Revista Lavínia 2011 02 febrer - Núm. 28

Número 28 • Febrer 2011

Publicació de l’Escola Lavínia (Barcelona)

2Núm. 28 · Febrer 2011


Sumari■ Nouvinguts .................................................. 3

■ Benvinguts a l’escola!!! ................... 4

■ Comenius ..................................................... 7

■ El pessebre nadalenc dels alumnes de 1er .......................... 8

■ Jugar per jugar. Cicle Mitjà ................................................ 10

■ Voluntària lingüística ...................... 12

■ Què en pensen... ...de la por? ............................................. 13

■ Enigmes matemàtics. Cicle Superior ...................................... 14

■ Què llegir? ............................................... 16

■ Taller de plàstica ................................ 18

■ Els alumnes de P4 donen la benvinguda al curs de P3 .............................................. 20

■ Solucions als enigmes matemàtics ...................... 22

■ Refl exions personals de participació ..................................... 23

Editorial

L’Escola té assignades moltes tasques, que al llarg de la his-tòria han anat variant, però que podríem resumir en ensenyar a llegir, escriure, comptar i formar nens i nenes forts, lliures, amb esperit solidari, capaços d’enfrontar el dia de demà amb esforç i superació.

Aquestes són tasques d’una llarga trajectòria, però també se’n van incorporant d’altres com la coeducació, l’educació vial, l’educació sexual, les noves tecnologies i la higiene i salut entre d’altres.

El pilar fonamental, la base del coneixement és, sens dubte, l’aprenentatge de la llengua i entesa aquesta com a llengua d’ús i d’una manera totalment normalitzada. A Catalunya estem en una situació real de plurilingüísme. Aquí mateix, a la nostra escola, en la nostra petita Comunitat Educativa, es parlen 11 llengües: català, castellà, italià, francès, portugués, romanès, anglès, alemany, polonès, rus i xinès. Per això, cal continuar treballant en aquest sentit, potenciant més que mai la llengua, amb entusiasme, força i mitjans, des de l’inici de l’escolarització, als tres anys.

Immersió i llengua vehicular són la base de l’ensenyament que ens permet treballar amb el Català com a llengua d’ús entre tots els membres de la Comunitat Educativa, per això cada vegada que algú ataca la llengua cal defensar-la amb tota energia.

És imprescindible, si volem ser un poble cohesionat socialment, que tot l’alumnat que viu a Catalunya tingui el mateix ensenya-ment de qualitat i en Català. Després, segons les arrels i les infl uències, el parlaran o no, però no serà mai un impediment per desenvolupar-se com a ciutadà en aquest país.

Dins el funcionament habitual de l’Escola, aquest hivern ens toca aprovar el 3r PROJECTE LINGÚÍSTIC des que som es-cola pública. Però ja des dels origens, als anys setanta, tots els Projectes lingüístics s’han basat en el mateix principi: defensar l’Escola Catalana i en Català, que és la base de la cohesió so-cial de tot un poble i més en aquests moments en que el pluri-lingüísme s’ha consolidat a Catalunya com un fet indiscutible i sense retorn.

Revista LAVÍNIA • Escola LAVÍNIAC/ Fígols, 20-24 • 08028 Barcelona • Tel. 93 339 54 33 • http://www.xtec.cat/ceiplavinia

D.L.: B-12.318-2008

Treball fet en conjunt pels alumnes de 2n sobre “El conte de Nadal”

Núm. 28 · Febrer 2011


3

Nouvinguts Nous alumnes i mestres

Febrer disfressat,

la neu marxa

del terrat.

Douglas, P5

Luciana, P5

Gustavo, 6è

Pol, 2n

ElviraBenaiges

Isaac Arqués


Benvinguts a l’escola!!!Educació infantil | P3

Des d’aquestes pàgines de la revista donem la benvinguda i presen-tem als més petits de l’escola: aquest any són la classe dels peixos.

Ara ja es coneixen força entre ells. Estan contents de venir a l’escola i us volen explicar algunes de les coses que més els agrada fer.

Aquí els teniu perquè els pogueu anar coneixent!!!

Sóc el Víctor i m’agrada jugar amb els cotxes,

pintar a la pissarra

i dir el bon dia.

Sóc el Daviel i m’agrada mirar contes i el peix

de la porta.

Sóc l’Abril i m’agrada Jugar

a la cuineta i amb els cotxes.

Sóc la Mar i

m’agrada jugar a

la cuineta i pintar

a la pissarra.

Sóc la Noa i m’agrada explicar

i mirar contes i dir el bon dia.

Sóc la Laia Sisquella i m’agrada passejar els ninos, dir el bon dia i pintar.


5

Sóc el Guiu i

m’agrada jugar

a la cuineta.

Sóc la Laia Madrid

i m’agrada jugar

a la cuineta, al

sorral i pintar a

la pissarra.

Sóc l’Andreas i

m’agrada anar

amb bicicleta.

Sóc el David i m’agrada jugar amb els cotxes i a la cuineta.

Sóc el Nico i m’agrada jugar amb els avions de fulla (fruit de l’acàcia) i amb els cotxes.

Sóc el Martí i m’agrada anar amb bicicleta.

Sóc la Ixshel i

m’agrada jugar a

la cuineta, amb els

cotxes i dibuixar a

la pissarra.

Sóc la Mirlene i

m’agrada jugar al

sorral.

Sóc el Pablo

i m’agrada jugar

amb els cotxes

i la pilota.


Sóc la Júlia i m’agrada jugar a la cuineta i al sorral.

Sóc la Eva i

m’agrada jugar a la

cuineta i amb els

avions de fulla.

Sóc el Ricard i m’agrada jugar amb els avions de fulla

i dir el bon dia.

Sóc la Laura Foix

i m’agrada jugar

a la cuineta.

Sóc l’Andreu i m’agrada jugar amb unes fulles que sem-blen avions, amb els

cotxes i pintar.

Sóc la Laia Font i m’agrada jugar a la cuineta i anar amb la bicicleta.

Sóc l’Antonio i m’agrada jugar a la cuineta i al sorral.

Sóc la Martina i

m’agrada jugar al

sorral i amb els

avions de fulla.

Sóc la

Laura Moreno i

m’agrada jugar al

sorral i a la cuineta.


7

COMENIUS 2010-2012The Harmony of cultures

Podeu mirar el nostre blog

http://harmonyofcultures.blogspot.com/

Com ja sabeu aquest curs hem engegat un projecte Comenius. És un programa educatiu internacional adreçat a alumnes i mestres d’Educació Infantil, Primària i Secundària.

Té com a objectius:■ Promoure associacions escolars de qualitat. ■ Potenciar l’aprenentatge de llengües estrangeres

entre l’alumnat i personal educatiu. ■ Donar suport a l’ús innovador de les TIC. ■ Incrementar la qualitat i la dimensió europea de la

formació del professorat. ■ Impulsar la millora dels enfocaments pedagògics i

de la gestió escolar. ■ Facilitar la difusió i valoració dels resultats i produc-

tes de projectes i mobilitat.

El tipus d’associació en la qual participem és mul-tilateral, és a dir, una associació amb tres centres educatius procedents de diferents països europeus: Itàlia, Hongria, Polònia i nosaltres.

Les associacions escolars Comenius impliquen la realització de projectes educatius entre centres dels diferents països participants en el Programa. El tema del projecte és: The Harmony of cultures. L’objectiu principal és mostrar les diferents cultures dels països participants.

La llengua del projecte, per suposat, és l’anglès, però també es tenen presents les llengües d’origen de l’alumnat: hongarès, polac, italià i català.

El producte final és una mostra de les diferents cultures, llengües, història, art, tradicions, etc. i de l’harmonia que hi pot haver entre elles. La durada del projecte és de dos anys.

En les diferents trobades els mestres i les mestres programem els aprenentatges i treballs que han de fer els alumnes.

Durant aquest primer trimestre hem realitzat diferents presentacions per conèixer els diferents països i ciutats que participen en el projecte, ens hem envi-at felicitacions nadalenques, els alumnes de Cicle Superior tenen un e-palfriend (amic/ga d’un altre país i s’intercanvien correus electrònics). També hem celebrat el dia d’Hongria a l’Escola.

Totes aquestes activitats ens ajuden a descobrir altres cultures i maneres de fer.


La meva fi gureta és...Cicle inicial | 1r

Els pessebres són una tradició nadalen-ca molt arrelada a Catalunya.

Els nens i nenes de 1r n’hem fet un amb figuretes de plastilina.

Un pollet. Parla molt

i està content.Cesc

Un llenyataire que porta fusta a la mà per fer una foguera.

Marina

Un pastor. Cuida les ovelles amb el bastó i

camina.Àlex

El pescador. Pesca peixos i està al pont

del riu.Pol

Un pastor que va pel bosc xiulant.

Marta


9

La noia que renta. Està al riu i renta la

roba del caganer.Helena

El pixaner que està pixant al riu. És una mica marra-

net.Daniel

Un pastor que està vigilant al gos perquè vigili

bé el ramat.Nil

Una pastora. Està guiant als conills per veure al

nen Jesús i porta un cis-tell a la mà.

Mercè

Un pastor. Està pasturant els xais.

Adrià

Un pastor. Camina pel

bosc.Xiang Feng

Una pastora. Agafa els ous de

les gallines.Laia

El caganer i fa caca a la pedra. Porta una barretina i ensenya el

cul.Jordi

El tió. Està vigi-lant al nen Jesús i porta una bar-

retina.Albert

Un conill i està saltant per anar més ràpid fins a Jesús i ser el

professor de salts d’alegria per-què li han fet regals.

Noel

La Verge. Està mirant al nen Jesús i porta

un vel al cap.Maria

Sant Josep. Porta un pal per

caminar.Jan

La mula i està a la cova escalfant al nen

Jesús.Iker

L’angelet. Vola per-què té ales i està sobre d’una cova.

Iñaki

Un conill que està bevent

aigua del riu.Ariadna

El rei Melcior i està portant or a

Jesús.Eduard

El rei Gaspar. Va caminant i porta regals.

Quim

El rei negre. Porta regals.

Miquel

Un camell. Va cami-nant pel bosc de camí

a la cova.Berta

El dimoni i està enfadat perquè ve el nen Jesús.

Ferran

10Núm. 28 · Febrer 2011

Jugar per jugarCicle Mitjà | 3r i 4rt

A l’escola es ve a aprendre i una de les coses que moltes vegades oblidem és que l’hora del pati tam-bé forma part d’aquest aprenentatge.

És per això que els alumnes i les tutores de Cicle Mitjà hem volgut escriure aquest article perquè, entre tots, refl exionem sobre la importància del joc en la infància.

I és que el joc té una estreta relació amb l’aprenen-tatge i contribueix al desenvolupament integral de l’in-fant.

Tal i com deia Freud, el joc és el mitjà que permet a la nena o al nen arribar a les seves primeres fi tes cul-turals i psicològiques. Allà expressen el que pensen i el que senten.

Per mitjà del joc els infants comencen a com-prendre com funcionen les coses: el que pot o no pot fer. Jugant amb altres nens i nenes aprenen que existeixen regles de tota mena que han de complir si volen que els altres juguin amb ells.

Entre les lliçons més valuoses que es poden aprendre del joc entenen que una derrota no és la fi del món. Per suposat, per a que un nen o una nena tregui aquesta conclusió és necessari que els pa-res no facin èmfasi en guanyar, sinó en gaudir del joc.

A més, el joc estimula el desenvolupament intel·lectual, l’hàbit de la perseverança i la creativi-tat a més de la imaginació.

En defi nitiva, no és veritat el que de vegades s’ha po-gut sentir que les nenes i els nens d’avui tenen menys imaginació que els d’altres generacions. El problema és que no es concedeix prou espai pel joc espontani i es passa a fer ús dels productes de fantasia imper-sonals i desinvidualitzats que proposen els mitjans de comunicació de masses (televisió, videoconsoles, jocs d’ordinador,...)

Des de l’escola volem mostrar-vos amb aquestes re-fl exions i amb els comentaris i les fotografi es dels vostres fi lls i fi lles, com enriqueix el que nosaltres anomenem “jugar per jugar” i la importància que té practicar a l’escola, a casa, al temps lliure, etc. els jocs de tota la vida i amb els diferents amics i ami-gues.

Les fotografi es ens mostren la pràctica de tot això: a més, hem pogut constatar que els propis alumnes també en són conscients, ja que preguntant als nens i nenes de 3r i 4t per a què els sembla important anar a jugar al pati han contestat amb aquestes respostes tan interessants:

Se us convidaa jugar!!!


11

“Al pati s’aprèn a jugar en equip, és una classe de jugar..., és el descans entre classe i classe”.

“El pati ens tranquil·litza, ens diverteix, descansem, som més lliures i ens ajuda a po-der continuar treballant”.

“Aprenem jocs nous, a saber per-dre i/o guanyar, a jugar net, a no fer trampes, a comportar-se amb els amics i... a fer amics nous!”.

“El pati ens tranquil·litza, ens diverteix, descansem, som més lliures i ens ajuda a po-der continuar treballant”.

“Necessitem el pati per descan-sar cada 2 hores i jugar, que ens toqui l’aire i per fer “tonteries” que ens va bé per la salut”.

“El pati és una estona lliu-re per poder jugar amb els amics. I per esmorzar perquè tant treballar fa venir gana!”.

“El pati és una estona lliu-re per poder jugar amb els amics. I per esmorzar perquè tant treballar fa venir gana!”.

12Núm. 28 · Febrer 2011

En un altre idiomaShavonne Hart, voluntària lingüística

Upon arriving at the Lavínia School earlier this fall, I met a group of vibrant, eager, and en-ergetic students, whose enthusi-asm was matched and satisfi ed by dedicated and creative teach-ers. Throughout the semester I have looked forward to spending my afternoons with each of these students and watching them im-prove over the short time we’ve had together. I was constantly struck, not only by their warm re-

ception to my teaching methods, but also by their willingness to so readily share with me the cul-tural environment in which they live and learn. I admire their una-bashed willingness to ask ques-tions and will miss their determi-nation to communicate with me every week.

The Lavínia School has made my stay in Barcelona one that I will cherish—providing fond memo-

ries that I will share with my family and friends when I return to the States. I would like to thank all of the teachers that I worked closely with this semester, for welcoming and incorporating me into an in-novative and exciting curriculum. I will miss you all!

Warmest Regards,

Shavonne Hart

En arribar a l’Escola Lavínia a principis d’aquesta tardor, em vaig trobar amb un grup d’estu-diants vibrant, entusiasta i enèr-gic, l’entusiasme va ser creat per un professorat dedicat i creatiu. Al llarg del semestre he passat les meves tardes amb aquests estudiants i els he vist millorar amb el poc temps que hem tin-gut junts. He estat sorpresa, no només per la seva càlida acollida als mètodes de la meva manera

d’ensenyar, sinó també per la seva voluntat per compartir amb mi l’entorn cultural en què viuen i aprenen. Admiro l’espontaneïtat dels alumnes a l’hora de fer pre-guntes i comunicar-se amb mi cada setmana.

L’Escola Lavínia ha fet que la meva estada a Barcelona em proporci-oni bons records que compartiré amb la meva família i amics quan torni als Estats Units. M’agrada-

ria donar les gràcies a tots els mestres que han treballat amb mi en estreta col·laboració durant aquest semestre, per donar-me la benvinguda i la incorporació en un pla d’estudis innovador i emo-cionant. Us trobaré a faltar a tots!

Salutacions cordials,

Shavonne Hart


13

Educació Infantil

Cicle Inicial

Cicle Superior

Cicle Mitjà

Que quan estic dormint i somio amb un llop que fa ahhh! tinc molta por.També quan estic sol em fa por la foscor i vull estar amb la mama.

A mi em fa por la foscor. Tinc por però tinc una solució: em poso un llençol a sobre el cap i em tapo.

La por no deixa dormir. En realitat tothom té por, fi ns i tot els més valents. És un sentiment molt desagradable, però al cap i a la fi un senti-ment més a superar.

Jo penso que la por no existeix, que la fabrica la nostra imaginació. Jo tinc por quan penso que se’m menja una plan-ta carnívora.

Què en pensen...

... de la por

El c

rit (

1893

) d’E

dvar

d M

unch

14Núm. 28 · Febrer 2011

Enigmes matemàticsCicle superior | 5è

1. La casaAmb 8 rectes has de fer una casa sense repetir línies ni aixecar el llapis.

3. La meitat de 12Quant és la meitat de dotze?No és 6.

5. Suma de nombres romansNomés movent un escuradents heu d’aconse-guir que l’operació matemàtica sigui correcta.

4. Unir puntsUneix tots els punts amb 4 rectes.

6. El triangle màgicCol·loca els nombres 1 ,2 ,3 ,5 ,6 ,7 al trian-gle, de manera que tots els costats sumin 10.

2. Els 5 escuradentsMovent quatre escuradents has de fer cinc quadrats, no cal que siguin tots iguals.

= +


15

7. La pala i la brossaPodries treure la brossa de dintre la pala movent només dues rectes?

9. La meitat de 8Quina és la meitat de 8?No és 4.

11. Quadrat màgic de 15Fes que tot sumi 15 sense repetir cap nombre.

8. Els 8 escuradentsHeu d’aconseguir fer dos quadrats treien vuit escuradents. Apa a rumiar!

10. Canviar la direcció del triangleMovent només 2 bales has de fer que el trian-gle canviï de direcció.

12. Suma i multiplicaBusca tres nombres que sumats i multiplicats entre ells donin el mateix resultat.

15

15

15 15 15 15

15

16Núm. 28 · Febrer 2011

Què llegir?Literatura infantil i juvenil

Quants monstres! Així no es pot dormir! Cadas-cú al seu lloc!Una història divertida i molt pròxima a les curi-ositats del món dels més petits, magnífi cament il·lustrada i acompanyada de frases curtes.

Les pors, les tempestes, els malsons, els comiats, les absències es po-den prendre d’una altra manera si es miren amb

una altra llum, es poden superar si es canvia la forma de veure’ls. D’altra banda retrata de manera commovedora el procés de maduració i creixement d’una nena.

Amb paraules senzilles i unes il·lustracions tendres i divertides, l’autora recrea el dia a dia d’un nen diferent: les seves difi cultats, les seves qualitats i els obstacles que ha d’afrontar. El cassó del Gerard omple un buit, commou el lector, sigui de l’edat que sigui. Però el que més crida l’atenció és la senzillesa del dibuix i del concepte. • Un conte metafòric per a parlar de les diferèn-

cies als més petits. • La superació d’un nen amb difi cultats per a

suportar el dia a dia. • Llibre recomanat per FEAPS.

Els pirates t’agraden molt, oi? Vaixells, espases, ma-pes de tresors, calaveres,

baralles, lloros, potes de pal, sirenes... Però és que en aquest llibre, els vaixells volen per l’espai, els lloros porten el timó, les potes de pal servei-xen de fl auta, els pirates es banyen i les sirenes canten! Núria Albertí, autora de Poemes i can-çons de bressol i Roses i dracs, ens presenta històries de mar, de pirates i de vaixells que ens ajudaran a ser uns perfectes pirates, com els dels contes. I si escoltes el CD, sentiràs com Xavier Oró i Pep Solórzano han convertit els poemes en unes cançons molt divertides. Si tu també les cantes, semblaràs un autèntic pirata! Al llibre hi trobareu totes les partitures.

BONA NIT, MONSTRES!Serrano, LucíaBarcanova 2010

D’UNA ALTRA MANERATortosa, AnaMònica Gutiérrez SernaThule 2009

EL CASSÓ DEL GERARDCARRIER, Isabelle.Trad. Teresa FarranJoventut 2010

PIRATES A LA VISTA!ALBERTÍ, NúriaPub. Abadia de Montserrat2010

PER ALS MÉS PETITS

PRIMERSLECTORS

PRIMERSLECTORS

A PARTIR DE

7 ANYS


17

És una d’aquelles obres singulars, rodones i molt re-comanables que de tant en

tant, apareixen en el mercat editorial. I no parlem d’una iniciativa trencadora ni revolucionària, sinó més aviat d’un d’aquells llibres fets amb tendresa, dedicació i amor pel que es fa i per com es fa.

A l’interior, una selecció de 20 contes tradicio-nals japonesos d’una gran bellesa i carregats de simbologia i de missatge adaptats amb cura per aconseguir un catàleg d’històries poderoses, marcades per una forta oralitat i una captivadora capacitat per transmetre valors i sentiments. Contes que posen de manifest la sensibilitat de l’Anna Gasol, que ha estat mestra, bibliotecària del fons de l’Associació Rosa Sensat, directora de la revista “Faristol” i presidenta del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, a més d’autora d’èxit, una carrera professional de fons que l’ha convertit en tota una autoritat en matèries que tenen a veure amb nens i joves.

Saps com s’ho fan les tor-tugues transportadores per navegar per l’espai portant naus al seu interior?

I saps què passa amb totes les idees que obli-dem? S’esborren i desapareixen o s’escapen i naveguen errants per l’univers? Poden ser peri-lloses si s’apoderen d’una tortuga transtor?

Complint ordres d’Anapanda de Grefusa, i en una cursa contra rellotge, Udrine i la seva mas-cota, juntament amb Hecateo de Brileto, Gonçal de la Terra i la pilot Gundulina de Menort, inten-taran evitar que la tortuga Magallanes viatgi cap al no-res amb tots ells a bord.

Podries sobreviure tot sol, en un món salvatge, on tothom farà el pos-sible perquè no tornis a veure la llum del dia? Vint-i-quatre adolescents

forçats a jugar. Només un guanyador. Els Jocs de la Fam han començat.... “Una novel·la que manté un suspens constant i que provocarà molta controvèrsia. No he pogut parar de llegir- lo.” Stephen King “Estava tan obsessionada amb el llibre que me l’havia d’emportar quan sor-tia a sopar i amagar-lo sota la taula per no parar de llegir. La història em va mantenir desperta unes quantes nits seguides, perquè fi ns i tot, després d’haver-lo acabat, em quedava estirada al llit donant-li voltes. L’he recomanat a tots els que llegeixen el meu web. Els Jocs de la Fam és un llibre meravellós.” Stephanie Meyer

Inquietud, sorpresa, creació, imaginació, fantasia, experi-

mentació, originalitat, sensibilitat, poesia, surre-alisme... són paraules imprescindibles per parlar d’aquest recull d’històries, amb sorpresa, en què les paraules sovint van més enllà de ser una combinació de lletres juntes fent sentit. Seu bé, obre els ulls, afi na el sisè sentit i comença a llegir aquests relats fantàstics.

CONTES JAPONESOSGASOL, Anna; BLANCH, TeresaIl·l. Juan M. MorenoEdebé 2009

L’UNIVERS DE LES IDEES PERDUDESGUARDIOLA, PepaQuim BouEd. del Pirata 2010

ELS JOCS DE LA FAM COLLINS, SuzanneEstrella Polar

HE TORNAT A JUGAR AMB LA MARE I SE M’HA ESPATLLATOBIOLS, MiquelLa JaponesaCruÏlla 2010

A PARTIR DE

7 ANYS

A PARTIR DE 11 ANYS

A PARTIR DE 14 ANYS

A PARTIR DE 10 ANYS

18Núm. 28 · Febrer 2011

18Núm. 28 · Febrer 2011

Des del Taller de Plàstica Marta Espinach, assessora de plàstica

Com cada any, el curs passat el taller de plàstica va estar ple d’idees, projectes, pots de pintura, cartrons, i tot de materials que ens van ajudar a materialitzar la nostra imaginació i que ens van ajudar a créixer a tots una mica més. Vam avançar en el projecte del bloc de plàstica, iniciat ja fa dos anys, posant-nos en contacte amb escoles d’arreu que tenen una dedica-ció especial a l’àrea de la creació plàstica, publicant i compartint moltes de les experiències que els nos-tres alumnes desenvolupen al taller. Vam iniciar una proposta, la de fer una exposició anual de plàstica perquè tothom pogués fruir dels resultats tal com els nens ho fan a l’escola. I seguint amb aquesta idea de projecció de la feina que es fa al taller, vam presentar dues classes a dos concursos, que a començaments d’aquest curs han donat el seu fruit.

Per una banda, l’experimentació amb el gravat que es va dur a terme a primer, va estar seleccionada a la dissetena Biennal d’Art Gràfi c per a nens i joves que convoca la Galeria i Centre d’Art per nens de Torun, a Polònia. Cal dir que Lavínia va ser l’única escola de l’estat espanyol que s’hi presentava i els gravats de la Sílvia Fàbrega, l’Òscar Collado i del Nicolás Cardo-na van ser triats per l’exposició que es va inaugurar el 15 d’octubre. Des de la Galeria ens han enviat els catàlegs amb les obres premiades i un diploma per cadascun dels participants i cal dir que competíem

amb països en els que la tradició del gravat és impor-tant i amb un conjunt d’obres de gran qualitat.

Per altra banda, vam presentar el projecte sobre l’Any Cerdà, treballat durant una gran part del curs a la classe de quart, als Premios Crearte que convoca anualment el Ministerio de Educación conjuntament amb el de Cultura i que valoren el foment de la crea-tivitat a les aules. Com tots ja sabeu, ens van premiar amb una acreditació a l’escola com a “Centro edu-cativo creativo” i amb la concessió de 23.000 euros.

L’aproximació al projecte urbanístic d’Ildefons Cer-dà va començar com un simple treball de trames (la repetició del mòdul clàssic d’una illa de l’eixample), coincidint amb el tema de textures i trames que acos-tumem a tractar a quart a principi de curs així com amb el tema de la ciutat que es treballa des de l’àrea de medi. El treball que fem a l’aula de plàstica l’ente-nem sempre com un procés obert, fl exible i exposat a les refl exions que ens aporten els processos i re-sultats que anem obtenint en cada plantejament d’un tema. És així com va sorgir la idea de fer un pas més, donat l’interès que també va suscitar el tema entre els nens: un cop estudiada l’illa ideal de Cerdà, ens vam plantejar un exercici de possibilisme, imaginant com podia haver estat la nostra ciutat d’haver-se dut a terme el pla tal i com l’urbanista l’havia plantejat. Si

18Núm. 28 · Febrer 2011


19Núm. 28 · Febrer 2011

19

bé és cert que vam discutir sobre la utopia de tenir i mantenir una trama en què l’espai verd era gairebé superior al construït. Als nens no els va costar gai-re d’imaginar com podien haver estat els interiors de l’illa, espais comunitaris, oberts i verds, amb només dos dels seus costats construïts. Així van néixer pri-mer els dibuixos i després les maquetes modelades amb fang on cadascú hi va situar una sèrie d’ele-ments ideals (piscines, bancs, arbres, parcs, pistes de joc...) que farien de la ciutat un entorn ideal per a viure-hi. En aquest procés vam comptar amb l’ajut del taller de ceràmica de la Núria Pié a través de l’An-na González, mare de l’escola. D’aquesta manera en tot el procés que ja hi començaven a entrar diferents nivells d’aprenentatge, hi podíem sumar la visita a un taller professional de ceràmica i el desenvolupament complet de pastat, modelat, enfornat i esmaltat d’una peça de fang.

Enriquint doncs cada vegada més la proposta, els nens van muntar el seu eixample ideal al pati de l’es-cola per tal de fer fotografi es a tot el conjunt ja que, donades les seves dimensions, se’ns feia impossible tenir-lo exposat de forma permanent (tot i que sí ho vam fer en l’exposició de plàstica que vam dur a ter-me a la primavera).

Veient les maquetes una al costat de l’altra va sor-

gir la idea de fi lmar una pel·lícula amb la tècnica del “stop motion” (en la que els objectes es mouen com per art de màgia). I així va néixer el curtmetratge “L’atac dels ous ferrats”, en el que els alumnes de quart van demostrar la seva capacitat de realitzar un bon treball de grup, ben coordinat, en el que ells ma-teixos van saber posar-se d’acord sobre les tasques que corresponien a cadascun. Va ser una producció a petita escala, on els nens van viure tot el procés d’un rodatge: des de la pre-producció (guions, es-cenaris, personatges...), el rodatge (el moviment dels personatges i objectes, els crèdits, la fi lmació amb la càmera de vídeo) i la post-producció en la que fi ns i tot es van haver de dirigir a l´SGAE per saber com ho havíem de fer per sincronitzar la pel·lícula sense tenir confl ictes amb els autors de la música.

I aquesta va ser l´última de les parts del nostre pro-jecte entorn el Pla Cerdà, que ens va arrodonir tot el treball, del que tots en vam quedar molt satisfets i del que n´hem tret un balanç molt positiu per tots els àmbits en que ens ha permès intervenir, experimentar i aprendre.

La plàstica a l escola es treballa amb la convicció que és una àrea molt important en el creixement dels nens i aquests reconeixements externs ens espero-nen a treballar més i millor cada dia en el nostre taller.


19

20Núm. 28 · Febrer 2011

La benvinguda de P3

La saleta de baix és plena d’un munt de pares i mares infl ant globus. Aquí no s’hi cap! Mentrestant, al men-jador-sala d’actes, els alumnes de 6è fan els últims assajos. Al pati, tot de taules amunt i avall. Se n’està preparant una de grossa a l’Escola Lavínia.

És diumenge. Com cada any, les famílies de P4 do-nen la benvinguda a les famílies de P3. Tot és a punt per rebre els convidats.

Ja arriben! Són els Peixos de P3 que vénen a la festa.

Hi ha moltes cares de sorpresa, per a molts és el pri-mer cop que passen un dia a l’escola amb els pares. I també han vingut les mestres! L’Escola sembla un mar, tot ple de Peixos i Taurons.

La funció és a punt de començar. Els alumnes de 6è ens han preparat una Rínxols d’or ben especial. Tot és silenci. Els nens i nenes davant, perquè ho puguin veure millor, i si cal, donant pistes als actors. Tothom espera amb expectació el fi nal de la història. Com acabarà? Uns óssos ben simpàtics es fan amics d’una bonica Rínxols d’or, i tots plegats acaben ba-llant una dansa força engrescadora.

Al pati una altra sorpresa ens espera. Els taurons vo-len fer un regal de benvinguda als peixos, un regal que han fet ells mateixos amb les seves aletes: un peix-manopla ben original. Un a un, els peixos i tau-rons van pujant al petit escenari. I quina emoció veu-re’ls tan ben posadets, lliurant/rebent el regal i fent-

se un petonet, uns molt atrevits i d’altres més tímids. Alguns fa poc que es coneixen, d’altres es coneixen des de sempre: germans i cosins es fan la benvin-guda els uns als altres. Fins i tot les mestres de P3 reben la benvinguda.

I ara, a ballar! L’Oriol Canals, el tiet de l’Escola, ens fa passar una estoneta ben entretinguda. Fent rotllanes i explicant històries de les seves, per acabar amb una revolta de pares i fi lls.

Mentre uns ballen, el pati es va omplint de papallones i dracs, i d’altres bestioles. Són les mares del taller de maquillatge que no paren. Des que han arribat que han començat a pintar, i han pintat fi ns l’hora de tan-car. Quina traça, i quines cues!

I per acabar, un bon àpat. Impossible tastar-ho tot! Quina elecció més difícil. Tot és boníssim.

La festa s’acaba i els convidats comencen a marxar. Toca recollir, deixar-ho tot ben net que l’any vinent s’ha de repetir.

Si teniu la sort d’anar a la propera festa de benvingu-da, fi xeu-vos-hi bé i busqueu el personatge ocult. Té els cabells foscos i arrissats, i si fa fred potser porta gavardina. Un de vosaltres serà l’escollit. Tindreu la sort de poder explicar què va passar, de fer partíceps a tota l’Escola d’aquesta festa tan especial.

Fins l’any que ve.

Dia de la Festa de Benvinguda

Marta Salazar (mare de la Sílvia de 2n, la Mireia de P4 i el Ricard de P3)


21

Els taurons de P4 han fet una manopla-titella per donar la

benvinguda als peixos de P3 a l’escola Lavínia

Hem pintat amb esponges les dues

cares del peix: rosa, groc, verd i taronja.

Hem dibuixat amb

retuladors la boca, els

ulls i les escates.

Hem decorat el peix amb purpurina per donar-li lluentor.

Les mestres han plastificat els peixos i han cosit les

dues cares de la manopla.

Aquí podeu veure com ens han quedat!Hem retallat amb

tisores ziga-zaga car-tolines per posar-hi les fotos dels nens i nenes de P3 i posar-

les a cada peix.

Els taurons de P4 han fet una manopla-titella per donar la Els taurons de P4 han fet una manopla-titella per donar la Els taurons de P4 han fet una

benvinguda als peixos de P3 a l’escola Lavíniabenvinguda als peixos de P3 a l’escola Lavíniabenvinguda als peixos de P3 a l’escola Lavíniabenvinguda als peixos de P3 a l’escola Lavíniabenvinguda als peixos de P3 a l’escola Lavíniabenvinguda als peixos de P3 a l’escola Lavíniabenvinguda als peixos de P3 a l’escola Lavíniamanopla-titella per donar la

benvinguda als peixos de P3 a l’escola Lavíniamanopla-titella per donar la Els taurons de P4 han fet una manopla-titella per donar la

benvinguda als peixos de P3 a l’escola Lavínia

22Núm. 28 · Febrer 2011

Enigmes matemàticsSolucions

7. La pala i la brossa.

5. Suma de nombres romans.

6. El triangle màgic.

8. Els 8 escuradents.Els pals que no hi són els hem tret.

10. Canviar la direcció del triangle.

12. Suma i multiplica.

1+3+2=61x2x3=6

11. Quadrat màgic de 15.

15

15

15

8

6

1

4

2

9

3

7

5

15 15 15

15

1. La casa. 2. Els 5 escuradents.Hi ha quatre quadrats i un de gran que els forma, que és el número cinc.

3. La meitat de 12.

XII és VII

9. La meitat de 8.

8 és 3

4. Unir punts.

= +1

7

2 5 3

6

1

2 3

45

6

7

8


23

Refl exions personals de participacióMarta Salazar (mare de la Sílvia de 2n,

la Mireia de P4 i el Ricard de P3)

Fa uns dies, l’AMPA va fer arribar un munt d’infor-mació a les famílies de l’Escola. Vaig trobar que era una bona iniciativa, a part, de molt interessant tota la documentació inclosa. Però va haver-hi un punt de l’acta de l’Assemblea General que em va sobtar molt: només 16 socis i sòcies havien assistit a la reunió, a part de la Junta, és clar. Em va saber molt de greu. I ho dic en primera persona perquè jo no he anat mai a cap Assemblea General. Ara em lamento per no ha-ver-hi anat i haver pogut escoltar les explicacions, per part de la directora de l’Escola, sobre els diferents premis que ha rebut recentment l’Escola; les pregun-tes dels pares i mares sobre les diferents activitats extraescolars que realitza l’Escola, les explicacions dels membres de les diferents comissions sobre el que van fent... Els meus fi lls estan més de trenta ho-res a la setmana a l’Escola i sento que m’he quedat fora. Espero no haver perdut el tren i recuperar aviat el temps perdut.

Aquestes refl exions ja van començar temps enrera, quan va arribar a les meves mans la convocatòria d’eleccions al Consell Escolar de l’Escola, l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Al principi, ni tan sols sabia què era el Consell Escolar, però la inquietud em va fer passar hores na-vegant per la web del Departament. I quina sorpresa quan vaig trobar la taula de participació, a tot Catalu-nya, en anys anteriors (vegeu taula).

Vaig fer el que en aquell moment estava a les meves mans, presentar-me com a candidata per representar el sector de pares i mares en el Consell Escolar.

Totes aquestes refl exions les podria dur a moltes de les activitats que es realitzen a l’Escola. A quantes

xerrades de les que s’organitzen a l’Escola he assis-tit? A cap, però també he de dir que de ganes no me’n faltaven. Quantes col·laboracions he fet a la revista de l’Escola? Fins a la present edició no n’ha-via fet cap. Quants cops he compartit amb els meus fi lls els blogs de l’Escola? Fins aquest any, molt poc. Però en aquest punt hem recuperat el temps perdut, no tot pot ser tan negatiu. Ara estic desitjant acabar el dia per mirar tots plegats el blog de cadascú. Fins i tot, animo la meva fi lla gran a fer comentaris.

“Els petits canvis són poderosos”, i de mica en mica, sento que sóc una més, que ja no estic tan fora com em pensava. Però encara hi ha molt per fer.

2004 2006 2008

Escoles Instituts Concertats Escoles Instituts Concertats Llars públiques

Docents 86,2% 85,8% 72% 73,6% 91,1% 84,9% 73,6% 69,4%

Pares 10,2% 14,5% 2,9% 6,7% 16,03% 3,6% 6,9% 31,4%

Alumnes 64% -- 56,8% 69,3% -- 55,7% 76,7% --

PAS 82,5% 82,6% 74,8% 43,10% 86,95% 81,1% 63,9% 87,8%

PAEC 85% 23,5% 77,4%

Revista Lavínia 2011 02 febrer - Núm. 28

Documents

Transcript of Revista Lavínia 2011 02 febrer - Núm. 28