2

EEDITORIALDITORIAL ................................................................................................................ Pàg. 3

EELL RACÓRACÓ DEDE LL’IES’IES

+ 1er ESO i els còmics ........................................ Pàg. 4

+ Sortida a Tv3 i Catalunya ràdio ........................... Pàg. 5

+ Museu Agbar ................................................ Pàg. 6

+ Sortida Casa—arxiu—museu Joan Maragall ................ Pàg. 7

+ Adhesius anti-violencia i anti-discriminació ............... Pàg. 8

+ Sortida a Cercs ............................................. Pàg. 9

+ Expoquimia ................................................... Pàg. 10

+ Eleccions al Consell Escolar ................................. Pàg. 11-13

+ Programa Fiditrim ........................................... Pàg. 14-15

+ Els blogs de l’IES ........................................... Pàg. 16-17

EL CALAIXEL CALAIX

+ L’última Legió ................................................ Pàg. 19-20

+ La Ola (“Die Welle”) ........................................ Pàg. 21

+ El noi del pijama de ratlles ................................. Pàg. 22

+ Spore ......................................................... Pàg. 23

+ World Warcraft ............................................. Pàg. 24-25

ACTUALITAT ACTUALITAT ........................................................................................................ PPàg. 26

S.S.MM.S .S ........................................................................................................................ Pàg. 27-28

OPINIÓOPINIÓ

+ La gent del carrer opina .................................... Pàg. 29-30

+ La gent de l’IES opina ...................................... Pàg. 31-32

+ Des de l’assignatura de ciutadania opinen sobre... ....... Pàg. 33-34

+ Transfons bruts darrera la LEC ............................ Pàg. 35

+ Tengo lindos sueños… ¿La historia o la experiencia? ..... Pàg. 36-38

+ Medio punto .................................................. Pàg. 39-40

EL EL BARRIBARRI ................................................................................................................ Pàg. 41-42

L’HORÒSCOP L’HORÒSCOP .......................................................................................................... Pàg. 43-45

ET ET ET ET ET ET ET ET RIUSRIUSRIUSRIUSRIUSRIUSRIUSRIUS? ? ? ? ? ? ? ? ...................................................................................................................................................................................................................................... Pàg. 46-47

Responsables seccions Supervisió El racó de l’IES El racó de l’IES El racó de l’IES El racó de l’IES El racó de l’IES El racó de l’IES El racó de l’IES El racó de l’IES : Antonio Garcia. Alfred Sala

El Calaix: El Calaix: El Calaix: El Calaix: El Calaix: El Calaix: El Calaix: El Calaix: Sergi Martínez. Teresa Martínez

ActualitatActualitatActualitatActualitatActualitatActualitatActualitatActualitat: Felipe Ayala. Eva Torrente

S.M.S: S.M.S: S.M.S: S.M.S: S.M.S: S.M.S: S.M.S: S.M.S: Alba Campoy. Jose L. Madueño

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpinió: Aerhielle Tacata i Nadine Torres. Eva Cortón

El barri: El barri: El barri: El barri: El barri: El barri: El barri: El barri: Andrés Ayala.

L’horòscopL’horòscopL’horòscopL’horòscopL’horòscopL’horòscopL’horòscopL’horòscop: : Sara Lòpez i Pablo Cuesta.

3

Benvolguts companys i companyes,

Aquí teniu el primer exemplar de la revista... de la Nostra Revista: 99% Montjuïc, perquè sempre hi ha

alguna cosa que no expliquem. Gràcies a molts de vosaltres ha sigut possible que es publiqués.

En primer lloc, volem agrair la col·laboració de tots/es aquells/es que ens heu ajudat... ja sigui enviant

opinions, articles... o supervisant els articles i treballs... a tothom: MOLTES GRÀCIES!!!

Perquè aquest títol i no un altre? Doncs mireu.. desprès d’una pluja d’idees amb tot l’equip de la revista i

de que ens sortís fum del cap.. vàrem pensar que sempre hi ha coses que no expliquem, ja sigui perquè

no tenim temps, perquè no hi ha bons articles, perquè no es pot publicar... Aquest és l’1% que li falta a

tota revista... Conclusió: 99%, Montjuïc per l’IES i la resta...

A la revista podeu trobar seccions molt interessants i entretingudes. A més, podeu col·laborar sempre

que vulgueu en qualsevol d’elles. Les vostres aportacions sempre seran benvingudes!!! També cal que ens

digueu la vostra opinió per poder canviar coses que us agradaria que fossin diferents. La redacció resta

oberta a qualsevol que vulgui entrar a formar-hi part, tan sols es necessita una mica de compromís i ga-

nes de participar.

Us demanem disculpes per avançat per les faltes d’ortografia que pugueu trobar al llarg de la revista.

Tot i que han passat per mans de correctors, sempre hi ha coses que se’ns escapen...

Us avancem algunes idees de cara a la pròxima edició:

• Entrevistes a profes / alumnes i personal no docent del centre que tingui alguna cosa a dir.

• Serveis de l’IES.

• Donar informació sobre temes d’actualitat que ens afectin

• Reportatge de la festa de final de trimestre Fiditrim

Esperem que us agradi.

Bones Festes!!!

Dibuix cedit per Lluís Munnà

4

Natalia B. y Judith M. (1º B)Natalia B. y Judith M. (1º B)Natalia B. y Judith M. (1º B)Natalia B. y Judith M. (1º B)

Por eso

no me

ducho

Natalia B. y Judith M. (1º B)

13, Rue del Montjuïc

Hace tres semanas que no me ducho

¡Mira, mamá, cuántos ambientadores!

¡ ¡Pero están caducados!

¡Menuda peste que echáis! ¡No toquéis más las mofetas!

¡Qué peste!

Dicen que este vestido repele la peste

Mi solución a la peste

¡Bye, bye!

Le aconsejo que use champú Esto está lleno de ratas

¡Champú a 100 euros!

Por eso no me ducho

¡Señor de la alcantari lla! ¡No la abraaaaa!

LA PESTE

5

En acabat vam pujar unes escales i vam passar per les sales on es gravaven altres progra-mes. També ens van ex-plicar com una persona feia funcionar els ordina-dors que controlaven totes les emissions. Lla-vors vam entrar en una altra sala i dos com-panys van fer com si re-transmetessin unes notí-cies mentre els grava-ven. Després els vam escoltar i semblaven lo-cutors de veritat. Al final, ens van donar un obse-qui de record: gorres, llibretes i bolígrafs.

Primer vam anar a TV3. Per anar-hi vam agafar l'auto-bús i després el tram-baix. Quan hi vam ser, el primer que ens va ensenyar la guia, que es diu Gemma, va ser on estaven els periodistes. Va expli-car-nos com treballa-ven i com funcionava un aparell que feien servir quan els truca-ven per telèfon. El telèfon no sonava mai, només s'il�luminava perquè poguessin treballar en silenci. Després vam anar a veure les unitats mòbils: unes furgonetes que feien servir per fer progra-mes de televisió fora dels estudis, i per úl-

tim vam passar per un magatzem on guar-daven les coses velles i els decorats, i vam anar a veure l'escena-ri del nou programa: “HORA Q”.

A continuació, vam agafar el tram-

baix per anar a Cata-lunya Ràdio, on la ma-teixa guia ens va por-tar en una cabina on es feien els programes musicals.

El 7 i el 13 de noviembre els alumnes de 2n d’ESO El 7 i el 13 de noviembre els alumnes de 2n d’ESO El 7 i el 13 de noviembre els alumnes de 2n d’ESO El 7 i el 13 de noviembre els alumnes de 2n d’ESO

vam visitar TV3 i Catalunya Ràdio.vam visitar TV3 i Catalunya Ràdio.vam visitar TV3 i Catalunya Ràdio.vam visitar TV3 i Catalunya Ràdio.

Alba Campoy

Aerhielle Tacata

Fotografies de la sortida a tv3 i Catalunya ràdio.

Sortida TV3 i Catalunya ràdio

6

Museu Agbar

El Departament de Ciències Naturals va organitzar pels alumnes de tercer d’ESO una visita al

Museu Agbar de les Aigües, per estudiar tot el procés de l’aigua per convertir-la en potable.

Ens van informar que aquest museu va ser fundat a partir del 1998 per fomentar actuacions res-

pectuoses pel medi ambient, amb els següents objectius:

L’edifici és l’escenari de l’exposició permanent del museu. En ell tro-

bem dues estètiques ben diferenciades: per una banda, la força del

passat que l’envolta, la tecnologia originària i, per l’altra, els nous pro-

gressos i recursos de la comunicació. És així com l’arquitectura i la

maquinària de principis del segle XX queden perfectament integrades

i transmeten un entorn d’història de l’aigua.

- La conservació i protecció del medi ambient en tots els seus aspectes i, d’una manera especial,

del cicle de l’aigua i de la gestió i eliminació de tota classe de residus.

- La promoció d’activitats d’investigació en l’àmbit de la protecció i la millora del medi ambient.

- La creació d’un centre de documentació en relació a l’aigua i el seu procés.

En definitiva, la millora de la qualitat de vida de l’ésser humà.

Aquest objectius es desenvolupen en una sèrie d’àrees d’activitats: medi ambient, gestió de la

tecnologia, difusió i accions socials

Una de les activitats que ens van proposar i que va resultar molt interessant, consistia en ordenar

unes fitxes del curs de l’aigua, des de que baixa en forma de pluja fins que es fa potable.

El procés que ens van explicar va ser el següent:

- Pretractament: elimina la sorra, els sòlids voluminosos, els greixos, regulant cabals, carregues i

pH i l’eliminant també els gasos.

- Tractament primari: eliminació de sòlids en suspensió i la formació d’aglomerants de partícules.

- Tractament secundari: oxidació de matèria orgànica biodegradable.

- Tractament terciari: eliminació de sòlids, de substancies aromàtiques, de nitrogen i fòsfor, oxida-

ció de compostos (color i DQO) i eliminació de compostos dissolts.

Reallitzat per : Sara López Losada & Pablo J. Cuesta Vela

7

El 7 d’octubre de 2008, els dos grups de 4t d’ESO de l’IES Montjuïc anàrem a la Casa – arxiu – museu Joan Maragall per fer-hi una visita. Hi vam arribar amb autobús. L’autobús ens va deixar a prop, però varem haver de fer un tram caminant.

La Casa de Jo-an Maragall es troba al barri de Sant Gervasi, al costat de la Plaça Molina. Primer vàrem esmorzar a la Plaça, i, després, la visita va començar.

El guia de la

casa era nét de Joan Maragall.

Primer, vàrem veure les estances de la casa. Tenia una de-coració modernista de finals del segle XIX. Només poguérem veure les estances de la planta baixa, ja que

les plantes

superiors eren priva-des. A una habitació s’hi trobava una gran biblioteca; era l’arxiu, on hi havia tots els do-cuments que implica-ven en alguna cosa a Joan Maragall. Vàrem veure el despatx on Joan Maragall rebia les seves visites personals, és a dir, amics i altres escriptors que li dema-naven consell.

Després, vàrem veure un documental sobre Joan Maragall.

La visita va ser prou completa i els alumnes de 4t de l’IES Montjuïc vàrem apren-dre més sobre la vida d’aquest escriptor.

Joan Maragall Joan Maragall Joan Maragall Joan Maragall

Retrat familiar al jardí de la casa del carrer Alfons XII, 79, l'any 1908

Font central plaça molinaFont central plaça molinaFont central plaça molinaFont central plaça molina

El 7 d ’octubre de 2008 , els dos grups de 4t d ’E SO . . .

Sortida Casa—arxiu–

museu Joan Maragall

Si vols saber més...

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a

poeta, és també autor d'assajos d'interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D'esperit romàntic i partícep del moviment modernista, la seva teoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols té una significació

estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com a manifesta-ció natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d'influir-hi. La seva

producció poètica compta amb poemes tan difosos com Cant espiritual,

El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El com-te Arnau. Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gai-rebé sol entre els intel�lectuals, reacciona amb els articles Ah, Barcelo-

na..., La ciutat del perdó i L'església cremada, insistint en la part de res-ponsabilitat que pertoca a la burgesia catalana. Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut

d'Estudis Catalans.

Sergi Martínez

8

Dins de l'assignatura d'educació civicoètica, els

alumnes de 4t van dissenyar uns adhesius antivio-

lència i antidiscriminació per potenciar els valors

de la tolerància i de la convivència entre l'alumnat

de l'Institut. Són valors amb els quals tots hi es-

tem d'acord però que de vegades oblidem davant

de situacions que posen a prova la nostra pacièn-

cia, el nostre orgull, la nostra capacitat d'autocon-

trol... Però hem de saber afrontar bé aquestes si-

tuacions, perquè tots ens sentim millor en un ambi-

ent de respecte i d'amistat que no pas en un ambi-

ent ple de tensions i rancúnies.

Lourdes Estrada.

AAADHESIUSDHESIUSDHESIUS ANTIANTIANTI---VIOLÈNCIAVIOLÈNCIAVIOLÈNCIA III ANTIANTIANTI---DISCRIMINACIÓDISCRIMINACIÓDISCRIMINACIÓ

9

El passat dijous 20 de Novembre els alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat vam fer una sortida per veure les Mines de Cercs, una vila situada al nord de Berga, capital de la comarca del Berguedà i visitar l’em-bassament de La Baells.

Després de poc més d’un hora de camí en autocar cap al cor del principat, vam arribar a La Baells, un dels embassaments més grans i més importants de la conca interna catalana, que subministra aigua a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. Gràcies a les pluges dels últims mesos el vam trobar gairebé en la seva plenitud, amb un cabal de prop del 98%, que s’estima en uns 106 hm3.

Un cop allà i després d’haver esmorzat, un guia ens va dur per una mena de mirador des d’on es podia veure tota la vall, ensenyant-nos imatges i parlant-nos sobre la presa: la seva construcció, història, funcionament, dades... D’aquesta manera vam creuar tota l’estructura.

Tot seguit, vam arribar a l’altre extrem i ens va fer tornar a entrar pels conductes interns d’aquesta, per uns passadissos estrets, humits i poc il·luminats que provocaven una mica de fòbia. A més, va ser divertit perquè el guia ens acabava d’explicar que ens trobaven sota unes 20 tones d’aigua i quan sortíem, de sobte, va marxar la llum.

Un cop a fora, vam pujar a l’autocar i ens van dur a la central elèctrica, on un altre guia ens va explicar com funcionava, d’on provenia el carbó que feien servir... i tot seguit, ens va portar a veure la mina.

Hi havia una tren petit que ens va dur uns quants metres endins per la galeria principal. Al sostre, un con-ducte portava oxigen cap a l’interior. Al final del trajecte ens trobàvem en una galeria una mica més petita que s’anava encongint cada cop més. Ens van ensenyar una representació amb ninots que recreava la situació dels miners al segle XIX i ens van explicar anècdotes sobre aquella mina i sobre la vida dels miners. A me-sura que avançàvem caminant cap a la sortida ens anaven ensenyant més escenes cada cop més actuals fins que vam arribar a l’últim lloc, on veiem la situació de la mina a l’època propera al seu tancament.

Al sortir, vam anar al museu que es trobava al costat de la mina, on ens van explicar més coses sobre la vida dels miners i de les seves famílies a la colònia.

Diverses coses ens van cridar l’atenció, com el fet de que nens i nenes anessin a classe separats, que un dels llibres de text de les noies es titulés “Manual para la perfecta ama de casa”, que el plafó que feia sevir el metge per fer la revisió de la vista no tingues lletres sinó símbols ja que la majoria de la gent no sabia llegir, i la part final dedicada a retalls de diari que feien referència a fets que havien tingut lloc allà: accidents a la mina, disturbis, la proclama del comunisme llibertari... Finalment, un vídeo que ens van posar ho va acabar d’il·lustrar tot.

Després de les dues visites, vam dinar i vam estar una estona pels voltants fins a l’hora de marxar.

Jo penso, i crec que parlo en nom de tots els meus companys de 2n de Batxillerat, que la sortida va estar bé encara que només fos per sortir del nostre dur dia a dia.

Antonio Parra

2n Batx.

Fotografia a dins de la mina.

Alumnat escoltant l’explicació guia

Embassament de la Baells

Sortida a Cercs

10

Els alumnes de Batxillerat cientifico-tècnològic van visitar a l'octubre

EXPOQUIMIA.

La fira Expoquimia 2008 es la fira d'àmbit internacional més important del sector químic que es celebra a la Mediterrània, amb periodicitat triennal. Com en cada edició, ha pre-sentat les últimes novetats pels científics, empresaris i tècnics especialistes. És una excelent oportunitat per les empreses per trobar socis tecnològics i establir aliances. Les principals empreses del sector, com BASF, BAYER, MERCK, PANREAC, DU-PONT, REPSOL, CARLO ERBA, etc., les univerisitats i centres d'investigació, com el CSIC, la UVA, UB, UPC, etc..hi eren presents. Com ja és tradicional en aquest tipus de fires, parl·lelament a la mostra van tenir lloc congresos i conferències sobre diferents aspectes de la química.

En aquesta, la quinzena edició, ha presentat una gran novetat: Lab&Bio, un espai dedi-cat exclusivament a la biotecnologia, on es reuniran empresaris del sector, científics, representants de les administracions públiques, agents econòmics, inversors, etc. i que respon a les necessitats d’un sector que és un dels grans eixos de desenvolupament del segle XXI: la biotecnologia i la biomedicina.

Una idea de la importància de la fira és el volum que han pres alguns sectors concrets com el de pintures i tractament de superfícies, i el dels plàstics i cautxú, que s'han rea-litzat en pavellons específics, EUROSURFAS i EQUIPLAST, recpectivament, a part del ja esmentat Lab&Bio.

Els nostres alumnes han visitat aquest certamen per veure, en poc temps, la magnitud del sector químic en tots els seus àmbits: bombes, vàlvules, reactors, maquinària indus-trial; materials i productes; seguretat; publicacions; estris, aparells i mobiliari de labora-tori; estructura i organització empresarial, etc...En els estands de Merck i de Panreac i d'algunes altres marques, van poder recollir diferents publicacions amb informació so-bre productes, taules periòdiques i...una bona col·leció de bolígrafs.

Francesc Martínez

Alumnat de batxillerat

Sortida EXPOQUIMIA

11

Eleccions al Consell Escolar

DirectorDirectorDirectorDirector Roberto Pastor R. Pares/maresR. Pares/maresR. Pares/maresR. Pares/mares Pilar Quiròs

Cap d’estudisCap d’estudisCap d’estudisCap d’estudis Domingo Espot Pilar Sánchez

R. ProfessoratR. ProfessoratR. ProfessoratR. Professorat Araceli Berdejo Mª Teresa Guardio-la

Lluís Borrell R. AjuntamentR. AjuntamentR. AjuntamentR. Ajuntament Miquel Pulgarí

Eugenia Pèrez R. PASR. PASR. PASR. PAS Eva Cortón

Teresa Martínez R. AlumnatR. AlumnatR. AlumnatR. Alumnat Jaime Segarra

Francesc Martínez Sergi Martínez

Quim Tubert Felipe Ayala

R. AMPAR. AMPAR. AMPAR. AMPA Isabel de León

La campanya electoral del sector de l’alumnat, ha estat basada en: cartells publicitaris, mí-

ting en el pati de l'Institut a l'hora de l'esbarjo, i una petita presentació.

Enguany, han estat les eleccions del consell escolar per tal d’escollir els representants

de la nostre comunitat educativa.

Però... veritablement que és el consell escolar?? Per aquells i aquelles que no ho saben

amb certesa, el consell escolar és l’òrgan encarregat de prendre decisions que afecten a

l’institut, com per exemple: aprovar activitats culturals, excursions.., aprovar el regla-

ment de règim intern (normes de l’institut), així com les sancions, expedients disciplina-

ris, ... debatre propostes,... etc. Compta amb els representants de tots els sectors de

l’IES implicats en l’ensenyament. Les eleccions se celebren cada dos anys, de manera

que en cada procés només es renova la meitat dels membres representants, per tal d’a-

conseguir certa continuïtat.

En aquesta campanya, s’han presentat: 4 candidats/es per ser els representants

de l’AMPA (2 places a ocupar), 8 candidats/es per ser representants del professorat (4

places a ocupar), 1 candidata per ser representant del PAS (1 plaça a ocupar) i 7 candi-

dats/es per ser representants de l’alumnat (2 places a ocupar).

Amb les eleccions dutes a terme durant el mes de novembre, ha quedat constituït

el següent consell escolar:

12

Me llamo Leidy Roa de 1r B. Me apuntado a las elecciones del Consejo Escolar para mejorar las cosas

del Ies Montjuïc. Si me votáis, entre otras propuestas que los alumnos/as me hagáis, intentaré con-

seguir mejorar el huerto, poner redes en las porterías de fútbol y los aros de básquet a más, de te-

ner nuevas actividades.

Alumnes, soc Óscar Masa Juez, un candidat pel consell escolar. Si en voteu, jo que em con-

sidero un alumne molt bo pel que fa l’educació, sempre intentaré fer el que els alumnes amb

proposen . Jo vull que el alumnes estiguin contents del Consell Escolars perquè així se li

representaran els seus drets i no caldrà vindré al col·legi trist perquè no tenen el que volen.

I si la gent em proposa masses coses doncs elegiré les mes importants Però jo intentaré

que es pugin fer. Sempre a la vostre disposició. Oscar Masa Juez vota’m i véreu....

Hola Montjuic! Soy Sergi Martínez de 4a. Me he presentado a la candidatura del consejo es-

colar, como podéis imaginar. Ya hace dos años que pasé por esto, aunque no fui elegido... pero

esta vez, traigo motivos.

Mis metas son muy claras:

• Quiero que todo el mundo esté al tanto de lo que se cuece ahí fuera, fuera de éstas pare-

des, y promoveré la revista del instituto para que nadie tenga que sufrir las consecuencias de

la desinformación.

• Tengo decisión en que promoveré el viaje de fin de curso que fue frustrado el año pasado,

¡no se paralizará esta vez!

• ¡Además, prometo que seré oíos para todos! ¡Nadie será silenciado por nadie!

Si salgo escogido, no seré un miembro del consejo escolar... todos lo seréis.

¡Pels nostres drets! ¡Sergi Martínez per al consell escolar!

Mi nombre es Andrés Felipe Ayala en estos momentos estoy en 4 de ESO , quiero luchar por este instituto por nuestros derechos

por que creo que el instituto es nuestro. Solo quiero hacerles oír vuestra voz , vuestras opiniones, vuestras quejas.

Si la educación es un derecho luchare por el, luchare por nosotros y por nuestros ideales, por nuestro bienestar aquí, por nuestra

comodidad, por que las fiestas del colegio sean fiestas de verdad, por que pueda haber un comedor, por el derecho a huelga y

por una infinidad de cosas de las cuales tenemos derecho.

¿Por que conformarnos? ¿por que no luchar?

Conmigo lo conseguiréis , tengo las ideas y las ganas de hacerlo , tengo entusiasmo y valor para conseguirlo solo me hace falta

una cosa y es VUESTRO VOTO!!!

A continuació, podeu tornar a llegir aquestes presentacions

13

Soc Ariel de segon B.

M’he presentat al consell escolar per poder fer el possible per millorar les coses, intentaré acon-

seguir més excursions sobre les coses que estudiem i més activitats per divertir-se. Per fer tot

això, encara tinc dos anys per endavant, i encara penseu que soc massa jove per aquesta gran

responsabilitat, si em voteu espero millorar les coses.

Sóc l’Alba Campoy de 2n i em presento com a consellera escolar perquè m’agradaria ser la repre-

sentant de l’alumnat per poder dur a terme les vostres propostes. Encara tinc dos anys per davant

per poder tenir present les vostres opinions i encara que potser penseu que soc massa petita, es

millor aprendre ara que no massa tard.

Si em voteu faré tot lo possible per ajudar-vos!!

Hola, soy Felipe Andrés. Y quiero defender nuestros derechos y hacer que nuestra voz sea es-

cuchada, quiero defender nuestros sueños, quiero que el colegio sea de estudiantes y para estu-

diantes. Y vosotros, me podéis ayudar, con solo un hecho, votándome. Nuestra voz será la que

hable, nosotros tomaremos las decisiones necesarias para, tener un mejor futuro. Todos absolu-

tamente todos se enteraran de acontecimientos tan importantes como una huelga o como una

elección de director aunque esto no lo podamos elegir.

Hablo en plural por que yo no soy candidato soy estudiante, no seré presidente seré vuestro com-

pañero.

Si, el carnaval será carnaval el viaje de fin de curso sería viaje de fin de curso. Intentare que

todo este como debería estar. Nuestras quejas serán tomadas como propuestas para mejorar. No

tengo ningún partido, pero si existiera, se llamaría Ies Montjuïc, por que yo no quiero elegir para

vosotros quiero que vosotros elijáis lo vuestro. No intentare maquillar nada, pues creo que la be-

lleza natural es lo mejor.

Queremos una mejor educación, Educar es formar personas aptas para gobernarse a sí mismas,

y no para ser gobernadas por otros.

Un saludo de vuestro compañero: FELIPE

Eva Cortón

14

PART 1 15 ’ 30 – 16 ’15 Sa la d ’ a c tes : 1er i 2n ESO : F a l c a BA . A b e l (A u l a A c o l l i d a ) : d o n a r l a b e n v i n g u d a a m b t o t s e l s i d i o m e s q u e t e -

n i m a l c e n t r e , e s f a r à u n a p r o j e c c i ó d ’ i m a t g e s d e c a d a u n d e l s p a ï s o s i e l n ó m d e

l ’ i d i o m a . O r g a n i t z a t p e r Q u i m i E u g è n i a ( A u l a d ’ a c o l l i d a i C a s t e l l à ) .

P r e s e n t a c i ó ( 2 o n e s o ) : p r e s e n t a c i ó d e l ’ a c t e . O r g a n i t z a t p e r R a m o n ( C a t a l à ) . Caperucita 5.0 (1er eso i Batxillerat): Caperucita s’ha modernitzat. Fragments del llibre “Te pillè Caperucita” amb imatges de l’evolució del personatge Caperucita al llarg de la història. Organitzat per Josè Luis i Emili (Castellà

i Visual i plàstica) .

Passeu, passeu (Diversitat): Videoclip de presentació de Diversitat, amb fotografies de les activitats realitzades pel grup, acompanyat de la cançó “Qualsevol nit pot sortir el sol” de Jaume Sisa. Organitzat per Eva Torrente.

(Diversitat) .

No vull jugar! (4art eso.): Anunci sobre la violència de gènere. Organitzat per Elisenda (Socials).

Retalls sobre blau (3er eso): Projecció en imatges del cartell realitzat pel dia internacional contra la violència masclista Organitzat per Elisenda (Socials).

Les mans guanyadores (4art eso): Curt. Amb un joc de cartes basat en els adhesius sobre la tolerància. Organit-zat per Lourdes, Josè Luis, Eva Torrente, Eva Cortón, Elisenda (socials).

El conde Sisebuto (2n ESO): Poema burlesc. Organitzat per Eugènia (castellà).

Pa t i : 3r i 4t ESO: Ta l l e r s o b r e r a p (I n * d i g n a ) : ( g r u p d e r a p e n c a t a l à ) .

DIJOUS 18 de desembre

PART 2 16 ’ 15 - 17 ’ 30 Pati: tots els grups

15

12 ’ 00 - 13 ’00 Sa la d ’ a c tes : 1 e r i 2 n ESO : A s s i s t è n c i a o b l i g a t ò r i a 3 r i 4 t ESO : A s s i s t è n c i a o p c i o n a l Falca BA.Abel (Aula Acollia:): Àudio. donar la benvinguda amb tots els idiomes que tenim al centre. Orga-

nitzat per Quim i Eugènia.(AA i Castellà)

Presentació (2on eso): presentació de l’acte. Organitzat per Ramon (Català)

Els percussionistes de la marina (2on eso): Organitzat per Mº Àngels (Música).

Traumes de Nadal (Teatre extraescolar): Sis esquetxos de Nadal.

Mix 08. (1er eso): Cantem Nadales, acompanyades per la guitarra de Jaume M. Organitzat per Mº Àngels

(Música).

El rap de La vaca cega (4art eso): Rapegen el poema La vaca cega. Organitzat per Alfred.

DIVENDRES 19 de desembre

A la propera edició de 99% Montjuïc, hem pensat de fer un re-portatge més detallat de les activitats, ja que hem tancat edició

i encara no s’ha fet… per això…

us animen a enviar els vostres comentaris, sensacions (si heu participat com actors, actrius, cantants, presentadors/es)….

Entre tots i totes podem fer una bona revista!!!

Eva Cortón

16

http://ciutadaniamont.blogspot.com/

Éste es un espacio que nos ayudará a mejorar nuestras clases de Lengua y Literatura Cas-Lengua y Literatura Cas-Lengua y Literatura Cas-Lengua y Literatura Cas-

tellana. tellana. tellana. tellana. Aquí encontrarás materiales, recursos y actividades para seguir la asignatura de

manera más completa y más entretenida. De momento va dirigida a los alumnos de Primero

de ESO, pero podéis participar todos con vuestros comentarios y sugerencias.

Elisenda Cartaña

http://tocacaste.blogspot.com

José L. Madueño

En algunes assignatures han creat un blog per poder treballar millor els continguts de les classes… alguns.. són oberts perquè hi puguem participar tots i totes:

Creat des de l’assignatura d’Educació per la ciutadania, ’Educació per la ciutadania, ’Educació per la ciutadania, ’Educació per la ciutadania, pretén ser un blog obert a tots els alumnes de l’IES Mont-

juïc, per tal que, a través de la publicació d’articles i de comentaris, tots i totes anem fent una reflexió que ens ajudi

a comprendre la realitat del món on vivim i intentar emprendre iniciatives per col�laborar a crear una societat més

justa i equitativa, que al cap i a la fi, és en la qual hem de viure.

EELSLS BLOGSBLOGS DEDE LL ’IES’IES

17

Aquest bloc vol ser una nova eina de treball per a tots aquells alumnes que formen part de la

diversitat a l’IESdiversitat a l’IESdiversitat a l’IESdiversitat a l’IES MontjuïcMontjuïcMontjuïcMontjuïc. Aquí els alumnes podran opinar, penjar els seus treballs, veure les

activitats que s’han fet fins al moment i també les previstes, però sobretot, aprendre a divertir-

se amb la llengua.

http://diversitatalmontjuic.blogspot.com/

Eva Torrente

Filomontjuic Filomontjuic Filomontjuic Filomontjuic és un bloc creat per participar en la II edició del concurs de Fotografia Filosòfica

convocat a nivell de tot Catalunya, per tal de promocionar el pensament filosòfic a batxillerat

tot aprofitant la creativitat de l’alumnat. En el bloc hi trobareu les fotografies enviades pels nos-

tres alumnes amb els comentaris dels seus companys i companyes. Un cop finalitzat el concurs, el

bloc pretén esdevenir un mitjà de divulgació dels treballs i articles més interessants dels alumnes.

També vol ser un espai de reflexió conjunta i d'intercanvi d'idees sobre les qüestions filo-

sòfiques més properes als problemes i a la vida dels nois i noies d'avui.

http://blocs.xtec.cat/filomontjuic

Lourdes Estrada

Professorat.... Us animeu a la propera edició a que sortí publicat el

vostre blog?? Envieu l’adreça i 4 línees explicant de que va a:

revistaiesmontjuic@gmail.com

Eva Cortón

18

EL TEU RACÓ D’OCI I CULTURA Sergi Martínez Morato

EL CALAIX

EN AQUESTA EDICIÓ

L’Última Legió, una ressenya de Sergi Martínez

Una bona crítica de la pel·lícula

La Ola, per José L. Madueño

WORLD OF WARCRAFT, EL JOC DE

ROL MÉS JUGAT A TOT EL MÓN

SPORE Creature Creator, un videojoc que evoluciona

El Noi del Pijama de Ratlles, analitzat breument

19

Anys enrere, a l’època del domini de Juli Cèsar, es forjà una espasa per l’emperador. Després de la mort de Juli Cèsar, la dinastia dels Cèsars va passar-se aquesta espasa com herència de generació en generació, però ningú sabia on Juli Cèsar l’havia amagada. L’últim emperador de la dinastia dels Cèsars, Tiberi, va morir, i la seva corona havia de passar a un noi, Ròmul August. Ròmul descendia de Tiberi per part de la seva mare, i Tiberi no tenia altre descendent a qui deixar el tron. Ròmul vivia amb els seus pares al palau del Emperador i tenia un mestre al qui li de-ien Ambrosí. Ambrosí era una mica mentider, però amagava molts secrets, com una marca que tenia al pit en forma d’estrella de cinc puntes.

Però les coses no anaven bé per Roma. El cacic dels bàrbars Odoacre, qui fins aleshores era aliat de Roma, exigia una part de l’Imperi romà. El dia de la coronació de Ròmul, Ambrosí va ser despatxat pel pare de Ròmul i els bàrbars van assaltar el Palau de nit i el comandant dels bàrbars, Wulfilla, va matar a la família de Ròmul. A ell se’l va emportar presoner. El cap de la guàrdia pretoriana, el comandant Antoni Aureli, va sobreviure, i alguns soldats van ser presoners dels bàrbars.

Odoacre va ordenar empresonar a Ambrosí i a Ròmul a la presó de l’illa de Capri.

En Néstor, un senador romà molt amic del comandant Antoni Aureli, va dir el que havia passat amb Ròmul. L’emissari bizantí que estava per Roma per intercanviar notícies entre els imperis, havia fet saber a Néstor tot el que havia sentit de Ròmul. Antoni Aureli se les va idear primer per alliberar als seus companys soldats. L’emissari el va ajudar oferint l’ajuda d’un misteriós soldat. Aureli va aconseguir alliberar a tres amics seus.

Després, Aureli va descobrir que, rere el casc del soldat bizantí, s’amagava una dona d’una increïble bellesa, es deia Mira. Tots cinc van anar a alliberar a Ròmul a l’illa de Capri.

Allà, Ambrosí va desvetllar el secret de l’espasa del Cèsar, i va dir a Ròmul on podia trobar-la. Ròmul va descobrir unes golfes on s’hi amagava una estàtua de Juli Cèsar, qui sostenia l’espasa dels Cèsars. Ròmul agafà l’-espasa i va córrer afora d’aquelles golfes atrotinades i va donar amb Wulfilla. Estava dormint a un llit, i va pensar que era el millor moment per matar-lo. Wulfilla, però, va evitar l’atac. Va donar la veu d’alarma a tota la presó. A temps, van arribar Mira i Aureli, amb els tres altres soldats i van rescatar a Ambrosí i a Ròmul.

Néstor havia promès que l’emperador podria amagar-se a l’imperi bizantí on estaria protegit pel seu empera-dor, i esperava a Aureli a la platja. Però es tractava d’una trampa. El senat de Roma i fins i tot l’Imperi bizantí havien canviat de bàndol. Néstor i l’emissari bizantí van intentar matar els soldats que escoltaven a Ròmul. Un d’ells va mo-rir defensant l’emperador. Mira va trair al seu amo i el va matar. Aureli també matà a Néstor.

Sense l’ajuda de Roma ni de Bizanci, no podien acudir a cap lloc on fossin ben rebuts. L’única esperança era anar a Britània, al nord, on residia la novena legió de Roma. Mil homes amb un propòsit fix: La protecció de Roma i del seu emperador.

Van passar molts dies fins que arribaren, i els bàrbars els venien al darrere. Quan van arribar a la base de la novena legió, es van adonar que aquell lloc estava abandonat. Després, van veure uns grangers que els van dir la ve-ritat. La novena legió havia estat abatuda per les tropes del rei de Ànglia, Mortin, i ara vivien com grangers a una petita ciutat. Ròmul i els demés van trobar allotjament allà.

Paral·lelament, Wulfilla havia demanat audiència amb Mortin per arribar a un tracte. Ell volia l’emperador, i Mortin, l’espasa.

Aureli va fer una crida per que la novena legió tornés a agafar les armes i plantés cara a Mortin, i el derrotés d’una vegada per totes.

Ambrosí volia matar a Mortin, perquè havia estat ell qui li havia marcat el pit amb l’estrella de cinc puntes, i va fer que se n’hagués d’anar de Britània anys enrere.

Llavors va començar una batalla acarnissada a les portes del campament de la novena legió. Mortin, junta-ment amb els bàrbars de Wulfilla, van arremetre contra els murs de l’assentament. La batalla encara no s’havia aca-bat, i Ambrosí va voler anar a matar a Mortin ell mateix.

Quan Mortin va morir, tot el seu exèrcit es va retirar als boscos de nou, però Wulfilla estava disposat a agafar a l’emperador costés el que costés. Es va barallar fortament amb Aureli, i va estar a punt de matar-lo. Tot i així, Rò-mul, va agafar la espasa dels Cèsars i va matar Wulfilla.

Després, va llançar l’espasa a l’aire, i va quedar clavada a una roca. L’espasa dels Cèsars va quedar incrusta-da a la roca, i la molsa i el desgast van fer que només unes poques lletres de la fulla hi quedessin visibles. I es podia llegir clarament: ESCALIBVR.

L’Última Legió

20

- Comentari personal

En primer lloc, m’ha semblat una pel·lícula molt arriscada. Feia molt de temps que no es filmava una producció d’aquest estil, referent a l’època dels romans. Les que s’havien fet fins ara des dels noranta eren pel·lícules “de sèrie B” que mai han arribat al cinema i que emeten molts cops per la televisió a hores de baixa audiència. Aquesta, però, a més de ser de les més vistes, ha aconseguir captar la atenció del públic més impensable. Es considera una pel·lícula de romans, bé. Però no és veritat que s’acosta més a altres pro-duccions com “El Senyor dels Anells” o “Eragon” i no pas a “Ben Hur”? La veritat és que recorda molt a ambdós estils, per això ha atret a més espectadors dels que una pel·lícula de romans pot permetre’s. No ho diu ja a la seva cançó Joaquín Sabina?

En segon lloc, m’ha semblat que és d’allò més innovadora per barrejar tantes cultures en un reparti-ment d’actors i actrius de la mateixa pel·lícula. En primer lloc, tenim el cas més evident de Mira (Aishwarya Ray), estrella de produccions de l’Índia. I d’actors econòmics com Colin Frith i Ben Kingsley. Tenint en compte que aquest tres actors són els papers més principals!

A mi em sembla una pel· lícula molt apropiada per qualsevol a qui li agradi la història antiga, i a qui li encantin les aventures.

Per la meva part s’ha acabat. Per qui llegeixi aquesta ressenya, pot decidir, però li recomano molt aquesta pel·lícula i espero que li agradi tant com a mi.

Sergi Martínez Morato

21

La Ola (“Die Welle”)

És el títol de la pel·lícula que us vull recomanar. És alemanya i s´ha estrenat fa unes setmanes. M´ha semblat una pel·lícula molt interessant i atrevida, no només passes una estona entretinguda sinò que a més et fa pensar i descobrir sensacions estranyes i a vegades contradictòries. Està basada en fets reals, en un profesor d´institut de secundària que juntament amb els seus alumnes, durant una setmana, engeguen un projecte per comprobar si seria posible que en les circumstàncies actuals es tornés a repetir un “estat d´Autocràcia” com els del se-gle XX. L´experiment resulta més perillós del que semblava i els resultats evidencien no només les esquerdes socials o polítiques extrapolables a gran escala al món actual, sinó sobretot fa paleses les seves causes o orígens, des de les mancances ètiques, econòmiques, socials o culturals de cadascun dels personatges, les seves frustracions, desitjos, obsessions o debilitats, fins al comportament d´aquestes individualitats quan entren a formar part de grups humans que s´engrandeixen o s´enfronten en funció d´uns objectius altament qüestionables. A més de les originals idees i sensacions que transmet la pel·lícula, us la voldria recomanar perquè crec que reflecteix prou bé el clima que es pot veure en qualsevol institut, tant pel que fa als alumnes com per part del professorat, tot d´una sotmesos a una situació molt peculiar.

José L. Madueño

La ola

22

Finalitzada la primera guerra mundial, els camps de concentració són punts molt rellevants en la història d’Alemanya. El Best-Seller de John Boyne, El Noi del Pija-ma de Ratlles, reflexa la visió d’un nen als problemes que assetgen el país.

Es tracta d’un llibre relativament curt. La seva lectura és força fàcil i ràpida. Aviat pots assabentar-te del que ocorre al llibre.

Fill d’un soldat nazi, el protagonista és un nen de vuit anys que només vol veure el que té davant els nassos, i no entén gairebé res del que diuen els grans. Té una germana empipadora i uns pares autoritaris que se l’estimen, però no permeten preguntes massa freqüentment.

Tot l’embolic comença quan la seva família ha de mudar-se per motius de la feina del pare. A la casa nova el nen no s’hi sent gens còmode, i se’n vol anar. Fins que coneix a Smoul, un nen que porta un estrany pijama de ratlles que no se li avé gens.

El llibre té un transfons molt significatiu, i vol remarcar molt la crueltat del nazisme. John Boyne va tenir una bona idea quan va pensar en escriure’l tal i com ho veuria un nen de vuit anys.

No obstant, m’esperava més d’un Best-Seller. El llibre no està malament, però tinc d’altres als meus prestatges que, jo crec, són millors, i mai han estat a les llistes d’èxits.

El recomanaria? Sí. Però no com un llibre històric, sinó com un exemple de la cru-eltat feixista en aquells anys.

Sergi Martínez Morato

El Noi del Pijama de Ratlles

23

Spore es un juego de simulación sin final donde el objetivo principal es desarrollar una forma de vida y evolucionar-la desde formas primitivas (criatura unicelular) hasta que se convierte en una potente civilización capaz de explorar el universo entero.

El juego se divide en deferentes Estadios:

• Estadio de célula , en el que hay que alimentar la célula ya sea con plantas (si es carnívoro) o con otras criaturas o carne (si es herbívoro). También hay que evitar ser el alimento de otras criaturas.

Esta fase se desarrolla en el agua.

• Estadio de Criatura . En esta fase se descubrirá la tierra y controlaremos la misma criatura evolucionada a un estado más complejo. En esta fase se puede crear un grupo de criaturas de la misma especie si se interactúa lo suficiente con ellas.

También habrá otras criaturas de las cuales podemos elegir ser amigos o no. Las más pequeñas nos pueden servir de alimento pero también habrá depredadores de los cuales tendremos que escapar.

A medida que el juego pasa podemos añadir deferentes elementos: pies, manos, sentidos y accesorios; que solo afectaran la apariencia. Estos elementos los ha de encontrar el jugador a lo largo del planeta.

• Estadio de tribu . En esta fase la criatura ha alcanzado un nivel de inteligencia grande y ya ha formado una tribu. Es donde la mecánica del juego se adentra.

El jugador ya no controlara una sola criatura sino una tribu entera que vive alrededor de una cabaña. Habrá tribus vecinas con las que la tribu del jugador tendrá que competir o socializar.

En lugar de lo puntos genéticos de antes, el jugador dispondrá de comida; que puede utilizar para desarrollar ele-mentos como armas, o objetos de entretenimiento.

Los habitantes de la tribu irán desarrollando su propia personalidad.

• Estadio de civilización . A esta fase se accede cuando una tribu se alía o derrota con 5 tribus, momento en el cual se considera cuidad. Se podrá construir diferentes edificios como casas, fabricas… Se podrán desarrollar vehículos que podrán ser terrestres, acuáticos o voladores...

En esta fase el jugador deberá decidir cual será su política respecto a otras civilizaciones, siendo diplomáticos con ellas o si las conquistará. También puede decidirse el tipo de comunicación que se va a tener con esas civilizacio-nes, militares, económicas o religiosas.

• Estadio espacial . Una vez desarrollado un vehículo capaz de viajar por el espacio, se accederá a la fase galáctica. Se podrá explorar la galaxia, contactando con otras civilizaciones, investigando y obteniendo recursos.

Se pueden colonizar planetas o investigarlos en busca de diferentes tipos de seres para comerciar con ellos o sim-plemente para estudiarlos. Hay que tener cautela con las nuevas especies avanzadas que el jugador puede encon-trar: pueden ser pacificas o agresivas, pueden incluso declarar la guerra al jugador.

El OVNI tendrá herramientas de comunicación, escaneo, munición, radar, modificación del terreno y rayos para ab-ducir. Con esto se podrá experimentar con otras criaturas de otros planetas además de otras cosas.

Mariana Restrepo Palacio

24

El 13 de novembre de 2008, va sortir a la venda la expansió del joc de rol on-line World of Warcraft. Aprofitant aquest fet, he fet un petit reportatge sobre aquest joc. De què va?

World of Warcraft se situa en Azeroth, un món enorme místic i en plena guerra. Dos facci-ons es baten en combat sense treva: L’Aliança i l’Horda. Ambdues faccions han de conviure també amb problemes que afecten a uns i altres, com el Flagell dels Morts Vivents o la Legió de Foc.

L’Aliança conté cinc races unides sota la mateixa bandera. Els Humans, els Nans, els Gnoms, els Elfs de la Nit i els Draenei.

L’Horda té sota el seu estendard a altres cinc races. Els Orcs, els Trols, els Morts Vivents, els Tauren i els Elfs de Sang.

Cada facció conta amb soldats experimentats en un camí de lluita. Segons siguin: Guerrers (amb una força impressionant), Paladins (amb un cor pur i ferm), Xamans (que controlen els quatre grans elements de la terra), Pícars (lladres i assassins amb una alta capacitat de supervivència), Sacerdots (amb un gran poder de recuperació), Caçadors (en convivència amb moltes bèsties i excel·lents tiradors), Mags (sorprenents conjuradors de màgia a distàn-cia), Bruixots (conjuradors de dimonis i malediccions), Druides (harmonitzats amb la natu-ralesa i en comunió amb els esperits) i els temibles Cavallers de la Mort, dels quals en par-laré més endavant.

El sistema de joc depèn de la teva raça i de la teva classe. Un cop al joc, no costa habituar-s’hi, i, amb el pas del temps s’aprenen fonaments importants. Hi ha més de trenta zones ex-plorables i innumerables camins a escollir.

Al ser un joc on-line, permet comunicar-se i interactuar amb gent de la resta del món des de casa, i moltes vegades dóna una aspecte més amè al joc.

Es tracta d’un. joc de pagament, però pots fer-li una ullada baixant-te deu dies de prova del joc des d’un dels següents sites:

www.pruebawarcraft.com

www.wow-europe.com

25

World of Warcraft té dues expansions disponibles. La primera és The Burning Crusa-de, que dóna la possibilitat d’explorar un nou planeta a l’espai: Terrallende. A més amb The Burning Crusade pots adquirir dos races noves per crear un personatge adicional: Els Draenei (Aliança) i els Elfs de Sang (Horda).

La Legió de Foc s’expandeix des de Terrallende cap al món d’Azeroth per mitjà d’un portal obscur que ha estat obert. El caçador de dimonis Illidan, el rei de Terrallende, no suporta que herois viatgin al seu Regne per lluitar contra la Legió de Foc, i repta a tots aquells que tinguin el coratge suficient a enfrontar-se amb ell.

La segona expansió és The Wrath of the Lich King. La nova expansió permet explo-rar un nou continent d’Azeroth: Esquinçanord (Northrend). A més pots obtenir la nova classe Cavaller de la Mort, que disposa d’un ampli ventall de sortilegis per po-der aixecar els morts de la tomba i dominar-los per sotmetre a totes les races vives d’Azeroth.

El Flagell dels morts vivents va ser retingut a Azeroth gràcies a l’ajut de l’Aliança i l’Horda durant molt de temps, però a Northrend, el sostre del món, la Plaga de Morts Vivents no tan sols perdura, sinó que domina de manera rotunda. El Rei Exà-nime, Arthas, regna Northrend amb una força implacable, i s’ha aixecat contra les grans faccions d’Azeroth. Ara, nombrosos valents de l’Aliança i l’Horda lluiten a les glaçades terres de Northrend per combatre el Rei Exànime, els seus súbdits d’ult-ratomba i els temibles Cavallers de la Mort fidels a Arthas.

Hi ha algunes mostres de l’impacte de World of Warcraft a internet. Jo re-comano:

www.wow-europe.com

www.youtube.com XD

I si ja en saps una mica més mai està malament mirar:

www.trastosdeguerra.com

www.wowhead.com (en anglès)

www.wow.curse.com (en anglès)

www.thottbot.com (en anglès)

Esteban

Segarra i

Sergi M

artíne

z

26

Actualitat

Actualmente, hay más de una página en la

que puedes ver las pelis que están en DVD

o actualmente en taquilla, totalmente gra-

tis. Los inconvenientes es que algunas ve-

ces las películas tienen fallos técnicos.

Los links son:

http://www.divxonline.info

http://www.peliculasyonkis.com

* La edad mínima requerida para la obten-

ción del permiso será de catorce años cum-

plidos.

* Tener la residencia en España o, de ser es-

tudiante, demostrándolo en un período míni-

mo continuado de seis meses en territorio

español.

* No estar privado por resolución judicial del

derecho a conducir vehículos a motor y ci-

clomotores, ni hallarse sometido a suspen-

sión o intervención del que se posea.

* Reunir las aptitudes psicofísicas requeridas

en relación con la clase de permiso que se

solicite

Por que gastarse dinero alquilando dvd Por que gastarse dinero alquilando dvd Por que gastarse dinero alquilando dvd Por que gastarse dinero alquilando dvd pudiendo ver las pelis via Internet?pudiendo ver las pelis via Internet?pudiendo ver las pelis via Internet?pudiendo ver las pelis via Internet?

Nueva ley de licencia de motoNueva ley de licencia de motoNueva ley de licencia de motoNueva ley de licencia de moto

Felipe Ayala

27

De cara me gustas,

Y te digo en dos palabras

De cuerpo muchisimo,

¡QUE ESTAS BUENISSIMO!

Wesley eres de lo mejor

Te Quiero

Lokariaa

Si te gusta un chico,

No te andes con rodeos,

Pillale de los pelos,

Y dale un buen morreo

tengo 100 amigos

y contigo, 101.

si no me acuerdo de ti

no me acuerdo de ninguno

Te quiero y sin ti no seria nadie,

Gracias por estar siempre a mi lado.

Latino

Te quieroo peluxee.

Anónimo

Tus labios SABEN A MIEL,

tu cuerpo huele a ROSAS,

yo me muero por probar

los LABIOS de tu boca.

lokaaaaS!! Nos ha quedado

la mar de guapa la revista

está chulisima!!

Sois GENIALES!!!

Bueno loka! Helena

….. te echaremos

De menos. La clase

No será lo mismo sin ti loka!

28

Primero que estoy

Aquí escriviendo

Porque la Sara, perdón,

Doña SARA L. me ha dicho que

comente

Pensaba hacerlo pero no se cuan-do

SARA loca que TEQUIERO mu-cho!

Y a todos los de la revista que

Por 1 beso de tu boca.

2 caricias te daría, 3 abrazos que demuestran 4 veces mi alegría Y en la 5 sinfonía 7 veces te daría Las 8 letras de “te quiero”

I love los makis del banqui-llo.

Para: Kevin

Que lo quiero musho…

Que es lo mejor de la vida…

Te Quiero

I love el Heavy Metal.

Si cada vez que pienso en ti,

una estrella se apagara,

no habría en el cielo

una estrella que brilla

se.

Saludos a “4º B”. Los mejores.

Amigas en el parque

Amigas en la calle

Amigas como Yanine

No hay ninguna

Saruskyyy * Mi signo es LEO.

Haber que me ponéis en el

horóscopo, eh.. XD

En el cielo

Hay una estrella

Que brilla mucho

Pero tengo una amiga

Que la deja pequeñita

Cluneta (L) & Brother (L), que os vaya muy bien la revista☺

OSQUIERO!! #Sarah’

Saludos pala las Ñu

Maifer and Noelia

Loko de lo mejor � tu loka

Manika te amoo � tu manika

Albutii, te amooo � tu hija

menor

Jose Ivan, bixoooo tq � tu

bixarraca

Se que no eres el amor de mi vida,

pero eres una persona que no se me olvida.

Saludo para los de bachille-

rato: Joshua, Simona, Mela-

nia y Edison

Amarillo es el oro, blanca la

nata

Y marrones son los ojos del

chico

Que me mata.

Al salir del manicomio,

Contigo me encontré,

Y al ver esos ojazos

Me ingresaron otra vez.

Pulu

I lo

ve ii

iu

(L)(L

)(L)

Helena ☺ tia! Espero

Que te vaya muy bien

Cuando te vayas de aquí ☺

Se te echara de menos (N)

Se te quiere mucho(L)

Una columna se derrumba

Un amor se acaba,

Pero una amistad como la

nuestra

Ni la muerte la separa

ERES COMO UN BUEN SUJETADOR:

ME DAS APOYO, NO DEJAS QUE ME CAI-GA,

ME ABRAZAS MUY FUERTE Y SIEMPRE

LAS SAGITARIOS

Se que no eres el amor de mi

vida,

pero eres una persona que

no se me olvida.

El instituto no es más que un lugar donde

Se va a prepararnos para el futuro, pero todo

Se complica.

La gente se mete contigo, se rie de ti a las espaldas,

los amigos te traicionan y todo se pone patas arriba.

Y así cuesta más aprender

Se busca novio para dos chavalas

De aquí del insti preferi-blemente

Con ojos azules o verdes, morenos,

altos y garrulos, con vehí-culo

propio sin carnet (tipo delincuente)

nos va la marcha, divorcia-dos o

jubilados!!!

2 CACHONDAS DE LA

29

- S'hauria d’augmentar l’alcohol amb impostos més superiors per incrementar els tractaments

pels drogodependents.

- A la millor haurien d'intentar ajudar la gent que tenen vicis. Han de fer més campanyes.

- Les persones que tenen vicis han de fer més exercici i anar deixant aquest mal costum a poc

a poc.

- Està malament, perquè podrien morir moltes persones i en lloc de comprar begudes alcohòli-

ques, drogues, etc... podrien anar al metge i fer tractaments per poder-ho deixar.

- Hi ha molts menors d'edat que tenen vicis i crec que han de prohibir vendre begudes alcohòli-

ques, ni cigarrets i tampoc drogues.

Els vicis que té la gent . . .

Cigarreta…

La v iolència a les nits de festa…

- Que haurien de controlar la violència, tancant els locals o discoteques més

aviat. No vendre begudes alcohòliques i més control de les drogues. S'ha de

controlar per les forces de seguretat.

- Que està molt malament, perquè la gent és pot morir o traumatitzar amb ai-

xò.

- Està malament i han d’evitar fer-ho.

- Primer per no provocar violència, les coses s'han de parlar per poder-ho so-

lucionar.

- Hi ha de haver més guàrdies pel carrer, sobretot a la nit i en les discote-Violència a les

discoteques

30

La violència de gènere

- Hi ha d’haver més control i que la dona no s’ha de deixar fer.

- Es produeix en parelles on no hi ha igualtat.

- Està molt mal fet, que les dones estan per estimar-les, no per pegar-les, que es pot veure com un

acte masclista.

- Cal tancar-los a la presó i no deixar-los sortir.

- No s’hauria de fer, i esbrinar si l’agressió va ser física o psíquica.

- La policia ha d’estar més alerta.

- Està malament, i que tots som iguals.

- És molt dolent, està molt mal fet.

- No hi estic d’acord, hi estic en contra. S’hauria de fer tot el possible per evitar-ho, començant per

les escoles.

- No ho trobo bé.

- Està molt malament, perquè no ha de ser així.

- És el més covard que hi ha.

- És de no tenir “sesos”.

- Està molt mal fet, i menys a les dones i persones indefenses.

- Hi hauria d’haver una llista pública de tots els maltractadors per a prevenir, i que aquelles persones

es penedeixin d’aparèixer a la llista. Més mesures preventives i més garjola per a ells.

- És una cosa que no hauria d’existir, i més compliment de la llei.

- Hi hauria d’haver dones que haurien de denunciar i no quedar-se callades.

- Està molt malament, és una plaga.

Una foto sobre la violèn-

cia de gènere.

La brutícia al carrer . . .

- Mal gestionada. Tenir més vigilància, per exemple, amb els gossos.

Tenir més cura del medi ambient. Més recollida dels contenidors d’e-

scombraries, perquè hi ha moltes deixalles al seu entorn.

- Hi ha molts porcs incívics al carrer. S’haurien de posar més multes.

- Molt dolenta. La gent podria posar més vigilància.

- No n’hi hauria d’haver, que no està bé.

- Que els carrers estan molt bruts, i els contenidor estan a vessar.

- S’haurien de netejar més els carrers.

Alba Campoy i Aerhielle Tacata

SeccióSeccióSeccióSecció: Opinió// ResponsablesResponsablesResponsablesResponsables: Aerhielle Tacata i Nadine Torres

31

EL 3X3 BÀSQUET

¡Hola, compañeros! Esta vez quiero hacer protesta sobre mi indignación por la decisión tomada por la Junta Directiva sobre no

dejarnos ir al 3x3 de básquet. Me parece muy bien su enfado y es más, les doy la razón en ese sentido, pero creo que ellos han

actuado con cobardía y facilidad. ¿Cómo es posible que crean que la mejor manera de arreglar un problema sea dejándonos a

TODOS sin una actividad? Me disgusta mucho la idea de que nadie haya protestado por este hecho.

Todo se puede arreglar hablando o por lo menos eso es lo que nos intentan inculcar en nuestro instituto. ¿Es que entonces las

normas y lo que nos enseñan sólo vale para los alumnos?

Estamos en un instituto donde casi no cuentan con nosotros para nada y solucionan los problemas a lo bruto, como por ejemplo

anulando el viaje de fin de curso del año pasado de 4º, anulando salidas como éstas.

Aparte nuestra asociación de alumnos y nuestros representantes en el Consejo Escolar no han informado debidamente de nin-

guna decisión o actividad que se haya anulado. Espero que esta situación cambie con los dos nuevos representantes. ¡Así que

espero que al igual que yo abráis los ojos y luchéis por nuestros derechos!

aTT:

“Si no puedes ser lo que eres, sé con sinceridad lo que puedas”

Hola!

Doncs volem dir que nosaltres ens vam apuntar al 3x3 de bàsquet i el van suspendre, per això no hi vam poder anar. Un profes-

sor de Educació Física ens va dir que havíem de parlar amb el DIRECTOR de l’insti per no suspendre el 3x3. Això va ser IN-

JUST!!! I desprès va sortir el partit de vòlei i ens hi vam voler apuntar, però no vam poder, perquè era del 1992 al 1994. I això

també és INJUST!!! Ningú va anar a reclamar aquests problemes. No ens va agradar gens, a ningú, però per als que van anar a

vòlei, això els és igual.

Att : dos lokas muy lokas (Ariel i Nadine)

32

LA VAGA

Benvolgut BLAC-INK,

Per començar, vull agrair-te la teva col·laboració en aquesta revista, i espero que ho segueixis fent perquè l’opinió de tots és

molt vàlida... per aquest motiu m’has de permetre poder opinar sobre alguns coses que comentes.

Primer de tot, vull deixar clar que l’obligació del professorat no és informar sobre les vagues de l’alumnat; és una cosa que us

afecta a vosaltres, per tant us heu de moure per saber quins drets i deures podeu exercir i defensar. Teniu la pàgina del sindicat

d’estudiants, la d’AJEC... etc., que estan adreçades als afers que afecten directament a l’alumnat.

Tant la Junta Directiva com tot el professorat, mai us hem negat el dret que teniu a la vaga si ho feu correctament. Com tot, s’ha-

n de seguir uns passos: informar la Junta Directiva, recollida d’autoritzacions, etc., etc... amb l’objectiu que sapiguem quins pa-

res/mare/tutors/es us permeten no venir aquell dia a l’institut per tal de tenir-ne un control.

Perquè imaginem que en el cas que no es fes aquest control i per X motius un/a alumne/a no vingués a l’IES, nosaltres hauríem

de suposar que està a la vaga, la família es pensaria que està a l’institut, i resulta que li ha passat alguna cosa... la responsabili-

tat seria de l’institut, ja que hauríeu d’estar a classe i a més... sou menors.

En canvi, de la forma que marca la llei és la més eficient per a totes les parts implicades. No heu d’oblidar que, tant si us agrada

com si no, sou menors, i encara depeneu de l’autorització familiar.

Per tant, no és que l’institut no doni suport a aquestes incitaves, sinó que si les coses es fan correctament, tothom té dret a ma-

nifestar-se, i així va quedar demostrat amb la segona vaga, la del 13 de novembre.

Alfred Sala i Eva Cortón

Hola, queridos compañeros, el pasado día 22 de octubre se realizó una manifestación contra la L.E.C. de la cual no

fuimos informados. Aun así algunos alumnos fuimos a dicha convocación. La cual fue un rotundo éxito. Ya que acu-

dieron más de 700 personas.

El día 13 de noviembre la manifestación se volvió a repetir. Esta manifestación sí fue aprobada por el Sr. Director y

por el Consejo Escolar, por lo tanto no había ningún problema en que faltáramos al centro. Las dos manifestaciones

tuvieron lugar en plz. Universidad, desde donde partimos hasta nuestro objetivo final, la plz. Sant Jaume, donde

finalizaba el encuentro. A la segunda convocatoria acudieron más de 1000 personas; el motivo por el cual se reun-

ían esta vez era por el cierre de la Nissan aparte de por los motivos iniciales.

Sòlo me queda dar gracias por la participación de algunos compañeros.

"Si no puedes ser lo que eres, sé con sinceridad lo que puedas."

Att: BLAC-INK

33

� Autoritat per fer que els respectin, saber mantenir l’ordre a les classes, tenir geni, fer activitats entretingudes,

saber ensenyar de forma que les classes no es facin avorrides, ensenyar de forma que les coses s’aprenguin ràpidament,

ensenyar amb ganes, amb imaginació, innovar en les metodologies, guanyar-se la confiança de l’alumnat, ser comprensiu,

tenir paciència, tenir seguretat i confiança en ells/es mateixos/es, saber respectar els alumnes, i a la resta de professo-

rat, ser responsable i no oblidar-se de les coses, ser amable, ser seriós, puntual, tenir bon humor, ser jove, explicar bé

les coses, saber tractar bé a l’alumnat, cal que conegui els joves d’avui en dia, ha de donar bon exemple al l’alumnat, i sa-

ber solucionar els problemes parlant.

LeLeLeLes qualitats que els profes d’ESO han de tenir avui dia...s qualitats que els profes d’ESO han de tenir avui dia...s qualitats que els profes d’ESO han de tenir avui dia...s qualitats que els profes d’ESO han de tenir avui dia...

Els projectes educatius que durien a terme a l’IES:Els projectes educatius que durien a terme a l’IES:Els projectes educatius que durien a terme a l’IES:Els projectes educatius que durien a terme a l’IES:

�Eliminar les classes per la tarda, posar cinc minuts entre classes, obrir una cantina que faci entrepans a l’hora del

pati, fer un viatge de fi de curs a partir de tercer, fer més classes fent servir l’ordinador com a eina de treball, posar

un ordinador per aula, i si pot ser un ordinador per alumne i així poder eliminar els llibres, fer més excursions, fer colòni-

es, entrar tots els dies a les 9’15 o 9’30, tenir més estona de pati, aconseguir més disciplina a les classes, poder escoltar

música mentre es fan els deures, tenir accés a la mediació entre pares i alumnes, que els alumnes portin uniforme, crear

aules autosuficients, aplicar més disciplina a les aules, disminuir la quantitat de deures (sobretot els dies que hi hagi con-

trol), treballar més la convivència amb els altres i les tècniques d’estudi, reduir les hores i les assignatures, ampliar les

hores de l’assignatura de català i fer la resta en castellà, aplicar més hores de pràctiques i menys de teoria, fer les clas-

ses més dinàmiques, que les màquines de menjar tinguin menjar més equilibrat i posar professors particulars als nouvin-

guts.

34

� Ampliar l’hora de pati a 30 minuts, i posar-ne 5 entre classe i classe, crear tres línies per curs (per poder ser menys

alumnes a les classes i aprendre millor), entrar a les 9’15 cada dia, fer horari de matins, ser més estrictes amb la neteja

de classe, canviar els crèdits variables, millorar i modernitzar les infraestructures: al lavabo caldria arreglar les portes,

posar miralls i tenir paper, pintar les parets, canviar les taules i cadires, el gimnàs i la sala d’actes, renovar algunes pis-

sarres, millorar el pati i posar més escombraries, comprar material nou, caldria tenir un ordinador a cada aula, fer més

excursions, deixar tenir aparells electrònics a l’hora de pati, ensenyar als professors a suprimir els llibres i ensenyar de

forma divertida.

Els canvis que farien en el centre són: Els canvis que farien en el centre són: Els canvis que farien en el centre són: Els canvis que farien en el centre són:

El que mantindrien a l’IES:El que mantindrien a l’IES:El que mantindrien a l’IES:El que mantindrien a l’IES:

� La mediació escolar, l’aula de diversitat, l’aula oberta, les màquines de menjar, les pantalles noves de TV, el temps

que duren les classes, les normes de classe, les reunions de delegats, el control dels retards, el projector, l’hora d’entrada

i sortida, l’hora de pati, el consell escolar, que deixin marxar quan falta un professor a última hora, les assignatures obli-

gatòries, el professorat que hi ha, els càrrecs, el reciclatge, les expulsions i les faltes greus, les activitats extraescolars i

les participacions d’altres a l’institut.

I tu, que opines??? Envia les teves opinions a:

revistaiesmontjuic@gmail.com

Eva Cortón Eva Cortón Eva Cortón Eva Cortón

35

El passat 22 de novembre, professors i estudiants de nombrosos centres d’educació pública vam sortir al carrer pel motiu de la vaga convocada aquell dia a causa de l’aplicació de la Llei d’Educació Catalana (LEC) i el Pla de Bolonya. En primer lloc, diré un dels motius més importants de la protesta. La LEC suposa un endarreriment per a les escoles públiques, i fomenta el seu desús. Les escoles concertades reben subvencions prou sufi-cients com per cobrir les seves despeses, no com les públiques, que cada cop es veuen més necessitades. La solució no crec que sigui precisament la LEC. La LEC promourà més subvencions a l’escola concerta-da. I d’on surten aquests diners? De les actuals sub-vencions de la pública, és clar, que es veu que no ho n e c e s s i t a t a n t . . . Però ara faré un pensament. Per què? Quin és el ve-ritable motiu de tot això? Bé, jo tinc una hipòte-si….

Se suposa que a les escoles privades i concertades hi arriba només aquell que té la possibilitat de pagar les seves quotes imposades. Se suposa que les escoles públiques són per a aquells que no tenen tants diners per pagar una concertada o privada, o els que no vo-len estudiar, però ho han de fer legalment, o també els immigrants que no poden pagar-se els estudis. Per aquests motius, el nivell de les escoles públiques és relativament baix. Els fills de la gent amb diners, no obstant, disposen d’un ensenyament d’élite per dir-ho d’alguna manera, i no cal dir que, d’allà, més d’un en surt amb un enxufe per tenir un treball assegu-rat. El cas és... si les escoles públiques perden el poc nivell que tenen, si la gent amb ànsies de futur veu que el món li que-da massa gran... qui pot ser el futur? Els nens no serem el futur. Els nens rics seran el futur.

1 2

Les escoles concertades s’ompliran de la gent amb ganes d’estudiar que haurà de demanar préstecs bancaris (ja qu amb la LEC les beques desapareixe-ran) per poder cobrir les despeses que demana un nivell digne d’ensenyament. Qui en treu benefici, doncs? Els bancs. Una casualitat, que tornem a parar per tants llocs al mateix punt. El que creu la gent és que vivim en igualtat. No m’ho crec. El país canvia. Cada cop més, el capitalisme es fa gran i més gran, fins que arribi un dia, com els que s’anuncien, en què només viurà bé el ric, i el pobre no tan sols viurà mala-ment, sinó que, pràcticament, serà l’esclau del ric.

A quina època m’estic remuntant, doncs?

Sergi Martínez Morato

3

36

La historia que os quiero narrar me sucedió hace ya más de una década. Creí que nunca más hablaría sobre ello, pero ahora que me he vuelto un escritor “parlanchín” de mediana solvencia, quiero que llegue a voso-tros para que sepáis que ciertos lugares quizá no estén tan lejos o no sea tan difícil adentrarse en ellos como algunos aseguran

Compré una casa en una región boscosa del país. El arquitecto que la construyó me dijo –yo apenas le creí – que los bosques que la rodeaban estaban poco explorados. Le pregunté qué entendía por “poco explorado,” se quedó dudando un rato y me dijo: “Pues eso, poco frecuentados.” Yo acababa de ganar varios premios; entre ellos el Ateneo de Sevilla, por lo cual últimamente me estaba convirtiendo en un escritorzuelo de renombre. Pero el éxito llama al éxito, me había vuelto un indecente ambicioso y quería más. De modo que decidí instalarme en aquel lugar a escribir lo que consideraba habría de ser mi obra maestra.

Llegué un día de otoño, instalé mis trastos como pude en la casa y a continuación, visto que hacía una tarde inmejorable, decidí salir a dar un paseo y tomar contacto con el terreno.

Al adentrarme en aquel bosque pensé en lo que me había dicho el arquitecto y se me ocurrió preguntarme: “¿Y si resulta que eres el primer ser humano que pone los pies en este lugar durante milenios?” Sonreí. Bueno, en realidad lo pensé como una mera posibilidad; es decir, que aunque todo el mundo supiera –como se sabía que el bosque estaba ahí – por casualidad en años hubiera coincidido que a nadie se le había ocurrido entrar o siquiera darse un garbeo.

Llevaría caminando cerca de tres cuartos de hora y me hallé en medio de una preciosa pradera. Me detuve, escuché el silbido del viento y el canto del cuco. Lo cierto es que los pinos parecían robustos, no de ésos que se talan y plantan en varios años. Me di la vuelta para regresar por el camino que había seguido y me di cuenta con una sonrisa estúpida de algo esencial. No había camino. En realidad me había limitado a avanzar pensando en mis cosas sin tomar una dirección en concreto.

Con algo de nerviosismo, pero conservando siempre la calma, por primera vez me hice una pregunta con cier-ta ligereza: ¿Y si te has perdido? Y a continuación: ¿Qué podría pasarte? Comprobé, tal como presentía, que había dejado el móvil en casa, la linterna y el reloj. Luego no tenía nada de lo que suele considerarse de utilidad en situación semejante. No abrí la boca. No estaba ni mucho menos desesperado ni asustado; al contrario, para mí aquello era una especie de juego, un reto. Comencé a caminar tratando de seguir mis huellas en sentido inverso, pero se perdieron en una zona rocosa, y tras dar un paseo de unas dos horas agotadoras, misteriosamente volví a aparecer en aquella pradera. Aquel primer incidente me comenzó a desmoralizar. Y tanto. Se hacía de noche. Suelo ser un hombre tranquilo y me dispuse a aguantar en esa situación. Me acomodé sobre la hierba y a eso de las doce mis ojos cedieron al cansancio.

TTENGOENGO LINDOSLINDOS SUEÑOSSUEÑOS...... ¿La Historia o la experiencia?¿La Historia o la experiencia?¿La Historia o la experiencia?

1

2

37

Cuando desperté a la mañana siguiente creí estar soñando. Una hermosa señorita me contemplaba con atención y al parecer, interés. Di un pequeño respingo. Pero ella habló y me calmó – en parte – aunque no del todo, pues al parecer era extranjera, ya que pronunciaba un español bastante extraño.

- ¿Cómo os encontráis, caballero?

Y yo le respondí:

- Muy bien.

Permaneció mirándome inquieta. Parecía más nerviosa que yo.

Continuamos hablando un buen rato y me reveló que llevaba tres días perdida en aquel bosque mágico. Y Yo le dije:

- De mágico poco, molesto y enrevesado, lo que quieras.

Me contó que cada día había intentado regresar por el camino por el cual se perdió y tras dar vueltas y vueltas acababa siempre en esa pradera. Cansado de oírla le pregunté por qué hablaba así. Ofendida, me dijo que quien hablaba raro era yo. Le pregunté si era española y ella me hizo la misma pregunta. Le expli-qué que pertenecía a la “Comunidad de Madrid” y ella dijo ser del “¿Reino de España?” Aquello me hizo gracia y me carcajeé como un loco durante un buen rato. La verdad es que lo necesitaba. Después, ponién-dome serio de nuevo, le dije que se dejara de tomaduras de pelo y me dijera por dónde se salía. Se cruzó de brazos, parecía ofendida. Le rogué que me perdonara y añadí que yo también estaba nervioso. Pasamos tres días más deambulando. Recorríamos durante horas aquel bosque "maravilloso" y al final, invariable-mente, siempre ocurría el mismo milagro o desastre: acabábamos rendidos en la pradera.

María –así se llamaba – me enseñó que por fortuna el alimento no era problema. Recogimos piñones, fresas silvestres, y hasta manzanas. Dimos con varios arroyos de aguas cristalinas, había peces que capturé arrastrándolos a zonas poco profundas, y donde nos bañábamos, naturalmente por turnos, pues ella era increíblemente pudorosa. Pero no estuvo dispuesta a comerse crudo el pescado. Yo no fui tan recatado, por fortuna había visitado ya bastantes japoneses.

Había un detalle en ella. El traje que vestía. ¡Me encantaba! Era casi tan farragoso y complejo como el de Alicia en el País de las Maravillas. Sentados un atardecer a la sombra de un abedul me lo dijo. Era sobrina del conde de Gondomar. Yo le respondí que ése debía de ser un hombre importante. Y ella, sonriendo orgullosa, me contestó que, en efecto, tenía mucho caudal. Bromeando e imitándola le dije que si tenía tanto “caudal” lo demostrara. Sacó un saquito de cuero, lo abrió y dejó caer unas monedas muy raras. En concreto seis, según ella eran reales de plata de a 8 cada uno. Me pareció un gesto simpático. Abrí mi cartera, extraje dos bille-tes de cincuenta euros, se los di y sonriéndole malévolamente le pregunté: 4

3

38

¿Por cien euros cuántos de tus reales de a 8 me das? Los miró por delante y por detrás, y quien se rió fue ella. Divertida me entregó un real. Me pareció una tramposa. La tomé de los brazos, forcejeamos, le di un beso y me lo devolvió con un mordisco. Grité y se rió. Aquella noche fue inolvidable.

La cosa duró unas semanas hasta que al final de la última en un lugar apartado del prado descubrimos una losa. Sobre ella ponía: “Salida del bosque.” Nos miramos sorprendidos. María dijo:

- Saldré yo primero.

La tomé de la mano y le dije:

- Espera, podría ser peligroso. ¿Y si es una trampa? -Y añadí-: Saldremos los dos a la vez. Abrimos la losa, había unas escaleras, cerramos y bajamos a oscuras sin soltarnos de la mano. Una vez abajo constatamos que estábamos en una sala. Tanteamos las paredes y no hallamos acceso o salida a otro lugar. Quisimos retroceder pero las escaleras ya no estaban, habían desaparecido. María se echó a llorar, le daba miedo la oscuridad. Estuvimos horas abrazados. Finalmente, agotados, nos dejamos caer sobre el suelo. Desperté al cabo de unas horas, estaba solo en la misma pradera. ¿Dónde estaba María? De pronto vi un camino ante mí, lo seguí y en tres cuartos de hora estaba delante de mi casa. Entré corriendo, buscaba... ¡ni yo mismo sabía qué! Tomé el móvil para llamar y dar parte de mi extravío, iba a hacerlo cuando me fijé en la fecha. Era el mismo día en que me perdí. Tuve un presentimiento y puse la televisión. En ese instan-te comenzaban las noticias, y la fecha y la hora coincidían, no había duda: era el mismo día que me perdí. El tiempo no había pasado. Luego el bosque, el paseo y... ¿María? Noté el volumen en mi bolsillo derecho, metí la mano y al abrirla vi un objeto deforme de plata. Decepcionado, estuve a punto de arrojarlo por la ventana, pero algo hizo que me detuviera.

Días después regresaba al departamento de Ingeniería Química de la Universidad para recibir una res-puesta concreta a mi pregunta.

Esto fue lo que me dijo el jefe del departamento de investigación:

- En efecto señor. Esta porción de metal contiene, además de una antigüedad de cuatro siglos, plata en las mismas proporciones que la moneda básica conocida como real, acuñada desde 1525 hasta 1700. Deduje que la moneda no había resistido un avance del tiempo tan brusco sin deformarse por completo y perder su grabado, pero al menos supe una cosa: algo había sucedido. En cuanto a María, defraudado, pensé que los billetes de euro al retroceder en el tiempo se habrían desintegrado pero... ¿y si la había dejado embarazada? Entonces la recordaría para siempre, aunque ¿para bien o para mal? El caso es que yo tendría al fin descendencia. Claro que una descendencia ascendente en el tiempo. Lo cual podría aca-rrear consecuencias. Por un instante se me ocurrió meditar. ¿Y si yo fuese un pariente lejano de mi pro-pio hijo? Me dieron escalofríos.

Escuché mi nombre en los micrófonos. Subí al estrado a recoger el premio Planeta por mi novela: “La His-toria o la Experiencia.”

5

Jaime Segarra de León

39

Medio punto fue el mote que le pusimos a un amigo y compañero de equipo de atletismo cuando yo era atleta del FC Barcelona con apenas 17 años.

Yo soy Juan Valderrama, uno de vuestros profesores de Educación Física del IES MONT-JUÏC. Sí, yo a esa edad practicaba atletismo en el FC Barcelona.

Mi prueba era el salto de altura.

En el verano de 1975 fuimos a Madrid a participar en el Campeonato de España Juvenil por equipos.

Cada equipo tenía a un representante en cada una de las pruebas atléticas y según su clasificación obtenían unos puntos para su equipo. Por supuesto, se da el máximo al pri-mer clasificado y el mínimo al último. ¡Como en la fórmula 1!

Acabamos la competición y perdimos el Campeonato por “medio punto”.

¿De quién fue la culpa?

Nuestro amigo y compañero Bustamante tuvo un mal día y abandonó en la carrera de 5.000 metros lisos.

Era uno de los mejores de su edad en España y uno de los favoritos para ganar esa ca-rrera y llevarse la máxima puntuación.

Pero ese día no fue su día. Comenzó su carrera y enseguida vimos que tenía problemas. Tenía flato y cada vuelta se le hacía interminable. Fuimos a animarle para que continua-ra. Pero el dolor que padecía era cada vez más insoportable.

Lo intentó con toda su alma pero, al final, abandonó.

Todos sabíamos que la competición estaba muy igualada y que para ganarla teníamos que fallar cada uno de nosotros lo menos posible.

Nuestro compañero Bustamante abandonó, no puntuó y perdimos por medio punto.

Si hubiera llegado a la meta, aunque fuera andando, hubiéramos sumado 1 punto y noso-tros hubiéramos ganado el campeonato por medio punto.

Pero…. lo perdimos y a todos nos supo muy mal.

Cuando acabó la competición nos fuimos al hotel a cenar para después volver a Barcelona.

En nuestra mesa éramos cuatro, uno de ellos era “medio punto”.

Hicimos todo lo posible para que no se desanimara. Fue en ese momento cuando le pusi-mos el mote por su estatura y por los puntos que nos faltaron para ganar. Hicimos mu-chas bromas y lo pasamos muy bien. A cada instante hacíamos un brindis por el “medio punto”. Al final todo eran cánticos, risas y bromas y todos, a pesar de la derrota, estábamos de fiesta.

Él no fue el único culpable. Otros también podíamos haber conseguido ese punto que nos faltó.

40

Lamentablemente, pocos años después se compró una moto bastante potente y tuvo un acci-dente mortal. Su vida acabó en la carretera.

Una lástima. Siempre me acordaré de ese atleta que en un mal día de su vida abandonó una carrera que le hizo sentirse culpable de nuestra derrota y que en otro mal día nos abandonó para siempre.

Los éxitos y los fracasos en una competición deportiva o en la vida se comparten en un equipo deportivo y “humano”.

Durante la competición de voleibol que celebramos la semana pasada en Sants he visto en voso-tros y en vosotras esa unión, esa solidaridad y esa alegría que son tan necesarios en un equipo. Quiero daros las gracias por vuestra participación, por el buen comportamiento que habéis de-mostrado, por los ánimos que os habéis dado unos a otros y por las ganas que habéis puesto. Todo eso me llena a mí también de ilusión y de alegría y quería compartirla con vosotros con-tando esta historia.

Ganar no lo es todo. Perder y pasarlo bien con tus amigos y amigas también se puede conside-rar una victoria y un estímulo para afrontar nuevos retos.

Gracias también a “medio punto” por haberme dejado este bello e imborrable recuerdo en mi vida.

Juan Valderrama

41

Tenim un barri ple de activitats, actuacions, concursos, cursos… i un munt de coses més. Aquesta secció hi hauran punts d'informació i informació per accedir a aquestes activitats i per informar-vos de les actuacions que hi hagin.

Punts on podeu trobar informació d’interès:

ADREÇA:c/ Alts forns, 87 (BcN) Tel: 932 914 254

HORARI: dijous de 17 a 20.30 WEB: www.elpuntjove.cat

El punt és un servei d’informació per a joves on trobaràs respostes per a tot el que vols saber i no saps on preguntar: estudis, associacionisme i voluntariat, treball, cultura, habitatge, medi ambient i sostenibilitat, oci i activitats, turisme i vacances….

ADREÇA: Alts Forns, 87 (BCN) Tel. 933 317 194 HORARI: de dilluns a divendres, de 17 a 21 h

WEB: www.puntmultimedia.org

El punt multimèdia La Marina, posa a l’abast de tothom les eines neces-sàries per poder descobrir, aprendre i utilitzar els recursos que oferei-xen les noves tecnologies. Fan cursos!

ADREÇA: c/ foc, 128-132 Tel: 93 422 43 00

HORARI: dilluns a divendres de 17 a 22.00.

WEB: www.labascula.org

La Bàscula Espai Musical apropen a la població jove l’àmbit musical.

42

ALGUNES DE AS soc iac ions juven i l s DE la ZONA

LA SECCIÓ DEL BARRI TAMBÉ ESTA DESTINADA A

INFORMAR-VOS DE DIFERENTS ENTITATS,

ASSOCIACIONS....

AIR HOCKEY CATALUÑA

*promoure l’esport de l’air hockey al barri

airhockeyfan@yahoo.es

Www.airhockeycatalunya.com

GEGANTS I DIABLES DEL PORT

* els diables *els gegants

podeu trobar mes informació a la casa del rellotge,

CENTRO CULTURAL ESTRELLAS ALTAS

*flamenco are de Deu de Port,397

*sevillanes 933313498

*jazz

CENTRE SOCIAL LA VINYA

*funk C/Ferrocariles Catalanes

*hip hop

*ball

BAllS, ACTUACIONS

EXPOSCICIONS

ASSOCIACIONS

A més a més, de totes aquestes associacions recordeu que al nostre institut també

tenim una gran quantitat d’ofertes d’activitats extra escolars, com per exemple, bàs-

quet, futbol teatre, anglès…

43

Per Sara Lopez &

Pablo Cuesta

Amor: Llança’t ja és hora q

ue se

n’adoni del que sents per ell/

a. Família: La

teva mare necessita ajuda!! A

què esperes?

Col·labora a casa. Amics: Ha

s de ser sin-

cer. Intenta dir sempre la ve

ritat als teus

companys Insti: Posa’t les p

iles en els es-

tudis i les aprovaràs totes, j

a veuràs com

hi haurà recompensa.

Triomfaràs si… Te’n vas de fe

sta un dijous.

No facis per res del món…

Intentar ser

qui no ets. Amor: Amor o amistat? Pensa si aquesta persona val la pena. Família:

Intenta no anar-te’n molt de la llengua amb els teus pares. Amics: Si algun amic et diu un secret intenta callar-te, confiarà més en tu. Insti: Procura es-tudiar més i deixar l’ordinador per més tard. Triomfaràs si… dius la veritat. No facis per res del món… barallar-te amb un bon amic.

PISCIS

Amor: És molt important parlar amb ell/a. Ja veuràs com tot millora.

Família: Et portaràs molt bé amb la teva família, in-tenta que aquest benestar continuï. Amics: Si tens problemes, el millor que pots fer és amb els teus amics, et donaran consell. Insti: No deixis per demà el que pots fer avui. Tri-omfaràs si… aquestes va-cances t’emportes la teva família a algun lloc inte-ressant. No facis per res del món.. Obsessionar-te amb la teva imatge, estàs fantàstic/a.

ARIES

Amor: És la teva mitja taronja. Nen/a obre els ulls!

Família: Hi ha més vida fora de l’ordinador, pots tenir problemes amb la família. Amics: La lleialtat és una cosa molt important en una amistat. Posa-ho en practica! Insti: Intenta no utilitzar tanta chu-leta t’acabaran pillant. Triomfaràs si… et renoves l’armari.

No facis per res del món… anar a dormir molt tard. L’endemà

tindràs unes ulleres de quilo!.

TAURO

L’horòscop

AQUARI

44

Amor: Intenta ser el més agradable possi-ble. Ja veuràs com acabarà rendit/a als teus peus. Família: No demanis calers, no te’ls donaran. Amics: Si creus que l’has ca-gada amb un amic regala-li una targeta fe-ta per tu. Insti: Intenta portar-te bé amb els profes, segur que gràcies a això cau una nota més! Triomfaràs si… practiques més esport, el teu cos ho demana. No facis per res del món… ficar-te amb un amic, no mola!

GÈMINIS

Amor: Amb qui vulguis menys la parella del teu mi-llor amic/a. Família: Intenta no passar-te amb les bromes a la taula. Amics: estaràs una mica aï-llat/ada d’un amic, no et preocupis ja se’t passarà, de moment intenta no ser molt borde. Insti: Ets una cotorra no calles ni sota l’aigua, deixa ja de fer la petar la xerradeta o les notes baixaran. Triom-faràs si… deixes de banda l’ordinador i llegeixes un bon llibre, t’agradarà. No facis per res del mon… fumar!!

CÀNCER

Amor: No siguis cursi no li regalis flors no li agraden. Família: Si estàs malament per alguna cosa no et tallis i parla amb ells, et sentiràs millor. Amics: encara que desconfiïs una mica, grava’t-ho al cap el teu col·lega no et fallarà per res del món. Insti: Ets genial, demostra el que vals amb els exàmens deixaràs a més d’un amb la boca oberta.

Triomfaràs si… et compres un animal de compa-nyia. No facis per res del món… un pircing sense permís.

LLEÓ

Amor: Aquest any no tr

obaràs la teva mitja tar

onja , no et

ratllis i intenta passar,

quan menys t’ho esperis

la trobaràs.

Família: Intenta fer el ll

it tampoc és tan difícil i

la teva mare

estarà molt agraïda. Ami

cs: Si de vegades passen

de tu no et

ratllis ja se’ls passarà, in

tenta no agoviar-los. Inst

i: Si fessis

els deures t’aniria millor

, va fes aquest petit esfo

rç i t’anirà

molt bé. Triomfaràs si…

canvies de taquilla! No fa

cis per res

del món… comprar-te una

samarreta de color groc!

!

VERGE

45

Amor: Si passa de tu no et ratllis, segurament no val tant la pena… Família: Si vols alguna cosa de-mana-la però no els facis la pilota no són burros. Amics: Per què no aneu d’acampada? Us ho pas-sareu genial! Insti: Mostra tota la teva creativi-tat en el pròxim treball que et demanin . Triom-faràs si… T’apuntes a extraescolars. No facis per res del món… el pallasso a classe només et portarà males problemes.

BALANÇA

Amor: Si veus que passa de tu inten-ta en enviar-li sms. Família: T’espera una conversa que no t’agradarà gens… Amics: Confessa tot allò que et preocupi del teu amic/ga. Insti: Si encara no saps que fer amb els estudis de-mana ajuda a algun company. Triomfaràs si… mostres el teu costat carinyós.No facis per res del món… explicar acudits...

ESCORPÍ

Amor: No t’esforcis que no et farà cas mai, busca’t un altre. Família: Si no vols tenir mals rotllos a casa el mi-llor serà que endrecis la teva habita-ció. Amics: Vigila amb el que dius, els altres també tenen sentiments. Tri-omfaràs si… fas que dos amics es reconciliïn. No facis per res del món… intentar destacar amb una cosa

SAGITARI

Amor: deixa-ho estar i descansa una

mica. Fa-

mília: controla una mica, tens les horm

ones es-

valotades. Amics: Fes-te amic dels

nous del

grup. Insti: si no vols que et peguin

una bona

bronca, estudia una mica. Triomfarà

s si… no

menges tant, els quilos es comencen

a notar!

Vigila. No facis per res del món: ten

yir-te els

cabells..

CAPRICORN

46

Arriba el marit a casa, a les dotze de la nit, totalment embriac. Va fent esses i amb prou feines s'aguanta dret. El rep la seva dona a punt de po-sar-se histèrica i li recrimina: - Pep, tu a mi m'enterreràs! - Sí, home, estic jo ara per posar-me a fer forats.

Dos bojos es discutien per l'hora: - És migdia! - No, és mitjanit! - És migdia! - No, és mitjanit! - És migdia! - No, és mitjanit! - És migdia! - No, és mitjanit! - És migdia! - No, és mitjanit! Ho pregunten al director del manicomi i els respon... - No ho sé, no tinc calendari.

Entran 2 chicos al aula, y la maestra le dice a uno de ellos: - Alumno 1, ¿por qué llegó tarde? - Es que estaba soñando que viajaba por todas partes, conocí tantos países, y me desperté un poco tarde. - ¿Y usted, alumno2? - ¡Yo fui al aeropuerto a recibirlo!

Sonríe aunque sólo sea una sonrisa trise, porque más que la sonrisa, es la tristeza de no saber sonreír.

47

¿Por dónde sales si vas en un avión y éste explota? Por el telediario.

¿Cómo le dice un Mexicano a su hijo pa-ra que lea?

Hijolee...

Cierto profesor, le dice a sus alumnos: - Escribid en la agenda que el próximo viernes todos tendréis un examen Un alumnos levanta la mano:

- Profesor, viernes se escribe con B grande o con V pequeña? - Pues, entonces, escribid que casi to-dos tendréis un examen

- Doctor, dígame la verdad, ¿Qué ten-go?

- Está bien, usted padece el mal de Hof-fenhommer

- Y, ¿Eso es grave, doctor?

- No lo sé, señor Hoffenhommer.

Le pregunta un maestro a un alumno: - ¿Sabe usted leer y escribir? - Escribir sí, leer no. - A ver, escriba un poco. El alumno hace unos garabatos en el pa-pel, y le dice el profesor: - Pero, ¿qué ha puesto aquí? - ¡Oiga profesor, ya le he dicho que no sé leer!

Sonríe aunque sólo sea una sonrisa trise, porque más que la sonrisa, es la tristeza de no saber sonreír.

48

Alumnat 1er ESO, Alumnat Diversitat, Antonio Parra, Francesc Martí-nez, Elisenda Cartaña, Eva Torrente, Jose. L. Madueño, Lourdes Estra-da, Mariana Restrepo, Esteban Segarra, Bacl-ink, alumnat de 3r ESO ciutadania, Jaime Segarra, Juan Valderrama, Jordi Cinca, Teresa Mar-tínez, Alfred Sala, Mercè Lahoz, David Matas, Mercè Vidal …. I a tots i totes que han fet possible que aquesta revista sortís endavant.

Imatges cedides

per l’alumnat de

diversitat

revistaiesmontjuic@gmail.com