Rosselló-Pòrcel, el poeta adolescent.notebook · sembla que es faci de flama. El vicari compareix...

3
RossellóPòrcel, el poeta adolescent.notebook 1 March 16, 2014 jul 2917:58 ag 3022:08 Proposta educativa: RossellóPòrcel, el poeta adolescent. Autora: Montserrat Cendra mcendra1@xtec.cat Nivell educatiu: Darrers cursos de Primària i primers de Secundària. En el primer cas, cal seguir la ruta marcada per la foguera, en el segon, la de l'arbre de flames. Objectius: Aprofitar el centenari del naixement del poeta per donar a conèixer la seva vida i la seva obra. Fomentar el gust per la lectura. Estimular el plaer estètic de la poesia, les versions musicals i en general, de la creació artística. Valorar la poesia com a expressió d'una identitat. Enfortir els lligams entre els diferents territoris de parla catalana. Temporització: A partir de tres sessions d'una hora, dependrà del nivell edu catiu, del grau d'aprofundiment que busqui el professorat, dels interessos del grupclasse, etc. No cal dir que aquesta proposta està directament relacionada amb "Espriu: quadern de bitàcola", amb la qual comparteix alguns fitxers. Recomano, doncs, si es té temps, ganes i bon humor, de treballar les dues. Competències: Aquesta proposta està centrada, sobretot, en la competència lingüística i audiovisual, però també treballa la competència artística i cultural. Quant a la dimensió comunicativa s'incideix tant en les competències relacionades amb la comprensió oral (1 i 2 sobretot), com les vinculades a la comunicació oral (sobretot la 7 i la 9). Quant a l'artística, se centra especialment en la literària, ara bé també en la musical (l'alumnat escolta diverses versions musicades), i de forma menor en la plàstica (l'alumne pot redissenyar caricatures). De forma més esbiaixada, toca la Competència Social i Ciutadana, en tant que esmenta la guerra civil espanyola. Metodologia: Aquesta proposta està pensada per ferla a l'aula, amb el professorat dirigintla. Tot i que podria ferse de forma autò noma per l'alumnat més gran, hi ha buits d'informació que sense el guiatge del mestre resultaria difícil d'omplir. Està formada per un total de 21 pàgines (més dues de presentació i una d'agraïments ). Gira al voltant de la vida (curta) i l'obra del poeta Bartomeu RossellóPòrcel, tot posant un accent especial amb la relació amb Salvador Espriu. Se situa: a) la seva infantesa a Mallorca, b) la precocitat de la vocació poètica, c) els mestres i models poètics, d) la brillant carrera universitària, e) l'amistat amb Espriu i el diàleg intertextual, f) la Guerra Civil i el desenllaç fatal. Hi ha força activitats lúdiques, pensades, sobretot per a l'alumnat més petit i alguns fitxers descarregables per treballar a l'aula. Hi trobareu molts enllaços web, per tant, necessitareu una connexió ràpida i eficaç per poder treure'n el màxim rendiment. jul 2918:03 }「 ヲ・ィェ 「」 「 {ィ「・、 En Tomeu va ser un alumne molt bo i, gràcies a una beca, va poder anar a la universitat de Barce lona, on es va especia litzar en literatura espanyola del Barroc. ag 3016:16 Ā「「ィ Santiago Rusiñol, un pintor modernista barceloní, va fer aquest i altres quadres de Sóller. Aquest porta per títol la vall dels taronges i, per tant, és fet a mida per al poema. Rusiñol també va ser un escriptor modernista molt conegut, i va escriure un llibre dedicat a Mallorca L'illa de la calma. El cel prepara secrets murmuris de mandarina. I les riberes del vent esgarrien taronjades. Jo tasto vergers. M'ajec damunt valls encoixinades. Les fulles alcen frescor i aixequen ventalls de gràcia, cortinatges de perfum, cortesies tremolades. L'oratge pinta perfils de caramels dins l'oratge. El cabell se m'ha esbullat i tinc l'ombra capgirada. El sucre de l'aire em fa pessigolles a la cara, amb confitures de flor i xarops d'esgarrifança. Unes cuixes de marquesa em repassen l'espinada. Quan el setí es torna gel, sembla que es faci de flama. El vicari compareix amb un vas de llet glaçada. La suor de les aixelles li travessa la sotana. Una de les figures retòriques més típica d'aquest poema és la sinèstesia. A veure quantes en saps trobar. ag 3013:46 Qui puja a la muntanya? El caragol que treu banya. El sol s'encén i s'apaga, albó, romaní, argelaga. El sol s'apaga i s'encén, farigola, romeguer. El sol és aquí, entre la rosa i el molí. Matinet matí, les bruixes es pentinen. El sol és aquí. Ai! Que es menja la calitja! El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa. Matinet matí, no ballis amb la calitja. A l' escarabat bum bum les ales li frisen. Les flors de la perera riuen i riuen. Una mica de cel blau, una mica mica. El núvol empeny el núvo i llisca que llisca. |、ôĀ ゥヲィöゥ ヲ「ォ  Si mous les imatges podràs descobrir les paraules que falten al poema. Si cliques l'enllaç sentiràs el poema complet. Segur que aquest poema et recorda moltes cançons, oi? jul 3014:24 Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires dubtoses dels confins llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba, imprecís, inexacte d'un altre més endins. El vent ha deslligat la blanor d'una trava sobre el frèvol gegant, i un llampeig de dofins tremola esclat d'espases i argents sobre l'esclava teulada i fa horitzó dels infinits camins. Qui dirà d'amargor davant els sols vibrants i plor segur davant les joies en nuesa i de negre davant blancs i blaus esclatants? Qui afirmarà la brega i la lluita constants en el convit de calma i de dolça peresa, de batre d'ales d'àngel i d'encís en els cants. MaltaAlexandria, juny 1933. ・、ェ 」ィú El poeta amb unes amigues, al vaixell Ciudad de Cádiz, en el creuer universitari l'estiu del 1933, que també va compartir amb Espriu, a qui dedica aquest poema. Segur que recordes l'estructura del sonet... mira d'ordenar les diferents estrofes. Una pista l'esquema mètric és ABAB ABAB CDC CDC

Transcript of Rosselló-Pòrcel, el poeta adolescent.notebook · sembla que es faci de flama. El vicari compareix...

  • RossellóPòrcel, el poeta adolescent.notebook

    1

    March 16, 2014

    jul 2917:58

    1913-1938

    ag 3022:08

    Proposta educativa: RossellóPòrcel, el poeta adolescent.

    Autora:  Montserrat Cendra   mcendra1@ xtec.cat

    Nivell educatiu: Darrers cursos de Primària i primers de Secundària. En el primer cas, cal seguir la ruta marcada per la foguera, en el segon, la de l'arbre de flames. 

    Objectius: 

     Aprofitar el centenari del naixement del poeta per donar a conèixer la seva vida i la seva obra.

     Fomentar el gust per la lectura.

     Estimular el plaer estètic de la poesia, les versions musicals i en general, de la creació artística.

     Valorar la poesia com a expressió d'una identitat.

     Enfortir els lligams entre els diferents territoris de parla catalana.

    Temporització: 

    A partir de tres sessions d'una hora, dependrà del nivell educatiu, del grau d'aprofundiment que busqui el professorat, dels interessos del grupclasse, etc.

    No cal dir que aquesta proposta està directament relacionada amb "Espriu: quadern de bitàcola", amb la qual comparteix alguns fitxers. Recomano, doncs, si es té temps, ganes i bon humor, de treballar les dues. 

    Competències:

    Aquesta proposta està centrada, sobretot, en la competència lingüística i audiovisual, però també treballa la competència artística i cultural.

    Quant a la dimensió comunicativa s'incideix tant en les competències relacionades amb la comprensió oral  (1 i 2 sobretot), com les vinculades a la comunicació oral (sobretot la 7 i la 9).

    Quant a l'artística, se centra especialment en la literària, ara bé també en la musical (l'alumnat escolta diverses versions musicades), i de forma menor en la plàstica (l'alumne pot redissenyar caricatures).

    De forma més esbiaixada, toca la Competència Social i Ciutadana, en tant que esmenta la guerra civil espanyola.

    Metodologia: 

    Aquesta proposta està pensada per ferla a l'aula, amb el professorat dirigintla. Tot i que podria ferse de forma autònoma per l'alumnat més gran, hi ha buits d'informació que sense el guiatge del mestre resultaria difícil d'omplir.

    Està formada per un total de 21 pàgines (més dues de presentació i una d'agraïments ). Gira al voltant de la vida (curta) i l'obra del poeta Bartomeu RossellóPòrcel, tot posant un accent especial amb la relació amb Salvador Espriu. 

    Se situa:

    a) la seva infantesa a Mallorca, 

    b) la precocitat de la vocació poètica,

    c) els mestres i models poètics,

    d) la brillant carrera universitària,

    e) l'amistat amb Espriu i el diàleg intertextual,

    f) la Guerra Civil i el desenllaç fatal.

    Hi ha força activitats lúdiques, pensades, sobretot per a l'alumnat més petit i alguns fitxers descarregables per treballar a l'aula.

    Hi trobareu molts enllaços web, per tant, necessitareu una connexió ràpida i eficaç per poder treure'n  el màxim rendiment.

    jul 2918:03

    Del port de Palma al de BarcelonaEn Tomeu va ser un alumne molt bo i, gràcies a una beca, va poder anar a la 

    universitat de Barcelona, on es va especialitzar en literatura espanyola del Barroc. 

    ag 3016:16

    Sóller

    Santiago Rusiñol, un pintor modernista barceloní, va fer aquest i altres quadres de Sóller. Aquest porta per títol la vall dels taronges i, per tant, és fet a mida per al poema.  Rusiñol també va ser un escriptor modernista molt conegut, i va escriure un llibre dedicat a Mallorca L'illa de la calma.

    El cel prepara secrets

    murmuris de mandarina.

    I les riberes del vent

    esgarrien taronjades.

    Jo tasto vergers. M'ajec

    damunt valls encoixinades.

    Les fulles alcen frescor

    i aixequen ventalls de gràcia,

    cortinatges de perfum,

    cortesies tremolades.

    L'oratge pinta perfils

    de caramels dins l'oratge.

    El cabell se m'ha esbullat

    i tinc l'ombra capgirada.

    El sucre de l'aire em fa

    pessigolles a la cara,

    amb confitures de flor

    i xarops d'esgarrifança.

    Unes cuixes de marquesa

    em repassen l'espinada.

    Quan el setí es torna gel,

    sembla que es faci de flama.

    El vicari compareix

    amb un vas de llet glaçada.

    La suor de les aixelles

    li travessa la sotana.

    Una de les figures retòriques més típica d'aquest poema és la sinèstesia. A veure quantes en saps trobar.

    ag 3013:46

    Qui puja a la muntanya?

    El caragol que treu banya.

    El sol s'encén i s'apaga,

    albó, romaní, argelaga. 

    El sol s'apaga i s'encén,

    farigola, romeguer.

    El sol és aquí,

    entre la rosa i el molí. 

    Matinet matí,

    les bruixes es pentinen.

    El sol és aquí.

    Ai! Que es menja la calitja! 

    El vent juga amb el molí

    i amb la rosa desclosa.

    Matinet matí,

    no ballis amb la calitja. 

    A l'escarabat bum bum

    les ales li frisen.

    Les flors de la perera

    riuen i riuen. 

    Una mica de cel blau,

    una mica mica.

    El núvol empeny el núvo

    i llisca que llisca.

    Cançó després de la pluja

    Si mous les imatges podràs descobrir les paraules que falten al poema. Si cliques l'enllaç sentiràs el poema complet. Segur que aquest poema et recorda moltes cançons, oi? 

    jul 3014:24

    Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,

    el mar nua les boires dubtoses dels confins

    llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,

    imprecís, inexacte d'un altre més endins.

    El vent ha deslligat la blanor d'una trava

    sobre el frèvol gegant, i un llampeig de dofins

    tremola esclat d'espases i argents sobre l'esclava

    teulada i fa horitzó dels infinits camins.

    Qui dirà d'amargor davant els sols vibrants

    i plor segur davant les joies en nuesa

    i de negre davant blancs i blaus esclatants?

    Qui afirmarà la brega i la lluita constants

    en el convit de calma i de dolça peresa,

    de batre d'ales d'àngel i d'encís en els cants.

    MaltaAlexandria, juny 1933.

    Sonet marí

    El poeta amb unes amigues, al vaixell Ciudad de Cádiz, en el creuer universitari l'estiu del 1933, que també va compartir amb Espriu, a qui dedica aquest poema.

    Segur que recordes l'estructura del sonet...

    mira d'ordenar les diferents estrofes.

    Una pista l'esquema mètric és ABAB ABAB 

    CDC CDC

    http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicadepoetes.titol?autor=197&titol=1308http://pepcerda.wix.com/imitaciodelfoc#!media/cqmg

  • RossellóPòrcel, el poeta adolescent.notebook

    2

    March 16, 2014

    ag 1215:33

    Compliment a Mercedes

    Els clavells s’incendien, 

    per imitarte, quan 

    tu passes per davant. 

    I, per felicitarte, 

    les pluges ploren, fan 

    damunt els vidres, vidre 

    damunt el vidre, cant. 

    El carrer de Montcada, 

    el dia del teu sant, 

    t’abraci, vell, galant. 

    Per brodarte la gràcia 

    no trobo diamant. 

    A Amàlia Tineo

    " Només un arbre, a la vorera, porta 

    el tremolor del mar, i el frec de fulles 

    retorna el benefici de les ones. 

    Les roques mortes en arenes mortes 

    viuen només uns brins d'herba poruga. 

    Mar foll de gris i verd i força d'aire: 

    trenca cristalls sobre la costa blana! 

    Aprén l'ombra llunyana, blava i blanca, 

    dels núvols plens de vent i pródigs d'ales. 

    Només en mi pots créixer més i estendre 

    més pura sal, més amagada pedra, 

    i encara retrobarte en camins foscos 

    per balenes remotes i algues velles. 

    Peró jo m'he perdut en les planúries 

    que han oblidat la dansa, el crit de l'aigua 

    entre alzines i roures, entre llunes 

    sense rius, sense pous, sense ones altes. "

    Les tres les has vistes a la foto del creuer. Com es deia  la "Mercedes" de primer cognom?  Qui era la tercera? Si ho vols saber, clica aquí. 

    Rosselló i Espriu compartien també l'amistat de les "tres

    cariàtides"

    ag 1119:26

    Ordena les fotos de la seva curta vida 

    jul 3013:19

    Verdegen encara aquells camps

    i duren aquelles arbredes

    i damunt del mateix atzur

    es retallen les meves muntanyes.

    Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls

    i que em fa tremolar quan et recordo!

    Ara els jardins hi són com músiques

    i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

    El cor de la tardor ja s'hi marceix,

    concertat amb fumeres delicades.

    I les herbes es cremen a turons

    de cacera, entre somnis de setembre

    i boires entintades de capvespre.

    Allí les pedres invoquen sempre

    la pluja difícil, la pluja blava

    que ve de tu, cadena clara,

    serra, plaer, claror meva!

    A Mallorca, durant la Guerra Civil

    Tota la meva vida es lliga a tu, 

    com en la nit, les flames a la fosca

    Clica aquí per sentir el poema ordenat

    ag 1217:04

    L' amistat dels dos joves escriptors va entrar en crisi a mitjans de l'any 37, sembla que s'hi va interposar una de les tres cariàtides, la Mercè Montanyola i, també, les idees sobre la situació política del moment.

    Pocs mesos després, dia 5 de gener  del 38, RossellóPòrcel moria de tuberculosi, al sanatori del Brull.

    Aquella relació començada a 17 anys, va continuar gràcies a la poesia. Espriu va anar fent dels seus poemes un diàleg, homenatge i record de l'amic Tomeu.

    Una amistat que perilla?

    Si cliques aquí sentiràs un dels poemes homenatge més bells, musicat per Marina Rossell

    http://arenyautes.cat/content/espriu-rossell%c3%b3-i-les-cari%c3%a0tideshttp://pepcerda.wix.com/imitaciodelfoc#!media/cqmghttp://www.catradio.cat/audio/698037/barca-del-temp

  • Fitxers adjunts

    rporcel.jpg

    RossellóPorcelcaricatura.jpg

    EspriuvsRossello_Porcel.pdf

    SMART Notebook

    SMART Notebook

  • Màster de formació del professorat de català per a persones adultes UB-UVic PRÀCTIQUES DOCENTS Tutora Màster: Francina Torras CPNL- ERAMPRUNYÀ Castelldefels Professor: Jaume Sans Alumna: Toni Bonjorn

    1. Per parelles, llegiu aquest poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, En la

    meva mort, datat del març l’any 1936 a Madrid, Imitació del foc (1938.

    Dedicat a Salvador Espriu. Edicions de la Residència d’Estudiants). Penseu

    que ja feia temps que estava malalt de tuberculosi, i l’allunyament del seu

    estimat amic Salvador Espriu comença a fer-se evident, recordeu les

    discrepàncies polítics entre ambdós (que Rosselló-Pòrcel es va posicionar

    al costat dels que creien que s'havia de guanyar la guerra per després fer

    la revolució i canviar les coses, mentre que Espriu es posicionà al costat

    dels que creien que aquella guerra ja estava perduda. Espriu dirà: “Rosselló

    era de flamarada i jo no. Ell volia que guanyés un bàndol per fer neteja. Jo

    era partidari d’una reconciliació”)

    En la meva mort

    Estic cansat de tu, domini fosc

    i tempestat de flama.

    M’exaltaré damunt els horitzons

    i trauré les banderes al desert

    de la darrera cavalcada.

    Reina d’aquestes hores, ara véns

    tota brillant, armada.

    Inútil desesper del vespre! L’alba

    s’acosta ja amb l’espasa,

    i l’ardor temerari que m’encén

    allunya les estrelles.

  • Màster de formació del professorat de català per a persones adultes UB-UVic PRÀCTIQUES DOCENTS Tutora Màster: Francina Torras CPNL- ERAMPRUNYÀ Castelldefels Professor: Jaume Sans Alumna: Toni Bonjorn

    a) Subratlla totes les paraules del camp semàntic del foc i del

    moviment.

    b) El foc es relaciona amb el dia o amb la nit?

    c) Què passa amb el foc (el poeta) quan arriba l’alba?

    d) Per què el poema es titula “En la meva mort”? Creieu que és una

    mort definitiva? Per què?

  • Màster de formació del professorat de català per a persones adultes UB-UVic PRÀCTIQUES DOCENTS Tutora Màster: Francina Torras CPNL- ERAMPRUNYÀ Castelldefels Professor: Jaume Sans Alumna: Toni Bonjorn

    2. Ara llegiu aquest altre poema de Salvador Espriu, datat l’any 1952 Les

    hores, dedicat a B. Rosselló-Pòrcel en la vetlla de mort la nit del 5 a 6 de

    gener 1938 :

    ORACIÓ EN LA TEVA MORT

    Quan roures enyorosos

    de verds marins comencen

    crepusculars missatges,

    volent-te foc, demano

    nova claror, que siguis,

    davant altars on cremen

    ardents silencis d'ales,

    encès cristall, més flama,

    llum de cançó senzilla.

    a) Hi trobeu paraules del camp semàntic del foc? Busqueu dues

    paraules del text oposades a aquest camp semàntic. Quin

    significat tenen en el poema?

    b) Per què el poema es titula “En la teva mort”? Quina creieu que

    és la voluntat de l’autor?

    -RECORDEM: Per a Salvador Espriu, la mort de Rosselló-Pòrcel va ser un

    cop molt dolorós (Recordem el Discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de les

    Bones Lletres (1984). Pocs mesos abans de morir, a Espriu, el van fer

    membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, i en el seu discurs

  • Màster de formació del professorat de català per a persones adultes UB-UVic PRÀCTIQUES DOCENTS Tutora Màster: Francina Torras CPNL- ERAMPRUNYÀ Castelldefels Professor: Jaume Sans Alumna: Toni Bonjorn

    d'ingrés es va limitar a parlar tota l'estona de Rosselló-Pòrcel com dient “Ell

    també ve amb mi a l'Acadèmia i segurament si ell fos viu aquesta cadira

    hauria estat per a ell i no per a mi” i s'hi va referir a ell definint-lo com “un

    home de flamarada, jo no”.) –

    c) Escolliu una paraula del poema que us sembli que en capta

    l’essència.

    d) Veieu semblança entre els dos poemes? Quin us ha agradat més?

    (20’) COMPARTIM les RESPOSTES

    SMART Notebook

    Pàgina 1Pàgina 2Pàgina de fitxers adjunts 1