Anàlisi de la responsabilitat social de les empreses turístiques

d´Empuriabrava -Castelló d´Empúries-

- JUNY 2009 -

Carles Genover i Ribes Economista i màster en planificació i direcció de turisme UdG

E-mail: cgenri@hotmail.com

2

INDEX:

Objectiu i metodologia 3

1.- Introducció 4

2.- Què és la responsabilitat social de l´empresa? 7

2.1.- La RSE: la dimensió interna 9

2.2.- La RSE: la dimensió externa 12

3.- Informes i auditories sobre la RSE 15

4.- Etiquetes ecològiques 16

5.- La transparència 18

6.- L´ètica 19

7.- La RSE i les Pimes. El cas d´Empuriabrava 23

7.1.- Lideratge, visió i valors 24

7.2.- El mercat 27

7.3.- El lloc de treball 32

7.4.- La comunitat 38

7.5.- El medi ambient 46

8.- Conclusions i recomanacions 48

9.- Bibliografia 71

3

Objectiu L´objectiu del present treball és analitzar, en la mesura dels recursos disponibles, la situació de la “responsabilitat social de l´empresa” del sector turístic d´Empuriabrava (Castelló d´Empúries). La recopilació de les dades, la seva anàlisi i exposició desenvoquen al final del treball en un seguit de conclusions i recomanacions a tenir en compte per a possibles millores futures. Metodologia El present treball utilitza per la consecució del seu objectiu el mètode científic basat en la investigació qualitativa. En concret, l´obtenció de la informació analitzada ha provingut de la realització de deu entrevistes en profunditat amb aquelles persones que encapçalen empreses de referència del sector turístic d´Empuriabrava i que el personal del Departament de Turisme de l´Ajuntament de Castelló d´Empúries m´ha facilitat el seu contacte. Aquesta metodologia científica té una utilitat rellevant en la mesura en què ens ajuda a aproximar-nos raonablement bé al coneixement d´una realitat econòmica i social de per si complexa i amb múltiples dimensions que s´interrelacionen entre si. Les entrevistes en profunditat –d´una durada aproximada d´entre una hora i mitja i dues hores- s´han desenvolupat seguint un patró de qüestions estàndard amb preguntes obertes que m´han permès aprofundir en la realitat empresarial de l´entrevistat així com en la realitat econòmica i social d´Empuriabrava. Així i tot, cada entrevistat ha ofert lliurement la seva visió particular de la realitat que més li afecta i, en aquest sentit, l´entrevista s´ha anat modulant convenientment per rebre la informació específica i ampla que cada entrevistat ha considerat oportú. Igualment, vull informar que les opinions manifestades durant l´entrevista són transcrites parcialment en el present treball en lletra cursiva i sense revelar el seu autor per tal de respectar la confidencialitat de l´entrevistat.

4

1.- Introducció: El concepte de responsabilitat social de l´empresa (en endavant, RSE) significa essencialment que les empreses decideixen, per pròpia iniciativa, contribuir a millorar la societat i respectar la natura, tot fent-ho compatible amb el seu desenvolupament econòmic. Aquesta idea genèrica ha estat considerada de diverses maneres al llarg de la història de la humanitat. Així, trobem ja a l´antiga Mesopotàmia (1790 a.c.) certs codis de responsabilitat en seguretat i salut dirigits a les activitats empreses pels constructors i agricultors. O a l´antiga Roma (218 a.c.) en què els senadors romans reconeixien el lligam entre la bona marxa de les empreses i les possibilitats posteriors d´extendre el seu imperi. O en l´era victoriana (1840 d.c.) en què es reconeixia el benestar dels treballadors com a essencial per la bona marxa dels negocis. Avui en dia, integrats dins la Unió Europea, el sentit de la responsabilitat social de l´empresa ha anat aflorant gradualment en successives fites cronològiques:

- El 1993, la crida del President Délors a les empreses europees, demanant-los de participar a la lluita contra l´exclussió social, va conduir a una forta mobilització i desenvolupament de xarxes d´empreses europees.

- El març del 2000, el Consell europeu de Lisboa va definir un

nou objectiu estratègic per la dècada en curs, a fi de“ convertir-se en l´economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de manera sostenible amb més i millors llocs de treball i amb una major cohesió social.”

- El juny del 2001, el Consell europeu de Göteborg acorda una

estratègia pel desenvolupament sostenible i afegeix una tercera dimensió ambiental dins l´estratègia de Lisboa per a l´ocupació, la reforma econòmica i la cohesió social.

- El juliol del 2001, la Comissió europea1 presenta el Llibre Verd

a fi de “promoure un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses”, el qual constitueix el document oficial que dóna visibilitat al concepte de RSE a la Unió Europea i defineix el marc europeu per promoure-la.

1 Brusel.les, COM (2001) 366 final

5

- El juliol del 2002, la Comissió2, en línia amb el Llibre Verd, exposa una estratègia comunitària de promoció de la RSE i es crea un Fòrum multilateral per promoure-la.

- El març del 2006, la Comissió3 comunica al Parlament europeu,

al Consell i al Comitè Econòmic i Social Europeu la voluntat de posar en pràctica l´associació pel creixement i l´ocupació, fent d´Europa un pol d´excel.lència de la responsabilitat social de les empreses. S´anuncia la creació d´una Aliança Europea per la RSE, la qual constituirà un procés polític per incrementar la pràctica de la RSE entre les empreses europees.

Cal destacar que la UE s´ha compromès plenament a integrar a les seves polítiques i accions consideracions econòmiques, socials i ambientals així com la defensa dels drets fonamentals. Aquest compromís en RSE de la Comissió europea atany :

- les polítiques d´ocupació i afers socials.

- les polítiques d´empresa.

- les polítiques medioambientals.

- les polítiques dels consumidors.

- les polítiques dels mercats públics.

- les polítiques de relacions exteriors, comprenent-hi la política de desenvolupament i de comerç.

- les polítiques sobre les administracions públiques.

2 Brusel.les, COM(2002) 347 final 3 Brusel.les, COM(2006) 136 final

6

Actualment, un nombre creixent d´empreses reconeixen cada vegada més clarament la seva responsabilitat social i la consideren com un dels components de la seva identitat. Un exemple paradigmàtic de l´incorporació de la RSE dins l´estratègia d´una empresa del sector turístic ho trobem en l´empresa PortAventura (Tarragona). Aquesta consideració és el reflex d´allò que esperen un major nombre de ciutadans europeus i altres parts interessades per a una transformació del paper de les empreses a la nostra societat. Diversos factors alimenten aquesta evolució cap a la responsabilitat social de les empreses:

• les noves preocupacions i esperances dels ciutadans, consumidors, poders públics i inversors a la vista de la globalització i els canvis industrials de gran amplitud.

• els criteris socials, que influeixen cada vegada més sobre la

presa de decisions d´inversió dels individus o institucions així com la dels consumidors.

• les inquietuds creixents suscitades per la deterioració del

medi ambient provocat per l´activitat econòmica.

• la transparència aportada pels mitjans de comunicació i la popularització de les tecnologies modernes de la informació i la comunicació (tv, internet, diaris)

El desig que tenen les empreses de millorar la seva gestió de riscos constitueix un factor poderós d´acceptació de la RSE. Les empreses estan d´acord en dir que una aproximació socialment responsable els ajuda a gestionar els seus riscos, els seus immobilitzats immaterials (prestigi, confiança, fiabilitat..), els seus processos interns i les seves relacions amb els col-lectius interessats interns i externs.

7

2.- Què és la responsabilitat social de l´empresa? La definició presentada per la Comissió Europea en el Llibre Verd descriu la RSE com “la integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i mediambientals en les seves operacions empresarials i les seves relacions amb els seus interlocutors (stakeholders)” La principal funció d´una empresa és la de crear valor, produint béns i serveis demanats per la societat, i generant beneficis pels seus accionistes tot contribuint al benestar de la societat, principalment, a través de la creació de llocs de treball. Tanmateix, unes noves formes de pressió social i comercial indueixen progressivament un canvi en els valors i les perspectives de les empreses. Ja no es tracta de maximitzar els beneficis en el curt termini sinó d´orientar l´empresa a llarg termini tot compatibilitzant la rendibilitat i competitivitat de l´empresa amb la seva responsabilitat amb el medi ambient i la societat en general. Esser socialment responsable significa no solament satisfer plenament les obligacions jurídiques aplicables (les lleis, els convenis col.lectius,…) sinó anar més enllà d´aquestes i invertir més en capital humà, en medi ambient i en les relacions amb els seus interlocutors (stakeholders). Amb la responsabilitat social, l´empresa és responsable davant de tots els seus interlocutors o stakeholders, i entenem per aquests tots aquells individus, col.lectius i institucions que es veuen afectats d´una manera més directa o indirecte per l´assoliment dels objectius de l´empresa. Per tant, els stakeholders han de ser els receptors directes del comportament responsable de l´empresa. Els stakeholders es poden diferenciar en externs (administració pública, competidors, defensors dels clients, ecologistes, grups d´interessos específics, comunitat local, societat en general, mitjans de comunicació, Universitats i centres educatius...) i interns (on hi ha els treballadors, juntament amb els propietaris, els proveïdors i els clients). Cal destacar, però, que el stakeholder “empleat” és clau per fomentar la responsabilitat social de les empreses, sobretot, si no es vol començar la casa per la teulada i amoïnar-se pels aspectes externs abans que pels interns. L´experiència adquirida amb la inversió en les tecnologies i pràctiques comercials ecològicament responsables suggereixen que, anant més lluny en el compliment de la legislació, les empreses podran incrementar la seva competitivitat. L´aplicació de normes socials sobrepassant les obligacions jurídiques fonamentals -per

8

exemple en l´àmbit de la formació, en les condicions de treball o en les relacions entre la direcció i els col.laboradors- pot, igualment, tenir unes repercussions directes sobre la productivitat. És així que s´obre una via permanent per tal de gestionar el canvi i conciliar millor el desenvolupament social i una competitivitat creixent de l´empresa. Encara que la RSE va ser, primerament, considerada i promoguda per les grans empreses o les multinacionals, és igualment aplicable a la petita i mitjana empresa així com a qualsevol sector d´activitat econòmic. És més necessari, fins i tot, que la RSE sigui més aplicada a les Pimes -comprenent-hi les micro-empreses- ja que són aquestes les que, principalment, constitueixen el teixit empresarial del nostre país i són, per tant, les que més contribueixen a l´economia i l´ocupació. Les Pimes assumeixen ja ara –encara que de forma espontània i poc pautada- diferents conductes de responsabilitat social de l´empresa, ja sigui per exemple amb tot allò referent al seu compromís local. Ara bé, una sensibilització i un recolzament més marcat en aquest àmbit podria facilitar l´expansió de la RSE entre aquests tipus d´empreses i, per tant, s´extendrien els seus avantatges. L´impacte econòmic de la responsabilitat social de l´empresa pot ser separada en efectes directes i indirectes. Uns resultats positius directes poden passar, per exemple, per un entorn de treball millor -traduint-se en un compromís més marcat i una major productivitat dels empleats- o per explotar més eficientment els recursos naturals. Per altra banda, els efectes indirectes són aquells provinents d´una atenció creixent dels consumidors i inversors que reconeixeran els esforços de responsabilitat social de l´empresa. El caràcter voluntari de la RSE és a l´origen de diverses divergències que han sorgit entre els agents econòmics i socials en el període de discussió del Llibre Verd de la Comissió Europea. Els sindicats i les organitzacions civils consideren que les iniciatives voluntàries no són suficients per defensar els treballadors i els drets dels ciutadans de totes aquelles pràctiques “poc ètiques” que són, en canvi, totalment legals. És en aquest punt on comencem a visualitzar les possibles distàncies entre l´ètica i la legalitat. Per la seva banda, alguns empresaris es manifesten satisfets del caràcter voluntari –i no reglamentat- de la RSE adduint que no hi han solucions “universals que convinguin a tothom” i que podria ser un factor de laminació de les capacitats de creixement de l´empresa. Aquesta visió d´alguns empresaris no és, però, la que manté la mateixa Comissió europea i les seves polítiques i actuacions. Al contrari, la Comissió considera que la RSE és un valor essencial a promoure en el si de la Unió Europea per la consecució d´un creixement econòmic sostenible.

9

2.1.- La responsabilitat social de l´empresa: la dimensió interna En el si de l´empresa, les pràctiques socialment responsables atenyen primerament els assalariats i concerneixen àmbits d´actuació com, per exemple, la inversió en el capital humà, la salut i la seguretat, la gestió dels processos de canvi i les pràctiques ecològiques responsables en la gestió eficient dels recursos naturals utilitzats per la producció. 2.1.1.- Gestió dels recursos humans: Planteja tot un seguit de mesures que les empreses poden adoptar per atraure i retenir els treballadors qualificats. Aquestes podrien incloure:

- l´educació i la formació al llarg de la vida. - la responsabilització del personal i la seva polivalència laboral. - una millora de la informació dins l´empresa. - un millor equilibri entre el treball, la família i el lleure. - una major diversitat dels recursos humans. - l´aplicació del principi d´igualtat per les remuneracions i les

perspectives de carrera de les dones. - la participació als beneficis, les fórmules d´accionariat i els

beneficis socials. - la seguretat al lloc de treball.

Constatem, doncs, la importància que juga la formació general i professional del personal de l´empresa –a tots els nivells- per a promocionar la RSE. Unes pràctiques responsables – i sobretot no discriminatòries- de reclutament poden facilitar la contractació de persones provinents de minories ètniques, de treballadors grans, de dones, d´aturats de llarga duració i de persones desafavorides pel mercat de treball. Totes aquestes mesures es troben en línia amb els objectius de l´estratègia de Lisboa de fer una economia europea respectuosa amb la cohesió social.

10

2.1.2.- Salut i seguretat al treball La salut i la seguretat al treball han estat abordats tradicionalment per les mesures legislatives i coercitives dels diferents països membres. Les empreses, els governs i les organitzacions professionals s´interessen cada vegada més per unes formes complementàries de prevenció d´aquests riscos laborals, millorant conseqüentment la seguretat, la higiene i la protecció en el lloc de treball. Aquestes mesures afavoriran el benestar del treballador dins l´empresa i això, necessariament, repercutirà en un millor servei, una major implicació a la feina, una major capacitat de retenció del treballador a l´empresa, una disposició més favorable a acceptar els canvis funcionals deguts a l´evolució del negoci i afavorirà els processos d´innovació que l´empresa emprengui. 2.1.3.- Adaptació al canvi. Les reestructuracions empresarials susciten les lògiques inquietuds pel conjunt de treballadors afectats i les parts interessades, ja que el tancament d´una empresa pot provocar una lògica repercussió de crisi econòmica, social o política a la zona. Reestructurar dins una òptica socialment responsable consisteix en equilibrar i prendre en consideració els interessos i les preocupacions de totes les parts afectades per aquests canvis i decisions. En aquests casos, la forma és tant important com el fons. L´empresa socialment responsable hauria de proposar als treballadors una reconversió professional, un programa de modernització dels utillatges i procediments productius, garantir la capacitat de reinserció laboral, i, tot plegat, dins un àmbit relacional d´informació clara i suficient, amb diàleg i cooperació. 2.1.4.- Gestió de les repercussions sobre el medi i els recursos naturals. Generalment, una reducció del consum dels recursos o de les emissions contaminants i residus comporta una disminució de les repercussions sobre el medi ambient. Aquesta pràctica és també un factor beneficiós per l´empresa en la mesura que veurà reduïda la seva factura energètica o les seves despeses d´eliminació de residus.

11

La gestió de les repercussions sobre el medi ambient i els recursos naturals és una mesura necessària per aconseguir l´objectiu estratègic de desenvolupament sostenible. És a dir, les activitats econòmiques han de fer ús dels recursos naturals disponibles sense posar en perill la seva utilització per a les generacions futures. El sistema comunitari de gestió del medi ambient i auditoria (EMAS) ISO 19000 és una altra aproximació que facilita la responsabilitat social de l´empresa. Aquest anima la posada en marxa a les empreses de sistemes de gestió ambiental i auditoria promovent una millora contínua de les actuacions en matèria de protecció del medi ambient. Els seus objectius de protecció de l´entorn són públics i validats per organismes acreditats.

12

2.2.- La responsabilitat social de l´empresa: la dimensió externa. La responsabilitat social de l´empresa s´estén més enllà del perímetre de l´empresa fins a la comunitat local, i implica, a part dels empleats i els accionistes, un ampli ventall de col.lectius afectats: els col.laboradors comercials i proveïdors, clients, poders públics i ONG´s de la més variada representitivitat, etc.... En un món caracteritzat per les inversions internacionals i les cadenes de producció extenent-se a escala planetària, la responsabilitat social de l´empresa ha de depassar també les fronteres d´Europa. 2.2.1.- Comunitats locals: Les empreses aporten la seva contribució a la comunitat, principalment local, proveint llocs de treball, salaris, activitat econòmica i rendiments fiscals. Inversament, les empreses depenen de la bona salut, l´estabilitat i la prosperitat de les comunitats que les acullen. A títol d´exemple, les empreses seleccionen la majoria dels seus assalariats sobre el mercat local de treball i tenen, doncs, un interès directe perquè les qualificacions professionals de les quals en tenen necessitat siguin disponibles localment i amb uns nivells de formació atractius. Així mateix, moltes Pimes troben la majoria dels seus clients en el seu entorn més proper. La reputació o imatge d´una empresa en el seva àrea local vindrà en bona mesura determinat per la seva actuació en la vida local i aquesta valoració incidirà sobre la seva competitivitat econòmica. Les empreses interaccionen també amb el seu entorn natural local. Hi han empreses que ocasionen tot tipus de contaminació: soroll, llum, embrutiment de l´aigua, emissions a l´aire, contaminació del sòl i tots els tipus de problemes ecològics lligats al transport i l´eliminació dels residus. Aquests costos externs han de ser considerats per l´empresa socialment responsable ja que, en alguns casos, aquestes externalitats negatives podrien posar en perill el propi negoci de l´empresa. A part de la incidència que l´actuació d´una empresa tingui sobre l´entorn social i mediambiental de la comunitat local, s´avaluarà en el present estudi la incidència que genera sobre la reputació de la destinació turística el comportament responsable del conjunt de les empreses, els clients i, també, dels seus stakeholders.

13

Una relació fluïda i constructiva entre l´empresa i les associacions empresarials, representants públics i civils, centres formatius… formen part d´aquest compromís de la RSE amb la comunitat local. 2.2.2.- Proveïdors i consumidors. Treballant amb estreta col.laboració amb els proveïdors comercials, les empreses poden reduir la complexitat i el cost de les seves operacions tot augmentant, per exemple, la qualitat. La selecció dels proveïdors no passa exclusivament per la selecció d´aquells que ofereixen un producte a un preu inferior. A llarg termini, les relacions comercials teixides sota criteris de responsabilitat social de l´empresa han de desembocar en una relació comercial basada en la garantia de la qualitat i una prestació fiable. Atributs que l´empresa incorporarà en la seva cadena de valor per oferir, finalment, un producte o servei de qualitat a un client que ho reconeixerà i estarà disposat a pagar el seu preu just. En aquest sentit, doncs, l´actuació socialment responsable és que l´empresa s´orienti organitzativament per comprendre millor les necessitats i esperances dels clients proveïnt-los d´una qualitat, una seguretat, una fiabilitat i un servei superior. Una altra derivada de l´incorporació de la responsabilitat social de l´empresa, és l´ aplicació del principi d´una “concepció per a tothom”. Consisteix en tenir en compte tots els possibles clients potencials, fent una atenció especial aquells que representen un percentatge menor dels clients totals. Molts d´aquests ho són perquè requereixen una atenció especial: celíacs, dificultats físiques o psíquiques, … 2.2.3.- Drets de l´home. Una de les dimensions de la responsabilitat social de les empreses està fortament lligada als drets de l´home, principalment en allò que concerneix les seves activitats internacionals i les seves cadenes de producció a escala planetària. La RSE ha d´incorporar explícitament el respecte a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) on en el seu article nº 1 estableix “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres” Sota la pressió creixent de les ONG i grups de consumidors, les empreses i els sectors d´activitat es doten cada vegada més de codis

14

de conducta sobre les condicions de treball, els drets de l´home i la protecció del medi ambient, que incidiran sobre els seus subcontractants o proveïdors nacionals i internacionals. Aquests codis de conducta venen a complementar els mínims que la legislació aplicable a cada estat fa complir a les empreses que s´hi ubiquen. En aquest sentit, les organitzacions de consumidors senyalen com n´és d´important de disposar d´informacions fiables i exhaustives sobre les condicions ètiques, socials i mediambientals de la producció i venda dels béns i serveis per guiar les decisions de compra. 2.2.4.- Preocupacions medioambientals a escala planetària: Les empreses juguen un paper com a actors responsables sobre el medi ambient a una escala planetària en la mesura en què molts dels productes que utilitzen provenen d´altres països i la creixent conscienciació de destacats problemes ecològics tenen unes repercussions transfrontereres (per exemple, el canvi climàtic). Les empreses, per tant, tendiran a assumir la seva responsabilitat social a nivell europeu, però també internacional.

15

3.- Informes i auditories sobre la RSE: La creació de normes internacionals sobre responsabilitat social de l´empresa aplicables a qualsevol cultura o país resulta molt complex i creen nombroses controvèrsies. Tot i la seva dificultat, algunes grans iniciatives han sortit a nivell internacional com la norma de responsabilitat social SA8000, SGE21, AA1000 o la Global Reporting Initiative, les quals pretenen ser uns referents sobre la internacionalització de les normes socials. Amb tot, les normes internacionals com les convencions fonamentals de l´Organització Internacional del Treball especificades en la declaració del 1998 constitueixen, per la seva naturalesa universal, la base més apropiada per aquestes iniciatives d´informes de RSE. Davant la diversitat de codis de conducte diferents entre els països, la SAI (Social Accountability International) ha endagat una norma sobre les condicions de treball i un sistema de verificació independent de les empreses. Aquesta norma Social Accointability 8000 (SA8000) i el seu sistema de verificació s´inspiren en les estratègies aprovades d´assegurança de la qualitat (tals com les utilitzades a la norma ISO 9001, ISO 14001...) adjuntant-hi diversos elements que els experts internacionals dels drets de l´home han cregut essencials. Per la seva banda, la International Organization for Standardization (ISO) ha decidit endegar el desenvolupament d´un estàndard internacional que proporcionarà directrius per la responsabilitat social de les empreses. Aquestes directrius seran publicades durant l´any 2010 sota la denominació de ISO 26000. A part d´aquestes certificacions estandaritzades, les pròpies empreses turístiques d´Empuriabrava, així com la mateixa destinació turística en el seu conjunt, poden establir un model particular de guia sobre la responsabilitat social de l´empresa. En aquest sentit, es poden establir:

- Codis ètics i principis d´actuació.

- Indicadors quantitatius de RSE.

- Indicadors qualitatius de RSE.

- Establiment d´auditories socials.

Tot plegat amb l´objectiu d´establir uns objectius estratègics a seguir en matèria de responsabilitat social de l´empresa i la seva periòdica avaluació –per mitjà d´indicadors qualitatius i quantitatius- per així anar adequant les actuacions de les empreses cap als objectius en RSE plantejats.

16

4.- Etiquetes ecològiques.

La Unió Europea va crear l'any 1992 el sistema voluntari de l'Etiqueta ecològica. Inicialment, el seu àmbit d'aplicació es limitava als productes. A partir del mes de setembre de 2000, aquest mecanisme comunitari s'amplia als serveis i garanteix als consumidors la correcció ambiental tant dels productes com dels serveis, amb independència de les afirmacions publicitàries.

L'Etiqueta ecològica té com a objectiu promoure els productes i serveis que puguin reduir els efectes ambientals adversos, contribuir així a un ús eficaç dels recursos i a un elevat grau de protecció del medi ambient. La consecució d'aquest objectiu s'efectua proporcionant als consumidors orientació i informació exacta, verificable i amb base científica sobre els productes i els serveis mediambientalment responsables.

L'Etiqueta ecològica és un distintiu oficial que, a Catalunya, atorga la Generalitat a través del seu organisme competent: la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

símbol de l´eco-etiqueta

L´etiqueta ecològica de la Unió europea ja pot ser sol.licitada per aquelles categories de productes i serveis considerats sota els epígrafs “allotjaments turístics” i “càmpings”. Aquests consisteixen en l´oferta d´allotjament en habitacions degudament equipades (o bé de parcel-les per acampar i zones comunes en el cas dels càmpings) i l´oferta podrà incloure serveis de restauració, esportius i recreatius. L´empresa que vol obtenir aquest reconeixement europeu a través de l´eco-etiqueta haurà de demanar a la Direcció General de Qualitat Ambiental els impresos necessaris per formalitzar la sol·licitud i la llista dels centres reconeguts on poder fer les comprovacions que demostrin l'adequació del servei turístic als criteris establerts.

17

L'Organisme Competent avalua la sol·licitud a través de la Ponència Tècnica i del Consell de Qualitat Ambiental. Si aquesta avaluació és favorable, s'atorga l'Etiqueta, cosa que es formalitza mitjançant la signatura d'un contracte entre l'Organisme Competent i el sol·licitant. L'Organisme Competent notifica l'atorgament a la CEEUE -Comitè de l'Etiqueta Ecològica de la Unió Europea- i s'inscriu en els corresponents registres oficials. ¿Quins avantatges obté l´establiment d´allotjament turístic o el càmping amb aquesta eco-etiqueta? La majoria dels turistes europeus reconeixen l´eco-etiqueta europea. La seva presència legitima l´afirmació de l´hotel de què està fent grans esforços per reduir l´impacte que sobre el medi ambient tenen les seves activitats. Per tant, l´eco-etiqueta europea ajuda a l´hotel a difondre al mercat el missatge sobre la conveniència de respectar el medi ambient i la importància de trobar aquest tipus d´acreditació. Aquesta idea es troba en línia amb els resultats de l´estudi de Traveller Holiday del 2005 on es mostrava que el 51% de turistes opta per ressorts i allotjaments respectuosos amb el medi ambient, mentre que el 82% prefereix un medi ambient intacte.

18

5.- La transparència. Parlar de responsabilitat social de l´empresa és parlar de transparència de la informació. Des del seu inici, la Comissió europea ha tingut molt clar que la promoció de la RSE i els seus avantatges positius per aconseguir un desenvolupament sostenible i la creació de millors i més llocs de treball, va en paral.lel amb una difusió transparent de totes les pràctiques i comportaments exitosos que es duen a terme dins la Unió Europea. La transparència ajuda igualment les empreses i els seus interlocutors a mesurar els resultats obtinguts. A més, la transparència és necessària per aconseguir un certa convergència de conceptes, d´instruments i de pràctiques de responsabilitat social, ja que, sense voler limitar la iniciativa i la innovació pròpia de cada empresa, tota aquesta experiència, en fer-se pública, serà aprofitable per a tothom. És en aquest sentit que la Comissió europea anima les empreses que recolzen l´Aliança Europea per la RSE (2006) que posin la informació sobre la RSE a disposició de totes les parts interessades, inclosos els consumidors, els inversors i el públic en general. La prova d´això, és que podem veure en la pàgina weeb de nombroses empreses un apartat especial on expliquen la seva política de responsabilitat social. Per la seva part, la Comissió europea mostra a través de la seva pàgina weeb oficial i dins l´àmbit de “l´empresa i la industria”, un apartat específic amb tota la informació referent a la responsabilitat social de l´empresa: estudis realitzats per diferents grups de treball, conferències realitzades, parlaments de polítics europeus, articles, promoció de reunions d´àmbit europeu,....

19

6.- L´ètica La idea de la responsabilitat social de l´empresa es troba íntimament relacionada amb el concepte de l´ètica en el món dels negocis. De manera general, l´ètica és la ciència filosòfica que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals en deriven unes obligacions. Pretén donar resposta a la pregunta de perquè els individus i, en el nostre cas, les empreses s´han de comportar d´una manera determinada. Els filòsofs grecs com Aristòtil (segle quart a.c.) tractaren l´ètica formulant la qüestió sobre el que està bé, sobre el que és bo, sobre allò que dóna plenitud a l´home i és la seva finalitat última. Així, es parla de la felicitat com a plenitud de l´acció humana que es podrà aconseguir, segons els estoics, fent allò convenient o just i vivint segons una llei natural que brolla de la mateixa natura. Aquest fi darrer de la felicitat ha estat reinterpretat al llarg del temps. Així, per a l´hedonisme, el fi últim de la persona és l´obtenció del plaer; per a l´utilitarisme és fer coses útils, ja sigui per a l´individu o la col.lectivitat; pel consumisme és adquirir el major nombre de béns i serveis segons estableixen les modes del moment. En el nostre context, el cristianisme ajuntà la idea de la llei natural amb la de la llei de Déu revelada per Jesús com a guia per dur l´home a la seva plenitud. L´ètica cristiana estarà amarada de la seva regla d´or basada en l´amor: “feu als altres tot allò que voleu que ells us facin” o, en la seva formulació negativa, “no feu als altres allò que no voleu que us facin”. Totes les altres grans religions d´aquest món, el budisme, el judaisme, l´islam, el confucionisme, l´hinduisme, el jainisme, el taoisme o el zoroastrisme tenen idees semblants sobre l´ideal de l´amor. El sentit últim dels seus exercicis religiosos i espirituals, més enllà, de les diferències dogmàtiques és la compassió activa envers els altres. Una pauta de conducta individual que és igualment extrapolable per ésser aplicada en l´àmbit col.lectiu com el social, l´ecològic i l´econòmic. En aquest sentit, la Doctrina Social de l´Església catòlica dibuixa un horitzó desitjable per l´administració de tota la societat segons una “comunitat de l´amor”. La “llei de l´amor” és cridada a esdevenir la mesura i la regla última de totes les dinàmiques en què es despleguen les relacions humanes, incloses, doncs, les relacions econòmiques.

20

¿Per què cal actuar èticament? Davant de les formes greus d´explotació i d´injustíca social és cada vegada més difosa i aguda la necessitat d´una renovació radical personal i social, capaç d´assegurar la justícia, la solidaritat, l´honestedat i la transparència. Els motius pels quals les persones han d´actuar “èticament” dependrà del seu marc de referència. El filòsof alemany Kant (segle divuit d.c.) trobava que la justificació d´una conducta ètica respon a “un sentit del deure” i la gratificació que se n´obtenia era veure “la satisfacció del seu acompliment”. Un altre argument filosòfic de la justificació dels comportaments ètics consistiria en valorar la suposada “llei natural” com a norma reguladora de l´ordre de la natura i, per conseqüent, del comportament de les persones en tant que formem part d´aquesta creació natural. L´home ha estat creat lliure i gaudeix d´una gran autonomia per pendre tot tipus de decisions de caràcter polític, econòmic i social. Ara bé, no totes les decisions que es prenen lliurement són les més encertades ni pel propi individu ni per la societat (el bé comú). Un exemple paradigmàtic dels efectes funestos d´aquesta llibertat de decisions econòmiques és la crisi econòmica i financera mundial del 2008 que té, suposadament, com a origen les pràctiques poc ètiques (fins i tot, fraudulentes) de les polítiques financeres dels bancs americans (hipoteques sub-prime). Aquesta situació de crisi ens corrobora que els comportaments humans conduits per valors èticament reprovables com la cobdícia il.limitada, si bé poden ser totalment legals i factibles, tenen la capacitat de sobrepassar els “límits invisibles” d´una llei natural que aconsellaria actuar d´una manera més assenyada i menys egoista. Així, un cop s´han sobrepassat aquests límits naturals tot el sistema econòmic entra en crisi i s´ensorra tot el castell construït durant l´etapa d´una incessant espiral especulativa. La llibertat que ha fet ús la persona per arribar a tals índexs de riquesa virtual és després corregida per uns efectes purgadors. Per tot plegat, la necessitat d´actuar èticament prové de la constatació de què les conseqüències de no fer-ho poden ser devastadores tant pel propi individu com per la mateixa societat.

21

¿Com actuar èticament? Primer de tot, cal ser conscient de la distància existent entre allò que és legal i allò que és ètic. Una actuació pot ésser perfectament legal però en canvi revestir de condicionants socials que pugui ser considerat com a èticament reprovable. En les societats occidental, se sol considerar generalment com a ètic tot allò que s´ajusta a la llei aprovava per l´aparell legislatiu del seu estat. Si la llei canvia, el marge d´allò que és “èticament” justificable canvia en la seva mateixa proporció i sentit. Aquest argument, però, presenta un error de concepció en ell mateix en la mesura en què l´ètica va més enllà de la norma regulatòria convinguda temporalment i s´endinsa en la concepció atemporal i profunda de l´home. El relativisme, doctrina segons la qual tot és relatiu i conseqüentment hom no pot conèixer res d´una manera absoluta, facilita l´idea general de què allò que és ètic és exclusivament allò que és legal. Ara bé, si ens endinsem més enllà de la superficialitat d´aquest axioma contemporani, anem a trobar l´identitat de la persona humana i el seu destí més genuí. Segons l´humanisme d´inspiració cristiana, l´home constitutivament està cridat a estimar i a ser estimat. A més, en tant que ésser social, l´home no pot viure ni desplegar els seus dots més genuïns sense establir relacions amb els altres. Així, doncs, només l´amor serà capaç de transformar de manera radical les relacions que els essers humans estableixin entre ells. Un comportament ètic serà aquell que fonamenti la seva conducta potencial fonamentant-se en el valor més profund de l´home com és l´amor. El comportament de la persona, amb la seva consciència, dignitat i llibertat de decisió, és plenament humà quan neix de l´amor, manifesta l´amor i és orientat a l´amor. Aquesta veritat és vàlida també en l´àmbit social. L´”amor social” es troba a les antípodes de l´egoïsme i de l´individualisme: no es pot oblidar que el desenvolupament integral de la persona i el creixement social es condicionen mútuament. Per tant, l´egoïsme és l´enemic més perjudicial d´una societat ordenada: la història mostra la devastació dels cors que es produeix quan l´home no és capaç de reconèixer cap més valor ni realitat efectiva més enllà dels béns materials, la recerca obsessiva dels quals sufoca i impedeix la seva capacitat de donar-se.

22

Una societat digne de l´home té en la solidaritat un dels seus millors principis per aconseguir-ho. I és que tots soms responsables de tots, i l´actuació èticament responsable ha de garantir que el progrés dels uns no ha de comportar un obstacle al desenvolupament de l´altre. En aquest mateix sentit, diversos coachings empresarials d´avui en dia defensen lemes tan irreverents com “sigues egoista, ajuda els altres!”.

23

7.- La RSE i les Pimes. El cas d´Empuriabrava. Catalunya és un país de Pimes. No en va, els empresaris individuals, les micro-empreses i les petites i mitjanes empreses constitueixen el pal de paller de la nostra economia en la mesura que representen: el 99% de les empreses, generen el 74% dels llocs de treball i aporten el 65% del PIB del sector privat. Segons la definició de la Comissió europea4, la categoria de micro-empreses, petites i mitjanes empreses (agrupades totes sota l´acrònim: PIME) està constituïda per les empreses que ocupen a menys de 250 persones i el seu volum de negocis anual no excedeix els 50 milions d´euros o bé el seu balanç general anual no excedeix els 43 milions d´euros. La consecució d´un creixement econòmic harmoniós amb la societat i el medi ambient haurà de tenir molt en compte, per tant, aquestes entitats econòmiques que constitueixen majoritàriament el teixit empresarial de Castelló d´Empúries i, per extensió, del nostre país i d´Europa. L´anàlisi de la responsabilitat social de les empreses turístiques d´Empuriabrava –Castelló d´Empúries- serà abordat des de les cinc dimensions següents:

• Lideratge, visió i valors

• El mercat

• El lloc de treball.

• La comunitat.

• El medi ambient.

4 Diari Oficial de la Unió Europea.C(2003) 1422. (2003/361/CE)

24

7.1.- Lideratge, visió i valors. Es tracta d´establir una clara direcció i lideratge dins l´empresa tot posant la RSE en el seu centre. Les principals activitats relacionades amb aquesta dimensió són:

• Definir i posar en marxa la missió (què està fent l´empresa ara?), els valors (quines qüestions i principis són importants per l´empresa?), la visió (què vol l´empresa esdevenir en el futur?). Tot això, hauria d´estar en línia amb la RSE.

• La missió, valors i visió han de ser traduïts en procediments i polítiques clares a seguir.

• Cal posar-ho en pràctica o implementar-ho. Això inclou el fet de capacitar el personal per fer-ho, tot integrant i reforçant les estructures rellevants, les actituds i els comportaments.

• Lideratge ètic. Consisteix en fixar-se estàndards elevats en aquelles matèries importants de l´empresa tot assegurant que l´empresa els assoleix.

A partir de les entrevistes formulades als diferents empresaris del sector turístic d´Empuriabrava s´extreuen les idees següents: Coneixement de la seva empresa

- L´empresari coneix clarament i de forma pràctica les activitats que desenvolupa el seu negoci. Ara bé, alguns d´ells no s´han parat a pensar i escriure sobre la missió, valors i visió de la seva empresa, en part per desconeixement d´aquestes pràctiques d´estratègia empresarial o bé senzillament perquè no ho troba necessari.

- Els propietaris d´empreses de tipus familiar habitualment consideren la seva empresa com una extensió més de la seva família. He trobat casos en què l´empresari manifesta que la imatge de la seva empresa/botiga és una extensió de la seva pròpia imatge personal. En d´altres casos, l´empresari reconeix una forta identificació amb la imatge de la seva empresa si bé admet que hi han coses de la imatge de l´empresa que a ell particularment no li agraden però que són necessàries per la imatge de l´empresa.

25

Valors i característiques de les empreses

- Alguns trets característics detectats en aquestes empreses familiars són el personalisme - les coses es fan en base al criteri o al costum de l´amo- fet que pot reduir el grau d´autonomia i creativitat del treballador, i el paternalisme -l´amo demana al treballador un plus d´implicació a canvi de la “protecció” que li ofereix-, aquesta situació pot resultar “inconvenient” pel treballador de l´empresa en la mesura en què les seves condicions laborals –per exemple, els horaris- es poden veure malmenats en existir uns patrons laborals més de caràcter familiar que estrictament professionals.

- Altres valors considerats pels empresaris són el respecte, la honestedat, la proximitat amb el client i la positivitat. En aquest sentit, algun empresari de l´àmbit comercial m´ha expressat la seva norma de conducta ètica “si jo crec que no els portaria (mostrant-me els productes que ofereix) , jo no els vendria”. O l´expressió d´un altre empresari del sector nàutic “allò que voldria fer per a mi, ho aplico al meu client”.

- Altres empresaris em manifesten com a valors de la seva empresa: l´ordre, la netedat, la bona imatge, la bona atenció al client, la qualitat del producte, la varietat en l´assortiment del producte que ofereix.

- Un empresari del sector nàutic considera com a valors de la seva empresa que “el client quedi satisfet i poder transmetre tot el meu coneixement al servei dels nostres clients”. En aquest cas, l´empresari prioritza la qualitat del seu servei ofert davant d´un preu més o menys ajustat.

- Els valors observats en empreses del ram de la restauració i oci nocturn són: el gaudi del client, l´estètica del local, la selecció del client , la democratització del luxe, l´ordre, la netedat, la creació de marca. En aquest tipus d´empresa se m´ha traslladat la importància que tenen els vincles d´amistat que s´estableixen entre els treballadors del local (incloent-hi l´empresari) i els clients.

26

La visió

- Pel que fa a la visió, la majoria dels empresaris entrevistats es fixen objectius empresarials marcats per determinats increments de la xifra de negocis, ampliació dels punts de venda del seu negoci, estabilització de l´empresa després d´un període d´obertura i creixement continuat o bé l´entrada en nous mercats segons les oportunitats que es presentin (diversificació).

- D´altres empresaris fixen els seus objectius en reduir l´estacionalitat i poder així treballar tot l´any a un bon ritme, o bé millorar el confort del seu client.

- Un empresari del sector del comerç fixa els seus objectius a mitjà termini en anar innovant la seva empresa i millorant les seves instal.lacions.

- Un empresari del sector de l´oci no contempla la “visió” de l´empresa perquè vol traspassar la seva empresa ja sigui sota la fórmula de la venda o lloguer.

Procediments

- M´he trobat alguna empresa de l´hosteleria amb la certificació de qualitat turística Q i on sí que tenen explicitats la política de l´empresa i tots els seus procediments de gestió orientats a la consecució d´uns estàndards de qualitat dels seus productes i serveis.

27

7.2.- El mercat El mercat és un dels àmbits de la responsabilitat empresarial que, si bé és dels més importants, en ser el més pròxim a l´activitat principal de l´empresa, és el que pitjor es coneix. La manera d´operar de les empreses en el mercat és un indicador fonamental de com han integrat les preocupacions socials, ètiques i mediambiental en la seva estructura organitzativa i procés de presa de decisions. Les empreses es relacionen dins el mercat amb tres grups externs fonamentals:

- Els clients i les associacions de consumidors. - Els proveïdors i socis comercials. - Els inversors o accionistes.

7.2.1.- Els clients i les associacions de consumidors. Els principals aspectes que abastarem del compromís que l´empresa té en relació als seus clients són:

- Retenció i satisfacció dels clients. - Seguretat dels productes. - Qualitat dels productes i serveis. - Comunicació de la informació, etiquetatge i presentació. - Preu just. - Principis ètics en matèria de comercialització i publicitat i

drets del consumidor. - Serveis postvenda i formació dels consumidors.

7.2.2.- Els proveïdors i socis comercials: Són una altra peça essencial del mercat. En aquest àmbit, les empreses responsables avaluen el seu impacte al llarg de tota la cadena de subministrament en relació a diversos temes:

- Criteris de selecció dels socis comercials. - Condicions de treball i de vida en els països en

desenvolupament on les empreses s´abasteixen de matèries primes i respecte als drets humans.

- Recolzament als proveïdors locals. - Sensibilització dels socis comercials i els competidors.

Una empresa socialment responsable vetllarà perquè els seus proveïdors i, fins i tot, els seus subproveïdors siguin també socialment responsables de manera que l´abast de la influència de la RSE s´escampi com una taca d´oli. Per això caldrà visitar els

28

proveïdors per assegurar-se que han comprès el compromís de l´empresa socialment responsable i les implicacions que això té per ells. 7.2.3.- Els accionistes i inversors: Es l´altre grup important d´interessats, ja que el valor de mercat d´una empresa ve determinat cada vegada més per factors intangibles com la imatge i el valor de la marca. Moltes empreses i inversors consideren la responsabilitat social com un instrument de gestió de riscos que els permet evitar la pèrdua de prestigi que comporta pràctiques no sostenibles des del punt de vista social o mediambiental. Per conseqüent, les empreses socialment responsables tindran majors probabilitats d´atraure inversors individuals o institucionals. A partir de les entrevistes formulades als diferents empresaris del sector turístic d´Empuriabrava s´extreuen les idees següents: Qualitat dels productes i serveis

- Els empresaris entrevistats són ben conscients de què els productes i serveis que ofereixen han de presentar uns nivells de qualitat elevats. A més a més, saben categoritzar el producte o servei de la seva empresa dins una escala que va de la qualitat baixa a l´alta.

- La qualitat dels productes que s´ofereixen es troben perfectament en línia amb la voluntat de l´empresari pel que fa a la imatge i el posicionament de la seva empresa dins el mercat. Per exemple: un empresari del sector de la restauració em feia veure que les infusions que serveix són de major qualitat del que és habitual ja que d´aquesta manera s´avé amb la imatge de qualitat que vol donar el seu establiment.

- Un empresari del sector del comerç s´ha especialitzat oferint productes de marca –de qualitat elevada- ajuntant-ho amb una estratègia d´oferir un bon assortiment de diferents marques.

29

El tipus de client i la seva fidelització

- Una percepció repetida per diversos empresaris entrevistats en relació al tipus de client actual d´ Empuriabrava és que “avui dia ve més gent però de nivell general més baix”.

- He constatat l´existència d´empresaris del sector comercial amb un elevat grau de fidelització dels seus clients ja siguin aquests autòctons o d´altres nacionalitats. Aquest fet s´explica –segons l´empresari- pel bon tracte en assessorament que els presta a un tipus de client que té un vincle amb la zona – posseeix una casa o apartament- i roman a Empuriabrava en diferents períodes al llarg de l´any. Amb el temps i gràcies a la satisfacció del producte i serveis oferts s´ha anat creant un vincle de confiança entre el botiguer i el client.

- Un empresari del sector dels supermercats fomenta la fidelització del client a través d´una targeta client pròpia i d´accions promocionals que ofereixen descomptes comercials.

- Determinats valors del botiguer-empresari també faciliten la fidelització del client: ser honest amb el producte que s´ofereix, positivitat en el tracte amb el client cosa que de vegades transcendeix l´esfera purament comercial per acostar-se a l`àmbit més personal.

- La relació d´amistat entre el client i els treballadors/empresari és una peça fonamental en les empreses del sector de la restauració i oci nocturn per fidelitzar la clientela.

- Per altra banda, empresaris del sector de roba i complements m´han comentat que, a part dels clients provinents del turisme, els clients “locals” opten per la seva oferta comercial en aquells moments en què disposen de poc temps per efectuar la compra. En canvi, aquest element positiu de proximitat es dilueix si el client disposa de més temps per realitzar la compra i, quan això passa, surt fora d´Empuriabrava per comprar.

30

Els preus dels productes i serveis

- Pel que fa als preus dels productes i serveis, alguns empresaris reconeixen que s´ha “espremut” força la gallina dels ous d´or del turisme amb una alça sostinguda dels preus al llarg dels anys. Així, expliquen que avui dia el nombre de vendes és inferior al de fa uns anys però que com que els preus han crescut progressivament el volum de facturació es manté o, fins i tot, s´incrementa en termes absoluts.

- En empreses del sector de roba i complements l´empresari fixa el preu segons l´experiència del mercat, el risc que assumeix en cada producte, o bé en base a les exigències mínimes que li obliga el fabricant o majorista.

- Un empresari del sector dels supermercats m´indica que els preus marcats pels seus productes “són raonables”.

La garantia del producte

- Pel que fa a la garantia del producte, els empresaris del sector de roba i complements, segueixen la normativa exigida pels organismes oficials de consum. (etiquetatge, origen de la fabricació, garantia del producte,...).

- En el sector dels supermercats, hi ha una plena confiança amb la qualitat que els fabricants incorporen al producte. Es té una cura especial amb tots aquells productes que tenen algun tipus de caducitat.

Els proveïdors

- L´empresari autòcton, en funció del seu negoci, realitza la majoria de les seves compres de manteniment i reparació a proveïdors comarcals i nacionals. Pel que fa la compra de la seva matèria primera o mercaderia aquesta prové tant d´un àmbit català, estatal com internacional.

- Un empresari del sector comercial (roba i complements) realitza compres de mercaderies fabricades fora de la Unió Europea (per exemple: productes xinesos). Tot i que aquestes importacions són facturades per majoristes espanyols, l´empresari d´Empuriabrava reconeix que no demana informació sobre les condicions laborals i el respecte dels drets

31

humans d´aquestes empreses productores de fora la Unió Europea.

- Cal destacar la tasca d´una empresa del sector dels supermercats que ofereix tant productes d´origen internacional com productes fabricats per proveïdors de la comarca. Aquest darrer fet conté una especial importància ja que facilita a empreses locals l´oportunitat de vendre els seus productes a través d´aquest important canal de distribució, fet que no totes les empreses del sector dels supermercats ho permet.

- També he notat en el sector dels supermercats certa reticència en incorporar als seus prestatges productes englobats sota el concepte de “comerç just” al.legant problemes relatius a la caducitat d´aquests productes.

Publicitat i promoció

- Els mitjans de comunicació i la publicitat utilitzada per promocionar els locals nocturns empren missatges que colpeixen, en alguns casos, el bon gust i a l´ètica empresarial en frivolitzar la figura de la dona i l´home reduint-lo a un simple reclam sexual per incentivar una compra per impuls. Un empresari entrevistat del sector, m´ha fet palès que ell utilitza fórmules més imaginatives, originals i creatives que s´allunyen d´aquesta dinàmica utilitarista.

- Un empresari del sector comercial m´explica que les seves campanyes de publicitat i promoció volen transmetre determinats valors de la seva empresa com la seriositat i la solvència.

32

7.3. El lloc de treball: Els aspectes laborals són fonamentals per a l´èxit de qualsevol empresa, ja que el seu personal és la font de la seva productivitat, servei als clients i idees innovadores. Aquest apartat dedicat al lloc de treball tracta de les polítiques i pràctiques de les empreses en relació a la part interessada més important des del punt de vista intern: el seu personal. Hi han, però, altres actors com els sindicats, la comunitat local i les autoritats públiques que també tenen un paper important en la millora de les condicions laborals, la remuneració i les prestacions socials. L´anàlisi dels aspectes de RSE del personal de l´empresa inclourà:

- La igualtat d´oportunitats. - L´equilibri entre la vida professional i la vida privada. - La satisfacció en el treball. - Estructures de gestió amb una jerarquia més plana. - La salut i la seguretat. - La formació i el desenvolupament professional. - Els drets laborals. - La integració de persones amb risc d´exclusió social.

La integració laboral de persones pertanyents a col·lectius en risc d'exclusió social, aporta a l'empresa uns valors que normalment són difícils de fomentar, com el respecte a la diversitat, la cohesió o la solidaritat. Valors tots ells que cada vegada tenen més pes en els models actuals de direcció per la fèrtil contribució a la millora del clima laboral i a l'acceptació positiva de la diferència. A partir de les entrevistes formulades als diferents empresaris del sector turístic d´Empuriabrava s´extreuen les idees següents: Estructures de personal i gestió

- Alguns empresaris reconeixen que l´estructura de les seves plantilles estan caracteritzades per presentar poc personal contractat durant tot l´any, i un augment de la contractació (es duplica o triplica) per la temporada d´estiu, període en el qual es fan uns horaris laborals molt intensos. Em comenten que sovinteja la contractació d´estudiants pels períodes d´estiu.

- En alguns sectors (per exemple, la restauració i oci nocturn) la

contractació de personal varia no només en funció dels períodes de l´any sinó també en funció del dia de la setmana. En aquest sentit, trobem puntes de contractació màximes els divendres i dissabtes.

33

- Pel que fa a l´estructura jeràrquica, les empreses de caire familiar presenten una estructura de gestió molt plana: els assalariats tenen un accés fàcil de relació i comunicació professional amb el gerent-propietari de l´empresa, si bé existeixen càrrecs de responsabilitat intermedis.

La conciliació entre la vida familiar i laboral

- Des del punt de vista del treballador, es fa palès una important dificultat de conciliar la vida laboral amb la professional, sobretot, durant la temporada d´estiu (juliol i agost) i pel fet de treballar durant els dies festius com els dissabtes i diumenges. Es recullen expressions com: “a l´estiu ets un esclau”, “les 40 hores setmanals no existeixen”, “entregues massa de la teva vida” “he perdut els millors anys de vida per veure créixer els fills”. Aquesta situació és reconeguda pel treballador com a “irritant” i li fa plantejar l´opció d´abandonar l´empresa per esgotament.

- L´empresari també reconeix la conciliació entre la vida laboral

i personal com el major “punt negre” pel que fa a les condicions laborals i explica que els seus treballadors “es cremen” al cap d´uns 3 anys sortint de l´empresa, tot i que hi ha excepcions. Un empresari del sector del comerç em comenta que ha provat d´aplicar la “mitja jornada” per millorar aquesta conciliació però aprecia una menor capacitat de venda dels treballadors que s´hi acullen.

- A pesar d´això, he trobat en empreses dedicades a

l´allotjament de mida mitjana/gran l´existència d´horaris intensius per part dels seus empleats per tal de facilitar la conciliació entre la vida familiar i laboral.

- Un empresari em manifesta que complint estrictament la

legislació i el conveni corresponent faciliten una major conciliació entre la vida familiar i laboral als seus treballadors.

34

La política de formació de l´empresa

- La majoria d´empreses consultades desenvolupen internament la formació del treballador per al lloc de treball. Per exemple, el període de formació d´un treballador estàndard en el sector de la restauració-oci nocturn és d´uns quinze dies i aquesta formació li és donada per algun altre treballador de l´empresa amb més experiència.

- També he trobat el cas d´una empresa de tamany mitjà –del

sector de l´allotjament- en què contracten professionals externs a l´empresa per a desenvolupar determinats processos de formació molt especialitzats i d´una durada curta (una setmana).

- Majoritàriament, els empresaris mostren una bona

predisposició a acceptar cursos de formació en benefici dels seus treballadors, i estarien disposats a sufragar part d´aquests estudis o almenys a parlar-ne. Altres empresaris es mostren favorables als cursos de formació dels seus treballadors sempre que es facin fora de l´horari laboral.

- Altrament, els empresaris estan interessats en els cursos

d´idiomes, en cursos relacionats amb les tècniques de venda ...

- Per la seva part, un treballador entrevistat recela de la bona predisposició de l´empresari per facilitar cursos de formació als seus treballadors. M´he trobat en casos en què el treballador o bé no ho ha plantejat obertament a la direcció o bé ha cursat cursos gratuïts fora de l´horari laboral.

La satisfacció en el lloc de treball.

- Un empresari del sector de la restauració i oci nocturn reconeix treballar 80 hores setmanals. I argumenta que el tipus de treball de servei al públic requereix un 70% de formació i/o preparació i un 30% de “sang” o força física per entomar els moments de tensió que es produeixen al llarg de la jornada laboral.

- Un empresari del sector de la restauració i oci-nocturn m´ha

comentat que les llargues jornades de treball que es produeixen a l´estiu (juliol-agost) amb jornades de 10 hores al dia, tots els dies a la setmana, es compensen amb el gaudi dels matins lliures i un ambient de treball jove i distès.

35

Els drets laborals

- En algunes empreses familiars s´observen condicions laborals de dubtosa legalitat. He trobat empreses on no existeix cap tipus de calendari laboral, fet que comporta que el treballador faci moltes més hores de les reglamentades i treballi a mercè de la voluntat de l´empresari. A més, els dies festius treballats o bé no es paguen o bé no es compensen adequadament amb una major proporció de dies de festa.

- També, s´observen pràctiques de contractació poc rigoroses

amb la legalitat en aquells negocis en què hi ha elevades puntes de contractació laboral en dies concrets (divendres-dissabtes) i una certa variabilitat del personal.

- Pel que fa a determinades condicions de treball, en algunes

empreses turístiques, les revisions salarials són arbitràries i no planificades.

- També m´han manifestat la disconformitat en què persones

contractades durant tot l´any perceben remuneracions inferiors als companys contractats exclusivament per a l´estiu (fent uns horaris similars en aquest període). Altres empreses en canvi, paguen en proporció a les hores que realitza el treballador, incrementant-se, per tant, a l´estiu.

- He constatat en empreses del sector del comerç (roba i

complements) polítiques de remuneració dels seus empleats basades en un fix més un variable segons les vendes de la botiga o personals.

Alguna queixa sobre el personal contractat - Un empresari s´ha queixat de què alguns treballadors

contractats per la temporada d´estiu no valoren adequadament al turista –i per extensió el sector turístic- quan l´haurien de veure com la font del qual n´obtenen els seus ingressos. Aquest mateix empresari manifesta problemes dels seus treballadors a nivell familiar, drogues,...

Salut i seguretat laboral.

- Pel que fa a la salut i seguretat en el lloc de treball són d´àmplia ajuda les recomanacions provinents de les mútues i els seus plans de prevenció de riscos laborals. En aquest sentit, és destacable fer esment a les lesions dels treballadors derivades de la seva exposició a llargues jornades laborals

36

estant-se dret. Són els casos de lesions posturals, d´articulacions, cansaments, mal de caps...

- Una menció a part són els problemes de salut en les empreses

de restauració i oci nocturn pel que fa als fums i els sorolls. Aquests treballadors aguanten llargues estones respirant fum en concentracions diverses i en entorns amb una música molt elevada. Un empresari del ram reconeix que tots pateixen algun tipus de sordesa.

- A més a més, un empresari entrevistat del sector de l´oci

nocturn-restauració recela de l´aplicació de la llei del tabac i permet, d´una manera general, fumar en el seu establiment justificant-ho en què “d´altra manera el negoci no seria sostenible”.

- Aprofundint en la qüestió de la llei anti-tabac, l´empresari

només estaria disposat a prohibir fumar en els seu establiment si la legislació fos clara, rotunda i d´aplicació universal, ja que en la situació actual prefereix infringir-la.

La igualtat d´oportunitats

- Aparentment, els empresaris ofereixen igualtat d´oportunitats als seus empleats per participar en els diferents processos de selecció i promoció laboral dins l´empresa i no hi ha cap tipus de discriminació per motiu de procedència, cultura, religió, sexe...

- La diversitat de nacionalitats en les estructures de personal de

les empeses d´Empuriabrava és un fet constatable i és viscut per alguns empresaris com un fet positiu.

- D´altres empresaris, però, expressen certes reserves sobre la

bondat de la multiculturalitat al.legant la “qualitat” d´alguns immigrants.

Integració de persones en risc d´exclusió social

- Pel que fa a l´integració de persones en risc d´exclusió social, un empresari s´ha mostrat més partidari de contractar persones sense cap tipus de discapacitat greu al.legant que el “necessita al cent per cent”, si bé ha reconegut haver contractat esporàdicament alguna persona amb alguna petita dificultat motriu d´un braç.

37

- Altres empresaris manifesten rotundament la dificultat per encabir qualsevol tipus de persona amb discapacitat o bé és una qüestió que ni se l´han plantejada.

- Una empresa de mida mitjana del sector de la distribució

comercial compleix la legislació en aquesta matèria incorporant dues persones amb alguna disminució física per a realitzar una sèrie de tasques en les quals no tenen cap tipus de dificultat.

38

7.4.- La comunitat- Empuriabrava. Actualment, cap empresa es pot permetre el luxe de no prestar atenció als temes relacionats amb el seu paper i la seva actuació dins la comunitat on opera. Les Pimes són particularment sensibles a aquestes qüestions, ja que en la majoria dels casos treballen en el mercat local. El compromís voluntari en benefici de la comunitat local pot adoptar diverses formes. Els instruments principals són les donacions en metàl.lic o en espècie, la dedicació gratuïta del temps de treball del propietari, els directius o els treballadors de l´empresa a causes socials (voluntariat) o el fenomen de la regeneració econòmica i la integració social. Això sovint implica la col.laboració amb organitzacions comunitàries o institucions locals com, per exemple, centres d´ensenyament i hospitals, però també amb autoritats públiques i organitzacions no governamentals (ONG) a favor de causes socials. La participació comunitària pot respondre a motivacions diverses com:

• Un sentit de responsabilitat ètica, sovint per part del propietari/gerent de la Pime i com a resposta de les expectatives de la societat.

• La convicció de que, a llarg termini, interessa a les empreses promoure una comunitat saludable i unes condicions de treball més favorables (“defensa intel.ligent del propi interès”).

• El coneixement de què les intervencions dins la comunitat amb la participació dels treballadors, clients i proveïdors pot generar avantatges directes, a través d´un augment de la rendibilitat, la consolidació de l´imatge de l´empresa, el foment de la motivació del personal i la lleialtat dels clients, o l´explotació de mercats poc atesos.

Alguns dels aspectes tractats en l´àmbit de la comunitat són:

• La integració social (tolerància ètnica, cohesió social). • La qualitat de vida: dinamització cultural, esports,

celebracions.. • La regeneració i desenvolupament econòmic/ocupació. • La infraestructura local. • Relació amb l´Administració. • La seguretat. • El prestigi i la qualitat de la destinació turística.

39

A partir de les entrevistes formulades als diferents empresaris del sector turístic d´Empuriabrava s´extreuen les idees següents: Accions per la comunitat (filantropia, patrocini, voluntariat)

- Alguns empresaris es mostren particularment actius en la seva col.laboració amb la “comunitat” ja sigui en col.laboració amb l´Ajuntament -organitzant diferents actes educatius-, amb l´Associació de Pares d´Alumnes (APA), participant en els parcs i jocs infantils de Nadal, col.laborant en les desfilades de moda per la lluita contra el càncer, ajudes a entitats del món de la droga, al Patsseig o, fins i tot, promovent fires dels seus productes (per ex. embarcacions) .

- Per altra banda, existeixen empreses familiars que no disposen

de cap tipus de política clara en el terreny del voluntariat o de tasques altruistes en benefici de la comunitat.

- La majoria d´empresaris reconeixen seguir un paper “passiu” i

ajuden aquelles entitats o iniciatives que els venen a demanar ajut o diners.

- També algunes empreses han col.laborat en tasques de

patrocini, per exemple, en els equips de futbol, rem, bicicletades,..

- Un empresari m´ha manifestat que la principal contribució

filantròpica que considera que la seva empresa realitza per a la comunitat és la de proporcionar llocs de treball a gent de la zona.

- Un exemple paradigmàtic de col.laboració en favor de la

comunitat la trobem en què la disponibilitat per part dels empresaris per participar en les entrevistes en profunditat del present informe ha estat àmpliament majoritària i ben acollida. Només un 17% dels empresaris consultats han rebutjat participar a l´entrevista que els hi he plantejat.

La qualitat de vida d´Empuriabrava

- Alguns empresaris manifesten satisfacció pel que fa la qualitat de vida que troben a Empuriabrava, amb expressions com: “hi és tot”, “pots ser tu!” D´altres empresaris ho troben un xic avorrit. Es valoren qüestions com la orografia, els espais verds i el fet de poder passar desapercebut, poder anar en bicicleta, passejar i l´existència dels 30 Km de canals.

40

- Una qüestió que m´ha fet arribar un empresari com a alterador de l´ambient social dels propietaris d´Empuriabrava ha estat tot el procés derivat del nou atermenament de les cases que donen als canals. Tota aquesta qüestió ha estat vista com “una agressió a la propietat, alguns s´han sentit estafats” i ha generat desconfiança i preocupació al col.lectiu de propietaris d´Empuriabrava.

Regeneració i desenvolupament econòmic d´Empuriabrava - Es copsa una sensació generalitzada de què Empuriabrava ha

deixat enrere el seu moment de màxim esplendor econòmic i ara es viu una etapa d´un cert decaïment relatiu del seu atractiu turístic.

- Un empresari del sector de l´oci nocturn-restauració em

comenta que s´ha produït en els darrers anys una desbandada d´emprenedors creatius i innovadors que han abandonat els seus negocis d´Empuriabrava per anar-se´n a ciutats més atractives (per exemple, Girona) com a resposta a una degeneració de la destinació turística d´Empuriabrava.

- Un empresari del sector de la construcció d´Empuriabrava em

comenta que actualment el volum de turistes que hi han a l´estiu és inferior del que hi havia hagut a la dècada dels noranta. I aquest fet s´ha traduit en una successiva desaparició de negocis dedicats al manteniment i neteja d´apartaments i cases per al lloguer.

- Pel que fa a la relació dels empresaris entre si, em comenten

que els empresaris d´Empuriabrava estableixen relacions amb d´altres empresaris per la via de l´Associació de Comerciants d´Empuriabrava (Tot comerç) a fi d´obtenir avantatges en les comissions per les targetes de crèdit (Visa...) o dels preus de serveis d´empreses subministradores com Telefònica.

- Altres empresaris expressen la queixa de què les reunions

d´aquestes associacions no solucionen res o bé no hi ha una continuïtat en les reunions, gestions... i els temes acaben essent tractats per pocs empresaris. Per altra banda, un empresari destacat del sector hoteler em comenta que no hi ha cap tipus d´associació del ram de l´hosteleria-allotjament a Empuriabrava i que la relació que manté amb els altres empresaris és únicament de cordialitat i veïnatge.

- Un empresari del sector de l´hosteleria reivindica la

importància de les empreses del seu àmbit (hotels, apartaments, càmpings) com a motor d´atracció rellevant de

41

visitants. Per això, demana que les polítiques de promoció de la destinació haurien de ser concertades amb les d´aquestes empreses d´allotjament.

Relació amb l´Administració.

- Un bon nombre d´empresaris entrevistats es queixen de què la

relació amb les administracions públiques, especialment amb l´Ajuntament, és escassa i només “venen quan hi han eleccions!”. Em fan palès que “no hi ha diàleg entre els comerciants i l´Ajuntament” o “no hi ha un procés de concertació de projectes –entre el món públic i privat-, seguiment de la seva implantació i retorn d´informació entre els objectius plantejats i allò que s´ha aconseguit”.

- Alguns empresaris també es queixen de l´idea de què

“Empuriabrava serveix per proveir de diners –via impostos- a la vila de Castelló”, d´altres em manifesten que “la nomenclatura dels carrers d´Empuriabrava és poc entenedora”.

- Un empresari també demana a l´Administració un

alleugeriment dels tràmits burocràtics a tots els nivells i una major rapidesa per a l´obtenció de certificats i permisos amb expressions com “que no ens compliquin la vida...volem que les coses funcionin... que no posin traves als clients que porten riquesa” També em manifesten la queixa que “les normatives són cada cop més restrictives i dificulten les activitats de les empreses turístiques i la seva expansió”.

- Un empresari –d´una empresa amb una llarga tradició a la

zona- em manifesta que quan té un problema amb l´Ajuntament queda directament amb l´alcalde del moment i es resolen les qüestions.

- En general, les empreses d´Empuriabrava es mostren

col.laboradores amb l´Ajuntament per tal de promoure la destinació turística oferint, per exemple, gratuïtament el servei propi de la seva empresa quan l´ocasió es presenta (és el cas de barques d´oci...). Si bé, igualment, em manifesten una escassa relació –i en alguns casos nul.la- amb els principals representants públics i del departament turístic de l´Ajuntament de Castelló d´Empúries.

42

La infraestructura local d´Empuriabrava

- Pel que fa a la percepció de l´empresariat a l´estat i manteniment de les infraestructures públiques d´Empuriabrava són una mica crítics en comparació a la situació de la vila de Castelló d´Empúries. Constaten una certa deixadesa en el manteniment del passeig marítim, l´asfaltatge de carrers, voreres, enllumenat, pintura de baranes dels ponts dels canals...també m´han comentat determinades zones on hi han petits punts d´abocaments de runes descontrolats i pàrquings amplis sense asfaltar (per exemple, davant del kàrting d´Empuriabrava).

- Pel que fa l´àmbit urbanístic, m´han comentat l´existència de

determinats barris (la zona dels pisos Manhatan, Miami, Delta Muga...) amb certs punts de degradació.

- També, s´expressa la disconformitat pel que fa a la situació de

les voreres ja que per passejar per alguns carrers d´Empuriabrava cal sortejar cotxes estacionats, tot tipus de plantes, caminar per tot tipus de sòls,... Els carrils bicis és igualment motiu de queixa en la mesura en què són escassos, estrets i perillosos en passar arran dels cotxes.

- També m´han expressat el seu enuig pel fet que en ple mes

d´estiu és molt difícil passejar amb un cotxet de criatures per la zona comercial (Sant Mori) ja que és estret i les botigues ocupen l´espai públic amb tot tipus d´elements comercials.

La seguretat a Empuriabrava.

- Pel que fa a la seguretat, em manifesten que se senten personalment segurs. Això no treu que alguns empresaris expressin l´existència de determinats actes vandàlics que han afectat directament la seva empresa. Per exemple: fer malbé màquines de begudes o mostradors, petits furts, pintades, tot tipus d´objectes llançats als canals (carros de la compra, bicicletes, cascos de moto...)

43

El prestigi i la qualitat d´Empuriabrava

- Des del punt de vista del turista, em comenten que en general els turistes surten satisfets del que han pogut observar en estades de poc temps. Altrament, m´han comentat que la destinació d´Empuriabrava és poc coneguda arreu d´Espanya i, fins i tot, subjecte a confusió amb altres destinacions pròximes com les ruïnes d´Empúries. Altres percepcions recollides, és que el tipus de client que s´allotja en els càmpings troba Empuriabrava massa construïda o urbanitzada.

- Pel que fa a la qualitat de l´oferta turística, els empresaris em

manifesten, majoritàriament, la necessitat “d´una rentada de cara”. Alguns empresaris subratllen que les botigues que trobem a les principals avingudes comercials s´han quedat “antiquades”o “són una mica cutres” en comparació al que trobem en d´altres destinacions turístiques i, per tant, haurien d´experimentar un procés de renovació d´imatge en profunditat. En aquest sentit, m´han afirmat que el nivell dels comerços és baix (“s´hi venen samarretes, tovalloles, hi ha tot tipus de xiringuitus”) amb contades excepcions de botigues amb productes de gama mitjana i alta.

- Un empresari important del sector comercial de Sant Mori em

trasllada la següent reflexió: “nosaltres soms exigents amb la imatge que la nostra empresa ofereix en aquesta avinguda comercial. I això es manifesta amb l´ordre, la netedat, l´estètica de la retolació, dels meus aparadors... i aquest fet beneficia a les botigues veïnes. Ara bé, aquest esforç d´exigència ha de ser dut a terme per tothom! ja que sinó el meu veí m´està perjudicant la meva imatge”. Es nota, per tant, un conflicte en l´exigència de la qualitat integral de l´oferta comercial entre aquells empresaris que s´esforcen cap a una millora contínua (o d´excel-lència) i d´altres que ja sigui perquè no volen o no poden es mantenen inactius davant d´aquesta qüestió. És per això que aquest empresari reclama una unificació de criteris estètics –en el disseny, en l´exposició de productes a la via pública, aparadors...- que sigui respectat per tots els comerços de tota aquesta avinguda comercial.

- Un empresari també m´ha transmès insatisfacció pels serveis

turístics existents a Empuriabrava en tant que destinació turística esportiva. Així, caldria –segons la seva opinió- oferir un servei turístic de més qualitat en el manteniment, neteja, pintat dels camps de futbol, assistència dels equips concentrats ... Així mateix, manifesta que es podrien impulsar esports com el ciclisme i el tenis durant la temporada turística baixa.

44

- Altres elements que m´han transmès com a negatius són, per una banda, la implantació de parades de venda ambulant “fetes de qualsevol manera (amb llençols, mantes)” sense guardar cap estil estètic, ni formal, ni homogènic entre elles i, per l´altra, el fet que en la venda ambulant s´exposin productes falsificats de marques de luxe a l´abast dels vianants amb la conseqüent percepció de frau comercial a la vista de tothom.

- Es fa palesa també l´existència de negocis “poc ètics” que

s´obren els estius, paguen tan sols els primers mesos de lloguer i abandonen la temporada amb deutes als seus proveïdors.

- Per la seva banda, el nivell general dels restaurants és “digne,

de qualitat mitjana, si bé han proliferat, en els darrers anys, restaurants asiàtics de qualitat gastronòmica baixa”.

- Alguns empresaris creuen que la destinació turística

d´Empuriabrava es troba actualment més arreglada per acollir un client de nivell adquisitiu mitjà-baix o baix, més que un client de nivell alt o mitjà-alt. Ara bé, reconeixen que els propietaris de xalets i embarcacions sí que són d´un nivell adquisitiu molt elevat, però –segons la seva opinió- aquest client viu confortablement dins el seu xalet i no gaudeix de manera prioritària dels serveis oferts a Empuriabrava sinó que fàcilment marxa a zones de Roses, Cadaqués ...

- Un empresari del sector de la restauració i oci nocturn

d´Empuriabrava m´ha traslladat la preocupació que sobre la imatge de la destinació turística han tingut (i tenen) determinades notícies de baralles, prostitució, tràfic de drogues ... ocorregudes a Empuriabrava. En aquest sentit, altres empresaris m´han proferit expressions com “la zona de nit fa por!”,”s´ha degenerat molt!”, “la zona dels Arcs hauria de desaparèixer!”

- Alguns empresaris entrevistats desitjarien per Empuriabrava

ser una destinació turística més definida i concreta a l´estil de ciutats franceses com Nice i Saint Tropez a la Costa Blava. És per això que troba Empuriabrava “insegura, amb manca de lideratge, que no sap a quin públic objectiu s´ha d´adreçar...” Troba a faltar una línia estratègica clara provinent de l´àmbit polític que indiqui on es vol anar a mig i llarg termini i aquesta decisió sigui respectada pels successius governs municipals.

45

La integració social

- Pel que fa a l´integració dels diferents col.lectius nacionals, les opinions recollides consideren que “no es barregen” els diferents col.lectius entre sí. En general es considera que hi ha bona convivència entre tothom.

- També em constaten l´existència de diverses zones deprimides

dins Empuriabrava, fet que contrasta enormement amb d´altres zones residencials formades per un gran nombre de cases molt ben arreglades (en alguns casos luxoses) i que traslladen, en aquests casos, una imatge elitista de la destinació (la típica casa amb jardí, piscina i vaixell amarrat al canal).

46

7.5.- El medi ambient. Durant les darreres dècades s´ha produït un marcat increment de la consciència i preocupació públiques en relació a l´impacte de les activitats productives sobre el medi ambient natural. Com hem vist, el concepte de desenvolupament sostenible està estretament lligat als objectius estratègics de la Unió Europea. Entre els impactes mediambientals associats a les actuacions de les empreses figuren:

• Un ús ineficaç i no sostenible dels recursos naturals com el petroli, el gas natural i l´aigua.

• L´emissió de gasos causants de l´efecte hivernacle, com el CO2, que contribueix al canvi climàtic.

• L´emissió de substàncies que contribueixen a contaminar l´aire i l´aigua.

• Els efectes a llarg termini d´algunes substàncies químiques perilloses.

• La reducció ràpida de la biodiversitat. • Un alt nivell de generació de residus i la generació de residus

perillosos. Els instruments que utilitzen les empreses per fer front a aquests impactes mediambientals són molt diversos i inclouen entre d´altres: sistemes de gestió mediambiental, tant formals (EMAS, ISO14001) com informals, eines de disseny ecològic, tècniques de producció i tecnologies més netes i etiquetes ecològiques. La política mediambiental –inclosa una àmplia normativa europea i nacional, així com incentius no legislatius- han contribuït de manera significativa a impulsar aquesta evolució. Existeixen reptes importants en el respecte pel medi ambient, i les Pimes no n´estan excloses. Sovint les Pimes estan menys al dia de les tendències i normatives actuals i futures en matèria de protecció del medi ambient o de les oportunitats que ofereix el mercat. Les Pimes tendeixen a subestimar els seus impactes mediambientals que, normalment, acostumen a ser reduïts, si es considera cada empresa per separat, però adquireixen dimensions considerables quan es contempla en el seu conjunt. Barreres internes com la falta de competència tècnica, sensibilització i recursos (humans) són obstacles addicionals per a una actuació mediambiental responsable de les Pimes.

47

A partir de les entrevistes formulades als diferents empresaris del sector turístic d´Empuriabrava s´extreuen les idees següents:

- Alguns empresaris no presenten cap tipus de sistema de gestió mediambiental implantat en la seva empresa (del tipus ISO) si bé tenen una especial cura pel que fa a l´impacte mediambiental de la seva activitat. Aquesta sensibilització ha vingut motivada tant per les exigències en el procés de legalització de la seva activitat econòmica i els successius controls per part de les entitats competents, així com els requisits demanats per les empreses encarregades de la recollida i tractament dels residus (reciclatge d´olis, recollida de papers..). En aquest sentit, un empresari m´ha manifestat que “fent les coses correctes vas més bé!”. És a dir, fent una tria selectiva de residus i posant-los en uns contenidors de compactatge li permetia reduir espai al magatzem, disminuir el risc d´incendis i, a més, el cost de la recollida d´aquests residus per part d´una empresa externa li eren compensats pel valor de mercat del propi residu.

- Hi han d´altres empreses que no segueixen cap tipus de

pràctica més o menys establerta en la gestió mediambiental. Qualsevol pràctica sembla arbitrària i a mercè de la sensibilitat de cadascú. Alguns em manifesten que no tenen gaire interès per la política de reciclatge, però, en canvi, em manifesten que no llencen res al canal.

- Un empresari del sector del comerç (roba i complements)

separa el paper dels embalatges per la seva posterior recollida selectiva. També comencen a canviar les bosses de plàstic per d´altres de paper per una convicció del propi empresari.

- Alguns empresaris de la restauració i oci nocturn em

manifesten que segueixen una política de reciclatge del voltant del 50%. L´oli dels establiments el passen a recollir les empreses adequades, en canvi, em senyalen que la recollida selectiva no funciona i que si volen llençar algun residu seleccionat (paper, vidre) han d´utilitzar els mateixos contenidors que els de la resta de ciutadans.

- Per altra banda, sí que m´he trobat amb empreses del sector

nàutic i d´allotjament amb certificacions de gestió mediambiental i de qualitat del tipus ISO14001, EMAS i Q de qualitat turística.

48

8.- Conclusions i recomanacions: La filosofia que es desprèn de l´aplicació de la “responsabilitat social de l´empresa” parteix de considerar la mateixa empresa com un lloc on un grup de persones, cadascuna dins els seus propis interessos i talents, treballen junts per aconseguir objectius comuns, amb un ús eficient dels recursos disponibles, contribuint al desenvolupament de la societat en la qual operen, així com al seu propi desenvolupament com a éssers humans. Aquesta “nova concepció” de l´empresa s´allunya de visions més limitades, encara que socialment molt populars, en què es considera l´empresa com el lloc on uns imputs/recursos s´utilitzen per obtenir uns outputs (productes o serveis) i que la principal motivació del personal que hi treballa és la d´obtenir la remuneració necessària per sufragar els costos de la seva vida privada. A més, les empreses responsables socialment han de compaginar adequadament una bona relació entre els seus propis valors i l´obtenció de resultats: VALORS

RESULTATS

Quadre de classificació de les empreses segons la seva relació entre valors i objectius.

En aquest sentit, les empreses turístiques d´Empuriabrava (Castelló d´Empúries) s´han d´anar orientant per ser competents. És a dir, cal que hi hagi una orientació clara cap a l´obtenció d´uns resultats econòmics sostenibles, amb unes repercussions ambientals i socials el més excel.lents possibles. En tot, l´adopció de la responsabilitat social per l´empresa vindrà motivada, principalment, per raons culturals i de creences dels propis propietaris i la direcció de l´empresa i, en menor mesura, per pressions d´empreses col.laboradores o per l´obtenció d´un guany econòmic.

+ PATERNAL COMPETENT

- BUROCRÀTICA AGRESSIVA

- +

49

Les motivacions per les quals les empreses d´Empuriabrava-Castelló d´Empúries han de ser socialment responsables són:

1) Disminució del risc en la reputació de la destinació turística:

Adoptant la RSE es poden prevenir escàndols o actes que puguin perjudicar la imatge de la destinació turística. Aquesta motivació és importantíssima ja que Empuriabrava-Castelló d´Empúries és un municipi amb un clara orientació econòmica cap al sector turístic i qualsevol disminució del prestigi de la destinació revertirà en un impacte negatiu sobre la viabilitat econòmica futura del teixit empresarial del municipi. És important destacar que els esporàdics episodis de violència que han ocorregut en els Arcs d´Empuriabrava i els seus voltants, han transcendit als mitjans de comunicació tant dins l´àmbit local, nacional com estatal. Fet que ha ocasionat una disminució en la qualitat del prestigi turístic d´Empuriabrava pels visitants de proximitat i, en menor mesura, els visitants d´origen més allunyat. La gestió integral de la RSE sobretot en aquelles empreses més vinculades a aquests tipus d´incidents (empreses de l´oci nocturn, especialment) afavoriria la reducció d´aquest elevat risc potencial i posaria les bases per una major sostenibilitat de l´atractiu turístic de la zona a mig i llarg termini. La reputació d´Empuriabrava-Castelló d´Empúries és la principal riquesa de la destinació turística. I aquesta reputació depèn de la percepció que la destinació turística aconsegueixi projectar a la societat, a través de l´activitat desenvolupada per les diferents empreses en els seus àmbits d´actuació i de la conducta dels seus treballadors.

50

2) Afavoriment d´iniciatives empresarials innovadores. L´aplicació integral de polítiques i pràctiques socialment responsables afavoreix el manteniment d´un clima propici (dins la pròpia empresa i a nivell públic) per desenvolupar productes i serveis turístics innovadors. És preocupant la marxa d´alguns emprenedors que han abandonat Empuriabrava per haver copsat un deteriorament en les potencialitats de la destinació perquè un servei d´una qualitat innovadora sigui reconegut pels clients potencials. La pràctica de la RSE dins les empreses ha de comportar: un increment en la motivació dels empleats, una millora de les capacitacions tècniques i sensibilitat dels empleats, una millora de les relacions i comunicacions dels empleats amb la seva direcció, l´adopció d´un paper més corresponsable del treballador en els afers de l´empresa, un major coneixement dels processos de l´empresa, de les necessitats del client, dels proveïdors i del mercat en què s´opera, fins i tot, una millora en les relacions de l´empresa amb tota la societat. Totes aquestes circumstàncies propicien un “hàbitat” adequat pel floriment d´iniciatives innovadores dins l´empresa. Què és la innovació? La innovació consisteix a aplicar una idea que satisfà una necessitat dels consumidors que no està articulada ni ben satisfeta.

- Es tracta d´aplicar una idea perquè estem parlant de solucions reals, d´idees posades en pràctica i no de teoria ni de creativitat artística.

- La solució ha d´estar enfocada al consumidor perquè són ells els destinataris finals de la innovació.

- Innovarem quan trobem una necessitat que no està articulada. Ens hi anticipem.

- Haurà de ser una necessitat que estigui mal satisfeta o no ho estigui en absolut. Perquè és allà on hi haurà oportunitats de lideratge i, per tant, de negoci.

La innovació no és inventar quelcom, o fer nous productes revestint-ho d´enorme creativitat artística... sinó que es tracta, principalment, de descobrir (una necessitat insatisfeta o mal satisfeta), amb una mirada nova, trobant noves necessitats per satisfer.

51

En aquest sentit, les empreses que incorporen la responsabilitat social de l´empresa en el nucli de la seva estratègia de gestió es troben més ben posicionades per assolir nivells d´innovació amb èxit.

3) Facilita un procés dinàmic de millora contínua de l´empresa i la destinació turística:

La vida de les empreses ha de discórrer per camins de millora contínua en tots els seus àmbits, intern i extern, així com en totes les relacions que l´empresa estableixi amb els seus interlocutors. Es recomanable que l´empresa redacti la seva “Declaració corporativa” en què de manera simple i breu es defineix per escrit sobre la missió, la visió i els valors que han de guiar la presa de decisions de l´empesa. Aquest exercici l´ajudarà a definir la identitat del seu negoci, els elements que considera importants per desenvolupar-lo, els objectius temporals que volen assolir i, en definitiva, constituirà una important base sobre la qual conduir l´esdevenir de l´empresa i aprofitar les noves oportunitats que puguin sorgir. Crec que s´hauria de promoure dins les empreses d´Empuriabrava una adopció pautada de “bones pràctiques” en línia amb la responsabilitat social de l´empresa i, a ser possible, certificar-les més endavant amb normes internacionals del tipus SA8000, ISO 26000, SGE21 o l´AA1000. Seria recomanable realitzar una sèrie d´actuacions: - Crear un “Consell Consultiu en RSE” a nivell municipal que inclogués representants dels treballadors, dels empresaris, de la ciutadania, que vigilés el seguiment dels objectius traçats i estimulés el perfeccionament continu. - Establir un “Codi de Valors ètics i principis d´actuació”. La destinació d´Empuriabrava–Castelló d´Empúries ha d´aspirar a l´excel.lència. Amb aquest Codi s´estableixen les directrius bàsiques que han d´assumir les empreses i col.laboradors del sector turístic i ha de constituir el referent ètic del seu comportament.

52

- Crear una Entitat Mixta formada per representants del sector públic com el privat -empreses del sector turístic- que s´encarregui de la gestió i promoció de la política turística d´Empuriabrava - Castelló d´Empúries. Les accions que duria a terme l´entitat serien:

• Definir una estratègia clara i integral sobre la destinació turística d´Empuriabrava-Castelló d´Empúries. Aquesta estratègia ha de ser concertada -entre el sector públic i el privat- i realitzada al llarg del temps amb independència del color polític del moment de l´Ajuntament de Castelló d´Empúries.

• Canalitzar d´una manera eficaç i eficient tots els

esforços de promoció i comercialització de la destinació turística (tant públics com privats) de manera que estiguin tots en línia amb els objectius establerts en el pla estratègic. I coordinar-los amb les accions de les marques paraigües existents com Costabrava, Catalunya, Turespaña.

• Promoure la responsabilitat social de l´empresa en les

empreses turístiques d´Empuriabrava – Castelló d´Empúries.

• Impulsar cap a l´excel.lència la qualitat integral de la

destinació turística. Això comporta:

ajudar a reconvertir i modernitzar els equipaments, els comerços, les empreses i els serveis turístics que s´ofereixen.

col.laborar en la millora de la planificació urbanística

innovar en els productes turístics impulsar cursos de formació especialitzats...

• Millorar la comunicació i relació entre els empresaris

turístics, la població i l´Administració.

53

4) Prioritzar l´atenció del client. La qualitat ha de constituir un dels valors fonamentals del sector turístic d´Empuriabrava-Castelló d´Empúries. Es per aquest motiu que s´ha de situar la “satisfacció dels clients” en el centre de l´actuació professional de totes les empreses que configuren el teixit econòmic de la destinació turística. Satisfer responsablement al client comporta: - El respecte i el bon tracte del client per part de totes les

persones que treballen en l´àmbit del turisme, ja sigui d´una manera permanent o temporal.

- Entregar als consumidors informació adequada i precisa sobre

tots aquells aspectes que poden ser del seu interès: sobre les característiques tècniques dels productes o serveis rebuts, possibilitats turístiques que ofereix Empuriabrava-Castelló d´Empúries...

- Totes les persones que treballin a Empuriabrava han de ser

“venedors actius” de la destinació turística: ja sigui prestigiant Empuriabrava amb el seu bon servei professional, ja sigui facilitant solucions/informació de qualsevol àmbit als seus clients encara que el problema que es resolgui no estigui relacionat estrictament amb el seu àmbit professional...

- Subministrar i desenvolupar productes i serveis turístics

segurs i fiables pel consumidor. En aquest sentit, pren una especial importància “l´educació” tant pels empresaris com pels consumidors de tot el relatiu al desenvolupament de l´oci nocturn. Qüestions com el consum problemàtic d´alcohol i drogues, les baralles als entorns dels pubs nocturns són aspectes que cal arrabassar de l´oferta d´oci nocturn ja que constitueix un risc pels propis clients potencials i generen un cercle viciós amb repercussions negatives per la reputació turística de la destinació. Es podrien, per exemple, prohibir l´oferiment de begudes alcohòliques a partir d´una certa hora de la nit o la promoció de la nit sense alcohol.

- Es poden elaborar panells il.lustratius amb imatges divertides

(personatges dels còmics, dels dibuixos animats, o d´una mascota representativa de Castelló d´Empúries...) que postulin en els llocs conflictius (per exemple: els Arcs) sobre les conductes socialment responsables que s´espera dels turistes i els valors que s´intenten preservar a Empuriabrava.

54

- Oferiment de productes a un preu just. Per conseqüent, caldrà evitar veure els períodes de més intensa ocupació turística com a moments per aprofitar-se desmesuradament del turista per treure-li el màxim suc possible.

- Subministrament i desenvolupament de serveis i productes

socialment beneficiosos. Per exemple: essent més estricte en el compliment de la llei anti-tabac (o anar més enllà voluntàriament del que estableix ara la llei), racionalitzar el nivell sonor dels pubs, promoure activitats diürnes a l´aire lliure i vinculades amb la naturalesa...

- Endegar un procés de consulta permanent amb el client per

esbrinar el grau de satisfacció del seus productes i serveis, les expectatives que no s´han satisfet i els elements de millora a considerar en el futur. Aquesta petició s´hauria de fer de la millor manera possible i pels mitjans més adequats que permetessin al client expressar-se lliurement. Per exemple: mitjançant un petit formulari anònim, amb una breu i lleugera entrevista...

- Cal esforçar-se perquè les empreses ofereixin un servei òptim.

En cas de cometre errors, s´hauran d´admetre, disculpar-se i esmenar-los si és possible. Qualsevol queixa necessita ser tractada ràpidament i seriosament.

55

5) Afavorir la transparència i l´intercanvi d´experiències en RSE. La transparència és clau perquè els clients i les comunitats confiïn en els productes i serveis que els ofereix la destinació turística d´Empuriabrava – Castelló d´Empúries. La confiança només pot existir si la integritat de la destinació està fora de qualsevol dubte. Les actuacions encaminades en aquest sentit serien:

- Comunicació via mitjans audio-visuals (internet, televisió) amb reportatges i explicacions de totes aquelles millores en RSE que s´incorporen a les empreses de Castelló d´Empúries. - Publicacions lúdiques que facin publicitat de les accions endegades. Per exemple, elaborant un còmic que presenti els “Codi de Valors ètics i principis d´actuació” de la destinació. - Otorgament de premis anuals a la millor iniciativa en RSE de les empreses del municipi. - Dinamitzar la xarxa de relacions entre les empreses de Castelló d´Empúries. Fer grups de treball sectorials per incorporar i millorar la RSE a les seves empreses. Establir reunions semestrals de seguiment i comentari de la RSE al municipi. - Estar al corrent i relacionar-se amb aquells fòrums i esdeveniments en RSE similars que es celebren en l´àmbit català, estatal i europeu.

56

6) Millorar el món laboral de les empreses El principal actiu de la destinació turística són les persones que l´integren i els valors i els principis que les motiven. S´han de valorar les capacitats i contribucions de cada persona. L´Ajuntament o, si es creés, l´Entitat encarregada de vetllar sobre la RSE de Castelló d´Empúries, hauria d´oferir a tots els treballadors temporals una sessió informativa o de formació a l´inici i/o al llarg de la temporada turística per tal de fer-los partíceps del “Codi de Valors ètics i principis d´actuació” en què es vol basar l´oferta turística de Castelló d´Empúries. Per millorar la conciliació entre la vida laboral i familiar, es poden dur a terme tot un seguit d´iniciatives:

(A) Primer de tot, cal assegurar l´estricte compliment del Conveni col·lectiu del sector que estableix un màxim de 1799 hores de treball anual (codi de conveni núm. 7900275).

(B) Facilitar la compactació de les hores de treball el màxim

possible (horari intensiu) als treballadors que ho sol.licitin.

(C) Millorar l´implantació de les noves tecnologies de la comunicació i la informació a les empreses turístiques per tal de facilitar la millora en la productivitat del treballador en la seva tasca, així com possibilitar –en la mesura del que es pugui- la realització de tasques professionals fora de l´empresa (treball des de casa o teletreball).

(D) Augmentar la polivalència funcional dels treballadors de

manera que l´absència d´una persona sigui fàcilment “substituïble” pels treballadors que es troben disponibles en aquell moment a l´empresa.

(E) Aplicar algun tipus de flexibilitat de l´horari de treball, per

exemple, adaptant millor l´horari laboral anual a la càrrega efectiva de treball del centre.

(F) Implementar allà on sigui possible el treball a temps

parcial.

(G) Afavorir els permisos per raons familiars i, si fos necessari, recuperar les hores posteriorment.

57

Cal valorar les diferències i procurar que tothom pugui assolir el màxim de les seves potencialitats, basant-se exclusivament en els mèrits i el comportament professional. El treballador s´ha de situar en el centre del procès de millora de l´empresa socialment responsable. Les polítiques de formació, d´incentius, de relació laboral interna, de flexibilitat han de permetre aflorar el talent potencial dels empleats en benefici de l´empresa i la societat. Cal mantenir un ambient de treball lliure d’assetjament, intimidació i conductes ofensives o impròpies, incloent-hi propostes o suggeriments sexuals, bromes i converses ofensives, material gràfic i altres accions que puguin ofendre la dignitat de la persona. Vivim i operem en una societat creixentment diversa. Hem de respectar la diversitat en tots els camps: ocupació, formació i promoció. Resulta essencial atraure i retenir les persones amb els millors talents per seguir competint amb èxit en el sector turístic. Totes aquestes mesures incideixen en una millora considerable de la satisfacció del treballador fet que revertirà positivament sobre la marxa de l´empresa i l´atractivitat de la destinació turística.

58

7) Impuls en el desenvolupament de la societat. La inversió social que una empresa pot dur a terme a la comunitat en la qual opera pot adoptar formes molt variades: - Pot empendre campanyes destinades a facilitar la contractació de

persones amb situació o risc d´exclusió social. Els beneficiaris d´aquestes accions serien persones amb discapacitats físiques, intel.lectuals, sensorials, malats mentals, joves amb dificultats per accedir al primer lloc de treball, persones majors de 45 anys sense experiència laboral, immigrants, aturats de llarga durada i dones afectades per situacions de violència domèstica.

- Les empreses poden promoure la seva relació comercial amb entitats que es dediquin al suport de persones amb risc d´exclusió social, per exemple, subcontractant a aquestes entitats la fabricació de petits estris, la preparació de "packs" amb material promocional, comprant els productes que elaboren...

- Les empreses poden ajudar a promoure la cohesió i coneixement de

les diferents comunitats culturals entre sí (a través de l´esport, fires, festivals, concursos, tallers artístics...). Ja que actualment les diferents comunitats culturals només coexisteixen a Empuriabrava però no conviuen.

- Cal fomentar la participació de les empreses turístiques

d´Empuriabrava en diferents xarxes socials i fòrums de debat ja sigui de manera presencial com virtual.

59

Dins d´aquest apartat destaca de manera molt especial el “voluntariat empresarial” com a forma d´expressió del comportament responsable de l´empresa: El voluntariat empresarial es constitueix com una opció estratègica excel.lent per a l´empresa com per als empleats, les entitats no lucratives i la comunitat en la qual conviuen tots els actors involucrats. Per exemple, pel que fa als treballadors, aconsegueix uns efectes positius sobre la cohesió, la motivació i l´orgull de pertinença, i pot constituir una plataforma de diàleg important que ajudi a mostrar i a demostrar la tasca dels col.laboradors. Tot això pot generar uns vincles de relació més forts entre l´empresa i els empleats, la qual cosa es tradueix en una fidelització més forta i, finalment, es trasllada als clients.

És als Estats Units on el voluntariat empresarial té més presència. Tenint en compte les proporcions poblacionals, als Estats Units hi ha prop de 900.000 institucions i 90 milions de voluntaris cada any. Un de cada dos adults lliura al voltant de tres hores setmanals al treball comunitari. El Regne Unit també és un dels llocs més avançats en matèria de voluntariat, amb nombroses campanyes d´ajudes i caritat que han anat superant el simple caràcter filantròpic per tenir en compte els beneficis relacionats amb els recursos humans.

¿Què és el voluntariat empresarial?

Normalment es defensa l´argumentació que assenyala que sense societats sanes no hi ha activitat econòmica pròspera; això explica que siguin necessàries accions orquestrades i sistemàtiques que incentivin aquest voluntariat empresarial o corporatiu encaminat a millorar l´entorn des de la mateixa empresa. Així, podem definir el “voluntariat empresarial” com el conjunt d´accions implementades per iniciativa de l´empresa i el seu capital humà destinades a contribuir al desenvolupament social, assistencial, mediambiental, educatiu i cultural, entre altres, en les quals intervenen persones unides directament (empleats i jubilats) o indirectament (familiars) a l´empresa. La seva meta serà la mobilització dels treballadors a la cerca de la millora de l´entorn en el qual opera la companyia, per la qual cosa té un rol de lideratge social i la missió de presentar i transmetre el seu comportament ètic i la seva cultura corporativa a través dels seus professionals, per tal de donar forma al concepte d´empresa “ciutadana” i responsable. El voluntariat de l´empresa més encertat es basa en el model win-win, de suma positiva, que busca tenir com a punt de suport els valors de la companyia i que basa les seves activitats en els interessos dels empleats.

60

¿Quins avantatges obté cadascú? Avantatges per a l´empresa:

Recursos Humans

• Ajuda a fer que els empleats desenvolupin competències i habilitats com el lideratge, la iniciativa pròpia, la creativitat i el treball en equip, que difícilment es poden aconseguir amb polítiques de formació.

• Augmenta el grau d´implicació i orgull de pertinença dels treballadors.

• Millora el clima laboral dintre de l´empresa i redueix el perill de problemes causats per estrès, la competitivitat o el burn out, amb la generació d´espais de col.laboració filantròpics.

• Augmenta l´atractiu de l´empresa per als empleats potencials.

Reputació • Impacta positivament en la imatge pública de la companyia i la seva

reputació institucional, cosa que pot contribuir a reforçar la fidelitat cap a la marca.

Gestió

• Estimula la formació de relacions entre altres empreses i institucions valuoses.

• Fomenta una visió panoràmica valuosa de l´empresa i l´entorn.

• Augmenta la cohesió entre del personal de la companyia.

Comunitat

• Enforteix el vincle entre l´empresa i la comunitat amb la qual es relaciona per potenciar el bon funcionament, la sostenibilitat i la supervivència recíproca.

• Contribueix a la millora de la qualitat de vida en l´entorn en què les empreses operen.

• L´empresa disposa de nous canals de comunicació sobre la situació de la comunitat i quins són els problemes i les necessitats que sorgeixen.

Avantatges per al treballador voluntari:

• Genera o enforteix un desenvolupament integral dels treballadors en diferents competències, moltes d´elles ocultes en les condicions de treball habituals.

• Permet utilitzar la iniciativa i creativitat en contextos laborals nous.

• Fomenta la solidaritat, l´empatia interdepartamental i el treball en equip, i eleva la moral i l´autoestima dels empleats, la qual cosa repercuteix no tan sols dins de l´empresa sinó en les seves llars i els seus cercles socials.

• Fa una tasca que sorgeix del seu interès i la seva sensibilitat vers els problemes socials, en la qual pot tenir la iniciativa i que és efectivament útil.

• Té una visió general de l´empresa, més enllà de les limitacions del seu lloc o departament.

• Dóna unes bones oportunitats d´ocupació a les persones jubilades o que es troben a prop de la jubilació.

61

Avantatges per a la comunitat:

• S´incrementa la base de voluntaris disponibles. S´hi involucren més persones, i l´experiència és difosa pels participants en els seus cercles socials: treball, família, amics,etc.

• Sensibilitza les persones que, en general, no es preocupen d´aquest tipus d´iniciatives, per la qual cosa el voluntariat empresarial és una bona porta d´entrada a aquestes experiències.

• Fomenta la inversió social de les empreses en la comunitat i en les organitzacions sense ànim de lucre.

• Rep ajudes que permeten pal.liar dèficits socials de tipus econòmic, cultural, educatiu i sanitari, entre altres, amb la qual cosa contribueix a la regeneració de les zones.

• Millora la possibilitat d´ocupació i educació dels joves i ajuda en la creació de treball.

¿Quins tipus de voluntariat existeixen ?

Es pot establir una llista de models i iniciatives que ja han experimentat les empreses al voltant de la matèria i que poden ajudar les companyies a prendre consciència de la gran varietat de possibilitats en que s´expressa el voluntariat empresarial. Cal senyalar que alguns dels tipus de voluntariat exposats se superposen entre si o en són complementaris. Tot seguit s´en recullen alguns d´ells:

1. Els bancs de temps. Aquesta modalitat es produeix quan els treballadors inverteixen una part del seu horari laboral en activitats relacionades amb el seu voluntariat, fruit d´un acord previ amb l´empresa. El temps dedicat, que acostuma a ser remunerat com si es tractés d´horari laboral (excepte en algunes modalitats, en què també es pot cedir el sou aconseguit en aquest lapse de temps a alguna organització no lucrativa), pot variar entre una hora a la setmana, una tarda al mes o un dia a l´any.

2. Projectes grupals. Estan dissenyats per involucrar recursos financers i humans de l´empresa, focalitzant accions i objectius específics per a una entitat escollida. Els membres d´aquests grups poden procedir de diferents departaments i càrrecs. L´empresa ha d´anar en compte a l´hora de seleccionar l´entitat; això fa necessari un procés escrupolosament democràtic entre els empleats per

62

triar el soci en el voluntariat. Tota elecció que no es correspongui amb els interessos dels empleats implicats en l´ajuda serà vista com a arbitrària o, en el pitjor dels casos, com a interessada per part de l´empresa.

3. Voluntariat professional. L´empresa ofereix suport tècnic a diferents organitzacions (en gran mesura, ONG) en qüestions que poden anar des d´assistència jurídica fins a assessoria comptable, aspectes organitzatius, formació, recursos humans, i un llarg etcètera, d´acord amb les prestacions que pugui oferir l´empresa en funció de la seva activitat. Per exemple, alguns empleats de Carrefour comparteixen els seus coneixements tècnics amb comunitats locals de l´Equador (artesans, indígenes, petits empresaris i emprenedors) per ajudar-los a comercialitzar els seus productes i millorar-ne els processos de fabricació.

4. Contribucions i donacions econòmiques, materials o d´un altre tipus.

Suposa el model més tradicional i més assentat de voluntariat. En alguns casos, és el propi empleat qui presenta propostes a l´empresa per a col.laborar amb organitzacions no lucratives. En aquests casos, l´empresa acostuma a premiar, econòmicament o bé mitjançant la donació de material, els projectes de voluntariat que han dissenyat els seus treballadors i els dóna suport. Solen ser comunes en aquesta modalitat de voluntariat iniciatives com: la recollida de roba, de menjar i joguines, la venda de números per a rifes, la participació en maratons o curses benèfiques, la instal.lació de màquines de cafè de comerç just, la difusió d´informació sobre ONG i projectes socials, la instal.lació de guardioles en les zones de lleure de les oficines ....

5. Col.laboració compartida.

L´empresa ofereix com a donació econòmica una quantitat igual a la que reuneixin els seus empleats per ajudar alguna ONG. Es poden recollir donatius especials amb la quantitat que cada treballador triï per ajudar, per exemple, catàstrofes naturals com el tsunami; es poden donar els cèntims de la nòmina de tota la plantilla, o es pot acordar dedicar un dia de sou a algun projecte concret. La companyia, doncs, ofereix el mateix import que dóna l´empleat.

6. Activitats fora de l´empresa. L´empresa pot portar a terme les activitats de voluntariat fora dels límits físics. Mitjançant l´organització d´iniciatives outdor de col.laboració amb altres agents com, per exemple, ONG, es poden portar a terme activitats de diferent complexitat, des de patrulles de neteja en boscos fins a visites a hospitals o centres de protecció social, passant per formació a

63

col.lectius en aules i ajuda a l´organització de projectes en diversos locals socials...

7. Actes participatius. Es tracta d´accions puntuals organitzades per l´empresa amb la intenció que els treballadors formin part de campanyes concretes al costat d´amics, companys o familiars. Es poden vehicular a través de donacions per a determinades organitzacions en campanyes d´un dia, una setmana, etc.

8. Mecanismes i estructures “ad hoc”. La flexibilitat inherent del moviment voluntari, el dinamisme i la manca de fórmules pures i la joventut del fenomen originen un ventall de possibilitats que moltes vegades es tradueixen en iniciatives pròpies de suport a programes ja existents o en la creació i formulació d´estructures ad hoc per vehicular el voluntariat de l´empresa. Aquestes estructures serien del tipus: comitès d´acció social, clubs de voluntaris... Pros i contres de les tipologies de voluntariat :

AVANTATGES INCONVENIENTS

Banc de temps

• Es tracta d´un indicador clar i tangible del compromís social de l´empresa

• L´empleat comprova que l´ajuda social forma part de les prioritats de l´empresa.

• Afavoreix sinèrgies i integració social amb l´entorn

• Hi poden haver reticències internes a l´empresa per assumir un compromís d´aquest tipus basat en beneficis no directament relacionats amb el negoci.

• Temor a implantar modus operandi percebuts com a acomodaticis per part d´alguns treballadors.

Projectes grupals

• El treballador perd reticències a participar-hi pel fet de trobar-se amb “l´efecte crida” de companys i amics.

• Es genera un espai de relació social allunyat de la competitivitat habitual en el treball.

• Es poden posar en comú experiències de diferents treballadors o departaments que no s´haurien pogut descobrir en l´activitat habitual del negoci.

• És una eina òptima per a la socialització i el desenvolupament de la feina per a personal jove o nou.

• Permet una supervisió fàcil dels grups.

• Hi ha el perill que aquest mecanisme no es combini amb d´altres i s´estanqui l´interès de l´empresa per potenciar models més complexos i involucrar-s´hi.

• Hi pot haver resistència a invertir esforç i capital humà en tasques no prioritàries per al desenvolupament del negoci.

• El no-compliment d´expectatives per part dels treballadors pot tenir un efecte contrari al perseguit: la desmotivació.

64

AVANTATGES INCONVENIENTS

Voluntariat professional

• S´aprofiten els recursos humans de l´empresa.

• Es pot oferir als jubilats l´oportunitat de col.laborar-hi, treballar-hi i continuar ajudant amb la seva experiència i creativitat.

• Pot ser una eina per combatre el burn out i diversificar les tasques i aptituds del treballador.

• Hi poden haver reticències internes a l´empresa a “prestar” els empleats durant molt de temps en hores de treball.

Contribucions i donacions

• Facilita establir relacions a llarg termini i una relació més àmplia entre la col.laboració dels empleats i els recursos que ofereix l´empresa.

• Presenta una facilitat d´organització relativa.

• Si se centra tota la política en una sèrie de donacions, se sacrifica creativitat i compromís amb altres fórmules.

• En el cas de donacions en espècies, s´ha de perfilar quins serveis o productes requereixen les organitzacions col.laboradores i controlar-ne la qualitat.

Col.laboració compartida

• Té una gran visibilitat i és molt popular entre els empleats

• Es pot percebre com a resultat de poca creativitat i implicació per part de l´empresa si es converteix en l´eix d´actuació principal i no es combina amb altres metodologies.

• Suposa dificultat a l´hora d´elaborar previsions i pressupostos tancats, a causa de l´espontaneïtat intrínseca del treballador i el model.

Activitats fora de

l´empresa

• Ofereix un gran ventall creatiu de possibilitats.

• Ofereix notorietat pública en funció del projecte i del lloc on s´implementi.

• Permet la diversificació d´experiències per als empleats.

• Necessita una organització i dotació de recursos més complexa que altres mecanismes.

Actes participatius

• Aconsegueix motivar el personal a portar a terme activitats puntuals.

• Permet la socialització de l´empleat amb companys, i fins i tot amb la col.laboració d´amics o familiars.

• Revesteix un efecte puntual i aïllat si no es combina amb altres iniciatives i models.

• Comporta el perill que es dilueixi l´entusiasme inicial si no hi ha continuïtat.

• Necessita una coordinació, planificació i comunicació molt calculada per aconseguir l´impacte adequat.

65

¿Quines són les claus per a l´èxit del voluntariat empresarial?

1. Un treball escrupolós de diagnosi de necessitats i recursos. S´ha de produir una articulació harmònica entre la visió del negoci i la visió del programa de voluntariat. També serà clau la tria del departament o l´àrea des de la qual s´implementarà la política de voluntariat.

2. La implicació de l´alta direcció serà clau perquè el programa de voluntariat s´encarni en el si de la companyia i impregni l´estructura de l´empresa de manera que tots els encarregats animin els empleats interessats perquè s´ofereixin voluntàriament.

3. Institucionalitzar el voluntariat en l´estructura de l´empresa amb el nomenament de la figura d´un coordinador d´aquestes iniciatives.

4. Involucració efectiva del capital humà. Els empleats no poden ser una simple peça de l´engrenatge, sinó un sector amb veu i iniciativa al qual s´ha de consultar sobre la visió del voluntariat i les causes i les entitats a les quals cal donar suport.

5. Reconeixement de les accions del voluntariat. Si bé aquestes són desinteressades i els beneficis que es generen pel treballador són d´autoestima i orgull de pertinença a l´empresa, cal establir certes formes de reconeixement de la tasca:

(a) premis per a equips basats en criteris clars i predefinits.

(b) difusió de les accions d´un voluntari o d´un equip als mitjans de comunicació interns i externs de l´empresa.

(c) èmfasi en les accions exemplars, i vinculació d´aquestes accions en futurs plans de voluntariat i experiències amb el suport del premiat.

(d) tramesa de cartes d´agraïment signades per la direcció de l´empresa.

(e) invitació als voluntaris perquè exposin davant dels companys les experiències en el programa.

(f) realització d´actes especials de reconeixement públic.

6. Fomentar també la comunicació externa. La comunicació a la comunitat i els diferents stakeholders ofereix una sèrie d´avantatges en qualitat d´intangibles i reforç institucional davant de la societat.

66

7. Sinèrgies i cooperació amb ONG i l´entorn social. L´empresa ha de disposar de la col.laboració d´entitats amb un arrelament fort a la societat civil per així tenir una panoràmica de les necessitats i les potencialitats de la comunitat. En els darrers anys s´ha anat produint una pausada convergència entre el món de l´empresa i les organitzacions sense ànim de lucre. Hi han quatre vies de col.laboració entre empreses i ONG´s:

(a) Suport material i financer a projectes i activitats solidàries. Es tracta de la línia de convergència més habitual. Ha evolucionat des de les donacions puntuals (materials, monetàries o de serveis a baix preu o gratuïts) cap a la filantropia estratègica, deixant clara la primacia progressiva de l´enfocament a llarg termini, que és el que es demana actualment.

(b) Intercanvi d´informació. Les ONG poden revelar a les empreses les necessitats de la comunitat en la qual opera la companyia, transmetent una informació difícil de controlar a través del sistema d´informació empresarial tradicional. També les empreses poden oferir a les ONG dades sobre mercats, productes i serveis, i stakeholders als quals aquestes entitats ben poques vegades tenen accès. La creació de xarxes de coneixement i intercanvi implica evolucionar cap a un model de relació basat en la consulta institucional.

(c) Facilitació del voluntariat a les empreses. Captar voluntaris entre els treballadors actius aporta a les ONG capital humà per a les seves iniciatives, i la possibilitat de disposar de treballadors qualificats. Hi ha fòrums de trobada entre voluntaris i empreses en els quals s´exposen experiències i eines de suport a programes d´aquesta mena.

(d) Millorament mutu. A través del coneixement especialitzat, les empreses poden ajudar ONG en matèria de gestió, ús eficient de recursos, formació específica, etc. Per la seva banda, les entitats no lucratives poden assessorar sobre programes d´ajuda a la comunitat i mètodes de canalitzar iniciatives i inquietuds, o proporcionar formació especial per a certs projectes. A més, algunes ONG es poden especialitzar en el rol de certificadores de RSE, tenint en compte que l´homologació és un repte de futur per a aquestes entitats.

67

8) Respecte a les persones i les cultures. - Cal respectar la persona humana i la seva dignitat. Cal mantenir un clima de respecte de la dignitat dels clients, dels clients potencials, de les empreses competidores i dels empleats. - Cal prohibir tota discriminació, assetjament o tracte inapropiat en funció del gènere, raça, color, nacionalitat, religió, opinió política, filiació, edat, orientació sexual, estat, incapacitat, minusvalidesa i altres situacions protegides pel dret, tant pel que fa als empleats, com als clients, potencials clients i proveïdors que operin en la destinació turística. - Caldrà vetllar pel compliment de la normativa en relació a la contractació mínima de personal amb algun tipus de discapacitat per part de les empreses d´una determinada mida. 9) Formació

- Impulsar iniciatives de formació contínua ja sigui amb l´impuls de plans de formació intersectorials, sectorials i plans de formació per a l´economia social i per a treballadors autònoms. - Donada la gran quantitat de persones de diverses nacionalitats, promoure punts de trobada per facilitar l´aprenentatge de llengües estrangeres (a través de l´intercanvi voluntari). - Facilitar convenis de col.laboració entre les empreses turístiques d´Empuriabrava i les “industries del coneixement” com les universitats, centres de recerca, escoles de formació especialitzada, revistes especialitzades en turisme, premsa ... - Afavorir la celebració de congressos, simposis, fòrums especialitzats d´activitats econòmiques relacionades amb les empreses existents a Empuriabrava.

68

10) Medi ambient. - Donar suport a la utilització de productes ecològics per part dels restaurants i establiments d´alimentació. Augmentar la visibilitat d´aquests productes en les cartes dels restaurants, en els aparadors, en les lleixes dels comerços i supermercats. - Millorar i extendre el màxim possible la política de recollida selectiva de residus (paper, vidre, plàstics, matèria orgànica) per totes les empreses d´Empuriabrava. - Promoure l´adopció de sistemes de gestió ambiental per part de les empreses certificant-les amb els segells tipus ISO, Q de qualitat, EMA.. - Impulsar diverses accions com:

• Anàlisi dels cicles de vida dels productes

• L´impuls d´eco-etiquetes reconegudes

• Minimitzar la creació de residus

• Impulsar esquemes de reutilització de productes

• Impuls de fons d´energia renovable

• Plans de transport sostenible

• Una major publicitat dels esforços medio-ambientals

69

... per finalitzar... Sense presses però tampoc amb pauses, estem assistint des de les darreries del segle XX i, sobretot, a les albors del XXI a una transformació gradual d´aquest món complex, paradoxal i canviant contínuament que ens ha tocat viure al voltant d´una globalització cultural, política, social i econòmica sense precedents a la nostra història contemporània. Com a resposta a aquesta situació actual controvertida i complexa, ressorgeix amb una força renovada el paradigma de la responsabilitat social de l´empresa (RSE) que replanteja el paper de l´empresa en el segle XXI. Així el model d´empresa que es defensa en aquest informe incorpora la RSE com un concepte integral i, per tant, considera que l´empresa és un projecte creat per l´ésser humà, amb ell i per a ell; que el comportament social de les empreses constitueix la part més important de la seva legitimitat social; que les empreses són autèntics subjectes morals, i que el criteri últim d´èxit empresarial és crear projectes empresarials que contribueixin a una nova societat més lliure, més plural, més equitativa i que s´aconsegueixi amb respecte al medi ambient per a tothom i al llarg del temps. Els poders públics han de facilitar el bon desenvolupament d´aquest procés de diàleg en RSE tenint en compte les empreses, d´una banda, i les parts interessades de la societat de l´altra. Però, més enllà d´això els poders públics poden adoptar una posició positiva i activa donant suport al desenvolupament responsable de les empreses. Els poders públics poden, i ho han de fer, establir polítiques públiques com les següents:

a) Facilitar el diàleg entre les empreses i les diverses parts interessades.

b) Promoure polítiques de promoció i incentius de la RSE, aplicables a tot tipus de mida d´empreses.

c) Regular i universalitzar els aspectes crucials que donen credibilitat i rigor a la RSE, com els informes de les empreses i la seva verificació.

d) Dur a terme una tasca de foment: d´educació i formació, informació i suport tècnic per al desenvolupament de la RSE.

e) Consolidar la veu de les parts interessades i fer d´intermediaris entre elles i les empreses, mitjançant la creació d´instruments de deliberació i concertació.

La destinació turística d´Empuriabrava (Castelló d´Empúries) conserva atractius geogràfics, urbanístics, paisatgístics, ambientals que el fan ser únic en aquest indret del sud d´Europa. Ara bé, tot i el reconeixement positiu dels seus trets diferencials propis es detecten símptomes de determinades dinàmiques d´esgotament, obsolescència i degeneració que dificulten el necessari procés de millora contínua a la qual tota empresa, destinació turística i societat s´ha de veure involucrada.

70

Per tot plegat, crec que és necessari i urgent emprendre un nou impuls de millora integral i global de la destinació turística d´Empuriabrava considerant la “responsabilitat social de les empreses” com un element estratègic de confiança sobre el qual fonamentar aquesta nova mirada que Empuriabrava ha de tenir en el futur més immediat. S´ha desglossat a bastament en aquest informe els avantatges i els aspectes que implica l´adopció de la responsabilitat social per les empreses turístiques d´Empuriabrava. És, doncs, el moment de reunir esforços de tots els interlocutors implicats, públics i privats, i emprendre mesures concertades, difícils i valentes per situar Empuriabrava en aquell camí de qualitat en el qual tothom hi vol ser. Carles Genover i Ribes Castelló d´Empúries, Juny 2009.

71

Bibliografia.

Documentació

- GREEN PAPER Promoting a European framework for Corporate Social

Responsibility; Brussels, 18.7.2001 COMMISSION OF THE EUROPEAN COMMUNITIES.

- Compendi de la Doctrina Social de l´Església. Editorial Claret 2005. - La pilota no entra per atzar. Ferran Soriano. Ara Llibres. Abril 2009. - Guia per promoure el voluntariat des de l´empresa. Obra Social.

Fundació la Caixa 2006.

Estudis consultats: - RESPONSE project (European Commission DG Enterprise & Industry grant number: S12.ICNGRACE 006207800) funded by the ‘Mainstreaming CSR in European SMEs’ call.- Any 2007. - Responsabilidad empresarial. Recopilación de casos de buenas prácticas entre pequeñas y medianas empresas de Europa. Publicat per la Comissió Europea -Direcció General d´ Empresa-. Any 2004.

Weebs consultades:

- Projecte Response: http://www3.udg.edu/cid/response/

- Consells europeus: http://www.europarl.europa.eu

- Comissió europea: http://ec.europa.eu/enterprise/csr/index_en.htm

- The european business network for CSR http://www.csreurope.org/

- Marc català de RSE: http://www.rsepime.cat/