Anna Alboquers

Bet Puigdesens

17 Gener 2011

Català, Sílvia Caballeria

2

JOAN BROSSA

oan Brossa, poeta català de gran renom, va néixer el 19 de gener de l'any 1919 al barri barceloní de Sant Gervasi, i va morir el 30 de

desembre de l’any 1998 a Barcelona degut a la caiguda que va patir en baixar les escales del seu estudi.

És considerat el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

La seva obra s’estén en diversos gèneres com el literari, visual, escènic, poemes objectuals, poemes corporis...

J

3

4

“Les coses importants

s’aprenen però no s’ensenyen”

5

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ pàg: 7

ITINERARI pàg: 8-9

POEMA TRANSITABLE EN TRES TEMPS pàg: 10-11

COL·LEGI D’APARALLEDORS ......... pàg: 12-13-14

FUNDACIÓ JOAN BROSSA pàg: 16-17

HOMENATGE AL LLIBRE pàg: 18-19

L’ANTIFAÇ pàg: 20-21

LLETRES GIMNÀSTES pàg:22-23

ESPAI BROSSA pàg: 24-25

BARCINO pàg: 26-27

LA TORNADA pàg: 28-29

BIBLIOGRAFIA................................................................pàg: 30

6

7

INTRODUCCIÓ

La història que hi ha a continuació està basada en fets reals, i va començar el dia en que la Sílvia Caballeria, professora de català de la nostra escola va entrar a l’aula com cada dilluns al matí i ens va començar a parlar del célebre poeta català Joan Brossa. Ens va fer quatre pinzellades de la seva vida i ens va dir que hauriem de realitzar un treball que constava de dues parts, i que tractava de la poesia de Brossa, concretament dels poemes objecutals d’aquest poeta que es troben a Barcelona.

Pel que fa a les parts del treball la primera es tractava de realitzar un poema visual o objectual com els que feia Brossa, i la segona, que és la inspiració del llibre que hi ha a continuació, era la d’explicar la ruta Brossa poema per poema indicant-ne la seva ubicació i descripció.

8

9

ITINERARI

Fem un salt en el temps i ens situem el dia que vam agafar l’autobus per anar cap a Barcelona.

Tothom estava assegut a l’autobús i de sobte la Sílvia es va aixecar, va agafar el micròfon i no va parar de repetir tot l’itinerari:

-Primer passarem pel Velòdrom d’Horta, allà tindreu temps de tirar-vos fotos, esmorzar i passejar-vos pel poema objectual de Brossa. Mitja hora més tard tornarem a l’autobús i anirem cap al centre de Barcelona.- va dir tota contenta.- L’autobús ens deixarà a prop del Col·legi d’Arquitectes i després, tots junts- va repetir entusiasmada – ens dirigirem cap a la Fundació Brossa. Entrarem per grups perquè allà no hi cabem tots! En sortir de la fundació Brossa podreu anar pel vostre compte a fer la resta de la ruta! Vigileu amb les motxilles!!- va dir preocupada- Us recomano que en sortir de la fundació Brossa torneu endarrere fins a la Pedrera de Gaudí, un cop allà baixeu pel Passeig de Gràcia fins a trobar l’Homenatge al Llibre. Allà us tireu les fotos que cregueu necessàries i us dirigiu cap a les Rambles, on haureu de buscar l’antifaç que es troba just al davant de l’església de Betlem. Un cop passat l’antifaç trenqueu a l’esquerra, passant pel carrer de la Boqueria, i seguiu-lo fins a trobar el carrer de Raurich on es troben les lletres gimnastes. Desfeu aquest últim carrer i seguiu recte pel carrer de la Boqueria fins arribar a la plaça de l’ajuntament on ara si pot trobar un pessebre. Per allà a prop trobareu l’espai Brossa que es pot identificar fàcilment ja que té una B gegant a la part superior de la façana. Finalment camineu fins a la fira de Santa Llúcia i allà trobareu les lletres de Bàrcino. A partir d’aquí podreu fer el que vulgueu però recordeu que a les 4h hem quedat al Hard Rock Café, sigueu puntuals, que no ho hagi de repetir! –va dir tota cofoia.

10

CAPITOL 1: POEMA TRANSITABLE EN TRES TEMPS

Després del llarg trajecte vam arribar al Velòdrom d’Horta, on hi havia el poema transitable en tres temps. Aquell poema es va inaugurar el 1984, i estava dividit en tres parts si mal no recordo. La primera era el naixement on s’hi trobava la gegantesca lletra “A”, tothom s’hi tirava fotos per immortalitzar aquell moment i així aprofitar per posar-les al seu treball. Llavors el poema continuava amb un camí on es trobaven tot de signes de puntuació com ara el punt, la coma, el signe d’interrogació... que simbolitzaven els obstacles que es trobaven al llarg de la vida. El signe d’interrogació, per exemple, simbolitza totes les preguntes que ens anem fent al llarg de la nostra vida, els parèntesis simbolitzen els moments en que ens aturem a reflexionar sobre les coses que passen al nostre entorn i els signes d’exclamació simbolitzen els moments d’alegria i satisfacció que ens aporta la vida, entre d’altres. Finalment el poema acaba amb la mort i la destrucció ja que es podia veure clarament un tros de “A” trencada.

El poema reflecteix el transcurs de la vida en els esser vius; naixement, creixament i finalment la mort; en resum la vida té principi i fi.

De sobte la Carmeta, s’apropa del no res i ens diu una frase que va dir el mateix Joan Brossa i que és una descripció d’aquest poema:

“La vida dels éssers és sotmesa a una evolució degradant, que acaba en destrucció”

I en acabar de recitar-ho en Miquel Padilla va cridar des de la distància que ja era hora de deixar el poema i dirigir-nos cap al centre, Així que vam tornar a l’autobús, i ens vam dirigir al Col·legi d’Arquitectes i d’Aparelladors.

11

12

CAPITOL 2: COL·LEGI D’APARELLADORS I D’ARQUITECTES

En baixar de l’autobús i ens vam dirigir cap al C/Bon Pastor, on s’hi troba el col·legi d’arquitectes que es va inaugurar el 15 de juny del 1993. La seva façana conté més o menys un centenar de lletres de colors, les quals formen part d’un dels nombrosos poemes visuals de Joan Brossa, el qual les va dissenyar per afegir un element de personalitat i de color a la façana del Col·legi construït a finals dels anys setanta amb un cert estil racionalista. Es diu que és una mena d’homenatge al talent dels aparelladors.

A la façana s’hi podia observar cinc columnes de lletres agrupades en 16 colors diferents i ordenades alfabéticament. Segons sembla per Brossa les lletres són com maons perfectament ordenats que es desordenen per fer un rètol on posa ,col·legi d’aparelladors i d’arquitectes, per dir-ho d’una manera les lletres cauen com la pluja en un desordre amb significat.

Tothom trobava la façana molt maca, ben ideada... i de sobte un alumne va exclamar:

- Què representa aquell bitxo que hi ha allà d’alt de la façana?

- Però que burro que ets! – va cridar en Miquel mentre li clava una “colleja” – No veus que és una llagosta!

- Aaaah.... - va contestar l’alumne. – Però que hi fa allà d’alt de la façana? – continuava.

S’acosten les professores de literatura que ho havien escoltat, i diuen alhora molt enfadades:

- Si haguessis buscat la informació que us vàrem demanar a classe ho sabries!!

13

L’alumne s’aparta discretament i s’apropa al seu company que li aclareix tots els dubtes, dient-li que allò que hi havia sobre la façana del col·legi d’aparelladors era una llagosta, de la qual es diu que les dues llargues cames formen dues “A” majúscules. La possible interpretació seria, doncs, que la llagosta, amb les “A” incorporades a les seves cames, esdevé un símbol de fertilitat i de saviesa, conforme al sentit que per Joan Brossa té l'abecedari, i representa que la llagosta fecunda les lletres que donen lloc al rètol de la façana. La llagosta igual que les lletres de la façana va ser ideada i dissenyada per Joan Brossa i plasmada pel pintor i dissenyador Josep Pla.

Ja havíem dedicat massa temps en aquest poema i els professors ens van fer anar cap a la Fundació Joan Brossa.

14

15

16

CAPITOL 3 : FUNDACIÓ JOAN BROSSA

Quan vam arribar al carrer Provença, 318 on es trobava la fundació Joan Brossa, ens vam haver d’esperar perquè, com ja havia dit la Sílvia a l’autobús, havíem d’entrar per grups. Per variar, ens va tocar ser els últims.

Però l’espera va ser profitosa ja que ens vam enterar de que aquesta Fundació es construí el 20 d'octubre de 1999 amb el propòsit de promoure i conservar l'obra del poeta i difondre el seu missatge a un ampli nombre de lectors i espectadors. A dins hi havia uns poemes objectuals i visuals que costaven d’interpretar. La Sílvia, la professora de matemàtiques que té el mateix nom que la de literatura, s’estava començant a estressar ja que intentava desxifrar tots els poemes que estaven a la sala i no se’n sortia. Però gracies a la intervanció divina de la Carmeta va aconseguir resoldre alguns d’aquells poemes, com per exemple un en el qual s’hi mostrava un conjunt de fulles enganxades per un clip que tenia el títol de la “Burocràcia”, i representava l’acumulació de papers i de feina que hi ha a la societat durant el dia a dia.

Desprès de la visita, els professors estaven esgotats i buscaven alguna manera de treure’s els alumnes de sobre i se’ls hi va acudir que ens podien dir que anéssim pel nostre compte i així tothom content. Els professors per no haver de vigilar els alumnes i els alumnes per no haver d’aguantar les pesades bromes que intentaven fer els professors.

17

18

CAPITOL 4: HOMENATGE AL LLIBRE

Estavem al Passeig de Gràcia, i en una cruïlla de Gran Via varem trobar una escultura que era un llibre obert que estava sobre una superfície on hi havia tot de plaques amb els noms d’algunes persones importants. Haig de reconèixer que només vaig saber dos o tres noms de tots els que hi havia allà, com per exemple el de Joan Brossa, Quim Monzó i Miquel Martí Pol, però bé la part més important era el llibre, així que no passa res.

Aquesta escultura segons el que deien els companys es va esculpir l’any 1994 gràcies al Gremi de llibreters de vell a Catalunya, i estava situada sobre una estructura mòbil que es podia fer tombar d’un costat a l’altre només amb un impuls, però mai pot arribar a caure. I aquest cop per part meva vaig fer una gran deducció que deia:

“Encara que el llibre i la literatura passin per moments de crisis mai podran arribar a caure definitivament a terra ja que el llibre i la literatura són cultura, vida, esperança... són la societat”

Com en tots els poemes, vam fer una sessió de fotos al costat del llibre, i tota la gent que passava no ens parava de mirar amb cara estranya; no em vull pas imaginar que estaven pensant. Posteriorment ens vam dirigir cap a les Rambles a trobar l’antifaç.

19

20

CAPITOL 5: L’ANTIFAÇ Vam arribar a les Rambles allà hi havia més animació, anàvem passejant i no hi havia manera de trobar l’antifaç. Com a mínim vam pujar i baixar les Rambles 2 vegades fins que finalment ens vam proposar no treure els ulls del terra per així poder veure l’antifaç. Va ser llavors quan vam veure un grup d’estudiants mirant al terra, eren els nostres companys que s’havien parat a mirar l’antifaç. Ara ja sabíem on era! L’antifaç era diminut no m’estranya que no el veiéssim... Representa un element característic del teatre i del carnaval per tant és lògic que aparegui al terra de les Rambles ja que és un lloc molt carismàtic on hi passa molta gent. La causa principal de que aparegui aquest antifaç al mig de la Rambla és que a l’any 1991, el Foment de les Arts Decoratives va atorgar el premi de FAD – Sebastià Gasch a la Rambla. Joan Brossa va aprofitar aquest esdeveniment per honorar a la Rambla amb aquest antifaç, que a la vegada simbolitza un element característic del teatre i del carnaval; per tant, no és estrany que aparegui al terra d'un lloc tan carismàtic com són les Rambles de Barcelona.

Ens vam tirar les típiques fotografies de posar tots els peus al costat de l’antifaç i vam marxar en direcció a les lletres gimnastes.

21

22

CAPITOL 6: LLETRES GIMNASTES

Al cap de mitja hora d’anar caminant pels carrerons i carreronets que hi havia en aquella zona vam arribar a una botiga de màgia i cap grossos que es deia “el Ingenio”, i es trobava al C/Raurich, on hi havia dues “A” de color vermell enganxades a la paret. A l’entrada de la botiga, al sostre del vestíbul també s’hi trobaven dues “A” més entrellaçades l’una amb l’altra com si estiguessin a dalt d’un trapezi. D’aquí ve el nom de lletres gimnastes.

Entre tots semblàvem uns turistes xinesos els quals la literatura els apassionava ja que en cada “A”, llibre o coses relacionades (o no) amb la poesia de Brossa ens hi tiràvem fotografies de tota mena.

23

24

CAPITOL 7: ESPAI BROSSA Em sembla que haig de millorar la meva orientació ja que perdiem el temps anant d’un cantó a l’altre. No hi havia manera d’anar a parar al C/ Allada Vermell, on es trobava l’Espai Brossa. Un cop hi vam arribar amb tots aquells arbres que hi havia pel mig no es podia veure res (és ben bé que fan les zones verdes allà on no toca..., val més això que res!). A la part superior del teatre, s’hi situava una “B” gegant de color vermell, col·locada de tal manera que semblava un antifaç, d’aquesta manera feia honor al teatre i al mateix Brossa. Pel que sembla l’Espai Brossa es va construir l’any 1998 amb la intenció de remarcar la importància de la poesia avanguardista de Joan Brossa, i de pas per atraure més els vianants que passaven per allà però com he dit abans; la natura ho tapa tot. La part davantera de l’espai Brossa es va decidir que es convertiria en un escenari on es poguessin celebrar tot tipus d'actes culturals. És per aquesta raó que a l'exterior de l'edifici s'aixeca una tarima que, a tall d'escenari, s'imposa al visitant, amb una frase incorporada al seu frontal que sintetitza l'esforç sempre costant del poeta a favor del teatre: "Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre". Era hora de dinar, però quan vaig treure el meu entrapà el meu grup va decidir primer acabar de veure els poemes que ens faltaven. Sort que només ens en quedava un perquè sinó m’hagués mort de gana.

25

26

CAPITOL 8: BARCINO Em roncava la panxa, encara ens faltava una mica per arribar, aquest cop no ens vam perdre i hi vam arribar més aviat del que em pensava. A la Plaça Nova, on hi ha la catedral, s’hi trobava la fira de Santa Llucia on hi havia tot de coses nadalenques i es veien cares alegres plenes d’esperit nadalenc i esperant les vacances de Nadal. A un cantó de la plaça es trobaven unes lletres que formaven la paraula “ BÀRCINO”, el qual era el nom principal de la ciutat romana de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Per no fer-nos un embolic i perquè les coses ens quedin més clares es podria dir que és el nom en llatí de la ciutat de Barcelona. Aquestes lletres es van començar a idear l’any 1991 i es van acabar de construir a la plaça al 1994. Justament l’any en que jo vaig néixer, segurament o van acabar per això. Primerament, es van construir amb la finalitat d’impedir el pas dels cotxes, per tal de poder substituir les clàssiques boles de pedra, però amb el temps van passar a formar part de la decoració del carrer en honor a Brossa. Ens vam acabar de tirar les últimes fotografies, les targetes de memòria de les càmeres estaven a punt d’explotar. I seguidament vam anar a dinar, no pas gaire lluny d’allà ja que després teniem pensat anar de compres per Barcelona. Així que vam parar la paradeta amb totes les carmanyoles, entrepans, begudes,... just davant de la catedral, i en acabar ens vam dirigir al Portal de l’Àngel.

27

28

LA TORNADA

El temps va passar molt despresa i sense adonar-nos-en ja eren les 4, hora de marxar, i ens vam dirigir ràpidament al lloc on havíem quedat, al Hard Rock Café, però abans d’arribar ens va passar una cosa molt estranya; en passar per les Rambles ens vam trobar amb un home que ens va parar i ens va dir que li acabaven de robar tots els diners, i ens va demanar si li podíem donar dos euros, i es clar com és normal els hi vam donar, ara bé la part més estranya és que tot i haver-li robat tot el que portava a sobre duia una maleta penjada a l’esquena que semblava força plena. En fi mai saps amb que et pots trobar. Finalment vam arribar al punt de trobada i sense haver-nos d’esperar gaire estona vam pujar a l’autobús i ens vam dirigir cap a Vic. Durant el viatge tothom estava cansat de tant caminar amunt i avall. Aquesta va ser una gran experiència la qual em va fer adonar que la poesia pertany a la societat i que per tant s’ha de donar a conèixer encara que hi hagi gent que no li doni gaire importància. També em vaig adonar que el meu sentit de l’orientació era patètic ja que cada dos per tres havíem de recular o donar més volta de la necessària. Tot seguit vam comparar les fotografies que ens havíem tirat hi havia gent que sempre quedava molt bé en les fotos que d’altres, però encara no entenc perquè jo sempre quedo malament.

La tornada es va fer menys pesada que l’anada i de seguida vam arribar a Vic, fent-nos càrrec que el dia següent havíem de tornar anar al col·legi i començar a preparar aquest treball.

29

30

BIBLIOGRAFIA

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Brossa_i_Cuervo

http://lletra.uoc.edu/especial/brossa/

http://www.joanbrossa.org/

http://www.fundacio-joan-brossa.org/

http://www.uoc.edu/jocs/brossa/articles/valles.html

31

32