REVISTA DE l’IES SANTANYÍ Núm. 24, Juny 2014.

2

Agraïm totes les col·laboracions i suport de tots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicació expressen únicament l’opinió dels seus autors

ImprimeixImpremta JA!

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098

www.iessantanyi.cat

Fes arribar les teves col·laboracions a la bústia del

centre o bé atentol.line@gmail.com

edició patrocinada perl'AMIPA

CELEBRANT SANT JORDI

D.L. PM 2640-2008

Consell de redaccióIsabel BurgueraFrancisca FontFrancesca Vallbona

CorreccióDepartament Llengua catalana i literatura

Col·laboradorsDept. de Ciències naturalsDept. de Llengua catalana i literaturaDep.de MatemàtiquesComissió literàriaCarmen Olga VañóAlumnes 1r ESO A i B

Enguany el dia de Sant Jordi, 23 d'abril, eren vacances, però vam decidir celebrar-lo just abans de Setmana Santa. Així, dia 14 d'abril vam comptar amb la presència d'Antoni Vidal Ferrando que va realitzar un taller de poesia amb els alumnes de 4t d'ESO.

L'experiència va ser molt inter-essant perquè els va plantejar la poesia, l'art, com un complement a la ciència o a la tecnologia, ja que totes són vies igualment vàlides per accedir al coneixement, és més, segons Antoni Vidal, les coses importants, com l'amor, l'amistat... no les podem entendre a través de la raó. També els va plantejar el fet que la bona literatura, el bon art, no caduquen, sempre són vigents, perquè sempre aconsegueixen commoure el receptor, fer-li plantejar, justament, aquestes qüestions vitals.

I dia 15 d'abril vam muntar una paradeta de llibres de segona mà on pel donatiu d'un europodies adquirir el llibre que més t'agradàs.

Gràcies a tots per la seva col·laboració!

Redacció

EDITORIAL 3

CONGRÉS INTERNACIONAL EL PARADIGMA PLURILINGÜE

Francesca Maria Vallbona Rigo

Ensenyem llengua perquè cadascú pugui volar amb les seves pròpies ales.

Els dies 3 i 4 d’abril de 2014 es va celebrar a la UIB el Congrés Inter-nacional El paradigma plurilingüe, organitzat per Fadesib, Fedadi i Esha.

Totes les ponències van ser molt interessants. Vam començar amb l'exposició de diferents models de plurilingüisme arreu d'Europa: Luxembourg, Eu-ropean Schools, Val d'Aosta, Kazakhastan, Itàlia... A continuació hi va haver unes ponències dedi-cades a la metodologia CLIL (AICLE) i a la diver-sitat lingüística i el lideratge escolar. A més d'una taula rodona de la qual es van extreure les conclu-sions del congrés.

En general, tots els plantejaments presentats per tal d'implementar un model plurilingüe a l'escola es basaven en uns eixos comuns:

• consens i suport de tots els àmbits implicats• flexibilitat• actitud positiva, consciència metalingüística• canvi en la metodologia: promoure un sistema

educatiu en què una llengua addicional ajuda tant en el contingut com en la comunicació, aprendre fent, per fer ara, aprendre a usar les llengües per usar-les ja, aprendre a convi-ure i habilitats interpersonals, autonomia de l'aprenent

• canvis en el currículum: innovació, integració del currículum amb la feina a la xarxa, intercan-vi de contingut i de diferents models lingüístics, interdisciplinarietat

• recursos humans: preparació• material i finançament

La ponència que més em va agradar i impactar fou la de Neus Lorenzo, cap del Servei de Llengües estrangeres de la Subdirecció general de llengua i plurilingüisme de la Generalitat de Catalunya, que va parlar de Diversitat lingüística: lideratge escolar per a l'èxit educatiu. Per a Neus Lorenzo les llengües són una eina de supervivència, de conquesta, la base d'acumulació cultural, una estratègia de poder, qui domina la llengua té el poder, aprendre llengua és aprendre els secrets d'una altra cultura. Per tant, un sistema plurilingüe no va només de llengües, també de con-strucció d'identitat.

El nen va a l'escola a viure mentre és petit de manera que cal construir un cosmos escolar efectiu, ja que l'objectiu és descobrir i construir l'alteritat, la inter-acció, la comunicació. Cal obrir l'escola a l'entorn plurilingüe, perquè cadascú es pugui construir la seva identitat, hem de cercar el dret a la diferència sense diferència de drets.

En aquest entorn els alumnes han de ser els pro-tagonistes i partir del fet que potser seran necessaris models asimètrics (no tothom necessita exactament el mateix) i tenir clar que el que s'aprèn en una llen-gua es pot transferir a les altres i que usam llengües diferents per a objectius diferents, l'ecosistema de les noves generacions és la transliteracy: actuar en diverses llengües segons la necessitat. Les llengües

4 ACTUALITAT

no són l'objectiu, són l'eina.

Per a mi, la conclusió més clara del congrés és que l'escola del segle XXI ha de tenir clar el seu context i les necessitats que implica. Els alumnes han de sortir disposats a enfrontar-se a un món cada vegada més complex i canviant, un món en el qual tenen valor la preparació i els coneixements, però, sobretot, la ca-pacitat d'adaptació a noves situacions i la capacitat de comunicació.

L'única manera d'aconseguir-ho és amb un plan-tejament seriós i actual de com ha de ser l'escola, amb uns mínims objectius claus i, indiscutible-ment, amb una estabilitat que actualment ni les lleis ni els governants ens donen. Però també podem arribar-hi amb petites passes, no sempre ens cal l'administració, com a professors podem promoure aquest canvi de paradigma, cercant nous models, passant d'un sistema de transmissió a un sistema més competencial. Junts!

Podeu trobar tota la informació sobre el congrés a

Cercle per a l'educacióAdesma

També és interessant fer un seguiment de les propostes que es fan des de Menorca per tal de pro-vocar un pacte educatiu, les trobareu al blog MenorcaEdu21

5ACTUALITAT 5

Els nostres exalumnes Tiana Bover, Jaume Font i Rafel Andreu Navarro (acompanyat d'una compan-ya d'estudis) van venir a contar als alumnes de quart i als de batxillerat les seves experiències en acabar els estudis de secundària.

Na Tiana en acabar segon de batxillerat va anar a la UIB a fer el grau de Llengua i literatura catalanes i aquest curs el Màster de formació del professorat, les pràctiques del qual ha realitzat amb nosaltres.

En Jaume, després d'estudiar Magisteri a Palma va anar a la Universitat d'Alacant a fer INEF i enguany també ha fet les pràctiques del màster a l'institut.

En Rafel, després d'intentar sense èxit fer el batxi-llerat, va decidir estudiar el cicle de grau mitjà Con-ducció d'activitats físicoesportives en el medi na-

tural i, després de superar la prova d'accés, el grau superior de la mateixa branca. Ara acaba les pràc-tiques i té decidit entrar a la universitat a fer el grau d'Infermeria.

Tots tres van fer unes presentacions molt interes-sants, molt encoratjadores i molt properes per als alumnes. Tots tres, per camins diferents, han acabat fent uns estudis que els han enriquit com a persones, tant a nivell acadèmic com vital.

Van animar els nostres alumnes a estudiar i, sobre-tot, a estudiar allò que els agrada, allò que pensen que els pot agradar tota la vida.

Redacció

QUÈ HEM DE FER EN ACABAR L'INSTITUT?

6 ACTUALITAT

DIA DE LA DONA

Redacció

Com tots sabem dia 8 de març és el dia internacional de la dona treballadora, per tal de comme-morar-lo l'Ajuntament va organit-zar un concurs de fotografies en les quals els joves havien de mos-trar com veien les dones de la seva família o del seu entorn.

Les guanyadores varen ser les alumnes de l'institut: Clàudia Rigo de 1r Batx B, Dakota Sommer de 4t ESO B i Andrea Saigí de 3r ESO B.

7

Comissió literària

ACTUALITAT

MIQUEL ÀNGEL LLAUGER ROSSELLÓ, AUTOR DE L'ANY

Va néixer a Palma, és llicenciat en filologia cata-lana i professor de secundària. Ha publicat quatre llibres de poemes:L'arena de l'amor 1986 (premi Bernat Vidal i Tomàs)Animals intel·ligents 1992Memòria al jardí 2000A la Gran Babilònia 2011

Ha fet dos llibrets de narrativa:Carrer Vanuatu 1999L'anell del capità Llull 2012

També fa traduccions de l'anglès (El mussol i el mixet. Versions del light verse i del nonsense verse, 2013). Escriu crítiques literàries i articles sobre te-mes diversos a la premsa i és un dels impulsors de la revista digital Veus Baixes.

S'han fet diferents activitats: creació d'una pàgina a Facebook (Llauger IES Santanyí 2014) on s'han pen-jat interpretacions visuals dels seus poemes, realit-zació de murals... i, finalment, dia 15 de maig vam comptar amb la presència del poeta a l'institut.

Va llegir alguns dels poemes i va parlar amb els alumnes de 3r d'ESO tot responent les seves pre-guntes en relació a des de quan escriu, què és el que el mou a fer-ho, quins són els seus autors més esti-mats.

Aquí teniu algunes de les seves intervencions:• La poesia parla de les emocions, l'amistat, la lliber-

tat.

• Però no és només contar el que ens passa. És crear un objecte amb paraules que agradi al receptor, que l'emocioni. Així no és tan important què es diu sinó com. Igual que un pintor o un músic.

• Els poetes sempre parlen del mateix: pas del temps, record, amor, natura.

• Els temes rarament canvien, canvia el punt de vista de cada poeta.

• Li agrada escriure sobre animals, també sobre la gent.

• Un escriptor és sempre un bon lector. • Gabriel Ferrater, Josep Carner, poesia anglesa…

Vinyoli, Alcover… poetes que més han influït. De petit, narradors en castellà, Cortázar, Borges, García Márquez…

I un exemple de la seva poesia:

Febrer“Quatre o cinc oliveres,que ens separin un clos i que les fullesens confonguin l'oratge i la claroren una sola trama, un sol murmurii una sola carícia, i que encaras'hi mescli un altre fil,aquesta llana dolça de la son...”Parlava des d'una hora incoherentd'un dia brut. “O també que el teu coscanviï el calendari i faci engrunesd'aquest hivern, i m'inventi la pau-peresa i pell ardent- del capvespre d'estiu”.

Gràcies per la seva col·laboració!

Aquest curs, 2013-14, s'ha dedicat a llegir i a pro-moure l'obra de Miquel Àngel Llauger.

Miquel Àngel es defineix, al seu blog, amb aquestes paraules:

“M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sem-pre, per a tots, una lliçó de modèstia.”

8

Carmen Olga Vañó

JORNADA SOLIDÀRIA AMB TANZÀNIA

ACTUALITAT

El passat 30 de gener es va realitzar al nostre centre una jornada solidària amb la col·laboració de l'ONG balear Wosen Yelesh ( que significa en amhàric "sense límits" ) i MIDO que treballen en projectes educatius i d'apoderament de dones de la comunitat massai del poblat d'Enguiki a la zona del nord de Tanzània.

El màxim responsable de l'ONG massai MIDO, Da-niel Oltimbau Yamoy, va fer una xerrada als alumnes de 1r d'ESO i va parlar sobre la vida, cultura, cos-tums i realitat dels pobles massais i dels nins i nines d'aquesta zona, i sobre els projectes i la tasca que duen a terme als centres escolars de què disposen i va respondre a les preguntes curioses per part de l'alumnat, ajudant-nos així a entendre la realitat del seu país i permetent la sensibilització i la presa de consciència a la responsabilitat de tothom al reparti-ment del benestar i pobresa al món.

Després de la xerrada, es van vendre productes ar-tesanals, com collarets, polseres, teles, etc., elaborats per les dones massai de la comunitat.

Quant als doblers recaptats, l'organització els des-tinaria a ajudar les dones del poblat d’Enguiki pel seu desenvolupament socioeconòmic creant una màquina de blat de moro i per a la construcció d'una nova escola en aquesta comunitat per tal de fomen-tar l'educació en igualtat de condicions i gènere.

De vegades, no podem observar el resultat real de les col·laboracions i ajudes, però en aquest cas hem rebut la notícia que, quatre mesos més tard, és va inaugurar la nova es-cola de primària que per-met que entre 60/70 nins, que no estaven escolarit-zats fins ara, puguin assi-stir a classe cada dia, i que dues dones puguin exer-cir-hi la tasca de mestres.

A partir d'ara, la seva tasca serà anar dotant al centre de material escolar (taules amb banquetes, guixos, quaderns, llapis,

pintures...) i més endavant també es donaran ali-ments als nins ja que el menjar allà és primordial, perquè encara que només puguin oferir “porrige” (esmorzar típic de l'escola de Tanzània: farinetes de

99 ACTUALITAT

mill, cacauets i sucre sovint acompanyat d’aigua o llet), per a ells suposa el dinar diari. Ara ja ho fan a l'altra escola de primària que tenen amb un cent d’escolars, als que a més d’aquest menjar, aporten material escolar imprescindible i aprovisionen d'aigua en la temporada de sequera que dura set mesos a l'any.

Des d’allà, esperen que tots nosaltres estiguem tan il·lusionats com ells i volen donar les gràcies a alumnes, professors i equip directiu per la seva col·laboració que, juntament amb altres ajudes, han fet possible el projecte.

“Aprendre és descobrir que alguna cosa és possible” (Fritz Perls) i esperem que els nostres alumnes hagin tingut l'oportunitat d'aprendre mitjançant aquesta experiència i continuïn descobrint que entre tots no hi ha res impossible.

10

Departament de Ciències naturals

Durant aquest curs el departament de Ciències nat-urals ha realitzat diverses sortides per tal d'acostar la natura i el paisatge de l'illa als alumnes.

Amb 1r d'ESO han visitat l'Aula del Mar, experièn-cia que va ser molt profitosa per conèixer diverses espècies i l'ecosistema marí.

Els alumnes de 2n van visitar la Cometa des Morts, vora Lluc, i els de 3r i 1r de batxillerat pujaren fins a l'ermita de Maristel·la a Esporles.

ACTUALITAT

ACOSTAM LA NATURA ALS ALUMNES

11ACTUALITAT

Alumnes de 1rA i 1rB

INTERCANVI – 2014

El mes de maig va arribar ple de colors i alegria; i molta més alegria vàrem tenir els alumnes i les alumnes de 1r ESO, perquè arribàvem les nostres amigues i els nostres amics de l'IES Joan Brudieu de La Seu d'Urgell. Després d'una fantàstica i meravellosa setmana de gener a La Seu d'Urgell, ara tocava una setmana prima-veral a Santanyí.

Els alumnes de La Seu varen arribar al nostre institut el dimarts, dia 6 de maig. A les primeres hores hi havia molts nervis i no ens podíem concentrar. Després de les abraçades, vàrem dinar tots junts al pàrquing de l'IES.

El dimecres, vàrem visitar el mercat de Sineu i vàrem fer una volta per Cam-pos (alguns vàrem veure com tallaven el pèl a un ca). L'horabaixa vàrem anar a nedar. El dijous, vàrem anar caminant fins a s'Amarador; on ens ho vàrem passar molt bé. El vespre, tots junts, anàrem a sopar al Pomodoro. En Guillem va dur una camiseta que tothom va signar. I arribà el dia més trist, el divendres; a les 11.00h ens vàrem acomiadar i vàrem plorar molt.

Volem animar els alumnes que el pròx-im curs faran primer ESO a apuntar-se a l'intercanvi, perquè és una passada i ens fan nous amics. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

12 ACTUALITAT

IMITACIÓ DEL FOC, BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL

Departament Llengua catalana i literatura

L'any 2013 se celebrà el centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Havia nascut a Palma, de família humil. Fa estudis primaris al col·legi dels pares teatins i l'any 1923 ingressa a l'Institut de Palma, on és alumne de Gabriel Alomar, el qual li encomana l'interès per la literatura i l'anima a col·laborar a la premsa local. Estudia la carrera de Filosofia i Lletres a Barcelona, de la qual es llicencia amb premi extraordinari. El 1930 publica, a Madrid, una Antología de poetas mallorquines que prologa i, en part, tradueix.

Mentre estudia, becat per la Diputació de les Illes, viu a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitza la biblioteca i la dirigeix. A la Universitat fa dues amistats decisives: Carles Riba, del qual és deix-eble, i Salvador Espriu. L'any 1933 participa en un creuer pel Mediterrani amb el grup d'universitaris, organitzat pel govern de la República. Alguns dels seus poemes són fruit d'aquesta experiència per terres d'Egipte, Palestina i Grècia. Els reculls Nou poemes (1935) i Quadern de sonets (1934) poden considerar-se primeres provatures i revelen les in-fluències rebudes d'una banda de l'anomenada Es-cola Mallorquina, pel que fa a la contenció del senti-ment i la forma treballada, i, de l'altra, la influència rebuda del seu mestre de jove, Gabriel Alomar, pel que fa a la recerca de la sonoritat de les paraules i per la tria temàtica.

L'any 1935 es trasllada a Madrid per preparar el doctorat sobre l'estil de Gracián i l'any 1936 hi torna per enllestir oposicions a una adjuntia de càtedra d'institut. Exerceix a l'Escola Plurilingüe i manté contactes amb editors madrilenys. S'autoanomena "català de Mallorca" i es preocupa de la incorporació de la literatura illenca als corrents peninsulars.

Quan comença la Guerra Civil espanyola, torna a Barcelona i col·labora en diverses tasques culturals a la rereguarda fins que ha d'incorporar-se a l'exèrcit, però, llavors, sobtadament, pateix una tuberculosi i és traslladat al sanatori del Brull, al Montseny (Oso-na) on mor al cap de pocs dies (5 de gener de 1938).

Pòstumament es publica el tercer recull poètic,Imitació del foc (1938), amb pròlegs de Ga-briel Alomar, Carles Riba i Antoni Maria Sbert, a qui havia conegut a la universitat. Aquest recull re-presenta la culminació de la seva trajectòria poètica i s'hi troben ressons del seu interès per la literatura castellana, un neopopularisme semblant al de García Lorca o Rafael Alberti i també la forma acurada de Jorge Guillén. No hi falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i de l'avantguardisme in-troduït a Mallorca pel seu amic M. A. Colomar. Aquesta obra era dedicada al seu amic, l'escriptor Salvador Espriu. Precisament, aquest autor, després de la guerra civil, es decideix per la poesia, arran de la mort de Rossellò-Pòrcel, per la qual s'havia sentit molt afectat.

A més de l'obra poètica, Bartomeu Rosselló-Pòrcel tradueix diversos textos com ara la Història del sol-dat, de Ramuz, que es va poder representar, i d'altres peces del francès i del llatí, que no va arribar a publi-car. La seva obra crítica, en bona part inèdita, consta dels treballs Notas a Guillén i En torno a la poesía de Quevedo.

13

L'impacte de la seva obra és considerable en autors joves de la generació de la guerra civil que el con-sideren un símbol de l'anomenada "generació sacri-ficada".

Bartomeu Rosselló-Pòrcel deixa una obra breu però densa, que es troba inclosa en la majoria d'antologies de poesia catalana i que repercuteix notablement en els autors joves de la generació de la guerra (Sal-vador Espriu o Josep Palau i Fabre, entre d'altres). Posteriorment, rapsodes i cantants, com Maria del Mar Bonet i Celdoni Fonoll, han recitat o musicat els seus poemes.

Una comissió formada per representants de la Uni-versitat de les Illes Balears, l'Obra Cultural Balear i la delegació de Palma de l'Institut d'Estudis Cata-lans declaren el 2013 Any Rosselló-Pòrcel, amb l'organització de nombrosos actes que reivindiquen la importància i la vigència de l'obra del poeta.

Una de les activitats ha estat la producció d'un es-pectacle sobre el poemari Imitació del foc, amb dramatúrgia de Mar Pla i Josep R. Cerdà i inter-pretat per Miquel Torrens i Aina Pascual. El mun-tatge combina les paraules del poeta amb la música de Jaume Manresa. Els alumnes de 3r i 4t d'ESO i de 1r i 2n de Batxillerat el van poder veure al Teatre Principal de Santanyí.

ACTUALITAT

Com a mostra, un dels poemes més coneguts;

Sonet

Quan ella dorm el gaudi somnolent del vell jardí vibrant de flors i nit, passant per la finestra sóc el vent, i tot és com un alenar florit. Quan ella dorm i sense fer-hi esment tomba a les grans fondàries de l’oblit, l ’abella só que clava la roent agulla –fúria i foc– en el seu pit. La que era estampa, encís i galanor i moviment ambigu, és plor i crit. I jo, causa del dol, de la dolçor en faig lasses delícies de pecat, i Amor, que veu, ulls closos, el combat, s’adorm amb un somriure embadalit.

Bartomeu Rosseló-Pòrcel

14 RECOMANACIONS

Nissaga, Lucia Pietrelli

Nissaga és la primera novel·la de Lucia Pietrelli, ha guanyat el Premi Vila de Lloseta de novel·la 2013 i ha estat editada per l'Editorial Moll.Es tracta d'una obra valenta, agosarada... Commou i remou el lector, que de cap manera pot quedar in-

diferent.També és una obra ori-ginal, personal, treba-llada a fons, proposant un ritme tranquil, però insistent i penetrant. Amb una ambientació sorprenent, amb molts de matisos i intencions.

És un caminar per un terreny ple d'emocions, de sentiments, angoix-es, pors i desitjos, que potser no té final, però

que obre portes, sentits i panorames. Ens trobam uns personatges que viuen amb passió, forts, rebels, de vegades cruels, descrits amb un llenguatge acu-rat i precís. L’autora és italiana i s’expressa en italià, castellà i català. És traductora i fins ara, i de manera preferent, ha publicat versos.

Cafè Barcelona, Joan Carreras

El Cafè Barcelona és al centre d'Amsterdam i al cor d'aquesta història. La Greetje, la mestressa del bar, ha refet la seva vida al costat de la Roos després de la mort del marit.

L'Arjen, el fill de la Greetje, torna de Srebrenica amb els cascos blaus holandesos, i al cap de poc l’Annabel, la filla de la Roos, se sent empesa a voltar món. De prop o de lluny, tots quatre són presents en el dia a dia del cafè, amb els cuiners que s'hi relleven sovint i la clientela fidel que hi va a dinar o a beure cervesa. Però els vincles, a la vida, sempre amaguen secrets.

Amb aquesta novel·la esplèndida, Joan Carreras ens proposa una lectura apassionant, plena d'alegries i tragèdies compartides, de presències i absències familiars, de misteris que potser no ho semblen i d'autèntica humanitat.

PER LLEGIR...

L'altra, Marta Rojals

L'Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autòno-ma de la vida, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, la seva parella, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. És fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona d'avui això no és una excepció: una inquilina imprevista, una família que ex-igeix, la crisi que ofega, una transformació vital que s'imposa.

Com serà que l'Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que sacosten.

15RECOMANACIONS

12 anys d'esclavitud

En els anys previs a la guerra civil dels Estats Units, Solomon Northup (Chiwetel Ejiofor), un home negre lliure que viu a Nova York, és segrestat i venut com a esclau. Solomon haurà de lluitar no només per seguir viu, sinó també per preser-var la seva dignitat davant la crueltat del seu amo (Michael Fassbender). L’esperança, alimentada per inesperats gestos d’amabilitat i ajuda, no l’abandonarà al llarg de la seva odis-sea de dotze anys. L’oportunitat de Solomon de conèixer un abolicionista canadenc (Brad Pitt) li canviarà la vida per sempre.

Intocable

Després d'un accident de parapent, Philippe, un ric aristò-crata, contracta en Driss com a assistent i cuidador. En Driss és un jove procedent d'un barri d'habitatges públics que ha sortit recentment de la presó, és a dir: és la persona menys indicada per ocupar aquest lloc de treball. Junts barrejaran Vivaldi i Earth, Wind & Fire, la dicció elegant i l'argot de car-rer, l'elegància i els pantalons de xandall... El xoc d'aquests dos mons donarà lloc a una amistat tan esperpèntica, còmi-ca i sòlida com inesperada, una relació singular que els fa... intocables!

El metge

El metge és l'adaptació cinematogràfica del 'bestseller' homònim de Noah Gordon, que ja acumula més de 21 milions d'exemplars venuts a tot el món. Els consagrats Ben Kingsley ('Gandhi', 'House of Sand and Fog') i Stellan Skarsgård ('Melancolia', 'Els venjadors') acompanyen Tom Payne (‘Luck’) en aquesta èpica producció europea. Un jove aprenent de metge (Tom Payne), amb un do per sanar mai vist, recorrerà l'Europa ombrívola del segle XI fins a arribar a la fascinant Pèrsia, on es trobarà amb el millor mestre im-aginable: el mític Ibn Sina (Ben Kingsley).

PELÍCULES PER VEURE A LA FRESCA

Podeu trobar aquestes pel·lícules, i moltes més, a Ara films

16 TREBALLS ALUMNES

Departament de Matemàtiques

Aquests són alguns dels treballs que han realitzat els alumnes durant el curs.

MANERES DE VEURE LES MATEMÀTIQUES

17TREBALLS ALUMNES

18 TREBALLS ALUMNES

19TREBALLS ALUMNES

20 TREBALLS ALUMNES

21ACTUALITAT

XIV PREMIS LITERARIS ANTONI VIDAL FERRANDO DE L'IES SANTANYÍ

POESIALa mort que apagà la llumMarina Camargo Amengual, 4t ESO B

Sota l’escuma,provocada pel tràngol,la cuca de llumintenta aconseguir un glopet d’alè salat.

L’òscul,que encara es manté viudesprés de la mort, l’empeny a aconseguir-ho.

La lluerna agafa forces,agafa el glavi amb les mans.Altre cop,el bes la decep.

Com volva en aire,la lluerna,és arrossegada per la mar, aquesta, suaument,la recolza sobre l’arena.Ara, la cuca de llum,s’embolcalla entre els caps de l’hidrai abandona,el que abans havia estat,món lapidari.

TuMar Vidal Ferrà, 3r ESO B

La seva mirada, cansada, perdudaem fa recordar la nit.Renous, llums i cafès.Tothom s'oblida de la blanca lluna.

Els seus ulls, gelosos, despertsm'omplen d'immensa tendresa.Paraules, lletres i racons.On s'amaga, el teu cor esvelt?

Les seves mans, suaus, innocentsal matí, són les seves carícies.Amor, son i pau.Ja no m'importa, el teu esperit esvelt.

La seva rialla, grata, omplidorano em canso mai d'escoltar-la.Ell, jo i nosaltres.És la seva forma de ser, que m'enamora.

Enllaç de dues terresAntònia Maria Matas Adrover, 1r ESO A

Dues terres, dues cultures,dues estacions ... Temps diferents.L'hivern fred a La Seu d'aventures,primavera a Santanyí, molt bon temps.

Intercanvi d'esquís i platges,convivència de catalans i mallorquins;no hi ha entre nosaltres ni tanques ni marges,i ho hem viscut units com a brins.

Dues terres enllaçades,com un dit amb un anell;amb bones amistats estimades,Santanyí i la Seu d'Urgell.

22

NARRATIVA

ACTUALITAT

L’esperança, segurament és el pitjor dels mals, doncs, prolonga els turments dels homesMiquel Àngel Rigo Vidal, 4t ESO B

El món està sofrint una nova edat de gel, i la gent ha emigrat cap a l’equador. Tothom, excepte Leopold, el qual ha decidit viure al límit de les seves possibilitats en el Nord abandonat.

Es va ajupir sobre el munt de papers arrugats, intentant crear una bolla més de paper amb les mans gelades, tremoloses i amb una manca de tacte impressionant. El paper lliscà dels seus dits i es desplaçà sobre el terra de formigó, quasi gelat, uns quants centímetres fins que s’aturà en una pila de llaunes abonyegades i bosses de vegetals congelats. El so era grandiós i ressonava a través de les parets d’aquell aparcament buit. Bé, no exactament buit, sinó amb molts de vehicles, ja oxidats i inservibles, congestionats al voltant de l’home que servien per salvaguardar-lo del fred.

El seu nom era, Leopold, tot i que no havia pogut dir-lo a ningú en uns quants anys. Si s’hagués topat amb algú, el primer que li hagués preguntat seria “Tens foc?”. Rondava entre les restes de la ciutat abandonada, Dublín, d’on hauria d’haver emigrat. D’altra banda, els dies es tornaven més freds i curts, fins i tot a les zones pròximes a l'equador. Però, en Leopold, s’estimava més quedar-se on estava. No podia abandonar aquella ciutat, la seva pàtria, els seus records i les seves desgràcies… La mort inesperada de la seva família, la seva dona i el seu fill, fa uns quants anys, durant un atemptat en una manifestació pacífica, li deixaren una cicatriu inesborrable.

El gel imperava en els carrers. Durant el dia, la neu queia suaument i a la vegada pesant, i a la nit queia ràpida i punyent. Els dies assolellats es podien comptar amb els dits d’una mà. El fred i la sequedat remarcaven els artells d'en Leopold en doloroses línies vermelles. Les masses havien emigrat, milers de persones només havien tingut una única resposta davant aquella complicada situació, mentre en Leopold n’intentava trobar una altra, però tot i així, amb moltes dificultats adverses, mantenia l’esperança. Tot el que necessitava era foc.

Després de gairebé molt temps de recerca, finalment va trobar tot el que necessitava: un encenedor buit, una ampolla gairebé buida de Baccardi i una Bíblia. El llibre va ser el més emocionant. Ja era prou difícil trobar un llibre imprès abans que el món s'hagués tornat hivern, per a trobar-lo ara. També va trobar altres coses innecessàries, però tot i així no les deixaria. Ho havia estat cercant durant mesos. Una profunda sensació d’alegria i esperança, però també d’abatiment, s’endinsà profundament dins el seu cos i no el va deixar anar. Una suor freda i eixuta, recorregué els embolics de la seva barba.

Va ser amb una espurna, el Baccardi com a combustible i juntament amb un plat, ja vell, que Leopold podria començar la flama que li donaria una de les satisfaccions més intenses de la seva vida. Allò podria albergar vida on la mort aguaitava. Es va resistir a la temptació de prendre un glop de l'ampolla. Era massa valuosa per malbaratar-la així. Va agafar l'encenedor i es disposà aencendre els braços d’una cadira vella. El fred va impedir encendre l’encenedor a la primera. Va estrènyer les dents i va tornar a intentar-ho, aconseguint una petita espurna. La diminuta espurna sols va llepar la vora del paper, però no el va encendre. Leopold ho va intentar de nou, sentint la roda de l’encenedor contra el tou del dit. Un cop més, res.

Es va tirar enrere i va esbufegar contra la boira espessa durant diversos segons, gemegant a cada respiració

23ACTUALITAT

en no aconseguir el seu anhel: Necessit més combustible. Així que va esquitxar de Baccardi, amb una quan-titat més generosa, el paper que estava intentant encendre i acostà l’espurna de l’encenedor. Una flamarada càlida va donar la benvinguda als seus esforços, i Leopold es va quedar atònit per un segon. Només un segon. Això va ser gairebé tot el temps que va durar el foc encès, però Leopold va agafar la Bíblia i va començar a arrabassar pàgines per reviure la flama, agraint i demanant perdó a Déu cada vegada que una pàgina era devorada pel foc.

Leopold lentament avivà el foc amb peces de la cadira i d’una taula, fins que per fi la flama s’estabilitzà i es pogué asseure i gaudir d’aquella càlida sensació. Agitat, però, amb els dits ja descongelats, va ficar la mà dins de la butxaca de la camisa xopa i va sentir el què de la seva esperança. Va treure una bossa de plàstic que contenia unes notes i tabac. Es disposà a encendre el cigarret. De sobte, va mirar amb desesperació com una ràfega de vent ho banyava tot amb l’aigua que queia del sostre. Tot va ser inútil. No hi havia vida en aquella èpocad'amargor i d’hivern devastador. Era impossible gaudir d’un moment efímer de plaer.

Leopold va intentar amuntegar els diferents papers que es trobaven sota el formigó gelat per acomodar-los al foc. Després el va veure cremar fins que s’esfumà.

“L’esperança, segurament és el pitjor dels mals, doncs, prolonga els turments dels homes”. Friedrich Nietzsche

SerNoelia Teixeira Mesquida, 4t ESO B

La cervesa regalimava pels seus llavis de cotó i els seus ulls semblaven llampeguejar en una tempesta pirata del cor. Les coses que se senten a dins, són cruels i esgarrifoses; just de pensar-hi tinc ganes de llençar-me al buit, de cridar fort fins a rebentar-me els timpans i d’enrotllar-me els braços sobre el pit fins a fer puré de senyoreta figa. Quina paraula més recercada i florida que és l’angoixa. I quina floridura tan espessa que folra el meu perdut interior. Sortiria d’aquest bar amb tres cames i una cua si fes falta. Ompliria tots els malsons que sopen dels meus pensaments de cafès amb gel i escalfaria aquesta catifa que ens separa del món real. No sospiris. No et moguis. T’he prohibit respirar. Ofega’t dins el rentavaixella i surt més net que aquesta doiuda representació. I no, no t’espantis, perquè no saps res, recordes? El saber és atroç, com el sentir. Però el sentir no és útil com el saber. I què dir del recordar. No creguis aquella bruixa d’aiguamoll quan diu que el recordar és com un cigarret. Ningú sap que és recordar; ni el savi més savi, ni jo dins jo li trobo un significat adient per mi. Així que acaba’t el que tens dins el got i escola’t per la meva neurona esquerra. Dibuixaria si sabés el que tinc en els peus que trepitjo o si sentís alguna paraula que no fos sortida dels meus pèls. Que bonic que és tot aquí, sota el verdet. Què t’agradaria anar a nedar a la sorra? Doncs pots, jo et deixo, tens permís. Un paper ben escrit, a ordinador, imprès amb tinta d’alta qualitat, sense cap errada ni paraula vulgar. Què més vols? La creació és il·lògica, igual que la lògica no ha estat mai creada. I és com estrany que, tot i estar dins l’anormalitat més còsmica, jo no sento el teu batec. Ni en un dit del peu, ni en el doblec de darrere el genoll, ni en el clotet de damunt el cul et trobo aquest so desgavellat. Tots els pelets de la teva prima tija s’han posat de punta i raspen. Crec que m’han fet ferida. I això sembla pus. Què n’és de poètic! No és rosa perquè no és tampoc una violeta, i sagna, lentament goteja. I ronca, suau, profund, begut. El vent ja no xucla i jo ja ni m’escolto. Suposo que és millor deixar-ho estar; suposo que el suposar s’ha acabat i que demà, igual que la façana, serà lluent i pardal; i que aquest dir és una gota en el congelador fent-se net i que el mai és el meu heroi preferit.

24

MICRORELAT

Un misteri sense resoldreNuria Vioque Muñoz, 2n Batx B

Passejant per l'IES Santanyí em vaig sentir atreta per la nova biblioteca que havien acabat de reformar el pas-sat dimarts. Em vaig acostar i un agradable aroma a llibre nou flotava per l'ambient, era el doble de gran que l'anterior biblioteca i desitjava mirar tots i cada uns dels llibres. Em vaig fixar que hi havia una prestatgeria de llibres notablement més vells que els altres i li vaig demanar a n'Aina, la bibliotecària, d'on havien sortit. Em digué que quan reformaren la biblioteca, varen trobar capses plenes de llibres que no havien atret l'atenció de ningú i que es trobaven mig amagats a la part superior d'un vell armari. Això despertà la meva curiositat i vaig començar a fullejar alguns llibres, entre aquests sobresortia un que es titulava L'origen de l'IES Santanyí. Li vaig dir a n'Aina, que me l'enduia a casa i així ho vaig fer.Una vegada a ca meva em vaig asseure al sofà de vímet del porxo i vaig començar la meva lectura mentre gaudia d'un dolç te blanc ecològic amb aroma de vainilla, que dies abans havia comprat a un herbolari del centre.El llibre estava escrit per un detectiu britànic que investigà els inexplicables fets que varen ocórrer a l'edifici que abans de l'IES Santanyí es trobava construït. Segons relatava el llibre, a mitjan el segle XIX l'actual in-stitut era una escola on un nin de 6 anys havia aparegut mort a prop del replà de les escales, els indicis in-dicaven que possiblement anava corrent i havia travelat per les dures escales de pedra, un possible accident que ningú havia vist. A partir d'això varen començar a ocórrer un seguit d'inexplicables i macabres fets a l'escola. Els mestres i alumnes de l'antiga classe del nin que morí, declaraven que als matins de l'hivern quan el fred es feia insuportable intentaven encalentir la gran i ombrívola aula amb la xemeneia però es feia im-possible, s'apagava sempre sense cap explicació, també s'escoltaven plors que pareixien emanar de les parets i es trobaven velles i rosegades joguines al darrer graó de l'escala. A mesura que anava avançant el llibre, la meva curiositat augmentava però em vaig adonar que les darreres fulles estaven arrabassades. Seria un misteri que mai podria resoldre.