Revista del Centre Cultural de ColldejouAny V. Número 16. Abril del 2.003.Pr

eu: 3

,00 €

(500

pts.)

NOA LA

GUERRA

Bar Restaurant El Casal

Especialitats en cuina casolana,tapes variades, esmorzars i plats

combinats.Dilluns tancat.

Carrer de Baix, 42. 43310 Colldejou. Telèfon: 977 83 72 40

FORMATGES DE COLLDEJOU

La primera formatgeria del Baix Camp queelabora artesanalment formatge fresc i matóamb llet de cabra de la pròpia explotació.

MARCEL SALSENCH ESCODA

C/ DE LA FONT, 3 • Tel. 977 83 77 89 • 43310 COLLDEJOU

SUMARI

Sum

ari

2

CRÈDITS

DireccióMagda Guerrero

Consell de redaccióJoan Gaya

Joan LlorensLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

Composició i edicióLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

PortadaJoan Dídac Rofes

ImprimeixImpremta Comercial

Lo Collet atén:C/ de Baix, 28. 43310 Colldejou

Tfn.: 977 83 82 96(Magda Guerrero)

Internet Miquel Fontanals

http://www.karpin.com/locolletE-mail

locollet@karpin.comAmb la col·laboració:

Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya

Excm. Consell Comarcal delBaix Camp«la Caixa»

Lo Collet no comparteix necessàriament les opinionspublicades, les quals són responsabilitat única dels seus autors.

D.L.: T-523/99

EditorialNo a la guerra

Des de la figueraI el 30 de febrer?

Ho sabies?Notícia de Colldejou

Records del temps de la guerra

Activitats i entitatsGrallers i geganters a Mallorca

OpinióHem perdut l’alegria?

Per què la guerra?

LiteraturaHomenatge a Galícia

ActualitatCrònica

Adéu-siau, pare Batllori

Ep. 3

Ap. 4

Ap. 6p. 14

Op. 8

Hp. 11p. 17

Lp. 12

Dp. 20p. 22

Edi

tori

al

3

No a la guerra

Direcció: Miquel i Leonor Farnós Els di

lluns r

oman

drà t

anca

t

Plaça Mediterrani • Tel. 977 16 23 27 • SEGUR DE CALAFELL

Ja ha començat la guerra. Sesap quan comencen, les guer-res, però ningú no sap, a la

bestreta, quan i com acaben. Nosabem qui guanyarà aquesta guer-ra; bé, sí; sí que sabem qui gua-nyarà perquè, acabi com acabi,ningú no guanya la guerra sinó quetothom la perd. No sabem qui gua-nyarà –repeteixo– però sí que sa-bem qui perdrà: aquesta guerra laperdrà el poble, perquè els mortssempre és el poble qui els posa.Les potències hi posaran els avi-ons, els míssils, els tancs, els anti-aeris... però, qui hi posa els morts?:els morts els posa el poble.

Ara els amos del món –i elsseus comparses– s’omplen la bocadient que, quan acabi la guerra,vençut el Saddam, la gent de l’Iraqestarà tan bé, tan feliç, tan conten-ta que besarà les mans dels seusinvasors. És a dir, la vida de la gentde l’Iraq millorarà molt –diuen. Iels morts?, com podrà millorar la“vida” dels morts? I els orfes?, quiels tornarà el seu pare i/o la sevamare? I els mutilats? I els refugi-ats? I...

Parodiant una cançó d’un fa-mós cantautor català li podríem diral senyor dels exèrcits (ja sabeu quivull dir: aquell que, en nom deDéu, vol robar petroli al preu quesigui, encara que sigui amb sang).Doncs bé, li podríem dir: “On vasamb els míssils i avions, que apun-tes al poble? On vas si ja l’infantno pot jugar, perquè el carrer ves-sa de sang, i ets tu qui l’omples?”.

L’infant ja no pot jugar al car-rer. Aquests nens i nenes iraqui-ans, amb els seus preciosos ullsnegres, veuran caure el foc del cel,veuran la mort i la destrucció i noentendran res. Com li pots fer en-tendre a una criatura que li has dematar el seu pare i la seva mareperquè ella pugui ser feliç? Comli pots fer entendre a una criaturaque li has d’esbarrar casa seva idestruir les seves joguines, perquèella sigui feliç? Com li pots ferentendre a una criatura que ha defugir del seu poble, del seu país,deixant-ho tot, per anar a viure enun campament de refugiats en con-dicions infrahumanes?

Digues-li a un nen iraquià que

no pateixi, que tu (l’amo del món)sembraràs de mort i de dolor elseu país però que després hi en-viaràs ajuda humanitària. Ho en-tendran, els nens i les nenes del’Iraq? Tots els infants són elsgrans perdedors d’aquesta guer-ra.

I també som els perdedors totsels milions d’homes i dones debona voluntat de tot el món quehem cridat fins a esgolar-nos: NOA LA GUERRA!

NO; perquè els qui provoqueni declaren les guerres i envien lagent a la mort, són els qui no cor-ren perill.

NO; perquè amb els diners quees despenen en armes i munici-ons, s’acabaria la fam al món.

NO; perquè les víctimes de laguerra són persones innocents.

NO; perquè no hi ha cap con-flicte que no es pugui resoldre di-alogant.

NO; perquè, malgrat els dis-cursos grandiloqüents, no hi hacap raó vàlida per declarar laguerra i, en canvi, hi ha mil ra-ons per declarar la pau.

Des

de

la f

igue

ra

4

Els lectors assidus i fidelsque, sens dubte, seguei-xen LO COLLET, saben que

tinc una especial dèria pels ca-lendaris. De fet, darrerament, hedonat força tombs als calendarislunars, d’una banda, i, potser de-gut a la seva irregularitat, he do-nat tombs al perfeccionament delcalendari solar que ens regeix ique, de fet, és també oficial enllocs –Israel, l’Aràbia, la Xina...–on tenen calendari propi. Aquestcalendari, solar com dic, té la set-mana com a romanent lunar –elqual provoca irregularitat en elnombre de setmanes per mes– amés de la celebració de la Pas-qua pel que fa al calendari cristià(la Setmana Santa se situa en laprimera lluna plena de primave-

I el 30 de febrer?ra, per això oscil·la al voltant d’unmes). No cal dir que el calendarilitúrgic té més influències lunars,en tant que les celebracions (Qua-resma, Corpus) es compten a par-tir de la Pasqua.

Una altra irregularitat patent ésla del nombre de dies per mes. Sitot es reduís a una alternança 31 /30, encara rai. Però, què fem ambaquest pobre febrer de 28 dies (29cada quatre anys)? I, per què juli-ol i agost tenen, tots dos, 31 dies?Doncs, precisament, perquè juliolve de Juli Cèsar i agost ve de Cè-sar August, i perquè aquest no fosmenys, es va manllevar un dia alfebrer per afegir-lo al sisè mes re-batejat.

Recordo haver llegit que un ma-temàtic rus, soviètic aleshores,

havia proposat un calendari dedotze mesos de trenta dies, amb elscinc o sis dies restants col·locatsconvenientment. Era una cita en unarticle i malauradament, ni recor-do el nom d’aquell senyor i he per-dut la referència de l’article que,això sí que ho sé, era del QuimMonzó.

Aquest calendari regular, d’en-trada, m’és més atractiu. Les da-tes senyalades, per exemple, seri-en el mateix dia de la setmana cadaany. Encara que això implicaria ladesaparició o l’eternització d’al-guns “ponts”, depèn del cas.

Però, posats a regularitzar, vaigrumiar, per què continuar amb lasetmana de set dies? Què tal una“decamana” de deu dies? Mesosde 30 dies amb tres períodes de deu

dies, clar i català! Ara bé, ara te-nim una setmana de set dies ambun, en realitat dos, dies festius.Quantes festes hem de posarcada deu dies? Doncs a mi emsembla just posar-ne quatre, elprimer, el quart, el setè i el desèdies de cada “decamana”, demanera que hi hauria tres perío-des feiners amb dues festes in-tercalades més dues festes se-guides al final i a l’inici (cap desetmana) del període. I així mesa mes, any a any...

Pel que fa als cinc o sis diessobrers jo els col·locaria, sem-pre festius, entre dos mesos,entre el darrer i el primer dia delmes respectiu (de manera que hihauria un període festiu de tresdies cada dos mesos), de la se-

AnyGENER FEBRER

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 30

6è21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

MARÇ ABRIL1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 30

1r21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

MAIG JUNY1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 30

2n21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

JULIOL AGOST1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 30

3r21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

SETEMBRE OCTUBRE1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 30

4t21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

NOVEMBRE DESEMBRE1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 30

5è21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

5

Des

de

la f

igue

ra

güent manera: el primer entremarç i abril; el segon, entre maigi juny; el tercer, entre juliol iagost; el quart, entre setembre ioctubre, i el cinquè, entre no-vembre i desembre. I els anysde traspàs, per no perdre la tra-dició, col·locaríem el sisè (o pri-mer, en aquest cas) entre generi febrer.

Posats a considerar, vaig pen-sar que aquests dies de més amés, que no ocupen lloc en capmes ni setmana, no haurien deser vàlids a nivell comptable,financer, etc. I ja posats peraquests viaranys, vaig pensarque el calendari laboral haviad’estar repartit a dos nivells: obé, treballar, només, els dies hà-bils (amb el mes, o més, corres-ponent de vacances), o treballarnomés els festius (amb el mesde vacances preceptiu); òbvia-ment, el sou mensual hauria deser el mateix per mitigar un certclassisme.

I per arrodonir-ho, ja posatsa regularitzar, el primer anyavançaria el Cap d’Any al sols-tici d’hivern (22 o 23 de desem-bre). Els noms dels mesos elsconservaria, pel que fa als nomsdels dies, se n’haurien d’inven-tar, almenys, tres, que haurien dededicar-se, per seguir la tradició,a Saturn, Urà, Neptú o Plutó. Queus semblen dissàtur, diürà,dineptu i dipluto? Estranys, no? Lameva proposta seria la següent:primer dia (per seguir la nostra tra-dició, que l’estem oblidant), diu-menge; segon dia, dilluns; tercerdia, dimarts; quart dia, dissàtur;cinquè dia, dimecres; sisè dia, di-jous; setè dia, diürà; vuitè dia, di-

2003GENER FEBRER

1 2 3 4 5 1 26 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9

13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 1620 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 2327 28 29 30 31 24 25 26 27 28

MARÇ ABRIL1 2 1 2 3 4 5 6

3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 1310 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 2017 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 2724 25 26 27 28 29 30 28 29 3031

MAIG JUNY1 2 3 4 1

5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 812 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 1519 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 2226 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29

30JULIOL AGOST

1 2 3 4 5 6 1 2 37 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 10

14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 1721 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 2428 29 30 31 25 26 27 28 29 30 31

SETEMBRE OCTUBRE1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 58 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 12

15 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 1922 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 2629 30 27 28 29 30 31

NOVEMBRE DESEMBRE1 2 1 2 3 4 5 6 7

3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 1410 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 2117 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 2824 25 26 27 28 29 30 29 30 31

Llegenda: en blanc sobre fons negre, els dies festius. En ambdós casos he obviatels anomenats festius intersetmanals perquè varien molt d’una contrada a una altra i,

en tot cas, s’hauria d’arribar a acords més fins. Igualment passa amb la SetmanaSanta, que es podria seguir calculant com actualment, o no.

vendres; novè dia, dineptu, i desèdia, dissabte. De cap manera, però,puc assegurar que, donat el cas, elsnoms nous dels dies fossin aquestso evolucionessin cap a aquests.

De fet, no està ni per veure,perquè no crec que aquesta propos-ta arribi als estaments que potsertenen autoritat per impulsar-la. Ladarrera reforma la va encomanar

un Papa... qui farà la propera?

Per il·lustrar l’article us pro-poso que doneu un cop d’ull alcalendari nou i, pel que fa a la re-gularitat, compareu-lo amb l’ac-tual.

Joan Dídac Rofes i Guerrerojrofes2@pie.xtec.es

6

Ho

sabi

es?

FLORS

Ester

Plaça Miramar, 9 • Tel. 977 83 70 31 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP

Colldejou està situat als lí-mits del Baix Camp ambel Priorat i la Ribera

d’Ebre, a ponent del Camp deTarragona. La seva configuracióés muntanyenca i està marcadaper la presència de les moles deLlaberia i de Colldejou, aquestadarrera amb una alçada màximade 914 m. El poble queda comu-nicat per la carretera de Mont-roig del Camp a la Torre deFontaubella.

Etimològicament, el nom deColldejou pot provenir de collemiovis (o sigui, coll de Júpiter),segons recull Eduard Toda, queho vinculava a un topònim romà;

Notícia de Colldejouencara qued’altres es de-canten perjugum, és a dir,jou de bous, apartir de lasemblança quehi tenen lesmuntanyes. Sesuposa que vaser poblat enèpoca musul-mana (però non’hi ha provesarqueo lòg i -ques), però la primera notícia cer-ta que trobem de la població des-prés de la conquesta cristiana és

del 1154,dins unabutlla papald’AnastasiIV. El 1197,Albert deCastellvellretorna elterme d’Es-cornalbou ala senyoriade l’arque-

bisbat de Tarragona, a la qual que-dà subjecta la terra del que, al se-gle XIX, esdevindria el terme mu-nicipal de Colldejou.

El poble troba el seu momentde màxim esplendor econòmicentre els segles XVIII i XIX, i ésdurant el segle XX que decaudemogràficament.

Entre els llocs d’interès desta-quen l’església parroquial de SantLlorenç (1864), edificada, segura-ment, damunt el solar d’una ante-rior església, probablement romà-nica, i la capella de la Mare de Déu

Fitxa:comarca: el Baix Camppartit judicial: Reuspoblació: 198 habitants (2002)altitud del poble: 431 mAjuntament: plaça del Sitjar s/n

tel. 977 83 72 87Festes Majors: Sant Llorenç (10 i 11 d’agost)

Sant Rafael (24 i 25 d’octubre)

7

Ho

sabi

es?

Reparació totes les marques:••••• SABA ••••• PANASONIC ••••• GRUNDIG••••• SOLAC TELECOM ••••• SHARP••••• AKAI ••••• TECHNICS ••••• SANYO

SERVEI TÈCNIC TV ••••• VIDEO ••••• HI-FIINSTAL·LACIÓ D’ANTENES

C/ Dr. Ferran, 13 • Tel. 977 31 52 31 • 43202 REUS

de les Malalties al mas deMagrinyà. També s’hi troben lesrestes d’un fortí de l’època de lesguerres carlines, dalt de la Mola.

La població que treballa al po-ble es dedica majoritàriament al’agricultura, malgrat que el termees troba sobretot ocupat per bosc ipastures. Els conreus principalssón l’avellaner i l’ametller. Anti-gament s’explotava el carbó de lle-nya i hi havia forns de guix i decalç, i la ramaderia era important.En aquest darrer aspecte ara no-més s’hi desenvolupa l’aviculturai el cabrum. Val adir que la majoriade la població la-boral treballa enels sectors secun-dari i terciari enaltres llocs de lacomarca.

En l’aspecteexcursionista, laMola de Collde-jou és un punt dereferència pelsamants d’a-questaactivitat. Al cimd’aquesta Molas’hi troben les res-tes d’una torre ci-líndrica de dimen-

sions considerables, que és el for-tí liberal construït durant la Terce-ra Guerra Carlina. També desta-quen les coves i avencs, tots d’ori-gen càrstic, que solquen el terme iels termes veïns: cova de la Mola,cova d’en Xoles, cova de SantGenís, avenc del Pla, avenc delsConstants, el Niu de la Miloca, etc.Un mateix origen càrstic tenen lesnombroses fonts conegudes, enca-ra que la majoria disposen de poccabal: la font del Noguer, els Bu-llidors, la font Freda, la font del’Abellar, la font d’Empreniós,

etc., etc.De cara als visitants, el Casal

ofereix servei de bar i restaurantcada dia excepte els dilluns finsa les 20 h., mentre l’economat fael servei de botiga cada dia labo-ral.

Actualment s’està duent a ter-me el condicionament d’una zonad’acampada per afavorir els nom-brosos excursionistes i amants dela natura que ens visiten assídua-ment. Queda en projecte la rea-lització d’un refugi rural.

Ferran Lara i Guerrero

Act

ivit

ats

i ent

itat

s

8

‘‘la Caixa’’CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS

DE BARCELONA

Grallers i geganters a Mallorca

El dissabte 25 de gener vacomençar per bona part dela colla gegantera molt

d’hora (pels gegants i algú més,la festa va començar el divendresal vespre amb el vaixell). Ambprou feines havíem dormit un

parell d’hores (els més afortunats,perquè bona part del jovent no ha-via vist ni els llençols!), que ja vamanar a buscar l’autocar que ensportaria a l’aeroport de Barcelona.Eren al voltant de les 3’30h. delmatí quan començàvem aquest vi-

atge molt il.lusionats i sense saberben bé què passaria ni com ens or-ganitzaríem.

Vam tenir un vol bastant satis-factori, tranquil i molt ràpid, aixòsí! En 30 minuts t’enlaires, voles iaterres.

Quan vam arribar, un noimolt amable de la colla dePalma, ens va venir a bus-car a l’aeroport i amb unautobús vam anar cap alPasseig del Born de Palmaque era el lloc de la planta-da.

Allà, ens vam trobar to-tes les colles participants.N’hi havia de Ses Illes(Inca, Sala de Palma,Calvià, Llucmajor, del Con-vent de Manacor…), tambévan venir una colla deCalatayud, diferents collesde la nostra província: elsPitots de Mont-roig, els deXerta, els de Riudoms, elsde l’Hospitalet de l’Infant iels de Móra d’Ebre, i final-ment també en van arribardel sud de França, concre-

9

Act

ivit

ats

i ent

itat

s

AUTO ESCOLA

COLOMETel. 977 83 70 02Tel. 977 81 08 71

MONT-ROIGMIAMI PLATJA

tament de Villefranchede Conflent.

Va ser un recorregutllarg, molt llarg… Ensva servir per fer unamica de turisme per laciutat, ja que hi haviagent que no hi havíemestat mai. El temps, noobstant, ens va passarràpid, ja que només ca-lia mirar les cares i elsgestos que feien els es-pectadors, quan veienque de sota el vestitverd de l’Espantall, hisortia “como atributomasculino una alar-gada calabaza”, comvam poder llegir al di-ari “Última hora” deldiumenge 26 de gener.

El recorregut va du-rar unes tres hores.Vam fer quatre parades,i al final vam arribar ala plaça de l’Ajunta-ment o de la Cort. Allíens van avançar els ge-gants amfitrions id’aquesta manera ensvan poder rebre a totesles colles participants.Entràvem de colla en

La trobada va serreflectida per la

premsa local.

10

Act

ivit

ats

i ent

itat

s

Av. Països Catalans, 1-3 • 43202 REUS • C/ Santa Joaquima de Vedruna, 11 • 43850 CAMBRILSTel. 977 31 31 35 • Fax 977 31 29 05

••••• PNEUMÀTICS ••••• ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ ••••• EQUILIBRAT ELECTRÒNIC ••••• CANVIS D’OLI••••• AMORTIDORS ••••• ACCESSORIS EN GENERAL ••••• TUBS D’ESCAPAMENT • • • • • BATERIES • • • • • LLANDES • • • • • FRENS

REVISIONS PRE-ITV

colla i com és costum, feiem unaballada sols. Ens va fer impres-sió entrar en aquella plaça. Eragran, plena de gent a vessar, ambun edifici impressionant i amb unoliver “recentenari” que s’ho mi-rava de reüll.

I ja sabeu que a les trobadessempre “tastem alguna coseta”.Aquest “tast” es va emportar lapalma! (No vull desmerèixer aningú, però és que no hi estemacostumats!). Ens van convidar adinar a un restaurant, peròd’aquells dels casaments! Erenplats típics de la zona: un arròscaldós de peix, i cabrit al forn

a c o m p a n y a td’una mena desamfaina típicad’allí. I quan vanarribar els cafès,em van preguntar:Vol unes herbes?Jo molt discretavaig dir: Sí, unacamamilla. Peròla meva sorpresava ser quan vanaparèixer amb unacopa de licor(d’herbes, ésclar!).

Eren les sis dela tarda quanvam marxardel restaurant iens van portarcap a l’hotel.Vam arribarcansats i mortsde son…peròmolt contentsde com haviaanat el dia i delbé que es vaportar tothomamb nosaltres.

L’endemà,per aprofitar eldia (no marxà-

Els gegants amfitrions fent una ballada.

vem fins al vespre), vam llogar unscotxes i vam anar a donar un tombfins a Deià, Valldemossa i al Cas-tell de Bellver de Palma.

Personalment m’ho vaig passarmolt bé, i trobo que una sortidad’aquest tipus, de tant en tant,motiva i engresca molt a tot el per-sonal. Des d’aquí m’agradaria dei-xar-ne constància i animar a tot-hom que vulgui, a participar de lacolla, ja sigui carregant els ge-gants, tocant la gralla o el timbal,o simplement acompanyar-nos pi-cant de mans i gaudint de la festa.

Meritxell Gaya i Llorens

11

Opi

nió

Hem perdut l’alegria?

Tot sovint m’han cridat moltl’atenció les imatges, foto-grafies, documentals... que

ens arriben i ens mostren la misè-ria de tants de llocs, de tantagent, del Tercer Món. Mésque la degradació materialde l’espai, de la pobresa im-mensa que es veu arreu,m’impressionen els somriu-res. Tothom somriu entrealegre i sorprès a la càmera.Nens, sobretot els nens,adults, vells... tothom som-riu. Sempre em sembla, isempre amb por de jutjar su-perficialment, que se’ls veufeliços, alegres. I es veu queés així: en la seva extremapobresa, estan contents deviure.

Però, i nosaltres? No ésveritat que, fins i tot els nos-tres nens, no ens donem fà-cilment a la rialla? No ésveritat que en les nostresconverses, en el nostre lleu-re, surten sovint preocupaci-ons i mals de cap? No és ve-ritat que estem molt preocu-pats per tot i, fora de per treballar,no ens queda temps per gaire resmés? No és veritat que deixem defer l’amor per cansament o perdesídia?

El contrast és brutal: l’Occidentric i opulent amb depressió i elTercer Món, alegre. Repeteixo, novull frivolitzar, però, entre nosal-tres, qui se sent feliç només per-què és viu? Tenim de tot, molt mésdel que necessitem per sobreviure

(menjar, roba, llar) i tenim moltapor, massa, de perdre-ho. Massapor, per començar, perquè és moltimprobable que en perdem gaire.

Massa por, sobretot, perquè no enspermet apreciar allò que tenim. Noés més feliç qui més té sinó quimenys desitja: contra menys desit-jos, menys possibilitats de frustra-ció; quant més senzills i a l’abastsiguin els nostres desitjos, més fà-cil serà satisfer-los. Aquestes ide-es són tan velles com els estoicsde l’antiga Grècia o el mateixBuda, i la majoria de nosaltres lestrobem molt raonables, però no les

apliquem! Als nostres fills elshem educat de tal manera queentenen els regals com un dret, oun deure de qui els fa, i no com

un premi. A més a més, entenen massa.

I els grans, pitjor. Ensbastim d’un sistema de va-lors que, a la pràctica, ensfa valorar en sobremesurael cotxe (un bé en perma-nent devaluació i que exi-geix contínues despeses) itot d’altres béns materialsmés o menys prescindi-bles. Com és possible queens preocupi, ens frustri,no tenir un aparell o unobjecte que no ens fa capfalta? Com podem haverdonat tant la volta a lescoses? Li hem donat tantla volta, que quan practi-quem la solidaritat, ensfem mala sang pensant queho fem per mala conscièn-cia.

Jo, més aviat, proposoun gran intercanvi a nivellpersonal: nosaltres, que

podem, hem d’ajudar material-ment el Tercer Món; a canvi, elspodem demanar que ens ensenyina ser feliços donant-nos la sevamanera de veure la vida. Estic ab-solutament convençut que és pos-sible i que, com sempre, els gua-nyadors d’aquest comerç seremnosaltres.

Joan Dídac Rofes i Guerrerojrofes2@pie.xtec.es

12

Lite

ratu

ra

TUBS PVC I PEACCESSORIS PER CONDUCCIONS HIDRÀULIQUES

PLÀSTICS, S.L.

Ctra. de Reus, km. 8 • Tel. 977 82 63 59 - 977 82 61 10 • Fax 977 82 61 1043340 MONTBRIÓ DEL CAMP (Tarragona)

Homenatge a GalíciaL’enfonsament del Prestige amb la catàstrofe ecològica que va provocar i tot el drama del “chapapote” hafet de Galícia la protagonista de tots els mitjans de comunicació durant uns quants mesos. Aquesta històriaha servit per posar de relleu la solidaritat, la generositat, l’altruisme i l’abnegació de tots els voluntaris i lesvoluntàries i, al mateix temps, l’estretor de mires i la ineptitud d’uns governants que no saben estar al’altura dels esdeveniments.

He trobat un llibre de poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna. He llegit l’apartat de la poesiagallega i n’he quedat sorpresa. És una edició de l’any 1988 i alguns dels poemes són d’autors ja morts, peròles seves paraules m’han colpit; diries que han estat escrites ara, amb motiu de la tragèdia actual de Galícia.Jutgeu vosaltres mateixos.

SOLS(...)a l’astorat quadrant de lesestrellesha romàs aturada aquesta hora:El cadàver del Marha fet del vaixell un taüt.Fum de pipa EnyorançaNit Silenci FredI restam nosaltres solssense el Mar sense el vaixellSols.

Manuel Antonio(Rianxo 1900-1930)

LLETANIA DE GALÍCIA

GALÍCIA dic jo / un diu GALÍCIAGALÍCIA diem tots GALÍCIAfins els qui callen diuen GALÍCIAi saben sabem

GALÍCIA del dolor plora per forçaGALÍCIA de la tristor trista per forçaGALÍCIA del silenci callada per forçaGALÍCIA de la fam emigrant per forçaGALÍCIA ulls embenats cega per forçaGALÍCIA enganyada sorda per força

lliure per a servir lliure per a servirlliure per a no ser lliure per a no serlliure per a morir lliure per a morirlliure per a fugir lliure per a fugir

GALÍCIA pagesa GALÍCIA nostraGALÍCIA marinera GALÍCIA nostra

13

Lite

ratu

ra

GALÍCIA obrera GALÍCIA nostra

GALÍCIA agermanadaGALÍCIA viva encara

(...)

NovoneyraParada de Moreda (Lugo), 1930

CANÇÓ

El vell cantavauna enyorança.El noi cantavauna esperança.L’infant cantavauna lloança.Poble meu: puix que cantes,alçat i avança.

Celso Emilio Ferreiro.(Celanova 1914 / Vigo 1979)

RONDALLA

Era Galícia una vall pura o balmade tebi fum i verda densitat.Era Galícia plana despullada,boira inerta damunt bassal de fang.

Era Galícia un àgil vent agutencobeint dins ell totes les coses.Era Galícia un arbre lentamentenfonsant-se una mica hora per hora.

Era Galícia cent avis de terrasense venar, muts ecos que ens commouen.Era Galícia un mar perfectamentdens, sense cap claror i amb regust d’homes.

Era Galícia una obstinada tascapel mos de pa, inacabable i sorda.Era Galícia un home sense cap.Era i no era una esperança angosta.

Xosé Luis Méndez FerrínOurense, 1938

Valgui’n la transcripció d’aquests versos comel nostre humil homenatge al sofert poble deGalícia i com la meva enèrgica protesta davantd’aquells que haurien de donar llum i donen fum,aquells que haurien d’estar al servei del seu poblei estan al servei dels interessos creats.

Magda Guerrero

Bibliografia.- “Poesia gallega, portuguesa i brasileramoderna” – Antologia.Edicions 62 i la Caixa – Barcelona 1988.

Ho

sabi

es?

141314

Raval de Jesús, 48 • Tel. 977 31 00 78 • REUS

Records del temps de la guerra

La guerra va ser terrible. Jo,llavors, era jove i viviaamb la meva mare, perquè

el pare s’havia mort l’any 1931.Només teníem un bocinet de pa ila mare el guardava per si un diateníem necessitat de fer-nos unplat de sopa; el vam guardarmolts dies i ens pensàvem quemai més no podríem tornar acomprar pa. I ara encara surtenaquests a la tele que diuen quevolen fer guerra; jo, quan comen-cen a parlar, ja la tanco.

Recordo que, en temps de laguerra, un dia truquen a la porta

dos homes que portaven capa icaputxa i, quan la mare va pregun-tar qui hi havia van dir: “Dosfrailes”. Vam obrir i ens vam tro-bar amb un comissari i el seuacompanyant, que volien un llocper quedar-se i poc o molt menjar.Després, el comissari va portar laseva dona i el seu fillet. Ella es deiaAsunción i la criatura, Ernestito.Era madrilenya. Mare i fill es que-daven a casa nostra i el comissari,que s’havia de cuidar dels seusassumptes, venia de quan en quan.Jo volia ajudar i, quan anava a ren-tar al bassot del Cameta, també

rentava roba seva. Em feia gràciaperquè el comissari no volia quela seva dona digués “adiós” sinó“salut”, però ella no en feia cas ideia “Adiós”. Un dia va venir lavella tia Racona i l’Asunción li vaexplicar que havia estat a punt decaure per les escales “porque meestaba pisando”. La tia Racona noparava de dir-li que li feia moltestrany que, sent tan jove, s’anés“pixant”. Jo me’n reia i l’Asunciónno hi veia la gràcia, fins que li vaigexplicar que la tia Racona es pen-sava que “pisando” volia dir “pi-xant” o sigui “meando”. Quan elcomissari va marxar d’aquestescontrades, més tard va venir a bus-car la seva família.

A Colldejou, al camí del Tragíhi havia un destacament d’artillersde la reraguarda, en barraques. Avegades venien al poble i compra-ven coses que els feia falta. Peròun dia se’ls van emportar cap al’Ebre, al front. Una nit sentim unsoroll fora i la meva mare i jo ensvam espantar: hi havia un hometapat. Llavors vam sentir que deia:“Maria, no tengas miedo, soy

15

Ho

sabi

es?

APROFITAMENTS FORESTALS COLLDEJOU S.L.

SERVEI DE LLENYA A DOMICILI

Telèfon: 977 83 78 95 COLLDEJOU

Victorio”. Era Victorio MonlleóFerrándiz, un dels artillers i el co-neixíem. Ens va demanar refugi.

L’endemà va comparèixer unaltre artiller l’Alejandro Miralles,de Nulles, i també ens va demanarrefugi. Els vam amagar dalt de lasala en un trespolet, darrera d’unapedra grossa. S’hi van estar cosade vuit dies i la mare i jo teníemmolta por perquè vèiem un desco-negut al cantó de cal Racó, quesemblava que espiava. El Victorioi l’Alejandro eren soldats perquèels havien reclutat, però eren d’ide-es contràries; l’un de dretes i l’al-tre d’esquerres i es van haver depassar aquells dies amagats junts,en un racó petit de casa nostra.

Un dia vaig veure els moros deFranco passant per la carretera illavors ja van fer un pregó que totsels desertors es presentessin a Fal-set, que no els passaria res. Se’nvan anar. A l’Alejandro el van de-tenir i em penso que el van matarabans d’arribar al seu poble. ElVictorio, (que tenia una germanamonja i el seu pare amagat perquèel buscaven els rojos), va aconse-guir un aval i es va salvar. Durantels primers anys ens escrivia i ensva explicar que s’havia casat i vi-vien al seu poble, Dosaguas (Va-

lència).En aquells dies anaven molts

soldats a la desbandada, de la des-feta de l’Ebre. Alguns s’aturavenal poble i demanaven menjar. Undia va arribar un soldat a casa de-manant “un cacharro grande” icom que li vaig dir que no en teniacap, va dir: “Pues dame sal”. Dalthi teníem el sac de la sal i ell ma-teix va pujar a omplir-se’n unsaquet. Jo patia perquè no desco-brís l’Alejandro i el Victorio, queestaven amagats. Després aquellsoldat va anar a demanar-li un po-llastre, o el que fos, a la tia Racona.

La tia Racona tenia ofecs, que liprovocaven els nervis; li agafa-ven uns atacs. Jo vaig anar a avi-sar al Sr. Mariano, el mestre, quees va endur el soldat invitant-lo auna copa i, així, a la tia Raconano li va agafar l’ofec.

Una cosa graciosa d’aquellaèpoca: la Marina Desideri ja fes-tejava amb l’Anton Garró, peròl’Anton estava amagat i ella nodemostrava res perquè no el tro-bessin i anava a divertir-se, etc.Quan estaven destacats aquí elsartillers, l’Alejandro Miralles esva enamorar de la Marina i, quan

Ho

sabi

es?

16

Electrònica SEVITEL, s.a.

INSTAL·LACIONS I REPARACIONS D’ANTENES COL·LECTIVES I INDIVIDUALSPORTERS ELECTRÒNICS I SONORITZACIONS

CIRCUITS TANCATS DE TV I SEGURETATMEGAFONIA I TELEDISTRIBUCIONSANTENES DE TELECOMUNICACIONS

Carrer de Scala Dei, 14 • Tel. 977 75 01 22 • REUS

ella va tenir el tifus, ell es va ofe-rir per donar-li sang, si li conve-nia.

Hi havia més destacaments desoldats pel terme, en barraques;a la Pomera, al Corral Nou, etc.Al camí del Tragí n’hi havia un,de soldat, que era sabater i arre-glava les sabates dels altres. Ve-nien aquí, al poble, a comprar.

Recordo quan van fer una fo-guera a la Plaça i van fer un pre-gó manant que tothom hi anés allençar els objectes religiososque tingués. A casa teníem unSant Crist molt maco; la fustaera negra amb ornamentsblancs. Aquell Sant Crist, abansde la guerra, la gent el venien abuscar quan es moria algú perposar-lo al capçal del túmul fu-nerari. Abans, els morts no elsamortallaven al llit sinó damuntuna taula on feien el que en dè-iem el túmul. La mare no voliacremar aquell Sant Crist i va de-cidir amagar-lo. El va desmuntari el va amagar dins un pot gran,embolicat amb roba, llavors vafer un clot al tros i l’hi va colgar.Quan es va acabar la guerra i elvam treure, tot s’havia consumit,només quedava la imatge, que noera de fusta.

L’església no la van cremarperò dins no hi va quedar res; res.Abans hi havia alguns bancs quetenien tapa i dins s’hi guardava laroba de l’altar, les atxes, etc. Peròno va quedar res. Jo no vaig veure

com feien malbé els sants i les co-ses de l’església. Era a casa i sen-tíem els cops i el soroll que vanfer les campanes al caure dalta-baix. La mare plorava i jo també.

Un dia jo anava sola a rentar alsMolinets i vaig sentir una remormolt forta. Vaig tenir por. Després

vaig saber que havien tirat unabomba dalt a la Mola, cap a la ban-da del Racó dels Caragols. Em vandir que també havien tirat algunabomba a la part del Corral del Toni.al poble no; que no n’hi van tirar

cap. No sé perquè bombarde-javen per aquí, potser per fer-nos por.

A Colldejou no es va ma-tar a ningú, ni durant la guerrani després de la guerra. Sí quevan matar el Josep de ca l’on-cle Pau, que era secretari deRiudecols, però el van matarallà, encara que diuen que algúdel poble hi va ser. Un cop vanpujar amb un autocar a buscarhomes que volien matar peròel Joan de l’Ermità, el Gepe-rut, que es veu que era un delsmés importants de Reus, va dirque Colldejou era el seu po-ble i els va salvar a tots. A lapresó sí que n’hi va haver. I al’exili, a França o a Mèxic. El

capellà, mossèn Josep Forés, va fu-gir amb el seu pare i la seva mareprotegits per l’alcalde, que era elJoan Bondia. Jo no els vaig veureperò em van dir que feia moltapena al veure’ls marxar.

Maria Casadó, Brigida

Opi

nió

17

POLLOS A L’AST

MAG-DA

C/ VALÈNCIA, 58 SALOU Tel. 977 38 59 09

Per què la guerra?

Opinar sobre actualitat a LO

COLLET té un risc moltgran: l’espai de temps que

passa entre l’escriptura i la publi-cació, fa que els fets puguin con-tradir-te. Però m’arrisco en aquestcas perquè crec que, hi hagi o nohi hagi guerra a l’Iraq, les raonsque la provoquen (o poden provo-car) seguiran sent les mateixes.

Anem-nos-ho mirant a poc apoc. Segons la tesi oficial nord-americana, pretenen tenir dret a unatac preventiu sobre SaddamHussein per evitar que pugui ferús de les armes de destrucciómassiva que afirmen que posseeix,malgrat l’evidència que, fins ara,la missió oficial de l’ONU no n’hatrobat en les inspeccions (perquèles amaguen, diu la CIA). En qual-sevol cas, “la veu de l’amo” tam-bé diu que l’Iraq contravé la reso-lució de l’ONU perquè no ha de-mostrat haver destruït els arsenalsque posseïa.

He subratllat els tres aspectesmés susceptibles de crítica de l’as-sumpte, segons se’ns presenta enprimera instància. Les altres ja les

veurem. Dels tres, atac preventiu,és el més important de tots. Ho ésperquè esdevé una figura nova enel dret internacional, com en diriaun partidari de les tesis nord-ame-ricanes, o bé, més aviat, perquè ésun eufemisme descarat d’agressió.De la mateixa mena d’agressió queva portar a la guerra del Golf el 91i que, en general, ens va semblarjusta perquè servia per repel·lir unaagressió prèvia. Em sembla queara, en bona i justa coherència, enshaurem d’aliar (bé, s’hauran d’ali-ar els altres països perquè Espa-nya, segons Aznar, està dins del

bàndol agressor) contra els EstatsUnits i la Gran Bretanya (més elsaltres aliats que puguin aconse-guir). És a dir, una situació deguerra mundial que, de tant ab-surda, esdevé impossible. Peròaixò no ens ha de fer perdre devista que els Estats Units preténque l’ONU beneeixi, pura i sim-plement, una agressió.

Pel que fa a les “armes de des-trucció massiva”, motiu, es veu,del conflicte, em generen unacolla de dubtes. Es veu que ja esposseïen el 91 (de fet hi haviahagut episodis terribles d’ús de

Opi

nió

18

lució de l’ONU d’aleshores. Ara,ja es veu que George Bush fill ésmés xulo que son pare, no cal per-dre de vista les seves activitats dejoventut com a gigoló. Tornantamb les armes: si l’Iraq en posse-eix, què n’impedirà el seu ús si lainvasió es produeix? No semblaque Saddam estigui excessivamentpreocupat pels indecents danyscol·laterals.

En tercer lloc, he ressaltat quees demana al govern de l’Iraq que“demostri la destrucció” dels seusarsenals. I això se’m fa molt difí-cil d’entendre perquè, com ho de-mostren? Pensem que no es tractade fusells o canons que poden es-tar inutilitzats i guardats com aprova. Es tracta d’arsenals químicsi bacteriològics. Què han d’ense-nyar als inspectors: uns munts decendra dels cultius bacterians in-cinerats, o bé un munt de clorat depotassa provinent del clor empratper gassejar? Aquí s’està dema-nant, simplement, que l’Iraq de-mostri la seva innocència, i aixòtambé és tota una novetat pel quefa al Dret.

A hores d’ara, tots els lectorshauran vist que les declaracionsoficials són, en el millor dels ca-sos, un grapat d’excuses de mal

pagador. I amb una dosi d’hipocre-sia que fa perbocar: l’estat queposseeix més i més diverses armesde destrucció massiva és, evident-ment, els Estats Units. I no sem-bla que hi hagi ningú disposat ademanar-los que es desarmin. Bé,sí que n’hi ha, munts i munts depacifistes de tot el món, amb mas-sa poc ressò, per ara.

Els motius reals d’aquesta guer-ra que s’amaneix tenen molt mésa veure amb el petroli i amb el con-trol directe de l’Orient Mitjà en elsentit més colonialista dels termes.De tothom és sabut que les reser-ves de petroli de l’Iraq són

gasos contra els kurds i en laguerra amb Iran), però no està tanclar que posseïssin els mitjans perllançar-les massivament i a grandistància (míssils, grans bombar-ders...). En qualsevol cas, caparma química o bacteriològica,ni, molt menys, nuclear, va seremprada per l’Iraq durant la guer-ra del Golf, ni en els míssils Scudque van llançar contra Israel nide cap altra manera. Si disposa-va d’aquestes armes, perdent comperdia la guerra, per què l’infa-me Saddam Hussein no les vaemprar? L’altra pregunta és perquè les forces aliades es van atu-rar a dos-cents quilòmetres deBagdad? I és, potser la que té laresposta més evident: no es vanendinsar en l’Iraq, simplement,perquè havien complert la reso-

SEGUR-MON, S.L. REG. DGS. 2460 27-10-94

SISTEMES DE SEGURETAT

• Alarmes • Control d’accessos

• Circuit tancatde televisió

• Detecció d’incendis• Extintors

Avda. de Reus, 28 baixos ••••• Tel. 977 837950 • • • • • Fax 977 838344 ••••• 43300 MONT-ROIG

Opi

nió

19

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12

L’HOSPITALET DE L’INFANT

AGÈNCIA DE VIATGES GRUP A GC - 641C/ Montsià, 1 • Tel. 977 82 37 27 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

importantíssimes, com ho ésl’Afganistan com a zona de sorti-da del gas natural de l’Àsia Cen-tral, i el seu control portaria elsEstats Units a tenir a les mans (elli els seus aliats: Aràbia Saudí,Kuwait...) la gran majoria de lesreserves petrolíferes del planeta.Amb això i amb multitud de pa-tents d’energies o motors alterna-tius en mans de les grans compa-nyies petrolieres, se’ns dibuixa unfutur a mig termini de molt grandependència econòmica.

No hem de perdre de vista queles fonts d’energia no solament te-nen influència en l’economia, sinóque la nostra dependència els fatenir un valor gairebé cultural(penseu, per exemple, els fenò-mens que ha comportat tenir la nitil·luminada en les societats occi-dentals), de tal manera que el seucontrol té un valor absolutamentpolític: quant més poques manscontrolin les fonts d’energia, méspoc democràtiques són i, per tant,més poc democràtica, en termesreals d’igualtat d’oportunitats, ésla societat. Ens convé que la ge-neració d’energia estigui el mésrepartida possible per accentuardoncs, el seu valor democratit-zador, el qual vol dir apostar fer-

mament per tota mena d’obtenciód’energia renovable i amb centralspetites i properes, a cada lloc se-gons les seves necessitats i possi-bilitats.

Gairebé oblidava un altre delsarguments que s’ha esgrimit enmitjans i tertúlies des que va co-mençar a sentir-se soroll de sabres.És aquest, més o menys expressatamb aquestes paraules: “no hemd’oblidar que Saddam Hussein és

un dictador i que els iraquians esmereixen un règim democràtic”.Naturalment, hi estic d’acord. I queun tirà com el Saddam o qualse-vol altre caigui del poder, m’ésmotiu d’alegria. Però pensem una

mica amb el poble iraquià: da-munt de patir una dictadura, araels han de tornar a bombardejar?No fóra més lògic que es muntésuna operació, diplomàtica o comfos, destinada a treure’l del po-der estalviant patiments inútils alpoble? Parlant de poble, què pas-sa amb els kurds iraquians i el seuenemic principal, l’aliadaTurquia? És possible un Estatkurd centrat en Mossul i ric engas i en petroli? Podria estendre’sa territori kurd de Turquia? Mol-tes preguntes, massa.

Però la idea principal d’aquestarticle, d’aquesta mena d’al·legatque m’està sortint, que volia des-tacar ve ara: el fi no justifica elsmitjans, i la guerra, com a mitjào com a fi, sempre és injustifica-ble, per immoral i perquè hauriade ser considerada il·legal en totaconstitució civilitzada. Només ladefensa a l’agressió està justifi-cada, però en cap cas pot estarjustificada una agressió, per pre-ventiva que la vulguin presentar.Que tot és fer passar bou per bès-tia grossa!

Joan Dídac Rofes i Guerrerojrofes2@pie.xtec.es

Act

ualit

at

20

RESTAURANTE

LA ISLAPEIX I MARISC

DEL MEDITERRANI

San Pedro, 5 • Tel. 964 45 23 58 • 12500 VINARÒSTanquem els dilluns

CrònicaDel 8 de desembre de 2002 al 22 de març de 2003

Per començar, parlarem dela solidaritat del poble deColldejou, que surt a flor

de pell cada vegada que se’l sol·-licita per contribuir en algunacampanya humanitària. Així vaser, com cada any, amb la Mara-tó de TV3. El dia 8 de desembrede l’any passat, l’Associació deDones va organitzar un dinar po-pular (escudella, llonganissa icansalada a la brasa, cóc ràpid)que va tenir molt d’èxit i es vanrecaptar 700 € per trametre aTV3, per la Marató dedicada a lesmalalties infeccioses. Per un po-ble de la mida del nostre, 700 €és una quantitat respectable. Sitots els pobles hi contribuïssin enla mateixa proporció, Déu n’hido!

Per acabar l’any 2002 i co-mençar amb ganes el 2003, ensvam reunir a la Plaça, al voltantd’una foguera, a menjar els dot-ze grans de raïm reglamentaris ia brindar per la felicitat de tot-hom amb un got de cava. Invita-va l’Ajuntament, com s’ha fet ja

aquests últims anys.El 6 de gener, quan ja havien

acabat la seva ruta pels pobles i lesciutats del país, abans de tornar-se’n a l’Orient, van venir a visi-tar-nos els Reis Mags. Com sem-pre, ens vam aplegar a l’església aveure com repartien regals i il·-lusions a la companya... i a algunsde més grandets. Ho organitzavael Centre Cultural.

Del 17 de gener al 14 de febrerva tenir lloc un Taller d’entrena-ment de la me-mòria (una horai mitja cada di-vendres). L’or-ganitzava l’As-sociació de Do-nes. L’Emma deVilaplana, queens va donar elcurset, ens va ferpassar estonesmolt agradables.Per celebrar lacloenda li vamfer un petit obse-qui i vam oferir

un refrigeri.El Marcel, com cada any, va ser

l’organitzador, dins del CentreCultural, de l’anada a la neu. Vamanar a Beret el cap de setmana del17, 18 i 19 de gener.

Al cap de vuit dies, el 25 i 26de gener, la M. del Carme, Cap decolla gegantera (també dins delCentre Cultural) s’emportava unbon grapat de persones cap aMallorca. També hi anaven: elFumat, la Fumada i l’Espantall. La

Act

ualit

at

21

Especialitat en fuets, farcitsi plats precuinats.

Distribució de pernil ibèric,xoriço i xoriç.

Tel. 977 83 82 57Av. Catalunya, 24

Tel. 977 83 70 18C/ Josep M. Gran, 14

Mont-roig del Camp

Meritxell ens en fa cinc cèntimsen aquesta mateixa revista.

El diumenge, 9 de febrer, percelebrar el patronatge de santaÀgata, l’Associació de Dones vaoferir una xocolatada en sortir deMissa. El mossèn va dedicar lamissa a la santa i ens en va parlara la seva homilia.

La neu també va fer acte de pre-sència al nostre poble els dies 19 i20 de febrer. Ja n’hi va haver prouperquè la canalla no poguessinanar a l’escola, ni a l’Institut. I ells,ben contents!

I el 22 de febrer... Carnaval,

C a r n a v a l !L’organitzavael Centre Cul-tural. A la Pla-ça, un grapatde persones,més o menysdisfressades,escoltàvem elPregó del Car-nestoltes, queens va fer riu-re a gust. L’au-tor del Pregóva ser l’Enric iel lector, el Jordi. Després, al so-

par del Casal, hihavia molta mésgent. Finalmenthi va haver balli xerinola fins ala matinada,amenitzats pelDuo Sincronia.

El mes demarç ha comen-çat amb calçota-des. La primerala van fer unnombrós grupde joves el dia 2,a l’Àrea deLleure. La sego-na la va organit-

zar l’Associació de Dones alFrontó el dia 9.

Colldejou és notícia, també, ala presentació del mapa que ha fetel Dr. Pere Iglésies, metge dePratdip. Pròximament publica-rem un article sobre aquest temaque ell ens ha enviat.

Acabem aquesta crònica dei-xant constància del sopar anualde sòcies de l’Associació de do-nes que es fa per celebrar el DiaInternacional de la Dona. En-guany, encara que sigui amb unamica de retard, ha estat el dia 22de març, en un restaurant deBotarell.Centre Cultural de ColldejouAss. de Dones de Colldejou.

Act

ualit

at

22

FORN DE PA

Lluís i PepiTradició Artesana

C/ 11 de Setembre, 20 • Tel. 977 82 41 17 • VANDELLÒS

Adéu-siau, pare Batllori

Quan el proppassat dia 12de febrer centenars depersones es van reunir al’església del monestir

de Sant Cugat del Vallès per direl darrer adéu al pare Batllori, nos’acomiadava només l’home,sinó la figura del darrer savi hu-manista que ha donat la culturacatalana. Historiador, jesuïta i sa-cerdot, els funerals van ser con-celebrats per una cinquantena desacerdots i oficiats per l’arquebis-be de Barcelona, el cardenalRicard Maria Carles. En la sem-blança llegida, es destacava que“sempre ens ha meravellat en laseva condició d’home savi, entota la plenitud d’aquesta parau-la” i també que “el seu tarannàliberal, que va acompanyar-losempre durant la seva llarga vida,estava fonamentat en les convic-cions d’un cristianisme viscutsense complexos”.

La formacióMiquel Batllori i Munné, nat

a Barcelona el 1909, es va llicen-ciar en història i en dret a la Uni-

versitat de Barcelona el1928 i ingressà el mateixany a la Companyia deJesús; dissolta aquestadins l’estat espanyol(1931), passà aAvigliana (Torí), on es-tudià filosofia; tornà el1939 i es llicencià en te-ologia a Oña (Castella).El 1940 fou ordenat sa-cerdot a Barcelona; l’anysegüent presentà aMadrid la seva tesi doc-toral d’història,Francisco Gustá, apolo-gista y crítico. Assistent assidu alscongressos internacionals de cièn-cies històriques i als d’història dela Corona d’Aragó, formà part delComitè Internacional de CiènciesHistòriques. Fou membre de laReal Academia de la Historia, deMadrid, i membre corresponent del’Institut d’Estudis Catalans i del’Acadèmia de Bones Lletres. Vaser director de la revista ArchivumHistoricum Societatis Iesu (1951-69) i del 1952 al 1984 fou profes-sor de la facultat d’història de la

Pontifícia Universitat Gregorianade Roma.

La produccióLa seva obra, publicada en di-

verses llengües, supera els dos-cents títols. Aquesta obra, centra-da en problemes d’història cultu-ral i eclesiàstica i basada en unarecerca sistemàtica de molts fonsdocumentals d’Europa id’Amèrica, ha assenyalat nous ca-mins d’investigació, ha contribuïta reinterpretar personatges i èpo-

23

Act

ualit

at

Projectes integrals amb serveide decoració i assessorament

• Mobles per a la cuina i bany• Paviments i revestiments• Electrodomèstics i complements• Materials per a la constucció

C/ Agustí Sardà, 59 • Tels. 977 83 79 86 - 977 83 79 87Fax 977 83 79 87 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP (Tarragona)

ques i n’ha ofert síntesis molt re-eixides.

Com a obres més destacades,podem citar: Obres catalanesd’Arnau de Vilanova, 1947; Obresliteràries de Ramon Llull, 1948; Elabate Viscardo. Historia y mito dela intervención de los jesuitas enla independencia deHispanoamérica, 1953; La trajec-tòria estètica de Miquel Costa iLlobera, 1955; Obres essencialsde Ramon Llull, 1957; AlejandroVI y la casa real de Aragón, 1958;Balmes i Casanovas, 1959; La pri-mera misión pontificia enHispanoamérica, 1963; Il pensierodella Rinascenza in Spagna ePortogallo, 1964; La culturahispano-italiana de los jesuitasexpulsos, 1966; Obras completas[de Baltasar Gracián], 1969; Do-cuments per a la història culturalde Catalunya el segle XVIII, 1970;Cultura e finanze, Studi sullastoria dei gesuiti da S. Ignazio al

Vaticano II, 1983; La correspon-dència d’Alexandre VI amb elsseus familiars i amb els Reis Ca-tòlics, 1991; i els reculls d’articles:Vuit segles de cultura catalana aEuropa, 1958-59; Catalunya enl’època moderna, 1971; Galeriade personatges, de BenedettoCroce a Jaume Vicens i Vives,1975, i A través de la història i lacultura, 1979. El 1993 hom co-mençà a publicar la seva obra com-pleta, composta per vint volums,el darrer dels quals es publicaràaquest 2003. Publicà encara Re-cords de quasi un segle, l’any2000.

Els reconeixementsDiverses obres seves foren pre-

miades, així va rebre el premi Cos-ta i Llobera el 1956, la Lletra d’Or,el 1979 i el premi Ciutat deBarcelona, l’any 2000.

El 1984 li foren dedicades duesmiscel·lànies internacionals.

Nota aclaratòriaLa Sra. Anna Maria Mestre ens ha comunicat que a l’article “Quan a Colldejou hi havia escola” (LO

COLLET número 15), hi ha trobat a faltar una mestra. Segons l’Anna Maria, després de la Sra. Josefa Rodríguez,i abans de la Srta. Rosa M. Vallverdú, hi va haver, durant un curs, una mestra de Barbastro, que es deia MariLuz. Agraïm aquesta informació i voldríem que sentés precedent.

La redacció

Va ser Doctor honoris causade la Universitat de València(1974), de la Facultat de Teolo-gia de Barcelona (1978), de laUNED de Cervera (1992) i de laUniversitat de les Illes Balears(1994). Va rebre la Creu d’AlfonsX (1984) i la Medalla d’Or de laGeneralitat de Catalunya (1985).El 1988 li va ser atorgat el Pre-mio Nacional de Historia per laseva obra Humanismo yRenacimiento. Estudioshispanoeuropeos. El 1990 fouguardonat amb el Premi d’Honorde les Lletres Catalanes. El 1991,el premi Lluís Guarner i el PremiPríncep d’Astúries de CiènciesSocials, el 1995.

Descansi en pau el pare Mi-quel Batllori, tant de bo nosaltressapiguem fer viure l’obra que ensllega!

Joan Dídac Rofes i Guerrero

Bar Restaurant El Casal

Especialitats en cuina casolana,tapes variades, esmorzars i plats

combinats.Dilluns tancat.

Carrer de Baix, 42. 43310 Colldejou. Telèfon: 977 83 72 40

FORMATGES DE COLLDEJOU

La primera formatgeria del Baix Camp queelabora artesanalment formatge fresc i matóamb llet de cabra de la pròpia explotació.

MARCEL SALSENCH ESCODA

C/ DE LA FONT, 3 • Tel. 977 83 77 89 • 43310 COLLDEJOU