Components: Enrique Martinez, Gloria Vieco,

Ángela Ruiz, Lorena Tortosa i Ariadna Ruiz

Grup-classe: 2n Batxillerat A

Professor: Enric Lujan

Romanç de cec

Història d’Espanya

2

ns trobem davant de una font històrica secundària1, ja que l’autor conta uns fets

que van ocórrer en un temps passat, és a dir, no est{ escrit en l’època a la qual

pertanyen els fets que conta, en aquest cas, la batalla d’Almansa. A més, aquest text és

de tipus històric perquè narra La Guerra de Successió Espanyola, ocorreguda a l’any 1705, la que va

comportar el final d’aquesta amb l’anomenada “Batalla d’Almansa” en l’any 1707.

Per altra part, el tipus d’autor d’aquest text és col·lectiu ja que el romanç de cec va ser

composada pel grup valenci{ de folk “Al Tall”. Aquest grup és un conjunt musical valenci{,

reconegut per la seua llarga trajectòria, i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora

de la seua regió a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins una concepció mediterrània de la

música popular. Vicent Torrent i Manolo Miralles són els dos únics membres fundadors que tota

que encara continuen activament en el grup.

Respecte al destinatari podem dir que és un destinatari públic ja que va dirigida a totes

aquelles persones senten la cançó, concretament a la gent que viu al país valencià perquè està

escrita en valencià i anomenen fets els quals han ocorregut en aquest.

Al mateix temps, la finalitat que vol transmetre el grup Al Tall amb la cançó és explicar el

conflicte que va tindre la Corona d’Espanya en la Guerra de Successió Espanyola per la disputa

dinàstica entre els dos pretendents a la corona d'Espanya, l'arxiduc Carles d'Àustria i el borbó Felip

V conflicte que més tard va donar per finalitzat per la Batalla d’Almansa.

La idea principal d’aquesta cançó és la narració de la Guerra de Successió duran la qual es

va produir la batalla d’Almansa i les conseqüències d’aquesta Guerra per al país valenci{.

Les idees secundaries són entre elles els dos reis enfrontats ( Carles d’Àustrica i Felip V).

Arrel d’aquest fet es va produir la batalla d’Almansa on va guanyar Felip V i va promulgar el Decret

de la nova planta que va consistir en una sèrie de lleis que prohibien la llengua valenciana.

A causa que aquesta font no és prim{ria, el contingut d’aquesta font el podem situar dintre

del segle XVIII als primers borbons en el moment de la Guerra de Successió (1701-1713/1715) va

ser un conflicte bèl·lic internacional. A més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la

reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica

espanyola. Més tard, la batalla d’Almansa s'insereix en el marc de la Guerra de Successió al tron

d'Espanya que es va produir després de la vacant produïda per la mort de Carles II. Va tenir lloc el

25 abril 1707 a les proximitats del port del mateix nom a Albacete. La batalla es va dur a terme

entre els partidaris de Felip V de Borbó i els seguidors de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Així mateix

aquesta cançó conté contingut d’aquest període històric.

1 Les fonts secundàries són textos basats en fonts primàries. En l'estudi de la història, les fonts secundàries

són els documents que no van ser escrits contemporàniament als successos estudiats.

E

Romanç de cec

Història d’Espanya

3

partir de la font analitzada prèviament anem a realitzar una redacció per a plasmar el

que va ocórrer a Espanya en el període entre la mort de Carles II i el Decret de Nova

Planta (1700 – 1716)

Després de la mort de Carles II va esclatar la Guerra de Successió. A més, no tenia

descendència i aleshores es va anomenar successor a Felip d’Anjou, també conegut com Felip V que

va ser nét de Lluís XIV de França i besnét de Felip IV, així acabava la dinastia de Habsburgi arribava

la dinastia dels Borbó.

Més tard, es va crear un b{ndol en contra de nou rei que els recolzava l’Arxiduc Carles

d’Àustria, així ho esmenta la cançó quan diu: “l’Arxiduc Carles ha promès suspendre tributs i

gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V”. Durant la Guerra de Successió va ser

pretendent al tron de la Monarquia Hispànica, aconseguint el suport del Principat de Catalunya,

dels regnes d'Aragó i de València, del Regne de Mallorca i del Regne de Sardenya. Així mateix,

aquest bàndol que

estava a favor de l’Arxiduc Carles d’Àustria, era dirigit

pel general Joan Baptista Basset i Ramos, fou un militar

austriacista que va encapçalar la revolta valenciana

contra Felip V al capdavant dels maulets. Aquests últims,

com es pot observar en la cançó: “maulets i aliats

dominaren pobles i ciutats” van ser un grup partisà de

valencians que donava suport a l'Arxiduc Carles

d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels

botiflers2, partidaris de Felip V de Borbó.

L’ascens al tron espanyol de Felip V representava l’hegemonia francesa i la unió d’Espanya i

França davall un mateix monarca. Al mateix temps, les diverses potències europees (Anglaterra i

Holanda) es van posicionar davant del conflicte successori espanyol. Finalment la guerra va acabar

amb el triomf de Felip V junt a les victòries militars d’Almansa (25 d’abril de 1707) tenint una gran

repercussió en el País Valencià deixant com a refrany “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”3,on

podem trobar-lo dins de la lletra de la cançó: “Si el mal ve d’Almansa amb raó diuen a tots alcança…”.

2 Malnom amb què es va titllar a Catalunya als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió

Espanyola. Es va utilitzar despectivament per referir-se als dirigents de determinats pobles fidels a Felip V.

3Reflexa el sentiment de la pèrdua col·lectiva de les nosaltres institucions foral i del dret d’autogovern, en

referència a la derrota de les tropes austriaciste. “A tots alcança” es refereix a l’enorme repercussió de la Batalla d’Almansa.

A

Guerra de Successió (1710 – 1713)

Romanç de cec

Història d’Espanya

4

a Guerra de Successió va concloure amb

la firma del Tractat d’Utrecht en 1713. El

tractat va estipular el següent: El rei era reconegut

per les potències europees com a Rei d’Espanya i

renunciava als drets de la corona francesa; els Països

Baixos espanyols i els territoris italians van passar a

Àustria; Anglaterra va obtenir Gibraltar, Menorca i el

“navio de permiso”. Després, es va marcar l’inici de

l’hegemonia brit{nica.

L’arribada de la nova dinastia borbònica va proporcionar importants canvis en l’estructura

de l’estat. Aquests van ser introduïts durant el regnat de

Felip V (1700 – 1746)

Aquest va adoptar diverses mesures

centralitzadores amb l’objectiu de fer un estat més eficaç.

Una d’aquestes mesures va ser Els Decrets de Nova Planta

(1707 Aragó i València, 1715 Mallorca, 1716 Catalunya). Va

dur a terme l’abolició dels furs i institucions pròpies dels

regnes de la Corona d’Aragó. Els furs de les províncies

basques i Navarra es van mantenir ja que van recolzar

Felip V durant la Guerra de Successió.

Com ens mostra la cançó de Al Tall, podem veure un

fragment on ens descriu breument en que consisteix aquet decret:

“el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la

pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d’ací…”.

Però realment aquest decret consistia en el conjunt de lleis

sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que

implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya.

L

Tractat d’ d’Utrecht (1713)

Decret de Nova Planta de Catalunya (1716)

Decret de Nova Planta de Mallorca (1715)

Romanç de cec

Història d’Espanya

5

l grup valencià Al tall amb aquesta cançó vol representar un període de la nostra

historia de la millor manera possible utilitzant elements i dades referents al període

que representen.

Aquesta cançó ens parla de la Guerra de Successió

Espanyola per la disputa dinàstica entre els dos aspirants a la

corona d’Espanya, l’arxiduc Carles d’Àustria i el borbó Felip V.

Als Països Catalans es va optar per donar suport a

l’arxiduc Carles, entre altres motius perquè havia promès

respectar les seves lleis; va vèncer Felip V i les represàlies,

Decret de Nova Planta inclòs, no es van fer esperar; així ho

explica el Romanç de cec del grup Al Tall que van incloure en el

seu disc.

Pel que fa a la comparació entre l’Antic Règim i el liberalisme podem diferenciar dos

diferents grups (absolutistes i liberals) es diferenciaven tant econòmicament com socialment y

políticament.

Els absolutistes tenien una societat dividida en tres estaments: la noblesa, el clero i el

Tercer Estat (al qual pertanyien els burgesos i els camperols). La seua economia es basava en

l’agricultura b{sicament, i per últim, la seua forma de govern era absolutista, es a dir, el rei

considera que el seu poder és d’origen diví, i per tant és il·limitat.

En canvi els liberals tenien solament dues classes socials: la burgesia( que eren aquells que

tenien les propietats) i el proletariat (aquelles persones que treballaven a canvi d’un salari). En

quant al sistema polític tenien dues formes

de govern. Hi havia una monarquia

constitucional, on els poders eren limitats,

ja que no hi havia rei i per tant els poders

es repartien de tres maneres: poder

legislatiu, poder executiu, i poder judicial.

Els liberals aplicaren l’economia liberal, on

el principal autor era Adam Smith, qui

afirmava que sols l’Estat té obligació de

mantenir, i l’economia ha de ser lliure, ha

de ser el mercat el que regule.

E

Liberals i absolutistes

Al Tall, autors de la cançó

Romanç de cec

Història d’Espanya

6

Va ser a la tardor de 1705 que a

Altea desembarca Baptista Basset

com a general de l’exèrcit de Carles

el d'Àustria. Entra en la Marina i

passeja per pobles i viles i en moltes

comarques als maulets va distribuint

armes i donant raons, convencent a

tots els llauradors que l'Arxiduc

Carles ha promès suspendre tributs i

gravàmens i tot el país li va plantar

cara al borbó Felip V.

Els reis i governants de tota

Europa es posen a l'aguait i al plet

s'aboquen, que està en discussió la

corona dels regnes d'Espanya i els

dos aspirants una guerra van a

provocar, buscant aliances amb

altres estats dos exèrcits preparen,

Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals

són els seus noms.

Als pobles van renàixer les

esperances d'arrancar el poder als

nobles senyors i en poques setmanes

el camí de València aplanaren;

maulets i aliats dominaren pobles i

ciutats; d'una punta a l'altra el país

va tornar a obrir les arques per

traure al carrer les senyeres contra el

botifler i l'Arxiduc Carles a la porta

de Quart aclamaren i ell feu jurament

d'obedir i defendre les lleis.

Del dia que ara esmente

guardeu memòria: el 25 d'abril

de 1707 que trista batalla va

somoure la terra d'Almansa;

l'exèrcit borbó al de l'Àustria

va vèncer d'un colp i sense

defenses ocuparen comarques

senceres. Mal dia va nàixer qui

ordenà destruccions i

matances. Si el mal ve

d'Almansa amb raó diuen que a

tots alcança: no es pot oblidar

que en la boca del poble ha

quedat.

Després que va sotmetre

tot el país i va tractar els

hòmens amb gran crueltat,

pensà que era l'hora

d'augmentar el poder de la

seua corona i sense tardança

promulgà el Decret de Nova

Planta, pel qual suprimia les

lleis i costums de la pràctica

antiga i ens va prohibir que

parlàrem la llengua d'ací.

Senyors i senyores, de la

història us hem fet el reconte;

si voleu seguir, en els llibres

està tot escrit.

Romanç de cec

Romanç de cec

Història d’Espanya

7

BIBLIOGRAFIA

Nota al peu: http://es.wikipedia.org/wiki/Fuente_secundaria

Autor: http://ca.wikipedia.org/wiki/Al_Tall

Context: http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_d%27Almansa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_successi%C3%B3

Redacció: http://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_V_de_Castella

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arxiduc_Carles

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Basset_i_Ramos

http://ca.wikipedia.org/wiki/Maulets_(hist%C3%B2ria)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Botiflers

http://ca.wikipedia.org/wiki/Decret_de_Nova_Planta