Revista B30 nº20, Novembre 2009

LA cecot reconeix Les empreses Amb vALor Afegit /// 26

b30entrevista a pere puig, Professor del Departament d’Economia d’Esade /// 6inter-views, Una mirada exterior a l’eix empresarial de la B30 /// 10

n. 20 /// 6.11.2009 La revista econòmica del Vallès

3b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009 Km Zero

6.11.2009AssenYALAr Les empreses QUe Ho estAn fent bÉ

La situació econòmica no es pot fotografiar exclusivament en blanc i negre. Hi ha empreses que obren nous marcats, que mantenen les seves inversions en R+D i que milloren el seus balanços econòmics, malgrat la crisi. Hi ha una mirada que és a color i que no per això falseja la realitat. Senzillament deixa constància que hi ha sectors i empresaris que ho han fet bé i estan sortint vius del terratrèmol. La patronal Cecot assenyala amb el dit aquestes empreses, persones i institucions que tiren del carro econòmic i les reconeix públicament, també en l’any de la crisi. Els premis són un estímul per donar continuïtat a les bones pràctiques, però també representen un cop d’efecte per pujar la moral d’un país que només té males notícies per acompanyar el cafè. No està malament que una reunió econòmica acabi amb cava, perquè la passió, la il·lusió, la tenacitat i la fe també són elements dinamitzadors que canvien el signe de les coses. Per això convé conèixer quins són els referents que cal seguir i també és moment d’animar els nous emprenedors a fer negoci, donar llocs de treball i construir futur. Calen fotos a color i els premis de la Nit de l’Empresari n’ofereix unes quantes, amb la revista B30 com a testimoni d’excepció.

“Els nostres governants no han aprofitat la crisi per introduir canvis bàsics”

pere pUig ///PRof. DEL DEP. D’ECoNomia D’ESaDE i CatEDRàtiC a La UNi. RamoN LLULL

AdministrAcions i AssociAcions empresAriALspepitA pedrAZA ///aLCaLDESSa DE PoLiNyà

A LA recercA deL vALor Afegit

La Upc construeix un avió que carrega cinc vegades el seu pes

moure’s de forma ràpida i divertida

rAdAr

6rotondA

31

gAs A fons

26 gps

34

ÀreA de descAns

36estAciÓ de servei

42Les finances, columna vertebral de l’empresa

b30 editA: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. /// presidents: Antoni Cambredó i Ramon

Grau. /// direcciÓ editoriAL: Carles Flo i Pere Esquerda. /// directorA editoriAL: Carmen S. Larraburu. /// sotsdirec-

tor: Josep m. Vallès. /// coordinAdor de redAcciÓ: Francesc Castanyer (PAUTA mEDIA). /// redAcciÓ: Xavier Amat, Anna bellorbí, Laia Cor-

bella, Xavier orri, Ivanna Vallespín, Xavier barba. /// projecte grÀfic: eixida.cat iL·LUstrAciÓ portAdA: Ivanòvitx. /// fotogrAfiA: Isa-

bel marquès /// coordinAciÓ de prodUcciÓ: maribel Pinillos /// mAQUetAciÓ: Sergi Felip. /// AssessorAment Lingüístic: Susanna Tu-

ron. /// AdministrAciÓ: Anna Comella i Ivan Grau. /// impressiÓ: Cre-a /// premsA LocAL sAnt cUgAt, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat

del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// redAcciÓ: [email protected] /// pUbLicitAt: 93 590 86 00, [email protected]

/// AdministrAciÓ comerciAL: Toni Garcia /// dipòsit LegAL: b-9826-2008 /// distribUciÓ empresAriAL: FUNDACIó CECoT FoRmACIó

coL·LAborAdors de LA ‘b30’

AJ. DE RUbÍ · AJ. DE SANT CUGAT · boEHRINGER · CAm-

bRA DE ComERÇ DE TERRASSA · CANo CATALUNYA ·

CATALANA oCCIDENT · HoSPITAL GENERAL DE CATA-

LUNYA · ISS FACILITY SERVICES · NoDUS bARbERÀ (AJ.

DE bARbERÀ) · AJ. DE CERDANYoLA

30.000 exempLArs mensUALs

ENCARTAT AL ‘DIARI DE SANT CUGAT’ I A L’‘AVUI’ I DIS-

TRIbUïT A EmPRESES I INSTITUCIoNS DEL VALLèS

rAdAr5b30

DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009 rAdAr

rÀnQUing d’exportAciÓ

CaDa mES La REViSta b30 PRESENta UN RàNqUiNg DE LES 10 EmPRESES DE La DEmaRCaCió DE La CamBRa DE ComERç i iNDúStRia DE tERRaSSa qUE HaN tRamitat méS CERtifiCatS D’ExPoRtaCió foRa DE La UNió EURoPEa a tRaVéS DE L’ENtitat.

oCtUBRE1 eUrofrAgAnce RUBí

2 b. braun surgical RUBí

3 TOP-cablE RUBí

4 TElsTar PrOJEcTs St. CUgat

5 iPagsa inDusTrial RUBí

6 MOEHs caTalana RUBí

7 ElasTOgran RUBí

8 cirPrOTEc tERRaSSa

9 inDcrE tERRaSSa

10 lEng D Or CaStELLBiSBaL

Mollet

castellar

bellaterra

sant Quirze

sant cugat

castellbisbal

Parets

barberà

sabadell

cerdanyola

Terrassa

rubí

El Papiol

3

1

2

rAdAr B30Rubí crea una xarxa 2.0 per als empresaris i emprenedors

L’oficina de Serveis a l’Empresa (oSE) de l’Ajuntament de Rubí ha creat la Xar-xa Rubiempresa (www.xarxarubiempre-sa.net) , un punt de trobada a internet per a empresaris i emprenedors de la ciutat. La web conté notícies econòmiques i em-presarials, un espai de promoció, un fò-rum, activitats i oportunitats de formació, vídeos i fotografies d’empreses, jornades organitzades per l’oSE, enllaços d’interès sobre finançament, subvencions i fiscali-tat, entre altres serveis.El projecte Xarxa Rubiempresa està sub-vencionat per la Generalitat, el Fons So-cial Europeu i l’Ajuntament de Rubí. L’ob-jectiu és facilitar contactes, promoure re-lacions de cooperació entre empreses i plantejar noves oportunitats de negoci, així com fomentar l’intercanvi de conei-xements, experiències i oportunitats. La web s’adreça a totes aquelles empreses ubicades a Rubí que hagin estat assesso-rades per l’oficina de Serveis. Les perso-nes que hi estiguin interessades es poden posar en contacte amb l’oSE (93 581 39 00) o consultar la web www.xarxarubiem-presa.net.

més mesures per fomentar l’ocu-pació a Barberà

La Regidoria de Promoció Econòmi-ca de la població, que ha adoptat la mar-ca És barberà. Empresa i Societat, ha re-but més de 160.000 euros de la Diputació de barcelona per promoure polítiques pú-bliques locals. L’ajut se suma a l’aportació municipal de més de 115.000 euros. La in-jecció econòmica es destinarà a projec-tes per pal·liar la crisi econòmica. L’objec-tiu principal és promoure l’ocupació amb l’orientació d’aturats, la formació en no-ves tecnologies, una borsa de treball, la feinateca (dotació de recursos per cercar feina), assessorament per a emprenedors i la promoció del teixit empresarial.

126 empresaris participen en el getting Contacts a Castellar

La sessió de cooperació empresa-rial, més coneguda com a Getting Con-tacts, es va celebrar a l’Espai Tolrà el dia 15 d’octubre i va comptar amb la partici-

pació de 126 empresaris, comerciants i professionals. A través d’un circuit d’en-trevistes curtes, d’uns quinze minuts, els participants van aprofitar per conèi-xer els serveis i l’oferta de la resta de po-nents. Juanjo S. Villalobos, gerent de Summa Systems/Getting Contacts ,va protagonitzar la xerrada Networking empresarial efectiu. L’objectiu de la ses-sió era, segons els seus organitzadors, “ampliar, reforçar i generar contactes entre empreses i crear una xarxa de rela-cions entre elles”.

El govern engega un projecte per reduir la salinitat de l’aigua

El projecte actuarà a les depuradores d’aigües residuals de Sant Feliu de Llo-bregat i del baix Llobregat , als termes municipals de barcelona, Castellbisbal, Rubí, el Papiol, el Prat i Sant Andreu de la barca. Amb la segregació de les aigües es permetrà separar els efluents d’una vintena d’empreses de les xarxes de cla-vegueram urbanes. Aquest projecte és una via per aconseguir millorar la quali-tat de l’aigua depurada i també la gene-rada pels sistemes terciaris instal·lats en aquestes dues plantes.

L’indicAdor

2

3

4

1

és la quantitat que rebran catorze municipis de l’àrea metropolitana en qualitat de préstecs i crèdits de baix interès. granollers, l’ametlla, Llinars o Vilanova del Vallès són algunes de les localitats que es podran beneficiar del conveni que la Diputació de Barcelona i Caixa Catalunya

van signar ara fa catorze anys i que s’ha anat prorro-gant fins ara. El seu objectiu és la inversió local i la millo-ra dels municipis durant aquest any i el vinent. Des que es va signar l’acord, el programa ha repartit pel territori més de 1.400 milions d’euros. /// cEDiDa

7,5miLioNS D’EURoS

6 rAdAr b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

1 ///

llant únicament en el mercat interior perquè s’hi sent més còmode trobarà més facilitats o pensa que això ja funciona bé s’equivoca. Els temps són uns altres i és important la di·versificació internacional davant les oscil·lacions que hi pot haver.

Aquest consell és vàlid per a empreses de qualsevol dimensió?Per descomptat. Estic parlant d’empreses de qualsevol dimensió. A partir de la internacio·nalització és més factible abordar estratègies de cooperació importants que afavoreixin les petites i mitjanes empreses pel que fa a com·petitivitat, a coneixements tècnics, a relaci·ons exteriors i a altres factors.

segons el seu parer, quins són els prin-cipals problemes que troben les empre-ses per a la internacionalització?El problema principal per a la internaci·onalització és fonamentalment aconse·guir recursos, capitals, accionistes, perso·nes disposades a apostar el seu patrimo·ni en noves propostes. Les circumstàncies presents han fet desaparèixer aquest flux de capital risc que era molt considerable en anys anteriors. Abans de la crisi existia una visió més optimista de la inversió, que en les actuals circumstàncies econòmiques ha desaparegut. Ara estem en un moment contrari, l’inversor és molt més prudent, molt més selectiu. No és dolent que la gent sigui més selectiva en la col·locació del seu capital, encara que també és cert que exis·teix una sobrevaloració del risc. Veient els fets, moltes persones han après que l’espe·culació no és positiva i que no han d’apos·tar en negocis dels quals en desconeix la naturalesa i el funcionament.Per altra banda, convé recordar que el mer·cat interior a Espanya és en aquests mo·ments un mercat en què les famílies han re·duït molt el seu consum i en què aquesta si·tuació de crisi palpable pot ser més llarga que en algunes altres economies, com per exem·ple les dels països de l’Est o les asiàtiques. Evidentment, s’ha de tenir present la garan·tia que ofereixen els països, les seves políti·ques econòmiques i, en cas que s’hagi d’in·tervenir jurídicament, que les regles del joc siguin semblants a les nostres.

Actualment, la paraula multinacional als mitjans de comunicació va estreta-ment lligada a la paraula deslocalitza-ció. És evitable, això?Sí, aquest fet és una realitat que està molt present. És un problema que estem trobant sovint. Considero que una de les qüestions que hauríem d’evitar és que dins el marc de la UE els estats prenguin mesures que facili·tin la lluita competitiva per atreure empre·ses en detriment d’altres països de la Unió. S’hauria d’intentar que les autoritats econò·miques de la Unió Europea establissin unes normes bàsiques per als estats que compe·teixen. I no tant en les èpoques d’expansió, sinó sobretot en les èpoques de contracció o recessió. La creació de condicions fictíci·es que afavoreixen alguns països en termes fiscals o de regulació és el que Europa no ha

parlem tant de la indústria, com del comerç, com de la banca, com del sector serveis. Cal·dria ara aconseguir traspassar tot aquest ca·pital de coneixement i experiència a altres empreses en procés d’internacionalització. El que cal constatar, en primer lloc, és que quan s’arriba a una certa dimensió, resulta imprescindible créixer cap a fora.

malgrat la crisi?Sí, aquest és el consell que es pot donar a les empreses, malgrat la crisi i malgrat les difi·cultats que es presentin. Qui pensi que treba·

ben posicionades. La nostra economia ha uti·litzat una bona part del reconeixement exte·rior com a país sòlid per a la inversió, per fi·nançar processos d’expansió i de futur que fan tenir expectatives relativament optimis·tes en alguns sectors, especialment en els més evolucionats, on hi ha més concentració de capital humà, formació, bons tècnics i ma-nagement modern. Els actors d’aquests sec·tors tenen més possibilitats en els mercats exteriors que els que han portat una gestió més conservadora. Cal dir que l’empresa in·ternacionalitzada és una història d’èxit quan

Pere Puig, estudiós de les multinacionals espanyoles, considera que la internacionalització de les empreses, sigui quina sigui la seva dimensió, s’ha fet imprescindible tExt: carMEn s. larraburu /// fotoS: IsabEl MarQuÈs

internacionalitzar·se o morir, aquest és un dels missatges que ens deixa la crisi. Les possibilitats que ofereix la obertura al mercat exterior són infinites. Tant se val la dimensió de l’empresa, el cas és no estancar·se

en un còmode mercat local.

Quina és la seva fotografia actual de les empreses multinacionals espanyoles?Una reflexió general és que en aquest món de la internacionalització i de les empreses multinacionals, les espanyoles estan molt

Els nostres governants no han aprofitat la crisi per introduir canvis bàsics

pere puig /// Professor del Departament d’Economia d’Esade i catedràtic a la Universitat Ramon Llull

7b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009 rAdAr

resolt. La Unió Europea no és una unió eco·nòmica ben acabada, per això es verifiquen aquestes pràctiques discriminatòries.De tota manera, la deslocalització no ha pre·sentat més problemes dels previsibles. A més, algunes deslocalitzacions són l’única manera de mantenir una activitat, de con·tinuïtat d’una empresa. No és el problema tan sols d’aquestes 20 o 30 multinacionals que surten als mitjans de comunicació. Hem d’entendre que la indústria en el camp com·petitiu de vegades juga a aquest joc, que por·ta com a conseqüència alguna cosa que no és completament dolenta. Els canvis regu·ladors, amb la millora del sistema docent i el sistema d’investigació, és el que podria fer que el nostre país fos capdavanter d’aquest procés i es beneficiés d’aquesta situació. Ara bé, també s’ha de dir que la notícia de la res·tricció pressupostària en el camp de la recer·ca i innovació a Espanya és molt dolenta en aquest sentit. Un país com Espanya no pot reduir l’esforç en investigació.

catalunya en les darreres dècades ha estat un territori de multinacionals. Efectivament, ha estat territori de multinaci·onals i en particular alemanyes. Ara ja no és lloc exclusiu d’aterratge d’empreses d’aques·ta nacionalitat, sinó que el procés d’instal··lació de multinacionals a Espanya s’ha diver·sificat bastant.

Quins són, segons els seus estudis, els principals problemes que troben aquestes empreses multinacionals per desenvolupar la seva activitat al nostre territori?

Les multinacionals es queixen sovint que l’Administració és molt lenta i té una buro·cràcia excessiva, en especial les administra·cions locals. En aquest sentit, troben dificul·tats afegides que es podrien resoldre d’una manera molt més àgil. El marc laboral tam·bé és motiu de queixa per part d’aquestes empreses foranes. La visió que existeix a Es·panya del contracte de treball fix i per a tota la vida sorprèn molt. I també s’ha de dir que aquesta visió fa molt de mal, ja que aques·tes empreses estan acostumades a treballar en marcs laborals més dinàmics i flexibles. Pel que fa al mercat laboral, és imprescindi·ble una reforma que, tenint en compte els drets dels treballadors, introdueixi més fle·xibilitat. La mancança de certes infraestruc·tures també és motiu de queixa. Espanya està molt ben considerada geogràficament com a plataforma de llançament per altres països, però ha de superar aquelles limitaci·ons. En aquest sentit, s’ha de dir que Catalu·nya no és millor que Espanya.

com a analista econòmic, quina és la seva opinió sobre les mesures adopta-des pel govern per fer front a la situa-ció actual? Han estat mesures preses molt tard, des·prés de negar sovint que hi hagués una crisi al país. Són mesures plenes de con·tradiccions i canvis erràtics. Amb això considero que el govern ha rebaixat con·siderablement la confiança popular. De fet, la crisi financera mundial aquí no ens afectarà tant com la crisi econòmica. Es va dir que, pel fet de tenir una economia tan oberta a l’exterior, Espanya es podria bene·

ficiar de la reactivació que es produís en al·tres països. El que sí que és cert és que la crisi tantes vegades negada serà molt més profunda a Espanya, amb el fet afegit d’una molt greu pèrdua de llocs de treball. Tam·bé s’ha de dir que la crisi no s’ha conside·rat mai com una oportunitat per canvi·ar les coses, almenys algunes, entre elles, per exemple, el marc regulador del treball. Existeix una visible falta de voluntat per part dels nostres governants d’emprendre reformes serioses. Aquesta crisi amb un li·deratge fort podria acabar sent més positi·va que negativa.

És defensor o detractor de la pujada d’impostos?La pujada d’impostos ha estat mal planteja·da, amb anades i vingudes i anuncis incoherents. Aquest és un molt mal moment per introduir una pujada d’impos·tos generalitzada, perquè això no tan sols desanima els empresaris, sinó que desanima també les famílies i les expectati·ves de creixement de la demanda de consum, que, per cert, ja està prou desanimada. El que s’hauria d’haver fet en aquestes circumstàncies és reduir despe·ses. La decisió de fer obres per crear llocs de treball és completament insuficient, i la gent no es deixa enlluernar pel fet d’aconse·guir una feina temporal. S’ha infravalorat el sentit comú dels ciutadans. Cap família no es decidirà a augmentar les despeses davant de les perspectives de feina esporàdica. I si no tenim consum, no tenim producció, i encara menys perspectives de reactivació de la nostra economia.

qui pensi que treballant únicament en el mercat interior perquè s’hi sent més còmode trobarà més facilitats o pensa que això ja funciona bé s’equivocaHauríem d’evitar que dins el marc de la UE els estats prenguin mesures que facilitin la lluita competitiva per arrossegar empreses a uns estats determinats en detriment d’uns altres

Pere Puig, professor en actiu del Departament d’Economia d’Esa-de i catedràtic a la Universitat Ra-mon Llull, va ser director general de Programació Econòmica del De-partament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya en-tre els anys 1995 i 2003. El seu in-terès per l’economia passa per l’economia europea i internacional, la globalització econòmica i l’eco-nomia institucional, entre altres àmbits, sobre les quals ha escrit di-ferents estudis.

És director acadèmic de l’Observa-tori Esade-ICEX de l’empresa mul-tinacional espanyola i responsa-ble del baròmetre Esade/AMCHAM (cambra de comerç americana) de les empreses dels Estats Units a Espanya. A més, és professor del curs sobre economies emergents i autor de diferents llibres relaci-onats amb el món de l’economia i de l’empresa en els seus diferents vessants.

eL perfiL

UnobservAdorAtent


MODEl PrODucTiu

· Reinversió del beneficis

· internacionalització i innovació

· foment dels emprenedors

· inversió en infraestructures

propostes

inDÚsTria:moderació de l’activitat

cOnsTrucciÓ:Recessió

cOMErÇ i sErVEis:moderació de l’activitat

inDÚsTria QuíMica:increment de l’activitat

TÈxTil:increment de l’activitat

per sectors

economiA /// VaLLÈS

cambra de Terrassa, juntament amb l’Idescat, ha fet un estudi sobre les ex·

pectatives de futur dels empresaris de la demarcació. Els resultats evidencien el pes·simisme generalitzat de les empreses, tot i que hi ha hagut una certa millora respecte de l’estudi del trimestre anterior. La meitat de les empreses auguren certa moderació del descens del ritme d’activitat. Malgrat això, la previsió és que el període d’estan·cament continuï després de dos trimestres consecutius de recessió. “En termes rela·tius, la situació ha millorat, perquè l’expec·tativa dels empresaris no és tan dolenta”, ha dit en relació amb l’estudi Josep Prats, di·rector gerent de la Cambra de Comerç i In·dústria de Terrassa.

L’estudi fa una fotografia de l’estat d’ànim dels empresaris, segons la qual la majoria es mostren cauts: en les expectatives de mar·xa dels negocis, per exemple, la meitat afir·men que es mantindrà el mateix ritme com fins ara, més del 30% pensen que disminui·rà i un 15% apunta que augmentarà.

Cal tenir en compte la varietat de sectors i que cadascun d’ells té un estat de salut dife·rent. Comerç i serveis són els sectors amb la previsió més negativa; la construcció, però, és el sector que sens dubte en surt més mal parat. Gairebé el 60% dels enquestats asse·guren que les comandes han disminuït des que va començar l’any. Pel que fa a l’atur, en la construcció ha patit un descens de més del 20%.

Els sectors de la indústria química i del tèxtil han registrat una lleugera millora, després de diversos períodes de recessió sostinguda. Prats assegura que aquests dos sectors han après la lliçó: “L’especia·lització els aporta un valor afegit que els fa més immunes a crisis generals com la que estem vivint”.

mÉs internAcionALs. La Cambra de Co·merç i Indústria de Terrassa insisteix en la internacionalització per fer front a la crisi: “Cal centrar els esforços cap a altres zones del món que ja s’han recuperat o bé que no els ha afectat tant”, apunta Prats. La Cambra s’ha planejat dur a terme acci·ons concretes: “Tenim previstes 25 mis·sions empresarials en formats diferents per al 2010 cap a països amb economies emergents com la Xina, el Brasil i l’Índia”, afegeix el director gerent de la Cambra.

La internacionalització no és, però, una opció a curt termini per a la majoria d’em·preses de la comarca, les quals es dedi·quen a un mercat nacional o local; són precisament aquestes les que estan més afectades per la davallada generalitzada del consum. En aquest sentit, Prats els anima a “ampliar el seu mercat”.

L’estudi s’ha dut a terme amb una mostra representativa de 350 empreses de dife·rents sectors (indústria, construcció, co·merç i serveis) de la demarcació de la Cambra de Terrassa. /// A.b.

L’estudi de la cambra identifica que la construcció és el sector amb menys prespectives/// cedida

l’elevada taxa d’atur espanyola en comparació amb la resta dels països

de l’Europa dels 15 reflecteix que la situa·ció del mercat nacional és especialment crítica. Mentre Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia preveuen un atur màxim del 10% per a l’any vinent, la taxa d’atur espa·nyola s’estima arribar a un 20%. Així ho

corrobora Pimec en l’estudi L’atur a Espa-nya i a les principals economies europees, on, a més de localitzar els punts febles del mercat nacional, com l’alt pes d’activitats de baixa productivitat, preveu que els prò·xims anys la creació d’ocupació provindrà del sector privat i no pas del sector públic, com fins ara. La patronal Pimec proposa

un estímul de la reinversió dels beneficis, més internacionalització, innovació, in·versió en infraestructures i foment de l’ac·tivitat dels emprenedors. /// REDACCIó

pimec compara l’economia espanyola amb l’europea

economiA /// ESPaNya

els empresaris vallesans encara no veuen ‘brots verds’ L’estudi de la Cambra de terrassa i l’idescat evidencia que les expectatives no milloren, especialment per part dels sectors que treballen en el mercat local

“Les empreses del Vallès han de buscar el mercat internacional per esquivar la crisi”, diu Josep Prats, director gerent de la Cambra de terrassa

-500.000

500.000

1.500.000

2.500.000

Alemanya França Itàlia RegneUnit

0

1.000.000

2.000.000

espA

nYA

Augment del nombre d’aturats des del juliol del 2007

“Jo estalvio un 3% en els meus rebuts més importants”

síBS Nòmina

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

SabadellAtlánticoEl valor de la confiança

“És senzill. Per això he domiciliat la meva nòmina a SabadellAtlántico. Perquè la seva filosofia és la del sí o sí.”

Sí a zero comissions d’administració i manteniment.

Sí a targetes de crèdit i dèbit gratuïtes.

Sí a reintegraments gratuïts amb targeta de dèbit en més de 32.000 caixers ServiRed, per a disposicions per un import igual o superior a 60 euros*.

Sí a la devolució del 3% dels meus rebuts de gas,

Informi-se’n trucant al 902 686 692, entri awww.amblanominasi.com o vagi amb la seva nòmina a qualsevol de les nostres oficines.

gratuïtament de fer totes les gestions.

*Per un import inferior, s’aplicarà un 1% sobre l’import de l’operació (mínim 0,60 euros). En caixers de Banc Sabadell, disposicions gratis per a qualsevol import.

Requisits: import de la nòmina superior a 700 euros i domiciliació d’un mínim de tres

Oferta vàlida per a nòmines domiciliades per primera vegada a les entitats del grup Banc Sabadell a partir del 20 d’abril de 2009.

RB

E n

úm. 2613/0

9

B30 265x330.indd 1 16/09/09 9:43


vueling esdevé l’aerolínia oficial de la patronal cecot

la companyia Vueling i la Cecot han sig·nat un conveni pel qual els autònoms i les

empreses associades a la patronal egarenca podran gaudir de certs descomptes en els vi·atges de negocis que facin amb aquesta aero·línia. Concretament, Vueling farà descomptes del 10% a les empreses i de fins al 50% als tre·balladors d’aquestes empreses que realitzin viatges personals. El conveni també inclou facilitats perquè els empresaris es benefici·ïn de la tarifa Flex, que permet canvis de data i hora de vols sense cost, i promocions exclu·sives per a professionals per assistir a fires i congressos.

Durant la signatura del conveni, el presi·dent de la Cecot, Antoni Abad, va dir que l’objectiu de l’acord és facilitar l’expansió de les empreses catalanes pel continent eu·ropeu, “en un moment en què la necessitat d’internacionalització és tan important”.

Per la seva part, el president de Vueling, Jo·sep Piqué, va destacar que “més de la mei·tat de vols que es fan és per negocis; no és veritat que les companyies de low cost es·tiguin només relacionades amb les vacan·ces”. En aquest sentit, Piqué es va referir a

la ruta que uneix Barcelona i Madrid, que actualment fa 10 trajectes diaris, però “que aviat seran 12”, va anunciar. Els vols a Pa·rís, Sevilla, Bilbao i Roma també augmen·taran de freqüència.

Per accedir a aquestes ofertes els treballa·dors i les empreses associades a la Cecot han de sol·licitar un codi a la patronal que els permet accedir a una pàgina web que Vueling ha creat especialment per a aquest sector. Ara com ara ja hi ha 430 empreses associades a la Cecot que han sol·licitat el codi. /// IVANA VALLESPÍN

Antoni Abad i josep piqué /// CEDIDA

AssociAcions /// VaLLÈS

la Fundació puntCAT, dedicada a la promoció i la difusió del domini .cat

a la xarxa, acaba de traslladar la seva seu a Sant Cugat. La fundació, una en·titat sense ànim de lucre creada a finals del 2004, s’ha instal·lat al nou complex d’Esade·Creàpolis. L’augment del teixit empresarial i l’entorn d’indústria i inno·vació que viu Sant Cugat en els darrers anys han estat els motius principals de l’entitat per aterrar al Vallès. Segons va explicar el president de l’organisme, Jor·di Iparraguirre, durant l’acte d’inaugu·ració de la nova seu, “l’ecosistema d’em·presa que es respira a Esade·Creàpolis” ha estat clau en la decisió de traslladar·hi la seu. En aquest sentit, també va apre·ciar el suport institucional, representat en l’acte pel regidor de Comunicació de la ciutat, Jordi Puigneró, que va qualifi·car Sant Cugat com a “capital catalana d’internet”.

L’espai virtual .cat, un domini de tipus genèric adreçat a la comunitat catalano·parlant, va celebrar el seu quart aniver·sari a la xarxa el 15 de setembre. El ba·lanç, traçat en bona mesura gràcies a la

tasca de la Fundació puntCAT, és consi·derable a aquestes altures: s’ha conver·tit en el tercer domini més empleat a Ca·talunya, encara per darrere del .com i el .es, i disposa actualment de 37.000 pàgi·nes web creades sota l’auspici d’aquesta marca catalana que demana, com a únic requisit, que els continguts web siguin en català. Les previsions són encara mi·llors: el creixement anual del 30%, rela·tivament constant durant els últims tres anys, indica que la barrera dels 100.000 dominis s’assolirà fàcilment abans de l’any 2013. /// XAVIER oRRI

puntcat és el tercer domini més usat /// LL.LL.

promociÓ econòmicA /// VaLLÈS

La fundació puntcAt instal·la la nova seu a esade-creàpolis

economiA /// CataLUNya

es hagin tancat les aixetes del finançament. ”Això, malauradament, és un problema que durarà força temps”, augura Garrofé. Se·gons revela l’estudi de la Cecot, aquests són els principals impediments per al desenvo·lupament de l’activitat empresarial, i és en aquests aspectes que les institucions hau·rien de treballar. Per fer·ho, els empresa·ris associats a la patronal catalana oferei·xen la seva recepta. D’una banda, reclamen una rebaixa impositiva, argumentant que Catalunya és la comunitat autònoma a la cua de l’Estat en incentius fiscals. En aques·ta mateixa línia, l’informe de la Cecot inci·deix també en la necessitat d’ajuts direc·tes vinculats a la investigació en innovació i desenvolupament. “Els empresaris volem que se’ns reconegui la nostra tasca en R+D, i demanem que, com a les universitats i a l’exèrcit, se’ns incentivi la innovació amb donacions a fons perdut i no només amb crèdits”, explica el secretari general de la Cecot. La segona línia de treball que han identificat un de cada tres empresaris as·sociats és la reactivació del crèdit mitjan·çant línies de finançament urgents.

A part d’aquestes demandes, que Garrofé qualifica de “conjunturals” i degudes al con·text de crisi, els empresaris van més enllà. L’estudi inclou una reivindicació històrica de la patronal catalana: la simplificació admi·nistrativa i l’agilització dels tràmits i les lli·cències necessaris per engegar aventures empresarials. /// XAVIER oRRI

es triplica en deu anys el nombre de dones empresàries

Des de l’any 2000, el percentatge de do·nes empresàries ha passat de només

el 13,8% al 36,8% en el darrer any. La dada es desprèn d’un estudi publicat recentment per la patronal catalana Cecot, que ha rea·litzat entre els seus associats per definir les principals preocupacions que es respiren en el sector empresarial i identificar els princi·pals problemes que pateixen actualment les petites i mitjanes empreses. Segons la patro·nal catalana, aquest increment de l’empresa·riat femení respon en bona mesura a l’aug·ment del nombre d’empreses dins el sector serveis. “S’ha de tenir en compte que la ma·joria d’empresàries s’ha incorporat a la ge·rència en empreses del terciari, que és el sec·tor que més ha crescut”, explica el secretari general de la Cecot, David Garrofé.

mÉs formAciÓ. Una segona conclusió re·llevant de l’estudi és l’augment en deu punts del percentatge d’empresaris associats amb un nivell d’estudis superiors. L’any 2000, no·

més un de cada quatre associats a la patro·nal havia cursat estudis superiors, mentre que enguany la Cecot calcula que el 35% dels empresaris han assolit aquest nivell de for·mació. Des de la Cecot atribueixen aquesta dada a un increment general del nivell d’es·tudis de les noves generacions, i confien que el nombre d’universitaris anirà creixent amb el temps. “És un procés natural”, explica Gar·rofé, “la franja d’estudis que més ha crescut és la d’estudis primaris i batxillerat, gairebé un 10% cada franja, i en canvi la que menys és la d’universitaris, que s’ha quedat cons·tant”, puntualitza.

preocUpAcions deL sector. Un dels ob·jectius de l’estudi era identificar els temors dels empresaris en aquests temps de crisi econòmica. La resposta ha estat l’esperada. Gairebé una de cada dues empreses apun·ten com a principal problema la debilitat de la demanda, mentre que el 41% dels en·questats lamenta que les entitats bancàri·

Un estudi de la Cecot revela també que ha augmentat la formació dels associats

Les dones prefereixen el sector terciari /// ARXIU


barcelona economic triangle es dóna a conèixer a munic

fira de terrassa arranca en motor i aposta pel low cost

El Barcelona Economic Triangle, l’enti·tat sorgida de la unió del Parc de l’Alba

(Vallès), el DeltaBCN (Llobregat) i el 22@ (Besòs) sota l’auspici de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per a la promo·ció d’aquestes àrees d’alt valor econòmic, ha estat present en la darrera edició d’Ex·poReal a Munic, el certamen de promoció econòmica més important d’Europa. La va·loració des d’aquest nou ens que uneix les àrees econòmicament més potents del Va·llès, el Llobregat i el Besòs és molt positiva i el balanç en xifres sembla prometedor: la delegació catalana torna de Munic amb més de 400 contactes professionals que prome·ten engegar futurs projectes.

David Companyon, director de comunicació de l’Incasòl, explica que la vocació d’aques·ta entitat de recent creació és justament “crear sinergies que després aportin rique·sa a aquestes àrees”. El resultat de la feina feta a Munic, tenint en compte que aques·ta fita suposava la presentació internacio·nal del Barcelona Economic Triangle, “és molt positiva i esperem recollir·ne fruits en forma de projectes a casa nostra”. Ara és moment, explicava Companyon, de se·

la vintena edició d’Expo Vallès es va diferenciar de les dinou edicions an·

teriors per icloure una zona exclusiva de·dicada a productes low cost, els articles més demandats d’aquesta area van ser la roba i els electrodomèstics. Vallès Mo·tor va ser també una de les novetats d’en·guany i un reclam molt potent de la fira. Es va decidir, per aprofitar recursos, la integració de la fira Vallès Motor a Expo Vallès. A aquesta zona es van exposar tot tipus de vehicles utilitaris de les prin·cipals marques i de marques emegents. S’hi van poder trobar cotxes nous d’oca·sió i ofertes exclusives de la fira. “Els mo·dels de cotxes més venuts han estat els de les games mitges, perì hi ha hagut un ventall molt ampli de marques”, comenta Josep Porta, gerent de Publitesa, empre·sa que gestiona la fira”.

Les dues zones ja clàssiques de la fira, la multisectorial que oferia desde informà·tica fins matrial esportiu; i la gastronòmi·ca, que com ja es habitual tenia una amplia presència en el certàmen, oferia embotits, pastissos, producters artesans i locals, i l’amplia oferta de producters alimentaris

guir treballant en tres projectes que sem·blen tenir viabilitat.

“Aquesta és la funció final de Barcelona Economic Triangle”, afegia Companyon. “En un moment de canvi de model productiu, aquesta entitat neix amb la intenció de pre·sentar una imatge de Barcelona lligada a l’economia del coneixement, amb empre·ses innovadores”. Juntament amb el Barce·lona Economic Triangle a Munic es va pre·sentar el Catalonia Innovation Triangle, l’eix estratègic format per Rubí, Sant Cugat i Cer·danyola. /// X.o.

de gairbe tota la geografía de l’estat.

La fira de Terrassa celebrada el cap de set·mana del 23 al 25 d’octubre al recinte fi·ral de Terrassa va acollir una seixantena d’empresesempreses. Pere Navarro, al·calde de Terrasa i president del Consell General de la Fira de Terrassa, i Marià Galí, president de la cambra de comerç i industria de Terrassa, van inaugurar la fira amb bones prespectives. L’organitza·ció va anunciar que de cara a l’any vinent continuaran apostant per una fira de mer·cat. /// A.b.

La delegació en un moment de la visita /// CEDIDA

Un rètol anuncia la fira expo vallès/// I.m.

fires /// VaLLÈS

fires /// tERRaSSa


miguel Ángel oliva és el director general d’abacus, una de les cooperatives més grans de Catalunya, que el 13 de novembre obrirà un nou establiment a Sant Cugat del Vallès tExt: iVanna VallEsPín /// fotoS: ll. llEbOT

miguel Ángel oliva/// Director general d’abacus

consumidors es va anar estenent ràpi·dament pel món educatiu com una taca d’oli, cosa que va permetre obrir la pri·mera botiga al cap de dos anys. Posteri·orment, ens vam adonar que no tenia sen·tit que una cooperativa de consum tingués treballadors assalariats, així que vam de·cidir que també entressin com a socis de l’empresa. Així hem arribat fins al moment actual, en què a l’assemblea el 60% dels vots el tenen els consumidors, mentre que el 40% restant és dels treballadors. Això suposa que mai no es podran aprovar polí·tiques que vagin en contra dels interessos dels consumidors.

Quins avantatges ofereix ser una cooperativa?Principalment, la implicació del personal, que alhora són socis treballadors, ja que saben que la seva feina repercutirà sobre ells mateixos. A més, el 85% dels benefi·cis es queden a la cooperativa i quan et ju·biles et quedes la teva part de capital. Crec que és un model interessant per a la gent jove, però caldria més suport per part de les administracions.

i per què no n’hi ha més?Paradoxalment, Catalunya era la primera en nombre de cooperatives a principis de segle, però la guerra va canviar la situació al Principat, mentre que a Euskadi van sa·ber aguantar el sistema. A Catalunya, no·més es mantenen les cooperatives en el sector agrari.

Quines són les prioritats de futur d’Abacus?Estem treballant, per una banda, per augmentar la nostra presència en el territori dels Països Catalans. També estem a punt de finalitzar la construcció d’una central logística a Vilanova del Camí que serà pionera tecnològicament. Paral·lelament, volem treballar en altres sectors, com el llibre digital.

tenen pensada alguna obertura més al vallès?Ens queda una població que, forçosa·ment, algun dia ha de tenir una Aba·cus, que és Terrassa. Però aquí tam·bé ens hem trobat que fins ara els preus dels locals del centre eren inassumibles per a nosaltres. De fet, Abacus sempre ha apostat prioritàriament pel Vallès. La nostra primera botiga va ser la del carrer de Còrsega de Barcelona; la segona va ser la de Sabadell, ara fa uns 30 anys, al car·rer del Forn. A més, la ciutat on més socis tenim és Sabadell, després de Barcelona, és clar. A part d’això, fa 12 anys que vam obrir la botiga de l’Autònoma, que per nosaltres va ser molt important, i fa 15 anys que vam construir el magatzem de Rubí. El Vallès és una comarca que quan viu una crisi és capaç de reinventar·se i sortir endavant. Això no ho fan totes les comarques. A més, a Sabadell i al Vallès el món del cooperativisme té una pre·sència molt important.

com va ser el naixement d’Abacus com a cooperativa?L’any 1968 un grup de mestres i de pares i mares pensaven que el material educa·tiu no era l’adequat i, a més, el català no hi existia. Llavors, aquest grup es va or·ganitzar per adquirir materials nous i trobar llibres infantils en català. Així van fundar Abacus un grup de 700 perso·nes que van aportar cada una 500 pes·setes de l’època. Aquesta cooperativa de

tindrem un entresolat de 150 metres qua·drats on es podran fer presentacions de lli·bres i que les entitats de la ciutat podran uti·litzar per fer exposicions o les activitats que ens proposin.

per què sant cugat?El nostre objectiu és arribar a tot el terri·tori de parla catalana i busquem ciutats que compleixin certs requisits quant a renda per càpita, presència de la llengua, índex de natalitat, etc. Basant·nos en això, Sant Cugat era una de les primeres de la llista. El problema de la ciutat era l’elevat preu dels locals al centre. Finalment, des de l’Ajuntament ens van ajudar a trobar el local adequat, a la plaça del Monestir.

abacus Cooperativa va néixer l’any 1968, té actualment 650.000 socis i preveu una facturació enguany d’uns 114 milions d’euros. L’em·presa té 32 establiments en·

tre Catalunya i el País Valencià, que donen feina a uns 850 treballadors anualment. Al Vallès, Abacus té botigues a Sabadell, la Universitat Autònoma i Esade·Creàpolis, però aquest novembre obre les portes una nova botiga a Sant Cugat.

com serà aquest nou establiment?Es tracta d’un gran espai de 1.100 metres quadrats, dels quals més de 700 aniran des·tinats a la venda. El més interessant és que

La cooperativa és un model interessant per a la gent jove, però caldria més suport per part de les administracionsEl Vallès és una comarca que quan viu una crisi és capaç de reinventar-se i sortir endavant

L’avantatge principal de la cooperativa és la implicació del personal


el director de caixa sabadell reclama abaixar impostos a l’empresa

E l director de Caixa Sabadell, Jordi Mes·tre, va assegurar que una de les mi·

llors solucions per superar la crisi econòmi·ca seria que l’Estat espanyol pogués sortir de l’euro per un dia per devaluar la moneda. Mestre, que va anticipar que la seva propos·ta és una “animalada”, va apuntar que la so·lució més ràpida seria “sortir de l’euro el dia 1 de gener del 2010 i el 2 de gener tornar·hi a entrar fent una devaluació del 20%”, tant dels sous com dels preus.

Aquesta recepta, segons Mestre, és el mo·del de resposta a les crisis que s’havien do·nat en èpoques anteriors, quan es decidia devaluar la pesseta per fomentar les ex·portacions i desincentivar les importaci·ons amb l’objectiu de fomentar el consum interior. El director de Caixa Sabadell va re·conèixer que la seva proposta és una “uto·pia”, però va insistir en la solució de la de·valuació i que caldria trobar una forma và·lida de dur·la a terme.

Mestre va proposar, com a alternativa, que s’apliquin polítiques fiscals que beneficiïn les empreses, perquè augmenti la inversió productiva i es generin llocs de treball. Tot i això, va reconèixer que la situació no és la més favorable: “El dèficit públic no ens ho permet”. En to de conclusió, el director de la caixa vallesana va sentenciar que “l’es·cenari és molt complicat.”

Mestre va fer aquestes declaracions en el marc de la xerrada Perspectives econòmi-ques en un escenari de crisi profunda, que va pronunciar el 16 d’octubre a la Cambra de Comerç de Sabadell. Durant la conferèn·cia, el director de Caixa Sabadell va fer una anàlisi de la situació macroeconòmica i del moment actual de l’economia espanyola, marcada per “un atur especialment greu i per una frenada de la demanda interior se·riosa”, va apuntar. Aquesta paràlisi comer·cial “està generant un increment de l’estal·vi de les famílies”, un fet que, segons Mes·tre, “ja calia”.

Sobre el procés de fusió de Caixa Sabadell amb les entitats financeres de Terrassa, Gi·rona i Manlleu, Mestre va afirmar que enca·ra no s’ha acordat quin serà el nom comer·cial de la nova entitat, ni la ubicació de la nova seu. Tot i això, va assegurar que la po·blació escollida es podria donar a conèixer d’aquí a pocs dies. /// IVANNA VALLESPÍN

Jordi mestre considera que si fos possible caldria devaluar la moneda per recuperar-se de la crisi

entitAts finAnceres /// SaBaDELL

jordi mestre defensa aplicar noves solucions per fomentar el consum /// CEDIDA

caixa terrassa representarà un terç de l’entitat fusionada

la nova caixa d’estalvis que ha de néi·xer de la fusió entre Caixa Terrassa,

Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Caixa Gi·rona ja té definides la participació i repre·sentació de cadascuna d’elles. Les dues caixes vallesanes tindran el mateix pes, un 35%, de manera que entre les dues su·peraran la majoria qualificada. En el cas de Caixa Girona, l’entitat presidida per Ma·nel Serra estarà representada amb el 23%, mentre que la caixa osonenca de Manlleu només comptarà amb el 7% de la nova en·titat. Aquests percentatges seran d’apli·cació en el repartiment de cadires en els òrgans de govern, l’estructura organitza·tiva i la distribució de càrrecs.

eLs criteris. La representació ha quedat establerta en funció de dos criteris. D’una banda, la dimensió de cada caixa, i de l’altra, el balanç econòmic. Aquesta distribució, i el conjunt de la fusió, és un acord provisional de la negociació que queda pendent d’apro·vació en les diferents assemblees de cada caixa. La cita d’aquests encontres que po·saran fil a l’agulla en la fusió serà a mitjans de desembre, perquè la nova entitat d’estal·vis, encara sense nom, comenci a caminar

el gener de l’any vinent. La nova caixa se si·tuarà, tan bon punt entri en el mercat, en el tercer lloc del rànquing de les caixes catala·nes i el vuitè en l’àmbit estatal, gràcies als 35 mil milions en actius, els 33 mil milions en dipòsits administrats i els tres mil mili·ons en recursos propis.

enigmes. El principal misteri que encara envolta la nova caixa d’estalvis és el nom que tindrà. Sortirà d’una baralla de tres propostes finalistes d’entre les deu mil que han enviat els empleats de les diferents entitats. /// XAVIER oRRI

seu social de caixa terrasa /// ISAbEL mARQUèS

entitAts finAnceres /// tERRaSSa

mestre va recordar que en el passat es fomentaven les exportacions devaluant la pesseta


sabadell recupera part de la mobilitat a l’entorn dels fcg

les obres del perllongament dels Fer·rocarrils a Sabadell avancen segons el

previst. Prova d’això és la recuperació del trànsit per la superfície de l’avinguda Jo·sep Tarradellas. A l’estació de la Creu Alta ja ha començat la construcció de la llosa de la superfície, i el restabliment del tràn·sit pel carrer Pi i Margall està previst per a principis del 2010. La ronda de Navacerra·da encara es troba en plena construcció.

4,2 QUiLòmetres i 4 estAcions noves.

El projecte Metro Sabadell suposarà 4,2 quilòmetres nous de via i 4 estacions. El

servei unirà el centre de la ciutat (esta·ció Plaça Major) i el centre comercial i de negocis (estació Eix Macià), i arribarà fins a la zona residencial de Ca n’Oriac. A més, està previst un intercanviador de la Renfe a l’alçada de Plaça Espanya, així com la remodelació de Sabadell·Estació i la substitució de l’estació Sabadell·Ram·bla, on ara acaba la línia, per una nova es·tació a la plaça Major que permetrà igual·ment donar servei a les persones usuàri·es de la zona. La línia s’acabarà a Ca n’Oriac, on és viable una futura línia cap a Castellar del Vallès. /// A. bELLoRbÍ

Les obres del perllongament dels fgc a sabadell al seu pas per l’avinguda tarradellas /// CEDIDA

montcada proposa construir l’estació darrere la nau d’Adif

E l conflicte entre els veïns del barri de Can Sant Joan i l’empresa Adif es tro·

ba en vies de resoldre’s gràcies a la darre·ra proposta de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. El consistori proposa que la nova estació s’instal·li entre el dipòsit de balast i la nau que Adif acaba de construir i que és el moll de l’os d’aquest assumpte. Els veïns del barri s’han oposat durant els últims me·sos a la construcció d’aquesta nau, perquè consideren que els encaixona encara més el barri, i l’Ajuntament havia pensat preci·sament en aquells terrenys per construir·hi la nova estació. Actualment la nau d’Adif, d’uns deu metres d’altura, ja està pràctica·ment aixecada i els veïns ja no tenen gaires esperances de revertir aquest fet, malgrat els esforços municipals en contra de la nau. Ara només esperen que la promesa de l’es·tació es compleixi i puguin veure’s recom·pensats en certa mesura del que conside·ren un “greuge”.

mAL menor. La proposta, que implica construir la nova estació darrere de la nau, uns metres més enllà del que pretenia l’Ajuntament, suposa un “mal menor” per als veïns. José Luis Conejero, president de

l’associació veïnal de Can Sant Joan, es la·mentava de la situació: “Ens agrada aques·ta solució? Doncs no especialment, però tant de bo ho aconseguim, perquè és la mi·llor opció que tindrem”.

pendents d’Adif. El que ara falta perquè el projecte arribi a bon port és l’acord de totes les parts implicades. Des del Minis·teri de Foment es veu amb bons ulls la pro·posta del consistori. Però la decisió depèn també d’Adif, que probablement condicio·narà la seva aprovació al manteniment de la nau. /// XAVIER oRRI

imatge de la possible ubicació de l’estació /// I.m.

infrAestrUctUres /// moNtCaDa i REixaCinfrAestrUctUres /// SaBaDELL

fires /// SaBaDELL

L’iAm assoleix una xifra de negoci de 200 milions d’euros

l’International Air Meeting, la fira del sector de l’aeronàutica que va

tenir lloc a Barcelona i Sabadell el pri·mer cap de setmana d’octubre, va asso·lir la xifra de més de 15.000 visitants, 2.000 d’ells, professionals. A més, els or·ganitzadors calculen que aquesta sego·na edició del Saló Internacional de l’Ae·ronàutica ha tancat les portes amb una xifra de negoci estimada de 200 milions d’euros. Enrique Lacalle, president del comitè organitzador de l’IAM va apun·tar que aquests resultats “consoliden el saló com la cita per al sector aeronàutic a Espanya i un punt de referència inter·nacional. A partir d’aquest segon saló, l’IAM se situa al calendari internacional com una cita ineludible cada dos anys”.

En el Saló Internacional de l’Aeronàuti·ca, també conegut com International Air Meeting (IAM 2009), celebrat a Fira Sa·badell, hi van participar 163 empreses (65 de les quals, amb estand) i s’hi van exposar unes 40 aeronaus. De forma paral·lela al saló, va tenir lloc l’Aircraft Outlet, un espai dedicat a la compraven·da d’aeronaus d’ocasió, que es va ubicar a l’aeroport de Sabadell. A més, es van programar espais de debats i reflexió, com ara la jornada professional sobre el projecte Galileo, la trobada d’empreses del sector aeroespacial, el III Simpòsi·um Internacional de l’Aeronàutica i l’as·semblea general del BAIE (que agrupa les entitats i empreses catalanes del sector). /// IVANNA VALLESPÍN

L’objectiu de la setmana de l’aeronàutica és consolidar Barcelona i la regió metropolitana

L’alcalde de sabadell, manel bustos, durant la inauguració de l’iAm. A dalt, una imatge de la fira /// CRèDIT


Malgrat que el nou centre d’Esade de Sant Cugat ja està en ple funciona·

ment des de principis de curs, el passat di·lluns 26 d’octubre el complex va rebre la inauguració oficial per part dels Prínceps d’Astúries.

En aquesta data assenyalada el director ge·neral d’Esade, Carlos Losada, ha destacat el caràcter pioner de l’escola de negocis cata·lana per haver·se avançat 50 anys a la me·todologia de Bolonya. “Des que l’any 1958 fem servir un sistema d’estudi basat en po·tenciar les aptituds i el treball dels alumnes dins i fora de l’aula.” En aquest sentit, co·menta Losada, el centre de Sant Cugat for·ma estudiants de 38 països diferents amb una orientació encaminada no a reproduir el que passa al món econòmic sinó a trans·formar·lo i millorar·lo”. El reconeixement portes en fora de la institució té el potent aval del Financial Times que ha col·locat el Master Business Administration (MBA) d’Esade en el lloc més alt del rànquing mun·dial en aquesta disciplina.

Certament la vocació internacional d’Esade la demostren la varietat de cultures repre·sentades en el seu alumnat. Segons el dele·gat de classe del màster en Management In·ternacional, l’italià Marco Biancardi, “Esade té un renom que permet que empreses de tot arreu vinguin a Sant Cugat a interessar·se per nosaltres”. Així mateix l’estudiant del màster en Markiting Management l’ucraï·nesa, Maryna Katryk, val la pena pagar els més de 20.000 euros que val el màster per·

què a banda de ser un curs 100% en anglès aquí hi ha un ambient d’intercanvi de cul·tures més gran que a universitats del Reg·ne Unit o els Estats Units”. Concretament, el primer campus Bolonya, ja té uns 1.500 es·tudiants de fins a 40 nacionalitats diferetns, matriculats als màsters Bolonya i al Grau en Direcció d’Empreses–BBA.

També les empreses són un indicador del reconeixement d’Edade. La responsable de recursos humans de Henkel a l’estat espa·nyol, Olga Iturralde, valora especialment la capacitat de l’alumnat d’enfrontar·se als problemes reals de l’empresa tan bon punt acaben els graus universitaris. L’empre·sa santcugatenca de consultoria aplicada FlowLab, instal·lada al complex veí de Cre·àpolis, també posa èmfasi en el fet que tant a nivell de noves tecnologies com a trac·te amb clients i companys de feina l’alum·nat d’Esade entra al mercat laboral més ben preparat que la majoria d’estudiants d’al·tres universitats.

El nou campus d’Esade Sant Cugat ocupa 21.760 metres quadrats i està situat en un dels punts empresarials i d’innovació més dinàmics d’Europa que engloba l’eix B30, el Parc Tecnològic del Vallès, el Sincrotó Alba i el futur EsportParc Internacional Catalu·nya. Des del febrer del 2009, la nova àrea docent integra tots els centres d’investiga·ció de l’escola, la llicenciatura d’Administra·ció i Direcció d’Empreses, el programa BBA (Bachelor in Business Administration) i els Màsters Universitaris. /// J. R. ARmADÀS

imatge de la sessió acadèmica que es va obrir al públic i a la premsa. A la dreta, vista aèria del campus i entrada a la universitat. /// CRèDIT

eQUipAments ///SaNt CUgat

esade exhibeix el seu model de bolonyaEls Prínceps d’astúries inauguren oficialment el nou campus que ja compta amb 1.500 estudiants de nacionalitat diferents


pimes /// moL-matRiC

mol-matric, plantant cara a la crisi amb la fórmula cooperativa

La unió dels treballadors durant la recessió viscuda als anys vuitanta va fer sorgir fa 27 anys aquesta cooperativa de Barberà PER: iVanna VallEsPín

La cooperativa Mol·Matric S.C.C.L. va néixer l’any 1982 de les cendres d’una altra empresa de matriceria que va tancar, i en què un grup de treballadors va aconse·

guir quedar·se amb una part de les instal·lacions i de la maquinària. Els empleats, llavors, es van organitzar i van obrir una cooperativa, que actualment formen 33 socis, l’última d’aquest sector que queda a Catalunya.

Mol·Matric és una empresa dedicada a la fabricació de matrius i utillatge, que fins al 2005 només treballava per al sec·tor de l’automòbil. Concretament, des

d’aquesta nau de Barberà elaboren peces de la xapa per a vehicles de les principals grans marques de vehicles. Però fa qua·tre anys van decidir diversificar el negoci i explorar altres mercats, “perquè vèiem que s’apropaven temps complicats per al sector de l’automòbil”, afirma Fernan·do Cid, responsable de l’empresa. Així, van iniciar els treballs per començar a in·troduir·se en el mercat del ferrocarril; en aquest àmbit Mol·Matric ha elaborat pe·ces per a la línia 9 del metro de Barcelona i elements per a trens dels Estats Units.

Un altre dels nous sectors al qual han co·mençat a dedicar·se és el de l’energia eòli·ca i, concretament, fabriquen bàsicament

diferents suports que s’utilitzen en els ae·rogeneradors. Tot i que l’eòlic està consi·derat com un dels sectors amb més po·tencial de futur, Fernando Cid afirma que és un mercat que actualment “s’ha estan·cat” a Espanya, a causa de la crisi. La co·operativa, però, continua treballant en aquest àmbit gràcies a projectes de parcs eòlics que s’estan fent a Rússia o l’Índia.

Amb vista al futur, l’empresa barberen·ca espera poder introduir·se en el mer·cat aeronàutic a partir del 2012, ja que és quan calculen que poden tenir a punt els requisits i les certificacions especí·fics que requereix aquest sector. “Potser fem alguna cosa abans, ja que quan tre·balles amb elements auxiliars, pots fer·ho sense la certificació, i això ens serviria per anar prenent contacte amb el sector”, afirma Cid. Un altre dels plans de futur de la cooperativa és expandir·se i obrir noves fàbriques, uns pensaments que la crisi va aturar, però que esperen rem·prendre aviat.

cOnTra la crisi, DiVErsificaciÓ

La crisi està fent que sectors com el del ferrocarril i l’eòlic visquin una frenada, ja que “depenen bàsicament de subven·cions i de fons estatals”, afirma Cid. Tot i que assegura que la davallada no ha estat tan gran com la del sector de l’automòbil, l’empresari constata que “ens han reduït la grandària i els costos de comandes de ferrocarril i d’eòlica”.

Tot i això, Mol·Matric manté un bon es·tat de salut i la feina no els falta; Cid asse·gura que “la diversificació del negoci és el que més ens ha ajudat” per no patir tant els efectes de la crisi. A més, “el problema del sector de l’automòbil és que cada cop et volen pagar les comandes més tard, de manera que tu has de costejar tot el pro·cés de producció. En canvi, en l’eòlica i el ferrocarril, els terminis de pagament són inferiors. I això és molt important, sobre·tot ara que els bancs no donen diners”.

En aquest punt, Fernando Cid es mostra molt crític amb l’actitud de les entitats financeres: “Ara, el primer que et diuen és que les empreses són poc solvents. Però això no és així. Les empreses són igual de solvents ara que fa un any, el problema és que han canviat les exigèn·cies de bancs i caixes”.

1 /// fErnanDO ciD, sOci DE la cOOPEraTiVa. DAVANT UNA DE LES PE-CES QUE FAbRIQUEN PER A VAGoNS DE TREN

2 /// suPOrT PEr a aErOgEnEraDOrs. EL SECToR DE L’ENER-GIA EòLICA ÉS EL DAR-RER oN S’HA INTRoDUïT moL-mATRIC

3 /// EsTrucTura D’auTOMòbil. LA CooPERATIVA bAR-bERENCA VA FAbRICAR DIFERENTS PECES PER AL NISSAN PATHFINDER/// I. mARQUèS

ubicaciÓPol. ind. Santiga. Barberà del Vallès

anY DE funDaciÓ1982

nOMbrE DE TrEballaDOrs50 (33 socis)

facTuraciÓ5 m€ (previsió 2009)

moL-mAtric

1 ///

3 ///2 ///

“LES EmPRESES SóN igUaL DE SoLVENtS aRa qUE fa UN aNy, EL PRoBLEma éS qUE HaN CaNViat LES ExigÈNCiES DE BaNCS i CaixES”


infrAestrUctUrA /// BaRCELoNa

L’aeroport del prat ja té sales vip

la nova T1 de l’aeroport del Prat ha posat en funcionament tres noves sales VIP i

tot un seguit de serveis addicionals per als treballadors i els passatgers de la terminal. Un total de 4.000 metres quadrats inclouen tres sales VIP, una zona wellness amb un circuit termal, una perruqueria i una àrea lúdica on l’usuari pot gaudir d’una partida de golf amb un simulador.

LLiUre disposiciÓ. Una de les novetats d’aquest producte gestionat per l’empresa Gestió i Serveis Trade Center és que tothom té accés a l’espai VIP. Tant la sala VIP Pau Ca·sals, per a vols amb destinació a la Unió Euro·pea, com la sala VIP Miró, per a vols interna·cionals, van adreçades a qualsevol usuari de l’aeroport, tant per als passatgers de classe bu-siness com per a la resta d’usuaris i treballa·dors de les instal·lacions. No obstant això, les sales VIP amb zones de descans amb televi·sor i sofàs, taules de billar, connexió a internet, premsa i servei d’hostaleria són gratuïtes per als passatgers de classe business, però per a la resta d’usuaris tenen un cost de 25 euros.

El director general adjunt de Gestió i Serveis Trade Center, Francisco Ruiz Mañas, explica que “ara mateix estem començant a comer·cialitzar les targetes BCN VIP PASS, que ofe·reixen altres opcions d’accés: Premium, Pre·mium Plus, Elite i targetes DAY, ideals com a regal d’empresa”.

Els serveis dedicats a la bellesa i la zona d’oci tenen un suplement per poder·hi accedir. Els espais de wellness disposen d’un circuit ter·mal, una zona de massatges, el servei de raig UVA i una perruqueria. El preu d’una partida de billar és de 2 euros i jugar mitja hora al si·mulador de golf costa 10 euros.

projecte poLivALent. La nova oferta de la terminal se suma a la iniciativa del Cen·tre de Negocis, que funciona des de princi·pis d’aquest estiu. De moment la valoració d’aquest Centre de Negocis és molt positiva, ja que l’usuari té tots els serveis d’un hotel i una oficina aglutinats en 2.600 metres qua·drats, sense haver de sortir de l’aeroport.

El caràcter polivalent del Centre de Negocis està pensat per ser un punt de referència per al món empresarial nacional i internacional. “L’empresari pot organitzar una reunió de treball, celebrar un coffee break o anar una estona al fitness”, comenta el director gene·

ral adjunt de l’empresa encarregada de la gestió del projecte.

font d’inspirAciÓ. Totes dues iniciatives formen part d’un projecte de promoció de la nova terminal per convertir l’aeroport del Prat en un punt de trobada internacional amb serveis de qualitat. Segons explica Fran·

Els empresaris podran gaudir d’una zona d’oci, d’un circuit termal i de perruqueria

cisco Ruiz Mañas, és el resultat “d’observar altres aeroports internacionals i estudiar les necessitats dels usuaris actuals d’aquestes instal·lacions”. Està previst que aproxima·dament 20.000 persones utilitzin anualment el Centre de Negocis i que més de 400.000 persones gaudeixin de les sales VIP de la T1 de l’aeroport. /// L. CoRbELLA Zona de descans /// AERoPoRT DE bARCELoNA

totHom té aCCéS a L’ESPai ViP, taNt ELS PaSSatgERS DE CLaSSE ‘BUSiNESS’ Com La RESta D’USUaRiS


the Olympics of 1992 put Barce·lona on the map in a way few people had predicted. Even before the games took place however, they were attracting foreign firms keen to service

the organisers’ needs. One such company was Doublet, a French family·owned firm that opened its doors here in 1989 and has never looked back in its quest to conquer the peninsular.

Originally a textile company dating back 200 years, Doublet is now an event-driv-en business that sells everything custom·ers need to put on events and promote products; stages, flags, stands and dis-plays. Its largest contract is to provide all the road·side barriers for cycling’s Tour de France race. The company’s initial interna·tional expansion was into the U.S. and it has since developed a presence in seven coun·tries via start·ups, alliances or acquisitions.

Doublet’s Spanish subsidiary is in Castellar del Vallès where Managing Director, Olivi·er Perrault, has been leading a close-knit team of locally recruited staff for over 10 years. It sources a wide range of products for the Iberian market and prepares care·fully thought·out catalogues with a strong

environmental theme. The company turns over €5m a year, is the biggest sup·plier to country’s network of town coun·cils, and services several of its large banks and retailers.

a culTural fiT

Perrault, a French national, was aged 25 when he came to Barcelona and arrived with few preconceptions. Perhaps part·ly due to this, his experience has been de·cidedly positive. He cites several aspects of life here that have made a favourable im·pression; initially distant relationships that have become firm friends, the absence of any negative reaction to his primitive Cat·alan skills, and a very diligent approach to working life.

Having worked in France and Brazil, and managed staff in Portugal and elsewhere in Spain, it is the last of these that has sur·prised him most. In his words, “The Catalan approach to work seems so different to the national stereotypes that, at times, it feels like another country altogether”. Asked to describe this approach, he simply calls it ‘balanced’. He adds that nowhere else has he witnessed such a strong drive to trade internationally, and without the domineer·ing attitude shown on occasions by some

nations – including his own!

barcElOna as a basE

At a practical level, Perrault speaks high-ly of the support he has received from bod·ies such as CECOT and Sabadell’s Chamber of Commerce. They have provided every·thing from training courses to consultancy to mystery shopping. “We may be part of a international group”, says Perrault, “But, at a local level, we are only an SME and this type of help has been essential to our growth here”. One key challenge he sees for the future, however, is to encourage a fun·damental shift in thinking on environmen·tal issues. Here, he detects a big divide be·tween Spain and his native France. There, companies have made real changes in the way they procure materials and operate businesses, whilst here he feels most firms are still paying lip service.

Perrault’s biggest challenge has been selling to the rest of Spain. Doublet Ibérica is prima·rily a distribution business and the efficien·cies of Barcelona’s port and road network have proved a big advantage. However, the company also designs and installs projects and has discovered that physical proximi·ty to its clients is critical. Since opening of·fices in Madrid, Valencia, Seville and Bilbao, Perrault has seen revenues from outside Catalonia rise to 70% of total sales. Barcelo·na’s ever·increasing flight and train options mean he can easily reach clients such as the Madrid Metro, and be reached by colleagues from Doublet Germany and UK who visit Castellar regularly for training. In fact, were it not for these developments, Perrault admits, he would have needed to relocate the opera·tion to Madrid by now.

Perrault himself has been asked to transfer back to France more than once but has always resisted fiercely. Asked to dissect the Catalan formula that appears to suit him so well, he returns to the word ‘balance’; whilst he enjoys being amongst fiery Mediterraneans who at times can take issues so much to heart, the common sense attitude of his colleagues towards working life also means he can run his firm efficiently and get time with his friends and family. Could this winning combina·tion be in some way linked to the famously contradictory traits of ‘Seny’ and ‘Rauxa’? Who is to know!

Keen:iNtERESSaDES

QUest:RECERCa

event-driven:qUE ViU DELS ESDEVENimENtS

stAges:ESCENaRiS

dispLAYs:ExHiBiCioNS, ExPoSiCioNS

cLose-Knit:BEN tEixit

tUrns over:faCtURa

witnessed:oBSERVat

drive:imPULS

speAKs HigHLY of:PaRLa moLt Bé

mYsterY sHopping:CLiENt iNViSiBLE

sme:PimE

pAYing Lip service:moStRaR-SE EN aCoRD SENSE

UNa VERitaBLE CoNViCCió

revenUes:iNgRESSoS

reAcH:aRRiBaR a VEURE

to sUit Him:Li qUEDa Bé / Li Va Bé

fierY:fogoSoS

dictionArY

sprint idiomes

EDifiCi tRaDE CENtER

av. Corts Catalanes, 7 · 08173 · Sant Cugat 93

552 85 28

[email protected]

doublet’s spanish managing director, olivier perraultl /// CEDIDA

Doublet, multinacional d’origen francès dedicada a la fabricació d’equipaments per a col·lectius, radiografia el mercat català, després de dues dècades instal·lada a Castellar del Vallès

A Different View

inter-views /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès · Secció patrocinada per sprint idiomes


Les missions d’intercanvi de la cambra miren a europa

la internacionalització empresarial i els contactes interestatals són dos dels ob·

jectius que busca la Cambra de Terrassa amb les missions empresarials que connecten empreses d’aquí amb negocis d’un altre país. L’última missió de la Cambra va ser a Alema·nya a mitjans d’octubre i hi van participar set empreses, de les quals quatre estan instal·lades a la comarca. Martí Pasqual, de Pasqual Arnella –creació d’expositors–, valora molt positivament la seva primera missió: “De les vuit empreses alemanyes amb què ens vam entrevistar, dues ens han fet una comanda i amb les altres seguirem en contacte”. Pasqual Arnella està a l’expectativa, ja que “les missi·ons donen fruits a mitjà i llarg termini”.

La Cambra va organitzar una altra missió a Montenegro, Sèrbia i Croàcia. “El mercat balcànic és un dels més emergents d’Euro·pa”, afirma un dels participants, Joan Ma·nel Guerra, d’Hitecsa –aires condicionats–. Montenegro i Sèrbia es van separar ara fa tres anys i l’activitat empresarial estava cen·tralitzada a Sèrbia, de manera que Monte·negro es dibuixa com un mercat fort en po·tència. A més, Alemanya, Rússia i Itàlia han invertit força en infraestructura turística.

Guerra també valora positivament la mis·sió, i afegeix: “He fet molts contactes, és un mercat molt adient per al meu sector”.

missiÓ inversA Amb tUrQUiA. Vuit em·preses turques van visitar Terrassa per re·unir·se amb un total de 40 empreses cata·lanes del sectors de la construcció, l’ali·mentació, l’il·luminació i les energies renovables. La Cambra ja ha organitzat dues missions inverses més, amb Sèrbia i Fran·ça, el 2009. Aquesta pràctica és una bona fórmula per a les empreses locals per estal·viar recursos. /// A.b.

grup d’empresaris turcs a la cambra /// CEDIDA

AssociAcions ///tERRaSSa

merç americana. La trobada del desem·bre té previst parlar de màrqueting, amb un representant de l’empresa Microsoft a Catalunya. En aquestes trobades, a part de promoure el conegut networking, també “donem suport a empreses i els ajudem a innovar, expandir·se o fer canvis d’estratè·gia”, afegeix el president de l’SCIBC.

Actualment, el grup té al voltant de 150 s0cis, però confia a arribar “a més de 200 membres abans que acabi aquest any”. For·mar part d’aquesta associació és gratuït ara com ara, ja que més endavant, amb l’esta·bliment de serveis per als socis, com des·comptes en vols, hotels, restaurants, accés a informació, es preveu fixar un quota.

Tot i descriure’s com a international, l’SCIBS és obert a tothom, empresaris au·tòctons o forans, però amb l’esperit de mi·llorar, fomentar les relacions i internacio·nalitzar·se. /// A. bELLoRbÍ

scibc neix per fomentar els contactes entre els empresaris

sant Cugat International Business Cen·ter és una iniciativa pensada per un

grup d’empresaris i professionals estran·gers que viuen i treballen a Sant Cugat. Daniel Razniewski, un polonès instal·lat a la ciutat, n’és l’impulsor principal. La idea va sorgir en una trobada amb motiu del Dia d’Europa a l’Ajuntament de Sant Cugat. “Vaig veure que hi havia molts empresa·ris estrangers, però no ens coneixíem en·tre nosaltres”, diu Razniewski. El primer pas va ser crear una plataforma per estar en contacte, però després va sorgir la ne·cessitat d’una organització “més professi·onal i transversal”.

Aquest particular club es reuneix cada pri·mer dijous de mes per atendre conferèn·cies i ponències interessants per als em·presaris. Per exemple, a l’octubre es van reunir al Sant Cugat Hotel i van tractar les fusions i adquisicions; com a convida·da d’honor hi va assistir la cambra de co·

L’associació disposa de més de 120 membres i espera arribar als 200 aquest any

els memebres del scibc es reuneixen cada primer dijous de mes /// CEDIDA

AssociAcions /// SaNt CUgat

ObJEcTiu:

Networking i internacionalització

DirigiT a:

Empresaris emprenedors

www.scibc.net

scibc


grans empreses /// Circutor

fa 36 anys que l’empresa treballa en el camp de l’eficiència energètica, però aquests darrers mesos ha fet un salt endavant per introduir-se en el món dels vehicles elèctrics PER: iVanna VallEsPín

Circutor, la saviesa de l’estalvi energètic i de l’exportació

Ramon Comellas i Ramon Pons van fundar Circutor l’any 1973, uns anys mar·cats per la crisi del petroli. Aquest fenomen va influir d’alguna manera en l’espe·

rit generacional de l’empresa, ja que des de bon principi Circutor va néixer vinculat a uns valors d’estalvi i d’eficiència ener·gètica, en aquest cas, aplicada al sector elèctric. Actualment, és habitual parlar d’eficiència energètica, però Comellas re·corda que fa 35 anys “era molt més com·plicat, perquè l’energia elèctrica era més barata i no hi havia tanta consciència me·diambiental. Ara, quan es parla d’eficièn·cia, la gent no només pensa en els diners

1 ///

1 /// sEu DE circuTOr a VilaDEcaValls. L’EmPRESA VA NÉIXER A TERRASSA, PERò ES VA TRASLLADAR A LA UbI-CACIó ACTUAL EL 2002/// I. mARQUèS

Macià de Sabadell. En total, Circutor ja ha instal·lat un centenar de punts per tot l’Estat, però també n’han col·locat a No·ruega i Polònia. “El problema és que el mercat a Espanya encara està molt verd, perquè no hi ha vehicles elèctrics als car·rers, però per algun lloc hem de comen·çar”, apunta Comellas.

cOMarca DE bOns PrOfEssiOnals

Circutor, nascuda a Terrassa, té actual·ment la seu central a Viladecavalls, però a la cocapital vallesana conserva unes oficines, on s’ubiquen la secció de ven·des, un magatzem i el departament de R+D. Precisament, el grup destina el 5% de les vendes al seu departament de R+D,

darrer àmbit és el més nou i alhora el que més està proporcionant notorietat pú·blica a l’empresa, ja que han estat els pri·mers a comercialitzar aquest mètode.

El sistema de recàrrega de vehicles elèc·trics permet que qualsevol tipus de vehi·cle elèctric –ja sigui un cotxe, una moto·cicleta o un vehicle industrial– pugui re·carregar la bateria d’una forma còmoda i ràpida. Es tracta d’uns pilons que incor·poren un endoll, on es connecten els ve·hicles, que s’estan començant a instal·lar en aparcaments públics, en benzineres o a la via pública. De fet, al mes de maig Cir·cutor va presentar la primera estació de càrrega al carrer, que està ubicada a l’Eix

que s’estalviarà, sinó també en les tones de CO2 que no s’emetran. Això, abans, era impensable”.

Circutor és un dels cinc primers produc·tors mundials de condensadors. De fet, si es posés sobre una superfície el poli·propilè que han gastat per fer condensa·dors durant aquests 35 anys, es podria co·brir tota la Península Ibèrica. L’activitat del grup Circutor es reparteix en cinc divi·sions: la compensació de l’energia reacti·va (on fan condensadors i filtres d’harmò·nics), la protecció i control (diferencials), la mesura, el metering (comptadors del consum a les llars i les indústries) i la càr·rega de vehicles elèctrics. De fet, aquest


que està format per uns 70 enginyers. Es tracta d’un dels elements més impor·tants de la companyia, tot i que Come·llas puntualitza que “el més important és la innovació, anar un pas al davant de la competència. Avui els coneixements els té gairebé tothom, però qui guanya el mercat és aquell que aconsegueix fer el producte més de pressa. La tecnologia, cada cop més, és una qüestió de cames”.

Quant a la producció, el 70% es realitza al Vallès, entre les plantes de Terrassa i Santa Perpètua de Mogoda, mentre que la resta es fa a Alcobendas (Madrid), la República Txeca, l’Argentina i l’Índia. En aquest sentit, el cofundador de Circutor, que se sent molt arrelat al territori, des·taca els dos punts forts de la comarca: “El primer és un potent món universita·ri, com a Terrassa, que ha permès atreu·re i concentrar molts enginyers i això ha permès que la ciutat es reciclés després de la crisi del tèxtil. El segon és que te·nim una gran concentració de professi·onals de tots els rams, així que quan ne·cessites alguna cosa, sempre trobes algú aquí a prop que t’ho fa bé”. Com a punt dèbil, apunta la mobilitat i el col·lapse de les infraestructures.

grans ExPOrTaDOrs

Un dels punts forts de Circutor és l’ex·portació; el grup serveix clients de més de 100 països i exporta al voltant del 50% de les vendes. Això suposa un dels pilars de la supervivència de l’empresa: “No·saltres treballem amb una veta de mer·cat molt petita, necessitem estar pre·sents a molts països”. El grup exporta no només al mercat europeu, sinó també a Amèrica i l’Àsia, especialment a Indonè·sia, la Xina, Corea i el Japó.

Precisament el mercat exterior continu·arà sent una de les prioritats de la com·panyia, ja que, segons afirma Comellas, “on podem créixer els pròxims anys és en l’exportació, per dues raons: perquè la crisi és més acusada a Espanya i per·què alguns productes ja els tenim molt implantats a l’Estat”. L’Índia, els Estats Units, el Brasil, Rússia i Turquia són les destinacions principals que la compa·nyia es marca per al futur.

De fet, les exportacions han ajudat Circutor a parar el cop de la crisi actual i compensar així el descens de les vendes del mercat nacional. Un altre element que els ha ajudat per sobreviure en temps difícils és, segons Comellas, tenir alguna cosa al calaix: “Amb el dia a dia vas prou atabalat amb el que et demanen els clients, però quan en algun moment baixa la producció, llavors recordes els projec·tes que havies guardat al calaix, i és quan pots treure nous productes al mercat i això t’ajuda a revitalitzar·te. De fet, si no hagués estat per la crisi, no hauríem pogut dedicar tants esforços al sistema dels vehicles elèctrics”.

2 /// raMOn POns (EsQuErra) i raMOn cOMEllas. AmICS DES DE L’ESCo-LA, VAN FUNDAR CIRCU-ToR ARA FA 36 ANYS/// I.m.

3 /// 900 TrEballaDOrs. EN EL GRUP CIRCUToR, FoRmAT PER CINC mAR-QUES, TREbALLEN GAI-REbÉ UN mILER DE PER-SoNES. UNES 70 Ho FAN EN R+D/// I.m.

4 /// El 70% DE la PrODucciÓ Es fa al VallÈs, A LES PLANTES DE TER-RASSA I SANTA PERPè-TUA DE moGoDA/// I.m.

5 /// El sisTEMa DE rEcÀrrEga DE VEHiclEs ElÈcTrics. ÉS LA GRAN NoVETAT APoRTADA PER CIRCU-ToR, PER FomENTAR LA ImPLANTACIó D’AQUEST mITJÀ ECoLòGIC/// I.m.

sEcTOr: Eficiència energètica elèctrica

ubicaciÓ: Viladecavalls

anY DE funDaciÓ: 1973

900 treballadors

r+D: 70 enginyers

ExPOrTaciÓ: 50% vendes

facTuraciÓ: 140 milions d’euros l’any 2008

circUtor

2 ///

4 ///

5 ///

3 ///


emprenedors /// Cactus Disseny

Està sorgint una nova generació d’emprenedors amb uns valors diferents, que prioritza les actituds respectuoses amb les persones i l’entorn per sobre d’un major marge de benefici PER: iVanna VallEsPín

Cactus Disseny, ètica i solidaritat al servei de la imatge gràfica

El disseny gràfic és una for·ma per comunicar un missat·ge clar i directe. Com tot, qual·sevol eina es pot utilitzar per a una bona causa, però la cohe·rència rau en el fet de comu·

nicar valors ètics, i també aplicar·los. Això és el que fan al petit estudi sabadellenc Cac·tus Disseny, on tenen clar que un dels seus valors principals són les persones. Tal com afirma una de les fundadores de l’empresa, Ariadna Albareda, “nosaltres havíem treba·llat prèviament en empreses europees i això ens ha fet tenir una concepció de l’empresa·ri i del cap no com un manaire, sinó com un líder que ajuda i motiva els treballadors”.

Amb aquest punt de partida, Cactus desen·volupa una política àmplia de responsabili·

tat social corporativa (RSC), centrada en as·pectes com la conciliació, la solidaritat o la sensibilitat pel medi ambient. “És molt més rendible per a una empresa ser bona perso·na i cuidar els teus treballadors. És igual que quan tens una màquina, li has de posar oli, però no li dónes el pitjor oli del mercat, se·ria poc intel·ligent”, afirma Albareda. Això sí, “s’ha de tractar bé el bon treballador”, matisa, la persona responsable, no qui se n’aprofita i escalfa la cadira. Tot això li ha permès a Cac·tus rebre el premi Ressort a la RSC, concedit pel Departament de Promoció Econòmica de Sabadell i la Diputació de Barcelona.

Cactus és un estudi de disseny que desen·volupa una gran varietat de projectes, com ara col·leccions de cromos, catàlegs d’agèn·cies de viatge, guies de manipuladors d’ali·

ments, packaging, entre d’altres. Però tenint en compte els sòlids valors de l’empresa, al voltant del 30% de les tasques les dediquen al disseny solidari, sense remunerar, per a enti·tats socials i ONG, principalment de Sabadell.

Aquests emprenedors vallesans tenen un codi ètic molt definit, que els ha portat a dir que no a alguns projectes que no s’hi adequaven. Però els seus principis mai no els han tancat les portes, sinó que ara estan trobant un nínxol de mercat de clients amb els mateixos valors que prefereixen treba·llar amb empreses que parlen el seu ma·teix idioma en qüestions d’ètica.

A més, aquests principis i valors s’estan con·vertint en un valor afegit, sobretot en aquests temps de crisi, ja que des de Cactus aporten

als projectes una visió més eficient i plante·gen formes i mètodes que resultin més bene·ficiosos econòmicament i ecològicament.

rEinVEnTar-sE aMb la crisi

Cactus Disseny es va fundar l’any 2004 i té tres socis, l’Andros Boix, l’Ariadna Albare·da i la Marta Riudevets. Van començar amb una mínima inversió i quan les coses co·mençaven a anar millor van invertir en un local més gran i a ampliar la plantilla. Però en el procés de creixement es van topar amb la crisi.

Ara sobreviuen amb dificultats, perquè les despeses es mantenen però la burocràcia ha crescut, tal com comenta Albareda: “No·saltres continuem tenint el mateix volum de feina, però les gestions s’ho mengen tot. Si abans amb dues gestions tenies un projecte tancat, ara en necessites 20”.

La crisi també els ha obligat a reinventar·se en qüestions de creativitat. “Per no perdre feines o clients hem hagut de modificar i re·inventar encàrrecs que ja teníem fets, per·què hi ha moltes empreses que ara no es po·den pagar un catàleg. Aleshores, mires solu·cions, com disminuir·ne el volum o canviar el disseny per reduir els colors. Tot això su·posa molta feina i pocs beneficis”, afegeix.

Malgrat tot, es consideren afortunats: “Quan veus que moltes empreses estan tancant i nosaltres ens mantenim, penses, deu ser que no ho estem fent tan malament, no?”.

1 /// MarTa riuDEVETs (EsQuErra) i ariaDna albarEDa,DUES DE LES SòCIES DE L’ESTUDI CACTUS DISSENY/// ISAbEL mARQUèS

Ptge. Edgardo Ricetti, 8a, Sabadell www.cactus-disseny.com

mÉs info


competents. No parlo tant d’intervencio·nisme com de supervisió. Una cosa és que s’hagi de deixar llibertat al mercat i una al·tra és permetre que s’arribi a nivells d’es·peculació sense sentit comú. ¿Les mesures per prendre eren massa antipopulars o ja interessava aquesta situació?

· Etapa de gurus sense control. La suma dels dos factors anteriors va fer que aparegues·sin gurus a tots els racons del planeta cre·

ant expectatives moltes vegades equivoca·des en un públic confiat.

· Poca informació en el mercat. En el cas d’Europa, des de l’entrada en vigor de l’eu·ro, ningú no va advertir de les conseqüèn·cies que podien derivar·se del malbarata·ment econòmic que s’estava vivint. Quan·tes persones han estat vivint per sobre de les seves possibilitats?

El resultat final ha estat una profunda crisi que en la majoria de països ja ha derivat en canvis estructurals, tant en l’àmbit finan·cer com en àmbits socials. A la Unió Euro·pea un dels canvis més rellevants en l’àmbit financer, i del qual curiosament no s’ha fet gaire publicitat, és la nova directiva en ma·tèria d’inversions anomenada MiFID, molt important per als petits inversors.

Què és MiFID? Markets in Financial Instru·ments Directive. Les sigles ens diuen més

aviat poca cosa sobre la complexitat que es deriva d’aquesta directiva i que ha estat cre·ada, en teoria, amb el principal objectiu de protegir els inversors. Especialment, per protegir els petits inversors dels abusos que entitats i chiringuitos financers han comès en els darrers anys.

El que es pretén amb aquesta directiva és regular la prestació de serveis d’inversió i professionalitzar l’activitat de l’assessora·ment financer. Això, per tant, afecta direc·tament la forma com les entitats finance·res o empreses d’inversió informen, asses·soren o venen productes financers als seus clients o potencials clients.

Per això, el primer que es va fer va ser crear acreditacions professionals exclu·sives i fer·ne un requisit imprescindible per a les persones que desenvolupen la professió d’assessorament financer. Així doncs, la persona que l’assessori a la seva entitat, independentment del patrimoni, ha de tenir una d’aquestes acreditacions.

/// GAbRIEL VILLANUEVA SoLA. GESToR AD-

mINISTRATIU. CoL·LEGI oFICIAL DE GESToRS ADmI-

NISTRATIUS DE CATALUNYA

sens dubte la crisi que estem vivint ac·tualment passarà a la història com un

dels cracs financers més importants dels darrers cent anys, a causa del profund im·pacte que té en l’economia real i que, per desgràcia, encara tindrà.

Si bé és cert que després d’una fase d’ex·pansió econòmica ve una fase de recessió, aquesta última no ha d’acabar en una crisi necessàriament. El que es produeix és una desacceleració econòmica que, gestionada de forma correcta pels organismes com·petents, es pot superar sense greus con·seqüències ni econòmiques ni socials. El problema s’agreuja quan s’ajunten diver·sos factors:

· Fase d’expansió econòmica llarga, que dóna lloc a un clima d’excessiva confiança en els mercats i a la cultura del pelotazo.

· Poca regulació per part dels organismes

sóc un treballador d’una empresa espanyola que faré la meva feina a frança, on resideixo juntament amb la meva família. com tributa-ran els meus salaris? Si resideix a França, els seus ingressos a Espanya hauran de tributar en l’impost sobre la renda dels no residents. És a dir, que l’empresa li farà una retenció del 24% per aquest concepte. No obstant això, po·drà sol·licitar l’aplicació del règim espe·cial regulat en la Llei de l’impost sobre la renda dels no residents, per a contribu·ents residents en altres estats membres de la Unió Europea, sempre que complei·xin les següents condicions: que es trac·ti de persones físiques; que acreditin ser residents d’un estat membre de la Unió Europea; que com a mínim el 75% de la seva renda en el període impositiu esti·gui constituït per rendiments del treball i d’activitats econòmiques obtinguts en territori espanyol, i que aquestes hagin tributat efectivament per l’impost sobre la renda dels no residents. L’Administra·ció demanarà la documentació necessà·ria per justificar la procedència del règim, i un cop calculat l’import per pagar, proce·dirà a retornar l’excés ingressat, si les re·tencions i els pagaments a compte han es·tat superiors a la quota resultant.

per on he de començar si he de sol·licitar un ero? El primer que cal fer és preparar la sol·licitud, redactar la memòria explicativa que justifica la demanda, aportar diferent documentació necessària per a l’autoritat laboral i finalment constituir l’acta de fina·lització del període de consultes de l’ERO.Des del Col·legi de Gestors s’aconsella pro·cedir a diferents càlculs sobre la pèrdua salarial, cotitzacions a la Seguretat Soci·al, prestacions d’atur etc., a fi de prendre la millor decisió.

vull iniciar una activitat empresarial i he fet ja di-verses despeses de materi-al i aparells que necessito, però encara no he presentat l’alta d’activitat a Hisen-da. podré desgravar l’ivA d’aquestes despeses? La sentència de 21 de març del 2000 del TS·JCE va declarar contrari a la sisena direc·tiva l’article 111 de la Llei 37/1992, de l’IVA, que condicionava la possibilitat de des·gravar l’IVA suportat abans de l’inici de l’activitat al requisit formal de presenta·ció d’una sol·licitud expressa i del mante·niment del termini d’un any entre la pre·sentació i l’inici. Per tant, sempre que les

despeses estiguin relacionades objecti·vament amb l’activitat econòmica que vulgui realitzar, podrà deduir –en presen·tar la primera declaració– l’IVA suportat en les factures anteriors a l’inici efectiu de les operacions.

He sentit a parlar de l’existència d’un “portal de conciliacions”. en què consisteix?

El portal de conciliacions pretén ser una eina de gestió útil per als professionals de l’àmbit laboral. En aquest sentit, el Departament de Treball ha signat conve·nis de col·laboració amb el Col·legi Ofi·cial de Gestors Administratius de Catalu·nya perquè els seus col·legiats presentin les paperetes de conciliació en nom de tercers. Aquests convenis fan possible que el gestor administratiu, amb la sig·natura electrònica lliurada pel Col·legi, pugui signar la papereta de conciliació en qualitat de presentador i actuant en nom i interès del seu client. Més infor·mació a http://conciliacions.gencat.cat

consULtori fiscALEn aquesta secció el Col·legi oficial de gestors administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

coL·Legi de gestors AdministrAtiUs de cAtALUnYA /// RESPoNSAbILITAT mEDIAmbIENTAL

mifid: cura del petit inversor o un acord de conveniència?markets in financial instruments Directive (mifiD) és una nova mesura creada, en teoria, amb l’objectiu principal de protegir els inversors

Les desacceleracions es poden superar/// ARXIU

www.cnmv.es/inversores/esp/orien-tacion/docs/guia_mifid.pdf

mÉs info


sharp es fa enrere i l’ero temporal serà de 120 dies

l es protestes i reivindicacions dels tre·balladors de la planta de Sharp a Sant

Cugat del Vallès han sorgit efecte. L’expedi·ent de regulació d’ocupació (ERO) que va presentar el fabricant d’electrodomèstics japonès el 15 de setembre, en què anun·ciava un pla d’aplicació durant un màxim de 165 dies, ha quedat finalment reduït a 120 en la nova proposta presentada al De·partament de Treball. La principal implica·ció d’aquesta novetat és que, en virtut de la norma del “comptador zero”, cap treba·llador no veurà descomptat ni un sol dia de cobrament d’atur durant el període de bai·xa laboral forçada.

La segona novetat que també han celebrat les organitzacions sindicals és que l’ERO s’aplicarà a 433 treballadors, i no a 490 com pretenia l’empresa inicialment. El fa·bricant d’electrodomèstics complementa·rà la prestació dels 433 afectats fins el 80% del seu sou, un 10% més del que estava pre·vist en la primera proposta. Aquesta sego·na proposta s’acosta una mica més a les pretensions del comitè d’empresa, que ha·via exigit una compensació del 100% du·rant el període d’atur. Amb aquestes dues

concessions, l’empresa nipona recull part de les reivindicacions dels treballadors de Shrap, que havien protagonitzat diverses manifestacions durant les últimes setma·nes davant el Palau de la Generalitat i la se·cretaria d’Indústria.

El temor dels treballadors de l’empresa se centra ara en la viabilitat futura de la plan·ta de Sant Cugat. Indústria assegura que l’empresa nipona manté la voluntat de conservar la factoria santcugatenca, però no garanteix que es conservin tots els llocs de treball. /// XAVIER oRRI

treballadors de sharp sant cugat /// LL.LL.

empresA /// SaNt CUgat

L’empresa joma’s Uniformes inaugura la seu a sant cugat

El grup Joma’s, l’empresa líder en fabrica·ció de vestuari professional, ha instal·

lat la seva seu social a Sant Cugat del Vallès. L’empresa, que enguany celebra el seu tren·tè aniversari, va inaugurar el nou edifici el dia 15 d’octubre davant la presència de l’al·calde de Sant Cugat, Lluís Recoder, que va ce·lebrar l’arribada de la històrica companyia d’uniformes sabadellenca. El nou edifici de la seu social es pot veure des de l’autopista AP·7, al Parc Industrial.

A l’acte hi van assistir el subdirector de Po·lítica Industrial de la Generalitat, Jordi Car·bonell, que va lloar la bona tasca de l’em·presa i va participar en l’acte simbòlic d’in·auguració tallant la cita en companyia dels fundadors de l’empresa, Joaquim Massagué i Pepe Llorens. En la roda de premsa poste·rior a l’acte, els pares de Joma’s es van refe·rir a aquest pas endavant de l’empresa com “un trampolí cap a la internacionalització”, i van anunciar la imminent creació d’un de·partament d’exportació.

Anna Bull, directora de comunicació de Jo·ma’s, explica les raons del trasllat: “Era una qüestió d’espai. Fa temps que ens ho plan·

tejàvem perquè les oficines de Sabadell s’havien quedat petites”. El repte, explica Bull, va ser trobar un espai que donés ca·buda a les dimensions i necessitats de l’em·presa. L’objectiu era quedar·se a Sabadell, però finalment Sant Cugat ha estat la ciu·tat escollida per diferents motius: “En pri·mer lloc, perquè és una ciutat vallesana, que era una de les condicions. Després, perquè volíem un emplaçament molt ben comunicat. I en tercer lloc, hi ha un factor d’imatge: el nostre edifici i la nostra mar·ca la veu tothom des de l’autopista, es fa més reconeixible”. /// XAVIER oRRI

La nova seu de l’empresa joma’s /// ISAbEL mARQUèS

empresA /// SaNt CUgat

projectes

La voluntat política de construir l’EsportParc internacional a Sant Cugat ja s’ha posat damunt del paper amb la signatura del protocol de creació de la societat mixta que construirà i explotarà aquest parc empresarial dedicat al món de l’esport. a l’acte de signatura hi van assistir el president de

la Unió de federacions Esportives de Catalunya (UfEC), David moner, el Vicepresident de la generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, la Secretària general de l’Esport, anna Pruna (d’esquerra a dreta) i representants de les entitats financeres /// CEDIDA

En marxa el Parc Empresarial de l’Esport


ExPoSiCió PERmaNENt

‘EVOluciÓ DEl TErriTOri, OcuPaciÓ HuMana DE TErrassa i la sEVa cOMarca’L’exposició s’estructura en quatre àmbits: medi natural, prehistòria i món antic, món medieval, etapa moderna i etapa contemporània.

Lloc: Castell Cartoixa de Vallparadís-més info: www.terrassa.cat/museu

pAneLL info

DEL 9 DE NoVEmBRE DEL 2009 aL 30 DE JUNy DEL 2010 POsTgrau En la gEsTiÓ inTEgraDa DE la PrEVEnciÓ, El MEDi aMbiEnT i la QualiTaTSetena edició d’aquest curs organitzat per la UPC – fundació Politècnica de Catalunya, conjuntament amb les cambres de comerç de Sabadell, terrassa i manresa. té per objectius proporcionar als participants les eines, la metodologia i els coneixements necessaris per desenvolupar un sistema global de gestió que integri els requeriments descrits en les normes i lleis, i facilitar el desenvolupament de competències per gestionar de forma integrada tots aquells aspectes que afectin els sistemes de qualitat, de medi ambient i de prevenció de riscos laborals. organitza: UPC i cambres de comerç Lloc: Cambra de Comerç de Sabadell (av. francesc macià, 35, Sabadell) més info: www.fundacio.upc.edu

11 DE NoVEmBRE barcElOna inTErnaTiOnal liPOaTrOfia cOnfErEncE

Experts europeus es reuneixen a Sant Cugat per parlar del trastorn caracteritzat per la pèrdua de teixit adipós en zones concretes del cos, en contacte amb el mobiliari de treball. organitza: Lean focus Hora i lloc: 8.45 h, Sala montserrat del SC trade Center de Sant cugatmés info: www.lipoatrofia.com

18 DE NoVEmBRE ‘l’EnErgia lliurE’ xerrada explicativa sobre l’energia lliure,

on s’abordaran qüestions com si existeix una nova font d’energia neta i il·limitada, si és aprofitable i d’on prové. Es projectarà el documental free energy. the race to the zero point.organitza: Casal de Joves torreBlancaLloc: av. Pla del Vinyet, 81–85, Sant Cugat del Vallèsmés info.: www.santcugat.cat/torreblanca

tot EL mES JOrnaDEs i cursOs DEl Parc TEcnOlògic DEl VallÈs al llarg del mes de novembre, el PtV organitza les següents jornades: dia 9, fórmules d’explotació de la tecnologia i internacionalització; dia 17, RSC: conciliació vida laboral i familiar. taller: dia 10, La millora de la productivitat de les organitzacions amb l’ús eficient de les tiC. Cursos: del 18 al 20, Cromatografia de gasos acoblada a espectometria de masses; dia 24, iSo 14001: 2004 EmaS – Sistemes de gestió ambiental.organitza: Parc tecnològic del VallèsLloc: Centre d’Empreses de Noves tecnologies del PtV, Cerdanyola del Vallèsmés info.: www.ptv.es

19 DE NoVEmBRE ‘incEnTius fiscals PiMEs i/O MicrOEMPrEsEs’ Sessió matinal de quatre hores per donar a conèixer a les empreses els incentius fiscals que els poden servir d’aplicació en matèria d’iRPf i iS, amb especial incidència en els aspectes pràctics.organitza: oficina de Serveis a l’Empresa. ajuntament de RubíLloc: auditori Edifici Rubí Desenvolupament, rambleta Joan miró, s/n, Rubímés info: www.rubiempresa.net

La consellera de Treball de la Generalitat de Ca·talunya, Mar Serna, l’alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago, i el tinent d’Urbanisme, Antonio Báez, van visitar el dijous 15 d’octubre, la SCTA Louis Vuitton, situada al polígon Can Salvatella de Barberà del Vallès. En la visita, la consellera i l’alcaldessa van estar acompanya·des pel director gerent de la planta barberen·ca de Louis Vuitton, Antoni Rodríguez, pel di·rector de B1&B2, Sergi Pejoan, i pel responsa·ble de recursos humans, Santiago Villarrubia. Després, van assistir a una reunió amb repre·sentants del comitè d’empresa. Louis Vuitton és una empresa francesa que dissenya roba i complements de luxe, fonamentalment de cuir. La segona planta de producció catalana de Barberà del Vallès es va inaugurar el 2002.

La cadena de menjar ràpid sabadellenca Viena va inaugurar el 5 d’octubre un nou local a Bar·celona, concretament al centre comercial La Maquinista. Es tracta del tercer local de la ca·dena a la ciutat i, a escala global, es tracta del 33 establiment de la cadena a Catalunya. Des de la companyia asseguren que aquesta obertura “suposa un pas més en el procés d’expansió i consolidació a la ciutat de Barcelona”. La cade·na sabadellenca ha invertit un milió d’euros en la construcció del nou establiment, que es tro·ba situat a la segona planta del centre comerci·al, concretament a l’àrea de restauració. El lo·cal té una superfície de 450 metres quadrats, distribuïts en una sola planta i terrassa, dispo·sa d’una capacitat de servei per a 237 clients i ha generat 33 nous llocs de treball.

LoUis vUitton /// BaRBERà

Mar serna visita la seu de louis Vuitton a barberà

vienA/// BaRCELoNa

Viena obre un establiment a la Maquinista

Les cAres de LA ‘b30’

sALvAdor ALemAnY, president d’Abertis

El pres ident d’Abertis, Salva-dor Alemany, ha

estat distingit amb el Reconeixement Cecot 2009, per la seva trajectòria pro-fessional i la seva tasca educativa. Sal-vador Alemany (Barcelona, 1944), que des del 2008 és també president del Cercle d’Economia, és llicenciat en ci-ències econòmiques i diplomat per IESE. Va accedir a la presidència d’Aber-tis en substitució d’Isidre Fainé, al maig d’aquest any.

josep piQUÉ, president de vUeLing

El grup de cer-tificació i inspec-ció Applus+ ha anunciat la incor-

poració del president de Vueling, Jo-sep Piqué, i de Richard Nelson, ex-conseller delegat d’Interlek, al con-sell d’administració de la companyia. El novembre del 2007, Josep Piqué va ser nomenat president de l’aerolí-nia de baix cost. La seu de l’empresa multinacional es troba al campus de la Universitat Autònoma de Barcelo-na, a Bellaterra.

Les cAres de LA ‘b30’

nicoLÁs fernÁndeZ picÓn

Nicolás Fernán-dez Picón ha estat nomenat director de l’àrea d’anàlisis

del grup Banc Sabadell. La nova direc-ció suma l’experiència i la professiona-litat dels analistes de Banco Urquijo, Ibersecurities i Banc Sabadell, l’objec-tiu dels quals és establir i publicar les recomanacions d’inversió del grup ban-cari, amb Fernández Picón al capdavant de l’equip. Fernández Picón havia tre-ballat anteriorment a BSCH, Santander Securities Services a Nova York.

cArLos LosAdA

L’escola de ne-gocis que dirigeix Carlos Losada ha inaugurat el pri-mer campus a Es-

panya construït seguint els criteris del pla Bolonya. El director d’Esade va inaugurar oficialment les instal-lacions de Sant Cugat, amb la visita dels prínceps d’Astúries. El nou cam-pus ocupa 21.760 metres quadrats, amb una formació orientada a la pràc-tica, els treballs en petits grups i l’ús de l’anglès com a llengua vehicular en els màsters.

26 gAs A fons b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

reconeixements empresarials

A LA recercA deL vALor Afegit

1 ///

Parlar de valor afegit és par·lar d’allò que ens distingeix de la competència. No és motiu únic per a l’èxit em·presarial, però en pot ser una de les bases més sòli·

des, i més en un món i un mercat globa·litzats. Ara bé, aquest valor afegit molt sovint es relaciona amb la recerca i el de·senvolupament, i no necessàriament ha de ser sempre així. Algunes empre·ses cerquen el valor afegit en altres tan·gibles. Marcel·lí Sors, gerent d’Egarate·lek, empresa d’enginyeria elèctrica de Terrassa que ha obtingut el Reconeixe·ment Cecot al Progrés Empresarial 2009 en la categoria de millor jove iniciativa, centra la seva missió en el servei: “Nosal·tres no innovem res; fem solucions a la necessitat de cada client, mirem si és vi·able o no allò que se’ns demana, però no innovem. Penso que la clau de ser 16 anys en el mercat no és altra que la constàn·cia, el no defallir, i el treballar bé, amb un bon equip”. Sors explica que el mercat no està essent favorable i que al costat dels premis, també hi ha els impagats, però és optimista: “Esperem tancar l’any amb els mateixos números que el 2008. No hem rebut mai un premi d’aquestes caracte·rístiques, però esperem que representi un cert impuls”.

Si un reconeixement pot servir de revuls·tiu, ho sap Irene Lerroy, directora gene·ral del Centre de Recerca i Investigació de Catalunya (CRIC). El 2008 aquesta em·presa va obtenir el reconeixement per la seva contribució al desenvolupament econòmic i empresarial i, enguany, a tra·vés del seu president, Narcís Clavell, ha format part del jurat dels premis que en·trega la patronal CECOT: “Ens ha sorprès molt positivament el pes que té aquest guardó. Ens ha servit des d’un vessant publicitari. I no diem que sigui només per això, però la veritat és que aquest 2009 les coses ens han anat molt bé”. Com el seu nom indica, aquesta empresa té la R+D en la seva base de funcionament: “Fem recerca per a tercers, en tres camps diferents, l’electrònica, la biotecnolo·gia i el software i les telecomunicacions. També assessorem en innovació”, explica Lerroy. L’empresària desvela el que han valorat com a jurat en aquesta 15a edició dels Reconeixements de la Cecot: “Dues coses bàsiques, la part més innovadora i l’arribada amb facilitat al mercat, amb certa immediatesa”. Per la directora ge·neral del CRIC, “en el món actual és im·portant que les empreses facin recerca molt aplicada, per posar·la en pràctica a curt termini”.

PunT D’inflExiÓ

Jordi Pericàs, secretari de Política Finan·cera, Competència i Consum del departa·ment d’Economia i Finances de la Gene·ralitat, considera que la crisi de comen·çaments dels 90 va servir perquè moltes pimes es plantegessin que per ser com·

aVUi S’iNSiStEix moLt qUE CaL qUE LES EmPRESES, o ELS SEUS PRoDUCtES o SERVEiS, tiNgUiN VaLoR afEgit. CoiNCiDiNt amB EL LLiURamENt DELS RECoNEixEmENtS CECot aL PRogRéS EmPRESaRiaL 2009, DEBatEm amB gUaRDoNatS, mEmBRES DEL JURat i ExPERtS LES CLaUS PER aSSoLiR ELS oBJECtiUS EN L’aCtUaL CoNJUNtURa ECoNòmiCa TEXT: xaViEr aMaT /// FoToS: cEDiDEs

1 /// faÇana DE

l’EMPrEsa DE JOguinEs iMc TOYs

UbICADA A TERRASSA, HA obTINGUT EL

RECoNEIXEmENT A L’EmPRESA mÉS INTERNACIoNAL

27gAs A fonsb30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

petitives en un món cada cop més globa·litzat calia reorientar l’activitat dels seus negocis, tot apostant per sectors de co·neixement i alt contingut tecnològic, per les produccions d’alt valor afegit, per la innovació, i per la internacionalització i la diversificació dels seus mercats: “Ara més que mai, cal incidir en tots aquests valors, que les nostres pimes han sabut fer seus durant els darrers anys”.Un exemple de tot això pot ser l’em·presa Marina Textil, reconeguda com la més innovadora aquest 2009. El seu ge·rent, Joan Ginestà, manifesta que el can·vi els ha estat propici: “Si haguessin se·guit fent teixits de moda, com fa 12 anys, segurament ja hauríem hagut de tan·car”. Aquesta empresa familiar va canvi·ar la fabricació de camises pels anome·nats teixits tècnics, i van ser pioners en la creació de nous conceptes de protec·ció i confort en teixits, usats en ambients laborals de tots els sectors. Ginestà té clar que “la R+D és important per al nos·tre negoci, però per a una empresa com aquesta, les possibilitats són molt limi·tades, i això ho suplim amb molta passió per la feina”. El gerent de Marina Textil, però, vol deixar clar que “no tenim la clau ni podem donar consells a ningú per tirar endavant ni per trobar el valor afegit. Ara ens han donat un premi, sí, però aquest sector ho té molt complicat i la veritat és que no aconsellaria a cap jove que iniciés estudis de tèxtil”.

En una àrea molt diferent, la de les jogui·nes, també és essencial el valor afegit. IMC Toys, SA, empresa egarenca recone·guda als premis Cecot 2009 com la més internacional, ja ha sobrepassat el quart de segle: “Donem molta rellevància al disseny dels nostres productes, tenim un equip punter. Ho combinem amb la re·cerca de llicències capdavanteres. És clau encertar·la, i una mica de sort tampoc va malament”. Són paraules de Josep Sori·guera, director d’exportació de l’empre·sa, per explicar la longevitat de IMC Toys. Des de l’experiència dóna alguns consells als qui vulguin començar en el món de la joguina o similar: “El producte s’ha de fa·bricar a la Xina, no hi ha una altra possi·bilitat, a casa nostra és impossible com·petir. I que no intentin abastar·ho tot de cop, cal anar pas a pas. Nosaltres ara ex·portem a pràcticament tot el món, però després de molts anys de feina”.

l’arrElaMEnT al TErriTOri

¿Precisament aquesta internacionalitza·ció de moltes empreses –IMC Toys ven el 70% de la seva producció a l’estranger, i també hi fabrica, o el CRIC té el 80% dels clients de fora de l’Estat espanyol–, farà que les del futur s’identifiquin poc o gens amb el territori on han posat la prime·ra pedra? ¿No pot ser la implicació social amb l’entorn un valor afegit? El secretari general de la patronal Cecot, David Gar·rofé, considera que les petites empreses són “fàcils de deslocalitzar, i per tant la

3///

2 ///

seva vinculació amb el lloc on es troben, potser temporalment, no és fàcil. Però quan una empresa agafa un cert relleu o volum, aleshores passa a preocupar·se pel territori on es troba, i aquest és un element crític de l’èxit de l’empresa”. Per a Jordi Pericàs, “les empreses cata·lanes del segle XXI, a banda d’exprimir al màxim aquesta capacitat que ja te·nen per innovar i per obrir·se a l’exteri·or, han de saber aprofitar el talent i les noves tecnologies. També ara és el mo·ment de convertir els compromisos soci·als, com l’eficiència energètica, la igual·tat laboral o la implicació en el territo·ri, en actius sòlids per a l’empresa. En aquest sentit, la Generalitat ha aprovat el pla RSGencat, un document amb 80 me·sures destinades a impulsar el compor·tament socialment responsable de les empreses catalanes i la pròpia adminis·tració”. Irene Lerroy, però, considera que en sectors com el de la recerca i el desen·volupament no és fàcil acabar·se identi·ficant amb el territori, tenint en compte que “en aquest país seguim endarrerits, els nostres clients han d’anar a buscar els ajuts als Fons de la Unió Europea, al 7è Programa Marc, perquè aquí no s’apos·ta per l’R+D, com es demostra una vega·da més amb els nous Pressupostos Gene·rals de l’Estat”.

aMb El VEnT En cOnTra

I és que amb el que es mostren molt crítics tots els entrevistats és amb l’actuació de les administracions, que no ajuden precisament, diuen, a cercar aquest valor afegit. Explica Marcel·lí Sors, d’Egaratelek, que “els governs donen ara moltes menys ajudes a les empreses per instal·lar aparells com els que nosaltres fabriquem, i això, és clar, ens afecta”. Des de Marina Textil, Joan Ginestà es mostra molt decebut: “L’ecosistema en què ens trobem és completament contrari a l’evolució de la indústria, i ja no parlem a la del tèxtil; no hi ha cap circumstància que ens animi”. Per David Garrofé, de la Cecot, “no veiem una política orientada a augmentar la demanda, sinó que la política que es fa és totalment subsidiària. La caiguda de la demanda és actualment la principal preocupació dels empresaris, segons l’enquesta que vam fer a la patronal”. A l’altra cara de la moneda, Garrofé hi situa l’empenta de les empreses que s’han presentat enguany als premis Cecot, un total de 46: “Hem batut el rècord, i el nivell era molt interessant, totes es mereixien guanyar. Esperem que els reconeixements els serveixin per fer un pas endavant”.

2 /// un MOMEnT DEl TrEball al cricEL CENTRE DE RECERCA I INVESTIGACIó DE CATALUNYA ÉS UN EXEmPLE D’R+D I ENGUANY HA PARTICIPAT ALS PREmIS CECoT Com A JURAT.

3 /// TallErs DE Marina TExTil.ToT I ELS PRobLEmES PELS QUE PASSA AL SECToR, L’EmPRESA S’HA SAbUT RECoNVERTIR I HA ESTAT RECoNEGUDA Com A LA mÉS INNoVADoRA./// CEDIDES

PEr algunS EMPrESariS, la conStància, la PaSSió PEr la fEina, i finS i tot la Sort, Són taMbé un valor afEgit“no vEiEM una Política oriEntada a augMEntar la dEMana, Sinó totalMEnt SubSidiària”, conSidEra david garrofé, SEcrEtari gEnEral dE la Patronal cEcotPEr la dirEctora gEnEral dEl cric, “éS iMPortant quE lES EMPrESES facin rEcErca Molt aPlicada, PEr PoSar-la En Pràctica a curt tErMini”

28 gAs A fons b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

Un total de 46 empreses d’arreu de Catalunya s’han presentat en el 15è Reconeixement Cecot de Progrés Empresarial, i 11 més en el 13è Premi Caixa terrassa a la Creació de Valor Social i a la 10a edició del Premi Egarsat a l’actuació en

Prevenció de Riscos Laborals. aquestes xifres suposen un nou rècord i, d’altra banda, el jurat, format per un ampli ventall de representants del món empresarial, universitari, de l’administració, periodístic i de les empreses guanyadores en l’anterior edició, ha destacat l’alt nivell

dels candidats. Enguany s’hi han afegit dues categories noves, una de destinada a premiar l’esforç en formació i gestió del talent i una altra per premiar les bones pràctiques de l’administració pública. D’altra banda, s’ha reconegut la trajectòria de Salvador alemany, actual president del Cercle d’Economia. El veredicte es va fer públic el 16 d’octubre i els guardons es van lliurar en el transcurs de la celebració de la 15a Nit de l’Empresari, el divendres 30 d’octubre del 2009, a la ciutat de terrassa, amb un lema força clar: Reimpulsem!

reconeixement personALitAtsalVaDOr alEManYPresident del cercle d’Economia

premis de Les Anteriors edicions

2008 andreu Mas-colell.

Catedràtic d’Economia i president de la

Barcelona graduate School of

Economics

2007 Manuel lao Hernández.

President de Nortia Corporation

2006 antoni brufau niubé.

President executiu de Repsol yPf

2005 gabriel ferraté i Pascual.

Rector de la UoC

Nascut a Barcelona l’any 1944, Salvador alemany és actualment president del Cer-cle d’Economia i conseller delegat d’abertis infraestructuras, S.a. En el món acadè-mic, és professor mercantil i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, diplomat per iESE i censor jurat de comptes. Una de les seves passi-ons es troba en el món de l’esport, sobretot el bàsquet, ja que és membre del con-sell consultiu de l’associació de Clubs de Bàsquet (aCB) i president de la comissió econòmica i membre del Board d’Euroleague des de l’any 2003. En paraules del president de la Cecot, antoni abad, el comitè executiu ha valorat, entre altres, que es tracta d’una persona “compromesa amb el país, brillant en les seves propostes, pragmàtic i de perfil clarament proactiu”.

empresA mÉs internAcionAL imc toYsSílvia CanalsCostumer Service SupervisorPare Llaurador, 172 · Terrassa

Empresa fa-bricant i crea-dora de jogui-nes de marca pròpia des del 1981, seguint la política de DiCaSa, una so-cietat de gestió de compres pionera a Catalunya i Espa-nya el 1969.

miLLors prÀctiQUes de L’AdministrAciÓ cireAdolf CabrujaGerentEnric Granados, 33 · Barcelona

Empresa pú-blica, adscri-ta al Departa-ment de Jus-tícia, que té com a missió la inserció sociolaboral de les persones sota mesura judi-cial, a les quals ofereix for-mació i hàbits laborals.

comerç i/0 servei mÉs dinÀmic LLAr AdAptAdAJosep Ribera SeguraGerentGalileu, 325 · Terrassa

té com a ob-jectius millorar l’autonomia de les persones amb discapacitat, així com la qualitat de vida de les per-sones amb dependència, de la gent gran i la dels seus cuidadors.

gremi/AssociAciÓ

gremi professionAL de LA imAtge de cAtJulian GijónPresidentSant Pau, 6 · Terrassa

Neix el 1999 amb la finali-tat de repre-sentar, defensar i promou-re els interessos econòmics, socials i laborals dels seus associats davant l’adminis-tració i els agents socials.

formAciÓ i gestiÓ deL tALent riUs consULtors As.Enric RiusSoci directorAv. de Jacquard, 87 · Terrassa

Pime que de-dica recursos humans i ma-terials per comptar amb un equip d’experts en asses-sorament empresarial i en-tén la formació com un va-lor per a l’empresa i per a la societat.

10è premi egArsAtA LA prLcAssA (aigües i depuració)

Josep BonetDirecció serveis corporatiusConcepció, 20 · Sabadell

Consolidada com la sego-na operadora del sector a Catalunya, des de fa uns anys ha comen-çat a obrir-se pas en altres punts de l’Estat i fins i tot a l’estranger.

empresA mÉs innovAdorA mArinA textiLRaimon SellarésDirector comercialLlobateres, 27 · Barberà del V.

El jurat n’ha valorat el grau i nivell d’especialització de l’em-presa, que li ha permès in-crementar la fabricació de teixits a Catalunya a la seva pròpia planta de producció.

13è premi cAixA terrAssAfArmAegArAJosep Peñas LópezDirector Ptge. Marie Courie, 1-3 · Terrassa

Empresa de distribució lo-gística de medicaments i productes sanitaris, distri-bueix als principals orga-nismes estatals de la sani-tat privada i cobreix el 100% del territori nacional.

miLLor jove iniciAtivA egArAteLeKMarcel·lí Sors CasanovasGerentMestre Trias, 84 · Terrassa

Empresa amb 16 anys d’ac-tivitat en el camp de l’en-ginyeria elèctrica. El 2008 es va posar de ple en el camp de les energies re-novables i dels seguidors solars.

empresA centenÀriA cerAbeLLAAntoni Anglès LlucGerentZona Industrial A · Sentmenat

amb seu a Sentmenat, des del 1862 Cerabella fabri-ca espelmes d’alta qualitat amb cera d’abella segons una antiga tradició.

15è reconeixement de progrÉs empresAriAL

29gAs A fonsb30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

Els Reconeixements Cecot al Progrés Empresarial han arribat a la 15a edició. antoni abad, que presideix la patronal des de fa quatre anys, valora l’evolució dels premis i l’actual situació empresarial tExt: xaViEr aMaT /// fotoS: isabEl MarQuÈs

Antoni Abad /// President de la patronal Cecot

Hi ha un denominador comú en les emrpeses candidates?En les últimes edicions hem pogut com·provar que ha pujat el nivell d’internacio·nalització, també el d’aplicació de noves tecnologies i el de gestió del talent en les empreses. Ens hem trobat amb empre·ses que estan guanyant dimensió per po·der competir amb empreses d’altres pa·ïsos i això és quelcom que fins ara no ha·víem apreciat tan clarament.

L’empresa catalana és competitiva?Sens dubte. I és per aquesta afirmació tan categòrica que estem en rebel·lia positi·va perquè podem, tenim les eines, tenim les aptituds i els recursos, i el més impor·tant, tenim l’actitud de continuar enda·vant. Però quan veus que l’entorn polític no ho acompanya, la rebel·lia es converteix en indignació. No es prenen decisions ne·cessàries que acompanyin la transforma·ció del país. No es prenen decisions valen·tes, que requereixen de coratge polític més enllà dels simples objectius electoralistes.

com veu les empreses del futur?Organitzacions de persones comprome·ses amb mentalitat oberta, que es rein·venten i adapten permanentment. Més internacionalitzades, tant pels orígens de les persones com pel seu àmbit. Bus·cant complicitats locals amb visió global. A més, han de tenir clar que la coopera·ció empresarial és un element de com·petitivitat molt important en un món tan globalitzat.

el reconeixement a la personalitat que atorga cecot recau aquest any en salvador Alemany, president del cercle d’economia. El que va valorar el comitè executiu és la seva exitosa trajectòria al capdavant de grans empreses i institucions. Però un fet destacable pels membres del comitè de la figura d’Alemany és que es tracta d’una persona compromesa amb el país, brillant en les seves propostes, pragmàtic i de perfil clarament proactiu. Un bon referent pels temps actuals. Té coratge.

Però el comitè executiu, la junta directiva i l’equip directiu no van dubtar a continuar impulsant els guardons. El volum de tanca·ment d’empreses és molt greu. Però també n’hi ha moltes d’altres que estan treballant molt dur cap a la internacionalització, la in·novació i la cooperació empresarial, que mereixen veure recompensat el seu esforç. És important que els donem suport i que esdevinguin un model d’actuació. El lema dels Reconeixements i la Nit de l’Empresari és força reactiu, Reimpulsem!, amb l’objec·tiu de passar a l’acció.

La crisi segueix sent la principal preocupació dels empresaris.Més que parlar de crisi en general, els nostres empresaris i empresàries asso·ciats estan preocupats per la manca de finançament i liquiditat, i per la forta cai·guda de la demanda. Una de les princi·pals causes de mortalitat d’empreses en el primer semestre ha estat l’estrangula·ment per manca de finançament. Si a tot això hi afegim la ineficiència de les polí·tiques d’estímul econòmic del govern i la proposta de la pujada d’impostos per a l’any vinent, podem dir que el sector em·presarial està preocupat per les conse·qüències de la crisi, però també per la poca efectivitat de les propostes impul·sades pel govern i la manca d’un pacte polític i social sòlid que doni confiança i eines per sortir de la situació actual.

tingir les bones pràctiques, cal premi·ar·les i fer·les públiques perquè esde·vinguin referents. El que sí que ha anat variant és el nombre de categories o la seva tipologia. Aquest any n’hi ha una de destinada a premiar l’esforç en for·mació i gestió del talent i una sego·na, força pionera a l’Estat, destinada a premiar les bones pràctiques de l’Ad·ministració pública.

poden ajudar premis com aquest a superar l’actual moment econòmic?Vam fer la reflexió sobre si aturar aquest any l’organització dels Reconeixements.

El president de la patronal Ce·cot destaca el nivell de les 46 empreses que s’han presen·tat al certamen . Demostra, diu, que a pesar de les dificul·tats l’empresariat català està

preparat per sortir de la situació actual.

Les empreses canvien amb el seu entorn. L’objectiu dels premis, també?L’essència continua sent la mateixa: distingir públicament empreses, per·sones i institucions que fan un esforç important pel desenvolupament eco·nòmic i empresarial del país. Cal dis·

Les empreses del futur estaran més internacionalitzades, tant pels orígens de les persones com pel seu àmbitCausa frustració veure que no es prenen decisions necessàries per a la transformació del país

tenim l’actitud per continuar endavant, però l’entorn polític no hi acompanya

30 rotondA b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

Les darreres setmanes el món econòmic i em·presarial ha tingut l’oportunitat de conèixer una ben diversificada mostra de mesures econòmiques per combatre la crisi. Mesu·res molt discutides, molt polèmiques per molts agents econòmics i polítics, encara que ningú tingui la clau ni l’alternativa per sortir d’aquest episodi que es presenta llarg.

Malgrat això i si d’alguna cosa serveix plantejar demandes, una d’elles ha de ser, sens dubte, la supervivència de les pimes.

A Catalunya, les pimes suposen les dues terceres parts del PIB i el 90 per cent de l’ocupació. Això vol dir que són l’ànima de l’es·tructura econòmica i social del país. La crisi ha afectat de ple el teixit de petites i mitjanes empreses i d’autònoms. Per do·ble via. Perquè són les que estan més exposades a les circums·tàncies desfavorables i perquè són les grans oblidades del sis·tema. Quan una gran empresa amenaça de tancar, des dels po·lítics fins als mitjans de comunicació corren a preocupar·se’n. Però si les que tanquen són petites empreses, gairebé ningú no se’n fa ressò ni busca solucions. I això que quan una pime tan·ca difícilment tornarà a obrir. Ni aquí ni enlloc.

Una de les coses que més ha repercutit en la xarxa de pimes ca·talanes i d’autònoms ha estat la manca de crèdit a què han es·tat sotmesos per part dels bancs i de les caixes. Res no ha can·viat des que els governs van córrer perquè el sistema financer no s’enfonsés, ara fa un any. Però el cert és que transcorregut aquest temps, el petit i mitjà empresari segueix tenint proble·mes per accedir al finançament del seu negoci. A més, com que en una bona part les pimes i els autònoms treballen per les ad·ministracions, aquestes segueixen pagant quan poden. Això fa que les pimes s’hagin convertit en les finançadores de les admi·nistracions. Des de sempre s’ha demanat que les administra·cions arbitrin sistemes per pagar més aviat, però amb la crisi i amb la greu situació en què es troben la majoria d’ajuntaments, la qüestió encara s’ha agreujat més.

S’ha demanat dels governs que es permeti a les pimes allargar els terminis de pagament de les liquidacions tributàries i de les quo·tes de la Seguretat Social. També s’ha demanat arbitrar un sistema de confirming com a mitjà de pagament habitual o que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) estableixi unes línies d’aval suficient i d’aplica·ció àgil per a inversions i circulant. Contràriament, el que passa és que s’anuncia un augment dels impostos i de l’IVA que repercutirà molt negativament en tothom, les pimes per començar.

Per tant, o els governs, el de l’Estat i el català, es posen les piles per agilitzar les solucions per a aquesta problemàtica, o el país quedarà poc menys que arrasat.

connectar el món em·presarial amb el món educatiu i l’Adminis·tració pública: aquest és l’objectiu amb què ha vist la llum l’ESPAI CONEIXEMENT & EM·PRESA de l’Ajuntament

de Sant Cugat del Vallès, en una clara opció estratègica per impulsar la societat del co·neixement al municipi, amb una aposta de·cidida per promoure un teixit empresarial d’alt valor afegit i la creació de coneixement a través de l’educació i la formació.

El Pla Estratègic Econòmic i d’Ocupació va proposar la creació d’una mesa per a la formació professional com a instrument per promoure la formació al municipi amb la col·laboració i implicació de tots els ac·tors locals. Tant el Projecte Educatiu de Ciutat com el Pla Local de Joventut també promouen iniciatives per millorar el ni·vell educatiu i formatiu de la ciutadania del municipi.

En la ronda amb els agents socioeconòmics del municipi sobre la situació d’incertesa da·vant de la crisi es va acordar promoure la for·mació professional adaptada a les necessi·tats reals de les empreses del municipi i ac·celerar la creació de la mesa prevista.

El desenvolupament de la societat del conei·xement requereix una elevada capacitat cre·

ativa i d’innovació per part de les empreses i dels treballadors per generar noves fonts de riquesa i de benestar a la població. La for·mació al llarg de tota la vida de les persones constitueix la perspectiva estratègica per ac·tualitzar i ampliar constantment els coneixe·ments i les competències de la població.

Avançar en aquesta direcció suposa la col·laboració de tots els actors que estan impli·cats en la formació per anticipar·se a les ne·cessitats formatives d’empreses i de la ciuta·dania i donar·hi les respostes adequades.

L’experiència ja consolidada del Santcuga·tribuna, el treball conjunt entre els diferents àmbits de l’Ajuntament, el món empresari·al i els agents socials i educatius de la ciutat que va suposar la presentació de la candida·tura de Sant Cugat com a seu de l’Institut Eu·ropeu de Tecnologia, l’evolució de la concep·ció del Servei d’Ocupació Municipal i la im·plantació experimental de la Zona Educativa a Sant Cugat, són els elements que han fet possible el naixement d’aquest espai.

Amb la creació de l’Espai Coneixement & Em·presa, des de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès volem coordinar totes les instàncies relacionades amb el món empresarial i la for·mació per consensuar propostes, promoure iniciatives per aconseguir una millor articu·lació de les capacitats dels recursos humans del municipi i les estratègies de competitivi·tat de les empreses del territori.

La formació al llarg de tota la vida de les per-sones constitu-eix la perspec-tiva estratègica per actualitzar i ampliar cons-tantment els co-neixements i les competències de la població

cArmen s. LArrAbUrU DiRECtoRa EDitoRiaL DE ‘B30’

vALentí feixAsESPai CoNEixEmENt & EmPRESaaJUNtamENt DE SaNt CUgat DEL VaLLÈS

coneixement & empresA, Un noU espAi A sAnt cUgAt

Hi HA fUtUr per A Les pimes?

31rotondAb30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

Les AssociAcions empresAriALs i Les AdministrAcionsL’alcaldessa de Polinyà, Pepita Pedraza, aposta per la promoció econòmica i la potenciació del teixit productiu, a través de plataformes com l’associació d’Empresaris de Polígons industrials

recomAnAtspolinyà s’ha consolidat com a municipi d’ac·tivitat econòmica i en els darrers anys ha fet una gran aposta per mantenir la interac·ció entre les empreses instal·lades al munici·

pi i els nous residents. Polinyà és un muni·cipi eminentment industrial, prop del 60% de l’activitat econòmica es concentra en aquest sector. Disposa de quatre polígons industrials, tres dels quals construïts du·rant els anys 70 i el quart, anomenat polí·gon de Llevant, de construcció recent.

Tenint en compte aquestes característiques, des de l’Ajuntament sempre s’han dedicat es·forços a la promoció econòmica i, tot i que les administracions d’entrada ens hem d’esmer·çar a fomentar les polítiques actives de l’ocu·pació i la formació, crec que hem de treballar per afavorir també el teixit productiu, que és el que en definitiva és el motor de l’activitat econòmica i és el que contribuirà al creixe·ment del municipi i del seu entorn.

En moments d’incertesa econòmica com l’actual, els ajuntaments tenim l’oportuni·tat i, quasi diria, l’obligació d’enfortir l’ac·tivitat econòmica, hem de ser decisius a l’hora de promoure el creixement industri·al d’una forma sostenible i fomentar la co·operació i la participació entre les empre·ses, l’Administració i els agents econòmics i socials del municipi.

Amb la intenció de començar a donar res·posta a aquestes necessitats empresarials i coincidint amb un projecte pilot de polígons industrials liderat per la Diputació de Barce·lona, Polinyà va impulsar activament fa un parell d’anys la creació de l’Associació d’Em·presaris dels Polígons Industrials.

La creació d’aquesta associació ha suposat poder comptar amb un interlocutor vàlid, potent i representatiu a l’hora de tirar en·davant projectes com ara el foment de l’ocu·pació, la formació professional, la mobili·

tat i el transport, les infraestructures i tam·bé els serveis que des de l’Ajuntament es puguin donar a les empreses. Accions que, en definitiva, suposaran també una millora significativa per al municipi i per als ciuta·dans. Des de llavors, Ajuntament i empre·saris treballem per portar a terme actua·cions que millorin la competitivitat de les empreses i a la vegada la cohesió social del municipi. Des de l’Administració hem d’es·tar disposats a treballar conjuntament i bus·car la complicitat i els recursos d’altres ad·ministracions per millorar la gestió dels po·lígons actuals.

Defenso allà on em pregunten que l’associa·cionisme empresarial és la via adient i neces·sària per a la resolució de problemes comuns de les empreses dels polígons. A més de re·presentar un interlocutor únic per a l’Admi·nistració, suposa per a les empreses la possi·bilitat de contractar col·lectivament serveis que difícilment algunes d’elles podrien as·sumir individualment (seguretat, assessora·ment, centrals de compres, entre d’altres).

Per això la nostra trajectòria sempre ha es·tat la d’estrènyer la relació amb l’associació d’empresaris i promoure accions en aques·ta línia, com la primera trobada d’associa·cionisme empresarial de polígons, titulada Experiències per crear i créixer, que se cele·bra a Polinyà el dia 5 de novembre.

La trobada pretén donar a conèixer experièn·cies positives i de bones pràctiques en aques·ta línia, experiències que són un referent per nosaltres, que volem continuar treballant en aquesta direcció. Ens agradaria que aquesta trobada no fos un fet aïllat, sinó que repre·senti la creació d’un espai anual i itinerant de trobada sobre l’associacionisme, un espai de reflexió, d’intercanvi d’experiències.

Hi hem d’apostar tant des de les administra·cions com des de les diferents associacions d’empresaris de tot l’Estat, que malaurada·ment no són moltes. Hem de continuar fo·mentant la relació, la coneixença i hem de sumar esforços.

pepitA pedrAZAalcaldessa de Polinyà

Experiències per crear i crèixer és la primera trobada d’associacionisme empresarial de polígons i una oportunitat per resoldre els problemes comuns dels empresaris de la zona

asociacionismo ¿utopía o realidad?maRiSa NEgREtECEP

llibre d’estil. sectors d’activitat econòmicaiNCaSòL

32 rotondA b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

carlEs PaDrÓs32 aNySEStRUCtURiSta

Valor afegit és allò que es té o es dóna de més respec-te del que se suposa que s’ha de tenir o donar.Jo crec que si hi ha una cosa que s’espera en una empresa, ja no és valor afegit. L’ètica i el medi ambient són probable-ment els valors que una gran empresa de futur ha de tenir. De tota manera, és dubtós si les empreses agafaran aquests valors per convicció real o simplement perquè aquests valors fan vendre més. Sigui com sigui, arribar-hi ja comportarà un benefici per a tothom. La meva empresa es dedica al càlcul d’estructures per a l’edificació, però a diferència de la majoria d’enginyeries que ofereixen un servei semblant, el nostre equip està format majoritàriament per arquitectes, en lloc d’enginyers. D’aquesta manera, creiem que el nostre tracte amb l’estudi d’arquitec-tura i comprensió del projecte és millor.

laia fErnánDEZ31 aNySDELiNEaNt

Per valor afegit entenc allò que una empresa té i, en canvi, les altres no, com per exemple podria ser inversi-ons en temes de medi am-bient, en aspectes socials, etc. Jo crec que els valors que fins ara predominaven en moltes empreses són in-correctes, perquè només pensaven a guanyar diners. Crec que hem de fer un can-vi i un gir cap a valors com la qualitat de vida, uns prin-cipis més ètics, fer les coses d’una forma més correcta.He de dir que l’empresa on jo havia treballat, perquè ara estic a l’atur, no complia cap d’aquests aspectes, ja que era una constructora que es dedicava a especular i només volia guanyar diners. A mi el que més em preocupa són les qüestions socials i ecològiques, m’agradaria que les empreses ho tinguessin més en compte i així distingir-se de les altres.

francEsc gErMain33 aNySENgiNyER

El valor afegit és que un de-terminat producte desta-qui per damunt de la res-ta de l’oferta i pot venir do-nat per factors tan diversos com la innovació, el disseny, l’aplicació de noves tecnolo-gies, la gestió mediambien-tal, l’ús d’energies renova-bles o de materials reciclats, les repercussions i la vincu-lació social de les empreses en el seu àmbit territorial. Precisament, aquests crec que haurien de ser els valors d’una empresa moderna. Dins de l’àmbit de l’enginye-ria i la consultoria ambien-tal es procura sempre apli-car les darreres tecnologi-es a l’hora de projectar. Crec que especialment les grans empreses haurien de desti-nar part dels seus beneficis a fons socials. En el cas de les pimes, simplement el propi comportament en la gestió de residus ja pot ser una implicació important per produir valor afegit

Marc sErranO30 aNySPERioDiSta fiNaNCER

Penso que el valor afegit és allò que realment crea ne-goci, coneixement, experi-ència. Allò que va més en-llà del que ja es fa, sap, diu. Allò que fa que et sentis bé treballant mil i una hores. Allò que genera satisfacció al treballador, a l’empresari i, sobretot, al client. Allò que permet que l’activitat pro-fessional, econòmica i social en general avanci.Una empresa moderna ha de tenir clar que no està sola al món, que no és un compartiment estanc, sinó que forma part d’un entramat social del qual no pot desentendre’s. Sens dubte, les empreses han de tenir més implicació social, però superar-se en aquest àmbit no és, només, cosa seva: per una banda, hi ha l’Administració, que ha de promoure i premiar, i per l’al-tra, la societat, que ha de percebre l’anomenada responsabilitat social corporativa.

albErT sEgura26 aNySaUtòNom

El valor afegit és allò que aporti algun avantatge, de manera que tant el consu-midor com els mateixos tre-balladors n’obtinguin un rendiment extra. D’aques-ta manera, una empresa de-terminada podria aportar beneficis per a una comu-nitat, però també podria te-nir unes implicacions en el camp informàtic que benefi-ciessin la feina per als treba-lladors i milloressin el rendi-ment de la producció.Jo treballo en el ram de la comunicació, i crec que els mitjans haurien d’abocar-se en els continguts multimèdia, obrint noves vies d’obtenció de dades gratuïtes. Una empresa ha d’estar al 100% integrada en el seu entorn, no només pel que fa a medi ambient, sinó també per la funció social que desenvolu-pa, i ho pot fer col·laborant amb campanyes institucio-nals de manera desinteressa-da que aportin un benefici real a la població.

sErgi MEna32 aNySaRqUitECtE

Crec que el valor afegit és donar més serveis o qualitat del que s’espera o es té com a preestablert per a una acti-vitat o un producte.Una empresa moderna hau-ria d’innovar i estar al dia de les noves tendències, ser emprenedora, tenir una for-mació continuada, donar una resposta ràpida i eficient i disposar d’un equip humà responsable en un moment en què la tecnologia té tant de protagonisme. Jo tinc una petita empresa i no considero que sigui pun-tera en cap àmbit en espe-cial, però sí que penso que té valors afegits com la for-mació continuada, la rela-ció personal amb el client i, sobretot en el nostre cas, l’oportunitat del client de tractar amb professionals, arquitectes, igual que ell. Crec que les empreses han de ser socialment responsa-bles, han de valorar els seus treballadors i aconseguir-ne la fidelitat.

eLs ciUtAdAns demAnen1 QUe Les empreses AssUmeixin vALors mÉs èticsEls temps canvien i la societat, també. Els ciutadans tenen actualment noves preocupacions i nous interessos, com poden ser el medi ambient, la qualitat del lloc de treball, etc. això comporta una major exigència cap a les empreses, perquè desenvolupin polítiques més ètiques i socials.

Què entens per valor afegit? Quin valor afegit s’espera d’una empresa moderna? La teva empresa és puntera en algun àmbit? Les empreses han de tenir més implicació social?

enQUestA qUÈ EN PENSEN ELS ViaNaNtS...

33b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009 gps /// UNiVERSitatS

La Upc construeix un avió que carrega cinc vegades el seu pes

comprometien a fer un projecte compe·titiu d’un avió de càrrega que aixequés el màxim de pes possible durant el vol i “ho hem aconseguit”, sentencia l’estudiant. El projecte de Trencalòs es presenta en com·peticions internacionals amb la promoció de les empreses col·laboradores.

L’equip d’estudiants ja va participar en un concurs internacional l’estiu passat, on competien amb altres estudiants. Per pro·blemes tècnics, l’avió no es va poder enlai·rar i van quedar en desena posició.

El prolegomen, del 2007, també es va ges·tar mitjançant un acord entre empresa i universitat. La diferència rau en el fet que el projecte anterior el va subvencionar ín·tegrament la universitat, mentre que el nou projecte allibera de la càrrega econòmica la facultat amb la recerca de recursos al sec·tor empresarial. D’aquesta manera, la uni·versitat ha pogut invertir en altres projec·tes que no permeten patrocinadors.

Cal dir que l’èxit del projecte, tant en el camp de l’enginyeria aeronàutica com en l’empresarial, es deu en part per l’avide·sa de l’equip: millora del projecte anteri·or i un acord entre universitat i empresa exemplar.

Els set components de l’equip s’han mostrat molt satisfets amb els resultats i amb l’expe·riència viscuda, “perquè hem estat capaços de dissenyar aquest avió establint un procés productiu i una sistemàtica de vol, tot des de zero, amb tota la nostra il·lusió, i aplicant·hi la teoria que se’ns dóna a classe”. /// IVANNA VALLESPÍN I ANNA bELLoRbÍ

forma part de la UPC. Joaquim Creus, por·taveu del equip, es mostra molt satisfet pel tracte amb les empres: “Àbac i Gutmar ens han ajudat molt en els serveis de mecanit·zació i econòmicament; la Fundació CIM ha col·laborat en la mecanització per fer els motlles de materials compostos”.

L’acord de col·laboració, mitjançant un contracte, segons Creus “ha estat un èxit”. En el pacte, les empreses es comprometi·en a ajudar l’equip d’estudiants amb l’ofe·riment de serveis i suport econòmic. Com a contrapartida, els futurs enginyers es

l’equip d’estudiants Trencalòs 2009, format per set estudiants d’enginye·

ria aeronàutica i industrial de la UPC de Terrassa, ha construït un avió no tripulat capaç de volar amb una càrrega cinc vega·des superior al seu pes. Els estudiants hi han treballat durant quatre anys i han pre·sentat el seu model a diferents concursos internacionals.

L’avió, batejat amb el nom de Sparrow, pesa dos quilos, vola a 60 km/h i és capaç de car·regar fins a 10 quilograms de pes. A més, l’aparell té 3 metres d’envergadura, dispo·sa d’un motor de 360 W de potència i té una bateria de 300 grams.

Però un dels elements més destacats és el disseny de les ales. La primera estructura del prototip la van construir amb laminats de fibra de carboni i amb materials compò·sits, i van assajar amb el primer prototip per detectar els problemes que sorgirien abans de construir el prototip definitiu de competició. Així, l’Sparrow combina la fi·bra de carboni amb una estructura de tela, que permet a l’avió ser molt més lleuger.

A més, els estudiants s’han basat en dis·senys d’avions de competició, com els de la Red Bull Air Race, i dels cotxes de la Fórmu·la 1 per desenvolupar el seu prototip.

UniversitAt i empresA. El projecte Tren·calòs 2009 ha estat possible, en part, per un acord de col·laboració entre la UPC i em·preses aeronàutiques. Hi han participat eco·nòmicament Àbac Enginyeria S.L. i Gutman S.A., el centre de mecanització i formació Fundació Privada Centre CIM, que no es de·dica exclusivament a l’aeronàutica però que

El projecte ha estat possible gràcies a un acord de col·laboració entre la Universitat Politècnica de Catalunya i empreses del sector aeronàutic

L’avió pesa dos quilos, vola a 60 km/h i pot portar una càrrega de fins a 10 quilograms /// CEDIDA

10QUiLogrAmsés el que pot arribar a carregar l’avió Sparrow, de només 2 quilos de pes. Un disseny especial de les ales i la combinació de fibra de carboni amb una estructura de tela fa que l’aero-plà sigui lleuger i fort alhora.

Upc /// aERoNàUtiCa

la ministra de Ciència i Innovació, Cristi·na Garmendia, va presidir la inaugura·

ció de l’ampliació del Centre Nacional de Mi·croelectrònica del Consell Superior d’Inves·tigacions Científiques, ubicat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Concretament, es tracta d’un espai de 1.200 metres quadrats de la Sala Blanca, on l’Estat ha invertit uns 25

milions d’euros en els darrers quatre anys. La Sala Blanca és un recinte on treballa un equip de 33 persones en el desenvolupament de sensors químics, micro i nanosistemes, mòduls microxip i dispositius òptics. Una de les aplicacions és el camp de la biomedici·na, ja que es creen biosensors per detectar anticossos del virus de la sida o per mesu·

rar els nivells de glucosa en pacients diabè·tics. L’equipament va ser inaugurat l’any 1991 i fins ara l’han utilitzat unes 20 universitats, 30 centres d’investigació i 23 empreses de tot el món. Això es tradueix en la participació di·recta en 106 projectes de R+D, 26 dels quals, ubicats al territori europeu.

Durant l’acte, Garmendia va assegurar que “no hi haurà retallades pressupostàries en R+D+I” l’any que ve, i va afegir que “l’austeritat s’aplicarà en la despesa corrent i en la seva transferència”, però això no afectarà cap programa en curs dins del Pla Nacional de R+D+I. /// I.V.

garmendia inaugura el centre de microelectrònica

La ministra amb el director del cnm /// CEDIDA

UAb /// CiÈNCia

“L’EqUiP Ha aCoNSEgUit UN PRototiP iNNoVaDoR REaLitZaNt UN ComPRomíS amB LES EmPRESES CoL·LaBoRaDoRES”, DiUJoaqUim CREUS, PoRtaVEU DEL PRoJECtE tRENCaLòS 2009

34 gps /// UNiVERSitatS b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

sincrotró /// Contacte empresarial

més de 160 empresaris convocats perl’associació d’Empresaris de Sant Cugat, han participat en quatre sessions de portes obertes al gran laboratori de llum que creix a Cerdanyola. PER: f. casTanYEr

L’empresariat s’interessa per les potencialitats del Sincrotró alba

1 /// rEPrEsEnTaciÓ EMPrEsarial. D’ESQUERRA A DRETA (DRETS) RAFAEL mERINo (bANC SAbADELL),EVA PEREZ (NoVoTEL),JoSEP m. mUXI (FUNDA-CIó ASCAmm), DoCToR RA-moN PASCUAL (SINCRo-TRó ALbA), ARTUR PoRTA (CERDANYoLA EmPRE-SARIAL), FREDERIC boIX (SANT CUGAT EmPRESA-RIAL), JoRDI PARERA (Fò-RUm EmPRESARIAL CECoT- RUbÍ), mANUEL GARCIA (NoVoTEL), oDILE LoR-GERY (NoVoTEL), GAbRI-EL moRERAS (SANT CUGAT EmPRESARIAL). A bAIX, D’ESQUERRA A DRETA, JoAN FRANQUESA (SANT CUGAT EmPRESARIAL), LLUÍS SISQUELLA (CERDA-NYoLA EmPRESARIAL),PERE ARCH (EGARSAT)I JoAN SANCHEZ (ASE-PEYo) /// I. m.

2, 3, 4 ///lEs EnTra-nYEs. LA ComITIVA DURANT LA VISITA DEL LAboRATo-RI, oN DE momENT No-mÉS FUNCIoNA L’ACCE-LERADoR LINIAL; EL SIN-CRoTRó ES PoSARÀ EN mARXA EL DESEmbRE I EL2010 L’ANELL D’EmmA-GATZEmATGE. /// I. m.

La posada en marxa definitiva del Sincrotró Alba a l’eix em·presarial de la B30, prevista per finals de l’any 2010, serà un punt d’inflexió per al territori, no només per la projecció que

representa comptar amb l’únic equipament d’aquestes característiques del sud d’Eu·ropa, sinó també perquè al volant dels seus gairebé 23.000m2 es pot començar a gene·rar un nou model d’economia basat en el coneixement, amb aplicacions a múltiples sectors com la física i la química (nous ma·terials), el medi ambient (solucions a la con·taminació dels sòls), la medicina (creació de nous fàrmacs) o la cultura (noves formes de conservació de fòssils i d’obres d’art).

POTEncialiTaT EMPrEsarial

Les potencialitats del laboratori de llum, que s’està construint en un espectacular edifi·ci en forma de cargol de 140 metres de dià·metre, a peu de la B·30, a la carretera que connecta Sant Cugat amb el Parc Tecnolò·

gic del Vallès (Cedanyola), no han passat de·sapercebudes al sector empresarial de la zona. L’Associació Empresarial de Sant Cu·gat (AESC), a traves del seu gerent Gabri·el Moreras, ha organitzat des del mes de ju·liol quatre visites al Sincrotró en les que han participat més de 160 empresaris. L’última va tenir lloc el dimecres dia 21 d’octubre i va comptar amb la presència d’una dotzena de representants d’importants companyies i institucions, entre les quals hi havia Banc de Sabadell, la Fundació Ascamm, Egarsat, Novotel i Aspepeyo. La comitiva va esta en·capçalada pel president de l’AESC, Frede·ric Boix i el president de Cerdanyola Empre·sarial, Artur Porta, en una altra mostra de la creixent col·laboració que s’està donent en·tre les dues associacions. En aquesta oca·sió també es va convidar el màxim repre·sentant del Fòrum Empresarial Cecot·Rubí, Jordi Parera, escenificant l’eix del Catalonia Innovation Triangle que formen Sant Cu·gat, Cerdanyola i Rubí. Ramon Pascual, pre·sident de la comissió executiva del consorci

“ENS iNtERESSa PoSaR L’aCCENt EN qUÈ L’Eix DE La B30 éS UN ESPai DiRECtamENt ViNCULat a La iNNoVaCió”, afiRma Boix DE L’aESC

del Sincrotró, va ser l’encarregat d’explicar l’estructura i les aplicacions de la font d’últi·ma generació que servirà per investigar els secrets de les molècules i dels àtoms, i que per tant farà servei a investigadors i a em·preses d’alta tecnologia.

“Ens interessa posar l’accent en què l’eix de la B30 és un espai directament vincu·lat a la innovació, entesa com a aplicació de la recerca. En aquest sentit el Sincrotró és un símbol de tecnologia punta”, va comen·tar Frederic Boix, president de l’AESC. Per a l’empresari, “aquestes visites han servit per presentar les possibilitats que dóna el Sin·crotró des del punt de vista empresarial i es·tablir contactes entre companyies”.

El Sincrotó Alba ha suposat una inversió de 202 milions d’euros, que financen a parts iguals la Generalitat i el govern central. En total, està previst que el centre doni servei, anualment, a mil investigadors i empreses d’alta tecnologia.

1 ///

4 ///2 /// 3 ///

35b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009 gps /// UNiVERSitatS

aportació més destacada és el desenvolu·pament de la correlació pura de fase, una tècnica que permet incrementar la capa·citat per discriminar entre objectes molt similars i que s’aplica en diferents àm·bits, com ara en la detecció de seqüènci·es de l’ADN, el reconeixement de rostres i de petjades digitals o l’encriptació de la informació.

Macukow és rectora de la Universitat de Varsovia des de 2005. Es va doctorar al 1979 a la mateixa universitat i al 1995 va ser nomenada vicedegana de la Facul·tat de Física. Des del 1996 fins al 2002 va exercir com a degana de la Facultat, i del 2002 al 2005 fou vicerrectora d’Econo·mia i de Recursos Humans. També ha de·senvolupat, entre altres càrrecs, els de vi·cepresidenta de la Comissió Internacional d’Òptica (1993·1999), presidenta del Co·mitè del Premi ICO (1996·1999) i vicepre·sidenta de la Societat Polonesa de Física (2001·2003). Recentment ha estat escolli·da per al consell científic de la Societat In·ternacional de l’Enginyeria Òptica.

D’altra banda, la professora Chałasińska·Macukow va fundar el 1988 el Grup de Processament de la Informació de la Uni·versitat de Varsòvia, que manté una es·treta relació amb el Laboratori de Proces·sament d’Imatges del Departament de Fí·sica de la UAB. /// IVANNA VALLESPÍN

UAb investeix doctora honoris causa a chalasilska-maculow

la Universitat Autònoma de Barcelona ha investit doctora honoris causa Ka·

tarzyna Chałasińska·Macukow, una des·tacada investigadora en l’àmbit del pro·cessament òptic i digital de la informa·ció, a proposta de les facultats de Ciències i Biociències. Durant l’acte d’investidu·ra, la professora Chałasińska·Macukow va pronunciar la conferència “Are we in danger of a decline in our privacy?”, on va parlar de les aportacions de la biomètrica –els sistemes automàtics que permeten identificar les persones per característi·ques anatòmiques i de comportament·, en la seguretat de les dades privades.

Katarzyna Chałasińska·Macukow ha pu·blicat més de 100 articles sobre temes com ara òptica en computació, el proces·sament òptic de la informació a temps real, òptica de Fourier, en holografia i els mètodes de correlació per al reconeixe·ment i la classificació d’objectes. La seva

Katarzyna Chalasilska-mascukow és investigadora de processament òptic i digital

la recortora Ana ripoll i la doctora en el moment de l’investidura /// CEDIDA

UAb/// òPtiCa

Les empreses d’innovació òptica s’instauren a terrassa

la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Ajuntament de Terrassa han sig·

nat un conveni de col·laboració amb l’objec·tiu d’impulsar l’associació d’Empreses Inno·vadores d’Òptica i Fotònica, SECPhO. L’acord s’emmarca dins del Pla d’Innovació de Ter·rassa i vol fomentar la creació d’un clúster d’òptica i fotònica a la comarca. El conveni estableix que l’Ajuntament hi invertirà prop de 30 mil euros i cedirà un espai a l’edifici del Vapor Gran, on SECPhO ha d’establir la seva nova seu.

La SECPhO està formada per 36 de les 114 empreses del sector que existeixen arreu de l’Estat. Del total, cinc són terrassen·ques i tres d’elles –Lamp, Sensofar, Easy Laser– en són membres fundadores. Els membres del clúster treballen per desen·volupar noves aplicacions tecnològiques per transferir·les a la indústria i tecnolo·gia òptica i fotònica.

FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT. El con·veni amb el consistori egarenc estableix que la SECPhO s’encarregarà de fomentar la creació de noves empreses de bases tec·nològica i el seu creixement. A més, l’as·

sociació també es dedicarà a desenvolu·par tasques de formació i fomentar les ex·portacions i la internacionalització de les empreses.

La UPC, la UAB, la UB i l’Institut de Ciènci·es Fotòniques organitzen conjuntament un màster en fotònica que servirà per atraure talent i formar professionals. L’ob·jectiu de la SECPhO és convertir·se en un punt de trobada entre les empreses, les universitats i els centres tecnològics per fomentar la recerca en els camps de l’òp·tica i la fotònica. /// REDACCIó

L’alcalde de terrassa i rector de la Upc /// CEDIDA

Upc /// òPtiCa

36 ÀreA de descAns b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

ÀreA de descAns

oci /// ‘Segway’

El ‘segway’ va començar a rodar pel nostre país fa just cinc anys. De moment és més un entreteniment que un transport alternatiu, però va guanyant adeptes

moure’s de forma ràpida i divertida

Tot és tan senzill que sem·bla que no pugui ser. No hi ha pedals per enlloc, ni frens, ni acceleradors, ni cal donar·hi un impuls per·què comenci a girar. N’hi

ha prou amb la inclinació del cos per con·trolar els moviments. L’aparell anomenat segway el formen dues rodes, un eix que les uneix amb una plataforma en què hi caben els peus, i un manillar. Les lleis de la física dictaminarien que amb aquests elements i disposició és impossible que una persona s’hi sostingui, i encara més que es desplaci. Però és així, perquè per dins el segway compta amb la tecnologia més avançada: en el moment de pujar·hi, cinc giroscopis electrònics i dos sen·sors d’inclinació detecten el canvi de ter·reny i la posició del cos a una velocitat de 100 vegades per segon. De fet, i segons explica la persona que va donar a conèi·xer el segway a l’Estat espanyol, el no·

vembre del 2004, Pere Llorens, “aquest és el primer producte amb tecnologia mi·litar per a ús civil. Era com un gran se·cret, i als Estats Units van posar moltes traves perquè sortís del país”. Llorens és avui el General Manager de Dinamic So·lutions, concessionari oficial de Segway PT a Terrassa.

Les dimensions del segway són aproxi·madament com les d’un cos adult, i en el camp legal, tot i que de moment hi ha certs buits, és com un vianant. Per tant, serveix per circular per voreres, parcs, zones de vianants... En definitiva, per qualsevol lloc per on aniria a peu una persona. L’aparell està impulsat elèc·tricament i per tant l’únic que cal tenir en compte és endollar·lo per carregar les bateries abans d’utilitzar·lo. Serveix qualsevol endoll, i amb una càrrega com·pleta pot tenir una autonomia de més de 8 hores. On tenim la clau per engegar

s’activa el sistema de seguretat que por·ta instal·lat el segway, i amb el qual es fa pràcticament impossible que algú se’l pugui emportar. Activant aquest sistema, les rodes queden completament fixades, i si algú se l’intenta emportar sona una potent alarma i tot l’aparell vibra. A més, pesa prop de 50 quilos, amb la qual cosa massa lluny no es pot anar. Si tot i això se l’emporten, el que haurà aconseguit el lladre, com bromeja Llorens, serà tenir “un bonic penjador a casa que no para·rà de vibrar, ja que el segway és impossi·ble que funcioni sense la clau i sense sa·ber·ne el codi”. O sigui que amb el segway s’estalvia també la compra de la cadena per fixar·lo al fanal.

EnTrE l’Oci i la uTiliTaT

Tota aquesta combinació d’últimes tec·nologies té, és clar, un preu. Comprar avui un segway val més de 6.000 euros, i no es preveu que aquesta xifra baixi, en·

i apagar aquest particular patinet? Cal tornar a mirar cap a les últimes tecno·logies, ja que es fa a través del controla·dor InfoKeyTM, sense fil, amb un codi se·cret de l’usuari, i amb una petita pantalla en què indica l’estat de la bateria i altres informacions. També amb l’InfoKeyTM

Les dimensions del ‘segway’ són aproximadament com les d’un cos adult, i en el camp legal, tot i que de moment hi ha certs buits, és com un vianant

37ÀreA de descAnsb30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

20 km/h és la velocitat màxima a què pot circular el segway. si s’arriba a aquesta velocitat, el manillar fa força enrere, no ens deixarà inclinar més el cos cap endavant, i per tant el segway no accelerarà més.

tre altres coses perquè tots els sistemes que conté estan molt ben patentats i di·fícilment pot sortir al mercat cap com·petidor. Per aquest motiu, empreses com la de Llorens, a més de la venda, or·ganitzen amb el segway activitats lúdi·ques, rutes, lloguers o publicitat dinàmi·ca per a empreses. “En l’àmbit mundial les vendes no estan sent les esperades, la gran barrera és el preu. La gent veu el segway i ho identifica amb un pati·net gran, per passar·s’ho bé, i no es po·den creure que valgui aquests diners”, exposa Llorens. El responsable de Dina·mic Solutions, però, explica els avantat·ges de canviar altres mitjans de trans·port per aquest nou invent: “A més de ser un aparell totalment ecològic i net, és ideal per a persones que visquin i tre·ballin a la mateixa ciutat, que s’hagin de desplaçar amunt i avall, com per exem·ple comercials; guanyaran un munt de temps i, a diferència del que passa amb altres mitjans de transport, el cost dia·ri és quasi zero, sense haver d’omplir el dipòsit, ni es necessita assegurança... Ni tan sols tenir casc, si bé si es vol portar no hi ha cap problema”.

La política dels darrers anys de molts ajuntaments d’ampliar voreres, augmen·tar el nombre de carrers per a vianants i, en definitiva, fer la ciutat més humana, pot acabar beneficiant aquest nou mitjà de transport. De moment, el segway va trencant lleis de la física; en un futur veurem si haurà estat capaç de popula·ritzar·se i ocupar un lloc en la societat més enllà del divertiment. /// TEXT:

XAVIER AmAT /// FoToS: I.m.

L’aparell està impulsat elèctricament i per tant l’únic que cal tenir en compte és endollar-lo per carregar les bateries abans d’utilitzar-lo

1 /// sEgWaY En acciÓ. L’APARELL ES DESPLA-ÇA PER ToTA mENA DE TERRENYS

2/// la clau. SERVEIX PER ENGEGAR I APAGAR L’APARELL I DóNA ToTES LES IN-FoRmACIoNS NECES-SÀRIES

3 /// DuEs rODEs i un Eix. EL SEGWAY TRENCA LLEIS DE LA FÍSICA

4 /// una ruTa PEr barcElOna. DE momENT, mÉS GENT L’USA Com A ELEmENT D’oCI QUE Com A AL-TERNATIVA DE TRANS-PoRT/// ISAbEL mARQUèS

3///

2///

1 ///

4 ///

dinAmic soLUtions

Sant mateu, 5, terrassatel. 669 46 75 95www.dinamicsolutions.esWeb oficial Segway: www.segway.es

fitxA


De les vinyes i els molins al ràpid creixement urbà

amb una elevada densitat de població, Ripollet va esponjant el seu territori i fent la ciutat més amable. fins i tot ha obert una casa de natura tExt: xaViEr aMaT /// fotoS: isabEl MarQuÈs

si haguéssim de citar un exemple de ciutat compac·ta, Ripollet hi respondria a la perfecció. Enclotada entre importants vies de comu·nicació com són l’autopis·

ta C·58 o la N·150, amb el riu Ripoll vorejant·la, i fent frontera amb els termes munici·pals també molt poblats de Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Montcada i Rei·xac, Ripollet ha pogut estirar·se ben poc, i és el segon municipi del Vallès Occidental, des·prés de Badia, menys extens, però amb una elevada densitat de 8.500 habitants per qui·lòmetre quadrat. I és que amb la immigra·ció de la segona meitat del segle XX, la po·blació de Ripollet es va veure incrementada de manera espectacular: si l’any 1950 comp·

tabilitzava 3.736 habitants, el 1990 n’eren 26.771. Avui, al municipi hi ha empadrona·des més de 36.000 persones.

Amb aquesta situació, a Ripollet no hi ha es·pai per a grans avingudes ni equipaments. Però ha sabut anar esponjant el territori aquests darrers anys amb les necessàries zones verdes, que permeten el gaudi als ri·polletencs. És el cas del Parc dels Pinetons, el de Gassó Vargas o el de Dolores Ibarru·ri, tots ells a la part alta de la ciutat. Tam·bé és bon lloc per al passeig la rambla de Sant Andreu, si bé més transitada és la ram·bla de Sant Jordi, d’ambient comercial i tan·cada a la circulació de vehicles els dies fes·tius. Es podria considerar aquest passeig un dels nuclis centrals del municipi, ja que Ri·

pollet no conserva el que pròpiament es po·dria dir un casc antic. La transformació de les vinyes que ocupaven la zona en edifi·cis d’habitatges va ser tan accelerada que pocs elements de segles anteriors han ar·ribat fins als nostres dies. Sí que ho ha fet,

per exemple, l’antic mercat municipal, al·çat el 1932, a la plaça Onze de Setembre, però transformat en teatre·auditori, en un bon exemple de reciclatge arquitectònic. A la mateixa plaça del teatre hi ha algunes ca·ses a les quals val la pena parar atenció. No gaire lluny hi ha el nou mercat, d’aspecte modern i convertint·se, gràcies als establi·ments que hi ha als voltants de la plaça de Pere Quart, en un dels punts d’encontre dels ripolletencs. Tampoc no hem de caminar gaire per veure l’església principal, la parrò·quia de Sant Esteve, amb portal renaixentis·ta del segle XVII i un campanar modernista de l’any 1892, segurament una de les imat·ges més conegudes del municipi. Hem de baixar un bon grapat d’escales i travessar l’ample carrer de Balmes per, dins del Parc

ciutats /// Una ruta per Ripollet

L’antic mercat municipal, alçat el 1932 a la plaça onze de Setembre, va ser convertit en teatre-auditori

1 ///

2 ///

3 ///

39ÀreA de descAnsb30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

1 ///

CAmPANAR moDERNIS-TA DE LA PARRòQUIA DE SANT ESTEVE 2 ///

L’AJUNTAmENT TÉ LES SEVES DEPENDèNCIES ACTUALS EN UNA CASA D’ARQUITECTURA SIN-GULAR3 ///

LA ZoNA DEL NoU mER-CAT mUNICIPAL ÉS UNA DE LES mÉS CoNCoRRE-GUDES4 ///

AL moLÍ D’EN RATA ES PoT VISITAR EL CENTRE D’INTERPRETACIó DEL PATRImoNI

del Riu Ripoll i ocupant una casa d’arquitec·tura singular, trobar l’actual seu de l’Ajunta·ment. Està un xic desplaçada del nucli urbà, però serveix de nexe d’unió amb el barri del Pont Vell · Can Tiana, a l’altra banda del riu i de l’autopista, i que es va formar a partir de l’entrada en funcionament de la línia de fer·rocarril Barcelona·Manresa.

PaTriMOni i naTura

Una bona manera de conèixer aspectes del passat i del present de Ripollet és visitant el Centre d’Interpretació del Patrimoni Local, destinat a la difusió, conservació, recerca i gestió del patrimoni. Hi ha algunes exposici·ons permanents i se’n fan també de tempo·rals. Un dels aspectes que queda clar al Cen·tre és que els ripolletencs n’estan molt dels seus fills il·lustres i que han dut el nom de la ciutat arreu, i hi dediquen una bona part de l’espai del Centre d’Interpretació. És el cas, per exemple, de l’escultor Josep M. Brull –va néixer a Ascó però als vint anys va anar a viu·re a Ripollet–, del tenor Gaietà Renom, o de qui va ser jugador de bàsquet i actualment és secretari tècnic d’aquesta secció del FC Bar·celona, Joan Creus. El pavelló d’esports mu·nicipal també porta el nom de Creus. Forma part del Centre d’Interpretació l’anomenat Molí d’en Rata, un molí fariner del segle XIX que va deixar de funcionar als anys 50 del se·gle passat, i que ha estat rehabilitat.

No volem deixar Ripollet sense visitar la Casa de Natura, a la carretera de Santiga. I és que en un entorn tan urbà no és habitual un espai d’aquestes característiques, equipa·ment municipal especialitzat en educació ambiental i amb activitats al llarg de l’any per a tots els públics.

Un dels aspectes que queda clar al Centre és que els ripolletencs n’estan molt dels seus fills il·lustres i que han dut el nom de la ciutat arreu

4 ///

ajuntament de ripollet

Balmes, 2 93 504 60 00 www.ripollet.cat

centre d’interpretació del Patrimoni Molí d’en rata

molí d’en Rata, 1 93 594 60 57 www.molidenrata.ripollet.cat

casa natura

Carretera de Santiga, km 1,2 93 586 58 56

fitxA


gastronomia/// aigües

Han saltat de les estanteries dels supermercats a les botigues gourmet. El negoci de les aigües creix en número i qualitat i guanya nous adeptes entre els consumidors.

s’acosten les èpoques de Nadal i tot i la cri·si ve de gust rega·lar algun present a la gent que al llarg de tot l’any són al nostre

costat tant en l’àmbit personal com en el professional . Durant molts anys els tipus de regals han estat molt iguals i realment existeix poca originalitat en l’univers dels lots . Aquí us volem donar idees i algunes adreces perquè aquestes festes pugueu sorprendre els vostres amb combinacions diferents que faran les delícies de tots.

sElEcciÓ D’aigüEs

No hi ha cap dubte que el món de les ai·gües ha patit un canvi substancial en els darrers anys. La dèria de la gent per la sa·lut i la irrupció del disseny en les ampo·lles ha fet que un producte que abans era secundari a la taula hagi pres un protago·

nisme creixent. A l’aguait d’aquest can·vis, Xavier Bartomeu, de La Mundi Vino·teca, a Vilanova del Vallès, va veure un nínxol de negoci:“ Recordo que antiga·ment en una taula d’un restaurant et por·taven una ampolla de vidre on es podien veure les marques que deixava la maqui·na embotelladora de tantes vegades de fer·la servir. El restaurador tenia una fei·na addicional; buscar ampolles que tin·guessin una més bon imatge”, comen·ta en Xavier .”Avui en dia, es compra per la vista i això ha fet que les marques d’ai·gües inverteixin en aquest món del dis·seny i hagin fet aquestes ampolles i eti·quetes que fan vestir una taula. Just en aquest moment va ser quan en els res·taurants vaig començar a sentir que la gent, a part de parlar del menjar i el vi també comentaven el tema de l’aigua. “Quina aigua es aquesta? “Quina ampolla més maca”, “aquesta aigua es diferent”.

Descobert aquest fenomen, la gent de la Mundi Vinoteca va decidir apostar per aquest sector fins arribar a tenir més de 50 aigües diferents . Fins que va arribar el Na·dal i “vam dissenyar un lot d’aigües de tot el món amb una preciosa caixa de fusta acompanyada d’un llibre explicatiu”. Tota una descoberta per a conèixer aigües de països tan diversos com Noruega, Tasmà·nia, França, País de Gales, Japó o Espanya“. Regals diferents per temps diferents .

sElEcciÓ DE sals

Els darrers anys hem passat de tenir un sa·ler amb la sal de tota la vida a tenir la possi·bilitat d’escollir diferents tipus de sal amb les que poden variar els gustos dels nos·tres plats .

Sal negre de Hawai · Es recull a l’illa de Molokai de forma manual i combina la sal marina amb partícules de carbó vegetal ac·tiu utilitzat com a digestiu i antioxidant. El seu gust és lleugerament fumat i de tacte cruixent. Un fabulós contrast de color pels nostres plats.

flor del delta – De gran delicadesa i sa·bor d’onada de mar . Un meravella poc co·neguda però que dia a dia va guanyant més adeptes . Destaquen també les sals de pe·bre, d’espècies i de llimona ( molt refres·cant ) per poder completar la nostra cis·tella.

Sal d’Eivissa – Fa més de 2700 anys que a l’illa s’extreu sal i la flor de sal és la més apreciada . De gust molt fi i potser més per peix que per carn és perfecte per utilitzar·la amb un molinet. Existeix la varietat com·binada amb chile per als més valents o va·lentes.Sal de cusco – L’única sal del món que es cull a 3000 metres d’alçada a les munta·nyes peruanes. De gust dolcet i golosa , té una important aportació de ferro. Tot una troballa per a les carns blanques com el po·llastre o el conill.

gelée de sal de cítrics – Una textura molt diferent a la que estem acostumats . Perfectes per acompanyar micuits o combinar·los amb formatges de cabra per acompanyar amanides . Original i bonís·sim. /// XAVIER bARbA

aVUi EN Dia ES ComPRa PER La ViSta i això Ha fEt qUE LES maRqUES D’aigUa iNVERtEixiN EN DiSSENy

Actualment es pot comprar aigua de diferents llocs del planeta /// CEDIDA

Un mercat cristal·lí

42 estAciÓ de servei b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009

estAciÓ de servei

gestió empresarial /// El departament de finances

Les finances, columna vertebral de l’empresa

“El departament de finances és el cor de l’em·presa, és el nu·cli a partir del qual s’inter·

relacionen els departaments de vendes, de compres, de logística, d’informàtica i d’administració”, afirma Jordi Rizo, pro·fessor del Departament Economia Empre·sa de la UAB i director financer d’una em·presa. Tot i que soni a números i calcula·dores, no es poden confondre les tasques que fa el departament de finances amb el de comptabilitat. Aquest realitza més una tasca administrativa, de gestió de les fac·tures, mentre que el de finances s’encar·rega de tota la gestió de tresoreria i de la relació amb els bancs. Més concretament,

des d’aquest àrea es gestionen els fluxos que es produeixen a partir de les vendes i a partir de les compres que fa una empre·sa. També gestiona les despeses i els in·gressos, la relació amb les entitats finan·ceres, clients, assessors. “La feina del de·partament financer és més analítica, ja que estudia les despeses i els costos de les diferents àrees de l’empresa, per veure què es pot millorar”, afegeix Rizo.

PrOfEssiOnal acTualiTZaT

El responsable de finances ha de tenir una bona formació teòrica de base, nor·malment es demana com a mínim una llicenciatura en econòmiques o empre·sarials. A partir d’aquí, és necessària una experiència mínima en el mercat. “Crec que ha de tenir experiència de di·

versos anys en el camp de l’auditoria”, afirma l’acadèmic.

I és que el pes d’aquest professional a l’empresa és molt important perquè, tal com constata el professor de la UAB, “damunt d’ell recauen decisions com ara què hem d’invertir, com hem de fi·nançar les inversions i què hem de des·tinar als diferents departaments de l’empresa”.

Joan Casanovas, director financer de Catalana Occident, opina que també ha de tenir una alta capacitat de liderat·ge i “saber dirigir grups de persones, que normalment també tenen un per·fil molt especialitzat, així que s’han de saber portar i gestionar, perquè formar

“En el responsable de finances se li exigeix bona formació de base i se li agraeix experiència en el camp de l’auditoria”

En temps de crisi, el departament financer rep més pressió, però guanya importànciaPER: iVanna VallEsPín

1 ///

43b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009 estAciÓ de servei

nous treballadors en àmbits tan especí·fics costa molt”.

Segons Casanovas, un director finan·cer també és un professional que ha d’estar en constant reciclatge, sobretot quant a normativa i legislació, ja que contínuament es publiquen noves lleis que cal conèixer i tenir presents. “Una de les coses que més maldecaps por·ta és la quantitat de normes diferents que s’han d’aplicar a cada àmbit, cosa que a vegades fa que t’hagis de conver·tir en un veritable expert de les nor·mes”, afirma.

PrEssiÓ En TEMPs DE crisi

Segons Jordi Rizo, en moments de difi·cultats econòmiques com els actuals, és bàsica la formació, ja que “la teoria et dóna la base per poder prendre les de·cisions en el dia a dia de l’empresa. Això és molt important en moments de cri·si com els actuals, en què ha de decidir sobre reestructuració d’empresa, re·ducció de costos... Aquesta base et per·met tenir una visió més àmplia i veure quines afectacions pot tenir sobre tota l’empresa i en el futur”.

El director financer de l’assegurado·ra considera que aquest departament és un dels que més pressió rep, ja que és on es prenen les decisions més im·portants. “Les crisis sempre exerceixen pressió, perquè has de detectar què és el que provoca tant d’impacte en la sol·vència de l’empresa o en el compte de resultats”.

Per la seva part, el professor Jordi Rizo considera que la crisi afecta tots els departaments: “L’empresa és un engranatge de totes les àrees. Una empresa no té sentit si no funciona el departament de vendes”. En definitiva, totes les peces són importants. En aquestes situacions, però, el departa·ment de finances “s’ha de centrar en la política de reducció de costos: on pots guanyar diners, quins clients són rendibles, quins productes et donaran benefici”, afirma Rizo, que insisteix en la complementarietat de totes les àrees: “Al final, les decisions es prenen conjuntament entre finances, la direcció i el departament de vendes. El cap a on hem d’anar el decidim entre tots”. ///

“En temps de crisi, el departament de finances es centra en la política de reducció de costos”

pag pub B30 22/5/09 14:23 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

1 i 2 ///

JOan casanOVas. DIRECToR FINANCER DE CATALANA oCCI-DENT (A LA PÀGINA ES-QUERRA)

2 ///


La bona gestió comercial, una demanda generalitzada

El 17 de novembre la Cambra de Sabadell aixecarà la persiana de la segona edi·

ció del curs titulat Gestió comercial. Seran 88 hores de formació, cada dimarts i dijous, de 4 de la tarda a 8 del vespre, fins al dia 16 de febrer, destinades a tècnics comercials i venedors, però també a professionals sen·se experiència comercial que vulguin adqui·rir una àmplia i sòlida base de coneixements pràctics que els serveixi de garantia d’èxit per al seu desenvolupament professional en el món de les vendes. Les classes s’imparti·ran a la seu central de la Cambra, a l’avinguda de Francesc Macià, 35, de Sabadell, i comp·taran amb un professorat de solvència con·trastada i al mateix temps amb enfocaments diversos sobre el tema: Marta Casas, llicen·ciada en veterinària i màster en direcció de màrqueting; Maite Rico, llicenciada en psi·cologia de les organitzacions i postgrau en economia i direcció d’empreses; Felipe Ro·dríguez, consultor, formador i coach en ven·des, i Joan Valls, llicenciat en ciències econò·miques i diplomat en direcció general i en di·recció de màrqueting per Esade.

Segons explica l’organització, es du a terme aquesta segona edició del curs, perquè la con·tínua i creixent demanda de comercials i ve·nedors “posa de manifest una necessitat em·presarial generalitzada de manca de professi·onals en l’àmbit de les vendes”. La demanda, exposa la Cambra, “afavorirà aquells profes·sionals de les vendes més ben preparats, que veuran com disposaran d’un ampli horitzó la·boral amb oportunitats constants de millora”. Amb aquest curs d’especialització, des de la

Cambra de Comerç de Sabadell es pretén “con·tribuir a la formació integral dels comercials i venedors en les seves competències trans·versals, tan necessàries per estar permanent·ment orientats a l’assoliment dels objectius”.

En total hi haurà sis mòduls. El primer, que servirà d’introducció, tractarà aspectes ge·nerals del màrqueting i de la funció de ven·des dins l’organització. El segon mòdul esta·rà dedicat plenament al rol del comercial. En el tercer es parlarà del coneixement del cli·ent, per exemple, de les tècniques per trac·tar aquells clients difícils. L’aspecte de les fi·nances es tractarà en el següent mòdul, en què s’exposarà l’impacte de les decisions co·mercials en els estats financers i mètodes per guanyar rendibilitat en les vendes. Les tècniques de venda i la negociació comerci·al seran els dos mòduls que tancaran el curs, amb gran pes específic, ja que per a cadascun s’hi dedicaran 24 hores de formació. La me·todologia del programa vol ser eminentment pràctica. Es treballaran casos, exercicis i si·mulacions per fomentar al màxim la trans·ferència de coneixements a la realitat dels participants. Els assistents elaboraran, amb l’ajuda de l’equip de professors, un pla de tre·ball personal aplicable que inclourà tots els aspectes treballats al llarg del curs. Aquest pla constituirà una eina molt valuosa i ope·rativa per a la millora del rendiment profes·sional fora de l’aula.

Per a més informació, es pot trucar al telèfon 93 745 12 59, o bé entrar a la web de la Cambra, www.cambrasabadell.org. /// REDACCIó

Segona edició d’un curs que té per objectiu la formació integral i transversal dels venedors

formAciÓ /// CamBRa ofiCiaL DE ComERç i iNDúStRia DE SaBaDELL

el curs de la cambra compta amb un equip docent de primer rang /// CEDIDA

DEL 5 aL 12 DE NoVEmBREDirEcciÓ i cOnDucciÓ D’EQuiPs DE TrEball En MOMEnTs DE PrEssiO

El curs té per objectiu proporcionar les eines més adients per millorar l’efectivi-tat d’un equip de treball quan es treba-lla sota pressió, tant des del punt de vis-ta de la participació com de la direcció de l’equip.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABA-DELLAv. de Francesc Macià, 35MÉSINFO: www.cambrasabadell.org

DEL 9 DE NoVEmBRE aL 2 DE DESEmBREaTEnciÓ TElEfònica En anglÈsEl programa vol desenvolupar i agilitzar les tècniques de comunicació en anglès per a l’atenció telefònica, adquirir i mi-llorar el vocabulari dels participants per poder mantenir una conversa telefòni-ca correctament i establir les fases del protocol d’atenció telefònica.LLoC: CamBRa ofiCiaL DE ComERç i iNDúStRia DE tERRaSSaBlasco de garay, 29-49méS iNfo: www.cambraterrassa.com

DEL 10 aL 19 DE NoVEmBREgEsTiÓ EcOnòMica i DOcuMEnTal DEl TransPOrT inTErnaciOnalEl curs té per objectius donar les eines als inscrits per identificar i interpretar adequadament els documents dels di-ferents mitjans de transport internaci-onal, calcular correctament els costos dels diferents mitjans de transport in-ternacional, conèixer els documents i l’operativa de l’assegurança del trans-port internacional, i calcular correcta-ment els costos de l’assegurança de transport internacional.LLoC: CamBRa ofiCiaL DE ComERç i iNDúStRia DE tERRaSSaBlasco de garay, 29-49méS iNfo: www.cambraterrassa.com

DEL 13 DE NoVEmBRE aL 4 DE DESEmBRElEs bOnEs PrÀcTiQuEs D’ExPOrTaciÓ PEr MillOrar la cOMPETiTiViTaT DE la PiME

L’objectiu general d’aquest curs és aju-dar a gestionar amb èxit el procés

d’internacionalització de les empreses participants. Està adreçat a consolidar i millorar l’acompliment en l’exportació, tenint en compte els fets determinants que hi incideixen i aquells que utilitzen les empreses exitoses en vendes a l’ex-terior. Conèixer les bones pràctiques de les empreses amb alt creixement ex-portador és un mitjà eficient per intro-duir millores ràpides que augmentin la competitivitat i incrementin l’acompli-ment exportador.LLoC: CamBRa DE ComERç DE SaBaDELL av. de francesc macià, 35méS iNfo: www.cambrasabadell.org

16 i 18 DE NoVEmBRETÈcniQuEs DE DElEgaciÓPrograma formatiu de vuit hores en que s’analitzaran les tècniques de de-legació des d’una perspectiva pràctica, separant la delegació d’autoritat, la res-ponsabilitat i les funcions del lloc geren-cial. Està pensat per a directius i caps de departament i tracta d’establir crite-ris que permetin delegar sense perdre el control.LLoC: CamBRa DE ComERç DE SaBaDELLav. de francesc macià, 35méS iNfo: www.cambrasabadell.org

25 DE NoVEmBREcOM uTiliTZar gOOglE analYTics PEr MillOrar El rOi DEl nOsTrE WEbgoogle analytics s’ha convertit en una eina bàsica per a qualsevol empresa que faci accions a internet. Sense infor-mació de com actuen els nostres clients o usuaris, es fa impossible determinar estratègies i futures accions per anar millorant el nostre rendiment de la in-versió (Roi). En aquest seminari s’expli-carà a fons com l’empresa pot treure el màxim profit d’aquesta eina.LLoC: CamBRa DE ComERç DE SaBaDELLav. de francesc macià, 35 méS iNfo: www.cambrasabadell.org

30 DE NoVEmBREgaranTiEs DE cObraMEnT a lEs ExPOrTaciOns

Seminari de quatre hores destinat a personal administratiu i financer d’em-preses exportadores. Responsables d’exportació de pimes, gerents de mi-croempreses amb activitat exportado-ra i diplomats o llicenciats universitaris

cUrsos i seminAris

45b30 DIVENDRES, 6 DE NoVEmbRE DEL 2009 estAciÓ de servei

Eva sanagustín i diversos autorsCLAVES DEL NUEVO MARkETINGEl llibre repassa els canvis que està ex-perimentant el màrqueting online i proporciona les solucions imprescin-dibles per aplicar aquest nou enfoca-ment. Sota la coordinació d’Eva Sana-gustín, divuit professionals del màr-queting s’han reunit per aportar la seva experiència i coneixements per ajudar-te a fer el salt de l’1.0 al 2.0. La seva estructura permet la lectura de capítols concrets per als qui vulguin co-nèixer un únic aspecte: bàners, bustia-des, SEo, xarxes d’afiliats, Community manager.../// gEStióN 2000

Pedro MeyerEMPRENDEDORES

Des de l’any 2000, Pe-dro meyer està al cap-davant del programa de RNE Emprendedo-res, en què hi acuden personatges que nar-ren les seves experièn-cies. El llibre recull algu-nes d’aquestes entrevis-tes./// aLiENta

francisco lópezLA CUENTA DE RESULTADOS

El llibre tracta de reivin-dicar el compte de pèr-dues i guanys com un immillorable instru-ment de gestió, quan està ben presentat i res-pon a una lògica de ne-goci./// LiBRoS DE CaBECERa

LLibres LeonorgArcíA montoLiU ASSESSoRA ComERCIAL

eL cLient sempre tÉ rAÓ?

tots hem escoltat moltes ve·gades que “el client sempre té raó”. Tots sabem que no és una afirmació del tot correcta, però

us proposo que la interpretem d’una al·tra manera. Si diem “el client sempre té la preferència” estem sent molt més re·alistes en relació al valor actual de cada client.

El venedor intel·ligent captarà les regles que marca el client, les respectarà i a tota hora intentarà esbrinar quines són les seves necessitats i expectatives a fi de respondre millor davant d’elles; és a dir, utilitzarà la comunicació amb el client com a font d’enriquiment, d’intercanvi per satisfer les necessitats. La seva opi·nió i el tracte que li dispensem seran fo·namentals i en ocasions decisius. S’ha d’evitar sentir “aquí no penso tornar!” o “no es pot aguantar més aquest servei!”

AvUi, eL cLient tÉ mAjor cApAcitAt

d’eLecciÓ, miren, compAren, etc ..., Per això aconseguir la seva satisfacció i la seva lleialtat, és el major repte a què pot enfrontar·se un professional de la venda. Està clar, que cal, evitar qualsevol con·tratemps amb el client, ja que suposaria una pèrdua vital, difícil de recuperar.

S’han fet moltes investigacions per co·nèixer les raons per les quals els clients deixen de fer compres amb una firma determinada i abandonen qualsevol re·lació amb ella. Majoritàriament les con·clusions evidencien que un percentatge superior al 50% dels clients marxa per·què no els agrada la forma en la qual van ser tractats per algun empleat. De totes les raons que tinguin els clients per estar descontents, la més poderosa és la qua·litat del tractament que rep, de la qual el venedor té el major control.

A més i per acabar·ho d’arreglar, està confirmat que més del 90% dels clients descontents mai no protesta pel trac·te rebut ; no obstant, si que li explicarà què li ha passat amb la seva empresa, i aquesta és la pitjor publicitat que li po·den “regalar”.

[email protected]

cursos de telemàrqueting i recursos professionals

EStRatÈgiES DE VENDa a La CamBRa DE tERRaSSaLa Cambra de Comerç de terrassa de-dica el mes de novembre a les tècni-ques de venda. tenint en compte la si-tuació actual i la capacitat del client per decidir què vol comprar, és molt impor-tant conèixer les accions necessàries per millorar el procés de venda, ja sigui a través del telemàrqueting o de la co-municació emocional.El Programa avançat de tècniques de venda té com a objectiu ampliar el pro-cés de millora de les persones de l’àrea comercial de l’empresa que en les se-ves interaccions amb els clients vulguin desenvolupar tècniques actuals de venda i d’influència personal per per-feccionar les seves habilitats i els seus recursos, i potenciar alhora la seva efici-ència professional. aquest curs s’orien-ta a persones amb experiència dins el camp comercial, a les quals els interessi aplicar noves tècniques d’influència po-sitiva per millorar els seus resultats tant econòmics com de relació amb els seus clients. La durada del curs és de 16 ho-res, distribuïdes durant els dies 9, 16, 23 i 30 de novembre, a les tardes.El contingut del programa tracta el punt de vista del venedor (tipus i cate-gories) i la visió del comprador, client o usuari, i les seves necessitats consci-ents i inconscients. també aprofundirà en el màrqueting de relacions i les tiC, les tècniques d’influència i les estratègi-es argumentatives. L’encarregat de dur a terme les explicacions serà el consul-tor llicenciat en direcció de màrqueting especialitzat en Product manager i tèc-niques avançades de vendes i comuni-cació per EaDa, arseni florensa. L’altre curs se centra en el Telemàrque-ting. La venda activa, i té com a objec-tiu donar a conèixer les eines de comu-nicació eficaces per a la venda telefòni-ca, analitzant el procés de comunicació i afavorint la consecució de les habili-tats necessàries. tractarà l’ús professio-nal del telèfon: entès com a eina de tre-ball, la comunicació verbal per sobre de tot, el comiat entès com l’art de la se-gona oportunitat. El curs telemàrque-ting. La venda activa té una durada de 21 hores, distribuïdes durant els dies 9, 11, 16, 18, 23, 25 i 30 de novembre, en ho-rari de tarda.

d’interès


1. Disseny sostenible artemide afronta el futur de la il·luminació amb dissenys innovadors i responsables amb l’ecologia, com aquest llum d’es-criptori, que omplirà d’elegància qual-sevol estudi o despatx. genesy, dis-senyat per l’arquitecta Zaha Hadid, dóna resposta a les exigències actu-als de sostenibilitat amb la utilització de LED d’última generació, que estal-vien energia.

2. mirada atemporal De línies innovadores i estil atemporal, la nova col·lecció d’ulleres de sol de tom ford aporta un look misteriós i sexy a par-tir de dissenys que s’ajusten perfecta-ment a les formes femenines. Entre les diverses propostes hi ha el model ava, que combina perfectament amb la tonalitat nude, de màxima tendèn-cia aquesta temporada.

3. Reinterpretar un clàssic gucci presenta la New Jackie Bag, la reinterpretació de la bossa de mà pre-ferida de Jacqueline onassis, que es va popularitzar durant els anys cin-quanta. Pel que fa al disseny, aques-ta peça manté la forma arrodonida, però redueix la mida per adoptar un estil més contemporani. Les borles de cuir guarnides amb detalls de bam-bú aporten frescor a un complement que esdevé tot un referent.

4. Un estímul per als sentits Pertorba els sentits, congela la mira-da i transforma les aparences. La nova fragància insolence Eau glaceé, de guerlain, no deixarà ningú indiferent. La silueta del flascó desafia les lleis de l’equilibri i la seva aroma reinventa la concepció de la feminitat. En resum, una proposta radiant i lleugera a la venda per 67 euros el flascó de 50 ml.

5. Petjada ferma Elegància i comoditat són els trets definidors de la nova col·lecció primavera-estiu de la firma de calçat Lotusse, que com-bina la qualitat de la pell amb uns dis-senys actuals. Com a mostra, aques-tes sandàlies, model E6492, amb plataforma i ideals per a una dona femenina i treballadora a qui li agrada anar còmoda i ser sofisticada.

6. Ballarines tot terreny El color és la clau de l’última línia de ballarines presentada per PZero, la nova marca de calçat de la famo-sa firma de pneumàtics italiana Pire-lli. Entre les novetats trobem el model grace, de formes pures i disseny esportiu, que a la sola duu l’emprem-ta característica dels pneumàtics. Les ballarines, disponibles en una àmplia gamma de colors, estan disponibles per 195 euros.

43

65

1

2

CENTRESDE RECERCA

PARCSEMPRESARIALS

CENTRESUNIVERSITARIS

CENTRESD’INNOVACIÓ

CATALONIA INNOVATION TRIANGLECerdanyola · Sant Cugat · Rubí

EL MOTORDE CATALUNYA,EL MOTORDEL DEMÀ

Tres ciutats mil·lenàries es troben a Catalonia Innovation Triangle: Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Rubí.

El CIT és una de les àrees econòmiques basades en el coneixement més dinàmiques i integrades d’Europa. És un centre europeu d’excel·lència per a la localització d’empreses i de negocis i un pol d’atracció d’inversió estrangera directa.

200.000habitants

60.000estudiants universitaris

10.000empreses

PARCS EMPRESARIALS

CENTRES UNIVERSITARIS

CENTRESDE RECERCA

CENTRES D’INNOVACIÓ

LA INTERRELACIÓ ÉS LA ESSÈNCIA DE LA INNOVACIÓ

Revista B30 nº20, Novembre 2009

Documents

Transcript of Revista B30 nº20, Novembre 2009