DIUMENGE, 13 DE DESEMBRE DEL 201512 L’ECONÒMIC

OPINIÓ

Diumenge, 13 de desembre del 201578

EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca.Sotsdirector: Francesc Muñoz. Redactors: Jordi Garriga, Anna Pinter,Berta Roig, Marc Rovira. Disseny i maquetació: Miguel Fontela.Correcció lingüística: Quim Puigvert. Fotografia: Andreu Puig. Directora de publicitat: Eva Negre. Dipòsit legal: GI-653-2010C/ Güell, 68. 17005 Girona. Redacció: Diputació, 284, 4t. BarcelonaTelèfon 93 227 66 21. redaccio@leconomic.cat

EDITORIAL

Amb la crisi, l’exportació es va convertir en un refu-gi per a moltes companyies que no trobaven sortidaals seus productes i serveis en el mercat interior. Elfet rellevant ara és veure el comportament del teixitempresarial català un cop es van millorant els indi-cadors de creixement del producte interior brut. I laveritat és que, si s’analitzen les xifres, s’observenbones notícies. El nombre de les empreses exporta-dores regulars catalanes -les que han venut a l’exte-rior d’una manera sostinguda durant els darrersquatre anys- ha crescut un 15% des de l’inici de lacrisi. Però no només això, sinó que si seguim mirantels números dels darrers quatre anys resulta que ha

crescut un 21% el nom-bre de companyies quesegueixen destinant elsproductes a l’exterior demanera regular i conti-nuada. Un fet ben positiuperquè demostra unamajor competitivitat pera l’economia. Entre al-tres coses, aquesta cons-tància verifica que l’em-presa assumeix l’ober-tura com una estratègiade creixement i que el fe-nomen ha vingut perquedar-se. Cal reteniruna idea. L’empresaricatalà entén que ja no espot viure sense exportar,perquè el mercat és el

món sencer. Una altra dada significativa és que lesempreses exportadores no només són les grans, sinótambé les petites i mitjanes, i moltes d’elles les in-dustrials. Així mateix, el món empresarial no nomésven els seus productes a destinacions llunyanes, si-nó que també aposta per l’obertura de filials a l’es-tranger. De fet, són més de 8.300 situades en 131 paï-sos, entre els quals destaquen Portugal, França, Mè-xic, els Estats Units i el Brasil.

Fins ara hem descrit una realitat prou positiva, pe-rò això no vol dir que la internacionalització per a lesempreses catalanes hagi arribat a un punt òptim. Defet hi ha mancances. Una podria ser l’excessiva con-centració en el mercat europeu, amb més del 60%de quota. França és el país que rep més productescatalans. El segueixen Andorra, Portugal i Itàlia, defet els més pròxims. Una altra assignatura pendentés l’exportació destinada als països anomenatsemergents, com ara la Xina, Rússia, el Brasil i l’Ín-dia. A tall d’exemple, el gegant asiàtic només repre-senta l’1% de la venda de productes catalans.

La constànciaexportadoraindica quel’empresa enténl’obertura comuna estratègiade creixement ique el fenomenha vingut perquedar-se

L’EMPRESAEXPORTADORA ESCONSOLIDA

a innovació ha de serun dels elements fo-namentals del siste-ma econòmic neces-sari per construir un

país que generi un teixit empre-sarial i productiu fonamentat enproductes i serveis de valor afe-git.

Per tal de provocar la reaccióque incentivi i dinamitzi aquestainnovació en les empreses i en elsseus empleats s’ha introduït uncatalitzador en l’Acord Interpro-fessional de Catalunya 2015-2017per promoure la incorporació enels convenis col·lectius de criterisde retribució variable vinculats ala innovació i la invenció.

L’acord signat recentment perles patronals Fepime, Foment iPimec i els sindicats CCOO i UGTsuposa un canvi de paradigma enla visió de la innovació que per-metrà que les empreses puguincrear un instrument per valorit-zar de forma efectiva el talent in-novador.

Aquesta iniciativa és fruit delprojecte Incentivar la innovacióiniciat l’any 2010 des de l’Asso-ciació/Col·legi d’Enginyers In-dustrials de Catalunya, que teniacom a objectiu l’establiment d’unmarc comparable al que ja hi ha-via en altres països per retribuirels equips d’innovació per la sevacontribució als resultats de lesempreses.

Amb aquest visió es van coordi-nar reunions entre empreses, pa-tronals i sindicats per debatre laviabilitat i les diferents alternati-ves. On es va concloure amb laimportància d’aquesta iniciativaper desenvolupar la competitivi-tat del teixit industrial i la volun-tat d’impulsar una solució deconsens que finalment s’ha ma-terialitzat en l’acord interprofes-sional.

Una altra de les iniciatives delprojecte per valoritzar la innova-ció va ser proposar canvis en la

L

Llei de Patents que es trobava entràmit parlamentari. Cal recor-dar que països líders en patentscom Alemanya, Japó, Corea o laXina ja reconeixen la retribucióvariable vinculada als resultats deles patents.

Un exemple del efecte que a laXina han tingut els canvis legisla-tius és el cas de la empresa 3M,que per a la seva filial va formularun variable per innovació vincu-lat a les vendes.

Finalment el passat juliol es vaaprovar la nova Llei de Patents

que incorpora com a novetats “lacompensació per les millores tèc-niques no patentables” i que“aquesta compensació econòmi-ca pugui consistir en una partici-pació en els beneficis que obtin-gui l’empresa de l’explotació o dela cessió dels seus drets”.

Com que un canvi com el que esproposa no serà fàcil d’introduir,el text de l’acord interprofessio-nal ja exposa que “atesa la diver-sitat de situacions existents i deprocessos productius o de ser-veis” caldrà que les empresesrealitzin “pactes o acords com-plementaris al conveni sectorial oconveni d’empresa propi” i que“per assessorar les parts i per a laprevenció de conflictes” el meca-nisme apropiat serà el TribunalLaboral de Catalunya, on es do-naran els criteris més adients acada cas amb l’objectiu de facili-tar la implantació a les empreses.

El camí que s’enceta no serà fà-cil però crec que és el que cal sivolem oferir a les noves genera-cions un futur de prosperitat.

GIAN-LLUÍSRIBECHINIPres. Comissió de GestióEmpresarial - Col·legi EnginyersIndustrials de Catalunya

Retribució variableper a la innovació

Cal recordar que païsoslíders en patents comAlemanya, Japó, Coreao la Xina ja reconeixenla retribució variablevinculada als resultatsde les patents

PEP DUIXANS