REL_1CIONS ENTRE L'AMONL C SANGUINII EL FUNCIONALIS_ME HEPATIC

per

J. MoNGUIo

La formacio de 1'amoniac en el nostre organismeobeeix a funcions fisiologiques fonamentalment diferents.Aquestes son : I.a La desaminacio intermediaria delsaminoacids, aminopurines, aminopirimidines i dels amino-fosfatids. 2.a La desintegracio bacteriana intestinal deles substancies ja esmentades, a mes de la urea. 3.a Ladesaminacio dels aminoacids a nivell del ronyo.

L'amoniac format al mateix ronyo to corn a principalmissio el manteniment de 1'equilibri acidobasic de l'orga-nisme. El contingut de l'amoniac en l'orina es 1'ex-pressi6 fidel de la gran capacitat que to el ronyo per ala produccio d'amoniac.

L'amoniac, format a nivell de l'intesti i en el meta-bolisme intermediari cellular, to una significacio meta-bolica diferent. Aquest amoniac, si arriba a la sang, potproduir variacions notables de l'amonemia, i, a la vegada,una elevacio d'aquesta pot esser nociva per a 1'orga-n isme.

De les investigacions fonamentals de Krebs i Hen-seleit sabem que el fetge, a despeses de l'amoniac de lasang, juntament amb 1'ornitina i passant per la fase citru-

344 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalan:

lina-arginina, forma urea mitjancant l'accio fermentatiV;l

de l'arginasa (tan abundant en el fetge).

Aquest proces de formacio d'urea partint de les sals

amoniques, es una de les funcions parcials mes impor-

tants del fetge. Mitjancant la formacio d'urea, a des-

peses de l'amonfac, es defensa l'organ,isme de la forma-

66 de ions toxics NH4. Segons aix6, el contingut de

ions amonics en la sang i en els humors, hauria de do-

nar idea de la capacitat del fetge, per a formar urea.

Fischler, 1'any 1922, va descriure en gossos portadors

d'una fistula d'Eck i alimentats exclusivament amb carp,

un quadre d'intoxicacio, caracteritzat clinicament per

sopor, vomits, ataxia, amaurosi, contractura i mort on

estat comatos. Aquests simptomes, amb aparicio i duracio

variables, foren tambe descrits, per altres autors, Pawlow,

Gebhart, Fricke, Kleinschmidt i Magnus Alsleben.

Fischler va creure que aquest quadre toxic era degut

a una alcalosi sanguinia, condicionada per l'acumulacio

de diaminoacids.

Mes nosaltres, basant-nos en les investigacions de

Krebs i on les experiencies de Fischler, sospitarem que la

causa de les manifestacions toxiques produides per l'ad-

ministracio de carp en l'animal amb fistula d'Eck era

deguda a una acumulacio de ions NH4 en la sang. La

comprovacio experimental de tal suposicio varem creure

que no sols tindria un interes teoric, sing que seria de la

major importancia en la practica dietetica.

Tots els nostres valors d'amonfac foren obtinguts pel

metode de Parnas i han estat obtinguts de la sang venosa

do gos, per esser aquesta la que s'assembla mes a la sang

humana en valors d'amoniac.

Els valors normals d'amoniac sanguini, en 1'home,

cleterminats per nosaltres, oscil•len entre o'028 i o'o6 mgr.

per ioo.

Treballs de la Societal de Biologia. 1034 345

Els valors normals d'amoniac trobats per Cholopoffi nosaltres en la sang venosa de gos son una mica meselevats, de o'o6 a O'15 mgr. per zoo.

Hem estudiat, en primer floc, la influencia de ladieta sobre l'amonfac sanguini, subministrant a gossosnormals i a gossos amb fistula d'Eck, durant tres dies,un regim pur hidro-carbonat, compost de patates, pai verdures. En un segon perfode, hem alimentat elsgossos amb una dieta alburninoide de carp de cavalltriturada i cuita. I posteriorment, per via peroral, mit-jancant sonda, s'ha fet ingerir als animals solucionsd'urea i glucocola. El quadre primer resumeix aquestesexperiencies.

En els gossos normals, despres de l'adrninistracio decarp i urea, sols poguerem observar una lleugera elevaciodel NH4. Per exemple, amb la dieta carnia, augmental'amoniac de o'o8 a o'13 mgr. per ico. I despres de laingestio de 40 gr. d'urea, varem notar una elevacio de

0'14 a o'2,5 mgr. per zoo.

En el quadre segon resumirn les experiencies practi-cades amb gossos portadors d'una fistula d'Eck.

En els animals amb fistula d'Eck, despres d'unaingestio d'una dieta hidrocarbonada, sobreve, en general,una lleugera disminucio de 1'amonemia. Aixi, en unaexperiencia, un percentatge d'amonfac de o`11 mgr.per zoo abans del menjar va quedar redult, a les quatrehores, a o'o6 mgr. per loo. En una altra experienciaobservarem, a les dues hores d'ingestio d'hidrats de car-bon, un descens de o'13 a 0,07 mgr. per Zoo en l.'amoniacsanguini.

Despres de l'administracio de carp s'observa cons-tantment una elevacio de 1'amonemia. Aixi, en unaexperiencia, a les quatre hores d'una ingestio de carp,s'elev3 1'amonfac sanguini de O`ZO a 0'24 mgr. per loo.

346 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalaxs

N M N NN H H H

O O SO SOaa

N N O

cigH

O 5O

H

O

N

O

va

^m^ e

NH

O

o 0b H H

O

`

O O

tl

G .a O> W ^O co 'to 0 0 0 H

_O O O 0 0

N c3.;.._

0

O

0

1 z o o a

p lb j

v1 v vooN

U m U''d ,^ y.b U U tii (r U (d

cd CA5 bA O

cd .b/J m cdUC .N W 'J U U

C Cl) 0) tc

71

m vIr

m ;gy py y ,u d

Cr cd r...iH ^'. ACA -I CA (.`.^ `n U

c cd mM0ON

modm ro .-cdi m y

'_ij

N

y

0

d^Qyy^dC 'd0dr 0))

7

1^Cd P G^ cd R7 O aS yFa u; y ^«' v :... Cq cd N v cd U

^+ Ga Q Q Q Q

0 0 0 o CH H H N -

O O

C^ k, Pa P-1

M M M M

M M M M

M H H H

H M O 7

N N M N

M MM M

H H

N

N

O

3H

O

H

O

H

_0

0

Tyeballs de la Societat de Biologic, zy34

a0

0 0 0^-+ N N^O .O .O

b

m

^O.y

^O

^ tO N

O O

aM

O O^OO

N

Mro^

O M ^nH H tiO O ^O ^O

CA+^+ bOA N

Cd 'V

vO

^^

v_

^nN.O

^M

O

'^cJ

bq,+,y'

^^,^

H.O

Mti

^O

d-i--i

O

^N

^O

ON

^O

v^ti

O

^ti

O

--^

v "dO c3

c^

O

O

^ :.Ab

^

o ^.. ^

^ O ^ O ^

^ b L,' ^ '^ c7v ^ n ..^bCU , b.0

:i z cl Cccd (n Cd cdtk

C,^ v ^ ^ ^ ,^ ^ cd v cd ,^ v ^ U

^ ^^O ^r C ^ ^ O ^ ^ v ^ u ^ O^u ^ p.U ^ ^,^

a^ao o ^o

v' vv:y^v yro ^t^^^^^^ ^ ^b ^ ^ ^ ^

^ ^ y m,^ c3 ^ ^ ^ ^ ^ •,

N ^;+ ^ it ,^ „ 'y ^^" `^" ^ ^' iy. ^w HO

^';^ .v ^..^ s. A'''.d u

rev,"... ^ ^. ^ O Oa.^`++ -' b

0

ro

Q

^v c^ v yw V O .. ^ OQ ^^. a-----

'1

~

'^ ."si ."^ :4 .^

^ ^ O O F."'^ '+ N N '^ -1

^^

^ it it

M M M M M MM M M ^'^ M M

N f-1 '-'^

i^ ^ ^ON

NN

Mr!

H

7JV

N

N^1

VN

^ ..^

347

348 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans

En una altra experiencia, a les cinc bores, augment-,'t

l'amonemia despres de l'administracib carnia de 0'07

a 0'20 mgr. per ioo. Despres de 1'administraci6 de glu-

cocola comprovarem tambe una elevaci6 de 1'amonfac.

Amb aquestcs investigacions hem pogut demostrar,

per primera vegada, en experiencies de curta durada,

en el gos portador d'una fistula d'Eck, que despres de

la ingesti6 de carp, es provoca una elevaci6 de l'amonfac

de la sang periferica quan el fetge es troba fora del seu

sistema circulatori normal.

Ara be : seguint el proces de les diverses funcions

originaries de 1'amoniac en 1'organisme, aquesta hiper-

amonemia podria esser deguda a una acci6 fermentativa

desaminadora o a una desintegracib bacteriana en 1'in-

testf. Pel fet negatiu que l'administraci6 per via peroral

d'urea no provoca una elevaci6 accentuada de l'amonfac,

cosa que succeiria si existis una abundant desintegracib

bacteriana, dedulm que 1'origen de l'amonfac deu atri-

buir-se a un proces d'acci6 fermentativa desaminadora

a nivell de l'intestf mateix.

Encara que compartim amb Cholopoff la idea que,

fisiol6gicament, en la paret intestinal pot produir-se

amonfac, acceptem que, amb independe.ncia d'aquest on-

gen, existeix tambe normalment, i sobretot en determinats

estats patolbgics com a la uremia, una producci6 d'amo-

niac degut a la desintegracib bacteriana en el tracte in-

testinal, com demostraren Folin, Denis i Parnas.

De les investigacions anteriorment resumides en

gossos normals i en gossos amb fistula d'Eck, es dedueix

que el fetge to un paper protector contra 1'amonfac d'ori-

gen intestinal. Bornstein i Roese han demostrat, en

fetges sotmesos a circulaci6 artificial, que l'amonfac de

la sang disminueix en passar pel fetge. De la mateixa

mancra, Parnas, Kliesicki i Chopoloff han posat de ma-

Treballs de la Societat de Biologia, 1934 349

nifest que el fetge sintetitza urea a despeses de l'amonfacprovinent de l'intestf.

Oueda, per tant, comprovat experimentalment, que1'amoniac que passa la barrera hepatica, arribant a la

circulacio general, produeix una hiperamonemia en la

sang perifcrica.

El fetge, no solament utilitza per a la sfntesi ureica

Famoniac de la sang circulant, sing que utilitza tambe

Famoniac format en la desaminacio aminoacida, a nivell

del fetge mateix. Per tal d'aclarir fins a quin puntl'administracio extraenteral d'aminoacids produeix un

augment de Famoniac sanguini, i, per tart, estudiar la

funcio desaminadora hepatica, hem injectat intravenosa-ment a gossos normals, i tambe a gossos amb fistulad'Eck o'oi i 0'25 gr. de glucocola, per quilogram de pesd'animal.

En el quadre tercer resumim algun.es d'aquestes

experitncies.

La injeccio de o`or gr. de glucocola per quilogramd'animal, en ambdos casos, produeix la mateixa petitaelevacio de l'amonemia. Perb, despres de la injecciode 0`25 gr. per quilogram de nes, observem que la hiper-amonemia persisteix mes temps en 1'animal amb fistula

d'Eck que en el gos normal. Aixo reforca l'opinio de

Fischler, de considerar el fetge del gos amb fistula d'Eck,en un estat d'inferioritat organica, ja que la sfntesi ureica,a despeses de l'amonfac, es realitza amb major lentitud.

Per tal d'estudiar de prop la capacitat de sfntesiureica partint de Famoniac d'origen intestinal, hemadministrat, per via peroral, mitjancant sonda, a gossosnormals, a gossos amb alteracions hepatiques i a gossosportadors de fistula d'Eck, ioo cc. d'una solucio al 5per ioo de lactat i de citrat amonic.

El quadre quart resumeix aquestes experiencies.

350 Pu blicacions de l'Institut d'Estudis Catalan

`n 00

CN

o

-^+

`O

°c 8 toN

enc

0

O

`?o

U C `

O

QQ 0

hF

v l CCM0

M

0

0

coNO

11 1

.c N

`O

M

`O

00

O

- c0^H M

`O o

0 0N n

`O O

O0

0 0

N M^n d'

0 0

^ a1 cd p cd ^ ^ x+ UU rd :-. ^ r ''d v CA GL ^.

4 .-4 :-0-14

W co 00C7

0N - N

^ H

M M r; MM M M M

isH M I-1 Mao ci n^I N N N

En els gossos normals no varem poder observar cl

menor augment d'amonfac a la sang. En els animals

amb lligadura de conducte coledoc, solament es nota un

Ileuger augment, als dos o tres dies abans de produir-se

la mort de l'animal. En els gossos amb fistula d'Eck

es presenta una elevaci6 rapida de l'amonemia, a la mitj;I

o una hora despres de l'administraci6 peroral do la sal

amonica.

Aquestes investigacions demostren : Quc quan cl

fetge es troba intercalat en la seva circulaci6 funcional

fisiologicament (com succeeix en individus normals i

en ]a icterfcia mecanica), es capac de fixar grans quanti-

tats d'amoniac que li arriben per la vena porta. Pero

si el fetge queda separat de la seva circulaci6 normal

(com succeeix en el gos amb fistula d'Eck) o sobreve

una alteraci6 greu de la cel•lula hepatica (com, per

exemple, quan persisteix, per un cert temps, una obs-

trucci6 de les vies biliars) es presenta una elevacio de

1'amonfac sanguini, on la sang periferica.

ExISTEIx UN QUADRE D'INTOXIC_ACIU PER. L'AIIONIAC?

Autors com M'lattheos, adlninistraniL clonir amonic,

en quantitats de 0`35 gr. per quilogram de pes animal,

han observat 1'aparici6 de fortes manifestations nervioses,

do tipus irritatiu. Pel fet de trobar simultaniament

liiperamonemies d'I`5o i 2 mgr. per ioo han atribuit

aquestes manifestacions nervioses a l'acci6 toxica del

ion NH4. Bang, Barnett, Addis i Gigon, admetent

tambe una intoxicaci6 amoniacal, produida en adminis-

trar per via peroral i intravenosament, grans quantitats

d'urea. Bliss refereix, tambe, que despres de l'adminis-

traci6 do carbonat amonic, o despres de la injecci6 d'una

Treballs de la Societat de Biologia, 1934 353

solucio alcoholica d'ureasa, a gossos uremics, es presentencontractures i fenomens nerviosos, quan els valors de1'amoniac en la sang arriben a xifres de O'9 mgr. per ioo.

Com que nosaltres, en el curs de les nostres investi-gations, hem observat valors per damunt de O'9 mgr.per Zoo, sense que es presentessin aquests fenomens ner-viosos, ens va interessar dirigir la nostra atencio sobreaquest problema.

Amb aquest fi, injectarem a gossos normals i a gossosamb fistula d'Eck, una solucio aquosa d'ureasa sola,en uns casos, i en altres previa injeccio d'una soluciod'urea.

Com podem veure en el quadre cinque, observaremsempre d'aquesta manera, hiperamonemies que oscil-laven entre o'8o i 2 01 mgr. per Zoo, i es presentavensempre, com a simptomes constants, un estat soporos ivomits. Mai no varem poder observar contractures omanifestacions d'hiperexcitabilitat nerviosa.

Sospitem, per tant, que les manifestacions nerviosesi irritatives observades per Mattheos eren degudes al'accio tbxica del ion Clor, injectat simultaniament enforma de clorur amonic.

LA INTOYICACId CARNIA CRONICA EN EL GOS AMB FISTULA

D'ECI{

Des de les investigations de Hahn, Massen, Nencki iPawlow i els recents estudis de Fischler, Mattheos, Geb-hart i Fricke, se sap que una dieta exclusiva de camprodueix, en els gossos amb fistula d'Eck un quadrepatologic, que es caracteritza per depressio, vomits, amau-rosi, ataxia, contractures i mort en coma. L'aparicioi duracio del quadre patologic es variable.

23

354 Publicacions de 1'Isastitut dBstti^dis Catnlars

DW

^o^

I

a

mcN

Cb

H rouas

^! Md' v1 ^O

o ^O ^O O O ^O ^O 0 0 o C^

v^O p O O O O O O ON^

ti rN

ti N c" d-

^^^ l...YJ ^__-____^^-J_

c

O

O

O

.+

= =. :,F: cI' ~^^£v, = ,s8£

^.^^^^

tini

^^

H

^r

'^

'b

CJ

q ^ .^.^ ^ ^

O

N^ v,

^. ^ v

^ ^ ^ ^'

^ w ;^ ^^ ^ ^h ^

^ ^ vy ^

C^J `^"^V

^

•--^ .^

^ ^ ^ ^

^'^" C^ ..^i"

'•.« ^

cC O O ^

1-i t: :^

Ly

F^

FJ

.^rA

m MM M

^ .^+ry^ O

H M

Treballs de la Societat de Biologia, 1934 355

La causa d'aquesta intoxicacio l'atribueix Fischler auna alcalosis anguinia, produida per substancies de ca-racter basic (acids diamfnics), les gnals es formen per unaalteraci6 del metabolisme albuminoide.

Neubauer creu que aquest quadre toxic es produitper substancies toxiques que es formen a nivell del'intestf, per desintegracio bacteriana no neutralitzadapel fetge.

Fonamentats en les nostres experiencies anteriors,sobre la influencia de 1'administraci6 carnia en el gos ambfistula d'Eck, varem creure interessant seguir al curs de1'amonemia, durant un perfode de dies d'administraciocarnia, reproduint-se el quadre de la intoxicacio carniade Fischler.

El quadre sise, que resumeix una d'aquestes expe-riencies, ens fa veure un cas en que l'amonemia era,abans de 1'experiencia, de o'io mgr. per ioo; en finalit-zar el segon dia es va elevar a 0`43 mgr., i al tercer dia,siinultaniament amb l'aparici6 de diarrees fetides d'amo-nemia, puja el valor de 1'amoniac sanguini a o'gi mgr.per ioo. Coincidint amb aquest valor d'amonfac, l'ani-mal presenta un estat soporos; va tenir vomits i refusatota ingestio alimentaria. Al cap de dos dies de noprendre altra cosa que aigua, l'amonemia torna al seuvalor inicial i recobra 1'animal el seu aspecte normal.En altres casos, forcant 1'animal a ingerir una dieta car-nia que espontaniament rebutjava, aconsegufrem man-tenir 1'amonemia elevada.

En el curs d'aquestes experiencies d'intoxicaci6carnia cronica, quan sobrevenen fortes alteracions diges-tives que es manifesten per l'aparicio de diarrees fetides,es produeixen simultaniament brusques elevacions de1'amonfac en la sang.

356 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catala^;s

M

xoor ^o

6^0

a C kL

u

tw n

x=^

CCx

0C,

aO

CC

Q

h

(u

O 4-O O 'n Mc- O 0 '-+ C) n O\,0 0H H H N N M V') lO 0 C^ M- N

O0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

O N )O CC O 'O CO O t0 0) O M O R NH H H H H H H H M H H H H H

O co Il- 0 C) N l^

H H H H H H

H -^ H H M H

H H

M M M M (M

M M M M

H N N HIV

u'1 ^O l^ 00H H H H ^"^

N M 't N

Treballs de la Societat de Biologia, 1934 357

La possibilitat que aquesta elevacio brusca de 1'amo-niac sanguini fos deguda a una desintegracio bacterianaintestinal, poguerem posar-la de manifest, mitjancantcarregues perorals d'urea.

Administrarein, als dos dies de dieta carnia, 20 gr.d'urea per-os; l'amoniac sanguini no es va modificarsensiblement. Als cinc dies d'alimentacio carnia (durantun perfode en que el gos presentava fortes diarrees),s'eleva 1'amonfac sanguini (vegeu quadre sete) de o'8oa i'5o mgr. per Zoo, al cap d'una hora de la carrega pero-ral d'urea; dues hores despres, el percentatge d'amonfacen la sang era d'i'8o mgr.

Amb aquestes investigacions creiem haver aportatla prova experimental de 1'opini6 de Fischler, enconsiderar aquest autor la intoxicacio carnia com unquadre alcalbsic, si be nosaltres el creiem produit perla inundacio de l'organisme en ions amonics. Al mateixtemps havem pogut provar la hipbtesi de Neubauer,no amb el caracter exclusiu que li a.tribuf, sino fi-xant el seu valor en els casos de trastorns digestiusintensos.

Nosaltres creiem que la causa de les hiperamonemiesen el curs de la intoxicacio carnia cronica del gos ambfistula d'Eck, es deguda a la inundacio de 1'organismeen ions amonics, produits simultaniament:

a) Per un proces fermentatiu desaminador a nivellde la paret intestinal;

b) Per la desintegracio bacteriana intestinal, tu-multuosa que es presenta quan 1'animal sofreix tras-torns digestius;

c) Per la insuficiencia del fetge del gos amb fistulad'Eck, per filar totalment els ions amonics en formad'urea.

358 Publications de l'Institut d'Estudis Catalan

USOU A N o O u)-.-

O !n O !n OM 71010 ^ 00H N NH N

O O 'O '0 O-.000 IO v1I'D

O" O 0' ONti O

In ^0 v) M t` M21085 EHN111BmJu03 00 0 0 0

_

0 0 0 0 0 0 0-'+ O,0 - ^+ 0 0 0 0 -0-C-0

O 10 10 O O 1O O.. !n OON N M o0 O H N M H N N ^Ot^ 1, O O

M NzO

zM N M N NMM M M NH M N M M N M M N M H N M N M

_IIIPa ap

W°

`0 O W O O O91o83JS1lI!W ^„^

N-pr,p CIOH

'^0

fl ,. ^ e ,_ s s

AC s :C

c n : s m z

IIIe apJe m [Jarno

ro ou w

`^

I II

O

I

NV

c

0

ro

fd. .

O^ubb 0

,n

rorororj

NO-o.0 '0

a u m y ci v a^O 1. O 20 br,O .-1 21

O V O O7i 0

9 'd u 0.

uuu

= N O d rl

^

,

^: Q Q T .S Q .r a;

0c7

++'r

M M M M M 0

M M M M M M M

Q ^^' w w N0

O

i

~_-N

M 7y-1 ^ J\^

Q

:-

Treballs de la Societat de Biologia, 19,34 359

La insuficiencia del fetge de gos amb fistula d'Eck,i la d'aquells altres en els quals es presenta una permea-bilitat a 1'amoniac, sospitem que sigui deguda a la inter-rupcio de la sintesi ureica per haver desaparegut del fetgealgun dels escalons elementals (ornitina, citrulina, argi-nina, o be el ferment essencial arginasa).

Experiencies que tenim en curs esperem que acla-riran aquest problema.

IT7edizinische Universitats Klinik.Prof. S. Thannhauser. Freiburg i By.

BIBLIOGRAFIA

Addis i Schenkv, Amer. Journ. Physiol., XI, 211; 1905.Adlersberg i Taubeuhaus, Arch. f. exper. Path., CYST, 35•1. Bang, zit. Hach Seelig, Z. exper. Med., LXXIX, 365; 1931.S. Bliss, J. Of biol. Chem., LXVII, I09; 1926.Bornstein i Roese, Biochemn. Z., cCYiI, 127; 1929.Bornstein i Budelnnann, Biochem. Z., cexviII, 64; 1930.Bornstein, Biochem. Z., ccx11, 137, 1929; CCXIV, 374; 1929.Barnett i Addis, J. of biol. Chem., XXX, 41; 1917.Bolhnann, Mann i 3lagatla, Amer. J. Physiol, rxix, 78, 85. 92Caspari i Stilling, Oppenheinlers Handbuch der Biochemie, viii,

636.Cholopoff Pfliigers Arch., CCXIV, 320; 1926.Denis i Illinot, J. of biol. Chem., xxxv, rot.Embden, Min. Wschr., 628; 1927.Falkenhausen, Arch, f. exper. Path., CIII, 322.Fischler, Dtsch. Arch. klin. Med., CXiII, 530.Physiologic and Pathologic der Leber. Berlin : Julius Springer;

1925.Fontes i Yovanowitch, C. r. Soc. Biol. Paris, XCIII, 271; 1925.Folin i Denis, J. of biol. Chem., xi, 161; 1906.Gad-Andersen, J. of biol. Chein., XXXIX, 287; 191().Gebhard i Fricke, Z. exper. Med., LXXIII, 45; 1930.Gigon, Schweiz. med. AVschr., 926; 1926.GiYor, y i lilcinscluuid, Z. caper. lled., YYYIV, i.

360 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans

Hahn, Massen, Nenchiy i Pawlow, Arch. f. exper. Path., xXXII,161; 1893.

Hallervorden, Arch. f. exper. Path., xII, 237.Henrique i Gottlieb, Hoppe-Seylers Z., Cxxxviti, 254.Hynd, Biochemic. J., Xx, 195; 1926.Gottlieb, Biochem. Z., CXCIV, 151, 163; 1928.Kotsccnrlt, Arch. f. Physiol., CCXIV, 343; 1926.Luc., Biochemic. J., xvmII, 825; 1925; XIX, 357; 1925.Lundsgaard, Biochem. Z., CCXVII, 153; 1930.London, Kotschnne ff i Cholopoff , Pfliigers Arch., CCXIX; 1925.

Mattheos, Amer. J. Physiol., VIII, 459.Magnus-_Alsleben, Z. exper. Med., IIi, 113, 223, 530.Meyerhof, Klin. Wschr., 1219; 1927.Nasch i Benedict, J. of biol. Chem., XLVIII, 463; I,I, 183; LXIX, 381.

Nenchi, Pawlow i Zaleski, Arch. f. exper. Path., xxxvi, 265;

XXXVII, 26.Palmey i Henderson, J. of biol. Chem., XXI, 37.Parnas, Biochein. Z., CLV, 247. Klin. Wschr., 2011; 1928.Parnas i Heller, Biochem. Z., CLII, 169, 255.Parnas i Kliesicki, Biochem. Z., CLXXIII, 224; 1926.Parnas i Taubenhaus, Biochem. Z., CLIX, 298.Ravinovisch, J. of biol. Chem., I,XIX, 283.Roese, Pfliigers Arch., CCXIV; 1926.Seelig, Z. exper. Med., I,XXIX, 360; 1930.Stadelmann, Arch. f. exper. Path., XVII, 419.Thannhauser, Kiin.'Wschr., 40; 1933.0. Warburg, Uber den Stoffwechsel der Tunloren. Berlin : Julius

Springer, 1926.