segle XXI, on elsequipaments siguin una aposta d’ús per a tota la població i també on la in-terrelació social sigui elevada: cooperatives d’habitatge, vivendes de famí-lies monoparentals, gent gran o persones que viuen soles, etc.

33

2 O

pini

ó 1

3

Opinió


33

2 In

stitu

cion

al 1

4

Els municipis de l’àrea d’influència del Parc Taulí reclamen més recursosEls onze municipis que conformen la Taula de Diàleg dels ajuntaments de l’Àread’Influència del Parc Taulí demanen que es compleixin els compromisos ja adquirits

Institucional

Promoure l'autonomia personal de lespersones estrangeres i catalanes retorna-des i la igualtat d'oportunitats són els ob-jectius del Servei de Primera Acollida, unainiciativa de l'Ajuntament en col·laboracióamb la Generalitat de Catalunya,l'Assemblea Comarcal de la Creu RojaCerdanyola-Ripollet-Montcada, el ServeiLocal de Català i el CITE, Centred'Informació per a Treballadors

Estrangers.En el període comprés entre gener i octu-bre de l’any passat es van tramitat 109sol·licituds al servei d'acollida, que hancomportat 16 cursos durant el primer se-mestre i 9 en el segon.Coicidint amb el Dia Internacional de lesPersones Migrades, 21 persones usuàriesdel Servei de Primera d'Acollida van rebreel diploma acreditatiu.

21 persones usuàries del servei van rebre el diploma de PrimeraAcollida coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Migrades

Lliurament de diplomes del Servei de Primera Acollida

En la darrera reunió de la Taula deDiàleg dels Ajuntaments de l’Àread’Influència de la Corporació Sanitàriadel Parc Taulí, els ajuntaments van com-partir la preocupació per la situació delservei d’Urgències de l’Hospital ParcTaulí i van posar en comú les diferentsrealitats que viu l’Atenció Primària acada municipi, on destaquen la no co-bertura de baixes del personal sanitario deficiències en el servei de Pediatria, isobretot, la situació actual de les urgèn-cies a l’Atenció Primària.La reunió també va servir per acordarles properes actuacions que duran aterme, com la reclamació de fer com-plir els compromisos adquirits ambl’Institut Català de la Salut i laCorporació Sanitària Parc Taulí per co-nèixer l’estat actual de les problemàti-ques detectades amb un recull de da-des objectives.

La Taula de Diàleg dels Ajuntamentsde l’Àrea d’Influència de laCorporació Sanitària del Parc Taulíes reuneix periòdicament per a po-

sar en comú les problemàtiques imancances detectades a cada po-blació relacionades amb l’atenciósanitària.

Elvi Vila, cinquena per la dreta, va assistir a la darrera reunió en representació de l’Ajuntament de Cerdanyola

Persones que van rebre el diploma del programa de Primera Acollida

Les targetes multiviatges de leslínies interurbaneses vendran alspunts autoritzatsLes targetes multiviatges S1, S2 i S3 deles línies interurbanes d'autobús s'han decomprar, des de l'1 de febrer, exclusiva-ment als punts de venda autoritzats. ACerdanyola, les targetes T10 es podencomprar als estancs situats a: Carrer deSant Ramon, 208; Avinguda de laPrimavera, 16; Carrer Planeta, 1; Carrerde Sant Antoni, 1; Plaça de Goya, 4;Carrer de Sant Casimir, 25; Avinguda deCanaletes, 15 Local 4; Avinguda deCatalunya, 53.La venda de les targetes per a les líniesinterurbanes (PA, 648, A4, A7,B2, B4, B5,B7 i e3, N61, N62 i N64) ja no estarandisponibles als autobusos. Si que ho es-taran les targetes multiviatges de les lí-nies urbanes (SU1, SU2, SU3). Aquestes,la T-10 i la T-4, es podran seguir comprantals mateixos autobusos i també als es-tancs mencionats anteriorment.Per a més informació consultar el webwww.moventis.es. També està disponiblel'app moventis.es amb tota la informacióde la xarxa de busos en temps real.


33

2 In

stitu

cion

al 1

5

Institucional

L’Associació de Municipis i Entitats per a laGestió Pública de l’Aigua (AMAP) es va cons-tituir en un acte celebrat el 31 de gener al’Ajuntament de Barcelona. L'AssembleaConstituent de l'AMAP va comptar amb lapresència de representants de tot els ajunta-ments que formen part de la ComissióExecutiva. Ivan González, regidord'Urbanisme i Medi Ambient, va representara l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. En el mateix acte, es va constituirl’Assemblea General i la ComissióExecutiva i es va aprovar l’admissió de nousintegrants, com les empreses públiques,Aigües del Prat i Barcelona Cicle de l’Aigua il’entitat Enginyeria sense Fronteres. Tambées va aprovar el pressupost i el pla d’actua-ció, fet que permet iniciar l’activitat del’AMAP.L’Ajuntament de Barcelona ocupa laPresidència, l’Ajuntament del Prat deLlobregat la Vicepresidència,l’Ajuntament de Badalona la Secretaria il’Ajuntament de Terrassa la Tresoreria.

Els Ajuntaments de Cerdanyola del Vallès,Sabadell, Santa Coloma de Gramenet il’entitat Enginyeria sense Fronteres ocu-pen la resta de vocalies.El Pla d’Actuació per l’any 2018 presentatestableix la consolidació de l’Associació, l’es-tabliment d’una estratègia comunicativa perla promoció de la gestió pública de l’aigua,

recolzar aquells municipis que vulguin apos-tar per la gestió pública de l’aigua, i l’inici decontactes amb municipis, entitats, universi-tats, societat civil, sindicats i altres, amb l’ob-jectiu principal de crear un marc de treball,recolzar iniciatives de debat tècnic sobre lagestió de l’aigua i impulsar la incorporació denous membres a l’Associació.

En la primera fase es farà una diag-nosi de la ciutat actual per, poste-riorment, i amb la participació de laciutadania i els agents socials, defi-nir quins eixos han de marcar la ciu-tat del futur.La comissió formada per represen-tants de tots els grups municipalsva iniciar, el 31 de gener, els tre-balls per elaborar el Pla Estratègic oAgenda de ciutat. L'alcalde, CarlesEscolà, va signar la resolució queactiva els treballs, atenent a unamoció aprovada per majoria abso-luta pel ple a proposta del grup mu-nicipal del PDeCAT i el regidor noadscrit i membre de MES, JordiMiró.El govern municipal de Compromísper Cerdanyola té previst que durantl'actual mandat es pugui fer la fasede diagnosi del Pla Estratègic deforma participativa, deixant pel pro-per l'elaboració i formulació de pro-postes concretes per la ciutat.

Cerdanyola del Vallès és un dels set municipis fundadors de l’AMAP al costat de Barcelona,Badalona, El Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa

Constituïda l’Associació Catalana deMunicipis per a la Gestió Pública de l’Aigua

El regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, Ivan González (segon per la dreta), va participar en l’acte de constitució

L’Ajuntament contracta15 agents cívics

S’inicia l’elaboració delPla Estratègic

L'Ajuntament, a través del ServeiMunicipal de Treball i PromocióEconòmica, ha posat en funciona-ment un nou pla d'ocupació amb lacontractació de 15 persones durantun any per realitzar tasques d'agentscívics al municipi.Les persones contractades treballenmolt estretament amb la PoliciaLocal en tasques socials i amb reper-cussió per a la ciutadania, com arael control de passos de vianants, l’a-companyament d’infants a les sorti-des de les escoles, tasques d’infor-mació, sensibilització i promociód’actituds cíviques, de participacióen campanyes de divulgació, com lacampanya del mosquit tigre, en la derecollida de mobles, i en esdeveni-ments esportius i culturals.Es tracta d'una actuació promogudaper l’Ajuntament de Cerdanyola del

Vallès i cofinançat pel Serveid’Ocupació de Catalunya.

Les persones contractades treballen molt estretament amb la Policia Local en tasques socials

Agent Cívic actuant a l’entrada d’un col·legi


Carnaval

Cerdanyola en imatges

XXV La Pallassada Notícia alCerdanyola.info

Vídeo, notícia igaleria fotogràfica

Cerdanyola.info


Cavalcada Reis Vídeo, notícia igaleria fotogràfica

Cerdanyola.info

Tres Tombs Vídeo, notícia igaleria fotogràfica

Cerdanyola.info


33

2 E

ntre

vist

a 1

8

Fem Memòria

Antonio Luna Navarro és el gran de nougermans nascuts a Algodonales, a Cadis, iamb sis anys ja s'enfilava a una caixa perensabonar la cara dels clients del seupare, Cristóbal Luna Rodríguez. L'aviCristóbal, quan era un nen, va ser operatd'un tumor a la cama i va quedar coix, inca-pacitat per treballar al camp amb la sevafamília. Li van deixar escollir entre apren-dre l'ofici de sabater o el de barber. I aixícomença tot.L'Antonio va créixer a la sala de la barberiai quan tornava del col·legi ajudava al pare,que li ensenyava l'ofici mentre atenia laclientela, unint a la seva habilitat amb lanavalla i les tisores una gran destresa comarrencaqueixals i practicant. Quanl'Antonio marxa al servei militar el va relle-var a la barberia familiar el seu germàJuan, que tenia 11 anys. Als tres mesos demili va morir el pare amb només 46 anys il'Antonio va ser llicenciat i va tornar per fer-se càrrec del negoci i mantenir la família,prenent al Juan com ajudant.Els temps eren complicats i l'Antonio va ve-nir a Barcelona l'any 1964 amb la intenciód'entrar a Correus com carter. Es vainstal·lar a Cerdanyola, on ja hi havia unagermana i on vindria la resta de germans. Ion es va retrobar amb la Rosario, amb quies va casar. L'Antonio aprova les oposicions a Correus imentre espera ocupar plaça treballa debarber. L'afaitat costava 12 pessetes i no lifaltava feina. Finalment desestima la pos-sibilitat d'entrar a Correus i decideix com-prar el local de l'avinguda de la Primavera,cantonada amb el carrer de González, icridà al seu germà Juan per tirar endavant

el negoci tots dos junts. Van obrir la barbe-ria Hermanos Luna pagant un lloguer de4.000 pessetes mensuals en un barri quetot just començava a aixecar.

Fer caixa els diumengesEls diumenges eren un gran dia per fercaixa, primer afaitant i pentinant als quevolien posar-se guapos per anar al bere-nar ball que es feia a l'actual Parc de laPineda i després per als que volien lluiruna cabellera immaculada al Drac Roig,que per alguna cosa era el Liceu de les

boîtes i la discoteca més gran d'Europa.El relleu generacional va començar amb elCristóbal Luna Amador, el fill gran del’Antonio, que volia ser perruquer de do-nes i va aprendre primer l'ofici de barberamb el seu pare abans de passar dos anysper l'escola Henry Colomer i treballar d'a-prenent amb la Maite Montull. El Sergio esva decidir per la barberia després de tre-ballar de cambrer, descarregant al mer-cat, venent congelats i a la construcció. La idea del Cristóbal era remodelar el locali convertir-lo en una perruqueria unisex,davant les reticències del seu germà, queno ho veia clar. L'alergia del Cristóbal a de-terminats productes de cosmètica feme-nina va acabar amb el dilema i van co-mençar a treballar junts una vegadajubilat l'Antonio, ara fa 15 anys.La barberia Hermanos Luna té el mèrit demantenir la clientela de tota la vida i no-drir-se de nous clients, gent jove que para-doxalment descobreix un món nou en la fi-delitat a la barberia clàssica apresa delpare, tallant amb màquina de mà i ambnavalla si algú ho demana, mantenint l'es-sència d'un ofici per damunt de les mo-des.Cristóbal i Sergio tenen la intenció de jubi-lar-se a la barberia, i a falta d'hereus quevulguin continuar amb l'ofici no descartenagafar algun aprenent per continuar man-tenint un espai per on sembla no passar eltemps, envoltats d'alguns objectes ambmolta història que han compartit molteshores amb la gent d'un barri obrer quepassava per aquí quan es volia mudar dediumenge o lluir ben arreglats per celebrarles grans alegries de la vida.

La barberia Hermanos Luna compleix50 anys mantenint l’essència de l’oficiL’establiment que van obrir els germans Antonio i Juan Luna i que ara regenten els fillsde l’Antonio, Cristóbal i Sergio, és tota una institució al barri de Les Fontetes

EEllss ddooss ggeerrmmaannss,, AAnnttoonniioo ii JJuuaann,, ttrreebbaallllaanntt aa llaa ppeerrrruuqquueerriiaa EEllss aanntteerriioorrss ii aaccttuuaallss rreeggeennttss ddee llaa bbaarrbbeerriiaa HHeerrmmaannooss LLuunnaa ppoosseenn ddaavvaanntt ll’’eessttaabblliimmeenntt

Barberia icentre social

La barberia sempre ha estat més queun simple negoci, esdevenint unamena de centre social del barri: els in-fants entraven a jugar quan plovia,molta gent es va refugiar aquí de lescàrregues policials de la segona mei-tat dels 70, veïns del barri venien a lle-gir la premsa del dia i fer tertúlia, fins itot funcionava com estació d'autobúsvenent bitllets per anar a Andalucía iExtremadura. El Cristóbal i el Sergiomantenen aquest esperit i barrejatsamb els que van a tallar-se el cabell hiha veïns fent-la petar tota la tarda, al-guna veïna deixant l'avi per anar a ferla compra o l'Antonio, que als seus 81anys encara agafa navalla i tisores i faun repàs a la quarta generació d'habi-tuals.


33

2 S

erve

i Mun

icip

al 1

9

Servei Municipal

El projecte de Patis Oberts va néixer aCerdanyola del Vallès a finals de l’any2010 amb l’objectiu de promoure la cul-tura del lleure, ampliar i optimitzar espaispúblics de convivència i oferir espais detrobada i joc. El projecte pretén aprofitarles instal·lacions escolars, posant-les adisposició de la ciutadania per realitzaractivitats lliures, esportives, jocs, per ac-tes institucionals i d’esplais, entre d’al-tres. Es tracta d’obrir els espais exteriorsde les escoles durant els caps de set-mana, temps en què no hi ha activitat es-colar.Els Patis Oberts es fonamenten en la cre-ença que el pati és un dels pocs espais, sino l’únic, pensat exclusivament per al joci l’esbarjo dels infants i, alhora, és un es-pai educatiu dintre dels centres escolars.Ambdós factors converteixen el pati,doncs, en un espai privilegiat.L’horari d’obertura dels patis depèn de latemporada: d’octubre a març, els dissab-tes de 9 a 18h i els diumenges de 9 a14h; i d’abril a setembre, dissabtes i diu-menges de 9 a 21h.

Els centres escolars que hi participend’aquesta iniciativa són: l’EscolaMunicipal La Sínia, les escoles SantMartí, Xarau, Saltells, Les Fontetes i Turóde Guiera.El pati es converteix en un espai obert ala ciutadania, del qual poden gaudir tantles entitats com les persones individuals,les famílies, etc.

Normes per al bon úsPer al bon funcionament del projecte ésimportant un ús cívic dels patis. Es tractad’uns espais que són utilitzats durant l’-horari escolar per l’alumnat i resta de lacomunitat educativa de l’escola, i ambuns equipaments propis d’aquesta. Peraquest motiu és molt important que l’úsdurant els caps de setmana sigui respec-tuós amb les instal·lacions, els materials,el mobiliari, els jocs, etc. Com a normesper a la convivència s’ha establert la pro-hibició d’entrada d’animals, la impossibi-litat d’utilitzar els espais interns del cen-tre escolar, la prohibició de fumar iespecialment el respecte a les persones.

Per a qualsevol dubte sobre funciona-ment cal adreçar-vos al Serveid’Educació de l’Ajuntament.

Durant els caps de setmana la ciutadania disposa d’aquests espais per realitzar activitatslliures, esportives, jocs. Les entitats també poden organitzaresdeveniments

Els Patis Oberts, uns espais per allleure, la cultura i la trobada

El pati de l’escola Turó de Guiera ha estat el darrer en incorporar-se a la llista de patis oberts de la ciutat

EEssccoollaa MMppaall LLaa SSíínniiaac. de La Sínia, 13

EEssccoollaa SSaanntt MMaarrttííav. de Sant Iscle,1

EEssccoollaa XXaarraauu c. de Santa Anna, 65

EEssccoollaa SSaalltteellllssav. de Roma, 57

EEssccoollaa LLeess FFoonntteetteessc. El Greco, 2

EEssccoollaa TTuurróó ddee GGuuiieerraac. d’Anselm Clavé, 32-34

Patis oberts


33

2 F

em M

emòr

ia 2

0

The wind rose és el quart àlbum d'AriannaSavall, Petter Udland Johansen &Hirundo Maris, una formació especialit-zada en música antiga des de l'EdatMitjana fins al Barroc, però també fona-mentada en la creació pròpia. El nucli cre-atiu és la música mediterrània i nòrdicatrobant camins de mar i música que unei-xen des de temps remots els països es-candinaus amb la península ibèrica.

- Per què l’Edat Mitjana?AS- La música medieval arriba a la gentjove del segle XXI. Molt sovint són melo-dies populars, molt senzilles però amb elmagnetisme de la música tradicional iamb els mateixos textos de sempre, per-què la humanitat no ha canviat, les histò-ries d’amor, les llegendes... Estem en con-nexió i així ho demostra l’èxit de Joc deTrons. A més, no tot està escrit, hi ha totauna part creativa, que s’ha de construir,també improvisada que aporta frescor. PUJ- Per a nosaltres són molt importantsles quatre direccions d’Hirundo Maris: lamúsica antiga, la tradicional, les nostrescomposicions i la improvisació, que enfem molta.

- Hirundo Maris, oreneta del mar, quin sig-nificat té la mar per a vosaltres?PUJ- Vinc d’una família del sud deNoruega i per a nosaltres el mar ha estatfont de vida des del temps dels víkings...la meva sang és plena d’aigua salada. Elmar ho té tot, és font d’històries, de som-nis, de llibertat, de coses que no conei-xem, misteris que hi ha més enllà de l’ho-ritzó... i cal buscar-los. - 14 temes que fan un recorregut de norda sud a The wind rose...AS- El disc s’obre amb Sea Fever, untema sobre un mariner jove que començauna singladura ple d’il·lusió per descobrirel món; li segueix Lamento de Chinitas,un poema trist que parla d’una persona

que desapareix en una tempesta, de comel mar també pren persones –ho sap lafamília de Petter- amb els versos d’un po-eta mariner, Rafael Alberti; la pregariaAve Maris Stella perquè guiï a bon portels mariners; i compta amb balades me-dievals com la popular Scarborough Fairo House Carpenter, en què el dimoni dia-loga amb una dona de la costa anglesaque l’havia estimat sense saber que erael dimoni. Ell torna després d’un llargviatge per endur-se-la i ella ha de deixar alseu marit i el seu fillet i s’enfonsen al mar.Dos dels temes estan dedicats a la des-apareguda mare de Savall, la sopranoMontserrat Figueras, Yo soy la locura, ial pare de Johansen, fundador d’un grupde folk urbà a Noruega, i recentmentmort, Sidste Reis, l’últim viatge d’un mari-ner.- Sent fills de Jordi Savall i MontserratFigueras, l’Arianna i el teu germà Ferranpodíeu haver estat alguna altra cosa queno músics?AS- Els meus pares van anar molt encompte de no forçar-nos perquè sabienque si ho feien potser teníem una reacciócontrària. Estaven molt de temps fora decasa, potser és el fet més dur de ser mú-sic, que estàs viatjant contínuament –elmeu pare diu que et paguen pel viatge,que els concerts els fem gratis-, però lameva mare vigilava molt que tinguéssim

professors de música que ho transmetes-sin amb molt amor i sense crear pressió. Il’estic molt agraïda. Als 20 anys vaig deci-dir que em dedicava a la música. Al prin-cipi sentia que hi havia gent que no emvalorava i era molest, i per això vaig estar12 anys tocant amb els meus pares, apre-nent moltíssim, però després va ser ne-cessari separar-se, al 2009, quan amb elPetter vam iniciar un camí més propi.

- I ara els dos sou professors a El Musical(escola de música de Bellaterra) PUJ- Volem transmetre amor per la mú-sica, les ganes de tocar i cantar, que ésalegria. AS- Hi ha disciplina, però si es fa des del’amor és més fàcil, serveix per moltes al-tres coses de la vida. Tothom hauria defer música.

Arianna Savall i Petter U. Johansen editen nou disc d’Hirundo Maris, The Wind Rose, unviatge musical des de l’Edat Mitjana al present, del mars del nord a la Mediterrània

“La música medieval arriba al s. XXIperquè la humanitat no ha canviat”

Entrevista

Entrevista sencera al Cerdanyola.info

“El mar és font d’històries, somnis i

llibertat i ens convida a buscar el que

no coneixem més enllà de l’horitzó””

“Tothom hauria de fermúsica, apresa amb

disciplina des de l’amor,perquè serveix per moltes

altres coses de la vida”

Arianna Savall i Petter U. Johansen posant als estudis de Cerdanyola Ràdio


Fa dues temporades que el ClubHandbol Cerdanyola va recuperar elsènior femení i el va inscriure en laPrimera Catalana. La temporada passada, la joventutde les jugadores i la falta d'experièn-cia va dur a l'equip a fer una traves-sia dura en la competició, doncs al'equip li costava molt competir. A latemporada actual, tot i que l'equipno ha recollit els resultats desitjats,les jugadores han mostrat el seu mi-llor nivell, i sobretot al final de lalliga, s'han reivindicat com un equipque ha competit davant de qualsevolrival. El conjunt ha finalitzat la pri-mera fase com a sisè classificat delgrup A de Primera Catalana amb 4victòries i 10 derrotes. Han fet 362gols i han encaixat 392. Els númerosdemostren que les de Solé han dis-putat el resultat en la majoria delsencontres. El planter de l'equip està format perjugadores que han pujat del juvenil ique han estat entrenades pels dife-rents tècnics de l'entitat.L'entrenador de l'equip Jordi Solépensa que “l'equip ha tingut l'evolu-ció desitjada durant la temporada.

En principi ens havien plantejat sercompetitives i crec que al final delliga hem aconseguir ser l'equip quevolíem”. Les lesions durant la tempo-rada d'Ana Guillén, Sarai Calvo iMaria Peiró, ha retardat una mical'evolució de l'equip. Però en el tramfinal de la temporada, amb totes lesjugadores disponibles, l’equip hamostrat el nivell esperat.

EquipPorteres: Ana Carrillo, Sarai Calvo.Centrals: Elena Vila i Marina Moreno.Laterals: Maria Peiró, Júlia García,Ester Cecilio, Laura Martínez, MartaLeiva i Marta PlanesdemuntExtrems: Noelia Abizanda, PatríciaPérez, Ana Torres i Iradi Eguino.Pivots: Noelia Ayllón i EstefaniaCuadra.

Esports

El sènior femení del Club Handbol Cerdanyola competeix a la Primera Catalana amb unaplantilla jove de jugadores la majoria d’elles formades al planter del club

El Club Handbol Cerdanyola femení,un equip amb projecció ascendent

33

2 E

spor

ts 2

1

Plantilla del primer equip sènior femení del club Handbol Cerdanyola


indispensable

33

2 A

gend

a 2

2

Agenda

EExxppoossiicciióóOssos. Un viatge a l’època medieval apartir de l’antropologia física. Fins al 15 d’abrilMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

EExxppoossiicciióó50 Ninots per Xavier Nogués. Mostra dedibuixos originals que formen part delfons del Museu d’Art de Sabadell. Fins al 8 d’abrilMuseu d’Art de Cerdanyola

EExxppoossiicciióóBeaumont i el robot gegant de GoNagai. Il·lustracions originals de l’adap-tació de la sèria de Mazinger Z a còmic.Fins al 29 d’abril Museu d’Art de Cerdanyola

VViissiittaa gguuiiaaddaaA l’exposició Ossos. Un viatge a l’èpocamedieval a partir de l’antropologia fí-sica 10 de març i 7 d’abril. 18:30hMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

VViissiittaa gguuiiaaddaaA l’exposició Cerdanyola, terra d’ibers11 de març i 8 d’abril. 12hMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

VViissiittaa iill··lluussttrraaddaaEls secrets de l’església de Sant Iscle.Visita il·lustrada a les excavacions de199518 de març. 11:30hEsglésia de Sant Iscle i Santa Victòriade les Feixes

TTaalllleerr ffaammiilliiaarrMarqueteria reciclada. L’ebanista JosepMaria Aranda ensenyarà a fer un porta-llapis amb marquetria inspirada en lesdecoracions dels mobles modernistes.11 de març. 11:30h i 12:30hMuseu d’Art de Cerdanyola

TTeeaattrreeEl metge de Lampedusa. La recaptacióde l’espectacle serà a benefici de l’ONGProActiva Open Arms16 de març. 21hTeatre AteneuPreu: 18€; anticipat 15€

TTeeaattrreeSocyetat Anònyma 1.0. Producció i di-recció de TEATRAMA Cerdanyola11 de març. 18hTeatre AteneuPreu: entrada taquilla inversa

CCoonntteess eenn aannggllèèssJump aboard the story train, ambSophie Haydel. A partir 4 anys10 de març. 12hSala Enric Granados (Biblioteca)

CCaaffèè aammbb lllleettrreessPresentació del llibre ‘El camí de les ai-gües’. A càrrec de l’autora Carme Martí.15 de març. 19:30hSala Enric Granados (Biblioteca)

SSuucc aammbb lllleettrreessContacontes+Taller. L’enigma deVilagallina amb l’Albert Arrayas17 de març. 12hSala Enric Granados (Biblioteca)Organitza: Llibreria L’Aranya

MMaarrxxaa NNòòrrddiiccaaEcomarxa. Recorregut a escollir entre14 i 7 quilòmetres11 de març. 10hSortida i arribada des del PEM GuieraOrganitza: Club Marxa Nòrdica Collserola

SSaarrddaanneess44è Aplec de la Sardana. Amb les co-bles Jovenívola de Sabadell, Marinada iSant Jordi-Ciutat de Barcelona11 de març. 16:30hPavelló Municipal Can Xarau-Paco ArpideOrganitza: Agrupació Cultural Sardanista

CCiinnee FFòòrruummProjecció ‘El Orden Divino’. Activitatamb motiu del Dia Int. de les Dones15 de març. 21:30hTeatre AteneuOrganitza: Xiscnèfils

DDiiaa IInntt.. ddee lleess DDoonneessCaminant per la història de les dones deCerdanyola. Itinerari guiat amb testimo-nis10 de març. 11hSortida des de Can SerrapereraInscripcions: [email protected] o


33

2 A

gend

a 2

3

març - abrilAgenda

MMééss aaccttiivviittaattss ddee ll’’aaggeennddaa

sseegguuiinntt

www.cerdanyola.cat/agenda

EExxppoossiicciióóPlou, neva, pinta. Presentació de la ‘pin-tura expandida’ que parteix de l’espai,el gest, l’objecte, dels dispositius digi-tals...Del 12 d’abril a l’11 de junyMuseu d’Art de Cerdanyola

VViissiittaa gguuiiaaddaaSant Iscle, una parròquia medieval.Portes obertes de 10h a 14h i visitaguiada a les 12h18 de març i 15 d’abrilEsglésia de Sant Iscle i Santa Victòriade les Feixes

AAccttiivviittaatt CCaa nn’’OOlliivveerrEl que ens diuen els ossos. Demostraciód’osteopatia forense.15 d’abril. 11:30hMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

TTeerrttúúlliiaa lliitteerrààrriiaaUn film (3.000 metres) de CaterinaAlbert-VVíctor Català.25 d’abril. 19hMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’OliverOrganitza: Vespres Literaris

VViissiittaa gguuiiaaddaaAl Museu d’Art de Cerdanyola18 de març i 15 d’abril. 12hMuseu d’Art de Cerdanyola

TTaalllleerr ffaammiilliiaarrBosses de Sant Jordi. Confecció d’unabossa de cotó estampat decorada ambroses modernistes.8 d’abril. 11:30h i 12:30hMuseu d’Art de Cerdanyola

FFeessttiivvaall [[CC]]SSccrreeeennDedicat al dinema de dansa amb motiudel Dia Internacional de la Dansa.Del 25 al 29 d’abrilMuseu d’Art de CerdanyolaOrganitza: [Plat Artístic]

TTeeaattrree ffaammiilliiaarrEl porc ferotge. Divertit espectacle d’ac-tors, amb titelles i ombres.18 de març. 12hTeatre AteneuOrganitza: Bambalina

CCoonncceerrtt Concert de primavera. Banda del’Agrupació Musical de Cerdanyola iBanda de Música d’Igualada18 de març. 18hTeatre AteneuPreu: 3€, venda a partir del 5 de març

TTeeaattrreeVida. Flamenco, Contemporani i Ballets’uneixen a l’escenari.14 d’abril. 18hTeatre AteneuOrganitza: Casa de AndalucíaPreu: 6€

CCoonncceerrtt9a Trobada de Corals. Coral AMCV,Cypsella i Turó de Sant Pau.21 d’abril. 18hTeatre AteneuPreu: 3€, venda a partir 16 abril

CCoonncceerrttConcert de Primavera de l’Orquestra deCambra de Cerdanyola22 d’abril. 19hTeatre AteneuPreu: 12€; anticipat 10€, socis 5€

TTeeaattrreeCyrano. Adaptació del clàssic d’EdmondRostand ‘Cyrano de Bergerac’27 d’abril. 21hTeatre AteneuPreu: 20€; anticipat 17€, reduït 13€

DDiiaa MMuunnddiiaall PPooeessiiaaActe central20 de març. 19hSala Enric Granados (Biblioteca)

JJuuggaatteeccaammbbiieennttaallTallers i activitats de residus, ecolo-gia, biodiversitat... Diumenges. 11:30hParc del TuronetPrograma al QR

CCoonncceerrttQuartet Tàndem. Emmarcat dins elCicle de Música de Cambra25 de març. 12hMuseu d’Art de Cerdanyola

IInnaauugguurraacciióóFesta ciutadana per mostrar la remode-lació del Pavelló Municipal Can Xarau-Paco Arpide18 de març. 10hPavelló Mpal Can Xarau-Paco Arpide

SSaanntt JJoorrddiiDiada amb parades de llibres i roses23 d’abril. Tot el diaPlaça de l’Abat OlibaConsulta la programació

DDiiaa IInntteerrnnaacciioonnaall ddee lleess DDoonneessXerrada ‘La revolució de la dona a l’Ín-dia rural. A càrrec de Montse Ortiz23 de març. 18:30hSala Enric Granados (Biblioteca)Organitza: Fundació Vicente Ferrer


Farmàcies de guàrdia Telèfons d’interésMARÇ5 NOVELL6 RIVERA7 PEREIRO8 RIZAL9 HID VALLS10 Rov-C.Selva11 Rov- Boquet12 ORDIS13 LLUÍS14 J. SELVA15 SÁNCHEZ16 COSTA17 Rov-Valls

18 Rov-Ferrer19 GALCERÁN20 RAMBLA21 ÁLVAREZ22 PINETONS23 ROVIRA24 Rov-Merinero25 Rov-Orígen26 ST ANDREU27 TORRENTS28 HIDALGO29 RINCÓN30 Rov-Novell31 Rov-Rivera

ABRIL1 Rov-Pereiro 2 Rov-Rizal3 HID VALLS4 C.SELVA5 BOQUET6 ORDIS7 Rov-Lluís8 Rov-J.Selva9 SÁNCHEZ10 COSTA11 VALLS12 FERRER

13 GALCERÁN14 Rov-Rambla15 Rov-Álvarez16 PINETONS17 ROVIRA18 MERINERO19 ORÍGEN20 ST ANDREU21 Rov-Torrents22 Rov-Hidalgo23 RINCÓN24 NOVELL25 RIVERA26 PEREIRO

SERVEIS MUNICIPALSAjuntament (centraleta) 93 580 88 88Arxiu Municipal 93 580 88 88 Ext. 3164Ateneu 93 580 88 88 Ext. 3870

93 591 41 33Biblioteca Central Cerdanyola 93 580 76 02Casal de Joves 93 580 58 69Centre d’Informació, Atenció i Recursos per a Dones (CIARD) 93 592 16 47Cerdanyola Ràdio (105.3 FM) 93 580 53 58

670 484 369Deixalleria Municipal 93 691 74 42Escola Municipal de Música 93 580 88 88 Ext. 3962EMD Bellaterra 93 518 18 30Immigració i Cooperació 93 580 88 88 ext 3765Mercat Municipal Les Fontetes 93 692 64 96Mercat Municipal Serraperera 93692 60 43Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) 93 591 41 30Museu de ca n’Oliver 93 580 45 00Oficina Municipal d’Habitatge 93 588 66 94Oficina Municipal d’Informació al Consumidor 93 580 88 88 Ext 3110ORGT Diputació 93 472 91 70Parc Esportiu Guiera 93 586 36 36Servei Local de Català 93 580 27 51Servei de Medicació 93 580 88 88 Ext 3855Servei d’Ocupació Can Serraperera 93 594 70 50Salut Pública 93 580 88 88 Ext 3730Serveis Social 93 580 88 88 Ext. 3770Zona Esportiva Can Xarau 93 691 77 04

TRANSPORTSFF.CC. 93 205 15 15RENFE Rodalies 93 691 88 69SARBUS 93 580 67 00 / 93 727 92 92Radio Taxi Vallès Occ. 93 580 27 27

93 692 40 16 / 93 692 58 23

TELÈFONS D’URGÈNCIAUrgències Bombers 112Emergències 112Policia Local 93 691 20 00 / 092ABP Mossos d’esquadra 93 592 47 00Policia Nacional (urgències) 112Comissaria de Policia Nacional 936 92 40 03Servei d’Atenció a les donesen situació de violència 900 900 120

TELÈFONS SANITARISCENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Cita prèvia Atenció Primària 93 728 44 44CAP Canaletes 93 591 07 40CAP Fontetes 93 594 44 70CAP Serraparera 93 580 63 63

CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP 2)Urgències 93 594 22 16Visites 93 594 21 11

Centre de Salut Mental 93 580 96 77Creu Roja 93 691 61 61Centre Hospitalari Parc Taulí 93 723 10 10Programa d’Atenció a la Dona 93 594 21 99Alcohólicos Anónimos 93 317 77 77Parkinson Catalunya 93 580 03 11AL-ANON familiars d’alcohòlics 93 310 39 53Ambulàncies (urgències) 061Associació Esp. Contra el Càncer 932 002 099

ALTRES SERVEISUAB 93 581 10 00Servei Local Català 93 580 27 51Dones per la igualtat 93 580 13 98El Safareig 93 580 61 51

CERDANYOLAÁlvarez: C/Reis (Gal Unicentro) 93 692 67 21Galceran Pl. Sant Ramon, 18 93 580 87 78Hidalgo: Ronda Cerdanyola, 1 93 692 23 68Hid-Valls: Av. de Canaletes, 11 93 692 53 53Lluís: Altimira, 18 93 692 47 08Ordis: Av. Rep Argentina,17 93 580 78 59Pereiro: Av. Catalunya, 49-B 93 580 97 00Rivera: C/Sant Ramon, 182 93 692 06 76Rovira: Pg. Cordelles, 67 93 592 13 99Sánchez: C/Santa Rosa, 36-38 93 692 31 84C. Selva: C/Torrent, 12 93 594 74 30Torrents: C/Diagonal, 30 93 580 39 04Valls: Av. Catalunya, 17 93 692 11 30Novell: Ctra. Barna, 216 93 594 71 95Orígen: C/Pablo Picasso, 1 local 4 93 768 72 99RIPOLLETPinetons: C/Palau Ausit, 1 93 691 70 59Merinero: Ctra. Barcelona, 130 93 692 00 21Rincón: C/Magallanes, 4 93 692 00 86J. Selva: C/Calvari, 3-5 93 580 95 23St Andreu: C/ Sant Andreu, 4 93 692 23 26Boquet: C/ Lluna, 6 93 692 25 90Costa: C/ Verge del Pilar, 10 93 586 54 26Rambla: Rambla Sant Jordi, 89 93 691 24 73Ferrer Rambla Sant Jordi, 129 TDA 3 93 692 23 36Rizal C/ Rizal, 1D 93 586 54 26

Telèfon d’atenció ciutadana

010


RIU SEC 332 - Cerdanyola del Vallès · Institucional/ Ca n’Altimira, AMAP, Pla Estratègic,...

Documents

Transcript of RIU SEC 332 - Cerdanyola del Vallès · Institucional/ Ca n’Altimira, AMAP, Pla Estratègic,...