El reflex de prensió: evolució, problemes i el tacte.

Carla Vicente Cid

Processos educatius, aprenentatge i desenvolupament de la personalitat

Pilar Sansó Sorolla

Universitat de Lleida, 2009 - 2010

26/01/2010

3

Índex

Introducció .......................................................................................pàg 3

1. Definició de reflex ........................................................................pàg 4

2. Tipus de reflexes............................................................................pàg 4

3. Reflexes primaris o arcaics.............................................................pàg 4

3.1 Comprovació dels reflexes.................................................pàg 5

3.2 Perfil de reflexes primaris...................................................pàg 5

4. Reflex de prensió............................................................................pàg 6

4.1 En que consisteix?...............................................................pàg 6

5. Evolució de la prensió ....................................................................pàg 7

6. Desenvolupament de les mans........................................................pàg 8

7. Activitats de destresa...................................................................pàg 10

7.1 perfeccionament de la prensió...........................................pàg 10

8. Retenció dels reflexes primaris......................................................pàg 10

8.1 Variables que poden interferir en el manteniment dels

reflexes primaris.................................................................pàg 11

8.2 Conseqüències de mantenir reflexes primaris o

arcaics ...............................................................................pàg 11

8.3 Signes de la permanència dels reflexes primaris o

arcaics.................................................................................pàg 12

9. El test del reflexes.........................................................................pàg 12

9.1 Test del reflex de prensió (palmar).....................................pàg 13

10. Solucions per al reflex de prensió retingut o aberrant................pàg 14

11. Els sentits......................................................................................pàg 14

11.1 El tacte..............................................................................pàg 14

Conclusions........................................................................................pàg 16

Bibliografia.........................................................................................pàg 17

4

Introducció

Cada reflex juga una part important en el creixement necessari d’un fetus o

nadó. Cada un d’aquests prepara el camí per a la següent etapa del

desenvolupament. D’aquesta manera, en els desenvolupament d’un nadó des

de la concepció fins el naixement i fins l’etapa en que els nen camina,

succeeixen una seqüència de reflexes primaris.

Cada nadó que neix, deixa el seu entorn protector i tendre de l’úter per a entrar

en un món on es veu assaltat per una quantitat esbromadora d’estímuls

sensorials.

Par altra banda si aquets reflexes no desapareixen en el seu moment, els nens

poden tenir molts de problemes durant la seva vida, per això hi ha un test per

poder identificar un reflex retingut, i a més a més, alguns exercicis per tal d’anar

millorant en aquests aspectes.

Encara que hi ha molts nens que acaben perdent problemes que tenien de

petis, n’hi ha d’altres que encara que aparentment pareixen normals, són

immadurs en altres aspectes del seu desenvolupament. Si aquesta

immaduresa persisteix, els nens i nenes experimentaran un ventall de dificultats

en l’aprenentatge i de comportament a diferents nivells de la seva vida.

5

1. Definició de reflex.

Un reflex és la reacció simple i automàtica a un estímul exterior. El nen, al

néixer, ve dotat amb un conjunt de reflexes incondicionat, és a dir, conductes

en les que no ha intervingut l’aprenentatge (respostes automàtiques, innates i

involuntàries).

Alguns reflexes apareixen dins de l’úter matern i d’altres es desenvolupen

després del naixement.

2. Tipus de reflexos.

Els reflexes es poden classificar en tres grups:

- primaris o arcaics: estan presents en moment del naixement i la seva

desaparició és variable.

- secundaris: són aquells que apareixen posteriorment al llarg dels

primers mesos de vida del nadó.

- Cal dir que hi ha uns altres reflexes que es perden mesos després del

naixement i es tornen a aprendre més tard de manera voluntària.

*Hi ha reflexes que romanen tota la vida, d’altres que desapareixen i no tornen

a aparèixer mai més, i d’altres que es perden i es tornen a prendre

voluntàriament.

3. Reflexes primaris o arcaics.

Aquests tenen la funció d’assegurar el bon funcionament d’alguns dels

sistemes bàsics de l’organisme dels nadons, de protegir-los de certes

amenaces de l’exterior i de permetre-li entrar en contacte amb el nou món que

el rodeja.

La seva presencia i correcte funcionament és un dels seus primers indicadors

de l’adequat desenvolupament i maduració durant els seus primers anys de

vida.

Segons Sally Goddard, el nadó està dotat d’un conjunt de reflexes primaris

dissenyats per assegurar la resposta immediata al nou entorn i a les seves

6

necessitats canviants. Els reflexes primaris són moviments automàtics,

estereotipats, dirigits des del tronc de l’encèfal i executats sense implicació

cortical. Aquesta ens diu que són essencials per a la supervivència del nadó en

les seves primeres setmanes de vida.

Aquests, ens diu, sorgeixen a l’úter, estan presents en el naixement i haurien

d’inhibir-se als sis mesos d’edat, o com a molt tard als dotze mesos.

3.1 Comprovació dels reflexes:

Comprovar aquests reflexes forma part del reconeixement rutinari que el metge

fa a un recent nascut amb el Test d’Apagar. Immediatament després del part,

revisa al nadó pràcticament tres vagades seguides, amb intervals d’entre cinc i

deu minuts, i al dia següent es tornen a comprovat.

3.2 Perfil de reflexes primaris:

7

4. Reflex de prensió

Tal com diu Sally Goddard:

Aquest reflex apareix a les 11 setmanes a l’úter, per tant, en el naixement és

totalment present. Per altra banda, s’inhibeix

als 2 - 3 mesos de vida.

Aquest reflex forma part d’un conjunt de

reflexes que es desenvolupen a l’úter i la

seva característica comuna és agafar. Un

toc o pressió suau a la palma de la mà farà que tanqui els dits. A les 18

setmanes després de la concepció la resposta haurà augmentat incloent el

reflex de prémer, com a resposta a una tirada contra els tendons dels dits.

Ambdues respostes s’enfortiran durant el període uterí, par tal d’estar totalment

desenvolupat en el naixement.

Aquestes haurien de ser molt actives durant les 12 primeres setmanes de vida i

transformades als 4 – 6 mesos, de manera que el nadó pugui sostenir un

objecte entre els seus dits polze i índex com fent una pinça ajustada.

Aquest reflex es creu que es una continuació d’un estat primerenc de l’evolució

humana, quant encara era necessari que el nounat s’agafés a la seva mare per

seguretat.

4.1 En què consisteix?

Aquest es produeix al posar un dit a la palma de la mà oberta del nadó, la qual

cosa farà que la mà es tanqui al voltant del dit i a l’intentar retirar-lo, el nen

augmentarà la força de l’adherència. Fins i tot s’ha arribat a dir que podria

aguantar el seu propi pes amb les dues mans.

8

5. Evolució de la prensió.

Tal com ens diu Jean Le Boulch, seguint a Halverson i a Koupernik, es poden

considerar quatre etapes en la prensió:

- Primera etapa.

Després de l’enfosquiment del reflex de “Grasping”, cap al segon mes comença

el “el joc de la mà”. Aquest consisteix en que el nadó ja no tracta de conservar

el punys tancats, sinó que al contari, tracta de obrir-los. Els duu a la boca,

agafa una de les seves mans amb l’altra i pot mirar durant un curt període de

temps els seus sits (aquests jocs de mans són components d’un comportament

exploratori).

El final d’aquest període es cap a les 16 setmanes, i ja podrà anar seguint amb

els seus ells el desplaçament d’una de les seves mans.

- Segona etapa. Coordinació de l’espai visual i de l’espai tàctil de la

mà: Començament de la prensió (quart i sisè mes).

Capa a la setmana 16, el seguiment visual de la mà correspon a la primera

manifestació de la coordinació ull – mà.

Entre el quart i el sisè mes, el nen no se centra ja en manipular les seves mans

i peus, sinó que la visió d’un objecte temptador desencadenarà, amb una

intensitat augmentada de la mirada, una agitació dels dos membres superiors.

Es pot parlar ja de moviments intencionats dels braços, ja que el nadó, entre

els 4 i 5 mesos, tracta amb èxit d’arribar i agafar l’objecte. Al cinquè mes, la

prensió voluntària ha estat adquirida.

- Tercera etapa. Període de la manipulació, de 6 a 10 mesos.

Al sisè mes, l’espatlla és l’única articulació mòbil. La prensió és palmar:

l’objecte és agafat entre els dos últims dits i la palma de la mà. En aquest

sentit, la intencionalitat d’agafar existeix, però encara falta per adquirir la

coordinació motriu.

Al setè i vuitè mes, el colze es fa més movible, però encara domina l’acció de

l’espatlla. L’agafar un objecte es fa amb l’ajuda del polze, que encara es

bastant inútil i serveix de límit. En aquest estadi, el nen arriba a ser capaç de

9

passar l’objecte d’una mà a l’altra, el que li permetrà dedicar-se a vertaders jocs

de manipulació.

Al novè i desè mes, la prensió adquireix les seves característiques de

coordinació definitives. L’aproximació es realitza directament, g¡fent intervenir

l’espatlla, el colze i les articulació del canell i de la mà. L’agafar un objecte es

caracteritza per la utilització de la pinça, és a dir, el nen pot aproximar

delicadament el polze i l’índex en oposició.

Al final d’aquest període, la maduració de les fibres piramidals, de les quals

depenen els músculs de la mà i dels dits, ha arribat al seu màxim. El nen podrà

agafar objectes tan fins com un cordill, cosa que li permetrà accedir a la tercera

dimensió i tenir la noció de relleu i de profunditat. A més també anirà

augmentant la seva força muscular, la qual li permetrà transportar, col·locar,

penjar, arrencar...

- Quarta etapa. L’accés al mon de les praxis.

Desprès del desè mes, la funció d’ajustament permetrà al nen multiplicar les

seves possibilitats des de l’acció, a partir dels seus desitjos d’apropiació i en

funció de les seves necessitats de vida social. Aprendrà a beure al got, a servir-

se amb la cullera, a donar voltes als tiradors de les portes, a obrir caixes..

6. Desenvolupament de les mans.

1r mes:

- Reflex de Grasping

- Punys tancats

- Es xucla les mans

2n mes:

- Disminueix el reflex de Grasping

- Les mans s’obren, sent el dit índex l’últim

10

3r mes:

- El reflex de Grasping ha desaparegut

- Les mans estan obertes

- Manté, mira i sacseja el sonall

- Realitza petits moviments

4t mes:

- Coordinació ull – mà

- Prensió

- Aproxima objectes a la boca

5è mes:

- Prensió palmar – cubital

- Juga amb els seus peus

6è mes:

- Es passa objectes d’una mà a una altra

- Visió - Prensió perfecta

- Solta un objecte quan se li ofereix un altre

7è mes:

- Agafa objectes rascant pel costat radical

- estén el braç al llençar un objecte

8è mes:

- Radial, digital (pinça), però no presenta oposició

9è mes:

- Usa el dit índex i polze (tisora) per agafar objectes més petits

11

10è mes:

- Si la mà té suport fa la pinça amb polze – índex

- Agafa objectes molt petits, però no soltant

- S’aproxima objectes amb el dit índex

11è mes:

- Fa la pinça perfecta

- Posa cubs dins d’una tassa

- Beu d’un got amb ajuda

12è mes:

- Prensió fàcil i precisa

- Dificultat per soltar objectes petits

- Juga amb cubs

7. Activitats de destresa.

7.1 Perfeccionament de la prensió:

Segons Jean Le Boulch, per tal de millorar aquesta podem fer el següent:

- Agafar i col·locar objectes cada vegada més petits: pilotetes, bales grans i

petites (“caniques”).

- intentar agafar-les no solament amb el polze i l’índex, sinó que també amb el

polze – cor…,etc.

- Desfer amb una mà el paper que envolta un bombó

- lligar una cordeta al voltant d’un llapis

8. Retenció dels reflexes primaris

Baix circumstàncies normals, cada reflex, juga un paper vital en el seu moment

i si no s’integra en el creixement quan li correspon inhibeix l’increment del

moviment complex, voluntari i controlat. Quan algun reflex primari immadur

12

persisteix, es un senyal de que existeix un desenvolupament neurològic

anormal.

Quan els reflexes primaris romanen actius després dels 6 – 12 mesos de vida,

se’ls denomina “aberrants” i passen a ser l’evidència d’una debilitat o

immaduresa estructural en el sistema nerviós central (SNC). Aquests es

queden retinguts si no han complert les seves funcions.

8.1 Variables que poden interferir en el manteniment dels

reflexes.

Algunes variables que poden interferir en aquest procés són:

- Una predisposició genètica

- Característiques heretades

- Estrés durant l’embaràs

- Trauma en el naixement

- Malalties o infeccions

- Privació mediambiental..

8.2 Conseqüències de mantenir reflexes primaris o arcaics.

Investigacions han demostrat que la retenció de reflexes arcaics pot impedir

conductes següents, com control motor, percepció sensorial, coordinació ull –

mà i cognició. Per altra banda, certes combinacions de reflexes retinguts

mostres que poden afectar el benestar emocional i social, així com el progrés

acadèmic. Finalment, si l’activitat dels reflexes continua també pot impedir el

desenvolupament dels reflexes posturals posteriors, que haurien de sorgir per a

capacitar la maduresa del nadó a interactuar eficaçment amb l’entorn (posar-se

de peu, caminar...etc).

Cal dir que segons ens diu Sally Goddard, la retenció de reflexes primaris

provoca dificultats en l’aprenentatge de coneixements bàsics, com la lectura,

l’escriptura i el copiar.

13

8.3 Signes de la permanència del reflexes primaris o arcaics.

Alguns signes que permeten saber si hi ha reflexes aberrants:

- Dislèxia o dificultats en l’aprenentatge, especialment de la lectura,

ortografia i comprensió.

- Pobresa en l’expressió escrita

- Dificultat en el sentit del temps

- Baixes funcionals visuals

- Problemes d’atenció i concentració

- Dificultat per a asseure’s dret

- Impulsivitat o facilitat per distreure’s

- Falta d’habilitats per a organitzar-se

- Hipersensibilitat al so, la llum o el tacte

- Problemes de llenguatge

- Pobresa en coordinació i equilibri

- Errors en la consciència espacial

- Dificultats en la coordinació ull – mà

- Pobresa en les habilitats motores gruixudes i fines

- Confusió entre esquerra i dreta

- Propícia a accidents/maldestreses

- Història de dificultat en el part

- Història de dany o lesió cerebral

- No pot gestionar el canvi

- Depressió, ansietat o estrès; relacionat a les condicions anteriors

Cal dir que segons ens diu Sally Goddard, la retenció de reflexes primaris

provoca dificultats

9. Els tests dels reflexes

Segons Sally Goddard, el següent procediment relacionat amb el reflex de

prensió haurien de ser utilitzats per a la identificació, ja que només representes

una part de l’avaluació completa diagnòstica del retràs en el desenvolupament

neural. Els exercicis per a la inhibició de reflexes només s’haurien de dur a

terme baix la completa supervisió d’un terapeuta qualificat.

14

En al valoració del test següent s’utilitza un escala del 0 – 4:

0= cap anomalia

1= evidència de reflexes primaris fins un 25%

2= presencia residual de reflexes primaris fins un 50%

3= reflexes primaris virtualment retinguts fins un 75%

4= reflexes primaris retinguts, 100% presents.

9.1 Test del reflex de prensió (palmar):

Posició del test:

De peu, amb els peus junts, els braços doblegats i palmes cap

amunt flexionades en una posició relaxada, els colzes separats

del cos.

Procediment del test:

Acaronar suaument amb un toc delicat a les línies de la palma

de la mà. Repetir-ho dos vegades.

Observa:

Qualsevol moviment dels dits o del polze cap a dins, cap a l’estímul o la

extrema sensibilitat de la regió palmar.

Resultats:

0= No hi ha resposta

1= Lleu moviment dels dits cap a dins

2= Un moviment definit dels dits cap a dins, l’individu es queixa de que el

contacte li fa pessigolles o és dolorós

3= Moviment dels dits capa dins com si volgueren agafar l’estímul, es

frega les mans immediatament després del test

4= Els dits es tanquen amb l’estímul. Pot anar acompanyat d’un

moviment simultani dels llavis.

15

10. Solucions per al reflex de prensió retingut

Solucions segons Sally Goddard:

Test: Estimular la palma de la mà

Problemes escolars: Deficiència en la destresa manual

Pinça immadura

Els moviments de la mà i la parra poden estar connectats

Enfocament de solució: Els següents exercicis:

- Tancar i obrir la mà agarrant un objecte

- Moviment del polze independent progressant a oposició del polze i moviment

dels dits

- Exercicis dels dits amb les mans separades i després fer diferents moviments

amb les mans juntes.

11. Els sentits

Tal i com ens diu Sally Goddard, tot aprenentatge té lloc en el cervell, però el

cos és el que actuarà com a medi de transport a través del qual s’adquireix el

coneixement. El cervell i el cos treballen junts mitjançant el sistema nerviós

central, però els dos depenen dels sentits pels quals arriba la informació del

món exterior. Finalment, aquesta mateixa autora en diu que els reflexes i els

processos sensorials no es poden separar.

11.1 El tacte.

Tal i com ens diu Sally Goddard, el sentit del tacte és el que ens proporciona el

nostre primer contacte amb el món exterior. La primera resposta observable a

un estímul tàctil es produeix aproximadament a les 5 setmanes després de la

concepció amb l’aparició dels reflexes de retirada de la massa cutània. L’àrea

de sensibilitat s’expandeix ràpidament durant les següents 4 setmanes rodejant

la regió oral de la cara, les palmes de les mans i les plantes dels peus, fins que

finalment tota la superfície corporal respondria al tacte.

Les respostes primàries més primerenques al tacte són defensives i estan

caracteritzades per la retracció.

16

A continuació, afegeix aquesta mateixa autora, Sally Goddard, que durant el

segon i tercer trimestre de l’embaràs la consciència al tacte hauria de madurar

per a permetre que es desenvolupin els reflexes d’agafar (palmar, plantar, de

recerca...etc), de manera que quan el nadó neixi, el tacte estigui associat a la

seguretat, a l’aliment, al consol i finalment a l’exploració.

Segons ens diu aquesta, Ayres (1980) va dividir el sistema tàctil amb els

subsistemes següents:

- protectiu (situat al voltant dels fol·licles del pel)

- discriminatiu (situat a la dermis i responen quan estem en contacte amb

alguna cosa)

El sistema protectiu està en funcionament fins que ens toquen, i el sistema

discriminatiu entra en joc tan prompte hi ha contagi.

Els primers mesos de vida, és la boca del nounat la que aporta la primera font

d’informació tàctil, a través de succionar i explorar amb els llavis i la llengua.

Les mans també estan implicades, inicialment en moviments palmars i la

resposta Babkin, més tard, en un joc de mans i la boca. El desenvolupament

tàctil postnatal comença amb la boca i s’expandeix cap a les mans, els peus i

finalment al cos sencer.

17

Conclusions

L’elaboració d’aquest treball m’ha servit per veure la importància que tenen els

reflexes gairebé des del moment de la concepció. Per alta banda, aquests

poden tenir repercussions fins i tot a l’edat adulta, si no desapareixen per tal de

donar lloc a altres aprenentatges, i si no es detecta el manteniment d’aquests

una vegada hagueren d’haver desaparegut.

El reflex de prensió apareix durant l’embaràs, a les 11 setmanes, i desapareix

cap als 2 – 3 mesos de vida. Aquest després torna a aparèixer de forma

voluntària i intencional. Té molta importància pel que fa a l’adquisició de la

pinça i posteriorment en l’aprenentatge de l’escriptura; és fonamental per a

l’adquisició de nous aprenentatges.

Els reflexes donen informació sobre l’estat del fetus i del nadó, una vegada ha

nascut, i per això se’ls fa el test d’Apgar on aquests són revisats per un metge

al mateix moment després de néixer i al dia següent.

18

Bibliografia – Webgrafia

Goddard, Sally. (2002). Reflejos, aprendizaje y comportamiento: una ventana

avierta para entender la mente y comportamiento de niños y adultos. Ed: Vida

Kinesionlogía S.C.C.L

Le Boulch, Jean. (1995). El desarrollo psicomotor desde el nacimiento hasta los

6 años. Consecuencias educativas. Ed: Paidós

http://www.bebesymas.com/salud-infantil/los-reflejos-primarios-de-los-bebes

http://www.redmedica.com.mx/gfr/reflejrn.htm

www.infogen.org.mx/Infogen1/servlet/CtrlCreaPDF?clvart=9513