35 anysPasseig de Pere III, 52, 2n 2a Manresa

Tel. 93 873 64 54 . Fax 93 874 24 61-Mòbil 619 713 647assegurances@felipcorredoria.com-www.felipcorredoria.com

JA TÉ GARANTIDA LA SEVA RESPONSABILITAT COM A ADMINISTRADOR O ALT CÀRREC DIRECTIU?

PREUS MOLT ECONÒMICS!

Contacti amb nosaltres i el vindrem a veure per explicar-l'hi.

Inscrita en el Registre Administratiu Especial de Mediadors d'Assegurances. Corredors de reassegurances i els seus Alts Càrrecs, regulat segons art. 52 de la Llei 26/2006 amb el núm J69GC. Concertada Assegurança de Responsabilitat Civil i de Caució segons art. 27 de la Llei 26/2006. Disposem de Departament d'atenció al client, adreça: Passeig de Sant Joan, 33, baixos 08010 Barcelona, elcol-legi@elcol-legi.org, segons l'Ordre ECO 734/2004. Felip&Felip | Corredoria d'assegurances S.A. Societat vinculada a Crédito y Caución CSYR.

Revista

FUNDACIÓ J. V. FOIX/SALVADOR REDÓ

DISSABTE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2011

Entrevista Efim Zelmanov «Les matemàtiques són com el futbol, s’ha deprovar un teorema sense colpejar ningú» 10

REVISTA ÉS UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGIÓ7

ViatgesEl pla Delta. L’escut quedefensa el sòl del mar 15

DIRECTOR: MARC MARCÈ I CASAPONSA.EMPRESA EDITORA: EDICIONS INTERCOMARCALS SA.

Entrevista Javier Cercas«M’irrita molt que escontinuï recorrent a lesdues Espanyes» 6-7

ReportatgeLa falta de desig femeníL’etern mal de cap 9

El J.V. Foix de terra endinsLES ARRELS MANRESANES I SOLSONINES DEL POETA DE SARRIÀ

On va aprendre el pastisser Foix de Sarrià

Els orígens paterns

Per moldre la collita

On enterraven els avantpassats

El carrer manresà de la mare

n l’origen de la coneguda pas-tisseria Foix de Sarrià hi ha Man-resa; concretament, la desapa-reguda pastisseria Amat del car-

rer de Sant Miquel número !", que desprésva ser pastisseria Ribera i ara El Blat. Fou enaquest establiment on va fer l’aprenentatgei treballà durant divuit anys Josep Foix i Ri-bera, el pare del poeta J.V. Foix, entre els anys#$%$ i el #$$%. Josep Foix baixà de Torrentsde Lladurs, al Solsonès, als tretze anys ideixant enrere una família dedicada a l’ac-tivitat agrària de la qual ell no era l’hereu. Ca-lia, doncs, buscar-se la vida fora de casa.

A Manresa és on el Foix del Solsonès co-neix Paulina Mas i Rubinat. La família de Pau-lina Mas regentava una espardenyeria al nú-mero #& del carrer d’Urgell que era propie-tat de l’avi matern, Ramon Mas i Font, i erasituada davant la seu del CECB. La Paulinaera una de les cinc 'lles del matrimoniMas-Font, que tenia tres 'lls mascles més. LaManresa que trobà Josep Foix tenia uns!(.((( habitants, la majoria enquibits en laciutat vella, i a la qual feia nou anys que ha-via arribat el ferrocarril de la línia del Nordentre Barcelona i Saragossa.

Els pares de J.V. Foix marxen de Manresal’any #$$% cap a Sarrià, on obren la conegu-

da con'teria Foix de Sarrià. Joan Colominasescriu que Foix rebé una doble herència: «laracional del pare i el temperament senti-mental de la mare», i ho il·lustra amb la re-ferència poètica foixana «Si pogués acordarraó i follia...».

El mes d’octubre del #)$# apareixia edi-tat per Edicions %!/La Caixa en la col·leccióMOLC el llibre Diari !"!# de J.V. Foix, en laredacció de'nitiva d’uns textos que el poe-ta havia començat a escriure en la seva pri-mera joventut i que havia de prolongar al llargde la seva vida. Enguany, doncs, fa &( anysd’aquesta iniciativa editorial que havia de '-xar per sempre un títol important de la pro-ducció foixana i de la literatura catalana mo-derna. Aquesta efemèride ens ha servit d’ex-cusa per mostrar un Foix fortament lligat ales terres de la Catalunya central a travésd’uns textos recollits a Diari !"!# i també enaltres treballs tant o més emblemàtics de l’au-tor. Torrents de Lladurs, els territoris de la vallde Lord, Solsona, Cardona, Manresa o Mo-nistrol de Montserrat són algun punts de lageogra'a que Foix coneixia bé i dels qualsdeixa testimoni en algunes de les seves pe-ces literàries.

De la geogra'a del poeta del vell Sarrià,propietari de la famosa pastisseria, les crò-

E

El poeta de Sarrià dugué a la seva literatura els paisatges solsoninsi bagencs dels pares: un pastisser que va aprendre l’ofici a Manresai una espardenyera del carrer d’Urgell. Per Salvador Redó

MANRESA ILLADURS,L’ALTRA CASA DE J.V. FOIX

2DISSABTE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2011 | Regió7REVISTALA GEOGRAFIA FAMILIAR DE J.V. FOIX

J.V. Foix l’any 1920 i els germans Carolina, Josep i Isabel Foix. A les fotos petites, indret de l’antiga pastisseria Amat on Josep Foix va aprendre l’ofici i el casal matern del carrer d’Urgell

FUNDACIÓ J.V. FOIX/SALVADOR REDÓ

ARXIU/JAUME PONS

Foix descriu en els seus textos manresans l’ambient de les terrasses del passeig de Pere III; enla fotografia superior, la del cafè Alhambra. En aquests textos es revela com un enemic declarat deles corrides de toros i s’enfada quan veu que a la ciutat de les Bases de Manresa hi ha plaça de to-ros com la de la fotografia inferior, que rebia el nom de Catalonia Park i era a la cruïlla dels carrersdel Bruc i de Guimerà. Li resulten especialment molestes les corrides de la tardor del 1932, l’anyde l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. «El flamenquisme manresà d'avui és tan atrotinat com elsatuells d'alguns vetaires. Teníem, dies passats, el propòsit de remarcar la coincidència de l'aprova-ció de l'Estatut amb aquesta represa dels toros en una ciutat on tan poc escauen com Manresa».

ARXIU/JAUME PONS

3Regió7 | DISSABTE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2011LA GEOGRAFIA FAMILIAR DE J.V. FOIX REVISTA

niques emfasitzen aquest barri de Barcelo-na, que era poble independent quan hi vanéixer, i la població altempordanesa delPort de la Selva, on transcorregueren bonapart dels seus estiueigs a partir de la dèca-da dels quaranta; però ben poca cosa diuendel terrer de la seva família paterna: Torrentsde Lladurs i el mas de Sant Vicenç de Foix alSolsonès, i de la família materna: el barri vellde la ciutat de Manresa.

J.V. Foix mantingué prou la relació amb elsfamiliars manresans per conèixer una cer-ta idiosincràsia de la ciutat, que es re!ecteixen el text Toros a Cervera!, on s’esmenta unaManresa hedonista al voltant del Casino, elseu festeig amb les corrides i la terrassa delcafè La Gàbia, situat a començament del pas-seig de Pere III. Foix descriu en aquest textdues èpoques de la Manresa del primer terçdel segle XX. L’empeny a escriure el text unacorrida a Cervera i l’obertura de la sisenatemptativa de tenir plaça de toros a la capi-tal bagenca. El text va ser publicat al diari LaPublicitat el "# de novembre del $%&": «Su-posem que, tot i que –per amagar llur indi-ferència ciutadana– els tauròmacs manre-sans han redactat, segons diuen, els pro-grames de les corrides en català, el !amen-quisme manresà d’avui és tan atrotinat comels atuells d’alguns vetaires. Teníem, dies pas-sats, el propòsit de remarcar la coincidènciade l’aprovació de l’Estatut ($%&") amb aques-ta represa dels toros en una ciutat on tan pocescauen com Manresa. Em van dir, però, queel negoci aniria prou malament per a l’em-presari –amb l’acontentament de molts queho celebraran– i que, al capdavall, hauriende plegar toros, toreros i els capsigranys queels aproven ... No s’han de celebrar toros aCervera ni a Manresa. La gent de Figueres,d’Olot, de Vic, de Ripoll i de Cardona, hau-ran d’avesar-se a pensar en anys venidors queper la festa major no hi haurà corrida». L’a-versió de Foix pels toros li venia ja de jove.Dins el text esmentat, l’altre moment tem-poral fa referència a una de les dues placesaixecades el $%$' i $%$(: «Recordem, de moltjovenets [Foix és del $)%#], l’aspecte de la ve-tusta ciutat fabril una tarda de corrida: algunsnois de casa bona, inútils per a cap causa no-ble, cobrien la testa amb un cordovès i feienpràctiques d’inèpcia pel passeig de Pere IIItot intentant de cavalcar un cavall estantís alqual no revifaven ni els pirops que els genetsllançaven a quatre damisel·les prou frívolesper creure que un pinta de dos pams i una

La història de la pastisseria Foix deSarrià començà a la pastisseria Amat delcarrer de Sant Miquel de Manresa, on esformà el pare del poeta

La Catalunya interior va ser refugiespiritual per a J.V. Foix després del’ensulsiada de la guerra civil. Retornà ales arrels per afrontar el redreçament

Carmen Sobrevila i Masvidal fou la bibliotecàriaparticular de J. V. Foix entre el !"#$ i el !"%&. Diplomadaen Biblioteconomia i Documentació, va ser coordinadorade la xarxa de Biblioteques Populars de Barcelona. Elcontacte amb Foix li vingué de l’escriptora i tambébibliotecària Aurora Díaz-Plaja, germana de l’escriptorGuillem Díaz-Plaja, nascut a Manresa l’any !"'". Entre lesdues bibliotecàries també hi havia un connexiómanresana, ja que la mare de Sobrevila, Mercè Masvidal iColl, va néixer a Manresa el !"'(; va ser la primerabibliotecària de Cervera, nomenada el # de febrer del!"$). Els Masvidal-Coll van fer cap a Manresa des delbarri de Sarrià de Barcelona. Narcís Masvidal i Puigs’incorporà a l’equip docent de l’Escola d’Art i O*cis deManresa, que dirigia Ignasi Oms i Ponsa. Per les classes deMasvidal van passar, segons explica la seva néta, nomscom el periodista Josep Maria Planas, el pintor EstanislauVilajosana o el metge, sacerdot i ara beat Pere Tarrés. ATarrés, Masvidal li feia classes de repàs, i CarmenSobrevila explica que l’àvia hi afegia el berenar de pa ambxocolata. Sobrevila és coautora del llibre J.V. Foix. Cincrutes literàries juntament amb Manuel Carbonell.

Als !"-(' anys Josep Vicenç Foix emprèn unrecorregut vital per les terres del seu pare i dels seusavis. Els barrancs, els turons, els boscos de Foix i delsTorrents, que repetirà diverses vegades.

I el $%&% hi ha la desfeta, i surt a buscar la seva identitat ila del seu país a les seves arrels. Va néixer a Sarrià però espregunta d’on ve i és quan escriu El meu país és un roc.Hauria volgut dir molt fort que malgrat la desfeta ens ensortirem, i el país tirarà endavant. Ho deia convençut iesperançat: passarem estretors però el país aguantarà.

Juga amb l’ambivalència del país petit i del país gran.El seu país és petit i d’arrels petites. Si posem un Home

en majúscula i fem una projecció, és el País i la seva gent.Ell explica el seu país amb imatges curtes; és la Catalunyainterior, que és la més forta, la que aguanta; va del local: elsTorrents de Lladurs, al general: Catalunya.

D’on pren Foix la seva riquesa lingüística?És el vocabulari de la gent incorporat a la literatura de

creació i les lectures: els clàssics, la Bernat Metge; lacuriositat. Quan cercava una paraula en el diccionari podiaestar-se hores llegint les d’abans i després. És el vocabularidels o*cis, dels treballadors del tallers de Sarrià, delsmenestrals. Sarrià és la població de la plana barceloninamés catalanitzada. I també de les seves arrels manresanes.

Què era per a ell el Solsonès?El lloc dels seus avantpassats, una geogra*a on els seus

les van passar magres; una gent de terrossaires. El seu pareera un cabaler. El cabaler és, però, el que acaba sortint-se’n,sobretot en un moment en què la terra es devalua. Foix vatenir sempre present la seva geogra*a solsonina imanresana i es re!ecteix en la seva obra. S’adona que ésuna persona de terra endins. I el seu caràcter ho era:

d’entrada eixuts, però després hi pots comptar. Les inicialsJ.V. amb què signa són els dos esglaons necessaris perentrar al Foix.

Simpli*quem les persones i les coses: Foix de Sarrià ide Port de la Selva.

Hi ha un Foix de terra endins que coneix el Correbou deCardona. No ha fet grans viatges a l’estranger; però sí queha viatjar per conèixer el seu país. Foix no era cosmopolita.Era una persona tímida. La seva vida cosmopolita era anara l’Ateneu, al Palau de la Música, li agradava molt el jazz,però el Liceu no era per a ell.

Barreja d’austeritat i concepte d’ordre que conviuenamb el concepte de desordre que és el surrealisme.

Com a barreja, quedes molt distret. Encara que moltsurrealista no l’era, ell es considerava superrealista. Nos’abandona només al «és quan dormo que hi veig clar».Neix en el noucentisme, el traspassa, s’incorpora a lamodernitat; les avantguardes li van; és un investigador enla poesia i prova això i allò, i en canvi beu de la tradició.

I el Diari !"!#?I que són unes vivències passades al paper, situades en el

temps, però no és un diari. No era un home per escriure eldia a dia. Quan va a Torrents de Lladurs no hi va a descriureel paisatge, sinó per buscar elements, vitamines perreconstruir la pàtria. «Hi ha tant soroll aquí, que me’n vaigallà»; marxa per reescoltar el país. No li agradà el rumb queva prendre la política en la predemocràcia. Després d’unareunió, m’ho va explicar, ho recordo perfectament: «és queestic decebut, Carmen. ¿Com vols tirar el país endavant sidesprés de parlar del que s’havia de fer –era *nal de maig ode juny– m’han etzibat que hi tornaríem després devacances. Per un país no es fan mai vacances!».

R

R

R

P

P

R

P

R

P

P

R

P

R

P

SALVADOR REDÓ | CERVERA

!FOIX VA TENIR SEMPRE PRESENT LA SEVAASCENDÈNCIA SOLSONINA I MANRESANA"

Carmen Sobrevila MasvidalBIBLIOTECÀRIA PARTICULAR DE J.V. FOIX DURANT UN QUART DE SEGLE I AMB ORÍGENS MANRESANS

SALVADOR REDÓ

Carmen Sobrevila a l‘antiga fusteria paterna de Cervera

PASSA A LA PÀGINA 4

4DISSABTE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2011 | Regió7REVISTALA GEOGRAFIA FAMILIAR DE J.V. FOIX

Als !"-#$ anys Josep Vicenç Foix emprènun recorregut vital per les terres del seu parei dels seus avis, on tornarà en diverses oca-sions ja d’adult i com a creador reconegut:els barrancs, els turons, els boscos de Foixi dels Torrents. Unes terres que donenjust per viure i que fan emigrar el pare capa Manresa per aprendre l’o%ci de pastisser.Els seus masos no són pas grans, com pas-sa en les terres planes del Solsonès; s’as-semblen més aviat a unes masoveries i n’hiha de rònecs com la Codina, a poca dis-tància de Sant Vicenç de Foix, on la vida hiés absent fa alguna centúria. Els mateixosTorrents de Lladurs estan enrunats. ¿Són,doncs, uns viatges iniciàtics? Té necessitatd’amarar-se d’una terra que li és conegu-da per tradició familiar però no pas vital-ment? En el poema El meu país és un roc...dedicat «A l’estirp dels Foix, dels Tor-rents», l’escriptor diu: «No em cal cleda, niparanys, / ni freturo l’orriaire; / Sota arbratsde glaç i aire / Bec a la sal dels estanys. / Pel

solell i per l’obaga / So el darrer d’una nis-saga / Amb erols a tots els vents: / Tots hisón, sense misteri, / Sota creus en captiveri/ En un delta de torrents». I en el text Quanhe sabut que el meu oncle... del recull Dia-ri !"!#, Foix ens explica que: «Quan he sa-but que el meu oncle havia mort d’unaguitza de mula –li donava terrossos per far-ratge– he deixat l’Hostal i, pels passos deVall-llonga, he arribat al Priorat de Desvalls.He vorejat, tot fent marrada, els torrents deFoix i Lladurs per arribar al planell on unvol de corbs, senyorívols malgrat la lle-genda i planyívols de llur dissort, ha om-brejat, un moment, les pregoneses delserms que reivindiquen, monòtons, el meunom ... I m’ha rebut, en hoste, un pastor quegaudeix, als Torrents, del bene%ci d’aixo-plugar-se al casalot que ha estatjat elsmeus ... Tot això, ha dit, és d’un tal Foix, he-reu d’una nissaga morta i que ningú no sapon ronca. No li he dit que era jo, però li hedemanat que em deixés els més vells dels

seus vestits de pastor, els hi he canviat pelsmeus i, bastó en mà, recorro dia i nit,amb bous magres i cabres deslletades, elvell reialme del Cardener on, durant segles,els meus han plantat l’ullastre».

El terrer de Torrents era una denomi-nació recaptatòria que van administrar desde Sant Llorenç de Morunys, que hi posa-va o treia batlles, i més tard des de la Con-fraria dels Colls de la mateixa població, quefuncionà durant alguns segles com a veri-table poder econòmic de la vall de Lord iles terres properes, en competència ambels Cardona i la mitra solsonina. Els Foixapareixen com a titulars del mas Foix ja l’a-ny !&'$ i del capmàs Casa Juliana, que era

!TOT AIXÒ ÉS D’UN TAL FOIX,HEREU D’UNA NISSAGA MORTA IQUE NINGÚ NO SAP ON RONCA"

mantellina encrestada les elevava de rang, niels manats de garrofes que, lligats amb cin-ta o%cial, els mostraven des de la terrassa dela Gàbia els futurs socis del PUP». La Gàbiaera el nom popular del restaurant Alhambra,aixecat el !(") en el primer tram del passeigde Pere III; a tocar hi havia el Cafè Mundial,al Passeig números !)-!(.

Un dels parents manresans de J.V. Foix, ungermà de la mare, treballava a l’Anònima i lidedicà el text El meu oncle de Viladordis, delrecull titulat Tocant a mà, amb referènciesa la creu de la Culla: «Ets el fadrí que tancai tancarà més calaixos d’armaris, de conso-les i de rerataulells ... Ets, i no et posis caro-ta, el qui airejarà més golfes i sostresmortstristament fastuosos ... M’ho deia l’oncle deViladordis, tot provant d’ajustar una corret-ja nova amb lluors de marbre verd-espigatals cilindres que escalfen la dinamo deltransformador ... Vaig córrer allà on l’escas-sa riera dóna al riu; però l’aigua escumava es-pesses i brogidores lletjors. Vaig tornar a ciu-tat –m’empaitaven veus i sons admonitoris–pel camí de la Creu de la Culla».

La darrera geogra%a foixana serà Mo-nistrol de Montserrat, que el poeta deuria co-nèixer de pas cap al monestir. És el tex in-troductori del primer poema del recull Lesirreals omegues, escrit el setembre del !"*)en els primers temps de la guerra civil, de laqual denuncia, segons Carmen Sobrevila iManuel Carbonell, autors del recull J.V. Foix.Cinc rutes literàries: «el furor de la persecu-ció religiosa, versemblantment conseqüèn-cia d’haver abandonat la tradicional tole-rància pactista de Catalunya, situació di-buixada en el vers: El ritu vell mudeu pel tau-re ibèric». La referència monistrolenca és cu-riosa perquè se centra en la resclosa de la fà-brica de cal Manel, que atura les aigües i lescondueix cap a les turbines de la fàbrica tèx-til. Foix deuria conèixer l’indret perquè és sotade l’antic pont de ferro del Cremallera deMontserrat: «Per a ésser a temps a l’oferto-ri em vaig haver de tirar al riu, tocant a la pre-sa de Monistrol; però la plaça de davant eltemple era tan canviada, que vaig tenir elpressentiment de trobar-me en una ciutatfuncional escandinava...».

VE DE LA PÀGINA 3

Corrida de toros a Manresa l’any 1917

ARXIU JAUME PONS

J.V. Foix torna una vegada i una altra ales terres pairals de Torrents de Lladursa la recerca d’unes arrels queliteràriament identifica amb Catalunya

5Regió7 | DISSABTE, 19 DE NOVEMBRE DEL 2011LA GEOGRAFIA FAMILIAR DE J.V. FOIX REVISTA

a tocar Sant Julià dels Torrents, segons ex-plica l’historiador Jaume Adam en l’articleEl terme parroquial de Sant Julià dels Tor-rents al tombant del segle XVI. De fet, !llscabalers, això és no hereus, dels Foix vanocupar i treballar les terres de Casa Julia-na en el procés de recuperació de masos ei-xorcs que se simultanejà amb les campa-nyes de desforestació per a l’expansió deterres conreables, com precisa el mateixAdam.

Torrents de Lladurs és una geogra!a fe-réstega feta de turons grans, arrodonits, fol-rats d’una vegetació a voltes impenetrable;fa molt temps que el bosc no dóna vida i lagent l’ha deixat; també ha deixat la terra,n’ha marxat. L’escriptor Albert Manent, enuna entrevista a J. V. Foix publicada al nú-mero de Serra d’Or de setembre del "#$%,dedicat als &' anys del poeta, quali!ca Lla-durs com un poble «aspriu i de mal arri-bar»; tot i que probablement es deu refe-rir concretament a les terres dels Foix,que són una petitíssima part del terme mu-nicipal allargassat que ocupa bona part delSolsonès mitjà entre la plana i la serra d’O-dèn i el Port del Comte.

Els Torrents va ser la parròquia del rodalpagès fet de masos distants però no gaire.Un cop vist l’emplaçament, és com si s’ha-guessin posat d’acord a aixecar-hi l’esglé-sia perquè era a l’abast de tothom; el so deles campanes els arribava clar i amb un copd’ull hi feien control. Santandreu, Costa-

freda, Sant Vicenç de Foix, el Puit, la Ser-ra, Juliana, Puitdeponç, Olivella, la SaladaVella i Torrenteller, són masos que testi-monien majoritàriament el temps de lesrompudes dels segles dissetè i divuitè.Després, el cost del treball sobrepassà elsrendiments i a poc a poc es van despoblar.Part de la gent pagesa que abandonà la ter-ra, acostumada als espais oberts i al sol i laserena, s’enquibí en pisets de fàbrica i enels carrers llòbrecs de les grans ciutats in-dustrials. La visió del cel net i estrellat esconvertí en celobert, i el so de les cigales enolles de grills... i els desaparegué el color col-rat de la pell.

La casa i l’església de campanar potent,de torre, es van fer al cap d’una breu pe-nínsula (uvial de llits eixuts, uns torrents.Des del bosquet del Puit es té una vista ge-neral de l’indret que abasta !ns a la planade groc de cereal. El color de la geogra!adels Torrents és de verd fosc fet de pinedesen desordre creixent, d’alzinars, roures i boi-xos. L’argelaga i el romaní hi posen, entemps de (orida, colors grocs espessos laprimera i blavissos el segon. És un bosc olo-rós perquè té un sotabosc variat. A l’hivern,

el bosc del Solsonès fa olor d’aigua, d’hu-mitat; a l’estiu, en el cimal del dia, l’olor ésde reïna covada i de pinyes. Amb el fred, l’o-lor del bosc penetra els narius amb agulles!nes; amb l’escalfor, l’olor és embafadora.

Per fer cap a Torrents de Lladurs cal em-prendre el camí que surt al !nal de la rec-ta de l’hostal del Cap del Pla i que assenyalaVilanova. És un camí de bon fer, una partdel qual asfaltat. Sense deixar-lo, arribarema una placeta amb set alzines que fan unrodal. Hem de prendre el camí que marcael Puit. La pista es desmillora, però el re-corregut és breu. Deixem el cotxe a l’era delmas. Un camí en surt a la dreta i és el mi-llor trajecte per arribar !ns a la fondaladade Torrents; cal fer-lo a peu. Des del puntd’inici d’aquest camí, uns metres, en di-recció a ponent, a través d’un bosquetd’alzines i boixos, i arribem a un cap de turó,i sota nostre se’ns mostra tota la geogra!aque pivota a l’entorn del pujol de Sant Ju-lià dels Torrents, que resta empetitit per unavista que s’allunya enllà de les planes sol-sonines i ençà ressegueix els serrals arro-donits i folrats per l’esponja arbrada queaquí hi és generosa.

Sant Vicenç de Foix ocupa uns replans!nals que davallen !ns al curs encongit delriu Cardener. Des de l’obertura de la car-retera de la Llosa de Cavall s’hi arribaamb molta facilitat per una pista en bon es-tat a partir d’un rètol que assenyala: Rata-villa. Només arribar, a la dreta hi ha la me-

nuda esglesiola de Sant Vicenç, que és d’o-rigen romànic però molt modi!cada. Eltemplet ocupa un penyal breu de codinesinestables al qual s’arriba per uns quantsesglaons. Els seus murs han defallit algunscops i ara llueix la darrera reconstrucció,que sembla molt sòlida. El minúscul ce-mentiri, on els Foix, diuen, tenien dret d’en-terrament, és un espai herbat i arranjat.

El mas ja es veu que era modest, res aveure amb els grans masos solsonins. El pa-gès d’aquests rodals no disposava de lesrendes proporcionades per les grans ex-tensions de cereals; el seu fort era la fustaboscana. El mas té una data del segleXVIII en la seva clau de volta. Possiblementés una expressió de l’activitat humana ori-ginada amb les rompudes d’aquest perío-de històric que començà un centenard’any abans, en què el camp català guanyàterres de conreu al bosc. Sant Vicenç deFoix és lluny de la imatge idealitzada d’u-na gran possessió.

Sota les terres de Sant Vicenç de Foix hiha el molí de Foix, on arribem per una breupista que surt de la carretera de la Llosa delCavall, a mà dreta en direcció al pantà i queva paral·lela al curs del riu Cardener. El molíés una construcció ben feta; ara té una tur-bina que es mou amb l’aigua del canal quecomença uns metres més enllà a partir d’unsalt natural del riu. El paratge és bonic enconjunt. Aquí el Cardener és encara un riude muntanya i passa engorjat entre bos-

Part de la gent pagesa que abandonà laterra, acostumada als espais oberts i alsol i la serena, s'enquibí en pisets i enels carrers llòbrecs de les grans ciutats

SALVADOR REDÓ

Torrents de Lladurs és una geografiaferéstega feta de turons grans, arrodo-nits, folrats d'una vegetació a voltes im-penetrable; fa molt temps que el bosc nodóna vida i la gent l'ha deixat; també hadeixat la terra, n'ha marxat. Des del bos-quet alçat del Puit es té una vista generalde l'indret que abasta fins a la plana degroc de cereal. El color de la geografiadels Torrents és de verd fosc fet de pine-des que s’estenen en un desordre crei-xent i d'alzinars, roures i boixos

TORRENTS DELLADURS, SOLSONÈS PROFUND

A la fotografia superior, els pares de J.V. Foix, Paulina Mas i Josep Foix, possiblement feta al Solsonès, i la casa de Sant Vicenç de Foix. A laimatge inferior, la petita església del mas, ben restaurada i consolidada, i l’edifici del molí de Foix, que genera electricitat a partir de la turbina quehi ha instal·lada, moguda per les aigües del Cardener a través d’un canal que les capta en un salt natural proper

ELS PARES DE J.V. FOIX I EL PAISATGE FAMILIAR SOLSONÍ

SALVADOR REDÓ

SALVADOR REDÓ

FUNDACIÓ J.V. FOIX