Selection
-
Upload
armando-basilio -
Category
Documents
-
view
5 -
download
2
description
Transcript of Selection
ULISSES
PERSONATGES
Ulisses. És un guerrer fort, home de gran enginy, un ésser mig diví i prudent. És
noble, pacient, magnànim, bon guerrer i valerós pare.
Penèlope. Era una mortal molt bella i esposa d’Ulisses. La seua vida, lluny
d’Ulisses i assetjada pels cobdiciosos predendents, era ben trista, Però no va
oblidar Ulisses i sempre va confiar en el retorn.
Polifem. Era un semidéu. Era un horrible gegant molt fort, i d’una lletjor difícilment
imaginable. La seua alçada era colossal i era tan corpulent com una roca, al mig
del front tenia un sol ull. Era el fill predilecte de Possidó i tan violent que colpejava
els caps dels homes i després se’ls menjava.
Possidó. És el déu del mar, que els romans anomenaven Neptú. Era molt
venjatiu perquè no perdonava els enemics. El seu fill predilecte era Polifem, el
qual va maleir Ulisses.
Èol. És el poderós déu dels vents. Era gentil perquè va allotjar Ulisses a casa
seua i va celebrar nombroses festes en el seu honor.
Les Sirenes. Eren éssers extraordinaris. Estranyes dones, filles del mar, que
tenien les extremitats en forma de peix. Les seues cares eren molt boniques i
tenien grans cabells. Les sirenes eren éssers cruelíssims i solien asseure’s vora
mar per entonar dolces cançons. Atrets per les seues veus, els mariners no
podien resistir la temptació de desembarcar en l’illa i en eixe moment les
agressives sirenes se’ls menjaven.
Escil·la i Caribdis. Eren dos criatures extraordinàries i monstruoses. Tots els
animals que per allà passaven el monstre Escil·la se’ls engolia sense pietat.
Caribdis vivia enfront d’Escil·la i tres voltes al dia absorbia l’aigua de la mar i la
llançava contra la seua veïa Escil·la provocant grans tempestats.
ULISSES
Nausica. Era una mortal, filla del rei dels feacis. Era la més bella, dolça, graciosa i
alegre de totes les princeses. Era també la més valenta i bondadosa i per això
tothom l’adorava. Va acollir Ulisses, el va vestir, li va oferir menjar i el va conduir
a la ciutat.
Argos. Era el gos d’Ulisses i el seu millor amic. Era vell, mig cec i ja estava una
mica moribund. Argos va reconéixer el seu amo només veure’l, a pesar que anava
disfressat de captaire.