Revista juny2014
51
JUNY 2014
-
Upload
escola-alba -
Category
Documents
-
view
216 -
download
2
description
Â
Transcript of Revista juny2014
JUNY 2014
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
INDEX
- Editorial : Un altre curs s’acaba.
- Recordo que... (els mestres de l’escola)
- Cartes dels pares i mares de 6è.
- Projecte: Òliba. EI- 6è
- Els nens de Cicle inicial entrevisten els de 6è.
- Els nens de Cicle mitjà fan una auca als nens de 6è.
- Els nens de Cicle mitjà escriuen poemes als nens de 6è.
- Els nens de Cicle superior fan sabó i tastet d’infusions.
- Who is who?.C.S.
- Treballant les Tic. C.S.
- Som solidaris
- Fotos de grup curs 2014-2015
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
UN CURS MÉS S’ACABA Al juny tots anem de bòlit, que si exàmens, que si àlbums, que si
Fira, que si comiat dels alumnes de 6è, que si Festa de la música...
Tot són reunions, papers i presses per tenir-ho tot enllestit. El
temps se’ns tira a sobre però sempre ens en sortim, com aquells
actors que han d’estrenar una representació. Ben diferent és el primer dia de curs. Els alumnes arriben amb les
motxilles plenes d’il·lusions i els mestres amb les piles carregades
per tornar a començar. Any rere any celebrarem la festa de la Tardor
i del Nadal amb el teatre i la típica cantada de Nadales. El Carnaval i
Sant Jordi, festa estrella de la nostra escola, juntament amb la Fira
de l’Alba. Però sobretot vindrem cada dia a l’escola a fer amics, a
treballar plegats, a endegar projectes, en definitiva, a tirar endavant
la tasca d’educar uns i aprendre tots.
Aquests últims dies de curs, tota la comunitat educativa fem balanç
de les nostres tasques i reflexionem cercant aspectes de millora de
cara al curs vinent.
El dia 20 a la 1 quan toqui l’últim timbre de curs, serà especialment
emotiu per vosaltres, alumnes de 6è , sabedors que el proper
setembre ja no sereu a l’escola. Durant aquests nou anys que heu
estat amb nosaltres hem gaudit de la vostra companyia, veient com
us anàveu fent grans. Comenceu un nou camí i desitgem que aquest
granet de sorra que hem posat entre tots, us ajudi durant el vostre
futur trajecte.
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
RRREEECCCOOORRRDDDEEEMMM QQQUUUEEE……… Recordem que vareu començar els uns plorant, els altres amb
caretes expectants i tots amb ganes que passés aviat el dia per
poder tornar a veure la mare , el pare, ... Però aviat ho vareu superar
gràcies a l’estimació i la cura de les “noves mames” que vareu trobar
a la classe de les Tortugues i els Cargols.
Recordem una nena cantant “jotas”, uns nens que no obrien la boca
davant del menjar, un nen amb ànima de poeta que va dir: “mira ,
una niña brillante!” quan el sol es reflectia en els seus cabells, una
altra nena estava amoïnada perquè no recordava el cognom de la
ciutat on havia estat, ...
Recordem que vareu ser vosaltres,l’últim trimestre vàreu fer el pas
de l’edifici vell al nou pavelló d’infantil. Va ser una alegria i una
satisfacció treballar en un nou espai, tot i haver deixat enrere unes
classes velles però molt grans.
...Esperem que els moments que hem esmentat abans i d’altres que
vosaltres en tingueu ( bons o no tant bons) formin part dels records
de la vostra vida.
Bona sort
Manolita i Maribel
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
RECORDO QUE....
Va ser el meu primer any a l’escola i us vaig rebre amb molta il·lusió i
expectativa. Poc a poc ens varem anar coneixent, i varem passar
junts dos cursos de bones experiències.
Durant aquests anys us he vist créixer, us heu fet grans, heu viscut
diferents etapes a l’escola i ara n’inicieu una de nova, que espero que
us vagi molt bé i conserveu els valors que us hem intentat donar
entre tots.
Bona sort i sempre us recordaré com una promoció molt especial per
mi.
Marina Mur
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
RECORDO QUE....
El curs 2007-08 vam començar el curs d’EI 5 a la classe de les
Cigonyes.
Quan havíem acabat la feina i esperàvem la Maria Jordà, que era la
nostra monitora de menjador, cantàvem cançons i…passejàvem per la
classe amb el tovalló posat tot cantant:
Tinc la pedra en aquesta mà,
la mà dreta, la mà dreta,
tinc la pedra en aquesta mà,
la mà dreta picarà…
Un dia, a començament de curs, em van dir que vindria un nen nou.
L’endemà va venir a la classe acompanyat de la seva mare. Venia de
Barcelona i tenia el parlar del català oriental i que a nosaltres ens
semblava una mica diferent, però atractiu. Estava una mica espantat
perquè tot era nou per a ell. Tots i totes el vam acollir d’allò més bé i
al cap de pocs dies ja s’havia fet uns amics, que pel que veig, ho
continuen sent actualment.
Encara puc recordar els dibuixos tan fantàstics que feia una nena i
com combinava els colors. I unes quantes converses amb una família
una mica preocupada pel comportament de la seva filla a casa, als
quals jo sempre deia que a l’escola era tota una doneta.
També hi havia una nena molt eixerida que va venir a l’escola fins a
finals de 3r. Després va marxar a una altra escola perquè a la seva
mare, que treballava a l’Escola Alba la van traslladar a un altre
centre.
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
El dia que fèiem Plàstica venia la Maria Pàmias i ens ajudava amb tot
el què calia. Li dèiem per exemple: Maria havíem pensat fer un ocell
amb paper per ... I mentre li ho anàvem dient... ella agafava un
paper i unes tisores i ens retallava l’ocell que li anàvem descrivint en
un tres i no res. A més recordo que tots i totes l’estimàvem molt.
Els primers futbolistes van començar a practicar les seves habilitats i
així es passaven tota l’hora del pati.
Recordo un curs molt mogut però amb moltes ganes de treballar i
que acostumaven a ajudar-se mútuament en els moments que era
necessari. No se’m va fer gens difícil ni complicat ser la seva mestra.
Nosaltres, els i les mestres que hem pogut gaudir de tenir-vos com a
alumnes, hem posat un granet de sorra cadascun per poder contribuir
a la vostra educació, de la qual cosa ens en sentim orgullosos.
M.Carme Capdevila
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
RECORDO QUE…
El curs 2009-2010 vaig arribar a l’Escola Alba. No vaig començar fins
al febrer perquè havia tingut a la meva filla petita i estava de permís
maternal. Abans de començar, m’amoïnava el fet d’arribar en
aquelles alçades de curs i no saber com reaccionarien els nens i
nenes de la classe.
Era molt conscient que els canvis de mestra no agraden a ningú i
molt menys als nenes i nenes. Vaig arribar a l’escola una mica
preocupada, però només entrar a la classe de 2nB, em vaig adonar
que aquell grup era molt maco. Em van rebre amb els braços oberts.
Des del primer dia m’hi vaig trobar molt a gust.
Amb el temps sempre acostumes a recordar les coses més divertides,
ja se sap que la memòria és selectiva. Em ve al cap una nena molt
xerraire i afectuosa, que encara ara quan em veu em fa una
abraçada. Recordo un noi ben eixerit i molt participatiu que sempre
volia dir la seva; un grupet de noies molt treballadores, madures i
amb les idees clares i també uns nois amb molt sentit crític. Recordo
a una noia molt tímida que era un solet, a un nen amant de les
telenovel·les amb una gràcia innata. Les colònies que vam compartir
a Coma–ruga d’allò més divertides i que van acabar en una
“discoteca” amb “Conga” inclosa.
No vaig estar gaire temps amb vosaltres però sempre us recordaré!!.
Us desitjo el millor en l’aventura de la vida!! Gaudiu al màxim de les
coses bones i apreneu de les que no en siguin tant!!
Maria Castells
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
RECORDO QUE…
Moltes són les anècdotes i vivències compartides durant el vostre pas
pel Cicle Mitjà. Vàreu ser un grup polifacètic on vàrem tenir
l’oportunitat d’instaurar moltíssimes coses, entre elles: la visita a les
mines, la novel·la negra d’en Ramon Usall, vàrem fer abaloris amb
material reciclat…Hi havia ganes de treballar i molta xerrera i molts
de vosaltres semblava que teníeu xinxetes al cul… Quantes vegades
vàreu haver de deixar les cadires fora de la classe, dient que les
donaríem a una escola de l’Àfrica!
Encara recordo aquelles fantàstiques amanides que vàrem preparar
del nostre hort que compartíem amb els de la classe del Salvador.
Això sí, van sortir fantàstiques!
Van ser un cicle on els pares ens van visitar, recordo com vàrem
gaudir amb les disseccions de la gallina i del conill de la Mª José, la
mare de la Pau, a la biblioteca quan treballàvem el cos humà.
Els experiments amb la Cova, la mare de l’Àlvaro, i la sessió de
respiració amb la mare de la Cristina Pisa.
Vàreu ser un grup molt “marxós”, per aquest motiu, la Núria els va
fer cantar la cançó del Rock Age per Nadal.
¡Com vàrem gaudir confeccionant els detalls per les cues de les nenes
i les corbates per als nens a l’estil John Travolta i Olivia Newton John!
També vam poder estrenar la pissarra digital i descobrir-la tots junts,
era la primera vegada que en tenia el cicle. No podem oblidar, la
tasca realitzada pels dos practicants que varem tenir, la Mariona i el
Jordi, a qui esperàvem amb candeletes els divendres i ens van ajudar
aprendre les taules de multiplicar.
En definitiva, records i anècdotes que formaran part per sempre del
vostre llarg camí per la vida i del meu com a mestra. Essent, per a
mi, un plaer haver-ho pogut compartir!!!
Sònia Pubil
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
RECORDO QUE… Si conteu:
1…! 2…!!...4…!!!I no marxen podeu atrapar-los!
Què voleu que us expliqui de nou?
Que hem jugat a : polis i cacos, al stop, a la cadena, caçadors-
guineus i gallines...També hem fet "sumo" i "bombardeo" malgrat ser
una escola pacifista.
Hem fet grans partits de handbol, rugby, pitxi, ….
Hem superat grans circuits amb tanques, bancs, màrfegues … A més
hem fet grans salts, tombarelles i grans curses de relleus.
També sabeu què és divertir-se amb els “pedalos”, “boti-bot”i,
xanques, “rulos” i diferents equilibris.
Bé, ja sabeu que m'encanta donar-vos números i encara més que
arribeu a l'escola amb una bona "xollada"i ja sabeu per què. Crec que
a vosaltres encara us agrada més.
Però res de tot això us fa diferents de la resta de promocions.
Què us fa diferent de la resta?
Vet aquí que una vegada, a finals de curs, quan estàveu a segon les
vostres tutores una tarda van haver de fer quelcom diferent, ara no
recordo el què. Aleshores un mestre que estava a l'escola i jo vam
decidir fer una activitat les dues classes conjuntament.
L'activitat era un joc que penso que no sabeu com funciona i com no
us agrada gaire que jo parli, no la vaig explicar, però el seu nom
actual és “LA BANDERA".
Vosaltres vàreu ser els primers a jugar a aquest joc i des del curs
següent es juga cada any durant dues setmanes des de 3r fins a 6è.
P.S.: A l'institut, no jugareu a " LA BANDERA". Quina sort!
I com que no us agrada que ho expliqui, callo!!!!!
Bon viatge!
Diego Armenteros.
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
CARTA DE COMIAT ALS ALUMNES DE 6è
Curs rere curs, una nova generació de nois i noies deixa l’escola per
continuar el seu camí. Any rere any, els mestres ens acomiadem de
vosaltres, de les vostres petites històries i de records inoblidables que
tenen com a escenari l’escola, i on els protagonistes heu estat
vosaltres.
Després de gairebé dos cursos treballant plegats, demanant-vos
deures, treballs, esquemes, notes signades, hores d’estudi, assajos,
exàmens, atenció, silenci, ordre... Bé, tot això que tant us agrada!
Però aquesta expressió “treballar plegats” va molt més enllà de la
part acadèmica, implica esforç, convivència, respecte, constància.
El proper curs començarà una etapa plena de nous reptes, companys,
mestres, aprenentatges, vivències... en definitiva, una nova realitat.
Espero que dins vostre guardeu un trosset de l’escola Alba, i que
porteu aquest petit tresor allà on aneu.
Em sento feliç de donar-vos l’enhorabona per haver superat una de
les primeres fites importants de la vostra vida. N’hi haurà moltes més
i segurament amb més dificultat, però si em permeteu donar-vos un
consell sincer, no perdeu el somriure i esforceu-vos per donar el
millor de vosaltres mateixos.
Només em queda agrair a les vostres famílies la complicitat i la mà
estesa, a l’hora d’aconseguir un objectiu comú: que esdevingueu
persones, i dir-vos que estic contenta d’haver-vos acompanyat en les
primeres passes d’un llarg camí que mai no acaba: la vostra
l’educació; orgullosa de constatar com heu crescut com a persones....
i això tot just acaba de començar!
Vull desitjar-vos molta sort i tant de bo aconseguiu tot el que us
proposeu.
Elena Fo
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
UN RECORDO QUE... AMB AIRES DE COMIAT
Quan feia una estona que intentava escriure unes quantes paraules
sobre “Recordo que...”, vaig decidir obrir la carpeta “Les meves
imatges” per fer una ullada a les fotografies, sabedores de moltes de
les vivències i experiències compartides. De seguida se’m va obrir
una foto de grup d’inicis del curs passat, cinquè: Quina carona de
nens que fèieu! Com heu crescut! És llavors que vaig adonar-me’n
que, tot i haver passat dos cursos en un obrir i tancar d’ulls, han
estat molts els moments que hem conviscut.
Moments on hem après a treballar des de la convivència i el respecte,
des de l’empatia i l’altruisme; on els obstacles i els problemes han
esdevingut oportunitats de superació personal; i on la constància i el
treball han estat presents dia rere dia.
Tot remirant altres fotografies, vaig copsar que realment hem gaudit
en les sortides, en les colònies, en les festes i celebracions de
l’escola: vàreu fer d’arqueòlegs a Sant Llorenç de Montgai, vàreu
“saber estar” davant les esplendoroses olors de la Depuradora, ...
També vàreu aprendre i us vàreu divertir a les colònies de l’Espluga
de Francolí: us en recordeu d’aquell vigilant de nit tan particular? I de
la llibertat que vàreu sentir quan vàreu poder fer sols la recerca pel
casc antic de Montblanc? Vau fer d’autèntics rapsodes quan recitàveu
per diferents classes poemes de la Joana Raspall. Era innegable
l’alegria i satisfacció que mostràveu al concursar i guanyar al
Fish@Chips. Per Sant Jordi, vàreu demostrar tenir bones habilitats
artístiques en la representació dels monogràfic de Joan Margall; us he
de confessar que em va sorprendre gratament com memoritzàveu
molts dels seus poemes i que encara ara, reciteu.
De ben segur que no oblidarem mai quan la mare del Pau A. ens va
inundar en un mar de matalassos d’espuma, on la classe es convertí
en un autèntic taller de construcció, i d'allí en sortissin magnífics
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
titelles; ni quan el pare de la Maria B. ens va portar al riu tot
explicant-nos la sedimentació i la composició de les roques; o el pare
de la Clara V. que ens va fer una xerrada com a escriptor i ens va fer
reflexionar per escriure part del comiat; el pare del Martí C. que ens
va ajudar en la construcció del niu de les òlibes... I és aquí on voldria
agrair a totes les vostres famílies la col·laboració, interès i dedicació
que sempre han mostrat per assolir junts un objectiu comú: la vostra
educació.
L’última sortida va ser al CosmoCaixa a Barcelona, on us observava i
pensava que aquells nens i nenes de l’inici de cicle superior, ja sou
uns noiets i noietes, que aviat deixareu l’escola per anar a l’institut,
substituireu el bosquet per patis de ciment, començareu nous camins,
amb nous professors, nous amics... Això sí, marxeu amb la motxilla
ben plena, i això us ajudarà a caminar més segurs pels nous
trajectes, i a mirar el futur amb il·lusió, somnis i esperances.
Aquí sempre us rebrem amb els braços oberts, quan de tant en tant,
aprofitant una celebració de Sant Jordi, una fira..., ens vingueu a
veure, i ens expliqueu les noves aventures.
Guardaré bé la carpeta “Les meves imatges”, així sempre estareu
presents en el meu record, com diu la cançó: “paraules que no
s’esborren, imatges que no se’n van”. Només em queda guardar les
imatges i les paraules del Comiat...
Espero que amb el temps, quan mireu enrere i penseu en allò que
hem viscut aquí, us faci somriure i us permeti seguir endavant amb
il·lusió.
MOLTA SORT! Sovint un somriure és essencial.
Et premien amb un somriure. Et reconforten amb un somriure.
El Petit Príncep, Antoine de Saint-Exupéry
Marta Biel
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
PASSAT, PRESENT, FUTUR
L´escola infantil ens marca l´existència, per a bé i de vegades també
per a mal. Els records d´aquells primers anys que en conservem tota
la vida són intensos, indelebles, determinants. Descobrim el món des
de l´aula, a través de les paraules i l´exemple dels mestres, a través
també de la relació amb els companys, a través dels coneixements
elementals. Per això resulta especialment important que el pas dels
nostres fills per l´ensenyança primària presenti un balanç satisfactori,
no només en el sentit diguem-ne directament pedagògic, vull dir que
aprendre no es limita a saber més de les matèries ensenyades sinó
de tot allò que envolta aquella tendra experiència i projecta tot aquell
bagatge cap al futur, on no deixarà mai de perdre el seu pes específic
en la nostra formació personal, que s´estira fins a l´edat adulta, diria
que cada vegada més fins als nostres últims dies.
Per a un pare –ara particularitzo la sensació, si bé suposo que és
compartida àmpliament-, seguir l´estada d´un fill a l´escola
comporta reviure aquelles impressions matineres de la pròpia
trajectòria personal. Reviure i comparar. Perquè resulta inevitable
l´exercici nostàlgic d´establir comparacions entre les vivències
escolars actuals i les experimentades pel mateix progenitor. Tan
diferents, si entre una escolarització i l´altra –com en el meu cas-
disten més de quatre dècades. I és que en aquests quaranta anys
llargs, les coses han canviat de forma radical, no només en la societat
en general, sinó de manera singular al sistema educatiu, tant pel que
fa al fons com a les formes. Són uns altres els mètodes, els manuals,
la motivació i els modes del personal docent, les instal·lacions, les
assignatures impartides, la llengua predominant...
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
A les meves filles i els seus coetanis els deu costar d´entendre, per
exemple, que el català era un idioma inexistent, fins i tot prohibit, a
les nostres classes. O bé que els mestres –hi havia de tot, és clar-
ens tractaven amb un distanciament i en ocasions amb una severitat
avui dia impensables. Pegar-nos amb el regle de fusta era una
pràctica no només admesa, sinó habitual. I quin mal que feia,
sobretot quan et picaven amb tota la força a la punta dels dits. Com
era moneda corrent la rutina o el simple anar fent, a l´hora de tractar
de fer-nos aprendre les qüestions bàsiques.
Aquella escola franquista, vista des d´ara, ens sembla demencial des
de tots els punts de vista. El fet que la puguem recordar amb un punt
de malenconia, igual que recordem amb condescendència aquell
temps tan fosc per al nostre país, no és res més que el producte de la
nostra maduració. Vull dir que ens fem grans i, amb els anys, tendim
a contemplar de forma més benèvola les fases inicials de la nostra
vida.
Dit això, no puc fer més que envejar la sort dels nostres fills. I
admirar-me que nosaltres haguéssim sobreviscut sense massa
traumes evidents l´escola que ens va tocar de patir. Ara, en
conseqüència, només ens cal esperar que la situació normal i
civilitzada viscuda per les noves generacions es tradueixi en unes
trajectòries acadèmiques, professionals i humanes més profitoses i,
sobretot, felices. D´això es tracta i això és, al capdavall, allò que els
pares desitgem sobretot: que els nostres fills tinguin una vida llarga,
plena i feliç. Com ho desitjaven els nostres pares i els pares dels
nostres pares, i així des que el món és món. L´única diferència és
que nosaltres tenim en principi més fàcil veure realitzat aquest desig
tan natural.
Vidal Vidal . escriptor
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
EL TEMPS A L’ESCOLA ALBA
Entro cada tarda al pati de l’Escola Alba per recollir els meus fills.
Darrerament, fins i tot podem sentir música per la megafonia mentre
surten els nens i nenes. A mesura que van sortint els alumnes
d’infantil, un somriure es dibuixa als meus llavis; és automàtic. Les
seves carones felices, buscant el pare, la mare, l’avi o la tieta que els
ve a buscar; les corredisses, les explicacions del que han fet a classe,
o del que han dinat a migdia, amb aquelles veuetes i la seva manera
de parlar, em fa remuntar a no fa tant (o això em sembla a mi), quan
l’Abel anava a P-3 o P-4 i feia igual que ara aquests marrecs. Me’ls
miro i sembla que el torno a veure amb la seva motxilla del Mickey
Mouse a l’esquena, els cabells rossos i enrinxolats, encara com quan
era un bebè, i brut de dalt a baix. Les sabates arribaven a casa
sempre tan plenes de sorra, que no sabia com podia caminar amb tot
allò als peus! Podria haver muntat un sorral a casa, amb tot el que
sortia de les sabates. Les bates tornaven de tots els colors, però
m’era igual, perquè tot allò era senyal inequívoc que era feliç a
l’escola. S’ho passava molt bé, estava clar. Tenia amics, aprenia,
jugava, descobria, compartia...
Sembla que fos ahir i ja han passat nou anys des de llavors. Tot
plegat ha passat molt ràpid; els cursos d’infantil, amb la Manolita i la
Mª Carme Capdevila; després amb l’Helena, el Salvador, la Marta i la
resta de mestres que els han anat formant i acompanyant en el seu
creixement intel·lectual i personal. Ara són els grans de l’escola i
surten els últims, en grupets, xerrant, sense pressa, com si no
haguessin tingut temps en tot el dia per explicar-se les seves coses.
Jo me’ls miro com parlen entre ells, es fan bromes i riuen. Acomiaden
els companys i companyes que marxen als autocars i es fan senyes
de complicitat.
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
Aviat tocarà encetar una nova etapa. Haurà de dir adéu a la seva
escola i conèixer un nou centre, nous companys i companyes, nou
professorat, noves experiències, noves inquietuds. Tot un món per
descobrir. I sí, el temps continuarà passant molt de pressa, tant, que
un dia tot això haurà quedat molt lluny, i ens semblarà que va ser
ahir.
Sempre que he tingut oportunitat de parlar amb antics alumnes de
l’Escola Alba, m’han dit, amb un somriure d’enyorança, que tenen
molts bons records de l’escola; i m’han parlat de les excursions i de
les colònies; de la fira de l’Alba; de la piscina que hi havia, on hi van
aprendre a nedar; dels professors i de les professores que tenien i de
les anècdotes que encara recorden. Crec sincerament que d’aquí vint
anys, quan siguin grans, si mai algú els ho pregunta, també podran
contestar el mateix, en recordar aquells temps de la seva infància i
tots els bons moments viscuts a la seva escola, que guardaran per
sempre en un raconet del seu cor.
Isabel Fernández
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
Molt per dir i molt per agrair.
Companys i amics.
La nostra Escola Alba està situada en un meravellós indret , dalt d'un
turó i al costat del riu Segre, arribar-hi és un privilegi. S'hi respira
pau i tranquil·litat. Representa una excursió diària. Una sortida de la
rutina. L'aprenentatge és actiu des del pati al mig dels pins fins a les
les aules. I el dia a dia en un entorn màgic,tranquil i enriquidor,
idíl·lic. Natura i un molt bon ambient. Un gran projecte pedagògic i
un bon treball diari.
Ens venen a la memòria records, del primer dia, els amics, els
companys... Ja fa 40 anys que alguns de nosaltres ja vam trepitjar
aquesta escola i d'aquests companys quan ens retrobem en
guardem un gran record així com dels mestres que vàrem tenir.
Hi vam créixer i ara els nostres fills i filles n'han gaudit. Ara fa 9
anys petitets , bufons i dolços iniciaven P3. Quin nen no ens ha
vingut amb la sorra a les sabates i a les butxaques de les bates.
Quin nen no ha portat pedretes i branquillons. I les primeres colònies,
la nit sense dormir, l'esgotament a l'arribada a casa però les ganes de
tornar-hi. Les excursions any rere any i cicle rere cicle i les
experiències, les vivències personals. Un dia a dia enriquidor.
Recordem des de les motxilles per anar a Coma-ruga i els castells
de sorra. Aquest any a l'Espluga de Francolí amb els passejos pel
poble. I l'aprenentatge dels idiomes, anglès i francès, la motivació en
l'experiència “Fish and Chips” , l'orgull de participar i guanyar. També
les experiències de ciència viscudes al Caixafòrum... no passaran
desapercebudes.
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
Amb l'arribada de les pissarres digitals i les noves maneres de fer
han viatjat per l'interior de la saba d'una planta...perdurant sempre
el coneixement i la reflexió.
Cançons, contes, històries, coneixements, valors apresos, que en són
molts, aspectes de la natura i aspectes acadèmics.... S'estan
formant com a persones, deixen de ser nens i nenes per esdevenir
joves adolescents crítics, amb entitat pròpia. I val a dir que
professors i professores heu fet també una bona tasca, ens en deixeu
un molt bon record.
I pels pares, pujar a fer tutoria, a les festes de l'escola o a recollir
algun fill malalt o accidentat sempre hem estat ben acollits .
I els reptes que han anat aconseguint: aquella obra de teatre,
aquella actuació, la il·lusió per una bona feina feta, els projectes
realitzats, des de la lectura, l'hort, fins tenir cura de les òlibes...
Colònies, excursions, amics i amigues, secrets, bones vivències,
somnis... tot il·lusions.
Bona sort companys i amics i a reveure. Els nostres fills s'emporten
un petit tresor dins el cor.
Fins aviat.
Donem- nos la ma que és l'hora del alba ,
donem-nos la ma que l'ombra se'n va.
Deserta rosada la pau del jardí
amb l'última estrella clareja el camí.
La porta és oberta el cor se n'hi va.
Es l'hora de l'Alba donem-nos la ma.
Sílvia Faus
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
PPPRRROOOJJJEEECCCTTTEEE ÒÒÒLLLIIIBBBAAA
Aquest curs hem dut a terme el projecte òliba, un dels més
engrescadors per a tots nosaltres, en el qual l’alumnat de 6è i EI3
hem compartit coneixements, espais de joc i moments de treball,
amb l’objectiu final de dur a terme la criança, l’alimentació i
l’alliberament d’òlibes facilitades pel Centre de Fauna de Vallcalent. Ens hem plantejat la cria d’òliba no sols com una eina per donar a
conèixer aquest animal del nostre entorn, les seves característiques i
el seu medi natural, sinó també com l’oportunitat per establir una
dinàmica de cooperació i de treball conjunt entre els més petits i els
més grans de l’escola.
Mentre desenvolupàvem el projecte, vam fer tot un treball de
recerca: vam investigar, recollir informació, la vam compartir amb
grans i petits, i fins i tot, vam establir parelles de treball entre EI3 i
6è.
Tot seguit us expliquem més detalladament l’elaboració del projecte.
FASE 1: BUSQUEM INFORMACIÓ!
Primerament vam demanar informació a les famílies d´EI3 sobre les
òlibes, la vam analitzar i en vam aprendre moltes
coses (com són, què mengen, com viuen,…).
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
FASE 2: L’APADRINAMENT
Un cop analitzada i treballada tota la
informació rebuda, els alumnes d´EI3
vam anar a portar-la a l’alumnat de
6è, a qui vam explicar tot allò que
havíem après. Amb el material que els
vam aportar, els de 6è van
confeccionar una presentació amb el
prezzi, on explicaven molts més
aspectes de les òlibes, i també, el
procés de construcció del niu on viurien.
Posteriorment, vam retrobar-nos per
tal de fer els apadrinaments, on cada
nen/a de 6è es faria responsable d´un
nen/a d´EI3. Aquest moment va ser
molt especial i sorprenent per a tots,
ja que tant els alumnes de 6è com els
d´EI3 van mostrar molta empatia
envers el seu company de projecte.
Vam compartir estones de joc, moments
d’aprenentatges i a partir d’aquell moment,
ens vam anar retrobant cada poc temps per
donar menjar a les nostres òlibes i poder
veure com creixien.
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
FASE 3: ARRIBEN LES ÒLIBES!
El 24 de març van arribar les òlibes a la nostra escola. Finalment van
ser quatre. En grups, vam pujar al terrat del xalet, on hi havia el niu,
i vam observar les seves característiques i escoltar el seu so. Amb
molta cura les vam posar en el seu niu.
Tot seguit, vam anar a les nostres aules i vam poder observar-les a
través de l’ordinador, ja que l’alumnat de 6è hi va instal·lar una
càmera dins del niu, amb la finalitat de fer-ne un seguiment més
proper i directe.
A partir d’aquell dia, cada tarda quatre parelles pujàvem a donar-los
menjar, i la resta ho observàvem des de la classe a través de la
webcam.
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
FASE 4: ALLIBEREM LES ÒLIBES!
Després d’un mes dins el niu, va arribar el moment d’obrir la reixa
per tal que les òlibes poguessin començar a practicar el seu vol i, a
poc a poc, anessin agafant autonomia. Nosaltres continuàvem
donant-los menjar cada tarda i progressivament es van anar adaptant
al nou hàbitat: la nostra escola.
De tant en tant, petits i grans, mirem cap dalt
pensant que en qualsevol moment, ens tornarem a
retrobar!!!
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
Entrevistem els nois i noies de 6è
(cicle inicial)
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
COMIAT DE 6è
El temps ha passat
com un coet accelerat
i tots hem plorat I rigut,
però tot s’ha vençut.
Esperem que sortiu
contents de l’escola,
i aneu a l’institut
i feu xerinola.
A parvulari heu anat
però tot s’ha acabat
i a l’institut anireu
i molt bé us ho passareu.
Ara marxeu
però segur que tornareu
nosaltres aquí estarem
i tots ens saludarem.
DE 6è A L’ INSTITUT
Avui és un dia especial
perquè aviat a l’insti anireu.
heu viscut com a reis
i marxareu molt contents,
feliços com anissos.
A un institut molt gran anireu
I us donaran un munt de
deures,
quan a l’institut anireu
I tant que pencareu!
Adéu 6è
Heu estat molts anys
i ara marxeu d’aquí
i un record ens deixareu
i del nostre cor no marxareu.
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
UN RECORD DE 6è
Vàreu arribar a P3
quan encara éreu
uns nadons,
i ara sortireu
grans com uns gegantons
Marxeu tranquils
que aquesta escola
no es mourà d’aquí
I quan vingueu
molta xerinola fareu.
L’institut us espera
amb moltes ganes
de fer feina
Us trobarem a faltar,
que ben aviat pugueu tornar.
6è ,US RECORDAREM
A l’escola vàreu entrar
i ara toca marxar.
A l’institut anireu
i molt bé us ho passareu.
Ara arriba l’hora
de més treballar
i menys jugar.
L’escola enyorareu
i els profés recordareu.
Sisè us estimem
i al nostre cor
us recordarem.
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
NENS I NENES DE 6è
Vosaltres vàreu arribar
i ara es l’hora de marxar.
L’alegria vindrà
quan vosaltres ens vindreu a
visitar.
Vosaltres vàreu créixer
i l’escola vàreu conèixer.
Ara és l’hora de marxar
per a l’institut arribar.
A primer d’Eco anireu
i al nostre cor estareu.
ADÉU 6è.
Els nens de sisè han treballat
i el temps ràpid ha passat,
des de P-3 a sisè heu estudiat.
Ara ja sabeu sumar, restar,
dividir, multiplicar
i fins i tot heu après
a fer arrels quadrades!!!
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
RECORDS DEL CICLE MITJÀ
A L´HORT ESPINACS VAM PLANTAR
I EN UNA TRUITA ENS ELS VAM MENJAR
AL PATI MOLTES ESTONES VAM JUGAR
A TOTS ELS JOCS QUE US PUGUEU IMAGINAR
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
A LA SEU VELLA VAM ANAR
I AL CAMPANAR VAM PUJAR
MONTSONIS VAM VISITAR i
UNA ARMADURA ENS VA SALUDAR
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
PER SANT JORDI EL LLIBRE VAM ELABORAR
I MOLT BÉ QUE ENS VA QUEDAR
MOLT DE TEATRE VAM FER
I ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ
Cicle Mitjà
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
Volem presentar-vos una activitat que hem dut a terme aquest curs i
amb què preteníem sensibilitzar les famílies en la recollida selectiva
d’olis per tal de disminuir la contaminació dels aqüífers.
També ens plantejàvem crear unes pautes de comportament que
impliquen un compromís amb el medi. Alhora, podíem reutilitzar l’oli
recollit per fer-ne sabó:
El primer pas, doncs, va ser la recollida dels olis vegetals utilitzats a
casa (fregidores, paelles,...) en un recipient de plàstic. Vam demanar
un quart de litre per alumne/a i vam anar recollint envasos buits per
fer-los servir de motlles.
Tot seguit, vam presentar aquest text instructiu que explica
l’elaboració del sabó.
FABRIQUEM SABÓ
INGREDIENTS
Oli vegetal usat
Aigua
Sosa càustica
Pal de fusta
Guants
Mascaretes
Ulleres de protecció
Balança
Envasos buits
Un recipient per cada grup
Davantals de plàstic
Olis essencials o herbes aromàtiques
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
ELABORACIÓ
Mesurem l’oli recollit.
Mesurem la mateixa quantitat d’aigua.
Calculem la quantitat de sosa necessària per a la fabricació del sabó, tenint en
compte que ha de ser d’una desena part de la quantitat total d’oli més aigua.
En un recipient adequat, posem l’aigua i hi anem afegint la sosa necessària mentre
remenem amb el pal.
Un cop dissolta la sosa, anem incorporant-hi l’oli a poc a poc, remenant sempre en
la mateixa direcció, en el sentit de les agulles del rellotge, fins aconseguir la
saponificació.
Quan la temperatura de la mescla sigui d’uns quaranta graus, hi afegim les aromes
i el colorant, tot remenant amb el pal de fusta.
Aboquem el sabó en estat semi líquid als motllos i el deixem refredar i endurir uns
dies.
Un cop solidificat, desemmotllem els talls de sabó i els deixem reposar almenys 40
dies.
Quan vam saber com s’havia de fer, ens vam posar mans a la feina i
vam elaborar els sabonets que vam posar a la venda per Sant Jordi.
Els vam personalitzar afegint-hi herbes aromàtiques del nostre jardí
al final de l’elaboració.
Un cop van haver reposat el temps
necessari, els vam envasar i
l’alumnat de sisè va preparar unes
etiquetes en francès per tal de
diferenciar-ne les aromes.
Tot plegat va resultar prou
engrescador i esperem, també,
haver assolit els objectius que us
plantejàvem més amunt.
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
Des de principis de curs hem anat treballant i cuidant les plantes
medicinals i aromàtiques (regant, traient les males herbes...) per tal
de posar-ne als sabons i elaborant unes fitxes on recollim les seves
propietats. Actualment, al nostre jardí podem trobar una dotzena de
plantes diferents:
Aloe vera, menta d’encens, marialluïsa, espígol, sàlvia, espernallac,
menta piperita, menta negra, melissa, timó, menta borda, romaní
Ens vam posar com objectiu també, la venda i degustació d’infusions
per Sant Jordi, i el procés per arribar aquí va ser:
- De cadascuna de les plantes que agafàvem, una part la
deixàvem assecar per fer les futures infusions i per a la futura
venda en bossetes.
- D’altra banda, només
vam agafar les fulles i
les assecàvem entre fulls
de diari, per després
posar-ne una mostra a la
fitxa on treballem les
seves propietats per tal
d’obtenir un petit herbari
a final de cicle superior.
Així doncs, a continuació podeu veure com anàvem preparant les
bossetes per a la venda.
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
Durant la diada de Sant Jordi
vam poder vendre i oferir un
tastet d’infusions a les famílies
que venien a recollir el llibre de
Sant Jordi, aquest any dedicat
als nens i nenes del món (Drets
humans i dels infants, educació,
salut i alimentació).
Els diners recollits amb aquesta venda de sabons i infusions van
destinats a la compra de llibres de lectura per a la biblioteca d’aula de
cicle superior.
Cal esmentar, finalment, que una part dels diners aconseguits amb la
venda de roses es donaran a una ONG, aquest curs a Pallapupas.
Paradeta de sabons i infusions
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
Els nens i nenes de sisè vam fer una activitat on ens havíem de dibuixar entre
nosaltres. Aquí us deixem una mostra dels nostres treballs a veure si sou
capaços d’endevinar, who is who?
Number 1: Who is he? Number 2: Who is he?
Number 3: Who is she? Number 4: Who is she?
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
Number 5: Who is she? Number 5: Who is she?
Number 5: Who is she? Number 5: Who is she?
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
TREBALLEM LES TIC!
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
som solidaris.....
Com cada any l’escola intenta promoure valors solidaris. Per això,
parts dels diners recollits amb la venda de roses, s’han destinat a un
projecte solidari i altruista que organitza l’ONG “ PALLAPUPAS”.
Aquest a treballa perquè hi hagi espai per al riure durant el procés
de la malaltia, i així convertir els hospitals en espais més amables i
plens de vida mitjançant actuacions artístiques, amb un mètode
artístic propi, orientades a infants i gent gran, en estreta col·laboració
amb el personal sanitari.
Si voleu més informació, podeu consultar la seva web:
http://pallapupas.org/
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
NENS I NENES D’EDUCACIÓ INFANTIL CURS
2013-2014 EI 3 A – TORTUGUES
B – CARAGOLS
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
EI 4 A - GATS
EI 4 B - CONILLS
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
EI 5 A - ÓSSOS
EI 5 B - CIGONYES
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
1R A
1R B
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
2N A
2N B
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
3R A
3R B
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
4T A
4T B
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
5È A
5È B
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
6È A
6È B
TOT I RES
Escola Alba
JUNY 2014
