**SALVADOR ESPRIU**

*ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE*

ANYS 30 i POSTGUERRA

**BIOGRAFIA**(Santa Coloma de Farners 1913-Barcelona 1985)

• És un dels escriptors més significatius de la postguerra .

• Va ser un dels 4 membres fundadors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

• Aquest poema l’escriu en una època de postguerra,on molts autors es van haver d’exiliar.

• Va participar en l’intent de continuïtat de la poesia catalana.

• Va estar present el 1963,quan va aparèixer el corren literari”realisme històric”,que va entrar en crisi el anys 70.

**Estructura del poema**

• El tema central del poema és el desig de cambiar la cultura del seu poble,el poema té la funció de queixa d’un sistema que no fa feliç el protagonista.

• PLANTEJAMENT:el poeta invoca el desig d’anarse`n a un lloc diferent,on la gent sigui lliure de pensar(primers versos 8).

• NUS:(del vers 8 al 13),el poeta imagina que el seu desig fós realitat,i pensa en què li diria la gent,peró també pensa que si ell fós lluny, no se’n preocuparía.

• DESENLLAÇ:(del vers 13 al final):el poeta torna a la realitat,i admèt que no anirá a l’estranger,ja que estima la seva terra,que només li dona dolor,i es massa covard com per anarse’n.

**ANÀLISI DEL POEMA**

• En aquest poema,el poeta comença amb un tó de queixa,de desig de cambiar,després deixa el tó de queixa de costat,i comença amb un tó de dolor i pessimisme,peró acceptant la realitat.

• Hi ha dos personatges:el protagonista,què és el poeta pessimista,covard i realista i l a gent del poble,covards,selvatges ,sense escrúpols i sotmesos a la autoritat.

• La història no es desenvolupa en cap espai real,sinó en el cao del poeta,en una època obscura, en la que la gent no tenía il.lusions i vivíen emmirallats en països on les coses anaven millor.

• El gènere literari és la prosa,en forma de narració,hi ha un únic narrador intern ,narra la història des d’un punt de vista subjectiu.El poema consta de vint versos de mètrica irregular,majoritàriament d’art major,sense rima.Hi apareixen recursos estilístics com l’Asíndeton(covarda,vella,tan selvatge terra.)i el Quiasme(àrid poble).

**EL POEMA**

• Oh, que cansat estic de la mevacovarda, vella, tan salvatge terra,i com m'agradaria d'allunyar-me'n,nord enllà,on diuen que la gent és netai noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç!

• Aleshores, a la congregació, els germans diriendesaprovant: “Com l'ocell que deixa el niu,així l'home que se'n va del seu indret”,mentre jo, ja ben lluny, em riuriade la llei i de l'antiga saviesad'aquest meu àrid poble.

• Però no he de seguir mai el meu somnii em quedaré aquí fins a la mort.Car sóc també molt covard i salvatgei estimo a més amb undesesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.

**CONCLUSIÓ**

En conclusió,crec que aquest poema no és moltoriginal,ja que reflecteix l’estat de la gent en aquellaèpoca,la pessimivitat del període de postguerra.Es notaque l’autor no estava gens d’acord amb el pensament dela gent influenciada per el franquisme,i que no era unhome molt positiu,a més a més es queixa bastant,peró alfinal no decideix fer res.També crec que està influenciatper altres autors d’aquella època,ja que el pessimismerepercutía a tothom.