REVISTA

LA TERANYINA Desembre 2010

CEIP SANT DOMÈNECLA RÀPITA

LA TERANYINAREVISTA ESCOLARANY MMX NÚM 12

Tapa elaborada pels nens i nenes de la Comissió de Revista


CAPÇALERAEdita: Escola Sant Domènec

Cr. Montanyans, 4 08730 La Ràpita

Redacció:Aula d’informàtica, 1r pisTelèfon: 93.898.04.00Adreça electrònica: www.xtec.net/ceip-sant-domenec-la-rapita/Equip de redacció: Mestres: Lourdes Bistuer, Àdam Bòria i Montse Mateu.Alumnes: Marc Carrasco, Adrià Colomer, Fàtima Ouhra, Àlex Casas i Sara Rovira Col·laboradors: AMPA, Biblioteca, Biblio@ccés, alumnat i professorat de l'Escola Sant DomènecCol·laboració econòmica: Escola Sant DomènecTiratge: 165 exemplars

ÍNDEXPel davant .................................................................. 2

Hem treballat:P3 ............................................................................... 3P4 ............................................................................... 5P5 ............................................................................... 71r ................................................................................ 92n ...............................................................................113r ............................................................................... 134t ................................................................................ 165è ................................................................................196è ................................................................................20Biblioteca escola..........................................................21Biblio@ccés ................................................................23Pàgina Verda ..............................................................25El Racó de l'AMPA ......................................................26El Concurs Barrina-Barrina .........................................27

http://www.xtec.net/ceip-sant-domenec-la-rapita/


PEL DAVANTVerda t’estens, oh terra catalana,

per entremig dels camps del Penedès

on gairebé hi ha vinya a cada plana,

car com el cep ningú no troba res.

Verda t’estens, oh terra catalana,

d’un verd profund, després d’un verd d’aram.

si portem tots al cor una sardana

també en el vi durem la teva sang.

Roser Cabré

(Fragment del poema del programa de la Festa del Most de La Ràpita 1998)

Enguany, hem volgut dedicar la nostra revista a la vinya.

La vinya forma part del nostre passat, el nostre present i, segur, del

nostre futur. Arreu del món coneixen aquestes terres per les nostres

vinyes i els nostres vins.

Hem après moltíssimes coses: quines són les parts del cep, quines

feines fa el pagès, quins tipus de raïms i de vins hi ha, etc.

Si voleu aprendre aquestes i moltes coses més, no deixeu de llegir

la nostra revista!

La Comissió de Revista


P3 – La classe de les marietes


P4 – La classe de les tortugues


P5 – La classe dels esquirols


1r – La classe dels pagesos


2n – La classe dels tractors


XERRADA D' EN JOAN RUBIÓ

Dins la setmana cultural dedicada a la vinya i el vi hem tingut la sort

de gaudir d' una excel·lent exposició feta per en Joan Rubió entorn

d' aquest tema que tan bé coneix.

Mentre ens anava explicant coses sobre l' interessant món de la

vinya ens ensenyava unes fotos magnífiques i ,fins i tot ,trossets de

vídeo . Ah! També ens ha portat un tros de suro tal i com el treuen

de l'arbre per fer-ne posteriorment els taps de les ampolles.

Quan va acabar l' exposició li vam poder fer preguntes.

Va ser un matí molt profitós perquè vam aprendre moltes coses.

Aquí teniu la resposta a algunes de les preguntes que ens vam

plantejar.

1-Per què hi ha vinyes amb herbes? Hi ha vinyes on hi deixem herbes perquè l'aigua no erosioni el sòl.

2-És correcte parlar de males herbes?No , perquè les herbes a més d' evitar que s' erosioni el sòl ens

diuen coses sobre el seu estat.

3-¿Hi ha insectes bons i insectes dolent? Tots els insectes de la vinya tenen un paper important , tot i que si

van malament per la producció de raïm hem de mirar de posar-hi

mesures per a què no n' hi hagi més del compte.


4-Per què no t'agrada tirar insecticides i pesticides a la teva vinya?Perquè es poden morir tots els insectes fins i tot aquells que

afavoreixen la producció de raïm.

5-Què és el corc?És una malaltia del cep.

6-Com eviteu el corc?El corc l´evitem posant unas capses que a dins porten l' olor de la

papallona famella i l' escampen per tot arreu, amb la qual cosa la

papallona mascle es despista i no troba la famella per aperellar-se.

7-Quins animals hi podem trobar en una vinya? A la vinya hi podem trobar aranyes, cucs , papallones , ocells,

serps,porcs senglars, etc.

8-Per què va bé que hi hagi aranyes tigres a les vinyes?Les aranyes tigres són com un insecticida natural perquè es

mengen les papallones del corc,els pugons, etc

9-D' on surt el suro dels taps?

D' uns arbres de la muntanya que es diuen alzines sureres.

10-Com desgorgeu les ampolles de cava?

Per teure el tap de les ampolles de cava no copngelem el coll de

l'ampolla.


10-Quina diferència hi ha a l' hora d' elaborar el vi blanc , el vi negre o el rosat? Si durant la fermentació del most hi deixem la pell dels grans de

raïm negre poca estona tindrem vi rosat i si les hi deixem dos o

tres dies obtindrem vi negre.

El vi blanc s' obté del raïm blanc.

Des d'aquesta revista agraïm sincerament l' esforç, la paciència i la

magnífica exposició que ens ha fet en Joan Rubió.

Moltes Gràcies Joan!!!!

3r – La classe del Turó de la Pòpia


CICLE MITJÀ VISITA

LES CAVES FREIXENET.

El dia 11 de novembre els nens i nenes de cicle mitjà de l’escola

vam anar a visitar les caves Freixenet de Sant Sadurní d’Anoia.

A les nou del matí vam marxar de l’escola fins a l’estació dels

Monjos a peu i durant tot el recorregut, la policia municipal parava el

trànsit de cotxes cada cop que nosaltres travessavem la carretera.

Aproximadament al cap de vint minuts vam arribar a l’estació.

Mentre esperàvem el tren a l’andana, tots vam felicitar i cantar

“moltes felicitats”a l’Oscar Torres perque era el seu aniversari, i

puntualment va arribar el tren, vam pujar-hi tots i a dins del vagó

vam seure.

A l’arribar a Sant Sadurní vam baixar del tren i vam anar a les caves

Freixenet que estaven molt a prop de l’estació.

A l’entrar al recinte de les caves ens vam parar a esmorzar en una

esplanada on hi havia vehicles en forma d’ampolla i tap de cava.

Abans de començar la visita vam passar pel lavabo que ens va

meravellar la seva sofistació, casi tot era automàtic.

La visita a les caves va començar amb la presentació de la Mireia,

guia que ens acompanyaria durant tot el recorregut. El primer que

vam fer va ser anar a una sala de cinema per veure una pel·lícula

on el “Nen de Freixenet”ens va explicar tot el procés d’elaboració

del cava, des de la vinya fins a la comercialització. Aquesta

pel·lícula es dividia en tres apartats: viticultura, vinicultura i

comercialització. La pel·lícula ens va agradar molt. Tot seguit la

Mireia ens va ensenyar les caves velles, on hi havien moltes

ampolles amb un repòs aproximadament de trenta mesos i que eren


les ampolles de “cava gran reserva” i desprès vem visitar la zona

més antiga que era una cova on hi havia la “ Resrva real”.

Les ampolles són a les caves perque necessiten: poca llum, silenci i

foscor.

En total a la zona antiga hi havia unes tres-centes mil ampolles.

Vam observar dins d'una ampolla el llevat, també una colecció

d'ampolles de cava, la més petita, de vint-i-cinc centilitres i la més

gran de quinze litres i entre mig hi havia l'ampolla de tres litres que

serveix per celebrar el triomf. a les carerres de cotxes i motos.

Per anar de les caves velles a les caves noves vam passar per un

tunel petit i estret.

A l'arribar a les caves noves ens esperava un trenet per donar una

volta per les noves caves.

Les caves noves eran d'una construcció recent on hi podien circular

vehicles.

A les caves Freixenet hi han cent cinquanta milions d’ampolles. Al

final de la visita ens van donar most per tastar i ens va agradar

molt.

Vam tornar a l’estació, vam esperar el tren i cap a l’escola de La

Rapita.


Els alumnes de Cicle Mitjà a l'entrada de les Caves Freixenet

4t – La classe del Castellot


LA VINYA I EL VI

La classe de 5è us proposem que feu aquestes activitats

relacionades amb la TRADICIÓ.

1.- Afegeix la paraula que falta a les següents dites: filla, vi, raïm, bóta, cep, ram.

· El bon vi no necessita..................................................· De gota en gota, s'omple la.........................................· De bon cep planta la vinya, i de bona mare la.............· Molts pàmpols i poc.....................................................· De mal ….............................no pot sortir bon sarment.· De bon ….........................., bon vinagre.2.- Relaciona les frases per descobrir els refranys.

1. Per Sant Josep millor com més antic.

2. Abril finit, vi per vendre.

3. Maig plujós i juny calent el cep florit.

4. Pel setembre és beure amb porró.

5. Oli, vi i amic són bones amigues.

6. Qui té el celler descuidat verdeja el cep.

7. No és bon català poc vinagre i ben oliat.

8. El beure millor qui no sap xerricar.

9. Panses, nous i figues fan bon vi i bon ferment.

10. L'enciam salat té una part del vi llençat.

La classe de 5è


LA VINYA AL MÓNLa vinya no es fa en tots els llocs del món, depèn del clima.Els principals llocs que es conrea vinya són, a part de tot el Mediterrani; l'Argentina, Califòrnia, Xile, Sud Àfrica i Austràlia.Fora d' Europa la vinya és molt més alta perquè la terra és més bona i també perquè ells abans no tenien vinya i la terra no s'havia fet servir. Encara que estiguin en diferents parts del món tenen el mateix clima, perquè estan a la mateixa latitut encara que algunes en l'hemisferi nord i altres en el sud. El clima de què parlem és el clima Mediterrani.Tenen quatre estacións: hivern, primavera,estiu i tardor. Els estius són calorosos i els hiverns suaus. El clima és força sec amb concentració de pluja a la primavera i a la tardor. Recordem que la vinya és un arbust caducifoli que necessita del cicle d' estacions.Com ja sabeu quan a l' hemisferi nord és tardor, al sud és primavera. O sigui que la verma es fa en diferents mesos segons la zona vinícola .El conreu de la vinya a Catalunya ens la va portar els antics grecs i ens van ensenyar a cultivar-la i a treballar amb ella.

6è – La classe del tigre blanc

Zones vinícoles


LA BIBLIOTECA COL·LABORA EN LA REVISTA

En Josep Fontanals, pare d'un alumne de P5, va explicar als

alumnes d'Educació Infantil el conte següent per introduir la feina de

la PODA a la vinya.

EL CAÇADOR BALLESTAR

Hi havia una vegada, en una terra molt propera a la Ràpia, un petit

poble on hi manava un cap íber anomenat Rapió. En aquest poble

tant bonic la gent es dedicava a cultivar uns petits ceps molt

esgarrifats que un cop l'any els feien quatre raïms. D'aquests raïms

en sortia una quantitat molt petita de vi, amb la qual no es podia

mantenir la subsistència del poblat i cap veí tenia vi per poder

beure.

El cap Rapió, cansat de tot això, va fer una crida a atots el seus

súbdits i els va dir: “qui aconsegueixi que les nostres vinyes

produeixin més raïms d'aquí a dos anys es podrà casar amb la

meva filla Pòpia i serà el proper cap d'aquest poblat”.

Tots el veïns, sobretot els nois joves i no tant joves també, van

començar a rumiar a veure què podien fer. Uns van arrencar la mitat

dels ceps, d'altres regaven quatre vegades al dia les vinyes, d'altres

feien ofrenes i sacrificis d'animals als déus... Però res de res:

sempre aquells quatre raïms. La gent es desesperavai , fins i tot,

n'hi havia que se n'anaven del poblat.

Un dia, mentre un noi molt jovenet anomenat Ballestar (que vivia

molt a prop d'un turonet que no tenia nom) estava caçant, va veure

com un porc senglar s'estava menjant les branques d'un cep i "zas",

li va clavar una fletxa i d'un sol cop el va matar.


Va anar passant l'hivern i el jove Ballestar va anar caçant conills,

becades i perdius, però sense mai oblidar aquell senglar que va

caçar mentre es menjava les branques del cep.

Quan va arribar la primavera, mentre Ballestar collia espàrrecs, va

passar pel costat d'aquell cep i s'hi va fixar: estava carregat de

petits raïms que durant l'estiu es van anar engreixant i engreixant

fins que al setembre, en aquell cep, hi havia més raïms que en tota

la vinya sencera. Sense saber-ho havia descobert una cosa

extraordinària: aquell mateix any a l'hivern, amb unes tisores que li

va fabricar el ferrer del poblat, va tallar les branques d'aquells ceps

esgarrifats de la manera més simple possible i... vatua l'olla! Quan

va arribar la primavera, aquella vinya va rebrotar amb una força tant

impressionant que quan va arribar el setembre hi havia tal quantitat

de raïms que amb els d'aquella sola vinya van omplir totes les botes

del poblat i aquell mateix hivern tots els habitants del poblat van

podar els ceps i ja mai més es van haver de preocupar.

Mentrestant, el jove Ballestar i la princesa Pòpia van celebrar el seu

casament i van anar a viure a sota del turó sense nom, on la

princesa hi pujava tot sovint per veure enverdir el paissatge. Era

justament el que ara es coneix com el Turó de la Pòpia.

La Comissió de biblioteca


Biblio@ccés La vinya i el vi

Durant els mesos d’Agost i Setembre a la comarca es dur a terme la

verema. Els nostres carrers i vinyes s’omplen de tractors i de

pagesos que cullen raïm. Segurament que alguns de vosaltres

també hi heu anat alguna vegada…

Des del biblio@ccés us proposem un seguit d’activitats per tal de

que coneixeu una mica més el món de la vinya i el vi.

Escriviu a cada casella el nom de la part del cep.

ARRELS, RAÏM, PÀMPOL, SOCA, SARMENT, CIRCELL.

Endevina endevinalla...

Una velleta tota arrugadetaamb tres ossets dintre la

panxeta

És ros, també negre, la seva sang es pot guardar,

endevina el que serà.

Tinc coll i tinc bec i la panxa plena, i si em tracten bé

remullo la gargamella

mailto:Biblio@cc%C3%A9s


Relacioneu les frases de l’esquerre amb les de la dreta i obtindreu refranys relacionats amb el curs de l’any de la vinya.

1- Aigua de gener, el cep florit.

2- Quan tremola el vinyater, pel desembre la vinya has de podar.

3- Tota vinya estimada pel març treballada.

4- Abril finit, prepara la trepitjadora i la bóta pel most.

5- Pel maig, el cep en flor i caragols amb banyes.

6- Juny assolellat i ben tronat, molt vi però aigualit.

7- La vinya pel juliol no vol beure aigua, sinó prendre el sol.

8- Per l’agost any de bon vi i de bon blat

9- Setembre molt humit omple bótes i graner.

10- Octubre finit, no vol veure ni el senyor.

11- Pel novembre, vi, castanyes raïm collit.

12- Si bons raïms has de menjar, és quan torna el febrer.

Us recomano alguns llibres relacionats amb la vinya i el vi

que podeu trobar a la biblioteca:

El Penedès i la vinya: aproximació a

l'estudi d'una comarca per a les escoles

d'EGB. Pilar Benejam

- El Vi. Teresa Sabaté i Rodié


PÀGINA VERDAHola nenes i nens!

Sóc la Clorofil·la, la mascota del nostre hort. L’altre dia vaig anar a la biblioteca i vaig llegir una cosa que segur us semblarà interessant.L’agricultura ecològicaQuè és?

L’agricultura ecològica és un sistema per treballar i cultivar

la terra que intenta respectar l’entorn i produir aliments més

sans i saludables.

Per què?

Les grans empreses agrícoles en el seu afany de produir més i més de pressa

han introduït l’ús de productes químics (abonaments, pesticides...) que

perjudiquen seriosament el medi ambient i fan que els productes siguin menys

sans i nutritius.

Com?

Es potencia el bon desenvolupament de les plantes per a què aquestes creixin

fortes i resistents a les plagues i malalties.

També s’intenta cuidar l’hàbitat de la fauna que s’alimenta dels insectes.

Es fan servir abonaments naturals provinents dels mateixos horts.

Finalment, també es poden utilitzar alguns productes naturals com l’extracte

d’all que serveix per repel·lir la mosca blanca, els ocells i altres animals que

podrien fer malbé les collites.

Quan?

L’agricultura ecològica va aparèixer a Alemanya cap a finals del segle XIX.

Qui?

Tots i totes podem aportar-hi el nostre granet de sorra començant per la cura i

el manteniment del nostre hort.

On?

Espanya és el país europeu on més hectàrees es dediquen a l’agricultura

ecològica. Al món, ocupem la sisena posició darrera d’Austràlia, Argentina,

Estats Units, Xina i Brasil. Catalunya és també una de les comunitats

autònomes on més espais es destinen a aquest tipus d’agricultura.


LA VINYA, LA VEREMA I ELS RECORDS

Recordo amb tendresa els dies de verema a casa dels pares: dies de molta

feina, on ens havíem de llevar ben d’hora per anar a la vinya, encara mig

abrigats, i començàvem a collir els raïms humits per la boira. Tots estàvem

encara mig adormits, fins que la gresca d’uns i d’altres ens feia espavilar, tot

fent temps fins que arribava l’hora d’esmorzar...

I quins esmorzars! La mare se n’anava una bona estona abans que la resta,

per preparar per tothom unes bones llesques de pa amb tomàquet, truites de

pebrot i de bacallà, pernil i botifarra...i tots seiem a taula, xerràvem i

esmorzàvem, i la mare continuava dreta, com de costum, pendent de que a

ningú li faltés res. I tot just acabar... Santornem-hi ! tots cap a la vinya a collir

raïms, mirant de que la primera carretonada del dia estigués llesta a l’hora de

dinar.

I després de dinar, un altre cop el mateix: tots cap a la vinya, ja més acalorats i

cansats, però sense perdre les ganes de fer una mica de gresca, que permetés

passar la tarda de forma més lleugera, i mirant de que la darrera carretonada

del dia quedés ben plena abans d’acabar la jornada de verema.

Encara recordo amb enyorança el dia que el pare ens va dur a la meva

germana i a mi, de petites, a presenciar la descàrrega de raïms al celler. Va ser

molt emocionant. Embadalides observàvem com els raïms queien del remolc i

anaven a parar a la tolva, on eren aixafats amb força per treure’n tot el suc

possible. A l’endemà el meu mestre, el Sr. Javier, em va deixar explicar

l’experiència a la classe.

Guardo molt bons records de les veremes a casa. Són records d’infantesa, que

em venen al cap encara avui, quan passejo amb els meus fills pels camins que

porten a les vinyes que jo, des de ben petita, havia vist i ajudat a veremar.

La junta de l’AMPA


EL CONCURS BARRINA-BARRINAAquí teniu sis animals que tenen un nom compost, amb un segon element que designa el seu medi habitual, però que ha estat capgirat. Ens sabeu dir el nom compost de cadascun d’ells?Si ets d'Educació Infantil, hauràs d'escriure el nom dos animalsSi ets de Cicle Inicial, n'hauràs d'escriure tres.Si ets de Cicle Mitjà, n'hauràs d'escriure quatre.Si ets de Cicle Superior, hauràs d'escriure'ls tots.

Truita de campanar

Gat d’aigua

Conill de claveguera

Tortuga de bosc

Rata de teulada

Cigonya de riu

REVISTA

Documents

Transcript of REVISTA