Recursos per al professor Matemàtiques 3 - edebe.com · TALENTIA: és l’hora del talent Els...

116146

Atenció al client902 44 44 41

[email protected]

www.edebe.com

3primària

Matemàtiques

Recursos per al professor

116146_CG_MATES_3EP_CAT_TALENTIA_coberta.indd 1 19/02/14 17:16

Les essències del talentEl nostre projecte estimula i integra totes les formes de talent:

Talent analític i críticAprendre a pensar, utilitzar rutines de pensament, valo-rar el pensament… Tota una actitud davant la vida.

Talent creatiuDeixar aflorar la imaginació, l'expressivitat... en la reso-lució de problemes i reptes.

Talent emprenedorIniciativa, imaginació, treball en equip, comunicació, constància… Persegueix els teus somnis.

Talent emocionalTalent que permet gestionar de manera eficaç les emo-cions i les fa fluir adequadament.

Talent socialSensible a la justícia social per tal d'aconseguir un món millor.

Talent cooperatiuPer a aprendre amb els altres i dels altres, i generar pro-ductes de valor.

Programació i Orientacions didàctiques

Material complementari

Recursos per al professor

116146_CG_MATES_3EP_CAT_TALENTIA_coberta.indd 2 19/02/14 17:16

TALENTIA: és l’hora del talentEls professors i professores sou el motor del talent a les aules. Des d’edebé us aportem recursos i materials que facilitin el vostre treball docent. Aquest quadern és una guia explicativa del contingut de la Carpeta de recursos: Programació i orientacions didàctiques i Material complementari.

Confiem que us sigui d’utilitat i us agraïm la confiança que dipositeu en nosaltres.

Mostra de la Programació i Orientacions didàctiques d’una unitat ....................................................... 2-11

Mostra de diferents recursos del Material complementari ................................. 12-21

Mostra de Programació didàctica-docent i Programació d’aula ...................................... 22

Glossari ........................................................... 23

A més...

116146_CG_MATES_3EP_CAT_TALENTIA_interior.indd 1 19/02/14 17:58

2

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Quin espectaclePàgines 14 i 15 Nombres de quatre i cinc xifresPàgines 16 i 17 Comparació i ordenació de nombresPàgina 20 Aproximació de nombresPàgina 21 La suma i la resta com a opera-cions contràriesPàgines 22 i 23 Poliedres i cossos rodonsPàgines 24 i 25 Nombres ordinals del 10è al 39èPàgina 25 Mou el pensamentPàgines 26 i 27 Aconsegueix el reptePàgina 29 Per acabarPàgines 30 i 31

P

-

C

CP

P

C

P

C

P

C

P

Posa en pràctica

Emprèn

Re�exiona

AvaluacióPàg. 91.

Pàg. 138 i 139. Pàg. 106-121.

Una escola per a tots

Pàg. 5-7. Pàg 8-10.

Pàg. 15.

Cultura del pensament

Pàg. 15.

Aprenentatge 360° Pàg. 25.

Metodologies interactives-

Pàg. 21.

Creativitat Pàg. 25.

EmprenedoriaPàg. 27.

Competències

Pàg. 33 i 35. Pàg. 178-193.

Pàg. 30-31.

Intel·ligències múltiples-

Pàg. 24-25.Pàg. 35 i

37.

Eines TIC

-

1QUIN

ESPECTACLE!

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

CONTINGUTS

30

C2201_R27188_030 114221.BK.indd 30 30/01/2014 8:50:03

1. PLANIFICACIÓ / PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Mapa amb els recursos disponibles a la unitat didàctica.


3

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

1. Llegir, escriure i descompondre els nombres de �ns a cinc xifres en DM, UM, C, D i U, així com en les seves sumes i utilitzar-los per a comunicar informació numèrica. (Competència matemàtica i competències en ciència i tecnolo-gia / Intel·ligència lògica i matemàtica)

2. Comprendre i interpretar dades i informacions de la vida quotidiana que contenen elements matemàtics (símbols, càl-culs...). (Competència matemàtica i competències en ciència i tecnologia / Intel·ligència lògica i matemàtica)

3. Expressar, explicar i interpretar críticament les solucions obtingudes en els problemes que resolem quotidianament. (Competència matemàtica i competències en ciència i tecnologia / Intel·ligència lògica i matemàtica)

4. Conèixer els cossos geomètrics i identi�car-los en el món natural per a comprendre el món que ens envolta. (Compe-tència matemàtica i competències en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

5. Accedir a la informació sobre nombres i cossos geomètrics utilitzant suports segons la necessitat i el context. (Tracta-ment de la informació i competència digital / Intel·ligència lògica i matemàtica - lingüística i verbal)

6. Aplicar de manera crítica i raonable els coneixements adquirits en la resolució de problemes. (Aprendre a aprendre / Intel·ligència interpersonal)

7. Resoldre problemes comprenent situacions de tipologia diversa. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

Objectius en termes de competències / intel·∙ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Llegir, escriure i ordenar nombres naturals de �ns a cinc xifres i reconèixer el valor de posició de les seves xifres.

Descompondre nombres naturals.

Ordenar nombres naturals �ns al quaranta.

Arrodonir nombres naturals a la desena, centena i miler.

Calcular sumes i restes i comprovar aritmèticament la correcció del resultat obtingut.

Identi�car �gures planes i cossos geomètrics i ano-menar i reconèixer-ne els elements bàsics (costats, vèrtexs, cares, arestes, angles).

Conèixer i diferenciar els poliedres i els cossos ro-dons, així com els seus elements bàsics.

Utilitzar estratègies personals de càlcul mental en càlculs simples relatius a la suma i la resta i explicar el procediment seguit.

Resoldre problemes de la vida quotidiana mitjançant sumes o restes i comprovar que els resultats obtin-guts són raonables.

ESTÀNDARDS

Compta, llegeix i escriu nombres �ns al 10.000.

Sap escriure nombres amb zeros intercalats.

Identi�ca els nombres anterior i posterior a un de donat.

Sap dir el valor posicional d’un nombre.

Utilitza la composició i descomposició additiva per a expressar un nombre.

Coneix i fa anar la unitat, la desena, la centena i la desena de miler.

Sap ordenar i comparar quantitats.

Aproxima nombres a la desena, centena i miler.

Fa sumes sense equivocacions amb nombres naturals de �ns a cinc xifres.

Fa restes sense equivocacions amb nombres naturals de �ns a cinc xifres.

Coneix i identi�ca els elements bàsics dels cossos geomètrics (costat, an-gle, vèrtex).

Identi�ca cossos rodons i poliedres (prisma, piràmide, cilindre, con, esfe-ra...).

Valora el càlcul mental com una manera ràpida de trobar el resultat.

Selecciona l’operació correcta per a resoldre problemes de situacions reals.

Reconeix la importància de les matemàtiques i les fa servir en la vida quo-tidiana.

31

C2201_R27188_031 114221.BK.indd 31 30/01/2014 8:36:54

•Recursos disponibles per al desenvolupament dels talents a l’aula.

• Intenció educativa de la unitat. Interrelació dels elements curriculars de la unitat.

Interrelació d’elements curriculars.

Referents per a l’avaluació per competències.


4

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Unitat 1 Quin espectacle!

Clau

s pe

r a m

otiv

arD

etec

tem

a te

mps

Per a prevenir i anticipar-nos a les possibles di�cultats que poden sorgir respecte al contingut i la metodologia de la unitat, podem utilitzar les següents propostes:

Per a afermar el concepte de valor posicional d’un nombre:

– Proposeu als alumnes que formin nombres de 4 i 5 xifres amb els nombres de les pàgines del llibre. A continuació, dels nombres que han format, que identi�quin si hi ha xifres que es repeteixen, i quin valor tenen dins de cadascun dels nombres.

– Adaptació curricular: proposta amb activitats amb suport visual per a treballar el valor posicional d’un nombre (pàg. 5).

Per a reforçar la descomposició de nombres:

– Ús d’àbacs per a descompondre nombres. Comenceu primer per la descomposició de nombres �ns al 999. Una vegada descompostos els nombres més petits de 1.000, es podria tractar de fer el mateix amb nombres més grans, �ns al 99.999.

– Adaptació curricular: activitats amb suport grà�c per a treballar la descomposició numèrica (pàg. 6-7).

Per a afavorir el treball en grup i el treball cooperatiu:

– Els poliedres i �gures geomètriques poden afavorir el treball en grup i cooperatiu. Proposeu als alumnes dissenyar en grups algun joc que impliqui la identi�cació i reconeixement de �gures geomètriques (un joc de memorització, un dòmino, un joc de parelles...) per a treballar de forma diferent els conceptes apresos a la unitat.

1. A partir del títol i la imatge, formuleu preguntes del tipus: Què us suggereix? Què fan els personatges de la imatge? Sabeu com es diuen les persones que fan aquestes activitats? On podem veure aquests espectacles? N’heu vist alguna vegada algun? Creieu que és difícil? Dialogueu sobre diversos espectacles: teatre, circ, cinema, etc.

2. Visioneu el vídeo sobre l’espectacle del Cirque du Soleil, Alegría.

Formuleu preguntes del tipus: De quin espectacle es tracta? On es representa? Qui són els protagonistes?

3. Dialogueu sobre els nombres que observem al nostre entorn, en concret els de 4 xifres: nombre d’espectadors, nombres de matrícules de cotxes...

4. Per acabar, expliciteu els continguts de la unitat, i situeu-los en un lloc visible de l’aula per a fer-hi referència quan calgui.

Pàgines 16 i 17

http://www.youtube.com/watch?v=YOHCWSadPx0

a. 1.871. b. 2.015 − 1.871 = 264 anys.

Solucionari

32

C2201_R27189_032 114221.BK.indd 32 03/02/2014 9:53:22

2. MOTIVACIÓ INICIAL: HO DETECTEM A TEMPS• La motivació aporta una bona disposició envers l’aprenentatge.• «Ho detectem a temps!», pensada per a prevenir les dificultats i

actuar-hi.

Orientacions pràctiques per a la motivació inicial.

Recursos per a prevenir i atendre la diversitat.


3. NOMBRES. ORIENTACIONS I PROPOSTES•Presentació dels continguts en contextos propers a l’alumne.

Nombres de 4 i 5 xifres / Comparació, ordenació i aproximació

Com dinamitzo l’aula?

Unitat 1Pàgines

18, 19, 20 i 21

Solucionari

1. 2.789 = 2 UM + 7 C + 8 D + 9 U Dos mil set-cents vuitanta-nou / 2.104 = 2 UM + 1 C + 4 U Dos mil cent quatre / 5.012 = 5 UM + 1 D + 2 U Cinc mil dotze.

2. 9.999 / 1.000 = 1.000 Mil / 9.999 = 9.000 + 900 + 90 + 9 Nou mil nou-cents noranta-nou.

3. 13.361 / 13.361 = 1 DM + 3 UM + 3 C + 6 D + 1 U / 13.361 = 10.000 + 3.000 + 300 + 60 + 1.

4. a. 4.359 / b. 6.008 / c. 7.210 / d. 1.234 / e. 25.651 / f. 46.047 / g. 19.021.

5. 99.999 Noranta-nou mil nou-cents noranta-nou.

6. a. 5.895 = 5 UM + 8 C + 9 D + 5 U / b. 43.786 = 4 DM + 3 UM + 7 C + 8 D + 6 U / c. 32.120 = 3 DM + 2 UM + 1 C + 2 D / d. 7.843 = 7 UM + 8 C + 4 D + 3 U.

7. 3.528 persones. 8. 11.528 persones. 9. 3.538 = 3 UM + 5 C + 3 D + 8 U Tres mil cinc-

cents trenta-vuit / 11.528 = 1 DM + 1 UM + 5 C + 2 D + 8 U Onze mil cinc-cents vint-i-vuit.

10. a. 3.465 / b. 9.990 / c. 43.657 / d. 87.956. 11. 24.652 > 24.562 > 24.546 > 24.542 >

24.524. 12. Ice Age 3: 23.567 persones < Monsters,

Inc: 32.567 persones < Buscant en Nemo: 32.876 persones < Up: 33.676 persones.

13. Resposta oberta. 14. El nombre més proper. 15. a. 100 / b. 120 / c. 130 / d. 140 / e. 140. 16. a. 20 / b. 60 / c. 40 / d. 10 / e. 100. 17. a. 3.200 / 7.400 / b. 3.000 / 7.600.

33

AC

CB

– Amb l’ajuda de l’àbac, representeu i descomponeu nombres de 3 xifres. Afegiu al nombre 999 una unitat més i formeu el nombre 1.000 (4 xifres). Descomponeu nombres de 4 xifres i 5 xifres amb l’àbac. Observeu i valoreu la importància de la posició en el nostre sistema de numeració.

– Proposeu als alumnes comparar nombres amb l’àbac. Indiqueu que han de comparar unitats de miler amb unitats de miler, centenes amb centenes...

– Anomeneu nombres de 4 xifres i 5 xifres. Representeu un nombre en una recta i observeu quin nombre és més a prop. Indiqueu que el nombre més proper al nombre representat és el nombre al qual aproximem.

Activitat competencial:

On és més car o més barat?

Els alumnes busquen fullets i catàlegs de productes de diversos tipus (electrodomèstics, cotxes, motocicletes, ordinadors...) en els quals �gurin preus amb nombres de 4 i 5 xifres.

Formeu parelles i compareu els preus d’un mateix producte en establiments diferents amb ajuda dels signes > i <. On comprarien cada producte?

Activitat complementària:

Cal·ligrama numèric

Formeu parelles i escriviu un nombre de 4 o 5 xifres en un paper.

Barregeu els papers i demaneu a cada parella que triï un paper a l’atzar.

Elaboreu, en una cartolina, un cal·ligrama amb el nombre que han escollit.

Exposeu els cal·ligrames a l’aula.

C2201_R27189_033 114221.BK.indd 33 03/02/2014 9:54:57

5

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

uesSolucionari de

les activitats proposades en el llibre de l’alumne.

Itinerari alternatiu per a l’aprenentatge dels continguts atenent la diversitat d’intel·ligències presents a l’aula.


La suma i la resta com a operacions contràries

Com dinamitzo l'aula?

Unitat 1Pàgines 22 i 23

AC

IM

– Recordeu amb l'ajuda de l'àbac que la suma i la resta són operacions oposades. Per exemple: 14 + 12 − 12 = 14.

– Per parelles, representeu amb l'àbac les operacions 14 + 12 = 26 / 26 − 12 = 14.

– Formuleu preguntes: Quin és el resultat de la suma? I el de la resta? Quins nombres de la suma són iguals que els de la resta? Saps per què?

– Per parelles inventeu sumes i restes i resoleu-les en el menor temps possible. Comproveu els resul-tats de les restes mitjançant la prova de la resta.

Activitat complementària:

Detecta l'error!

Agrupeu els alumnes per parelles.

Cada parella elabora dues targetes: una amb una suma i una altra amb l'operació contrària (resta). A cada operació s'inclou un error.

Les diferents parelles intercanvien les seves targetes, i intenten trobar els errors i corregir les ope-racions.

Intel·ligències múltiples:

Trencacloques de sumes i restes (i. visual i espacial; i. social; i. interpersonal; i. intrapersonal)

Agrupeu els alumnes per parelles i proposeu-los que escriguin en una cartolina de grandària A3 diverses sumes i restes, però que ho facin de forma artística (és a dir, poden pintar els nombres, fer dibuixos, representar-los tipus collage, etc.

Dibuixeu al revers de la cartolina les peces d'un trencaclosques, retalleu-les i barregeu-les.

Intercanvieu els trencaclosques entre les diferents parelles.

Recomponeu el trencaclosques i anoteu les sumes i restes que hi apareixen.

Solucionari

18. a. 3.457 + 2.341 = 5.798 / 5.798 − 2.341 = 3.457 / 5.798 − 3.457 = 2.341 / b. 3.560 + 439 = 3.999 / 3.999 − 439 = 3.560 / 3.999 − 3.560 = 439 / c. 4.002 + 4.653 = 8.655 / 8.655 − 4.653 = 4.002 / 8.655 − 4.002 = 4.653.

19. a. 1.234 + 5.463 = 6.697 / b. 7.412 + 2.327 = 9.739 / c. 1.873 + 5.024 = 6.897 / Resta.

20. a. 10.729 entrades / b. 7.542 entrades. Amb les venudes per Saltimbanco. / c. 3.187 en-

trades. Amb les venudes per Quidam. / d. Resposta oberta.

21. a. 3.017 + 2.362 = 5.379 / 5.489 − 2.362 = 3.127 / b. Per a efectuar la prova de la resta hem de sumar al resultat el subtrahend per a obtenir el minuend.

22. a. 9.829 / b. 9.889 / c. 7.985 / d. 3.231 / e. 5.101 / f. 1.312.

34

C2201_R27190_034 114221.BK.indd 34 30/01/2014 8:37:27

6

4. OPERACIONS. ORIENTACIONS I PROPOSTES•Recursos per a prendre consciència de la importància del que

aprenem.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Proposta d’activitats complementàries per a dinamitzar l’aula.


Solucionari

Poliedres / Cossos rodons

Com dinamitzo l'aula?

23. Piràmides: b i d. Prismes: a i c. Les piràmides acaben en punta i els prismes són plans per tot arreu.

24. Un prisma. Té vèrtexs, arestes i cares. 25. Resposta grà�ca. 26. a. Llauna: 1 cara corba / b. Peça de joc de

construcció: 5 cares, 9 arestes i 6 vèrtexs / c. Cofre: 6 cares, 12 arestes i 8 vèrtexs / d. Element decoratiu: 5 cares, 8 arestes i 5 vè-rtexs.

27. Resposta grà�ca (piràmide pentagonal i prisma triangular).

28. No. No. 29. Cub: 8 cares, 12 arestes i 8 vèrtexs. / Piràmi-

de de base quadrangular: 5 cares, 8 arestes i 5 vèrtexs. / Prisma de base triangular: 5 cares, 9 arestes i 6 vèrtexs.

Unitat 1Pàgines

24 i 25

35

CB

IM

– Visioneu el vídeo i plantegeu preguntes del tipus: Quins grups de �gures apareixen al vídeo? Co-neixes les �gures de cada grup? Com es diuen?, etc.

– Elaboreu entre tots un quadre inspirat en els cossos geomètrics. Proposeu als alumnes que ma-nipulin aquests objectes i que comptin el nombre de cares, el nombre de vèrtexs i el nombre d'arestes.

Activitat competencial:

Exposició de cossos geomètrics

– Busqueu objectes del seu entorn amb forma d'un dels cossos geomètrics estudiats. Per exemple una pilota, una capsa de galetes, etc.

– Agrupeu els objectes segons siguin poliedres o cossos rodons.

– Elaboreu una targeta per a cada objecte que contingui el nom de l'objecte, el nom del cos geomè-tric, el nombre de cares i el nombre de vèrtexs.

Prepareu una exposició dels diferents objectes.L'activitat pot complementar-se amb l'elaboració conjunta d'un catàleg dels elements de l'exposició.

Intel·ligències múltiples

Escultura (i. visual i espacial; i. corporal i cinestèsica; i. interpersonal; i. intrapersonal; i. lin-güística i verbal)

Per parelles, creeu una escultura (abstracta, real) o un objecte a partir de:

– Materials reciclats amb formes geomètriques.

– Utilitzant diferents tècniques: pinteu-los de colors, enganxeu-los paper de diari, enganxeu-los teles...

Elaboreu un títol per a cada escultura i exposeu els treballs.

http://www.youtube.com/watch?v=XPRSONHI-bQ

C2201_R27190_035 114221.BK.indd 35 30/01/2014 8:37:38

7

5. COSSOS GEOMÈTRICS. ORIENTACIONS I PROPOSTES• Treballar els cossos geomètrics en contextos reals.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Itinerari alternatiu per a l’aprenentatge dels continguts atenent la diversitat d’intel·ligències presents a l’aula.

Diversitat d’activitats per a un treball sistemàtic de les competències.


Solucionari

Nombres ordinals del 10è al 39è


30. 1r primer, 2n segon, 3r tercer, 4t quart, 5è cinquè, 6è sisè, 7è setè, 8è vuitè, 9è novè.

31. a. Vint-i-cinquè / b. Tretzè / c. Trenta-setè / d. Vint-i-novè / e. Dinovè / f. Desè / g. Dotzè / h. Onzè / i. Trenta-cinquè.

32. Vint-i-unè, vint-i-dosè, vint-i-tresè, vint-i-qua-trè, vint-i-cinquè, vint-i-sisè, vint-i-setè, vint-i-vuitè, vint-i-novè / trenta-unè, trenta-dosè, trenta-tresè, trenta-quatrè, trenta-cinquè, trenta-sisè, trenta-setè, trenta-vuitè, trenta-novè.

33. Aquest exercici és el trenta-novè d’aquesta unitat, i és a la vint-i-sisena pàgina del llibre.

34. 22 �les.35. a. Lúxor 2.630, Teatre Municipal 1.140, Zui-

dplein 730 / b. Lúxor i Teatre Municipal / c. Lúxor.

36. Quaranta-dosena, 42a.37. 1.897 = 1 UM + 8 C + 9 D + 7 U / 861 = 8

C + 6 D + 1 U / 98.756 = 9 DM + 8 UM + 7 C + 5 D + 6 U / 64 = 6 D + 4 U / 76.592 = 7 DM + 6 UM + 5 C + 9 D + 2 U / 3.459 = 3 UM + 4 C + 5 D + 9 U.

38. Resposta grà�ca. 3 cares: prisma triangular o piràmide triangular / 4 cares: prisma qua-drangular, piràmide quadrangular / Més de 4 cares: resposta oberta.

39. Resposta oberta.40. a. 1.234 = 1 UM + 2 C + 3 D + 4 U / 1.234 =

1.000 + 200 + 30 + 4 / b. 32.457 = 3 DM + 2 UM + 4 C + 5 D + 7 U / 32.457 = 30.000 + 2.000 + 400 + 50 + 7 / c. 67.541 = 6 DM + 7 UM + 5 C + 4 D + 1 U / 67.541 = 60.000 + 7.000 + 5.000 + 40 + 1 / d. 5.098 = 5 UM + 9 D + 8 U / 5.098 = 5.000 + 90 + 8.

41. Resposta oberta.42. a. Trenta mil / b. Seixanta-set mil tres-cents

cinc / c. Quaranta-cinc mil nou-cents / d. Se-tanta mil vuit-cents quaranta-u.

43. a. > b. > c. > d. <44. Resposta oberta.45. 1.247, 1.274, 1.427, 1.472, 1.724, 1.742...46. a. Desenes / b. Desenes / c. Unitats / d. Cen-

tenes / e. Unitats de miler / f. Desenes de miler.

47. a. 984. Nou-cents vuitanta-quatre / b. 619. Sis-cents dinou / c. 750. Set-cents cinquanta / d. 708. Set-cents vuit.

Càlcul mental48. a. 30 / b. 20 / c. 90 / d. 900 / e. 300 /

f. 2.000 / g. 3.000 / h. 10 / i. 500 / j. 700 / k. 800 / l. 50 / m. 5.000 / n. 3.700.

Unitat 1Pàgina 26 i 27

36

IM

– Recordeu els nombres ordinals de l’1 al 10 i la �exió de gènere: la primera alumna, el primer alumne.

– A continuació, mostreu elements de l’aula que siguin de gènere masculí i femení. Escriviu en un post-it un nombre del 10 al 39, enganxeu-lo al costat de l’objecte i pregunteu als alumnes com seria l’ordinal d’aquest objecte. Remarqueu que serà masculí o femení segons el gènere del nom.

Intel·ligències múltiples

Endevinalles (i. lingüística i verbal)

Formeu parelles i elaboreu endevinalles la solució de les quals sigui un nombre ordinal del 10 al 39.

Organitzeu un concurs d’endevinalles entre classes.

C2201_R27191_036 114221.BK.indd 36 03/02/2014 9:53:17

8

6. NOMBRES ORDINALS. ORIENTACIONS I PROPOSTES •Enfocament competencial del sistema numèric i dels ordinals.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Propostes per a implicar l’alumne en el procés d’aprenentatge.


Aquesta rutina permet que els alumnes observin de manera detallada una imatge i descriguin de forma precisa els colors, les formes i les línies que hi ha en aquesta imatge. D’aquesta manera prenen consciència d’aquests elements en el seu entorn quotidià.

Pas 1: Indiqueu als alumnes que observin la imatge durant almenys un minut.

Pas 2: Sense la imatge davant els alumnes hauran de contestar a les tres preguntes següents, explicant cadascuna de les seves respostes quan sigui necessari.

Pas 3: Posada en comú: els alumnes descriuran als seus companys els colors, formes i línies que han identi�cat donant les explicacions que considerin oportunes.

Pas 4:xen a partir del que han vist i pensat sobre la imatge.

Pas 5: Posada en comú del que cada alumne ha escrit. És recomanable que els alumnes, en compartir el que han escrit, comencin amb la frase Jo veig…, Jo penso…, Jo em pregunto…

– Aviseu els alumnes que en observar la imatge no se centrin en les petites coses, sinó que observin la imatge deixant que la seva mirada hi “voli”.

– És convenient tenir en un mural els colors, formes i línies que hagin identi�cat els alumnes, la qual cosa aportarà una descripció molt detallada de la imatge que s’ha observat. Això permetrà classi�car i diferenciar els diferents poliedres i cossos geomètrics rodons que treballarem en aquesta unitat.

37

Mou el pensament


Unitat 1Pàgina29

Colors, formes i línies

Recomanacions

Quins colors veus? Quin tipus de formes veus? Quin tipus de línies veus?

Colors Formes LíniesCOLORS - FORMES - LÍNIES

C2201_R27191_037 114221.BK.indd 37 03/02/2014 9:55:15

9

7. CULTURA DEL PENSAMENT. ORIENTACIONS• Les rutines de pensament, un recurs privilegiat per a ensenyar

a pensar.•Cap a una «aula pensant».

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Explicació dels passos de la rutina.

Orientacions per a l’aplicació de la rutina a l’aula.


Tasc

a in

tegr

ada

Coneixeu la vostra provínciaDescripció

La �nalitat del repte és conèixer dades numèriques de la pròpia província (població, edi�cis, nombre de visitants...).

Aquesta tasca implica treballar la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia i la competència digital en buscar informació de la província en diferents suports; la competència lingüística en treballar un tipus de text informatiu; la consciència i expressió cultural en organitzar i presentar la infor-mació; el sentit d’iniciativa i emprenedoria en haver de prendre decisions i mostrar creativitat; i, �nalment, les competències socials i cíviques en haver de treballar en grup un objectiu comú.

Procés

1. Inicialment els alumnes realitzaran una petita investigació sobre la seva província. Es proposa consultar les pàgines web indicades i, amb l’ajuda d’un cercador d’internet, buscar imatges de la seva província.

2. A continuació, dialogueu amb els alumnes formulant preguntes com: Quants habitants té la vostra pro-víncia? Amb quines províncies limita? Passa algun riu per la vostra província? En sabeu el nom? Quines muntanyes coneixeu? I monuments?, etc.

3. Formeu petits grups i repartiu les tasques: recerca de dades de població, recerca de dades d’edi�cis em-blemàtics i preparació del mural.

– El grup encarregat de la població haurà de confeccionar una �txa en la qual constin el nombre d’habitants i les localitats més i menys poblades.

– El grup encarregat dels edi�cis emblemàtics elaborarà una altra �txa que inclogui els noms dels edi�cis, les dates de construcció, una breu història, els seus usos en l’actualitat, etc.

– El grup encarregat del mural dibuixarà la província i hi situarà la seva localitat i les més importants.

4. Finalment, entre tots, s’elabora el mural amb imatges de la seva província, de les localitats més i menys poblades i dels edi�cis i/o elements d’interès.

Poseu-li un títol.

Recordeu la importància de la presentació i de la pulcritud i l’organització i presa de decisions en els treballs en grup.

Finalització

La tasca �nalitza amb l’exposició del mural i de la informació clau per part dels alumnes.

Pot ser convenient conversar entre tots sobre l’experiència i formular preguntes del tipus: Què us ha resultat més difícil? Per què? Heu estat responsables en la tasca que se us ha assignat? Què ha estat més fàcil? Per què? Què és el que més us ha agradat? Per què?, etc.

38

http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Provincias_de_España_por http://www.google.es

C2201_R27192_038 114221.BK.indd 38 30/01/2014 8:38:11

8. TASCA INTEGRADA. ORIENTACIONS•Una proposta dinàmica i creativa per a ensenyar/aprendre.•Canvi metodològic. Treball per competències.

10

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues Procés pautat

per a realitzar la tasca integrada a l’aula.


9. PÀGINES FINALS. ORIENTACIONS•Models de proves PISA adaptats als continguts de la unitat

didàctica.•Activitats per a promoure la cultura emprenedora.

Posa en pràcticaLes activitats proposades estan pensades no com a simple avaluació, sinó com a activitats integrades en les quals l’alumne/a ha de posar en pràctica o consultar diversos aspectes que permetran valorar com aplica determinades competències per a aprendre de manera autònoma.

Abans de realitzar les activitats convé recordar els continguts treballats a la unitat: nombres de 4 i 5 xifres, ordenació, comparació i aproximació de nombres, la suma i la resta, cossos geomètrics i els nombres ordi-nals del 10è al 39è.

i restar nombres; i ser conscients dels nombres en el seu entorn. Treballen la competència de la comunicació lingüística i verbal i la competència matemàtica i competències en ciència i tecnologia. És important realitzar una lectura correcta dels nombres relacionats amb els estadis per a una correcta interpretació de la informació que transmeten. Pregunteu el país al qual pertany cada estadi.

la descomposició i l’aproximació de nombres. Pregunteu-los en quins sistemes muntanyosos i països es troben aquestes muntanyes i localitzeu-les en un mapa.

EmprènAmb la resolució d’aquesta situació es pretén desenvolupar habilitats personals que potenciïn les actituds i capacitats emprenedores: comunicació, presa de decisions i responsabilitats, foment de la creativitat i la

L’alumne/a ha de demostrar com resol de manera autònoma aquesta situació de recerca d’informació: quines estratègies utilitza, a qui consulta, quines solucions diferents obté...

Re�exionaDe forma individual, responeu a les preguntes plantejades en l’apartat. Es proposa una re�exió sobre el procés d’aprenentatge, la validesa del que s’ha après i la perspectiva de futur.

39

PER ACABAR


Unitat 1Pàgines30 i 31

Solucionari

1. a. Stade de France, Old Trafford, Millen-nium, Olímpic d’Atenes, Friends Arena, Ernst Happel, An�eld, Parken / b. Stade de France 81.338 = 80.000 + 1.000 + 300 + 30 + 8 / Old Trafford 76.957 = 70.000 + 6.000 + 900 + 50 + 7 / Millennium 74.500 = 70.000 + 4.000 + 500 / Olímpic d’Atenes 65.000 = 60.000 + 5.000 / Friends Arena

2. a. 8.848 = 8.000 + 800 + 40 + 8 / 8.611 = 8.000 + 600 + 10 + 1 / 8.091 = 8.000

+ 90 + 1 / 7.937 = 7.000 + 900 + 30 + 7 / b. Unitats de miler, centenes i unitats / c. 8.800, 8.600, 8.100, 8.000 // 8000 < 8.100 < 8.600 < 8.800.

3. 4. 13è tretzè, 15è quinzè, 11è onzè, 35è tren-

trentè, 10è desè, 17è dissetè, 4t quart, 39è

39

C2201_R27192_039 114221.BK.indd 39 30/01/2014 8:38:30

11

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Una proposta detreball/avaluació per competències.

Orientacions per adesenvolupar el talent emprenedor.

Aprendre a aprendre. Reflexió sobre el procés del propi aprenentatge.


El valor d'una xifra

1 Fixa't bé en aquest nombre i completa la taula següent:

525

–Hi ha cap xifra igual? aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

–Quina? aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

–Són el mateix? aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Fixa't en aquests exemples:

2 Relaciona cada frase amb la situació que correspongui:

Ada

ptac

ió c

urric

ular

(bàs

ica)

. Uni

tat

1

Nom: ........................................................................................................................................................ Data: ..................................

6

2

C

C

C

C

C

C

C

D

D

D

D

D

D

D

U

U

U

U

U

U

U

2

6

2

6

El valor d'una xifra depèn de la posició que ocupa.

He vist 2 ocells

He comprat 6 llibretes

Tinc 20 €

A la meva escola hi ha 600 alumnes

Hi ha 200 persones al cinema

Tinc 60 bales

6

C2201_R26866_006 Adapt_curr 110724.BK.indd 6 03/02/2014 12:45:25

10. ADAPTACIÓ CURRICULAR

12

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Selecció delsprincipals contingutsde la unitat didàctica.

Suport visual i gràfic en la presentació dels continguts.


•Treball amb els continguts principals de la unitat i fitxes d’ampliació.

•Procés d’aprenentatge més visual i pautat, en seqüències més curtes, per a estimular l’alumne i facilitar l’aprenentatge.

Aproximem xifresImagina les situacions següents:

L'àvia de la Carla diu “Jo tinc 60 anys”, però no és cert: en té 52.

— Està aproximant correctament la seva edat? Encercla la resposta correcta.

El 52 és més a prop de 50 / 60.

L'Anna vol una consola que costa 278 €. Els seus pares li diuen que és massa cara. La Carla diu que són només 200 € i la seva mare li contesta que, en realitat, són 300 €.

— Si aproximem a les desenes, qui té raó? Encercla la resposta correcta.

El 278 és més a prop de 270 / 280.

1 Si vull un nombre més petit que 590 però que s'aproximi a aquest nombre, quins nombres puc escollir? Escriu-los a la taula.

2 Si vull un nombre més gran que 2.340 però que s'aproximi a aquest nombre, quins nombres puc escollir? Escriu-los a la taula.

3 Explica com ho has fet en cada cas per decidir quin nombre s'hi aproxima millor.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa









aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaAda

ptac

ió c

urric

ular

(am

plia

ció)

. Uni

tat

1

Nom: ........................................................................................................................................................ Data: ..................................

50 5452 56 5951 55 5753 58 60

200 240220 260 290210 250 270230 280 300

10

C2201_R26867_010 Adapt_curr 110724.BK.indd 10 03/02/2014 12:46:1013

Mat

eria

l com

plem

enta

riInclou solucionaris.

Propostes d’ampliació per a aprofundir en els continguts de la unitat.


14

Mat

eria

l com

plem

enta

ri11. AVALUACIÓ. FITXES•Avaluació completa dels continguts de la unitat didàctica.•Valora l’aprenentatge i facilita la presa de decisions.

1 Fixa't en aquests quatre nombres i resol les activitats proposades:

5.701 – 28.036 – 99.056 – 4.758

a) Descompon els nombres en forma de sumes.

5.701: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa 28.036: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

99.056: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa 4.758: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

b) Ordena'ls del més petit al més gran.

< < <

2 Digues, per a cadascun dels casos, si la xifra que s'indica ocupa el lloc de les unitats, desenes, centenes…

La xifra 2 La xifra 5

a) 12.508: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa a) 12.508: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

b) 57.623: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa b) 57.623: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

c) 6.251: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa c) 6.251: aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

3 Aproxima els nombres segons el que s'indiqui.

4 Escriu amb lletres aquests ordinals:

a) 3r aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa b) 12è aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

c) 24è aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa d) 37è aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

e) 39è aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa f) 14è aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

5 Indica si aquestes espelmes són poliedres o cossos rodons:

a) b) c) d)

aaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaFitx

a d'

aval

uaci

ó. U

nita

t 1

Nom: ........................................................................................................................................................ Data: ..................................

a les centenes

425 702 856 274

aaa aaaaaaa aaa aaaaaaa aaa aaaaaaa aaa aaaaaaa

a les unitats de miler

1.325 5.555 7.956 8.099

aaa aaaaaaa aaa aaaaaaa aaa aaaaaaa aaa aaaaaaa

138

C2201_R26868_138 Rec_eval 110724.BK.indd 138 03/02/2014 13:20:17

Fitxes per a l’avaluació dels continguts curriculars.

Inclou solucionaris.

Inclou: • Diversosmodels

per a l’avaluació dels continguts curriculars.

• Propostesper a les avaluacions inicial i final.

• Observació d’adquisició de continguts.


15

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

12. AVALUACIÓ. RÚBRIQUES DE LA UNITAT • Instruments per a l’avaluació per competències.• L’alumne pren consciència dels criteris de la seva avaluació.

3

Unitat 1: Quin espectacle!

Indicadors Nivells d’assoliment

1 2 3 4

Llegeix, escriu i des-compon dades nu-mèriques de fins a cinc xifres en situa-cions pròximes. (MCT)

Té dificultats per a llegir escriure i des-compondre dades numèriques en si-tuacions pròximes i reals.

Escr iu correcta-ment els nombres de fins a cinc xifres però els llegeix amb dificultat.

Llegeix i escriu cor-rectament los els nombres de fins a cinc xifres però els descompon amb dificultat.

Llegeix, escriu i descompon dades numèriques de fins a cinc xifres sense dificultat en situaci-ons pròximes i reals.

Entén informacions quot idianes que contenen elements matemàtics. (MCT)

Té dificultats per a comprendre in-formacions quoti-dianes en les que intervenen elements matemàtics.

Entén informacions quotidianes però té dificultats inter-pretar els elements matemàt ics que conté.

Entén informacions quotidianes i els elements matemà-tics que contenen però sense la pro-funditat adequada.

Entén informacions quotidianes i els elements matemà-tics que contenen amb profunditat.

Explica i interpreta críticament les so-lucions obtingudes en la resolució de problemes quotidi-ans. (MCT)

Presenta dificultats a l’hora de resoldre problemes i inter-pretar críticament les solucions.

Resol els proble-mes però presenta dificultats a la hora d’interpretar crítica-ment les solucions.

Resol problemes u fa una interpretació crítica d’ells mot bàsica.

Resol problemes i els interpreta críti-cament amb el rigor adequat.

Ut i l i tza noc ions geo mètriques per a identificar figures planes y cossos geo mètrics. (MCT)

Presenta dificultats per a identificar fi-gures planes i cos-sos geomètrics.

Té nocions geo-mètr iques, però presenta dificultats per a aplicar-les a la identificació de figures planes i cos-sos geomètrics.

Identifica figures planes i cossos ge-omètrics utilitzant nocions geomètri-ques però sense el rigor adequat.

Identifica correcta-ment figures planes i cossos geomètrics utilitzant nocions geomètriques en contextos reals i en el món natural.

Accedeix a la infor-mació en diversos suports segons la necessitat y el con-text. (D)

Mostra dificultats en accedir a la in-formació en qualse-vol suport.

Accedeix a la infor-mació en algun su-port concreo amb ajuda.

Accedeix a la infor-mació sense ajuda però utilitzant su-portes limitats.

Accedeix a la infor-mació sense ajuda i en diversos suports segons necessitat i contextos.

Comprèn situacions i problemes plante-jats de tipologia di-versa. (L)

Mostra dificultats en la comprensió de problemes ma-temàtics.

Comprèn situacions i problemes mate-màtics plantejats gràficament però té dificultats en resol-dre’ls.

Comprèn situacions i problemes mate-màtics plantejats gràficament però s’equivoca en al so-lució.

Comprèn i interpre-ta adequadament situacions i proble-mes matemàtics plantejats gràfica-ment.

Recu

rsos

per

a l’

aval

uaci

ó. U

nita

t 1

Indicadors de les competències avaluades.

Nivells d’acompliment seqüenciats segons la lògica de l’aprenentatge.

A més, s’hi inclouen:• Unregistreindividual

i de grup

• Rúbriquesdelsprojectes i habilitats generals.

• Planificacióde competències iintel·ligènciesmúltiples.


16

Mat

eria

l com

plem

enta

ri13. AVALUACIÓ. INFORME PER A LA FAMÍLIA •Recursos per a avaluar per competències.•Per a les famílies, informació detallada de l’evolució de l’alumne.

Avaluació de totes les competències exigides en el currículum.

Pautes per a integrar la informació de les diversesrúbriquesi emetre un informe de competències.

Informe d'Avaluació de

les competències bàsiques

i intel·ligències múltiples

Educació Primària

Alumne/a: ............................

..........................

..........................

..........................

..........................

....................

Nivell: ............................

..........................

..........................

..........................

..... Grup: ...........................

.

Curs: 20 ......... – 20 .........

Logo

centre

escolar

Logo

centre

escolar

103485 Competències bàsiques 3.indd 56

05/03/12 15:10


17

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

14. AVALUACIÓ. DOSSIER D’APRENENTATGE• Instrument d’avaluació que integra les evidències del procés•d’aprenentatge realitzat i la seva justificació.•Diferents formats: carpeta, dossier electrònic, etc.

Por

tfol

io i

e-p

orfo

lio

54

El portfolio (dossier d’aprenentatge): una potent eina d’avaluació

Durant els darrers anys s’està generalitzant l’ús de portfolios, tant en l’àmbit empresarial com educatiu. Un portfolio és un sistema d’avaluació integrat en els processos d’ensenyament i aprenentatge que habi-tualment es desenvolupen a les aules. Consisteix en una selecció refl exiva d’evidències/produccions, que formen un dossier o una carpeta, aportades per l’estudiant al llarg d’un període de temps determinat i que respon a un objectiu concret. La presentació es pot fer en suport paper, o en format electrònic, en aquest cas es parla d’e-portfolio.

Els treballs presentats (presentacions, murals, treballs escrits, fi lmacions...) permeten a l’alumne demostrar els seus aprenentatges, habilitats o competències, alhora que possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge.

Un aspecte molt interessant dels portfolios és que l’estudiant ha d’acompanyar les seves «evidències d’aprenentatge» amb una refl exió (intrapersonal) en la qual justifi qui la seva selecció i valori el procés que ha seguit en el seu recorregut d’aprenentatge (metacognició, aprendre a aprendre, regulació...). Aquesta refl exió l’ajuda a prendre consciència de què i com va aprenent, alhora que li permet regular el seu procés d’aprenentatge i d’estudi.

Les TAC aporten moltes potencialitats en el disseny i en la pròpia elaboració del portfolio. Poden ajudar en l’elaboració de les evidències que conformen el portfolio i també poden actuar com a plataforma base del procés d’ensenyament i aprenentatge; en aquest cas, el portfolio quedaria implementat en la mateixa plataforma.

Elaboració del portfolio

Treball: tasques, projectes, activitats

Selecció(refl exiva i estratègica)

Arxiu-classifi cació

Refl exió sobre assoliments i processos

(metacognició)

Presentació: exposició pública

103485 Competències bàsiques 3.indd 54 05/03/12 15:10

S’ofereix un dossier electrònic en línia per a recopilar els treballs dels alumnes.

Plantilla en línia amb orientacions per a la seva personalització.


Com

petè

ncie

s bà

siqu

es. F

itxa

5

Nom: ........................................................................................................................................................ Data: ..................................

La Mercè i en Josep Manel van cada dissabte amb els seus �lls al centre comer-cial a comprar el menjar de la setmana.

1 Fixa't en els productes que han comprat i completa la taula amb els preus de cada producte i el total.

Producte Quantitat Preu

Llet 6 litres

Kiwis 1 quilo i 1/4

Patates 5 quilos

Plàtans 1 quilo i 1/2

Garrafa d'aigua 5 L 10 litres

Total

— Amb els litres d'aigua que han comprat, quants gots d'1/4 de litre podran pren-dre?

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

— Si la família consumeix cada dia 2 litres de llet i avui és dissabte, quin dia de la setmana se'ls acabarà la llet?

dijous dissabte dilluns diumenge dimarts

— Si tres plàtans pesen 1/2 quilo, quants plàtans han comprat?

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

DECORACIÓ 1 L de llet

Barra de pa

Garrafa 5 L

1 kg de kiwis

1 kg de plàtans

Bossa 5 kg de patates

½ dotzena d'ous

ALIMENTACIÓ

182

C2201_R26869_183 Comp_bas 110724.BK.indd 182 06/02/2014 17:47:17

15. COMPETÈNCIES

18

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Les proves segueixenel model PISA.

Proves basades en contextos reals d’aprenentatge.


•Propostes d’avaluació per competències.

•Contextualització de l’aprenentatge.

Com

pete

ncia

s bá

sica

s. F

icha

5

Nom: ........................................................................................................................................................ Data: ..................................

2 Un cop fetes les compres a la secció d'alimentació, la família acudeix a l'exposició de mobles. Decideixen comprar el sofà de tres places i el conjunt compost per la taula rectangular de menjador i 4 cadires.

— Quant hauran de pagar per tots els mobles? aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

— Si decideixen pagar al comptat la meitat del preu dels mobles, i la resta en cinc terminis iguals, quant pagaran en cada termini? aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

— Una de les parets de casa seva fa tres metres i mig de llarg. Podran col·locar el sofà i la taula rectangular un al costat de l'altre? aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

3 Per transportar els mobles, la família haurà de llogar un d'aquests vehicles:

— Encercla quin vehicle hauran de llogar i explica el perquè de la teva elecció.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

4 Fixa't en el dibuix del primer camió i escriu el nom de tres �gures geomètriques que hi puguis veure.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

máximo 1.000 kg máximo 350 kg máximo 150 kg

183

C2201_R26869_183 Comp_bas 110724.BK.indd 183 06/02/2014 17:47:1219

Mat

eria

l com

plem

enta

riInclou solucionaris.


16. ACTIVA L’ENGINY/MATHS VISUAL DICTIONARY•Reptes per a pensar.• Fitxes per a crear una atmosfera plurilingüe.

20

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

21 Observa amb atenció. Entre aquests dibuixos hi ha set diferències. Descobreix-les.

22 Completa les sèries. Recorda que al dòmino els punts van de 0 a 6.

Act

iva

l'eng

iny

Nom: ........................................................................................................................................................... Data: ...............................

212

C2201_R26870_212 Ingenio 110724.BK.indd 212 07/02/2014 8:28:01

Less than / greater than

Mat

hs V

isua

l

ONE HUNDRED

SEVEN HUNDRED

TWO THOUSAND

FIVE THOUSAND

FIFTY THOUSAND

NINETY THOUSAND

Activity– Read the numbers aloud.

– Less than or greater than?

Two thousand is less than �ve thousand

Five thousand is greater than two thousand

Fifty thousand is less than ninety thousand

Ninety thousand is greater than �fty thousand

300 < 500 60,000 > 55,000 5,000 > 4,000 80,000 > 70,500 16,500 < 20,000 700 < 900

218

C2201_R23687_218 Maths 110691.BK.indd 218 31/01/2014 8:48:00

Diccionari visual en anglès dels principals conceptes de l’assignatura.

Activitats motivadores per a estimular l’aprenentatge.

Inclou solucionaris.

Inclou activitats.


21

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

17. EDUCACIÓ EMOCIONAL•Programa graduat per a millorar la gestió de les emocions.•Proposta d’activitats per a desenvolupar l’autonomia emocional.

Educ

ació

em

ocio

nal:

ENS

EMO

ICIO

NEM

Dibuixem emocions

Objectius• Reconèixer les emocions per mitjà d'expressions i adquirir vocabulari emocional.

• Identifi car emocions en diverses situacions.

• Aprendre a expressar emocions.

• Comprendre les emocions d'ells mateixos i dels altres.

Material: llapis, goma, ceres, fulls.

Participants: individual-gran grup. Temporalització: 1 hora.

Desenvolupament de l'activitat:• Explico als nens que escoltaran tres històries en les quals els protagonistes sentiran emocions

que hem de distingir entre tots. Reparteixo a cada nen un full, ceres, llapis i goma perquè cadascú imagini i dibuixi lliurement l'expressió facial de l'emoció que hem identifi cat en cada història.

Història núm. 1: un grup de nens i nenes juga al pati de l'escola. En un racó hi ha una nena asseguda amb qui no juga ningú. La nena mira a terra amb mirada trista, amb les mans s'aguanta els genolls i no somriu. — Pregunto: com se sent la nena que està sola? per què? — Dibuixarem la seva tristesa al full i hi posarem el número 1.

Història núm. 2: la Maria vol jugar amb l'ordinador de la seva ger-mana però en aquests moments no el pot fer servir perquè la seva germana el necessita. La Maria crida a la seva germana i sent molta calor a la cara. Els ulls i la boca denoten enuig i té els punys tancats.— Pregunto: com se sent la Maria? per què? — Ara dibuixarem l'enuig de la Maria al full hi posarem el nú-

mero 2.

Història núm. 3: avui és l'aniversari d'en Jaume. Celebra una festa a casa seva amb els seus amics. En Jaume no deixa de somriure, els seus ulls brillen i diu a tots els seus amics que és una festa meravellosa.— Pregunto: com se sent en Jaume? per què? — Ara dibuixarem al full l'alegria que sent en Jaume i hi posarem el

número 3.

Tancament d'activitatAbans de donar per acabada la sessió, caldrà demanar als alumnes que completin en veu alta algunes d'aquestes oracions. Es poden escriure a la pissarra.

• He après aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• M'he sentit aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• M'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• No m'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

242

010_ED_EM_GL_MC_1EP_CAT.indd 242 30/01/14 13:55

Activitats per a identificar les emocions i afavorir l’autoconsciència emocional.


22

Prog

ram

ació

didà

ctic

a-do

cent

i Pro

gram

ació

d’au

laPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA-DOCENT I PROGRAMACIÓ D’AULA El professor disposarà de les Programacions d’aula i Programacions didàctiques-docents a www.edebe.com Aquestes estan adaptades a la normativa i són editables.

Programació didàctica

1. Introducció1.1. Justificació i contextualizació de la programació1.2. El projecte de l'assignatura

2. Objectius2.1. Objectius d'etapa2.2. Objectius de l'assignatura. Relació amb les competències2.3. Objectius del tercer curs de l'assignatura. Relació amb les competències2.4.

3. Ensenyaments transversals4. Relació entre Continguts - Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge

5. Continguts5.1. Organització i distribució dels continguts per unitats didàctiques.

6. Unitats didàctiques6.1. Distribució temporal de les unitats didàctiques

7. Avaluació7.1. Criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge.7.2. Criteris d'avaluació mínims exigibles per superar el curs.7.3. Procediments i instruments d'avaluació7.4. Criteris de qualificació7.5. Avaluació del procés d'ensenyament-aprenenatatge

8. Atenció a la diversitat8.1. Propuestas para la adaptación curricular, refuerzo, profundización, actividades multinivel...8.2. Contenidos mínimos exigibles para el tercer curso.

9. Iniciativa emprenedora9.1. Capacitats emprenedores.9.2. Activitats per promoure el desenvolupament de la cultura emprenedora.9.3. Avaluació.

10. Metodologia11. Organització d'espais12. Materials i recursos didàctics13. Estratègies per incorporar les TAC a l'aula14. Estratègies per estimular l'interès i l'hàbit de la lectura i desenvolupar l'expressió oral i

escrita15. Activitats complementàries i extraescolars16. Procediments per valorar l'ajustament entre la Programació didàctica i els resultats

Programació d'aula

UNITAT DIDÀCTICA...1. Objectius en clau de competències.2. Relació de Continguts – Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge.3. Ensenyaments transversals4. Activitats d'aprenentatge5. Altres activitats

• Avaluació Inicial• Activitats de motivació• Competències i Intel·ligències Múltiples• Activitats Complementàries• Atenció a la diversitat• Avaluacióa) De la unitat didàcticab) De les competències i intel·ligències múltiples

6. Activitats de promoció de la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita.7. Activitats TIC.8. Cultura emprenedora: Capacitats, activitats i propostes per a l'avaluació.9. Mínims exigibles per a una avaluació positiva10. Criteris de qualificació11. Metodologia

• Materials i Recursos• Espais i temps• Estratègies metodològiques

12. Procediments i Instruments d'avaluació• Escrits• Orals• Altres

13. Avaluació de la pràctica docent14. Programació de Suports a NEE

Eines per a la planificació de l’assignatura.

Documents disponibles al web i modificables pel professor.


GLOSSARI

23

Glos

sari

Activitats competencialsTipologia d’activitats per al treball específic de les compe-tències. Són activitats pràctiques, situades en contextos reals que inciten l’alumne a posar en pràctica les seves ca-pacitats.

Competències Saber fer. Activitats rellevants, situades en contextos reals que integren capacitats de naturalesa diversa.

Dossier d’aprenentatge / Dossier electròni Document personal de l’estudiant en el qual incorpora els seus treballs, controls, produccions audiovisuals, etc. Resul-ta molt útil per a avaluar processos i resultats d’aprenentatge, alhora que estimula l’autoavaluació i la reflexió sobre el pro-cés seguit.

Dossier electrònicDossier d’aprenentatge en suport digital.

EstàndardsEspecificacions dels criteris d’avaluació que permeten defi-nir els resultats dels aprenentatges i que concreten, per mitjà d’accions, el que l’alumne ha de saber, i saber fer, amb rela-ció a cada assignatura. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment de l’acompliment assolit.

Habilitats generalsCapacitats més comunes i interdisciplinars que es desenvo-lupen a l’aula i estan estretament vinculades a les compe-tències (comunicació oral/escrita, treball en equip...).

Indicadors de competències i intel·ligències múltiplesLes competències es refereixen a «capacitats». Per a ava-luar-les, calen uns indicadors que descriguin la conducta «observable» i manifesta d’aquesta capacitat.

Informe d’avaluacióModel de comunicació a les famílies dels resultats d’aprenentatge dels seus fills amb relació a les competèn-cies. Permet situar sobre una línia de progrés continu la si-tuació de l’alumne respecte de l’adquisició de les diverses competències. Integra les avaluacions de les diverses àrees.

Intel·ligències múltiples (H. Gardner)La intel·ligència no és una cosa única i estàtica; es pot tre-ballar i desenvolupar. Existeixen diverses maneres de ser intel·ligent (Gardner va identificar fins a vuit tipus d’intel- ligència).

Mapa competencialDocument en el qual figura el desplegament i la concreció de les vuit competències en «dimensions» i «subcompetències».

Nivells d’acomplimentExpressen el grau de qualitat mostrat per l’alumnat en l’execució de la capacitat objecte d’avaluació.

Programació d’aulaPlanificació de les intencions educatives de la unitat didàctica. Eina imprescindible de planificació del treball diari a la classe.

Programació didàctica-docentPlanificació anual del treball i avaluació dels diversos

elements que componen el currículum. És un dels docu-ments bàsics per al treball del professorat.

Programar «per competències»Incorporar les competències en la planificació docent: iden-tificar-les, preveure com es poden treballar i com s’han d’avaluar.

ProjectesEl treball per projectes constitueix una estratègia educativa integral que utilitza un enfocament interdisciplinar i promou l’aprenenatge cooperatiu. Solen respondre a l’estructura: elecció del tema, planificació, desenvolupament, avaluació.

Registre classeTaula de doble entrada que relaciona el treball de les compe-tències amb els alumnes de la classe.

Instrument eficaç perquè el professor pugui controlar el pro-grés dels seus alumnes en l’adquisició de les competències.

Registre individual Matriu que relaciona el mapa competencial (competències i dimensions) amb les unitats didàctiques, tasques i projectes que es desenvolupen a la classe. Permet registrar les quali-ficacions obtingudes per l’alumne (en les diverses rúbriques) i facilita la gestió de l’avaluació de les competències.

Rúbriques d’avaluacióMatriu que permet relacionar els indicadors d’avaluació amb els nivells d’acompliment, integrant les valoracions qualitati-va i quantitativa.

Tasques integradesSeqüències didàctiques organitzades al voltant de l’execució d’una activitat complexa, relacionades amb diverses àrees, en un context al més real possible i pròxim a l’experiència dels estudiants. Solen respondre a l’estructura: producte fi-nal, context i justificació, seqüència d’activitats, síntesi.


24


Recursos per al professor Matemàtiques 3 - edebe.com · TALENTIA: és l’hora del talent Els...

Documents

Transcript of Recursos per al professor Matemàtiques 3 - edebe.com · TALENTIA: és l’hora del talent Els...