r iT il ii TIAB/ JU 4.J* V *Wv

maig 198Ä DEIÀ— nU8

^-•—»o.oÜ3• •

CD

D.L.- PM-415-1979 R.M,- 9^5-^16

s 'encruia-2.

refranys mallorquins- Deixes un ferrer per un ferrerò,tudes es ferro i perds es carbó. |

- Donant gràcies per agravis,negocien els homes savis.

- Es sebre no ocupa lloci es no sebre embarassa.Tant se perd es qui sap massa,com es qui sap massa poc.

- Estam fotutssi ses someres no fan rucs;i si els rucs no fan someres,estam fotuts de totes maneres. ;

- Mestre, si sou sabateranau-vos ne a fer s.abates,i no aneu a encalcar ratesquan un altre ja les té.

- No hi ha veinât mes dolentque terra a ran de torrent,monja a dins es convent,ò fadrina que no se casa.

- No s'ha ennigulat mai,que després no s'hagui aclarit,

-Per un clau, es perd una ferra-dura;per una ferradura, un cavall;per un cavall, un cavaller.

- Porqueret de sa pellissa,el temps que seràs porquer,no guanyaràs cap doblerni seràs a temps a missa.

- Predica, fraret, predica,que el predicar es per demés,sa virtut que mes domina,son lliures, sous i diners.

- Si t'en vas a festejar,no t'en menis companyia,que encara que germà sia,sa carn de s'olia et prendrà.

- Si vivim, cose-s veuremi a un punt arribaremelevat, com ses Cabrelles,i sòls no coneixeremels mascles amb ses famelles.

- Si vols sebre quant seràes ple, i no t'erraràs,quan es sol pondre veuràs,que sa lluna sortirà.- Qui te" molt guapa sa dona,l'ha de guardar o s'exposa.

ï'ES TEMPS

Oló

i2

3

4

5

6

7

8

9

10

H

12

13

M

li

16

n18

19

20

21

22

23

24

25

20

27

28

29

30T

PttCIPI.TACION

mm

-

TP_

«•».-

—-«--•IPO'*SI

—••--_

—-— .-Ä

. --T»

MHtOROS'OBSeRVADOS

m

•

, 1 ,

•m*

ft

••£

VIENTODOMI-NANTÍ

04

oHûNú

Precipitación total del mes

Nombre de la Eu0cDC;

ónn

Provincia

PkolcûveAWts

uwl

frvadot ._».

IwJ^au

BujosadHúmero

> - 1Año

14*4

A.AlV >it*A

Suma

O'O

Suma

<I7I

PRfCIPIMAXIMA E

Suma

o'oly*

0NUMERO DE DI

LluviaNieveGranizoTormentaNieblaRocíoEscarcha • ,Nieve cu brío suelo

7 7AS DE:

•JL*&T=U. _ _ _

*\'.DÍA!<

>

>

>

>

5 P R E

0.1 (0.11,0

10,0

30,0

TACIONN UN OÍA

CIPITACION

P-) &_JL

Q2fmm. dloJS

Viento dominante

mm

El loi lilili limi

-K£

Unsol^Lfi-^E

Mallorca*

En il du di• íl Illlil

_MO-

fCONSELLINSULARDE MALLORCA

s'encruiQ-3

- Aquest any, les celebracions llitùrgiques de laSetmana Santa a Deià, varen tenir lloc com sem-pre, emperò amb petites matitzacions que les va-ren fer diferentes a les d'altres anys.

\ l'hora de la tradicional processó del DijousSant, es nombra l'ordre de partida dels compo-nents.S'anuncià el pas de la Sang i els seus penitentsamb les caperutxes, no en comparegué cap; s'anuneia el pas de la Mare de Deu Dolorosa i les se-ves caperutxes, j tampoc n'hi havia cap ni una! .

A derrera aquestos, hi aniran les Autoritats...Però vet ací que no n'hi havia anat cap tampoc.T a l'Església poqueta gent.

Així i tot, sensa caperutxes ni Autoritats, laprocessó es va fer, emperò aquesta nit, els focs

tan macos que s'encenen a Son Ripoll i a Ca'n Fossiaany, no lluiren perells.

Arribam al Divendres Sant, la processo sortí amb normalitat, amb les sevescorresponents caperutxes i tot .anà bé. Això sí, quant anunciaren el tornde les Autoritats, va ésser "A derrera, hi aniran les Autoritats, si n'hiVi a n11 CL • • • « .

D'aquí es desprèn que si es vol mantenir aquesta tradició amb serietat, almenys amb atenció a la gent que ho té per una cosa seriosa, s'han de arre-glar aquestes deficiències d'organització.

- El passat diumenge dia 6 de Maig, una trentena de membres de l'Associa-ció de Pensionistes i de la Tercera Edat del nostre Poble, partiren enviatge organitzat de cap a Andalucía i a Cauta.

Tornen el dimercres dia 16.

Els hi desitjam que tornin tots bons i sans, i que al llarg del viatgeho passin lo millor possible.

El més que ve, mirarem de parlar amb alguns d'ells, a fi de que enscontin coses d'aquesta sortida.

- Dissabte dia 12 de maig, al Monestir de Lluc reberen el Sacrament de laConfirmació una dotzena d'al.lots i al·lotes del nostre Poble.

Ja que feia molts d'anys que aquesta ceremonia no es realitzava per aquíentre els confirmats n'hi havia un aplec que eren ja ben grandets, tenienla majoria d'edat, i un poc gastada ja, a dins la butxaca.

- L'assumpte de la cesio i cadena del Camí de Ca'n Boqueta, porta polèmicadurant tot el mes. Hi ha opinions per a tots els gusts, emperò la majoriade gent es contrària (sembla esseri a les dues coses. De fet, d'ençà queestà a informació pública, s'han presentat unes cuantes alegacions.

La solució, al ple municipal del pròxim 7 de Juny. Ara veurem,

- A finals d'aquest mes passat, morí a Sóller la mare de na MargalidaDarder, la nostra Regidora-Delegada de Cultura. Al cel sia.Les.nostres condolències a tots els familiars.

s' e n c r u J Q ' A

iue*teç OwV» u*i teereono-ige,n j—SEBASTIÀ SERRA BUSQUETSSecretari general del Partit Socialista de Mallorca,(P.S.M.) Diputat al Parlament Balear i catedràticd'història i professor a 1 'Universitat de Palma.

~~z^'='-*—^-^—_—._ L'hem entrevistat, perquè ens conti lo que té que direl seu Crup Parlamentari i el seu partit sobre unasèrie de temes polítics d'actualitat.

S'- Quina fou la contribució del PSM S'- Es pot afirmar que ens trobam asobre el Parc de la Serra de Tramun-tana?SS- Noltros, impulsarem i prenguérempart a diversos col·loquis. Recordemperò que fou una campanya desas--trosa, sense coordinació i el grupque sens dubte va fer aigua, fouIcona.

T avui, com està aquest pro jec«»Si-te?SS- Veig que ha mane ster una campa-nya prèvia, a on hi tenguin cabudatots els grups polítics, entidatscom el GOB., Icona i també les enti-dats dels pobles que s'hi troben in-closos .Ara, estam esperant el projecte dela Conselleria, que desde fa un anyaproximadament, el tenen encarregat.

Sf — Tot això està molt bé, voldriasaber que hi guanya el. propietari dela possesió, el que té l'olivaret..T?s a dir, com està l'assumpte dels"duros"?SS- Actualment ja existeixen unesajudes, concretament aquest any pa-ssat el Govern Central (de Madrid)destinà ¿43 milions de pessetes i laconvocatòria fou feta per el Governde la Comunitat.

5 '- "Ss la primera noticia que teng..SS- Certament que- aquesta convocatò-ria no fou molt divulgada. NToltrosa n'el proper plenari, que serà el6 de Juny, manifestarem que aquestaqüestió no ha estat lo suficienmentconeguda.

S '- Si aquests doblers arribaren,qui foren els aprofitats? &(!)&SS- Aquests doblers.es repartirenals parents i amics del nostre esti-mat Govern \utonom.

devant una corrupció?SS- SÍ, sens dubte. No a nivell deGovern, emperò si a dins 1.'Adminis-tració. PUC donar detalls.

S_^- Ens pots anomenar qualque cas?S_S_- Cal afegir primer, que el nostriGovern no ha volgut fer una llei d-incompatibilitats, diuen que aixòno es urgent, que ja ho veurem mésendavant etc...Regina Gelabert, cunyada del sr.Soler. Ocupava el càrrec de coordi-nadora de Laboratoris. (\o tenia eliestudis per esser.ho).Sr. Gabriel Canyelles. President de]G.A. Te un càrrec dins ''SalineraEspañola".Sr. oliver Capó. Conseller du Sani-tat, metge, opera i té consultoriprivat.Sr. Soler. Conseller i empresari,^a uns dies a Alacant foren analit-zades unes partides de " sobrassada'^Aquesta tenia un 8Oy¿ de grassa, lafirma de la mateixa era "Soler".(No existeix una normativa que re-guli el porcentatge de grassa de lasobrassada).

S'- Quines son les prioritats ac-tuals del PSM.?S^ -Son diverses, d'entre elles vuldestacar el sanet jament, les unitat.«sanitàries locals i un sistema defems controlats..

S '- No correm el perill de trobar,mos també ací, amb enxufats, xupa-dors i arni guet s... ?SS- ^s posible, per això crec que e:necessari que la gent estigui infor-mada, que els pobles sa n'adônin queara hi ha uns doblers per aquestscasos. Per part nostra escoltaremtotes les noticies i sugerencies qu«

ens arribin.En quant a lo dels fems controlats,per exemple, creim que es necessariun compromis de tots els ^rups.

S'encruia es depedí d'en Sebastià.Gràcies per la conversa, i per de-dicar.mos aquesta hora llarga Sebastia, fins prest.

&(l)& NOTA. Si voleu co.na.ixer lallista dels afortunats que reberenels ¿O milions lletgiu "Baleares"divendres 11 de *'aig del 84.

f :

Tdea que proposa S'ENCRUTA perretirar els cotxes vells»

T>er si acàs no es fa per un pro-blema de doblers, aquest sistemaes mes barat.

_SUMA5T_

Revista ? 'E ÇmJT \n° /48 - -neià

Direcció ï Lluc Oliver

Col.labpradors;Jaume AlbertiMiquel A. CollOabriel PayerasOuillemette RossellóBartomeu TCotger.Toan RotgerJaume Salas\ntoni vives

Portada; Joan Pibas

Tmprimeix; Apóstol y CivilizadorPetra.-

s'encruia-5

Entre amares y quereres...

Si entre amares y quereresse llega a la confusion,pocas veces la razónfavorece a las mujeres.

Si son prodigas al dary parcas en el pedir,que al final deban sufrirserà cosa de esperar.

Ellos tienen aficciönmas que al amar al querer,más a pedir que a ofrecer-y a no perderse ocasión-.

Pufes que no hay que confundiral querer con el amarque si amar es entregarel querer es exigir.

Podrá presumir de "amores"el que recibe y no ofrecepero en "AMOR" aconteceque no cuentan los favores.

El Amor, si es verdadero,se dà, y dándole mas crece.Darlo a quien no lo merecefeste, si, es AMOR sincero.

s'è ne r u í a - b

entrevista amb:TJaisà nostre, autor teatral de gran

hem volgut entrevistar.1 o aquest mesla lliteratura, a dins el que es mou.

S'- Joan, ¿Ouè es el teatre?

que sempre faré curt, em-cap dubta que el teatre es, un món molt ample, ple d'de vida, de poesía. Podrí,el teatre es comunicació.

un home de teatre, i undecideixes a escriure una"L'ESPECTACLE", amb laquaiPremi Sant Jordi....

JOAN MAS BAUÇAprestigi, persona coneguda per tot;nerquè ens parli de tot aquest món (\ixò es lo que ens ha dit:

JM,- Pensoperò sensatot un mónexpressió,em dir que

S '- Tu etsbon dia etnovel.la,guanyes el

JM.- Realment, això fou un cop desort. Jb no he escrit mai novel.la,iIL* Espectacle fou un voler provar nouscamins, un voler assaborir un nouplat.

S'- Penso que les teves obres, i L'Espectacle no es una excepció, es veuen influenciades per unes rel.lacionsi vivències un tant personals.

JM.- No, no es cert. Jo sóc un homede poques rel.lacions i les meves VJLvencies son importantíssimos. No negque les meves obres entrellegeixenuna certa influència i potser un ha-ver aprofitat algunes anècdotes. Arabé, no faig retrats de ningú, comtampoc pretenc fer història.

S'- Joan, sexe i humor' .....

JV.- Home, a dins el món del teatresempre s'hi troba la problemàtica sexual, com a per tot. Humor, aquestes sempre la sorpresa, es la clau.

^ *- Algunes de les teves obres han ejstat i segueixen estant en primera linia. Creus que es poden considerarhistòriques?

JM.- Mira, d'una obra no es pot par-lar seriosament fins que no ha com-plert vint-i-cinc anys d'escenari.

S*- Tens un grapat d'obres publicadesemperò, Quines són les que mes esti-mes0

JM. - TTn senyor damunt un ruc; Ca nostra: Molta feina i pocs doblers; Ca~vailet quan eres jove; Tocats deaboll;vo son rialles.

s'-''\o so'i rialles", es desconeguda.

JM.- Aquesta es la darrera obra, no

es troba encara publicada, emperò ]tene llesta i prest començarem a piparar.la.

'- Quins son els enemics del teatre

JM.- Cinema sonor, calefacció,el cexet, la caseta de camp,1'atracamentdificultat per aparcar (sobretot alsortir de les funcions),televisió,vídeo, falta d'apetència cultural isa llei d'es mínim esforç.

S'- Qualque vegada, els crítics t'han posat"blau".

JM.- Voldria fer unes diferènciesentre Catalunya i Mallorca. Al Principat sempre he tengut bones críti-ques. A Mallorca, la majoria de crítiques venen d'autors frustrats. Elproblema es que dejectant a n'elsaltres s'anelteixen lloant la sevapròpia obra.

S '- Llorenç Capellà: autor teatralescriptor.

JM.- Sóc molt subjectiu, però tampócrec que existeixi l'objectivitat.M'agrada més en Llorenç periodista,les entrevistes que va publicar fauns anys sobre els nostres políticsen son un bon exemple. Com a autorteatral, crec que en la seva darrerobra "Bolles de colors" ha fet unacosa diferent, es una obra estimabli pot ésser un camí. Un bon personage d'aquest-a obra es el de la mare.

S -Sents predilecció per qualque actor o actriu?

JM.- A més dels germans Valls i enVesc Forteza, vallorca ha donat duedotzenes d'actors comparables als mHors d'espanya. Tiero la nostra demgrafia ha estat,una barrera.'- Quants d'anys de teatre?

JM.- Això de fer teatre a un país pitit es heroic. Porto vint-i-dos any"fent-ne i continuaré. Crec que sitene mèrits, aquestos son; la continuitat i la constància.

\quí s 'acabà 1 'entrevista, i no ensqueda mes que desitjar a Joan, sortmolt d'èxit i fins a sempre.

s 'encru ÍQ-7

En defensa de l'Escola Mallorquina,150 mestres a LLUC

Dissabte i diumenge, ^ ± 6 de Maitf, es doblaren les previsions d'assis-tència a la Primera Trobada d'Escoles vallorquines a T,lue. Mes de 15°mestres participaren en les activitats que organitzaven i exposaven les9 escoles que actualment a Mallorca ja fan ensenyament en Català. ElsCol.legis Públics de Campos, Deià, Montuiri, Rafal Vell, Lloret i"GabrielAlzamora" de Palma; i els privats: "Teix", "Mata de Jonc" i "Escolania deLluc"; reberen l'ajuda de la C.E.N.C. f Coordinadora per a l'Ensenyament iNormalització del Català).

TOTES LES ASSIGNATURES EN CATALA.-La trobada consistí: en quatre de-

bats sobre normalització lingüística,en unes experiències dels treballsde les escoles esmentades, i en unsesbarjos paral·lels. Totes les acti-vitats es feren a dependències delMonestir de Lluc i duraren tot el d¿ssabte i el matí de la jornada deldiumenge.

Informant de tots els debats, podemdir que el primer fou el mes llarg,tal volta per a la incidència direc-ta en la problemàtica. Normalitzarl'us de la llengua catalana a l'escjïla mallorquina passà per insistirque són absolutament insuficientesles tres horetes obligatòries sema-nais de 1'assignatura de català, ique era neccesaria ampliar el seu ej¡tudi, progressivament, a totes lesàrees de l'E.G.B., podent servir lesCiències com a primera àrea a enves-tir.

També els mestres presents, remarcaren l'absoluta necessitat d'aceptarles normes lèxiques, ortogràfiques i'morfo-sintàctiques vigents en matèriade Llengua Catalana, i que s'hauriad'iniciar l'ensenyament a partir deles varietats orals dialectals de 1'entorn més pròxim a l'escola. La ma-joria trobà neccesari que la llenguaestàndard catalana, tant a nivell o-ral com escrit, fos una eina de constant perfeccionament.

-o-MATERTAL D'ELABORACIÓ PRÒPIA. -

Del segon tema; el de la introdu-cció del castellà a les Escoles Ma-llorquines, es digué i remarcà que lallengua nostra era la Catalana i queper aquí s'ha de començar. Que lacastellana s'ha d'introduir quan perme*i un bon treball amb les dues, i

sorgiren distints punts de vista decom i a quin curs s'havia d'iniciarel castellà.

Totes les Escoles Mallorquines mo£traren el material propi elaboratper elles i coincidiren en la nece-ssitat i conveniència de fer-lo a lamateixa escola; per distintes raons:Perquè mancaven llibres de texte im-presos en català adequats a Mallorca,Perquè donaven possibilitats de que1 'infant i el mestre partissin de lesseves pròpies experiències i creassin,Cerqué permetia globalitzar nivellsi àrees. T perquè permetien comuni-car-se amb fora de 1 'escola. T tot apesar de 1'inconvenient del tempsque comportava que una escola s'hagid'elaborar els seus propis llibres imaterials, i sense oblidar d'emprar-ne d'altres fets.

L'Exposició fou prou quantiosa peradonarse compte de les ganes de tre-ballar una escola en la nostra llen-gua. T paral·lelament es projectarensimultàniament variades pel·lículesi diapositives d'experiències de lesescoles participants.

-o-

DES DE DALT NO ES FACILITA LA NORMA-LITZACIÓ. -

El darrer tema encetat i discutitfou de com fer per a passar d'unaescola castellana ffeta tot en cas-tellà) a una escola mallorquina.

Es remarcaren aquí les dificultatsi retrassos que han tengut moltes escoles en rebre el "vist i plau" dela Comissió Mixta (Comunitat \utono-ma-Ministeri d'Educació) i que laConselleria d'Educació i nultura notjudava gens a agilitzar les peti-cions de reconversió. S'apuntà repe-

s'encruÍQ-8tides vegades que les condicions materials de les escoles no eren lesmés òptimes i que els Concursos deTrasllats i Oposicions havien depreveure que el professorat estiguéspreparat per a una escola mallorqui-na. (Que no passas com a l'escola deBanyalbufar, que desprès de ser de-clarada per a 1'ensenyament en cata-là i hi funcionas, tornas treballarexclussivament en castellà, per uncanvi de mestre fet sense previsions

per l ' A.dministraciói .

. La Trobada acabà amb la lectura ivotació de les Conclusions, acor-dant-se enviar-les a una amplíssimallista d'entitats i persones, sentelles l'inici d'un Projecte d'Fsco-la Mallorquina iniciat a aquestatrobada.

. . . Jaume Alberti ...

DE LA REDACCIÓ

^n aquest darrer mes, han estat varies les persones que ens han comen-tat opinions a sobre el posar ò noposar pàgines de fotografies a S'EN-CRUTA.

N'hi ha que diuen que aquest llocpodria estar ocupat per alguna altracosa mes interessant, i que les fotografies sembla que son una manera d""omplir lloc perquè no hi ha mes idees.V 'hi ha d'altres que diuen que elshi agrada més la revista amb les fo-tografies .

Bé, a les primeres, els hi volem dirque si hi posam reportatges fotogrà-fics es per donar de tant en quantuna varietat als nostres lectors, adespetx a vegades d'alguna altra cosapotser mes interessant, no es senzi- .llament per omplir lloc, perquè idees6 imaginació no ens en falta.

A. les segones, els hi voldríem dirque noltros també voldríem que hi ha-gués fotos i més coses cada mes, quela revista fos mes llarga, emperò po-sar cada fotografia val massa doblersi hem vist que no podem arribar tantlluny, ja ho vorem mes endevant sil'economia de la nostra revista mi-llora. .

A rel de la polèmica sorgidaenvers de les subvencionsque otorga el Govern Autònoma les publicacions de la Pr emsa Forana, hem rebut un es-

crit de la Secretaria General de lafederació Socialista Balear - PSOE,exposant-nos «Is punts de vista d'aquest partit sobre el particular,^ent-ne un extracte, es lo següent:

Per els socialistes, l'informació hade ésser lliure i plural, i els Poders Públics han de fer l'aportacióneccesària per garantitzar-ho.

^erò aquesta aportació s'ha de feramb transparència, ha de ésser igua-litària, i s'ha de poder controlarels qui exerceixen el Poder perquèno caiguin en la temptació de convertir l'ajuda amb un instrument de cojacció de la llibertat.

Creuen que el Govern Autònom no haténgut una actuació correcta amb eltema i té que haver hi un controlparlamentari.

neixen clar que no estan en contrade les subvencions a la Premsa Fora-na, sinó que la seva crítica va diri,gida al Govern per la manera com lesha concedides i volen saber si lesintenten convertir amb instrument demanipulació ò censura.Son partidaris de que hi hagi una regularització ò sistematització deles ajudes a la Premsa Forana, fatemps que ho exigeixen al O.I.M. iaquesta segueix essent la seva postura.

Gràcies amics, i informat queda,

s'encruÍQ-9

- Que 1 'has sentida a dir a sa darrerã?

- Quina serà aquesta?, Amb què emvens ara,?

- Que, diuen per aquí que cercan unbatle

- I ara!?

- Ah!, no ho sé. He sentit a dir queel nostre amic s'en va i n'han decercar un altre.

- Va! No siguis boig! A n'aquestahistòria ja la conec, i està mesgastada que un tasser de cafè.Aquestes fantasmades ja varen comencar fa tres anys i tornaren rever-

dir fa un any i mig, i ara em tornesamb aquestes? Va home va, no em facisriure.

- Que sí homo, que sí!, que m'handit que ara es cert

- Tranquil, Jordi, tranquil. N'ò calque t'abriguis, que encara no plou-rà d'aquesta.

- Bé . . . . , idò tornaré a amagar esxampany a dins sa gelera.

- Saps què . . . . , de totes maneres nol'amaguis molt, perquè qui sap, qualsevòl nit es capaç de sortir el sòl.

— o—o—o—o—o—o—o—o—o —- Escolta, escolta ...... que m'handit, no sé què, d'una baralla es THjous Sant?

- Vatùa al món!., no m'hen parlis ...sa gent anava molt encesa.

-T, que va passar?

- No ho he arribat a aclarir del tot,segons diuen que va dir el seu met-ge, va ésser cosa d'una pujada ò d'una devallada de sang.

- Ah!, lo que en diuen "tensió ines-table" .

- Això mateix.

—o—o—o-o—o-o—o—o—

- A sa taverna d'en Charly Trons, jatornen a canviar d'amos.

- SÍ, mira que hi duren poc, es mouermes que en dissabte elvespre.

- A mi, lo únic que em fot de totsaquestos canvis de taverners, esque llavors sempre pujen els preus•i mos foten a noltros.

-T, què vols?.

-0-0-0-0-0-0-0-0-0-

- M'han proposat un negoci. Posaruna companyia de seguros a Deià.

- Deixeu anar!, perquè darreramentamb sa quantitat de pinyes que esfoten per aquí, amb dos dies, sus-pensió de pagos.

Si encara posesis un magatzem deferro vell........

_o—o—o—o—o—o-o—o-o—

- Has vist, hi ha molta gent per acíque va cóp-piu i orella baixa.

- Ah!, aquests, son mallorquinistes,barcelonistes i madridistes, quevenen d'un funeral. Han aprofitatper fer-1'ho tots junts.

- Bé, però sa tristor només els hidura un parell de dies.

-o-o-o-o-o-o

s'encruÍQ-10

S &t.mana,Santi a.

Una vegada mes, es passadala Setmana Santa» que com to-tes les celebracions, arribàamb puntualitat.

Temps fa, aquestes revestienun caràcter molt especial; uns minutsabans d'entrar al Temple, els homesquedaven fent una "xerradeta" vora elseu portal.

Però mentres durés aquesta setmana,es quedaven muts, sòls es sentía qual^que "bon vespre" baix i apagat.

Les dones feien la seva entrada perl'altre costat, era la porta princi-pal de l'^sglèsia, la que dona alfront del cementiri del poble. Cuidaven també els seus infants, una dot-zena i mitja grossa de mocosos de caprapat, que de tant en tant aglapíenuna betcollada de sa mare que els feiaanar de grapes i els posava a ses ordres.

L'Església estava a les fosques, unvel negre es deixava caure del sòtili cubría l'atri dei Temple. Per derrera s'endevinaven moure unes ombresfantasmagòriques executant feines encomanades i apreses d'anys enrrera.

Asseguts als primers bancs, totesles autoritats de la Vila, esperaven,talment com també ho feien, aprop d'ells, quatre ò cinc senyors de posse_sions. A distància, hi havia ja amos,conradors, botiguers, missatges i jornalers. Les dones, als seients de de_rrera, junt amb les monges, aquellssers dedicats a lloar a Deu i que alpoble/ complien 1-a tasca de 1 'ensenyament de les nines i al·lotes.

A dins les capelletes s'hi troba-ven els confessionaris, i a dins ellsun capellà vestit de negre, a sobreel qual els vilatans descarregaventots els pecatots que havien comesos.Era precepte, -ja ho deien, "comulgarpor Pascua Florida."-, i mossèn feiaaquells dies hores de demés a la se-va tasca mitjadora del perdó.

Sortien d'aquella gabieta, -sembla

ven anar mes llauger«, ¡n'hi haviendeixades de coses allà dins!-, lle-gint un paperet que feia de rebut,"Fulanito de tal, he confesado con

", talment com es surt d'unbanc desprès de pagar la lletra dela gelera.

Tots aquells personatges es sentierreialment identificats amb el mun-tatge, era una fé cega amb un actetètric, ple d'angoixa, del que n'entenien molt poques coses, però essentien uns dies plens de pena, iuns altres plens de joia.

Encara que molts d'ells enganyatsportaven la fe, tal volta imposadaper una casta dominant, l'eclesiàs-tica.

L'Església continua avui insistinlamb aquest tema, processons per latelevisió, misses, ofrenes, ......quant arriba la Setmana Santa, tre-uen les casulles brodades amb fild'òr, treuen la pols a les imatges,les corones enllestides amb pedresprecioses, les relliquis i tot elfolklorisme propi de l'aconteixement

En un negoci perfecte/ pensat perel turisme, per mentenir l'imatge;en definitiva, per fer doblers.

Els doblers son doblers; i si no,que ho demanin a n'eIs sevillans,granadins, catalans, i fins i totals Ciutadans que lloguen cadiretesal Born.

Deià, emperò, no conta amb un tu-risme que demani aquestes manifestacions, i per això la gent s'en ado~na dia a dia de que no es com abansels actes ja no revesteixen solemnitat i només hi compareixen aquellespersones, bones persones això sí,que creuen veritablement amb la ce-lebració.

s'encruiQ -nllinatges de Deià

COLL

Según documentos antiguos, este apellido es el mismo queDescoll.

Parece ser originario de Italia, pero aparece radicado enCatalunya desde tiempo muy antiguo y tuvo casas en Roses(Girona) y en la villa de Gerrí, término municipal de Sort(Lleida).

Según, algunos, este linaje se estableció en Mallorca pormediación de Raimundo Colleto. La familia se dividió en varias ramas, unade las cuales aparece establecida en la villa de Sóller ya a principiosdel siglo XIV.

Armas: Un collado de plata, y entre el mismo, una estrella de oro, encampo azai.

_COMAS_

Es el mismo apellido que "Coma","Comes" o "Zacoma".

Proviene del catalán "Coma" - Prado altozano y abundanteen pasto.

Es un linaje aragonés, de la villa de Centenera, partidojudicial de Benabarre (Huesca), que pasó posteriormente aCatalunya y Baleares.

Se conoce ya este apellido en 1285 en las villas de Lluernajor y Manacor.

Armas: Cuatro fajas semicirculares, negras, en campo de oro.

_CRESPI_

Del gentilicio latín "Crispinus".

Linaje de Catalunya. Pasó a Valencia en tiempo de la reconquista, con Diego de Crespí, natural de Girona, que se es-tableció en Xàtiva.

No consta este apellido en los tratados nobiliarios mallorquines, por lo que es de suponer que llegó a Mallorca pro-cedente de Valencia en época no muy lejana (siglo XVIII oprincipios del XIX).

Armas: Un. escudo de oro, con un pino joven, en color natural

_DARDER_

Significa "fabricante de dardos", o también "soldado arma-do de dardos".

Es un linaje valenciano, con privilegio militar dado a D.Rafael Darder por el Rey Felipe IV.

Una rama de este apellido pasó posteriormente a Baleares,no se sabe exactamente la época, pero debió ser en tiempono muy lejano, ya que no aparece en los tratados nobilia-rios mallorquines.Armas: Un brazo con un dardo de plata en la mano, en campo de plata,

s'encruiQ-12

Deià

mim

Escudo nobiliario delapellido Deià.

Escudo del Municipiode Deià.

Es un linaje catalán, una rama del cual pasa a Mallorca.

Según D. Joaquín M* Bover, una persona de este apellido vino conlas tropas del Rey D. Jaime I a la conquista de Mallorca, y en el re-parto general de las tierras conquistadas que tuvo lugar a continua-ción, le tocó una alquería de 12 jugadas en el término de CAWAROSA,la cual tomó su nombre.

Según algunos autores, el nombre de la villa de Deià, proviene delárabe "AD-DAYAN" , o "AL-DAYAN".

Según otros, el nombre proviene de una modificación de la palabracatalana "d'allà", o tal vez de "Didianum".

Vemos ahora que, según el autor antes citado, el nombre provienedel apellido de esta especie de caballero feudal al que tocó este lu-gar en el reparto posterior a la conquista, con lo que, de ser cier-to, no sería el apellido Deià derivado del nombre del pueblo, sinoal revés.

De todas formas, parece ser cierto que en nuestro pueblo fue dondese asentó la rama del apellido Deià al pasar a Mallorca, y aún hoyse conservan aquí descendientes de esta familia, así como también enla villa de Sóller.

Algunos de los.personajes ilustres de este apellido, en la historiade Mallorca, en algún modo descendientes de nuestra villa, fueron lossiguientes:

-Magín Deià:.Que sirvió en las guerras del Rey Carlos V, fue capitánen Pavía y murió en una batalla naval contra Filipin Doria.

-Jaime Deià: En 1561, era jurado de la villa de Sóller, y combatiójunto al capitán Angeláis cuando los moros desembarcaron allí.

-El escritor capuchino Padre Cayetano de Mallorca, era de apellidoDeià.

A rma s : Una barra de oro, con una hoz en el centro, todo ello en campoencarnado.