73

Revisió i estat de la qüestió de l'ocupació de l'Arxipèlag Balear a la Prehistòria: l'arribada de les primerespoblacions a l'illa de Mallorca

Lara Gelabert Batllori. Becària en règim de formació investigadora (Grup de recerca ASOME). Universitat Autònoma de Barcelona. Màster de Arqueologia Prehistòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Lara.Gelabert@campus.uab.es

ResumLa detecció de la desigualtat socio-econòmica en les societats prehistòriques ésuna de les qüestions clau a abordar a partir del registre arqueològic per tal d'en-tendre la realitat de les comunitats pretèrites, ja que és un factor essencial queens informa sobre les característiques organitzatives de les societats objecte delnostre estudi. Per tant, creiem que és convenient aprofundir en el seu diagnòstica partir de la materialitat recuperada i analitzada, partint d'una base teòrica benfonamentada i contrastada amb una empíria a la que ens hem de saber aproxi-mar per tal de conèixer-la. En aquest article pretenem fer un repàs a aquestesqüestions plantejades, emprant el cas arqueològic concret de la comunitat ta-laiòtica de Son Fornés (Montuïri, Mallorca), ja que constitueix un dels millorsexemples actuals on, partint d'una praxi materialista històrica, s'arriba al conei-xement de les característiques de l'organització econòmica i social del grup quegenerà el registre empíric estudiat.

AbstractDetecting socioeconomic inequality in prehistoric societies is one of the key is-sues that can be tackled with the archaeological record and which permits to un-derstand past human communities, because it is an essential factor whichinforms about the social organization of the societies under study. Therefore, wethink that it is a must to go into its diagnosis in depth using the recovered andanalyzed materials, all this within a wider and well-based theory contrasted withthe empirical evidences. Here we will try to focus on those issues, using the ta-laiotic community of Son Fornés (Montuïri, Mallorca), because it is one of thebest current examples where, from a historical materialism point of view, the so-cial and economic organization of a human society has been studied.

Paraules Clau: Desigualtat; materialisme històric; comunitat talaiòtica; MontuïriKey words: Inequality, historical materialism, talaiotic community, Montuïri

L’ocupació de l’arxipèlag Balear Articles Científics

74

De manera tradicional, sovint en ar-queologia es considera que les illes(en major mesura que els territoriscontinentals) constitueixen un àmbitespecialment idoni per a l'estudi del'organització de les societats i elsseus canvis i continuïtats al llarg deltemps1.

Per tal d'entendre la dinàmica de po-blament de les Illes Balears (així compoder apuntar possibles motivacionsde cara als primers grups que s'hidesplaçaren) és important tenir encompte les característiques, possibi-litats i limitacions del medi naturalque ofereixen. En el cas que ensocupa, val a dir que es considera l'Ar-xipèlag balear com una àrea margi-nal (Costa 2000:31), ja que té unaextensió limitada dins la conca delMediterrani Occidental i es troba aï-llat físicament (de fet són les illes mésallunyades del continent de tota laMediterrània). A més a més, el seuclima és àrid, fenomen que s'agu-ditza a mesura que anem de N a Sde l'arxipèlag (de Menorca a les Pi-tiüses). Aquesta qüestió s'agreuja en-cara més si tenim en compte que elsrecursos fluvials són molt limitats, jaque geològicament la composició delsòl és calcària, el que dificulta (per nodir que pràcticament impossibilita) l'e-xistència de vies fluvials i rius de na-tura permanent.

Per tant, en primera instància, es potdir que l'ecosistema baleàric no ofe-reix un àmbit gaire òptim per a l'es-tabliment de poblacions humanes,

malgrat la seva ubicació estratègicaen el territori dins les rutes del Medi-terrani Occidentals (Costa 2000:32).De cara a l'establiment d'una econo-mia basada en l'explotació i gestiódels recursos vegetals, val a dir que,a part dels recursos forestals aixícom d'algunes espècies que es tro-ben en el medi i que poden ser sus-ceptibles de ser aprofitades pelsgrups humans, és necessari aplicaruna tecnologia sofisticada i complexaper optimitzar i convertir en zones deconreu (de regadiu) les valls de mun-tanya i les zones obertes per torrents(fenomen que pràcticament finsèpoca musulmana no tenim docu-mentat). No obstant, les típiqueszones característiques del clima i lavegetació mediterrània, com són lamàquia i la garriga, constitueixenpastures aprofitables pel bestiar (so-bretot l'ovicaprí).

Cal destacar que “l'únic producteabiòtic destacable a l'arxipèlag Ba-lear és la sal, que es produeix de ma-nera natural a les terres baixes litoralsque constitueixen les salines mallor-quines de Campos i, sobretot, les sa-lines d'Eivissa i Formentera” (Costa2000:33). Així, llevat d'aquest recurs,no ofereixen gaires atractius més, imalgrat tenir alguns petits aflora-ments de sílex i altres minerals,aquests són minoritaris per conside-rar-los com el reclam que impulsà lagent del continent a assentar-se defi-nitivament a les Balears. Per tant, cal-drà seguir buscant les motivacionsd'assentament per part dels primers

L’ocupació de l’arxipèlag BalearEstrat Crític

75

grups humans en aquest indret. Noobstant, no s'han de considerar lescaracterístiques biogeogràfiques coma únics factors de cara a motivar elpoblament de l'illa (o les illes) objectedel nostre estudi (ni de cap altre), jaque més que condicionants totals iabsoluts, són variables a tenir encompte per tal d’avaluar les caracte-rístiques de l'emplaçament de les di-ferents comunitats i el desenvolupa-ment d'estratègies productives i re-productives per satisfer la seva su-pervivència en aquell indret.

En aquest sentit, el poblament d'unàmbit insular va molt més enllà d'unfet esporàdic o espontani, que con-sisteixi simplement en l'arribada d'ungrup de gent en un moment determi-nat, sinó que requereix que s'hagiproduït, de manera planificada, untrasllat via marítima des del conti-nent, cosa que en ocasions pot havercomportat una gran preparació de lamigració. (Costa 2000:55). Així, l'ocu-pació d'una illa s'ha d'entendre comun procés complex que passaria pertres fases: el descobriment de l'indret,la colonització (entesa com un em-plaçament en una illa descobertaprèviament que pot desembocar enun poblament estable o no) i final-ment l'establiment, on un contingenthumà demogràficament nombrós(per tal de pal·liar i fer front a possi-bles crisis reproductives) l'ocupariade manera indefinida a llarg termini.

Com acabem de veure, és realmentdifícil apuntar les motivacions que

van portar a grups que vivien al con-tinent a establir-se a les Illes Balears,però tampoc és menys complicat de-terminar d'on procedien. Sembla exis-tir acord en l'actualitat (Costa2000:56; Waldren 1997) vers el fetque resulta lògic que el lloc d'origend'aquests primers pobladors i pobla-dores estaria a les zones més prope-res que oferirien un accés més fàcilde cara al desplaçament per mar;aquestes terres són les de Ponent, defet el punt més proper és a la costad'Alacant, concretament a Dènia (desd'on el trajecte és més curt i existeixcontacte visual directe en els diesclars, sobretot amb Eivissa). Enaquest sentit, Waldren (1997: 32-33)ja plantejà com es podria reduir elfocus de procedència a allò que ellanomena “source area” i que consis-teix en un arc d'influència mediterrà-nia que bàsicament comprèn les illesde la costa llevantina peninsular. Tot iaixò, no és una resposta unívoca sinóque caldria seguir rastrejant les evi-dències que s'observen en els terri-toris circumdants per tal d'avaluar demanera més precisa aquesta influèn-cia (potser buscant més relacionsentre la comunitat migratòria respecteel o els possibles llocs d'orígens), in-tentant alhora respondre quina podiaser la motivació dins l'organitzacióeconòmica i social d'aquests grupsd'ocupar un nou indret deshabitat finsaquell moment, salvant la mar queels separava. Més recentment, s'haplantejat l'existència d'afinitats en elregistre material de les comunitatsdel nord-est de Catalunya així com de

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

la zona del Llenguadoc amb els pri-mers pobladors i pobladores de lesBalears2, com ara la ceràmica d'a-companyament del campaniforme,els botons d'òs prismàtics i piramidalsaixí com els del tipus “tortuga” o bél'arquitectura funerària megalítica(Lull et al., 2008).

Fetes aquestes reflexions teòriquesarran de què implica l'ocupació d'unàmbit insular, i en concret quines ca-racterístiques presenta pel que fa al'Arxipèlag Balear, passarem a veurequines hipòtesis es donen de cara ala seva ubicació en el marc temporal,així com a partir de quines evidènciesmaterials es realitzen.

Alguns investigadors, (Guerrero1996:83-84) consideren que, d'en-trada, cal veure en quin momenttenim constància segura d'activitatmarinera i de circulació marítima perla zona propera a les Balears. Val adir que aquest investigador acceptales hipòtesis que es donaren en elseu moment i que, a partir de pintu-res rupestres exclusivament, fan re-trocedir les activitats marineres fins alMagdalenià3. Creiem que les pintu-res rupestres, ni en aquest ni en capcas, no serveixen per a realitzar in-terpretacions històriques emprant-lescom a únic registre empíric. Així, tot itenir-les en compte, no són suficientsen elles mateixes, segons el nostreparer, per afirmar o negar l'existènciad'activitats marítimes i/o pesqueresen l'àmbit baleàric en el Magdalenià,sinó que caldria veure un altre tipus

de dades (com l'efectiva presència alregistre dels jaciments d'espèciespescades a alta mar per al consumper exemple), i, en cas de no tenirmés informació, ser molt cautelososa l'hora de realitzar interpretacions iafirmacions al respecte.

Per tant, la consideració de F. Jordà(Guerrero 1996:84) de l'existènciad'una ruta ja emprada al Paleolíticentre l'Estret de Gibraltar i l'illa de Le-vanzo (grup Egadia a 14 km de Sicí-lia), fins i tot amb seus a Altaya (aTurquia), s'ha de prendre amb pre-caució, sent necessari un major su-port documental a partir de novesdades i augmentar el gruix del regis-tre empíric.

Cabria destacar que, per cronologiesmés properes, sí que disposem d'e-vidències més sòlides i consistentsde pràctiques de navegació per partde comunitats mesolítiques, com arael cas paradigmàtic de l'obsidianatrobada a la cova Franchti en mo-ments que remunten al 10.800 + 160ane, procedent de l'Illa de Melos,existint una distància de 130 kmentre elles.

Per tant, a nivell tecnològic podríemafirmar que seria viable que les Ba-lears haguessin estat ocupades entreel VIII i VII mil·lenni ane, ja que tenimtestimonis anteriors sobre l'existènciade navegació i de l'ús i aplicació detècniques de navegació en momentsanteriors fins i tot4. No obstant, tot ique en aquells moments podem con-

76

Articles Científics

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

firmar l'existència d'una tecnologiaque faria possible aquesta ocupació,sense evidències empíriques queens ho confirmin, no podem assegu-rar de manera unívoca l'existènciad'aquestes pràctiques a les Balears.És a dir, una cosa és que documen-tin activitats de navegació i de pràcti-ques pesqueres en aquest momentcronològic, i l'altra és dir que japodem constatar la realització d'a-questes activitats, fent-ho extensiblea l'ocupació de les illes Balears coma conseqüència lògica d'aquest fet. Adiferència d'altres interpretacions quea partir de l'evidència d'activitats ma-rineres afirmen que això “nos lleva aconsiderar el poblamiento de Ma-llorca en el VIIIº/VIIº milenio c. C.,como algo no sólamente factible, sinoperfectamente lógico en el panoramade las ocupaciones humanas delMeidterráneo Central y Occidental”(Guerrero 1996: 84), nosaltres creiemque caldrà veure quina és la natura ipanorama, com diu Guerrero, d'a-questes ocupacions i com es pro-duïen, per tractar decontextualitzar-les i explicar-les, ja queexistència de navegació i de pesca noexplica que s'ocupin aquests espaisinsulars necessàriament.

Previ al tractament del tema de lesprimeres ocupacions de l'illa de Ma-llorca, farem un breu esment al pano-rama mediambiental d'aquest àmbitper tal de conèixer com era abans del'arribada de població a l'illa. Creiemque pot ser interessant investigar pertal de situar cronològicament i així

detectar i documentar la dinàmica del'ocupació baleàrica, veure compodem diagnosticar l'acció antròpicaen el medi i quin ritme segueix. D'a-questa manera segurament obtin-drem molta informació de cara altipus d'establiment humà i de la sevainteracció en el medi, així com tambépel que fa a les activitats socioeco-nòmiques de les primeres comunitatsillenques. Per tant, considerem queseria convenient plantejar una meto-dologia d'investigació del medi vege-tal i també faunístic per analitzar elregistre paleobotànic i arqueozoolò-gic a fi de documentar la dinàmicad'interacció de les primeres ocupa-cions a Mallorca i veure com aques-tes poblacions incidirien en el medi(sent sempre conscients de les limi-tacions tant del mètode com del re-gistre i no prenent aquestes dadescom a única font d'informació, sinóque s'hauria d'acompanyar de restesmaterials de l'acció social col·lectiva).

El territori oferiria unes condicions òp-times per a l'establiment de grups hu-mans a nivell biogeogràfic. Semblaser que abans de l'ocupació de l'illa elpaisatge el dominaria l'alzina (Quer-cus ilex i Quercus rotundifolia), amboms a les zones més humides i altes,així com també pi (Pinus halepensis).La garriga i la màquia apareixerien ales zones obertes, característic de leszones amb clima mediterrani; tambés'hi trobarien espècies caducifòliescom l'avellaner i el roure que avui jano trobem en aquest àmbit (Guerrero1996:84-85).

77

Estrat Crític

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

Sembla ser que cap al VIIIè mil·lenniane es produïren canvis a la cobertavegetal que s'aniran tornant més in-tensos a mesura que avancem en eltemps. Aquests consisteixen en un re-trocés de les àrees de bosc amb l'a-parició d'unes seqüènciespol·líniques de cereals i herbàciesdels camps de conreu, evidènciesque fins aquest moment no teníem al'illa. Diversos investigadors hanapuntat que sens dubte aquests can-vis es deuen a l'acció antròpica de lesprimeres comunitats establertes aMallorca, podent retrocedir finsaquest moment la seva arribada a l'i-lla (Guerrero 1996:85), tot i que se-gurament caldria contrastar aquestaafirmació.

Pel que fa al registre faunístic, el casmés conegut i paradigmàtic és el delMyotragus baleàricus5. Aquest mamí-fer artiodàctil s'adaptà perfectament al'ambient insular al llarg de la sevaevolució, desenvolupant un sistemalocomotor adaptat a les distànciescurtes, resistència a les fractures igran potència de moviments, en de-triment de la capacitat de saltar i fermoviments ràpids. Els canvis docu-mentats a la seva dentició probable-ment respondrien a un procésadaptatiu en l'alimentació basada enuna dieta de plantes abrasives i dures.El que és important en la trajectòriaevolutiva d'aquesta espècie és l'ab-sència de depredadors a l'àmbit deles Balears (ja no tan sols es docu-menta a Mallorca) ni de competidors,el que provocaria l'existència de fases

amb índex demogràfics màxims quees tornarien insostenibles amb elmedi degut a l'excés de població(Guerrero 1996:85, Juniper 1994). Da-vant aquest fet es plantejarial'oscil·lació entre fases amb crisi desubsistència per l'escassetat d'ali-ment, mortalitat massiva, etc. Així,que aquesta fos l'única espècie sus-ceptible d'explotació cinegètica enaquest àmbit, proporcionaria un atrac-tiu a les poblacions humanes que arri-barien a l'illa de cara a l'abundància ifacilitat de caçar aquests animals perl'absència de depredadors en el medi.Això ha portat a alguns investigadorsa considerar que aquesta és la causade l'absència absoluta d'instrumentallític en les primeres ocupacions de l'i-lla (Guerrero 1996:85). Des del nostrepunt de vista aquesta afirmació ensresulta un tant agosarada ja que si nodocumentem els estris de caça enssembla difícil determinar l'existènciade pràctiques cinegètiques, a més deno documentar-se tampoc traces queevidenciïn la utilització d'eines en elprocessat de les preses. Caldria tro-bar evidències al registre faunísticanalitzat per tal de determinar si efec-tivament els individus que trobem vanser caçats a partir d'observar tracesproduïdes per l'acció antròpica, o bés'incorporaren per causes naturals. Apartir de les traces o marques que espoguessin aïllar i identificar en els in-dividus, podríem tractar d'esbrinar lesestratègies de cacera, malgrat no tro-béssim els instruments. Per tant,creiem que l'afirmació que relacional'accessibilitat de caçar les peces amb

78

Articles Científics

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

l'absència d'instrumental lític, s'hauriade revisar en aquest sentit.

Un cop mostrat aquest panorama,passarem a veure quines són les pri-meres evidències que ens permetendocumentar l'ocupació de les illes Ba-lears, concretament de Mallorca. Vala dir que tenim dues postures predo-minants i divergents sobre aquest fe-nomen, sent molt interessant exposarquins són els seus raonaments i comes justifiquen les seves hipòtesis, peracabar discutint quina pot ser més và-lida per correspondre's més amb elregistre empíric existent.

D'un cantó tenim aquells investiga-dors que aposten per retrocedir finsmoments molt remots l'establimentde les primeres comunitats en aquestàmbit insular (com ara Guerrero 1996o Waldren 1997) i d'altres que consi-derem que no tenim proves suficientsper donar cronologies tan antigues, iapostem per situar l'ocupació balearen moments més recents (Lull et al2001 i 2004).

La línia que aposta per un poblamentque es pot retrocedir fins un horitzómesolític (finals del VIIIè i principisVIIè mil·lenni) es basa en la seqüèn-cia estratigràfica teòricament ben de-finida de la Cova del Canet queaporta, segons ells, una datació ab-soluta fiable. Aquesta cova consisteixen una cavitat càrstica llarga i estreta,de difícil accés a partir del descens de17 m amb cordes. Es realitzaren dossondeigs (un de 4,5m i l'altre de 2,5

m de profunditat) que van proporcio-nar evidències de fines estructures decombustió d'on es van extreure lesmostres per a la datació radiocarbò-nica: a 1 m s'obtingué una mostra quedatava el nivell en 4420+320 ane,mentre que la segona, a 2 m de pro-funditat, proporcionà la data sensecalibrar de 7220 +535 ane. Es troba-ren restes de carbons i de pedres cre-mades que es varen associar a unseguit de microfauna i restes de Myo-tragus. Segons alguns investigadors(Guerrero 1996:87) un dels metatarsd'aquest individu presenta evidènciesd'acció antròpica a partir d'una frac-tura de l'os en fresc i de traces dedescarnament amb un instrument ta-llant. No obstant, cal destacar quecada vegada es posen més en dubteles evidències d'acció antròpica sobreossos del Myotragus baleàricus ques'havien considerat fins al moment6,ja que recents investigacions han de-terminat que més aviat es tractaria del'acció precisament d'altres Myotragusdegut les carències de fòsfor a l'en-torn de l'illa (Pérez i Nadal 2000;Ramis D 2000).

Així, malgrat la poca dimensió de lesdades que aporta Can Canet i de lesevidències realment poc precises idiagnòstiques de l'activitat antròpicaen el registre analitzat, un seguit d'in-vestigadors, com dèiem abans, con-sidera vàlides les dades queproporciona l'anterior jaciment (on re-cordem que les evidències d'activitatantròpica són molt dubtoses), asse-gurant la fiabilitat de les datacions

79

Estrat Crític

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

que retrocedeixen l'ocupació de Ma-llorca fins al VIIIè mil·lenni7, a diferèn-cia d'altres que qüestionen lavalidesa d'aquestes dades així comla fiabilitat del registre i les datacionsradiocarbòniques.

Així, es considera que la Cova delCanet aporta ara una nova fiabilitat atot un seguit de troballes a l'aire lliured'instruments microlítics, restes detalla i altres troballes fora de contextestratigràfic que segons ells (Gue-rrero 1996) haurien de ser revisadesi considerades8.

De fet, en trobar-se algunes d'elles aprop de zones on existeixen aflora-ments de sílex, hom proposa que si-guin tallers i àrees d'explotació dematèria primera. No obstant, creiemque caldria revisar aquestes afirma-cions ja que no oblidem que estan entots els casos fora de context i respo-nen a troballes superficials, per laqual cosa, tot i tenir restes de talla inuclis en major proporció que pecesacabades, probablement, ara per ara,aquesta hipòtesi no tingui solidesa nicontrastació empírica suficient perconsiderar-la vàlida.

A part de la Cova del Canet, tambées documenten altres jaciments quealguns han considerat com evidèn-cies de l'ocupació mesolítica de Ma-llorca. Així, tenim la Cova de Betlemon s'hi documenten un seguit de pin-tures rupestres (de les quals no esdisposa de cap datació absoluta nirelativa fiable) que per estar properes

als jaciments de la Muleta i SonMatge s'atribueix a aquestes comuni-tats la seva autoria. Aquestes hanestat interpretades com escenes decaça amb figures antropomorfes iuna zoomorfa que s'ha identificatamb un exemplar de Myotragus, perser aquesta l'única espècie amb ca-racterístiques similars (cornamenta iextremitats curtes) que es poguésconfondre amb ella, ja que no tenimevidències d'altra fauna d'aquesttipus fins al 3000 ane (Guerrero1996:88-89), tot i que no s'expliquenels paràmetres emprats en l'atribuciócronològica d'aquestes pintures.

Per tant, l'únic registre arqueològicque permet segons alguns investiga-dors situar l'arribada de població a lesBalears, és el que acabem de mos-trar, existint, de fet, un buit documen-tal fins finals del Vè mil·lenni on “denuevo volvemos a tener constataciónde la actividad humana en la isla”(Guerrero 1996:90) Val a dir que ésprecisament a partir d'aquest moment(més aviat cap al IV mil·lenni ane)quan l'altre gruix d'investigadors de-fensors d'una teoria interpretativa al-ternativa situa l'arribada de lesprimeres poblacions humanes a Ma-llorca ja que no consideren significati-ves les troballes ni les evidències quealtres no dubten en documentar comaccions antròpiques en conjunts dedubtosa autoria. Tampoc donen con-sideració a les troballes fora de con-text al no tenir cap argument empíricni sòlid per localitzar-les cronològica-ment (ni espacialment), dubtant molt

80

Articles Científics

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

de les datacions i les seqüències es-tratigràfiques que s'empren per fer lesesmentades argumentacions.

Abans d'entrar en aquesta segonaproposta (que situa com a molt tardl'ocupació de Mallorca en l'horitzó delIV mil·lenni) volem dir que realmentla hipòtesi de Guerrero i altres inves-tigadors ens sembla bastant difícil desostenir, per l'alteració i contamina-ció del registre sense context, permales datacions, per poques evidèn-cies de l'acció antròpica en les res-tes dipositades, etc. Però un delsproblemes més grans és que real-ment no es defineix quin és el criteriemprat per parlar efectivament d'o-cupació de les illes i no d'una pre-sència esporàdica. És a dir, pot serque, degut que aquesta zona estèsen els circuits de navegació del Me-diterrani Occidental (qüestió tambéper revisar), podria ser que hi ha-gués algun tipus de presència espo-ràdica derivada de l'activitat marineraque no implicaria necessàriamentocupació ni poblament d'aquestsàmbits insulars. Així, s'haurà de defi-nir més clarament què hauríem detrobar per parlar efectivament del pri-mer poblament mallorquí i a partir dequines entitats arqueològiques s'i-dentifica, entenent que és molt dife-rent un establiment plantejat i potserplanificat en una zona deshabitada,que no una presència esporàdicamotivada per l'activitat pesquera i/omarinera (punt d'aturada i descans,recol·lecció de determinats recursosmarins, etc).

Seguidament passarem a exposarl’altra postura que, com a màxim,situa en el IV mil·lenni ane les prime-res manifestacions arqueològiques ales Balears9. Segons aquests investi-gadors “los únicos indicios mínima-mente sólidos para sugerir que dichaocupación pudiera remontarse a fina-les del IV milenio son un conjunto decerámicas lisas, huesos de fauna do-méstica, cantos tallados y lascas desílex recuperado en el estrato 28 delabrigo de Son Matge” (Lull et al.,2004:126).

Concretament el nivell datat corres-pon a una fase neolítica amb ceràmi-ques associades al carbó que esdatà per C14. Tot i això, continuaplantejant problemes i interrogants decara a la seva representativitat, i ésque d'un cantó tenim el fet de la in-certesa de l'autoria antròpica del re-gistre, i de l'altre que el nivell 28 tantcom la resta d'estrats fins al 24 con-sisteixen en fines capes de terra car-bonosa amb cendres, existint unadistància de mil anys entre l'estrat 28i 27, mesurant el primer tant sols 1 o2 cm. De la mateixa manera que elsautors de l'article que esmentem enel paràgraf anterior, per nosaltrestambé sembla problemàtica aquestadatació i no tenim clar que sigui sufi-cient per situar el poblament mallor-quí en aquest moment. A més a més,apel·len a què no es disposa de capdatació absoluta (pel que veiem comdesestimen les datacions de CanCanet que recordem retrocedien finsel 7220+535 ane) en la prehistòria de

81

Estrat Crític

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

Mallorca que es situï en l'interval queofereixen les de Son Matge.

Així, davant la desconfiança de lesdatacions radiocarbòniques antigues,plantegen la següent hipòtesi: pot serque els carbons vegetals datats pro-vinents de l'estrat 28 estiguin sota l'e-fecte del que es coneix com “efectede fusta vella”, que dóna cronologiesmés “altes” per matèria vegetal queen realitat és més recent.

D'aquesta manera, la datació de laceràmica seria més recent que la del'atribuïda a l'estrat 28.(Lull et al.,2004:126)

Una altra de les raons per les qualsdubten de la fiabilitat de les datacionsde Son Matge, és que s'han docu-mentant contextos amb ceràmiquesllises com les que tenim allà, peròamb cronologies més recents (comés el cas de Coval Simó, on data-cions radiocarbòniques sobre faunaels daten en el III mil·lenni ane mésque no pas en el IV). A més a més,els contenidors de grans dimensionsamb llengüeta a la base que es tro-ben a Son Matge, han estat datats enel II mil·lenni a diferents monumentsfuneraris, com ara a Ses Roques Lli-ses (Lull et al., 2004-127).

En definitiva aquestes investigadoresi investigadors consideren que es potassegurar amb força certesa que lesBalears haurien estat deshabitadesdurant el Neolític, tot i que altres illesdel Mediterrani Oriental i Occidental

permetin documentar presència hu-mana des de moments més remots(com ara Còrsega, Sardenya, Malta,Sicília, Creta o Xipre). És a dir, a dife-rència de la primera línia, on forçada-ment havíem de tenir evidènciad'ocupació humana a les Balears pelsimple fet que en aquest mateix ho-ritzó cronològic també es documen-tava a altres illes (properes o no),aquest segon plantejament es limitaa les dades de què disposem i con-clou que, tot i que en altres indrets in-sulars de la Mediterrània s’hagidocumentat poblament, les evidèn-cies de les Balears no són suficientsper parlar d'aquest fenomen en cro-nologies neolítiques.

Val a dir que en l'estat de la investi-gació més recent s'han anat fet peti-tes modificacions i matisos, que encerta mesura han apropat les postu-res que acabem de plantejar. Així laprimera línia que apostava per un po-blament antic, davant l'evidència delsnous resultats que segueix aportantla investigació arqueològica, consi-dera que el descobriment de l'illa ipotser les primeres visites esporàdi-ques (de les que recordem que laCova den Canet és el cas principal),es podrien situar entre el 7500-4500cal ANE. En un període posterior(4500-3500 cal ANE) ja es donariauna freqüentació major de l'àmbit del'Illa de Mallorca, però encara no tin-dríem un poblament permanent, tot iobservar canvis en la coberta vege-tal i probablement també començariala desaparició de la fauna endèmica.

82

Articles Científics

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

D'aquesta manera, no és fins el mo-ment que comprèn el 3500-2500 calANE on es produiria l'ocupació prò-piament dita, tenint ja introducció defauna domèstica així com introduccióde la indústria ceràmica. Entre el2500/2400-2000 cal ANE, el territorija estaria del tot antropitzat i s'esta-rien explotant tots els ecosistemesque ofereix l'illa, amb la introduccióde la metal·lúrgia i de la ceràmicacampaniforme com a trets paradig-màtics d'aquest moment.

Per tant, tot i que aquests autors con-tinuen considerant vàlides les data-cions i evidències que altres posenen qüestió, són també conscients dela poca representativitat i validesaque presenten algunes afirmacions apartir del registre arqueològic, evi-dències que, de fet, en aquest casconcret no documenten l'efectivaocupació del territori insular mallorquífins moments força més recents.

Finalment, acabarem exposant breu-ment el registre empíric que pels al-tres investigadors segueix fentpràcticament inviable i poc precísparlar d'un assentament estable degrups humans a Mallorca i les Bale-ars (recordem que, de fet, és Ma-llorca la primera illa que s'ocupa) finsel 2500-2300 cal ANE, és a dir a fi-nals del Calcolític i principis de l'Edatdel Bronze, associant-se a grups per-tanyents a la “cultura” campaniformepel que fa a les seves pràctiques ce-ràmiques. S'ha arribat a aquesta con-clusió a partir de la revisió i obtenció

de diverses datacions radiocarbòni-ques, la fiabilitat tant de les mostrescom de l'estratigrafia d'on han estatextretes estaria fora de dubte, aixícom les proporcionades per les data-cions més antigues de l'assentamentde Son Ferrandell-Oleza, Ca na Cot-xera, es Velar d'Aprop, Son Matge,Cova des Moro o son Torrella entred'altres.

Com hem dit, a diferència d'altres illesdel Mediterrani Occidental i Oriental,amb ocupacions des de l'Epipaleolítico el Neolítc, a les Balears aquest fe-nomen hauria estat més recent, i esplanteja que “The relative remotenessof the Balearic Islands with respect tothe mainland and its marginal loca-tion with regard to Neolithic inter-change routes are among the factorsthat may have contributed to its latecolonization.” (Micó 2006:430). A par-tir del 2100-2000 cal ANE ja tindríeml'ocupació, ja s'hauria estès a la restade l'arxipèlag, caracteritzant-seaquests assenta- ments per coves iemplaçaments a l'aire lliure d'estruc-tures fetes amb materials periblesque no s'han conservat (com és elcas del jaciment de Son Oleza).

Aquestes primeres comunitats tenienuna varietat prou notable pel que fa ales pràctiques funeràries. Enterravenels seus morts en coves naturals(com Son Marroig) i hipogeus amb unaccés afegit seguint els paràmetresde l'arquitectura megalítica (com perexemple, Biniai Nou), a més de dol-mens que emprarien al llarg de suc-

83

Estrat Crític

que aquest tipus de ceràmica podriaincloure's dins d'aquella que es con-sidera d'acompanyament del campa-niforme recent. Al mateix tempstambé trobem ceràmica llisa que con-viurà amb la campaniforme durant laprimera meitat del II mil·lenni, mo-ment fins el qual perdurarà la utilitza-ció de ceràmiques d’aquest estil.

Serà precisament en aquest moment,on començarem a trobar decoracionsepicampaniformes que indicarancanvis en l'ornamen- tació, coincidintamb el moment on Menorca comen-çarà a rebre els primers pobladors,junt amb Eivissa i Formentera, aixícom també començaran a realitzar-seinhumacions col·lectives front les in-dividuals existents fins aquell mo-ment.

No entrarem aquí en la discussió delpoblament de la resta d'illes de l'arxi-pèlag ja que aquesta problemàticas'allunya de l'objectiu del nostre arti-cle. Només esmentar que algunespostures afirmen que trigarien gai-rebé tres segles en ocupar-se degutque, fins aquell moment, els habi-tants de Mallorca havien pogut viuresense problemes a l'illa i no els cal-dria buscar més recursos per sobre-viure, fet que fa pensar que lesprimeres comunitats serien més aviatde mida reduïda (Lull et al., 2004).Aquesta consideració pressuposaque el poblament de la resta de lesBalears es faria des de Mallorca, peròno ens queda clar per què no es po-dria fer des de la resta del continent o

cessives generacions. Val a dir queaquesta datació recent de les pràcti-ques megalítiques coincideix amb elpanorama que es dóna el mateix mo-ment a la conca nord-oest del Medi-terrani (Micó 2006). A l'àmbitmallorquí es documenta que els llocsa l'aire lliure podrien emprar-se enocasions com a llocs d'enterrament,tal i com es documenta a Son Gallard(Deià), i en aquests moments tot i lapoca informació que existeix, serienbàsicament individuals en fosses ocistes.

L'utillatge emprat en el desenvolupa-ment de les activitats quotidianes es-taria composat principalment per:diversos objectes fets amb os (sobre-tot espàtules, botons i punxons),eines de sílex (ganivets), alguns es-tris de coure fabricats cap a finals delIII mil·lenni, (tal i com evidencies lestroballes de Son Matge), i una grandiversitat de recipients ceràmics.Com ja hem introduït abans, d'a-quests destaquen les ceràmiquescampaniformes (predominant elsbols i vasos carenats), el que permetsituar-los en uns moments avançatsdel campaniforme, coincidents ambla cronologia proposada (Lull et al.,2004; Micó 2006). D'altres recipientsceràmics que trobem en aquest mo-ment serien bols troncocònics acor-donats, olles carenades, granscontenidors globulars o toneliformesde base aplanada i diversos tipus d'a-plics i bols oberts. Lull, Micó, Rihuetei Risch afirmen, al primer article alque acabem de referir-nos ut supra,

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

84

Articles Científics

NOTES

1“Des que l'any 1973 el professor JohnEvans va plantejar que les illes podien serconsiderades com a laboratoris per a l'es-tudi dels processos culturals, perquè la in-sularitat tendeix e eliminar algunes de lesvariables que compliquen l'estudi delsgrups de terra ferma (Evans 1973), aquestaafirmació ha estat tant reiterada que ja haesdevingut un vertader tòpic de la literaturaarqueològica sobre poblaments insulars”Costa, B, 2000:11.

2“En suma, diversos elementos coincidenen señalar el nordeste de Cataluña y buenaparte de al Francia mediterránea como la re-gión de partida de los contingentes pobla-cionales que acabaron habitando enMallorca y Menorca, y seguramente, la re-gión con la que se mantuvieron otro tipo decontactos e intercambios” Lull et al.,2008:16

3“Recientemente F. Jordà (1982) ha plan-teado la hipótesis de la existencia de nave-gaciones en el Mediterráneo al menis desdeel Magdaleniense. Para ello se basa en re-presetanciones rupestres pisciformes quesólo se pueden pescar en alta mar. Algunasde estas pintura (González-Tables y Aura1982), como la del túnido del Pindal, po-drían remontarse al Postsolutrense, otras alSolutrense y bastantes al Magdaleniense.”Guerrero 1996:83.

4“Quant al tema de les embarcacions queferen possible aquestes navegacions, unimportant treball de V.M. Guerrero (1993)ens dispensa d'aprofundir en aquesta qües-tió, perquè aquest autor ja ha exposat ambamplitud d'arguments la probable utilitza-ció de naus de joncs trenats per les nave-gacions prehistòriques arreu de la

des d'altres illes mediterrànies; d'altrabanda, si bé podem estar d'acordamb què els primes grups mallor-quins tindrien una mida més aviat pe-tita, no considerem que això es puguiinferir de l'absència de població a laresta d'illes. No obstant, ara per arano disposem de documentació sufi-cient per aprofundir en aquest as-pecte.

A mode de conclusió, volem dir que,com hem vist, el poblament de lesIlles Balears és un tema complex, noexempt de debat, però a la llum deles evidències creiem que no podemdocumentar-lo fins al IV-III mil·lenniamb certesa. Tot i això caldrà seguirinvestigant per tal de determinar ambmés exactitud la procedència dels po-bladors i sobretot les motivacions perentendre la natura del poblament ba-leàric, apostant per explicacions mul-ticausals més que no pas per unacausa única.�

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

85

Estrat Crític

de la Cova del Canet supone un dato firmepara sostener que la primera ocupación hu-mana de la isla debe enmarcarse con todaprobabilidad en un momento final del Me-solítico, y con toda seguridad antes de laaparición de la cerámica cardial en el Le-vante peninsular” Guerrero 1996:87.

8“ Desde hace años se conocen una serie deyacimientos (Carbonell/Mora/Pons-Moyà/Coll, 1981; Pons-Moyà/Coll, 1984)caracterizados por el hallazgo de industrialítica de sílex al aire libre. Se trata de hallaz-gos superficiales que presentan por ellociertos problemas de atribución cronocltu-ral. La mayoría de los morfotipos son muysimples con escaso uso de retoques y ellohace más difícil aún un encuadre culturalbien definido. A estas dificultades viene aunirse al escasa industria lítica puesta aldescubierto en los yacimientos ahora co-mentados, con lo que las posibilidades decomparación entre esta industria con otraprocedente de contextos estratigráficosbien conocidos y datados se complica enexceso” Guerrero 2000: 118.

9“Iniciar en torno a 2000 el desarrollo so-cial que consideraremos aquí, supone si-tuarse en los albores del poblamientoinsular. Abandonadas prácticamente las ex-pectativas de identificar un poblamientoepipaleolítico o siquiera correspondiente alos momentos inciales del Neolítico, las evi-dencias apuntan cada vez más a que elasentamiento humano debe rebajarse hastafinales del IV milenio o con mayor propabi-lidad el III” Lull et al., 2004: 126.

Mediterrània, així com també per part decomunitats peninsulars per arribar a lesnostres illes (Guerrero 1992 i 1994). La re-cent troballa d'una piragua monòxila al ja-ciment neolític del llac Bracciano, amb unadatació de 5450 ANE (Fugazzola i Mineo1995), que probablement portava acoblat albuc un balancí, il·lustra un altre tipus d'em-barcació que possiblement va fer possibletambé travessies marines a la Mediterràniaoccidental a partir del Neolític. (...) Aques-tes evidències demostren que, almenys delsdel VI mil·lenni ANE; no va ser la manca decapacitat de navegació el que va condicio-nar les possibilitats de poblament de l'arxi-pèlag (Guerrero 1999:565)” Costa 2000:38.

5“The first use of radiocarbon dating in theBalearic Islands began in 1962 and 1968 inthe Cave of Muleta and Rock Shelter of SonMatge (...) It started with the discovery inthese sites of evidence of human contactwith the islands of endemic fauna, notablyMyotragus balearicus and other contempo-rary species. It demonstrated evidence oftheir subsequent late survival (some 20-40.000 years longer than was thenthought), along with details of their exploi-tation and final extinction due to human in-tervention c. 2735 cal BC (as shown byhearth zones with burnt, butchered Myotra-gus bone).” Waldren 1997:27.

6“El estudio tafonómico ha evidenciado quelos huesos que muestran alteraciones, muydiversas en sus tipologías y características,no tienen un origen antrópico. Sus rasgosdistintivos encajan con las mordedurasefectuadas por ungulados, cuya acción seexplica por la pobreza de los suelos en fós-foro” Pérez i Nadal 2004:451 7“ Pese a la escasa documentación que porel momento tenemos, la fecha más antigua

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

86

Articles Científics

Bibliografía

COSTA, B (2000) “Plantejaments pera l'anàlisi del procés d'establimenthumà en petits medis insulars. El casde l'Arxipèlag Balear”. a GUERREROV; GORNÉS, S (coord.) Colonitzacióhumana en ambients insulars. Inter-acció amb el medi i adaptació cultu-ral, Universitat de les Illes Balears,Palma,11-72

DAMIÀ, R (2000) Patrons d'alteracióals osso de Myotragus balearicusBate 1909 de la Cova des Moro (Ma-nacor) a GUERRERO V; GORNÉS,S (coord.) Colonització humana enambients insulars. Interacció amb elmedi i adaptació cultural, Universitatde les Illes Balears, Palma

GUERRERO, V (1996) “El pobla-miento inicial de la Isla de Mallorca”Complutum Extra, 6 (I), 83-104.

GUERRERO, V (2000) “La coloniza-ción humana de Mallorca en el con-texto de las islas occidentales delMediterráneo: una revisión crítica” a

GUERRERO V; GORNÉS, S (coord.)Colonització humana en ambients in-sulars. Interacció amb el medi iadaptació cultural, Universitat de lesIlles Balears, Palma

JUNIPER, B (1994). “The naturalflora of Mallorca Myotragus and itspossible effects and the coming ofman to the Balearics” a CHAPMAN,R. KENNARD, C. LEWTWAITE, J i

WALDREN, W. (eds) Early Settle-ment in the Western MediterraneanIslands and de Periple Areas, BAR,Int Series, 229.

LULL, V; MICÓ, R; RIHUETE, C;RISCH, R (2004) “Los cambios so-ciales en las Islas Baleares a lo largodel II milenio”. Cypsela, 15. 123-148.

LULL, V; MICÓ, R; PALOMAR, B; RI-HUETE, C; RISCH, R (2008) Cerá-mica talayòtica. La producción alfare-ra mallorquina entre ca 900 y 550antes de nuestra era, Col·lecció d'Ar-queoecologia Social Mediterrània 1,Departament de Prehistòria, Univ.Autònoma de Barcelona, Barcelona.

MICÓ, R (2006) “Radiocarbon datingand Balearic Prehistory: reviewing theperiodization of the prehistoric se-quence”. Radiocarbon, Vol.48, .3. 421-434

PÉREZ R; NADAL, J (2000) “Estudiotafonómico de los restos óseos deMyotragus procedentes de diversosyacimientos arqueológicos de lasIslas Baleares” a GUERRERO V;GORNÉS, S (coord.) Colonitzacióhumana en ambients insulars. Inter-acció amb el medi i adaptació cultu-ral, Universitat de les Illes Balears,Palma. 445-454.

WALDREN, W (1997) “The definitionand duration of the Beaker Culture inthe Spanish Balearic Islands: a radio-carbon survey”. Oxford Journal oF Ar-chaeology 16 (I), 25-47

L’ocupació de l’arxipèlag Balear

87

Estrat Crític