Revista Cal Gravat 3

5/23/2018 Revista Cal Gravat 3

1/30

1

IesCalGravat

3rtrimestre

Suma

ri

Leditorial 2

El Sant Jordi de lIES 4Lentrevista 13

Activitats 19

Passport to the World 22

Rac de lAMPA 23

El cmic 24

Passa-tho b! 25Lagenda 29

Solucionari 30

Atletisme al Congost

Taller de Prehistria

Taller de Judo

Teatre dAngls Living Europe

Josep Huguet

Jaume Ponsarnau


2/30

2

IesCalGravat

3rtrimestre

Sembla que va sser ahir que els nostres alumnes van passar per prime-ra vegada la porta de linstitut per iniciar els estudis de lEducaciSecundria Obligatria i donar vida al primer curs de lIES Cal Gravat,per ja ha passat tot un curs.

Ha estat un curs difcil i complicat, de fet els comenaments mai snfcils, per tots; professors, conserge, pares i mares, alumnes... hem mirat

de suplir els problemes que han sorgit amb molt de treball, illusi iesfor. Daquesta manera hem aconseguit, penso, un funcionament delinstitut amb tota normalitat i naturalitat. Les possibles errades o disfun-cions que hi ha hagut en el funcionament del centre ning les pot atri-buir al fet que som un centre nou si no que sn degudes a altres causes.

Aquest mrit cal agrair-lo a tots els estaments de la comunitat educati-va.

De fet cal agrair a lAssociaci de Mares i Pares tot lesfor que han fetper tal de tirar aquest projecte, que tamb s el seu, endavant. Sempreque hem sollicitat la seva ajuda ells hi han sigut. Aix, entre altres coses,

grcies a ells shan pogut organitzar tot un conjunt dactivitats i festes alinstitut com ara la Castanyada, la Festa de Nadal, el Dijous Gras, lafesta de Sant Jordi (amb els diferents tallers i premis que vrem poderdonar),....Pel centre s duna gran vlua tenir una AMPA daquestescaracterstiques.

Al professorat de linstitut, per tot lesfor que han fet durant aquestcurs. No hi ha hagut una sola vegada que alg shagi queixat quan selsha encarregat una feina per complicada que hagi estat i creieu-meque sovint ho ha estat. Grcies a ells, hem pogut muntar una sala din-formtica, tenir actualitzada una pagina web, una revista, un laboratori,un taller de tecnologia, una biblioteca, shan organitzat tot un seguit

d'activitats complementries (sortides, caminades, esquiades, visites adiferents llocs caracterstics de la ciutat, activitats de nataci, judo, atle-tisme...), shan realitzat tota una gran quantitat dactivitats de tutoria enforma de classe, de tallers, de sortides, pellcules, xerrades...,

SToni MassegDirector IES Cal Gravat

leditorial


3/30

3

unes tutories que, modestament, penso que han funcionat extraordin-

riament b, tenint cura, especialment, de la relaci amb les famlies...Per el ms important de tot s que hem aconseguit treure tot el sucpossible dels nostres alumnes (objectiu final de tot centre educatiu).Noms cal fer un petit exercici: observar quina s la progressi que hanfet des de principi de curs fins ara els nostres alumnes mirant exmens,treballs, deures, maduraci personal... Per tant, Elisa, Pep, Josep Manel,Ariadna, Ivet, Basili i Francesc moltes grcies per la feina feta.Personalment, penso que sou un orgull i un exemple per a la nostra pro-fessi, sovint desprestigiada a vegades de forma justa i a vegades deforma injusta.

A la conserge del centre, la Joana, que de seguida es posa al capda-vant quan cal organitzar un acte, sespatlla alguna cosa del mobiliaridel centre, cal custodiar claus, fer fotocpies i, sobretot, sempre t unaparaula adequada quan un alumne/a t algun problema... Pel centres un luxe i un privilegi comptar amb una persona daquestes caracters-tiques que sempre dna una mica ms del que se li exigeix.

Als alumnes, els principals protagonistes daquesta histria, i que deseguida shan fet seu el centre, han estudiat, shi han esforat i, engeneral, han treballat per tal dassolir els objectius programats peraquests en cada matria; a banda de la seva maduraci personal que,mica en mica, es va consolidant. Cal que no oblideu mai que heu estat

els primers alumnes daquest centre i, per tant, heu dsser un exempleper les segents promocions que vindran a estudiar al nostre institut.

A les famlies per la seva receptivitat quan des del centre sels ha avisat(especialment des de tutoria) per tal dinformar-los dalguna incidncia,alguna mala o bona notcia sobre el rendiment acadmic dels seus/vesfill/es, la realitzaci o no de diverses activitats, faltes dassistncia...Unalumne/a noms acabar funcionant i sen sortir, penso, si hi ha unaimplicaci familiar i la famlia i linstitut anem a la una.

Arriba, ara, una poca per desconnectar i carregar piles. La tornadatornar a sser complicada ja que tenim un munt dobjectius sobre lataula pel curs vinent: adaptaci de tres noves lnies a primer dESO i dems professorat, collocaci del nou mdul, realitzaci dactivitatsextraescolars, construcci del nou centre, obtenci duna AuladAcollida, continuar amb la lnia pedaggica denguany...B, ara nos el moment per de parlar daix.

Bones vacances a tothom!

IES Cal Gravat

C/ Domnech i Montaner, 54-5608243-MANRESATelfon 938742368Mbil 695357360http://phobos.xtec.cat/a8065330/moodle/

Equip de redacci: alumnes d'alternativa de

1r ESO A i BCoordinaci: Basili lvarez, Francesc Rub iJosep Manel LpezMaquetaci i Portada: Francesc rub


4/30

la portada

El dia 23 dabril, que era dijous, vamcelebrar la diada de Sant Jordi. A les 8:00del mat fins a les 11:00, vam fer classenormal, quan vam sortir al pati, els profes-

sors van fer una xocolatada, que ens lavan repartir amb un tros de coca, el pro-fessor que ho preparava tot, era el JosepManel. Quan va passar el pati, quedavendues hores, vam fer uns tallers, quehavien triat a lhora de tutoria, un diaabans, els tallers que podem triar eren elssegents: Steps, jocs malabars, Scrabble,la llegenda de Sant Jordi, papiroflxia iOlimpada Matemtica. Quan van passaraquestes dues hores, vam anar a dinar. Ales 15:00, vam fer les dues ltimes hores, iels de les dues classes, vam fer uns jocsatltics, hi havia les proves segents: velo-citat, salt de llargada, resistncia i tir dejavelina. Cada grup tenia una prova, idesprs quan el Pep March xiulava, sha-via de canviar i aix fins que van acabarles quatre activitats. Una vegada acaba-des totes les proves, vam fer la traca finalque consistia en comprovar quina classe

era ms fort. La prova consistia en estirarduna corda. Una classe a cada costatde la corda. Ho van fer 3 vegades i totes3 van guanyar els de 1r A.

Tot seguit van repartir els premis de: jocsatltics, papiroflxia, els dels punts de lli-bres, i els de contes, hi ja vam acabar lacelebraci de la diada de Sant Jordi iens vam anar cap a casa.

4

IesCalGravat

3rtrimestre

Elno

streprimer

Sant

Jordi

Nria i Joana


5/30

- Xaf, xaf- es va sentir un soroll de botesxafant els bassals de color marr acausa del fang.

- Xaf, xaf- es va tornar a sentir perallunyant-se. Quan el soroll sesva elsdos nens i la nena van sortir del seuamagatall. Els dos nens eren lAdri i elJulen. LAdri tenia el cabell curt i decolor ros, no era molt alt i era fort, rpid,musculs i atrevit. Tenia 12 anys, els ullsblaus i portava una samarreta de mni-ga curta. El Julen tamb portava elcabell curt, per el tenia dun marrfosc. Tampoc era molt alt per s una

mica ms que lAdri. Al Julen li agrada-ven molt les aventures per no ms quea la nena. Tamb tenia 12 anys. Lanena es deia Ester i era baixeta . Teniael cabell llarg i ros amb els ulls blaus.Tenia 6 anys i li encantava llegir histriesfantstiques. Era la germana de lAdri.

- Per fi ha marxat la professora Isabel!-va dir lEster amb veu de nena.

- S, ja portava estona- va protestarlAdri.

- Voleu deixar de protestar i anar perfeina?- va escridassar el Julen.

Tots tres van reprendre el cam. Estavenal pati de lescola a les 12 de la nit.Shavien escapat de casa sense que elspares se nadonessin. Volien anar al des-patx del director i mirar les preguntes delexamen de mates que farien lende-m. Per aix portava uns quants pro-blemes perqu si els enxampaven elsposarien un parte i els pares els renya-rien encara ms al saber que els havien

enganyat. LEster no hi pintava res en totaix per els havia volgut acompanyartan si com no. Tots tres van crrer cap ala porta i es van quedar al davant.

- Qu, hi entrem?- va dir lAdri.

- S- van fer els altres dos.

Van obrir la porta i hi van entrar. Elcollegi era molt gran. Estava guarnitper molts quadres que havia fet unexalumne del collegi. El despatx deldirector estava a la segona planta i

havien de pujar per les escales per arri-bar-hi. Van comenar a pujar les esca-les i el Julen anava primer quan es vaaturar.

- Qu fas?- va preguntar lAdri.

- He sentit alg- va respondre el Julen .

Tots tres es van quedar aturats sense fer

soroll i al cap dun minut van pujar depuntetes fins a la classe de segon dESO,all shi van amagar. Al cap de 5 minutsdestar all dins van tornar a marxar dela classe i van anar fins el despatx deldirector.

- Ja som a la portava comentar elJulen- Ara que, entrem?

- Som-hi- va dir lAdri.

Van obrir la porta sense fer soroll i shivan esmunyir. La sala era fosca i hi feia

fred. Van tancar la porta i ...Shavien quedat glaats , alg havia

obert el llum i no havia sigut cap dells.

De sobte el seient de pell del directorque estava mirant cap a la finestra esva moure. Al girar-se havia aparegut eldirector.

- Nois us esperava- va dir la seva veude vell- Sabia que vindreu.

El director era un home una mica xalat imolt vell. Portava una petita barba blan-ca i el cabell molt llarg, El jersei era lila iblau igual que els pantalons. Els dosnens i la nena estaven paralitzats i lescames no els responien. Finalment lams petita va dir:

- Senyor directorva dir lEster- comsabia que

- Vindreu?- va interrompre el director-Doncs no ho s.

- Com que no ho sap?- va dir en Julen

enfurismat- b ho ha de saber, no?- B us explicar la meva histria- va dir

el director- Doncs resulta que ja fa moltde temps estava investigant un cas duntemple mgic que shavia perdut en eltemps, per aquest cas es va tancarquan van descobrir un tresor a Austrlia ivan donar el temple per perdut. Per joen aquell temps era jove , un o dos anysms que vosaltres, i no em vaig rendir.Vaig continuar buscant informaci i vaigdescobrir un mapa amagat dins una

duna del desert del Shara. El primercop que el vaig veure em pensava queno era ms que un mapa de mentidafet per alguna persona que havia pas-sat per aquell desert i havia mort, perdaquelles suposicions noms en vaig

5

IesCalGravat

3rtrimestre

la portada

El temple perdut1r premi prosa categoria APseudnim: Camelot


6/30

encertar una de tres. No era un mapade mentida, no lhavia fet cap personaper qui lhavia fet si que havia mort.

- Senyor director, quan diu que no lha-via fet una persona a qu es refereix?-va interrompre lAdri.

- No, interrompis- va dir la seva germa-na que estava molt atenta a la histriadel director.

- Doncs b, com ha dit la teva germa-na no interrompis perqu tot arribar- vadir el director. - Com us deveu haverimaginat no pot ser que cap persona nohagi fet el mapa. Per jo tampoc hoentenia al comenament, com pot serque lsser hum no hagi creat elmapa? Qui el pot haver creat?Aquestes preguntes passaven rpida-ment pel meu cap. Per al final ho vaigentendre tot. s que lhavia fet un extra-terrestre! Aix demostrava que existienels extraterrestres, que hi havia vida enaltres planetes, galxies Aquell dia noem vaig poder treure all del cap. Novaig poder dormir en tota la nit perquestava impacient que fos dem. I si feia

pblica la notcia? I si em convertia enun fams cientfic? Per tot aix sem vaesborrar del cap lendem. Quan vaiganar a la caixa on hi havia el mapahavia desaparegut! En comptes delmapa hi havia una nota on hi posavaque el mapa estava a les Senozama.Ja us ho deveu haver preguntat, on eraSenozama, doncs la veritat s queenlloc. Vaig buscar Senozama per totarreu per no el vaig trobar. No hi haviacap poble, ciutat, pas, regi que s

digus Senozama. I per aix he estataqu tot el dia per esperar que alg vin-gus. No s com tenia un pressentimentque alg vindria.

- I en aix vol que lajudem?- va dir elJulen- Per si no ho ha trobat vost,com el trobarem nosaltres?

- No ho s- va dir el director- per us lliu-rar del cstig.

En dir aquelles paraules tots tres vanquedar convenuts que lhavien daju-

dar, i lEster ja estava convenuda queels ajudaria per crear una aventura.

Aquells dos mesos van estar molt atrafe-gats buscant que volia dir Senozama.LEster havia pensat que potser era un

missatge secret i no existia en un mapaperqu aquella paraula noms era unmissatge per indicar-ne un altre. Quanvan passar els dos mesos ja era Nadal iel Julen i lAdri no sen van recordar. ElNadal era tant distret que ja no hi pen-saven. Per lEster continuava buscantel significat daquella paraula i moltsovint deia als altres dos que lajudessin.Per als altres dos no li feien cas i li res-ponien que s Nadal!. Per justament eldia abans del Nadal va descobrir quevolia dir la paraula. Era molt simple i nose nhavien adonat, ni tan sols el direc-tor. Senozama si la llegies al revs volia

dir Amazones. Tan fcil com all i porta-ven tres mesos investigant-tho. Potserera per aquella ra que no la desco-brien. Per que era molt fcil! Com quelEster sabia que no veurien el directorfins al gener no es va preocupar peraquell tema fins el dia vuit de gener.Aquell dia van tornar al collegi. Quanvan arribar van anar directament cap aldirector.

Pum, pum- es va sentir quan lAdrihavia picat a la porta del director.

- S, podeu entrar- va respondre eldirector.

- Som nosaltres senyor directorva dirlEster quan els tres van creuar la porta.

- Ah, dacord, mimaginava que vindr-eu- va dir rpidament el director- quevoleu?

- Doncs, resulta que hem descobertque vol dir Senozama- va dir lEster.

- S!- va dir tot sorprs el director- i que

vol dir?

- Doncs s molt fcil- va respondrelEster- si gires la paraula veurs queSenozama vol dir Amazones.

- s a dir, que el mapa i el temple sn ales Amazones- van comentar els dosnens.

- Val, nois dem heu de venir a les noudel mat perqu marxarem.

Quan els tres van sortir del despatx es

van emocionar.- Dem comenar la gran aventura!-

va xisclar lEster.

- S!- van dir els altres dos.

6

IesCalGravat

3rtrimestre

la portada


7/30

Aquella nit no van poder dormir capdels tres. Anirien a lAmazones a buscarun temple mgic que estava completa-ment perdut! La ms emocionada eralEster, ella havia descobert el significatdel missatge.

Lendem, a les nou del mat, tots tresja eren a la porta del despatx del direc-tor. Quan va sortir el director van anar alaeroport amb taxi (perqu el directorno tenia cotxe). Quan van arribar, vanagafar el primer vol que anava a lesAmazones. LAdri i lEster no havienanat mai amb avi, en canvi el Julen hi

havia anat tres cops. Quan van arribar alAmazones van estar una hora perqulAdri pars de vomitar. Un cop lAdriva parar de vomitar van endinsar-se a laselva. El director portava un ganivet ianava a davant tallant les herbes delsllocs per on era difcil de passar. Alcomenament va ser molt fcil i van fertres o quatre quilmetres en una hora.Per quan ja eren ben endins era moltms difcil. Les herbes els arribaven alcoll (tots menys lEster que la tapavendel tot) i les plantes impedien el pas

molts cops. Els tres nens i el director vananar per molts llocs, caminaven quasitot el dia i noms paraven per fer lesnecessitats i per beure aigua. Tambparaven per dormir. Al cap de dos set-manes encara no havien trobat elmapa. Per que no lhaguessin trobatera normal. Perqu lAmazones era moltgran i trobar una cosa tan petita peraquell lloc era molt difcil. El pitjor eraque no tenien cap pista don podia ser.Ells havien buscat per una petita part de

la selva, per una part molt petita. Unasetmana ms tard per van tenir unaalegria.

-Tiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit tiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit tiiiitiiiitiiiitiiiitiiiitiiii-tiiiit- es va sentir una musiqueta. Els dosnens i la nena es van quedar callats imolt atents per si ho tornaven a sentir.Per no ho van tornar a sentir. No hovan a tornar a sentir perqu el directorva agafar el mbil.

- Si?- va dir el director que ja estavaparlant pel mbil- qui ets?

Tots es van estar un moment callats.Noms es sentia el sorollet de lhomeparlant. De sobte el director va tallar latrucada de cop.

- Qui era?- van preguntar els tres encu-riosits.

- Nois- va respondre el director- era lex-traterrestre.

- S home- va exclamar lEster.

- Qu tha dit?- va preguntar lAdri.

- Mha dit que menviaria un missatgeon posaria una pista don era el mapa.

5 minuts desprs el director va rebre unmissatge. El missatge hi posava un codisecret. El codi secret era el segent:

****1L R35, 4N H3 H1 L1RBR2 M2S GR1N

(U5O4I3E2A1)****- Qu pot voler dir aix?- va preguntar

lEster.

- Ni idea- va respondre el seu germ.

- No ho s- va respondre el Julen.

Tots tres van mirar el director.

- No cal que em mireu tant- va dir eldirector- que jo tampoc ho s.

A partir de llavors van comenar a pen-sar que podien voler dir aquelles lletres ion podia ser el lloc que es refers. Eldirector i lEster eren els que hi dedica-ven ms atenci. LEster sovint demana-va el mapa per intentar investigar sobrequ es podien referir aquelles paraules iaquells nmeros. Van anar passant leshores i no trobaven qu volia dir aquellmissatge. Fins que va arribar SetmanaSanta. Tot i ser Setmana Santa van con-tinuar buscant qu volia dir el missatge.Per lEster, que quan era festa sempreho resolia tot, va aconseguir esbrinar

qu era el que volia dir el missatgesecret. Noms havies de fer cas del quet deia el missatge. Al missatge hi posa-va: U5O4I3E2A1. Aix volia dir que lavocal U era el nmero 5 i aix successiva-ment. Aix significava que el missatgevolia dir: AL RIU, ON HI HA LARBRE MSGRAN. LEster els hi va dir de seguida atots els altres. El director va reprendre lamarxa rpidament direcci al riu, i totsels altres el van seguir. Quan van arribaral riu el director els hi va ensenyar larbre

ms gran.- Doncs si s aquell anem-hi!!- va dir

lAdri emocionat, i va anar-hi rpida-ment. Per es va trobar amb el riu.

- Com el passarem?- va preguntar.

7

IesCalGravat

3rtrimestre

la portada


8/30

- Doncs amb aquella corda- va respon-dre el director i va agafar la corda idun salt va creuar el riu.

Els altres el van seguir i un cop tots vanser a laltra banda van anar cap a lar-bre. Quan el van tocar no va passar resdestrany.

- Potser sha de tocar alguna part espe-cial- va dir lEster. Per de seguida es vaadonar que no era aix.

El Julen va tirar un roc a una roca moltgran que hi havia al davant de larbre.De sobte es va obrir el terra formant unforat i tots quatre hi van caure. Al fons hivan trobar una porta feta dor amb unaclau al davant. LAdri va anar a aga-far-la per el director li va impedir.Desprs va tirar una roca cap a la clau i

del sostre van caure quatre roques quehaurien mort alg. Quan van haver cai-gut va anar a agafar la clau i van obrirla porta.

-Oh!!!- va deixar anar lEster. Hi havia untemple meravells tot fet dor. El templeera molt gran i molt ben fet. Al davanttenia una esttua dun sser una micaestrany. El director i els altres dos tambshavien quedat impressionats. De sobteva sortir un extraterrestre que va comen-ar a dir:

-Xxxxlaxxx xxxxxxxgutsxxxxxxxx. Tots qua-tre es van quedar callats no havienents ni fava. Desprs va sortir un altreextraterrestre que tamb va comenara parlar per aquest ja es va entendre.

- Hola, benvinguts al temple mgic!!- vadir- ho sento, per s que ell no sap par-lar gaire el vostre idioma.

- Ho sigui que aix s el temple quesempre havia somiat- va dir el director- Ivosaltres sou extraterrestres?

- S!- va dir lextraterrestre- Us podeuquedar els dies que vulgueu.

Van passar dos mesos i els dos nens i lanena encara estaven all, per ja enyo-raven la famlia de tant temps senseveure-la. Fins que un dia van prendreuna decisi. Volien tornar a casa.LExtraterrestre els hi va dir que ell els hipodia enviar. Ells van dir adu al direc-tor. Lextraterrestre per abans de fer-lostornar a casa els va fer una cosa impres-sionant. Els hi va donar el do de fer una

mica de mgia i daparixer i desapa-rixer sempre que volguessin.

- Ara us enviar a casa per si elshi dieu alg on s, com s, on heuanat Far que no recordeu mai msaquesta histria. I just desprs de diraquestes paraules els va tornar a enviara casa.

8

IesCalGravat

3rtrimestre

la portada

Fi


9/30

El poema de la primavera1r premi poesia categoria APseudnim: Rudy Fernndez

Una rosa regalarem

a la noia que voldrem.

I un llibre comprarem

Pel noi que estimem.

Qui matar al drac?

Sant Jordi ho far.

Potser el drac sel menjar

O potser no ho far.

El bon temps ha arribat,el fred sha acabat,

les jaquetes ens traurem

i a laigua ens tirarem.

Les flors creixeran

i el paisatge alegraran.

9

IesCalGravat

3rtrimestre

la portada


10/30

Des de cinqu, ho veigtot de ms colors !!

la portada

Era un dia com qualsevol altre, normali corrent. Jo, com sempre, all pal-plantat, observant el paisatge, la mun-tanya de Montserrat a lhoritz, el sol,com cada dia, va comenar a treureel nas enmig de les muntanyes serra-des, i em va saludar amb un somriure,la calor comenava a fer-se insuporta-

ble, i noms de tant en tant podia gau-dir duna tmida brisa que movia lesfulles de les meves branques. Aviat arri-baria lestiu, per tot aix continuariatranquil com sempre. Vaig veure arri-bar un cotxe verd del qual va baixar unnoi jove, es va plantar all dret amb lescames un xic separades, es va plegarde braos i es va posar la m sota labarbeta, pensatiu i immbil va quedar-se all mirant aquest terreny daqudavant, que fins al moment no haviainteressat mai ning.

El noi va venir repetides vegades.Caram!! Pensava jo i aquest quvol ? Un dia, tot duna, durant el mesde juliol, van comenar a arribarcamions que no van parar de descarre-gar materials i paquets en tot el dia All devia ser tot un esdeveniment. Hihavia fora gent. El noi del cotxe verdhi tornava a ser, per avui parlava ambuna noia molt a prop meu, per aprofitarla meva ombreta

- Elisa!!! Has vist? Ja tenim els mdulsaqu!!

- S, Toni aix ja est en marxa !!Quin insti ms guapo que ens quedar!!

Van pasar uns dies i all no sencanta-va ning. Ens posaven un nou institut albarri Jo estava entusiasmat Canalla, canalla ! Aix s que ensdonaria vida i jo ja no mavorririams.

Al setembre -Ei Ivet! Com ha anat pels Estats Units?

Ui, molt b Tot all s espectacularja estic fent bossa per tornar-hi benaviat!

-I tu Toni ?? Com han anat les vacan-ces a la platja?

-Jo mhe passat tot el dia enganxat almbil de linstitut, fins i tot mel posavaa la butxaca del pijama per anar a dor-mir sempre disponible...!! Per donarel millor servei , s clar!! I tu Elisa,...qu? ... ja tens el projecte educatiude centre acabat?

- I tant, Toni tot lagost treballant-hi!

-Hola Pep!! Qu fan els teus nanos?

-B, b, molt b I els teus Ariadna?

-B tamb, per el petit cada dia sms bitxo! Ah Pep! Ja he triat els lli-bres dangls ara tels ensenyo a

veure qu et semblen... Ei, mireu, ja arri-ba el Manele!! Qu dius? Com hananat les vacances?

-Molt b, curtes, curtes , les vacancessempre sem fan curtes a mi, ndia noi!!

Els dies van anar passant, aquell grupetde profes venien cada diaes veienmolt ben avingutsi pencaires ahh,aix s, tot duna, cap all a mig matalg deia coffee time i sortien fent

petar la xerrada tot rient i explicant-sehistries de les seves

El gran dia ja era aqu Noies i noisvan anar arribant ben dhora al mat,impacients per comenar el nou curs,amb unes motxilles supercarregades,pobre canalla aquests profes notenen compassi!!! Els nanos, per, nohi donaven gens dimportnciaesta-ven contents i es saludaven eufrica-ment Aquesta imatge em va omplirde felicitatja no estaria mai ms

solquina bona companyiano totsels arbres tenen tanta sort!!

IesCalGravat

3rtrimestre

ProsaPseudnim: el testimoni Fidel


11/30

Em podia considerar molt afortunat

la vista de Montserrat i la millor

companyia del mnjovent ambganes de viure, dexperimentar, de serfelios, de descobrir coses noves, i joen seria testimoni!!

Va arribar el fred i un dia, el Basi, elprofe de tecno, que per cert, es passael dia recollint cartrons i fustes per ferinvents amb els alumnes, juntamentamb el Francesc, el profe de reli es vanposar a coure castanyes al mig delporxo Per qu fan aquests avui? vaigpensar jo. Ho vaig saber per duesmares, que mentre esperaven que elsseus fills sortissin de lescola comenta-ven:

-Ho sabies que els panallets els han fetels nanos??

-S, s i tamb han fet una Carabassade Halloween I ara es veu que

juguen un partit de futbol alumnes con-tra profes... El meu nano no parava dedir: els matxacarem je je ... hauran demarxar amb el cap ben cot ...!!!

Pels volts de Nadal el fred es va fercada dia ms intens i jo em vaig des-prendre del meu vestit de fulles jamarrones un any ms, i els nois i noiescaminaven arrossegant els peus, ...elsoroll de la fullaraca quedava dilutenmig de les seves efusives converses:

-Quedem per assajar el ball del festivala les 6, val?

-Aahhh... i si alg no pot que faci unsms a la resta per avisar, eeehhh !!!

-Alg vol quedar amb mi per ajudar-mea fer els problemes de Mates ??

-Dacord, i tamb podem aprofitar perfer el treball de socials !!

Durant les vacances de Nadal va tornarla calma ... massa dies sol ... ja els troba-va a faltar, mhavia acostumat tant ales entrades i sortides, a les corredissesamunt i avall dels nois que ja no podiapassar sense ells... com mho feia abansquan no hi eren ??? Quin avorriment, no

men sabia avenir !! Per fi, els nanos vantornar amb les piles ben carregades. I

jo, ms content que un gnjol.

De tant en tant sortien una pila de nois i

noies amb la bossa carregada a les-quena i els acompanyaven dos profes-sors :

-Va, vinga !!! No us encanteu !!!Sobretot, no us deixeu la bossa amb elmaterial de piscina, sin haureu dapun-tar la sessi en un full ...!!

-Mr. March ?? Que podem escoltarlmp3 pel el cam ??

-Mmmm.... val, perqu el cam s llar-guet, per caminem rapidet eeehhh ?

...i no molestem els vens , queda clar ??Un mat van venir tots equipats per anar

a la neu, feien goig de veure, alumnes iprofessors, quina energia, encomana-ven entusiasme, bones vibracions,hagus pujat a lautobs i hagus mar-

xat dexcursi amb ells. El xicot delcotxe verd, ara ja s que es diu Toni, esva quedar al centre i per un dia va sortirdhora cap a dinar, i... amb els panta-lons impecables, aquell dia no deviahaver escrit a la pissarra, el polsim de

guix vora les butxaques dels pantalonsja s un tret que lidentifica...

Un dia al migdia ...

-Va Joana! Obrens la porta, fa moltacalor i volem anar a beure a la font !

- No, que encara no sn les tres ... I finsque no soni el timbre, res de res !!!

La primavera havia arribat, flors, papa-llones, ocells omplien el paisatge decolor, dharmonia, de nova vida i

illusi... I desprs daquella primaveranhi va haver una altra, i una altra, i mol-tes ms ... El 5 institut de Manresa, lIESCal Gravat, va anar creixent i creixent,de bracet amb els professors i els alum-nes... Avui, desprs de tant temps, enca-ra conservo vives les imatges daquellprimer curs... i sc conscient de commha canviat la vida, hi sc tan feliaqu...

-Ari, i si muntem la parada de roses

aqu ?

-Ah, doncs val ... passam la senyera

11

IesCal

Gravat3rtrimestre

la portada


12/30

Ivet que la penjo en aquesta branca,que far molt bonic !!!

-MMMmm... quina bona olor !! Pep,posa ms aigua a la galleda, que sines pansiran aquestes roses !!

-Qui sencarrega de la parada dinter-canvi de llibres ?

-El Manele i lElisa... Toooooooni, tranquilque tot sortir rod ... ja ho saps decada any !!

-Doncs, portals els punts de llibre quehan fet els nanos, que nhan de posarun a cada llibre ...

I, aqu estem, un Sant Jordi ms, un diamolt especial. Magrada que em vin-gueu a fer companyia, magrada fer-vos ombra, magrada Catalunya, i SantJordi, magraden les roses... i els llibres,magraden els colors de la primavera,de lestiu, de la tardor, de lhivern... ma-grada ser amb vosaltres, ser un ms delinstitut, magrada tenir aquestsrecords...

Des del cinqu, ho veig tot de ms

colors !!

12

IesCalGravat

3rtrimestre

Fi

la portada


13/30

13

IesCalGravat

3rtrimestre

lentrevista

Josep HuguetEl manres Josep Huguet i Biosca s lactual conseller dInnovaci,Universitats i Empresa del Govern de Catalunya.s Enginyer Industrial i Llicenciat en Histria Contempornia. Ha estatprofessor durant diversos anys de lEscola de Formaci Professional deSallent, de lInstitut Lacetnia de Manresa i de la Universitat CatalanadEstiu.Pel que fa a la seva trajectria poltica, en els seus inicis va formar partde la direcci del Partit Socialista dAlliberament Nacional (PSAN) i, aposteriori, de Nacionalistes dEsquerra. Al 1989 es va afiliar a EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC). Ha estat membre de la ComissiMixta de Transferncies Estat-Generalitat, i diputat i portaveu dERC alParlament de Catalunya. Al 2004 va sser nomenat conseller deComer, Turisme i Consum i al 2006 se li va assignar el crrec que

actualment exerceix de conseller dInnovaci, Universitats i Empresa.Tamb ha publicat diversos llibres i es defineix com a treballador, dialo-gant, perseverant i amb ideals molt clars.

Quan eres petit, creies que arribaries a

ser com ets ara?No

Quan eres petit, tagradava la polti-ca?

No, perqu en aquells temps ning nopensava ser poltic.

Pensaves que arribaries a ser conse-ller?

No.

A quines escoles i instituts vas anar?Fins als 9 anys vaig estar en una escola

de monges, a partir dels 9 anys vaiganar a l'IES Llus de Peguera i a ms al'Institut Francs.

Q


14/30

Eres bon estudiant?

S, era una mica empollonet, pertamb magradava fer merder.

En quina assignatura destacaves?

En les matemtiques i llengua.

Tagradava ser professor?

S, magrada molt.

Quina matria donaves?

Matemtiques, Fsica i CinciesSocials una mica de tot.

I ser poltic?

S, magrada bastant.

Que tagradava ms, fer de profes-sor o poltic?

Com a professi magrada ms serprofessor.

No puc opinar, les dos coses ma-graden.

Quants anys portes de professor?

Doncs ja porto 20 anys.

I a la poltica?

Als 15 anys ja magradava molt,per fins als 19 no vaig poder enten-

dre el que s la poltica.De quants moviments poltics has

format part?

De tres.

Quants crrecs pblics has ocupat?

Dos, de diputat del 1995 al 2004 ides del 1996 al 2005 les dues coses,diputat i portaveu.

En qu consisteix la teva feina?

La meva feina consisteix en lensen-yament, paguem els profes, donem

diners per als edificis...

Tagrada llegir?

S, quant tinc temps, magraden elsllibres de ficci.

I escriure?

Tamb magrada, jo escrivia en unarticle setmanal del Regi 7

En qu et vas basar per fer el llibreEmancipar Catalunya?

Per la experincia que tenia.

Quants llibres has escrit?

Com autor sol he fet 5 llibres .

Has viatjat molt?

Sent conseller s, he anat a tots els

continents.Quants idiomes parles?

Catal, Castell, Francs, una micadAngls i lItali.

Has fet totes les rutes de Manresacaminant?

No les he fet totes, per bastants.

Qu vas sentir quan et van nome-nar conseller?

Una certa emoci perqu passar aser ministre del teu pas s un honor.

Quin paper representa Manresadins de Catalunya?

s una ciutat que ha passat moltsalts i baixos, molt castigada per lahistria econmica i tamb per lahistria. Les guerres l'han afectatmolt, per tenim una gent molt dura,i que es pot refer i tirar endavant.

Tagradaria ser president de laGeneralitat?14

IesCalGravat

3rtrimestre

La meva feinaconsisteix enlensenyament,paguem els pro-fes, donemdiners per alsedificis...

lentrevista


15/30

No tinc aquesta ambici. Per aqualsevol catal li pot fer illusi serpresident del seu pas.

Quan ens construireu el nou institut?

Ara s que m'has agafat. No ho s.

Explica'ns els segents conceptes

adaptats al nostre nivell.- Finanament autonmic

Els diners que paguen els vostrespares, els impostos. Diners que ser-veixen per pagar els mestres, met-ges... per resulta que els impostosque paguem els catalans, un decada deu sel queda Madrid i noens tornen res.

- Relaci Catalunya-Espanya

No noms els problemes dels diners,a ms a ms hi ha qestions quepodem decidir nosaltres i les deci-deix Madrid. Nosaltres tenim unallengua prpia, identitat prpia ambpluralitat lingstica, en canviEspanya t una sola llengua i ensveiem exclosos perqu la gent espensa que catal i espanyol s elmateix.

- La crisi econmicas quan tens pocs diners i no com-

pres i fa que les empreses tanquin,com ara la construcci s'han fetmassa cases i hi ha pocs compra-dors.

- Independncia de Catalunya.

Catalunya en la meva opini esmereix tenir els mateixos drets queels altres.

T set milions dhabitants i s unamica difcil. Alguns treballem i espe-

rem que algun dia Catalunya siguilliure.

- Impostos.

s el que paguem perqu funcioninles coses i la cosa principal s queels carrers estiguin nets.

Com creus que ha canviat leduca-ci des de que tu eres professor?

S, ha canviat leducaci en el bonsentit, per aix heu destudiar molt.

Quan deixis de ser conseller torna-rs a ser professor?

Quan deixi de ser conseller proba-blement tornar a ser professor si nomofereixen una altra feina.

Vols comentar alguna cosa que nothaguem preguntat?

No, per s que estudieu molt per-qu els temps que vindran seranmolt difcils.

15

IesCalGravat

3rtrimestre

Des de lIES Cal gravat volemdonar-li les grcies al senyorHuguet per la seva disposici iles facilitats que ens ha donat alhora de realitzar aquestaentrevista, oferint-se a compartirun esmorzar amb nosaltres alAroma. Igualment li desitgem

el millor en la seva trajectria.

lentrevista


16/30

De petit que volies ser?

Porter de futbol sala per magra-dava molt el bsquet.

On vas estudiar?

Vaig estudiar la ESO a Trrega doscursos dUniversitat a Lleida, i un anyamb la UNED (Universitat a

Distncia). Els cursos dentrenadormels vaig treure entre Trrega,Lleida i un Poblet a prop deSaragossa que es diu l'Almunia deDoa Budina.

Eres bon estudiant?

Era bon estudiant menys a llengua.On primer em vaig ficar va ser en elmn de l'ordinador.

Quina era la teva assignatura pre-

ferida?Informtica.

Abans de ser entrenador haviesjugat en algun equip?

Vaig jugar al Trrega, i desprs a unpoble al costat de Trrega que esdiu Bellpuig. Desprs quan ho vaigdeixar vaig anar a jugar amb unsamics a un poble petit que es diuArbeca.

Amb quants anys vas comenar aentrenar?

Vaig comenar a entrenar amb 20anys. Bastant tard.

A quants equips has entrenat?

Aaaaaaaaaaah! s difcil calculardeixeu-me un minut, compto can-viant de grup i de categoria, 15 o 16equips el que passa que amb undaquests equips vaig jugar fins aquatre categories diferents. AlManresa el vaig entrenar a lliga LEB

a lACB, he entrenat el jnior delRICOH Manresa, el sub-23 deTrrega, el cadet mascul de Trregai tamb el femen, la selecci cata-lana, la selecci de Lleida.

Vaig entrenar al Sergi Llull, al RogerVilanova i al Sergi Pino.

Com i quan vas arribar al RicohManresa?

Quan va acabar lany 2000 i 2001 a

Trrega vaig voler ser professional,em van sortir varies opcions i la queem feia mes illusi era venir aManresa a ajudar lestat tcnic delsentrenador.

s difcil ser entrenador de bs-quet?

S, t els seus punts de dificultat. Elms difcil s que hi ha jugadors quees dediquen professionalment i si no

ho fan b no es poden guanyar lavida amb aix. Has de ser coherentamb el treball diari.

En qu consisteix la jornada dunentrenador?

16

IesCalGravat

3rtrimestre

Jaume Ponsarnau

D

Jaume Ponsarnau (Trrega 1971). s lactual entrenador de RicohManresa, crrec que va agafar la temporada 2006-07. Des daleshoresha aconseguit una ascens a ACB i campionat LEB (temporada 2006-07), una 11 lloc a lACB (temporada 2007-08) i un 10 la darrera tem-porada.

lentrevista


17/30

A les 9:30 entro al club, arribo i emcentro en totes les coses que he defer aquell dia. Comeno a treballar,a mirar vdeos del rival per conixercom juga i preparem la sessi de

mat i tarda, la preparem en funcide com juga el nostre rival. A laca-bar lentrenament comentem entreels tcnics com ha anat. A la tardaem fico a treballar a les 3:30, conti-nuo mirant vdeos i a preparar coses,a canviar sistemes de joc, etc.

I a les 9 torno a casa, sn molteshores.

Tagradaria entrenar un altre

equip?Tinc una fita que diu que noms

has de pensar en el teu equip.Lequip que entreno s lequip msimportant per mi. No puc ser sempreentrenador del Manresa.

Que fas abans de cada partit?

Intento fer sempre el mateix abansde cada partit, aparco sempre almateix lloc, i amb els altres tcnics

doncs plantegem quin ser el cincinicial, etc. I quan vaig al vestidorem fico la corbata, i 15 minuts abansdel partit surto a la pista.

Com motives els teus jugadorsabans de cada partit?

Poso lequip amb la tensi adequa-da al partit. Jo el que intento s queels jugadors surtin amb intensitatper que tamb puguin pensar.

Tens bona relaci amb els jugadorsi amb el president?

Crec que s. Aix els hi has de pre-guntar a ells.

Quina valoraci fas de la tempora-da?

Hem fet una bona temporada tot ique s cert que hem jugat millor acasa que a fora

Hem estat una mica tristos perquno hem pogut anar als play-off.

Quina diferncia hi ha entre aques-ta temporada i lanterior?

Aquesta temporada la defensa ha

estat millor que la passada, en atacno hem tingut tan encert com latemporada anterior.

Voldrs seguir amb el Ricoh la pro-

pera temporada?S, vull seguir.

Tesperaves la victria contra elBara?

Jo quan comeno un partit mes-pero que guanyem i que perdem.Sigui contra el Bara o sigui contra elCAI Saragossa.

Hi ha hagut alguna victria quethagi fet especial illusi?

La que mha fet ms illusi s lade Huelva i la del Bara.

Qui creus que guanyar la lliga?

La millor plantilla la t el Bara,per t rivals difcils, especialment elTAU Cermica, lUnicaja i el Madrid.

Qui tagradaria que guanys lalliga?

A mi magradaria que guanyes el

Ricoh Manresa per com que nopot ser, ms igual.

Quines afeccions tens?

Qu fas en el teu temps lliure?

Veure pelis amb els nens i no gairecosa ms.

Com ser la planificaci de la tem-porada que ve?

Ja lhem comenat, primer s pre-

parar lequip i definir amb qui nocomptes i negociar perqu puguisseguir-hi comptant i ara cadascmira de guanyar el mxim de dinerspossibles, i aleshores el gerent delclub intenta donar el mnim dediners possibles al jugador i el juga-dor intenta cobrar el mxim possiblei llavors el director tcnic intenta queal final es pagui ladequat. Sintentacompletar la plantilla amb el juga-

dors segons la seva tcnica de joc.Llavors es planifica el nivell dentre-

nament.

Quin s el teu jugador ideal?

17

IesCalGravat

3rtrimestre

lentrevista


18/30

18

IesCalGravat

3rtrimestre

Michael Jordan, ha sigut el millorjugador de tots els temps.

A qui fitxaries si poguessis?

Al Michael Jordan, per est retirat.

Jo no puc pensar amb un altreequip. Voldria fitxar a qui pogus.

Tu veus el bsquet duna formadiferent a un aficionat?

S, perqu mhi dedico professio-nalment i cadasc mira el bsquetdes del seu punt de vista.

Quin paper tenen els rbitres en elresultat de cada partit?

Els rbitres sn humans i xiulen elque veuen. Els rbitres que hem tin-gut al final de la temporada no hanestat gaire encertats.

Valoraci dels jugadors?

Javi Rodrguez:

Ha estat un dels millors bases de lalliga. Ha fet moltes assistncies.

Rodrigo Sanmiguel:

s un base molt jove, ha fet un pasimportant en la maduresa i ha millo-rat molt.

Roman:

s un jugador molt important pelManresa.

Tuki:

No ha tingut un any molt encertatdes de 6,25.

Jordi Grimau:

A la primera volta no li sortien les

coses. Per aquesta segona volta haestat clau.

Diego:

Fa coses que no es veuen a les

estadstiques.Llorca:

s molt valent i t el que ha de tenirper millorar.

Rubio:

Ha estat molt important, no ha fetmolt bona temporada per al finalha sigut el millor.

Ibaka:

T unes qualitats atltiques moltbones i ha millorat molt.

Alzamora:

s un jugador lder dels pivots en elque no es veu.

Asselin:

Ha marcat molt b com sha dejugar.

Balmon:

Era el jugador que tenia el paperms difcil que era el de jugar minuts.

entrevista

Des de la redacci daquestarevista agram molt sinceramentla cordialitat del Jaume i lesatencions que amb nosaltres hatingut el Ricoh Manresa.Moltssimes grcies i molta sort!!!


19/30

Atletisme al congostlexJordi

El passat dia 15 de maig del 2009 vremgaudir d'una sortida al Congost. Van sortir a les

8:00 hores del mat de l'institut. Van baixar cami-nant i a la tornada ho vrem fer en bus. AlCongost, quan vam arribar ens vam seure en unsbancs i vrem comenar a esmorzar i tot seguit

ens van seure a les grades. A continuaci vanconixer a la monitora que ens va acompanyartot el mat, la Meritxell Calduch (cal dir que aaquesta monitora li vem portar sort, ja que dosdies ms tard va guanyar la cursa de El CorteIngls).

Van comenar amb el salt de llargada i desprsamb el llanament de pes. La prova de salt d'al-ada noms era per practicar, havem de saltarper sobre d'una corda. Tot seguit el llanament

de martell que havem de donar voltes a unabola agafada a una corda.

Desprs van comenar la cursa de relleus. Cadagrup estava format per quatre nois o noies i hav-em de fer 80 metres cadasc. Cada noi o noiaagafvem un pergam i correm fins a l'altre com-pany i aix successivament. A continuaci ja ensva venir a buscar el bus a la parada del carrerdel Bruc i ens va portar a l'institut, vam acabarmolt cansats!!!

15/m

aig/

09

ac

tivitats


20/30

Ta

ller

de

P

re

his

tr

ia

Primer vam anar cap al menjador a les 3 de latarda perqu en teoria havem d'anar cap al pati,per com que plovia vam haver d'anar al menja-

dor.El primer que ens van ensenyar va ser a encen-

dre foc, hi havia dues maneres:

percussi (pedres fogueres)

i per fricci.

Desprs ens va ensenyar a fer un brunzidor, una estriper espantar els animals, ms aviat a les bsties ferot-ges. Aix que vam comenar a fer-lo amb un tros defusta per posar-hi el fil vam haver de fer-hi un forat, desprs

va posar al terra pedres i paper de vidre per llimar la fustaque ens va donar i van posar el fil, llavors ens van donar trestipus de colors, negre, blanc i groc, i el vam pintar, algunsvan pintar la fusta amb colors vegetals com es feia a la pre-histria i alguns... fins i tot ES VAN PINTAR LA CARA! Al final elvam fer girar i feia un soroll, com el motor duna moto, i aixva ser tot el que vam fer.

L'altre grup de 1r va poder gaudir d'un taller al pati que esva fer amb Tir a l'Arc i tamb Tir amb Propulsor.

20

IesCalGravat

3rtrimestre

FrancescX.

Orozco

T

17

/abr

il/


21/30

21

IesCalGravat

3rtrimestre

Aida MartinLaura Gonzlez

atre d'Angls Living Europe

JoanAda

El passat Divendres 17 d'abril varem anar al Teatre Conservatoria veure l'obra Living Europe. Van anar caminant, al davant del

teatre, a la Plaa de Sant Domnec, hi havia uns bancs i vanesmorzar i ens van deixar uns minuts lliures.

L'obra de teatre al principi parlaven catal, per de mica enmica comenaren a parlar angls. Tractava d'un noi que somia-va ser periodista i entrevistava els seus ninots, per sa germanase'n reia d'ell.

Un dia el van trucar per anar a una escola de periodisme queestava a Alemanya i es trob amb dues noies que tamb ana-ven a l'escola de periodisme, una era francesa i l'altra italiana.

El programa de l'escola el va protagonitzar la francesa i el noi catales va enfadar perqu ell no havia estat l'escollit i va fer el possible per-qu tamb presents aquell programa amb l'ajut de la italiana.

Al final ens van deixar uns minuts perqu preguntssim el que no hav-em ents. En general ens va agradar molt i va ser molt divertit.

Taller de Judo

Uff!! Una mica ms i no ho explico. B,

potser exagero, i la veritat, va ser moltdivertit. El profe era bastant enrotllat i hofeia molt b, i no m'estranya, s que eraquart dan. Pels que no sapigueu que voldir, quart dan jo us ho dir. Quart danvol dir cintur negre quatre vegades.Resumint que no era bo, era bonssim.Arribar a quart dan no era gens fcil. smolt difcil i a sobre es necessitava molt detemps. Doncs al que anvem, va ser molt

divertit. A la primera classe ens va ensenyara lluitar a terra.

Ens va ensenyar la tcnica que es deiaYoko Shio Gatame, era una tcnica d'im-mobilitzaci. A la segona classe ens vaensenyar a lluitar drets i caminant! Ens vaensenyar una tcnica que ara mateix noem ve a la memria. Tamb ens va ensen-yar una mica de sumo, i tela marinera,que difcil! Quan vam acabar ens vam fer

el salut Rei. Ah! i comenar era Agime,i acabar Mate.

JoanAida

lexAida


22/30

22

IesCalGravat

3rtrimestre

JAPANThe official language in Japan is

Japanese. Tokyo is the capital

of Japan. Some of the largest cities

in Japan are: Osaka, Hokkaido,

Saitama. In Japan you can visit

places like Mount Fuji, Himeji Castle,

Tokyo, Pokmon Championship...

Passportto

theWO

RLD

Carlos DomnguezDiu

Estefaina LaoSebastin Fernndez

AUSTRALIAThe biggest city in Australia is Sydney. Adelaide is

the capital of Australia.The local dish in Australia ismeat pie. Other common plates in the diet of theAustralians are cooked with meats of exotic ani-mals such as the crocodile, the kangaroo or thebuffalo. Crustaceans like mud crabs and shrimpsare also well-known.There are many sites to visit inAustralia like: The Archaeological MuseumAristotelous Square, OTE's Tower, The opera House,etc...In Australia different sports are practised asfor example: cricket, hockey ,netball, rugby,cycling and swimming. Australian football, horseracing, football and driving are also popular in thiscountry.

The most popular sports are:

judo, sumo, karate, kendo,

baseball

Typical Japanese food is pri-marily Sushi,

with shrimp tempura andnoodles of all kinds.

Ariadna Pou


23/30

23

IesCalGravat

3rtrimestre

Hola pares i mares des del Rac de lAMPA, ensposem novament en contacte amb vosaltres perconvidar-vos, de cara al curs vinent, a formar partactiva de lInstitut com a membres de lAMPA.

Actualment est format per sis pares dalumnesdESO que hem intentat, amb bones intencions,que lAssociaci comencs a funcionar, creant unfeedback que es valora com a positiu entre lins-titut i nosaltres.

Shan fet coses interessants, per segur que en

queden moltes ms ... i necessitem la teva ajuda.Esperem que pel proper curs us animeu i puguem

comptar tamb amb el suport daltres pares imares . ei!!! I tamb dels nous que segur queteniu coses a aportar!!!

Per contactar amb nosaltres podeu enviar-nos uncorreu electrnic a :

[email protected]

BONES VACANCES, BON ESTIU I FINS EL SETEMBRE !!!

el rac de

H


24/30

24

IesCalGravat

3rtrimestre

elCm

ic


25/30

25

IesCalGravat

3rtrimestre

Busca aquestes paraules relacionades amb el Treball de Sntesi:

Squia de Manresa, Resclosa, Mdul higromtric, Aqeducte, Trompa,Vagant, Sobreeixidor.

Qui s

Qui?Elisa Altimiraspep march

ivet castao

basili alvarez

joana vargas

francesc rub

antoni masseg

ariadna pou

elisa altimiras

josep manel lpez

Laia


26/30

26

IesCalGravat

3rtrimestre

26

IesCalGravat

1rtrimestre

Equip de govern de la Generalitat de CatalunyaLauraGonzlez

lex Quesada

sudoku

Josep HUGUET

Josep MONTILLAJosep-Llus CAROD

Joan SAURA

Ernest MARAGALL

Marina GELI

Montserrat TURA

Jordi AUSASJoan Manuel TRESSERRAS

Joaquim LLENA

Francesc BALTASAR

Antoni CASTELLS

Joaquim NADAL

Maria del Mar SERNACarme CAPDEVILA


27/30

27

IesCalGravat

3rtrimestre

matemtiques per pensar...

1.- A la biblioteca de l'escola de l'Anna, en Bartomeu i la Cinta, en l'espaidestinat als alumnes del Cicle Superior, tenen molts llibres. "Al voltant de dos

mil", els ha dit la mestra i els proposa si encerten quants n'hi ha.

L'Anna diu 2009, en Bartomeu 2001 i la Cinta 1982. La mestra els diu ques'han equivocat de 8, d'11 i de 19, per no en aquest ordre.

Quants llibres hi ha a la biblioteca, a l'espai del Cicle Ssuperior?

A) 2017

B) 2012

C) 1993

D) 1990

E) 2020

2.- L'Enric t un rellotge digital que marca hores minuts i segons, sempreamb sis xifres.

Per exemple, es veu 00:00:00 a mitjanit; 08:57:35 a l'hora que avui ha arri-bat a l'escola; 12:00:00 al migdia; 20:09:07 al moment que ahir va comen-ar a sopar.

Quantes vegades, al llarg de tot un dia, canvien alhora totes les xifres de

la pantalla del rellotge digital de l'Enric?

3.- L'angle blau de la figura fa 83.

L'angle verd de la figura fa 319.

Quina s la mesura en graus de l'anglemarcat de color roig?

4.- Potser podem dir que 2009 s unnombre com qualsevol altre. Per adoneu-vos que t la propietat que lesdues xifres centrals sn iguals i que les dels extrems sumen 11.

Quants nombres de quatre xifres compleixen aquesta propietat ?

5.- Un estudi geolgic arriba a la conclusi que l'estalactita ms grand'una cova s'allarga 1 metre cada 1000 anys.

Pensa quants mm s'allarga cada any i desprs estudia quina de lesopcions de resposta que et proposem indica ms aproximadament quantcreix l'estalactita cada dia.

Toni Masseg


28/30

28

IesCalGravat

3rtrimestre

C

ientfics

Amb aquest experiment podrs comunicar-te amb els teusamics amb missatges secrets. Ning no esbrinar el que hihas escrit si no sap el mtode per desxifrar-ho!

NECESSITARS

Vinagre clar o suc de llimona.

Paper.

Una espelma.

Un escuradents.

PROCEDIMENT

1.- Agafa un escuradents i mulla la punta amb llimona ovinagre.

2.- Escriu sobre un paper.

3.- Deixa-ho assecar i el missatge es tornar invisible.

4.- Per a veure'l, acosta el paper a la flama d'una espelma illegeix el missatge.

Tinta invisible

Ivet Castao


29/30

29

IesCalGravat

3rtrimestre

no tho perdis!

Djame entrar (Sucia, 2008)

Director: Thomas Alfredson

Intrprets: Kre Hedebrant (Oskar), Lina Leandersson (Eli), PerRagnar (Hkan), Henrik Dahl (Erik), Karin Bergquist (Yvonne


30/30

30

IesCalGravat

3rtrimestre

Matemtiques per pensar....

1) d2) 243) 42

4) 805) 2,7410-9

Solucionari

sudoku

sopesdelletres

Revista Cal Gravat 3

Documents

Transcript of Revista Cal Gravat 3