Reportatge Aps Diari Sant Cugat 2014

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de febrer del 20144 A Fons Educació

Aprenentatge servei Una proposta educativa amb utilitat social

En els darrers tres anys, Sant Cugat s’ha erigit com una de les ciutats catalanes capdavanteres pel que fa a l’aplicació de l’aprenentat-

ge servei com a metodologia d’en-senyament. Tant és així que actu-alment, amb poc més de tres anys de recorregut, ja es fan gairebé una trentena de projectes a la ciutat. Dar-rere hi ha una estratègia política de l’Ajuntament per promocionar i potenciar l’aprenentatge servei a centres de primària i secundària, universitats i altres centres i enti-tats de la ciutat. L’aprenentatge ser-

vei és un dels 22 projectes de ciutat que formen part de l’estratègia soci-al, econòmica i ambiental per a Sant Cugat, el full de ruta que ha de gui-ar les polítiques municipals durant els pròxims anys.

Què és l’aprenentatge servei?L’aprenentatge servei (d’ara en endavant, APS) és una manera d’aprendre a través de la realitza-ció d’un servei a la comunitat. Dit d’una altra manera: es tracta d’ad-quirir uns coneixements i aplicar-los en un context de servei. L’APS com-bina dues pràctiques pedagògiques,

l’aprenentatge actiu i el servei a la comunitat. Així mateix, posa en acció dos o més protagonistes: qui aprèn i posa en pràctica els conei-xements adquirits i el receptor del servei.

L’aprenentatge servei és, per tant, un projecte educatiu amb uti-

litat social que permet a uns i altres treure un profit, alhora que fomen-ta la solidaritat i el coneixement de noves realitats i contribueix a adqui-rir valors i habilitats socials i comu-nicatives.

L’APS a Sant CugatSant Cugat forma part del grup de treball d’aprenentatge servei de la Xarxa Estatal de Ciutats Educado-res, la qual està integrada per dot-ze municipis de tot l’Estat espanyol. D’aquests, sis són catalans.

A Sant Cugat es realitzen projec-tes des de fa relativament poc temps.

Donar sentit a l’aprenentatge

L’aprenentatge servei és una metodologia d’aprenentatge basada en dues pràctiques pedagògiques: l’aprenentatge actiu i el servei a la comunitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 21 de febrer del 2014 A Fons 5

Se’n feien alguns amb anterioritat, però no estaven identificats com a aprenentatge servei. En els últims dos anys és quan l’APS ha experi-mentat un boom important, grà-cies, en bona part, a les accions de formació que ha promogut l’Ajun-tament a través de diferents orga-nismes. Molts d’aquests projectes, la gran majoria, els realitzen centres educatius de primària i secundària, però també n’hi ha que els promouen universitats (Esade, UIC) o centres i entitats com, per exemple, el Casal de Gent Gran o Entretallers. El cen-tre educatiu que en fa més és l’ins-

titut Joaquima Pla i Farreras, que ha incorporat la matèria de servei a la comunitat com a optativa. Cada any, l’Ajuntament de Sant Cugat fa un acte de reconeixement a tots els projectes i els seus protagonistes.

Per entendre millor com funcio-nen els projectes d’aprenentatge ser-

vei i quines són les particularitats d’uns i altres, en aquest reportatge hem parlat amb els protagonistes de vuit projectes que s’han fet o s’estan fent durant aquest curs, d’un total de 29 projectes. Al quadre de la dreta els trobareu tots, encara que n’hi ha que per simplificar s’han englobat en un de sol. És el cas dels apadri-naments lectors, que es fan a quatre centres de primària cadascun com a projecte independent, i les jorna-des de promoció de salut, que també se’n fan un total de quatre. Aques-tes jornades les fan alumnes d’In-fermeria de la UIC.//

Proposta A Sant Cugat es fan 29 projectes basats en la metodologia d’aprenentatge servei. Aquest darrer és el curs que n’hi ha més Protagonistes Els fan les escoles, instituts, universitats i altres centres i entitats

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . # DIARI DE SANT CUGATAprenentatge actiu

Alumnes de cinquè de primària de l’escola Ciutat d’Alba participen en un taller d’art impartit per l’artista Paco Minuesa # artUr ribera

· Un món divers arnau Cadell i entitats

· Apadrinament lector Collserola, Gerbert d’Orlhac, Santa isabel i Pins del Vallès

· Fem i aprenem Col·legi el Pinar

· Via lleure Casal de Joves torreblanca i altres

· Taller jove comunica esade i instituts públics

· L’amic lector avenç

· Padrins escola Ciutat d’alba

· Parelles lingüístiques instituts públics

· Dona’m joc Pla i Farreras i Collserola

· Fem un museu Museu de Sant Cugat, entretallers i entitats socials

· Taller intergeneracional de cuina Gerbert d’Orlhac i residència Santa rosa

· Els jardiners PQPi-Ptt i escola Catalunya

· Taller de reparació de joguines taller Jove Natura

· Endinsa’t a la lectura escola La Floresta

· Enllaços musicals Pla i Farreras i reisdència Santa rosa

· Recuperant la memòria històrica del barri de Sant Francesc Pla i Farreras i aV barri Monestir

· Plafa News, més que una revista Pla i Farreras

· Passió per la lectura Pla i Farreras

· Alumnes acompanyants Pla i Farreras

· Dinamització d’una estona de lleure arnau Cadell

· Imaginem, creem i ens trobem Amunt escola Ciutat d’alba i entretallers

· Jornades de promoció i prevenció de la salut UiC i altres

· Imatges d’una vida el Pinar i Cugat Natura

ToTS ELS PRoJECTESDEL CURS 2013-2014

Pere Fernández [email protected] @PereFPoveda

en els últims anys, l’ajuntament ha apostat pel foment de l’aprenentatge servei a centres educatius i entitats de la ciutat



Fem un Museu és un projecte que té l’objectiu de fer trobar dues reali·tats ben diferents: la de l’artista i la de les persones amb discapacitat intel·lectual. La proposta del 2013 va con·sistir a fer una obra d’art formant pare·lles. Una de les obres la van fer l’Aleix Banquells, d’ASDI, i la Carme Parella·da. Els dos ens expliquen en aquesta entrevista com van viure l’experiència.

Com van decidir que farien aques-ta obra els dos?Carme: En total, vam ser vint persones. Primer vam començar fent una dinàmi·ca de grup per poder anar·nos conei·xent. Va ser a través d’un joc que ens vam trobar i ens va tocar ser parella. A partir d’aleshores vam treballar nosal·tres dos, a partir d’un full en blanc.Aleix: Jo vaig dibuixar la Carme, la vaig dibuixar i pintar molt guapa. També vam veure els dibuixos dels altres artistes.

Va ser la primera vegada que dibuixava amb un pintor?Aleix: Sí, sí, va ser la primera vegada.Carme: Va ser interessant perquè els dos ens vam anar adaptant l’un amb l’altre. Vam coincidir molt en els colors.Aleix: Vam utilitzar el taronja, el ver·mell i el negre.

Què van fer exactament?Carme: Jo el vaig dibuixar a ell i ell, a mi, tal com ens vèiem l’un a l’altre. Els dos ens vam haver d’adaptar. Jo vaig aga·far moltes idees que ell aportava, per la seva manera d’expressar·se. Te’n recor·des del que et vaig ensenyar?Aleix: A grafiar!Carme: Exacte. Es tractava d’aportar·los també coses noves perquè ells puguin crear i obrir·los la ment. L’art fa això, que et desinhibeixis.

Com qualifiquen que va ser l’expe-riència?Carme: Molt interessant. Aquest pro·jecte el que fa és ajuntar dos mons: el dels artistes i el de les persones amb discapacitat intel·lectual, persones que necessiten un suport. El millor d’això és que quan desconeixes l’altra part, a vegades es tenen un prejudicis que en el moment de conèixer l’altra persona es trenquen. És una experiència molt maca i enriquidora per a tots.

Repetiran aquest any?Aleix: Jo encara no ho sé. Però em va agradar molt l’experiència.Carme: Aquest 2014, els participants hauran de fer les il·lustracions d’uns textos que escriurà per a l’ocasió la Pili Egea, usuària d’ASDI. //

“Quan coneixes l’altra part no hi ha prejudicis”

Art i discapacitat L’Aleix Banquells i la Carme Parellada van ser parella artística a la darrera edició del Fem un Museu, la del 2013 #artUr ribera

eNtreViSta Aleix i Carme, participants de Fem un Museu

El projecte Enllaços Musicals el rea-litzen els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Joaquima Pla i Farreras i consisteix a recuperar les cançons infantils que cantaven els nostres avantpassats. La primera fase del projecte consisteix a recopilar les cançons. Per fer-ho, els alumnes van haver d’anar a la residència Santa Rosa i escoltar la gent gran usuà-ria del centre les cançons que recor-daven. “La visita a la residència va estar molt bé”, recorda la Laura del Pozo, alumna de 4t. “Estaven molt contents que els haguéssim anat a preguntar coses de la seva infàn-cia, dels seus fills”. La segona part consisteix a treballar les cançons a l’aula per després poder cantar-les a nens de l’escola bressol Mare de Déu de Montserrat. “Aquí (a l’insti-tut) ens vam repartir les cançons en grups de dos i les estem treballant. Busquem les cançons originals, la lletra, la partitura. Més endavant

la interpretarem”, explica l’Alba León. Per cantar les cançons a nens de dos anys, els alumnes hauran de fer una dramatització que també es treballarà prèviament.

La mestra que dirigeix el projecte, la Cristina Puig, assenyala que un dels objectius era també conèixer la realitat de la gent gran: “Mitjan-çant la música mirem d’abraçar tres generacions, generacions que mol-tes vegades estan molt allunyades entre elles: el jovent i la gent gran”.

L’altre punt de vistaLa residència Santa Rosa és un dels centres de Sant Cugat que més s’ha implicat a participar en projectes d’aprenentatge servei. Un d’ells és aquest Enllaços Musicals, que va comptar amb la participació d’unes trenta persones. La Maria Broll, una de les dones que va participar, expli-ca que va cantar cançons que can-tava la mare: “Jo no n’havia parlat d’això amb ningú. Però aquell dia em va sortir tot, com si fos una cosa normal i corrent”. La Maria Vilacla-ra reconeix que la visita dels estudi-ants li va fer recordar moltes coses: “Em va fer recordar les meves àvi-es, els contes i les cançons que ens explicaven. Vaig gaudir molt amb l’activitat”. //

Com connectar tres generacions amb les cançons infantils

La gent gran i els alumnes de 4t d’ESo, a la residència #CeDiDa

enllaços Musicals és un projecte de recuperació de cançons infantils que ha engegat aquest curs el Pla i Farreras

Pere Fernández


Endinsa’t a la Lectura és un dels pri-mers projectes d’aprenentatge ser-vei que van iniciar-se a la ciutat. El projecte va néixer arran d’una ini-ciativa de la Comissió del Pla Edu-catiu d’Entorn de l’AMPA de l’Es-cola La Floresta. “Volíem treballar la cohesió social, tant de la comuni-tat educativa com del barri, impli-cant el màxim nombre de famílies”, explica Maria Ferrer, mare impulso-ra de l’Endinsa’t a la Lectura. El pro-jecte consisteix en el fet que pares i mares vinguin a l’espai lectiu per estar durant deu minuts llegint amb un alumne i treballar la lectura i la comprensió lectora. “Volíem que fos un projecte inclusiu, que involucrés tots els nens i nenes de l’escola”, deta-lla Ferrer. “La gràcia és que els pares dediquen un temps a estar amb el seu fill o filla però també passen un temps amb els companys del seu fill o filla. És molt enriquidor, perquè tothom aprèn: pares, mestres i alumnes”.

El projecte, avuiDurant el curs 2009-2010 es va fer una prova pilot amb els alumnes de quart i l’experiència va ser tan posi-tiva que a partir del curs 2011-2012 es va integrar dins el projecte d’escola i es va començar a fer a tots els cur-sos, des de P5 fins a sisè. Marina de Régil, mestra i tutora de sisè i coor-dinadora del projecte, assegura que la clau de l’èxit està en “l’atenció per-sonalitzada durant deu minuts per treballar la lectura i la comprensió lectora. Això no ho tenim a l’aula”. En aquest sentit explica també que un dels objectius és que “els nens i nenes gaudeixin del plaer de llegir”. Actualment el projecte es realitza durant tot el curs lectiu i mobilitza prop de 130-140 familiars dels alum-nes de l’escola, ja siguin pares, avis, tiets o germans. //

L’escola La Floresta s’endinsa a la lectura

Mare i alumne, a l’aula #CeDiDa

ensenyar i aprendre a través de l’hort, la jardineria i les plantes

Els Jardiners és un projecte que rea-litzen els joves de PQPI amb els alum-nes de P4 de l’escola Catalunya per ensenyar-los nocions bàsiques sobre l’hort, la jardineria i les plantes. El projecte s’integra dins un progra-ma de qualificació professional ini-cial, d’un any de durada, sobre jardi-neria. “Es tracta que els joves facin de professors i expliquin als nens tot allò que saben”, explica la tutora de PQPI, Montserrat González. El pro-jecte té moltes finalitats. D’una ban-da, es treballa en àmbit transversal les habilitats personals bàsiques dels joves de PQPI, la seva autoestima i la motivació. D’altra banda, els nens aprenen coneixements nous: “El fet que els ensenyin adolescents és molt interessant des del punt de vista de

la integració. A més, s’estableix una relació molt bonica entre ells”, expli-ca la tutora de P4, Carmen Martín. Amb aquest projecte també es tre-balla la imatge dels PQPI al barri i es proporciona un servei a l’escola: poder disposar d’un hort.

L’Oriol Esteve i l’Alberto Rodrí-guez són dos dels joves que van fer

de professors el curs passat. L’Ori-ol explica que una de les coses que va aprendre va ser a saber tractar nens de quatre anys. “Sembla sen-zill, però no ho és!”. L’Alberto apun-ta que prèviament a cada classe havi-en de preparar molt bé què els ense-nyarien. “Si no, no hauríem sabut com fer-ho”. //

L’oriol Esteve en una de les sessions amb els nens de P4 #CeDiDa

els Jardiners posa en contacte alumnes de PQPi-Ptt de jardineria i nens de P4 de l’escola Catalunya

Un taller de cuina per a grans i petitsL’escola Gerbert d’Orlhac i la resi-dència Santa Rosa organitzen una activitat conjunta que també for-ma part del conjunt de projectes d’aprenentatge servei. Es tracta del Taller Intergeneracional de Cuina, que s’emmarca en el Dia Internaci-onal de la Gent Gran.

El taller es realitza en dues parts, una primera amb els alumnes de segon i l’altra, amb els alumnes de quart. Cada grup està format per uns 50 nens i al voltant de 25 àvies. “Amb els de segon vam fer broque-tes de fruita”, explica Janeth López, TASOC de la residència. “També vam aprofitar l’activitat per parlar de les propietats de la fruita i la frui-ta de temporada. Després en les vam menjar amb xocolata desfeta!”. Amb

els de quart, en canvi, els alumnes i les àvies van fer conjuntament gale-tes, les quals van decorar i coure al forn. També van explicar als alum-nes les receptes que feien i per a qui les feien.

Una activitat enriquidoraLa tutora de segon de l’escola Ger-bert d’Orlhac, Lucía Herrero, asse-gura que aquesta activitat interge-neracional és molt enriquidora tant per als nens i nenes com per a la gent gran: “Realitzar una activitat en comú amb gent gran, que en alguns casos tenen deficiències auditives, dificultats de comunicació o dificul-tats motors, ens dóna l’oportunitat de treballar el respecte, la paciència, la comprensió i l’empatia”. //Van fer broquetes de fruita #CeDiDa



L’escola Ciutat d’Alba realitza per primera vegada aquest curs un pro-jecte de plàstica coordinat per l’ar-tista local Paco Minuesa. La propos-ta Imaginem, Creem i ens Trobem Amunt està dirigida als alumnes de cinquè de primària i consta de sis sessions. “Vam pensar que una bona manera d’adquirir els coneixe-ments era a través de l’experiència d’un artista de renom a Sant Cugat, com és el cas”, explica la cap d’estu-dis del centre, Maria Jesús Sánchez-Mariscal. Alhora, els alumnes de cin-què aprofitaran el seu aprenentat-ge per fer una proposta adaptada a alumnes més petits de l’escola.

Paco Minuesa assenyala que el pro-jecte serveix a Entretallers per arri-bar a altres llocs i ser més rendibles socialment: “Volem arribar a més gent, a col·lectius de gent necessita-da i a nens. En aquest cas, per exem-

ple, l’art ens serveix també com a eina de cohesió i solidaritat”.

El resultat finalEl projecte també té una altra fina-litat que és la de relacionar la crea-ció dels alumnes amb alguna cosa que identifiqui l’escola. Els alum-nes, sense saber-ho, estan formant un tot que té a veure amb la cançó de l’escola, Amunt. //

aprendre a crear idees amb l’art

Paco Minuesa imparteix el projecte a l’escola Ciutat d’Alba #artUr ribera

Joves del Taller Jove Natura realit-zen, cada primer trimestre de curs, el Taller de Reparació de Joguines, un projecte que consisteix a recu-perar i separar joguines fetes mal-bé i reparar-les. Al taller es treba-lla l’electrònica, de manera que es recullen de la deixalleria munici-pal joguines amb components elec-trònics. Òscar Barril, coordinador del Taller Jove Natura, explica que l’objectiu és “fomentar els valors del reciclatge i donar una segona vida a les coses, a part, és clar, d’aprendre nocions bàsiques d’electrònica”. El taller el realitzen un grup reduït de joves d’entre 12 i 14 anys, en segui-ment per Serveis Socials.

El procésEl projecte s’estructura en dues parts. El primer mes i mig arreglen un cotxe d’Scalextric, i en el segon

mes i mig realitzen pròpiament el taller de reparació de joguines. L’úl-tima fase consisteix a embolicar les joguines amb paper de regal i por-tar-les al Centre Obert, on ensenya-ran als més petits quin és el seu funci-onament. “La idea del projecte també és fer un grup cohesionat i fomen-tar el sentiment d’equip”, subratlla Barril. Aproximadament es reparen unes 30 joguines cada any. //

Donar una segona vida a les joguines

Alumnes que van participar en el taller de reparació de joguines #CeDiDa

El Taller Jove Comunica és un pro-jecte que s’emmarca en la matèria optativa de Lideratge Social que s’im-parteix amb la metodologia apre-nentatge servei a Esade. En aques-ta assignatura els alumnes cursen el mòdul de Comunicació en Públic, en el qual es treballa l’expressió oral. El projecte consisteix en el fet que els alumnes d’Esade proporcionin habilitats i tècniques als alumnes de secundària per expressar-se millor en públic. Per tant, els receptors del servei són els alumnes de secundà-ria: “Per a ells és interessant perquè els fan aquesta formació abans de fer la presentació oral del treball de recerca”, explica la tutora de l’insti-tut Leonardo da Vinci, Marta Simón. “És un projecte molt interessant. Jo vaig aplicar moltes idees que ens

van explicar en la presentació oral del treball i possiblement per això em van posar una molt bona nota”, apunta l’estudiant Marc Fort. El Nil Rodés explica que “ens van ensenyar aquells petits detalls que fan que els grans oradors parlin amb tanta natu-ralitat”. Finalment, l’Eva Aymamí assenyala que és positiu “no només pel treball de recerca, sinó també per a moltes altres situacions. El fet que l’impartissin nois de la nostra edat també ho va fer més fàcil”.

Com s’estructura?El taller s’imparteix en tres sessions de dues hores cadascuna. La prime-ra sessió és introductòria i més teò-rica, però les dues restants són molt més pràctiques. “Vam plantejar de fer-ho d’una manera més accessible, adaptada als seus interessos perquè els alumnes se sentissin més còmo-des”, explica Sofia González, estudi-ant de segon curs d’Administració i Direcció d’Empreses a Esade. “Al final també vam fer una avaluació del taller per saber què era més útil i què no”. Segons González, “l’expe-riència va ser genial. Els alumnes del meu grup estaven molt interes-sats”. //Estudiants d’Esade ensenyen oratòria a alumnes de batxillerat #CeDiDa

Un recurs eficaç per millorar la comunicació en públic


En què consisteix l’aprenentatge servei? A mi m’agrada molt la definició que fa el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei. És una metodologia, una proposta edu·cativa, que combina aprenentatge i ser·vei a la comunitat. A partir d’uns apre·nentatges que nosaltres estem adquirint el que fem és aplicar, reflexionar i conso·lidar aquests aprenentatges. M’agrada molt la frase que diu: “Diga’m i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc”. Quan fem un servei a la comuni·tat i podem aplicar tots aquells aprenen·tatges que estem treballant es consoli·den molt millor.

Per què creu que és important l’aprenentatge servei per a l’ense-nyament? Perquè a part de treballar tots els con·tinguts, dónes un servei i, per tant, estàs promovent també un compromís social. Als alumnes també els hem d’educar en uns valors socials.

I la comunitat, en aquest sentit, què guanya amb aquest intercanvi? Un servei. Normalment els projectes d’aprenentatge servei cobreixen una necessitat social. El que intentem és que aquests projectes donin resposta a aquesta necessitat.

Quan va començar a aplicar-se l’aprenentatge servei a Sant Cugat? Fa tres anys. Va néixer emmarcat dins el Pla Educatiu d’Entorn de Sant Cugat, amb alguna actuació que ja s’estava fent amb aquesta metodologia. A par·tir d’aquí vam pensar que això s’havia d’ampliar i vam engegar·ho fent peti·tes formacions, amb el Centre Promotor i la Diputació i amb els centres educatius de primària i secundària i les entitats. El 2012, després de fer la segona formació, ja hi havia gent que estava fent projec·tes, però no els identificava com a apre·nentatge servei.

Com es va consolidar? El maig del 2012 vam decidir que en l’àmbit municipal s’havia de fer un reco·neixement a tota la gent que està treba·llant per a la comunitat, perquè són pro·jectes molt bonics que a vegades tenen poca visibilitat. L’any passat el vam tor·nar a fer. I al juliol, el Centre de Recursos ens va oferir fer una formació per a tota la gent que estigués interessada. A par·tir d’aquesta formació estan començant a sorgir nous projectes.

En quin punt ens trobem ara? A escala municipal hem de seguir treba·llant i seguir promocionant l’aprenen·tatge servei. Hi ha una estratègia políti·ca en aquest sentit. Ho tenim molt tre·ballat amb els centres educatius. A més, el Departament d’Ensenyament està impulsant el servei comunitari com a matèria optativa. Però hem d’arribar a més col·lectius.

Quina tipologia de projectes hi ha? Hi ha projectes que van molt lligats a la persona que els impulsa i n’hi ha d’altres que s’han anat consolidant. També n’hi ha que encara que varien les propostes, els fan els mateixos col·lectius. Un exem·ple són les activitats que fan escoles i ins·tituts amb la residència Santa Rosa. Aquí els nens no només donen un servei, tam·bé aprenen habilitats. L’aprenentatge també són valors i habilitats socials.

Quines són les novetats d’aquest darrer curs?L’institut Joaquima Pla i Farreras ja està oferint la matèria optativa de servei comunitari i està fent projectes d’apre·nentatge servei. Jo tinc comptabilit·zats 29 projectes, però no són nou nous. Alguns són els mateixos però amb vari·ants, n’hi ha que han desaparegut i n’hi ha que són nous d’aquest any.//

“Als alumnes també els hem d’educar en valors socials”

eNtreViSta Carola Calventus, tècnica d’educació

Promoció La Carola Calventus és la tècnica de l’ajuntament de Sant Cugat que promou, coordina i posa en contacte tots els col·lectius que desenvolupen projectes d’aprenentatge servei a la ciutat #DaViD MOLiNa

Pere Fernández

COMeNtari

L’aprenentatge servei és una activitat educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat, perquè

el cert és que aprenem millor quan és real o esta relacionat amb el que ja coneixem, fins i tot aprenem millor quan està connectat amb les nostres emocions. L’aPS és l’enllaç entre un servei i l’aprenentatge de continguts acadèmics: el servei ens ofereix el context ideal per a l’aprenentatge, i depèn dels educadors que es produeixi aquesta connexió, identificant continguts acadèmics, habilitats i

oportunitats de creixement personal. És precisament la intensitat del servei als altres la que incrementa la intensitat de l’aprenentatge. Però l’aPS va més enllà del voluntariat, perquè incorpora un temps estructurat per a la reflexió i una metodologia pedagògica. a les escoles hi ha alumnes que no troben la motivació per aprendre, però quan aquests tenen expectatives, relacions afectives i una participació compromesa, les coses canvien. el que sens dubte m’apassiona més de l’aPS és l’efecte transformador en les persones que hi participen: els qui reben el servei, els alumnes, els mestres... i en la ciutat.// @estherSalat

APS o com aprendre ajudant els altres

Esther Salat regidora d’educació

aprenem millor quan és real o està relacionat amb el que ja coneixem, fins i tot aprenem millor quan està connectat amb les nostres emocions

eN CONtext

aprenentatgeservei.org el web del Centre Promotor d’aprenentatge Servei.

roserbatlle.net roser batlle és assessora a esade en el taller Comunica i té un blog sobre aprenentatge servei.

Altres a la xarxa trobareu vídeos i textos de Josep M.Puig rovira i Maria Nieves tapia, dos especialistes.

Més informació sobre APS a la xarxa

Reportatge Aps Diari Sant Cugat 2014

Education

Transcript of Reportatge Aps Diari Sant Cugat 2014