Revista Lavínia 2011 06 juny -. Núm. 29

Número 29 • Juny 2011

Publicació de l’Escola Lavínia (Barcelona)

revista_lavinia_juny_2011_02.indd 1 16/06/11 10:15

2Núm. 29 · Juny 2011

2Núm. 29 · Juny 2011

Sumari

■ La cançó ...................................................... 3

■ Taller de teatre · P4 ........................... 4

■ Taller de contes · P5 ........................ 6

■ La llista de la compra · 1r ........... 8

■ Taller de costura · 2n ..................... 10

■ Tallers d’endreçá · 3r ................... 12

■ Hi ha roba estesa! · 4t ................ 14

■ Taller de neteja · 5è ....................... 16

■ Taller de cuina · 6è ......................... 18

■ A tall (que no retall) d’homenatge ........................................ 19

■ Jeroglífi cs. Saps qui és jubila de l’escola? ................................................... 20

■ Què en pensen... del joc entre nens i nenes? ...................................... 21

■ Per les mestres .................................. 22

■ Passatemps .......................................... 23

■ Què llegir? ............................................. 26

■ Petita història de quatre mestres ................................... 28

■ Comiat de 6è ........................................ 30

Editorial

Com a cloenda d’aquest curs acadèmic us fem arribar de nou la revista de la nostra comunitat educativa referent a l’eix transversal sobre el projecte “M’espavilo molt bé a casa”. És un projecte de bones pràctiques en coeducació. Potser en algun moment us haureu preguntat el perquè d’aquest projecte.

Doncs bé, tot i que la igualtat entre sexes i el respecte a la diferència sexual ens pot semblar que hagi augmentat, si fem una mirada atenta al nostre entorn, veiem que hi ha encara molts comportaments que ens fan veure que hem d’avançar i aprofundir en el terreny de la coeducació.

La nostra escola, de sempre, ha volgut educar en la transmis-sió de valors no sexistes. A totes les aules i en les diferents dinàmiques que s’originen, es treballa des de la igualtat i la no diferència de gènere. Podríem pensar que l’escola ja és coeducativa, però en realitat l’escola no està al marge del sexisme, que cada dia ens ofereixen els mitjans de comuni-cació, el de les famílies i el de la societat.

Aconseguir un món en que tant home com dona s’hi senti igualment representat, és feina de tots i de totes i encara queda molta per fer. Per això quan parlem d’educar pensem en el què volem que aprenguin els nostres alumnes, amb el paper important que hi té la família i l’entorn social. D’aquí el fet de replantejar i reflexionar sobre coeducació amb una intencionalitat específica: Desmitificar la tradicional distribu-ció de les feines domèstiques.

Per altra banda incorporar els nens i les nenes a les rutines domèstiques és una manera d’educar i de compartir, pares i fills, més estones en comú.

Revista LAVÍNIA • Escola LAVÍNIAC/ Fígols, 20-24 • 08028 Barcelona • Tel. 93 339 54 33 • http://www.xtec.cat/ceiplavinia

D.L.: B-12.318-2008

Treball fet en conjunt pels alumnes de l’escola Lavínia en el projecte M’espavilo molt bé a casa.


Núm. 29 · Juny 2011

3

La cançóClaustre Lavínia

La Mariona i l’Angelina

La Montse i la Ramona

Han treballat molts i molts anys

I ara els hi toca descansar

Tot i saber que ens trobaran a faltar

Sabem que estimeu molt l’escola

I trobareu a faltar els nens

Però quan vulgueu podeu venir

I us rebrem amb els braços oberts.

Que contents que estarem tots

Oh, benvinguts passeu, passeu

De les tristors en farem fum

Que aquesta escola és la vostra escola

Si és que hi ha escoles d’algú.

Ara tindreu moltes hores

Que omplireu molt fàcilment

Fent allò que us agradi

I recordant tot el que heu fet

Us sentireu d’allò més bé!

Sentireu enyorança

De Lavínia i dels Laviniets

Però us queda un gran record

D’un temps viscut intensament

I tots plegats ho recordarem!

Oh, benvinguts passeu, passeu

De les tristors en farem fum

Que aquesta escola és la vostra escola

Si és que hi ha escoles d’algú

Que us sembla la cançó que hem preparat per al dia 21 de juny?

Recordeu que la música és la de Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa


4Núm. 29 · Juny 2011

4Núm. 29 · Juny 2011

Taller de Teatre

A partir de la visualització d’ un vídeo mut de dibui-xos animats, titulat “Un sueño imposible”, fet per Les Nacions Unides (http://www.youtube.com/watch?v=4UvE-zIsRYg) i amb la finalitat de treba-llar la igualtat de gèneres, es fa un fòrum amb les observacions i opinions dels alumnes.

Les aportacions van ser molt sorprenents i enriqui-dores, tot i tenint en compte la diversitat d’edats. Prou interessants com per fer un recull del qual us oferim una petita mostra:

A fi de parar més atenció als aspectes comentats es fa una segona visualització. Posteriorment es proposa escenificar, per grups, una situació famili-ar on el comportament i la participació dels mem-bres sigui de més col·laboració en les tasques de la llar.

A cada grup hi havia un nen de cada classe.

Primer es van repartir els papers, van parlar i con-sensuar sobre el tema, tot fent un treball molt coo-peratiu.

Les representacions van ser molt creatives, s’ho van prendre molt seriosament i vam gaudir tots plegats.

L’ escenificació va ser molt encertada!!!

Nens i nenes de P-4

El pare trebal-la menys i la

mare més.

La mare ha de fer tot: rentar, cuidar del bebé, anar a com-

prar,...

Això és molt feminista, que es pensen que els homes no fan res i no és

així.

La mare somia que la familia

l’ ajudi.

La mare treballa més

i guanya menys.

Com la mare està molt enfei-nada no poden

estar junts.

La mare hauria de deixar de fer feina per a veure si el

pare fa alguna cosa.

Són un mica desastres, ho

deixen tot tirat.


Núm. 29 · Juny 2011

5Núm. 29 · Juny 2011

5


6Núm. 29 · Juny 2011

6Núm. 29 · Juny 2011

Taller de ContesNens i nenes de P-5

Hi havia una vegada una princesa que volia trobar un príncep i va començar per posar un anunci al diari...

Així comença el conte “Mai no facis un petó a una granota”. A través de les aventures de la Rosa, princesa atípica a la que li agraden les aranyes, la xocolata, sap muntar a cavall i salva prínceps, endinsem als nens i a les nenes en un conte on els personatges ens donen una visió crí-tica d’alguns dels protagonistes dels contes tradi-cionals: la Rapunzel vol sortir de la torre per anar a la perruqueria a tenyir-se els cabells de color blau i a tallar-se’ls; les plantes que la bruixa del conte de la Bella Dorment ha fet crèixer al voltant del castell poden ser aniquil·lades amb herbicides; posar un pèsol sota un matalàs o petonejar a una granota és una bajanada fins i tot fastigosa...

Després d’escoltar el conte, s’ha fet un forum per parlar del que fins ara passava als contes i de com podem canviar el rol dels protagonistes, perquè no sempre siguin les noies les rescatades, les que estiguin a casa fent feines de la llar o les que hagin de casar-se amb el primer cavaller que les salvi d’una bruixa o un drac ferotge.

A partir de tres contes tradicionals que són coneguts per a tothom, es planteja als alumnes que reconstru-eixin la història de la protagonista femenina buscant-li un nou final, una continuació o bé modificant algun detall que pensin que actualment podria ser més just, inclús poden pensar un títol del conte ben diferent.

Els contes triats per les modificacions han estat escollits tenint en compte l’enunciat dels tallers: “M’espavilo molt bé a casa” que es feien a l’escola:- “La rateta que escombrava l’escaleta”- “La ventafocs” - “La Blancaneu i els set nans”.

En grups de 8 alumnes, un de cada curs (de P4 a 6ê), se’ls hi ha donat un dels contes i se’ls hi ha demanat que canviessin la sort de la protagonista, afavorint la igualtat d’oportunitats: la Ventafocs decidia no casar-se amb el príncep i anar-se’n a Haiti a participar en concursos de surf; la Rateta es gasta el dineret en anar a Port Aventura, la Blancaneu estudia medicina…

Desprès han explicat el conte refet a la resta de grups i se’ls hi ha gravat la veu mentre feien l’expo-sició i la narració del conte inventat.


Núm. 29 · Juny 2011

7Núm. 29 · Juny 2011

7

Posteriorment hem pogut escoltar les nostres gra-vacions.

Ha estat una experiència molt engrescadora i acti-va: els nens i les nenes han disfrutat del treball en grup, amb nens i nenes de diferents edats, han refet contes i els han compartit amb altres nens i nenes de l’escola. Els hi ha cridat l’atencio veure que es poden fer versions diferents amb finals molt diversos, que no sempre han de ser iguals.

Al taller es repirava un ambient agradable i relaxat, tot pensant, refent, escoltant i veient els resultats dels nous contes inventats.

La valoració del taller ha estat molt positiva i enri-quidora .Els nens i les nenes ens deien que el que

els hi havia agradat més era treballar en grups bar-rejats per edats, inventar nous contes i el poder escoltar les seves pròpies veus gravades narrant el conte reescrit. Els hi va sobtar molt i els hi feia molta gràcia sentir l’entonació, el canvis de veu… que havien fet per donar més realisme a l’explica-ció de la nova vida dels protagonistes.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos!!

I van viure molt feliços i van menjar molts anis-sos… !!!

I per acabar nosaltres afegim: Contes inventats, contes contats, aquest taller ha finalitzat.


8Núm. 29 · Juny 2011

8Núm. 29 · Juny 2011

La llista de la compraNens i nenes de 1r


Núm. 29 · Juny 2011

9Núm. 29 · Juny 2011

9

Tot i que el nom del taller “La llista de la compra” ja ens feia imaginar que hauríem de fer una llista, abans d’arribar-hi vam haver de seguir uns quants passos que ens van ajudar en la tasca fi nal.

Primer vam fer d’investigadors i vam classifi car dife-rents productes segons la botiga que li corresponia.

Un cop classifi cats la feina era crear un gran cartell per a la nostra botiga. El que es pretenia era fer un cartell tan atractiu com fos possible, per tal de tenir molts clients.

Finalment, va arribar l’hora de la veritat. Ara havíem de demostrar si realment érem uns bons compradors.

Per grups, vam rebre una pista que ens portava cap a una botiga per fer una compra intel·ligent segons unes necessitats.

La veritat és que el taller va resultar molt pràctic, ja que els nens es van adonar que s’havien de fi xar molt en els preus, aprofi tar les ofertes i oportunitats que dóna el mercat i cenyir-se a les necessitats que es presenten.

Tots junts vam arribar a la conclusió que fer la llista de la compra t’ajuda a comprar millor!


10Núm. 29 · Juny 2011

10Núm. 29 · Juny 2011

Taller de costuraNens i nenes de 2n

A la classe de segon es va dur a terme el taller de costura. Volíem que fos un taller sense moltes pretensions, més aviat pràctic i senzill, en el que els alumnes veiessin la importància i l’esforç que supo-sa arreglar la roba que s’usa habitualment quan té algun desperfecte.

Vam posar fi l a l’agulla i per començar vam fer una llista de les peces de roba que se’ls hi havien estripat, o bé els hi havia caigut algun botó o tenien les butxaques descosides etc... De seguida la llista es va fer molt llarga de manera que va sorgir la idea que tothom podria portar alguna peça de roba malmesa i així fer pràctica de cosir els dies dels tallers.

Uns dies abans dels tallers, van anar portant roba de tota mena que van anar posant en caixes. També es va explicar a la resta d’alumnes de l’esco-la. El missatge era, “el dia del taller de costura has de dur una o dues peces de roba per cosir”.Vam fer rètols i vam preparar unes paneretes amb tots els estris que es necessitarien.

I... Comença el taller! Es van fer tres grups, un amb els nens i nenes de parvulari i els altres dos amb els de primària.

Vam començar explicant com ho havien de fer per enfilar l’agulla i fer el nus, perquè servia el didal, l’ou de sargir; com cosir les tires i els botons, posar pedaços i cosir butxaques. A partir d’aquí tothom va posar fil a l’agulla i a treballar s’ha dit.

Talment semblava un taller de costura, com s’hi esmerava tothom!

De mica en mica van anar descobrint que cosir no és fàcil i que aconseguir-ho requereix un esforç que tothom va fer amb moltes ganes.

En acabar el taller tothom hi deia la seva:- Al principi costa però cada cop era més fàcil i

més divertit.- Un taller ben pensat perquè he après a no punxar-

me al cosir.- Tot i que ens fem un embolic és divertit.- Una mica estressant perquè el fil surt de l’agulla i

costa enfilar-la.- Només sabia cosir butxaques i ara sé cosir també

pedaços.- Podem ajudar als pares a cosir.

Ja ho veieu, segur que a casa a partir d’ara ja tindreu una feina menys a fer. Els nens i nenes de segon us ho han volgut explicar en forma d’auca.


Núm. 29 · Juny 2011

11

Auca de costura

Al dit ens vam posar un didal, per no fer-nos mal.

El mitjons foradats vam sargir i un ou i una poma vam fer servir.

Les tiretes molt estretesa les bates cosidetes.

Goma als calçotets vam posarperquè no caiguin al caminar.

El fil i l’agulla vam seguiri no vam parar de cosir.

Vam cosir una samarreta i ens va quedar com neta.

El pantalons foradatsvan quedar apedaçats.

Quan el taller es va acabar tots els estris vam guardar.

Un puntet per allà, un puntet per aquí, que difícil és cosir!

Les butxaques estripades van quedar ben arreglades.

Vam aprendre a cosir botonsi ho vam fer amb dos segons.

La Matilde i la Meritxell ens van aju-dar i molt bé ens ho vam passar.

El taller de costura va començar i com ens va costar!

Molta roba de casa vam portari entre tots la vam arreglar.

El estris de cosir,molt bé els vam fer servir.


12Núm. 29 · Juny 2011

Tallers d’endreçaTallers. M’espavilo molt bé a casa | 3r

En els tallers de M’espavilo molt bé a casa, tercer va fer el d’endreça.

Ens vàrem plantejar crear un piset de quatre habitacions dins la classe: sala d’estar, dormitori, cuina i lavabo... petitó i coquetó, però estava una mica desendreçat...

TALLER: LavaboEl taller consistia en ordenar el lavabo:

- Tirar el paper a la paperera, que estava en el vater.

- Posar el raspall de dents al got.

- Fregar la taula amb el drap i posar-lo a la palangana.

TALLER: DormitoriEn el dormitori hi havia dos llits per fer, a l’armari s’havia de penjar béeé

la roba, als penjadors posar les bates i les motxilles. Hi havien llibres per

col.locar als prestatges.


Núm. 29 · Juny 2011

13

Valoració dels participants en el taller d’endreça:

• Al començament et fa mandra endreçar, però després quan necessi-tes buscar alguna cosa ho trobes fàcilment.

• Per sentir-te bé i còmode a casa l’has de tenir endreçada.• Endreçar és feina de tots. Tothom ha de col·laborar a casa.• He aprés a endreçar millor la meva habitació.• Quan vas a dormir tens ganes de trobar-te el llit fet i polit per descansar.

TALLER: Sala d’estarEn aquest taller s’havia d’endrec,ar els jocs que estaven desordenats per la taula i

posar-los en les seves caixes, guardar els diaris escampats pel terra dins el cistell.

TALLER: ¡CuinaA la cuina hi havia molta feina ja que s’havia d’ordenar tots els productes de la compra. Posar els productes lactics i els ous a la nevera, endrec, ar el rebost, col.locar els productes de neteja, plegar bosses, ordenar els coberts i parar la taula.


14Núm. 29 · Juny 2011

14Núm. 29 · Juny 2011Núm. 29 · Juny 2011

Hi ha roba estesa!Nois i noies de 4t

Nosaltres els nois i noies de 4t. vam preparar aquest taller que consistia en la feixuga feina que cada dia s’ha de fer a les cases de posar rentado-res, estendre la roba mullada i finalment plegar-la per deixar-la al seu lloc.

Mai haguéssim pensat que tot això comportés tanta dedicació i com podeu veure a les fotografies vam tenir força feina i vam estar d’allò més entretinguts.

Ah! I en acabar aquest taller us hem volgut explicar amb tot detall en què consisteix aquesta feina tan important de casa. Hem volgut fer aquest curiós escrit que haureu de llegir observant bé els dibuixos per poder entendre-ho bé. Esperem que us agradi!


Núm. 29 · Juny 2011

15Núm. 29 · Juny 2011

15

En aquest taller ens vam endinsar en una histò-ria fantàstica. Ens havíem d’imaginar que formà-vem part d’una família:

La qüestió era que marxàvem de

i havíem de fer les 4

per estar preparats.

Primer vam haver de posar la

perquè la roba estigués neta.

Per això cal:

Separar la roba per .

Posar-la del .

Mirar si a la roba hi ha per fregar-les

abans.

Posar el adequat i esperar

una estona.

Un cop s’acaba la rentadora cal estendre la

roba mullada per a que s’assequi.

És important:

Estirar bé la roba perquè s’arrugui el mínim

possible. No ens agrada !

Has de posar les per la punta de

la samarreta, pantalons o mitjons, calcetes, etc.

que la roba no toqui a terra perquè no

s’embruti.

Després que la roba s’hagi assecat has de

treure-la i plegar-la bé. I aquí bé l’última qüestió

molt important: fer-ho bé com si la nostra pròpia

fos una planxa.

Necessitem un lloc pla per plegar la roba que pot

ser una o el de l’habitació.

Cada peça de roba es pot plegar de forma diferent:

Els es dobleguen per la meitat i s’esti-

ren bé els camals.

Les es dobleguen per les mànigues i

després de dalt a baix aplanant la part del coll.

Els els poses un a sobre de l’altre i

després fas un plec de la punta a la goma per

acabar doblegant cap a dins i ja està!

A les has de cordar primer els botons

i després plegar-les com si fossin una samarreta.

I així tota la .

En acabar ens havíem de recordar de posar-ho

tot a cada per no deixar-nos res i poder anar

de viatge.

Bones !

i havíem de fer les 4

Separar la roba per .

Posar-la del .

Mirar si a la roba hi ha per fregar-les

Posar el adequat i esperar

Estirar bé la roba perquè s’arrugui el mínim

possible. No ens agrada !

Has de posar les per la punta de

la samarreta, pantalons o mitjons, calcetes, etc.

molt important: fer-ho bé com si la nostra pròpia

fos una planxa.

Necessitem un lloc pla per plegar la roba que pot

o el de l’habitació.

Les

A les has de cordar primer els botons

I així tota la .

En acabar ens havíem de recordar de posar-ho

tot a cada per no deixar-nos res i poder anar

Bones !


16Núm. 29 · Juny 2011

16Núm. 29 · Juny 2011

Reportatge del taller de netejaNois i noies de 5è

Per fer un bon reportatge sempre s’ha de respondre unes quantes preguntes que poden ser les següents.

On?Al primer pis de l’Escola, a la classe de 5è, però també es netejava el passadís, la terrasseta i el pati. El penúltim dia vam netejar l’aula de 6è.

Quan?Els últims tres dies del segon trimestre, del 13 al 15 d’abril de 2011.

Qui?Hi van participar tots els nens i nenes des de P-4 a 6è. Ens vam dividir en vuit grups que tenien el nom de vuit colors: verd, groc, vermell etc. A cada grup hi havia nens i nenes de totes les classes.

Abans de començar el taller, el grup de cinquè tenia l’encàrrec d’anar a buscar els més petits al Parvulari, mirar la cartellera i acompanyar-los al taller corresponent.

Què?A la nostra classe ens va tocar fer el Taller de Neteja del Projecte “M’espavilo molt bé a casa”.

El Taller consistia en netejar tota la classe amb diferents estris de neteja: ● Les pissarres amb draps humits. ● El sostre amb un raspall folrat amb un drap blanc.● Els vidres amb paper de diari. ● Els marcs de les finestres i portes, les persia-

nes, les taules i les cadires amb un drap humit i una mica de detergent.

● Els llibres amb un raspall. ● El teclat de l’ordinador amb un raspallet de les

dents.● El terra amb l’escombra i després amb el pal de

fregar.

Com?Per organitzar-nos bé vam escriure a la pissarra els estris necessaris i cada u deia el que podia portar i el que faltava ho va comprar l’escola. Després vam escriure en un full què s’havia de netejar i com s’havia de netejar.

Quan arribava a la classe un grup a fer el taller, els que hi havia de 5è en aquell grup, explicaven als altres, què havien de netejar i com ho havien de fer, després com es distribuien la feina. Una vegada feta tota l’explicació es repartien davantals,


Núm. 29 · Juny 2011

17Núm. 29 · Juny 2011

17

Nois i noies de 5è

mascaretes, si calia, els estris necessaris per fer la neteja i ja es podia començar.

Amb nosaltres hi havia l’Elvira a la classe i la Montse al pati.

Els més petitons netejaven els vidres, els radiadors i treien la pols, alguns també fregaven. Els mitjans, generalment, fregaven a terra, darrera l’armari, les estanteries i també les taules i els més alts feien el sostre.

Per fer el pati, bé un trosset de pati, necessitàvem uns raspalls molt grossos i pesats, costava molt, però regar els arbres amb la mànega va ser molt “xulo”. Els nens petits s’ho van passar molt bé. A més feia vent i les fulles tornaven a caure dels arbres i havíem de tornar a netejar, al final vam decidir no netejar-lo més.

Una vegada estava tot net es rentaven els draps i s’estenien a la terrasseta, sobre les baranes i ves per on! Alguns sortien volant.

ValoracióQuan acabàvem el taller la classe estava netís-sima. Tot estava molt net i feia molt bona olor.

Aleshores ens tornàvem a reunir i comentàvem el que havíem fet, si ens havia agradat el taller o bé qui feia la neteja a casa.

Alguns nens van confessar que enganxaven xiclets a sota la taula o bé les cadires, però després van dir que no ho farien més.

En general ha agradat molt netejar els vidres, les pissarres, els ordinadors etc. Molts van dir que a partir d’ara segur que no embrutarien tant.

En alguns grups es va arribar a l’acord de procurar no embrutar a casa perquè després les mares i els pares han de netejar. També van dir que si nosal-tres l’embrutem hem de ser nosaltres qui netegem perquè sinó no fem res.

En altres grups van dir que a partir d’ara ajudarien als pares a netejar la casa.

perquè sinó no fem res.


18Núm. 29 · Juny 2011

18

Recepta per fer un taller de cuinaNois i noies de 6è

Elaboració:

Primer, els 25 alumnes ens dividim en quatre grups per fer

cadascun una recepta diferent, ens posem el davantal de

cuina i llegim la recepta.

Un cop ja sabem el que hem de fer només fa falta anar a

buscar els ingredients i els estris.

Els alumnes més grans s’encarreguen que tothom participi,

d’ajudar als més petits del grup i vigilar que no prenguin mal.

Fem les 4 receptes pas a pas seguint les instruccions.

1.-Batut de fruites: tallem la fruita i la posem a la batedora

amb el iogurt.

2.-Canapès de peixos: amb la torradora fem unes torrades

amb forma de peix i les untem amb salsa de salmó i amb

formatge cremós. També hi posem tomàquets “cherry”.

3.-El pastís del gat: elaborem un deliciós pastís amb la

forma de la cara d’un gat. Posem llaminadures i palets de

xocolata per fer la cara i els bigotis.

4.-Galetes de dos colors: preparem unes galetes que

tenen una forma rodona, una part és de xocolata i l’altra és

de galeta normal.

Quan acabem de preparar tots els plats, cada grup explica

als altres com han fet la seva recepta i les tastem.

El resultat no pot ser cap altre que... Boníssimes!

Quan hem acabat, ens encarreguem de netejar la classe i

els estris de cuina. Els portem a netejar i després els eixu-

guem amb els draps de cuina.

Ingredients i estris:- 25 nens i nenes amb ganes de cuinar.- 2 xefs... perdó, 2 mestres.- Una aula que sembla una cuina d’un res-taurant de 5 estrelles.

- Instruments per fer plats deliciosos: plats,gots, batedora, torradora...

- Aliments diversos comprats al supermer-cat.

- Quatre receptes per llepar-se els dits: canapès de peixos, batut de fruites, el pastís del gat i les galetes de dos colors.


pastís del gat i les galetes de dos colors.


: preparem unes galetes que



als altres com han fet la seva recepta i les tastem.

El resultat no pot ser cap altre que... Boníssimes!


els estris de cuina. Els portem a netejar i després els eixu-


: preparem unes galetes que




els estris de cuina. Els portem a netejar i després els eixu-els estris de cuina. Els portem a netejar i després els eixu-els estris de cuina. Els portem a netejar i després els eixu-

18Núm. 29 · Juny 2011


Núm. 29 · Juny 2011

19

L� famíli� de l’� colahem trobat aqu� t racóper � criure quatre ratll� que són amb bona intenció.No voleu cap homenatgeens ho heu dit i rep� itperò hem trobat camufl atgeen aqu� t vers� p� it.

L’Angelina, la Ramonaa segon i parvulari,la Montse i la Marionamarcant-nos l’itineraridieu adéu a l’� colaque us ha f� riure i patiron heu f� jocs i tabola,i heu ensenyat a cosir,a llegir, contar i � criure,multiplicar i dividir,a � timar els llibr� i a viure.

Aqu� t curs té el col° óde fer l’� cola famosaperquè fem coeducació(i ³ nov� at, quina cosa).A m³ , amb molt bon criteri,ens diuen que som artist � intern� , els periodist � i els experts del Minist eri.

El curs que ve arribaràamb l� tisor� gegants,uns nous alumn� vindrani marxaran els m�́ grans.Ens troba ben indignatsperò aquí seguim treballantque lligarem ¼ ns els platsi no se’ns els enduran.

Per vosaltr� , l’any vinent,canvien tÀ � l� rutin� serà nou i diferent:podreu parlar amb l� veïn� !!!Comenceu un nou camía l’ombra del cocÀ er,i nosaltr� som aquíper si ens heu de men� ter.La Lavínia ³ casa vostra,sempre hi haurà qui us rÊ ordi,que no ens podreu dir que noa ser jurats del Sant Jordi.

Sabem que teniu hist òri� d’ara endavant per � criure,l� que us r� erva el d� títÀ el que us queda per viure.Voldríem ser un rÊ ord dolçel dia d’aqu� t comiat.I per això, gràci� per tÀ ,a reveure i ¼ ns aviat!!!

A tall (que no retall) d’homenatgeVers amb trAMPA


20Núm. 29 · Juny 2011

Jeroglífi cs Saps qui és jubila de l’escola?

Nens i nenes de 4t


Núm. 29 · Juny 2011

21

Núm. 29 · Juny 2011

21

Educació Infantil

Cicle Inicial

Cicle Superior

Cicle Mitjà

Si els nens o les nenes no volen jugar junts no passa res. Altres vegades juguem tots barrejats. Si juguem tots junts fem un món millor.

Ens agrada fer les coses junts per-què els nens ensenyen a les nenes i les nenes als nens, però no tothom té els mateixos gustos perquè no tindria gràcia, i els gustos depenen de les persones no de si són nens o nenes.

Jo penso que està molt bé jugar nens i nenes junts i que tothom pot jugar al que vulgui i amb qui vulgui. Jugar és bo i no cal fer diferències entre nens i nenes. Les nenes poden jugar a cotxes i els nens a nines.

Jo penso que si som tots, millor, és més divertit ja que com més siguem més riurem.

No és veritat que els nens sempre juguin a futbol i les nenes a saltar corda. Tots sóm iguals, per això vam fer els tallers de coeducació.

Què en pensen...

…del joc entre nens i nenes


22Núm. 29 · Juny 2011

Per les mestresCicle superior | 5è i 6è

Tots aquests anys que heu estat amb nosaltres han estat molt especials, perquè els heu omplert de bons i divertits records que mai oblidarem. Hem viscut molts moments màgics que ens quedaran gravats a la memòria. Us hem d’agrair el vostre esforç per tot el que heu fet per tots nosaltres i tot el que ens heu ensenyat.

Encara recordem la Ramona, que ens va acollir molt bé a la seva classe, i com que érem molt petits encara no sabíem què ens faria i què passaria. Però tu Ramona, ens consolaves i cantàvem el “peix pei-xet”, ens donaves aigua en uns gotets quan teníem set i quan dues nenes volien la mateixa nina, tu sabi-es com solucionar-ho. També si dèiem paraulotes ens rentaves la boca amb sabó, ens donaves encàr-recs per la Lola i ens deixaves anar al lavabo quan volíem. Gràcies per preocupar-te tant per nosaltres!

En els nostres records sempre estarà l’Angelina, una professora espectacular, la reina de les festes. Angelina tu i la teva amigueta “Madò cullereta” sempre ens robareu els llapis, perquè encara anys després recordem aquesta història quan ens desa-pareix un llapis. D’altra banda creiem que després de jubilar-te podries ser una bona dentista, però a l’escola eeh! Com ho farem ara sense tu?

Les activitats que fèiem amb tu eren molt divertides i sempre que teníem un conflicte tenies la resposta correcta.

Quan tu llegies un poema era més divertit perquè li dónes un encant que ningú li dóna. Gràcies per tot. Sempre recordarem les teves classes.

De la Montse no ens oblidarem, perquè sempre entra a les classes per dir alguna cosa i assaben-tar-se de tot. És molt divertit quan tothom li vol agafar els correctors dels quadernets d’ortografia de català, per estalviar-nos feina i copiar les soluci-ons. Ets la primera que coneixen els alumnes nous que vénen d’altres països, perquè els aculls a la teva aula i els ensenyes català. Quan t’enfades ja ens podem oblidar del pati!! Menys mal que els teus controls molt difícils no són, encara que ens en poses molts! Mai oblidarem una persona tan especial com tu.

Sempre recordarem la Mariona, tan alegre, amable i dolça. Has estat la millor directora. Per nosaltres ets molt especial, preocupada pels problemes i per-què tot vagi bé a l’escola, és per això que has estat molt enfeinada al teu despatx. L’escola no sap que farà sense tu. Qui presentarà totes les festes?! Et trobarem molt a faltar.

Gràcies a les quatre per estar sempre presents i fer tot el possible per nosaltres, us estem molt agraïts i mai no us oblidarem.

AngelinaMgMgeMelMlololioinonnnnnanatata seMMMMMMMMMMMarMrMiMiMoMoMooonononnnanantatRgRgagageaememelmlimioioi nana a


Núm. 29 · Juny 2011

23Núm. 29 · Juny 2011

23

I ara provem de realitzar aquests divertits mots encreuats sobre les nostres estimades mestres.

Horitzontals:1. Mestra dels més petits.4. Directora rossa de l’escola Lavínia.6. La Montse fa classe, sobre tot a un Cicle.8. L’Angelina les arrenca sense fer mal.9. Qualitat de la Montse...ja no la recordo!13. Mestra rinxolada que li agrada molt ballar.

Verticals:2. A la Mariona li agrada molt llegir-la.3. Personatge de conte que viu a l’armari de la

classe de segon.5. Qualitat important que té la Ramona.7. La mestra més alta de l’escola.10. Les nostres mestres que es jubilen sempre l’es-

timaran.11. Lloc de l’escola on la Mariona treballa sovint.12. Activitat que a la Ramona li deu agradar molt.

Mots encreuatsNens i nenes de 4t


24Núm. 29 · Juny 2011

24Núm. 29 · Juny 2011

LaberintNens i nenes de 4t


Núm. 29 · Juny 2011

25Núm. 29 · Juny 2011

25

Troba aquests noms:angelinalaviniamarionamontseramona

Sopa de lletresNens i nenes de 4t


26Núm. 29 · Juny 2011

Què llegir?Contes coeducatius

JO HO FAIG ASSEGUT. I QUE?Autora: ITURBE, ARANTXA i MITXELENA, JOKIN Editorial: LA GALERA Any de edició: 2001. Págines: 30

Els meus amics es riuen de mi perquè ho faig assegut. No ho entenc. Si és molt millor!

UN PAPA A MIDAAutora:Cali DavideEditorial: BAULA Any de edició: 2004. Págines: 32

Una nena té una mare idealitzada, però troba a fal-tar un pare com el que tenen els altres nens i nenes que coneix. Decideixen posar un anunci al diari. Finalment troben algú que no té les qualitats de la mare però que és molt afectuós, sap poemes, li agraden els animals, cuina i li explica contes abans d’anar a dormir.

MAI FACIS UN PETÓ A UNA GRANO-TA! Contes de princeses decididesAutora: Waters, Fiona Editorial: PARRAMON EDICIONESTraducció: Emma EstivillAny de edició: 2008. Pàgines: 64

Princeses que es valen per elles mateixes! Per a les princeses d’ aquest llibre, les normes antigues ja no valen. Potser encara porten tiara, però fan les coses a la seva manera! Mai no esperis que vingui cap príncep a rescatar-te... Hi ha més d’ una manera de vèncer un drac... Porta’ t bé amb la fada padrina... I passi el que passi , MAI FACIS UN PETÓ A UNA GRANOTA!

LA TARZANA! Autora: Babette ColeEditorial: DESTINOAny de edició: 1997. Pàgines: 30

Un conte il·lustrat, bestialment divertit! La Tarzana, la noia de la jungla, rescata els animals del zoo durant la seva visita a la ciutat. Però aquesta no serà l’única aventura en la qual participarà. Amb ajuda d’en Gerald, l’intrèpid explorador, iniciarà una missió d’alt secret.


Núm. 29 · Juny 2011

27

POTPETITAutora: Teresa DuranEditorial: EDICIONS DEL PIRATACol·lecció: Pirata carbassa. Pàgines: 56

Al reialme de Terramolsa s’hi podria viure d’allò més bé si no fos per la visita inesperada i violenta de l’ogre Pamdenàs, que amb el seu nassarrot no para d’ensumar i d’engegar al botavant tots els guerrers que li planten cara. La reina està desesperada -i qui no ho estaria en una situació semblant?- i no sap pas què cal fer. Però el pastor Potpetit sí que ho sap! Ara cal comprovar si el que ell ha rumiat donarà resultat.

EL DESIG DE LA RUBYAutor: Shirin Yim BridgesEditorial: SERRESPàgines: 32

En una antiga ciutat de Xina viu la Ruby. Ella és diferent de totes les nenes del seu temps. En lloc de casar-se, ella està decidida a anar a la universitat, com ho fan els nens a casa seva . Un emotiu homenatge a la independència d’esperit, inspirat en la biografi a de l’àvia de l’autora. Un retrat d’una nena que s’esforça per ser millor i d’una família que recompensa la seva perseve-rança i el seu valor per a afrontar reptes.

L’ESCOLA ESTRAMBOTAAutora: Monsó, Imma Editorial: RBA LIBROS. Pàgines: 134

La Maria Camescames i en Brutus Castanyer s’avorreixen a l’escola i estan cansats de les mateixes rutines. Un bon dia, s’assabenten de l’existència d’una escola molt especial que és tot el contrari d’una escola, i els nens aconseguei-xen que els pares els hi deixin anar una tempora-da. A l’escola Estrambota no es posen deures, no hi ha normes, els alumnes no són nets i polits i al menú de migdia només hi ha postres.

EL SEGREST DE LA BIBLIOTECÀRIAAutora: Margaret MahyEditorial: LA MAGRANAAny d’edició: 2001. Pàgines: 32

Un dia uns bandolers decideixen segrestar la bib-liotecària del poble.Mentre es fan les negociacions la bibliotecària comença a llegir-los llibres, amb tant d’encert que els bandolers es converteixen en as-sidus lectors.


28Núm. 29 · Juny 2011

Petita història de quatre mestresMariona, Angelina, Ramona i Montserrat

Fa molts i molts anys, en un racó de Les Corts, un petit grup de pares, mares i mestres va deci-dir crear una escola nova on els nens i les nenes aprenguessin a estimar la seva llengua, participes-sin activament i en llibertat en el seu aprenentatge i fossin solidaris amb els companys, tot aprenent a ser persones de profit el dia de demà.

El temps va anar passant i les mestres van anar can-viant, i vet aquí un dia per allà als anys setanta, dues mestres molt joves que es deien Mariona i Ramona van entrar a treballar-hi i es van anar especialitzant amb els nens petits de l’Escola. Cap els vuitanta, va arribar l’Angelina i poc després la Montse.

A totes ens agradava d’allò més la professió, i creiem fermament que la tasca que desenvolupà-vem transformaria la societat que ens havia deixat el franquisme. Disfrutàvem fent classe, fent piles i piles de fitxes, anant a les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat i tornant a preparar un altre curs. Així de curs en curs, la societat anava canviant i l’Escola també. Eren anys de fortes lluites per aconseguir l’escola que volíem per tots els nens i nenes. Lavínia formava part del CEPEPC, moviment que reivindicava una escola catalana, pública i de qualitat per a tothom i en aquell llunyà 1989 es va materialitzar el pas a l’escola pública precedida de fortes polèmiques i dissenssions. Hi va haver mestres que van preferir marxar i aquell any va entrar la Montse que es va fer càrrec, junt amb altres mestres, dels nois i noies més grans de l’Escola, els de 7è i 8è de l’antiga EGB.

La Ramona continuava al parvulari envoltada de nens i nenes, pintures, contes, peixets, fulles d’en-ciam i cargols.

La Mariona i l’Angelina es cremaven les celles bus-cant sistemes actius i de participació directa dels nens perquè aprenguessin a llegir i escriure d’una manera lúdica. Feien servir les famoses capses de puros per guardar paraules i confegir frases. Era

28Núm. 28 · Febrer 2011

l’època de Freinet i el text lliure. Tots els nens i nenes, amb la mà alçada volien participar, mentre la mestra escrivia a la pissarra les idees que anaven exposant. Entre tots li anaven donant forma fins aconseguir el text desitjat.


Núm. 29 · Juny 2011

29Núm. 28 · Febrer 2011

29

Mentre tant la Montse es barallava amb la morfo-logía i la sintaxi, en l’elaboració d’unes greuges càustiques i a la vegada divertides, punyents, però sense passar-se, que llegirien els més grans el dia de Carnestoltes.

... I les colònies? Algunes embarassades o amb els fills petits, deixàvem la família ben alliçonada i marxà-vem amb tota la canalla de colònies. Començàvem amb els més petits de tres anys, que no sabien pas on anaven i acabavèm amb els de 8è que a part de l’esquí, la disco també els agradava. I a més dues vegades a l’any! Els records de les colònies són tots fantàstics.

Totes quatre, en diferents èpoques de la nostra vida de Lavinietes, hem participat en les tasques de gestió, organització i coordinació de l’Escola, buscant sempre amb esforç i entusiasme el millor projecte per l’Escola. Així sense adonar-nos-en, ha anat passant el temps i la vida se’ns ha omplert de records, de magnífics records, però tants, que quan arriba aquest moment vol dir que ja has de deixar pas, que mires al teu voltant i veus gent jove amb molta empenta, il·lusió i ganes de treballar per l’Escola. Nosaltres direm Adéu! amb el cor una mica encongit, però preparades per viure una altra etapa de la vida, un nou projecte personal, i segures que el que més estimem que són els nens i nenes de l’Escola els deixem en les millors mans i que tots els projectes engegats continuaran. I en vindran de nous perquè com ha estat sempre, caminant junts pares, mares i mestres, treballant colze a colze, l’Es-cola Lavínia continuarà tenint els ideals més alts ja ben entrat el segle XXI.

Gràcies a tots i a totes per tot el que hem pensat i construït junts.

Mariona AutonellAngelina EstanyRamona MolasMontserrat Tarrada


30Núm. 29 · Juny 2011

Comiat de 6èCicle superior | 6è

Hem passat molts bons moments a l’escola i mai oblidarem tot el que hem viscut durant aquests anys. Els i les mestres, els companys, les activitats i sorti-des escolars, les colònies... Són tantes les coses vis-cudes! Aquí us presentem un petit recull d’aquests anys passats al Lavínia.

Recordem amb i�lusió el primer dia d’escola, tot ens semblava més gran, pensàvem que no tornaríem a veure els pares i que ens quedaríem allà per sempre més! La nostra professora, l’Anna, ens animava per no pensar en aquests terribles pensaments. Llavors cantàvem una cançó mentre menjà-vem galetes salades en forma de peix.

A P-4 ja ens havíem acostumat al nostre nou entorn i ja ens coneixíem tots. Al nostre grup es va incorporar la Lucia ,una nena nova i se’n va anar el Mateu. Va ser una arribada sorprenent! De mestra vam tenir la Ramona. És una bona professora i tenia moltes coses bones quan estava amb nosaltres. Ens ajudava en moments difícils a superar les nostres pors. Mai oblidarem a la Ramona…

L’últim curs de Cicle Infantil vam tenir la Pilar. Érem la classe dels cocodrils i ens ho vam passar d’allò més bé a les colònies del Castell de Fluvià. Eren les primeres colòni-es que fèiem joc de nit. Per nosaltres, ha estat un dels cursos més divertits de l’es-cola Lavínia, perquè ens van pintar la cara i vam aprendre a cordar-nos les sabates.

Ja a primer ens vam trobar la Laura. Ella va ser la nostra professora i érem la classe dels planetes, però la Maria Teresa ens deia planetes dolços, perquè vam fer uns planetes de sucre. La Laura ens feia fer un diari on ens inventàvem anuncis i cada matí cadascú podia escriure una notícia. El que ens agradava més era inventar productes imaginaris. Fins i tot un dia li vam fer una entrevista a la Pilar.

L’últim any del pis de baix vam tenir l’Angelina. Recordem que ens llegia les aventures de la Madò Cullereta. Tots estàvem ansiosos perque arribés el divendres per la tarda i poder sentir una de les meravelloses històries que ens explicava. També recordem que quan se’ns bellugaven les dents i estaven a punt de caure, ella hi era per ajudar-nos a arrencar-les. Sempre ha estat una experta! L’Angelina va ser una gran professora per a tots nosaltres i mai l’oblidarem.

no pensar en aquests terribles pensaments. Llavors cantàvem una cançó mentre menjà-

A P-4 ja ens havíem acostumat al nostre nou entorn i ja ens coneixíem tots. Al nostre grup es va incorporar la Lucia ,una nena nova i se’n va anar el Mateu. Va ser una arribada sorprenent! De mestra vam tenir la Ramona. És una bona professora i tenia moltes coses bones quan estava amb nosaltres. Ens

a superar les Mai oblidarem a la Ramona…

L’últim curs de Cicle Infantil vam tenir la Pilar. Érem la classe dels cocodrils i ens ho vam passar d’allò més bé a les colònies del Castell de Fluvià. Eren les primeres colòni-es que fèiem joc de nit. Per nosaltres, ha estat un dels cursos més divertits de l’es-cola Lavínia, perquè ens van pintar la cara

Ja a primer ens vam trobar la Laura. Ella va ser la nostra professora i érem la classe dels planetes, però la Maria Teresa ens deia planetes dolços, perquè vam fer uns planetes de sucre. La Laura ens feia fer un diari on ens inventàvem anuncis i cada matí cadascú podia escriure una notícia. El que ens agradava més era inventar productes imaginaris. Fins i tot un dia li vam fer una


Núm. 29 · Juny 2011

31

Comiat de 6è

Recordem que quan vam passar de segon a tercer va ser un gran pas, ja que això significava pujar al pis de dalt. Allí ens esperava la Maria Teresa, que ens va ajudar molt perquè això de compartir el lava-bo amb els de 6è ens feia certa vergonya. Tenim molts grans records d’aquell curs, entre d’altres ens va agradar molt quan la Mª Teresa ens va fer una broma. Ens va dir que havia vingut un monitor de les colònies que en realitat era el seu fill, però nosaltres no ho sabíem. Ens va espantar una mica quan ens va explicar el que faríem a les colònies. Però vam

començar a sospitar quan ens va dir que l’havia mossegat una vaca i no ens volia ensenyar la ferida.

A quart ens vam trobar la Cèlia i estava molt nervi-osa ja que no sabia com li aniria amb nosaltres. La Laura de castellà va quedar embarassada, i la Cèlia va haver de fer també de professora de matemàtica, però al final ens ho vam passar molt bé. Va ser un curs per recordar, ja que justament l’escola complia 40 anys i el més gran i el més petit van bufar unes espelmes per celebrar-ho.

A cinquè l’Elvira va ser un gran professora per a tots nosaltres ja que feia que man-tinguéssim el peus a terra. Les colònies esportives va ser de les millors que hem viscut mai junt amb les de sisè.Mai oblidarem aquest curs!!!

L’últim any de l’escola hem tingut el Cristian. Per nosaltres ha estat un pro-fessor divertit i alhora molt treballador. No l’oblidarem mai. Ens han agradat molt les seves classes i recordarem sobretot les caixes de la vida, ja que han fet que coneguem una mica més de cadascú. Tampoc oblidarem mai les colònies. Van ser molt divertides, sobretot quan esquià-vem. Després a la nit, anàvem a la “disco” de l’hotel i ens ho passàvem d’allò més bé. Han estat de les més divertides que recordem de l’escola.

També hi ha altres persones que han estat molt significatives per nosaltres. La Mariona, que ens escoltava amb molta paciència quan teníem un problema. La Lola, que ens curava les ferides que ens fèiem i ens donava el medicament quan estàvem malalts. La Belen, que sempre ens ha ajudat i ha tingut moments per nosaltres. I altres mestres que han compartit algun moment amb nosaltres durant aquests anys de “Laviniets”. No les oblidarem.

A cinquè l’Elvira va ser un gran professora per a tots nosaltres ja que feia que man-tinguéssim el peus a terra. Les colònies esportives va ser de les millors que hem viscut mai junt amb les de sisè.Mai oblidarem aquest curs!!!

L’últim any de l’escola hem tingut el Cristian. Per nosaltres ha estat un pro-fessor divertit i alhora molt treballador. No l’oblidarem mai. Ens han agradat molt les seves classes i recordarem sobretot les caixes de la vida, ja que han fet que coneguem una mica més de cadascú. Tampoc oblidarem mai les colònies. Van ser molt divertides, sobretot quan esquià-vem. Després a la nit, anàvem a la “disco” de l’hotel i ens ho passàvem d’allò més bé. Han estat de les més divertides que recordem de l’escola.

També hi ha altres persones que han estat molt significatives per nosaltres. La Mariona, que ens escoltava amb molta paciència quan teníem un problema. La Lola, que ens curava les ferides que ens fèiem i ens donava el medicament quan estàvem malalts. La Belen, que sempre ens ha ajudat i ha tingut moments per nosaltres. I altres mestres que han compartit algun moment amb nosaltres durant aquests anys de “Laviniets”. No les obli


Revista Lavínia 2011 06 juny -. Núm. 29

Documents

Transcript of Revista Lavínia 2011 06 juny -. Núm. 29