riusec - Ajuntament de Cerdanyola del Vallès · El principi de la fi de la relació Ajuntament de...

riusecOCTUBRE 2016 / Núm. 325

L’Ajuntament rescata lagestió del PEM Guiera

Nou èxit del FIT Cerdanyola

RIU SEC 325 DEF_EDIT:RIU SEC 325 DEF.qxd 29/09/2016 16:08 Página 1

riusec325

Ajuntament de CerdanyolaRedaccióGabinet de comunicacióFotografiaJosé Rodríguez UrbanoImpressió i plegatCromo-SystemDistribucióDistmail SLDipòsit LegalB-8726 / 81

Foto portada/ PEM Guiera i FIT CerdanyolaEditorial/ Inversions al servei de les personesReportatge/ PEM GuieraFem Memòria/ La diada de l’11 de SetembreInstitucional/ Ajuts a les famílies, Crèdit Consorci CentreDireccional, Programa d’inversionsEntrevista/ Rosa Maria SolerCiutat/Inici del curs escolar, Cafè amb lletres, Nova etapadel portal .InfoEquipament / Mercat Municipal de Les FontetesEsports/ L’esport femení, II Fira de l’Esport

Cerdanyola.cat, un web renovatL’Ajuntament ha renovat el seu web conver-tint-lo en un espai més dinàmic, intuitiu i ambels estàndards d’accessibilitat. El nou portalpermet fer els tràmits a la seu elèctronicaamb qualsevol certificat d’identitat digital i

també des de dispositius mòbils de forma to-talment segura. El web vol convertir-se enuna eina útil per a la ciutadania i per això pre-senta una estructura clara enfocada al serveia les persones.


325

edito

rial3

Inversions al servei de les persones

Amb l’arribada del nou curs es posen en marxa novamentles inversions que cal fer a la ciutat. Com podreu llegir a lapàgina 10 d’aquesta edició del Riu Sec, el Govern municipalha posat en marxa un conjunt d’inversions per a millorar laciutat. Aquestes actuacions responen, en certa mesura, ales propostes que diàriament ens arriben de la ciutadania,així com a l’acord programàtic de l’equip de Govern per talde prioritzar aquelles inversions que millorin el dia a dia, ésa dir, millorar voreres, enllumenat, equipaments esportius,centres cívics, escoles o parcs infantils, entre d’altres.

Es tracta, per tant, de solucionar alguns dels problemes queels veïns i veïnes ens trobem quotidianament. No és el pro-pòsit d’aquest Govern fer grans obres faraòniques, sinó mol-tes, petites però imprescindibles millores del què ja tenim.Sense perdre de vista, això sí, aquelles actuacions que famassa anys que s’haurien d’haver fet i que ara ja són inevi-tables. Un exemple d’això és el mercat municipal de LesFontetes, del qual recentment s’ha substituït la coberta de

fibrociment, a l’espera d’acabar de fer la remodelació inte-gral que necessitem per continuar tenint uns mercats de re-ferència.

Per tal de dotar-nos d’una perspectiva més àmplia queabasti una visió estratègica de les necessitats de la ciutat,des del Govern municipal estem treballant en el pla d’inver-sions de mandat, escoltant tant a l’oposició com al conjuntde la ciutadania de Cerdanyola. Al conjunt de les inversionscaldrà sumar els aproximadament 7,5M€ que, per prudèn-cia, cal reservar per fer front a despeses tant importantscom la municipalització del PEM Guiera, la resolució del ruï-nós “negoci” dels aparcaments, o altres deutes arrossegatsde l’empresa municipal.

Aquest canvi permetrà que la ciutat segueixi avançant ambun projecte il·lusionador, deixant enrere les hipoteques delpassat i encarant el futur d’una Cerdanyola al servei de lespersones.

Editorial

El portal Cerdanyola.info estrena novaimatge corporativa i dóna un impuls atota la programació de la ràdio i a la pre-sència a les xarxes socials.

A partir d’aquest mes d’octubre el por-tal multimèdia s’obre a la ciutadania iincrementa el seu potencial amb unacompleta informació esportiva

Els mitjans públicsa l’abast de tothom


325

Repo

rtat

ge4

Reportatge

L’Ajuntament rescata la gestió

El Parc Esportiu Guiera és, des del passat5 d'agost, un nou equipament gestionatper l’Ajuntament que se suma a la xarxa jaexistent de centres esportius municipals.La instal·lació esportiva que ara fa 13 anyses presentava com a modèlica, no noméshavia de ser-ho des del punt de vista delsserveis que oferiria, sinó també com aexemple de bona gestió. En aquest sentit,s'havia adjudicat la seva explotació, no auna empresa qualsevol, sinó a tota una fe-deració esportiva, la Federació Catalanad'Handbol. Aquesta, a més, traslladaria laseu al nou edifici.Un equipament que amb el pas del tempss’ha convertit en una referència pel serveique presta a un important número de per-

sones usuàries, així com pel bon grapatd'entitats que hi acull.Tanmateix des de fa dos anys la gestió del'equipament es va acabar convertint en unveritable maldecap per a l'Ajuntament. Untrencaclosques que ha hagut de solucio-nar-se finalment amb el rescat de la con-cessió.Després de mesos de converses, negocia-cions, debats plenaris, reunions amb laFederació Catalana d'Handbol i decisionsjudicials, l'explotació dels serveis esportiusi del pavelló, gestionats per aquestaFederació esportiva passen ara a mans del'Ajuntament.Quatre empreses assumeixen durant unperíode màxim d'un any els cinc contractes

de serveis (monitoratge, neteja, manteni-ment, direcció i personal administratiu) enels quals s'ha segmentat la concessió.La totalitat de la plantilla de persones tre-balladores ha estat subrogada i una ve-gada finalitzat el període màxim d'un any,el Govern municipal haurà de decidir qui-nes de les àrees de gestió es poden pres-tar directament amb personal municipal, iquines requereixen de contractacions ex-ternes.

La FCH, en concurs de creditorsLa història d'aquest maldecap s'iniciavaara fa dos anys quan l'Ajuntament va haverd'intervenir l'adjudicació davant l'anunci dela Federació de no poder continuar fent-se

L’equipament compta amb tot un seguits de serveis, a més de donar cabuda a un bon grapat d’entitats

Des del dia 5 d'agost els serveis del Parc Esportiu Municipal de Guiera són administrats perl'Ajuntament, que es fa càrrec de la gestió de la instal·lació

EEnnttiittaattss qquuee ffaann sseerrvviirr llaa iinnssttaall··llaacciióó

Club Bàsquet CerdanyolaClub Bàsquet Femení CerdanyolaClub Handbol CerdanyolaClub de Gimnàstica Rítmica de Cerdanyola Secció de Futbol Sala del Cerdanyola Futbol Club Club d'Esport de Muntanya, Seccions d'Atletisme i Triatló del Cerdanyola Club d'HoqueiEsport Ciclista Cerdanyola

AAllgguunneess ddee lleess aaccttiivviittaattss ddiirriiggiiddeess

Ciclo indoorAeròbicAquadynamicPilatesZumba Servei d’entrenament personalBody Pump i Body CombatCursets de natació per a infants i adults.

Serveis que ofereix el PEM Guiera


Què és el valorde reversió?Al llarg de tot el procés que ha compor-tat la resolució definitiva del contracteamb la Federació Catalana d'Handbolhi ha una expressió que es repeteix demanera continuada i que es pot consi-derar decisiva per trobar la solució defi-nitiva al conflicte.

QQuuèè ééss eell ddrreett ddee rreevveerrssiióó??Doncs en aquest cas és el dret que té laFCH sobre el valor de la maquinària, elmobiliari, o en definitiva, sobre la inver-sió que va fer en el seu dia i que ara téun valor determinat, un cop descomp-tada l’amortització dels béns, deutes imanca d’execució d’aquelles obresacordades en el contracte. És per tantl’import econòmic que ha de satisferl'Ajuntament a la Federació i sobre elque han de posar-se d'acord les duesparts. Aquest valor de reversió, que el mes demaig de 2014 es va calcular en2.367.322 milions d’euros, no va seracceptat per una de les dues entitatscreditores. Ara, dos anys després, l'Ajuntament hareservat una provisió de fons de més de3 milions d'euros per fer front a aquestdret de reversió. Una quantitat que éssuperior al valor que finalment s'hauràde satisfer a la FCH ja que també pre-veu les inversions que s’han deixat defer i que caldrà fer ara. En qualsevolcas, fins al proper mes de novembre hiha temps per arribar a un acord quecomplagui a ambdues parts. Si no ésaixí, el valor el determinarà un jutge.

325

Repo

rtat

ge 5

Reportatge

L’Ajuntament rescata la gestió del PEM Guiera

El principi de la fi de la relacióAjuntament de Cerdanyola - FederacióCatalana d’Handbol va començar durantla primavera del 2014 quan l’Ajuntament,després d’haver incoat un expedient perincompliments de contracte, decideix re-soldre l’acord que havia mantingut desde l’any 2001 amb aquesta entitat.Enmig de la incoació de l’expedient esprodueix un fet afegit: la Federació entraen situació de concurs de creditors. La re-solució és acceptada per la Federaciód’Handbol i un dels seus creditors,Bankia, però no l'altre, l'Institut Català deFinances. La disconformitat d'aquestadarrera entitat va provocar que aquellaresolució no s’executés.A la disconformitat de l'entitat financera

es van afegir les diferències en la formade resoldre la concesió entre els grupspolítics que composaven el consistori, laqual cosa va comportar la imposibilitattambé d’un acord polític de consens.Davant d’aquesta situació es decideix laintervenció de l'equipament i s’acorda laresolució definitiva del contracte.Després de 2 anys de negociació i unmunt de conversses i debats, el passatmes de juny el Ple de l'Ajuntament vaaprovar per unanimitat obrir un nou pro-cediment de resolució de contracte quetots els grups polítics municipals van con-siderar imprescindible. El PEM Guiera vacontinuar intervingut fins al 5 d'agost,data a partir de la qual la gestió és muni-cipal.

Una llarga història de desavinences

càrrec dels serveis del PEM Guiera. I pocdesprés la FCH entrava en concurs de cre-ditors.Al llarg d'aquests dos anys hi ha hagutcontinues negociacions, intensos debatsplenaris i estira-i-arronses entrel’Ajuntament i l’adjudicatari per intentararribar a un acord satisfactori.Finalment, el passat 21 de juny el Ple mu-nicipal va acordar resoldre el contracte iassumir la gestió directa de l’equipament.

Un equipament que mai no ha deixat de funcionarTot i el procés que ha viscut aquests da-rrers dos anys el PEM Guiera, els serveishan continuant oferint-se a les persones

abonades de la instal·lació amb total nor-malitat. I si bé les persones treballadoresdel PEM de Guiera han mostrat en dife-rents moments la seva inquietud davant lafalta d'acord entre la FCH i l'Ajuntament, laseva actitud professional durant totaquest temps ha facilitat que els serveiss'hagin mantingut i que les personesusuàries no hagin tingut cap problema a l'-hora d’utilitzar la instal·lació. Per la seva banda, la totalitat de la corpo-ració municipal, Govern i oposició, ha ex-pressat sempre que els serveis s'haviende mantenir. Tot plegat per garantir que niels gairebé 2.700 abonats i les entitats es-portives que en són usuàries poguessinveure's afectades pel conflicte generat.


325

Ciut

at 6

Un total de 10.161 infants i joves entreels 0 i els 17 anys començaven el cursescolar 2016-17 amb normalitat. Elcurs portava la novetat d'una líniamenys de P3 a l'escola Xarau permanca de nens i nenes matriculades iamb actuacions de millora a diversoscentres, com la substitució d'un mur decontenció al Carles Buïgas, portes d'ac-cés al Turó de Guiera o treballs de pin-tura al Serraperera.

Els númerosDels 10.161 alumnes matriculats per aaquest curs, 554 ho estan a les escolesbressol i llars d'infants; 5.672 ho estanen escoles d'infantil i primària, 3.697cursaran secundària, 129 cicles de for-mació de grau mitjà i PFI i 238 estanmatriculats en centres d'educació es-pecial. L'Ajuntament es planteja com a objec-tius per al nou curs definir criteris co-muns entre tots els centres sobre eltemps escolar i una planificació educa-tiva de la mà de tots i totes. També reclama un major compromísamb l'escola pública per part de laGeneralitat, demanant que es destininles partides que van a l'escola concer-tada religiosa o que segrega per sexes,a una escola pública, laica, de qualitat ien català.Alguns dels projectes destacats són elde Camins escolars treballat conjunta-

ment amb les escoles La Sínia, Xarau iSerraperera, per tal que els nens i ne-nes guanyin en autonomia personal ipuguin anar sols a l'escola per rutes pa-cificades i segures.

Pel que fa als centres de Secundària,l'institut Jaume Mimó destaca perquèés l'únic centre de post-obligatori de FP,amb tres famílies professionals comsón comerç, administració i metall, una

oferta que es considera escassa en unmunicipi tan gran en un entorn urbanís-tic tan estès. A més, des de fa dos anyss'ofereix la FP Dual, que està tenint unaaltíssima incorporació al mercat de tre-ball. En aquest inici del curs 2016 - 2017també cal afegir a les 119 personespreincristes al Centre de Formaciód'Adults L'Alzina; les 245 persones ma-triculades a Cicles Formatius de GrauSuperior al Jaume Mimó i al centre deFormació Professional de la UAB i alcurs d'accés a aquests cicles al JaumeMimó; i també a les 365 persones ma-triculades a l'Escola Municipal deMúsica Aulos i les 558 a l'escola pri-vada de música El Musical, aBellaterra.

Més de 10.000 alumnes inicien elcurs 2016-2017 a la ciutat

Ciutat

El govern local reclama a la Generalitat de Catalunya un major compromís amb l’escola plública, laica, de qualitat i en català

Les escoles La Sínia, Xarau i

Serraperera han posat en pràctica

els camins escolars

1100 eessttuuddiiaannttss ddee CCeerrddaannyyoollaa,, eennttrree eellss mmééss bbrriillllaannttss ddee llaa sseelleeccttiivviittaatt

10 estudiants de Cerdanyola van ob-tenir una qualificació de 9 o superiora les Proves d'Accés a la Universitat(PAU). Els 430 estudiants catalans que hanobtingut una nota d'aquest tipushan recollit un guardó atorgat per laGeneralitat per premiar l'esforç i ladedicació.Els 10 estudiants de que han acon-

seguit aquesta distinció són: AinaFabregat, Javier Vila i GabrielAbadal, de l'Institut Pere Calders;Georgina Morera, de l’EuropaInternational School; MarinaVicente, Sara Sánchez i CarlaGonzález, de l'Institut Gorgs; CarlaMárquez i Pol Pérez, de l'InstitutBanús i Paula Sáez, de l’EscolaÀgora Sant Cugat.

L’inici del curs es va fer amb total nomarlitat i amb la voluntat destablir criteris comuns sobre la planificació educativa


325

Ciut

at 7

Ciutat

Nova etapa del portal cerdanyola.infoamb importants novetats a la ràdioEl repte és potenciar els mitjans de comunicació municipals a través de l’increment de lapresència a les xarxes socials i de dotar de més protagonisme la programació radiofònica

La comunicació pública a la ciutat haobtingut un decidit impuls per tal de mo-dernitzar-se, dignificar-se i disposardels mitjans necessaris perquè ocupi ellloc que li toca dins de l'àmbit comuni-catiu local.Aquest nou impuls està basat, sobretoten la visibilitat dels mitjans a través deles xarxes socials i el reconeixement dela ràdio com un dels elements singularsque pot aconseguir oferir a la ciutada-nia tot allò que no es podrà trobar maien el grans mitjans de comunicació ge-neral.Des de fa ja 10 anys els mitjans de co-municació públics estan integrats dinsdel portal comunicatiu Cerdanyola.infoque inclou el diari digital i els mitjansaudiovisuals TV i Cerdanyola RàdioÉs en aquest aspecte on es vol seguir in-cidint aprofitant totes i cada una de lesseves seccions.D'altra banda, es pretén fer còmplice ala ciutadania, ampliant la xarxa decol·laboradors, estiguin o no integrats

en entitats, perquè aprofitin aquestmitjà i se'l facin seu.

L'esport torna a la ràdio i als mitjans decomunicació públicsEn una primera fase, per visualitzaraquest impuls es presentarà en breuuna nova imatge gràfica que vol ser "in-dependent" i que vol englobar tota la co-municació pública local. La novetat dela imatge gràfica anirà acompanyadad'una aposta per una nova programació

de la ràdio amb una graella renovada imillorada, on destaca la recuperaciód'un espai fonamental: la informació es-portiva, que torna a convertir-se en undels pals de paller de la programació.Totes les entitats esportives tindran unespai a la ràdio i tots els afeccionats po-dran seguir en directe la competició encada una de les principals modalitats.Aquesta informació es veurà implemen-tada també al diari digital amb reportat-ges de vídeo quan es consideri oportú.Un altre dels aspectes no menys impor-tant on es vol incidir és en la difusió iinteractivitat del portal Cerdanyola.infoaprofitant un element, hores d'ara im-prescindible, les xarxes socials.Facebook i twiter són ja xarxes incorpo-rades.

Nova imatge gràfica per al portal multimèdia dels mitjans de comunicació públics

www.cerdanyola.info

Cerdanyola Ràdio 103.5

twiter: @puntinfo

facebook.com/cerdanyola.info


Ciutat32

5 Ci

utat

8

El Cafè amb Lletres, una de les acti-vitats més consolidades del PlaDirector de Lectura, ha iniciat el se-gon cicle del 2016 amb una autoratan mediàtica com l'Empar Moliner,guanyadora del Premi MercèRodoreda amb Tot això ho faig per-què tinc molta por, un recull de 12relats amb personatges plens deneurosis i desconcert, trossos devida narrats amb ironia i carregatsde desencís.La segona convidada, el 22 d'octu-bre, serà Flavia Company ambHaru. Cada dia és una vida sen-cera, una de les sorpreses literàriesde la temporada que explica unavida feta d’errors, correccions i re-conciliacions a partir de la Haru iles seves aventures encadenadesamb harmonia i en un estil despu-llat de tot artifici. Paraules sàviesdites amb naturalitat.Un altre personatge que es replan-teja el sentit de l'existència és el

Llull que ha creat en Roc Casagrana L'amor fora de mapa. El podremconèixer el 10 de novembre de lamà d'una de les veus amb més pro-jecció de les nostres lletres. L'acteel presentarà la directora de laInstitució de les Lletres Catalanes,la Laura Borràs, i comptarà ambl'actuació de Mireia Vives i BorjaPenalba, que han convertit els poe-mes que apareixen al llibre en can-çons interpretades en directe.L'encarregat de tancar el cicle, el15 de desembre, serà en Pep Puigamb el seu retorn a la novel·la ambLa vida sense la Sara Amat, PremiSant Jordi. La història d'un amorque té el seu origen en un dels re-lats de L'amor de la meva vida demoment i que projecta la miradad'un d'adult sobre uns records d'in-fància inesborrables, una miradacolor crepuscle sobre el pas de lainfància al món adult i aquell últimestiu que hem viscut.

Tornen a la Biblioteca Central les tardes de cafè, lletres i conversesLa possibilitat de poder conversar amb els autors i autores de llibres recents sortits almercat ha guanyat un públic fidel que es reuneix en torn al plaer per la paraula

Empar Moliner ha obert el segon cicle d’aquest any

ACFA estrenalocal per oferir una millor atencióL'Associació de Familiars de Cuidadorsde Malalts d'Alzheimer (ACFA) ha estre-nat un nou local situat a la plaça de LaPietat, 12, Entresol 3. El nou espai permetrà realitzar les sevesactivitats amb més amplitud i seguretat,guanyant en qualitat de vida per a lespersones usuàries. L'acte inaugural vacomptar amb la presència de l'artistacerdanyolenca Elisa Arimany qui va inau-gurar un mural realitzat pel professord'art teràpia de l'associació.L'entitat, nascuda fa 4 anys, ofereix su-port moral i psicològic i assessorament,tan social com legal, a la persona cuida-dora que també pot realitzar diverses ac-tivitats. Per als malalts s'ofereixen tallersd'art teràpia, músico-teràpia o gimnàs-tica adaptada, que tenen com a objectiumotivar-los i alentir la malaltia.

40 anys del Congrés de Cultura CatalanaEl 40 aniversari del Congrés de CulturaCatalana ha servit per commemoraruna iniciativa que va permetre fer unaradiografia de la situació al país i plan-tejar projectes de futur en una vintenad'àmbits temàtics en un moment enquè la dictadura franquista encara esmantenia viva tot i la mort del dictador idesprés de dècades d'opressió. Més de15.000 persones d'arreu dels PaïsosCatalans van prendre part en unCongrés que va tenir la seva vessantcerdanyolenca impulsada per un grupde ciutadans que fins i tot havien de de-manar permís per reunir-se.

El Congrés a la ciutatA Cerdanyola es va treballar sobretotl'ordenació del territori -amb un inven-tari de les masies i les fonts boscanesdel terme-; l'àmbit de llengua abordantla situació del català a les escoles i el

seu ús públic; l'apartat de Folklore quees va centrar en l'aplec de la sardanade la UAB; i l'àmbit de producció artís-tica que va realitzar audiovisuals, expo-sicions, teatre i promoció de festes po-pulars. Una exposició commemorativa -ambdocuments com la notificació oficial decanvi de nom de Sardanyola aCerdanyola del Vallès-, que es mantin-drà al vestíbul de l'Ateneu fins al proper2 d'octubre, i un itinerari per les masiesurbanes de Cerdanyola -es van visitarCan Fatjó del Molí, Can Serraparera,Can Cordelles, Can Xarau, Can Banús iCa n’Altimira-, ha servit per recordar unepisodi del que van néixer iniciativescom la reivindicació d'un museu d'his-tòria de la ciutat que, després del pro-jecte fallit de La Pedrera, va tenir res-posta en el museu de ca n'Ortadó al1998.


325

Inst

ituci

onal

9

En el ple del mes de juliol va quedar apro-vada l’ordenança reguladora de les ba-ses generals d’atorgament d’ajuts so-cials formalitzant així la creació d’unafinestreta única de prestacions socials.Des del Govern s’ha agrupat la normativaal voltant d’una única ordenança treba-llant en la línia de la progressivitat de lesajudes i l’eficiència en la tramitació iprestacions.El regidor de Serveis Socials, MauriciJaumandreu, mostra la seva satisfacciódavant l’aprovació de l’ordenança regula-dora per a l’atorgament d’ajuts socials idestaca que “és important perquè la fi-nestreta única ens permetrà que la gestiód’algunes ajudes sigui més eficaç doncspassaran de regir-se per la llei de subven-cions a fer-ho per la de serveis socials”.Aquest és el cas dels Ajuts a les Famíliesper a pagar el rebut de l’Impost sobreBéns Immobles de l’habitatge habitual.Precisament, el canvi de la llei per la quees regeix ha permès introduir millores enels Ajuts a les Famílies. Jaumandreu ex-plica que “fins ara l’ajuda computava coma ingressos de les unitats familiars i aixòprovocava que persones que tenen el llin-dar de la renda molt ajustat i rebien l’a-juda se’ls hi computava una renda supe-rior i ja no podien accedir a altres ajudesvitals per a elles”. Aquesta ajuda es podràcomençar a sol·licitar a partir de la se-gona quinzena d’octubre.També en el cas de deutes ambAministracions, la llei de subvencions nopermetia atorgar l’ajuda. Sota la novafórmula la situació podrà ser valoradaper l’equip tècnic de Serveis Socials deforma individualitzada. El regidor deServeis Socials manifesta que “hem res-pectat l’esperit de poder contribuir a aju-dar a les famílies, eliminant motius buro-cràtics que impedien una bona gestió”.A partir d’ara, la quota de l’Ajut a les

Famílies ve determinada pel resultatd’una fórmula i aquesta té en compte elvalor cadastral de l’immoble en què esviu fent que la quota sigui proporcional alvalor cadastral. Fins ara les quotes ana-ven per trams.

A més, aquesta nova fórmula permetrà al’Ajuntament executar la despesa pre-vista per a l’ajuda, que segonsJaumandreu “era una de les mancancesque trobàvem en el model que teníemfins ara”.

Els Ajuts a les Famílies per pagarl’IBI seran més progressiusEls ajuts passaran a regir-se per la Llei de Serveis Socials que permetrà ser més flexibles imés eficaços a l’hora d’executar la despesa prevista per aquests ajuts

La quantia dels Ajuts a les Famílies vindrà determinada per una fórmula que donarà una quota proporcional al valor cadastral

riuseciinnffoorrmmaacciióó iinnssttiittuucciioonnaall


325

Inst

ituci

onal

10

Institucional

El Consorci del Centre Direccional refinancia el crèdit de 90 milions d’eurosSi no es compleix el reconeixement d’obligacions subscrit pel Consorci, el pressupost del’Ajuntament es podria veure afectat a partir de l’any 2019

En el ple de juliol es va donar compte de lasituació actual en què es troba el paga-ment del préstec formalitzat pel Consorcidel Centre Direccional al 2006 i com l’e-ventual manca d’amortització d’aquestpot impactar en el pressupost municipal.

AntencedentsAl juliol del 2006, el Consorci Urbanísticdel Centre Direccional va subscriure uncrèdit de 90 milions d’euros amb una pre-visió de liquidar-lo en 10 anys. Donat quedurant aquests anys el crèdit no s’haamortitzat, al 2016 l’Institut Català delSòl (amb majoria dins el Consorci) vasol·licitar un permís de refinançament a laDirecció General de Finances de laGeneralitat de Catalunya. Aquest s’ha feta partir de l’ingrés del Fons de LiquiditatAutonòmica a compte del pressupost dela Generalitat de Catalunya. El Consorciha subscrit un reconeixement d’obliga-

cions amb dos anys de carència i paga-ments comptants de 10.625.000€ men-suals a partir del 31 de gener de 2019.

FuturL’Ajuntament es mostra preocupat da-vant aquesta situació doncs actual-

ment l’Incasol té la majoria al Consorcii en cas de manca de liquiditat pot deci-dir de manera unilateral diferents ac-cions. Segons el regidor de ServeisEconòmics, Daniel Mallén, una podriaser la liquidació de les quotes d’urba-nització pendents, que per part del’empresa municipal CerdanyolaPromocions ascendeixen a1.132.000€. El Consorci també podriadecidir comptar amb aportacions ex-traordinàries dels ens consorciats, és adir de l’Ajuntament.Davant aquesta possible previsió de fu-tur, Mallén explica que “tenim un ensconsorciat amb pressupost i funciona-ment propi que dependrà a l’hora d’exe-cutar el seu pla de negoci de l’evoluciódel mercat immobiliari, fet que a dia d’a-vui és una incertesa” i afegeix que “delno compliment d’aquest pla haurem derespondre d’una manera o una altra”.

El sincrotró Alba

Renovació a fons del web municipalEl nou portal està enfocat al servei a les persones i permetrà fer els tràmits de la seuelectrònica amb qualsevol certificat d’identitat digitalL’Ajuntament renova la seva imatge a in-ternet amb un nou portal web molt més di-nàmic, intuitiu i amb els estàndards d’ac-cessibilitat. La nova pàgina, que s’adaptaa la navegació des de dispositius mòbils itablets, ofereix una estructura clara i enfo-cada al servei a les persones amb apar-tats destacats com la ciutat, la guia deserveis o la seu electrònica. És precisament en aquest darrer apartaton presenta la novetat més important, jaque el nou web canvia el sistema d’auten-tificació per fer els tràmits online. A partird’ara, el portal accepta qualsevol certifi-cat d’identitat digital (fins ara només espodien fer tràmits online si es disposavade DNI electrònic a identificador del’IDCAT). A més, els tràmits online de laseu electrònica també es poden fer desdel mòbil amb un sistema d’identificaciótotalment segur i que només requereix pera donar-se d’alta el número de DNI, nú-mero de telèfon mòbil i número de targetasanitària.El nou web també inclou el taulell d’edic-

tes amb l’objectiu que aquest acabi sentúnicament electrònic i desaparegui laseva versió en paper. Dins d’aquest àmbit,l’Ajuntament també treballa en el procésde digitalitzar les notificacions.A més, el nou web cerdanyola.cat disposad’un canal Empresa, una finestreta únicaempresarial que engloba tots els serveis itràmits per a empreses i professionals.

L’apartat de Transparència comparteix da-des amb les de l’Administració Oberta deCatalunya i per tant estan en format dedades obertes i es poden descarregar ifer-ne ús.

Imatge de l’apartat de la seu electrònica del nou portal web de l’Ajuntament www.cerdanyola.cat

AAcccceeddeeiixx aa wwwwww..cceerrddaannyyoollaa..ccaatt


325

Inst

ituci

onal

11

Institucional

3,5 milions d’euros d’inversió en diversesactuacions per millorar la ciutat Les actuacions programades contemplen inversions en el mantiment d’equipamentsmunicipals, millores en la via pública i en els serveis a les persones.

L’Ajuntament té previst dur a terme un im-portant paquet d’inversions amb els di-ners procedent de la incorporació del ro-manent del pressupost del 2015 i de lesmeses de concertació del pla ‘Xarxa deGoverns Locals 2016-2019’ de laDiputació de Barcelona.Els diners procedents del romanent delpressupost de l’any passat s’invertiran enel manteniment d’equipaments, en la mi-llora de la via pública i en els serveis a lespersones.

Manteniment d’equipamentsEn l’àmbit d’esports es destinen 92.700euros a actuacions de reparació i mante-niment del Complex Esportiu MunicipalCan Xarau. A les escoles de la ciutat es faran repara-cions i millores per un import de 162.950euros. Serà a les escoles Bellaterra,Serraperera, Carles Buïgas, Xarau i AU-LOS.Pel que fa als equipaments culturals, estàprevist renovar la il·luminació de l’edificide l’Ateneu i posar aire condicionat en al-gunes aules. Al Museu d’Art deCerdanyola es substituiran els focus perLED’s.Altres espais en els quals es faran in-tervencions per a millorar les ins-

tal·lacions són les oficines de l’ÀreaSocial, l’edifici de l’Arxiu municipal i elCasal de Joves.En l’àmbit de cultura està previst el con-dicionament museogràfic de les dues ca-ses ibèriques del Poblat de Ca n’Oliverper un import de 14.000€, així com la re-paració de les tarimes d’escenaris.

Via públicaEl govern durà a terme diferents actua-cions per millorar la qualitat de l’entorn albarri de Serraperera. La previsió és inver-tir 1.065.000€, dels quals 345.000€ esdestinaran a millorar les voreres dels ca-rrers Londres, Castilla, Planeta, Galícia,Canàries (tram Londres-Llevant) i avingu-des Amèrica i Espanya. Es repararà l’as-faltat del carrer de Sevilla i el seu entorn ies millorarà l’accessibilitat a la plaça deGoya, a Les Fontetes.També es contemplen millores en els jocsinfantils de la ciutat i en els dos mercatsmunicipals, el de Serraperera i el de LesFontetes, per un import de 53.564 euros.S’invertiran 85.000 euros en la comprade diferents materials per al servei deSeguretat Ciutadana i se substituirà el di-pòsit EDAR Can Cerdà amb una inversióde 25.000€Pel que fa als diners de les meses de con-

certació de la Diputació de Barcelona,aquests formen part del pla d’inversionsque es destinaran a diverses actuacionsde millora previstes pel quatrienni 2016-2019 i que contempla 1.667.500 euros.L’Ajuntament rebrà 650.000 euros repar-tits entre els 4 anys per a invertir en la mi-llora de l’enllumenat públic i en la substi-tució de les làmpades de mercuri peradaptar-les a la normativa. A més, durant el 2017 es rebran1.117.500 euros per a diverses actua-cions al barri de Montflorit (400.00€), alsCentres Cívics (470.000€) i al Parc delTuronet (147.500€).El govern municipal valora positivamentels recursos que rebrà de la Diputació deBarcelona perquè permetran impulsar lesactuacions de reparació i millora de l’en-torn urbà. Aquest és un dels eixos desta-cats de l’actuació municipal, responent ales peticions populars perquè millori l’en-torn.

Les Meses de concertacióLes meses de concertació són espaisoberts de relació entre els representantsde la Diputació i els governs locals, en elsquals es contrasten les necessitats i s’a-corden les actuacions així com els recur-sos que hi aportarà cada part.

Les millores en la via pública és una de les principals actuacions previstes en el pla d’inversions


325

Opin

ió 1

2

Opinió

Pasan y pasan diferentes gobiernos municipales y nin-guno es capaz de encontrar una solución definitivapara la gran cloaca que pasa por nuestro municipiocomo es el Riu Sec. Llevamos quince meses del actualgobierno y de nuevo podemos observar la apatía en re-lación a este asunto. Cuando se les pregunta por eltema, miran para otro lado. Eso sí, cada cuatro años el gobierno de turno se le ocu-rre alguna “brillante idea”, para que con las primerasriadas, todo quede destruido y en peores condiciones alas que se encontraba antes de llevar a la práctica cos-tosas e inadecuadas obras. Una lástima que los ciuda-danos de Cerdanyola no les pidan responsabilidades,por realizar obras sin sentido y por gastarse el dinerode sus impuestos. A más a más, cada año los vecinos de los barrios de lasFontetas y de Xarau deben sufrir las picaduras de losmosquitos tigres que viven a sus anchas en el rio, yaque el actual gobierno municipal no es capaz de reali-zar fumigaciones, y eso que diferentes vecinos, plenotras pleno vienen a buscar soluciones y nada de nada.Sinceramente, lo de Compromís per Cerdanyola, ERC yCDC con este tema, no tiene nombre.

La vergüenza deCerdanyola: El Riu Sec (I)No a un 11-S politizado,

sí a una Cataluña de todos

Este 11 de Septiembre se dan cita las fuerzas independen-tistas junto con las confluencias catalanas de Podemospara hacer de la que debiera ser la fiesta grande de todoslos catalanes, una vez más, la Diada de algunos. El merohecho de que en esta fecha se conmemore un episodio his-tórico largamente manipulado por el nacionalismo es en símismo nocivo y facilita la instrumentalización de esta cele-bración que como decimos, debiera ser de todos. Es por ello que Ciudadanos viene desde hace tiempo propo-niendo una Diada inclusiva, cívica y festiva que tenga lugaren un día tan representativo para nuestra comunidad comoel de Sant Jordi.Mientras esto no sea así, nuestro partido seguirá cele-brando la fiesta oficial del 11 de Septiembre de manera pa-ralela a los politizados fastos nacionalistas dominados porentidades como la ANC. Este año se reunieron en Premià deMar, y todos los catalanes independientemente de su ideo-logía fueron bienvenidos.Lamentablemente, el juego de poner y quitar banderas y deenfrentar a los ciudadanos en lugar de afrontar los proble-mas reales sigue siendo demasiado rentable para algunos,tanto a nivel del gobierno autonómico como a nivel local,algo que llevamos comprobando en Cerdanyola desde hacemás de un año.

EEssppaaii ddeellss

ggrruuppss mmuunniicciippaallss

Nuevo curso, malas expectativas

Pasó el verano y comenzamos un nuevo curso político que siya parece convulso en general, en Cerdanyola lo es aún más.Hace algunos meses el alcalde Carles Escolà se escudabaen la falta de mayoría en el pleno para no hacer nada. Esa ex-cusa caducó una vez materializado el pacto entreCompromís-CUP, ERC, CiU e ICV. Sin embargo, y siendosuave, nada ha cambiado.Dice el refranero que lloo qquuee mmaall eemmppiieezzaa,, mmaall aaccaabbaa, y ennuestra ciudad cuatro partidos que perdieron las eleccionesdecidieron gobernar haciendo una apuesta que en aquel mo-mento era arriesgada y que ahora ya se ha demostrado rui-nosa. Apuesta que, por cierto, hacen con nuestro dinero, nocon el suyo.CCeerrddaannyyoollaa eessttáá aabbssoolluuttaammeennttee ppaarraaddaa eenn ttooddooss ssuuss ggrraann--ddeess pprrooyyeeccttooss ddee ffuuttuurroo (Centro Direccional, mejora de la víapública, posible municipalización de servicios, tanatorio mu-nicipal, inversiones públicas), pero el gobierno no se da poraludido. Nos gustaría decir lo contrario, pero por desgracia, y por lo quevemos cada día, eessttee ddeessaassttrree ddee ggeessttiióónn ssoolloo aaccaabbaa ddee eemmppee--zzaarr. Si ya es difícil gestionar un gobierno, imagínense cuatro -que son los que en realidad hay hoy en Cerdanyola, uno decada partido-. PPeerroo eellllooss aa lloo ssuuyyoo ppoorrqquuee,, ccoommoo ddeeccííaammooss aann--tteess,, llaa aappuueessttaa llaa hhaacceenn EEssccoollàà,, SSoollàà yy GGrraauu yy llaa ppaaggaann uusstteeddeess..

Cada grup municipal amb representació al ple dis-posa d’un espai en aquesta secció d’opinió. Eltema és lliure.Als grup se’ls hi faciliten els caràcters dels quedisposen per escriure. Si es supera el número decaràcters es redueix el cos de lletra fins encabir eltext a l’espai establert.


L’hora de materialitzar solucions

Un cop superat el primer any en què hem hagut de fer frontals grans reptes i problemes en què es trobava immersa lanostra ciutat, ha arribat el moment de materialitzar les so-lucions. Després de la intervenció del PPEEMM GGuuiieerraa, se n'harecuperat la gestió municipal i està funcionant amb nor-malitat. Aquest trimestre és clau per tancar un dels capí-tols més complicats per a l'economia de la nostra ciutat:CCeerrddaannyyoollaa AAppaarrccaa. Tanmateix, es treballa per a equilibrarla càrrega fiscal de Cerdanyola, ppeerrqquuèè ppaagguuii mmééss qquuii mmééssttéé..Però no només cal donar un final als capítols inacabats,també hem de ser honestos i reconèixer que les personessempre van un pas per davant a les administracions. Peraixò, estem treballant per reduir la burocràcia i que els trà-mits en línia siguin una realitat i en facilitin la relació de laciutadania amb la seva administració. Per això cal moder-nitzar l'ajuntament, fer un treball de proximitat amb els ba-rris i potenciar els mecanismes de participació que tenima l'abast. Ha estat un primer any de molt treball que es veurà reflec-tit abastament en aquest segon any en l’atenció a les per-sones.

Un primer pas endavant

Abans de l'estiu el Ple Municipal va aprovar un pla d’inver-sions per valor de 2 milions d’euros a la nostra ciutat. Aixòha estat possible gràcies a l’acord polític assolit el passatmes d’abril i que va suposar la conformació d’un governsòlid i estable en el qual el paper d’Esquerra deCerdanyola és clau per impulsar actuacions de millora.Aquestes inversions van destinades clarament a millorar laqualitat de vida de la ciutadania de Cerdanyola. Així, durantaquest estiu s'han dut a terme millores a les escoles de la ciu-tat. També s’ha dissenyat un projecte de reforma de les vore-res a Serraparera o la substitució de la coberta del mercat deFontetes, que permetrà a la ciutadania gaudir d'espais méscòmodes. Can Xarau també serà objecte de millores, en unaprimera intervenció per dignificar l’espai públic, cosa quetambé es busca substituint enllumenat públic obsolet, ac-tuant als parcs infantils o amb el Pla FEDER sol·licitat per esco-metre millores a l’entorn del Museu de Ca n’Olivé i Montflorit.Som conscients que Cerdanyola té nombroses necessitatsque cal abordar i que aquest només és un primer pas en ladirecció que totes i tots volem. Però són exemples del queha suposat l’entrada d’Esquerra al govern de la nostra ciu-tat: vista posada en les necessitats de la ciutadania, rigor ipasses endavant per una Cerdanyola millor per a tothom.Seguim!

Apostem pels Mercats Municipals

El passat 18 de setembre vam celebrar els 50 anys del Mercat de lesFontetes amb els paradistes i els molts clients que es van apropar a lafesta. I d’aquí a pocs dies, el 15 d’octubre, el Mercat de Serraperera or-ganitzarà la 1ª Nit de Tapes del Mercat. Aquests són dos exemples queens demostren que els mercats de Cerdanyola estan molt vius.Els mercats han estat –i continuen essent- llocs de trobada, de co-merç, de relació social. I creiem que juguen un paper important en lavida diària també de Cerdanyola. Però com a tota empresa o organit-zació, per poder atendre correctament les necessitats canviants de lapoblació, han d’anar-se renovant i posant al dia: des de les pròpies ins-tal·lacions fins als horaris, oferta en productes i serveis associats a lavenda.Per això l’actual govern de Cerdanyola hem decidit apostar per allò queens pertoca: millorar les instal·lacions. Aquest estiu hem substituït lavella coberta de plaques de fibro-ciment del Mercat de les Fontetesper una nova coberta de planxa amb impermeabilització, que solu-ciona el problema de les goteres i eradica els problemes de l’amiantvinculats a la degradació de les plaques d’Uralita. En una segona faseestà prevista l’obertura de la façana principal del mercat, millorar lail·luminació natural i artificial del seu interior i “rentar-li la cara” a l’edificiperquè llueixi més i tant clients com paradistes s’hi puguin sentir mésa gust. D’altra banda està prevista una millora en el sistema de clima-tització del Mercat de Serraperera. Els paradistes estan renovant laseva oferta. Des de l’Ajuntament volem estar al seu costat.

Fem una ciutat governable

L’inici d’aquest curs polític està caracteritzat per unamanca de voluntat per a fer un referèndum a Catalunya, si-tuació provocada per PP, PSOE i C’s. A la vegada, aquestspartits són incapaços de liderar un govern a l’estat. Aquestés un exemple de com la manca d’esperit democràtic i devoluntat de col·laboració pot perjudicar un estat sencer.En canvi, des d’ICV-EUiA comencem el curs a la ciutat ambuna actitud totalment oposada a la que trobem a escalaestatal. Volem posar en valor l’entesa com a quelcom im-prescindible. Durant el darrer curs, hem subscrit un acordde governabilitat amb CxC per a donar un recolzament enaspectes de coincidència. Hem exercit una oposició críticaen alguns punts, però a la vegada propera en els aspectesacordats.Enguany, volem seguir en aquesta línia. Per aconseguir-hocaldrà un govern que cerqui el diàleg i l’acord en la gestióquotidiana de la ciutat i en els aspectes estratègics i dellarg abast. Aquesta actitud de col·laboració, que demana-rem –i oferirem-, és la manera amb la que volem ajudar afer créixer Cerdanyola.

325

Opin

ió 1

3

Opinió


L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha ac-ceptat parcialment les al·legacions pre-sentades pels Ajuntaments deCerdanyola, Badalona, Barcelona il’Agencia Catalana de l’Aigua contra lapujada de l’1,68% en la tarifa proposadaper Aigües de Barcelona, EmpresaMetropolitana de Gestió del Cicle Integratde l’Aigua. Les al·legacions presentades iacceptades parcialment comportaran lareducció del preu de la tarifa de l’aiguaen un 2,4%.A més, l’AMB ha acceptat estudiar que elpreu de l’aigua deixi de ser un preu fixatper l’operador i esdevingui una taxa.Aquest canvi comportaria beneficis per ales persones usuàries ja que el preu nopodria pujar per sobre del cost del servei.A més, la taxa s’aprovaria per ordenançamunicipal o metropolitana.El govern municipal valora positivamentl’aprovació de les al·legacions perquè re-

baixarà el preu de l’aigua, evitant l’aug-mentat del preu d’un bé comú, escàs i ne-cessari.

325

Inst

ituci

onal

14

Institucional

Tots som iguals i tots som diferents; i tenimdret a ser-ho. Aquest va ser un dels missat-ges de la jornada de presentació de la Xarxade Municipis LGTBI. Actualment són 9 elspobles i ciutats que hi formen part i altresque han manifestat la seva voluntat de su-mar-s’hi. La intenció de tots és promoure la

igualtat i la dignitat de les persones, evitardiscriminacions i violències i defensar la di-versitat sexual i afectiva en plena llibertat. Representants de Cerdanyola del Vallès,Terrassa, Sabadell, Santa Coloma deGramenet, Ripollet, Sant Quirze del Vallès iBerga van fer la lectura de la Declaració de

la Xarxa de Municipis LGTBI que recordaque les desigualtats pel col·lectiu de lesbia-nes, gais, transexuals, bisexuals i interse-xuals continuen malgrat els avenços so-cials.La presentació també va comptar amb elsuport de la Diputació de Barcelona i laGeneralitat de Catalunya. Ambdues admi-nistracions també en formen part compar-tint l’objectiu de practicar la tolerància zerocontra les discriminacions.Les entitats que lluiten per defensar elsdrets d’aquest col·lectiu també van ser pre-sents a l’acte remarcant la importància d’untreball col·lectiu i unitari per evitar discrimi-nacions.

Cerdanyola, ciutat LGTBIQDes de Cerdanyola, la regidoria dePolítiques d’Igualtat i LGTBIQ, Elvi Vila, vadestacar la feina realitzada fins arribar a laconstitució de la xarxa de pobles i ciutats.D’altra banda, l’alcalde, Carles Escolà, va in-sistir en la necessitat de fer polítiques redis-tributives que assegurin aquesta igualtat.

Xarxa de ciutats LGTBI per defensarla igualtat i la diversitatEl Museu d’Art de Cerdanyola va acollir la presentació d’una iniciativa a la qual ja s’hansumat 9 municipis i altres han manifestat la seva intenció d’afegir-se

Satisfacció per la rebaixa del2,4% en la tarifa de l’aigua

Foto de família al Museu d’Art de Cerdanyola després de l’acte de presentació de la Xarxa de Municipi LGTBI

L’aigua es un servei bàsic i necessari

Les al·legacions presentades per l’Ajuntament beneficiaranals municipis de l’Àrea Metropolitana

Les peces petitesde fibrociment, ala deixalleriaLa Deixalleria Municipal de Cerdanyoladisposa, des del 2008, d‘un punt de reco-llida de material d’amiant procedent d’o-peracions senzilles que no requereixendesmuntatge, ni manipulació de la peça.El trasllat de les petites peces d’Uralitas’ha de fer seguint les següents precau-cions: no trencar, tallar ni foradar el mate-rial, evitar manipular-lo en presència d’al-tres persones, utilitzar guants i màscara,mullar el material per evitar que se’n des-prenguin fibres, embolicar el residu ambfilm transparent, rentar la roba que ha-guem fet servir, netejar la zona afectadaamb un pal de fregar humit i portar el fi-brociment amb amiant a la deixalleria.Quan les peces de fibrociment són degrans dimensions i s’han de desmuntar odesmantallar per treure-les, cal avisar auna empresa especialitzada.

AAcccceeddeeiixx aall lllliibbrreett iinnffoorrmmaattiiuu


Publicitat


FIT Cerdanyola

II Fira de l’esport

Cerdanyola en imatgesÀÀllbbuumm ddee ffoottooss

aall FFaacceebbooookk


Art Jove

50è aniversari del Mercat de les Fontetes

Cerdanyola Folc


325

Entre

vist

a 18

-- 1100 aannyyss aammbb qquuiinn bbaallaannçç??Un balanç positiu. Vam començar ambmolts més espectacles, eren altrestemps. Però degut a les circumstànciesde la crisi ha hagut de baixar el nombred'espectacles, però mai la seva qualitat.-- SSeemmpprree bbuussqquueeuu qquuee llaa pprrooggrraammaacciióóaannuuaall ssiigguuii vvaarriiaaddaa...... CCoomm llaa ddeeffiinniiuu??Anem a veure molts espectacles, partici-pem de les trobades amb la FundacióXarxa on es valora, però també organitzaun tast d’espectacles a la tardor i allàveiem el que despunta. Estem en con-tacte permanent amb les companyies,ens conviden a les estrenes, representa-cions, a mostres... Amb tot això anemconfeccionant la programació que potagradar als nostres espectadors. --TTeeaattrree ffaammiilliiaarr qquuee nnoo nnoommééss ssuuppoossaa ccuull--ttuurraa,, ssiinnóó ttaammbbéé vvaalloorrss.. Al FIT, la companyia Pupella Nogués haportat un espectacle que es basa en elhaiku, el poema japonès, i els nens no sen’adonen i estan treballant els valors.Zaquizamí, un espectacle de dansa, esdesenvolupa en unes golfes i allà es potfer un paral·lelisme entre les coses oblida-des i la marginació. Hi ha molts aspectesque pedagògicament es poden utilitzar. Elteatre fa ciutadans. -- EEll FFIITT nnoo aattrraauu nnoommééss aa ppúúbblliicc cceerrddaannyyoo--lleenncc.. AAiixxòò ssuuppoossaa ddiinnaammiittzzaacciióó eeccoonnòò--

mmiiccaa aa llaa cciiuuttaatt,,.. PPeerr eexxeemmppllee,, hhii hhaa rreess--ttaauurraannttss qquuee ccooll··llaabboorreenn..Preparen un menú especial per als in-fants, atractiu i assequible, que facilitaque les famílies puguin dedicar-se tot eldia a voltar per la ciutat i assistir a dife-rents espectacles. I també venen progra-madors i membres de la Fundació Xarxad’Espectacles Infantils i Juvenils deCatalunya de diferents poblacions perveure les obres. --LL’’aaddmmiinniissttrraacciióó ééss pprroouu ccoonnsscciieenntt dd’’aa--qquueesstt aappaarraaddoorr??Crec que si. Però hi ha hagut molts canvisdegut a la crisi i les diferents administra-

cions s’han hagut d’adaptar a aquestscanvis. Suposo que està en ment, ho vacomentar l’alcalde a la presentació delFIT, tornar a tenir el FIT anual, que ara ésbianual, però això depèn d’un pressuposteconòmic. També volem recuperar la part acadè-mica quan organitzàvem el simposi a laUAB. Les actes que es van publicar estanrepartides per biblioteques on les utilit-zen professors de teatre. Els autors esta-ven molt contents i ens cridaven per parti-cipar perquè sembla que només se’nrecordin del teatre per adults. I, insisteixo,a més de cultural, el teatre familiar ésuna eina educativa molt important, es tre-balla el llenguatge, els valors...mentre esgaudeix d’un espectacle.-- PPeerr qquuèè vvaa ccoommeennççaarr eenn aaqquueesstt mmóónn??Hi havia dos factors. Treballava a l’ensen-yament i coneixia Rialles de Terrassa ivaig pensar que seria important crear ungrup aquí. El primer espectacle, al generfarà 35 anys, es va fer al Casal Parroquial–l’Ateneu encara no estava construït- i nos’hi cabia. Per nosaltres va ser impressio-nant. Van venir uns anys molt bons i hemanat seguint ininterrompudament amb laprogramació estable i després amb laMostra, el FIT, també amb el MAC & XIC...I aquí ens teniu. --NNoo ttoott hhaa eessttaatt bboo.. CCoomm rreeccoorrddaa llaa rruupp--ttuurraa ddeell MMoovviimmeenntt RRiiaalllleess??No és un bon record. Deixà un pòsit queno és agradable. Però amb Òmnium,Cerdanyola ha mantingut sempre una

molt bona relació. Òmnium va dissoldre elMoviment Rialles, però el logo ens el dei-xen, el solet és propietat d’ÒmniumCultural i nosaltres el fem servir. En aquellmoment el que havies de tenir era el capmolt clar i treballar pel positiu i deixar lapart negativa. Darrera del trencament hihavia persones que volien utilitzar el vo-luntariat per un enriquiment personal iaixò un voluntari no ho ha de tolerar mai. --II aaqquueessttaa ééss llaa ggrraann ffoorrççaa ddee BBaammbbaalliinnaa::eell vvoolluunnttaarriiaattTothom que treballa per Bambalina i per

la Fundació Xarxa ho és. Es necessitamolta dedicació, no fixa i de cada dia,però si constant en el pensament. Arabusquem més gent i relleu, gent jove ques’apunti i ho mantingui. A més, és interes-sant que a la Fundació Xarxa al llarg del’any tenim trobades, de formació, lúdi-ques... i això enriqueix molt.

Rosa Maria Soler: “El teatre tambéés una eina educativa, fa ciutadans”El FIT ha celebrat 10 edicions de teatre i de circ, de titelles i dansa, de cultura i valors, i alcapdavant de l’equip de Bambalina està la seva presidenta Rosa Maria Soler

Rosa Maria Soler posa durant una de les actuacions al carrer del FIT

Entrevista

“Volem tornar a tenir el FIT anual i

recuperar la partacadèmica i el

simposi a la UAB

“A causa de la crisi hem baixat el

nombre d’espectacles del FIT, però mai

la qualitat

EEnnttrreevviissttaa sseenncceerraa


325

Equi

pam

ent

19

Equipament

El Mercat de Les Fontetes, un equipament viu amb molta històriaActualment el mercat compta amb 52 parades obertes oferint una àmplia oferta deproductes de qualitat, frescos i de proximitat, a més d’una atenció personalitzada

El Mercat Municipal de Les Fontetes ésun dels dos mercats municipals amb quècompta la ciutat, sent aquest el que méshistòria té al seu darrera. Després de 50 anys d'existència, el deLes Fontetes és hereu d'un mercat queexistia anteriorment als Quatre Cantons.Actualment té 52 parades obertes queocupen un total de 775 m2 de superfíciecomercial. Els principals atractius quepodem trobar en aquesta instal·lació són,d'una banda, la possibilitat de comprarmenjar de qualitat, fresc i de proximitat i,de l'altra, l'atenció personalitzada querep el paradista, en funció de les necessi-tats del client ja que poden aconsellar al'usuari tant pel que fa a l’elaboració coma la conservació dels productes, treient-los-hi així el màxim rendiment, qualitatsno tan habituals de trobar en una gransuperfície.L'oferta que hi trobem és, essencial-ment el producte fresc i els seus com-plements. També ofereix altres comple-ments per a la llar així com zones de

restauració.La política municipal és la de promocio-nar els mercats municipals i el seu pro-ducte fresc, de qualitat i de proximitat.Per aquest motiu s'ha iniciat un projected'obres de remodelació per modernitzar-ne les instal·lacions.El Mercat Municipal de Les Fontetes dis-posa de soterrani amb moll de descà-

rrega, magatzems, cambres frigorífiquesi muntacàrregues.Cal destacar l'oferta que ofereixen els pa-radistes i que consisteix en què per cadacompra igual o superior a 20 euros, elclient rep un tiquet que equival a unahora d'aparcament a la zona blava.Aquests tiquets són per client i parada itambé són acumulables.

El Mercat de Les Fontetes per dins, amb algunes de les parades amb producte fresc i de proximitat

Una festa amb música, ball, jocs per a infants i una botifarrada popular va ser-vir per celebrar els 50 anys del mercat municipal de Les Fontetes el 18 de se-tembre passat.La plaça del pla de Les Alzines va ser l'escenari escollit per commemorar l'ani-versari d'una llotja que aquest estiu iniciava el seu projecte de millora amb elcanvi de teulada per eliminar goteres, donar un millor aïllament tèrmic i elimi-nar les plaques de fibrociment.Després d'aquesta primera fase, la millora del mercat seguirà amb l'arranja-ment de les càmeres frigorífiques i tindrà com actuació més destacada el canvide la façana del Pla de les Alzines que es realitzarà l'any vinent.

50 anys de servei a la ciutatHHOORRAARRII DD’’OOBBEERRTTUURRAA

DDiilllluunnssde 8 a 13h

DDiimmaarrttss,, ddiimmeeccrreess ii ddiijjoouussde 7.30 a 13.30h

DDiivveennddrreessde 7 a 14h i de 17 a 20h

DDiissssaabbtteede 7 a 14.30h

Tel. 93 692 64 96

Festa d’aniversari a la Plaça els Pinetons


325

Fem

Mem

òria

20

Els darrers anys del franquisme van sermolt durs i van anar més enllà de la mortdel dictador. L'atemptat que va provocarla mort de l'almirall Carrero Blanco l'any1973 va posar en marxa de nou l'Estat re-pressiu amb tota la seva virulència. L'any1974 s'executava al garrot vil al jove lliber-tari Salvador Puig Antich. Al setembre de1975 el Règim signava les seves darrerescinc penes de mort, una d'elles, la deJuan Paredes ‘Txiki’, executada aCerdanyola.

Permanents mobilitzacionsUna Cerdanyola en permanent mobilitza-ció obrera i amb l'activitat duta a termeper la delegació local de l'AssembleaDemocràtica de Catalunya, sense oblidarla cobertura que oferia el CasalParroquial. L'any 1976, que va començarcarregat de vagues, va viure com a prèviaa l'Onze de Setembre a la ciutat la pre-sentació del Congrés de CulturaCatalana, el pas de la Marxa de laLlibertat i el multitudinari concert de LluísLlach al pavelló en solidaritat amb MotorIbérica. Quant a la celebració estricte dela Diada, el número 163 de la Revista deSardanyola, en la seva secció Pim, pam,puuum!, feia aquesta descripció:Molts catalans natius han tingut néts desenyeres llurs balcons (estan esperantveure-les vindre encara), mentre que elsbarris proletaris han sigut els que en ma-

jor grau han participat en la col·locació desenyeres. I amb això hem d'insistir en uncaire prou important de la nostra realitatlocal: a Cerdanyola la principal reivindica-ció envers Catalunya l'estan portant elspartits proletaris que s'abasteixen mésque res de catalans immigrats, és a dircastellà parlants altament conscienciatsde la realitat nacional catalana, mentre

que els catalans natius, com dèiemabans, resten molt indiferents'. La Diada de 1976 va ser la primera tole-rada per les autoritats, però a Cerdanyolavan ser un grup de veïns poc sospitososde radicalisme com Esteve Boldú, RamonRoig, Jesús Muñiz i Manel Andreu, elsanomenats tecnòcrates, que van aplanarel camí l'any 1975, amb el dictador en-cara viu, amb tot un seguit d'accions quemereixen ser recordades com la celebra-ció del primer Aplec de la Sardana al cam-pus de la UAB, indret gens gratuït en elqual coincidien cultura popular, comuni-tat universitària i poble.Van ser aquests ciutadans els que van as-sumir amb naturalitat gestos que podensemblar poc heroics però que podien sor-tir molt cars en temps de dictadura comaquells, tals com col·locar una senyera albalcó consistorial (el segon poble que hofeia), canviar el nom de l'Avenida delGeneralísimo Franco pel d'Avinguda deCatalunya (primer poble que ho feia), ba-tejar la plaça que comparteixenAjuntament i parròquia amb el nom del'Abat Oliba i crear la plaça de l'Onze deSetembre amb la col·locació de quatre pe-dres d'esmolar (esmolem ben bé les ei-nes) transportades ex professo. La plaçaon ara celebra la ciutat la Diada i que,com tantes altres coses, no van sortir delno res, sinó de l'esforç i el compromís dela gent.

L’11 de Setembre de 1976, perl’Estatut, l’amnistia i l’anhel de llibertat

La recuperació de la celebració de laDiada Nacional de Catalunya té una dataper a la història: 11 de Setembre de1976, a Sant Boi de Llobregat. Just dosdies abans, representants de laComissió 11 de Setembre mantenienuna tensa reunió amb el governador civilde Barcelona, Salvador Sánchez Terán,que acabava donant permís per a la cele-bració, però no al Parc de la Ciutadella,com demanava la Comissió, sinó a laplaça de Catalunya de Sant Boi, àrea me-tropolitana del Baix Llobregat amb pèssi-mes comunicacions i per tant garantiade fracàs de la convocatòria segons elscàlculs del governador. Va calcular fatal.Desenes de milers de persones van om-plir la plaça al crit de 'Llibertat, amnistia iEstatut d'autonomia'.

La ciutat va celebrar la Diada Nacional de 1976, la primera després de la mort del generalFranco, lluint senyeres als balcons i organitzant transports per anar a Sant Boi

La Diada Naciona aSt Boi de Llobregat

A dalt una de les contínues mobilitzacions que van caracteritzar la Cerdanyola dels anys 70

A l’esquerra monument de les Quatre Barres a la plaça 11 de Setembre

Fem Memòria


324

Espo

rts

21

Esports

A les primeries dels anys 70, les fàbri-ques Uralita i Aiscondel van posar enmarxa un equip de bàsquet femení. Anysdesprés s’afegia a la promoció de l'es-port femení la secció de patinatge artís-tic del Cerdanyola Club Hoquei amb la in-corporació d’algunes patinadores. I vaser l'any 1981 quan aparegué el primerclub esportiu format només per noies: elClub Bàsquet Femení Cerdanyola. Poc apoc, les diferents modalitats esportiveses van anar afegint al treball que feien elpatinatge i el bàsquet en l’àmbit de l'es-port femení i avui dia el taekwondo, pati-natge, jiu jitsu brasiler, bàsquet, hoqueipatins, gimnàstica rítmica, bàdminton,futbol, natació... són esports en què laciutat disposa d’esportistes competint aun gran nivell en els darrers anys. Els primers noms propis de l’esport fe-meí cerdanyolenc van ser Marta Vera (pa-

tinatge artístic) i Silvia Peñalver (bàs-quet).Després van arribar esportistes com XèniaLópez (natació), Alba Pérez (patinatge artís-tic), Laia Oset (bàdminton), Laura Soria (bàs-quet), Ana Benito (escacs), Elisabet Arnau(tenis taula), Núria García Diviu (natació),

entre d'altres. Totes elles han assolit fitesimportants en els seus respectius esports. A nivell de clubs fa temps que les entitatsesportives presenten equips femenins ien molts casos competint en categoriesde primera línea. La mostra més recentés el Cerdanyola Club d'Hoquei que ambel seu equip femení ha retornat a la mà-xima categoria, l’Ok Liga. En la memòriaqueda la temporada 2009-10 quan l’e-quip va conquerir la Lliga i la Copa de laReina. També en competicions perequips, el Cerdanyola Futbol Club ha arri-bat a tenir un equip competint en laSegona Divisió Estatal i el Club BàsquetFemení Cerdanyola s’ha quedat a les por-tes, en més d’una ocasió, de pujar a LigaFemenina 2. Afortunadament ja no és notícia la com-posició d'equips femenins en qualsevolmodalitat esportiva.

El Cerdanyola Futbol Club vol recuperar la categoria

Excel·lent estat de forma de les esportistes cerdanyolenquesAmb 50 anys de recorregut, l’esport femení ha anat a més a la ciutat. En l’actualitat sónmoltes les disciplines esportives que compten amb esportistes locals d’alt nivell

La II Fira de l’Esport omple el Parcdel Turonet amb públic i activitatsL’Associació de l’Esport de Cerdanyola va reunir l’esport local al Parc del Turonet. Durant totel dia s’estima que van passar per la Fira unes 4.000 persones.La segona Fira de l’Esport, organitzada perl’Associació de l’Esport de la ciutat, i ambla participació de 24 entitats, va ser un èxitde participació i d’afluència de públic.Gairebé 4.000 persones van passar du-rant tota la jornada pel Parc del Turonet.El món de l’esport local es va tornar aaplegar per mostrar a la població tot elventall d’activitats esportives que es po-den dur a terme a la nostra ciutat.Diferents clubs i centres esportius van

amenitzar tota la jornada la Segona Firade l’Esport amb l’organització d’exhibi-cions de tota mena d’esports (tennistaula, futbol sala, hoquei patins, pati-natge artístic, escacs, arts marcials, aerò-bic, activitats esportives dirigides, hand-bol, tennis, mini karts, esports demuntanya...)La jornada va concloure amb la presènciadel secretari general d’Esports de laGeneralitat de Catalunya, Gerard

Figueres, que va estar acompanyat de l'al-calde, Carles Escolà, i del regidord’Esports, Josep Grau, entre d’altres re-presentants municipals. La fira va ser unnou èxit de l’esport local, que va tornar amostrar a la població el seu potencial i ladiversitat d’esports que es poden practi-car a la nostra ciutat.

El Cerdanyola Club d'Hoquei ha retornat a l’OK Lliga El Club Bàsquet Femení lluitarà per l’ascens a la Liga Femenina 2

Vegeu reportatge gràfic a la pàgina 16


indispensable

324

Agen

da 2

2

Agenda

EExxppoossiicciióóLLaa ffii ééss eell pprriinncciippii.. PPrrààccttiiqquueess ffuunneerrààrriieessaa llaa CCaattaalluunnyyaa pprreehhiissttòòrriiccaa300 objectes que resumeixen 20 milanys de pràctiques funeràries FFiinnss aall 88 ddee ggeenneerrMuseu de Ca n’Oliver

AAccttiivviittaattss aa CCaann CCaattààIIttiinneerraarriiss:: FFeemm eell ccaammíí ddee llaa ffoonntt nnoovvaa!! iiAAnneemm ccaapp aa llaa ffoonntt vveellllaa!!1166 dd’’ooccttuubbrree.. DDee 1100hh aa 1144hhPreu: Adults 3 euros i infants 2 eurosCan Catà Natura

EExxppoossiicciióóLLuummiinnaaCarme Miquel juga amb la llum i els co-lors dels vitralls del MACFFiinnss aall 2277 ddee nnoovveemmbbrreeMuseu d’Art de Cerdanyola

EExxppoossiicciióóAAnnddrròòmmiinneess MMiirraaccuulloosseess.. EEnnttrree llaa mmààggiiaa ii llaa cciièènncciiaaFFiinnss aa ll’’11 ddee nnoovveemmbbrreeMuseu d’Art de Cerdanyola

EExxppoossiicciióóCCuurrrroo CCllaarreett.. DDiisssseennyyLa implicació del disseny amb l’entornsocialDDeell 77 dd’’ooccttuubbrree aall 3311 ddee ddeesseemmbbrreeMuseu d’Art de Cerdanyola

LLiitteerraattuurraa iinnffaannttiill1122èè PPrreemmii ddee LLiitteerraattuurraa IInnffaannttiillAAttrraappaalllliibbrreessFFiinnss eell 2222 dd’’ooccttuubbrreeInscripcions a [email protected] Central de Cerdanyola

EExxppoossiicciióóFFaannttoossffrreeaakk aall FFeessttiivvaall ddee CCiinneemmaa ddeeSSiittggeessDDeell 77 dd’’ooccttuubbrree aall 2277 ddee nnoovveemmbbrreeMuseu d’Art de Cerdanyola

XXeerrrraaddaaHHiissttòòrriiaa ddee ll’’AArrtt:: CCiinnqquueecceennttoo aa RRoommaa44 dd’’ooccttuubbrree.. 1199::3300hhMuseu d’Art de CerdanyolaOrganitza: Ass. Artistes Plàstics

TTaalllleerr ffaammiilliiaarrCCoolloorr,, lllluumm ii ttrraannssppaarrèènncciiaaTaller sensorial a on experimentar ambels vitralls i altres obres del museu99 dd’’ooccttuubbrree.. 1122hhMuseu d’Art de Cerdanyola

JJuuggaatteeccaammbbiieennttaallMMaarraattóó oorrnniittoollòòggiiccaaTallers per a descobrir la diversitat d’o-cells al parc. Places limitades. A partir de 7 anys99 dd’’ooccttuubbrree.. 1111::3300hhParc del Turonet

JJuuggaatteeccaammbbiieennttaallEEllss ppeettiittss ddeell ppaarrcc ddeell TTuurroonneettActivitats per conèixer els insectesA partir de 7 anys1166 dd’’ooccttuubbrree.. 1111::3300hhParc del Turonet

TTeerrttúúlliiaaTTeerrttúúlliiaa ppeerr aallss aammaannttss ddee ll’’ààllbbuumm iill··lluussttrraatt55 dd’’ooccttuubbrree.. 2200::3300hhLlibreria L’AranyaOrganitza: Llibreria L’Aranya

CClluubb ddee lleeccttuurraa oobbeerrttEs comenta el llibre Tot això ho faig per-què tinc molta por66 dd’’ooccttuubbrree.. 1199hhBiblioteca Central de CerdanyolaOrganitza: Servei Local de Català iAjuntament de Cerdanyola

HHoorraa ddeell ccoonntteePPooeettiimm,, ppooeettaamm,, ppooeessiiaaAmb el narrador Grup BufamotsA partir de 4 anys88 dd’’ooccttuubbrree.. 1122hhBiblioteca Central de Cerdanyola

TTeeaattrreeDDee BBiillllyy aa BBiilllliiee,, vvaaccaanncceess dd’’uunn eessttiiuuCia Oh la là1155 dd’’ooccttuubbrree.. 1199hhTeatre Ateneu

JJoorrnnaaddeess FFllaammeennqquueessIInnaauugguurraacciióó XXXXVVIIIIII ii eexxppoossiicciióó ddee ppiinnttuurraaddee YYoollaannddaa MMaarrttíínneezz88 dd’’ooccttuubbrree.. 2200hhCasa de AndalucíaOrganitza: Casa de Andalucía

VViissiittaa gguuiiaaddaaSSaanntt IIssccllee,, uunnaa ppaarrrròòqquuiiaa mmeeddiieevvaall1166 dd’’ooccttuubbrree.. 1122hhPortes obertes de 10h a 14hEsglésia de Sant Iscle

SSeettmmaannaa SSaalluutt MMeennttaallPPaarreelllleess AArrttííssttiiqquueess.. LLaa mmiirraaddaa ddeell oottrrooDia Internacional Salut Mental1100 dd’’ooccttuubbrree.. 1177hhBiblioteca Central de Cerdanyola


324

Agen

da 2

3

octubreAgenda

MMééss aaccttiivviittaattss ddee ll’’aaggeennddaa

sseegguuiinnttwwwwww..cceerrddaannyyoollaa..ccaatt//aaggeennddaa

FFeessttiivvaall ddee JJoottaass1166 dd’’ooccttuubbrree.. 1188hhTeatre AteneuOrganitza: Casa de Aragón

IIttiinneerraarriiGGrraannss aarrttiisstteess.. IIttiinneerraarrii ppeerr lleess eessccuullttuu--rreess ppúúbblliiqquueess ddee llaa cciiuuttaatt1199 dd’’ooccttuubbrree.. 1177hhSortida: Museu d’Art de Cerdanyola

FFeessttiivvaall SSccrreeeennEEssppeecciiaall ddee cciièènncciiaa ffiicccciióó2222 dd’’ooccttuubbrree.. 1188::3300hhMuseu d’Art de Cerdanyola

NNiitt LLaabb MMAACCTTaannccaaddaa aall mmuusseeuuTancada artístic i literària per a joves2288 dd’’ooccttuubbrree.. DDee 2211hh aa 0022hhMuseu d’Art de Cerdanyola

FFeessttiivvaall SSccrreeeennEEssppeecciiaall ccuurrttss eessppaannyyoollss2299 dd’’ooccttuubbrree.. 1188::3300hhMuseu d’Art de Cerdanyola

JJuuggaatteeccaammbbiieennttaallLL’’hhoorrtt aammbb eellss 55 sseennttiittssTallers per fer sucs de temporada 2233 dd’’ooccttuubbrree.. 1111::3300hhParc del Turonet

JJuuggaatteeccaammbbiieennttaallEEll bboosscc ffaannttààssttiicc aall TTuurroonneettTeatre amb els animals del bosc3300 dd’’ooccttuubbrree.. 1111::3300hhParc del Turonet

CCaaffèè aammbb lllleettrreessFFllaavviiaa CCoommppaannyy pprreesseennttaa Haru. Cadadia és una vida sencera2200 dd’’ooccttuubbrree.. 1199::3300hhBiblioteca Central de Cerdanyola

XXeerrrraaddaa--ddeemmoossttrraacciióóPPaarrllaarr aammbb eellss mmoorrttss2288 dd’’ooccttuubbrree.. 2222hhMuseu de Ca n’Oliver

VViissiittaa gguuiiaaddaaCCeemmeennttiirrii oo nneeccrròòppoolliiss??Visita guiada al Cementiri Municipal3300 dd’’ooccttuubbrree.. 1133hhCementiri Municipal

HHoorraa ddeell ccoonntteeIIrriiss ii eellss ccoonntteess2211 dd’’ooccttuubbrree.. 1188hhLlibreria LilliputOrganitza: Llibreria Lilliput

TTeeaattrreeEEll FFlloorriiddoo PPeennssiill ((nneenneess))Producció Anexa, Tanttaka Teatro2211 dd’’ooccttuubbrree.. 2211hhTeatre Ateneu

SSuucc aammbb lllleettrreessEEll mmeeuu aammiicc lllliibbrreeInfants de 3 a 7 anys. Aforament limitat2222 dd’’ooccttuubbrree.. 1122hhBiblioteca Central de CerdanyolaOrganitza: Llibreria L’Aranya

TTeeaattrreeLLeess pprriinncceesseess ttaammbbéé eess ttiirreenn ppeettssCia El Replà ProduccionsPúblic familiar a partir de 4 anys2233 dd’’ooccttuubbrree.. 1122hhTeatre AteneuOrganitza: grup Bambalina

VViissiittaa gguuiiaaddaaCCaasstteellll ddee SSaanntt MMaarrççaall3300 dd’’ooccttuubbrree.. 1111::3300hhCastell de Sant MarçalPreu: 3 euros

PPaarreelllleess lliinnggüüííssttiiqquueessPPrreesseennttaacciióó ddeell pprrooggrraammaa ddee ppaarreelllleesslliinnggüüííssttiiqquueess2277 dd’’ooccttuubbrree.. 1199::3300hhSala 22 de l’AteneuOrganitza: Servei Local de Català

FFeessttaa ddee TTaarrddoorr--SSaanntt MMaarrttíí1100,, 1111,, 1122 ii 1133 ddee nnoo--vveemmbbrreeOrganitza: ComissióFestes Sant Martí Accediu ahttp://bit.ly/FestaTardor2016 per con-sultar la programacióDestaca: CCoonnccuurrss TTuu TTeennss TTaalleennttMMuussiiccaall MMeeccaannoo -- LLaa ffuueerrzzaa ddeell ddeessttiinnoo

Festa de Tardor

CCoonnffeerrèènncciiaaDDiiaa IInntteerrnnaacciioonnaall LLlluuiittaa ccoonnttrraa eell CCàànncceerrddee mmaammaaAlimentació i Càncer: mite o realitat?1199 dd’’ooccttuubbrree.. 1177hhBiblioteca Central de Cerdanyola

DDiiaa IInntt.. ccoonnttrraa CCàànncceerr MMaammaaJJoorrnnaaddaa ppaarrttiicciippaattiivvaa aammbb ttaalllleerr ii aaccttiivvii--ttaattss ddiivveerrsseess1199 dd’’ooccttuubbrree.. 1111hh aa 1144hhPlaça Abat OlibaOrganitza: AECC

TTaalllleerr ppaarrttiicciippaattiiuuDDiiaa IInntteerrnnaacciioonnaall DDeessppaattoollooggiiiittzzaacciióóTTrraannss..2233 dd’’ooccttuubbrree..


Farmàcies de guàrdia Telèfons d’interés

OOCCTTUUBBRREE11 C. SELVA22 BOQUET3 ORDIS4 LLUÍS5 J. SELVA6 SÁNCHEZ7 COSTA88 Rov-Valls99 Rov-Ferrer10 GALCERÁN11 RAMBLA1122 Rov-Álvarez13 PINETONS14 ROVIRA1155 Rov-Merinero

1166 Rov-Origen17 ST ANDREU18 TORRENTS19 HIDALGO20 RINCÓN21 NOVELL2222 Rov-Rivera2233 PEREIRO24 RIZAL25 HID. VALLS26 C. SELVA27 BOQUET28 ORDIS2299 Rov-Lluís3300 Rov-J.Selva31 SÁNCHEZ

NNOOVVEEMMBBRREE11 Rov-Costa2 VALLS3 FERRER4 GALCERÁN55 Rov-Rambla66 Rov-Álvarez7 PINETONS8 ROVIRA9 MERINERO10 ORIGEN1111 Rov-StAndreu1122 TORRENTS1133 Rov-Hidalgo14 RINCÓN15 NOVELL

16 RIVERA17 PEREIRO18 RIZAL1199 HID. VALLS2200 C. SELVA21 BOQUET22 ORDIS23 LLUÍS24 J. SELVA25 SÁNCHEZ2266 Rov-Costa2277 Rov-Valls28 FERRER29 GALCERÁN3300 RAMBLA

SERVEIS MUNICIPALSAjuntament (centraleta) 93 580 88 88Arxiu Municipal 93 580 88 88 Ext. 3164Ateneu 93 580 88 88 Ext. 3870

93 591 41 33Biblioteca Central Cerdanyola 93 580 76 02Casal de Joves 93 580 58 69Centre d’Informació, Atenció i Recursos per a Dones (CIARD) 93 592 16 47Cerdanyola Ràdio (105.3 FM) 93 580 53 58

93 580 52 51Deixalleria Municipal 93 691 74 42Escola Municipal de Música 93 580 88 88 Ext. 3962EMD Bellaterra 93 518 18 30Immigració i Cooperació 93 580 88 88 ext 3765Mercat Municipal Les Fontetes 93 692 64 96Mercat Municipal Serraperera 93692 60 43Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) 93 591 41 30Museu de ca n’Oliver 93 580 45 00Oficina Municipal d’Habitatge 93 588 66 94Oficina Municipal d’Informació al Consumidor 93 580 88 88 Ext 3110ORGT Diputació 93 472 91 70Parc Esportiu Guiera 93 586 36 36Servei Local de Català 93 580 27 51Servei de Medicació 93 580 88 88 Ext 3855Servei d’Ocupació Can Serraperera 93 594 70 50Salut Pública 93 580 88 88 Ext 3730Serveis Social 93 580 88 88 Ext. 3770Zona Esportiva Can Xarau 93 691 77 04

TRANSPORTSFF.CC. 93 205 15 15RENFE Rodalies 93 691 88 69SARBUS 93 580 67 00 / 93 727 92 92Radio Taxi Vallès Occ. 93 580 27 27

93 692 40 16 / 93 692 58 23

TELÈFONS D’URGÈNCIAUrgències Bombers 112Emergències 112Policia Local 93 691 20 00 / 092ABP Mossos d’esquadra 93 592 47 00Policia Nacional (urgències) 112Comissaria de Policia Nacional 936 92 40 03Servei d’Atenció a les donesen situació de violència 900 900 120

TELÈFONS SANITARISCENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Cita prèvia Atenció Primària 93 728 44 44CAP Canaletes 93 591 07 40CAP Fontetes 93 594 44 70CAP Serraparera 93 580 63 63

CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP 2)Urgències 93 594 22 16Visites 93 594 21 11

Centre de Salut Mental 93 580 96 77Creu Roja 93 691 61 61Centre Hospitalari Parc Taulí 93 723 10 10Programa d’Atenció a la Dona 93 594 21 99Alcohólicos Anónimos 93 317 77 77Parkinson Catalunya 93 580 03 11AL-ANON familiars d’alcohòlics 93 310 39 53Ambulàncies (urgències) 061Associació Esp. Contra el Càncer 932 002 099

ALTRES SERVEISUAB 93 581 10 00Servei Local Català 93 580 27 51Dones per la igualtat 93 580 13 98El Safareig 93 580 61 51

CCEERRDDAANNYYOOLLAAÁlvarez: C/Reis (Gal Unicentro) 93 692 67 21Galceran Pl. Sant Ramon, 18 93 580 87 78Hidalgo: Ronda Cerdanyola, 1 93 692 23 68Hid-Valls: Av. de Canaletes, 11 93 692 53 53Lluís: Altimira, 18 93 692 47 08Ordis: Av. Rep Argentina,17 93 580 78 59Pereiro: Av. Catalunya, 49-B 93 580 97 00Rivera: C/Sant Ramon, 182 93 692 06 76Rovira: Pg. Cordelles, 67 93 592 13 99Sánchez: C/Santa Rosa, 36-38 93 692 31 84C. Selva: C/Torrent, 12 93 594 74 30Torrents: C/Diagonal, 30 93 580 39 04Valls: Av. Catalunya, 17 93 692 11 30Novell: Ctra. Barna, 216 93 594 71 95Origen: C/Pablo Picasso, 1 local 4 93 768 72 99RRIIPPOOLLLLEETTPinetons: C/Palau Ausit, 1 93 691 70 59Merinero: Ctra. Barcelona, 130 93 692 00 21Rincón: C/Magallanes, 4 93 692 00 86J. Selva: C/Calvari, 3-5 93 580 95 23St Andreu: C/ Sant Andreu, 4 93 692 23 26Boquet: C/ Lluna, 6 93 692 25 90Costa: C/ Verge del Pilar, 10 93 586 54 26Rambla: Rambla Sant Jordi, 89 93 691 24 73Ferrer Rambla Sant Jordi, 129 TDA 3 93 692 23 36Rizal C/ Rizal, 1D 93 586 54 26

Telèfon d’atenció ciutadana

010


riusec - Ajuntament de Cerdanyola del Vallès · El principi de la fi de la relació Ajuntament de...

Documents

Transcript of riusec - Ajuntament de Cerdanyola del Vallès · El principi de la fi de la relació Ajuntament de...