Número 2primavera 2012

LLUM

PILAR BLASCOProtagonistes“Onze anys després”pàg. 4

Vida Política CONTINUEM AL RALENTÍpàg. 10

Fets i gent

GERARD BUSSOT“EL CORTIJO EL TORO”pàg. 8

Campió MX de Catalunya 2011

Gerard Congost“Amb només vuit anys, està considerat un dels pilots catalans més prometedors”pàg. 6

Què fem?

AGENDA DE CULTURA“CONCERTS I ESPECTACLES”pàg. 13

EXEMPL

AR GRATUÏT

“Lo que tu llamas sombra es la luz que no ves” Henry Barbusse

LLU

M V

ERD

A

3

Salv

ador

Sabate

r

SENSE VOSALTRES RES...

Encara amb el bon gust de boca de la passa-da edició i amb la il·lusió d’haver superat les nostres pròpies expectatives us presentem el segon número de Llum. Gràcies a tots i a totes per la vostra participació, per haver-nos acom-panyat a la presentació, per haver aconseguit que el primer número s’esgotés en només nou dies, gràcies per les vostres crítiques i els vostres ànims, gràcies per ajudar-nos a seguir creixent.El número de Primavera ve amb sorpreses i incorporem dues seccions noves: Què fem? On recollirem les principals activitats lúdiques i culturals del municipi i Fets i gent amb el privilegi de la col·laboració d’en Gerard Bussot, on coneixerem diferents personatges i llocs històrics del poble. Tanmateix en aquest número entrevistem a Pilar Blasco, ex-alcaldessa de Sta.Cristina i primera i única dona en arribar a ser-ho. És curiós que una societat on més de la meitat són dones, el poder gairebé sempre estigui en mans dels homes. Si mirem als nostres veïns, trobem situacions similars. Platja d’Aro només ha tingut una dona alcaldessa a la seva història, i Sant Feliu encara no n’ha tingut cap. És destacable la poca presència femenina al poder, i especialment a la política. Si ens preguntem per què, podem trobar una solució fàcil. No som “superwomans”, ni ho podem ser. Queda clar que si una dona ha de dedicar moltes hores a la família i a la casa no podrà dedicar-se a d’altres responsabilitats, com un càrrec de responsabilitat o la vida pública. La vida familiar i laboral queda molt lluny de poder-se conciliar.Cal que hi hagi un canvi de model a la socie-tat. Dones i homes som responsables de canvi-ar la situació. De vegades tinc la sensació que només les dones hem de lluitar per la igualtat, quan realment és una lluita que ens afecta a tots/es i on els homes són una peça indispen-sable per aconseguir-ho.Les dones ja tenim clar cap on volem anar, i vosaltres ens acompanyeu?

Marina Serrano Tesler

PILAR BLASCO Primera i única dona alcaldessa de Sta. Cristina i en presidir l'Associació Catalana de Municipis (ACM)

Salv

ador

Sabate

r

En aquesta ocasió parlem amb Pilar Blasco, persona que tots coneixereu per haver governat el municipi du-rant sis anys sota les sigles de CIU (1995-2001). A més el 1999 va ingressar com a primera dona presidenta a l'ACM. Des de que va deixar els càrrecs cap altre dona ha tornat a ostentar aquests llocs.

PROTAGONISTES 5

PILAR BLASCO Primera i única dona alcaldessa de Sta. Cristina i en presidir l'Associació Catalana de Municipis (ACM)

També va declarar en una entrevista que “ la veu del municipalisme és la veu del segle que ve”, ho segueix defensant?Sí, segueixo pensant que la política de proximitat presen-cial és molt important. Fins i tot per temes de corrupció, a primera línia es detecta molt més que en una altra administració que són més opaques. La política és massa important per deixar-la només a mans dels polítics, la ciutadania també s’ha d’implicar. La implicació sempre serà més directe des de primera línia, és a dir, des del municipi.

No podem acabar la entrevista sense preguntar-li per la seva vida política al municipi. A la seva segona le-gislatura, es van viure moments polítics molt atrafe-gats amb una oposició duríssima que va concloure amb la moció de censura presentada pel PSC i recolzada per ERC. Com recorda aquella època?Recordo molta, molta feina. La cosa que em queda és com podia assumir tot allò i tota la feina que hi havia per fer.

A què es va dedicar quan va plegar de la política? Al sortir de l’Ajuntament vaig muntar la Fundació Futura Local, una escola de regidors. La idea va sorgir perquè jo que vinc de la branca del dret administratiu, pensava el que ha de viure un càrrec electe que entra i ho descobreix tot de nou. O sigui perquè han de pagar els ciutadans el rodatge d’aquesta persona que fins que no passin uns anys no començarà a saber de què va.

Això no creu que és responsabilitat de la persona? Jo potser no entraria a política si no estic preparada... Sí però saps que passa, sempre estava ben vist per exem-ple que un funcionari es formés però no passa això amb els regidors. Ara les coses van més ràpides, has de ser capaç tu mateix de resoldre amb immediatesa.

Quins àmbits es treballen en aquesta Fundació? Un àmbit de formació de coneixement tècnics de l’àmbit local, una part de visió geopolítica del món i una última part de competència personals.

Ha passat per la seva escola algun regidor de l’actual Consistori? La veritat és que no.

Ja que vostè ha format part d’un partit amb represen-tació autonòmica i estatal, expliqui’m una mica com afecta la política de les autonomies a nivell local.A nivell local és més important les persones que les sigles. Dintre dels partits existeix allò que se’n diu “dictadura de partits”, a ells no els hi entusiasme els polítics massa ben preparats i amb criteris propis perquè no entren tant dintre de la relació d’influència. Això crec que canviarà en aquest segle XXI. Ara tenim una societat més formada i connectada que busca el seu protagonisme, la gent ha dit prou.

Última pregunta per acabar, tornaria a la política lo-cal? S’ho ha plantejat alguna vegada? No, no... definitivament no.

Marina Serrano Tesler

Tot i que les coses van canviant poc a poc, encara avui en dia no és el més habitual trobar dones en posicions de poder. En algun moment de la seva carrera ha notat diferències pel fet de ser dona? Diferències sí que he trobat, el codi de la nostra societat encara és masclista però a veure, si tu tens les idees clares i saps que les dones partim d’una manca de poder i agafes consciència d’això i vas amb la seguretat que podria anar un home, llavors alleugeres aquestes diferències.

Llavors podríem dir que tampoc es va trobar cap entre-banc... Estem amb el discurs de sempre, una dona ho ha de de-mostrar i treballar molt més, perquè parteixes d’un punt de partida on la balança està desequilibrada. De totes ma-neres t’estic parlant de fa vint anys, però trobo que encara avui no hi hagut un gran canvi.

Vostè va dir a una entrevista que la “societat municipal funcionaria molt millor si estigués compartida a parts iguals per homes i dones “, segueix pensant igual? Sí, en qualsevol lloc on hi hagi preses de decisions, crec que ha d’haver-hi una representació de tots els àmbits: joves, dones, homes.. estàvem acostumats a que totes les decisions les prenguessin homes entre quaranta i seix-anta anys, sempre era el mateix perfil. Per tant, seran més justes les decisions com més repartit estigui a tots els col·lectius que afectarà.

Què creu que falta per aconseguir un increment de les dones a la política? Se’ls hi demana massa sobreesforç ara a les dones. Encara no estem en una situació de total igualtat, han de lluitar pel lloc de feina, per guanyar-se la credibilitat, després a la casa encara existeix la mentalitat que la dona ho porta tot i l’home ajuda. Llavors a sobre demana-li que s’impliqui a la comunitat, a la política.

Creu que són efectives les polítiques de discriminació positiva?Sempre les he defensat, el dia que hi hagin per igual homes i dones vàlids, mediocres i/o dolents a la política, llavors haurem arribat a la igualtat.

Per la seva trajectòria laboral coneix molt bé les rea-litats dels municipis. És coneixedora de les virtuts i mancances del sistema municipal. Quin creu que ha de ser el paper dels municipis en el moment actual? Sempre he defensat el món local, perquè és la política de proximitat, de primera línia. Sóc molt admiradora de siste-mes com el finlandès, allà totes les competències les té el Municipi i l’Estat només es reserva la seguretat. Ser Alcalde és una administració sense taulell, vius tots els problemes, no té final, la gent et troba pel carrer, t’acaba implicant tota la vida personal i tot el teu temps. Això significa que ha de ser vocacional per dedicar-te a la política.

Fa uns anys vostè defensava que els municipis haurien de poder gestionar un percentatge més elevat de la seva despesa pública, això s’ha aconseguit?No que va, estem igual. Fa vint anys que estem lluitant per això però encara no ho hem aconseguit.

MOU-TE!Gerard Congost Actual Campió MX de Catalunya

Tot i la seva curta edat, només té vuit anys, Gerard Congost ja compta amb una bona trajectòria al món del motocròs. Està conside-rat un dels pilots catalans més prometedors. La passada temporada del 2011 va ser molt exitosa: primer classificat en el campionat MX de Catalunya (50cc), primer classificat en el MX de Girona, primer en el campionat social de Sant Celoni, tercer classificat en el campionat MX Superkids 2011 i va estar a punt d’acon-

seguir el triomf al Campionat MX Masterkids 2011. Aquest últim campionat va ser la enso-pegada més forta que de moment s’ha trobat en Gerard: “vaig acabar totes les classificatòries primer i durant l’última volta, quan ja m’havia escapat de tots, se’m va treure el seient i no vaig poder acabar”. “ Va ser un cop molt dur” afegeix el pare. Sobretot, ens expliquen perquè es tractava d’un Campionat on tenien presència els campions Nacionals a nivell europeu.

7

Tot i no poder acabar primer es va posar de mani-fest la qualitat com a pilot d’aquest jove cristinenc.Però, d’on li ve aquesta afició? La seva afició per les motos està clarament heretada del seu pare, Jaume Congost un gran aficionat de les motos que també ha estat pilot. “Quan va fer dos anys li vam fabricar la seva primera moto mini. Quan va complir els tres anys ja va tenir la primera KTM” comenta el pare. Els quatre anys va fer les prime-res curses, però fins als sis anys no es va poder federar, un any més tard ja s’havia convertit en l’actual Campió de MX Catalunya. Perquè tot i que pot semblar increïble la realitat és que en Gerard va aprendre primer anar en moto que en bici.

Per entendre el mèrit d’en Gerard hem de tenir clar en què consisteix l’esport. El motocròs és un esport que es desenvolupa en circuits sense pavimentar, amb salts grans, on diferents parti-cipants disputen una carrera amb l’objectiu de finalitzar amb una primera posició en arribar a la meta. A més, aquesta pràctica exigeix molta resistència i fortalesa física del pilot, és a dir, que cal una bona condició física així com també unes habilitats tècniques. Com es prepara per assolir aquests objectius? De moment, entrena amb la companyia del seu pare els caps de setmana amb la moto. Durant la setmana va a entrenar amb l’equip de futbol del cristinenc per mantenir-se en forma i quan pot també surten pare i fill en bici-cleta. Aquesta dedicació no seria possible si per en Gerard el món de la moto no fos la seva gran passió, el seu joc preferit. A més de les habilitats i condicions físiques del pilot, aquest esport també requereix una important inversió. Perquè ens fem una idea el pressupost aproximat necessari per a un any, seria de trenta mil euros (equipació, des-plaçaments, moto...). Tot i que en Gerard compta amb diferents patrocinadors encara no formava part de cap equip. Amb l’arribada del 2012 estrena nova categoria (65cc) i també nou equip, el team VDB que segur que és una gran ajuda per la seva expansió. La nova temporada es presenta plena de reptes amb tres Campionats per davant: el de Ca-talunya, el d’Espanya i el d’Europa. “El Campionat europeu és el prioritari” ens aclaren.

Sembla mentida que el nen que tenim davant sigui el mateix que després veiem a la foto. Les protecci-ons, el casc, la moto el converteixen en un pilot en miniatura. Li preguntem si creu que és perillós i si algun cop ha tingut por; sense dubtar respon que no, “anem protegits per tot el cos, he caigut moltes vegades, m’he trencat un cop el braç i m’he fet esquinços, però no tinc por. A mi m’agrada molt”.

Marina Serrano Tesler

“EL CORTIJO EL TORO” UN COMPLEX LÚDIC PER A SANTA CRISTINA, ALS ANYS SEIXANTA

Festa campera a la plaça de braus de El Cortijo el Toro de Santa Cristina d’Aro, amb les muntanyes de Plana Basarda al fons, a finals dels anys seixanta del segle XX. (Foto: Zerkowitz. Arxiu de l’autor).

per Gerard Bussot

FETS I GENT

A les darreries del anys seixanta del segle passat, Santa Cristina d’Aro es va convertir en un municipi turístic de pes, no tan sols per les seves urbanitzaci-ons de nova implantació al territori, amb la cons-trucció de nombrosos i distingits xalets (Golf Costa Brava, Rosamar, Bell-lloc, etc.), sinó també per l’establiment al municipi d’una de les primeres em-preses del sector lúdic de Barcelona que combinava el lleure, el turisme-espectacle, i l’esport. Així, on avui hi ha la zona esportiva municipal, amb els seus camps de futbol, poliesportiu, piscina i magatzems de la brigada municipal i de les colles de carnaval, el 1968 s’hi va aixecar el complex “El Cortijo el Toro”, amb una escola taurina, una sala d’espectacle per a flamenco, piscina, equitació, ten-

nis, frontó, restaurant, barbacoa a l’aire lliure, etc.A l’entorn, doncs, d’una petita plaça de braus, farci-da d’elements que provenien de la de Vic, enderroca-da aquell mateix any, es muntà una escola taurina dirigida per Pedro Basauri àlies “El Pedrucho” que, a tocs de veròniques, molinets, i vistosos “muletazos”, enlluernava els nombrosos turistes que arribaven en aquest complex. Després, i fermades les vaquilles, els anomenats guiris, passaven per l’escola d’equitació que dirigia Emili Gironès que, vestit a l’estil cordovès, rea-litzava un seguit de passos i moviments dels cavalls de l’hípica, a l’estil de l’escola de Jerez de la Frontera . La festa campera continuava al restaurant a l’aire lliu-re, al costat de la piscina, rostint a les seves barbacoes desenes de “cochinillos” i pollastres.

9

Accés al complex lúdic El Cortijo el Toro, amb la seva portalada típicament andalusa, a l’equerra, i l’edifici barbacoa-bar, a la dreta. (Foto: Zerkowitz. Arxiu de l’autor).

Capçalera d’una factura de l’empresa Cortijo el Toro, S.A., de Santa Cristina d’Aro de data 8 de maig de 1968, dirigida a l’ajuntament pel seu director-gerent Manuel Pereras. (Arxiu de l’autor).

Una becaina d’un parell o tres d’hores reposava els estrangers d’aquell intens recorregut. Ben entrada la nit, i a l’entorn d’unes taules presidides per la tradicional sangria, el públic gaudia d’un espectacle flamenc a l’interior de la sala de festes decorada com un pati andalús.

Aquest “parc de gresca” es va introduir fortament en la societat cristinenca de l’època: festes organitza-des pel quintos, els joves que anaven a fer el servei militar, concerts de música moderna, activitats lú-diques pels veïns, etc. El 1969, es va organitzar un acte a favor de les persones amb minusvalidesa de la província de Girona: presidí l’acte el seu governador civil, i comptà amb la presència de Mercè Carbó de

Figueres, la popular “mamá del millón” famosa per un programa de TVE.Entre d’altres artistes, actuà el nostre reconegut conciutadà, Xavier Sala Costa, Xevi, il·lusionista internacional, que feu les delícies dels assistents. De tot aquell complex, avui només en queda dem-peus com a testimoni de l’època, part de la plaça de braus reconvertida en magatzem de la brigada mu-nicipal. Tot té un inici i un final, però sortosament aquell espai ocupat per “El Cortijo el Toro” va servir perquè, als anys vuitanta, l’ajuntament adquirís la finca i la destinés a zona esportiva i de lleure muni-cipal. Avui, la població gaudeix d’un ampli espai per a realitzar les seves activitats culturals i esportives, en un immillorable indret.

CONSISTORI

“Continuem al ralentí”

L’últim ple de l’any i els primers de 2012, lluny d’arrancar amb força, han estat fluixos en continguts. Es destaca les actuacions de caràc-ter urbanístic per desencallar vells projectes residencials aturats per les exigències de l’ ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i la manca de con-sens entre promotors i Ajuntament. L’any 2011 es varen donar només dues llicències d’obres en un municipi de més de cinc mil habitants i onze urbanitzacions.

Tanmateix continua la inestabilitat al Consistori amb canvis de responsabilitats dins l’equip de Govern: L’Alcalde es fa càrrec d’Hisenda després de la renúncia del Sr. Mateo (PP), s’incorpora Xavier Figueres pel PSC en substitució del Sr. Bou i Salvador Ribot, Tinent d’Alcalde de CIU que va passar a l’oposició, renúncia ara a l’acta de regidor. Joan Marc Taboas, número sis a la llista electoral de CIU, serà amb tota probabilitat el substitut.

Marina Serrano Tesler

11

DEcisions plenàries

Desembre:

L’últim ple de l’any va permetre, amb el suport de tots els grups polítics, donar l’aprovació definitiva als plans parcials ur-banístics del sector SUD-10 “equipament Riera de Malvet” i del sector SUD-13 “Riera dels Molinets”.

ERC, reivindicant el dret a l’autodeter-minació, va presentar una moció d’impuls a l’associació d’ens locals pel dret a decidir que va comptar amb el recolzament con-dicionat de CIU i les abstencions de PSC i PP. Emprenedors (EMP) no va participar d’ aquesta votació al·legant que la seva con-dició de partit exclusivament municipal no el permet prendre decisions fora de l’àmbit local.

A la secció de precs i preguntes, EMP va oferir a govern i oposició el seu recol-zament per treballar al 2012 de forma conjunta en les següents direccions: L’ela-boració del pressupost 2012, la revisió del conveni laboral amb el funcio-nariat i la redacció del pla de desenvolupament eco-nòmic, urbanístic, industrial i de paisatge urbà de Santa Cristina. La proposta va ser ben rebuda per part de l’equip de Govern.

Febrer:

Una renúncia més, Sebastian Mateo, qui forma part de l’equip de Govern sota les sigles del PP, cedeix la regidoria d’Hisen-da a l’actual Alcalde argumentant falta de temps per poder-la gestionar. Llensa presenta el quart cartipàs municipal en nou mesos.

Per unanimitat s’aprova la taxa per a la prestació del servei de l’escola bressol que permetrà inscriure nadons de entre zero i un any en jornada completa.

En relació a l’actual fase d’estancament que pateix el sector Mas Tueda per l’afec-tació del pla especial de l’ACA. Emprene-dors va preguntar a l’equip de govern qui va donar l’ordre de encarregar un nou pro-jecte de pla especial per la riera del Vilar, quan ja existia un de presentat i per quin motiu i quines varen ser les especificacions concretes que es van donar als arquitectes redactors del segon pla especial per la de-limitació del nou traçat i que incrementava les despeses en tres-cents mil euros fins arribar als sis-cents mil euros. Les pre-guntes van generar un debat intens entre el Sr.Llensa i Julio Rico d’EMP que no va quedar aclarit.

Gener:

Al Ple del dia vint-i-sis de Gener, Xavier Figueres pren possessió del càrrec com a Regidor. S’incorpora a les files del PSC a la oposició en substitució del regidor socia-lista d’hisenda, Sr. Bou, que va renunciar a l’acte al ple de Novembre.

Emprenedors treu a debat l’afectació que pateixen els veïns de Romanyà com a conseqüència de la negligència de l’antic equip de Govern PSC-ERC que va permetre incloure el Pla Especial de Romanyà dins del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) sense presentar al·legacions i que afecta de forma molt negativa a gran part del veïnat. Tots els grups van decidir recolzar els veïns per mirar de solucionar aquesta afectació.

Març:

Al tancament de l’edició “Primavera 2012” no disposàvem de l’Acte del Secretari Inter-ventor referent al Ple ordinari del mes de Març i donat que és la base documental per la redacció d’ aquesta secció, infor-marem en la pròxima revista del mes de Juliol.

QU

È FEM?

En aquesta secció volem donar a conèixer les principals activitats lúdiques i culturals que ofereix el nostre muni-cipi: teatre, concerts, festes populars, exposicions... Tot hi té cabuda al nostre Què fem! Avui l’Eva Claret, Regidora de Cultura i en Kim Planella, director de teatre ens presenten el seu projecte.

L’Espai Ridaura, com a centre d’arts escèniques, neix amb la il·lusió, la col·laboració i el treball de molta gent. Neix amb la generositat de les persones, entitats, grups, comer-ços, associacions vinculades al món de la cultura, donant suport incondicional a aquesta iniciativa artística.Neix amb la voluntat de tenir una àgora de l’art al nostre municipi on cada sector del públic trobi quelcom del seu gust i on músics, artistes i actors hi tingui una oportunitat. Amb l’Espai Ridaura se’ns obre una porta per intentar consolidar Santa Cristina d’Aro com a centre neuràlgic cul-tural i artístic de la Costa Brava, amb una oferta cultural estable durant tot l’any.Un centre on hi tinguin cabuda totes les arts i on s’ofe-reixin tot un ventall d’ensenyaments artístics de qualitat. Aquest és un espai de tots i per a tots. Desitgem que aques-ta primera temporada agradi a tothom i que a avui sigui l’inici d’un projecte cultural a la Costa Brava que pugui créixer amb total llibertat en un moment que ens fa tanta falta.

Eva Claret

En un moment tant complicat per a la cultura com és aquest present incert; el nostre projecte “el centre d’arts escèniques de la Costa Brava” agafa una dimensió quasi èpica. La formació artística és bàsica per a tots els nos-tres joves; encerclats en un sistema educatiu pragmàtic i uniforme que busca formar alumnes eficaços i oblidant l’estímul dels seus talents. És per tant un privilegi pel municipi comptar amb una excel·lent dotació d’escoles musicals, teatre i demés vertents de l’art; totes articulades des de l’Espai Ridaura. Com a espectadors podrem fruir d’una programació variada i rica en tot tipus de matisos i disciplines teatrals. Ens atreviríem a assegurar que durant la temporada 2012 hi haurà un espectacle per a cada tipus de públic, des de el musical a la comèdia, passant per la dansa i la participació de figures tan populars com Toni Albà, Paco Mir, Xuriguera i Faxedas, etc. D’aquí el primer aplaudiment per a Santa Cristina i la seva gent, sense el seu suport res hagués estat possible. Us esperem; com a alumnes, com a públic... com a artistes.

Kim Planella

13

Live, 7 d’abril, 22h

Dos còmics en estat pur ens expliquen com ho veuen. Música, improvisació, intimitat, diàlegs punyents, poesia, ironia, passades de rosca... i un sopar improvisat. Un diver-timento en un format àgil i fresc. Dos pa-llassos moderns amb ganes de passar-ho bé i compartir bogeria.

Audiència real, 29 de maig, 22h

Imaginem un estat modern on el cap d’estat és un monarca que un dia ha de presidir un acte oficial, una AU-DIÈNCIA (IRREAL en el nostre cas), davant un públic integrat per tota la premsa nacional i internacional.

Baula, 21 d’abril, 21h

“Baula” mostra la vida d’un cabaret. Allà hi ha sis persones atrapades per unes ca-denes immaterials i un destí que poques vegades els somriu. Per sort, l’amor els farà viure tres realitats diferents i els permetrà sobreviure en un mateix món, aparentment alegre, però amb un fons obscur.

QUE ZOMBI LA nit d’aquell dia,28 d’abril, 17h

Teatre infantil / juvenil

El cor al teatre, 5 de maig, 21h

Un teatre, dues noies es presenten a un càsting per aconseguir el paper de les se-ves vides en un musical. Entre cançó i cançó, les seves vides s’aniran revelant. Il-lusions i decepcions, secrets i lluita.

PODEN CAURES ELS ANELLS PERÒ ELS DITS QUEDEN,2 dE JUNY, 21H

A través de la interacció d’un grup de persones, un seguit d’esdeveniments es precipiten.

la dama del ritz,30 de juny, 21h

Una veu, s’encén una espelma, una noia entre penombres es saluda, ens induirà a acompanyar-la en un viat-ge cap als anys 20...

CONCURS DE ROCK CATALÀ12 DE MAIG,

Amb l’actuació dels següents grups:- Please Wait- Funk you!- Desmanegats- Insanity- Broken dream- Rescat

La dona de negre,

La genial escriptora Sussan Hill, va idear aquest conte de misteri i l’adaptador i guionista de cinema Stephen Mallatratt en va fer una ver-sió magistral per a ser representada en escena.

19 de maig, 21hLes llums de la ciutat,

L’obra mestre de Charles Chaplin tal i com va ser estrenada.. Acompanyada amb músi-ca de piano en directe!

14 d’abril, 21h

CARTES AL DIRECTOR

ESCRIVIU-NOS: directora@revistallum.org

Uno no puede resignarse y no luchar por levan-tar un lugar lleno de posibilidades, cuyos ciuda-danos son en su inmensa mayoría gente afable y trabajadores que luchan a diario por superarse. Estoy segura que muchos desearían servir a esta comunidad pero les acosa el miedo a traspasar unas barreras que sólo existen en sus mentes. Deberíamos luchar por convertir a Sta.Cristina en un pueblo con solera y al mismo tiempo ori-ginal, con capacidad para sorprender. Un lugar donde se respire tranquilidad, al mismo tiempo que impere el trasiego de las iniciativas. Debe-mos ser los grandes supervivientes de la comar-ca colándonos en la vida cotidiana municipal. En estos momentos nadie está cómodo, nadie entiende nada, ni la situación ni las iniciativas que se promueven. Sólo reina el colapso. Unos a otros se transmiten la crisis, los conflictos. Debemos enamorarnos de nuestro pueblo, de lo que nos rodea, de la vida y exigirnos a nosotros mismos ser una de esas piezas quepuedan convertir a SANTA CRISTINA D’ARO en un pueblo con mayúsculas.

Malu Gil, Santa Cristina d’Aro

Des de que vaig arribar a Santa Cristina al 2002 una de les coses que més em va agradar era que arribaves a casa i podies aparcar sense fer tres o quatre voltes abans de trobar un lloc.Però al 2007 o 2008, no recordo amb exactitud ens instal·len una zona blava, sorpresa! Els primers mesos tot perfecte. Tothom ho respec-tava més o menys, però amb el temps ni els que la van muntar. Tot era per facilitar la rotació de cotxes en el centre i “no sé que més” perquè amb el que ha funcionat i funciona la rotació és sem-pre per als mateixos. Jo només sé que ho he patit en primera persona perquè en el mes de Gener he pagat una mul-ta de noranta euros de la zona blava amb data 04/12/2009. Però a casa no he rebut notifica-cions, ni per correu ordinari que seria el més normal, però ni això!I per més escalfamenta, passen dies i dies i els cotxes aparcats dels mateixos senyors a la zona blava i ningú els multa, perquè segons diuen “no funciona sempre”.Bueno espero que amb el temps i remenar durant uns quants dies el tema en persona es pugui donar una solució digne i igualitària per a tots els ciutadans de Sta. Cristina que tenim cotxe i paguem els nostres impostos per igual.Ja que si és en benefici del poble i se’n treu algu-na cosa bona, hi participi tot el poble per igual.

Isabel Carreras, Santa Cristina d’Aro

Para mi es triste saber de qué manera ha termi-nado “mi mercado de segunda mano”. Lo puse en marcha hace ocho años con mucha ilusión y empeño.Era mi gran familia cada primer domingo del mes. Allí he encontrado amigos/as como Anna que ha estado a mi lado en los últimos seis años. Hemos tenido días de risa, alegría, harmonía, dudas , lluvias y sí, algunos con problemas, pero juntas los hemos resuelto. Anna - muchas GRACIAS por todo. Quiero dar también las gracias a Ricard Herrero y todo su equipo del PSC y a la gente del Ayuntamiento - GRACIAS.A la Policía Local de Santa Cristina - GRACIAS. Ahora ya ha cambiado todo – desde el verano del 2011, ¡qué pena! El nuevo Alcalde Josep Llensa de la CIU nos quería cambiar de ubicación inmi-nente (en cuestión de dos semanas) – sin respetar ni a nosotras ni las ordenanzas Municipales y por eso decidimos cancelar temporalmente el mercado de segunda mano.

No hemos podido llegar a un entendimiento con el Ayuntamiento. Y ahora se vuelve a reanudar organizado por el mismo Ayuntamiento. Espero de todo corazón para el bien de todos los ven-dedores, compradores, vecinos y comerciantes del pueblo que siga siendo un éxito. Os echaré de menos, de verdad - vendré a saludaros y ya sabéis donde encontrarme si necesitáis algo.

GRACIAS

Cristina Peter, Santa Cristina d’Aro

CARTES AL DIRECTOR

15PUNTS DE VISTA

HEM D’ACTUAR

Dolors Rigau

Dolors RigauRecursos humans

Est

ela P

ast

or

La política del cafè per a tots que va regnar en-tre nosaltres durant tants anys, ja en fa uns quants que s’ha esvaït. El rastre que va deixar,

segueix castigant-nos; ara toca moure’ns amb cele-ritat, ser pro-actius i assolir un risc darrere altre per obrir-nos al canvi.

A part de ser àgils, hem d´ACTUAR individualment amb bona dosi de vitalitat, il·lusió, esperança i lluitar contra la tendència natural a la “acomodació”.Quan un problema ens embarga, i una petita nota insegura desequilibra l’harmonia del pensament, ens avoquem a la crisi; apareix la pèrdua de seguretat i autoestima. Ràpidament busquem el medi conve-nient per retornar a l’equilibri i alimentar-nos amb la sensació endeble de la tranquil·litat, la calma i la confiança.

Després de tota crisi, apareix el canvi, l´entorn es transforma i es perfila el futur.Cal sortir endavant de manera sòlida; si analitzem les causes objectivament, trobarem idees constructives per a reconduir la situació, prendre mesures, crear noves expectatives i alleugerir possibles ensopegades. Es bàsic ser-ne conscient, partint d´una bona autoco-neixença, autocontrol i automotivació.

El coneixement d´un mateix no és un projecte d´una sola vegada; és un hàbit diari d’avaluació de fortale-ses, debilitats i valors que permet concentrar-nos es-pecialment en el que som capaços de fer. En definiti-va, conèixer el nostre potencial. Evidentment, si volem progressar de manera sòlida, hem de començar per nosaltres mateixos, d´aquesta manera desenvolupa-rem una verdadera capacitat de creixement personal.

Quan som capaços de enfortir-nos a nosaltres matei-xos, podem convèncer i fer el mateix amb els altres: És possible crear un equip amb eines per assolir els rep-tes en qualsevol àmbit social.

Les persones ens desenvolupem a través de grups, amb idees comunes, on es distribueixen funcions i repartiments de tasques que tenen com a fita uns objectius concrets.

Un grup es pot considerar “equip” quan existeix la consciència d´anar dins el mateix vaixell.

El projecte comú, primer ha de tenir clar l´objectiu: assolible; els mitjans i tasques planificades entre els membres per facilitar la consecució, i d´altra banda el compliment amb dades d´execució marcades.

Diu Frank Outlaw:

Vigila els teus pensaments, es converteixen en paraules.Vigila les teves paraules, es converteixen en accions.Vigila les teves accions, es converteixen en hàbits.Vigila els teus hàbits, es converteixen en caràcter.Vigila el teu caràcter, es converteix en el teu destí.

Dues eines imprescindibles: Empatia i automoti-vació. Si aquests valors formen part inalterable d’ un mateix, ben segur que avancem amb pas ferm.Ara, que l’entorn és poc favorable, res millor que saber-nos transportar a la pell de l´altre, per en-tendre i orientar les accions; també ara, l’automo-tivació pren més força que mai. No ens podem permetre esperar dia a dia que el nostre petit príncep, amb la seva vareta màgica, ens recordi que la realitat és dels bons i atrevits; des del jo més profund, hem de despertar conven-çuts que la realitat és : Clar que sí!

Sant Elies, qui lligarà l’esquellí a la cua del gat?

En el Novembre del 2002, ho explicava a “La veu de l’Esplai” més o menys d’aquesta manera:

“Conchita Llac era actriu, directora i autora de teatre professional, vídua d’actor i autor, resident a St. Fe-liu de Guíxols durant els estius i, des de l’inici de la transició, tot l’any. Fa poc mesos va morir a Corbera de Llobregat. Que reposi en pau.La senyora Conchita persona de tarannà diligent i vinculada des de la seva joventut a activitats de caràcter popular amb finalitats culturals i recreatives, un bon dia (1976), va decidir organitzar un grup de teatre independent. Va convocar uns quants actors aficionats, coneguts de les comarques gironines, va explicar pacientment el seu projecte a diverses entitats financeres i polític-administratives i, en notificar-hi aquestes que les arques d’ajuda a Talia estaven oficialment buides, va recollir una bona part dels seus estalvis, que no eren pocs, i va afrontar, sola, l’aventura que significava “el carretera i manta”.Es tractava de presentar, com a rigorosa estrena, i en tota propietat, una genial comèdia picaresca, gruix-uda ,inèdita, fruit del seu fecund repertori que tenia endreçades esperant temps millors en tolerància...Per a nosaltres, simples aficionats de St. Feliu, Palafrugell, Santa Cristina, Lloret i Girona, tots contents i cofois, al marge de la duresa dels assaigs i les despeses personals acumulades, recuperables algun dia, fou un feliç esdeveniment i , alhora, una saludable i molt emotiva experiència. Tant que, durant dos anys, més, molt més d’un centenar de representacions, atapeïdes de públic, entre esplais, casals de jubilats, associacions protectores, germandats locals i teatres regentats per empresaris de bona part de les co-marques de Catalunya, es transformaren en revulsiu moral i econòmic i en la demostració vivificadora que acostuma a tributar l’altruisme històric d’un país com el nostre en èpoques de sequera vernacle com aquella imposada per decret.No es així, avui, quan ens referim als dispositius procedents dels pressupostos generosos i dignes desti-nats a recrear l’existència de la gent gran molt merescudament. Tot això cal tenir-ho a la ment perquè la gent gran i jove d’ahir segueix, també s’ho mereixia i organitzaven amb talent i coratge, malgrat els ajuts minvats que es reduïen a no res i a vegades amb molts entrebancs, i que al final d’aquella festa, d’aquelles cavalcades de Reis tan espectaculars, d’aquella excursió o d’aquell sopar dels “Quintos”, ningú no defugia el gest equitatiu “generosament”.Tant de bo que les deus que administren els nostres governants, avui dia, no quedin mai seques. No vull ni pensar-ho...”

Epíleg: Res de res; si no hi ha diner, tampoc hi ha Roser...! Sempre ha estat igual... doncs mireu: Ens hi estem apropant a corre-cuita, malgrat l’esclat rialler dels optimistes eixerits.. de llavors i alguns d’ara. Sí, ara no si val posar el cap sota l’ala i creure que això son bruixeries dels “sonats”. Esteu ben amagadets...? Doncs ben quietets.. l’esparver guaita des del cel...

És que el número 1 de la revista LLUM 2012, puf, m’ha fet despertar amb un gros ensurt... per diversos motius. Es tracta d’una inspiració reveladora?

Baldiri BilóCol·lecció d’Àngel Sala adaptat per la revista Llum.

ALTRES TEMPS...

...ALTRES PARLES

17

JACQUELINE BOUVIERNacida en Barcelona (1936), de madre francesa y padre catalán. Viuda de Michel Bouvier . Un hijo. Presidenta de Fórum de Santa Cristina d’Aro. Reside en Sta. Cristina desde 1995.

Nos reunimos con Jacqueline en su casa de la Urbani-zación Golf Costa Brava. Nos recibe con una sonrisa y nos invita a pasar. Desde el salón unos grandes ven-tanales nos muestran la belleza del campo. Situación privilegiada que nos hace pensar que este deporte es una de sus aficiones y así es: “a mi marido y a mí nos gustaba mucho el golf y pensamos que no sería mala idea trasladarnos aquí”.Su infancia transcurre en Barcelona y su juventud en Paris donde estudió história del arte. Posteriormente contrae matrimonio con Michel Bouvier, quien trabajó a ambos lados de la frontera. Sus vivencias, hacen de Jacqueline una persona abierta y cosmopolita. Finalmente en el año 1995 se retiran a vivir en Sta. Cristina, en la casa donde hoy nos recibe.

Explíqueme como conoció Santa Cristina y como consiguió integrarse tan rápidamente en su vida pública y cultural.Cuando mi marido se jubiló, después de unos años viviendo en Barcelona pensamos que estaría bien vivir aquí. La zona ya la conocíamos porque durante unos años tuvimos un apartamento en Sant Feliu de Guíxols. En cuanto a formar parte de la vida del pueblo, la verdad es que sí, me integré muy rápidamente sobre todo gracias a mi amigo Santi Coll ( ex Presidente de Fórum de Santa Cristina). Fue gracias a él que formé parte de Fórum, y a su vez esto hizo que pensaran en mí como Regidora de Cultura. Marina Serrano Tesler

Después gestioné el casal de la Gent Gran. Así que ser regidora y el espacio para gente mayor son los factores que me permitieron conocer e integrarme en el pueblo.

Desde el pasado diciembre de 2011 es la actual Presidenta de Fórum. Explíqueme un poco como ve su evolución.Fórum de Santa Cristina nació en el año 1996 con el objetivo de promover la música, especial-mente de cámara, en forma de temporada estable. Al principio empezamos haciendo cada uno lo que podía, contactábamos con juventudes musicales premiadas y que ya habían salido a la luz. Aho-ra que los conciertos son más reconocidos son los propios músicos que nos recomiendan otros músicos, pero normalmente nos gusta contratar a los primeros premios a nivel nacional y europeo. Actualmente también estamos notando los efectos de la crisis, necesitamos dinero para contratar buenos músicos, se les puede pagar menos pero hay que pagarles, ellos viven de esto.Soy la actual Presidenta. Santi Coll sigue con no-sotros en Fórum, aconsejándonos y buscándonos músicos.

Además de formar parte de Fórum, Jacqueline también es conocida por haber sido Regidora de Cultura. ¿Cómo recuerda esa etapa?Al principio no estaba muy convencida de hacer este trabajo. Finalmente me decidí a entrar enGobierno como persona independiente. Fueron sólo dos años y fue una experiencia muypositiva. Cuando entre, las restricciones ya se empezaban a notar, a pesar de eso impulsamosmuchos proyectos.

¿Qué proyectos recuerda con más ilusión de esta etapa?Nos dimos cuenta que el pueblo crecía rápida-mente y cada vez había más jóvenes y no tanjóvenes buscando actividades para ocupar su tiempo libre. Recuerdo que montamos un grupode teatro y unos cursos de literatura en la biblio-teca que funcionaron muy bien.

¿Cómo ve la situación cultural de Santa Cris-tina ahora?La verdad es que ahora estoy muy contenta, veo que el pueblo ha crecido mucho y que se realizan muchas actividades con éxito. Además me pare-ce una gran noticia la existencia de un Auditorio en el pueblo dónde se presenten obras de tea-tro. Santa Cristina, por su situación, podría ser absorbida por Sant Feliu o Platja d’Aro, pero en cambio no es así, ha sabido encontrar su propia personalidad.

Nos despedimos de Jacqueline por el momen-to. Volveremos a hablar con ella más adelante, para la nueva temporada de Fórum, que se iniciará en Junio.

AMB GUST A...

En la plaza Vella Pedra de Santa Cristina d’Aro, encontramos el “Celler d’en Quim”, bar regentado por Quim con el que he pasado unas horas divertidas preparando su famoso “ba-calao con sanfaina”. Quim ha sido muy generoso al desve-larnos el secreto de esta receta. Habitualmente, tenemos la costumbre de poner las berenjenas y el calabacín en crudo, sin rebozar. El los enharina y fríe obteniendo el resultado que hace tan sabroso este plato. Sencillo pero importante. Cada día podemos aprender algo nuevo.

Mis agradecimientos a Quim por su amabilidad al compartir esta receta con nosotros.

Felisa Molina

Bacalao con sanfaina

Ingredientes:

Cebolla a la julianaAjo laminadoPimiento verde y rojo.Tomate trituradoBerenjenaCalabacín

Modo de preparacion:

Rehogar la cebolla y el ajo. Añadir el pimiento rojo y verde. Cuando estén bien rehogados se pone el tomate.

Rebozar con harina la berenjena y el calabacín. Freírlos aparte.

Añadir todas las verduras a la cazuela y remover. A continuación rebozar con harina el bacalao y freír. Una vez frito, colocarlo en un bandeja y agregar la sanfaina .

Hornear durante 5 minutos a fuego lento.

Salpimentar al gusto.

Emplatar.

Est

ela P

ast

or

Edita: Emprenedors per Santa Cristina, NIF G-54101547Directora: Marina Serrano (directora@revistallum.org)Directora d’Art: Judit Abellí (art@revistallum.org)Cap de maquetació: Estela Pastor (grafica@revistallum.org)Cap de comunicació: Malu GilCol·laboradors: Felisa Molina, Gerard Bussot i Àngel Sala.Fotografia de portada: Salvador SabaterIl·lustracions: Laura BassóRedacció i Administració: Bell-Lloc 4, 17246 Sta. Cristina d’Aro (administracio@revistallum.org)Impressió: Balmes Print SA CIF A-61480059Data publicació: Abril 2012Propera publicació: Juliol 2012Dipòsit legal: B-2137-2012

UNA MICA DE CADASCÚ SIGNIFICA MOLTFes-te simpatitzant!

19

http://emprenedorspersantacristina.blogspot.com

www.facebook.com/Emprenedors-per-santa-cristina

info@emp.cat www.emp.cat

www.revistallum.org

Amb el suport de: EMPRENEDORS PER SANTA CRISTINA – Plataforma Ciutadana

Agraïments: Pilar Blasco, Gerard Congost, Jaume Congost, Dolors Rigau, Jacqueline Bouvier, Eva Claret, Kim Planella, Celler d’en Quim, Olaf Andresen, 2011maluproductions, Quiosc Can Pere, Quiosc Ca la Montse; i a tots els nostres lectors/es, i amics/gues.

Apples on a table, 1916, Henry Matisse