Servei d’Educació Ambiental de la Mancomunitat La Plana...del reciclatge, explicar-los els cicles...
105
Transcript of Servei d’Educació Ambiental de la Mancomunitat La Plana...del reciclatge, explicar-los els cicles...
Com pots fer compost - 1
Edita
Mancomunitat La Plana
Continguts redaccioacute i disseny
Mariona Bigas Montaner
Servei drsquoEducacioacute Ambiental de la Mancomunitat La Plana
Contacte
Agraverea de Medi Ambient
Mancomunitat La Plana
Tel 93 812 41 67 ndash Ext 5
mediambientescolesmancoplanacat
mediambientmancoplanacat
wwwmancoplanacat
httpsescolesmancoplanawordpresscom
Malla juliol de 2020
Com pots fer compost - 2
Escolto i oblido veig i recordo faig i comprenc
CONFUCI
Cograverfes tronchos y demeacutes
Qursquoen fruita y llegums val regraves
Tot mesclat y ben podrit
Es un fem de molt profit
D Narciacutes Fages i de Romagrave Aforismes rurals 1853
Residu porcioacute inutilitzable drsquoun recurs
Ategraves que la capacitat drsquouacutes depegraven de lrsquousuari
el concepte de residu eacutes relatiu
i diu meacutes sobre les habilitats de lrsquousuari
que sobre les misegraveries del residu mateix
Folch 1999
Com pots fer compost - 3
IacuteNDEX
Presentacioacute i objectius 4
Introduccioacute 5
La relacioacute amb el curriacuteculum 6
La relacioacute amb els ODS 11
Activitats 14
1 Quegrave en sabem del compostatge 16
2 Quin camiacute segueixen les deixalles 20
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola 23
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem 27
5 On colmiddotloquem el compostador 30
6 Les sabates magravegiques 33
7 De quegrave estagrave fet el bosc 36
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica 39
9 Com es reciclava fa uns anys 43
10 Fem el diari de seguiment del compostatge 47
11 Quegrave passa si enterrem residus 53
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop 57
13 Qui hi viu al compostador 61
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica 65
15 Com treballen els cucs de terra 69
16 Quanta aigua pot atrapar el compost 72
17 Com soacuten els sogravels 75
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer 82
19 Podem trobar solucions a tot 87
20 Estagrave a punt el compost 90
21 Garbellem el compost 93
22 Fem una campanya de comunicacioacute 96
23 Visitem una planta de compostatge 100
Recursos complementaris 102
ANNEX ndash FITXES DrsquoACTIVITATS (document a part)
Com pots fer compost - 4
PRESENTACIOacute I OBJECTIUS
El dossier pedagogravegic Com pots fer compost destinat a educacioacute primagraveria ofereix al professorat de les
escoles dels municipis mancomunats un recurs educatiu uacutetil per treballar de manera competencial i
transversal diferents continguts del curriacuteculum relacionats amb el compostatge tant a lrsquoaula com a
lrsquoentorn proper
Els principals objectius drsquoaquest recull drsquoactivitats educatives soacuten
- Conscienciar sobre la importagravencia de reduir els residus domegravestics que generem diagraveriament i
de reciclar-los per convertir-los en nous recursos
- Comprendre el cicle de la mategraveria i prendre consciegravencia del benefici de realitzar una bona
separacioacute en origen dels residus orgagravenics
- Potenciar la pragravectica participativa de lrsquoautocompostatge escolar com a solucioacute eficaccedil per
gestionar els residus orgagravenics que es generen al centre
- Conegraveixer els factors determinants per completar el proceacutes de compostatge que srsquoinicia amb
la mategraveria orgagravenica i que finalitza amb el compost
- Afavorir la participacioacute la iniciativa i la responsabilitat en el treball en grup i en la recerca de
solucions
- Capacitar lrsquoalumnat per adquirir una actitud criacutetica envers el moacuten que ens envolta i prendre
consciegravencia que les petites accions a nivell individual i colmiddotlectiu tenen importagravencia en la
resolucioacute dels problemes ambientals globals
El dossier de caire competencial i vivencial proposa un
aprenentatge basat en el treball drsquoexperimentacioacute i de descoberta
La majoria drsquoactivitats estan pensades per aquells centres
educatius que tenen un compostador o que volen iniciar-se en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics perograve tambeacute permet
treballar altres aspectes sobre el compostatge sense la necessitat
de tenir un compostador al centre
Esperem que sigui una bona eina per posar en marxa o seguir
treballant el vostre projecte de compostatge escolar Perograve sobretot
ens agradaria que serviacutes per afavorir lrsquoeducacioacute per a la
sostenibilitat a lrsquoescola i a lrsquoentorn proper
Una unitat
didagravectica per
posar en
pragravectica el
compostatge
a lrsquoescola
Com pots fer compost - 5
INTRODUCCIOacute
Tenir un compostador al pati de lrsquoescola representa un recurs enormement didagravectic per treballar
molts aspectes de la natura i per entendre el tractament dels residus la reduccioacute la reutilitzacioacute i el
reciclatge
Amb el dossier pedagogravegic Com pots fer compost es proposa un exemple de reciclatge que es pot portar
a terme al centre des del principi fins al final i que a meacutes obre un ventall enorme de possibilitats
drsquoaprofitaments pedagogravegics El proceacutes de compostatge escolar pot ser lrsquoexcusa que porti a generar
nous aprenentatges o beacute ser la consequumlegravencia derivada drsquoaltres projectes relacionats amb els agravembits
de la gestioacute i la prevencioacute dels residus lrsquohort escolar ecologravegic la transformacioacute del pati de lrsquoescola
lrsquoalimentacioacute saludable el malbaratament alimentari lrsquoestudi del medi natural i la biodiversitat la
petjada ecologravegica lrsquoemergegravencia climagravetica i un llarg etcegravetera
Eacutes evident que a tots els centres educatius es generen residus i que molts drsquoells soacuten residus orgagravenics
provinents dels esmorzars la cuina el menjador lrsquohort Es proposa partir drsquoaquesta problemagravetica
real i contextualitzada per iniciar un projecte de gestioacute dels propis residus orgagravenics mitjanccedilant
lrsquoautocompostatge que suposi lrsquooportunitat drsquoexperimentar en directe el cicle de la mategraveria orgagravenica
i de tancar el cicle incorporant el compost a lrsquohort o jardiacute escolar tendint drsquoaquesta manera cap a
lrsquoautosuficiegravencia i el residu zero
El dossier proposa un seguit drsquoactivitats didagravectiques
totes amb la finalitat drsquointroduir lrsquoalumnat en els valors
del reciclatge explicar-los els cicles tancats que
predominen en els ecosistemes naturals mostrar-los els
beneficis de realitzar una bona separacioacute en origen dels
residus i lrsquoaplicacioacute del producte final obtingut del seu
reciclatge que eacutes el compost En totes les activitats es fa
egravemfasi en el fet que lrsquoalumnat sigui el magravexim
protagonista i responsable de tot el proceacutes
El projecte de compostatge escolar es tracta drsquouna
proposta drsquoeducacioacute per a la sostenibilitat eacutes per aixograve
que es transmet la idea de medi com a sistema
complex es fomenta la formulacioacute de preguntes
criacutetiques el plantejament de futurs meacutes positius i
sostenibles etc Les estrategravegies pedagogravegiques
predominants en les activitats de la guia soacuten
lrsquoexperimentacioacute les discussions en grup la mirada
criacutetica lrsquoaprenentatge basat en problemes la mirada al
pas del temps i el treball a la natura amb la natura i
per a la natura
Com pots fer compost - 6
LA RELACIOacute AMB EL CURRIacuteCULUM
Les activitats que es recullen en aquest dossier pedagogravegic presenten una clara transversalitat perquegrave
inclouen continguts socials (el problema de lrsquoeliminacioacute dels residus la contaminacioacute la
sostenibilitat) de medi natural (observacioacute del cicle de la mategraveria en directe aplicacioacute del compost
a lrsquohort o al jardiacute escolar i el seu efecte sobre les plantes observacioacute de diferents organismes) de
matemagravetiques (gragravefiques estimacions cagravelcul mesura) i de llenguumles (vocabulari especiacutefic redaccioacute
de textos comunicacioacute) A continuacioacute es presenta una relacioacute de les competegravencies bagravesiques i continguts de les diferents agraverees
curriculars de lrsquoeducacioacute primagraveria que es poden treballar en el conjunt de les activitats
Competegravencies bagravesiques que es treballen
Agravembit linguumliacutestic
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit linguumliacutestic
- Dimensioacute comunicacioacute oral Comprendre i produir textos orals i interactuar oralment
drsquoacord amb la situacioacute comunicativa
- Dimensioacute comprensioacute lectora Llegir i comprendre textos en diferents formats
- Dimensioacute expressioacute escrita Planificar i produir textos escrits de diverses tipologies
1 Competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual
2 Competegravencia matemagravetica
3 Competegravencia en el coneixement i la interaccioacute amb el moacuten fiacutesic
4 Competegravencia digital
5 Competegravencia social i ciutadana
6 Competegravencia drsquoaprendre a aprendre
7 Competegravencia drsquoautonomia iniciativa personal i emprenedoria
Com pots fer compost - 7
Continguts de llengua
Comunicacioacute oral comprensioacute lectora expressioacute escrita coneixement del funcionament de la llengua
i del seu aprenentatge
Agravembit de matemagravetiques
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit matemagravetic
- Dimensioacute resolucioacute de problemes Traduir un problema a una representacioacute matemagravetica i
emprar estrategravegies matemagravetiques per resoldrersquol Donar i comprovar la solucioacute drsquoun problema
i fer preguntes i generar problemes de caire matemagravetic
- Dimensioacute raonament i prova Argumentar afirmacions i processos matemagravetics
- Dimensioacute connexions Establir relacions entre diferents conceptes i significats Cercar
situacions que es puguin relacionar amb idees matemagravetiques concretes
- Dimensioacute comunicacioacute i representacioacute Expressar idees i processos matemagravetics expressant
llenguatge verbal Usar representacions dels conceptes i relacions per expressar
matemagraveticament una situacioacute
Continguts de matemagravetiques
Numeracioacute i cagravelcul relacions i canvi espai i forma mesura estadiacutestica i atzar
Agravembit de coneixement del medi
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Dimensioacute moacuten actual Plantejar-se preguntes sobre el medi utilitzar estrategravegies de cerca de
dades i analitzar resultats per trobar respostes Interpretar el present a partir de lrsquoanagravelisi dels
canvis i continuiumltats al llarg del temps per comprendre la societat en quegrave vivim Analitzar
paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren per
valorar les actuacions que els afecten
- Dimensioacute salut i equilibri personal
- Dimensioacute tecnologia i vida quotidiana Utilitzar materials de manera eficient amb
coneixements cientiacutefics Utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura i eficient
- Dimensioacute ciutadania Adoptar hagravebits sobre lrsquoadquisicioacute i uacutes de beacutens i serveis amb
coneixements cientiacutefics i socials per esdevenir un consumidor responsable
Com pots fer compost - 8
Continguts comuns de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i problemes
rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de
diferents fonts drsquoinformacioacute i de les tecnologies digitals
- Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (textos cientiacutefics imatges gragravefics)
- Plantejament de preguntes a partir drsquoobservacions
- Uacutes de taules simples per recollir dades i comparar-les
- Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball drsquoinvestigacioacute
- Comunicacioacute de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges
- Utilitzacioacute dels mecanismes de la participacioacute activa la cooperacioacute i el diagraveleg en la
construccioacute de tasques comunes i en la resolucioacute de conflictes
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi natural
INICICIACIOacute A LrsquoACTIVITAT CIENTIacuteFICA CI CM CS
Exploracioacute drsquoaspectes de lrsquoentorn a partir drsquouna quumlestioacute rellevant
Utilitzacioacute de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informacioacute i
simular processos cientiacutefics
Comunicacioacute oral de les observacions realitzades utilitzant diferents
llenguatges
Utilitzacioacute de material i tegravecniques especiacutefiques de laboratori tenint en compte
les normes drsquouacutes i de seguretat
Neteja ordre manteniment i estalvi dels materials i lrsquoinstrumental
Interegraves per lrsquoobservacioacute i la generacioacute de preguntes cientiacutefiques aixiacute com per
la construccioacute de respostes coherents amb el coneixement cientiacutefic
Disseny i realitzacioacute de treballs experimentals Anagravelisi i comunicacioacute dels
resultats
Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i
problemes rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de
lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de diferents fonts drsquoinformacioacute
Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball
drsquoinvestigacioacute
Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (lectura de textos cientiacutefics
drsquoimatges gragravefics)
Utilitzacioacute de la lupa binocular per a lrsquoobservacioacute de petits organismes o part
drsquoells Uacutes del microscopi per a lrsquoobservacioacute drsquoalguns microorganismes
Com pots fer compost - 9
EL MOacuteN DELS EacuteSSERS VIUS CI CM CS
Observacioacute utilitzant megravetodes directes i indirectes drsquoorganismes i drsquoobjectes
inerts per identificar-ne les diferegravencies
Caracteritzacioacute dels eacutessers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions
bagravesiques nutricioacute reproduccioacute i relacioacute
Observacioacute a ull nu drsquoun organisme en el seu medi natural o reproduint el
medi a lrsquoaula
Classificacioacute drsquoanimals segons diferents criteris observables
Caracteriacutestiques i comportaments drsquoanimals i plantes per adaptar-se al medi
Classificacioacute dels diferents grups drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn proper Uacutes
de claus dicotogravemiques senzilles i guies
Interegraves per lrsquoobservacioacute cura i proteccioacute drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn
proper i prevencioacute dels possibles riscos
Relacioacute entre funcions vitals i estructura drsquoalguns animals plantes i fongs
Criteris per a lrsquoobservacioacute cientiacutefica drsquoeacutessers viu
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida Valoracioacute
de la intervencioacute dels microorganismes en alguns processos quotidians
Observacioacute i descripcioacute drsquoalguns eacutessers vius i de la seva interaccioacute amb el
medi
MATEgraveRIA I ENERGIA CI CM CS
Observacioacute i descripcioacute drsquointeraccions que produeixin canvis en un sistema
Observacioacute descripcioacute i classificacioacute de materials en funcioacute drsquoalgunes
propietats tot relacionant-les amb els seus usos
Distincioacute entre objectes drsquoun sol tipus de material o de diferents
Reduccioacute reutilitzacioacute i reciclatge de residus Criteris de separacioacute i seleccioacute
Mesura comparacioacute i ordenacioacute de propietats dels materials longitud
massa capacitat i temperatura
Fonts drsquoenergia i cadenes energegravetiques relacionades amb canvis observats a
la vida quotidiana
Canvis quiacutemics en relacioacute amb fenogravemens quotidians combustions
oxidacions i fermentacions Aplicacioacute a la prevencioacute del foc i obtencioacute de
compost
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi social i cultural
El moacuten que ens envolta persones cultures i societats canvis i continuiumltat en el temps
Com pots fer compost - 10
Agravembit drsquoeducacioacute en valors
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
- Dimensioacute personal Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la
responsabilitat dels propis actes
- Dimensioacute interpersonal Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones les seves
idees opcions creences Aplicar el diagraveleg com a eina drsquoentesa i participacioacute en les relacions
entre les persones Adoptar hagravebits drsquoaprenentatge cooperatiu que promoguin el compromiacutes
personal i les actituds de convivegravencia
- Dimensioacute social Analitzar lrsquoentorn amb criteris egravetics per cercar solucions alternatives als
problemes
Continguts comuns de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
Aprendre a ser pensar i actuar de manera autogravenoma i coherent aprendre a conviure aprendre a ser
ciutadans responsables en un moacuten global
Com pots fer compost - 11
LA RELACIOacute AMB ELS ODS
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) soacuten objectius universals integradors i
ambiciosos que guien la implementacioacute de lrsquoAgenda 2030 de les Nacions Unides per al
Desenvolupament Sostenible aprovada el 2015
Les activitats que es proposen en aquest dossier es relacionen en meacutes o menys mesura amb tots 17
objectius tot i que aprofundeixen especialment en els objectius 4 11 i 12
Objectiu 4 Garantir una educacioacute inclusiva equitativa i de qualitat i promoure
oportunitats drsquoaprenentatge durant tota la vida per a tothom
47 Per a 2030 garantir que tot lrsquoalumnat adquireixi els coneixements teograverics i pragravectics necessaris per
promoure el desenvolupament sostenible a traveacutes entre drsquoaltres de lrsquoeducacioacute per al desenvolupament
sostenible i lrsquoadopcioacute drsquoestils de vida sostenibles els drets humans
Objectiu 11 Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin
inclusius segurs resilients i sostenibles
116 Per a 2030 reduir lrsquoimpacte ambiental negatiu per cagravepita de les ciutats amb especial atencioacute a la qualitat
de lrsquoaire aixiacute com a la gestioacute dels residus municipals i drsquoaltre tipus
Com pots fer compost - 12
Objectiu 12 Garantir modalitats de consum i produccioacute responsables
122 Per a 2030 assolir la gestioacute sostenible i lrsquouacutes eficient dels recursos naturals
123 Per a 2030 reduir a la meitat el malbaratament drsquoaliments per cagravepita mundial en la venda al detall i el
consum aixiacute com les pegraverdues drsquoaliments a les cadenes de produccioacute i distribucioacute
124 Per a 2030 aconseguir la gestioacute ecologravegicament racional dels productes quiacutemics i de tots els residus al llarg
del seu cicle de vida de conformitat amb els marcs internacionals convinguts i reduir-ne de manera
significativa lrsquoalliberament a lrsquoatmosfera a lrsquoaigua i al sogravel a fi de minimitzar-ne els efectes adversos sobre la
salut humana i el medi ambient
125 Per a 2030 disminuir de manera substancial la generacioacute de residus mitjanccedilant poliacutetiques de prevencioacute
reduccioacute reciclatge i reutilitzacioacute
Objectius drsquoaprenentatge per assolir els ODS
Objectius drsquoaprenentatge
cognitiu socioemocional i
conductual
Temes a treballar
(suggeriments)
Megravetodes
drsquoaprenentatge
(exemples)
Objectiu 4
Educacioacute de
qualitat
- Comprendre que lrsquoeducacioacute
pot ajudar a crear un moacuten meacutes
sostenible
- Aplicar els coneixements
adquirits i implicar-se en
lrsquoeducacioacute per al
desenvolupament sostenible a
traveacutes drsquoaccions quotidianes
- Coneixements
valors
competegravencies i
conductes
necessaris per
promoure el
desenvolupament
sostenible
- Empoderament
dels joves
-Planificar i dur a
terme un projecte
drsquoEDS a lrsquoescola o
per a la
comunitat local
Objectiu 11
Ciutats i
comunitats
sostenibles
-Entendre la necessitat de
trobar solucions per
desenvolupar sistemes
sostenibles millors
-Sentir-se responsable dels
impactes ambientals de lrsquoestil
de vida individual
- Planificar i executar projectes
de sostenibilitat basats en la
comunitat per reduir les
emissions de carboni a escala
local
- Gestioacute i uacutes de
recursos naturals
- Aliments
sostenibles
(agricultura
ecologravegica)
- Ecologia urbana
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reduccioacute
reciclatge i
reutilitzacioacute)
- Visita a les
instalmiddotlacions de
tractament de
residus (planta
de compostatge)
- Convidar gent
gran perquegrave
parlin sobre com
ha canviat la
gestioacute dels
residus
- Crear un
curtmetratge
explicant el
compostatge
escolar
Com pots fer compost - 13
Objectiu 12
Consum i
produccioacute
responsables
- Comprendre com les opcions
individuals drsquoestil de vida
influeixen en el
desenvolupament ambiental
social i econogravemic
- Comprendre els models i les
cadenes de produccioacute i
consum i la interrelacioacute entre
elles (emissions de CO2
generacioacute de residus etc)
- Comunicar la necessitat de
pragravectiques sostenibles en la
produccioacute i el consum i animar
els altres a comprometrersquos-hi
- Sentir-se responsable dels
impactes ambientals i socials
de la progravepia conducta com a
consumidor
- Quumlestionar-se les
orientacions culturals i socials
pel que fa al consum i la
produccioacute
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reutilitzacioacute i
reciclatge)
- Impactes
ambientals i
socials de la
produccioacute i el
consum
- Estils de vida
sostenibles
- Calcular i
reflexionar sobre
la petjada
ecologravegica
- Veure
curtmetratges
documentals per
ajudar els
alumnes a
comprendre els
models de
produccioacute i
consum
- Desenvolupar i
executar
projectes drsquoaccioacute
relacionats amb
la prevencioacute de
residus el
consum
responsable etc
Extret i adaptat del document Educacioacute per als Objectius de Desenvolupament Sostenible Objectius
drsquoaprenentatge Centre Unesco de Catalunya 2017
Com pots fer compost - 14
ACTIVITATS
El dossier pedagogravegic que teniu a les mans conteacute un recull de 23 activitats adreccedilades a lrsquoeducacioacute
primagraveria des de primer fins a sisegrave Soacuten propostes pragravectiques per poder treballar de forma transversal
el proceacutes de compostatge tant dins de lrsquoaula com a lrsquoentorn proper (pati hort bosc) Srsquoestructuren
en tres blocs
1 PREPARATS
Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
Activitats pensades per detectar els coneixements previs dels alumnes Giren entorn del
coneixement de la prevencioacute i la gestioacute de residus el reconeixement drsquoelements vius i inerts a
la natura la planificacioacute per fer un bon compostatge a lrsquoescola etc
2 LLESTOS
Observem i experimentem dins i fora del compostador
Activitats per fer durant el proceacutes de compostatge que dura aproximadament sis mesos
Estan relacionades amb el manteniment del compostador el seguiment del proceacutes
lrsquoexperimentacioacute del cicle de la mategraveria orgagravenica i el control de les diferents variables Hi ha
activitats per fer al compostador a lrsquoaula a lrsquoentorn del pati a lrsquohort de lrsquoescola etc
3 JA
Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
Activitats per finalitzar el proceacutes de compostatge reflexionar i compartir els resultats Srsquohan
de fer cap al final del proceacutes quan el compost ja estigui llest per tirar a lrsquohort
A les fitxes de cada activitat hi ha els seguumlents apartats
o Introduccioacute
o Objectius
o Durada
o Material
o Desenvolupament
Com pots fer compost - 15
Tiacutetol de les activitats Nivell
CI CM CS
PREPARATS Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
1 Quegrave en sabem del compostatge
2 Quin camiacute segueixen les deixalles
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem
5 On colmiddotloquem el compostador
6 Les sabates magravegiques
7 De quegrave estagrave fet el bosc
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica
9 Com es reciclava fa uns anys
LLESTOS Observem i experimentem dins i fora del compostador
10 Fem el diari de seguiment del compostatge
11 Quegrave passa si enterrem residus
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop
13 Qui hi viu al compostador
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica
15 Com treballen els cucs de terra
16 Quanta aigua pot atrapar el compost
17 Com soacuten els sogravels
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
19 Podem trobar solucions a tot
JA Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
20 Estagrave a punt el compost
21 Garbellem el compost
22 Fem una campanya de comunicacioacute
23 Visitem una planta de compostatge
Com pots fer compost - 16
Activitat 1
Quegrave en sabem del compostatge
CI CM CS
Objectius
- Detectar els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al compostatge i captar el seu
interegraves i motivacioacute per iniciar un nou treball drsquoinvestigacioacute
- Adonar-se que el cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes circular i tancat
- Diferenciar els residus que soacuten orgagravenics dels que no ho soacuten
- Detectar elements que no soacuten orgagravenics en un grapat de compost
- Descobrir les propietats del compost a traveacutes dels sentits (olfacte vista tacte)
- Conegraveixer les eines que srsquoutilitzen per a fer un bon compostatge
- Identificar els animals que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
Durada
Una hora i mitja aproximadament
Introduccioacute
La paraula compost proveacute del llatiacute i significa posar junts ja que eacutes el resultat de barrejar diferents
elements per obtenir un uacutenic producte Es tracta drsquoimitar i drsquoaccelerar els processos que tenen lloc
en els ecosistemes a la superfiacutecie del sogravel on les restes vegetals i animals soacuten degradades per
lrsquoaccioacute dels microorganismes i drsquoaltres eacutessers vius
El compostatge eacutes un proceacutes natural de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica gragravecies al treball de
petits eacutessers microscogravepics anomenats microorganismes (bacteris fongs i actinomicets) i altres
animals anomenats detritiacutevors com ara cucs i paneroles Aquests organismes soacuten els mateixos
que descomponen la fullaraca al bosc o els que fan florir les taronges i el pa de casa En aquest
proceacutes es transformen les restes orgagraveniques en compost i adob natural Drsquoaltra banda es necessita
oxigen perquegrave funcioni correctament A meacutes es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia
en forma de calor El compostatge eacutes un proceacutes natural a traveacutes del qual les restes orgagraveniques es
transformen en compost sense consum denergia i sense cap aplicacioacute de productes quiacutemics El
compostatge es pot portar a terme mitjanccedilant un compostador o una pila en el jardiacute imitant
daquesta manera la descomposicioacute natural que es produeix en els boscos
Com pots fer compost - 17
Material
De lrsquoescola
- Residus reals diversos (envasos de plagravestic paper cartroacute restes orgagraveniques llaunes etc)
- Safates o pots
- Compostador airejador o forca restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca poda) i humida
(fruita verdura) termogravemetre regadora
- Diferents mostres de terra (sorra de platja terra del bosc argila margues)
- Guia de fauna invertebrada
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS (pagravegina 1)
- Fitxa Els animals descomponedors CI (pagravegina 2)
- Fitxa Les eines per fer compostatge CI (pagravegina 3)
- Fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI (pagravegines 4 i 5)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM CS (pagravegina 6)
- Fitxa Com eacutes el compost CM CS (pagravegina 7)
- Fitxa El menuacute del compostatge CM CS (pagravegina 8)
- Fitxes Com funciona un compostador CM CS (pagravegines 9 i 10)
- Fitxa Els animals descomponedors CM CS (pagravegina 11)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un seguit de tallers rotatius de manera simultagravenia en petits grups Cada
taller teacute una durada drsquouns 15 minuts i es tracta que tots els grups realitzin tots els tallers Es poden
fer a lrsquoaula o a lrsquoexterior Un dels tallers es fa al compostador ja que lrsquoobjectiu eacutes posar-lo en marxa
Els tallers es poden adaptar o modificar en funcioacute de les necessitats
PROPOSTA DE TALLERS
1 EL CICLE DE LA MATEgraveRIA ORGAgraveNICA
Per a CI imprimir de lrsquoannex la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat (5 imatges i 5 fletxes) Els infants han drsquoordenar-les i
adonar-se que es tracta drsquoun cicle circular i tancat Es recomana no donar indicacions a
lrsquoalumnat per tal que ho resolguin ells de manera autogravenoma i a partir del debat
Com pots fer compost - 18
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM
CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi
ha una lectura per ampliar la informacioacute
2 TROBEM LrsquoINTRUacuteS
Per a tots els nivells els infants han de buscar impropis entre el compost eacutes a dir aquells
elements que no hi haurien de ser (petits fragments de plagravestic vidre metall) Ho poden fer
remenant a simple vista o amb lrsquoajuda drsquouna lupa Es tracta de reflexionar com deuen haver
anat a parar al compost Com es podria evitar que aixograve passeacutes
3 COM EacuteS EL COMPOST
Per a CI els infants descobreixen les propietats i caracteriacutestiques que teacute el compost
comparant-lo amb altres tipus de terra (sorra de platja terra del bosc argila marga) Es
tracta que observin les terres amb els sentits i esbrinin quina drsquoelles eacutes la terra que resulta de
descompondre restes orgagraveniques i que serveix per adobar lrsquohort De quin color soacuten Quina
olor fan Quina textura tenen Ens embruten les mans
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa Com eacutes el compost CM CS on hi
ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una
lectura per ampliar la informacioacute
4 EL MENUacute DEL COMPOSTATGE
Per a CI els infants han de seleccionar drsquoentre una pila de residus reals quins soacuten orgagravenics i per
tant es poden tirar al compostador Es tracta de reflexionar que al compostador nomeacutes hi poden
anar residus que venen de la natura i que la natura podragrave descompondre amb poc temps Quegrave
passa amb els mocadors de paper els ossos i els taps de suro Fer la reflexioacute que tot i que es
llencen a lrsquoorgagravenica triguen meacutes a descompondrersquos i no van beacute per al compostador
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El menuacute del compostatge CM CS
on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha
una lectura per ampliar la informacioacute
5 ELS ANIMALS DESCOMPONEDORS I LES EINES PER FER COMPOSTATGE
Per a CI imprimir de lrsquoannex les fitxes Els animals descomponedors CI i Les eines per fer
compostatge CI i retallar-les convertint-les en un trencaclosques Els infants han de muntar els
dos trencaclosques i reflexionar quegrave veuen a cada imatge
Els animals descomponedors
Paneroles (indiquen que el compost ja estagrave llest per collir) mosques (indiquen exceacutes drsquohumitat
que pot provocar putrefaccioacute o fermentacioacute de la pila) cucs de terra (importants
descomponedors que consumeixen bacteris fongs i mategraveria orgagravenica) formigues (indiquen
acidesa o pila seca) cargols (desfan celmiddotlulosa i la lignina de restes vegetals)
Com pots fer compost - 19
Les eines per fer compostatge
Garbell (per garbellar el compost madur) airejador (per remenar la pila i airejar-la) carretoacute (per
transportar restes de poda o compost) termogravemetre (per controlar temperatura del compostador)
tisores de podar (per trossejar les restes llenyoses) regadora (per regar la pila quan estigui seca)
biotrituradora (per trossejar les restes llenyoses) forca (per remenar la pila i airejar-la) pala (per
ajudar-nos a treure el compost i garbellar-lo)
Variant per a CM i CS es proposa una doble activitat una mica diferent de la de CI Per
descobrir les eines i el material imprescindible per fer un bon compostatge srsquohan drsquoimprimir
les dues fitxes Com funciona un compostador CM CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat
perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una lectura per ampliar la informacioacute
Per conegraveixer la fauna srsquoha drsquoimprimir la fitxa Els animals descomponedors CM CS i tambeacute srsquoha
drsquoacompanyar de guies de fauna invertebrada insectes
6 INICIEM EL COMPOSTADOR
Per a tots els nivells es tracta de descobrir com eacutes el compostador de lrsquoescola i posar-lo en
marxa Es repassen els ingredients i elements indispensables perquegrave el compostador
funcioni srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica es remena i es prenen les primeres mesures de
temperatura
Es poden imprimir les dues fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI per fer un mural
resum dels tallers realitzats
Com pots fer compost - 20
Activitat 2
Quin camiacute segueixen les deixalles
CI CM CS
Objectius
- Comprendre quin eacutes el camiacute que segueixen els residus orgagravenics municipals des que es recullen
fins que es tracten per a quegrave es puguin recuperar com a nous recursos
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana eacutes un organisme supramunicipal format pels municipis
drsquoAiguafreda Balenyagrave El Brull Folgueroles Malla Muntanyola Sant Martiacute de Centelles Santa
Eulagravelia de Riuprimer Seva Taradell Tona Viladrau i EMD Sant Miquel de Balenyagrave
Lrsquoagraverea de medi ambient de la Mancomunitat La Plana ofereix el servei integral de recollida
selectiva de residus porta a porta (mategraveria orgagravenica materials reciclables rebuig vidre oli i
androgravemines) tractament i separacioacute de la part reciclable (envasos paper cartroacute) a la planta de
triatge tractament de la mategraveria orgagravenica a la planta de compostatge servei de deixalleries i
deixalleria mogravebil minideixalleries neteja viagraveria suport tegravecnic agent ciacutevic i educacioacute ambiental
La recollida porta a porta permet assolir nivells de recollida del 75 de mitjana
La major part dels residus que generem no han esgotat el seu cicle de vida i recollint-los
selectivament podem transformar-los en nous productes i evitem portar-los a lrsquoabocador
A la planta manual de triatge denvasos paper i cartroacute hi entren meacutes de 3000 tones cada any
que es reciclen
En el cas de la mategraveria orgagravenica que representa un 36 en pes de la bossa drsquoescombraries srsquoha
de separar en un cubell marroacute dins una bossa compostable ben lligada La mategraveria orgagravenica
recollida teacute menys dun 1 dimpropis (impureses) de mitjana fet que fa que sigui de magravexima
qualitat per a produir el compost que eacutes un adob orgagravenic
Abans drsquoiniciar un projecte de compostatge al centre eacutes molt important que lrsquoalumnat conegui
com es gestionen els residus orgagravenics fora de lrsquoescola Quins soacuten els mecanismes que
estableixen les diferents administracions competents en mategraveria de residus per tal de recollir
lrsquoorgagravenica de forma diferenciada de la resta de residus municipals transportar-la i tractar-la
correctament per transformar-la en compost
Com pots fer compost - 21
- Identificar els residus orgagravenics que es generen a nivell de municipi (particulars empreses
comerccedilos altres)
- Saber valorar la importagravencia de separar correctament els residus i el benefici que se nrsquoobteacute
- Debatre sobre el destiacute i la valoritzacioacute dels residus
- Descobrir com es gestiona la recollida drsquoorgagravenica al nostre municipi i quins resultats srsquoestan
obtenint
Durada
Una hora per a la primera part meacutes el temps necessari per fer la segona part
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Quegrave en sabem CI CM CS (pagravegina 12)
- Fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS (pagravegina 13)
- Fitxa El camiacute de les deixalles CI CM CS (pagravegina 14)
- Fitxes Resultats de recollida de residus dels municipis CS (pagravegines 15 a 25)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a conegraveixer els residus orgagravenics i comprendre la importagravencia de fer-ne una
correcta separacioacute perquegrave sersquon pugui fer un aprofitament posterior Alhora realitzar un treball de
recerca per conegraveixer i entendre quin es el camiacute que segueixen les deixalles al poble qui interveacute en la
recollida i en el posterior tractament i reciclatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de deteccioacute de coneixements previs la segona
drsquoinvestigacioacute
PRIMERA PART
Per a tots els nivells una manera de comenccedilar lrsquoactivitat eacutes detectar les idees pregravevies de lrsquoalumnat
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave en sabem CI CM CS en quegrave cada alumne de manera individual
escriu durant tres minuts tres coses que sap sobre els residus orgagravenics i tres preguntes referents a tot
allograve que li agradaria saber
En petit grup drsquouns quatre alumnes es posen en comuacute les aportacions individuals i es consensuen
tres noves coses (conceptes idees dades) que el grup sap i tres noves preguntes del que voldrien
saber El que el grup decideix tambeacute srsquoescriu a la fitxa en un temps previst de cinc minuts
Un cop acabat el treball de grup el mestre escriu en dues columnes a la pissarra la llista de
conceptes que cada grup sap i la llista de preguntes que es plantegen Es relacionen les informacions
de les dues columnes de manera que si alguna de les preguntes (coses que mrsquoagradaria saber) teacute la
resposta (coses que seacute) anotada a la pissarra srsquoesborra El mestre planteja al grup classe les
Com pots fer compost - 22
preguntes que finalment queden escrites a la pissarra per tal que els alumnes les discuteixin i
intentin respondre-les
Finalment el grup classe escull cinc preguntes que els agradaria fer a algun expert (contactar amb la
Mancomunitat La Plana o lrsquoAjuntament del municipi)
SEGONA PART
Per a tots els nivells lrsquoactivitat continua amb un treball de recerca sobre quin tipus de residus
orgagravenics es generen a tot el municipi Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS Es
divideix el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes assignant a cada grup un o dos
colmiddotlectius equipaments espais representatius del poble (cases escola fagravebriques forn de pa
restaurants etc) Cada grup dibuixa o anota una llista de les deixalles orgagraveniques que creuen que es
poden produir a cadascun dels edificis Si es creu oportuacute es poden fer enquestes als diferents
colmiddotlectius
A continuacioacute per afavorir la imaginacioacute la creativitat i la diversitat drsquoidees dels alumnes i el seu
interegraves pel reciclatge de la mategraveria orgagravenica sersquols proposa que individualment dibuixin com
srsquoimaginen que eacutes el camiacute que segueixen les deixalles orgagraveniques des que les deixem a la porta de
casa fins que es converteixen en compost Imprimir de lrsquoannex la fitxa El camiacute de les deixalles CI CM
CS Finalment es fa una posada en comuacute per parelles o en gran grup
Ampliacioacute per a CS es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Resultats de recollida de residus dels municipis
CS on es mostren els resultats quantitatius de la recollida selectiva de lrsquoany 2018 Un cop analitzades
les dades del municipi es fa una reflexioacute conjunta
Creieu que eacutes important separar les deixalles en fraccions Per quegrave
Quegrave passa si es barregen altres deixalles amb les restes orgagraveniques
Com ho podriacuteem fer per assegurar-nos que tot el poble separa beacute lrsquoorgagravenica
Quins avantatges creieu que teacute la recollida selectiva porta a porta en comparacioacute a la recollida
amb contenidors
Com pots fer compost - 23
Activitat 3
Recollim deixalles per al compostador de
lrsquoescola
CI CM CS
Introduccioacute
Quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica
Tots aquells compostos que formen el cos dels eacutessers vius i els donen lrsquoenergia necessagraveria per al
seu funcionament Lrsquoelement principal que forma la mategraveria orgagravenica eacutes el carboni (C) que es
combina amb hidrogen (H) oxigen (O) nitrogen (N) i en menors quantitats sofre (S) fogravesfor (P) i
altres elements Les diferents combinacions drsquoaquests elements entre siacute donen lloc als gluacutecids
liacutepids proteiumlnes i agravecids nucleics que al seu torn formen les cegravelmiddotlules i teixits que constitueixen els
eacutessers vius Tambeacute podem trobar mategraveria orgagravenica fora dels organismes a terra a lrsquoaigua o a
lrsquoaire Aquesta proveacute dels organismes que han mort o que han perdut part del seu cos Drsquouna
manera genegraverica doncs podem definir com a mategraveria orgagravenica totes aquelles substagravencies que
provenen drsquoun eacutesser viu o de la seva activitat La resta drsquoelements que trobem a la natura
srsquoanomenen compostos inorgagravenics
La importagravencia de separar la mategraveria orgagravenica
Arreu de Catalunya es fa la recollida selectiva de mategraveria orgagravenica amb la finalitat de poder
reciclar-la i obtenir-ne compost En la recollida municipal srsquohi poden incloure pragravecticament totes
les restes orgagraveniques perograve al compostador de lrsquoescola seleccionarem nomeacutes aquelles restes que
en facilitin el proceacutes
Per comenccedilar cal disposar drsquouna quantitat suficient de mategraveria orgagravenica de qualitat Cal distingir
dos tipus de material orgagravenic lrsquohumit ric en proteiumlnes i el sec ric en hidrats de carboni La
mategraveria humida soacuten restes de fruita i verdura crues fulles gespa La proporcioacute adequada eacutes
barrejar un 25 de material estructural i un 75 de material humit
Com pots fer compost - 24
Objectius
- Conegraveixer el tipus de mategraveria orgagravenica que eacutes adequada per fer compostatge a lrsquoescola
- Prendre consciegravencia que cal una aportacioacute constant de mategraveria orgagravenica adequada perquegrave el
proceacutes del compostatge funcioni adequadament
- Decidir quina eacutes la millora manera per recollir mategraveria orgagravenica per aportar al compostador
de lrsquoescola
- Implicar la comunitat educativa (famiacutelies personal no docent) en el projecte
- Establir una rutina i unes responsabilitats per fer un bon manteniment del compostador
Materials que es poden
compostar
En poca quantitat Materials que no es poden
compostar
Restes crues de fruita i
verdura
Closques drsquoou i de
fruita seca
Taps de suro
Flors i plantes seques
Restes drsquoesporga de
mida petita
Fulles caigudes
pinyes
Gespa
Cendres serradures i
encenalls de fusta
natural
Palla
Pells de ciacutetrics
(taronges
mandarines
llimones)
Paper de cuina
tovallons i mocadors
de paper
Serradures (nomeacutes
de fusta sense
tractar)
Fullaraca drsquoarbres
molt resistent a la
degradacioacute com per
exemple la pinassa o
les fulles de
magnogravelia
Pinyols
Oli drsquoamanir
Pasta i arrograves bullit
Pa i flocs de cereals
Tomagravequets podrits
Restes de menjars
preparats
Males herbes de jardiacute que
hagin fet llavors (el compost
resultant podria ser un focus
de males herbes quan
lrsquoutilitzeacutessim posteriorment)
Fruita i plantes malaltes
(aquests materials nomeacutes
poden ser compostats si es
donen unes condicions de
temperatura que garanteixen
la higienitzacioacute En una pila de
compostatge casolagrave no
srsquoassoleixen aquestes
temperatures)
Peix carn ossos (per evitar
males olors o animals no
desitjats)
Cendres o serradures de fusta
tractada que poden portar
coles o vernissos
Pols drsquoescombrar (pot portar
elements no orgagravenics)
Qualsevol material que no
sigui orgagravenic i biodegradable
Excrements drsquoanimals
domegravestics (compte amb la
concentracioacute de patogravegens)
Com pots fer compost - 25
- Identificar i quantificar les diferents tipologies de residus orgagravenics que es generen a lrsquoescola
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana si es fa lrsquoampliacioacute per a CM i CS
Material
De lrsquoescola
- Cubells o galledes per fer la recollida de mategraveria orgagravenica
- Bosses compostables
- Recursos comunicatius per informar del sistema de recollida (cartells murals triacuteptics)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS (pagravegina 26)
- Fitxa Auditoria dels residus de lrsquoescola CM CS (pagravegina 27)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar un sistema adequat i agravegil que permeti assegurar que es disposa de
mategraveria orgagravenica humida i seca de manera regular per facilitar el bon funcionament del
compostador
Per a tots els nivells imprimir de lrsquoannex la fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat Per comenccedilar lrsquoactivitat es fan grups i es reparteix a cada grup
una bossa compostable on a dins hi ha les imatges dels residus (tambeacute es pot substituir les imatges
per residus reals assegurant que a cada bossa hi ha exactament els mateixos) Es comenta que les
imatges podrien correspondre a una bossa de mategraveria orgagravenica drsquouna casa qualsevol o de lrsquoescola
Cada grup decideix quins dels residus representats poden anar dins el compostador i quins no i fan
dos grups drsquoimatges A continuacioacute es fa una posada en comuacute argumentada
Es pot ampliar lrsquoactivitat amb una cerca drsquoinformacioacute per internet o beacute fent un mural amb retalls de
revista dels residus que es poden llenccedilar al compostador i els que no
Per a CI a continuacioacute els alumnes decideixen com srsquoorganitzaran per assegurar que hi hagi
aportacions periogravediques de mategraveria orgagravenica al compostador i assegurar lrsquoegravexit del proceacutes Primer
srsquoha de decidir qui o quin grup seragrave lrsquoencarregat de recollir la mategraveria orgagravenica del centre o beacute de
portar la mategraveria orgagravenica de casa Llavors srsquohauragrave drsquoestablir un sistema de torns per tal que almenys
cada dos o tres dies hi hagi alguna aportacioacute de mategraveria orgagravenica al compostador Un sistema pragravectic
pot ser disposar drsquouna galleda o cubell per a cada grup que reculli mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 26
Per a CM i CS fer una auditoria de residus del centre per saber quins residus orgagravenics es generen
als diferents espais de lrsquoescola (aules aula de mestres pati cuina menjador hort jardiacute) i en quines
quantitats i si soacuten aptes per al compostatge Imprimir de lrsquoannex la fitxa Auditoria dels residus de
lrsquoescola CM CS Es pot fer un seguiment durant un miacutenim drsquouna setmana tot registrant el tipus de
residus orgagravenics que es generen i el seu pes
Caldragrave comptar amb lrsquoajuda de tot el personal de lrsquoescola professorat personal de cuina consergeria
o personal encarregat de buidar les papereres i els cubells de les escombraries
La millor opcioacute eacutes que la mategraveria orgagravenica que srsquoaporti al compostador provingui del mateix centre
Si aixiacute no eacutes suficient es poden fer diferents accions com per exemple organitzar amb tota la classe
una recollida de les fulles dels arbres del pati i llenccedilar-les dins el compostador o beacute demanar la
colmiddotlaboracioacute de les famiacutelies perquegrave portin deixalles orgagraveniques de casa Aquest fet encara que sigui
un cop cada trimestre implica indirectament les famiacutelies dels alumnes i els informa de lrsquoactivitat que
srsquoestagrave duent a terme a lrsquoescola Els infants dissenyaran la manera de comunicar i informar la
comunitat educativa (cartells triacuteptics)
A tenir en compte per a un correcte funcionament del compostador eacutes aconsellable que lrsquoaportacioacute
de mategraveria orgagravenica sigui gradual i que no hi hagi una gran qualitat de mategraveria orgagravenica fresca que
entri de cop sinoacute que els alumnes la vagin portant de mica en mica
Com pots fer compost - 27
Activitat 4
Quegrave en fem de tot allograve que no ens
mengem
CM CS
Introduccioacute
El diccionari diu
- Malbaratar deixar perdre malgastar els beacutens una cosa de valor
- Sobres sobralles o sobrances allograve que sobra especialment drsquoun agravepat o menjar
- Restes deixalles coses o porcions de coses que srsquohan conservat Les restes drsquoun agravepat
El malbaratament alimentari es produeix quan un aliment destinat al consum srsquoacaba convertint
en un residu
Un terccedil dels aliments produiumlts anualment per a consum humagrave al moacuten no soacuten ingerits per ninguacute
(FAO 2011) Les llars soacuten les responsables del 53 del malbaratament alimentari mundial El
20 dels aliments produiumlts a Europa van a parar a la brossa
Les llars els comerccedilos i la restauracioacute a Catalunya generen 262000 tones de malbaratament cada
any De mitjana cada persona malbarata 35 kgany drsquoaliments de qualitat
Algunes propostes per reduir el malbaratament drsquoaliments a casa congelar els aliments crus o
cuinats emportar-se el que sobra al restaurant fer autocompostatge planificar beacute els agravepats (fer
una llista de la compra) fixar-se en la data de caducitat reaprofitar els aliments i estalviar
conservar de forma correcta els aliments fer receptes de cuina drsquoaprofitament
En general el malbaratament als menjadors escolars es genera amb les restes que els nens i nenes
deixen al plat perquegrave la quantitat de menjar elaborat acostuma a estar ben controlat i es fa una
bona previsioacute per evitar lrsquoexcedent alimentari si tot i aixiacute es constata que hi ha sobralles a la
cuina es pot pensar en la possibilitat de portar aquest menjar a algun menjador social casal o
similar perquegrave es pugui aprofitar Per poder donar sortida a les sobralles que els alumnes deixen
al plat la instalmiddotlacioacute drsquoun compostador al centre escolar eacutes un bon recurs que permet aprofitar
aquests residus i obre la possibilitat de fer el seguiment del proceacutes de la mategraveria orgagravenica fins que
es converteix en compost
Com pots fer compost - 28
Objectius
- Comprendre el concepte de malbaratament alimentari i les repercussions socials i ambientals
que comporta
- Diagnosticar el malbaratament alimentari dels esmorzars de lrsquoescola comprendrersquon el seu
impacte i proposar estrategravegies per reduir-lo
- Fomentar la reduccioacute dels residus en general i en concret la dels residus orgagravenics
- Ser conscients i conscienciar els companys de la importagravencia de no malbaratar els aliments
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Balanccedila
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS (pagravegines 28 a 31)
- Fitxes El malbaratament a lrsquoescola CM CS (pagravegines 32 i 33)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a fer una reflexioacute sobre quegrave eacutes el
malbaratament alimentari La segona a fer una investigacioacute per quantificar el malbaratament
alimentari dels esmorzars de lrsquoescola
PRIMERA PART
Per comenccedilar es recullen els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al concepte de
malbaratament alimentari i de sobralles Es poden formular preguntes a lrsquoalumnat que generin
debat
Quegrave en sabem del malbaratament alimentari
Quegrave passa amb el menjar que ens sobra
Quant menjar llencem
Quegrave podem fer si ens sobra menjar
Quins soacuten els residus orgagravenics que no podem evitar I els que siacute que podriacuteem evitar
Com pots fer compost - 29
A continuacioacute imprimir de lrsquoannex les fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS Es
divideix la classe en 4 grups i cada grup treballa el concepte drsquoaprofitament alimentari a partir drsquoun
aliment diferent (els lagravectics el pa la fruita la verdura) A les fitxes hi ha preguntes per reflexionar
sobre quegrave passa si aquell aliment es fa malbeacute com es pot evitar que es faci malbeacute i que es llenci
receptes i trucs per aprofitar-lo etc Al final es fa una posada en comuacute
Es pot ampliar la informacioacute al web httpsomgentdeprofitcat
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre el cost econogravemic social i ambiental que
suposa el malbaratament alimentari es recomanen dos viacutedeos
- Food waste money waste (122 minuts)
- La huella del desperdicio de alimentos (317 minuts)
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes El malbaratament alimentari a lrsquoescola CM CS que proposen fer una
investigacioacute per quantificar el malbaratament alimentari dels esmorzars
Fer una petita investigacioacute cada dia despreacutes del pati (durant una setmana) per identificar i pesar els
residus orgagravenics de les papereres Caldragrave diferenciar aquella mategraveria orgagravenica aprofitable que
encara es podria menjar (trossos de fruita sencers drsquoentrepans) drsquoaquella no aprofitable (com
peles de fruita closques males herbes) I tambeacute caldragrave diferenciar cada tipologia de residu (fruita
entrepagrave brioixeria etc) Les graelles de les fitxes permeten recollir les dades dels pesos per dies i els
totals
Al cap drsquouna setmana srsquoanalitzen els resultats i es fa una reflexioacute conjunta concloent quin eacutes el tipus
de menjar que meacutes es llenccedila intentant trobar-ne les causes i proposant estrategravegies per evitar-ho i
millorar entre tots Srsquoacaba escrivint un decagraveleg de bons consells per no llenccedilar lrsquoesmorzar que
encara es pot menjar que es comparteix amb tota la comunitat educativa
Ampliacioacute lrsquoactivitat es pot ampliar fent un seguiment del malbaratament alimentari al menjador
escolar i tambeacute a casa Les dades es poden recollir en una graella i fer una posada en comuacute a lrsquoescola
Eacutes menjar que hagueacutessim pogut aprofitar Estagrave caducat o fet malbeacute Com hagueacutessim pogut evitar
llenccedilar-lo Quines actuacions de millora proposem
Com pots fer compost - 30
Activitat 5
On colmiddot loquem el compostador
CM CS
Introduccioacute
Com ha de ser un compostador
Si disposem de prou espai podem fer el compost directament sobre el sogravel formant una pila amb
tots els materials La pila ha de tenir una base i una alccedilada aproximada drsquoun metre i mig Si
disposem drsquoun espai limitat el millor eacutes fer servir un compostador El podem comprar de plagravestic
o el podem construir nosaltres mateixos a partir de palets de fusta malla metagravelmiddotlica o totxanes
Per fer compostatge a lrsquoescola sempre es recomana disposar drsquoun recipient adequat i descartar el
compostatge en pila que eacutes el que es fa amuntegant els materials orgagravenics sense estar continguts
en cap recipient
Per iniciar-se en el proceacutes el millor eacutes comprar un compostador qualsevol de la variada oferta
que hi ha al mercat Millor comprar-ne un de mida petita o mitjana sobretot si lrsquoescola eacutes petita i
si no teacute cuina progravepia Els compostadors que hi ha al mercat soacuten recipients de plagravestic amb unes
obertures en forma de forats situats lateralment Normalment no tenen base estan pensats per ser
colmiddotlocats directament sobre la terra i disposen drsquouna tapa El fet que siguin de plagravestic facilita la
conservacioacute de la temperatura al mateix temps que permeten lrsquoaireig de lrsquointerior
On srsquoha de colmiddotlocar un compostador
El compostador srsquoha de posar directament a terra no sobre paviment ni rajola Aixiacute els animals
del sogravel tenen acceacutes al material a descompondre
Srsquoha de situar en una zona amb sol i ombra perquegrave si rep molta insolacioacute srsquohauragrave de regar
Millor que srsquohi pugui accedir des de tots els costats perquegrave seragrave meacutes fagravecil voltejar el material
Cal decidir beacute lrsquoindret ja que no srsquoaconsella anar canviant el compostador de lloc Tambeacute hi ha la
possibilitat de situar-lo a sobre del paviment perograve evitant-hi el contacte directe es pot elevar
amb uns suports com per exemple un palet de fusta o unes totxanes Eacutes important garantir
lrsquoestabilitat del recipient amb alguna mena drsquoancoratge o subjeccioacute i preveure que si ha de ser
utilitzar per infants petits caldragrave un acceacutes elevat per accedir a la tapa superior
Un dels passos previs abans drsquoiniciar un projecte de compostatge a lrsquoescola eacutes buscar i trobar la
millor ubicacioacute per al compostador Perquegrave funcioni correctament un compostador requereix
unes condicions especiacutefiques drsquoespai En part el lloc on finalment decidim colmiddotlocar-lo influiragrave en
alguns dels paragravemetres que intervenen en el proceacutes de compostatge temperatura humitat
oxigen etc
Com pots fer compost - 31
Objectius
- Reconegraveixer la importagravencia i la necessitat de tenir un compostador a lrsquoescola
- Descobrir com ha de ser un compostador i quines condicions necessita
- Debatre en grup i arribar a un acord sobre com construir un compostador per a lrsquoescola
- Comprendre quines soacuten les caracteriacutestiques que fan que un lloc sigui ograveptim per ubicar-hi el
compostador i identificar els punts ograveptims del pati on ubicar-lo
- Elaborar un plagravenol en quegrave srsquoidentifiquin els punts ograveptims on colmiddotlocar el compostador de
lrsquoescola
- Fomentar el treball en equip per a la presa de decisions
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Entre una i dues hores per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Materials diversos per fer la maqueta (cartroacute cartolina fustes plagravestic plastilina escuradents
cola tisores cinta adhesiva llapis retoladors)
- Restes de mategraveria orgagravenica seca i humida trossejades
- Llapis i tisores
- Cinta megravetrica
- Fulls en blanc o lagravemines DinA3 per dibuixar el plagravenol del pati
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem una maqueta CM CS (pagravegina 34)
- Fitxa Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS (pagravegina 35)
Desenvolupament
Es recomana dividir el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes que treballin de manera
autogravenoma Pregraveviament cal haver explicat quegrave soacuten els residus orgagravenics quegrave vol dir fer compostatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a construir una maqueta drsquoun
compostador tal com se lrsquoimaginen La segona a decidir quin eacutes la ubicacioacute meacutes idogravenia de lrsquoescola
per colmiddotlocar-lo Es poden fer les dues parts per separat o beacute una prescindint de lrsquoaltra
Com pots fer compost - 32
PRIMERA PART
Es tracta que els alumnes individualment o per parelles construeixin una senzilla maqueta de com
srsquoimaginen que ha de ser el compostador de lrsquoescola Es deixa material divers a la seva disposicioacute
(cartroacute fustes plagravestic plastilina escuradents cola tisores cinta adhesiva) Tambeacute sersquols facilita
material real per emplenar la maqueta un cop acabada restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca) i
de mategraveria orgagravenica humida (pells de fruita i verdura trossejada)
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem una maqueta CM CS en quegrave es plantegen diverses preguntes obertes
per dirigir lrsquoelaboracioacute de la maqueta
Al final cada grup presenta la seva maqueta davant la resta de companys explicant els paragravemetres
que han tingut en compte i argumentant la proposta
SEGONA PART
Es tracta de localitzar el punt ograveptim del pati on colmiddotlocar el compostador Imprimir de lrsquoannex la fitxa
Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS Es formen grups de 2 o 3 alumnes que surten al
pati i fan una anagravelisi treball de camp per localitzar la ubicacioacute ograveptima per colmiddotlocar el compostador
partint de 5 premisses bagravesiques que apareixen a la fitxa (a prop dels llocs on es fan residus orgagravenics
en un lloc amb ombra en una zona sense pavimentar amb una bona ventilacioacute i ben accessible per a
tothom)
Dins lrsquoaula o fora el pati les parelles dibuixen un plagravenol del pati de lrsquoescola i hi indiquen els punts
on es generen residus les zones pavimentades les zones amb solombra Finalment cada parella
escull la millor ubicacioacute i ho justifica davant la resta de companys Entre tota la classe srsquoacorda on es
colmiddotlocaragrave el compostador que pot ser comprat o construiumlt per ells mateixos
Com pots fer compost - 33
Activitat 6
Les sabates magravegiques
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoHagravebitat Guia drsquoactivitats per a lrsquoeducacioacute
ambiental httpwwwersiliaorgHabitat)
Objectius
- Entendre la importagravencia del sogravel com a suport de la vida
- Conegraveixer els principals elements que constitueixen el sogravel i la seva fragilitat
Introduccioacute
El sogravel eacutes el suport de la vida Sense sogravel no creixerien les plantes que hi arrelen entre les seves
partiacutecules sogravelides i absorbeixen lrsquoaigua de les seves cavitats Sense plantes tampoc no hi hauria
animals Sense sogravel fegravertil no hi hauria cap mena de cultiu i sense collites tampoc no sobreviuriacuteem
els humans
El sogravel es va formant lentament al llarg dels anys amb els minerals arrencats de les roques i la
mategraveria orgagravenica aportada per les restes i els cadagravevers dels eacutessers vius Una gran multitud de de
petits animals fongs i bacteris microscogravepics treballen constantment les primeres mategraveries
esmentades per convertir-les en aquesta capa porosa i flonja que ve a ser el ldquomatalagravesrdquo de la vida
El sogravel no eacutes mai exactament igual conteacute la histograveria de les seves velles roques de lrsquoaigua i de tots
els eacutessers vius a qui ha permegraves lrsquoexistegravencia Hi ha sogravels que soacuten rics en histograveria i en nutrients com
els de les zones humides les valls de les zones volcagraveniques els sogravels dels boscos frondosos dels
boscos de ribera etc Hi ha sogravels que soacuten pobres com els de les zones seques els de les zones
drsquoalta muntanya i dels pendissos inclinats els que han estat cultivats durant molts anys sense
afegir-hi meacutes mategraveria orgagravenica els de les zones cremades amb molta frequumlegravencia i els que tenen
poca vegetacioacute per protegir-los de lrsquoerosioacute
Perograve en tots hi trobem petjades i senyals de vida branquillons fulles llavors plomes un ric
univers en miniatura
La conservacioacute del sogravel eacutes transcendental El sogravel eacutes fragravegil sense la proteccioacute de les arrels dels arbres
i altres plantes que srsquohi sostenen La pluja i el vent se lrsquoenduen en els terrenys amb pendent Hem
de protegir-lo com el beacute meacutes preuat
Un viacutedeo que resumeix molt beacute la importagravencia de preservar el sogravel com a recurs natural que eacutes
Better save soil Doblat al castellagrave Durada 352 min
Com pots fer compost - 34
- Familiaritzar-se amb alguns grups drsquoeacutessers vius del sogravel
Durada
Dues sessions drsquouna hora
Material
De lrsquoescola
- Mitjons vells de llana o cotoacute de talla drsquoadult com meacutes grans millor (un parell per a cada
alumne) Tambeacute es pot fer amb cinta de precintar
- Un sobre gran o una bossa
- Un full Din A3
- Fulls de paper
- Material per escriure (llapis goma)
- Lupes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (pagravegina 36) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer drsquouns mitjons vells unes sabates magravegiques que permetin descobrir
muacuteltiples formes de vida en el sogravel Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de treball de
camp a lrsquoexterior que es pot fer al bosc en un camp o jardiacute o beacute en un tros de pati que no estigui
pavimentat la segona drsquoinvestigacioacute i reflexioacute a lrsquoaula
PRIMERA PART
Cada alumne es posa els mitjons vells per sobre de les sabates i ha de passejar una estona per
entremig de la vegetacioacute amb els mitjons posats Despreacutes amb molta cura es treu els mitjons i
colmiddotloca els elements que srsquohi hagin enganxat dins drsquouna bossa per poder interpretar quegrave soacuten meacutes
tard
SEGONA PART
Els alumnes es distribueixen en grups de 4 o 5 i treuen amb compte tots els elements que srsquohagin
enganxat als mitjons i els colmiddotloquen ordenadament sobre fulls de paper Din A3 per dibuixar-los
Al costat de cada element trobat han drsquoescriure de quegrave es tracta i poden dibuixar tambeacute lrsquoeacutesser viu a
qui va pertagravenyer Per exemple si lrsquoelement trobat eacutes una llavor petita hauran de dibuixar una planta
Com pots fer compost - 35
o arbre si eacutes un ploma lrsquoocell Es poden utilitzar lupes de magrave per descobrir els detalls dels elements
trobats Hi ha molts elements que soacuten molt petits i alguns no es podran veure a simple vista Es pot
emplenar un full drsquoidentificacioacute per a cada element
Quan tots els alumnes acabin de dibuixar es fa una llista comuna de tot el que han trobat i dels
eacutessers vius que han descobert que habiten o han habitat aquell lloc Cada grup pot fer una taula on
classifiquin i comptin els eacutessers vius que depenen directament del sogravel per viure els que lrsquoutilitzen
nomeacutes per caminar descansar construir un refugi o beacute els que srsquoalimenten del que troben al sogravel
Finalment es fa una posada en comuacute comentant els resultats obtinguts Es pot fer una llista de les
caracteriacutestiques que teacute el sogravel i com permet lrsquoexistegravencia drsquoeacutessers vius
Si es vol es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (opcional)
Algunes preguntes per reflexionar
Per quegrave el sogravel eacutes important com a suport de la vida
Quins grups drsquoeacutessers vius depenen directament del sogravel
Quines activitats naturals io humanes poden perjudicar la vida al sogravel
Quegrave deu passar en un lloc on srsquoha perdut el sogravel fegravertil Quin aspecte deu tenir Hi podrien viure
plantes i animals
Lrsquoactivitat es podria repetir en altres indrets o en altres estacions de lrsquoany i comparar els resultats
obtinguts
Lrsquoactivitat es pot ampliar buscant meacutes informacioacute sobre les plantes animals i altres eacutessers vius
trobats tambeacute es poden classificar els fruits i les llavors enganxats als mitjons segons la forma que
els permet adherir-se (punxes llanccedila espines plomes) es pot agafar una mostra del compostador
per veure quins elements hi ha i analitzar les diferegravencies amb la descomposicioacute que es produeix al
bosc
Com pots fer compost - 36
Activitat 7
De quegrave estagrave fet el bosc
CI CM CS
Objectius
- Estimular lrsquoobservacioacute de lrsquoentorn amb els cinc sentits per reconegraveixer components del bosc i
comprendre que tot forma part del cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer components del bosc a partir de lrsquoobservacioacute i fer-ne una representacioacute en un
mural
- Identificar aquells elements que de manera natural no haurien de ser al bosc i reconegraveixer els
perills que comporta la presegravencia de deixalles
Introduccioacute
Un bosc eacutes un ecosistema i el que es crea dins un compostador tambeacute Un ecosistema eacutes un
sistema natural format per un conjunt dorganismes vius (biocenosi) i el medi fiacutesic que els envolta
(biogravetop) aixiacute com les relacions que estableixen entre ells i amb el medi Per tant en un ecosistema
hi podem trobar elements biogravetics eacutes a dir tots els que tenen vida i viuen en un medi i abiogravetics
els quals formen el medi fiacutesic com per exemple el sogravel lrsquoaire lrsquoaigua lrsquoenergia la llum o les
condicions meteorologravegiques
Hi ha molts tipus drsquoecosistemes En tots ells els diferents eacutessers que hi conviuen estableixen
diferents tipus de relacions com per exemple drsquointercanvi drsquoenergia i nutrients mitjanccedilant la
cadena trogravefica
Una cadena trogravefica estagrave formada per una segraverie drsquoorganismes ordenats linealment en nivells
trogravefics en quegrave cadascun srsquoalimenta de lrsquoanterior i alhora serveix drsquoaliment al seguumlent Tots ells
necessiten alimentar-se drsquouna manera o duna altra
Les poblacions drsquoeacutessers vius que habiten dins el compostador estableixen relacions de
convivegravencia en equilibri ocupant el seu propi espai i portant a terme una funcioacute especiacutefica en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Aquestes relacions de convivegravencia srsquoestableixen
drsquoacord amb els nivells jeragraverquics de la cadena trogravefica Si es produeixen desequilibris a la cadena
algunes poblacions poden creacuteixer en detriment drsquoaltres la qual cosa pot repercutir en el proceacutes de
compostatge
Com pots fer compost - 37
Durada
Un miacutenim drsquouna hora i un magravexim de tot un matiacute
Material
De lrsquoescola
- Llapis
- Trossos de paper drsquoembalar (per al mural)
- Tisores
- Colors
- Cola
- Cagravemera de fotos (o beacute paper i llapis per dibuixar)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Els elements del bosc CI CM (pagravegina 37) (opcional)
- Fitxa Objectes que no haurien de ser al bosc CM CS (pagravegina 38)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer una descoberta dels elements que hi ha en un ecosistema en concret en
un bosc i comprendre la relacioacute que hi ha entre ells Primer es fa una preparacioacute pregravevia a lrsquoaula en
quegrave srsquoelabora un llistat de coses que hauran de buscar a la sortida del bosc seguidament es fa una
sortida a un bosc proper a lrsquoescola
Srsquoexplica lrsquoactivitat als alumnes Imprimir de lrsquoannex la fitxa Els elements del bosc CI CM Eacutes una fitxa
opcional tambeacute es pot optar per fer un llistat propi De fet la llista variaragrave segons lrsquoegravepoca de lrsquoany el
tipus de bosc en quegrave es fa la visita i lrsquoedat dels alumnes A tall drsquoexemple els elements a cercar poden
ser una cosa viva una cosa que mai ha estat viva una cosa que respira una cosa petita una cosa
que sabem que hi eacutes perograve no la veiem una cosa de color groc una cosa que ens agrada una cosa que
fa bona olor una cosa que hi eacutes perograve no hi hauria de ser etc
A continuacioacute es fa una sortida a un bosc proper a lrsquoescola i srsquoexplica com srsquoorganitzaragrave lrsquoactivitat
Cal recordar als alumnes la importagravencia de respectar lrsquoentorn i drsquoanar amb els cinc sentits ben
desperts Els alumnes individualment o per parelles disposen del llistat amb tot el que han de
cercar Es delimita un espai pel qual poden buscar i un temps Quan srsquoacaba el temps drsquoobservacioacute
es torna a lrsquoaula o es fa una posada en comuacute al bosc mateix
Per a la posada en comuacute es facilita a cada alumneparella un tros de cartolina o paper on cadascuacute ha
de dibuixar les coses que ha observat que eren a la llista A continuacioacute srsquoelabora un mural conjunt
en el qual cada alumnes explica i enganxa el seu dibuix Al final es treuen conclusions entre tots El
mural resultant permetragrave reconegraveixer els diferents elements del bosc i el paper que juga cada un
drsquoaquests elements en el cicle de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 38
Variant per a CM i CS
Srsquoorganitza els alumnes en grups de 3 o 4 Cada grup volta pel bosc i fa una recerca drsquoobjectes que
no haurien de ser al bosc i fa una foto de cadascun drsquoells Es pot aprofitar per recollir-los i aixiacute
netejar lrsquoentorn Despreacutes drsquoun temps en quegrave tots els grups hagin tingut temps de fer una bona volta
es retorna a lrsquoaula
Srsquoelabora un mural conjunt que agrupa les observacions de cada grup Cal que cada grup decideixi
entre tots quines fotos posaran al mural i per tant quines caldragrave imprimir A meacutes cada grup ha de
buscar la informacioacute relacionada amb la deixalla trobada Imprimir de lrsquoannex la fitxa Objectes que no
haurien de ser al bosc CM CS
Cada grup ha de preparar la informacioacute per enganxar al mural (que pot ser amb el format de fitxa o
qualsevol altre format) Cada grup comparteix la informacioacute que ha buscat al mural i lrsquoexposa a la
resta de companys
Per concloure lrsquoactivitat es pot penjar el mural a la paret i comentar entre tots els problemes que
comporta cadascuna de les deixalles trobades
Com pots fer compost - 39
Activitat 8
Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la
mategraveria orgagravenica
CI
Introduccioacute
Per poder viure cal energia que srsquoobteacute dels aliments del sol de lrsquoaire i de lrsquoaigua I que aquesta
energia flueixi drsquouns eacutessers vius ja siguin animals o vegetals a drsquoaltres a traveacutes de la cadena
alimentagraveria La llum del sol eacutes captada per les plantes i emmagatzemada en forma drsquoenergia
quiacutemica Els animals que no podem captar directament lrsquoenergia del sol lrsquoobtenim nodrint-nos
de les plantes o drsquoaltres animals que al seu torn srsquohan alimentat de plantes
Els organismes autogravetrofs tambeacute srsquoanomenen productors primaris perquegrave produeixen tota la
mategraveria orgagravenica dels sistemes naturals Els altres eacutessers vius que srsquohan drsquoalimentar dels
autogravetrofs srsquoanomenen consumidors de mategraveria orgagravenica Uns i altres formen cadenes i xarxes
trogravefiques a traveacutes de les quals la mategraveria orgagravenica passa drsquouns organismes a uns altres
Les restes de lrsquoactivitat dels eacutessers vius tan productors com consumidors aixiacute com els seus
cossos quan aquests van morint no srsquoacumulen indefinidament als sistemes naturals Hi ha un
altre tipus de consumidors els descomponedors que srsquoalimenten drsquoaquesta mategraveria orgagravenica
morta i van desfent els compostos orgagravenics fins que nomeacutes en queda CO2 aigua i sals minerals
Els descomponedors tornen a la terra els nutrients que havien agafat les plantes unint els
extrems de la cadena alimentagraveria que esdeveacute ciacuteclica el cicle de la mategraveria a la natura
Per tant sense menjar no sobreviuriacuteem ni les persones ni els animals ni les plantes ni cap dels
petits organismes (descomponedors) que formen part del sogravel Els organismes descomponedors
obtenen lrsquoaliment de les restes drsquoanimals (excrements cadagravevers pegravel pell etc) i de les restes
vegetals (fulles tiges troncs etc) del sogravel Aquests proporcionen lrsquohumus o compost al sogravel perquegrave
srsquoalimentin les plantes Els animals herbiacutevors srsquoalimenten de les plantes Els carniacutevors srsquoalimenten
drsquoaltres animals I els omniacutevors (com les persones) srsquoalimenten de plantes i animals Quan un
drsquoaquests elements es mor o deixa restes del que srsquoha menjat dona aliment als petits organismes
descomponedors del sogravel els quals ho descomponen de tal manera que els vegetals sersquon poden
alimentar I aixiacute torna a comenccedilar el cicle
Els residus es generen com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat humana per tant existeixen des de
lrsquoorigen drsquoaquesta espegravecie A la natura les restes que es produeixen soacuten orgagraveniques i per aixograve
totalment biodegradables eacutes a dir que la progravepia natura teacute mitjans per poder-les reciclar a traveacutes
de la descomposicioacute Per tant els descomponedors tenen una funcioacute clau en el cicle de la mategraveria
perquegrave soacuten ldquorecicladorsrdquo de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 40
Objectius
- Relacionar el proceacutes de compostatge amb el cicle de la mategraveria orgagravenica a la natura drsquouna
manera luacutedica
- Analitzar la importagravencia dels descomponedors en el cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer la importagravencia del compost per al sogravel i com a aliment per a les plantes de lrsquohort
- Justificar la importagravencia del paper que teacute cadascun dels eacutessers vius en el cicle de la mategraveria
- Comprendre i valorar els beneficis de mantenir totes les parts de la cadena trogravefica i de
contribuir a tancar el cicle de la mategraveria amb una bona separacioacute dels nostres residus
orgagravenics
Durada
Dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
(cal preparacioacute pregravevia)
- Cintes o diademes fetes amb cartolina (una per a cada alumne) De 4 colors diferents taronja
blanc blau marroacute clar (tambeacute poden ser drsquoaltres colors o fer-se amb materials reutilitzats)
- Grapadora
- Cartolina marroacute fosc per retallar les siluetes Retallar unes 50 siluetes (en el cas que el grup
sigui de 20-25 alumnes)
- Safata per posar les siluetes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Siluetes per retallar CI (pagravegina 39)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a mostrar a lrsquoalumnat mitjanccedilant un joc de moviment com funciona el cicle de
la mategraveria a la natura i com es reprodueix a petita escala en el proceacutes de compostatge de les restes
orgagraveniques que generem a lrsquoescola Per fer lrsquoactivitat cal un espai ampli
Es divideix els alumnes en quatre grups i srsquoassigna un rol a cada grup eacutessers humans (cuiners)
herbiacutevors (conills) plantes (pastanagues) i descomponedors (cucs)
Les pastanagues srsquoalimentaran de compost els conills menjaran pastanagues els cuiners cuinaran
pastanagues o conills (perograve nomeacutes ho podran fer quan els animals i les plantes srsquohagin alimentat
pregraveviament i hagin crescut) i els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques que han generat els
cuiners Els cucs descomponedors elaboraran compost que tornaran a deixar a disposicioacute de les
pastanagues perquegrave aquestes es puguin alimentar
Com pots fer compost - 41
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Siluetes per retallar CI en quegrave hi ha representada la silueta drsquouna
pastanaga Per simbolitzar el compost es retallen siluetes de pastanaga en cartolina de color marroacute
fosc i es colmiddotloquen en una safata situada en un extrem de la sala de joc en un lloc ben visible per a
tothom Calen el doble de siluetes que de jugadors La mateixa silueta tambeacute serveix per identificar
els conills i les pastanagues Es diferencien segons com es colmiddotloquin en el cas dels conills la part meacutes
punxeguda de la plantilla va amunt simulant la forma de les orelles i en el cas de les pastanagues
srsquoorienta cap avall simulant la forma drsquouna pastanaga
Es reparteix a cada alumne una cintadiadema que es posen al cap El color de les diademes ajuda a
diferenciar fagravecilment el paper que representa cadascuacute
- Taronja pastanagues (37 dels alumnes)
- Blanc conills (21 dels alumnes)
- Blau cuiners (21 dels alumnes)
- Marroacute clar cucs (21 dels alumnes)
Els alumnes es posen les cintes al cap
Abans de comenccedilar a jugar es recorda quegrave eacutes el cicle de la mategraveria orgagravenica comparant el que passa
en un bosc amb el que passa al compostador de lrsquoescola i amb el que passa amb els residus que
generem a casa Srsquoexplica el paper que hi tenen tots els organismes fent especial egravemfasi en els
descomponedors com a ldquorecicladorsrdquo de les restes orgagraveniques a la natura De quegrave srsquoalimenta cada
element del cicle de la mategraveria orgagravenica Quina importagravencia teacute que el proceacutes sigui ciacuteclic
A continuacioacute srsquoexplica la dinagravemica del joc els cuiners intenten cuinar aliments dels que mengem
sovint i que necessitem per creacuteixer aquests aliments soacuten uns determinats animals o plantes perograve
nomeacutes els poden agafar per cuinar quan hagin crescut Els animals i les plantes srsquohan drsquohaver nodrit
abans que el cuiner els pugui cuinar Finalment un altre element entra en joc per tractar drsquoeliminar
les restes orgagraveniques (peles de pastanaga i ossos de conill) que han generat els cuiners
Cal indicar on estagrave situat lrsquoaliment de les plantes (el compost) i explicar que els retalls de cartolina
de color marroacute fosc que hi ha dins la safata simbolitzen el compost i alhora seran les pastanagues o
les orelles de conill que utilitzaran per jugar
Srsquoexpliquen les regles del joc
Tots els participants tenen lrsquoobjectiu comuacute drsquoalimentar-se
- Els cuiners podran cuinar per menjar tant conills com pastanagues
- Els conills menjaran uacutenicament pastanagues
- Les pastanagues es nodriran de terra (compost)
- Els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques dels cuiners
Per saber quan i com poden menjar cal escoltar les indicacions del dinamitzadora del joc Aquesta
utilitzaragrave dues frases curtes i concretes per donar les ordres
Per fer participar els alumnes que fan de pastanagues es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave
Aquesta pastanaga ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color
taronja) El jugador que fins aquell moment estava ajupit srsquoaixeca i va fins on hi ha la safata amb
el compost simula que es nodreix i agafa una de les siluetes de la safata Torna cap al seu lloc Es
colmiddotloca al front la peccedila que ha agafat subjectant-la amb la diadema i colmiddotlocant-la amb la part meacutes
Com pots fer compost - 42
punxeguda en direccioacute al seu nas En lloc de tornar-se a ajupir es queda dret amb els braccedilos
estirats per demostrar que ha crescut
Per fer participar els alumnes que fan de conills es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave Aquest
conill ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blanc) El jugador
que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per alimentar-se ha de trobar dues pastanagues
que ja hagin crescut eacutes a dir dos nens pastanaga que estiguin drets i amb la silueta en forma de
pastanaga enganxada al front Si els localitza va fins a ells i els agafa la silueta del front aquests
nens srsquoajupen un altre cop i esperen un altre torn per creacuteixer El nen conill torna al seu lloc i es
colmiddotloca les peces a la diadema amb lrsquoorientacioacute per simular les orelles del conill Fet aixograve es
queda palplantat amb els braccedilos estirats per demostrar que ha crescut Si no troba dos nens
pastanaga que hagin menjat torna al seu lloc i srsquoajup novament ategraves que no srsquoha pogut alimentar
i per tant no ha pogut creacuteixer
Per fer participar els alumnes que fan de cuiners es diu la frase Senyora cuinera que pot cuinar
un bon conill per sopar (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blau) El
jugador que estava ajupit srsquoaixeca i observa si hi ha conills amb les orelles colmiddotlocades en cas
afirmatiu srsquoacosta fins a un drsquoells i li agafa les orelles lrsquoalumne conill tornaragrave a ajupir-se i el
cuiner aguanta les orelles a la seva magrave Un cop fet aixograve es queda dret amb els braccedilos estirats per
demostrar que ha cuinat El director del joc tambeacute pot demanar al cuiner que cuini pastanagues
en aquest cas el cuiner ha de fer els mateixos moviments que en el cas del conill
Per fer participar els alumnes que fan de cucs descomponedors es diu la frase Atencioacute Qui es
menjaragrave les restes orgagraveniques Aquest cuc ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la
diadema de color marroacute clar) El jugador que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per
alimentar-se ha de trobar un cuiner que ja hagi cuinat eacutes a dir que estigui dret i amb les siluetes
en forma de pastanaga o drsquoorelles de conill a la magrave Si el localitza li agafa les siluetes de la magrave
aquests nens srsquohan drsquoajupir un altre cop i esperar un altre torn per cuinar El nen cuc va fins a la
safata del compost per retornar les peces Si no trobeacutes cap cuiner amb restes orgagraveniques a la magrave
srsquoha de quedar ajupit al seu lloc
Es comenccedila la dinagravemica de joc
Els alumnes es distribueixen pel camp de joc de forma aleatograveria i deixant distagravencia entre cada
jugador Un cop colmiddotlocats al seu lloc srsquoajupen i es comenccedila el joc Els primers moviments conveacute que
siguin molt senzills es fa que srsquoaixequin drsquoun en un srsquoespera que dues pastanagues hagin crescut
per fer aixecar un conill es diu a un cuiner que cuini un conill A mida que els alumnes agafen meacutes
desimboltura i seguretat es complica la dinagravemica fer aixecar quatre conills alhora i que algun es
quedi sense menjar treure lrsquoaliment de les plantes etc El joc es pot repetir tantes vegades com es
vulgui (el cicle eacutes ilmiddotlimitat)
Al final del joc es fa una posada en comuacute a per treure conclusions Ha estat fagravecil trobar menjar Quegrave
passava si no sersquon trobava Quegrave hauria passat si alguacute hagueacutes amagat el compost Quegrave hauria passat
si no hi hagueacutes hagut cucs Per a qui eacutes meacutes difiacutecil trobar menjar Etc Es pot fer un mural del cicle
de la mategraveria orgagravenica a partir de les regles del joc
Com pots fer compost - 43
Activitat 9
Com es reciclava fa uns anys
CM CS
Introduccioacute
Abans els femers es posaven davant de les cases perquegrave un femer gros era siacutembol de riquesa
Al llarg del temps lrsquoeacutesser humagrave ha desenvolupat tegravecniques de reciclatge dels residus A llsquoedat
mitjana el coneixement es va refugiar als monestirs Allagrave els templers feien servir una tegravecnica de
compostatge que els permetia augmentar molt el rendiment de les seves collites
Antigament la feina dadobat es reduiumla exclusivament a laportacioacute de fems elaborats al femer El
femer era un espai enclotat on shi dipositava periogravedicament el producte de la neteja destables i
corrals Qualsevol mategraveria orgagravenica era apta per fer fem i tot saprofitava en aquelles egravepoques Per
afavorir la barreja i la descomposicioacute dels materials amuntegats els femers es remenaven de tant
en tant sobretot despreacutes de les pluges perquegrave la humitat ajudava a la fermentacioacute Era creenccedila
general que els femers shavien de remenar en lluna vella perquegrave el resultat fos ograveptim
Quan tocava els fems es transportaven al camp i es colgaven amb la llaurada El fem es feia caure
del carro amb els eixartells i es distribuiumla en uns munts anomenats ferrades posteriorment
sesbarriava amb la forca de ferro
Els residus sempre han acompanyat lrsquoexistegravencia de lrsquohome Un cas de lrsquoimpacte dels residus en
temps pretegraverits eacutes el de les agravemfores en lrsquoImperi romagrave La ciutat de Roma coneguda per la ciutat
dels set turons va arribar a tenir-ne un vuitegrave per causa dels residus drsquoagravemfores Les agravemfores
romanes es podien comparar amb els actuals envasos no retornables El seu destiacute era purament
facilitar el transport drsquoaliments i de fet no hi havia cap induacutestria per reaprofitar el fang cuit de
quegrave estaven fetes Generalment es llenccedilaven als afores de la ciutat Les restes histograveriques que
sovint trobem revelen la forma de vida dels nostres avantpassats De la mateixa manera lrsquoanagravelisi
de les escombraries mostra lrsquoevolucioacute de lrsquoestil de vida de la nostra societat Les nostres
escombraries srsquohan omplert drsquoenvasos i embalatges quelcom impensable fa 50 anys
Al paleoliacutetic les societats eren caccediladores i recolmiddotlectores Tots els residus eren orgagravenics i per tant
de fagravecil assimilacioacute pels descomponedors Al neoliacutetic amb lrsquoarribada de lrsquoagricultura i la
ramaderia hi ha els primers assentaments amb poblacions sedentagraveries Van aparegraveixer activitats
com la cistelleria i el tegravextil perograve tot i aixiacute tots els residus generats eren orgagravenics i es reaprofitaven
com a adob com a aliment pel bestiar en la fabricacioacute de cases Els residus es revaloritzaven i
reciclaven dins la comunitat mateixa
Com pots fer compost - 44
Durant lrsquoegravepoca de la dominacioacute romana es desenvolupen les ciutats agraverees on srsquoaplega la
poblacioacute Lrsquoacumulacioacute de poblacioacute condueix per primera vegada a un increment de brossa
encara que majoritagraveriament de mategraveria orgagravenica Tanmateix les escombraries soacuten un brou de
cultiu per a malalties infeccioses Per aixograve en les ciutats van construir immenses obres
drsquoabastament drsquoaigua potable i sanejament drsquoaiguumles residuals La perfeccioacute drsquoaquestes
construccions no va ser superada fins ben entrat el segle XIX
Durant lrsquoedat mitjana les ciutats van tornar a ser un motor de desenvolupament cultural i
econogravemic perograve es van convertir en focus drsquoinfeccions a causa de lrsquoacumulacioacute de brossa als
carrers i mercats La manca de mesures higiegraveniques va contribuir a lrsquoextensioacute de les grans
pestes Durant aquesta egravepoca i les posteriors la vida al camp continuava aprofitant i reciclant
els residus produiumlts emprant-los com a mategraveria primera per a altres usos A la ciutat el
problema dels residus va comenccedilar a inquietar la poblacioacute
La Revolucioacute Industrial propicia que la ciutat esdevingui el focus de generacioacute de treball fet
que iniciaragrave un egravexode massiu des del camp a la ciutat Els descobriments tecnologravegics
provoquen la produccioacute en cadena dels beacutens de consum la fabricacioacute de nous materials i la
utilitzacioacute de noves fons energegravetiques La novetat de la tegravecnica permet un increment innovador
en la produccioacute i en aquest context la problemagravetica dels residus queda relegada a segon plagravenol
La produccioacute en segraverie es dissenya en cadena no pas en cicle Lrsquoagricultura tambeacute es
modernitza Srsquoinventa nova maquinagraveria i srsquointrodueixen els productes fertilitzants i plaguicides
quiacutemics que trenquen el cicle de reaprofitament dels residus agriacutecoles i ramaders
Durant la degravecada dels seixanta com a resultat del creixement urbagrave i del consum augmenta el
volum drsquoescombraries que es porten als abocadors En temps de femar la brossa recollida
srsquoescampa pels camps pragravectica que desapareix a causa de la proliferacioacute de plagravestics i altres
embalatges que es troben barrejats a les escombraries orgagraveniques
En lrsquoactualitat la societat de consum no cessa de produir nous productes artificials en grans
quantitats amb la subseguumlent acumulacioacute i concentracioacute dels residus associats substagravencies que
la natura no pot integrar
Durant molts anys lrsquohort va esdevenir una peccedila clau de les llars que garantia conjuntament
amb els quatre animals drsquoautoconsum la major part de lrsquoalimentacioacute familiar Drsquoaixograve no fas pas
tant temps dues o tres generacions abans els nostres avis o besavis ho feien aixiacute amb
coneixements ancestrals que passaven de pares a fills Coneixements que els deien com
aprofitar les restes orgagraveniques per fer el compost com obtenir les llavors dels millors fruits que
els garantien les properes collites quin era el millor cicle lunar per sembrar plantar o collir
en definitiva tot un saber fruit de lrsquoexperiegravencia i de lrsquoobservacioacute de la natura recollit i transmegraves
al llarg de molts anys
Lamentablement els canvis socials produiumlts a mitjan segle passat ens van anar separant de la
terra i de mica en mica vagraverem delegar la produccioacute drsquoaliments a tercers Aliments produiumlts
sovint de manera industrialitzada provinents de llocs llunyans amb poc gust perograve aixograve siacute
amb una gran aparenccedila i sense adonar-nos-en hem anat perdent tot aquell valuoacutes llegat
Com pots fer compost - 45
Objectius
- Conversar amb gent gran per conegraveixer com ho feien fa uns anys per gestionar i prevenir els
residus
- Prendre consciegravencia dels canvis que hi ha hagut els darrers anys respecte la generacioacute de
residus el sistema drsquoembalatge i de consum i tambeacute el reaprofitament alimentari i la
reutilitzacioacute Reflexionar sobre les repercussions que aixograve pot tenir en el futur
- Reflexionar sobre les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un estil de
vida meacutes sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
- Fomentar la relacioacute i el respecte vers la gent gran
Durada
Una hora per a la preparacioacute pregravevia
Una hora per a la sessioacute de conversa
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Els residus abans i ara CM CS (pagravegines 40 a 42)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a preparar i elaborar una enquesta per a la gent gran del municipi o avis i agravevies
dels alumnes per adonar-se del canvi que hi ha hagut amb el pas del temps en relacioacute a la gestioacute i la
prevencioacute dels residus Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera eacutes la preparacioacute pregravevia de
lrsquoenquesta la segona eacutes la conversa presencial amb els avis i agravevies
PRIMERA PART
Es fan grups de 2 o 3 alumnes per reflexionar i preparar preguntes concretes per fer a la gent gran
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Els residus abans i ara CM CS A les fitxes hi ha imatges antigues i
preguntes que conviden a la reflexioacute i plantegen aspectes diversos relacionats amb els residus
- La gestioacute dels residus abans i ara
Els femers i el reciclatge a les cases de pagegraves en contraposicioacute a la recollida selectiva i la gran
quantitat de residus que generem a lrsquoactualitat Tambeacute es pot fer una recerca drsquoinformacioacute
relacionada amb quan es va implantar la recollida selectiva al municipi etc
- El sistema drsquoembalatge i de consum abans i ara
Com pots fer compost - 46
La llet de les vaques i les lleteres lrsquoaigua de la font i lrsquoofici de cisteller versus els brics els envasos
de plagravestic drsquoun sol uacutes i les compres als supermercats
- Lrsquoaprofitament i la reutilitzacioacute abans i ara
El pa sec per fer sopa els iogurts i melmelades casolanes versus el malbaratament alimentari que
actualment es produeix a moltes llars comerccedilos i restaurants
SEGONA PART
Conversa presencial amb avis i agravevies
Pregraveviament es fa difusioacute a les famiacutelies per tal de convidar a la xerrada avis i agravevies dels alumnes
Tambeacute es pot convidar gent gran del poble vinculada amb el moacuten de la pagesia la histograveria del
poble
Es tracta que els alumnes exposin el treball previ i les conclusions a quegrave han arribat i que plantegin
bones preguntes a la gent gran per donar-los peu a respondre-les explicant les seves experiegravencies
drsquoinfantesa La idea eacutes que es generi una conversa i un debat interessant que porti a la reflexioacute sobre
les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un model drsquoestil de vida meacutes
sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
Algunes idees per finalitzar la sessioacute
- Preparar un esmorzar sostenible conjunt amb productes de proximitat i reduint els residus
- Recollir les conclusions de la xerrada en un document o mural conjunt per fer arribar a les
famiacutelies
Com pots fer compost - 47
Activitat 10
Fem el diari de seguiment del
compostatge
CI CM CS
Introduccioacute
Tenir un compostador a lrsquoescola requereix un bon manteniment per tal drsquoobtenir uns resultats
satisfactoris Per a un bon compostatge calen les condicions adequades per als microorganismes
que el duen a terme Aquests per viure necessiten el mateix que nosaltres oxigen aigua i
menjar La durada del proceacutes (de 3 a 6 mesos) dependragrave del manteniment drsquoaquestes condicions
- Una oxigenacioacute adequada
Els microorganismes utilitzen lrsquooxigen per descompondre la mategraveria drsquouna manera
eficient En absegravencia drsquooxigen el proceacutes eacutes molt meacutes lent i es produeixen pudors Per
millorar lrsquooxigenacioacute cal remenar el material amb una forca i barrejar-hi restes vegetals
seques que possibilitin el pas de lrsquoaire
- Aigua per beure
Els microorganismes viuen en medis humits i necessiten consumir aigua Si el material eacutes
sec lrsquoactivitat descomponedora pot quedar gairebeacute aturada eacutes per aixograve que pot ser
necessari regar-lo Si al contrari hi ha massa aigua aquesta ocupa els porus i desplaccedila
lrsquoaire Aixiacute en poques hores se sentiran pudors i la descomposicioacute srsquoalentiragrave per aixograve
caldragrave voltejar el material o afegir-hi material sec
- Menjar equilibrat (relacioacute CN adequada)
Els humans necessitem una dieta equilibrada especialment en hidrats de carboni i
proteiumlnes Una cosa semblant passa als microorganismes que treballen en la pila de
compostatge Lrsquoequilibri eacutes definit per la relacioacute carboninitrogen Si compostem materials
amb molt carboni es degraden molt lentament Eacutes per aixograve que la proporcioacute entre mategraveria
orgagravenica fresca humida o verda (rica en N) i mategraveria orgagravenica estable seca o marro (rica
en C) cal que sigui equilibrada aproximadament de 31
- Temperatura adequada
Com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat que fan milions de microorganismes descomponedors
es genera calor i la pila comenccedila a agafar temperatura Aquest fet eacutes un indicador que el
proceacutes va beacute Les parets del compostador ajuden a mantenir aquesta temperatura A
mesura que el proceacutes vagi avanccedilant i que els materials fagravecilment degradables vagin
desapareixent la temperatura aniragrave disminuint fins a acostar-se a lrsquoambient
Com pots fer compost - 48
Objectius
- Elaborar un full de seguiment on recollir les principals dades sobre lrsquoevolucioacute del
compostatge
- Observar descriure i mesurar els canvis i transformacions que tenen lloc al compostador
- Prendre consciegravencia de la importagravencia de fer un bon manteniment del compostador per
obtenir uns bons resultats
- Facilitar el control dels paragravemetres que intervenen durant el proceacutes de compostatge i
aprendre a preveure com actuar segons cada situacioacute que es presenti
- Registrar dades de manera sistemagravetica utilitzant instruments de mesura concrets
Durada
Una hora aproximadament per fer el diari de seguiment
Un cop per setmana durant tot el proceacutes de compostatge per recollir les dades
Drsquoaquesta manera les accions que srsquohan de dur a terme per fer un bon seguiment del
compostatge soacuten
- Preparacioacute del material a compostar assegurar-nos que tenim mategraveria orgagravenica seca i
humida trossejada petita
- Incorporacioacute del material al compostador a la part inferior cal fer una capa de drenatge i
aeracioacute amb poda branques pinyes o algunes pedres la proporcioacute dels materials ha de
ser 31 tres parts de restes de cuina (material humit) per a cada part de restes de jardiacute
(material sec) i ben barrejades
- Volteig per barrejar la mescla i facilitar lrsquoaeracioacute del material disminuint-ne la humitat
Caldragrave voltejar el material si lrsquoobservem molt humit o si despregraven males olors
- Rec caldragrave regar si la pila srsquoasseca Podem controlar el grau drsquohumitat agafant un grapat
de material i estrenyent-lo si srsquoesmicola li falta aigua amb una humitat correcta el
material es modela perograve sense gotejar
- Anotar les observacions que veiem sobretot si creiem que soacuten anomalies o problemes
Eacutes molt important que totes les observacions i les actuacions que fem al compostador quedin
recollides i registrades en un diari de seguiment perquegrave com que el compostador eacutes colmiddotlectiu hi
hauragrave diferents persones que hi treballaran
Com pots fer compost - 49
Material
De lrsquoescola
- Mural llibreta o programa informagravetic on recollir les dades
- Regle o cinta megravetrica
- Termogravemetre de laboratori
- Forca o airejador
- Regadora
- Drap o paper absorbent
- Pala de jardineria petita
- Bagravescula
- Guant de plagravestic (opcional)
Demanar a la Mancomunitat
- Poda triturada (en cas que sigui difiacutecil aconseguir mategraveria orgagravenica seca)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Taula de seguiment CI CM CS (pagravegina 43)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a elaborar una taula o graella que permeti efectuar un seguiment i manteniment
del compostador controlant els paragravemetres que intervenen durant el proceacutes i treure conclusions
sobre lrsquoevolucioacute del material en compostatge
Es tracta de fer una observacioacute periogravedica de lrsquoevolucioacute del contingut del compostador i un registre de
dades de forma sistemagravetica per adonar-se i entendre els canvis que es produeixen durant el proceacutes
Es recomana que les observacions i mesures es facin setmanalment i per parelles drsquoalumnes
encarregats Per torns rotatius al llarg del proceacutes tot lrsquoalumnat hauragrave fet el seguiment
Algunes de les dades que es poden registrar soacuten la temperatura la quantitat de mategraveria orgagravenica
seca i humida incorporades lrsquoalccedilada de la pila el volteig la humitat (si es rega o no) etc Segons el
nivell educatiu es poden fer mesures de diferent grau de complexitat
Els alumnes reflexionen sobre quins paragravemetres intervenen en el proceacutes i decideixen quegrave han de
controlar i anotar a la graella de seguiment Les opcions per anotar i registrar les dades soacuten
muacuteltiples des drsquoelaborar un mural a un lloc visible del centre o de lrsquoaula fins a recollir les dades en
una llibreta de camp individual o per grups fer-ho a traveacutes de programes informagravetics etc La fitxa
de lrsquoannex Taula de seguiment CI CM CS mostra un possible exemple de taula que es pot fer
Abans de fer les observacions i anotacions es recomana que els alumnes facin hipogravetesis
Com pots fer compost - 50
Creieu que augmentaragrave de volum al llarg de temps
Creieu que augmentaragrave de pes
Quegrave creieu que passaragrave amb la temperatura
Un cop realitzades totes les observacions i mesures dels paragravemetres estudiats es presenten els
resultats obtinguts de forma resumida i sintegravetica per poder treurersquon conclusions Es poden fer
gragravefiques per a cadascun dels paragravemetres mesurats De les mesures no quantitatives (color olor) es
pot descriure verbalment la seva evolucioacute al llarg de lrsquoestudi complementant-ho amb dibuixos o
fotografies A continuacioacute es poden intentar treure conclusions
Color En els primers estadis srsquoobservaran els colors originals dels diferents elements
orgagravenics A mesura que avanccedila la descomposicioacute el color es torna marroacute cada cop meacutes fosc
Olor No ha de ser forta ni desagradable a no ser que hi hagi algun problema que haurem
de detectar quin eacutes
Temperatura Estagrave relacionada amb el grau drsquoactivitat dels microorganismes Augmenta
quan hi ha un cert gruix de material al compostador i va disminuint posteriorment durant la
fase de maduracioacute del compost
Per a CI i CM
Data i hora
Control de temperatura (ambiental i del material en compostatge) La temperatura de la pila es
pren clavant el termogravemetre uns 30 cm dins la pila i srsquohi manteacute durant uns 2 minuts Eacutes important
fer diverses mesures
Control de la humitat A partir de lrsquoaspecte visual del tacte o deixant una mostra sobre un paper
de diari i veure si queda humit o moll Anotar si es rega la pila
Descripcioacute de lrsquoaspecte visual (olor color textura) Eacutes possible reconegraveixer els diferents
elements (fruita fulles) Quin color teacute la pila Quina olor fa (de fruita amoniacuteac fems terra de
bosc)
Aportacioacute de mategraveria orgagravenica humida i seca (pes) Quegrave hi hem tirat Es pot registrar de manera
gragravefica pintant fins a quin nivell arriba drsquouna galleda si sempre srsquoutilitza la mateixa Tambeacute es
pot pesar o beacute simplement anotar si srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica i de quin tipus eacutes
Volteig Anotar si es volteja la pila que es pot fer amb la forca o lrsquoairejador
Alccedilada de la pila de compostatge A meacutes de mesurar els cm de lrsquoalccedilada de la pila es pot registrar
pintant en un esquema fins a quin nivell eacutes ple el compostador
Altres observacions El recull de dades es pot complementar amb dibuixos i fotografies
Com pots fer compost - 51
Ampliacioacute per a CS
Si es vol ampliar el treball matemagravetic i aprofundir en la metodologia cientiacutefica algunes dades i
paragravemetres que es poden incorporar soacuten els seguumlents Srsquohan de dur a terme en una aula o laboratori
Porositat
Entre les partiacutecules del material en compostatge hi ha espais amb aire La mesura de la
porositat ens indica el drsquoaire que conteacute el substrat Una bona porositat del material fa
que el proceacutes de compostatge funcioni millor perquegrave assegura que arribi oxigen a tots els
microorganismes responsables de la descomposicioacute A meacutes un compost amb una bona
porositat teacute meacutes capacitat per retenir aigua als porus i aixograve beneficia les plantes si
srsquoincorpora aquest compost al sogravel Si el material es queda sense oxigen hi poden haver
problemes de males olors Per evitar-ho srsquohi poden afegir materials meacutes gruixuts que
deixin porus entre siacute
Per mesurar la porositat srsquoagafa un vas de volum conegut i srsquoomple amb el substrat a
analitzar fins a un volum conegut sense pressionar-lo Aquest volum srsquoanomena volum
del substrat Srsquoomple una proveta (o recipient graduat) amb aigua i amb cura srsquoaboca
dins el vas fins que el nivell de lrsquoaigua cobrint el substrat arribi al nivell assenyalat com a
volum del substrat La quantitat drsquoaigua que hi ha cabut eacutes la que ha omplert els porus del
substrat i srsquoanomena volum dels porus
Per calcular el de porositat
porositat = __Volum dels porus__ x 100
Volum del substrat
Densitat aparent
La densitat drsquoun material eacutes el seu pes en relacioacute al volum que ocupa En el cas de la
densitat aparent srsquoinclouen tambeacute els porus Com meacutes porositat teacute el material menor eacutes la
seva densitat aparent ja que pesant el mateix ocupa meacutes volum
Per mesurar la densitat aparent srsquoagafa un vas de volum conegut i es pesa (tara de vas)
Srsquoomple amb el substrat sense pressionar-lo i es pesa (pes del vas + substrat) Per calcular
la densitat aparent la foacutermula eacutes
Densitat aparent (g cm2) = Pes del vas + substrat en grams - tara del vas en grams
Volum del vas en cm2
drsquohumitat
Les deixalles contenen fins a un 85 drsquoaigua Durant el proceacutes de compostatge el material
va perdent humitat i en el producte final sol ser al voltant del 40 Si el material en
compostatge no teacute una humitat suficient perquegrave els descomponedors puguin actuar el
proceacutes es pot alentir molt i llavor potser srsquoha de regar
Per mesurar el percentatge drsquohumitat es posen 200 g de substrat al damunt drsquoun full de
paper de diari Es deixa assecar el substrat a lrsquoaire tres o quatre dies (o sota una lagravempada)
i es torna a pesar Aquest eacutes el pes del substrat sec Per calcular el drsquohumitat la foacutermula
eacutes
Com pots fer compost - 52
humitat = 200 g - pes del substrat sec x 100
200 g
A partir del valor obtingut es valora si srsquoha de portar a terme alguna mesura correctora
segons aquesta taula
Manca drsquohumitat lt45
Humitat adequada 45 ndash 55
Exceacutes drsquohumitat gt55
Mida de les partiacutecules
La mida de les partiacutecules del material en compostatge va disminuint a mesura que es
degrada El compost madur eacutes un material granuloacutes amb partiacutecules de mides semblants
Passant el compost per un sedagraves se sap quina eacutes la proporcioacute de partiacutecules petites Cal un
sedagraves de 4 mm de forat (aproximadament tambeacute pot ser de 3 o de 5 mm) Si no es teacute es
pot fabricar amb tela metagravelmiddotlica de 4 mm de diagravemetre i un marc de fusta
Per mesurar la mida de les partiacutecules es tara el paper de diari Srsquoescampa el substrat sec
sobre el paper de diari i es disgreguen les seves partiacutecules amb el corroacute durant 5 minuts
Es pesa el substrat disgregat (restant la tara del paper) Es passa el substrat pel sedagraves de 4
mm Es recullen i es pesen les partiacutecules que hi passen (lt4mm) i es recullen i es pesen les
que srsquohan quedat al sedagraves (gt4mm)
Es calcula la distribucioacute de la mida de les partiacutecules
de partiacutecules de diagravemetres meacutes gran de 4 mm
Pes de les partiacutecules retingudes al sedagraves x 100
Pes del substrat
de partiacutecules de diagravemetre meacutes petit de 4 mm
Pes de les partiacutecules que han passat al sedagraves x 100
Pes del substrat
Com pots fer compost - 53
Activitat 11
Quegrave passa si enterrem residus
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Comprendre que la natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes
natural perograve teacute meacutes dificultat per degradar els materials sintetitzats per lrsquoeacutesser humagrave
- Conegraveixer quins residus soacuten biodegradables
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis
Introduccioacute
La natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes natural Perograve totes
aquelles substagravencies que ha sintetitzat lrsquoeacutesser humagrave en un laboratori es degraden amb meacutes
dificultat Per solucionar la quumlestioacute dels residus drsquoavui dia la ldquobiodegradabilitatrdquo drsquoun producte
eacutes un concepte important
La biodegradacioacute eacutes la facultat que tenen algunes substagravencies de descompondrersquos en components
quiacutemics meacutes simples en un periacuteode curt de temps i reintegrar-se a la terra amb les condicions
ambientals adequades En el proceacutes natural de la descomposicioacute a meacutes dels bacteris hi
intervenen factors com els fongs la llum solar la humitat i la temperatura La mategraveria orgagravenica
pot ser degradada de forma aerogravebica amb oxigen (a lrsquoaire lliure) o de forma anaerogravebica sense
oxigen (enterrat)
Quan els productes no poden ser degradats de forma natural o beacute el temps necessari per a quegrave
els organismes els descomponguin eacutes extremadament llarg sersquols anomena no biodegradables El
fet que aquests no siguin biodegradables es deu a la seva estructura fiacutesica i quiacutemica Alguns com
el vidre no poden ser degradats
Tots els compostos orgagravenics produiumlts pels ecosistemes naturals soacuten degradables en forma natural
i tarden molt poc temps en desaparegraveixer Per aixograve els ecosistemes no produeixen material no
desitjat o escombraries En canvi la tecnologia actual estagrave produint en grans quantitats materials
sintegravetics no biodegradables Molts dels plagravestics que utilitzem com bosses i envasos soacuten exemples
drsquoaquests productes Per aixograve al ser llenccedilats al camp romanen alliacute sense descompondrersquos durant
molts anys No ser biodegradable no significa que no desapareixeragrave mai del planeta sinoacute que
lrsquohome ha de ser lrsquoencarregat de destruir-lo o reciclar-lo
Com pots fer compost - 54
- Adonar-se de quins residus srsquohan degradat completament o en part despreacutes drsquounes
setmanes
- Comprovar si srsquohan complert les hipogravetesis formulades a lrsquoinici de lrsquoexperiment
- Identificar quant temps tarden a descompondrersquos diferents tipus de residus i ordenar-los
fent una liacutenia del temps
- Reflexionar sobre la importagravencia de no llenccedilar deixalles a lrsquoentorn natural
Durada
Una hora aproximadament per a lrsquoexperiment drsquoenterrar residus
Una hora aproximadament per a la sessioacute de desenterrar residus i reflexionar sobre el que ha passat
Material
De lrsquoescola
- Residus diversos per enterrar
- Fustes per als cartells
- Paper llapis colors cola
- Si es vol fer la variant
o Bosses de malla de plagravestic
o Etiquetes plastificades per a cada bossa
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem hipogravetesis CI (pagravegina 44)
- Fitxa Fem hipogravetesis CM CS (pagravegina 45)
- Fitxes Liacutenia cronologravegica CI (pagravegines 46 a 48)
- Fitxa Desenterrem residus CM CS (pagravegina 49)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar enterrant diversos residus si la natura eacutes capaccedil de
descompondrersquols amb poc temps Lrsquoactivitat es diferencia en dos moments primer es prepara
lrsquoexperiment i es fan hipogravetesis al cap drsquoun mes i mig es comprova quegrave ha passat i es fa una reflexioacute
sobre el concepte biodegradable
PRIMERA PART
Es prepara lrsquoexperiment drsquoenterrar residus al pati
Al pati preferiblement a prop del compostador els alumnes fan forats a terra drsquouns 20 cm de
fondagraveria Es fan tants forats com tipologies de residus es vulguin enterrar Una proposta eacutes fer-ne
Com pots fer compost - 55
cinc amb els seguumlents materials fulla drsquoenciam pela de plagravetan paper de cuina paper drsquoalumini i
bossa de plagravestic Tambeacute poden ser els alumnes que escullin els materials amb quegrave volen
experimentar
Es posa un cartell a cada forat per identificar quegrave srsquohi ha enterrat i poder-ho localitzar al cap drsquoun
mes i mig Eacutes important informar tothom que no es trepitgi la zona on srsquoestagrave fent lrsquoexperiment
Es fan fotografies dels residus abans drsquoenterrar-los per poder-les comparar amb els resultats
obtinguts
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CI A lrsquoaula cada alumne fa la hipogravetesi de quin residu seragrave
el que es descompondragrave meacutes ragravepidament
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CM CS A lrsquoaula cada alumne fa hipogravetesis de quegrave creuen
que passaragrave amb els residus durant un mes i mig
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer un experiment similar per saber quan tarden a descompondrersquos els residus orgagravenics
i no orgagravenics dins el compostador i observar els canvis que se succeeixen al llarg del temps
Srsquointrodueixen els residus a analitzar en bosses de malla de plagravestic com les que es fan servir per
envasar patates Aquestes bosses no es descomponen i permeten que entrin els organismes
descomponedors i lrsquooxigen Sersquols colmiddotloca una etiqueta de plagravestic amb el nom del residu a analitzar i
la data i srsquointrodueixen al compostador Cada setmana es treuen i sersquols fa fotografies per comprovar
els canvis que es van produint Es poden sotmetre a assaig multitud de substrats com peles de
plagravetan de taronja de poma fusta triturada fragments de mides diferents etc
SEGONA PART
Al cap drsquounes sis setmanes es desenterren els residus i srsquoobserva en quin estat de descomposicioacute es
troba cadascun dels materials colgats i si srsquohan complert les hipogravetesis formulades pels alumnes
Quins residus srsquohan descompost completament I en part Els materials han canviat les seves
propietats (mida textura color olor forma) Hi ha materials que estan intactes
Es fa una posada en comuacute i es debat sobre els resultats obtinguts per extreure conclusions
- Quins mecanismes teacute la natura per degradar els residus
- Quines alternatives existeixen per aquells materials de siacutentesi que no es degraden tan ragravepid
com els drsquoorigen natural
Com pots fer compost - 56
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Liacutenia cronologravegica CI Es reparteix a cada alumne una targeta on hi
apareix el nom drsquoun residu i el seu temps de descomposicioacute Cadascuacute dibuixa el residu de quegrave es
tracta i tots junts ordenen les imatges en un mural conjunt
Per a CM i CS imprimir de lrsquoannex la fitxa Desenterrem residus CM CS per anotar els resultats i
conclusions
A continuacioacute es fa una activitat per ordenar cronologravegicament diferents residus i materials tenint en
compte el temps que tardarien a desfer-se de manera natural Es pot representar en un mural
treballar-ho amb un debat o beacute mitjanccedilant un joc de moviment
Una manera de fer-ho srsquoassigna a cada alumne un material del llistat que hi ha a continuacioacute sense
indicar-los el temps de descomposicioacute Els alumnes drets srsquohan drsquoordenar en fila cronologravegicament
segons el temps que triguen a descompondrersquos (en funcioacute de les seves hipogravetesis) Per ordenar-se han
de debatre entre tots fins arribar a un acord comuacute El dinamitzadora els indica si estan ben colmiddotlocats
o no i el nombre drsquoalumnes que no estan ben posicionats Es tracta que els alumnes es tornin a
colmiddotlocar fins a aconseguir una filera ordenada del residu meacutes ragravepid en descompondrersquos al meacutes lent
No eacutes tan important ordenar-se perfectament beacute com el debat que es generi i la reflexioacute sobre la
importagravencia de repensar en una bona gestioacute i prevencioacute de residus Al final es fa un debat i es pot fer
una representacioacute en un mural
fulla drsquoenciam (una setmana)
pela de patata (poques setmanes)
peles de ceba (poques setmanes)
closques drsquoou (un mes)
pela de plagravetan (2 mesos)
paper de cuina (3 mesos)
pela de taronja (6 mesos)
fulles seques (6 mesos)
closques de nou (6 mesos)
paper (1 any)
cigarrets (1 o 2 anys)
fusta petita (entre 1 i 3 anys)
xiclet (5 anys)
os de pollastre (entre 10 i 30 anys)
paper drsquoalumini (entre 10 i 30 anys)
bric de llet (entre 10 i 30 anys)
sabata vella (entre 25 i 200 anys)
llauna (entre 10 i 500 anys)
bossa de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
ampolla de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
piles (1000 anys)
ampolla de vidre (4000 anys)
Com pots fer compost - 57
Activitat 12
Quines soacuten les fases del compostatge
Mirem-ho de prop
CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es desenvolupa en diverses fases En cada fase cal la presegravencia drsquooxigen
i drsquoaigua en quantitats adequades perograve sobretot en les primeres fases en quegrave lrsquoactivitat
microbiana eacutes meacutes gran Controlar la temperatura permet identificar quina fase es produeix a
lrsquointerior de la pila
Fase de temperatura moderada
Dura entre 5 i 10 dies Presegravencia de bacteris i fongs que causen un ragravepid creixement de la
temperatura (entre 15 i 45 ordmC) Aquests organismes trenquen amb rapidesa els compostos
solubles fagravecilment degradables
Fase de descomposicioacute o drsquoalta temperatura
Temperatures elevades (superiors als 40 ordmC) Els compostadors amb meacutes volum assoleixen meacutes
temperatura (en compostadors domegravestics el proceacutes es realitza a temperatura ambient) Hi ha
presegravencia de diversos i nombrosos microorganismes i alguns invertebrats En la mesura que els
compostos altament energegravetics srsquoesgoten la temperatura baixa gradualment La durada
drsquoaquesta fase eacutes drsquounes 10 setmanes
Fase de refredament i maduracioacute
La temperatura descendeix des del pic a quegrave srsquoha arribat fins a arribar a temperatura ambient
Presegravencia de microorganismes i invertebrats (sobretot porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i cucs
de terra) Srsquoarriba a la fase final (estabilitzacioacute del producte) quan les temperatures soacuten properes a
les ambientals i ha disminuiumlt el nombre de microorganismes Aquesta fase eacutes la meacutes llarga de
totes pot arribar a durar diversos mesos Tambeacute eacutes la fase en quegrave es produeix una major activitat
de fongs que ajuden a la descomposicioacute de residus secs o amb poc nitrogen Es detecten
macroorganismes que soacuten capaccedilos de degradar les parts meacutes dures dels vegetals A les capes
inferiors si hi ha molta aigua i el compost adopta una textura fangosa sol haver-hi una gran
poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el compost
Com pots fer compost - 58
Objectius
- Comprendre com es produeix el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Aprendre a experimentar i controlar les fases del proceacutes de compostatge
- Adonar-se dels canvis que es produeixen als residus orgagravenics en descomposicioacute i identificar
quant temps tarden a descompondrersquos
- Observar lrsquoevolucioacute de diferents paragravemetres que determinen en quina fase es troba el proceacutes
de compostatge
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis i comprovar si srsquohan complert al final de lrsquoexperiment
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
- Termogravemetre
- Tisores o cuacuteter
- Cola
- Punxoacute
- Retolador permanent
- Restes orgagraveniques diverses (tronquets fulles peles de fruita i verdura)
- Terra de bosc
Opcioacute A)
- Tres ampolles de plagravestic transparent de dos litres (de refresc)
- El tap drsquouna de les ampolles
Opcioacute B)
- Garrafa de plagravestic de 8 litres
- Ampolla de plagravestic de 15 litres
- Paper film
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La columna de descomposicioacute CS (pagravegina 50)
Com pots fer compost - 59
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear a lrsquoaula un compostador a petita escala per observar de prop el proceacutes
de compostatge i extreure les conclusions del que succeeixi Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el compostador en miniatura es tracta de fer-ne el seguiment i
les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La columna de descomposicioacute CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment Tambeacute es pot deixar que els
alumnes escullin quina de les dues opcions prefereixen o beacute fer-ne nomeacutes una
Opcioacute A)
Es tallen tres ampolles de plagravestic de 2 litres segons el dibuix i es munta
una columna de descomposicioacute Es fan forats drsquoaireig als segments B i C
Srsquoomple la columna (segments B i C) amb restes vegetals com ara fulles
petites branques restes de fruita i verdura etc
Les restes srsquohan de mantenir humides perograve sense que lrsquoaigua srsquoentolli a fi
drsquoevitar putrefaccions Lrsquoaigua que sobra ha de drenar beacute i caure al
segment D Es colmiddotloca una etiqueta a la columna de descomposicioacute que
indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Opcioacute B)
Es retalla el cul drsquouna garrafa es foraden les parets de la garrafa i es
fan forats al tap Es talla per la meitat una ampolla de 15 litres Es
posa la garrafa amb el tap cap per avall a sobre la mitja ampolla
tallada (perquegrave pugui caure el liacutequid dins la mitja ampolla) Es talla
a trossos petits les restes orgagraveniques Es barregen les restes
orgagraveniques amb la terra de bosc i es posen dins la garrafa de 8 litres
cap per avall Srsquointrodueix un termogravemetre per un dels forats
laterals La punta del termogravemetre ha de quedar coberta de la
barreja Es tapa la garrafa amb el film transparent de manera que quedi ben fixat Es colmiddotloca una
etiqueta a la garrafa que indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Accions de manteniment
Dos cops per setmana srsquoha de remenar la barreja i airejar perquegrave els microorganismes puguin
respirar Si la barreja estagrave molt humida srsquoha de destapar perquegrave srsquoassequi una mica i aixiacute srsquoevita que
els microorganismes srsquoofeguin Si srsquoasseca molt srsquoha de mullar una mica i remenar
Observacions
Al cap de dos o tres mesos les restes vegetals srsquohauran descompost Srsquoobserven els canvis al llarg de
les setmanes es poden fer observacions cada 15 dies Aspectes a observar textura olor color
Com pots fer compost - 60
temperatura lixiviats (liacutequids resultants del proceacutes de descomposicioacute) alccedilada de la pila Lrsquoevolucioacute
de la temperatura i de lrsquoalccedilada de la pila es poden representar en una gragravefica Altres observacions es
poden documentar per escrit a traveacutes de descripcions i complementar-les amb fotografies per poder
observar al final lrsquoevolucioacute de color que ha sofert al llarg del temps
Es poden construir meacutes drsquouna columna i omplir-les amb material diferent per poder comparar com
evolucionen
El proceacutes de compostatge eacutes llarg perograve els canvis meacutes evidents tenen lloc al comenccedilament per tant
les observacions seran meacutes frequumlents que meacutes endavant Cal organitzar un bon treball sistemagravetic
drsquoobservacions i recollida de dades en un moment determinat del dia que es poden acordar amb el
grup classe
Diferents condicions
Per grups es poden recrear diferents situacions drsquoinvestigacioacute per esbrinar els factors que
influencien en el proceacutes de fer compost com per exemple
- Influencia lrsquoamplada del recipient en el proceacutes
- Influencia el grau de ventilacioacute (el fet de tenir el recipient tancat obert mig obert)
- Influencia el tipus de material que posem a compostar
- Influencia el fet drsquohumitejar meacutes o menys els materials
- Influencia en el proceacutes la temperatura del lloc on hem posat el compostador
Una bona manera de documentar-ho eacutes fer-ne un seguiment a partir drsquoun recull fotogragravefic
Preguntes per reflexionar i treure conclusions
- Per quegrave creieu que srsquoha barrejat terra de bosc amb les restes
- Quines dificultats i inconvenients heu trobat al llarg del proceacutes
- Per quegrave augmenta la temperatura a la primera fase del proceacutes
- Per quegrave cal airejar i mantenir els residus humits durant el proceacutes de compostatge
- En quines etapes heu observat la presegravencia drsquoinsectes io drsquoaltres animals
Com pots fer compost - 61
Activitat 13
Qui hi viu al compostador
CI CM CS
Introduccioacute
Els descomponedors soacuten aquells organismes que srsquoalimenten de la mategraveria orgagravenica
drsquoorganismes morts i que la transformen en mategraveria inorgagravenica Petits animals com els cucs de
terra i molts insectes afavoreixen el proceacutes de degradacioacute triturant una part de la mategraveria que
srsquoha de descompondre Els veritables descomponedors perograve soacuten microorganismes fongs
bacteris i actinomicets Cada grup estagrave especialitzat en la degradacioacute drsquoun tipus determinat de
molegravecula orgagravenica Lrsquoaccioacute conjunta de tots els descomponedors teacute com a resultat la
transformacioacute de la mategraveria orgagravenica en aigua CO2 i sals minerals El paper dels
descomponedors a la natura eacutes molt important En primer lloc netegen la natura de les seves
ldquodeixallesrdquo cadagravevers i restes orgagraveniques Despreacutes les sals minerals que alliberen com a producte
de la descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i serveixen
drsquoaliment per les plantes Finalment els fragments de mategraveria orgagravenica vegetal de meacutes difiacutecil
descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i formen lrsquohumus
Lrsquoaparicioacute drsquoinvertebrats al compostador eacutes totalment natural Eacutes normal que trobem insectes a la
mescla ja que soacuten part dels organismes responsables del proceacutes de compostatge Tot i aixograve si
nrsquoobservem molts pot ser indicatiu que hi ha alguna cosa que no funciona
- La presegravencia de formigues eacutes un indicador drsquoacidesa o drsquouna pila seca Hem de remenar
beacute la mescla durant uns quants dies fins que hagi desaparegut el formiguer
- Si hi ha un exceacutes de mosques de la fruita eacutes indicatiu que la barreja no srsquoha fet beacute Hem
de remenar beacute i deixar la tapa oberta durant la nit perquegrave puguin sortir
- Si hi ha un exceacutes de mosques vol dir que hi ha massa mategraveria humida Hi hem drsquoafegir
mategraveria seca remenar-ho beacute i posar-hi una capa de mategraveria seca al cim de la mescla
- Si hi ha porquets de Sant Antoni eacutes indicatiu que el compost ja estagrave llest per collir
Ingereixen restes de poda i vegetacioacute en descomposicioacute i daquesta manera contribueixen
a la formacioacute de compost madur
- Els cargols i llimacs es mengen les restes orgagraveniques meacutes fresques ja que es poden
alimentar drsquohortalisses i verdures vives
- La presegravencia de cucs blancs denota acidesa Potser hi ha massa restes de fruita o poca
varietat de materials
- Els agravecars en molta quantitat indiquen que la pila estagrave massa humida
- Els cucs de terra apareixen en lrsquouacuteltim proceacutes de descomposicioacute i indiquen que el compost
ja estagrave madur i es pot aplicar Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes
orgagraveniques milloren lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel i ajuden a oxigenar la pila de
compost
-
Com pots fer compost - 62
- Els colmiddotlegravembols soacuten els trossejadors encarregats de fragmentar les restes orgagraveniques
- Les larves de coleogravepters o de diacutepters i els himenogravepters (formigues) tenen una presegravencia
miacutenima en una pila de compost Si hi abunda algun drsquoells eacutes senyal de mal funcionament
- Les larves drsquoescarabats srsquoalimenten de materials immadurs en descomposicioacute i els adults
depreden altres insectes i molmiddotluscs
- Les aranyes srsquoalimenten drsquoaltres organismes que viuen a la pila de compost Soacuten grans
depredadores i controlen les poblacions drsquoinsectes del compostador
- Els centpeus tambeacute soacuten depredadors i realitzen la mateixa funcioacute que les aranyes
controlen la densitat biogravetica de lrsquoecosistema del nostre compostador
Els insectes (formigues agravecars aranyes) apareixen majoritagraveriament en les etapes meacutes madures
del proceacutes de compostatge quan la temperatura baixa perograve la descomposicioacute encara no eacutes
completa De tota manera els podem trobar durant tot el proceacutes ja que soacuten bons trituradors de
mategraveria orgagravenica
La cadena trogravefica dins el compostador
Descomponedors organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica i la
transformen en mategraveria inorgagravenica
Microfauna (nomeacutes observables amb microscopi) actinomicets fongs bacteris i
protozous Srsquoencarreguen de meacutes del 95 de lrsquoactivitat descomponedora que es genera a
la pila de compost
Consumidors primaris organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica
Macrofauna coleogravepters (escarabats) cargols i llimacs enquitreids (cucs blancs) diacutepters
(mosques) isogravepodes (porquets de Sant Antoni) cucs de terra Apareixen quan baixa la
temperatura de la pila de compost
Consumidors secundaris organismes que srsquoalimenten dels primaris Colmiddotlegravembols
dermagravepters (tisoretes) agravecars nematodes rodons (cucs rodons) protozous rotiacutefers
turbelmiddotlaris (cucs plans) himenogravepters (formigues)
Consumidors terciaris organismes que srsquoalimenten dels secundaris Caragravebids (escarabats
de terra) pseudoescorpins coleogravepters estafiliacutenids centpeus himenogravepters (formigues)
aragravecnids (aranyes)
Com pots fer compost - 63
Objectius
- Identificar quins soacuten els descomponedors que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la
mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa els organismes que viuen al compostador de
lrsquoescola
- Identificar i classificar els principals invertebrats trobats a partir de lrsquoobservacioacute de les
principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes ales antenes)
- Familiaritzar-se i aprendre a manipular eines i instruments cientiacutefics com la lupa les pinces o
lrsquoaspirador drsquoinsectes
Durada
Entre una i dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Safates
- Pots
- Bosses
- Pinces
- Lupes de magrave lupes binoculars io microscopis
- Aspirador drsquoinsectes (es pot fabricar a lrsquoescola a internet hi ha exemples de com fer-ho)
- Guies drsquoinvertebrats (opcional)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CI (pagravegines 51 i 52)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CM CS (pagravegines 53 i 54)
- Fitxa Els animals descomponedors CI CM CS (pagravegina 55)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar els organismes descomponedors que viuen al compostador de
lrsquoescola a partir de lrsquoobservacioacute directa Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera al
compostador i la segona a lrsquoaula
Com pots fer compost - 64
PRIMERA PART
Per comenccedilar es visita el compostador Srsquoobre i srsquoobserva amb lrsquoobjectiu de trobar la magravexima
quantitat i diversitat drsquoorganismes descomponedors Es recullen mostres de la mategraveria orgagravenica de
diferents parts del compostador (de la superfiacutecie i del fons) i es posen en recipients com safates o
bosses per transportar-les cogravemodament fins a lrsquoaula evitant que srsquoescapin els insectes i la resta
drsquoorganismes
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Classificacioacute invertebrats CI o CM CS en funcioacute del nivell educatiu una
cogravepia per a cada grup de 4 alumnes i tambeacute la fitxa Els animals descomponedors CI CM CS una cogravepia
per a cada alumne
A lrsquoaula es fan grups drsquouns 4 alumnes A cada grup se li reparteix una safata amb mostres de
compost i tot el material necessari per fer lrsquoobservacioacute i identificacioacute drsquoorganismes invertebrats
descomponedors (fitxes de classificacioacute pots lupes pinces aspirador drsquoinsectes) Cada grup
treballa de manera autogravenoma per tal de trobar el magravexim nombre drsquoorganismes descomponedors
entre les restes orgagraveniques
Es tracta que recullin totes les observacions a les fitxes de treball individual i classifiquin els
descomponedors tenint en compte les principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes
antenes ales etc)
Cal recordar a lrsquoalumnat que srsquohan de respectar els animals i no srsquohan de maltractar ni matar en cap
cas Un cop finalitzada lrsquoactivitat es retornaran tots els organismes al compostador
Com pots fer compost - 65
Activitat 14
Qui descompon la mategraveria orgagravenica
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Hi ha una part de la vida invisible als nostres ulls perograve que teacute un paper molt important Soacuten els
milions de microorganismes que descomponen la mategraveria orgagravenica
Llevat organisme viu que produeix enzims els quals provoquen canvis bioquiacutemics importants
en productes orgagravenics naturals Un dels meacutes coneguts eacutes el llevat de la cervesa
Quan sentim la paraula fong molts podem pensar en un rovelloacute Tanmateix els fongs presenten
una gran varietat de formes i mides Formen un regne dorganismes unicelmiddotlulars o pluricelmiddotlulars
per tant no tots els fongs soacuten microorganismes ja que molts es poden observar a simple vista
Les caracteriacutestiques generals dels fongs soacuten les seguumlents
o Soacuten eucariotes
o Es poden reproduir de forma sexual o asexual
o Soacuten heterogravetrofs eacutes a dir prenen la mategraveria orgagravenica ja elaborada No fan la fotosiacutentesi
o Tenen paret celmiddotlular que a diferegravencia de la dels vegetals no eacutes de celmiddotlulosa sinoacute de
quitina
Els llevats soacuten un dels tipus de fongs unicelmiddotlulars meacutes importants Hi ha moltes espegravecies
diferents de llevats Algunes daquestes espegravecies tenen una gran importagravencia econogravemica ja que
realitzen fermentacions industrials la cervesa el pa i el vi soacuten productes derivats de les
fermentacions dels llevats En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents eacutessers
vius
Com soacuten els llevats
Soacuten organismes unicelmiddotlulars La seva mida molt variable generalment eacutes superior a la dels
bacteris Presenten una gran diversitat de formes (esfegraveriques allargades ciliacutendriques)
La reproduccioacute dels llevats es fa per gemmacioacute Durant aquest proceacutes es generen dues cegravelmiddotlules
amb la peculiaritat que una eacutes molt meacutes gran que laltra Durant la gemmacioacute es produeix una
protuberagravencia anomenada gemma a partir dun punt de la paret celmiddotlular Simultagraveniament el
nucli de la cegravelmiddotlula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma Finalment la gemma
es separa i dona lloc a una altra cegravelmiddotlula
Com pots fer compost - 66
Objectius
- Descobrir qui soacuten els descomponedors meacutes petits que intervenen en el proceacutes de
descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa la feina que fan els llevats en contacte amb la
mategraveria orgagravenica
- Comprendre que hi ha uns eacutessers microscogravepics que srsquoencarreguen de descompondre la
mategraveria orgagravenica del compostador la fullaraca del bosc i tambeacute soacuten els responsables que les
taronges o el pa es floreixin
Alguna vegada tots hem menjat bolets Perograve a banda dalguns fongs comestibles tambeacute podem
treure profit dels fongs unicelmiddotlulars
o Llevats que fermenten
Com en el cas dalguns bacteris els llevats tambeacute fan fermentacions per exemple la coneguda
fermentacioacute alcohogravelica que realitza Saccharomyces cerevisae Diferents espegravecies daquest gegravenere de
llevats realitzen les fermentacions que produeixen el vi la cervesa i el pa En tots aquests casos la
fermentacioacute eacutes similar es posa el llevat juntament amb el most la farina de blat o lextracte dordi
En alimentar-se daquests substrats els llevats produeixen alcohol i diogravexid de carboni
transformant el producte inicial en vi pa o cervesa respectivament
o Fongs que fabriquen medecines
Hi ha espegravecies de fongs que soacuten capaces de produir antibiogravetics Aixiacute per exemple el primer
antibiogravetic descobert la penicilmiddotlina eacutes produiumlt per fongs del gegravenere Penicillium No obstant
alguns llevats i altres tipus de fongs soacuten capaccedilos de produir malalties Aquestes malalties no
nomeacutes afecten les persones sinoacute que tambeacute ataquen a plantes i animals Alguns exemples
o Fongs que infecten plantes
Alguns fongs soacuten perjudicials pels vegetals ja que poden atacar el seu sistema vascular o els seus
fruits Aixiacute per exemple Phytophtora infestans afecta la patata Aquest fong va destruir tots els
conreus de patata a Irlanda al segle XIX provocant la mort per manca daliment de meacutes dun
milioacute de persones
o Llevats que infecten persones
Les infeccions provocades pels llevats en les persones normalment soacuten cutagravenies (afecten a la
pell) Per exemple Candida albicans pot causar inflamacioacute de la mucosa de la boca sota certes
condicions Una altra infeccioacute molt comuna eacutes el peu datleta que afecta normalment la planta
dels peus i que es contagia a partir del terra de dutxes i piscines puacutebliques
Com pots fer compost - 67
- Adonar-se que en el proceacutes de descomposicioacute es transformen les restes orgagraveniques en
presegravencia drsquooxigen i que es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia en forma de
calor
- Treballar seguint el megravetode cientiacutefic
Durada
Mitja hora aproximadament per preparar lrsquoexperiment
Seguiment durant unes quantes setmanes
Mitja hora aproximadament per treure conclusions
Material
De lrsquoescola
- Quatre bosses de plagravestic transparent
- Un plagravetan
- Un ganivet
- Dos paquets de llevat en pols per fer pa
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment plagravetan CM CS (pagravegina 56)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a esbrinar si hi ha microorganismes que no es veuen i descomponen la mategraveria
orgagravenica Lrsquoactivitat consta drsquouna primera part de preparacioacute de lrsquoexperiment a continuacioacute el
seguiment durant diverses setmanes i finalment una sessioacute de reflexioacute i conclusions finals
Es pot dividir els alumnes en grups i que cada grup prepari el seu propi experiment O beacute es pot
combinar aquesta activitat amb les activitats 11 i 12 i que cada grup drsquoalumnes es faci responsable
drsquouna proposta diferent ja que totes porten a fer reflexions i a treure conclusions al voltant de la
pregunta ldquoQuant tarda a descompondrersquos la mategraveria orgagravenicardquo
Per a la preparacioacute de lrsquoexperiment
Es marquen les quatre bosses de plagravestic amb lletres diferents (A B C D) i srsquoomplen de la manera
seguumlent
- Bossa A uns quants talls de plagravetan
Com pots fer compost - 68
- Bossa B uns quants talls de plagravetan i un sobre de llevat
- Bossa C uns quants talls de plagravetan i una mica drsquoaigua
- Bossa D uns quants talls de plagravetan un sobre de llevat i aigua
Un cop feta aquesta operacioacute es tanquen les bosses i es posen al sol durant uns quants dies
Quegrave passaragrave
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment plagravetan CM CS
Els alumnes anoten les seves progravepies hipogravetesis Quegrave trsquoimagines que hauragrave passat drsquoaquiacute a unes
setmanes a dins de cada bossa En quin estat estaragrave el plagravetan Hauragrave passat alguna cosa meacutes
Explicacioacute del proceacutes que tindragrave lloc
El plagravetan de la bossa A nomeacutes srsquoha tornat una mica fosc el de la bossa B el del llevat srsquoha
desenvolupat perograve molt lentament a la bossa C el plagravetan estagrave podrit i teacute una mica de verdet i a la
bossa D el plagravetan srsquoha descompost i la bossa srsquoha inflat pel CO2 que han emegraves els llevats Els llevats
soacuten uns microorganismes molt petits que srsquoencarreguen de descompondre la mategraveria orgagravenica quan
les condicions drsquohumitat i de temperatura soacuten les adients
Com pots fer compost - 69
Activitat 15
Com treballen els cucs de terra
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Els cucs de terra tenen el cos allargat ciliacutendric que srsquoadapta molt beacute a la seva vida subterragravenia
Fan galeries verticals i horitzontals i srsquoalimenten de les partiacutecules orgagraveniques de la terra que
ingereixen en gran quantitat de tal manera que porten a terme una doble missioacute en benefici de
lrsquoestructuracioacute i el condicionament del sogravel esponjament mecagravenic per una banda cosa que el fa
meacutes permeable als gasos i enriquiment quiacutemic per una altra ja que la terra que ha passat pels
seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la mategraveria orgagravenica edagravefica De
nit surten a la superfiacutecie ja que lrsquoatmosfera eacutes meacutes humida i aixograve els facilita la respiracioacute en
arribar lrsquohivern resten al fons de les galeries El cuc de terra vermell o cuc vermell (Lumbricus
rubellus) eacutes una espegravecie californiana criada com a font de proteiumlnes per a lrsquoalimentacioacute animal a
partir de mategraveria orgagravenica residual (escombraries femtes etc) lrsquoeliminacioacute de la qual altrament
li eacutes encomanada com a mineralitzador vivent
En un ecosistema natural el treball del sogravel el porten a terme els organismes que hi viuen i que hi
excaven galeries Els cucs de terra soacuten els meacutes actius Els cucs de terra sempre soacuten presents en
sogravels fegravertils Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes orgagraveniques milloren
lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel Es desplacen entre les restes de mategraveria orgagravenica excavant
galeries que ajuden a airejar i per tant a oxigenar la pila de compost
Durant el proceacutes de compostatge impera la llei de la boca meacutes gran Els organismes que tenen la
boca meacutes gran soacuten els primers a colonitzar el compostador ja que soacuten capaccedilos de triturar trossos
grossos de mategraveria orgagravenica Despreacutes comencen a augmentar les poblacions de macroorganismes
de boca meacutes petita i alhora meacutes especialitzada (cucs colmiddotlegravembols etc) fins que la mategraveria
orgagravenica eacutes tan petita que nomeacutes hi tenen acceacutes els bacteris els fongs i els actinomicets Durant
aquest proceacutes tambeacute hi ha macroorganismes depredadors (aranyes formigues etc) que no
participen en la descomposicioacute de la mategraveria perograve soacuten una part important del proceacutes de
compostatge Durant el compostatge els organismes trenquen la mategraveria orgagravenica en trossos de
grandagraveria cada vegada menor fins a aconseguir una mategraveria fosca semblant a lhumus En aquest
proceacutes tambeacute es produeix diogravexid de carboni (CO2) calor i aigua
-
Com pots fer compost - 70
Objectius
- Adonar-se de de la funcioacute que desenvolupen els cucs de terra en el sogravel
- Construir un terrari per a cucs de terra per poder observar a simple vista la seva activitat i
treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Cinc cucs de terra
- Dues ampolles de plagravestic de 2 litres
- Terra
- Planter de dos enciams
- Farina de blat de moro
- Cartolina negra
Opcioacute B)
- Dos plagravestics riacutegids i transparents drsquouns 30 x 30 cm
- Per a la base una fusta drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 30 cm de llarg
- Per als laterals dues fustes drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 29 cm de llarg
- Cola
- Substrats diversos compost torba sorra fina grava fullaraca etc
- Una tela gruixuda que no deixi passar la llum
- Una dotzena de cucs de terra adults
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS (pagravegina 57)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear un terrari o espai amb terra on poder observar lrsquoactivitat dels cucs de
terra i treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el terrari es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions
pertinents al llarg drsquounes setmanes
Com pots fer compost - 71
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment O beacute es pot escollir una de les
dues opcions
Opcioacute A)
Es tallen les dues ampolles de plagravestic per la meitat i es
guarden les dues bases Es forada amb un clau la base de
les dues ampolles Srsquoomplen els dos cilindres amb capes
alternes de terra i farina fins a dues terceres parts de
lrsquoampolla Es planten els dos enciams un a cada ampolla
Srsquoetiqueta una ampolla amb la lletra A i una altra amb la
lletra B i en aquesta uacuteltima srsquohi posa els cinc cucs de
terra Es cobreixen les ampolles amb la cartolina negra i es
colmiddotloquen en un lloc cagravelid i lluminoacutes Cal regar-les regularment Al cap de dues setmanes es treu la
cartolina negra i srsquoobserva quegrave ha passat Quina de les dues plantes ha crescut meacutes
Els cucs exerceixen una funcioacute important que eacutes barrejar la terra i oxigenar-la A meacutes les seves
excrecions soacuten molt riques en nutrients A lrsquoampolla A al cap de dues setmanes encara hi observem
les capes alternes de terra i farina mentre que a lrsquoampolla B hi estan barrejades
Opcioacute B)
Es construeix un terrari per a cucs de terra Es tracta drsquouna
caixa de parets transparents les quals permeten veure
lrsquoactivitat dels cucs La longitud i lrsquoaltura de les parets teacute
poca importagravencia sempre i quan permetin crear capes de
substrat de colors diferents Lrsquoamplada no pot ser gaire
gran per evitar que els cucs construeixin les galeries lluny
de les parets i per tant no es puguin observar
Per construir el terrari srsquoenganxen els plagravestics a la base i
als laterals Srsquoomple el terrari amb cura amb els diferents
substrats per formar capes de liacutemits clars drsquouns 3 cm de
gruix alternant els que tinguin colors diferents entre siacute
El terrari es pot construir de diverses maneres i amb diversos materials depenent dels recursos de
quegrave es disposin
A la part superior srsquohi afegeix una fina capa de grava i es cobreix amb fullaraca Es rega
abundantment i srsquointrodueixen els cucs de terra
Es tapa tot el terrari amb la tela per protegir-lo de la llum Al cap drsquouna setmana srsquohi fa un cop drsquoull
per veure com evoluciona i aixiacute cada pocs dies Al cap drsquoun temps els cucs construiran les seves
galeries i a poc a poc els liacutemits entre capes aniran desapareixent Les pedretes srsquoaniran enfonsant a
mesura que els cucs vagin excavant Les fulles seran enterrades per ser consumides
Com pots fer compost - 72
Activitat 16
Quanta aigua pot atrapar el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Experimentar la retencioacute drsquoaigua de diferents tipus de substrats compost sorra argila
- Comprendre la importagravencia que un sogravel (i el compost) tingui una bona capacitat de retencioacute
drsquoaigua
- Reflexionar sobre el benefici que aixograve aporta a la terra del jardiacute i de lrsquohort
Introduccioacute
La circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire dins del sogravel estagrave directament relacionada amb la seva
estructura que crea porus o espais buits dins del sogravel per on es mou lrsquoaire i lrsquoaigua Les arrels de
les plantes i els organismes que viuen al sogravel necessiten aire per respirar i aigua per al seu
metabolisme
La quantitat drsquoaire i drsquoaigua que hi ha al sogravel depegraven de la mida dels porus Quan plou o reguem
tots els porus srsquoomplen drsquoaigua i amb el temps es van buidant a poc a poc donant pas a lrsquoaire Tot
i aixiacute sempre hi ha una petita part drsquoaigua retinguda al sogravel que no es perd De totes maneres les
plantes tampoc la poden fer servir perquegrave estagrave atrapada amb massa forccedila en els porus meacutes petits
Hi ha sogravels que despreacutes de ploure o de regar-los srsquoassequen meacutes ragravepidament que uns altres Aixograve
passa perquegrave no tots retenen lrsquoaigua amb la mateixa forccedila
De quegrave depegraven la forccedila de retencioacute de lrsquoaigua dins drsquoun sogravel
La capacitat de retenir aigua com si fos una esponja eacutes una de les qualitats del compost Lrsquoaigua
queda retinguda als porus mitjans i petits que hi ha entre les partiacutecules de compost
Per determinar-la srsquoafegeix una quantitat excessiva drsquoaigua al material i es mesura la que
srsquoescola La diferegravencia entre la que srsquohi tira i la que srsquoescola eacutes lrsquoaigua que ha quedat retinguda
Si es fa una comparacioacute amb diversos tipus de substrats (compost sorra argila) srsquoobserva que
lrsquoaigua circula meacutes ragravepidament per la sorra que no pas pels sogravels argilosos on eacutes retinguda amb
meacutes forccedila a causa de la mida petita dels porus que hi ha Conveacute que un sogravel retingui beacute lrsquoaigua
perquegrave aixiacute no cal regar-lo tan sovint Aportar mategraveria orgagravenica a la terra eacutes una bona pragravectica per
disminuir-ne les necessitats de reg
Com pots fer compost - 73
- Apropar als alumnes lrsquoexperimentacioacute a traveacutes del megravetode cientiacutefic
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Diferents mostres de sogravel (substrat de lrsquohort compost sorra argila)
- Aigua
- Una proveta (o recipient graduat)
- Un pot per mesurar
- Balanccedila
- Rellotge
Opcioacute A)
- Coladors grossos
- Pots o recipients amb la boca ampla (tants com nombre de mostres de sogravel diferents)
Opcioacute B)
- Ampolles de plagravestic amb tap
- Tisores amb punta
- Cuacuteter
- Un punxoacute
- Tres gots
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS (pagravegina 58)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la capacitat de retencioacute drsquoaigua del compost i comparar-la
amb la de diversos tipus de substrat
Els substrats poden estar pregraveviament preparats o beacute els poden aconseguir els alumnes a fora el pati
(sorra de la sorrera substrat de lrsquohort etc)
Srsquoaconsella que per comparar els diversos substrats pel que fa a la retencioacute drsquoaigua primer
srsquoassequin en un dessecador de laboratori durant uns dies o en un forn a uns 100ordmC
Per fer lrsquoexperiment es colmiddotloca el colador sobre el vas o pot de boca ampla Srsquoagafa
un pes determinat de substrat i es posa al colador Se li tira una quantitat coneguda
drsquoaigua a poc a poc i tenint cura que no srsquoescoli pels costats Srsquoanota el temps que
triga en caure tota lrsquoaigua al vas srsquoespera que deixi de gotejar i es recull i mesura
Com pots fer compost - 74
lrsquoaigua en una proveta graduada La diferegravencia entre lrsquoaigua abocada i la recollida indica lrsquoaigua
retinguda pel sogravel
Es repeteix lrsquoexperiment amb diversos tipus de substrat (sorra argila etc) utilitzant sempre la
mateixa quantitat de terra i drsquoaigua Srsquoanoten els resultats
Si no es disposa de coladors es pot fer el mateix experiment reutilitzant material (opcioacute
B) per fer lrsquoembut amb una ampolla de plagravestic es talla el cul de lrsquoampolla i es fan forats
al tap amb la punta drsquounes tisores Es colmiddotloca lrsquoampolla damunt drsquoun got
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS
Al final de lrsquoexperiment es formulen preguntes per reflexionar i que ajuden a extreure conclusions
- Quin sogravel reteacute millor lrsquoaigua Quin sogravel la deixa passar meacutes fagravecilment
- Quegrave passaria si planteacutessim enciams en un sogravel que deixa passar tota lrsquoaigua sense retenir-ne
gens
- Creus que les plantes de lrsquohort poden aprofitar lrsquoaigua que es queda fent un toll a la
superfiacutecie
Com pots fer compost - 75
Activitat 17
Com soacuten els sogravels
CI CM CS
Introduccioacute
El sogravel eacutes un conjunt de materials inorgagravenics o minerals barrejat amb materials orgagravenics amb
constant interrelacioacute entre ells i amb el medi El sogravel srsquoha originat al llarg del temps a partir de
lrsquoesmicolament i erosioacute de la roca mare i de la descomposicioacute dels eacutessers vius El sogravel es un
substrat capaccedil drsquoacollir vida vegetal Les plantes que hi viuen fan servir aquesta mategraveria orgagravenica
i per tant al sogravel de qualsevol hort li cal sovint una aportacioacute de mategraveria orgagravenica com el
compost Sense mategraveria orgagravenica no hi ha sogravel
No tots els sogravels soacuten iguals Les seves caracteriacutestiques depenen del tipus de roca a partir de la qual
srsquohan format de la climatologia de la zona i de la seva situacioacute topogragravefica (altura sobre el nivell
del mar) Cada sogravel teacute una fertilitat natural que depegraven del seu origen
El sogravel tambeacute eacutes un recurs i estagrave en contiacutenua evolucioacute segueix un proceacutes molt semblant al dels
eacutessers vius neix creix i mor La seva renovacioacute eacutes molt lenta i requereix entre centenars i milers
drsquoanys Per aixograve es considera un recurs no renovable Perdre sogravel que srsquoanomena desertificacioacute
significa perdre un recurs molt valuoacutes Quan el sogravel no teacute proteccioacute davant els agents
meteorologravegics aquest es pot erosionar i si aixograve eacutes greu dificulta entre altres coses lrsquoagricultura
Entre les causes que afavoreixen aquest pegraverdua de sogravel srsquohi troba la falta de mategraveria orgagravenica La
mategraveria orgagravenica fa de vincle entre els diferents elements del sogravel Srsquouneix a lrsquoargila formant
partiacutecules molt meacutes grans i per tant meacutes difiacutecils de moure amb el vent o la pluja Aquesta eacutes una
de les raons drsquoaplicar mategraveria orgagravenica al sogravel En un jardiacute per evitar la pegraverdua de sogravel srsquohan
drsquoafavorir els factors que ajudin a conservar-lo afegir mategraveria orgagravenica evitar pendents i no
deixar zones desprotegides de vegetacioacute
LA TEXTURA
Les roques com a consequumlegravencia dels canvis de temperatura pressioacute es degraden en partiacutecules
de diferents mides Segons la mida i de petita a meacutes gran es classifiquen en argila llim i sorra A
cada sogravel la proporcioacute de drsquoargila llim i sorra eacutes diferent Cadascuna de les fraccions confereix una
segraverie de propietats al sogravel la sorra millora la circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire i fa meacutes fagravecil el treball
del sogravel el llim ajuda a una distribucioacute homogegravenia de la humitat dins del sogravel i que aquesta es
mantingui durant meacutes temps lrsquoargila eacutes la responsable de lrsquoestructura del sogravel i funciona com un
rebost per als nutrients
LrsquoESTRUCTURA
Lrsquoestructura del sogravel es forma a partir de les argiles i de la mategraveria orgagravenica Perquegrave les arrels
puguin creacuteixer beacute i avanccedilar en el seu camiacute dins del sogravel han drsquoobrir-se pas dins drsquoun material que
no ofereixi gaire resistegravencia Si el sogravel estagrave massa compactat si no teacute una bona estructura les arrels
aturen el seu creixement i la planta teacute meacutes dificultats per trobar aliment
Com pots fer compost - 76
Objectius
- Experimentar amb diversos tipus de sogravel per descobrir-ne les diferents propietats
- Esbrinar quines propietats teacute la terra de lrsquohort que la fa ograveptima perquegrave creixin les hortalisses
- Conegraveixer la importagravencia del sogravel per a la vida
Durada
Una hora o meacutes en funcioacute dels experiments que es facin
Material
De lrsquoescola
Per a lrsquoexperiment 1
- Recipients o safates iguals
- Terra de lrsquohort
- Paper milmiddotlimetrat
- Sedagraves o colador
- Balances
- Lupes de magrave
EL pH
Els sogravels tenen unes propietats quiacutemiques molt diferents que venen determinades en la seva
majoria dels casos per la roca mare a partir de la qual srsquohan format en drsquoaltres en canvi poden
ser consequumlegravencia de factors externs com ara la fertilitzacioacute quiacutemica o la contaminacioacute provocada
per exemple pels abocaments industrials
El pH eacutes un sistema que permet mesurar lrsquoacidesa de les substagravencies Per fer-ho srsquoutilitzen
indicadors que soacuten substagravencies que canvien de color quan es posen en contacte amb el producte
Per exemple lrsquoaigua de la coccioacute de la col llombarda eacutes un indicador Lrsquoindicador meacutes comuacute eacutes el
paper de tornassol que a cada color que agafa li associa una xifra El pH del sogravel de la Terra pot
tenir valors tan extrems com 3 i 10 encara que els valors meacutes comuns es mouen entre 4 i 8 Per a
sogravels agriacutecoles eacutes recomanable que la franja drsquoacidesa estigui entre 55 i 65
A la pragravectica el que cal saber eacutes que si el nostre sogravel teacute un pH per damunt de 65 nomeacutes ens caldragrave
aportar mategraveria orgagravenica com a fertilitzant i que si teacute un pH per sota de 65 a meacutes de mategraveria
orgagravenica haurem drsquoaportar una mica drsquoesmena cagravelcica de tant en tant
Com pots fer compost - 77
Per a lrsquoexperiment 2
- Recipients o safates
- Mostres de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort sorra argila marga compost etc)
- Aigua
Per a lrsquoexperiment 3
- Pots transparents
- Mostres de sogravel
- Aigua
- Un vidre o plagravestic transparent
- Una cartolina negra
- Una finestra amb sol o un radiador
Per a lrsquoexperiment 4
- Dos testos amb terra de lrsquohort
- Un termogravemetre
- Un rellotge
Per a lrsquoexperiment 5
- Col llombarda
- Aigua
- Bullidor drsquoaigua
- Colador
- Plats blancs
- Comptagotes
- Llimona
- Vinagre
- Bicarbonat
- Una mostra de terra seca de lrsquohort
- Aliments bagravesics
Per a lrsquoexperiment 6
- Dos pots de vidre
- Dos terrossos de terra un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre
drsquoun camp molt treballat
- Dues tires de 30 cm de llarg i 5 cm drsquoamplada de malla metagravelmiddotlica drsquo1 cm
- Etiquetes
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS (pagravegina 59)
- Fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS (pagravegina 60)
- Fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS (pagravegina 61)
- Fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS (pagravegina 62)
- Fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS (pagravegina 63)
- Fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS (pagravegina 64)
Com pots fer compost - 78
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar i experimentar amb diversos tipus de sogravel per determinar-ne les seves
caracteriacutestiques i propietats i comparar-los entre ells Es proposen sis experiments que parteixen de
la formulacioacute de preguntes Es poden realitzar per separat o un despreacutes de lrsquoaltre i es poden adaptar
en funcioacute de les necessitats i del nivell educatiu
EXPERIMENT 1
Quines partiacutecules hi ha al sogravel
Per a CM i CS
Abans de comenccedilar es demana a lrsquoalumnat que faci hipogravetesis dels materials que creuen que formen
el sogravel Pot ser que hi hagi coses que no veiem Sersquols suggereix que facin una prediccioacute de les mesures
aproximades que podrien tenir aquestes partiacutecules i finalment que pensin una manera de poder
veure i comprovar aquests diferents materials que conformen el sogravel
Els alumnes es distribueixen en petits grups Cada grup agafa quatre safates o recipients iguals i els
emplenen amb terra de lrsquohort la mateixa quantitat a cada safata Fan observacioacute de la terra amb una
lupa de magrave Amb el sogravel de cada safata separen les partiacutecules grosses amb els dits en separen els
tronquets i les restes de vegetals i passen la resta per un sedagraves o colador per separar les partiacutecules
meacutes fines de les meacutes gruixudes Pesen cada porcioacute que han separat amb les balances Poden
comprovar la mesura de les partiacutecules posant-les damunt drsquoun paper milmiddotlimetrat Es repeteix el
proceacutes per a cada una de les safates
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes
- Creieu que hi ha coses al sogravel que no veiem Com us les imagineu
- Podria ser que alguna drsquoaquestes coses fossin eacutessers vius Si ho fossin quina relacioacute podrien tenir
amb els altres eacutessers vius com per exemple les plantes que hi viuen
EXPERIMENT 2
Quina textura teacute el sogravel
Per a CI CM i CS
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Srsquoagafa una mostra de sogravel que cagravepiga al palmell de la magrave Es treuen les pedres meacutes grosses i
tambeacute les restes de fulles o arrels que hi pugui haver
Si la terra estagrave seca srsquohi posa aigua per humitejar-la sense que quedi xopa Si srsquohi tira massa aigua
srsquoafegeix una mica meacutes de terra Es frega la mostra al palmell fent cercles amb els dits de lrsquoaltra magrave
La sorra srsquoidentifica pel tacte raspoacutes que grata el palmell com si fos sucre El llim teacute un tacte com
drsquoespuma de saboacute eacutes suau i agradable i es renta fagravecilment de la magrave Lrsquoargila tambeacute teacute un tacte fi perograve
Com pots fer compost - 79
meacutes enganxoacutes que el llim i aixograve es manifesta en les dificultats per rentar-nos el fang adherit a les
mans i als dits
Despreacutes fregant les mans es modela la mostra intentant fer un cilindre com si es volgueacutes fer un
macarroacute de plastilina Si srsquoaconsegueix srsquointenten unir els extrems del cilindre donant-li forma de
croissant Si srsquoaconsegueix lrsquouacuteltim pas eacutes intentar unir els extrems per formar un dogravenut Com meacutes fi
es pugui fer el macarroacute meacutes argilosa eacutes la terra i srsquoha de deixar assecar
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Si no es pot fer un cilindre menys drsquoun 10 drsquoargila
- Si es pot fer un cilindre perograve no un croissant 10-15 drsquoargila
- Si es pot fer un croissant perograve no un dogravenut 15-20 drsquoargila
- Si es pot fer el dogravenut meacutes drsquoun 20 drsquoargila
Per sota del 10 un sogravel eacutes pobre en argila i difiacutecilment tindragrave una estructura forta Per damunt del
20 el sogravel eacutes ric en argila teacute una gran capacitat de fixar nutrients perograve mentre el contingut de
mategraveria orgagravenica no sigui lrsquoapropiat seragrave un sogravel pesat difiacutecil de treballar i amb tendegravencia a
compactar-se
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Quin seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes (tenint en compte que el sogravel ha de retenir una
mica lrsquoaigua les arrels de les plantes han de poder-se obrir camiacute entre el sogravel i la planta srsquoha de
fixar i aguantar en aquest sogravel amb les seves arrels)
EXPERIMENT 3
Com es pot saber si hi ha aire i aigua al sogravel
Per a CI CM i CS
Lrsquoalumnat fa hipogravetesis sobre si creuen que nrsquohi ha o no nrsquohi ha i quina relacioacute podria tenir aquest fet
per les plantes que hi viuen i en els diferents tipus de sogravel Per facilitar la resposta es pot fer un siacutemil
agafant un grapat de bales monedes escuradents tallats a diferents mides i posant-los en un
recipient transparent
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Es posa una mostra de sogravel en un vas de precipitats (fins a la meitat) Srsquoomple un altre vas amb
aigua i srsquoaboca lentament al vas que conteacute la mostra de sogravel fins a arribar a cobrir-lo del tot i
srsquoobserva amb molta atencioacute Lrsquoaire atrapat dins la terra srsquoallibera en forma de bombolles Srsquoobserva
quina capacitat teacute la terra per retenir lrsquoaire
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Si heu observat bombolles mentre queia lrsquoaigua a quegrave creieu que soacuten degudes
- Com creieu que seria un sogravel que no tingueacutes gens drsquoaire Seria bo per sembrar o plantar-hi
plantes
Com pots fer compost - 80
Experiment per comprovar si hi ha aigua al sogravel
Srsquoomple un pot de vidre amb la terra srsquoembolica amb cartolina negra es tapa amb un vidre o plagravestic
Es deixa dues hores que li toqui el sol o sobre un radiador Quan han passat les dues hores
srsquoobserva que al vidre del recipient hi ha gotes drsquoaigua evaporades eacutes la quantitat drsquoaigua que teacute la
terra
EXPERIMENT 4
Quegrave passaria si el sogravel estigueacutes sempre fred
Per a CM i CS
Es demana a lrsquoalumnat que pensin quina relacioacute podria tenir el fet que el sogravel no canvieacutes mai de
temperatura amb les plantes que hi viuen
Per comprovar si el sogravel srsquoescalfa i es refreda en funcioacute de la irradiacioacute solar srsquoomplen dos testos amb
la mateixa quantitat de sogravel de lrsquohort Es colga un termogravemetre a cada test i sersquon posa un a lrsquoombra i
lrsquoaltre al sol Es pren la temperatura inicial i despreacutes es pren la temperatura cada 15 minuts
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que la distribucioacute de sol i ombra a lrsquohort influeix en la vida de les plantes de lrsquohort
EXPERIMENT 5
Com es pot saber si un sogravel eacutes agravecid
Per a CS
A vegades es poden utilitzar recursos propers per realitzar experiments que a priori sembla que
srsquohagin de fer en un laboratori Srsquoutilitza col llombarda com a indicador de pH Es denominen
indicadors de pH a aquelles substagravencies que canvien de color segons estiguin en un medi agravecid o
bagravesic Alguns vegetals com la col llombarda la maduixa cireres cebes vermelles tenen una
substagravencia (antocianina) que eacutes molt sensible als canvis de pH La col llombarda teacute cianina que eacutes un
excelmiddotlent indicador natural
Es tallen les fulles meacutes fosques de la col llombarda i es couen en una olla amb una mica drsquoaigua (meacutes
o menys hi ha drsquohaver el doble de col que drsquoaigua) durant uns minuts fins que lrsquoaigua es torni
morada Es deixa refredar i es cola reservant el liacutequid i depreciant les fulles que hauran quedat sense
color Lrsquoaigua ha passat a ser lrsquoindicador del pH i permetragrave identificar agravecids i bases
Afegint lrsquoextracte de col llombarda a diferents substagravencies (suc de llimona de taronja vinagre
bicarbonat sogravedic lleixiu detergenthellip) es pot observar com canvien de color adquiriragrave color vermell
en un medi agravecid (suc de llimona vinagre etc) color blau en medi neutre (aigua) i color groc en un
medi bagravesic (bicarbonat etc)
Es posen un parell de culleradetes de lrsquoextracte de col llombarda en un plat blanc
Primer srsquohi afegeix una mica de bicarbonat i srsquoobserva el color que adquireix lrsquoaigua
A continuacioacute srsquohi afegeixen gotes de vinagre i srsquoobserva com canvia el color del pigment de la col
llombarda segons el pH El bicarbonat eacutes bagravesic mentre que el vinagre eacutes agravecid
Com pots fer compost - 81
Despreacutes es prova amb una mostra de terra de lrsquohort o de compost Es posa mitja culleradeta de terra
en un plat blanc net srsquoafegeix lrsquoextracte de col de gota en gota amb un comptagotes fins que la terra
quedi xopa perograve no entollada Es mou el plat de costat a costat durant un minut perquegrave lrsquoaigua
reaccioni amb la terra Srsquoinclina una mica el plat fins que regalimi una gota drsquoaigua i sersquon mira el
color
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS
Els colors per interpretar el pH soacuten els seguumlents
- Vermell sogravel agravecid (per sota de 6 meacutes agravecid com meacutes intens eacutes el vermell)
- Blau o verd sogravel bagravesic (per damunt de 75 meacutes bagravesic com meacutes verd eacutes)
- Morat sogravel neutre (entre 6 i 75)
A la pragravectica es considera un sogravel neutre entre 65 i 7 Entre 5 i 65 el sogravel eacutes agravecid i entre 7 i 85 el sogravel eacutes
bagravesic Per sota de 5 i per sobre de 85 eacutes molt difiacutecil conrear un hort
EXPERIMENT 6
Quina estructura teacute el sogravel
Per a CM i CS
Es dona a les tires de malla metagravelmiddotlica una forma de lletra omega de manera que es pugui posar un
terrograves de terra a la part corba del mig i introduir-la dins dels pots de vidre i que quedi penjant
subjectada a les vores del pot pels dos extrems de la malla
Srsquoetiqueten els dos pots un indicant ldquosogravel ric en mategraveria orgagravenicardquo i lrsquoaltre indicant ldquosogravel pobre en
mategraveria orgagravenicardquo Srsquoomplen els pots amb aigua fins a 2 cm de la vora Es posa cadascun dels
terrossos (un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre drsquoun camp molt
treballat) damunt drsquouna malla i es posa dins del pot que correspongui de manera que el terrograves quedi
submergit en lrsquoaigua Es compta fins a 5 i srsquoobserva quegrave passa
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Estructura feble es desfagrave ragravepidament amb lrsquoaigua Es tracta de sogravels pobres en mategraveria
orgagravenica que srsquoerosionen amb facilitat
- Estructura compacta resisteix la immersioacute en lrsquoaigua Es tracta drsquoun sogravel ric en mategraveria
orgagravenica i resisteix millor lrsquoerosioacute que pot provocar la pluja el reg o el treball del sogravel
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre la importagravencia de preservar el sogravel com a
recurs natural es recomanen dos viacutedeos
- Better save soil (352 minuts)
- Letrsquos talk about soil (524 minuts)
Com pots fer compost - 82
Activitat 18
Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
CI CM CS
Introduccioacute
EL COMPOST
Com tots els eacutessers vius les plantes necessiten nutrients per creacuteixer Aquests nutrients els poden
obtenir drsquoadobs orgagravenics que soacuten substagravencies drsquoorigen animal o vegetal que contenen nutrients
uacutetils per a les plantes Un sogravel eacutes fegravertil en funcioacute de la quantitat drsquohumus que teacute Lrsquohumus eacutes la
mategraveria de color negre on hi ha les substagravencies minerals assimilables per les plantes Lrsquohumus
millora lrsquoestructura de la terra i augmenta la capacitat de retencioacute drsquoaigua Per millorar qualsevol
tipus de terra o substrat lrsquoideal eacutes aportar mategraveria orgagravenica al sogravel en forma de fems compost
adobs verds Sabrem que una terra eacutes bona si teacute un color fosc el tacte esponjoacutes i fa bona olor
EL PLANTER
Consisteix a fer germinar les plantes en recipients petits durant poques setmanes i despreacutes
trasplantar-les a lrsquohort Aquest sistema serveix per protegir les plantetes del fred i fer sembres en
egravepoques meacutes primerenques Per fer planter es necessita a meacutes de la llavor pots petits i substrat
Per saber el moment en quegrave es pot fer el trasplantament cal fixar-se en la grandagraveria de la planta
que ha de ser similar a la grandagraveria del recipient El planter srsquoha de regar sovint i els recipients
han de tenir forats perquegrave hi pugui drenar lrsquoaigua Eacutes molt important mantenir el substrat sempre
humit perograve no entollat Si srsquoasseca li resulta molt difiacutecil tornar a recuperar la humitat i escup
lrsquoaigua sense arribar-la a absorbir la qual cosa provoca que les plagraventules morin per manca
drsquoaigua En canvi si la terra estagrave massa molla les arrels es podreixen amb molta facilitat
Els recipients srsquohan de colmiddotlocar en un indret protegit del fred perograve amb una bona ilmiddotluminacioacute
Quan es fa planter en recipients srsquoha de preparar un substrat adient perquegrave les llavors hi
germinin amb facilitat El millor eacutes utilitzar tres parts drsquoun compost ben barrejat amb una part de
sorra o qualsevol altre material que permeti que hi hagi una bona circulacioacute de lrsquoaire o de lrsquoaigua
(sauloacute perlita o un altre tipus drsquoargila expandida)
LA LLAVOR
La llavor necessita humitat per germinar per aixograve cal enterrar-la una mica Perograve tampoc srsquoha
drsquoenterrar gaire ja que aleshores no podria sortir de la terra Srsquoha drsquoenterrar entre una i dues
vegades la seva grandagraveria Per assegurar la sembra cal posar meacutes drsquouna llavor a cada pot
o Enciam la llavor eacutes molt petita Srsquoha de sembrar molt superficialment Germina molt de
pressa (uns 7 dies) al cap de pocs dies ja es veuen les primeres fulles El planter es pot
trasplantar a lrsquohort tres o quatres setmanes despreacutes de la sembra
o Mongetes srsquohan de deixar les llavors en remull unes hores abans de sembrar-les aixiacute sersquon
facilita la germinacioacute
Com pots fer compost - 83
Objectius
- Experimentar les diferegravencies entre fer planter amb compost i sense
- Aprendre a fer planter de diferents llavors en envasos reutilitzats
- Estimular lrsquoobservacioacute i aprendre a interpretar els canvis que es produeixin
- Comprendre la importagravencia drsquoutilitzar adobs naturals com el compost
- Apropar els alumnes al megravetode cientiacutefic i la formulacioacute drsquohipogravetesis
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
UNA REFLEXIOacute SOBRE LA INSOSTENIBILITAT DE LrsquoAGRICULTURA CONVENCIONAL
A la natura els nutrients recirculen indefinidament dins de lrsquoecosistema Les sals minerals del sogravel
alimenten les plantes aquestes nodreixen els animals i les restes drsquouns i altres es descomponen
fins a transformar-se novament en sals minerals que tornen al sogravel i serveixen de nou drsquoaliment
per a les plantes
En un camp de cultiu en canvi els pagesos recullen les plantes i per tant srsquoemporten els
nutrients que contenen Al no recircular els nutrients de seguida es produeix una caregravencia Si no
srsquoadoba el camp eacutes a dir si no srsquohi afegeixen artificialment aquests nutrients les plantes no en
tenen suficients per creacuteixer Per recuperar els nutrients els agricultors afegien els fems dels
animals domegravestics i les restes de la sega
Perograve als camps de conreu i als horts a meacutes de les plantes cultivades hi creixen males herbes i
tambeacute hi ha microorganismes com fongs bacteris i virus que provoquen malalties a les plantes
cultivades i hortalisses
Als anys setanta es va produir un gran canvi ja que es van comenccedilar a usar pesticides i verins
per matar tant els causants de les malalties com les males herbes Tambeacute es van utilitzar per
primer cop adobs quiacutemics per fertilitzar els camps Gragravecies a aquests productes la produccioacute
mundial drsquoaliments va creacuteixer exageradament Com a consequumlegravencia perograve es van abandonar les
tegravecniques tradicionals que havien funcionat durant milers drsquoanys Al cap drsquouns anys es va veure
que el sistema comenccedilava a trontollar i les plagues i malalties es tornaven resistents a molts
productes Aixograve va obligar els agricultors a buscar nous productes Perograve aquestes substagravencies no
nomeacutes soacuten togravexiques per a les plagues tambeacute poden tenir efectes sobre les persones i contaminar
les aiguumles i el sogravel Eacutes per aquesta raoacute que ara srsquoestan recuperant alguns dels usos antics perograve
basats amb coneixements actuals Es vol controlar lrsquouacutes dels productes fitosanitaris i tornar a
utilitzar els residus orgagravenics mitjanccedilant compostatge per adobar els camps
Reduir els productes fitosanitaris al jardiacute o a lrsquohort tambeacute teacute els seus avantatges Si no srsquousen
pesticides ni adobs quiacutemics de lrsquohort se nrsquoobtenen productes meacutes saludables sense
contaminants
Com pots fer compost - 84
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Terra
- Pots de iogurt de plagravestic
- Barrina o punxoacute per foradar la base dels pots de iogurt
- Pala o cullera per agafar el substrat
- Llavors drsquoenciam ceba mongeta
- Retolador permanent
- Polvoritzador per regar
Opcioacute B)
- Cotoacute fluix
- 2 o 3 potets de vidre
- 6 testos
- Llenties o mongetes
- Sorra
- Pedretes
- Aigua
- Bossa de plagravestic transparent
- Platet
- Caixa de cartroacute gran
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem planter CI CM CS (pagravegina 65)
- Fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS (pagravegina 66)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la sembra de llavors per tal de descobrir quines soacuten les
millors condicions per a quegrave creixin fent especial atencioacute en la importagravencia dels adobs com el
compost Per preparar lrsquoexperiment es plantegen dues opcions (opcioacute A i B) Un cop preparada la
sembra es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Abans de comenccedilar lrsquoactivitat es pot fer un petit debat per saber quins coneixements previs tenen els
alumnes
- Quegrave necessiten les plantes per viure
- Quegrave obtenen de cadascun drsquoaquests elements per poder creacuteixer
- Quegrave passaria si els falteacutes un drsquoaquests elements
Com pots fer compost - 85
Opcioacute A)
Per a CI CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter CI CM CS
Es reparteixen dos pots de iogurt (o altres envasos reutilitzats) que serviran de testos a cada
alumne Es fa un petit forat a la base de cada envagraves perquegrave pugui drenar lrsquoaigua
El primer envagraves srsquoomple uacutenicament amb terra al segon srsquohi posa una barreja de terra i compost
Es sembren llavors a cadascun dels pots i srsquoetiqueten els pots amb el nom de lrsquoalumne les llavors
sembrades i la data Es recomana sembrar diferents tipus de llavors per poder-ne comparar el
creixement
Finalment es reguen els testos amb molt cura es pot utilitzar un polvoritzador
Els alumnes fan hipogravetesis sobre quin planter creuen que creixeragrave meacutes i meacutes ragravepid
Les properes setmanes es fa un seguiment del planter a diari regant i observant els canvis que es
produeixen Es pot fer un registre ilmiddotlustrat o fotogragravefic de lrsquoevolucioacute
Al cap drsquounes setmanes srsquoextreuen les conclusions pertinents
Quan el planter hagi crescut prou es pot plantar a lrsquohort de lrsquoescola
Opcioacute B)
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS
Srsquoagafa un grapat de llenties o mongetes i es fan germinar entremig de cotoacute fluix humit Quan les
llenties o mongetes han germinat es divideixen en diferents grapats un per a cada grup depenent
del nombre de condicions que es vulguin reproduir Cada grup drsquoalumnes ha de tenir un test amb
els diferents elements i condicions que es detallen a continuacioacute Tambeacute es poden afegir altres
variables
Passada una setmana elsles alumnes han drsquoobservar quegrave ha passat al seu test
Grup Elements Condicions
1 Test llenties o mongetes compost
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
2 Test llenties o mongetes pedretes
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb les pedretes Es situa en
un lloc assolellat amb bona ventilacioacute
Es rega durant una setmana
3 Test llenties o mongetes sorra aigua Es planten les llenties o mongetes en
el test amb la sorra Es situa en un lloc
assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
4 Test llenties o mongetes compost Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute
NO es rega durant una setmana
5 Test llenties o mongetes compost
caixa de cartroacute gran
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa amb la
caixa de cartroacute
Com pots fer compost - 86
6 Test llenties o mongetes compost
aigua bossa de plagravestic transparent
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa tan
hermegraveticament com sigui possible
amb la bossa Es posa en un lloc
assolellat Es colmiddotloca el platet a sota
del test per poder regar-lo
Preguntes finals per extreure conclusions
1 Quants centiacutemetres ha crescut la vostra planta
2 Per quegrave creieu que ha passat
3 Creieu que mancava algun element essencial per a la vida Quins
4 Quins elements creieu que soacuten clau perquegrave hagi crescut la vostra planta
Un cop acabat llsquoexperiment es pot buscar informacioacute sobre el que aporta cada element per exemple
la llum permet a la planta fer la fotosiacutentesi Es pot fer un mural sobre els elements necessaris per
generar vida i quina funcioacute fa cada element
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer lrsquoexperiment directament a lrsquohort Per comparar si hi ha cultius que necessiten un
sogravel ric en nutrients i drsquoaltres que poden creacuteixer en sogravels pobres Es pot dividir lrsquohort en parcelmiddotles En
una de les parcelmiddotles de cada espegravecie srsquohi posa compost i lrsquoaltra es deixa sense adobar Srsquoobserva si hi
ha diferegravencies entre les parcelmiddotles i entre un cultiu o un altre Hi ha alguna planta en la qual es noti
molt la diferegravencia de tenir compost o no Creixen millor les plantes amb compost o sense En quines
hi ha aparegut meacutes plagues
Com pots fer compost - 87
Activitat 19
Podem trobar solucions a tot
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Fer compostatge casolagrave o escolar eacutes una pragravectica senzilla que permet obtenir compost de molta
qualitat Tot i aixiacute sovint poden aparegraveixer alguns problemes Poder-los identificar trobar-hi una
solucioacute i aplicar-hi mesures correctores eacutes bagravesic per obtenir bon compost Principals problemes
Problema Causa probable Solucioacute
La temperatura del
material no puja Sembla
que hi ha humitat
Lrsquoescalfor es perd perquegrave hi ha
poc material
Posar-hi meacutes material fins i tot
compost acabat Tapar-lo
temporalment
El material estagrave fred i
xop
Hi ha massa humitat a la pila
Possiblement srsquoha mullat per la
pluja
Voltejar-lo afegir-hi serradures
(absorbents) i branquillons
(drenants) Escampar-ho
El material estagrave fred i
sec
Els microorganismes no es
desenvolupen per poca humitat
Regar la pila intentant aportar-hi
lrsquoaigua homogegraveniament
La pila fa pudor Hi manca oxigen Hi ha un
exceacutes drsquohumitat
Voltejar el material i afegir material
sec
Hi ha moltes mosques Hi ha un exceacutes drsquohumitat una
elevada presegravencia de restes de
menjar amb un alt contingut en
aigua (pex fruita)
Barrejar meacutes beacute la mescla i aportar
material estructurant La mosca de la
fruita es queda a la pila i contribueix
a la descomposicioacute
Srsquoobserva un tel blanc
sobre el material
Es tracta de fongs Eacutes un bon senyal que indica que hi
ha activitat microbiana
Hi ha una quantitat
ingent drsquoinsectes
Les condicions ambientals de
temperatura i humitat en
permeten la proliferacioacute
No cal preocupar-se Tambeacute soacuten
descomponedors
Hi ha molts cucs Normalment es tracta de larves
de mosca que proliferen quan hi
ha molta humitat
Reduir la humitat com srsquoha descrit
abans
La pila de compost fa
pudor drsquoamoniacuteac
Hi ha massa materials amb
nitrogen (frescos) Srsquoassocia amb
una elevada humitat i
condicions anaerogravebiques
Barrejar-hi components meacutes secs i
amb menys proporcioacute de nitrogen
(restes de poda taps de suro oueres
de cartroacute trinxades fulles seques)
Com pots fer compost - 88
Objectius
- Aprendre a detectar possibles problemes que sorgeixin durant el proceacutes de compostatge
- Identificar les diferents problemagravetiques associades al proceacutes de compostatge conegraveixer-ne les
causes i trobar solucions als problemes detectats
- Fomentar el treball en equip per tal de deduir les diferents accions correctores a aplicar per a
cadascun dels problemes que es plantegen
- Adonar-se que una mateixa solucioacute pot servir per a problemes diferents
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Compostador
- Tisores llapis colors
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Elements compostador CI (pagravegina 67)
- Fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS (pagravegines 68 i 69)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un joc en equips per posar en pragravectica les diferents problemagravetiques que
poden sorgir durant el proceacutes de compostatge les causes que les provoquen i quines solucions i
accions correctores cal aplicar per tal que el proceacutes es desenvolupi correctament El joc prepara
lrsquoalumnat per analitzar el compostador i saber aplicar les solucions corresponents quan sorgeixi
algun problema
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Elements compostador CI on hi ha ilmiddotlustracions en forma de targeta per
retallar i repartir als participants Es divideix la classe en grups Cada grup o alumne representa un
element drsquoaquests grups
Elements de mategraveria humida (aporten nitrogen) mategraveria orgagravenica humida closques de
musclos carn i peix
Elements de mategraveria seca (aporten carboni) mategraveria orgagravenica seca serradures cendres
pinassa
Indicadors porquets de Sant Antoni formigues oxigen humitat mosques de la fruita
temperatura
Forca (remenar)
Com pots fer compost - 89
Srsquoexposen diferents situacions en quegrave lrsquoalumnat ha drsquoexplicar quines problemagravetiques poden sorgir i
com han drsquoactuar per solucionar-les Es tracta drsquoun joc de moviment i debat
Exemple drsquouna situacioacute que srsquoha de recrear
Hem aportat massa elements de fraccioacute humida
(tots els alumnes que siguin elements de mategraveria humida srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Quins indicadors hem fet servir per saber-ho
(ara els indicadors drsquohumitat i olor srsquoapropen al compostador)
Quegrave hem de fer per solucionar-ho
(ara els que siguin elements de fraccioacute seca i de remenar srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Variant per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS on hi ha les targetes
necessagraveries per crear un joc tipus memory Es divideix la classe en grups i a cada grup se li
reparteixen les targetes retallades per crear el seu propi joc primer i jugar-hi despreacutes A les targetes
srsquohi exposen diverses problemagravetiques que es poden trobar al compostador exceacutes drsquohumitat
presegravencia de floridures exceacutes de mategraveria humida mategraveria massa seca etc
Els grups han de
1- Llegir les targetes de problemagravetiques
2- Reflexionar perquegrave es generen aquestes problemagravetiques
3- Debatre i acordar quines soacuten les solucions per palmiddotliar cada situacioacute
4- Escriure a cada targeta en blanc la solucioacute a una de les problemagravetiques
5- Jugar al joc creat estil memory Girar totes les targetes de cap per avall En una banda de la
taula posar les targetes de problemagravetiques i a una altra banda les targetes de solucions Per torns
girar una targeta de problemagravetiques i destapar una targeta de solucioacute per comprovar si fan bona
parella
6- Al final es fa una posada en comuacute entre tots els grups per veure si srsquoha coincidit en les
solucions i acordar quin eacutes el joc que millor representa problemes i solucions
El joc es pot tenir a lrsquoaula i jugar-hi quan es cregui convenient
Com pots fer compost - 90
Activitat 20
Estagrave a punt el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es divideix en diverses fases Les dues fases finals soacuten la de
refredament i la de maduracioacute
A la fase de refredament la temperatura descendeix el pH srsquoestabilitza al voltant de 75 i hi
intervenen els invertebrats (majoritagraveriament cotxinilles o porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i
cucs de terra) La presegravencia i lrsquoactivitat dels cucs eacutes un bon indicador de lrsquoestat del compost ja
que una poblacioacute petita indica que ja no queda gairebeacute mategraveria orgagravenica per menjar i el proceacutes
estagrave finalitzant
A la fase de maduracioacute el material adopta la temperatura ambient el pH eacutes de 7 i tornen a tenir
protagonisme els fongs i bacteris A les capes inferiors hi ha molta aigua i el compost adopta una
textura fangosa sol haver-hi una gran poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el
compost
Lrsquoolor i la textura ens ajuden a saber si el compost que obtenim ja eacutes madur i estagrave a punt per
aplicar a lrsquohort Tambeacute podem fer altres proves com ara usar el compost per plantar-hi llavors de
creixement ragravepid i observar-ne la germinacioacute
El compost jove srsquoobteacute passats 2 o 3 mesos dins del compostador El compost madur srsquoobteacute
despreacutes de 4 o 6 mesos Teacute un color marroacute fosc i fa olor de terra de bosc Per saber si teacute el grau
drsquohumitat correcte el premem amb la magrave i ha drsquoagafar forma perograve no ha de regalimar aigua Com
es pot reconegraveixer un bon compost
o Prova de lrsquoolor la mala olor (sulfurosa o drsquoamoniacuteac) eacutes senyal que srsquohi ha produiumlt
fermentacions anaerogravebiques (sense oxigen) Caldragrave remenar sovint Si fem servir el
compost en aquest estat pot ser perjudicial per a les plantes
o Prova de la textura (de la magrave) un bon compost presenta una textura solta i una mica
granulosa Agafem un grapat de material i lrsquoespremem amb la magrave Si el material eacutes molt
humit rajaragrave aigua si eacutes massa sec no gotejaragrave gens i en obrir la magrave el material
srsquoesmicolaragrave Amb una humitat correcta (40-60) cau alguna gota drsquoaigua i en obrir la
magrave el material es manteacute compacte
Les restes llenyoses han de presentar un color fosc Si quan les freguem prenen un color
clar o no es trenquen fagravecilment eacutes senyal que no han completat el proceacutes de
descomposicioacute
Per tal que les llavors germinin correctament el compost ha drsquoestar ben madur Si eacutes jove i
encara es troba en proceacutes de maduracioacute les llavors no hi germinaran beacute
Com pots fer compost - 91
Objectius
- Comprovar si el proceacutes de compostatge de la mategraveria orgagravenica ha finalitzat i per tant si el
compost ja estagrave a punt per poder-lo aplicar a les plantes
- Valorar les propietats del compost obtingut (olor color textura) per saber si eacutes de bona
qualitat per ser utilitzat
- Conegraveixer els beneficis i els usos que teacute el compost per al sogravel i les plantes
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Mostres de compost
- Recipients per posar-hi la mostra de compost (un per grup)
- Llapis
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Proves compost madur CI CM CS (pagravegina 70)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar fagravecilment i amb proves senzilles quan un compost estagrave madur per
poder-lo aplicar a les plantes o a lrsquohort comprovant-ne les seves propietats fiacutesiques lrsquoolor el color
lrsquoaspecte i la textura
Eacutes una activitat que es pot portar a terme un cop transcorreguts 4 mesos des de la posada en marxa
del compostador
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Proves compost madur CI CM CS
Es divideix els alumnes en grups i es segueixen els seguumlents passos
Presa de mostra Srsquoagafa una mostra de la part inferior del compostador suficientment gran
perquegrave tots els grups en puguin tenir una petita mostra Es reparteix la mostra de forma
homogegravenia en els diferents recipients un per a cada grup
Prova de lrsquoolor Cada grup olora la mostra i es posa drsquoacord per anotar quina olor fa Tres
possibilitats olor de terra de bosc (compost madur i a punt per ser usat) olor drsquoous podrits
(compost mal compostat cal tornar-lo al compostador) no fa olor de res o fa olor de terra
seca (compost massa vell srsquoha compostat massa)
Prova del color i lrsquoaspecte Cada grup observa la mostra en determina el color i lrsquoaspecte i ho
posa en comuacute Tres possibilitats color fosc i no srsquohi reconeixen els materials originals
Com pots fer compost - 92
(compost madur) color fosc i srsquohi reconeixen les materials originals (compost massa jove no
srsquoha completat el proceacutes) color clar amb aspecte de pols (compost massa sec)
Prova de la magrave textura Cada grup agafa la mostra de compost amb la magrave i comprova quina
textura teacute Tres possibilitats quan es prem amb la magrave no goteja no srsquoesmicola i no taca i es
pot fer una croqueta (compost madur i llest) quan es prem amb la magrave regalima aigua i no es
pot modelar (compost massa humit) quan es prem amb la magrave srsquoesmicola i cau de la magrave
(compost massa sec)
Si la mostra de compost no passa les proves cal repetir-les al cap drsquounes setmanes despreacutes
drsquoaplicar millores al proceacutes
Com pots fer compost - 93
Activitat 21
Garbellem el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Un cop finalitzat el proceacutes de compostatge cal garbellar el compost abans drsquoaplicar-lo per tal de
destriar aquells elements que poden haver caigut accidentalment dins el compostador com ara
pedres plagravestics envasos o branques Tambeacute per destriar aquelles restes vegetals que no srsquohan
acabat de compostar i reincorporar-les al compostador perquegrave acabin el proceacutes de compostatge
Aixiacute srsquoobteacute un compost de textura fina lliure drsquoimpureses i fagravecil drsquoaplicar per a diferents usos
El compost garbellat teacute uns usos molt especiacutefics diferents dels del compost gruixut Per exemple
es pot aplicar directament a la terra o beacute usar-lo barrejat amb substrat comercial per trasplantar
plantes
Per garbellar el compost es necessita un garbell drsquoentre 10 i 25 mm de malla Les restes meacutes
gruixudes es retornen al compostador i tot allograve que passi per la malla seragrave compost afinat a punt
per a ser aplicat Cal tenir en compte que les restes vegetals que es reincorporen al compostador
no poden substituir-ne de noves (estructurant) ja que les primeres hauran perdut parcialment la
capacitat drsquoabsorbir humitat i drsquoaportar nutrients necessaris per al correcte desenvolupament del
proceacutes Amb el temps les restes vegetals recirculades srsquoaniran degradant i passaran a formar part
del compost
Recomanacions a lrsquohora de garbellar el compost
- Cal apartar les restes orgagraveniques de la part superior que encara no shan desfet Es poden
deixar en un carretoacute o directament a terra Si es vol abans de fer el garbellament es pot
deixar assecar el compost un o dos dies perquegrave es garbelli millor
- Les restes orgagraveniques que no srsquohagin compostat i que shan apartat al principi
sintrodueixen de nou al compostador juntament amb les parts meacutes gruixudes del
compost que han quedat retingudes al garbell
Com pots fer compost - 94
Objectius
- Aprendre el proceacutes de garbellar el compost per separar la part fina de la part grollera
- Adonar-se que alguns dels materials triguen meacutes que drsquoaltres a finalitzar el proceacutes de
compostatge
- Identificar les restes que no srsquohan compostat
- Comprovar que un compost ben garbellat es pot aplicar meacutes fagravecilment
- Buscar usos per al compost obtingut
- Tancar el cicle tonant a la terra allograve que eacutes de la terra eacutes a dir utilitzant el compost per
adobar lrsquohort o les plantes de lrsquoescola
- Construir un garbell i aprendre per a quegrave serveix
Durada
Una hora aproximadament
I una altra hora extra per a la construccioacute del garbell (CS)
Material
De lrsquoescola
- Garbells (tambeacute es poden utilitzar coladors o altres materials perforats)
- Forca o pala per buidar el compostador
- Recipients per posar el compost (garbellat i sense garbellar)
- Bagravescula (opcional)
Per a la construccioacute dels garbells
- Dos marcs de fusta (o beacute caixes de fruita de fusta i palets que srsquohauran de serrar)
- Dues malles metagravelmiddotliques de diagravemetre diferent
- Grapadora
- Claus i cargols
- Cola de fuster
- Martell
- Tenalles petites
- Serra o xerrac
- Tornaviacutes elegravectric
- Llistons de fusta (4 per garbell) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar el resultat final del proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
que ha tingut lloc al compostador escolar Es tracta de buidar el compostador extreurersquon el compost
madur i garbellar-lo per tal de comprendre el significat de ldquola mategraveria ni es crea ni es destrueix es
transformardquo El compost madur resultant es retorna a la terra per aixiacute tancar el cicle
Com pots fer compost - 95
Per a tots els nivells
Abans cal fer lrsquoactivitat 20 per comprovar si el compost ja estagrave a punt Es divideix els alumnes en
grups i es fa lrsquoactivitat per torns per evitar coincidir molts participants al voltant del compostador
Passos a seguir
1- Srsquoobre la tapa de la part inferior del compostador i srsquoextreu el compost que estigui a punt
2- Es passa el compost per un garbell de malla gran a sota de la qual hi ha drsquohaver una safata
per poder recollir el material garbellat
3- Srsquoobserva la part que no srsquoha garbellat i srsquointenten identificar les restes grolleres que no es
descomponen fagravecilment (troncs pinyols)
4- Es retornen al compostador les restes que no han passat pel garbell
5- Es passa el compost garbellat per un garbell de diagravemetre meacutes petit i es fa el mateix proceacutes
drsquoobservacioacute
6- Es posa en comuacute el que srsquoha observat i es busquen usos pel compost fi i garbellat Es pot
utilitzar per tirar a lrsquohort a zones enjardinades a plantes etc
7- Drsquoaquesta manera es dona el projecte de compostatge escolar per acabat i es compregraven que el
cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes tancat
Es pot pesar la quantitat total de compost obtingut i comparar-la amb la quantitat de mategraveria
orgagravenica que srsquoha anat tirant dins el compostador (per aixograve eacutes important fer un bon diari de
seguiment del proceacutes ndash Activitat 10)
Ampliacioacute per a CS
Lrsquoactivitat consisteix a construir un garbell Un garbell es pot comprar en botigues de jardineria o beacute
es pot construir manualment
Passos a seguir
1- Es serren les fustes del palet per obtenir-ne dues de 100 cm i dues de 50 cm Per fer-ho meacutes
fagravecil es poden portar fets els marcs de fusta
2- Es treuen els quatre escaires de la caixa de fusta que serviran per reforccedilar el garbell Amb
lrsquoajuda drsquounes tenalles srsquoextreuen les restes de grapes o claus que hi hagin pogut quedar
enganxades
3- Amb un tornaviacutes elegravectric es cargolen en un angle de 90ordm dues de les fustes que faran drsquoample
i de llarg del garbell Pot ajudar usar un suport de fusta i un serjant perquegrave la subjeccioacute quedi
el meacutes recta possible
4- Es reforccedila lrsquoangle i la cantonada de la fusta amb cola de fuster
5- Es clava amb claus un escaire que srsquohagi tret de la caixa de fusta a la cantonada interior Es
netegen amb un tros de paper o un drap les restes de cola
6- Mentre srsquoasseca aquesta cantonada es repeteix el pas 3 per a les tres cantonades que falten
7- Un cop es tenen els quatre costats srsquohi posa la malla per sobre i es retalla el tros que sobra
perquegrave quedi ajustada
8- Per subjectar-la es claven claus a la malla cada 10 cm aproximadament No cal clavar els
claus del tot quan quedi 1 cm torceu-los perquegrave la malla quedi ben subjectada Eacutes important
comprovar que la malla hagi quedat ben tensa
Com pots fer compost - 96
Activitat 22
Fem una campanya de comunicacioacute
CI CM CS
Introduccioacute
El compostatge escolar eacutes un projecte drsquoeducacioacute ambiental i per aixograve eacutes fonamental que es
busqui implicar i sensibilitzar tota la comunitat educativa sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica El missatge que els
alumnes aprenen durant tot el proceacutes es pot transmetre a la resta de companys de lrsquoescola a les
famiacutelies al personal no docent del centre a la ciutadania etc
Si parlem de comunicacioacute ens ve al cap la paraula propaganda del llatiacute propagare que significa
perpetuar fer creacuteixer estendre La propaganda eacutes una forma de comunicacioacute que teacute per objectiu
influir en lrsquoactitud de les persones promovent canvis en la percepcioacute
De fet comuniquem amb una triple finalitat informativa consultiva i participativa Sense una
bona comunicacioacute eacutes difiacutecil que hi hagi sensibilitzacioacute
Una campanya de comunicacioacute eacutes una segraverie drsquoactivitats organitzades i planificades que es
realitzen en un periacuteode determinat de temps amb uns missatges i objectius comuns i que arriben
al puacuteblic objectiu a traveacutes dels mitjans o canals que es consideren meacutes eficaccedilos El missatge que es
transmet entre emissor i receptor vol aconseguir algun efecte normalment un canvi drsquohagravebits en
les persones
Elements de la comunicacioacute
Emissor Qui transmet el missatge
Receptor Qui rep el missatge el desxifra i lrsquointerpreta Pot ser passiu o actiu
Missatge Contingut que es vol comunicar informacioacute que es transmet drsquoemissors a
receptors Quan es parla el discurs eacutes el missatge quan es fa un gest el gest eacutes el
missatge El missatge eacutes el producte fiacutesic resultat del propogravesit de la comunicacioacute de
lrsquoemissor Ha de tenir cagraverrega emocional i racional
Codi Conjunt de signes i normes que srsquoutilitzen per comunicar-nos i que ha de ser
conegut per emissors i receptors Per exemple lrsquoargot dels metges pot ser que no sigui
entegraves per alguns receptors Utilitzar frases breus i clares Per facilitar el record del
missatge srsquoha drsquointentar que la proposta sigui nova i inesperada pel receptor
Canal Eacutes el mitjagrave de comunicacioacute que estableix una connexioacute entre emissor i receptor Eacutes
el suport material o espacial (medi fiacutesic) pel qual circula el missatge Exemples aire (veu)
fil telefogravenic (conversa telefogravenica)
Context Conjunt de circumstagravencies concretes on esdeveacute el proceacutes comunicatiu
Interferegravencies Situacions que poden dificultar la comunicacioacute
Com pots fer compost - 97
Objectius
- Familiaritzar-se amb quegrave vol dir comunicar i entendre quins elements calen per establir una
bona comunicacioacute
- Aprendre a dissenyar una campanya de comunicacioacute i sensibilitzacioacute adreccedilada a un puacuteblic
concret i amb un missatge clar
- Comunicar i transmetre els conceptes apresos al llarg del proceacutes de compostatge a la
comunitat educativa
- Sensibilitzar la resta de lrsquoescola famiacutelies i ciutadania sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica
Durada
Diverses sessions
Material
De lrsquoescola
- Material divers segons el tipus de campanya comunicativa que es faci (cartolina paper
drsquoembalar retoladors cagravemera microgravefon etc)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Disseny campanya comunicacioacute CI (pagravegina 71)
- Fitxes Disseny campanya comunicacioacute CM CS (pagravegines 72 a 74)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar una campanya comunicativa com a tancament del projecte amb
lrsquoobjectiu de sensibilitzar la comunitat educativa de la importagravencia de reciclar la mategraveria orgagravenica Es
tracta drsquouna activitat en quegrave es treballen sobretot aspectes linguumliacutestics i tecnologravegics
La campanya es pot centrar en diversos aspectes
Compartir els descobriments proceacutes de treball i resultats del projecte sobre compostatge
Conscienciar sobre la importagravencia de fer una bona separacioacute dels residus
Explicar les caracteriacutestiques del compost i les aplicacions que pot tenir
Demanar la participacioacute de les famiacutelies en el compostatge de lrsquoescola o a casa
Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari
Etc
El resultat pot ser un viacutedeo un anunci de ragravedio un fulletoacute informatiu un mural o cartell una
jornada-xerrada informativa una obra de teatre un acte sorpresa
Com pots fer compost - 98
Lrsquoactivitat es desenvolupa en diverses sessions en funcioacute de lrsquoedat dels alumnes i del tipus de
campanya que es vulgui fer Es recomana dividir els alumnes en grups i que cadascun faci una
campanya comunicativa diferent Al final es fa una posada en comuacute i es vota la que es difondragrave
Imprimir de lrsquoannex les fitxes en funcioacute del nivell educatiu Disseny campanya comunicacioacute CI o beacute
Disseny campanya comunicacioacute CM CS
Una pauta per fer una bona campanya comunicativa i de sensibilitzacioacute
1- QUEgrave VOLEM ACONSEGUIR AMB LA CAMPANYA
Quins soacuten els nostres objectius Per quegrave fem la campanya de comunicacioacute Quegrave
volem comunicar i al final quins canvis creiem que podem provocar
Hem de pensar que siguin objectius ambiciosos perograve realistes
Per exemple al final de la campanya de comunicacioacute volem aconseguir
Augmentar la consciegravencia de les famiacutelies per reciclar la mategraveria orgagravenica
Donar a conegraveixer a les famiacutelies quegrave eacutes el malbaratament alimentari i com
evitar-lo
Aconseguir que les famiacutelies o la resta de cursos participin al proceacutes de
compostatge
Fer que tothom tingui meacutes informacioacute i estigui meacutes conscienciat de com srsquoha
de reciclar
Fomentar la participacioacute del personal de cuina i menjador en el projecte
2- A QUI VA DIRIGIDA LA CAMPANYA
Ara que ja sabem quegrave volem comunicar hem de pensar a quin puacuteblic ens dirigim A
qui li volem enviar el missatge Qui soacuten els receptors
Tambeacute pot haver-hi un grup de receptors meacutes important que un altre Per exemple
que la campanya estigui meacutes dirigida a les famiacutelies perograve que tambeacute arribi als
alumnes i mestres
Segons el puacuteblic a qui ens dirigim farem servir un missatge o un altre
Quin seragrave el puacuteblic principal a qui adreccedilarem la nostra campanya
Alumnes mestres famiacutelies resta de personal de lrsquoescola veiumlnses del poble
3- QUIN MISSATGE DONAREM
El missatge ha de ser atractiu clar creiumlble i fagravecil drsquoentendre i cal que provoqui un
canvi drsquoactitud en els receptors El missatge ha drsquoaconseguir tres coses
Informar
Persuadir per aconseguir un canvi de conducta en els receptors
Que sigui recordat
Com pots fer compost - 99
El missatge pot ser de diferents tipus
- Informatiu i narratiu Explica i dona informacioacute de fets i dades
- Emocional Comunica emocions per influir en la sensibilitat del receptor
- Amb un uacutenic concepte Eacutes molt breu i nomeacutes dona una idea
- Amb meacutes drsquoun concepte Srsquoexpliquen moltes coses diferents
- Motivador Impactant interessant engrescador
- Positiu Anima a fer alguna cosa explicant els avantatges beneficis
- Negatiu Anima a fer alguna cosa explicant quegrave passa si no es fa beacute les coses
negatives les consequumlegravencies
4- QUIN LLENGUATGE FAREM SERVIR
Escollim un llenguatge que entenguin els receptors
No totes les campanyes soacuten iguals Per explicar una mateixa idea srsquoutilitzen
llenguatges que de vegades soacuten massa tegravecnics o catastrogravefics o massa ldquopublicitarisrdquo
o poc realistes o que diuen quegrave eacutes el que srsquoha de fer drsquouna manera molt dictatorial
El que cal eacutes buscar un llenguatge que sigui adequat
Pensar en el llenguatge i el to que utilitzarem (metagravefores demostracions fragments
de la vida diagraveria humor)
5- COM ENS ORGANITZAREM
Un cop decidit el format que farem servir (mural viacutedeo fulletoacute informatiu obra de
teatre) fem un llistat de tasques a fer de materials que necessitarem calendari
drsquoactuacioacute i responsables
6- COM SABREM QUE LA CAMPANYA HA FUNCIONAT
Avaluarem la campanya comunicativa per saber com ha anat si hi ha hagut un canvi
drsquohagravebits Haurem drsquoidear un megravetode per avaluar la campanya
Com pots fer compost - 100
Activitat 23
Visitem una planta de compostatge CM CS
Objectius
- Adquirir coneixements sobre la gestioacute de residus en general i concretament el funcionament
drsquouna planta de compostatge una planta de triatge de materials reciclables i una deixalleria
- Identificar la tipologia dels residus que generem a la llarescola i la seva destinacioacute final
- Conegraveixer com funciona la recollida selectiva porta a porta i en quegrave consisteix el compostatge i
el triatge
- Comprendre in situ el funcionament del proceacutes de compostatge a gran escala
- Reflexionar sobre la necessitat i la importagravencia de separar beacute els residus en origen i de reduir
la quantitat de residus que generem
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana disposa drsquoinformacioacute agravemplia sobre la gestioacute i la prevencioacute de residus
en general i sobre la gestioacute de residus en el cas de la Mancomunitat i ofereix visites a les seves
instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la deixalleria la planta de triatge de
materials reciclables i la planta de compostatge
Una part de la mategraveria orgagravenica que es recull als municipis de la Mancomunitat La Plana es tracta
a la planta de compostatge situada a les mateixes instalmiddotlacions de Malla El compost obtingut
amb la mategraveria orgagravenica recollida srsquoutilitza per adobar els parcs i jardins dels municipis
mancomunats Tambeacute es ven a particulars Drsquoaquesta manera es tanca in situ el cicle de la mategraveria
orgagravenica srsquoestalvia en transport energia i emissions associades i es transforma un residu en un
recurs un compost drsquoaltiacutessima qualitat
Com funciona el proceacutes de compostatge en una planta
Primer es barreja a parts iguals la mategraveria orgagravenica humida (restes de menjar i gespa) amb bosses
compostables incloses i la mategraveria orgagravenica seca (restes de poda) i srsquoomple un mogravedul A
continuacioacute teacute lloc el proceacutes de descomposicioacute gragravecies a lrsquoentrada forccedilada drsquoaire i control de la
temperatura i la humitat Eacutes un proceacutes que dura unes 5 setmanes aproximadament Despreacutes
drsquoaquest temps es buida el mogravedul i comenccedila el proceacutes de maduracioacute que dura 8 setmanes meacutes
Durant aquest temps es fa un volteig periogravedic de la pila disminueix la temperatura i srsquoestabilitza
el producte final El darrer pas consisteix en garbellar el producte final per separar la part fina de
la part grollera Aquesta uacuteltima es recircula i srsquoincorpora a un nou cicle de compostatge El
compost madur fi es ven o es reparteix als municipis
Com pots fer compost - 101
Durada
Dues hores la visita completa a les instalmiddotlacions
Material
El material necessari el facilita la Mancomunitat en el moment de la visita
Desenvolupament
La visita inclou un recorregut per la planta de triatge la planta de compostatge i la deixalleria
En una breu introduccioacute srsquoexplica quegrave eacutes la Mancomunitat i els serveis que ofereix Tambeacute es fa un
repagraves de quegrave eacutes el sistema de recollida porta a porta i a quina fraccioacute srsquoha de llenccedilar cada residu
A la planta de triatge es fa un recorregut per la bagravescula zona de recepcioacute interior de la planta
observacioacute del triatge manual dels materials i magatzem de bales Es regala a cada alumnea el
material didagravectic Passaport de lrsquoEcoviatger que permet alhora descobrir el viatge drsquouna ampolla
drsquoaigua que eacutes reciclada i continuar el treball de reflexioacute un cop feta la visita
Lrsquoitinerari segueix a la planta de compostatge on es veu la zona de recepcioacute proceacutes de
descomposicioacute als mograveduls de compostatge pila de compost en fase de maduracioacute garbell i compost
final Lrsquoalumnat srsquoemporta drsquoobsequi una bosseta de compost
Durant lrsquoitinerari per la deixalleria srsquoexplica el funcionament drsquoaquesta instalmiddotlacioacute qui en pot fer uacutes
residus que srsquohi recullen i valoritzacioacute de cada material Es fa un volt per totes les zones i
contenidors i es recorda que molts municipis disposen del servei de deixalleria mogravebil
Ampliacioacute
Un cop feta la visita es recomana veure els viacutedeos de la planta de compostatge i de la planta de
triatge de la Mancomunitat La Plana per acabar drsquoaprofundir en el que srsquoha vist Estan disponibles
al canal de Youtube de Mancoplana
Com pots fer compost - 102
RECURSOS COMPLEMENTARIS
La Mancomunitat La Plana ofereix
- Assessorament pedagogravegic i dinamitzacioacute drsquoactivitats educatives Meacutes informacioacute al bloc
- Assessorament tegravecnic sobre compostatge escolar i casolagrave Meacutes informacioacute
- Lliurament de compost i poda
- Preacutestec de la biotrituradora Meacutes informacioacute
- Visita a les instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la planta de compostatge de
mategraveria orgagravenica la planta de triatge de materials reciclables i la deixalleria Meacutes informacioacute
- Exposicioacute La mategraveria orgagravenica i preacutestec drsquoaltres jocs i recursos educatius per aprofundir en la
temagravetica de la gestioacute i la prevencioacute dels residus Meacutes informacioacute
- Guia del compostatge Descarregar document
- Diacuteptic Compostatge casolagrave Descarregar document
- Document Preguntes frequumlents del compostatge casolagrave Descarregar document
- Manual Practica beacute lrsquoorgagravenica Descarregar el document
- Viacutedeo de la planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
- Viacutedeo de la planta de triatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
Dates internacionals
- Setmana Bio per a lrsquoalimentacioacute ecologravegica (octubre) httpsetmanabiocat
- Setmana europea de la prevencioacute de residus (novembre) Enllaccedil
- Dia Mundial de lrsquoeducacioacute ambiental (26 gener)
- Setmana Internacional del Compost (maig)
o International Compost Awareness Week (ICAW) Enllaccedil
o ICAW a Catalunya Enllaccedil
- Dia Mundial del Medi Ambient (5 juny)
Llibres
- BUENO M (2003) Coacutemo hacer un buen compost Manual para horticultores ecoloacutegicos
Editorial La fertilidad de la Tierra
- ESCUTIA M (2009) Lrsquohort escolar ecologravegic Editorial Graoacute Barcelona
Com pots fer compost - 103
Documents en liacutenia
- Guia drsquoactivitats educatives sobre el compostatge Elaborada per lrsquoAgegravencia de Residus de
Catalunya i la Direccioacute General de Poliacutetiques Ambientals del Departament de Territori i
Sostenibilitat i el Departament drsquoEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
httpwwwescolaxesccatcompostatgecompostatge
- Web Escoles + Sostenibles Ajuntament de Barcelona Documents diversos en format pdf
amb activitats i recursos sobre el compostatge i lrsquohort escolar Enllaccedil
- Web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Dins lrsquoapartat de suport educatiu hi ha recursos i documents amb informacioacute sobre el
compostatge Enllaccedil
Activitats pedagogravegiques relacionades amb el compostador Enllaccedil
- Web de lrsquoAgegravencia de Residus de Catalunya on srsquoexplica quegrave eacutes una planta de compostatge i
com funciona Enllaccedil
- Revista Perspectiva ambiental de la Fundacioacute Terra
Nuacutemero 41 ldquoCucs fent feinardquo(2007) Enllaccedil
Nuacutemero 29 ldquoCompostatgerdquo (2003) Enllaccedil
- Manual de compostatge de jardiacute Editat pel Servei de Prevencioacute de residus i deixalleries de
lAMB 2016 Enllaccedil
- Fer compost a lrsquoescola Dossier pragravectic amb informacioacute sobre com fer compost a lrsquoescola i
amb propostes drsquoactivitats Editat per lrsquoAjuntament de Reus Enllaccedil
Webs
- Agegravencia de Residus de Catalunya
- Compostadorescom
- Consell Catalagrave de la Produccioacute Agragraveria Ecologravegica
- Som Gent de Profit Evitem el malbaratament
- Residu on vas
- Estrategravegia Catalana Residu Zero
- Fundacioacute Catalana per a la Prevencioacute de Residus i el Consum Responsable -Rezero
- Residu zero a casa Bea Johnson
Com pots fer compost - 104
Viacutedeos
- Planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana
- Planta de triatge de la Mancomunitat La Plana
- Rethinking progress
Viacutedeo explicatiu sobre leconomia circular Fundacioacute Ellen MacArthur Durada 348 min
- Ohga Corazoacuten de plaacutestico los nintildeos te muestran coacutemo tus acciones destruiran su futuro
Viacutedeo viral drsquouna campanya de sensibilitzacioacute de lrsquoagegravencia italiana Ohga Nens i nenes
italians expliquen el problema dels residus que van a parar al mar Durada 330 min
- Quegrave passa dins el compostador
Viacutedeo fet per lrsquoalumnat de cinquegrave de primagraveria de lrsquoescola Sant Jordi de Vilanova i la Geltruacute
que descriu el proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Durada 939 min
- Letrsquos talk about soil
Viacutedeo animat que explica la realitat dels recursos del sogravel i tracta temes com la degradacioacute la
urbanitzacioacute la sobreexplotacioacute Reflexiona com preservar els sogravels i fer-ho drsquouna manera
meacutes sostenible Durada 524 min
- Better save soil
Viacutedeo que parla sobre la importagravencia de preservar el sogravel fegravertil Durada 352 min
- Food waste money waste
Viacutedeo que reflexiona sobre el cost econogravemic social i ambiental que suposa el malbaratament
alimentari Durada 122 min
- La huella del desperdicio de alimentos
Viacutedeo de la FAO (Organitzacioacute de les Nacions Unides per lrsquoAlimentacioacute i lrsquoAgricultura) que
planteja els impactes ambientals del malbaratament alimentari en el canvi climagravetic lrsquoaigua la
terra Durada 317 min
- Viacutedeos divulgatius i de sensibilitzacioacute sobre el compostatge
Residus Vallegraves teacute una segraverie de viacutedeos adreccedilats a les famiacutelies i els infants que contenen
propostes drsquoactivitats diverses per fer a casa
Com pots fer compost - 2
Escolto i oblido veig i recordo faig i comprenc
CONFUCI
Cograverfes tronchos y demeacutes
Qursquoen fruita y llegums val regraves
Tot mesclat y ben podrit
Es un fem de molt profit
D Narciacutes Fages i de Romagrave Aforismes rurals 1853
Residu porcioacute inutilitzable drsquoun recurs
Ategraves que la capacitat drsquouacutes depegraven de lrsquousuari
el concepte de residu eacutes relatiu
i diu meacutes sobre les habilitats de lrsquousuari
que sobre les misegraveries del residu mateix
Folch 1999
Com pots fer compost - 3
IacuteNDEX
Presentacioacute i objectius 4
Introduccioacute 5
La relacioacute amb el curriacuteculum 6
La relacioacute amb els ODS 11
Activitats 14
1 Quegrave en sabem del compostatge 16
2 Quin camiacute segueixen les deixalles 20
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola 23
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem 27
5 On colmiddotloquem el compostador 30
6 Les sabates magravegiques 33
7 De quegrave estagrave fet el bosc 36
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica 39
9 Com es reciclava fa uns anys 43
10 Fem el diari de seguiment del compostatge 47
11 Quegrave passa si enterrem residus 53
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop 57
13 Qui hi viu al compostador 61
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica 65
15 Com treballen els cucs de terra 69
16 Quanta aigua pot atrapar el compost 72
17 Com soacuten els sogravels 75
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer 82
19 Podem trobar solucions a tot 87
20 Estagrave a punt el compost 90
21 Garbellem el compost 93
22 Fem una campanya de comunicacioacute 96
23 Visitem una planta de compostatge 100
Recursos complementaris 102
ANNEX ndash FITXES DrsquoACTIVITATS (document a part)
Com pots fer compost - 4
PRESENTACIOacute I OBJECTIUS
El dossier pedagogravegic Com pots fer compost destinat a educacioacute primagraveria ofereix al professorat de les
escoles dels municipis mancomunats un recurs educatiu uacutetil per treballar de manera competencial i
transversal diferents continguts del curriacuteculum relacionats amb el compostatge tant a lrsquoaula com a
lrsquoentorn proper
Els principals objectius drsquoaquest recull drsquoactivitats educatives soacuten
- Conscienciar sobre la importagravencia de reduir els residus domegravestics que generem diagraveriament i
de reciclar-los per convertir-los en nous recursos
- Comprendre el cicle de la mategraveria i prendre consciegravencia del benefici de realitzar una bona
separacioacute en origen dels residus orgagravenics
- Potenciar la pragravectica participativa de lrsquoautocompostatge escolar com a solucioacute eficaccedil per
gestionar els residus orgagravenics que es generen al centre
- Conegraveixer els factors determinants per completar el proceacutes de compostatge que srsquoinicia amb
la mategraveria orgagravenica i que finalitza amb el compost
- Afavorir la participacioacute la iniciativa i la responsabilitat en el treball en grup i en la recerca de
solucions
- Capacitar lrsquoalumnat per adquirir una actitud criacutetica envers el moacuten que ens envolta i prendre
consciegravencia que les petites accions a nivell individual i colmiddotlectiu tenen importagravencia en la
resolucioacute dels problemes ambientals globals
El dossier de caire competencial i vivencial proposa un
aprenentatge basat en el treball drsquoexperimentacioacute i de descoberta
La majoria drsquoactivitats estan pensades per aquells centres
educatius que tenen un compostador o que volen iniciar-se en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics perograve tambeacute permet
treballar altres aspectes sobre el compostatge sense la necessitat
de tenir un compostador al centre
Esperem que sigui una bona eina per posar en marxa o seguir
treballant el vostre projecte de compostatge escolar Perograve sobretot
ens agradaria que serviacutes per afavorir lrsquoeducacioacute per a la
sostenibilitat a lrsquoescola i a lrsquoentorn proper
Una unitat
didagravectica per
posar en
pragravectica el
compostatge
a lrsquoescola
Com pots fer compost - 5
INTRODUCCIOacute
Tenir un compostador al pati de lrsquoescola representa un recurs enormement didagravectic per treballar
molts aspectes de la natura i per entendre el tractament dels residus la reduccioacute la reutilitzacioacute i el
reciclatge
Amb el dossier pedagogravegic Com pots fer compost es proposa un exemple de reciclatge que es pot portar
a terme al centre des del principi fins al final i que a meacutes obre un ventall enorme de possibilitats
drsquoaprofitaments pedagogravegics El proceacutes de compostatge escolar pot ser lrsquoexcusa que porti a generar
nous aprenentatges o beacute ser la consequumlegravencia derivada drsquoaltres projectes relacionats amb els agravembits
de la gestioacute i la prevencioacute dels residus lrsquohort escolar ecologravegic la transformacioacute del pati de lrsquoescola
lrsquoalimentacioacute saludable el malbaratament alimentari lrsquoestudi del medi natural i la biodiversitat la
petjada ecologravegica lrsquoemergegravencia climagravetica i un llarg etcegravetera
Eacutes evident que a tots els centres educatius es generen residus i que molts drsquoells soacuten residus orgagravenics
provinents dels esmorzars la cuina el menjador lrsquohort Es proposa partir drsquoaquesta problemagravetica
real i contextualitzada per iniciar un projecte de gestioacute dels propis residus orgagravenics mitjanccedilant
lrsquoautocompostatge que suposi lrsquooportunitat drsquoexperimentar en directe el cicle de la mategraveria orgagravenica
i de tancar el cicle incorporant el compost a lrsquohort o jardiacute escolar tendint drsquoaquesta manera cap a
lrsquoautosuficiegravencia i el residu zero
El dossier proposa un seguit drsquoactivitats didagravectiques
totes amb la finalitat drsquointroduir lrsquoalumnat en els valors
del reciclatge explicar-los els cicles tancats que
predominen en els ecosistemes naturals mostrar-los els
beneficis de realitzar una bona separacioacute en origen dels
residus i lrsquoaplicacioacute del producte final obtingut del seu
reciclatge que eacutes el compost En totes les activitats es fa
egravemfasi en el fet que lrsquoalumnat sigui el magravexim
protagonista i responsable de tot el proceacutes
El projecte de compostatge escolar es tracta drsquouna
proposta drsquoeducacioacute per a la sostenibilitat eacutes per aixograve
que es transmet la idea de medi com a sistema
complex es fomenta la formulacioacute de preguntes
criacutetiques el plantejament de futurs meacutes positius i
sostenibles etc Les estrategravegies pedagogravegiques
predominants en les activitats de la guia soacuten
lrsquoexperimentacioacute les discussions en grup la mirada
criacutetica lrsquoaprenentatge basat en problemes la mirada al
pas del temps i el treball a la natura amb la natura i
per a la natura
Com pots fer compost - 6
LA RELACIOacute AMB EL CURRIacuteCULUM
Les activitats que es recullen en aquest dossier pedagogravegic presenten una clara transversalitat perquegrave
inclouen continguts socials (el problema de lrsquoeliminacioacute dels residus la contaminacioacute la
sostenibilitat) de medi natural (observacioacute del cicle de la mategraveria en directe aplicacioacute del compost
a lrsquohort o al jardiacute escolar i el seu efecte sobre les plantes observacioacute de diferents organismes) de
matemagravetiques (gragravefiques estimacions cagravelcul mesura) i de llenguumles (vocabulari especiacutefic redaccioacute
de textos comunicacioacute) A continuacioacute es presenta una relacioacute de les competegravencies bagravesiques i continguts de les diferents agraverees
curriculars de lrsquoeducacioacute primagraveria que es poden treballar en el conjunt de les activitats
Competegravencies bagravesiques que es treballen
Agravembit linguumliacutestic
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit linguumliacutestic
- Dimensioacute comunicacioacute oral Comprendre i produir textos orals i interactuar oralment
drsquoacord amb la situacioacute comunicativa
- Dimensioacute comprensioacute lectora Llegir i comprendre textos en diferents formats
- Dimensioacute expressioacute escrita Planificar i produir textos escrits de diverses tipologies
1 Competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual
2 Competegravencia matemagravetica
3 Competegravencia en el coneixement i la interaccioacute amb el moacuten fiacutesic
4 Competegravencia digital
5 Competegravencia social i ciutadana
6 Competegravencia drsquoaprendre a aprendre
7 Competegravencia drsquoautonomia iniciativa personal i emprenedoria
Com pots fer compost - 7
Continguts de llengua
Comunicacioacute oral comprensioacute lectora expressioacute escrita coneixement del funcionament de la llengua
i del seu aprenentatge
Agravembit de matemagravetiques
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit matemagravetic
- Dimensioacute resolucioacute de problemes Traduir un problema a una representacioacute matemagravetica i
emprar estrategravegies matemagravetiques per resoldrersquol Donar i comprovar la solucioacute drsquoun problema
i fer preguntes i generar problemes de caire matemagravetic
- Dimensioacute raonament i prova Argumentar afirmacions i processos matemagravetics
- Dimensioacute connexions Establir relacions entre diferents conceptes i significats Cercar
situacions que es puguin relacionar amb idees matemagravetiques concretes
- Dimensioacute comunicacioacute i representacioacute Expressar idees i processos matemagravetics expressant
llenguatge verbal Usar representacions dels conceptes i relacions per expressar
matemagraveticament una situacioacute
Continguts de matemagravetiques
Numeracioacute i cagravelcul relacions i canvi espai i forma mesura estadiacutestica i atzar
Agravembit de coneixement del medi
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Dimensioacute moacuten actual Plantejar-se preguntes sobre el medi utilitzar estrategravegies de cerca de
dades i analitzar resultats per trobar respostes Interpretar el present a partir de lrsquoanagravelisi dels
canvis i continuiumltats al llarg del temps per comprendre la societat en quegrave vivim Analitzar
paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren per
valorar les actuacions que els afecten
- Dimensioacute salut i equilibri personal
- Dimensioacute tecnologia i vida quotidiana Utilitzar materials de manera eficient amb
coneixements cientiacutefics Utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura i eficient
- Dimensioacute ciutadania Adoptar hagravebits sobre lrsquoadquisicioacute i uacutes de beacutens i serveis amb
coneixements cientiacutefics i socials per esdevenir un consumidor responsable
Com pots fer compost - 8
Continguts comuns de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i problemes
rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de
diferents fonts drsquoinformacioacute i de les tecnologies digitals
- Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (textos cientiacutefics imatges gragravefics)
- Plantejament de preguntes a partir drsquoobservacions
- Uacutes de taules simples per recollir dades i comparar-les
- Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball drsquoinvestigacioacute
- Comunicacioacute de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges
- Utilitzacioacute dels mecanismes de la participacioacute activa la cooperacioacute i el diagraveleg en la
construccioacute de tasques comunes i en la resolucioacute de conflictes
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi natural
INICICIACIOacute A LrsquoACTIVITAT CIENTIacuteFICA CI CM CS
Exploracioacute drsquoaspectes de lrsquoentorn a partir drsquouna quumlestioacute rellevant
Utilitzacioacute de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informacioacute i
simular processos cientiacutefics
Comunicacioacute oral de les observacions realitzades utilitzant diferents
llenguatges
Utilitzacioacute de material i tegravecniques especiacutefiques de laboratori tenint en compte
les normes drsquouacutes i de seguretat
Neteja ordre manteniment i estalvi dels materials i lrsquoinstrumental
Interegraves per lrsquoobservacioacute i la generacioacute de preguntes cientiacutefiques aixiacute com per
la construccioacute de respostes coherents amb el coneixement cientiacutefic
Disseny i realitzacioacute de treballs experimentals Anagravelisi i comunicacioacute dels
resultats
Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i
problemes rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de
lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de diferents fonts drsquoinformacioacute
Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball
drsquoinvestigacioacute
Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (lectura de textos cientiacutefics
drsquoimatges gragravefics)
Utilitzacioacute de la lupa binocular per a lrsquoobservacioacute de petits organismes o part
drsquoells Uacutes del microscopi per a lrsquoobservacioacute drsquoalguns microorganismes
Com pots fer compost - 9
EL MOacuteN DELS EacuteSSERS VIUS CI CM CS
Observacioacute utilitzant megravetodes directes i indirectes drsquoorganismes i drsquoobjectes
inerts per identificar-ne les diferegravencies
Caracteritzacioacute dels eacutessers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions
bagravesiques nutricioacute reproduccioacute i relacioacute
Observacioacute a ull nu drsquoun organisme en el seu medi natural o reproduint el
medi a lrsquoaula
Classificacioacute drsquoanimals segons diferents criteris observables
Caracteriacutestiques i comportaments drsquoanimals i plantes per adaptar-se al medi
Classificacioacute dels diferents grups drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn proper Uacutes
de claus dicotogravemiques senzilles i guies
Interegraves per lrsquoobservacioacute cura i proteccioacute drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn
proper i prevencioacute dels possibles riscos
Relacioacute entre funcions vitals i estructura drsquoalguns animals plantes i fongs
Criteris per a lrsquoobservacioacute cientiacutefica drsquoeacutessers viu
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida Valoracioacute
de la intervencioacute dels microorganismes en alguns processos quotidians
Observacioacute i descripcioacute drsquoalguns eacutessers vius i de la seva interaccioacute amb el
medi
MATEgraveRIA I ENERGIA CI CM CS
Observacioacute i descripcioacute drsquointeraccions que produeixin canvis en un sistema
Observacioacute descripcioacute i classificacioacute de materials en funcioacute drsquoalgunes
propietats tot relacionant-les amb els seus usos
Distincioacute entre objectes drsquoun sol tipus de material o de diferents
Reduccioacute reutilitzacioacute i reciclatge de residus Criteris de separacioacute i seleccioacute
Mesura comparacioacute i ordenacioacute de propietats dels materials longitud
massa capacitat i temperatura
Fonts drsquoenergia i cadenes energegravetiques relacionades amb canvis observats a
la vida quotidiana
Canvis quiacutemics en relacioacute amb fenogravemens quotidians combustions
oxidacions i fermentacions Aplicacioacute a la prevencioacute del foc i obtencioacute de
compost
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi social i cultural
El moacuten que ens envolta persones cultures i societats canvis i continuiumltat en el temps
Com pots fer compost - 10
Agravembit drsquoeducacioacute en valors
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
- Dimensioacute personal Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la
responsabilitat dels propis actes
- Dimensioacute interpersonal Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones les seves
idees opcions creences Aplicar el diagraveleg com a eina drsquoentesa i participacioacute en les relacions
entre les persones Adoptar hagravebits drsquoaprenentatge cooperatiu que promoguin el compromiacutes
personal i les actituds de convivegravencia
- Dimensioacute social Analitzar lrsquoentorn amb criteris egravetics per cercar solucions alternatives als
problemes
Continguts comuns de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
Aprendre a ser pensar i actuar de manera autogravenoma i coherent aprendre a conviure aprendre a ser
ciutadans responsables en un moacuten global
Com pots fer compost - 11
LA RELACIOacute AMB ELS ODS
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) soacuten objectius universals integradors i
ambiciosos que guien la implementacioacute de lrsquoAgenda 2030 de les Nacions Unides per al
Desenvolupament Sostenible aprovada el 2015
Les activitats que es proposen en aquest dossier es relacionen en meacutes o menys mesura amb tots 17
objectius tot i que aprofundeixen especialment en els objectius 4 11 i 12
Objectiu 4 Garantir una educacioacute inclusiva equitativa i de qualitat i promoure
oportunitats drsquoaprenentatge durant tota la vida per a tothom
47 Per a 2030 garantir que tot lrsquoalumnat adquireixi els coneixements teograverics i pragravectics necessaris per
promoure el desenvolupament sostenible a traveacutes entre drsquoaltres de lrsquoeducacioacute per al desenvolupament
sostenible i lrsquoadopcioacute drsquoestils de vida sostenibles els drets humans
Objectiu 11 Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin
inclusius segurs resilients i sostenibles
116 Per a 2030 reduir lrsquoimpacte ambiental negatiu per cagravepita de les ciutats amb especial atencioacute a la qualitat
de lrsquoaire aixiacute com a la gestioacute dels residus municipals i drsquoaltre tipus
Com pots fer compost - 12
Objectiu 12 Garantir modalitats de consum i produccioacute responsables
122 Per a 2030 assolir la gestioacute sostenible i lrsquouacutes eficient dels recursos naturals
123 Per a 2030 reduir a la meitat el malbaratament drsquoaliments per cagravepita mundial en la venda al detall i el
consum aixiacute com les pegraverdues drsquoaliments a les cadenes de produccioacute i distribucioacute
124 Per a 2030 aconseguir la gestioacute ecologravegicament racional dels productes quiacutemics i de tots els residus al llarg
del seu cicle de vida de conformitat amb els marcs internacionals convinguts i reduir-ne de manera
significativa lrsquoalliberament a lrsquoatmosfera a lrsquoaigua i al sogravel a fi de minimitzar-ne els efectes adversos sobre la
salut humana i el medi ambient
125 Per a 2030 disminuir de manera substancial la generacioacute de residus mitjanccedilant poliacutetiques de prevencioacute
reduccioacute reciclatge i reutilitzacioacute
Objectius drsquoaprenentatge per assolir els ODS
Objectius drsquoaprenentatge
cognitiu socioemocional i
conductual
Temes a treballar
(suggeriments)
Megravetodes
drsquoaprenentatge
(exemples)
Objectiu 4
Educacioacute de
qualitat
- Comprendre que lrsquoeducacioacute
pot ajudar a crear un moacuten meacutes
sostenible
- Aplicar els coneixements
adquirits i implicar-se en
lrsquoeducacioacute per al
desenvolupament sostenible a
traveacutes drsquoaccions quotidianes
- Coneixements
valors
competegravencies i
conductes
necessaris per
promoure el
desenvolupament
sostenible
- Empoderament
dels joves
-Planificar i dur a
terme un projecte
drsquoEDS a lrsquoescola o
per a la
comunitat local
Objectiu 11
Ciutats i
comunitats
sostenibles
-Entendre la necessitat de
trobar solucions per
desenvolupar sistemes
sostenibles millors
-Sentir-se responsable dels
impactes ambientals de lrsquoestil
de vida individual
- Planificar i executar projectes
de sostenibilitat basats en la
comunitat per reduir les
emissions de carboni a escala
local
- Gestioacute i uacutes de
recursos naturals
- Aliments
sostenibles
(agricultura
ecologravegica)
- Ecologia urbana
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reduccioacute
reciclatge i
reutilitzacioacute)
- Visita a les
instalmiddotlacions de
tractament de
residus (planta
de compostatge)
- Convidar gent
gran perquegrave
parlin sobre com
ha canviat la
gestioacute dels
residus
- Crear un
curtmetratge
explicant el
compostatge
escolar
Com pots fer compost - 13
Objectiu 12
Consum i
produccioacute
responsables
- Comprendre com les opcions
individuals drsquoestil de vida
influeixen en el
desenvolupament ambiental
social i econogravemic
- Comprendre els models i les
cadenes de produccioacute i
consum i la interrelacioacute entre
elles (emissions de CO2
generacioacute de residus etc)
- Comunicar la necessitat de
pragravectiques sostenibles en la
produccioacute i el consum i animar
els altres a comprometrersquos-hi
- Sentir-se responsable dels
impactes ambientals i socials
de la progravepia conducta com a
consumidor
- Quumlestionar-se les
orientacions culturals i socials
pel que fa al consum i la
produccioacute
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reutilitzacioacute i
reciclatge)
- Impactes
ambientals i
socials de la
produccioacute i el
consum
- Estils de vida
sostenibles
- Calcular i
reflexionar sobre
la petjada
ecologravegica
- Veure
curtmetratges
documentals per
ajudar els
alumnes a
comprendre els
models de
produccioacute i
consum
- Desenvolupar i
executar
projectes drsquoaccioacute
relacionats amb
la prevencioacute de
residus el
consum
responsable etc
Extret i adaptat del document Educacioacute per als Objectius de Desenvolupament Sostenible Objectius
drsquoaprenentatge Centre Unesco de Catalunya 2017
Com pots fer compost - 14
ACTIVITATS
El dossier pedagogravegic que teniu a les mans conteacute un recull de 23 activitats adreccedilades a lrsquoeducacioacute
primagraveria des de primer fins a sisegrave Soacuten propostes pragravectiques per poder treballar de forma transversal
el proceacutes de compostatge tant dins de lrsquoaula com a lrsquoentorn proper (pati hort bosc) Srsquoestructuren
en tres blocs
1 PREPARATS
Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
Activitats pensades per detectar els coneixements previs dels alumnes Giren entorn del
coneixement de la prevencioacute i la gestioacute de residus el reconeixement drsquoelements vius i inerts a
la natura la planificacioacute per fer un bon compostatge a lrsquoescola etc
2 LLESTOS
Observem i experimentem dins i fora del compostador
Activitats per fer durant el proceacutes de compostatge que dura aproximadament sis mesos
Estan relacionades amb el manteniment del compostador el seguiment del proceacutes
lrsquoexperimentacioacute del cicle de la mategraveria orgagravenica i el control de les diferents variables Hi ha
activitats per fer al compostador a lrsquoaula a lrsquoentorn del pati a lrsquohort de lrsquoescola etc
3 JA
Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
Activitats per finalitzar el proceacutes de compostatge reflexionar i compartir els resultats Srsquohan
de fer cap al final del proceacutes quan el compost ja estigui llest per tirar a lrsquohort
A les fitxes de cada activitat hi ha els seguumlents apartats
o Introduccioacute
o Objectius
o Durada
o Material
o Desenvolupament
Com pots fer compost - 15
Tiacutetol de les activitats Nivell
CI CM CS
PREPARATS Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
1 Quegrave en sabem del compostatge
2 Quin camiacute segueixen les deixalles
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem
5 On colmiddotloquem el compostador
6 Les sabates magravegiques
7 De quegrave estagrave fet el bosc
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica
9 Com es reciclava fa uns anys
LLESTOS Observem i experimentem dins i fora del compostador
10 Fem el diari de seguiment del compostatge
11 Quegrave passa si enterrem residus
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop
13 Qui hi viu al compostador
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica
15 Com treballen els cucs de terra
16 Quanta aigua pot atrapar el compost
17 Com soacuten els sogravels
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
19 Podem trobar solucions a tot
JA Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
20 Estagrave a punt el compost
21 Garbellem el compost
22 Fem una campanya de comunicacioacute
23 Visitem una planta de compostatge
Com pots fer compost - 16
Activitat 1
Quegrave en sabem del compostatge
CI CM CS
Objectius
- Detectar els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al compostatge i captar el seu
interegraves i motivacioacute per iniciar un nou treball drsquoinvestigacioacute
- Adonar-se que el cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes circular i tancat
- Diferenciar els residus que soacuten orgagravenics dels que no ho soacuten
- Detectar elements que no soacuten orgagravenics en un grapat de compost
- Descobrir les propietats del compost a traveacutes dels sentits (olfacte vista tacte)
- Conegraveixer les eines que srsquoutilitzen per a fer un bon compostatge
- Identificar els animals que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
Durada
Una hora i mitja aproximadament
Introduccioacute
La paraula compost proveacute del llatiacute i significa posar junts ja que eacutes el resultat de barrejar diferents
elements per obtenir un uacutenic producte Es tracta drsquoimitar i drsquoaccelerar els processos que tenen lloc
en els ecosistemes a la superfiacutecie del sogravel on les restes vegetals i animals soacuten degradades per
lrsquoaccioacute dels microorganismes i drsquoaltres eacutessers vius
El compostatge eacutes un proceacutes natural de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica gragravecies al treball de
petits eacutessers microscogravepics anomenats microorganismes (bacteris fongs i actinomicets) i altres
animals anomenats detritiacutevors com ara cucs i paneroles Aquests organismes soacuten els mateixos
que descomponen la fullaraca al bosc o els que fan florir les taronges i el pa de casa En aquest
proceacutes es transformen les restes orgagraveniques en compost i adob natural Drsquoaltra banda es necessita
oxigen perquegrave funcioni correctament A meacutes es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia
en forma de calor El compostatge eacutes un proceacutes natural a traveacutes del qual les restes orgagraveniques es
transformen en compost sense consum denergia i sense cap aplicacioacute de productes quiacutemics El
compostatge es pot portar a terme mitjanccedilant un compostador o una pila en el jardiacute imitant
daquesta manera la descomposicioacute natural que es produeix en els boscos
Com pots fer compost - 17
Material
De lrsquoescola
- Residus reals diversos (envasos de plagravestic paper cartroacute restes orgagraveniques llaunes etc)
- Safates o pots
- Compostador airejador o forca restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca poda) i humida
(fruita verdura) termogravemetre regadora
- Diferents mostres de terra (sorra de platja terra del bosc argila margues)
- Guia de fauna invertebrada
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS (pagravegina 1)
- Fitxa Els animals descomponedors CI (pagravegina 2)
- Fitxa Les eines per fer compostatge CI (pagravegina 3)
- Fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI (pagravegines 4 i 5)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM CS (pagravegina 6)
- Fitxa Com eacutes el compost CM CS (pagravegina 7)
- Fitxa El menuacute del compostatge CM CS (pagravegina 8)
- Fitxes Com funciona un compostador CM CS (pagravegines 9 i 10)
- Fitxa Els animals descomponedors CM CS (pagravegina 11)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un seguit de tallers rotatius de manera simultagravenia en petits grups Cada
taller teacute una durada drsquouns 15 minuts i es tracta que tots els grups realitzin tots els tallers Es poden
fer a lrsquoaula o a lrsquoexterior Un dels tallers es fa al compostador ja que lrsquoobjectiu eacutes posar-lo en marxa
Els tallers es poden adaptar o modificar en funcioacute de les necessitats
PROPOSTA DE TALLERS
1 EL CICLE DE LA MATEgraveRIA ORGAgraveNICA
Per a CI imprimir de lrsquoannex la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat (5 imatges i 5 fletxes) Els infants han drsquoordenar-les i
adonar-se que es tracta drsquoun cicle circular i tancat Es recomana no donar indicacions a
lrsquoalumnat per tal que ho resolguin ells de manera autogravenoma i a partir del debat
Com pots fer compost - 18
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM
CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi
ha una lectura per ampliar la informacioacute
2 TROBEM LrsquoINTRUacuteS
Per a tots els nivells els infants han de buscar impropis entre el compost eacutes a dir aquells
elements que no hi haurien de ser (petits fragments de plagravestic vidre metall) Ho poden fer
remenant a simple vista o amb lrsquoajuda drsquouna lupa Es tracta de reflexionar com deuen haver
anat a parar al compost Com es podria evitar que aixograve passeacutes
3 COM EacuteS EL COMPOST
Per a CI els infants descobreixen les propietats i caracteriacutestiques que teacute el compost
comparant-lo amb altres tipus de terra (sorra de platja terra del bosc argila marga) Es
tracta que observin les terres amb els sentits i esbrinin quina drsquoelles eacutes la terra que resulta de
descompondre restes orgagraveniques i que serveix per adobar lrsquohort De quin color soacuten Quina
olor fan Quina textura tenen Ens embruten les mans
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa Com eacutes el compost CM CS on hi
ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una
lectura per ampliar la informacioacute
4 EL MENUacute DEL COMPOSTATGE
Per a CI els infants han de seleccionar drsquoentre una pila de residus reals quins soacuten orgagravenics i per
tant es poden tirar al compostador Es tracta de reflexionar que al compostador nomeacutes hi poden
anar residus que venen de la natura i que la natura podragrave descompondre amb poc temps Quegrave
passa amb els mocadors de paper els ossos i els taps de suro Fer la reflexioacute que tot i que es
llencen a lrsquoorgagravenica triguen meacutes a descompondrersquos i no van beacute per al compostador
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El menuacute del compostatge CM CS
on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha
una lectura per ampliar la informacioacute
5 ELS ANIMALS DESCOMPONEDORS I LES EINES PER FER COMPOSTATGE
Per a CI imprimir de lrsquoannex les fitxes Els animals descomponedors CI i Les eines per fer
compostatge CI i retallar-les convertint-les en un trencaclosques Els infants han de muntar els
dos trencaclosques i reflexionar quegrave veuen a cada imatge
Els animals descomponedors
Paneroles (indiquen que el compost ja estagrave llest per collir) mosques (indiquen exceacutes drsquohumitat
que pot provocar putrefaccioacute o fermentacioacute de la pila) cucs de terra (importants
descomponedors que consumeixen bacteris fongs i mategraveria orgagravenica) formigues (indiquen
acidesa o pila seca) cargols (desfan celmiddotlulosa i la lignina de restes vegetals)
Com pots fer compost - 19
Les eines per fer compostatge
Garbell (per garbellar el compost madur) airejador (per remenar la pila i airejar-la) carretoacute (per
transportar restes de poda o compost) termogravemetre (per controlar temperatura del compostador)
tisores de podar (per trossejar les restes llenyoses) regadora (per regar la pila quan estigui seca)
biotrituradora (per trossejar les restes llenyoses) forca (per remenar la pila i airejar-la) pala (per
ajudar-nos a treure el compost i garbellar-lo)
Variant per a CM i CS es proposa una doble activitat una mica diferent de la de CI Per
descobrir les eines i el material imprescindible per fer un bon compostatge srsquohan drsquoimprimir
les dues fitxes Com funciona un compostador CM CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat
perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una lectura per ampliar la informacioacute
Per conegraveixer la fauna srsquoha drsquoimprimir la fitxa Els animals descomponedors CM CS i tambeacute srsquoha
drsquoacompanyar de guies de fauna invertebrada insectes
6 INICIEM EL COMPOSTADOR
Per a tots els nivells es tracta de descobrir com eacutes el compostador de lrsquoescola i posar-lo en
marxa Es repassen els ingredients i elements indispensables perquegrave el compostador
funcioni srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica es remena i es prenen les primeres mesures de
temperatura
Es poden imprimir les dues fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI per fer un mural
resum dels tallers realitzats
Com pots fer compost - 20
Activitat 2
Quin camiacute segueixen les deixalles
CI CM CS
Objectius
- Comprendre quin eacutes el camiacute que segueixen els residus orgagravenics municipals des que es recullen
fins que es tracten per a quegrave es puguin recuperar com a nous recursos
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana eacutes un organisme supramunicipal format pels municipis
drsquoAiguafreda Balenyagrave El Brull Folgueroles Malla Muntanyola Sant Martiacute de Centelles Santa
Eulagravelia de Riuprimer Seva Taradell Tona Viladrau i EMD Sant Miquel de Balenyagrave
Lrsquoagraverea de medi ambient de la Mancomunitat La Plana ofereix el servei integral de recollida
selectiva de residus porta a porta (mategraveria orgagravenica materials reciclables rebuig vidre oli i
androgravemines) tractament i separacioacute de la part reciclable (envasos paper cartroacute) a la planta de
triatge tractament de la mategraveria orgagravenica a la planta de compostatge servei de deixalleries i
deixalleria mogravebil minideixalleries neteja viagraveria suport tegravecnic agent ciacutevic i educacioacute ambiental
La recollida porta a porta permet assolir nivells de recollida del 75 de mitjana
La major part dels residus que generem no han esgotat el seu cicle de vida i recollint-los
selectivament podem transformar-los en nous productes i evitem portar-los a lrsquoabocador
A la planta manual de triatge denvasos paper i cartroacute hi entren meacutes de 3000 tones cada any
que es reciclen
En el cas de la mategraveria orgagravenica que representa un 36 en pes de la bossa drsquoescombraries srsquoha
de separar en un cubell marroacute dins una bossa compostable ben lligada La mategraveria orgagravenica
recollida teacute menys dun 1 dimpropis (impureses) de mitjana fet que fa que sigui de magravexima
qualitat per a produir el compost que eacutes un adob orgagravenic
Abans drsquoiniciar un projecte de compostatge al centre eacutes molt important que lrsquoalumnat conegui
com es gestionen els residus orgagravenics fora de lrsquoescola Quins soacuten els mecanismes que
estableixen les diferents administracions competents en mategraveria de residus per tal de recollir
lrsquoorgagravenica de forma diferenciada de la resta de residus municipals transportar-la i tractar-la
correctament per transformar-la en compost
Com pots fer compost - 21
- Identificar els residus orgagravenics que es generen a nivell de municipi (particulars empreses
comerccedilos altres)
- Saber valorar la importagravencia de separar correctament els residus i el benefici que se nrsquoobteacute
- Debatre sobre el destiacute i la valoritzacioacute dels residus
- Descobrir com es gestiona la recollida drsquoorgagravenica al nostre municipi i quins resultats srsquoestan
obtenint
Durada
Una hora per a la primera part meacutes el temps necessari per fer la segona part
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Quegrave en sabem CI CM CS (pagravegina 12)
- Fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS (pagravegina 13)
- Fitxa El camiacute de les deixalles CI CM CS (pagravegina 14)
- Fitxes Resultats de recollida de residus dels municipis CS (pagravegines 15 a 25)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a conegraveixer els residus orgagravenics i comprendre la importagravencia de fer-ne una
correcta separacioacute perquegrave sersquon pugui fer un aprofitament posterior Alhora realitzar un treball de
recerca per conegraveixer i entendre quin es el camiacute que segueixen les deixalles al poble qui interveacute en la
recollida i en el posterior tractament i reciclatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de deteccioacute de coneixements previs la segona
drsquoinvestigacioacute
PRIMERA PART
Per a tots els nivells una manera de comenccedilar lrsquoactivitat eacutes detectar les idees pregravevies de lrsquoalumnat
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave en sabem CI CM CS en quegrave cada alumne de manera individual
escriu durant tres minuts tres coses que sap sobre els residus orgagravenics i tres preguntes referents a tot
allograve que li agradaria saber
En petit grup drsquouns quatre alumnes es posen en comuacute les aportacions individuals i es consensuen
tres noves coses (conceptes idees dades) que el grup sap i tres noves preguntes del que voldrien
saber El que el grup decideix tambeacute srsquoescriu a la fitxa en un temps previst de cinc minuts
Un cop acabat el treball de grup el mestre escriu en dues columnes a la pissarra la llista de
conceptes que cada grup sap i la llista de preguntes que es plantegen Es relacionen les informacions
de les dues columnes de manera que si alguna de les preguntes (coses que mrsquoagradaria saber) teacute la
resposta (coses que seacute) anotada a la pissarra srsquoesborra El mestre planteja al grup classe les
Com pots fer compost - 22
preguntes que finalment queden escrites a la pissarra per tal que els alumnes les discuteixin i
intentin respondre-les
Finalment el grup classe escull cinc preguntes que els agradaria fer a algun expert (contactar amb la
Mancomunitat La Plana o lrsquoAjuntament del municipi)
SEGONA PART
Per a tots els nivells lrsquoactivitat continua amb un treball de recerca sobre quin tipus de residus
orgagravenics es generen a tot el municipi Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS Es
divideix el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes assignant a cada grup un o dos
colmiddotlectius equipaments espais representatius del poble (cases escola fagravebriques forn de pa
restaurants etc) Cada grup dibuixa o anota una llista de les deixalles orgagraveniques que creuen que es
poden produir a cadascun dels edificis Si es creu oportuacute es poden fer enquestes als diferents
colmiddotlectius
A continuacioacute per afavorir la imaginacioacute la creativitat i la diversitat drsquoidees dels alumnes i el seu
interegraves pel reciclatge de la mategraveria orgagravenica sersquols proposa que individualment dibuixin com
srsquoimaginen que eacutes el camiacute que segueixen les deixalles orgagraveniques des que les deixem a la porta de
casa fins que es converteixen en compost Imprimir de lrsquoannex la fitxa El camiacute de les deixalles CI CM
CS Finalment es fa una posada en comuacute per parelles o en gran grup
Ampliacioacute per a CS es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Resultats de recollida de residus dels municipis
CS on es mostren els resultats quantitatius de la recollida selectiva de lrsquoany 2018 Un cop analitzades
les dades del municipi es fa una reflexioacute conjunta
Creieu que eacutes important separar les deixalles en fraccions Per quegrave
Quegrave passa si es barregen altres deixalles amb les restes orgagraveniques
Com ho podriacuteem fer per assegurar-nos que tot el poble separa beacute lrsquoorgagravenica
Quins avantatges creieu que teacute la recollida selectiva porta a porta en comparacioacute a la recollida
amb contenidors
Com pots fer compost - 23
Activitat 3
Recollim deixalles per al compostador de
lrsquoescola
CI CM CS
Introduccioacute
Quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica
Tots aquells compostos que formen el cos dels eacutessers vius i els donen lrsquoenergia necessagraveria per al
seu funcionament Lrsquoelement principal que forma la mategraveria orgagravenica eacutes el carboni (C) que es
combina amb hidrogen (H) oxigen (O) nitrogen (N) i en menors quantitats sofre (S) fogravesfor (P) i
altres elements Les diferents combinacions drsquoaquests elements entre siacute donen lloc als gluacutecids
liacutepids proteiumlnes i agravecids nucleics que al seu torn formen les cegravelmiddotlules i teixits que constitueixen els
eacutessers vius Tambeacute podem trobar mategraveria orgagravenica fora dels organismes a terra a lrsquoaigua o a
lrsquoaire Aquesta proveacute dels organismes que han mort o que han perdut part del seu cos Drsquouna
manera genegraverica doncs podem definir com a mategraveria orgagravenica totes aquelles substagravencies que
provenen drsquoun eacutesser viu o de la seva activitat La resta drsquoelements que trobem a la natura
srsquoanomenen compostos inorgagravenics
La importagravencia de separar la mategraveria orgagravenica
Arreu de Catalunya es fa la recollida selectiva de mategraveria orgagravenica amb la finalitat de poder
reciclar-la i obtenir-ne compost En la recollida municipal srsquohi poden incloure pragravecticament totes
les restes orgagraveniques perograve al compostador de lrsquoescola seleccionarem nomeacutes aquelles restes que
en facilitin el proceacutes
Per comenccedilar cal disposar drsquouna quantitat suficient de mategraveria orgagravenica de qualitat Cal distingir
dos tipus de material orgagravenic lrsquohumit ric en proteiumlnes i el sec ric en hidrats de carboni La
mategraveria humida soacuten restes de fruita i verdura crues fulles gespa La proporcioacute adequada eacutes
barrejar un 25 de material estructural i un 75 de material humit
Com pots fer compost - 24
Objectius
- Conegraveixer el tipus de mategraveria orgagravenica que eacutes adequada per fer compostatge a lrsquoescola
- Prendre consciegravencia que cal una aportacioacute constant de mategraveria orgagravenica adequada perquegrave el
proceacutes del compostatge funcioni adequadament
- Decidir quina eacutes la millora manera per recollir mategraveria orgagravenica per aportar al compostador
de lrsquoescola
- Implicar la comunitat educativa (famiacutelies personal no docent) en el projecte
- Establir una rutina i unes responsabilitats per fer un bon manteniment del compostador
Materials que es poden
compostar
En poca quantitat Materials que no es poden
compostar
Restes crues de fruita i
verdura
Closques drsquoou i de
fruita seca
Taps de suro
Flors i plantes seques
Restes drsquoesporga de
mida petita
Fulles caigudes
pinyes
Gespa
Cendres serradures i
encenalls de fusta
natural
Palla
Pells de ciacutetrics
(taronges
mandarines
llimones)
Paper de cuina
tovallons i mocadors
de paper
Serradures (nomeacutes
de fusta sense
tractar)
Fullaraca drsquoarbres
molt resistent a la
degradacioacute com per
exemple la pinassa o
les fulles de
magnogravelia
Pinyols
Oli drsquoamanir
Pasta i arrograves bullit
Pa i flocs de cereals
Tomagravequets podrits
Restes de menjars
preparats
Males herbes de jardiacute que
hagin fet llavors (el compost
resultant podria ser un focus
de males herbes quan
lrsquoutilitzeacutessim posteriorment)
Fruita i plantes malaltes
(aquests materials nomeacutes
poden ser compostats si es
donen unes condicions de
temperatura que garanteixen
la higienitzacioacute En una pila de
compostatge casolagrave no
srsquoassoleixen aquestes
temperatures)
Peix carn ossos (per evitar
males olors o animals no
desitjats)
Cendres o serradures de fusta
tractada que poden portar
coles o vernissos
Pols drsquoescombrar (pot portar
elements no orgagravenics)
Qualsevol material que no
sigui orgagravenic i biodegradable
Excrements drsquoanimals
domegravestics (compte amb la
concentracioacute de patogravegens)
Com pots fer compost - 25
- Identificar i quantificar les diferents tipologies de residus orgagravenics que es generen a lrsquoescola
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana si es fa lrsquoampliacioacute per a CM i CS
Material
De lrsquoescola
- Cubells o galledes per fer la recollida de mategraveria orgagravenica
- Bosses compostables
- Recursos comunicatius per informar del sistema de recollida (cartells murals triacuteptics)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS (pagravegina 26)
- Fitxa Auditoria dels residus de lrsquoescola CM CS (pagravegina 27)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar un sistema adequat i agravegil que permeti assegurar que es disposa de
mategraveria orgagravenica humida i seca de manera regular per facilitar el bon funcionament del
compostador
Per a tots els nivells imprimir de lrsquoannex la fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat Per comenccedilar lrsquoactivitat es fan grups i es reparteix a cada grup
una bossa compostable on a dins hi ha les imatges dels residus (tambeacute es pot substituir les imatges
per residus reals assegurant que a cada bossa hi ha exactament els mateixos) Es comenta que les
imatges podrien correspondre a una bossa de mategraveria orgagravenica drsquouna casa qualsevol o de lrsquoescola
Cada grup decideix quins dels residus representats poden anar dins el compostador i quins no i fan
dos grups drsquoimatges A continuacioacute es fa una posada en comuacute argumentada
Es pot ampliar lrsquoactivitat amb una cerca drsquoinformacioacute per internet o beacute fent un mural amb retalls de
revista dels residus que es poden llenccedilar al compostador i els que no
Per a CI a continuacioacute els alumnes decideixen com srsquoorganitzaran per assegurar que hi hagi
aportacions periogravediques de mategraveria orgagravenica al compostador i assegurar lrsquoegravexit del proceacutes Primer
srsquoha de decidir qui o quin grup seragrave lrsquoencarregat de recollir la mategraveria orgagravenica del centre o beacute de
portar la mategraveria orgagravenica de casa Llavors srsquohauragrave drsquoestablir un sistema de torns per tal que almenys
cada dos o tres dies hi hagi alguna aportacioacute de mategraveria orgagravenica al compostador Un sistema pragravectic
pot ser disposar drsquouna galleda o cubell per a cada grup que reculli mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 26
Per a CM i CS fer una auditoria de residus del centre per saber quins residus orgagravenics es generen
als diferents espais de lrsquoescola (aules aula de mestres pati cuina menjador hort jardiacute) i en quines
quantitats i si soacuten aptes per al compostatge Imprimir de lrsquoannex la fitxa Auditoria dels residus de
lrsquoescola CM CS Es pot fer un seguiment durant un miacutenim drsquouna setmana tot registrant el tipus de
residus orgagravenics que es generen i el seu pes
Caldragrave comptar amb lrsquoajuda de tot el personal de lrsquoescola professorat personal de cuina consergeria
o personal encarregat de buidar les papereres i els cubells de les escombraries
La millor opcioacute eacutes que la mategraveria orgagravenica que srsquoaporti al compostador provingui del mateix centre
Si aixiacute no eacutes suficient es poden fer diferents accions com per exemple organitzar amb tota la classe
una recollida de les fulles dels arbres del pati i llenccedilar-les dins el compostador o beacute demanar la
colmiddotlaboracioacute de les famiacutelies perquegrave portin deixalles orgagraveniques de casa Aquest fet encara que sigui
un cop cada trimestre implica indirectament les famiacutelies dels alumnes i els informa de lrsquoactivitat que
srsquoestagrave duent a terme a lrsquoescola Els infants dissenyaran la manera de comunicar i informar la
comunitat educativa (cartells triacuteptics)
A tenir en compte per a un correcte funcionament del compostador eacutes aconsellable que lrsquoaportacioacute
de mategraveria orgagravenica sigui gradual i que no hi hagi una gran qualitat de mategraveria orgagravenica fresca que
entri de cop sinoacute que els alumnes la vagin portant de mica en mica
Com pots fer compost - 27
Activitat 4
Quegrave en fem de tot allograve que no ens
mengem
CM CS
Introduccioacute
El diccionari diu
- Malbaratar deixar perdre malgastar els beacutens una cosa de valor
- Sobres sobralles o sobrances allograve que sobra especialment drsquoun agravepat o menjar
- Restes deixalles coses o porcions de coses que srsquohan conservat Les restes drsquoun agravepat
El malbaratament alimentari es produeix quan un aliment destinat al consum srsquoacaba convertint
en un residu
Un terccedil dels aliments produiumlts anualment per a consum humagrave al moacuten no soacuten ingerits per ninguacute
(FAO 2011) Les llars soacuten les responsables del 53 del malbaratament alimentari mundial El
20 dels aliments produiumlts a Europa van a parar a la brossa
Les llars els comerccedilos i la restauracioacute a Catalunya generen 262000 tones de malbaratament cada
any De mitjana cada persona malbarata 35 kgany drsquoaliments de qualitat
Algunes propostes per reduir el malbaratament drsquoaliments a casa congelar els aliments crus o
cuinats emportar-se el que sobra al restaurant fer autocompostatge planificar beacute els agravepats (fer
una llista de la compra) fixar-se en la data de caducitat reaprofitar els aliments i estalviar
conservar de forma correcta els aliments fer receptes de cuina drsquoaprofitament
En general el malbaratament als menjadors escolars es genera amb les restes que els nens i nenes
deixen al plat perquegrave la quantitat de menjar elaborat acostuma a estar ben controlat i es fa una
bona previsioacute per evitar lrsquoexcedent alimentari si tot i aixiacute es constata que hi ha sobralles a la
cuina es pot pensar en la possibilitat de portar aquest menjar a algun menjador social casal o
similar perquegrave es pugui aprofitar Per poder donar sortida a les sobralles que els alumnes deixen
al plat la instalmiddotlacioacute drsquoun compostador al centre escolar eacutes un bon recurs que permet aprofitar
aquests residus i obre la possibilitat de fer el seguiment del proceacutes de la mategraveria orgagravenica fins que
es converteix en compost
Com pots fer compost - 28
Objectius
- Comprendre el concepte de malbaratament alimentari i les repercussions socials i ambientals
que comporta
- Diagnosticar el malbaratament alimentari dels esmorzars de lrsquoescola comprendrersquon el seu
impacte i proposar estrategravegies per reduir-lo
- Fomentar la reduccioacute dels residus en general i en concret la dels residus orgagravenics
- Ser conscients i conscienciar els companys de la importagravencia de no malbaratar els aliments
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Balanccedila
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS (pagravegines 28 a 31)
- Fitxes El malbaratament a lrsquoescola CM CS (pagravegines 32 i 33)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a fer una reflexioacute sobre quegrave eacutes el
malbaratament alimentari La segona a fer una investigacioacute per quantificar el malbaratament
alimentari dels esmorzars de lrsquoescola
PRIMERA PART
Per comenccedilar es recullen els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al concepte de
malbaratament alimentari i de sobralles Es poden formular preguntes a lrsquoalumnat que generin
debat
Quegrave en sabem del malbaratament alimentari
Quegrave passa amb el menjar que ens sobra
Quant menjar llencem
Quegrave podem fer si ens sobra menjar
Quins soacuten els residus orgagravenics que no podem evitar I els que siacute que podriacuteem evitar
Com pots fer compost - 29
A continuacioacute imprimir de lrsquoannex les fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS Es
divideix la classe en 4 grups i cada grup treballa el concepte drsquoaprofitament alimentari a partir drsquoun
aliment diferent (els lagravectics el pa la fruita la verdura) A les fitxes hi ha preguntes per reflexionar
sobre quegrave passa si aquell aliment es fa malbeacute com es pot evitar que es faci malbeacute i que es llenci
receptes i trucs per aprofitar-lo etc Al final es fa una posada en comuacute
Es pot ampliar la informacioacute al web httpsomgentdeprofitcat
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre el cost econogravemic social i ambiental que
suposa el malbaratament alimentari es recomanen dos viacutedeos
- Food waste money waste (122 minuts)
- La huella del desperdicio de alimentos (317 minuts)
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes El malbaratament alimentari a lrsquoescola CM CS que proposen fer una
investigacioacute per quantificar el malbaratament alimentari dels esmorzars
Fer una petita investigacioacute cada dia despreacutes del pati (durant una setmana) per identificar i pesar els
residus orgagravenics de les papereres Caldragrave diferenciar aquella mategraveria orgagravenica aprofitable que
encara es podria menjar (trossos de fruita sencers drsquoentrepans) drsquoaquella no aprofitable (com
peles de fruita closques males herbes) I tambeacute caldragrave diferenciar cada tipologia de residu (fruita
entrepagrave brioixeria etc) Les graelles de les fitxes permeten recollir les dades dels pesos per dies i els
totals
Al cap drsquouna setmana srsquoanalitzen els resultats i es fa una reflexioacute conjunta concloent quin eacutes el tipus
de menjar que meacutes es llenccedila intentant trobar-ne les causes i proposant estrategravegies per evitar-ho i
millorar entre tots Srsquoacaba escrivint un decagraveleg de bons consells per no llenccedilar lrsquoesmorzar que
encara es pot menjar que es comparteix amb tota la comunitat educativa
Ampliacioacute lrsquoactivitat es pot ampliar fent un seguiment del malbaratament alimentari al menjador
escolar i tambeacute a casa Les dades es poden recollir en una graella i fer una posada en comuacute a lrsquoescola
Eacutes menjar que hagueacutessim pogut aprofitar Estagrave caducat o fet malbeacute Com hagueacutessim pogut evitar
llenccedilar-lo Quines actuacions de millora proposem
Com pots fer compost - 30
Activitat 5
On colmiddot loquem el compostador
CM CS
Introduccioacute
Com ha de ser un compostador
Si disposem de prou espai podem fer el compost directament sobre el sogravel formant una pila amb
tots els materials La pila ha de tenir una base i una alccedilada aproximada drsquoun metre i mig Si
disposem drsquoun espai limitat el millor eacutes fer servir un compostador El podem comprar de plagravestic
o el podem construir nosaltres mateixos a partir de palets de fusta malla metagravelmiddotlica o totxanes
Per fer compostatge a lrsquoescola sempre es recomana disposar drsquoun recipient adequat i descartar el
compostatge en pila que eacutes el que es fa amuntegant els materials orgagravenics sense estar continguts
en cap recipient
Per iniciar-se en el proceacutes el millor eacutes comprar un compostador qualsevol de la variada oferta
que hi ha al mercat Millor comprar-ne un de mida petita o mitjana sobretot si lrsquoescola eacutes petita i
si no teacute cuina progravepia Els compostadors que hi ha al mercat soacuten recipients de plagravestic amb unes
obertures en forma de forats situats lateralment Normalment no tenen base estan pensats per ser
colmiddotlocats directament sobre la terra i disposen drsquouna tapa El fet que siguin de plagravestic facilita la
conservacioacute de la temperatura al mateix temps que permeten lrsquoaireig de lrsquointerior
On srsquoha de colmiddotlocar un compostador
El compostador srsquoha de posar directament a terra no sobre paviment ni rajola Aixiacute els animals
del sogravel tenen acceacutes al material a descompondre
Srsquoha de situar en una zona amb sol i ombra perquegrave si rep molta insolacioacute srsquohauragrave de regar
Millor que srsquohi pugui accedir des de tots els costats perquegrave seragrave meacutes fagravecil voltejar el material
Cal decidir beacute lrsquoindret ja que no srsquoaconsella anar canviant el compostador de lloc Tambeacute hi ha la
possibilitat de situar-lo a sobre del paviment perograve evitant-hi el contacte directe es pot elevar
amb uns suports com per exemple un palet de fusta o unes totxanes Eacutes important garantir
lrsquoestabilitat del recipient amb alguna mena drsquoancoratge o subjeccioacute i preveure que si ha de ser
utilitzar per infants petits caldragrave un acceacutes elevat per accedir a la tapa superior
Un dels passos previs abans drsquoiniciar un projecte de compostatge a lrsquoescola eacutes buscar i trobar la
millor ubicacioacute per al compostador Perquegrave funcioni correctament un compostador requereix
unes condicions especiacutefiques drsquoespai En part el lloc on finalment decidim colmiddotlocar-lo influiragrave en
alguns dels paragravemetres que intervenen en el proceacutes de compostatge temperatura humitat
oxigen etc
Com pots fer compost - 31
Objectius
- Reconegraveixer la importagravencia i la necessitat de tenir un compostador a lrsquoescola
- Descobrir com ha de ser un compostador i quines condicions necessita
- Debatre en grup i arribar a un acord sobre com construir un compostador per a lrsquoescola
- Comprendre quines soacuten les caracteriacutestiques que fan que un lloc sigui ograveptim per ubicar-hi el
compostador i identificar els punts ograveptims del pati on ubicar-lo
- Elaborar un plagravenol en quegrave srsquoidentifiquin els punts ograveptims on colmiddotlocar el compostador de
lrsquoescola
- Fomentar el treball en equip per a la presa de decisions
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Entre una i dues hores per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Materials diversos per fer la maqueta (cartroacute cartolina fustes plagravestic plastilina escuradents
cola tisores cinta adhesiva llapis retoladors)
- Restes de mategraveria orgagravenica seca i humida trossejades
- Llapis i tisores
- Cinta megravetrica
- Fulls en blanc o lagravemines DinA3 per dibuixar el plagravenol del pati
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem una maqueta CM CS (pagravegina 34)
- Fitxa Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS (pagravegina 35)
Desenvolupament
Es recomana dividir el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes que treballin de manera
autogravenoma Pregraveviament cal haver explicat quegrave soacuten els residus orgagravenics quegrave vol dir fer compostatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a construir una maqueta drsquoun
compostador tal com se lrsquoimaginen La segona a decidir quin eacutes la ubicacioacute meacutes idogravenia de lrsquoescola
per colmiddotlocar-lo Es poden fer les dues parts per separat o beacute una prescindint de lrsquoaltra
Com pots fer compost - 32
PRIMERA PART
Es tracta que els alumnes individualment o per parelles construeixin una senzilla maqueta de com
srsquoimaginen que ha de ser el compostador de lrsquoescola Es deixa material divers a la seva disposicioacute
(cartroacute fustes plagravestic plastilina escuradents cola tisores cinta adhesiva) Tambeacute sersquols facilita
material real per emplenar la maqueta un cop acabada restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca) i
de mategraveria orgagravenica humida (pells de fruita i verdura trossejada)
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem una maqueta CM CS en quegrave es plantegen diverses preguntes obertes
per dirigir lrsquoelaboracioacute de la maqueta
Al final cada grup presenta la seva maqueta davant la resta de companys explicant els paragravemetres
que han tingut en compte i argumentant la proposta
SEGONA PART
Es tracta de localitzar el punt ograveptim del pati on colmiddotlocar el compostador Imprimir de lrsquoannex la fitxa
Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS Es formen grups de 2 o 3 alumnes que surten al
pati i fan una anagravelisi treball de camp per localitzar la ubicacioacute ograveptima per colmiddotlocar el compostador
partint de 5 premisses bagravesiques que apareixen a la fitxa (a prop dels llocs on es fan residus orgagravenics
en un lloc amb ombra en una zona sense pavimentar amb una bona ventilacioacute i ben accessible per a
tothom)
Dins lrsquoaula o fora el pati les parelles dibuixen un plagravenol del pati de lrsquoescola i hi indiquen els punts
on es generen residus les zones pavimentades les zones amb solombra Finalment cada parella
escull la millor ubicacioacute i ho justifica davant la resta de companys Entre tota la classe srsquoacorda on es
colmiddotlocaragrave el compostador que pot ser comprat o construiumlt per ells mateixos
Com pots fer compost - 33
Activitat 6
Les sabates magravegiques
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoHagravebitat Guia drsquoactivitats per a lrsquoeducacioacute
ambiental httpwwwersiliaorgHabitat)
Objectius
- Entendre la importagravencia del sogravel com a suport de la vida
- Conegraveixer els principals elements que constitueixen el sogravel i la seva fragilitat
Introduccioacute
El sogravel eacutes el suport de la vida Sense sogravel no creixerien les plantes que hi arrelen entre les seves
partiacutecules sogravelides i absorbeixen lrsquoaigua de les seves cavitats Sense plantes tampoc no hi hauria
animals Sense sogravel fegravertil no hi hauria cap mena de cultiu i sense collites tampoc no sobreviuriacuteem
els humans
El sogravel es va formant lentament al llarg dels anys amb els minerals arrencats de les roques i la
mategraveria orgagravenica aportada per les restes i els cadagravevers dels eacutessers vius Una gran multitud de de
petits animals fongs i bacteris microscogravepics treballen constantment les primeres mategraveries
esmentades per convertir-les en aquesta capa porosa i flonja que ve a ser el ldquomatalagravesrdquo de la vida
El sogravel no eacutes mai exactament igual conteacute la histograveria de les seves velles roques de lrsquoaigua i de tots
els eacutessers vius a qui ha permegraves lrsquoexistegravencia Hi ha sogravels que soacuten rics en histograveria i en nutrients com
els de les zones humides les valls de les zones volcagraveniques els sogravels dels boscos frondosos dels
boscos de ribera etc Hi ha sogravels que soacuten pobres com els de les zones seques els de les zones
drsquoalta muntanya i dels pendissos inclinats els que han estat cultivats durant molts anys sense
afegir-hi meacutes mategraveria orgagravenica els de les zones cremades amb molta frequumlegravencia i els que tenen
poca vegetacioacute per protegir-los de lrsquoerosioacute
Perograve en tots hi trobem petjades i senyals de vida branquillons fulles llavors plomes un ric
univers en miniatura
La conservacioacute del sogravel eacutes transcendental El sogravel eacutes fragravegil sense la proteccioacute de les arrels dels arbres
i altres plantes que srsquohi sostenen La pluja i el vent se lrsquoenduen en els terrenys amb pendent Hem
de protegir-lo com el beacute meacutes preuat
Un viacutedeo que resumeix molt beacute la importagravencia de preservar el sogravel com a recurs natural que eacutes
Better save soil Doblat al castellagrave Durada 352 min
Com pots fer compost - 34
- Familiaritzar-se amb alguns grups drsquoeacutessers vius del sogravel
Durada
Dues sessions drsquouna hora
Material
De lrsquoescola
- Mitjons vells de llana o cotoacute de talla drsquoadult com meacutes grans millor (un parell per a cada
alumne) Tambeacute es pot fer amb cinta de precintar
- Un sobre gran o una bossa
- Un full Din A3
- Fulls de paper
- Material per escriure (llapis goma)
- Lupes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (pagravegina 36) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer drsquouns mitjons vells unes sabates magravegiques que permetin descobrir
muacuteltiples formes de vida en el sogravel Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de treball de
camp a lrsquoexterior que es pot fer al bosc en un camp o jardiacute o beacute en un tros de pati que no estigui
pavimentat la segona drsquoinvestigacioacute i reflexioacute a lrsquoaula
PRIMERA PART
Cada alumne es posa els mitjons vells per sobre de les sabates i ha de passejar una estona per
entremig de la vegetacioacute amb els mitjons posats Despreacutes amb molta cura es treu els mitjons i
colmiddotloca els elements que srsquohi hagin enganxat dins drsquouna bossa per poder interpretar quegrave soacuten meacutes
tard
SEGONA PART
Els alumnes es distribueixen en grups de 4 o 5 i treuen amb compte tots els elements que srsquohagin
enganxat als mitjons i els colmiddotloquen ordenadament sobre fulls de paper Din A3 per dibuixar-los
Al costat de cada element trobat han drsquoescriure de quegrave es tracta i poden dibuixar tambeacute lrsquoeacutesser viu a
qui va pertagravenyer Per exemple si lrsquoelement trobat eacutes una llavor petita hauran de dibuixar una planta
Com pots fer compost - 35
o arbre si eacutes un ploma lrsquoocell Es poden utilitzar lupes de magrave per descobrir els detalls dels elements
trobats Hi ha molts elements que soacuten molt petits i alguns no es podran veure a simple vista Es pot
emplenar un full drsquoidentificacioacute per a cada element
Quan tots els alumnes acabin de dibuixar es fa una llista comuna de tot el que han trobat i dels
eacutessers vius que han descobert que habiten o han habitat aquell lloc Cada grup pot fer una taula on
classifiquin i comptin els eacutessers vius que depenen directament del sogravel per viure els que lrsquoutilitzen
nomeacutes per caminar descansar construir un refugi o beacute els que srsquoalimenten del que troben al sogravel
Finalment es fa una posada en comuacute comentant els resultats obtinguts Es pot fer una llista de les
caracteriacutestiques que teacute el sogravel i com permet lrsquoexistegravencia drsquoeacutessers vius
Si es vol es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (opcional)
Algunes preguntes per reflexionar
Per quegrave el sogravel eacutes important com a suport de la vida
Quins grups drsquoeacutessers vius depenen directament del sogravel
Quines activitats naturals io humanes poden perjudicar la vida al sogravel
Quegrave deu passar en un lloc on srsquoha perdut el sogravel fegravertil Quin aspecte deu tenir Hi podrien viure
plantes i animals
Lrsquoactivitat es podria repetir en altres indrets o en altres estacions de lrsquoany i comparar els resultats
obtinguts
Lrsquoactivitat es pot ampliar buscant meacutes informacioacute sobre les plantes animals i altres eacutessers vius
trobats tambeacute es poden classificar els fruits i les llavors enganxats als mitjons segons la forma que
els permet adherir-se (punxes llanccedila espines plomes) es pot agafar una mostra del compostador
per veure quins elements hi ha i analitzar les diferegravencies amb la descomposicioacute que es produeix al
bosc
Com pots fer compost - 36
Activitat 7
De quegrave estagrave fet el bosc
CI CM CS
Objectius
- Estimular lrsquoobservacioacute de lrsquoentorn amb els cinc sentits per reconegraveixer components del bosc i
comprendre que tot forma part del cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer components del bosc a partir de lrsquoobservacioacute i fer-ne una representacioacute en un
mural
- Identificar aquells elements que de manera natural no haurien de ser al bosc i reconegraveixer els
perills que comporta la presegravencia de deixalles
Introduccioacute
Un bosc eacutes un ecosistema i el que es crea dins un compostador tambeacute Un ecosistema eacutes un
sistema natural format per un conjunt dorganismes vius (biocenosi) i el medi fiacutesic que els envolta
(biogravetop) aixiacute com les relacions que estableixen entre ells i amb el medi Per tant en un ecosistema
hi podem trobar elements biogravetics eacutes a dir tots els que tenen vida i viuen en un medi i abiogravetics
els quals formen el medi fiacutesic com per exemple el sogravel lrsquoaire lrsquoaigua lrsquoenergia la llum o les
condicions meteorologravegiques
Hi ha molts tipus drsquoecosistemes En tots ells els diferents eacutessers que hi conviuen estableixen
diferents tipus de relacions com per exemple drsquointercanvi drsquoenergia i nutrients mitjanccedilant la
cadena trogravefica
Una cadena trogravefica estagrave formada per una segraverie drsquoorganismes ordenats linealment en nivells
trogravefics en quegrave cadascun srsquoalimenta de lrsquoanterior i alhora serveix drsquoaliment al seguumlent Tots ells
necessiten alimentar-se drsquouna manera o duna altra
Les poblacions drsquoeacutessers vius que habiten dins el compostador estableixen relacions de
convivegravencia en equilibri ocupant el seu propi espai i portant a terme una funcioacute especiacutefica en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Aquestes relacions de convivegravencia srsquoestableixen
drsquoacord amb els nivells jeragraverquics de la cadena trogravefica Si es produeixen desequilibris a la cadena
algunes poblacions poden creacuteixer en detriment drsquoaltres la qual cosa pot repercutir en el proceacutes de
compostatge
Com pots fer compost - 37
Durada
Un miacutenim drsquouna hora i un magravexim de tot un matiacute
Material
De lrsquoescola
- Llapis
- Trossos de paper drsquoembalar (per al mural)
- Tisores
- Colors
- Cola
- Cagravemera de fotos (o beacute paper i llapis per dibuixar)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Els elements del bosc CI CM (pagravegina 37) (opcional)
- Fitxa Objectes que no haurien de ser al bosc CM CS (pagravegina 38)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer una descoberta dels elements que hi ha en un ecosistema en concret en
un bosc i comprendre la relacioacute que hi ha entre ells Primer es fa una preparacioacute pregravevia a lrsquoaula en
quegrave srsquoelabora un llistat de coses que hauran de buscar a la sortida del bosc seguidament es fa una
sortida a un bosc proper a lrsquoescola
Srsquoexplica lrsquoactivitat als alumnes Imprimir de lrsquoannex la fitxa Els elements del bosc CI CM Eacutes una fitxa
opcional tambeacute es pot optar per fer un llistat propi De fet la llista variaragrave segons lrsquoegravepoca de lrsquoany el
tipus de bosc en quegrave es fa la visita i lrsquoedat dels alumnes A tall drsquoexemple els elements a cercar poden
ser una cosa viva una cosa que mai ha estat viva una cosa que respira una cosa petita una cosa
que sabem que hi eacutes perograve no la veiem una cosa de color groc una cosa que ens agrada una cosa que
fa bona olor una cosa que hi eacutes perograve no hi hauria de ser etc
A continuacioacute es fa una sortida a un bosc proper a lrsquoescola i srsquoexplica com srsquoorganitzaragrave lrsquoactivitat
Cal recordar als alumnes la importagravencia de respectar lrsquoentorn i drsquoanar amb els cinc sentits ben
desperts Els alumnes individualment o per parelles disposen del llistat amb tot el que han de
cercar Es delimita un espai pel qual poden buscar i un temps Quan srsquoacaba el temps drsquoobservacioacute
es torna a lrsquoaula o es fa una posada en comuacute al bosc mateix
Per a la posada en comuacute es facilita a cada alumneparella un tros de cartolina o paper on cadascuacute ha
de dibuixar les coses que ha observat que eren a la llista A continuacioacute srsquoelabora un mural conjunt
en el qual cada alumnes explica i enganxa el seu dibuix Al final es treuen conclusions entre tots El
mural resultant permetragrave reconegraveixer els diferents elements del bosc i el paper que juga cada un
drsquoaquests elements en el cicle de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 38
Variant per a CM i CS
Srsquoorganitza els alumnes en grups de 3 o 4 Cada grup volta pel bosc i fa una recerca drsquoobjectes que
no haurien de ser al bosc i fa una foto de cadascun drsquoells Es pot aprofitar per recollir-los i aixiacute
netejar lrsquoentorn Despreacutes drsquoun temps en quegrave tots els grups hagin tingut temps de fer una bona volta
es retorna a lrsquoaula
Srsquoelabora un mural conjunt que agrupa les observacions de cada grup Cal que cada grup decideixi
entre tots quines fotos posaran al mural i per tant quines caldragrave imprimir A meacutes cada grup ha de
buscar la informacioacute relacionada amb la deixalla trobada Imprimir de lrsquoannex la fitxa Objectes que no
haurien de ser al bosc CM CS
Cada grup ha de preparar la informacioacute per enganxar al mural (que pot ser amb el format de fitxa o
qualsevol altre format) Cada grup comparteix la informacioacute que ha buscat al mural i lrsquoexposa a la
resta de companys
Per concloure lrsquoactivitat es pot penjar el mural a la paret i comentar entre tots els problemes que
comporta cadascuna de les deixalles trobades
Com pots fer compost - 39
Activitat 8
Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la
mategraveria orgagravenica
CI
Introduccioacute
Per poder viure cal energia que srsquoobteacute dels aliments del sol de lrsquoaire i de lrsquoaigua I que aquesta
energia flueixi drsquouns eacutessers vius ja siguin animals o vegetals a drsquoaltres a traveacutes de la cadena
alimentagraveria La llum del sol eacutes captada per les plantes i emmagatzemada en forma drsquoenergia
quiacutemica Els animals que no podem captar directament lrsquoenergia del sol lrsquoobtenim nodrint-nos
de les plantes o drsquoaltres animals que al seu torn srsquohan alimentat de plantes
Els organismes autogravetrofs tambeacute srsquoanomenen productors primaris perquegrave produeixen tota la
mategraveria orgagravenica dels sistemes naturals Els altres eacutessers vius que srsquohan drsquoalimentar dels
autogravetrofs srsquoanomenen consumidors de mategraveria orgagravenica Uns i altres formen cadenes i xarxes
trogravefiques a traveacutes de les quals la mategraveria orgagravenica passa drsquouns organismes a uns altres
Les restes de lrsquoactivitat dels eacutessers vius tan productors com consumidors aixiacute com els seus
cossos quan aquests van morint no srsquoacumulen indefinidament als sistemes naturals Hi ha un
altre tipus de consumidors els descomponedors que srsquoalimenten drsquoaquesta mategraveria orgagravenica
morta i van desfent els compostos orgagravenics fins que nomeacutes en queda CO2 aigua i sals minerals
Els descomponedors tornen a la terra els nutrients que havien agafat les plantes unint els
extrems de la cadena alimentagraveria que esdeveacute ciacuteclica el cicle de la mategraveria a la natura
Per tant sense menjar no sobreviuriacuteem ni les persones ni els animals ni les plantes ni cap dels
petits organismes (descomponedors) que formen part del sogravel Els organismes descomponedors
obtenen lrsquoaliment de les restes drsquoanimals (excrements cadagravevers pegravel pell etc) i de les restes
vegetals (fulles tiges troncs etc) del sogravel Aquests proporcionen lrsquohumus o compost al sogravel perquegrave
srsquoalimentin les plantes Els animals herbiacutevors srsquoalimenten de les plantes Els carniacutevors srsquoalimenten
drsquoaltres animals I els omniacutevors (com les persones) srsquoalimenten de plantes i animals Quan un
drsquoaquests elements es mor o deixa restes del que srsquoha menjat dona aliment als petits organismes
descomponedors del sogravel els quals ho descomponen de tal manera que els vegetals sersquon poden
alimentar I aixiacute torna a comenccedilar el cicle
Els residus es generen com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat humana per tant existeixen des de
lrsquoorigen drsquoaquesta espegravecie A la natura les restes que es produeixen soacuten orgagraveniques i per aixograve
totalment biodegradables eacutes a dir que la progravepia natura teacute mitjans per poder-les reciclar a traveacutes
de la descomposicioacute Per tant els descomponedors tenen una funcioacute clau en el cicle de la mategraveria
perquegrave soacuten ldquorecicladorsrdquo de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 40
Objectius
- Relacionar el proceacutes de compostatge amb el cicle de la mategraveria orgagravenica a la natura drsquouna
manera luacutedica
- Analitzar la importagravencia dels descomponedors en el cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer la importagravencia del compost per al sogravel i com a aliment per a les plantes de lrsquohort
- Justificar la importagravencia del paper que teacute cadascun dels eacutessers vius en el cicle de la mategraveria
- Comprendre i valorar els beneficis de mantenir totes les parts de la cadena trogravefica i de
contribuir a tancar el cicle de la mategraveria amb una bona separacioacute dels nostres residus
orgagravenics
Durada
Dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
(cal preparacioacute pregravevia)
- Cintes o diademes fetes amb cartolina (una per a cada alumne) De 4 colors diferents taronja
blanc blau marroacute clar (tambeacute poden ser drsquoaltres colors o fer-se amb materials reutilitzats)
- Grapadora
- Cartolina marroacute fosc per retallar les siluetes Retallar unes 50 siluetes (en el cas que el grup
sigui de 20-25 alumnes)
- Safata per posar les siluetes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Siluetes per retallar CI (pagravegina 39)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a mostrar a lrsquoalumnat mitjanccedilant un joc de moviment com funciona el cicle de
la mategraveria a la natura i com es reprodueix a petita escala en el proceacutes de compostatge de les restes
orgagraveniques que generem a lrsquoescola Per fer lrsquoactivitat cal un espai ampli
Es divideix els alumnes en quatre grups i srsquoassigna un rol a cada grup eacutessers humans (cuiners)
herbiacutevors (conills) plantes (pastanagues) i descomponedors (cucs)
Les pastanagues srsquoalimentaran de compost els conills menjaran pastanagues els cuiners cuinaran
pastanagues o conills (perograve nomeacutes ho podran fer quan els animals i les plantes srsquohagin alimentat
pregraveviament i hagin crescut) i els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques que han generat els
cuiners Els cucs descomponedors elaboraran compost que tornaran a deixar a disposicioacute de les
pastanagues perquegrave aquestes es puguin alimentar
Com pots fer compost - 41
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Siluetes per retallar CI en quegrave hi ha representada la silueta drsquouna
pastanaga Per simbolitzar el compost es retallen siluetes de pastanaga en cartolina de color marroacute
fosc i es colmiddotloquen en una safata situada en un extrem de la sala de joc en un lloc ben visible per a
tothom Calen el doble de siluetes que de jugadors La mateixa silueta tambeacute serveix per identificar
els conills i les pastanagues Es diferencien segons com es colmiddotloquin en el cas dels conills la part meacutes
punxeguda de la plantilla va amunt simulant la forma de les orelles i en el cas de les pastanagues
srsquoorienta cap avall simulant la forma drsquouna pastanaga
Es reparteix a cada alumne una cintadiadema que es posen al cap El color de les diademes ajuda a
diferenciar fagravecilment el paper que representa cadascuacute
- Taronja pastanagues (37 dels alumnes)
- Blanc conills (21 dels alumnes)
- Blau cuiners (21 dels alumnes)
- Marroacute clar cucs (21 dels alumnes)
Els alumnes es posen les cintes al cap
Abans de comenccedilar a jugar es recorda quegrave eacutes el cicle de la mategraveria orgagravenica comparant el que passa
en un bosc amb el que passa al compostador de lrsquoescola i amb el que passa amb els residus que
generem a casa Srsquoexplica el paper que hi tenen tots els organismes fent especial egravemfasi en els
descomponedors com a ldquorecicladorsrdquo de les restes orgagraveniques a la natura De quegrave srsquoalimenta cada
element del cicle de la mategraveria orgagravenica Quina importagravencia teacute que el proceacutes sigui ciacuteclic
A continuacioacute srsquoexplica la dinagravemica del joc els cuiners intenten cuinar aliments dels que mengem
sovint i que necessitem per creacuteixer aquests aliments soacuten uns determinats animals o plantes perograve
nomeacutes els poden agafar per cuinar quan hagin crescut Els animals i les plantes srsquohan drsquohaver nodrit
abans que el cuiner els pugui cuinar Finalment un altre element entra en joc per tractar drsquoeliminar
les restes orgagraveniques (peles de pastanaga i ossos de conill) que han generat els cuiners
Cal indicar on estagrave situat lrsquoaliment de les plantes (el compost) i explicar que els retalls de cartolina
de color marroacute fosc que hi ha dins la safata simbolitzen el compost i alhora seran les pastanagues o
les orelles de conill que utilitzaran per jugar
Srsquoexpliquen les regles del joc
Tots els participants tenen lrsquoobjectiu comuacute drsquoalimentar-se
- Els cuiners podran cuinar per menjar tant conills com pastanagues
- Els conills menjaran uacutenicament pastanagues
- Les pastanagues es nodriran de terra (compost)
- Els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques dels cuiners
Per saber quan i com poden menjar cal escoltar les indicacions del dinamitzadora del joc Aquesta
utilitzaragrave dues frases curtes i concretes per donar les ordres
Per fer participar els alumnes que fan de pastanagues es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave
Aquesta pastanaga ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color
taronja) El jugador que fins aquell moment estava ajupit srsquoaixeca i va fins on hi ha la safata amb
el compost simula que es nodreix i agafa una de les siluetes de la safata Torna cap al seu lloc Es
colmiddotloca al front la peccedila que ha agafat subjectant-la amb la diadema i colmiddotlocant-la amb la part meacutes
Com pots fer compost - 42
punxeguda en direccioacute al seu nas En lloc de tornar-se a ajupir es queda dret amb els braccedilos
estirats per demostrar que ha crescut
Per fer participar els alumnes que fan de conills es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave Aquest
conill ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blanc) El jugador
que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per alimentar-se ha de trobar dues pastanagues
que ja hagin crescut eacutes a dir dos nens pastanaga que estiguin drets i amb la silueta en forma de
pastanaga enganxada al front Si els localitza va fins a ells i els agafa la silueta del front aquests
nens srsquoajupen un altre cop i esperen un altre torn per creacuteixer El nen conill torna al seu lloc i es
colmiddotloca les peces a la diadema amb lrsquoorientacioacute per simular les orelles del conill Fet aixograve es
queda palplantat amb els braccedilos estirats per demostrar que ha crescut Si no troba dos nens
pastanaga que hagin menjat torna al seu lloc i srsquoajup novament ategraves que no srsquoha pogut alimentar
i per tant no ha pogut creacuteixer
Per fer participar els alumnes que fan de cuiners es diu la frase Senyora cuinera que pot cuinar
un bon conill per sopar (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blau) El
jugador que estava ajupit srsquoaixeca i observa si hi ha conills amb les orelles colmiddotlocades en cas
afirmatiu srsquoacosta fins a un drsquoells i li agafa les orelles lrsquoalumne conill tornaragrave a ajupir-se i el
cuiner aguanta les orelles a la seva magrave Un cop fet aixograve es queda dret amb els braccedilos estirats per
demostrar que ha cuinat El director del joc tambeacute pot demanar al cuiner que cuini pastanagues
en aquest cas el cuiner ha de fer els mateixos moviments que en el cas del conill
Per fer participar els alumnes que fan de cucs descomponedors es diu la frase Atencioacute Qui es
menjaragrave les restes orgagraveniques Aquest cuc ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la
diadema de color marroacute clar) El jugador que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per
alimentar-se ha de trobar un cuiner que ja hagi cuinat eacutes a dir que estigui dret i amb les siluetes
en forma de pastanaga o drsquoorelles de conill a la magrave Si el localitza li agafa les siluetes de la magrave
aquests nens srsquohan drsquoajupir un altre cop i esperar un altre torn per cuinar El nen cuc va fins a la
safata del compost per retornar les peces Si no trobeacutes cap cuiner amb restes orgagraveniques a la magrave
srsquoha de quedar ajupit al seu lloc
Es comenccedila la dinagravemica de joc
Els alumnes es distribueixen pel camp de joc de forma aleatograveria i deixant distagravencia entre cada
jugador Un cop colmiddotlocats al seu lloc srsquoajupen i es comenccedila el joc Els primers moviments conveacute que
siguin molt senzills es fa que srsquoaixequin drsquoun en un srsquoespera que dues pastanagues hagin crescut
per fer aixecar un conill es diu a un cuiner que cuini un conill A mida que els alumnes agafen meacutes
desimboltura i seguretat es complica la dinagravemica fer aixecar quatre conills alhora i que algun es
quedi sense menjar treure lrsquoaliment de les plantes etc El joc es pot repetir tantes vegades com es
vulgui (el cicle eacutes ilmiddotlimitat)
Al final del joc es fa una posada en comuacute a per treure conclusions Ha estat fagravecil trobar menjar Quegrave
passava si no sersquon trobava Quegrave hauria passat si alguacute hagueacutes amagat el compost Quegrave hauria passat
si no hi hagueacutes hagut cucs Per a qui eacutes meacutes difiacutecil trobar menjar Etc Es pot fer un mural del cicle
de la mategraveria orgagravenica a partir de les regles del joc
Com pots fer compost - 43
Activitat 9
Com es reciclava fa uns anys
CM CS
Introduccioacute
Abans els femers es posaven davant de les cases perquegrave un femer gros era siacutembol de riquesa
Al llarg del temps lrsquoeacutesser humagrave ha desenvolupat tegravecniques de reciclatge dels residus A llsquoedat
mitjana el coneixement es va refugiar als monestirs Allagrave els templers feien servir una tegravecnica de
compostatge que els permetia augmentar molt el rendiment de les seves collites
Antigament la feina dadobat es reduiumla exclusivament a laportacioacute de fems elaborats al femer El
femer era un espai enclotat on shi dipositava periogravedicament el producte de la neteja destables i
corrals Qualsevol mategraveria orgagravenica era apta per fer fem i tot saprofitava en aquelles egravepoques Per
afavorir la barreja i la descomposicioacute dels materials amuntegats els femers es remenaven de tant
en tant sobretot despreacutes de les pluges perquegrave la humitat ajudava a la fermentacioacute Era creenccedila
general que els femers shavien de remenar en lluna vella perquegrave el resultat fos ograveptim
Quan tocava els fems es transportaven al camp i es colgaven amb la llaurada El fem es feia caure
del carro amb els eixartells i es distribuiumla en uns munts anomenats ferrades posteriorment
sesbarriava amb la forca de ferro
Els residus sempre han acompanyat lrsquoexistegravencia de lrsquohome Un cas de lrsquoimpacte dels residus en
temps pretegraverits eacutes el de les agravemfores en lrsquoImperi romagrave La ciutat de Roma coneguda per la ciutat
dels set turons va arribar a tenir-ne un vuitegrave per causa dels residus drsquoagravemfores Les agravemfores
romanes es podien comparar amb els actuals envasos no retornables El seu destiacute era purament
facilitar el transport drsquoaliments i de fet no hi havia cap induacutestria per reaprofitar el fang cuit de
quegrave estaven fetes Generalment es llenccedilaven als afores de la ciutat Les restes histograveriques que
sovint trobem revelen la forma de vida dels nostres avantpassats De la mateixa manera lrsquoanagravelisi
de les escombraries mostra lrsquoevolucioacute de lrsquoestil de vida de la nostra societat Les nostres
escombraries srsquohan omplert drsquoenvasos i embalatges quelcom impensable fa 50 anys
Al paleoliacutetic les societats eren caccediladores i recolmiddotlectores Tots els residus eren orgagravenics i per tant
de fagravecil assimilacioacute pels descomponedors Al neoliacutetic amb lrsquoarribada de lrsquoagricultura i la
ramaderia hi ha els primers assentaments amb poblacions sedentagraveries Van aparegraveixer activitats
com la cistelleria i el tegravextil perograve tot i aixiacute tots els residus generats eren orgagravenics i es reaprofitaven
com a adob com a aliment pel bestiar en la fabricacioacute de cases Els residus es revaloritzaven i
reciclaven dins la comunitat mateixa
Com pots fer compost - 44
Durant lrsquoegravepoca de la dominacioacute romana es desenvolupen les ciutats agraverees on srsquoaplega la
poblacioacute Lrsquoacumulacioacute de poblacioacute condueix per primera vegada a un increment de brossa
encara que majoritagraveriament de mategraveria orgagravenica Tanmateix les escombraries soacuten un brou de
cultiu per a malalties infeccioses Per aixograve en les ciutats van construir immenses obres
drsquoabastament drsquoaigua potable i sanejament drsquoaiguumles residuals La perfeccioacute drsquoaquestes
construccions no va ser superada fins ben entrat el segle XIX
Durant lrsquoedat mitjana les ciutats van tornar a ser un motor de desenvolupament cultural i
econogravemic perograve es van convertir en focus drsquoinfeccions a causa de lrsquoacumulacioacute de brossa als
carrers i mercats La manca de mesures higiegraveniques va contribuir a lrsquoextensioacute de les grans
pestes Durant aquesta egravepoca i les posteriors la vida al camp continuava aprofitant i reciclant
els residus produiumlts emprant-los com a mategraveria primera per a altres usos A la ciutat el
problema dels residus va comenccedilar a inquietar la poblacioacute
La Revolucioacute Industrial propicia que la ciutat esdevingui el focus de generacioacute de treball fet
que iniciaragrave un egravexode massiu des del camp a la ciutat Els descobriments tecnologravegics
provoquen la produccioacute en cadena dels beacutens de consum la fabricacioacute de nous materials i la
utilitzacioacute de noves fons energegravetiques La novetat de la tegravecnica permet un increment innovador
en la produccioacute i en aquest context la problemagravetica dels residus queda relegada a segon plagravenol
La produccioacute en segraverie es dissenya en cadena no pas en cicle Lrsquoagricultura tambeacute es
modernitza Srsquoinventa nova maquinagraveria i srsquointrodueixen els productes fertilitzants i plaguicides
quiacutemics que trenquen el cicle de reaprofitament dels residus agriacutecoles i ramaders
Durant la degravecada dels seixanta com a resultat del creixement urbagrave i del consum augmenta el
volum drsquoescombraries que es porten als abocadors En temps de femar la brossa recollida
srsquoescampa pels camps pragravectica que desapareix a causa de la proliferacioacute de plagravestics i altres
embalatges que es troben barrejats a les escombraries orgagraveniques
En lrsquoactualitat la societat de consum no cessa de produir nous productes artificials en grans
quantitats amb la subseguumlent acumulacioacute i concentracioacute dels residus associats substagravencies que
la natura no pot integrar
Durant molts anys lrsquohort va esdevenir una peccedila clau de les llars que garantia conjuntament
amb els quatre animals drsquoautoconsum la major part de lrsquoalimentacioacute familiar Drsquoaixograve no fas pas
tant temps dues o tres generacions abans els nostres avis o besavis ho feien aixiacute amb
coneixements ancestrals que passaven de pares a fills Coneixements que els deien com
aprofitar les restes orgagraveniques per fer el compost com obtenir les llavors dels millors fruits que
els garantien les properes collites quin era el millor cicle lunar per sembrar plantar o collir
en definitiva tot un saber fruit de lrsquoexperiegravencia i de lrsquoobservacioacute de la natura recollit i transmegraves
al llarg de molts anys
Lamentablement els canvis socials produiumlts a mitjan segle passat ens van anar separant de la
terra i de mica en mica vagraverem delegar la produccioacute drsquoaliments a tercers Aliments produiumlts
sovint de manera industrialitzada provinents de llocs llunyans amb poc gust perograve aixograve siacute
amb una gran aparenccedila i sense adonar-nos-en hem anat perdent tot aquell valuoacutes llegat
Com pots fer compost - 45
Objectius
- Conversar amb gent gran per conegraveixer com ho feien fa uns anys per gestionar i prevenir els
residus
- Prendre consciegravencia dels canvis que hi ha hagut els darrers anys respecte la generacioacute de
residus el sistema drsquoembalatge i de consum i tambeacute el reaprofitament alimentari i la
reutilitzacioacute Reflexionar sobre les repercussions que aixograve pot tenir en el futur
- Reflexionar sobre les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un estil de
vida meacutes sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
- Fomentar la relacioacute i el respecte vers la gent gran
Durada
Una hora per a la preparacioacute pregravevia
Una hora per a la sessioacute de conversa
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Els residus abans i ara CM CS (pagravegines 40 a 42)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a preparar i elaborar una enquesta per a la gent gran del municipi o avis i agravevies
dels alumnes per adonar-se del canvi que hi ha hagut amb el pas del temps en relacioacute a la gestioacute i la
prevencioacute dels residus Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera eacutes la preparacioacute pregravevia de
lrsquoenquesta la segona eacutes la conversa presencial amb els avis i agravevies
PRIMERA PART
Es fan grups de 2 o 3 alumnes per reflexionar i preparar preguntes concretes per fer a la gent gran
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Els residus abans i ara CM CS A les fitxes hi ha imatges antigues i
preguntes que conviden a la reflexioacute i plantegen aspectes diversos relacionats amb els residus
- La gestioacute dels residus abans i ara
Els femers i el reciclatge a les cases de pagegraves en contraposicioacute a la recollida selectiva i la gran
quantitat de residus que generem a lrsquoactualitat Tambeacute es pot fer una recerca drsquoinformacioacute
relacionada amb quan es va implantar la recollida selectiva al municipi etc
- El sistema drsquoembalatge i de consum abans i ara
Com pots fer compost - 46
La llet de les vaques i les lleteres lrsquoaigua de la font i lrsquoofici de cisteller versus els brics els envasos
de plagravestic drsquoun sol uacutes i les compres als supermercats
- Lrsquoaprofitament i la reutilitzacioacute abans i ara
El pa sec per fer sopa els iogurts i melmelades casolanes versus el malbaratament alimentari que
actualment es produeix a moltes llars comerccedilos i restaurants
SEGONA PART
Conversa presencial amb avis i agravevies
Pregraveviament es fa difusioacute a les famiacutelies per tal de convidar a la xerrada avis i agravevies dels alumnes
Tambeacute es pot convidar gent gran del poble vinculada amb el moacuten de la pagesia la histograveria del
poble
Es tracta que els alumnes exposin el treball previ i les conclusions a quegrave han arribat i que plantegin
bones preguntes a la gent gran per donar-los peu a respondre-les explicant les seves experiegravencies
drsquoinfantesa La idea eacutes que es generi una conversa i un debat interessant que porti a la reflexioacute sobre
les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un model drsquoestil de vida meacutes
sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
Algunes idees per finalitzar la sessioacute
- Preparar un esmorzar sostenible conjunt amb productes de proximitat i reduint els residus
- Recollir les conclusions de la xerrada en un document o mural conjunt per fer arribar a les
famiacutelies
Com pots fer compost - 47
Activitat 10
Fem el diari de seguiment del
compostatge
CI CM CS
Introduccioacute
Tenir un compostador a lrsquoescola requereix un bon manteniment per tal drsquoobtenir uns resultats
satisfactoris Per a un bon compostatge calen les condicions adequades per als microorganismes
que el duen a terme Aquests per viure necessiten el mateix que nosaltres oxigen aigua i
menjar La durada del proceacutes (de 3 a 6 mesos) dependragrave del manteniment drsquoaquestes condicions
- Una oxigenacioacute adequada
Els microorganismes utilitzen lrsquooxigen per descompondre la mategraveria drsquouna manera
eficient En absegravencia drsquooxigen el proceacutes eacutes molt meacutes lent i es produeixen pudors Per
millorar lrsquooxigenacioacute cal remenar el material amb una forca i barrejar-hi restes vegetals
seques que possibilitin el pas de lrsquoaire
- Aigua per beure
Els microorganismes viuen en medis humits i necessiten consumir aigua Si el material eacutes
sec lrsquoactivitat descomponedora pot quedar gairebeacute aturada eacutes per aixograve que pot ser
necessari regar-lo Si al contrari hi ha massa aigua aquesta ocupa els porus i desplaccedila
lrsquoaire Aixiacute en poques hores se sentiran pudors i la descomposicioacute srsquoalentiragrave per aixograve
caldragrave voltejar el material o afegir-hi material sec
- Menjar equilibrat (relacioacute CN adequada)
Els humans necessitem una dieta equilibrada especialment en hidrats de carboni i
proteiumlnes Una cosa semblant passa als microorganismes que treballen en la pila de
compostatge Lrsquoequilibri eacutes definit per la relacioacute carboninitrogen Si compostem materials
amb molt carboni es degraden molt lentament Eacutes per aixograve que la proporcioacute entre mategraveria
orgagravenica fresca humida o verda (rica en N) i mategraveria orgagravenica estable seca o marro (rica
en C) cal que sigui equilibrada aproximadament de 31
- Temperatura adequada
Com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat que fan milions de microorganismes descomponedors
es genera calor i la pila comenccedila a agafar temperatura Aquest fet eacutes un indicador que el
proceacutes va beacute Les parets del compostador ajuden a mantenir aquesta temperatura A
mesura que el proceacutes vagi avanccedilant i que els materials fagravecilment degradables vagin
desapareixent la temperatura aniragrave disminuint fins a acostar-se a lrsquoambient
Com pots fer compost - 48
Objectius
- Elaborar un full de seguiment on recollir les principals dades sobre lrsquoevolucioacute del
compostatge
- Observar descriure i mesurar els canvis i transformacions que tenen lloc al compostador
- Prendre consciegravencia de la importagravencia de fer un bon manteniment del compostador per
obtenir uns bons resultats
- Facilitar el control dels paragravemetres que intervenen durant el proceacutes de compostatge i
aprendre a preveure com actuar segons cada situacioacute que es presenti
- Registrar dades de manera sistemagravetica utilitzant instruments de mesura concrets
Durada
Una hora aproximadament per fer el diari de seguiment
Un cop per setmana durant tot el proceacutes de compostatge per recollir les dades
Drsquoaquesta manera les accions que srsquohan de dur a terme per fer un bon seguiment del
compostatge soacuten
- Preparacioacute del material a compostar assegurar-nos que tenim mategraveria orgagravenica seca i
humida trossejada petita
- Incorporacioacute del material al compostador a la part inferior cal fer una capa de drenatge i
aeracioacute amb poda branques pinyes o algunes pedres la proporcioacute dels materials ha de
ser 31 tres parts de restes de cuina (material humit) per a cada part de restes de jardiacute
(material sec) i ben barrejades
- Volteig per barrejar la mescla i facilitar lrsquoaeracioacute del material disminuint-ne la humitat
Caldragrave voltejar el material si lrsquoobservem molt humit o si despregraven males olors
- Rec caldragrave regar si la pila srsquoasseca Podem controlar el grau drsquohumitat agafant un grapat
de material i estrenyent-lo si srsquoesmicola li falta aigua amb una humitat correcta el
material es modela perograve sense gotejar
- Anotar les observacions que veiem sobretot si creiem que soacuten anomalies o problemes
Eacutes molt important que totes les observacions i les actuacions que fem al compostador quedin
recollides i registrades en un diari de seguiment perquegrave com que el compostador eacutes colmiddotlectiu hi
hauragrave diferents persones que hi treballaran
Com pots fer compost - 49
Material
De lrsquoescola
- Mural llibreta o programa informagravetic on recollir les dades
- Regle o cinta megravetrica
- Termogravemetre de laboratori
- Forca o airejador
- Regadora
- Drap o paper absorbent
- Pala de jardineria petita
- Bagravescula
- Guant de plagravestic (opcional)
Demanar a la Mancomunitat
- Poda triturada (en cas que sigui difiacutecil aconseguir mategraveria orgagravenica seca)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Taula de seguiment CI CM CS (pagravegina 43)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a elaborar una taula o graella que permeti efectuar un seguiment i manteniment
del compostador controlant els paragravemetres que intervenen durant el proceacutes i treure conclusions
sobre lrsquoevolucioacute del material en compostatge
Es tracta de fer una observacioacute periogravedica de lrsquoevolucioacute del contingut del compostador i un registre de
dades de forma sistemagravetica per adonar-se i entendre els canvis que es produeixen durant el proceacutes
Es recomana que les observacions i mesures es facin setmanalment i per parelles drsquoalumnes
encarregats Per torns rotatius al llarg del proceacutes tot lrsquoalumnat hauragrave fet el seguiment
Algunes de les dades que es poden registrar soacuten la temperatura la quantitat de mategraveria orgagravenica
seca i humida incorporades lrsquoalccedilada de la pila el volteig la humitat (si es rega o no) etc Segons el
nivell educatiu es poden fer mesures de diferent grau de complexitat
Els alumnes reflexionen sobre quins paragravemetres intervenen en el proceacutes i decideixen quegrave han de
controlar i anotar a la graella de seguiment Les opcions per anotar i registrar les dades soacuten
muacuteltiples des drsquoelaborar un mural a un lloc visible del centre o de lrsquoaula fins a recollir les dades en
una llibreta de camp individual o per grups fer-ho a traveacutes de programes informagravetics etc La fitxa
de lrsquoannex Taula de seguiment CI CM CS mostra un possible exemple de taula que es pot fer
Abans de fer les observacions i anotacions es recomana que els alumnes facin hipogravetesis
Com pots fer compost - 50
Creieu que augmentaragrave de volum al llarg de temps
Creieu que augmentaragrave de pes
Quegrave creieu que passaragrave amb la temperatura
Un cop realitzades totes les observacions i mesures dels paragravemetres estudiats es presenten els
resultats obtinguts de forma resumida i sintegravetica per poder treurersquon conclusions Es poden fer
gragravefiques per a cadascun dels paragravemetres mesurats De les mesures no quantitatives (color olor) es
pot descriure verbalment la seva evolucioacute al llarg de lrsquoestudi complementant-ho amb dibuixos o
fotografies A continuacioacute es poden intentar treure conclusions
Color En els primers estadis srsquoobservaran els colors originals dels diferents elements
orgagravenics A mesura que avanccedila la descomposicioacute el color es torna marroacute cada cop meacutes fosc
Olor No ha de ser forta ni desagradable a no ser que hi hagi algun problema que haurem
de detectar quin eacutes
Temperatura Estagrave relacionada amb el grau drsquoactivitat dels microorganismes Augmenta
quan hi ha un cert gruix de material al compostador i va disminuint posteriorment durant la
fase de maduracioacute del compost
Per a CI i CM
Data i hora
Control de temperatura (ambiental i del material en compostatge) La temperatura de la pila es
pren clavant el termogravemetre uns 30 cm dins la pila i srsquohi manteacute durant uns 2 minuts Eacutes important
fer diverses mesures
Control de la humitat A partir de lrsquoaspecte visual del tacte o deixant una mostra sobre un paper
de diari i veure si queda humit o moll Anotar si es rega la pila
Descripcioacute de lrsquoaspecte visual (olor color textura) Eacutes possible reconegraveixer els diferents
elements (fruita fulles) Quin color teacute la pila Quina olor fa (de fruita amoniacuteac fems terra de
bosc)
Aportacioacute de mategraveria orgagravenica humida i seca (pes) Quegrave hi hem tirat Es pot registrar de manera
gragravefica pintant fins a quin nivell arriba drsquouna galleda si sempre srsquoutilitza la mateixa Tambeacute es
pot pesar o beacute simplement anotar si srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica i de quin tipus eacutes
Volteig Anotar si es volteja la pila que es pot fer amb la forca o lrsquoairejador
Alccedilada de la pila de compostatge A meacutes de mesurar els cm de lrsquoalccedilada de la pila es pot registrar
pintant en un esquema fins a quin nivell eacutes ple el compostador
Altres observacions El recull de dades es pot complementar amb dibuixos i fotografies
Com pots fer compost - 51
Ampliacioacute per a CS
Si es vol ampliar el treball matemagravetic i aprofundir en la metodologia cientiacutefica algunes dades i
paragravemetres que es poden incorporar soacuten els seguumlents Srsquohan de dur a terme en una aula o laboratori
Porositat
Entre les partiacutecules del material en compostatge hi ha espais amb aire La mesura de la
porositat ens indica el drsquoaire que conteacute el substrat Una bona porositat del material fa
que el proceacutes de compostatge funcioni millor perquegrave assegura que arribi oxigen a tots els
microorganismes responsables de la descomposicioacute A meacutes un compost amb una bona
porositat teacute meacutes capacitat per retenir aigua als porus i aixograve beneficia les plantes si
srsquoincorpora aquest compost al sogravel Si el material es queda sense oxigen hi poden haver
problemes de males olors Per evitar-ho srsquohi poden afegir materials meacutes gruixuts que
deixin porus entre siacute
Per mesurar la porositat srsquoagafa un vas de volum conegut i srsquoomple amb el substrat a
analitzar fins a un volum conegut sense pressionar-lo Aquest volum srsquoanomena volum
del substrat Srsquoomple una proveta (o recipient graduat) amb aigua i amb cura srsquoaboca
dins el vas fins que el nivell de lrsquoaigua cobrint el substrat arribi al nivell assenyalat com a
volum del substrat La quantitat drsquoaigua que hi ha cabut eacutes la que ha omplert els porus del
substrat i srsquoanomena volum dels porus
Per calcular el de porositat
porositat = __Volum dels porus__ x 100
Volum del substrat
Densitat aparent
La densitat drsquoun material eacutes el seu pes en relacioacute al volum que ocupa En el cas de la
densitat aparent srsquoinclouen tambeacute els porus Com meacutes porositat teacute el material menor eacutes la
seva densitat aparent ja que pesant el mateix ocupa meacutes volum
Per mesurar la densitat aparent srsquoagafa un vas de volum conegut i es pesa (tara de vas)
Srsquoomple amb el substrat sense pressionar-lo i es pesa (pes del vas + substrat) Per calcular
la densitat aparent la foacutermula eacutes
Densitat aparent (g cm2) = Pes del vas + substrat en grams - tara del vas en grams
Volum del vas en cm2
drsquohumitat
Les deixalles contenen fins a un 85 drsquoaigua Durant el proceacutes de compostatge el material
va perdent humitat i en el producte final sol ser al voltant del 40 Si el material en
compostatge no teacute una humitat suficient perquegrave els descomponedors puguin actuar el
proceacutes es pot alentir molt i llavor potser srsquoha de regar
Per mesurar el percentatge drsquohumitat es posen 200 g de substrat al damunt drsquoun full de
paper de diari Es deixa assecar el substrat a lrsquoaire tres o quatre dies (o sota una lagravempada)
i es torna a pesar Aquest eacutes el pes del substrat sec Per calcular el drsquohumitat la foacutermula
eacutes
Com pots fer compost - 52
humitat = 200 g - pes del substrat sec x 100
200 g
A partir del valor obtingut es valora si srsquoha de portar a terme alguna mesura correctora
segons aquesta taula
Manca drsquohumitat lt45
Humitat adequada 45 ndash 55
Exceacutes drsquohumitat gt55
Mida de les partiacutecules
La mida de les partiacutecules del material en compostatge va disminuint a mesura que es
degrada El compost madur eacutes un material granuloacutes amb partiacutecules de mides semblants
Passant el compost per un sedagraves se sap quina eacutes la proporcioacute de partiacutecules petites Cal un
sedagraves de 4 mm de forat (aproximadament tambeacute pot ser de 3 o de 5 mm) Si no es teacute es
pot fabricar amb tela metagravelmiddotlica de 4 mm de diagravemetre i un marc de fusta
Per mesurar la mida de les partiacutecules es tara el paper de diari Srsquoescampa el substrat sec
sobre el paper de diari i es disgreguen les seves partiacutecules amb el corroacute durant 5 minuts
Es pesa el substrat disgregat (restant la tara del paper) Es passa el substrat pel sedagraves de 4
mm Es recullen i es pesen les partiacutecules que hi passen (lt4mm) i es recullen i es pesen les
que srsquohan quedat al sedagraves (gt4mm)
Es calcula la distribucioacute de la mida de les partiacutecules
de partiacutecules de diagravemetres meacutes gran de 4 mm
Pes de les partiacutecules retingudes al sedagraves x 100
Pes del substrat
de partiacutecules de diagravemetre meacutes petit de 4 mm
Pes de les partiacutecules que han passat al sedagraves x 100
Pes del substrat
Com pots fer compost - 53
Activitat 11
Quegrave passa si enterrem residus
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Comprendre que la natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes
natural perograve teacute meacutes dificultat per degradar els materials sintetitzats per lrsquoeacutesser humagrave
- Conegraveixer quins residus soacuten biodegradables
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis
Introduccioacute
La natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes natural Perograve totes
aquelles substagravencies que ha sintetitzat lrsquoeacutesser humagrave en un laboratori es degraden amb meacutes
dificultat Per solucionar la quumlestioacute dels residus drsquoavui dia la ldquobiodegradabilitatrdquo drsquoun producte
eacutes un concepte important
La biodegradacioacute eacutes la facultat que tenen algunes substagravencies de descompondrersquos en components
quiacutemics meacutes simples en un periacuteode curt de temps i reintegrar-se a la terra amb les condicions
ambientals adequades En el proceacutes natural de la descomposicioacute a meacutes dels bacteris hi
intervenen factors com els fongs la llum solar la humitat i la temperatura La mategraveria orgagravenica
pot ser degradada de forma aerogravebica amb oxigen (a lrsquoaire lliure) o de forma anaerogravebica sense
oxigen (enterrat)
Quan els productes no poden ser degradats de forma natural o beacute el temps necessari per a quegrave
els organismes els descomponguin eacutes extremadament llarg sersquols anomena no biodegradables El
fet que aquests no siguin biodegradables es deu a la seva estructura fiacutesica i quiacutemica Alguns com
el vidre no poden ser degradats
Tots els compostos orgagravenics produiumlts pels ecosistemes naturals soacuten degradables en forma natural
i tarden molt poc temps en desaparegraveixer Per aixograve els ecosistemes no produeixen material no
desitjat o escombraries En canvi la tecnologia actual estagrave produint en grans quantitats materials
sintegravetics no biodegradables Molts dels plagravestics que utilitzem com bosses i envasos soacuten exemples
drsquoaquests productes Per aixograve al ser llenccedilats al camp romanen alliacute sense descompondrersquos durant
molts anys No ser biodegradable no significa que no desapareixeragrave mai del planeta sinoacute que
lrsquohome ha de ser lrsquoencarregat de destruir-lo o reciclar-lo
Com pots fer compost - 54
- Adonar-se de quins residus srsquohan degradat completament o en part despreacutes drsquounes
setmanes
- Comprovar si srsquohan complert les hipogravetesis formulades a lrsquoinici de lrsquoexperiment
- Identificar quant temps tarden a descompondrersquos diferents tipus de residus i ordenar-los
fent una liacutenia del temps
- Reflexionar sobre la importagravencia de no llenccedilar deixalles a lrsquoentorn natural
Durada
Una hora aproximadament per a lrsquoexperiment drsquoenterrar residus
Una hora aproximadament per a la sessioacute de desenterrar residus i reflexionar sobre el que ha passat
Material
De lrsquoescola
- Residus diversos per enterrar
- Fustes per als cartells
- Paper llapis colors cola
- Si es vol fer la variant
o Bosses de malla de plagravestic
o Etiquetes plastificades per a cada bossa
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem hipogravetesis CI (pagravegina 44)
- Fitxa Fem hipogravetesis CM CS (pagravegina 45)
- Fitxes Liacutenia cronologravegica CI (pagravegines 46 a 48)
- Fitxa Desenterrem residus CM CS (pagravegina 49)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar enterrant diversos residus si la natura eacutes capaccedil de
descompondrersquols amb poc temps Lrsquoactivitat es diferencia en dos moments primer es prepara
lrsquoexperiment i es fan hipogravetesis al cap drsquoun mes i mig es comprova quegrave ha passat i es fa una reflexioacute
sobre el concepte biodegradable
PRIMERA PART
Es prepara lrsquoexperiment drsquoenterrar residus al pati
Al pati preferiblement a prop del compostador els alumnes fan forats a terra drsquouns 20 cm de
fondagraveria Es fan tants forats com tipologies de residus es vulguin enterrar Una proposta eacutes fer-ne
Com pots fer compost - 55
cinc amb els seguumlents materials fulla drsquoenciam pela de plagravetan paper de cuina paper drsquoalumini i
bossa de plagravestic Tambeacute poden ser els alumnes que escullin els materials amb quegrave volen
experimentar
Es posa un cartell a cada forat per identificar quegrave srsquohi ha enterrat i poder-ho localitzar al cap drsquoun
mes i mig Eacutes important informar tothom que no es trepitgi la zona on srsquoestagrave fent lrsquoexperiment
Es fan fotografies dels residus abans drsquoenterrar-los per poder-les comparar amb els resultats
obtinguts
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CI A lrsquoaula cada alumne fa la hipogravetesi de quin residu seragrave
el que es descompondragrave meacutes ragravepidament
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CM CS A lrsquoaula cada alumne fa hipogravetesis de quegrave creuen
que passaragrave amb els residus durant un mes i mig
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer un experiment similar per saber quan tarden a descompondrersquos els residus orgagravenics
i no orgagravenics dins el compostador i observar els canvis que se succeeixen al llarg del temps
Srsquointrodueixen els residus a analitzar en bosses de malla de plagravestic com les que es fan servir per
envasar patates Aquestes bosses no es descomponen i permeten que entrin els organismes
descomponedors i lrsquooxigen Sersquols colmiddotloca una etiqueta de plagravestic amb el nom del residu a analitzar i
la data i srsquointrodueixen al compostador Cada setmana es treuen i sersquols fa fotografies per comprovar
els canvis que es van produint Es poden sotmetre a assaig multitud de substrats com peles de
plagravetan de taronja de poma fusta triturada fragments de mides diferents etc
SEGONA PART
Al cap drsquounes sis setmanes es desenterren els residus i srsquoobserva en quin estat de descomposicioacute es
troba cadascun dels materials colgats i si srsquohan complert les hipogravetesis formulades pels alumnes
Quins residus srsquohan descompost completament I en part Els materials han canviat les seves
propietats (mida textura color olor forma) Hi ha materials que estan intactes
Es fa una posada en comuacute i es debat sobre els resultats obtinguts per extreure conclusions
- Quins mecanismes teacute la natura per degradar els residus
- Quines alternatives existeixen per aquells materials de siacutentesi que no es degraden tan ragravepid
com els drsquoorigen natural
Com pots fer compost - 56
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Liacutenia cronologravegica CI Es reparteix a cada alumne una targeta on hi
apareix el nom drsquoun residu i el seu temps de descomposicioacute Cadascuacute dibuixa el residu de quegrave es
tracta i tots junts ordenen les imatges en un mural conjunt
Per a CM i CS imprimir de lrsquoannex la fitxa Desenterrem residus CM CS per anotar els resultats i
conclusions
A continuacioacute es fa una activitat per ordenar cronologravegicament diferents residus i materials tenint en
compte el temps que tardarien a desfer-se de manera natural Es pot representar en un mural
treballar-ho amb un debat o beacute mitjanccedilant un joc de moviment
Una manera de fer-ho srsquoassigna a cada alumne un material del llistat que hi ha a continuacioacute sense
indicar-los el temps de descomposicioacute Els alumnes drets srsquohan drsquoordenar en fila cronologravegicament
segons el temps que triguen a descompondrersquos (en funcioacute de les seves hipogravetesis) Per ordenar-se han
de debatre entre tots fins arribar a un acord comuacute El dinamitzadora els indica si estan ben colmiddotlocats
o no i el nombre drsquoalumnes que no estan ben posicionats Es tracta que els alumnes es tornin a
colmiddotlocar fins a aconseguir una filera ordenada del residu meacutes ragravepid en descompondrersquos al meacutes lent
No eacutes tan important ordenar-se perfectament beacute com el debat que es generi i la reflexioacute sobre la
importagravencia de repensar en una bona gestioacute i prevencioacute de residus Al final es fa un debat i es pot fer
una representacioacute en un mural
fulla drsquoenciam (una setmana)
pela de patata (poques setmanes)
peles de ceba (poques setmanes)
closques drsquoou (un mes)
pela de plagravetan (2 mesos)
paper de cuina (3 mesos)
pela de taronja (6 mesos)
fulles seques (6 mesos)
closques de nou (6 mesos)
paper (1 any)
cigarrets (1 o 2 anys)
fusta petita (entre 1 i 3 anys)
xiclet (5 anys)
os de pollastre (entre 10 i 30 anys)
paper drsquoalumini (entre 10 i 30 anys)
bric de llet (entre 10 i 30 anys)
sabata vella (entre 25 i 200 anys)
llauna (entre 10 i 500 anys)
bossa de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
ampolla de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
piles (1000 anys)
ampolla de vidre (4000 anys)
Com pots fer compost - 57
Activitat 12
Quines soacuten les fases del compostatge
Mirem-ho de prop
CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es desenvolupa en diverses fases En cada fase cal la presegravencia drsquooxigen
i drsquoaigua en quantitats adequades perograve sobretot en les primeres fases en quegrave lrsquoactivitat
microbiana eacutes meacutes gran Controlar la temperatura permet identificar quina fase es produeix a
lrsquointerior de la pila
Fase de temperatura moderada
Dura entre 5 i 10 dies Presegravencia de bacteris i fongs que causen un ragravepid creixement de la
temperatura (entre 15 i 45 ordmC) Aquests organismes trenquen amb rapidesa els compostos
solubles fagravecilment degradables
Fase de descomposicioacute o drsquoalta temperatura
Temperatures elevades (superiors als 40 ordmC) Els compostadors amb meacutes volum assoleixen meacutes
temperatura (en compostadors domegravestics el proceacutes es realitza a temperatura ambient) Hi ha
presegravencia de diversos i nombrosos microorganismes i alguns invertebrats En la mesura que els
compostos altament energegravetics srsquoesgoten la temperatura baixa gradualment La durada
drsquoaquesta fase eacutes drsquounes 10 setmanes
Fase de refredament i maduracioacute
La temperatura descendeix des del pic a quegrave srsquoha arribat fins a arribar a temperatura ambient
Presegravencia de microorganismes i invertebrats (sobretot porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i cucs
de terra) Srsquoarriba a la fase final (estabilitzacioacute del producte) quan les temperatures soacuten properes a
les ambientals i ha disminuiumlt el nombre de microorganismes Aquesta fase eacutes la meacutes llarga de
totes pot arribar a durar diversos mesos Tambeacute eacutes la fase en quegrave es produeix una major activitat
de fongs que ajuden a la descomposicioacute de residus secs o amb poc nitrogen Es detecten
macroorganismes que soacuten capaccedilos de degradar les parts meacutes dures dels vegetals A les capes
inferiors si hi ha molta aigua i el compost adopta una textura fangosa sol haver-hi una gran
poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el compost
Com pots fer compost - 58
Objectius
- Comprendre com es produeix el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Aprendre a experimentar i controlar les fases del proceacutes de compostatge
- Adonar-se dels canvis que es produeixen als residus orgagravenics en descomposicioacute i identificar
quant temps tarden a descompondrersquos
- Observar lrsquoevolucioacute de diferents paragravemetres que determinen en quina fase es troba el proceacutes
de compostatge
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis i comprovar si srsquohan complert al final de lrsquoexperiment
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
- Termogravemetre
- Tisores o cuacuteter
- Cola
- Punxoacute
- Retolador permanent
- Restes orgagraveniques diverses (tronquets fulles peles de fruita i verdura)
- Terra de bosc
Opcioacute A)
- Tres ampolles de plagravestic transparent de dos litres (de refresc)
- El tap drsquouna de les ampolles
Opcioacute B)
- Garrafa de plagravestic de 8 litres
- Ampolla de plagravestic de 15 litres
- Paper film
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La columna de descomposicioacute CS (pagravegina 50)
Com pots fer compost - 59
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear a lrsquoaula un compostador a petita escala per observar de prop el proceacutes
de compostatge i extreure les conclusions del que succeeixi Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el compostador en miniatura es tracta de fer-ne el seguiment i
les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La columna de descomposicioacute CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment Tambeacute es pot deixar que els
alumnes escullin quina de les dues opcions prefereixen o beacute fer-ne nomeacutes una
Opcioacute A)
Es tallen tres ampolles de plagravestic de 2 litres segons el dibuix i es munta
una columna de descomposicioacute Es fan forats drsquoaireig als segments B i C
Srsquoomple la columna (segments B i C) amb restes vegetals com ara fulles
petites branques restes de fruita i verdura etc
Les restes srsquohan de mantenir humides perograve sense que lrsquoaigua srsquoentolli a fi
drsquoevitar putrefaccions Lrsquoaigua que sobra ha de drenar beacute i caure al
segment D Es colmiddotloca una etiqueta a la columna de descomposicioacute que
indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Opcioacute B)
Es retalla el cul drsquouna garrafa es foraden les parets de la garrafa i es
fan forats al tap Es talla per la meitat una ampolla de 15 litres Es
posa la garrafa amb el tap cap per avall a sobre la mitja ampolla
tallada (perquegrave pugui caure el liacutequid dins la mitja ampolla) Es talla
a trossos petits les restes orgagraveniques Es barregen les restes
orgagraveniques amb la terra de bosc i es posen dins la garrafa de 8 litres
cap per avall Srsquointrodueix un termogravemetre per un dels forats
laterals La punta del termogravemetre ha de quedar coberta de la
barreja Es tapa la garrafa amb el film transparent de manera que quedi ben fixat Es colmiddotloca una
etiqueta a la garrafa que indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Accions de manteniment
Dos cops per setmana srsquoha de remenar la barreja i airejar perquegrave els microorganismes puguin
respirar Si la barreja estagrave molt humida srsquoha de destapar perquegrave srsquoassequi una mica i aixiacute srsquoevita que
els microorganismes srsquoofeguin Si srsquoasseca molt srsquoha de mullar una mica i remenar
Observacions
Al cap de dos o tres mesos les restes vegetals srsquohauran descompost Srsquoobserven els canvis al llarg de
les setmanes es poden fer observacions cada 15 dies Aspectes a observar textura olor color
Com pots fer compost - 60
temperatura lixiviats (liacutequids resultants del proceacutes de descomposicioacute) alccedilada de la pila Lrsquoevolucioacute
de la temperatura i de lrsquoalccedilada de la pila es poden representar en una gragravefica Altres observacions es
poden documentar per escrit a traveacutes de descripcions i complementar-les amb fotografies per poder
observar al final lrsquoevolucioacute de color que ha sofert al llarg del temps
Es poden construir meacutes drsquouna columna i omplir-les amb material diferent per poder comparar com
evolucionen
El proceacutes de compostatge eacutes llarg perograve els canvis meacutes evidents tenen lloc al comenccedilament per tant
les observacions seran meacutes frequumlents que meacutes endavant Cal organitzar un bon treball sistemagravetic
drsquoobservacions i recollida de dades en un moment determinat del dia que es poden acordar amb el
grup classe
Diferents condicions
Per grups es poden recrear diferents situacions drsquoinvestigacioacute per esbrinar els factors que
influencien en el proceacutes de fer compost com per exemple
- Influencia lrsquoamplada del recipient en el proceacutes
- Influencia el grau de ventilacioacute (el fet de tenir el recipient tancat obert mig obert)
- Influencia el tipus de material que posem a compostar
- Influencia el fet drsquohumitejar meacutes o menys els materials
- Influencia en el proceacutes la temperatura del lloc on hem posat el compostador
Una bona manera de documentar-ho eacutes fer-ne un seguiment a partir drsquoun recull fotogragravefic
Preguntes per reflexionar i treure conclusions
- Per quegrave creieu que srsquoha barrejat terra de bosc amb les restes
- Quines dificultats i inconvenients heu trobat al llarg del proceacutes
- Per quegrave augmenta la temperatura a la primera fase del proceacutes
- Per quegrave cal airejar i mantenir els residus humits durant el proceacutes de compostatge
- En quines etapes heu observat la presegravencia drsquoinsectes io drsquoaltres animals
Com pots fer compost - 61
Activitat 13
Qui hi viu al compostador
CI CM CS
Introduccioacute
Els descomponedors soacuten aquells organismes que srsquoalimenten de la mategraveria orgagravenica
drsquoorganismes morts i que la transformen en mategraveria inorgagravenica Petits animals com els cucs de
terra i molts insectes afavoreixen el proceacutes de degradacioacute triturant una part de la mategraveria que
srsquoha de descompondre Els veritables descomponedors perograve soacuten microorganismes fongs
bacteris i actinomicets Cada grup estagrave especialitzat en la degradacioacute drsquoun tipus determinat de
molegravecula orgagravenica Lrsquoaccioacute conjunta de tots els descomponedors teacute com a resultat la
transformacioacute de la mategraveria orgagravenica en aigua CO2 i sals minerals El paper dels
descomponedors a la natura eacutes molt important En primer lloc netegen la natura de les seves
ldquodeixallesrdquo cadagravevers i restes orgagraveniques Despreacutes les sals minerals que alliberen com a producte
de la descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i serveixen
drsquoaliment per les plantes Finalment els fragments de mategraveria orgagravenica vegetal de meacutes difiacutecil
descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i formen lrsquohumus
Lrsquoaparicioacute drsquoinvertebrats al compostador eacutes totalment natural Eacutes normal que trobem insectes a la
mescla ja que soacuten part dels organismes responsables del proceacutes de compostatge Tot i aixograve si
nrsquoobservem molts pot ser indicatiu que hi ha alguna cosa que no funciona
- La presegravencia de formigues eacutes un indicador drsquoacidesa o drsquouna pila seca Hem de remenar
beacute la mescla durant uns quants dies fins que hagi desaparegut el formiguer
- Si hi ha un exceacutes de mosques de la fruita eacutes indicatiu que la barreja no srsquoha fet beacute Hem
de remenar beacute i deixar la tapa oberta durant la nit perquegrave puguin sortir
- Si hi ha un exceacutes de mosques vol dir que hi ha massa mategraveria humida Hi hem drsquoafegir
mategraveria seca remenar-ho beacute i posar-hi una capa de mategraveria seca al cim de la mescla
- Si hi ha porquets de Sant Antoni eacutes indicatiu que el compost ja estagrave llest per collir
Ingereixen restes de poda i vegetacioacute en descomposicioacute i daquesta manera contribueixen
a la formacioacute de compost madur
- Els cargols i llimacs es mengen les restes orgagraveniques meacutes fresques ja que es poden
alimentar drsquohortalisses i verdures vives
- La presegravencia de cucs blancs denota acidesa Potser hi ha massa restes de fruita o poca
varietat de materials
- Els agravecars en molta quantitat indiquen que la pila estagrave massa humida
- Els cucs de terra apareixen en lrsquouacuteltim proceacutes de descomposicioacute i indiquen que el compost
ja estagrave madur i es pot aplicar Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes
orgagraveniques milloren lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel i ajuden a oxigenar la pila de
compost
-
Com pots fer compost - 62
- Els colmiddotlegravembols soacuten els trossejadors encarregats de fragmentar les restes orgagraveniques
- Les larves de coleogravepters o de diacutepters i els himenogravepters (formigues) tenen una presegravencia
miacutenima en una pila de compost Si hi abunda algun drsquoells eacutes senyal de mal funcionament
- Les larves drsquoescarabats srsquoalimenten de materials immadurs en descomposicioacute i els adults
depreden altres insectes i molmiddotluscs
- Les aranyes srsquoalimenten drsquoaltres organismes que viuen a la pila de compost Soacuten grans
depredadores i controlen les poblacions drsquoinsectes del compostador
- Els centpeus tambeacute soacuten depredadors i realitzen la mateixa funcioacute que les aranyes
controlen la densitat biogravetica de lrsquoecosistema del nostre compostador
Els insectes (formigues agravecars aranyes) apareixen majoritagraveriament en les etapes meacutes madures
del proceacutes de compostatge quan la temperatura baixa perograve la descomposicioacute encara no eacutes
completa De tota manera els podem trobar durant tot el proceacutes ja que soacuten bons trituradors de
mategraveria orgagravenica
La cadena trogravefica dins el compostador
Descomponedors organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica i la
transformen en mategraveria inorgagravenica
Microfauna (nomeacutes observables amb microscopi) actinomicets fongs bacteris i
protozous Srsquoencarreguen de meacutes del 95 de lrsquoactivitat descomponedora que es genera a
la pila de compost
Consumidors primaris organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica
Macrofauna coleogravepters (escarabats) cargols i llimacs enquitreids (cucs blancs) diacutepters
(mosques) isogravepodes (porquets de Sant Antoni) cucs de terra Apareixen quan baixa la
temperatura de la pila de compost
Consumidors secundaris organismes que srsquoalimenten dels primaris Colmiddotlegravembols
dermagravepters (tisoretes) agravecars nematodes rodons (cucs rodons) protozous rotiacutefers
turbelmiddotlaris (cucs plans) himenogravepters (formigues)
Consumidors terciaris organismes que srsquoalimenten dels secundaris Caragravebids (escarabats
de terra) pseudoescorpins coleogravepters estafiliacutenids centpeus himenogravepters (formigues)
aragravecnids (aranyes)
Com pots fer compost - 63
Objectius
- Identificar quins soacuten els descomponedors que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la
mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa els organismes que viuen al compostador de
lrsquoescola
- Identificar i classificar els principals invertebrats trobats a partir de lrsquoobservacioacute de les
principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes ales antenes)
- Familiaritzar-se i aprendre a manipular eines i instruments cientiacutefics com la lupa les pinces o
lrsquoaspirador drsquoinsectes
Durada
Entre una i dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Safates
- Pots
- Bosses
- Pinces
- Lupes de magrave lupes binoculars io microscopis
- Aspirador drsquoinsectes (es pot fabricar a lrsquoescola a internet hi ha exemples de com fer-ho)
- Guies drsquoinvertebrats (opcional)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CI (pagravegines 51 i 52)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CM CS (pagravegines 53 i 54)
- Fitxa Els animals descomponedors CI CM CS (pagravegina 55)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar els organismes descomponedors que viuen al compostador de
lrsquoescola a partir de lrsquoobservacioacute directa Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera al
compostador i la segona a lrsquoaula
Com pots fer compost - 64
PRIMERA PART
Per comenccedilar es visita el compostador Srsquoobre i srsquoobserva amb lrsquoobjectiu de trobar la magravexima
quantitat i diversitat drsquoorganismes descomponedors Es recullen mostres de la mategraveria orgagravenica de
diferents parts del compostador (de la superfiacutecie i del fons) i es posen en recipients com safates o
bosses per transportar-les cogravemodament fins a lrsquoaula evitant que srsquoescapin els insectes i la resta
drsquoorganismes
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Classificacioacute invertebrats CI o CM CS en funcioacute del nivell educatiu una
cogravepia per a cada grup de 4 alumnes i tambeacute la fitxa Els animals descomponedors CI CM CS una cogravepia
per a cada alumne
A lrsquoaula es fan grups drsquouns 4 alumnes A cada grup se li reparteix una safata amb mostres de
compost i tot el material necessari per fer lrsquoobservacioacute i identificacioacute drsquoorganismes invertebrats
descomponedors (fitxes de classificacioacute pots lupes pinces aspirador drsquoinsectes) Cada grup
treballa de manera autogravenoma per tal de trobar el magravexim nombre drsquoorganismes descomponedors
entre les restes orgagraveniques
Es tracta que recullin totes les observacions a les fitxes de treball individual i classifiquin els
descomponedors tenint en compte les principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes
antenes ales etc)
Cal recordar a lrsquoalumnat que srsquohan de respectar els animals i no srsquohan de maltractar ni matar en cap
cas Un cop finalitzada lrsquoactivitat es retornaran tots els organismes al compostador
Com pots fer compost - 65
Activitat 14
Qui descompon la mategraveria orgagravenica
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Hi ha una part de la vida invisible als nostres ulls perograve que teacute un paper molt important Soacuten els
milions de microorganismes que descomponen la mategraveria orgagravenica
Llevat organisme viu que produeix enzims els quals provoquen canvis bioquiacutemics importants
en productes orgagravenics naturals Un dels meacutes coneguts eacutes el llevat de la cervesa
Quan sentim la paraula fong molts podem pensar en un rovelloacute Tanmateix els fongs presenten
una gran varietat de formes i mides Formen un regne dorganismes unicelmiddotlulars o pluricelmiddotlulars
per tant no tots els fongs soacuten microorganismes ja que molts es poden observar a simple vista
Les caracteriacutestiques generals dels fongs soacuten les seguumlents
o Soacuten eucariotes
o Es poden reproduir de forma sexual o asexual
o Soacuten heterogravetrofs eacutes a dir prenen la mategraveria orgagravenica ja elaborada No fan la fotosiacutentesi
o Tenen paret celmiddotlular que a diferegravencia de la dels vegetals no eacutes de celmiddotlulosa sinoacute de
quitina
Els llevats soacuten un dels tipus de fongs unicelmiddotlulars meacutes importants Hi ha moltes espegravecies
diferents de llevats Algunes daquestes espegravecies tenen una gran importagravencia econogravemica ja que
realitzen fermentacions industrials la cervesa el pa i el vi soacuten productes derivats de les
fermentacions dels llevats En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents eacutessers
vius
Com soacuten els llevats
Soacuten organismes unicelmiddotlulars La seva mida molt variable generalment eacutes superior a la dels
bacteris Presenten una gran diversitat de formes (esfegraveriques allargades ciliacutendriques)
La reproduccioacute dels llevats es fa per gemmacioacute Durant aquest proceacutes es generen dues cegravelmiddotlules
amb la peculiaritat que una eacutes molt meacutes gran que laltra Durant la gemmacioacute es produeix una
protuberagravencia anomenada gemma a partir dun punt de la paret celmiddotlular Simultagraveniament el
nucli de la cegravelmiddotlula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma Finalment la gemma
es separa i dona lloc a una altra cegravelmiddotlula
Com pots fer compost - 66
Objectius
- Descobrir qui soacuten els descomponedors meacutes petits que intervenen en el proceacutes de
descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa la feina que fan els llevats en contacte amb la
mategraveria orgagravenica
- Comprendre que hi ha uns eacutessers microscogravepics que srsquoencarreguen de descompondre la
mategraveria orgagravenica del compostador la fullaraca del bosc i tambeacute soacuten els responsables que les
taronges o el pa es floreixin
Alguna vegada tots hem menjat bolets Perograve a banda dalguns fongs comestibles tambeacute podem
treure profit dels fongs unicelmiddotlulars
o Llevats que fermenten
Com en el cas dalguns bacteris els llevats tambeacute fan fermentacions per exemple la coneguda
fermentacioacute alcohogravelica que realitza Saccharomyces cerevisae Diferents espegravecies daquest gegravenere de
llevats realitzen les fermentacions que produeixen el vi la cervesa i el pa En tots aquests casos la
fermentacioacute eacutes similar es posa el llevat juntament amb el most la farina de blat o lextracte dordi
En alimentar-se daquests substrats els llevats produeixen alcohol i diogravexid de carboni
transformant el producte inicial en vi pa o cervesa respectivament
o Fongs que fabriquen medecines
Hi ha espegravecies de fongs que soacuten capaces de produir antibiogravetics Aixiacute per exemple el primer
antibiogravetic descobert la penicilmiddotlina eacutes produiumlt per fongs del gegravenere Penicillium No obstant
alguns llevats i altres tipus de fongs soacuten capaccedilos de produir malalties Aquestes malalties no
nomeacutes afecten les persones sinoacute que tambeacute ataquen a plantes i animals Alguns exemples
o Fongs que infecten plantes
Alguns fongs soacuten perjudicials pels vegetals ja que poden atacar el seu sistema vascular o els seus
fruits Aixiacute per exemple Phytophtora infestans afecta la patata Aquest fong va destruir tots els
conreus de patata a Irlanda al segle XIX provocant la mort per manca daliment de meacutes dun
milioacute de persones
o Llevats que infecten persones
Les infeccions provocades pels llevats en les persones normalment soacuten cutagravenies (afecten a la
pell) Per exemple Candida albicans pot causar inflamacioacute de la mucosa de la boca sota certes
condicions Una altra infeccioacute molt comuna eacutes el peu datleta que afecta normalment la planta
dels peus i que es contagia a partir del terra de dutxes i piscines puacutebliques
Com pots fer compost - 67
- Adonar-se que en el proceacutes de descomposicioacute es transformen les restes orgagraveniques en
presegravencia drsquooxigen i que es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia en forma de
calor
- Treballar seguint el megravetode cientiacutefic
Durada
Mitja hora aproximadament per preparar lrsquoexperiment
Seguiment durant unes quantes setmanes
Mitja hora aproximadament per treure conclusions
Material
De lrsquoescola
- Quatre bosses de plagravestic transparent
- Un plagravetan
- Un ganivet
- Dos paquets de llevat en pols per fer pa
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment plagravetan CM CS (pagravegina 56)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a esbrinar si hi ha microorganismes que no es veuen i descomponen la mategraveria
orgagravenica Lrsquoactivitat consta drsquouna primera part de preparacioacute de lrsquoexperiment a continuacioacute el
seguiment durant diverses setmanes i finalment una sessioacute de reflexioacute i conclusions finals
Es pot dividir els alumnes en grups i que cada grup prepari el seu propi experiment O beacute es pot
combinar aquesta activitat amb les activitats 11 i 12 i que cada grup drsquoalumnes es faci responsable
drsquouna proposta diferent ja que totes porten a fer reflexions i a treure conclusions al voltant de la
pregunta ldquoQuant tarda a descompondrersquos la mategraveria orgagravenicardquo
Per a la preparacioacute de lrsquoexperiment
Es marquen les quatre bosses de plagravestic amb lletres diferents (A B C D) i srsquoomplen de la manera
seguumlent
- Bossa A uns quants talls de plagravetan
Com pots fer compost - 68
- Bossa B uns quants talls de plagravetan i un sobre de llevat
- Bossa C uns quants talls de plagravetan i una mica drsquoaigua
- Bossa D uns quants talls de plagravetan un sobre de llevat i aigua
Un cop feta aquesta operacioacute es tanquen les bosses i es posen al sol durant uns quants dies
Quegrave passaragrave
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment plagravetan CM CS
Els alumnes anoten les seves progravepies hipogravetesis Quegrave trsquoimagines que hauragrave passat drsquoaquiacute a unes
setmanes a dins de cada bossa En quin estat estaragrave el plagravetan Hauragrave passat alguna cosa meacutes
Explicacioacute del proceacutes que tindragrave lloc
El plagravetan de la bossa A nomeacutes srsquoha tornat una mica fosc el de la bossa B el del llevat srsquoha
desenvolupat perograve molt lentament a la bossa C el plagravetan estagrave podrit i teacute una mica de verdet i a la
bossa D el plagravetan srsquoha descompost i la bossa srsquoha inflat pel CO2 que han emegraves els llevats Els llevats
soacuten uns microorganismes molt petits que srsquoencarreguen de descompondre la mategraveria orgagravenica quan
les condicions drsquohumitat i de temperatura soacuten les adients
Com pots fer compost - 69
Activitat 15
Com treballen els cucs de terra
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Els cucs de terra tenen el cos allargat ciliacutendric que srsquoadapta molt beacute a la seva vida subterragravenia
Fan galeries verticals i horitzontals i srsquoalimenten de les partiacutecules orgagraveniques de la terra que
ingereixen en gran quantitat de tal manera que porten a terme una doble missioacute en benefici de
lrsquoestructuracioacute i el condicionament del sogravel esponjament mecagravenic per una banda cosa que el fa
meacutes permeable als gasos i enriquiment quiacutemic per una altra ja que la terra que ha passat pels
seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la mategraveria orgagravenica edagravefica De
nit surten a la superfiacutecie ja que lrsquoatmosfera eacutes meacutes humida i aixograve els facilita la respiracioacute en
arribar lrsquohivern resten al fons de les galeries El cuc de terra vermell o cuc vermell (Lumbricus
rubellus) eacutes una espegravecie californiana criada com a font de proteiumlnes per a lrsquoalimentacioacute animal a
partir de mategraveria orgagravenica residual (escombraries femtes etc) lrsquoeliminacioacute de la qual altrament
li eacutes encomanada com a mineralitzador vivent
En un ecosistema natural el treball del sogravel el porten a terme els organismes que hi viuen i que hi
excaven galeries Els cucs de terra soacuten els meacutes actius Els cucs de terra sempre soacuten presents en
sogravels fegravertils Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes orgagraveniques milloren
lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel Es desplacen entre les restes de mategraveria orgagravenica excavant
galeries que ajuden a airejar i per tant a oxigenar la pila de compost
Durant el proceacutes de compostatge impera la llei de la boca meacutes gran Els organismes que tenen la
boca meacutes gran soacuten els primers a colonitzar el compostador ja que soacuten capaccedilos de triturar trossos
grossos de mategraveria orgagravenica Despreacutes comencen a augmentar les poblacions de macroorganismes
de boca meacutes petita i alhora meacutes especialitzada (cucs colmiddotlegravembols etc) fins que la mategraveria
orgagravenica eacutes tan petita que nomeacutes hi tenen acceacutes els bacteris els fongs i els actinomicets Durant
aquest proceacutes tambeacute hi ha macroorganismes depredadors (aranyes formigues etc) que no
participen en la descomposicioacute de la mategraveria perograve soacuten una part important del proceacutes de
compostatge Durant el compostatge els organismes trenquen la mategraveria orgagravenica en trossos de
grandagraveria cada vegada menor fins a aconseguir una mategraveria fosca semblant a lhumus En aquest
proceacutes tambeacute es produeix diogravexid de carboni (CO2) calor i aigua
-
Com pots fer compost - 70
Objectius
- Adonar-se de de la funcioacute que desenvolupen els cucs de terra en el sogravel
- Construir un terrari per a cucs de terra per poder observar a simple vista la seva activitat i
treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Cinc cucs de terra
- Dues ampolles de plagravestic de 2 litres
- Terra
- Planter de dos enciams
- Farina de blat de moro
- Cartolina negra
Opcioacute B)
- Dos plagravestics riacutegids i transparents drsquouns 30 x 30 cm
- Per a la base una fusta drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 30 cm de llarg
- Per als laterals dues fustes drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 29 cm de llarg
- Cola
- Substrats diversos compost torba sorra fina grava fullaraca etc
- Una tela gruixuda que no deixi passar la llum
- Una dotzena de cucs de terra adults
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS (pagravegina 57)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear un terrari o espai amb terra on poder observar lrsquoactivitat dels cucs de
terra i treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el terrari es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions
pertinents al llarg drsquounes setmanes
Com pots fer compost - 71
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment O beacute es pot escollir una de les
dues opcions
Opcioacute A)
Es tallen les dues ampolles de plagravestic per la meitat i es
guarden les dues bases Es forada amb un clau la base de
les dues ampolles Srsquoomplen els dos cilindres amb capes
alternes de terra i farina fins a dues terceres parts de
lrsquoampolla Es planten els dos enciams un a cada ampolla
Srsquoetiqueta una ampolla amb la lletra A i una altra amb la
lletra B i en aquesta uacuteltima srsquohi posa els cinc cucs de
terra Es cobreixen les ampolles amb la cartolina negra i es
colmiddotloquen en un lloc cagravelid i lluminoacutes Cal regar-les regularment Al cap de dues setmanes es treu la
cartolina negra i srsquoobserva quegrave ha passat Quina de les dues plantes ha crescut meacutes
Els cucs exerceixen una funcioacute important que eacutes barrejar la terra i oxigenar-la A meacutes les seves
excrecions soacuten molt riques en nutrients A lrsquoampolla A al cap de dues setmanes encara hi observem
les capes alternes de terra i farina mentre que a lrsquoampolla B hi estan barrejades
Opcioacute B)
Es construeix un terrari per a cucs de terra Es tracta drsquouna
caixa de parets transparents les quals permeten veure
lrsquoactivitat dels cucs La longitud i lrsquoaltura de les parets teacute
poca importagravencia sempre i quan permetin crear capes de
substrat de colors diferents Lrsquoamplada no pot ser gaire
gran per evitar que els cucs construeixin les galeries lluny
de les parets i per tant no es puguin observar
Per construir el terrari srsquoenganxen els plagravestics a la base i
als laterals Srsquoomple el terrari amb cura amb els diferents
substrats per formar capes de liacutemits clars drsquouns 3 cm de
gruix alternant els que tinguin colors diferents entre siacute
El terrari es pot construir de diverses maneres i amb diversos materials depenent dels recursos de
quegrave es disposin
A la part superior srsquohi afegeix una fina capa de grava i es cobreix amb fullaraca Es rega
abundantment i srsquointrodueixen els cucs de terra
Es tapa tot el terrari amb la tela per protegir-lo de la llum Al cap drsquouna setmana srsquohi fa un cop drsquoull
per veure com evoluciona i aixiacute cada pocs dies Al cap drsquoun temps els cucs construiran les seves
galeries i a poc a poc els liacutemits entre capes aniran desapareixent Les pedretes srsquoaniran enfonsant a
mesura que els cucs vagin excavant Les fulles seran enterrades per ser consumides
Com pots fer compost - 72
Activitat 16
Quanta aigua pot atrapar el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Experimentar la retencioacute drsquoaigua de diferents tipus de substrats compost sorra argila
- Comprendre la importagravencia que un sogravel (i el compost) tingui una bona capacitat de retencioacute
drsquoaigua
- Reflexionar sobre el benefici que aixograve aporta a la terra del jardiacute i de lrsquohort
Introduccioacute
La circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire dins del sogravel estagrave directament relacionada amb la seva
estructura que crea porus o espais buits dins del sogravel per on es mou lrsquoaire i lrsquoaigua Les arrels de
les plantes i els organismes que viuen al sogravel necessiten aire per respirar i aigua per al seu
metabolisme
La quantitat drsquoaire i drsquoaigua que hi ha al sogravel depegraven de la mida dels porus Quan plou o reguem
tots els porus srsquoomplen drsquoaigua i amb el temps es van buidant a poc a poc donant pas a lrsquoaire Tot
i aixiacute sempre hi ha una petita part drsquoaigua retinguda al sogravel que no es perd De totes maneres les
plantes tampoc la poden fer servir perquegrave estagrave atrapada amb massa forccedila en els porus meacutes petits
Hi ha sogravels que despreacutes de ploure o de regar-los srsquoassequen meacutes ragravepidament que uns altres Aixograve
passa perquegrave no tots retenen lrsquoaigua amb la mateixa forccedila
De quegrave depegraven la forccedila de retencioacute de lrsquoaigua dins drsquoun sogravel
La capacitat de retenir aigua com si fos una esponja eacutes una de les qualitats del compost Lrsquoaigua
queda retinguda als porus mitjans i petits que hi ha entre les partiacutecules de compost
Per determinar-la srsquoafegeix una quantitat excessiva drsquoaigua al material i es mesura la que
srsquoescola La diferegravencia entre la que srsquohi tira i la que srsquoescola eacutes lrsquoaigua que ha quedat retinguda
Si es fa una comparacioacute amb diversos tipus de substrats (compost sorra argila) srsquoobserva que
lrsquoaigua circula meacutes ragravepidament per la sorra que no pas pels sogravels argilosos on eacutes retinguda amb
meacutes forccedila a causa de la mida petita dels porus que hi ha Conveacute que un sogravel retingui beacute lrsquoaigua
perquegrave aixiacute no cal regar-lo tan sovint Aportar mategraveria orgagravenica a la terra eacutes una bona pragravectica per
disminuir-ne les necessitats de reg
Com pots fer compost - 73
- Apropar als alumnes lrsquoexperimentacioacute a traveacutes del megravetode cientiacutefic
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Diferents mostres de sogravel (substrat de lrsquohort compost sorra argila)
- Aigua
- Una proveta (o recipient graduat)
- Un pot per mesurar
- Balanccedila
- Rellotge
Opcioacute A)
- Coladors grossos
- Pots o recipients amb la boca ampla (tants com nombre de mostres de sogravel diferents)
Opcioacute B)
- Ampolles de plagravestic amb tap
- Tisores amb punta
- Cuacuteter
- Un punxoacute
- Tres gots
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS (pagravegina 58)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la capacitat de retencioacute drsquoaigua del compost i comparar-la
amb la de diversos tipus de substrat
Els substrats poden estar pregraveviament preparats o beacute els poden aconseguir els alumnes a fora el pati
(sorra de la sorrera substrat de lrsquohort etc)
Srsquoaconsella que per comparar els diversos substrats pel que fa a la retencioacute drsquoaigua primer
srsquoassequin en un dessecador de laboratori durant uns dies o en un forn a uns 100ordmC
Per fer lrsquoexperiment es colmiddotloca el colador sobre el vas o pot de boca ampla Srsquoagafa
un pes determinat de substrat i es posa al colador Se li tira una quantitat coneguda
drsquoaigua a poc a poc i tenint cura que no srsquoescoli pels costats Srsquoanota el temps que
triga en caure tota lrsquoaigua al vas srsquoespera que deixi de gotejar i es recull i mesura
Com pots fer compost - 74
lrsquoaigua en una proveta graduada La diferegravencia entre lrsquoaigua abocada i la recollida indica lrsquoaigua
retinguda pel sogravel
Es repeteix lrsquoexperiment amb diversos tipus de substrat (sorra argila etc) utilitzant sempre la
mateixa quantitat de terra i drsquoaigua Srsquoanoten els resultats
Si no es disposa de coladors es pot fer el mateix experiment reutilitzant material (opcioacute
B) per fer lrsquoembut amb una ampolla de plagravestic es talla el cul de lrsquoampolla i es fan forats
al tap amb la punta drsquounes tisores Es colmiddotloca lrsquoampolla damunt drsquoun got
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS
Al final de lrsquoexperiment es formulen preguntes per reflexionar i que ajuden a extreure conclusions
- Quin sogravel reteacute millor lrsquoaigua Quin sogravel la deixa passar meacutes fagravecilment
- Quegrave passaria si planteacutessim enciams en un sogravel que deixa passar tota lrsquoaigua sense retenir-ne
gens
- Creus que les plantes de lrsquohort poden aprofitar lrsquoaigua que es queda fent un toll a la
superfiacutecie
Com pots fer compost - 75
Activitat 17
Com soacuten els sogravels
CI CM CS
Introduccioacute
El sogravel eacutes un conjunt de materials inorgagravenics o minerals barrejat amb materials orgagravenics amb
constant interrelacioacute entre ells i amb el medi El sogravel srsquoha originat al llarg del temps a partir de
lrsquoesmicolament i erosioacute de la roca mare i de la descomposicioacute dels eacutessers vius El sogravel es un
substrat capaccedil drsquoacollir vida vegetal Les plantes que hi viuen fan servir aquesta mategraveria orgagravenica
i per tant al sogravel de qualsevol hort li cal sovint una aportacioacute de mategraveria orgagravenica com el
compost Sense mategraveria orgagravenica no hi ha sogravel
No tots els sogravels soacuten iguals Les seves caracteriacutestiques depenen del tipus de roca a partir de la qual
srsquohan format de la climatologia de la zona i de la seva situacioacute topogragravefica (altura sobre el nivell
del mar) Cada sogravel teacute una fertilitat natural que depegraven del seu origen
El sogravel tambeacute eacutes un recurs i estagrave en contiacutenua evolucioacute segueix un proceacutes molt semblant al dels
eacutessers vius neix creix i mor La seva renovacioacute eacutes molt lenta i requereix entre centenars i milers
drsquoanys Per aixograve es considera un recurs no renovable Perdre sogravel que srsquoanomena desertificacioacute
significa perdre un recurs molt valuoacutes Quan el sogravel no teacute proteccioacute davant els agents
meteorologravegics aquest es pot erosionar i si aixograve eacutes greu dificulta entre altres coses lrsquoagricultura
Entre les causes que afavoreixen aquest pegraverdua de sogravel srsquohi troba la falta de mategraveria orgagravenica La
mategraveria orgagravenica fa de vincle entre els diferents elements del sogravel Srsquouneix a lrsquoargila formant
partiacutecules molt meacutes grans i per tant meacutes difiacutecils de moure amb el vent o la pluja Aquesta eacutes una
de les raons drsquoaplicar mategraveria orgagravenica al sogravel En un jardiacute per evitar la pegraverdua de sogravel srsquohan
drsquoafavorir els factors que ajudin a conservar-lo afegir mategraveria orgagravenica evitar pendents i no
deixar zones desprotegides de vegetacioacute
LA TEXTURA
Les roques com a consequumlegravencia dels canvis de temperatura pressioacute es degraden en partiacutecules
de diferents mides Segons la mida i de petita a meacutes gran es classifiquen en argila llim i sorra A
cada sogravel la proporcioacute de drsquoargila llim i sorra eacutes diferent Cadascuna de les fraccions confereix una
segraverie de propietats al sogravel la sorra millora la circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire i fa meacutes fagravecil el treball
del sogravel el llim ajuda a una distribucioacute homogegravenia de la humitat dins del sogravel i que aquesta es
mantingui durant meacutes temps lrsquoargila eacutes la responsable de lrsquoestructura del sogravel i funciona com un
rebost per als nutrients
LrsquoESTRUCTURA
Lrsquoestructura del sogravel es forma a partir de les argiles i de la mategraveria orgagravenica Perquegrave les arrels
puguin creacuteixer beacute i avanccedilar en el seu camiacute dins del sogravel han drsquoobrir-se pas dins drsquoun material que
no ofereixi gaire resistegravencia Si el sogravel estagrave massa compactat si no teacute una bona estructura les arrels
aturen el seu creixement i la planta teacute meacutes dificultats per trobar aliment
Com pots fer compost - 76
Objectius
- Experimentar amb diversos tipus de sogravel per descobrir-ne les diferents propietats
- Esbrinar quines propietats teacute la terra de lrsquohort que la fa ograveptima perquegrave creixin les hortalisses
- Conegraveixer la importagravencia del sogravel per a la vida
Durada
Una hora o meacutes en funcioacute dels experiments que es facin
Material
De lrsquoescola
Per a lrsquoexperiment 1
- Recipients o safates iguals
- Terra de lrsquohort
- Paper milmiddotlimetrat
- Sedagraves o colador
- Balances
- Lupes de magrave
EL pH
Els sogravels tenen unes propietats quiacutemiques molt diferents que venen determinades en la seva
majoria dels casos per la roca mare a partir de la qual srsquohan format en drsquoaltres en canvi poden
ser consequumlegravencia de factors externs com ara la fertilitzacioacute quiacutemica o la contaminacioacute provocada
per exemple pels abocaments industrials
El pH eacutes un sistema que permet mesurar lrsquoacidesa de les substagravencies Per fer-ho srsquoutilitzen
indicadors que soacuten substagravencies que canvien de color quan es posen en contacte amb el producte
Per exemple lrsquoaigua de la coccioacute de la col llombarda eacutes un indicador Lrsquoindicador meacutes comuacute eacutes el
paper de tornassol que a cada color que agafa li associa una xifra El pH del sogravel de la Terra pot
tenir valors tan extrems com 3 i 10 encara que els valors meacutes comuns es mouen entre 4 i 8 Per a
sogravels agriacutecoles eacutes recomanable que la franja drsquoacidesa estigui entre 55 i 65
A la pragravectica el que cal saber eacutes que si el nostre sogravel teacute un pH per damunt de 65 nomeacutes ens caldragrave
aportar mategraveria orgagravenica com a fertilitzant i que si teacute un pH per sota de 65 a meacutes de mategraveria
orgagravenica haurem drsquoaportar una mica drsquoesmena cagravelcica de tant en tant
Com pots fer compost - 77
Per a lrsquoexperiment 2
- Recipients o safates
- Mostres de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort sorra argila marga compost etc)
- Aigua
Per a lrsquoexperiment 3
- Pots transparents
- Mostres de sogravel
- Aigua
- Un vidre o plagravestic transparent
- Una cartolina negra
- Una finestra amb sol o un radiador
Per a lrsquoexperiment 4
- Dos testos amb terra de lrsquohort
- Un termogravemetre
- Un rellotge
Per a lrsquoexperiment 5
- Col llombarda
- Aigua
- Bullidor drsquoaigua
- Colador
- Plats blancs
- Comptagotes
- Llimona
- Vinagre
- Bicarbonat
- Una mostra de terra seca de lrsquohort
- Aliments bagravesics
Per a lrsquoexperiment 6
- Dos pots de vidre
- Dos terrossos de terra un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre
drsquoun camp molt treballat
- Dues tires de 30 cm de llarg i 5 cm drsquoamplada de malla metagravelmiddotlica drsquo1 cm
- Etiquetes
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS (pagravegina 59)
- Fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS (pagravegina 60)
- Fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS (pagravegina 61)
- Fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS (pagravegina 62)
- Fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS (pagravegina 63)
- Fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS (pagravegina 64)
Com pots fer compost - 78
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar i experimentar amb diversos tipus de sogravel per determinar-ne les seves
caracteriacutestiques i propietats i comparar-los entre ells Es proposen sis experiments que parteixen de
la formulacioacute de preguntes Es poden realitzar per separat o un despreacutes de lrsquoaltre i es poden adaptar
en funcioacute de les necessitats i del nivell educatiu
EXPERIMENT 1
Quines partiacutecules hi ha al sogravel
Per a CM i CS
Abans de comenccedilar es demana a lrsquoalumnat que faci hipogravetesis dels materials que creuen que formen
el sogravel Pot ser que hi hagi coses que no veiem Sersquols suggereix que facin una prediccioacute de les mesures
aproximades que podrien tenir aquestes partiacutecules i finalment que pensin una manera de poder
veure i comprovar aquests diferents materials que conformen el sogravel
Els alumnes es distribueixen en petits grups Cada grup agafa quatre safates o recipients iguals i els
emplenen amb terra de lrsquohort la mateixa quantitat a cada safata Fan observacioacute de la terra amb una
lupa de magrave Amb el sogravel de cada safata separen les partiacutecules grosses amb els dits en separen els
tronquets i les restes de vegetals i passen la resta per un sedagraves o colador per separar les partiacutecules
meacutes fines de les meacutes gruixudes Pesen cada porcioacute que han separat amb les balances Poden
comprovar la mesura de les partiacutecules posant-les damunt drsquoun paper milmiddotlimetrat Es repeteix el
proceacutes per a cada una de les safates
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes
- Creieu que hi ha coses al sogravel que no veiem Com us les imagineu
- Podria ser que alguna drsquoaquestes coses fossin eacutessers vius Si ho fossin quina relacioacute podrien tenir
amb els altres eacutessers vius com per exemple les plantes que hi viuen
EXPERIMENT 2
Quina textura teacute el sogravel
Per a CI CM i CS
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Srsquoagafa una mostra de sogravel que cagravepiga al palmell de la magrave Es treuen les pedres meacutes grosses i
tambeacute les restes de fulles o arrels que hi pugui haver
Si la terra estagrave seca srsquohi posa aigua per humitejar-la sense que quedi xopa Si srsquohi tira massa aigua
srsquoafegeix una mica meacutes de terra Es frega la mostra al palmell fent cercles amb els dits de lrsquoaltra magrave
La sorra srsquoidentifica pel tacte raspoacutes que grata el palmell com si fos sucre El llim teacute un tacte com
drsquoespuma de saboacute eacutes suau i agradable i es renta fagravecilment de la magrave Lrsquoargila tambeacute teacute un tacte fi perograve
Com pots fer compost - 79
meacutes enganxoacutes que el llim i aixograve es manifesta en les dificultats per rentar-nos el fang adherit a les
mans i als dits
Despreacutes fregant les mans es modela la mostra intentant fer un cilindre com si es volgueacutes fer un
macarroacute de plastilina Si srsquoaconsegueix srsquointenten unir els extrems del cilindre donant-li forma de
croissant Si srsquoaconsegueix lrsquouacuteltim pas eacutes intentar unir els extrems per formar un dogravenut Com meacutes fi
es pugui fer el macarroacute meacutes argilosa eacutes la terra i srsquoha de deixar assecar
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Si no es pot fer un cilindre menys drsquoun 10 drsquoargila
- Si es pot fer un cilindre perograve no un croissant 10-15 drsquoargila
- Si es pot fer un croissant perograve no un dogravenut 15-20 drsquoargila
- Si es pot fer el dogravenut meacutes drsquoun 20 drsquoargila
Per sota del 10 un sogravel eacutes pobre en argila i difiacutecilment tindragrave una estructura forta Per damunt del
20 el sogravel eacutes ric en argila teacute una gran capacitat de fixar nutrients perograve mentre el contingut de
mategraveria orgagravenica no sigui lrsquoapropiat seragrave un sogravel pesat difiacutecil de treballar i amb tendegravencia a
compactar-se
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Quin seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes (tenint en compte que el sogravel ha de retenir una
mica lrsquoaigua les arrels de les plantes han de poder-se obrir camiacute entre el sogravel i la planta srsquoha de
fixar i aguantar en aquest sogravel amb les seves arrels)
EXPERIMENT 3
Com es pot saber si hi ha aire i aigua al sogravel
Per a CI CM i CS
Lrsquoalumnat fa hipogravetesis sobre si creuen que nrsquohi ha o no nrsquohi ha i quina relacioacute podria tenir aquest fet
per les plantes que hi viuen i en els diferents tipus de sogravel Per facilitar la resposta es pot fer un siacutemil
agafant un grapat de bales monedes escuradents tallats a diferents mides i posant-los en un
recipient transparent
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Es posa una mostra de sogravel en un vas de precipitats (fins a la meitat) Srsquoomple un altre vas amb
aigua i srsquoaboca lentament al vas que conteacute la mostra de sogravel fins a arribar a cobrir-lo del tot i
srsquoobserva amb molta atencioacute Lrsquoaire atrapat dins la terra srsquoallibera en forma de bombolles Srsquoobserva
quina capacitat teacute la terra per retenir lrsquoaire
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Si heu observat bombolles mentre queia lrsquoaigua a quegrave creieu que soacuten degudes
- Com creieu que seria un sogravel que no tingueacutes gens drsquoaire Seria bo per sembrar o plantar-hi
plantes
Com pots fer compost - 80
Experiment per comprovar si hi ha aigua al sogravel
Srsquoomple un pot de vidre amb la terra srsquoembolica amb cartolina negra es tapa amb un vidre o plagravestic
Es deixa dues hores que li toqui el sol o sobre un radiador Quan han passat les dues hores
srsquoobserva que al vidre del recipient hi ha gotes drsquoaigua evaporades eacutes la quantitat drsquoaigua que teacute la
terra
EXPERIMENT 4
Quegrave passaria si el sogravel estigueacutes sempre fred
Per a CM i CS
Es demana a lrsquoalumnat que pensin quina relacioacute podria tenir el fet que el sogravel no canvieacutes mai de
temperatura amb les plantes que hi viuen
Per comprovar si el sogravel srsquoescalfa i es refreda en funcioacute de la irradiacioacute solar srsquoomplen dos testos amb
la mateixa quantitat de sogravel de lrsquohort Es colga un termogravemetre a cada test i sersquon posa un a lrsquoombra i
lrsquoaltre al sol Es pren la temperatura inicial i despreacutes es pren la temperatura cada 15 minuts
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que la distribucioacute de sol i ombra a lrsquohort influeix en la vida de les plantes de lrsquohort
EXPERIMENT 5
Com es pot saber si un sogravel eacutes agravecid
Per a CS
A vegades es poden utilitzar recursos propers per realitzar experiments que a priori sembla que
srsquohagin de fer en un laboratori Srsquoutilitza col llombarda com a indicador de pH Es denominen
indicadors de pH a aquelles substagravencies que canvien de color segons estiguin en un medi agravecid o
bagravesic Alguns vegetals com la col llombarda la maduixa cireres cebes vermelles tenen una
substagravencia (antocianina) que eacutes molt sensible als canvis de pH La col llombarda teacute cianina que eacutes un
excelmiddotlent indicador natural
Es tallen les fulles meacutes fosques de la col llombarda i es couen en una olla amb una mica drsquoaigua (meacutes
o menys hi ha drsquohaver el doble de col que drsquoaigua) durant uns minuts fins que lrsquoaigua es torni
morada Es deixa refredar i es cola reservant el liacutequid i depreciant les fulles que hauran quedat sense
color Lrsquoaigua ha passat a ser lrsquoindicador del pH i permetragrave identificar agravecids i bases
Afegint lrsquoextracte de col llombarda a diferents substagravencies (suc de llimona de taronja vinagre
bicarbonat sogravedic lleixiu detergenthellip) es pot observar com canvien de color adquiriragrave color vermell
en un medi agravecid (suc de llimona vinagre etc) color blau en medi neutre (aigua) i color groc en un
medi bagravesic (bicarbonat etc)
Es posen un parell de culleradetes de lrsquoextracte de col llombarda en un plat blanc
Primer srsquohi afegeix una mica de bicarbonat i srsquoobserva el color que adquireix lrsquoaigua
A continuacioacute srsquohi afegeixen gotes de vinagre i srsquoobserva com canvia el color del pigment de la col
llombarda segons el pH El bicarbonat eacutes bagravesic mentre que el vinagre eacutes agravecid
Com pots fer compost - 81
Despreacutes es prova amb una mostra de terra de lrsquohort o de compost Es posa mitja culleradeta de terra
en un plat blanc net srsquoafegeix lrsquoextracte de col de gota en gota amb un comptagotes fins que la terra
quedi xopa perograve no entollada Es mou el plat de costat a costat durant un minut perquegrave lrsquoaigua
reaccioni amb la terra Srsquoinclina una mica el plat fins que regalimi una gota drsquoaigua i sersquon mira el
color
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS
Els colors per interpretar el pH soacuten els seguumlents
- Vermell sogravel agravecid (per sota de 6 meacutes agravecid com meacutes intens eacutes el vermell)
- Blau o verd sogravel bagravesic (per damunt de 75 meacutes bagravesic com meacutes verd eacutes)
- Morat sogravel neutre (entre 6 i 75)
A la pragravectica es considera un sogravel neutre entre 65 i 7 Entre 5 i 65 el sogravel eacutes agravecid i entre 7 i 85 el sogravel eacutes
bagravesic Per sota de 5 i per sobre de 85 eacutes molt difiacutecil conrear un hort
EXPERIMENT 6
Quina estructura teacute el sogravel
Per a CM i CS
Es dona a les tires de malla metagravelmiddotlica una forma de lletra omega de manera que es pugui posar un
terrograves de terra a la part corba del mig i introduir-la dins dels pots de vidre i que quedi penjant
subjectada a les vores del pot pels dos extrems de la malla
Srsquoetiqueten els dos pots un indicant ldquosogravel ric en mategraveria orgagravenicardquo i lrsquoaltre indicant ldquosogravel pobre en
mategraveria orgagravenicardquo Srsquoomplen els pots amb aigua fins a 2 cm de la vora Es posa cadascun dels
terrossos (un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre drsquoun camp molt
treballat) damunt drsquouna malla i es posa dins del pot que correspongui de manera que el terrograves quedi
submergit en lrsquoaigua Es compta fins a 5 i srsquoobserva quegrave passa
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Estructura feble es desfagrave ragravepidament amb lrsquoaigua Es tracta de sogravels pobres en mategraveria
orgagravenica que srsquoerosionen amb facilitat
- Estructura compacta resisteix la immersioacute en lrsquoaigua Es tracta drsquoun sogravel ric en mategraveria
orgagravenica i resisteix millor lrsquoerosioacute que pot provocar la pluja el reg o el treball del sogravel
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre la importagravencia de preservar el sogravel com a
recurs natural es recomanen dos viacutedeos
- Better save soil (352 minuts)
- Letrsquos talk about soil (524 minuts)
Com pots fer compost - 82
Activitat 18
Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
CI CM CS
Introduccioacute
EL COMPOST
Com tots els eacutessers vius les plantes necessiten nutrients per creacuteixer Aquests nutrients els poden
obtenir drsquoadobs orgagravenics que soacuten substagravencies drsquoorigen animal o vegetal que contenen nutrients
uacutetils per a les plantes Un sogravel eacutes fegravertil en funcioacute de la quantitat drsquohumus que teacute Lrsquohumus eacutes la
mategraveria de color negre on hi ha les substagravencies minerals assimilables per les plantes Lrsquohumus
millora lrsquoestructura de la terra i augmenta la capacitat de retencioacute drsquoaigua Per millorar qualsevol
tipus de terra o substrat lrsquoideal eacutes aportar mategraveria orgagravenica al sogravel en forma de fems compost
adobs verds Sabrem que una terra eacutes bona si teacute un color fosc el tacte esponjoacutes i fa bona olor
EL PLANTER
Consisteix a fer germinar les plantes en recipients petits durant poques setmanes i despreacutes
trasplantar-les a lrsquohort Aquest sistema serveix per protegir les plantetes del fred i fer sembres en
egravepoques meacutes primerenques Per fer planter es necessita a meacutes de la llavor pots petits i substrat
Per saber el moment en quegrave es pot fer el trasplantament cal fixar-se en la grandagraveria de la planta
que ha de ser similar a la grandagraveria del recipient El planter srsquoha de regar sovint i els recipients
han de tenir forats perquegrave hi pugui drenar lrsquoaigua Eacutes molt important mantenir el substrat sempre
humit perograve no entollat Si srsquoasseca li resulta molt difiacutecil tornar a recuperar la humitat i escup
lrsquoaigua sense arribar-la a absorbir la qual cosa provoca que les plagraventules morin per manca
drsquoaigua En canvi si la terra estagrave massa molla les arrels es podreixen amb molta facilitat
Els recipients srsquohan de colmiddotlocar en un indret protegit del fred perograve amb una bona ilmiddotluminacioacute
Quan es fa planter en recipients srsquoha de preparar un substrat adient perquegrave les llavors hi
germinin amb facilitat El millor eacutes utilitzar tres parts drsquoun compost ben barrejat amb una part de
sorra o qualsevol altre material que permeti que hi hagi una bona circulacioacute de lrsquoaire o de lrsquoaigua
(sauloacute perlita o un altre tipus drsquoargila expandida)
LA LLAVOR
La llavor necessita humitat per germinar per aixograve cal enterrar-la una mica Perograve tampoc srsquoha
drsquoenterrar gaire ja que aleshores no podria sortir de la terra Srsquoha drsquoenterrar entre una i dues
vegades la seva grandagraveria Per assegurar la sembra cal posar meacutes drsquouna llavor a cada pot
o Enciam la llavor eacutes molt petita Srsquoha de sembrar molt superficialment Germina molt de
pressa (uns 7 dies) al cap de pocs dies ja es veuen les primeres fulles El planter es pot
trasplantar a lrsquohort tres o quatres setmanes despreacutes de la sembra
o Mongetes srsquohan de deixar les llavors en remull unes hores abans de sembrar-les aixiacute sersquon
facilita la germinacioacute
Com pots fer compost - 83
Objectius
- Experimentar les diferegravencies entre fer planter amb compost i sense
- Aprendre a fer planter de diferents llavors en envasos reutilitzats
- Estimular lrsquoobservacioacute i aprendre a interpretar els canvis que es produeixin
- Comprendre la importagravencia drsquoutilitzar adobs naturals com el compost
- Apropar els alumnes al megravetode cientiacutefic i la formulacioacute drsquohipogravetesis
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
UNA REFLEXIOacute SOBRE LA INSOSTENIBILITAT DE LrsquoAGRICULTURA CONVENCIONAL
A la natura els nutrients recirculen indefinidament dins de lrsquoecosistema Les sals minerals del sogravel
alimenten les plantes aquestes nodreixen els animals i les restes drsquouns i altres es descomponen
fins a transformar-se novament en sals minerals que tornen al sogravel i serveixen de nou drsquoaliment
per a les plantes
En un camp de cultiu en canvi els pagesos recullen les plantes i per tant srsquoemporten els
nutrients que contenen Al no recircular els nutrients de seguida es produeix una caregravencia Si no
srsquoadoba el camp eacutes a dir si no srsquohi afegeixen artificialment aquests nutrients les plantes no en
tenen suficients per creacuteixer Per recuperar els nutrients els agricultors afegien els fems dels
animals domegravestics i les restes de la sega
Perograve als camps de conreu i als horts a meacutes de les plantes cultivades hi creixen males herbes i
tambeacute hi ha microorganismes com fongs bacteris i virus que provoquen malalties a les plantes
cultivades i hortalisses
Als anys setanta es va produir un gran canvi ja que es van comenccedilar a usar pesticides i verins
per matar tant els causants de les malalties com les males herbes Tambeacute es van utilitzar per
primer cop adobs quiacutemics per fertilitzar els camps Gragravecies a aquests productes la produccioacute
mundial drsquoaliments va creacuteixer exageradament Com a consequumlegravencia perograve es van abandonar les
tegravecniques tradicionals que havien funcionat durant milers drsquoanys Al cap drsquouns anys es va veure
que el sistema comenccedilava a trontollar i les plagues i malalties es tornaven resistents a molts
productes Aixograve va obligar els agricultors a buscar nous productes Perograve aquestes substagravencies no
nomeacutes soacuten togravexiques per a les plagues tambeacute poden tenir efectes sobre les persones i contaminar
les aiguumles i el sogravel Eacutes per aquesta raoacute que ara srsquoestan recuperant alguns dels usos antics perograve
basats amb coneixements actuals Es vol controlar lrsquouacutes dels productes fitosanitaris i tornar a
utilitzar els residus orgagravenics mitjanccedilant compostatge per adobar els camps
Reduir els productes fitosanitaris al jardiacute o a lrsquohort tambeacute teacute els seus avantatges Si no srsquousen
pesticides ni adobs quiacutemics de lrsquohort se nrsquoobtenen productes meacutes saludables sense
contaminants
Com pots fer compost - 84
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Terra
- Pots de iogurt de plagravestic
- Barrina o punxoacute per foradar la base dels pots de iogurt
- Pala o cullera per agafar el substrat
- Llavors drsquoenciam ceba mongeta
- Retolador permanent
- Polvoritzador per regar
Opcioacute B)
- Cotoacute fluix
- 2 o 3 potets de vidre
- 6 testos
- Llenties o mongetes
- Sorra
- Pedretes
- Aigua
- Bossa de plagravestic transparent
- Platet
- Caixa de cartroacute gran
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem planter CI CM CS (pagravegina 65)
- Fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS (pagravegina 66)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la sembra de llavors per tal de descobrir quines soacuten les
millors condicions per a quegrave creixin fent especial atencioacute en la importagravencia dels adobs com el
compost Per preparar lrsquoexperiment es plantegen dues opcions (opcioacute A i B) Un cop preparada la
sembra es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Abans de comenccedilar lrsquoactivitat es pot fer un petit debat per saber quins coneixements previs tenen els
alumnes
- Quegrave necessiten les plantes per viure
- Quegrave obtenen de cadascun drsquoaquests elements per poder creacuteixer
- Quegrave passaria si els falteacutes un drsquoaquests elements
Com pots fer compost - 85
Opcioacute A)
Per a CI CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter CI CM CS
Es reparteixen dos pots de iogurt (o altres envasos reutilitzats) que serviran de testos a cada
alumne Es fa un petit forat a la base de cada envagraves perquegrave pugui drenar lrsquoaigua
El primer envagraves srsquoomple uacutenicament amb terra al segon srsquohi posa una barreja de terra i compost
Es sembren llavors a cadascun dels pots i srsquoetiqueten els pots amb el nom de lrsquoalumne les llavors
sembrades i la data Es recomana sembrar diferents tipus de llavors per poder-ne comparar el
creixement
Finalment es reguen els testos amb molt cura es pot utilitzar un polvoritzador
Els alumnes fan hipogravetesis sobre quin planter creuen que creixeragrave meacutes i meacutes ragravepid
Les properes setmanes es fa un seguiment del planter a diari regant i observant els canvis que es
produeixen Es pot fer un registre ilmiddotlustrat o fotogragravefic de lrsquoevolucioacute
Al cap drsquounes setmanes srsquoextreuen les conclusions pertinents
Quan el planter hagi crescut prou es pot plantar a lrsquohort de lrsquoescola
Opcioacute B)
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS
Srsquoagafa un grapat de llenties o mongetes i es fan germinar entremig de cotoacute fluix humit Quan les
llenties o mongetes han germinat es divideixen en diferents grapats un per a cada grup depenent
del nombre de condicions que es vulguin reproduir Cada grup drsquoalumnes ha de tenir un test amb
els diferents elements i condicions que es detallen a continuacioacute Tambeacute es poden afegir altres
variables
Passada una setmana elsles alumnes han drsquoobservar quegrave ha passat al seu test
Grup Elements Condicions
1 Test llenties o mongetes compost
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
2 Test llenties o mongetes pedretes
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb les pedretes Es situa en
un lloc assolellat amb bona ventilacioacute
Es rega durant una setmana
3 Test llenties o mongetes sorra aigua Es planten les llenties o mongetes en
el test amb la sorra Es situa en un lloc
assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
4 Test llenties o mongetes compost Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute
NO es rega durant una setmana
5 Test llenties o mongetes compost
caixa de cartroacute gran
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa amb la
caixa de cartroacute
Com pots fer compost - 86
6 Test llenties o mongetes compost
aigua bossa de plagravestic transparent
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa tan
hermegraveticament com sigui possible
amb la bossa Es posa en un lloc
assolellat Es colmiddotloca el platet a sota
del test per poder regar-lo
Preguntes finals per extreure conclusions
1 Quants centiacutemetres ha crescut la vostra planta
2 Per quegrave creieu que ha passat
3 Creieu que mancava algun element essencial per a la vida Quins
4 Quins elements creieu que soacuten clau perquegrave hagi crescut la vostra planta
Un cop acabat llsquoexperiment es pot buscar informacioacute sobre el que aporta cada element per exemple
la llum permet a la planta fer la fotosiacutentesi Es pot fer un mural sobre els elements necessaris per
generar vida i quina funcioacute fa cada element
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer lrsquoexperiment directament a lrsquohort Per comparar si hi ha cultius que necessiten un
sogravel ric en nutrients i drsquoaltres que poden creacuteixer en sogravels pobres Es pot dividir lrsquohort en parcelmiddotles En
una de les parcelmiddotles de cada espegravecie srsquohi posa compost i lrsquoaltra es deixa sense adobar Srsquoobserva si hi
ha diferegravencies entre les parcelmiddotles i entre un cultiu o un altre Hi ha alguna planta en la qual es noti
molt la diferegravencia de tenir compost o no Creixen millor les plantes amb compost o sense En quines
hi ha aparegut meacutes plagues
Com pots fer compost - 87
Activitat 19
Podem trobar solucions a tot
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Fer compostatge casolagrave o escolar eacutes una pragravectica senzilla que permet obtenir compost de molta
qualitat Tot i aixiacute sovint poden aparegraveixer alguns problemes Poder-los identificar trobar-hi una
solucioacute i aplicar-hi mesures correctores eacutes bagravesic per obtenir bon compost Principals problemes
Problema Causa probable Solucioacute
La temperatura del
material no puja Sembla
que hi ha humitat
Lrsquoescalfor es perd perquegrave hi ha
poc material
Posar-hi meacutes material fins i tot
compost acabat Tapar-lo
temporalment
El material estagrave fred i
xop
Hi ha massa humitat a la pila
Possiblement srsquoha mullat per la
pluja
Voltejar-lo afegir-hi serradures
(absorbents) i branquillons
(drenants) Escampar-ho
El material estagrave fred i
sec
Els microorganismes no es
desenvolupen per poca humitat
Regar la pila intentant aportar-hi
lrsquoaigua homogegraveniament
La pila fa pudor Hi manca oxigen Hi ha un
exceacutes drsquohumitat
Voltejar el material i afegir material
sec
Hi ha moltes mosques Hi ha un exceacutes drsquohumitat una
elevada presegravencia de restes de
menjar amb un alt contingut en
aigua (pex fruita)
Barrejar meacutes beacute la mescla i aportar
material estructurant La mosca de la
fruita es queda a la pila i contribueix
a la descomposicioacute
Srsquoobserva un tel blanc
sobre el material
Es tracta de fongs Eacutes un bon senyal que indica que hi
ha activitat microbiana
Hi ha una quantitat
ingent drsquoinsectes
Les condicions ambientals de
temperatura i humitat en
permeten la proliferacioacute
No cal preocupar-se Tambeacute soacuten
descomponedors
Hi ha molts cucs Normalment es tracta de larves
de mosca que proliferen quan hi
ha molta humitat
Reduir la humitat com srsquoha descrit
abans
La pila de compost fa
pudor drsquoamoniacuteac
Hi ha massa materials amb
nitrogen (frescos) Srsquoassocia amb
una elevada humitat i
condicions anaerogravebiques
Barrejar-hi components meacutes secs i
amb menys proporcioacute de nitrogen
(restes de poda taps de suro oueres
de cartroacute trinxades fulles seques)
Com pots fer compost - 88
Objectius
- Aprendre a detectar possibles problemes que sorgeixin durant el proceacutes de compostatge
- Identificar les diferents problemagravetiques associades al proceacutes de compostatge conegraveixer-ne les
causes i trobar solucions als problemes detectats
- Fomentar el treball en equip per tal de deduir les diferents accions correctores a aplicar per a
cadascun dels problemes que es plantegen
- Adonar-se que una mateixa solucioacute pot servir per a problemes diferents
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Compostador
- Tisores llapis colors
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Elements compostador CI (pagravegina 67)
- Fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS (pagravegines 68 i 69)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un joc en equips per posar en pragravectica les diferents problemagravetiques que
poden sorgir durant el proceacutes de compostatge les causes que les provoquen i quines solucions i
accions correctores cal aplicar per tal que el proceacutes es desenvolupi correctament El joc prepara
lrsquoalumnat per analitzar el compostador i saber aplicar les solucions corresponents quan sorgeixi
algun problema
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Elements compostador CI on hi ha ilmiddotlustracions en forma de targeta per
retallar i repartir als participants Es divideix la classe en grups Cada grup o alumne representa un
element drsquoaquests grups
Elements de mategraveria humida (aporten nitrogen) mategraveria orgagravenica humida closques de
musclos carn i peix
Elements de mategraveria seca (aporten carboni) mategraveria orgagravenica seca serradures cendres
pinassa
Indicadors porquets de Sant Antoni formigues oxigen humitat mosques de la fruita
temperatura
Forca (remenar)
Com pots fer compost - 89
Srsquoexposen diferents situacions en quegrave lrsquoalumnat ha drsquoexplicar quines problemagravetiques poden sorgir i
com han drsquoactuar per solucionar-les Es tracta drsquoun joc de moviment i debat
Exemple drsquouna situacioacute que srsquoha de recrear
Hem aportat massa elements de fraccioacute humida
(tots els alumnes que siguin elements de mategraveria humida srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Quins indicadors hem fet servir per saber-ho
(ara els indicadors drsquohumitat i olor srsquoapropen al compostador)
Quegrave hem de fer per solucionar-ho
(ara els que siguin elements de fraccioacute seca i de remenar srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Variant per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS on hi ha les targetes
necessagraveries per crear un joc tipus memory Es divideix la classe en grups i a cada grup se li
reparteixen les targetes retallades per crear el seu propi joc primer i jugar-hi despreacutes A les targetes
srsquohi exposen diverses problemagravetiques que es poden trobar al compostador exceacutes drsquohumitat
presegravencia de floridures exceacutes de mategraveria humida mategraveria massa seca etc
Els grups han de
1- Llegir les targetes de problemagravetiques
2- Reflexionar perquegrave es generen aquestes problemagravetiques
3- Debatre i acordar quines soacuten les solucions per palmiddotliar cada situacioacute
4- Escriure a cada targeta en blanc la solucioacute a una de les problemagravetiques
5- Jugar al joc creat estil memory Girar totes les targetes de cap per avall En una banda de la
taula posar les targetes de problemagravetiques i a una altra banda les targetes de solucions Per torns
girar una targeta de problemagravetiques i destapar una targeta de solucioacute per comprovar si fan bona
parella
6- Al final es fa una posada en comuacute entre tots els grups per veure si srsquoha coincidit en les
solucions i acordar quin eacutes el joc que millor representa problemes i solucions
El joc es pot tenir a lrsquoaula i jugar-hi quan es cregui convenient
Com pots fer compost - 90
Activitat 20
Estagrave a punt el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es divideix en diverses fases Les dues fases finals soacuten la de
refredament i la de maduracioacute
A la fase de refredament la temperatura descendeix el pH srsquoestabilitza al voltant de 75 i hi
intervenen els invertebrats (majoritagraveriament cotxinilles o porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i
cucs de terra) La presegravencia i lrsquoactivitat dels cucs eacutes un bon indicador de lrsquoestat del compost ja
que una poblacioacute petita indica que ja no queda gairebeacute mategraveria orgagravenica per menjar i el proceacutes
estagrave finalitzant
A la fase de maduracioacute el material adopta la temperatura ambient el pH eacutes de 7 i tornen a tenir
protagonisme els fongs i bacteris A les capes inferiors hi ha molta aigua i el compost adopta una
textura fangosa sol haver-hi una gran poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el
compost
Lrsquoolor i la textura ens ajuden a saber si el compost que obtenim ja eacutes madur i estagrave a punt per
aplicar a lrsquohort Tambeacute podem fer altres proves com ara usar el compost per plantar-hi llavors de
creixement ragravepid i observar-ne la germinacioacute
El compost jove srsquoobteacute passats 2 o 3 mesos dins del compostador El compost madur srsquoobteacute
despreacutes de 4 o 6 mesos Teacute un color marroacute fosc i fa olor de terra de bosc Per saber si teacute el grau
drsquohumitat correcte el premem amb la magrave i ha drsquoagafar forma perograve no ha de regalimar aigua Com
es pot reconegraveixer un bon compost
o Prova de lrsquoolor la mala olor (sulfurosa o drsquoamoniacuteac) eacutes senyal que srsquohi ha produiumlt
fermentacions anaerogravebiques (sense oxigen) Caldragrave remenar sovint Si fem servir el
compost en aquest estat pot ser perjudicial per a les plantes
o Prova de la textura (de la magrave) un bon compost presenta una textura solta i una mica
granulosa Agafem un grapat de material i lrsquoespremem amb la magrave Si el material eacutes molt
humit rajaragrave aigua si eacutes massa sec no gotejaragrave gens i en obrir la magrave el material
srsquoesmicolaragrave Amb una humitat correcta (40-60) cau alguna gota drsquoaigua i en obrir la
magrave el material es manteacute compacte
Les restes llenyoses han de presentar un color fosc Si quan les freguem prenen un color
clar o no es trenquen fagravecilment eacutes senyal que no han completat el proceacutes de
descomposicioacute
Per tal que les llavors germinin correctament el compost ha drsquoestar ben madur Si eacutes jove i
encara es troba en proceacutes de maduracioacute les llavors no hi germinaran beacute
Com pots fer compost - 91
Objectius
- Comprovar si el proceacutes de compostatge de la mategraveria orgagravenica ha finalitzat i per tant si el
compost ja estagrave a punt per poder-lo aplicar a les plantes
- Valorar les propietats del compost obtingut (olor color textura) per saber si eacutes de bona
qualitat per ser utilitzat
- Conegraveixer els beneficis i els usos que teacute el compost per al sogravel i les plantes
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Mostres de compost
- Recipients per posar-hi la mostra de compost (un per grup)
- Llapis
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Proves compost madur CI CM CS (pagravegina 70)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar fagravecilment i amb proves senzilles quan un compost estagrave madur per
poder-lo aplicar a les plantes o a lrsquohort comprovant-ne les seves propietats fiacutesiques lrsquoolor el color
lrsquoaspecte i la textura
Eacutes una activitat que es pot portar a terme un cop transcorreguts 4 mesos des de la posada en marxa
del compostador
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Proves compost madur CI CM CS
Es divideix els alumnes en grups i es segueixen els seguumlents passos
Presa de mostra Srsquoagafa una mostra de la part inferior del compostador suficientment gran
perquegrave tots els grups en puguin tenir una petita mostra Es reparteix la mostra de forma
homogegravenia en els diferents recipients un per a cada grup
Prova de lrsquoolor Cada grup olora la mostra i es posa drsquoacord per anotar quina olor fa Tres
possibilitats olor de terra de bosc (compost madur i a punt per ser usat) olor drsquoous podrits
(compost mal compostat cal tornar-lo al compostador) no fa olor de res o fa olor de terra
seca (compost massa vell srsquoha compostat massa)
Prova del color i lrsquoaspecte Cada grup observa la mostra en determina el color i lrsquoaspecte i ho
posa en comuacute Tres possibilitats color fosc i no srsquohi reconeixen els materials originals
Com pots fer compost - 92
(compost madur) color fosc i srsquohi reconeixen les materials originals (compost massa jove no
srsquoha completat el proceacutes) color clar amb aspecte de pols (compost massa sec)
Prova de la magrave textura Cada grup agafa la mostra de compost amb la magrave i comprova quina
textura teacute Tres possibilitats quan es prem amb la magrave no goteja no srsquoesmicola i no taca i es
pot fer una croqueta (compost madur i llest) quan es prem amb la magrave regalima aigua i no es
pot modelar (compost massa humit) quan es prem amb la magrave srsquoesmicola i cau de la magrave
(compost massa sec)
Si la mostra de compost no passa les proves cal repetir-les al cap drsquounes setmanes despreacutes
drsquoaplicar millores al proceacutes
Com pots fer compost - 93
Activitat 21
Garbellem el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Un cop finalitzat el proceacutes de compostatge cal garbellar el compost abans drsquoaplicar-lo per tal de
destriar aquells elements que poden haver caigut accidentalment dins el compostador com ara
pedres plagravestics envasos o branques Tambeacute per destriar aquelles restes vegetals que no srsquohan
acabat de compostar i reincorporar-les al compostador perquegrave acabin el proceacutes de compostatge
Aixiacute srsquoobteacute un compost de textura fina lliure drsquoimpureses i fagravecil drsquoaplicar per a diferents usos
El compost garbellat teacute uns usos molt especiacutefics diferents dels del compost gruixut Per exemple
es pot aplicar directament a la terra o beacute usar-lo barrejat amb substrat comercial per trasplantar
plantes
Per garbellar el compost es necessita un garbell drsquoentre 10 i 25 mm de malla Les restes meacutes
gruixudes es retornen al compostador i tot allograve que passi per la malla seragrave compost afinat a punt
per a ser aplicat Cal tenir en compte que les restes vegetals que es reincorporen al compostador
no poden substituir-ne de noves (estructurant) ja que les primeres hauran perdut parcialment la
capacitat drsquoabsorbir humitat i drsquoaportar nutrients necessaris per al correcte desenvolupament del
proceacutes Amb el temps les restes vegetals recirculades srsquoaniran degradant i passaran a formar part
del compost
Recomanacions a lrsquohora de garbellar el compost
- Cal apartar les restes orgagraveniques de la part superior que encara no shan desfet Es poden
deixar en un carretoacute o directament a terra Si es vol abans de fer el garbellament es pot
deixar assecar el compost un o dos dies perquegrave es garbelli millor
- Les restes orgagraveniques que no srsquohagin compostat i que shan apartat al principi
sintrodueixen de nou al compostador juntament amb les parts meacutes gruixudes del
compost que han quedat retingudes al garbell
Com pots fer compost - 94
Objectius
- Aprendre el proceacutes de garbellar el compost per separar la part fina de la part grollera
- Adonar-se que alguns dels materials triguen meacutes que drsquoaltres a finalitzar el proceacutes de
compostatge
- Identificar les restes que no srsquohan compostat
- Comprovar que un compost ben garbellat es pot aplicar meacutes fagravecilment
- Buscar usos per al compost obtingut
- Tancar el cicle tonant a la terra allograve que eacutes de la terra eacutes a dir utilitzant el compost per
adobar lrsquohort o les plantes de lrsquoescola
- Construir un garbell i aprendre per a quegrave serveix
Durada
Una hora aproximadament
I una altra hora extra per a la construccioacute del garbell (CS)
Material
De lrsquoescola
- Garbells (tambeacute es poden utilitzar coladors o altres materials perforats)
- Forca o pala per buidar el compostador
- Recipients per posar el compost (garbellat i sense garbellar)
- Bagravescula (opcional)
Per a la construccioacute dels garbells
- Dos marcs de fusta (o beacute caixes de fruita de fusta i palets que srsquohauran de serrar)
- Dues malles metagravelmiddotliques de diagravemetre diferent
- Grapadora
- Claus i cargols
- Cola de fuster
- Martell
- Tenalles petites
- Serra o xerrac
- Tornaviacutes elegravectric
- Llistons de fusta (4 per garbell) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar el resultat final del proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
que ha tingut lloc al compostador escolar Es tracta de buidar el compostador extreurersquon el compost
madur i garbellar-lo per tal de comprendre el significat de ldquola mategraveria ni es crea ni es destrueix es
transformardquo El compost madur resultant es retorna a la terra per aixiacute tancar el cicle
Com pots fer compost - 95
Per a tots els nivells
Abans cal fer lrsquoactivitat 20 per comprovar si el compost ja estagrave a punt Es divideix els alumnes en
grups i es fa lrsquoactivitat per torns per evitar coincidir molts participants al voltant del compostador
Passos a seguir
1- Srsquoobre la tapa de la part inferior del compostador i srsquoextreu el compost que estigui a punt
2- Es passa el compost per un garbell de malla gran a sota de la qual hi ha drsquohaver una safata
per poder recollir el material garbellat
3- Srsquoobserva la part que no srsquoha garbellat i srsquointenten identificar les restes grolleres que no es
descomponen fagravecilment (troncs pinyols)
4- Es retornen al compostador les restes que no han passat pel garbell
5- Es passa el compost garbellat per un garbell de diagravemetre meacutes petit i es fa el mateix proceacutes
drsquoobservacioacute
6- Es posa en comuacute el que srsquoha observat i es busquen usos pel compost fi i garbellat Es pot
utilitzar per tirar a lrsquohort a zones enjardinades a plantes etc
7- Drsquoaquesta manera es dona el projecte de compostatge escolar per acabat i es compregraven que el
cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes tancat
Es pot pesar la quantitat total de compost obtingut i comparar-la amb la quantitat de mategraveria
orgagravenica que srsquoha anat tirant dins el compostador (per aixograve eacutes important fer un bon diari de
seguiment del proceacutes ndash Activitat 10)
Ampliacioacute per a CS
Lrsquoactivitat consisteix a construir un garbell Un garbell es pot comprar en botigues de jardineria o beacute
es pot construir manualment
Passos a seguir
1- Es serren les fustes del palet per obtenir-ne dues de 100 cm i dues de 50 cm Per fer-ho meacutes
fagravecil es poden portar fets els marcs de fusta
2- Es treuen els quatre escaires de la caixa de fusta que serviran per reforccedilar el garbell Amb
lrsquoajuda drsquounes tenalles srsquoextreuen les restes de grapes o claus que hi hagin pogut quedar
enganxades
3- Amb un tornaviacutes elegravectric es cargolen en un angle de 90ordm dues de les fustes que faran drsquoample
i de llarg del garbell Pot ajudar usar un suport de fusta i un serjant perquegrave la subjeccioacute quedi
el meacutes recta possible
4- Es reforccedila lrsquoangle i la cantonada de la fusta amb cola de fuster
5- Es clava amb claus un escaire que srsquohagi tret de la caixa de fusta a la cantonada interior Es
netegen amb un tros de paper o un drap les restes de cola
6- Mentre srsquoasseca aquesta cantonada es repeteix el pas 3 per a les tres cantonades que falten
7- Un cop es tenen els quatre costats srsquohi posa la malla per sobre i es retalla el tros que sobra
perquegrave quedi ajustada
8- Per subjectar-la es claven claus a la malla cada 10 cm aproximadament No cal clavar els
claus del tot quan quedi 1 cm torceu-los perquegrave la malla quedi ben subjectada Eacutes important
comprovar que la malla hagi quedat ben tensa
Com pots fer compost - 96
Activitat 22
Fem una campanya de comunicacioacute
CI CM CS
Introduccioacute
El compostatge escolar eacutes un projecte drsquoeducacioacute ambiental i per aixograve eacutes fonamental que es
busqui implicar i sensibilitzar tota la comunitat educativa sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica El missatge que els
alumnes aprenen durant tot el proceacutes es pot transmetre a la resta de companys de lrsquoescola a les
famiacutelies al personal no docent del centre a la ciutadania etc
Si parlem de comunicacioacute ens ve al cap la paraula propaganda del llatiacute propagare que significa
perpetuar fer creacuteixer estendre La propaganda eacutes una forma de comunicacioacute que teacute per objectiu
influir en lrsquoactitud de les persones promovent canvis en la percepcioacute
De fet comuniquem amb una triple finalitat informativa consultiva i participativa Sense una
bona comunicacioacute eacutes difiacutecil que hi hagi sensibilitzacioacute
Una campanya de comunicacioacute eacutes una segraverie drsquoactivitats organitzades i planificades que es
realitzen en un periacuteode determinat de temps amb uns missatges i objectius comuns i que arriben
al puacuteblic objectiu a traveacutes dels mitjans o canals que es consideren meacutes eficaccedilos El missatge que es
transmet entre emissor i receptor vol aconseguir algun efecte normalment un canvi drsquohagravebits en
les persones
Elements de la comunicacioacute
Emissor Qui transmet el missatge
Receptor Qui rep el missatge el desxifra i lrsquointerpreta Pot ser passiu o actiu
Missatge Contingut que es vol comunicar informacioacute que es transmet drsquoemissors a
receptors Quan es parla el discurs eacutes el missatge quan es fa un gest el gest eacutes el
missatge El missatge eacutes el producte fiacutesic resultat del propogravesit de la comunicacioacute de
lrsquoemissor Ha de tenir cagraverrega emocional i racional
Codi Conjunt de signes i normes que srsquoutilitzen per comunicar-nos i que ha de ser
conegut per emissors i receptors Per exemple lrsquoargot dels metges pot ser que no sigui
entegraves per alguns receptors Utilitzar frases breus i clares Per facilitar el record del
missatge srsquoha drsquointentar que la proposta sigui nova i inesperada pel receptor
Canal Eacutes el mitjagrave de comunicacioacute que estableix una connexioacute entre emissor i receptor Eacutes
el suport material o espacial (medi fiacutesic) pel qual circula el missatge Exemples aire (veu)
fil telefogravenic (conversa telefogravenica)
Context Conjunt de circumstagravencies concretes on esdeveacute el proceacutes comunicatiu
Interferegravencies Situacions que poden dificultar la comunicacioacute
Com pots fer compost - 97
Objectius
- Familiaritzar-se amb quegrave vol dir comunicar i entendre quins elements calen per establir una
bona comunicacioacute
- Aprendre a dissenyar una campanya de comunicacioacute i sensibilitzacioacute adreccedilada a un puacuteblic
concret i amb un missatge clar
- Comunicar i transmetre els conceptes apresos al llarg del proceacutes de compostatge a la
comunitat educativa
- Sensibilitzar la resta de lrsquoescola famiacutelies i ciutadania sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica
Durada
Diverses sessions
Material
De lrsquoescola
- Material divers segons el tipus de campanya comunicativa que es faci (cartolina paper
drsquoembalar retoladors cagravemera microgravefon etc)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Disseny campanya comunicacioacute CI (pagravegina 71)
- Fitxes Disseny campanya comunicacioacute CM CS (pagravegines 72 a 74)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar una campanya comunicativa com a tancament del projecte amb
lrsquoobjectiu de sensibilitzar la comunitat educativa de la importagravencia de reciclar la mategraveria orgagravenica Es
tracta drsquouna activitat en quegrave es treballen sobretot aspectes linguumliacutestics i tecnologravegics
La campanya es pot centrar en diversos aspectes
Compartir els descobriments proceacutes de treball i resultats del projecte sobre compostatge
Conscienciar sobre la importagravencia de fer una bona separacioacute dels residus
Explicar les caracteriacutestiques del compost i les aplicacions que pot tenir
Demanar la participacioacute de les famiacutelies en el compostatge de lrsquoescola o a casa
Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari
Etc
El resultat pot ser un viacutedeo un anunci de ragravedio un fulletoacute informatiu un mural o cartell una
jornada-xerrada informativa una obra de teatre un acte sorpresa
Com pots fer compost - 98
Lrsquoactivitat es desenvolupa en diverses sessions en funcioacute de lrsquoedat dels alumnes i del tipus de
campanya que es vulgui fer Es recomana dividir els alumnes en grups i que cadascun faci una
campanya comunicativa diferent Al final es fa una posada en comuacute i es vota la que es difondragrave
Imprimir de lrsquoannex les fitxes en funcioacute del nivell educatiu Disseny campanya comunicacioacute CI o beacute
Disseny campanya comunicacioacute CM CS
Una pauta per fer una bona campanya comunicativa i de sensibilitzacioacute
1- QUEgrave VOLEM ACONSEGUIR AMB LA CAMPANYA
Quins soacuten els nostres objectius Per quegrave fem la campanya de comunicacioacute Quegrave
volem comunicar i al final quins canvis creiem que podem provocar
Hem de pensar que siguin objectius ambiciosos perograve realistes
Per exemple al final de la campanya de comunicacioacute volem aconseguir
Augmentar la consciegravencia de les famiacutelies per reciclar la mategraveria orgagravenica
Donar a conegraveixer a les famiacutelies quegrave eacutes el malbaratament alimentari i com
evitar-lo
Aconseguir que les famiacutelies o la resta de cursos participin al proceacutes de
compostatge
Fer que tothom tingui meacutes informacioacute i estigui meacutes conscienciat de com srsquoha
de reciclar
Fomentar la participacioacute del personal de cuina i menjador en el projecte
2- A QUI VA DIRIGIDA LA CAMPANYA
Ara que ja sabem quegrave volem comunicar hem de pensar a quin puacuteblic ens dirigim A
qui li volem enviar el missatge Qui soacuten els receptors
Tambeacute pot haver-hi un grup de receptors meacutes important que un altre Per exemple
que la campanya estigui meacutes dirigida a les famiacutelies perograve que tambeacute arribi als
alumnes i mestres
Segons el puacuteblic a qui ens dirigim farem servir un missatge o un altre
Quin seragrave el puacuteblic principal a qui adreccedilarem la nostra campanya
Alumnes mestres famiacutelies resta de personal de lrsquoescola veiumlnses del poble
3- QUIN MISSATGE DONAREM
El missatge ha de ser atractiu clar creiumlble i fagravecil drsquoentendre i cal que provoqui un
canvi drsquoactitud en els receptors El missatge ha drsquoaconseguir tres coses
Informar
Persuadir per aconseguir un canvi de conducta en els receptors
Que sigui recordat
Com pots fer compost - 99
El missatge pot ser de diferents tipus
- Informatiu i narratiu Explica i dona informacioacute de fets i dades
- Emocional Comunica emocions per influir en la sensibilitat del receptor
- Amb un uacutenic concepte Eacutes molt breu i nomeacutes dona una idea
- Amb meacutes drsquoun concepte Srsquoexpliquen moltes coses diferents
- Motivador Impactant interessant engrescador
- Positiu Anima a fer alguna cosa explicant els avantatges beneficis
- Negatiu Anima a fer alguna cosa explicant quegrave passa si no es fa beacute les coses
negatives les consequumlegravencies
4- QUIN LLENGUATGE FAREM SERVIR
Escollim un llenguatge que entenguin els receptors
No totes les campanyes soacuten iguals Per explicar una mateixa idea srsquoutilitzen
llenguatges que de vegades soacuten massa tegravecnics o catastrogravefics o massa ldquopublicitarisrdquo
o poc realistes o que diuen quegrave eacutes el que srsquoha de fer drsquouna manera molt dictatorial
El que cal eacutes buscar un llenguatge que sigui adequat
Pensar en el llenguatge i el to que utilitzarem (metagravefores demostracions fragments
de la vida diagraveria humor)
5- COM ENS ORGANITZAREM
Un cop decidit el format que farem servir (mural viacutedeo fulletoacute informatiu obra de
teatre) fem un llistat de tasques a fer de materials que necessitarem calendari
drsquoactuacioacute i responsables
6- COM SABREM QUE LA CAMPANYA HA FUNCIONAT
Avaluarem la campanya comunicativa per saber com ha anat si hi ha hagut un canvi
drsquohagravebits Haurem drsquoidear un megravetode per avaluar la campanya
Com pots fer compost - 100
Activitat 23
Visitem una planta de compostatge CM CS
Objectius
- Adquirir coneixements sobre la gestioacute de residus en general i concretament el funcionament
drsquouna planta de compostatge una planta de triatge de materials reciclables i una deixalleria
- Identificar la tipologia dels residus que generem a la llarescola i la seva destinacioacute final
- Conegraveixer com funciona la recollida selectiva porta a porta i en quegrave consisteix el compostatge i
el triatge
- Comprendre in situ el funcionament del proceacutes de compostatge a gran escala
- Reflexionar sobre la necessitat i la importagravencia de separar beacute els residus en origen i de reduir
la quantitat de residus que generem
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana disposa drsquoinformacioacute agravemplia sobre la gestioacute i la prevencioacute de residus
en general i sobre la gestioacute de residus en el cas de la Mancomunitat i ofereix visites a les seves
instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la deixalleria la planta de triatge de
materials reciclables i la planta de compostatge
Una part de la mategraveria orgagravenica que es recull als municipis de la Mancomunitat La Plana es tracta
a la planta de compostatge situada a les mateixes instalmiddotlacions de Malla El compost obtingut
amb la mategraveria orgagravenica recollida srsquoutilitza per adobar els parcs i jardins dels municipis
mancomunats Tambeacute es ven a particulars Drsquoaquesta manera es tanca in situ el cicle de la mategraveria
orgagravenica srsquoestalvia en transport energia i emissions associades i es transforma un residu en un
recurs un compost drsquoaltiacutessima qualitat
Com funciona el proceacutes de compostatge en una planta
Primer es barreja a parts iguals la mategraveria orgagravenica humida (restes de menjar i gespa) amb bosses
compostables incloses i la mategraveria orgagravenica seca (restes de poda) i srsquoomple un mogravedul A
continuacioacute teacute lloc el proceacutes de descomposicioacute gragravecies a lrsquoentrada forccedilada drsquoaire i control de la
temperatura i la humitat Eacutes un proceacutes que dura unes 5 setmanes aproximadament Despreacutes
drsquoaquest temps es buida el mogravedul i comenccedila el proceacutes de maduracioacute que dura 8 setmanes meacutes
Durant aquest temps es fa un volteig periogravedic de la pila disminueix la temperatura i srsquoestabilitza
el producte final El darrer pas consisteix en garbellar el producte final per separar la part fina de
la part grollera Aquesta uacuteltima es recircula i srsquoincorpora a un nou cicle de compostatge El
compost madur fi es ven o es reparteix als municipis
Com pots fer compost - 101
Durada
Dues hores la visita completa a les instalmiddotlacions
Material
El material necessari el facilita la Mancomunitat en el moment de la visita
Desenvolupament
La visita inclou un recorregut per la planta de triatge la planta de compostatge i la deixalleria
En una breu introduccioacute srsquoexplica quegrave eacutes la Mancomunitat i els serveis que ofereix Tambeacute es fa un
repagraves de quegrave eacutes el sistema de recollida porta a porta i a quina fraccioacute srsquoha de llenccedilar cada residu
A la planta de triatge es fa un recorregut per la bagravescula zona de recepcioacute interior de la planta
observacioacute del triatge manual dels materials i magatzem de bales Es regala a cada alumnea el
material didagravectic Passaport de lrsquoEcoviatger que permet alhora descobrir el viatge drsquouna ampolla
drsquoaigua que eacutes reciclada i continuar el treball de reflexioacute un cop feta la visita
Lrsquoitinerari segueix a la planta de compostatge on es veu la zona de recepcioacute proceacutes de
descomposicioacute als mograveduls de compostatge pila de compost en fase de maduracioacute garbell i compost
final Lrsquoalumnat srsquoemporta drsquoobsequi una bosseta de compost
Durant lrsquoitinerari per la deixalleria srsquoexplica el funcionament drsquoaquesta instalmiddotlacioacute qui en pot fer uacutes
residus que srsquohi recullen i valoritzacioacute de cada material Es fa un volt per totes les zones i
contenidors i es recorda que molts municipis disposen del servei de deixalleria mogravebil
Ampliacioacute
Un cop feta la visita es recomana veure els viacutedeos de la planta de compostatge i de la planta de
triatge de la Mancomunitat La Plana per acabar drsquoaprofundir en el que srsquoha vist Estan disponibles
al canal de Youtube de Mancoplana
Com pots fer compost - 102
RECURSOS COMPLEMENTARIS
La Mancomunitat La Plana ofereix
- Assessorament pedagogravegic i dinamitzacioacute drsquoactivitats educatives Meacutes informacioacute al bloc
- Assessorament tegravecnic sobre compostatge escolar i casolagrave Meacutes informacioacute
- Lliurament de compost i poda
- Preacutestec de la biotrituradora Meacutes informacioacute
- Visita a les instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la planta de compostatge de
mategraveria orgagravenica la planta de triatge de materials reciclables i la deixalleria Meacutes informacioacute
- Exposicioacute La mategraveria orgagravenica i preacutestec drsquoaltres jocs i recursos educatius per aprofundir en la
temagravetica de la gestioacute i la prevencioacute dels residus Meacutes informacioacute
- Guia del compostatge Descarregar document
- Diacuteptic Compostatge casolagrave Descarregar document
- Document Preguntes frequumlents del compostatge casolagrave Descarregar document
- Manual Practica beacute lrsquoorgagravenica Descarregar el document
- Viacutedeo de la planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
- Viacutedeo de la planta de triatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
Dates internacionals
- Setmana Bio per a lrsquoalimentacioacute ecologravegica (octubre) httpsetmanabiocat
- Setmana europea de la prevencioacute de residus (novembre) Enllaccedil
- Dia Mundial de lrsquoeducacioacute ambiental (26 gener)
- Setmana Internacional del Compost (maig)
o International Compost Awareness Week (ICAW) Enllaccedil
o ICAW a Catalunya Enllaccedil
- Dia Mundial del Medi Ambient (5 juny)
Llibres
- BUENO M (2003) Coacutemo hacer un buen compost Manual para horticultores ecoloacutegicos
Editorial La fertilidad de la Tierra
- ESCUTIA M (2009) Lrsquohort escolar ecologravegic Editorial Graoacute Barcelona
Com pots fer compost - 103
Documents en liacutenia
- Guia drsquoactivitats educatives sobre el compostatge Elaborada per lrsquoAgegravencia de Residus de
Catalunya i la Direccioacute General de Poliacutetiques Ambientals del Departament de Territori i
Sostenibilitat i el Departament drsquoEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
httpwwwescolaxesccatcompostatgecompostatge
- Web Escoles + Sostenibles Ajuntament de Barcelona Documents diversos en format pdf
amb activitats i recursos sobre el compostatge i lrsquohort escolar Enllaccedil
- Web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Dins lrsquoapartat de suport educatiu hi ha recursos i documents amb informacioacute sobre el
compostatge Enllaccedil
Activitats pedagogravegiques relacionades amb el compostador Enllaccedil
- Web de lrsquoAgegravencia de Residus de Catalunya on srsquoexplica quegrave eacutes una planta de compostatge i
com funciona Enllaccedil
- Revista Perspectiva ambiental de la Fundacioacute Terra
Nuacutemero 41 ldquoCucs fent feinardquo(2007) Enllaccedil
Nuacutemero 29 ldquoCompostatgerdquo (2003) Enllaccedil
- Manual de compostatge de jardiacute Editat pel Servei de Prevencioacute de residus i deixalleries de
lAMB 2016 Enllaccedil
- Fer compost a lrsquoescola Dossier pragravectic amb informacioacute sobre com fer compost a lrsquoescola i
amb propostes drsquoactivitats Editat per lrsquoAjuntament de Reus Enllaccedil
Webs
- Agegravencia de Residus de Catalunya
- Compostadorescom
- Consell Catalagrave de la Produccioacute Agragraveria Ecologravegica
- Som Gent de Profit Evitem el malbaratament
- Residu on vas
- Estrategravegia Catalana Residu Zero
- Fundacioacute Catalana per a la Prevencioacute de Residus i el Consum Responsable -Rezero
- Residu zero a casa Bea Johnson
Com pots fer compost - 104
Viacutedeos
- Planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana
- Planta de triatge de la Mancomunitat La Plana
- Rethinking progress
Viacutedeo explicatiu sobre leconomia circular Fundacioacute Ellen MacArthur Durada 348 min
- Ohga Corazoacuten de plaacutestico los nintildeos te muestran coacutemo tus acciones destruiran su futuro
Viacutedeo viral drsquouna campanya de sensibilitzacioacute de lrsquoagegravencia italiana Ohga Nens i nenes
italians expliquen el problema dels residus que van a parar al mar Durada 330 min
- Quegrave passa dins el compostador
Viacutedeo fet per lrsquoalumnat de cinquegrave de primagraveria de lrsquoescola Sant Jordi de Vilanova i la Geltruacute
que descriu el proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Durada 939 min
- Letrsquos talk about soil
Viacutedeo animat que explica la realitat dels recursos del sogravel i tracta temes com la degradacioacute la
urbanitzacioacute la sobreexplotacioacute Reflexiona com preservar els sogravels i fer-ho drsquouna manera
meacutes sostenible Durada 524 min
- Better save soil
Viacutedeo que parla sobre la importagravencia de preservar el sogravel fegravertil Durada 352 min
- Food waste money waste
Viacutedeo que reflexiona sobre el cost econogravemic social i ambiental que suposa el malbaratament
alimentari Durada 122 min
- La huella del desperdicio de alimentos
Viacutedeo de la FAO (Organitzacioacute de les Nacions Unides per lrsquoAlimentacioacute i lrsquoAgricultura) que
planteja els impactes ambientals del malbaratament alimentari en el canvi climagravetic lrsquoaigua la
terra Durada 317 min
- Viacutedeos divulgatius i de sensibilitzacioacute sobre el compostatge
Residus Vallegraves teacute una segraverie de viacutedeos adreccedilats a les famiacutelies i els infants que contenen
propostes drsquoactivitats diverses per fer a casa
Com pots fer compost - 3
IacuteNDEX
Presentacioacute i objectius 4
Introduccioacute 5
La relacioacute amb el curriacuteculum 6
La relacioacute amb els ODS 11
Activitats 14
1 Quegrave en sabem del compostatge 16
2 Quin camiacute segueixen les deixalles 20
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola 23
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem 27
5 On colmiddotloquem el compostador 30
6 Les sabates magravegiques 33
7 De quegrave estagrave fet el bosc 36
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica 39
9 Com es reciclava fa uns anys 43
10 Fem el diari de seguiment del compostatge 47
11 Quegrave passa si enterrem residus 53
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop 57
13 Qui hi viu al compostador 61
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica 65
15 Com treballen els cucs de terra 69
16 Quanta aigua pot atrapar el compost 72
17 Com soacuten els sogravels 75
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer 82
19 Podem trobar solucions a tot 87
20 Estagrave a punt el compost 90
21 Garbellem el compost 93
22 Fem una campanya de comunicacioacute 96
23 Visitem una planta de compostatge 100
Recursos complementaris 102
ANNEX ndash FITXES DrsquoACTIVITATS (document a part)
Com pots fer compost - 4
PRESENTACIOacute I OBJECTIUS
El dossier pedagogravegic Com pots fer compost destinat a educacioacute primagraveria ofereix al professorat de les
escoles dels municipis mancomunats un recurs educatiu uacutetil per treballar de manera competencial i
transversal diferents continguts del curriacuteculum relacionats amb el compostatge tant a lrsquoaula com a
lrsquoentorn proper
Els principals objectius drsquoaquest recull drsquoactivitats educatives soacuten
- Conscienciar sobre la importagravencia de reduir els residus domegravestics que generem diagraveriament i
de reciclar-los per convertir-los en nous recursos
- Comprendre el cicle de la mategraveria i prendre consciegravencia del benefici de realitzar una bona
separacioacute en origen dels residus orgagravenics
- Potenciar la pragravectica participativa de lrsquoautocompostatge escolar com a solucioacute eficaccedil per
gestionar els residus orgagravenics que es generen al centre
- Conegraveixer els factors determinants per completar el proceacutes de compostatge que srsquoinicia amb
la mategraveria orgagravenica i que finalitza amb el compost
- Afavorir la participacioacute la iniciativa i la responsabilitat en el treball en grup i en la recerca de
solucions
- Capacitar lrsquoalumnat per adquirir una actitud criacutetica envers el moacuten que ens envolta i prendre
consciegravencia que les petites accions a nivell individual i colmiddotlectiu tenen importagravencia en la
resolucioacute dels problemes ambientals globals
El dossier de caire competencial i vivencial proposa un
aprenentatge basat en el treball drsquoexperimentacioacute i de descoberta
La majoria drsquoactivitats estan pensades per aquells centres
educatius que tenen un compostador o que volen iniciar-se en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics perograve tambeacute permet
treballar altres aspectes sobre el compostatge sense la necessitat
de tenir un compostador al centre
Esperem que sigui una bona eina per posar en marxa o seguir
treballant el vostre projecte de compostatge escolar Perograve sobretot
ens agradaria que serviacutes per afavorir lrsquoeducacioacute per a la
sostenibilitat a lrsquoescola i a lrsquoentorn proper
Una unitat
didagravectica per
posar en
pragravectica el
compostatge
a lrsquoescola
Com pots fer compost - 5
INTRODUCCIOacute
Tenir un compostador al pati de lrsquoescola representa un recurs enormement didagravectic per treballar
molts aspectes de la natura i per entendre el tractament dels residus la reduccioacute la reutilitzacioacute i el
reciclatge
Amb el dossier pedagogravegic Com pots fer compost es proposa un exemple de reciclatge que es pot portar
a terme al centre des del principi fins al final i que a meacutes obre un ventall enorme de possibilitats
drsquoaprofitaments pedagogravegics El proceacutes de compostatge escolar pot ser lrsquoexcusa que porti a generar
nous aprenentatges o beacute ser la consequumlegravencia derivada drsquoaltres projectes relacionats amb els agravembits
de la gestioacute i la prevencioacute dels residus lrsquohort escolar ecologravegic la transformacioacute del pati de lrsquoescola
lrsquoalimentacioacute saludable el malbaratament alimentari lrsquoestudi del medi natural i la biodiversitat la
petjada ecologravegica lrsquoemergegravencia climagravetica i un llarg etcegravetera
Eacutes evident que a tots els centres educatius es generen residus i que molts drsquoells soacuten residus orgagravenics
provinents dels esmorzars la cuina el menjador lrsquohort Es proposa partir drsquoaquesta problemagravetica
real i contextualitzada per iniciar un projecte de gestioacute dels propis residus orgagravenics mitjanccedilant
lrsquoautocompostatge que suposi lrsquooportunitat drsquoexperimentar en directe el cicle de la mategraveria orgagravenica
i de tancar el cicle incorporant el compost a lrsquohort o jardiacute escolar tendint drsquoaquesta manera cap a
lrsquoautosuficiegravencia i el residu zero
El dossier proposa un seguit drsquoactivitats didagravectiques
totes amb la finalitat drsquointroduir lrsquoalumnat en els valors
del reciclatge explicar-los els cicles tancats que
predominen en els ecosistemes naturals mostrar-los els
beneficis de realitzar una bona separacioacute en origen dels
residus i lrsquoaplicacioacute del producte final obtingut del seu
reciclatge que eacutes el compost En totes les activitats es fa
egravemfasi en el fet que lrsquoalumnat sigui el magravexim
protagonista i responsable de tot el proceacutes
El projecte de compostatge escolar es tracta drsquouna
proposta drsquoeducacioacute per a la sostenibilitat eacutes per aixograve
que es transmet la idea de medi com a sistema
complex es fomenta la formulacioacute de preguntes
criacutetiques el plantejament de futurs meacutes positius i
sostenibles etc Les estrategravegies pedagogravegiques
predominants en les activitats de la guia soacuten
lrsquoexperimentacioacute les discussions en grup la mirada
criacutetica lrsquoaprenentatge basat en problemes la mirada al
pas del temps i el treball a la natura amb la natura i
per a la natura
Com pots fer compost - 6
LA RELACIOacute AMB EL CURRIacuteCULUM
Les activitats que es recullen en aquest dossier pedagogravegic presenten una clara transversalitat perquegrave
inclouen continguts socials (el problema de lrsquoeliminacioacute dels residus la contaminacioacute la
sostenibilitat) de medi natural (observacioacute del cicle de la mategraveria en directe aplicacioacute del compost
a lrsquohort o al jardiacute escolar i el seu efecte sobre les plantes observacioacute de diferents organismes) de
matemagravetiques (gragravefiques estimacions cagravelcul mesura) i de llenguumles (vocabulari especiacutefic redaccioacute
de textos comunicacioacute) A continuacioacute es presenta una relacioacute de les competegravencies bagravesiques i continguts de les diferents agraverees
curriculars de lrsquoeducacioacute primagraveria que es poden treballar en el conjunt de les activitats
Competegravencies bagravesiques que es treballen
Agravembit linguumliacutestic
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit linguumliacutestic
- Dimensioacute comunicacioacute oral Comprendre i produir textos orals i interactuar oralment
drsquoacord amb la situacioacute comunicativa
- Dimensioacute comprensioacute lectora Llegir i comprendre textos en diferents formats
- Dimensioacute expressioacute escrita Planificar i produir textos escrits de diverses tipologies
1 Competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual
2 Competegravencia matemagravetica
3 Competegravencia en el coneixement i la interaccioacute amb el moacuten fiacutesic
4 Competegravencia digital
5 Competegravencia social i ciutadana
6 Competegravencia drsquoaprendre a aprendre
7 Competegravencia drsquoautonomia iniciativa personal i emprenedoria
Com pots fer compost - 7
Continguts de llengua
Comunicacioacute oral comprensioacute lectora expressioacute escrita coneixement del funcionament de la llengua
i del seu aprenentatge
Agravembit de matemagravetiques
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit matemagravetic
- Dimensioacute resolucioacute de problemes Traduir un problema a una representacioacute matemagravetica i
emprar estrategravegies matemagravetiques per resoldrersquol Donar i comprovar la solucioacute drsquoun problema
i fer preguntes i generar problemes de caire matemagravetic
- Dimensioacute raonament i prova Argumentar afirmacions i processos matemagravetics
- Dimensioacute connexions Establir relacions entre diferents conceptes i significats Cercar
situacions que es puguin relacionar amb idees matemagravetiques concretes
- Dimensioacute comunicacioacute i representacioacute Expressar idees i processos matemagravetics expressant
llenguatge verbal Usar representacions dels conceptes i relacions per expressar
matemagraveticament una situacioacute
Continguts de matemagravetiques
Numeracioacute i cagravelcul relacions i canvi espai i forma mesura estadiacutestica i atzar
Agravembit de coneixement del medi
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Dimensioacute moacuten actual Plantejar-se preguntes sobre el medi utilitzar estrategravegies de cerca de
dades i analitzar resultats per trobar respostes Interpretar el present a partir de lrsquoanagravelisi dels
canvis i continuiumltats al llarg del temps per comprendre la societat en quegrave vivim Analitzar
paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren per
valorar les actuacions que els afecten
- Dimensioacute salut i equilibri personal
- Dimensioacute tecnologia i vida quotidiana Utilitzar materials de manera eficient amb
coneixements cientiacutefics Utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura i eficient
- Dimensioacute ciutadania Adoptar hagravebits sobre lrsquoadquisicioacute i uacutes de beacutens i serveis amb
coneixements cientiacutefics i socials per esdevenir un consumidor responsable
Com pots fer compost - 8
Continguts comuns de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i problemes
rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de
diferents fonts drsquoinformacioacute i de les tecnologies digitals
- Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (textos cientiacutefics imatges gragravefics)
- Plantejament de preguntes a partir drsquoobservacions
- Uacutes de taules simples per recollir dades i comparar-les
- Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball drsquoinvestigacioacute
- Comunicacioacute de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges
- Utilitzacioacute dels mecanismes de la participacioacute activa la cooperacioacute i el diagraveleg en la
construccioacute de tasques comunes i en la resolucioacute de conflictes
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi natural
INICICIACIOacute A LrsquoACTIVITAT CIENTIacuteFICA CI CM CS
Exploracioacute drsquoaspectes de lrsquoentorn a partir drsquouna quumlestioacute rellevant
Utilitzacioacute de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informacioacute i
simular processos cientiacutefics
Comunicacioacute oral de les observacions realitzades utilitzant diferents
llenguatges
Utilitzacioacute de material i tegravecniques especiacutefiques de laboratori tenint en compte
les normes drsquouacutes i de seguretat
Neteja ordre manteniment i estalvi dels materials i lrsquoinstrumental
Interegraves per lrsquoobservacioacute i la generacioacute de preguntes cientiacutefiques aixiacute com per
la construccioacute de respostes coherents amb el coneixement cientiacutefic
Disseny i realitzacioacute de treballs experimentals Anagravelisi i comunicacioacute dels
resultats
Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i
problemes rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de
lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de diferents fonts drsquoinformacioacute
Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball
drsquoinvestigacioacute
Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (lectura de textos cientiacutefics
drsquoimatges gragravefics)
Utilitzacioacute de la lupa binocular per a lrsquoobservacioacute de petits organismes o part
drsquoells Uacutes del microscopi per a lrsquoobservacioacute drsquoalguns microorganismes
Com pots fer compost - 9
EL MOacuteN DELS EacuteSSERS VIUS CI CM CS
Observacioacute utilitzant megravetodes directes i indirectes drsquoorganismes i drsquoobjectes
inerts per identificar-ne les diferegravencies
Caracteritzacioacute dels eacutessers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions
bagravesiques nutricioacute reproduccioacute i relacioacute
Observacioacute a ull nu drsquoun organisme en el seu medi natural o reproduint el
medi a lrsquoaula
Classificacioacute drsquoanimals segons diferents criteris observables
Caracteriacutestiques i comportaments drsquoanimals i plantes per adaptar-se al medi
Classificacioacute dels diferents grups drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn proper Uacutes
de claus dicotogravemiques senzilles i guies
Interegraves per lrsquoobservacioacute cura i proteccioacute drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn
proper i prevencioacute dels possibles riscos
Relacioacute entre funcions vitals i estructura drsquoalguns animals plantes i fongs
Criteris per a lrsquoobservacioacute cientiacutefica drsquoeacutessers viu
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida Valoracioacute
de la intervencioacute dels microorganismes en alguns processos quotidians
Observacioacute i descripcioacute drsquoalguns eacutessers vius i de la seva interaccioacute amb el
medi
MATEgraveRIA I ENERGIA CI CM CS
Observacioacute i descripcioacute drsquointeraccions que produeixin canvis en un sistema
Observacioacute descripcioacute i classificacioacute de materials en funcioacute drsquoalgunes
propietats tot relacionant-les amb els seus usos
Distincioacute entre objectes drsquoun sol tipus de material o de diferents
Reduccioacute reutilitzacioacute i reciclatge de residus Criteris de separacioacute i seleccioacute
Mesura comparacioacute i ordenacioacute de propietats dels materials longitud
massa capacitat i temperatura
Fonts drsquoenergia i cadenes energegravetiques relacionades amb canvis observats a
la vida quotidiana
Canvis quiacutemics en relacioacute amb fenogravemens quotidians combustions
oxidacions i fermentacions Aplicacioacute a la prevencioacute del foc i obtencioacute de
compost
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi social i cultural
El moacuten que ens envolta persones cultures i societats canvis i continuiumltat en el temps
Com pots fer compost - 10
Agravembit drsquoeducacioacute en valors
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
- Dimensioacute personal Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la
responsabilitat dels propis actes
- Dimensioacute interpersonal Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones les seves
idees opcions creences Aplicar el diagraveleg com a eina drsquoentesa i participacioacute en les relacions
entre les persones Adoptar hagravebits drsquoaprenentatge cooperatiu que promoguin el compromiacutes
personal i les actituds de convivegravencia
- Dimensioacute social Analitzar lrsquoentorn amb criteris egravetics per cercar solucions alternatives als
problemes
Continguts comuns de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
Aprendre a ser pensar i actuar de manera autogravenoma i coherent aprendre a conviure aprendre a ser
ciutadans responsables en un moacuten global
Com pots fer compost - 11
LA RELACIOacute AMB ELS ODS
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) soacuten objectius universals integradors i
ambiciosos que guien la implementacioacute de lrsquoAgenda 2030 de les Nacions Unides per al
Desenvolupament Sostenible aprovada el 2015
Les activitats que es proposen en aquest dossier es relacionen en meacutes o menys mesura amb tots 17
objectius tot i que aprofundeixen especialment en els objectius 4 11 i 12
Objectiu 4 Garantir una educacioacute inclusiva equitativa i de qualitat i promoure
oportunitats drsquoaprenentatge durant tota la vida per a tothom
47 Per a 2030 garantir que tot lrsquoalumnat adquireixi els coneixements teograverics i pragravectics necessaris per
promoure el desenvolupament sostenible a traveacutes entre drsquoaltres de lrsquoeducacioacute per al desenvolupament
sostenible i lrsquoadopcioacute drsquoestils de vida sostenibles els drets humans
Objectiu 11 Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin
inclusius segurs resilients i sostenibles
116 Per a 2030 reduir lrsquoimpacte ambiental negatiu per cagravepita de les ciutats amb especial atencioacute a la qualitat
de lrsquoaire aixiacute com a la gestioacute dels residus municipals i drsquoaltre tipus
Com pots fer compost - 12
Objectiu 12 Garantir modalitats de consum i produccioacute responsables
122 Per a 2030 assolir la gestioacute sostenible i lrsquouacutes eficient dels recursos naturals
123 Per a 2030 reduir a la meitat el malbaratament drsquoaliments per cagravepita mundial en la venda al detall i el
consum aixiacute com les pegraverdues drsquoaliments a les cadenes de produccioacute i distribucioacute
124 Per a 2030 aconseguir la gestioacute ecologravegicament racional dels productes quiacutemics i de tots els residus al llarg
del seu cicle de vida de conformitat amb els marcs internacionals convinguts i reduir-ne de manera
significativa lrsquoalliberament a lrsquoatmosfera a lrsquoaigua i al sogravel a fi de minimitzar-ne els efectes adversos sobre la
salut humana i el medi ambient
125 Per a 2030 disminuir de manera substancial la generacioacute de residus mitjanccedilant poliacutetiques de prevencioacute
reduccioacute reciclatge i reutilitzacioacute
Objectius drsquoaprenentatge per assolir els ODS
Objectius drsquoaprenentatge
cognitiu socioemocional i
conductual
Temes a treballar
(suggeriments)
Megravetodes
drsquoaprenentatge
(exemples)
Objectiu 4
Educacioacute de
qualitat
- Comprendre que lrsquoeducacioacute
pot ajudar a crear un moacuten meacutes
sostenible
- Aplicar els coneixements
adquirits i implicar-se en
lrsquoeducacioacute per al
desenvolupament sostenible a
traveacutes drsquoaccions quotidianes
- Coneixements
valors
competegravencies i
conductes
necessaris per
promoure el
desenvolupament
sostenible
- Empoderament
dels joves
-Planificar i dur a
terme un projecte
drsquoEDS a lrsquoescola o
per a la
comunitat local
Objectiu 11
Ciutats i
comunitats
sostenibles
-Entendre la necessitat de
trobar solucions per
desenvolupar sistemes
sostenibles millors
-Sentir-se responsable dels
impactes ambientals de lrsquoestil
de vida individual
- Planificar i executar projectes
de sostenibilitat basats en la
comunitat per reduir les
emissions de carboni a escala
local
- Gestioacute i uacutes de
recursos naturals
- Aliments
sostenibles
(agricultura
ecologravegica)
- Ecologia urbana
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reduccioacute
reciclatge i
reutilitzacioacute)
- Visita a les
instalmiddotlacions de
tractament de
residus (planta
de compostatge)
- Convidar gent
gran perquegrave
parlin sobre com
ha canviat la
gestioacute dels
residus
- Crear un
curtmetratge
explicant el
compostatge
escolar
Com pots fer compost - 13
Objectiu 12
Consum i
produccioacute
responsables
- Comprendre com les opcions
individuals drsquoestil de vida
influeixen en el
desenvolupament ambiental
social i econogravemic
- Comprendre els models i les
cadenes de produccioacute i
consum i la interrelacioacute entre
elles (emissions de CO2
generacioacute de residus etc)
- Comunicar la necessitat de
pragravectiques sostenibles en la
produccioacute i el consum i animar
els altres a comprometrersquos-hi
- Sentir-se responsable dels
impactes ambientals i socials
de la progravepia conducta com a
consumidor
- Quumlestionar-se les
orientacions culturals i socials
pel que fa al consum i la
produccioacute
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reutilitzacioacute i
reciclatge)
- Impactes
ambientals i
socials de la
produccioacute i el
consum
- Estils de vida
sostenibles
- Calcular i
reflexionar sobre
la petjada
ecologravegica
- Veure
curtmetratges
documentals per
ajudar els
alumnes a
comprendre els
models de
produccioacute i
consum
- Desenvolupar i
executar
projectes drsquoaccioacute
relacionats amb
la prevencioacute de
residus el
consum
responsable etc
Extret i adaptat del document Educacioacute per als Objectius de Desenvolupament Sostenible Objectius
drsquoaprenentatge Centre Unesco de Catalunya 2017
Com pots fer compost - 14
ACTIVITATS
El dossier pedagogravegic que teniu a les mans conteacute un recull de 23 activitats adreccedilades a lrsquoeducacioacute
primagraveria des de primer fins a sisegrave Soacuten propostes pragravectiques per poder treballar de forma transversal
el proceacutes de compostatge tant dins de lrsquoaula com a lrsquoentorn proper (pati hort bosc) Srsquoestructuren
en tres blocs
1 PREPARATS
Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
Activitats pensades per detectar els coneixements previs dels alumnes Giren entorn del
coneixement de la prevencioacute i la gestioacute de residus el reconeixement drsquoelements vius i inerts a
la natura la planificacioacute per fer un bon compostatge a lrsquoescola etc
2 LLESTOS
Observem i experimentem dins i fora del compostador
Activitats per fer durant el proceacutes de compostatge que dura aproximadament sis mesos
Estan relacionades amb el manteniment del compostador el seguiment del proceacutes
lrsquoexperimentacioacute del cicle de la mategraveria orgagravenica i el control de les diferents variables Hi ha
activitats per fer al compostador a lrsquoaula a lrsquoentorn del pati a lrsquohort de lrsquoescola etc
3 JA
Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
Activitats per finalitzar el proceacutes de compostatge reflexionar i compartir els resultats Srsquohan
de fer cap al final del proceacutes quan el compost ja estigui llest per tirar a lrsquohort
A les fitxes de cada activitat hi ha els seguumlents apartats
o Introduccioacute
o Objectius
o Durada
o Material
o Desenvolupament
Com pots fer compost - 15
Tiacutetol de les activitats Nivell
CI CM CS
PREPARATS Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
1 Quegrave en sabem del compostatge
2 Quin camiacute segueixen les deixalles
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem
5 On colmiddotloquem el compostador
6 Les sabates magravegiques
7 De quegrave estagrave fet el bosc
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica
9 Com es reciclava fa uns anys
LLESTOS Observem i experimentem dins i fora del compostador
10 Fem el diari de seguiment del compostatge
11 Quegrave passa si enterrem residus
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop
13 Qui hi viu al compostador
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica
15 Com treballen els cucs de terra
16 Quanta aigua pot atrapar el compost
17 Com soacuten els sogravels
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
19 Podem trobar solucions a tot
JA Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
20 Estagrave a punt el compost
21 Garbellem el compost
22 Fem una campanya de comunicacioacute
23 Visitem una planta de compostatge
Com pots fer compost - 16
Activitat 1
Quegrave en sabem del compostatge
CI CM CS
Objectius
- Detectar els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al compostatge i captar el seu
interegraves i motivacioacute per iniciar un nou treball drsquoinvestigacioacute
- Adonar-se que el cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes circular i tancat
- Diferenciar els residus que soacuten orgagravenics dels que no ho soacuten
- Detectar elements que no soacuten orgagravenics en un grapat de compost
- Descobrir les propietats del compost a traveacutes dels sentits (olfacte vista tacte)
- Conegraveixer les eines que srsquoutilitzen per a fer un bon compostatge
- Identificar els animals que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
Durada
Una hora i mitja aproximadament
Introduccioacute
La paraula compost proveacute del llatiacute i significa posar junts ja que eacutes el resultat de barrejar diferents
elements per obtenir un uacutenic producte Es tracta drsquoimitar i drsquoaccelerar els processos que tenen lloc
en els ecosistemes a la superfiacutecie del sogravel on les restes vegetals i animals soacuten degradades per
lrsquoaccioacute dels microorganismes i drsquoaltres eacutessers vius
El compostatge eacutes un proceacutes natural de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica gragravecies al treball de
petits eacutessers microscogravepics anomenats microorganismes (bacteris fongs i actinomicets) i altres
animals anomenats detritiacutevors com ara cucs i paneroles Aquests organismes soacuten els mateixos
que descomponen la fullaraca al bosc o els que fan florir les taronges i el pa de casa En aquest
proceacutes es transformen les restes orgagraveniques en compost i adob natural Drsquoaltra banda es necessita
oxigen perquegrave funcioni correctament A meacutes es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia
en forma de calor El compostatge eacutes un proceacutes natural a traveacutes del qual les restes orgagraveniques es
transformen en compost sense consum denergia i sense cap aplicacioacute de productes quiacutemics El
compostatge es pot portar a terme mitjanccedilant un compostador o una pila en el jardiacute imitant
daquesta manera la descomposicioacute natural que es produeix en els boscos
Com pots fer compost - 17
Material
De lrsquoescola
- Residus reals diversos (envasos de plagravestic paper cartroacute restes orgagraveniques llaunes etc)
- Safates o pots
- Compostador airejador o forca restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca poda) i humida
(fruita verdura) termogravemetre regadora
- Diferents mostres de terra (sorra de platja terra del bosc argila margues)
- Guia de fauna invertebrada
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS (pagravegina 1)
- Fitxa Els animals descomponedors CI (pagravegina 2)
- Fitxa Les eines per fer compostatge CI (pagravegina 3)
- Fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI (pagravegines 4 i 5)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM CS (pagravegina 6)
- Fitxa Com eacutes el compost CM CS (pagravegina 7)
- Fitxa El menuacute del compostatge CM CS (pagravegina 8)
- Fitxes Com funciona un compostador CM CS (pagravegines 9 i 10)
- Fitxa Els animals descomponedors CM CS (pagravegina 11)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un seguit de tallers rotatius de manera simultagravenia en petits grups Cada
taller teacute una durada drsquouns 15 minuts i es tracta que tots els grups realitzin tots els tallers Es poden
fer a lrsquoaula o a lrsquoexterior Un dels tallers es fa al compostador ja que lrsquoobjectiu eacutes posar-lo en marxa
Els tallers es poden adaptar o modificar en funcioacute de les necessitats
PROPOSTA DE TALLERS
1 EL CICLE DE LA MATEgraveRIA ORGAgraveNICA
Per a CI imprimir de lrsquoannex la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat (5 imatges i 5 fletxes) Els infants han drsquoordenar-les i
adonar-se que es tracta drsquoun cicle circular i tancat Es recomana no donar indicacions a
lrsquoalumnat per tal que ho resolguin ells de manera autogravenoma i a partir del debat
Com pots fer compost - 18
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM
CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi
ha una lectura per ampliar la informacioacute
2 TROBEM LrsquoINTRUacuteS
Per a tots els nivells els infants han de buscar impropis entre el compost eacutes a dir aquells
elements que no hi haurien de ser (petits fragments de plagravestic vidre metall) Ho poden fer
remenant a simple vista o amb lrsquoajuda drsquouna lupa Es tracta de reflexionar com deuen haver
anat a parar al compost Com es podria evitar que aixograve passeacutes
3 COM EacuteS EL COMPOST
Per a CI els infants descobreixen les propietats i caracteriacutestiques que teacute el compost
comparant-lo amb altres tipus de terra (sorra de platja terra del bosc argila marga) Es
tracta que observin les terres amb els sentits i esbrinin quina drsquoelles eacutes la terra que resulta de
descompondre restes orgagraveniques i que serveix per adobar lrsquohort De quin color soacuten Quina
olor fan Quina textura tenen Ens embruten les mans
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa Com eacutes el compost CM CS on hi
ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una
lectura per ampliar la informacioacute
4 EL MENUacute DEL COMPOSTATGE
Per a CI els infants han de seleccionar drsquoentre una pila de residus reals quins soacuten orgagravenics i per
tant es poden tirar al compostador Es tracta de reflexionar que al compostador nomeacutes hi poden
anar residus que venen de la natura i que la natura podragrave descompondre amb poc temps Quegrave
passa amb els mocadors de paper els ossos i els taps de suro Fer la reflexioacute que tot i que es
llencen a lrsquoorgagravenica triguen meacutes a descompondrersquos i no van beacute per al compostador
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El menuacute del compostatge CM CS
on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha
una lectura per ampliar la informacioacute
5 ELS ANIMALS DESCOMPONEDORS I LES EINES PER FER COMPOSTATGE
Per a CI imprimir de lrsquoannex les fitxes Els animals descomponedors CI i Les eines per fer
compostatge CI i retallar-les convertint-les en un trencaclosques Els infants han de muntar els
dos trencaclosques i reflexionar quegrave veuen a cada imatge
Els animals descomponedors
Paneroles (indiquen que el compost ja estagrave llest per collir) mosques (indiquen exceacutes drsquohumitat
que pot provocar putrefaccioacute o fermentacioacute de la pila) cucs de terra (importants
descomponedors que consumeixen bacteris fongs i mategraveria orgagravenica) formigues (indiquen
acidesa o pila seca) cargols (desfan celmiddotlulosa i la lignina de restes vegetals)
Com pots fer compost - 19
Les eines per fer compostatge
Garbell (per garbellar el compost madur) airejador (per remenar la pila i airejar-la) carretoacute (per
transportar restes de poda o compost) termogravemetre (per controlar temperatura del compostador)
tisores de podar (per trossejar les restes llenyoses) regadora (per regar la pila quan estigui seca)
biotrituradora (per trossejar les restes llenyoses) forca (per remenar la pila i airejar-la) pala (per
ajudar-nos a treure el compost i garbellar-lo)
Variant per a CM i CS es proposa una doble activitat una mica diferent de la de CI Per
descobrir les eines i el material imprescindible per fer un bon compostatge srsquohan drsquoimprimir
les dues fitxes Com funciona un compostador CM CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat
perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una lectura per ampliar la informacioacute
Per conegraveixer la fauna srsquoha drsquoimprimir la fitxa Els animals descomponedors CM CS i tambeacute srsquoha
drsquoacompanyar de guies de fauna invertebrada insectes
6 INICIEM EL COMPOSTADOR
Per a tots els nivells es tracta de descobrir com eacutes el compostador de lrsquoescola i posar-lo en
marxa Es repassen els ingredients i elements indispensables perquegrave el compostador
funcioni srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica es remena i es prenen les primeres mesures de
temperatura
Es poden imprimir les dues fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI per fer un mural
resum dels tallers realitzats
Com pots fer compost - 20
Activitat 2
Quin camiacute segueixen les deixalles
CI CM CS
Objectius
- Comprendre quin eacutes el camiacute que segueixen els residus orgagravenics municipals des que es recullen
fins que es tracten per a quegrave es puguin recuperar com a nous recursos
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana eacutes un organisme supramunicipal format pels municipis
drsquoAiguafreda Balenyagrave El Brull Folgueroles Malla Muntanyola Sant Martiacute de Centelles Santa
Eulagravelia de Riuprimer Seva Taradell Tona Viladrau i EMD Sant Miquel de Balenyagrave
Lrsquoagraverea de medi ambient de la Mancomunitat La Plana ofereix el servei integral de recollida
selectiva de residus porta a porta (mategraveria orgagravenica materials reciclables rebuig vidre oli i
androgravemines) tractament i separacioacute de la part reciclable (envasos paper cartroacute) a la planta de
triatge tractament de la mategraveria orgagravenica a la planta de compostatge servei de deixalleries i
deixalleria mogravebil minideixalleries neteja viagraveria suport tegravecnic agent ciacutevic i educacioacute ambiental
La recollida porta a porta permet assolir nivells de recollida del 75 de mitjana
La major part dels residus que generem no han esgotat el seu cicle de vida i recollint-los
selectivament podem transformar-los en nous productes i evitem portar-los a lrsquoabocador
A la planta manual de triatge denvasos paper i cartroacute hi entren meacutes de 3000 tones cada any
que es reciclen
En el cas de la mategraveria orgagravenica que representa un 36 en pes de la bossa drsquoescombraries srsquoha
de separar en un cubell marroacute dins una bossa compostable ben lligada La mategraveria orgagravenica
recollida teacute menys dun 1 dimpropis (impureses) de mitjana fet que fa que sigui de magravexima
qualitat per a produir el compost que eacutes un adob orgagravenic
Abans drsquoiniciar un projecte de compostatge al centre eacutes molt important que lrsquoalumnat conegui
com es gestionen els residus orgagravenics fora de lrsquoescola Quins soacuten els mecanismes que
estableixen les diferents administracions competents en mategraveria de residus per tal de recollir
lrsquoorgagravenica de forma diferenciada de la resta de residus municipals transportar-la i tractar-la
correctament per transformar-la en compost
Com pots fer compost - 21
- Identificar els residus orgagravenics que es generen a nivell de municipi (particulars empreses
comerccedilos altres)
- Saber valorar la importagravencia de separar correctament els residus i el benefici que se nrsquoobteacute
- Debatre sobre el destiacute i la valoritzacioacute dels residus
- Descobrir com es gestiona la recollida drsquoorgagravenica al nostre municipi i quins resultats srsquoestan
obtenint
Durada
Una hora per a la primera part meacutes el temps necessari per fer la segona part
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Quegrave en sabem CI CM CS (pagravegina 12)
- Fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS (pagravegina 13)
- Fitxa El camiacute de les deixalles CI CM CS (pagravegina 14)
- Fitxes Resultats de recollida de residus dels municipis CS (pagravegines 15 a 25)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a conegraveixer els residus orgagravenics i comprendre la importagravencia de fer-ne una
correcta separacioacute perquegrave sersquon pugui fer un aprofitament posterior Alhora realitzar un treball de
recerca per conegraveixer i entendre quin es el camiacute que segueixen les deixalles al poble qui interveacute en la
recollida i en el posterior tractament i reciclatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de deteccioacute de coneixements previs la segona
drsquoinvestigacioacute
PRIMERA PART
Per a tots els nivells una manera de comenccedilar lrsquoactivitat eacutes detectar les idees pregravevies de lrsquoalumnat
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave en sabem CI CM CS en quegrave cada alumne de manera individual
escriu durant tres minuts tres coses que sap sobre els residus orgagravenics i tres preguntes referents a tot
allograve que li agradaria saber
En petit grup drsquouns quatre alumnes es posen en comuacute les aportacions individuals i es consensuen
tres noves coses (conceptes idees dades) que el grup sap i tres noves preguntes del que voldrien
saber El que el grup decideix tambeacute srsquoescriu a la fitxa en un temps previst de cinc minuts
Un cop acabat el treball de grup el mestre escriu en dues columnes a la pissarra la llista de
conceptes que cada grup sap i la llista de preguntes que es plantegen Es relacionen les informacions
de les dues columnes de manera que si alguna de les preguntes (coses que mrsquoagradaria saber) teacute la
resposta (coses que seacute) anotada a la pissarra srsquoesborra El mestre planteja al grup classe les
Com pots fer compost - 22
preguntes que finalment queden escrites a la pissarra per tal que els alumnes les discuteixin i
intentin respondre-les
Finalment el grup classe escull cinc preguntes que els agradaria fer a algun expert (contactar amb la
Mancomunitat La Plana o lrsquoAjuntament del municipi)
SEGONA PART
Per a tots els nivells lrsquoactivitat continua amb un treball de recerca sobre quin tipus de residus
orgagravenics es generen a tot el municipi Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS Es
divideix el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes assignant a cada grup un o dos
colmiddotlectius equipaments espais representatius del poble (cases escola fagravebriques forn de pa
restaurants etc) Cada grup dibuixa o anota una llista de les deixalles orgagraveniques que creuen que es
poden produir a cadascun dels edificis Si es creu oportuacute es poden fer enquestes als diferents
colmiddotlectius
A continuacioacute per afavorir la imaginacioacute la creativitat i la diversitat drsquoidees dels alumnes i el seu
interegraves pel reciclatge de la mategraveria orgagravenica sersquols proposa que individualment dibuixin com
srsquoimaginen que eacutes el camiacute que segueixen les deixalles orgagraveniques des que les deixem a la porta de
casa fins que es converteixen en compost Imprimir de lrsquoannex la fitxa El camiacute de les deixalles CI CM
CS Finalment es fa una posada en comuacute per parelles o en gran grup
Ampliacioacute per a CS es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Resultats de recollida de residus dels municipis
CS on es mostren els resultats quantitatius de la recollida selectiva de lrsquoany 2018 Un cop analitzades
les dades del municipi es fa una reflexioacute conjunta
Creieu que eacutes important separar les deixalles en fraccions Per quegrave
Quegrave passa si es barregen altres deixalles amb les restes orgagraveniques
Com ho podriacuteem fer per assegurar-nos que tot el poble separa beacute lrsquoorgagravenica
Quins avantatges creieu que teacute la recollida selectiva porta a porta en comparacioacute a la recollida
amb contenidors
Com pots fer compost - 23
Activitat 3
Recollim deixalles per al compostador de
lrsquoescola
CI CM CS
Introduccioacute
Quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica
Tots aquells compostos que formen el cos dels eacutessers vius i els donen lrsquoenergia necessagraveria per al
seu funcionament Lrsquoelement principal que forma la mategraveria orgagravenica eacutes el carboni (C) que es
combina amb hidrogen (H) oxigen (O) nitrogen (N) i en menors quantitats sofre (S) fogravesfor (P) i
altres elements Les diferents combinacions drsquoaquests elements entre siacute donen lloc als gluacutecids
liacutepids proteiumlnes i agravecids nucleics que al seu torn formen les cegravelmiddotlules i teixits que constitueixen els
eacutessers vius Tambeacute podem trobar mategraveria orgagravenica fora dels organismes a terra a lrsquoaigua o a
lrsquoaire Aquesta proveacute dels organismes que han mort o que han perdut part del seu cos Drsquouna
manera genegraverica doncs podem definir com a mategraveria orgagravenica totes aquelles substagravencies que
provenen drsquoun eacutesser viu o de la seva activitat La resta drsquoelements que trobem a la natura
srsquoanomenen compostos inorgagravenics
La importagravencia de separar la mategraveria orgagravenica
Arreu de Catalunya es fa la recollida selectiva de mategraveria orgagravenica amb la finalitat de poder
reciclar-la i obtenir-ne compost En la recollida municipal srsquohi poden incloure pragravecticament totes
les restes orgagraveniques perograve al compostador de lrsquoescola seleccionarem nomeacutes aquelles restes que
en facilitin el proceacutes
Per comenccedilar cal disposar drsquouna quantitat suficient de mategraveria orgagravenica de qualitat Cal distingir
dos tipus de material orgagravenic lrsquohumit ric en proteiumlnes i el sec ric en hidrats de carboni La
mategraveria humida soacuten restes de fruita i verdura crues fulles gespa La proporcioacute adequada eacutes
barrejar un 25 de material estructural i un 75 de material humit
Com pots fer compost - 24
Objectius
- Conegraveixer el tipus de mategraveria orgagravenica que eacutes adequada per fer compostatge a lrsquoescola
- Prendre consciegravencia que cal una aportacioacute constant de mategraveria orgagravenica adequada perquegrave el
proceacutes del compostatge funcioni adequadament
- Decidir quina eacutes la millora manera per recollir mategraveria orgagravenica per aportar al compostador
de lrsquoescola
- Implicar la comunitat educativa (famiacutelies personal no docent) en el projecte
- Establir una rutina i unes responsabilitats per fer un bon manteniment del compostador
Materials que es poden
compostar
En poca quantitat Materials que no es poden
compostar
Restes crues de fruita i
verdura
Closques drsquoou i de
fruita seca
Taps de suro
Flors i plantes seques
Restes drsquoesporga de
mida petita
Fulles caigudes
pinyes
Gespa
Cendres serradures i
encenalls de fusta
natural
Palla
Pells de ciacutetrics
(taronges
mandarines
llimones)
Paper de cuina
tovallons i mocadors
de paper
Serradures (nomeacutes
de fusta sense
tractar)
Fullaraca drsquoarbres
molt resistent a la
degradacioacute com per
exemple la pinassa o
les fulles de
magnogravelia
Pinyols
Oli drsquoamanir
Pasta i arrograves bullit
Pa i flocs de cereals
Tomagravequets podrits
Restes de menjars
preparats
Males herbes de jardiacute que
hagin fet llavors (el compost
resultant podria ser un focus
de males herbes quan
lrsquoutilitzeacutessim posteriorment)
Fruita i plantes malaltes
(aquests materials nomeacutes
poden ser compostats si es
donen unes condicions de
temperatura que garanteixen
la higienitzacioacute En una pila de
compostatge casolagrave no
srsquoassoleixen aquestes
temperatures)
Peix carn ossos (per evitar
males olors o animals no
desitjats)
Cendres o serradures de fusta
tractada que poden portar
coles o vernissos
Pols drsquoescombrar (pot portar
elements no orgagravenics)
Qualsevol material que no
sigui orgagravenic i biodegradable
Excrements drsquoanimals
domegravestics (compte amb la
concentracioacute de patogravegens)
Com pots fer compost - 25
- Identificar i quantificar les diferents tipologies de residus orgagravenics que es generen a lrsquoescola
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana si es fa lrsquoampliacioacute per a CM i CS
Material
De lrsquoescola
- Cubells o galledes per fer la recollida de mategraveria orgagravenica
- Bosses compostables
- Recursos comunicatius per informar del sistema de recollida (cartells murals triacuteptics)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS (pagravegina 26)
- Fitxa Auditoria dels residus de lrsquoescola CM CS (pagravegina 27)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar un sistema adequat i agravegil que permeti assegurar que es disposa de
mategraveria orgagravenica humida i seca de manera regular per facilitar el bon funcionament del
compostador
Per a tots els nivells imprimir de lrsquoannex la fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat Per comenccedilar lrsquoactivitat es fan grups i es reparteix a cada grup
una bossa compostable on a dins hi ha les imatges dels residus (tambeacute es pot substituir les imatges
per residus reals assegurant que a cada bossa hi ha exactament els mateixos) Es comenta que les
imatges podrien correspondre a una bossa de mategraveria orgagravenica drsquouna casa qualsevol o de lrsquoescola
Cada grup decideix quins dels residus representats poden anar dins el compostador i quins no i fan
dos grups drsquoimatges A continuacioacute es fa una posada en comuacute argumentada
Es pot ampliar lrsquoactivitat amb una cerca drsquoinformacioacute per internet o beacute fent un mural amb retalls de
revista dels residus que es poden llenccedilar al compostador i els que no
Per a CI a continuacioacute els alumnes decideixen com srsquoorganitzaran per assegurar que hi hagi
aportacions periogravediques de mategraveria orgagravenica al compostador i assegurar lrsquoegravexit del proceacutes Primer
srsquoha de decidir qui o quin grup seragrave lrsquoencarregat de recollir la mategraveria orgagravenica del centre o beacute de
portar la mategraveria orgagravenica de casa Llavors srsquohauragrave drsquoestablir un sistema de torns per tal que almenys
cada dos o tres dies hi hagi alguna aportacioacute de mategraveria orgagravenica al compostador Un sistema pragravectic
pot ser disposar drsquouna galleda o cubell per a cada grup que reculli mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 26
Per a CM i CS fer una auditoria de residus del centre per saber quins residus orgagravenics es generen
als diferents espais de lrsquoescola (aules aula de mestres pati cuina menjador hort jardiacute) i en quines
quantitats i si soacuten aptes per al compostatge Imprimir de lrsquoannex la fitxa Auditoria dels residus de
lrsquoescola CM CS Es pot fer un seguiment durant un miacutenim drsquouna setmana tot registrant el tipus de
residus orgagravenics que es generen i el seu pes
Caldragrave comptar amb lrsquoajuda de tot el personal de lrsquoescola professorat personal de cuina consergeria
o personal encarregat de buidar les papereres i els cubells de les escombraries
La millor opcioacute eacutes que la mategraveria orgagravenica que srsquoaporti al compostador provingui del mateix centre
Si aixiacute no eacutes suficient es poden fer diferents accions com per exemple organitzar amb tota la classe
una recollida de les fulles dels arbres del pati i llenccedilar-les dins el compostador o beacute demanar la
colmiddotlaboracioacute de les famiacutelies perquegrave portin deixalles orgagraveniques de casa Aquest fet encara que sigui
un cop cada trimestre implica indirectament les famiacutelies dels alumnes i els informa de lrsquoactivitat que
srsquoestagrave duent a terme a lrsquoescola Els infants dissenyaran la manera de comunicar i informar la
comunitat educativa (cartells triacuteptics)
A tenir en compte per a un correcte funcionament del compostador eacutes aconsellable que lrsquoaportacioacute
de mategraveria orgagravenica sigui gradual i que no hi hagi una gran qualitat de mategraveria orgagravenica fresca que
entri de cop sinoacute que els alumnes la vagin portant de mica en mica
Com pots fer compost - 27
Activitat 4
Quegrave en fem de tot allograve que no ens
mengem
CM CS
Introduccioacute
El diccionari diu
- Malbaratar deixar perdre malgastar els beacutens una cosa de valor
- Sobres sobralles o sobrances allograve que sobra especialment drsquoun agravepat o menjar
- Restes deixalles coses o porcions de coses que srsquohan conservat Les restes drsquoun agravepat
El malbaratament alimentari es produeix quan un aliment destinat al consum srsquoacaba convertint
en un residu
Un terccedil dels aliments produiumlts anualment per a consum humagrave al moacuten no soacuten ingerits per ninguacute
(FAO 2011) Les llars soacuten les responsables del 53 del malbaratament alimentari mundial El
20 dels aliments produiumlts a Europa van a parar a la brossa
Les llars els comerccedilos i la restauracioacute a Catalunya generen 262000 tones de malbaratament cada
any De mitjana cada persona malbarata 35 kgany drsquoaliments de qualitat
Algunes propostes per reduir el malbaratament drsquoaliments a casa congelar els aliments crus o
cuinats emportar-se el que sobra al restaurant fer autocompostatge planificar beacute els agravepats (fer
una llista de la compra) fixar-se en la data de caducitat reaprofitar els aliments i estalviar
conservar de forma correcta els aliments fer receptes de cuina drsquoaprofitament
En general el malbaratament als menjadors escolars es genera amb les restes que els nens i nenes
deixen al plat perquegrave la quantitat de menjar elaborat acostuma a estar ben controlat i es fa una
bona previsioacute per evitar lrsquoexcedent alimentari si tot i aixiacute es constata que hi ha sobralles a la
cuina es pot pensar en la possibilitat de portar aquest menjar a algun menjador social casal o
similar perquegrave es pugui aprofitar Per poder donar sortida a les sobralles que els alumnes deixen
al plat la instalmiddotlacioacute drsquoun compostador al centre escolar eacutes un bon recurs que permet aprofitar
aquests residus i obre la possibilitat de fer el seguiment del proceacutes de la mategraveria orgagravenica fins que
es converteix en compost
Com pots fer compost - 28
Objectius
- Comprendre el concepte de malbaratament alimentari i les repercussions socials i ambientals
que comporta
- Diagnosticar el malbaratament alimentari dels esmorzars de lrsquoescola comprendrersquon el seu
impacte i proposar estrategravegies per reduir-lo
- Fomentar la reduccioacute dels residus en general i en concret la dels residus orgagravenics
- Ser conscients i conscienciar els companys de la importagravencia de no malbaratar els aliments
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Balanccedila
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS (pagravegines 28 a 31)
- Fitxes El malbaratament a lrsquoescola CM CS (pagravegines 32 i 33)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a fer una reflexioacute sobre quegrave eacutes el
malbaratament alimentari La segona a fer una investigacioacute per quantificar el malbaratament
alimentari dels esmorzars de lrsquoescola
PRIMERA PART
Per comenccedilar es recullen els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al concepte de
malbaratament alimentari i de sobralles Es poden formular preguntes a lrsquoalumnat que generin
debat
Quegrave en sabem del malbaratament alimentari
Quegrave passa amb el menjar que ens sobra
Quant menjar llencem
Quegrave podem fer si ens sobra menjar
Quins soacuten els residus orgagravenics que no podem evitar I els que siacute que podriacuteem evitar
Com pots fer compost - 29
A continuacioacute imprimir de lrsquoannex les fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS Es
divideix la classe en 4 grups i cada grup treballa el concepte drsquoaprofitament alimentari a partir drsquoun
aliment diferent (els lagravectics el pa la fruita la verdura) A les fitxes hi ha preguntes per reflexionar
sobre quegrave passa si aquell aliment es fa malbeacute com es pot evitar que es faci malbeacute i que es llenci
receptes i trucs per aprofitar-lo etc Al final es fa una posada en comuacute
Es pot ampliar la informacioacute al web httpsomgentdeprofitcat
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre el cost econogravemic social i ambiental que
suposa el malbaratament alimentari es recomanen dos viacutedeos
- Food waste money waste (122 minuts)
- La huella del desperdicio de alimentos (317 minuts)
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes El malbaratament alimentari a lrsquoescola CM CS que proposen fer una
investigacioacute per quantificar el malbaratament alimentari dels esmorzars
Fer una petita investigacioacute cada dia despreacutes del pati (durant una setmana) per identificar i pesar els
residus orgagravenics de les papereres Caldragrave diferenciar aquella mategraveria orgagravenica aprofitable que
encara es podria menjar (trossos de fruita sencers drsquoentrepans) drsquoaquella no aprofitable (com
peles de fruita closques males herbes) I tambeacute caldragrave diferenciar cada tipologia de residu (fruita
entrepagrave brioixeria etc) Les graelles de les fitxes permeten recollir les dades dels pesos per dies i els
totals
Al cap drsquouna setmana srsquoanalitzen els resultats i es fa una reflexioacute conjunta concloent quin eacutes el tipus
de menjar que meacutes es llenccedila intentant trobar-ne les causes i proposant estrategravegies per evitar-ho i
millorar entre tots Srsquoacaba escrivint un decagraveleg de bons consells per no llenccedilar lrsquoesmorzar que
encara es pot menjar que es comparteix amb tota la comunitat educativa
Ampliacioacute lrsquoactivitat es pot ampliar fent un seguiment del malbaratament alimentari al menjador
escolar i tambeacute a casa Les dades es poden recollir en una graella i fer una posada en comuacute a lrsquoescola
Eacutes menjar que hagueacutessim pogut aprofitar Estagrave caducat o fet malbeacute Com hagueacutessim pogut evitar
llenccedilar-lo Quines actuacions de millora proposem
Com pots fer compost - 30
Activitat 5
On colmiddot loquem el compostador
CM CS
Introduccioacute
Com ha de ser un compostador
Si disposem de prou espai podem fer el compost directament sobre el sogravel formant una pila amb
tots els materials La pila ha de tenir una base i una alccedilada aproximada drsquoun metre i mig Si
disposem drsquoun espai limitat el millor eacutes fer servir un compostador El podem comprar de plagravestic
o el podem construir nosaltres mateixos a partir de palets de fusta malla metagravelmiddotlica o totxanes
Per fer compostatge a lrsquoescola sempre es recomana disposar drsquoun recipient adequat i descartar el
compostatge en pila que eacutes el que es fa amuntegant els materials orgagravenics sense estar continguts
en cap recipient
Per iniciar-se en el proceacutes el millor eacutes comprar un compostador qualsevol de la variada oferta
que hi ha al mercat Millor comprar-ne un de mida petita o mitjana sobretot si lrsquoescola eacutes petita i
si no teacute cuina progravepia Els compostadors que hi ha al mercat soacuten recipients de plagravestic amb unes
obertures en forma de forats situats lateralment Normalment no tenen base estan pensats per ser
colmiddotlocats directament sobre la terra i disposen drsquouna tapa El fet que siguin de plagravestic facilita la
conservacioacute de la temperatura al mateix temps que permeten lrsquoaireig de lrsquointerior
On srsquoha de colmiddotlocar un compostador
El compostador srsquoha de posar directament a terra no sobre paviment ni rajola Aixiacute els animals
del sogravel tenen acceacutes al material a descompondre
Srsquoha de situar en una zona amb sol i ombra perquegrave si rep molta insolacioacute srsquohauragrave de regar
Millor que srsquohi pugui accedir des de tots els costats perquegrave seragrave meacutes fagravecil voltejar el material
Cal decidir beacute lrsquoindret ja que no srsquoaconsella anar canviant el compostador de lloc Tambeacute hi ha la
possibilitat de situar-lo a sobre del paviment perograve evitant-hi el contacte directe es pot elevar
amb uns suports com per exemple un palet de fusta o unes totxanes Eacutes important garantir
lrsquoestabilitat del recipient amb alguna mena drsquoancoratge o subjeccioacute i preveure que si ha de ser
utilitzar per infants petits caldragrave un acceacutes elevat per accedir a la tapa superior
Un dels passos previs abans drsquoiniciar un projecte de compostatge a lrsquoescola eacutes buscar i trobar la
millor ubicacioacute per al compostador Perquegrave funcioni correctament un compostador requereix
unes condicions especiacutefiques drsquoespai En part el lloc on finalment decidim colmiddotlocar-lo influiragrave en
alguns dels paragravemetres que intervenen en el proceacutes de compostatge temperatura humitat
oxigen etc
Com pots fer compost - 31
Objectius
- Reconegraveixer la importagravencia i la necessitat de tenir un compostador a lrsquoescola
- Descobrir com ha de ser un compostador i quines condicions necessita
- Debatre en grup i arribar a un acord sobre com construir un compostador per a lrsquoescola
- Comprendre quines soacuten les caracteriacutestiques que fan que un lloc sigui ograveptim per ubicar-hi el
compostador i identificar els punts ograveptims del pati on ubicar-lo
- Elaborar un plagravenol en quegrave srsquoidentifiquin els punts ograveptims on colmiddotlocar el compostador de
lrsquoescola
- Fomentar el treball en equip per a la presa de decisions
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Entre una i dues hores per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Materials diversos per fer la maqueta (cartroacute cartolina fustes plagravestic plastilina escuradents
cola tisores cinta adhesiva llapis retoladors)
- Restes de mategraveria orgagravenica seca i humida trossejades
- Llapis i tisores
- Cinta megravetrica
- Fulls en blanc o lagravemines DinA3 per dibuixar el plagravenol del pati
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem una maqueta CM CS (pagravegina 34)
- Fitxa Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS (pagravegina 35)
Desenvolupament
Es recomana dividir el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes que treballin de manera
autogravenoma Pregraveviament cal haver explicat quegrave soacuten els residus orgagravenics quegrave vol dir fer compostatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a construir una maqueta drsquoun
compostador tal com se lrsquoimaginen La segona a decidir quin eacutes la ubicacioacute meacutes idogravenia de lrsquoescola
per colmiddotlocar-lo Es poden fer les dues parts per separat o beacute una prescindint de lrsquoaltra
Com pots fer compost - 32
PRIMERA PART
Es tracta que els alumnes individualment o per parelles construeixin una senzilla maqueta de com
srsquoimaginen que ha de ser el compostador de lrsquoescola Es deixa material divers a la seva disposicioacute
(cartroacute fustes plagravestic plastilina escuradents cola tisores cinta adhesiva) Tambeacute sersquols facilita
material real per emplenar la maqueta un cop acabada restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca) i
de mategraveria orgagravenica humida (pells de fruita i verdura trossejada)
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem una maqueta CM CS en quegrave es plantegen diverses preguntes obertes
per dirigir lrsquoelaboracioacute de la maqueta
Al final cada grup presenta la seva maqueta davant la resta de companys explicant els paragravemetres
que han tingut en compte i argumentant la proposta
SEGONA PART
Es tracta de localitzar el punt ograveptim del pati on colmiddotlocar el compostador Imprimir de lrsquoannex la fitxa
Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS Es formen grups de 2 o 3 alumnes que surten al
pati i fan una anagravelisi treball de camp per localitzar la ubicacioacute ograveptima per colmiddotlocar el compostador
partint de 5 premisses bagravesiques que apareixen a la fitxa (a prop dels llocs on es fan residus orgagravenics
en un lloc amb ombra en una zona sense pavimentar amb una bona ventilacioacute i ben accessible per a
tothom)
Dins lrsquoaula o fora el pati les parelles dibuixen un plagravenol del pati de lrsquoescola i hi indiquen els punts
on es generen residus les zones pavimentades les zones amb solombra Finalment cada parella
escull la millor ubicacioacute i ho justifica davant la resta de companys Entre tota la classe srsquoacorda on es
colmiddotlocaragrave el compostador que pot ser comprat o construiumlt per ells mateixos
Com pots fer compost - 33
Activitat 6
Les sabates magravegiques
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoHagravebitat Guia drsquoactivitats per a lrsquoeducacioacute
ambiental httpwwwersiliaorgHabitat)
Objectius
- Entendre la importagravencia del sogravel com a suport de la vida
- Conegraveixer els principals elements que constitueixen el sogravel i la seva fragilitat
Introduccioacute
El sogravel eacutes el suport de la vida Sense sogravel no creixerien les plantes que hi arrelen entre les seves
partiacutecules sogravelides i absorbeixen lrsquoaigua de les seves cavitats Sense plantes tampoc no hi hauria
animals Sense sogravel fegravertil no hi hauria cap mena de cultiu i sense collites tampoc no sobreviuriacuteem
els humans
El sogravel es va formant lentament al llarg dels anys amb els minerals arrencats de les roques i la
mategraveria orgagravenica aportada per les restes i els cadagravevers dels eacutessers vius Una gran multitud de de
petits animals fongs i bacteris microscogravepics treballen constantment les primeres mategraveries
esmentades per convertir-les en aquesta capa porosa i flonja que ve a ser el ldquomatalagravesrdquo de la vida
El sogravel no eacutes mai exactament igual conteacute la histograveria de les seves velles roques de lrsquoaigua i de tots
els eacutessers vius a qui ha permegraves lrsquoexistegravencia Hi ha sogravels que soacuten rics en histograveria i en nutrients com
els de les zones humides les valls de les zones volcagraveniques els sogravels dels boscos frondosos dels
boscos de ribera etc Hi ha sogravels que soacuten pobres com els de les zones seques els de les zones
drsquoalta muntanya i dels pendissos inclinats els que han estat cultivats durant molts anys sense
afegir-hi meacutes mategraveria orgagravenica els de les zones cremades amb molta frequumlegravencia i els que tenen
poca vegetacioacute per protegir-los de lrsquoerosioacute
Perograve en tots hi trobem petjades i senyals de vida branquillons fulles llavors plomes un ric
univers en miniatura
La conservacioacute del sogravel eacutes transcendental El sogravel eacutes fragravegil sense la proteccioacute de les arrels dels arbres
i altres plantes que srsquohi sostenen La pluja i el vent se lrsquoenduen en els terrenys amb pendent Hem
de protegir-lo com el beacute meacutes preuat
Un viacutedeo que resumeix molt beacute la importagravencia de preservar el sogravel com a recurs natural que eacutes
Better save soil Doblat al castellagrave Durada 352 min
Com pots fer compost - 34
- Familiaritzar-se amb alguns grups drsquoeacutessers vius del sogravel
Durada
Dues sessions drsquouna hora
Material
De lrsquoescola
- Mitjons vells de llana o cotoacute de talla drsquoadult com meacutes grans millor (un parell per a cada
alumne) Tambeacute es pot fer amb cinta de precintar
- Un sobre gran o una bossa
- Un full Din A3
- Fulls de paper
- Material per escriure (llapis goma)
- Lupes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (pagravegina 36) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer drsquouns mitjons vells unes sabates magravegiques que permetin descobrir
muacuteltiples formes de vida en el sogravel Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de treball de
camp a lrsquoexterior que es pot fer al bosc en un camp o jardiacute o beacute en un tros de pati que no estigui
pavimentat la segona drsquoinvestigacioacute i reflexioacute a lrsquoaula
PRIMERA PART
Cada alumne es posa els mitjons vells per sobre de les sabates i ha de passejar una estona per
entremig de la vegetacioacute amb els mitjons posats Despreacutes amb molta cura es treu els mitjons i
colmiddotloca els elements que srsquohi hagin enganxat dins drsquouna bossa per poder interpretar quegrave soacuten meacutes
tard
SEGONA PART
Els alumnes es distribueixen en grups de 4 o 5 i treuen amb compte tots els elements que srsquohagin
enganxat als mitjons i els colmiddotloquen ordenadament sobre fulls de paper Din A3 per dibuixar-los
Al costat de cada element trobat han drsquoescriure de quegrave es tracta i poden dibuixar tambeacute lrsquoeacutesser viu a
qui va pertagravenyer Per exemple si lrsquoelement trobat eacutes una llavor petita hauran de dibuixar una planta
Com pots fer compost - 35
o arbre si eacutes un ploma lrsquoocell Es poden utilitzar lupes de magrave per descobrir els detalls dels elements
trobats Hi ha molts elements que soacuten molt petits i alguns no es podran veure a simple vista Es pot
emplenar un full drsquoidentificacioacute per a cada element
Quan tots els alumnes acabin de dibuixar es fa una llista comuna de tot el que han trobat i dels
eacutessers vius que han descobert que habiten o han habitat aquell lloc Cada grup pot fer una taula on
classifiquin i comptin els eacutessers vius que depenen directament del sogravel per viure els que lrsquoutilitzen
nomeacutes per caminar descansar construir un refugi o beacute els que srsquoalimenten del que troben al sogravel
Finalment es fa una posada en comuacute comentant els resultats obtinguts Es pot fer una llista de les
caracteriacutestiques que teacute el sogravel i com permet lrsquoexistegravencia drsquoeacutessers vius
Si es vol es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (opcional)
Algunes preguntes per reflexionar
Per quegrave el sogravel eacutes important com a suport de la vida
Quins grups drsquoeacutessers vius depenen directament del sogravel
Quines activitats naturals io humanes poden perjudicar la vida al sogravel
Quegrave deu passar en un lloc on srsquoha perdut el sogravel fegravertil Quin aspecte deu tenir Hi podrien viure
plantes i animals
Lrsquoactivitat es podria repetir en altres indrets o en altres estacions de lrsquoany i comparar els resultats
obtinguts
Lrsquoactivitat es pot ampliar buscant meacutes informacioacute sobre les plantes animals i altres eacutessers vius
trobats tambeacute es poden classificar els fruits i les llavors enganxats als mitjons segons la forma que
els permet adherir-se (punxes llanccedila espines plomes) es pot agafar una mostra del compostador
per veure quins elements hi ha i analitzar les diferegravencies amb la descomposicioacute que es produeix al
bosc
Com pots fer compost - 36
Activitat 7
De quegrave estagrave fet el bosc
CI CM CS
Objectius
- Estimular lrsquoobservacioacute de lrsquoentorn amb els cinc sentits per reconegraveixer components del bosc i
comprendre que tot forma part del cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer components del bosc a partir de lrsquoobservacioacute i fer-ne una representacioacute en un
mural
- Identificar aquells elements que de manera natural no haurien de ser al bosc i reconegraveixer els
perills que comporta la presegravencia de deixalles
Introduccioacute
Un bosc eacutes un ecosistema i el que es crea dins un compostador tambeacute Un ecosistema eacutes un
sistema natural format per un conjunt dorganismes vius (biocenosi) i el medi fiacutesic que els envolta
(biogravetop) aixiacute com les relacions que estableixen entre ells i amb el medi Per tant en un ecosistema
hi podem trobar elements biogravetics eacutes a dir tots els que tenen vida i viuen en un medi i abiogravetics
els quals formen el medi fiacutesic com per exemple el sogravel lrsquoaire lrsquoaigua lrsquoenergia la llum o les
condicions meteorologravegiques
Hi ha molts tipus drsquoecosistemes En tots ells els diferents eacutessers que hi conviuen estableixen
diferents tipus de relacions com per exemple drsquointercanvi drsquoenergia i nutrients mitjanccedilant la
cadena trogravefica
Una cadena trogravefica estagrave formada per una segraverie drsquoorganismes ordenats linealment en nivells
trogravefics en quegrave cadascun srsquoalimenta de lrsquoanterior i alhora serveix drsquoaliment al seguumlent Tots ells
necessiten alimentar-se drsquouna manera o duna altra
Les poblacions drsquoeacutessers vius que habiten dins el compostador estableixen relacions de
convivegravencia en equilibri ocupant el seu propi espai i portant a terme una funcioacute especiacutefica en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Aquestes relacions de convivegravencia srsquoestableixen
drsquoacord amb els nivells jeragraverquics de la cadena trogravefica Si es produeixen desequilibris a la cadena
algunes poblacions poden creacuteixer en detriment drsquoaltres la qual cosa pot repercutir en el proceacutes de
compostatge
Com pots fer compost - 37
Durada
Un miacutenim drsquouna hora i un magravexim de tot un matiacute
Material
De lrsquoescola
- Llapis
- Trossos de paper drsquoembalar (per al mural)
- Tisores
- Colors
- Cola
- Cagravemera de fotos (o beacute paper i llapis per dibuixar)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Els elements del bosc CI CM (pagravegina 37) (opcional)
- Fitxa Objectes que no haurien de ser al bosc CM CS (pagravegina 38)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer una descoberta dels elements que hi ha en un ecosistema en concret en
un bosc i comprendre la relacioacute que hi ha entre ells Primer es fa una preparacioacute pregravevia a lrsquoaula en
quegrave srsquoelabora un llistat de coses que hauran de buscar a la sortida del bosc seguidament es fa una
sortida a un bosc proper a lrsquoescola
Srsquoexplica lrsquoactivitat als alumnes Imprimir de lrsquoannex la fitxa Els elements del bosc CI CM Eacutes una fitxa
opcional tambeacute es pot optar per fer un llistat propi De fet la llista variaragrave segons lrsquoegravepoca de lrsquoany el
tipus de bosc en quegrave es fa la visita i lrsquoedat dels alumnes A tall drsquoexemple els elements a cercar poden
ser una cosa viva una cosa que mai ha estat viva una cosa que respira una cosa petita una cosa
que sabem que hi eacutes perograve no la veiem una cosa de color groc una cosa que ens agrada una cosa que
fa bona olor una cosa que hi eacutes perograve no hi hauria de ser etc
A continuacioacute es fa una sortida a un bosc proper a lrsquoescola i srsquoexplica com srsquoorganitzaragrave lrsquoactivitat
Cal recordar als alumnes la importagravencia de respectar lrsquoentorn i drsquoanar amb els cinc sentits ben
desperts Els alumnes individualment o per parelles disposen del llistat amb tot el que han de
cercar Es delimita un espai pel qual poden buscar i un temps Quan srsquoacaba el temps drsquoobservacioacute
es torna a lrsquoaula o es fa una posada en comuacute al bosc mateix
Per a la posada en comuacute es facilita a cada alumneparella un tros de cartolina o paper on cadascuacute ha
de dibuixar les coses que ha observat que eren a la llista A continuacioacute srsquoelabora un mural conjunt
en el qual cada alumnes explica i enganxa el seu dibuix Al final es treuen conclusions entre tots El
mural resultant permetragrave reconegraveixer els diferents elements del bosc i el paper que juga cada un
drsquoaquests elements en el cicle de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 38
Variant per a CM i CS
Srsquoorganitza els alumnes en grups de 3 o 4 Cada grup volta pel bosc i fa una recerca drsquoobjectes que
no haurien de ser al bosc i fa una foto de cadascun drsquoells Es pot aprofitar per recollir-los i aixiacute
netejar lrsquoentorn Despreacutes drsquoun temps en quegrave tots els grups hagin tingut temps de fer una bona volta
es retorna a lrsquoaula
Srsquoelabora un mural conjunt que agrupa les observacions de cada grup Cal que cada grup decideixi
entre tots quines fotos posaran al mural i per tant quines caldragrave imprimir A meacutes cada grup ha de
buscar la informacioacute relacionada amb la deixalla trobada Imprimir de lrsquoannex la fitxa Objectes que no
haurien de ser al bosc CM CS
Cada grup ha de preparar la informacioacute per enganxar al mural (que pot ser amb el format de fitxa o
qualsevol altre format) Cada grup comparteix la informacioacute que ha buscat al mural i lrsquoexposa a la
resta de companys
Per concloure lrsquoactivitat es pot penjar el mural a la paret i comentar entre tots els problemes que
comporta cadascuna de les deixalles trobades
Com pots fer compost - 39
Activitat 8
Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la
mategraveria orgagravenica
CI
Introduccioacute
Per poder viure cal energia que srsquoobteacute dels aliments del sol de lrsquoaire i de lrsquoaigua I que aquesta
energia flueixi drsquouns eacutessers vius ja siguin animals o vegetals a drsquoaltres a traveacutes de la cadena
alimentagraveria La llum del sol eacutes captada per les plantes i emmagatzemada en forma drsquoenergia
quiacutemica Els animals que no podem captar directament lrsquoenergia del sol lrsquoobtenim nodrint-nos
de les plantes o drsquoaltres animals que al seu torn srsquohan alimentat de plantes
Els organismes autogravetrofs tambeacute srsquoanomenen productors primaris perquegrave produeixen tota la
mategraveria orgagravenica dels sistemes naturals Els altres eacutessers vius que srsquohan drsquoalimentar dels
autogravetrofs srsquoanomenen consumidors de mategraveria orgagravenica Uns i altres formen cadenes i xarxes
trogravefiques a traveacutes de les quals la mategraveria orgagravenica passa drsquouns organismes a uns altres
Les restes de lrsquoactivitat dels eacutessers vius tan productors com consumidors aixiacute com els seus
cossos quan aquests van morint no srsquoacumulen indefinidament als sistemes naturals Hi ha un
altre tipus de consumidors els descomponedors que srsquoalimenten drsquoaquesta mategraveria orgagravenica
morta i van desfent els compostos orgagravenics fins que nomeacutes en queda CO2 aigua i sals minerals
Els descomponedors tornen a la terra els nutrients que havien agafat les plantes unint els
extrems de la cadena alimentagraveria que esdeveacute ciacuteclica el cicle de la mategraveria a la natura
Per tant sense menjar no sobreviuriacuteem ni les persones ni els animals ni les plantes ni cap dels
petits organismes (descomponedors) que formen part del sogravel Els organismes descomponedors
obtenen lrsquoaliment de les restes drsquoanimals (excrements cadagravevers pegravel pell etc) i de les restes
vegetals (fulles tiges troncs etc) del sogravel Aquests proporcionen lrsquohumus o compost al sogravel perquegrave
srsquoalimentin les plantes Els animals herbiacutevors srsquoalimenten de les plantes Els carniacutevors srsquoalimenten
drsquoaltres animals I els omniacutevors (com les persones) srsquoalimenten de plantes i animals Quan un
drsquoaquests elements es mor o deixa restes del que srsquoha menjat dona aliment als petits organismes
descomponedors del sogravel els quals ho descomponen de tal manera que els vegetals sersquon poden
alimentar I aixiacute torna a comenccedilar el cicle
Els residus es generen com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat humana per tant existeixen des de
lrsquoorigen drsquoaquesta espegravecie A la natura les restes que es produeixen soacuten orgagraveniques i per aixograve
totalment biodegradables eacutes a dir que la progravepia natura teacute mitjans per poder-les reciclar a traveacutes
de la descomposicioacute Per tant els descomponedors tenen una funcioacute clau en el cicle de la mategraveria
perquegrave soacuten ldquorecicladorsrdquo de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 40
Objectius
- Relacionar el proceacutes de compostatge amb el cicle de la mategraveria orgagravenica a la natura drsquouna
manera luacutedica
- Analitzar la importagravencia dels descomponedors en el cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer la importagravencia del compost per al sogravel i com a aliment per a les plantes de lrsquohort
- Justificar la importagravencia del paper que teacute cadascun dels eacutessers vius en el cicle de la mategraveria
- Comprendre i valorar els beneficis de mantenir totes les parts de la cadena trogravefica i de
contribuir a tancar el cicle de la mategraveria amb una bona separacioacute dels nostres residus
orgagravenics
Durada
Dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
(cal preparacioacute pregravevia)
- Cintes o diademes fetes amb cartolina (una per a cada alumne) De 4 colors diferents taronja
blanc blau marroacute clar (tambeacute poden ser drsquoaltres colors o fer-se amb materials reutilitzats)
- Grapadora
- Cartolina marroacute fosc per retallar les siluetes Retallar unes 50 siluetes (en el cas que el grup
sigui de 20-25 alumnes)
- Safata per posar les siluetes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Siluetes per retallar CI (pagravegina 39)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a mostrar a lrsquoalumnat mitjanccedilant un joc de moviment com funciona el cicle de
la mategraveria a la natura i com es reprodueix a petita escala en el proceacutes de compostatge de les restes
orgagraveniques que generem a lrsquoescola Per fer lrsquoactivitat cal un espai ampli
Es divideix els alumnes en quatre grups i srsquoassigna un rol a cada grup eacutessers humans (cuiners)
herbiacutevors (conills) plantes (pastanagues) i descomponedors (cucs)
Les pastanagues srsquoalimentaran de compost els conills menjaran pastanagues els cuiners cuinaran
pastanagues o conills (perograve nomeacutes ho podran fer quan els animals i les plantes srsquohagin alimentat
pregraveviament i hagin crescut) i els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques que han generat els
cuiners Els cucs descomponedors elaboraran compost que tornaran a deixar a disposicioacute de les
pastanagues perquegrave aquestes es puguin alimentar
Com pots fer compost - 41
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Siluetes per retallar CI en quegrave hi ha representada la silueta drsquouna
pastanaga Per simbolitzar el compost es retallen siluetes de pastanaga en cartolina de color marroacute
fosc i es colmiddotloquen en una safata situada en un extrem de la sala de joc en un lloc ben visible per a
tothom Calen el doble de siluetes que de jugadors La mateixa silueta tambeacute serveix per identificar
els conills i les pastanagues Es diferencien segons com es colmiddotloquin en el cas dels conills la part meacutes
punxeguda de la plantilla va amunt simulant la forma de les orelles i en el cas de les pastanagues
srsquoorienta cap avall simulant la forma drsquouna pastanaga
Es reparteix a cada alumne una cintadiadema que es posen al cap El color de les diademes ajuda a
diferenciar fagravecilment el paper que representa cadascuacute
- Taronja pastanagues (37 dels alumnes)
- Blanc conills (21 dels alumnes)
- Blau cuiners (21 dels alumnes)
- Marroacute clar cucs (21 dels alumnes)
Els alumnes es posen les cintes al cap
Abans de comenccedilar a jugar es recorda quegrave eacutes el cicle de la mategraveria orgagravenica comparant el que passa
en un bosc amb el que passa al compostador de lrsquoescola i amb el que passa amb els residus que
generem a casa Srsquoexplica el paper que hi tenen tots els organismes fent especial egravemfasi en els
descomponedors com a ldquorecicladorsrdquo de les restes orgagraveniques a la natura De quegrave srsquoalimenta cada
element del cicle de la mategraveria orgagravenica Quina importagravencia teacute que el proceacutes sigui ciacuteclic
A continuacioacute srsquoexplica la dinagravemica del joc els cuiners intenten cuinar aliments dels que mengem
sovint i que necessitem per creacuteixer aquests aliments soacuten uns determinats animals o plantes perograve
nomeacutes els poden agafar per cuinar quan hagin crescut Els animals i les plantes srsquohan drsquohaver nodrit
abans que el cuiner els pugui cuinar Finalment un altre element entra en joc per tractar drsquoeliminar
les restes orgagraveniques (peles de pastanaga i ossos de conill) que han generat els cuiners
Cal indicar on estagrave situat lrsquoaliment de les plantes (el compost) i explicar que els retalls de cartolina
de color marroacute fosc que hi ha dins la safata simbolitzen el compost i alhora seran les pastanagues o
les orelles de conill que utilitzaran per jugar
Srsquoexpliquen les regles del joc
Tots els participants tenen lrsquoobjectiu comuacute drsquoalimentar-se
- Els cuiners podran cuinar per menjar tant conills com pastanagues
- Els conills menjaran uacutenicament pastanagues
- Les pastanagues es nodriran de terra (compost)
- Els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques dels cuiners
Per saber quan i com poden menjar cal escoltar les indicacions del dinamitzadora del joc Aquesta
utilitzaragrave dues frases curtes i concretes per donar les ordres
Per fer participar els alumnes que fan de pastanagues es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave
Aquesta pastanaga ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color
taronja) El jugador que fins aquell moment estava ajupit srsquoaixeca i va fins on hi ha la safata amb
el compost simula que es nodreix i agafa una de les siluetes de la safata Torna cap al seu lloc Es
colmiddotloca al front la peccedila que ha agafat subjectant-la amb la diadema i colmiddotlocant-la amb la part meacutes
Com pots fer compost - 42
punxeguda en direccioacute al seu nas En lloc de tornar-se a ajupir es queda dret amb els braccedilos
estirats per demostrar que ha crescut
Per fer participar els alumnes que fan de conills es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave Aquest
conill ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blanc) El jugador
que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per alimentar-se ha de trobar dues pastanagues
que ja hagin crescut eacutes a dir dos nens pastanaga que estiguin drets i amb la silueta en forma de
pastanaga enganxada al front Si els localitza va fins a ells i els agafa la silueta del front aquests
nens srsquoajupen un altre cop i esperen un altre torn per creacuteixer El nen conill torna al seu lloc i es
colmiddotloca les peces a la diadema amb lrsquoorientacioacute per simular les orelles del conill Fet aixograve es
queda palplantat amb els braccedilos estirats per demostrar que ha crescut Si no troba dos nens
pastanaga que hagin menjat torna al seu lloc i srsquoajup novament ategraves que no srsquoha pogut alimentar
i per tant no ha pogut creacuteixer
Per fer participar els alumnes que fan de cuiners es diu la frase Senyora cuinera que pot cuinar
un bon conill per sopar (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blau) El
jugador que estava ajupit srsquoaixeca i observa si hi ha conills amb les orelles colmiddotlocades en cas
afirmatiu srsquoacosta fins a un drsquoells i li agafa les orelles lrsquoalumne conill tornaragrave a ajupir-se i el
cuiner aguanta les orelles a la seva magrave Un cop fet aixograve es queda dret amb els braccedilos estirats per
demostrar que ha cuinat El director del joc tambeacute pot demanar al cuiner que cuini pastanagues
en aquest cas el cuiner ha de fer els mateixos moviments que en el cas del conill
Per fer participar els alumnes que fan de cucs descomponedors es diu la frase Atencioacute Qui es
menjaragrave les restes orgagraveniques Aquest cuc ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la
diadema de color marroacute clar) El jugador que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per
alimentar-se ha de trobar un cuiner que ja hagi cuinat eacutes a dir que estigui dret i amb les siluetes
en forma de pastanaga o drsquoorelles de conill a la magrave Si el localitza li agafa les siluetes de la magrave
aquests nens srsquohan drsquoajupir un altre cop i esperar un altre torn per cuinar El nen cuc va fins a la
safata del compost per retornar les peces Si no trobeacutes cap cuiner amb restes orgagraveniques a la magrave
srsquoha de quedar ajupit al seu lloc
Es comenccedila la dinagravemica de joc
Els alumnes es distribueixen pel camp de joc de forma aleatograveria i deixant distagravencia entre cada
jugador Un cop colmiddotlocats al seu lloc srsquoajupen i es comenccedila el joc Els primers moviments conveacute que
siguin molt senzills es fa que srsquoaixequin drsquoun en un srsquoespera que dues pastanagues hagin crescut
per fer aixecar un conill es diu a un cuiner que cuini un conill A mida que els alumnes agafen meacutes
desimboltura i seguretat es complica la dinagravemica fer aixecar quatre conills alhora i que algun es
quedi sense menjar treure lrsquoaliment de les plantes etc El joc es pot repetir tantes vegades com es
vulgui (el cicle eacutes ilmiddotlimitat)
Al final del joc es fa una posada en comuacute a per treure conclusions Ha estat fagravecil trobar menjar Quegrave
passava si no sersquon trobava Quegrave hauria passat si alguacute hagueacutes amagat el compost Quegrave hauria passat
si no hi hagueacutes hagut cucs Per a qui eacutes meacutes difiacutecil trobar menjar Etc Es pot fer un mural del cicle
de la mategraveria orgagravenica a partir de les regles del joc
Com pots fer compost - 43
Activitat 9
Com es reciclava fa uns anys
CM CS
Introduccioacute
Abans els femers es posaven davant de les cases perquegrave un femer gros era siacutembol de riquesa
Al llarg del temps lrsquoeacutesser humagrave ha desenvolupat tegravecniques de reciclatge dels residus A llsquoedat
mitjana el coneixement es va refugiar als monestirs Allagrave els templers feien servir una tegravecnica de
compostatge que els permetia augmentar molt el rendiment de les seves collites
Antigament la feina dadobat es reduiumla exclusivament a laportacioacute de fems elaborats al femer El
femer era un espai enclotat on shi dipositava periogravedicament el producte de la neteja destables i
corrals Qualsevol mategraveria orgagravenica era apta per fer fem i tot saprofitava en aquelles egravepoques Per
afavorir la barreja i la descomposicioacute dels materials amuntegats els femers es remenaven de tant
en tant sobretot despreacutes de les pluges perquegrave la humitat ajudava a la fermentacioacute Era creenccedila
general que els femers shavien de remenar en lluna vella perquegrave el resultat fos ograveptim
Quan tocava els fems es transportaven al camp i es colgaven amb la llaurada El fem es feia caure
del carro amb els eixartells i es distribuiumla en uns munts anomenats ferrades posteriorment
sesbarriava amb la forca de ferro
Els residus sempre han acompanyat lrsquoexistegravencia de lrsquohome Un cas de lrsquoimpacte dels residus en
temps pretegraverits eacutes el de les agravemfores en lrsquoImperi romagrave La ciutat de Roma coneguda per la ciutat
dels set turons va arribar a tenir-ne un vuitegrave per causa dels residus drsquoagravemfores Les agravemfores
romanes es podien comparar amb els actuals envasos no retornables El seu destiacute era purament
facilitar el transport drsquoaliments i de fet no hi havia cap induacutestria per reaprofitar el fang cuit de
quegrave estaven fetes Generalment es llenccedilaven als afores de la ciutat Les restes histograveriques que
sovint trobem revelen la forma de vida dels nostres avantpassats De la mateixa manera lrsquoanagravelisi
de les escombraries mostra lrsquoevolucioacute de lrsquoestil de vida de la nostra societat Les nostres
escombraries srsquohan omplert drsquoenvasos i embalatges quelcom impensable fa 50 anys
Al paleoliacutetic les societats eren caccediladores i recolmiddotlectores Tots els residus eren orgagravenics i per tant
de fagravecil assimilacioacute pels descomponedors Al neoliacutetic amb lrsquoarribada de lrsquoagricultura i la
ramaderia hi ha els primers assentaments amb poblacions sedentagraveries Van aparegraveixer activitats
com la cistelleria i el tegravextil perograve tot i aixiacute tots els residus generats eren orgagravenics i es reaprofitaven
com a adob com a aliment pel bestiar en la fabricacioacute de cases Els residus es revaloritzaven i
reciclaven dins la comunitat mateixa
Com pots fer compost - 44
Durant lrsquoegravepoca de la dominacioacute romana es desenvolupen les ciutats agraverees on srsquoaplega la
poblacioacute Lrsquoacumulacioacute de poblacioacute condueix per primera vegada a un increment de brossa
encara que majoritagraveriament de mategraveria orgagravenica Tanmateix les escombraries soacuten un brou de
cultiu per a malalties infeccioses Per aixograve en les ciutats van construir immenses obres
drsquoabastament drsquoaigua potable i sanejament drsquoaiguumles residuals La perfeccioacute drsquoaquestes
construccions no va ser superada fins ben entrat el segle XIX
Durant lrsquoedat mitjana les ciutats van tornar a ser un motor de desenvolupament cultural i
econogravemic perograve es van convertir en focus drsquoinfeccions a causa de lrsquoacumulacioacute de brossa als
carrers i mercats La manca de mesures higiegraveniques va contribuir a lrsquoextensioacute de les grans
pestes Durant aquesta egravepoca i les posteriors la vida al camp continuava aprofitant i reciclant
els residus produiumlts emprant-los com a mategraveria primera per a altres usos A la ciutat el
problema dels residus va comenccedilar a inquietar la poblacioacute
La Revolucioacute Industrial propicia que la ciutat esdevingui el focus de generacioacute de treball fet
que iniciaragrave un egravexode massiu des del camp a la ciutat Els descobriments tecnologravegics
provoquen la produccioacute en cadena dels beacutens de consum la fabricacioacute de nous materials i la
utilitzacioacute de noves fons energegravetiques La novetat de la tegravecnica permet un increment innovador
en la produccioacute i en aquest context la problemagravetica dels residus queda relegada a segon plagravenol
La produccioacute en segraverie es dissenya en cadena no pas en cicle Lrsquoagricultura tambeacute es
modernitza Srsquoinventa nova maquinagraveria i srsquointrodueixen els productes fertilitzants i plaguicides
quiacutemics que trenquen el cicle de reaprofitament dels residus agriacutecoles i ramaders
Durant la degravecada dels seixanta com a resultat del creixement urbagrave i del consum augmenta el
volum drsquoescombraries que es porten als abocadors En temps de femar la brossa recollida
srsquoescampa pels camps pragravectica que desapareix a causa de la proliferacioacute de plagravestics i altres
embalatges que es troben barrejats a les escombraries orgagraveniques
En lrsquoactualitat la societat de consum no cessa de produir nous productes artificials en grans
quantitats amb la subseguumlent acumulacioacute i concentracioacute dels residus associats substagravencies que
la natura no pot integrar
Durant molts anys lrsquohort va esdevenir una peccedila clau de les llars que garantia conjuntament
amb els quatre animals drsquoautoconsum la major part de lrsquoalimentacioacute familiar Drsquoaixograve no fas pas
tant temps dues o tres generacions abans els nostres avis o besavis ho feien aixiacute amb
coneixements ancestrals que passaven de pares a fills Coneixements que els deien com
aprofitar les restes orgagraveniques per fer el compost com obtenir les llavors dels millors fruits que
els garantien les properes collites quin era el millor cicle lunar per sembrar plantar o collir
en definitiva tot un saber fruit de lrsquoexperiegravencia i de lrsquoobservacioacute de la natura recollit i transmegraves
al llarg de molts anys
Lamentablement els canvis socials produiumlts a mitjan segle passat ens van anar separant de la
terra i de mica en mica vagraverem delegar la produccioacute drsquoaliments a tercers Aliments produiumlts
sovint de manera industrialitzada provinents de llocs llunyans amb poc gust perograve aixograve siacute
amb una gran aparenccedila i sense adonar-nos-en hem anat perdent tot aquell valuoacutes llegat
Com pots fer compost - 45
Objectius
- Conversar amb gent gran per conegraveixer com ho feien fa uns anys per gestionar i prevenir els
residus
- Prendre consciegravencia dels canvis que hi ha hagut els darrers anys respecte la generacioacute de
residus el sistema drsquoembalatge i de consum i tambeacute el reaprofitament alimentari i la
reutilitzacioacute Reflexionar sobre les repercussions que aixograve pot tenir en el futur
- Reflexionar sobre les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un estil de
vida meacutes sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
- Fomentar la relacioacute i el respecte vers la gent gran
Durada
Una hora per a la preparacioacute pregravevia
Una hora per a la sessioacute de conversa
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Els residus abans i ara CM CS (pagravegines 40 a 42)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a preparar i elaborar una enquesta per a la gent gran del municipi o avis i agravevies
dels alumnes per adonar-se del canvi que hi ha hagut amb el pas del temps en relacioacute a la gestioacute i la
prevencioacute dels residus Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera eacutes la preparacioacute pregravevia de
lrsquoenquesta la segona eacutes la conversa presencial amb els avis i agravevies
PRIMERA PART
Es fan grups de 2 o 3 alumnes per reflexionar i preparar preguntes concretes per fer a la gent gran
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Els residus abans i ara CM CS A les fitxes hi ha imatges antigues i
preguntes que conviden a la reflexioacute i plantegen aspectes diversos relacionats amb els residus
- La gestioacute dels residus abans i ara
Els femers i el reciclatge a les cases de pagegraves en contraposicioacute a la recollida selectiva i la gran
quantitat de residus que generem a lrsquoactualitat Tambeacute es pot fer una recerca drsquoinformacioacute
relacionada amb quan es va implantar la recollida selectiva al municipi etc
- El sistema drsquoembalatge i de consum abans i ara
Com pots fer compost - 46
La llet de les vaques i les lleteres lrsquoaigua de la font i lrsquoofici de cisteller versus els brics els envasos
de plagravestic drsquoun sol uacutes i les compres als supermercats
- Lrsquoaprofitament i la reutilitzacioacute abans i ara
El pa sec per fer sopa els iogurts i melmelades casolanes versus el malbaratament alimentari que
actualment es produeix a moltes llars comerccedilos i restaurants
SEGONA PART
Conversa presencial amb avis i agravevies
Pregraveviament es fa difusioacute a les famiacutelies per tal de convidar a la xerrada avis i agravevies dels alumnes
Tambeacute es pot convidar gent gran del poble vinculada amb el moacuten de la pagesia la histograveria del
poble
Es tracta que els alumnes exposin el treball previ i les conclusions a quegrave han arribat i que plantegin
bones preguntes a la gent gran per donar-los peu a respondre-les explicant les seves experiegravencies
drsquoinfantesa La idea eacutes que es generi una conversa i un debat interessant que porti a la reflexioacute sobre
les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un model drsquoestil de vida meacutes
sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
Algunes idees per finalitzar la sessioacute
- Preparar un esmorzar sostenible conjunt amb productes de proximitat i reduint els residus
- Recollir les conclusions de la xerrada en un document o mural conjunt per fer arribar a les
famiacutelies
Com pots fer compost - 47
Activitat 10
Fem el diari de seguiment del
compostatge
CI CM CS
Introduccioacute
Tenir un compostador a lrsquoescola requereix un bon manteniment per tal drsquoobtenir uns resultats
satisfactoris Per a un bon compostatge calen les condicions adequades per als microorganismes
que el duen a terme Aquests per viure necessiten el mateix que nosaltres oxigen aigua i
menjar La durada del proceacutes (de 3 a 6 mesos) dependragrave del manteniment drsquoaquestes condicions
- Una oxigenacioacute adequada
Els microorganismes utilitzen lrsquooxigen per descompondre la mategraveria drsquouna manera
eficient En absegravencia drsquooxigen el proceacutes eacutes molt meacutes lent i es produeixen pudors Per
millorar lrsquooxigenacioacute cal remenar el material amb una forca i barrejar-hi restes vegetals
seques que possibilitin el pas de lrsquoaire
- Aigua per beure
Els microorganismes viuen en medis humits i necessiten consumir aigua Si el material eacutes
sec lrsquoactivitat descomponedora pot quedar gairebeacute aturada eacutes per aixograve que pot ser
necessari regar-lo Si al contrari hi ha massa aigua aquesta ocupa els porus i desplaccedila
lrsquoaire Aixiacute en poques hores se sentiran pudors i la descomposicioacute srsquoalentiragrave per aixograve
caldragrave voltejar el material o afegir-hi material sec
- Menjar equilibrat (relacioacute CN adequada)
Els humans necessitem una dieta equilibrada especialment en hidrats de carboni i
proteiumlnes Una cosa semblant passa als microorganismes que treballen en la pila de
compostatge Lrsquoequilibri eacutes definit per la relacioacute carboninitrogen Si compostem materials
amb molt carboni es degraden molt lentament Eacutes per aixograve que la proporcioacute entre mategraveria
orgagravenica fresca humida o verda (rica en N) i mategraveria orgagravenica estable seca o marro (rica
en C) cal que sigui equilibrada aproximadament de 31
- Temperatura adequada
Com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat que fan milions de microorganismes descomponedors
es genera calor i la pila comenccedila a agafar temperatura Aquest fet eacutes un indicador que el
proceacutes va beacute Les parets del compostador ajuden a mantenir aquesta temperatura A
mesura que el proceacutes vagi avanccedilant i que els materials fagravecilment degradables vagin
desapareixent la temperatura aniragrave disminuint fins a acostar-se a lrsquoambient
Com pots fer compost - 48
Objectius
- Elaborar un full de seguiment on recollir les principals dades sobre lrsquoevolucioacute del
compostatge
- Observar descriure i mesurar els canvis i transformacions que tenen lloc al compostador
- Prendre consciegravencia de la importagravencia de fer un bon manteniment del compostador per
obtenir uns bons resultats
- Facilitar el control dels paragravemetres que intervenen durant el proceacutes de compostatge i
aprendre a preveure com actuar segons cada situacioacute que es presenti
- Registrar dades de manera sistemagravetica utilitzant instruments de mesura concrets
Durada
Una hora aproximadament per fer el diari de seguiment
Un cop per setmana durant tot el proceacutes de compostatge per recollir les dades
Drsquoaquesta manera les accions que srsquohan de dur a terme per fer un bon seguiment del
compostatge soacuten
- Preparacioacute del material a compostar assegurar-nos que tenim mategraveria orgagravenica seca i
humida trossejada petita
- Incorporacioacute del material al compostador a la part inferior cal fer una capa de drenatge i
aeracioacute amb poda branques pinyes o algunes pedres la proporcioacute dels materials ha de
ser 31 tres parts de restes de cuina (material humit) per a cada part de restes de jardiacute
(material sec) i ben barrejades
- Volteig per barrejar la mescla i facilitar lrsquoaeracioacute del material disminuint-ne la humitat
Caldragrave voltejar el material si lrsquoobservem molt humit o si despregraven males olors
- Rec caldragrave regar si la pila srsquoasseca Podem controlar el grau drsquohumitat agafant un grapat
de material i estrenyent-lo si srsquoesmicola li falta aigua amb una humitat correcta el
material es modela perograve sense gotejar
- Anotar les observacions que veiem sobretot si creiem que soacuten anomalies o problemes
Eacutes molt important que totes les observacions i les actuacions que fem al compostador quedin
recollides i registrades en un diari de seguiment perquegrave com que el compostador eacutes colmiddotlectiu hi
hauragrave diferents persones que hi treballaran
Com pots fer compost - 49
Material
De lrsquoescola
- Mural llibreta o programa informagravetic on recollir les dades
- Regle o cinta megravetrica
- Termogravemetre de laboratori
- Forca o airejador
- Regadora
- Drap o paper absorbent
- Pala de jardineria petita
- Bagravescula
- Guant de plagravestic (opcional)
Demanar a la Mancomunitat
- Poda triturada (en cas que sigui difiacutecil aconseguir mategraveria orgagravenica seca)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Taula de seguiment CI CM CS (pagravegina 43)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a elaborar una taula o graella que permeti efectuar un seguiment i manteniment
del compostador controlant els paragravemetres que intervenen durant el proceacutes i treure conclusions
sobre lrsquoevolucioacute del material en compostatge
Es tracta de fer una observacioacute periogravedica de lrsquoevolucioacute del contingut del compostador i un registre de
dades de forma sistemagravetica per adonar-se i entendre els canvis que es produeixen durant el proceacutes
Es recomana que les observacions i mesures es facin setmanalment i per parelles drsquoalumnes
encarregats Per torns rotatius al llarg del proceacutes tot lrsquoalumnat hauragrave fet el seguiment
Algunes de les dades que es poden registrar soacuten la temperatura la quantitat de mategraveria orgagravenica
seca i humida incorporades lrsquoalccedilada de la pila el volteig la humitat (si es rega o no) etc Segons el
nivell educatiu es poden fer mesures de diferent grau de complexitat
Els alumnes reflexionen sobre quins paragravemetres intervenen en el proceacutes i decideixen quegrave han de
controlar i anotar a la graella de seguiment Les opcions per anotar i registrar les dades soacuten
muacuteltiples des drsquoelaborar un mural a un lloc visible del centre o de lrsquoaula fins a recollir les dades en
una llibreta de camp individual o per grups fer-ho a traveacutes de programes informagravetics etc La fitxa
de lrsquoannex Taula de seguiment CI CM CS mostra un possible exemple de taula que es pot fer
Abans de fer les observacions i anotacions es recomana que els alumnes facin hipogravetesis
Com pots fer compost - 50
Creieu que augmentaragrave de volum al llarg de temps
Creieu que augmentaragrave de pes
Quegrave creieu que passaragrave amb la temperatura
Un cop realitzades totes les observacions i mesures dels paragravemetres estudiats es presenten els
resultats obtinguts de forma resumida i sintegravetica per poder treurersquon conclusions Es poden fer
gragravefiques per a cadascun dels paragravemetres mesurats De les mesures no quantitatives (color olor) es
pot descriure verbalment la seva evolucioacute al llarg de lrsquoestudi complementant-ho amb dibuixos o
fotografies A continuacioacute es poden intentar treure conclusions
Color En els primers estadis srsquoobservaran els colors originals dels diferents elements
orgagravenics A mesura que avanccedila la descomposicioacute el color es torna marroacute cada cop meacutes fosc
Olor No ha de ser forta ni desagradable a no ser que hi hagi algun problema que haurem
de detectar quin eacutes
Temperatura Estagrave relacionada amb el grau drsquoactivitat dels microorganismes Augmenta
quan hi ha un cert gruix de material al compostador i va disminuint posteriorment durant la
fase de maduracioacute del compost
Per a CI i CM
Data i hora
Control de temperatura (ambiental i del material en compostatge) La temperatura de la pila es
pren clavant el termogravemetre uns 30 cm dins la pila i srsquohi manteacute durant uns 2 minuts Eacutes important
fer diverses mesures
Control de la humitat A partir de lrsquoaspecte visual del tacte o deixant una mostra sobre un paper
de diari i veure si queda humit o moll Anotar si es rega la pila
Descripcioacute de lrsquoaspecte visual (olor color textura) Eacutes possible reconegraveixer els diferents
elements (fruita fulles) Quin color teacute la pila Quina olor fa (de fruita amoniacuteac fems terra de
bosc)
Aportacioacute de mategraveria orgagravenica humida i seca (pes) Quegrave hi hem tirat Es pot registrar de manera
gragravefica pintant fins a quin nivell arriba drsquouna galleda si sempre srsquoutilitza la mateixa Tambeacute es
pot pesar o beacute simplement anotar si srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica i de quin tipus eacutes
Volteig Anotar si es volteja la pila que es pot fer amb la forca o lrsquoairejador
Alccedilada de la pila de compostatge A meacutes de mesurar els cm de lrsquoalccedilada de la pila es pot registrar
pintant en un esquema fins a quin nivell eacutes ple el compostador
Altres observacions El recull de dades es pot complementar amb dibuixos i fotografies
Com pots fer compost - 51
Ampliacioacute per a CS
Si es vol ampliar el treball matemagravetic i aprofundir en la metodologia cientiacutefica algunes dades i
paragravemetres que es poden incorporar soacuten els seguumlents Srsquohan de dur a terme en una aula o laboratori
Porositat
Entre les partiacutecules del material en compostatge hi ha espais amb aire La mesura de la
porositat ens indica el drsquoaire que conteacute el substrat Una bona porositat del material fa
que el proceacutes de compostatge funcioni millor perquegrave assegura que arribi oxigen a tots els
microorganismes responsables de la descomposicioacute A meacutes un compost amb una bona
porositat teacute meacutes capacitat per retenir aigua als porus i aixograve beneficia les plantes si
srsquoincorpora aquest compost al sogravel Si el material es queda sense oxigen hi poden haver
problemes de males olors Per evitar-ho srsquohi poden afegir materials meacutes gruixuts que
deixin porus entre siacute
Per mesurar la porositat srsquoagafa un vas de volum conegut i srsquoomple amb el substrat a
analitzar fins a un volum conegut sense pressionar-lo Aquest volum srsquoanomena volum
del substrat Srsquoomple una proveta (o recipient graduat) amb aigua i amb cura srsquoaboca
dins el vas fins que el nivell de lrsquoaigua cobrint el substrat arribi al nivell assenyalat com a
volum del substrat La quantitat drsquoaigua que hi ha cabut eacutes la que ha omplert els porus del
substrat i srsquoanomena volum dels porus
Per calcular el de porositat
porositat = __Volum dels porus__ x 100
Volum del substrat
Densitat aparent
La densitat drsquoun material eacutes el seu pes en relacioacute al volum que ocupa En el cas de la
densitat aparent srsquoinclouen tambeacute els porus Com meacutes porositat teacute el material menor eacutes la
seva densitat aparent ja que pesant el mateix ocupa meacutes volum
Per mesurar la densitat aparent srsquoagafa un vas de volum conegut i es pesa (tara de vas)
Srsquoomple amb el substrat sense pressionar-lo i es pesa (pes del vas + substrat) Per calcular
la densitat aparent la foacutermula eacutes
Densitat aparent (g cm2) = Pes del vas + substrat en grams - tara del vas en grams
Volum del vas en cm2
drsquohumitat
Les deixalles contenen fins a un 85 drsquoaigua Durant el proceacutes de compostatge el material
va perdent humitat i en el producte final sol ser al voltant del 40 Si el material en
compostatge no teacute una humitat suficient perquegrave els descomponedors puguin actuar el
proceacutes es pot alentir molt i llavor potser srsquoha de regar
Per mesurar el percentatge drsquohumitat es posen 200 g de substrat al damunt drsquoun full de
paper de diari Es deixa assecar el substrat a lrsquoaire tres o quatre dies (o sota una lagravempada)
i es torna a pesar Aquest eacutes el pes del substrat sec Per calcular el drsquohumitat la foacutermula
eacutes
Com pots fer compost - 52
humitat = 200 g - pes del substrat sec x 100
200 g
A partir del valor obtingut es valora si srsquoha de portar a terme alguna mesura correctora
segons aquesta taula
Manca drsquohumitat lt45
Humitat adequada 45 ndash 55
Exceacutes drsquohumitat gt55
Mida de les partiacutecules
La mida de les partiacutecules del material en compostatge va disminuint a mesura que es
degrada El compost madur eacutes un material granuloacutes amb partiacutecules de mides semblants
Passant el compost per un sedagraves se sap quina eacutes la proporcioacute de partiacutecules petites Cal un
sedagraves de 4 mm de forat (aproximadament tambeacute pot ser de 3 o de 5 mm) Si no es teacute es
pot fabricar amb tela metagravelmiddotlica de 4 mm de diagravemetre i un marc de fusta
Per mesurar la mida de les partiacutecules es tara el paper de diari Srsquoescampa el substrat sec
sobre el paper de diari i es disgreguen les seves partiacutecules amb el corroacute durant 5 minuts
Es pesa el substrat disgregat (restant la tara del paper) Es passa el substrat pel sedagraves de 4
mm Es recullen i es pesen les partiacutecules que hi passen (lt4mm) i es recullen i es pesen les
que srsquohan quedat al sedagraves (gt4mm)
Es calcula la distribucioacute de la mida de les partiacutecules
de partiacutecules de diagravemetres meacutes gran de 4 mm
Pes de les partiacutecules retingudes al sedagraves x 100
Pes del substrat
de partiacutecules de diagravemetre meacutes petit de 4 mm
Pes de les partiacutecules que han passat al sedagraves x 100
Pes del substrat
Com pots fer compost - 53
Activitat 11
Quegrave passa si enterrem residus
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Comprendre que la natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes
natural perograve teacute meacutes dificultat per degradar els materials sintetitzats per lrsquoeacutesser humagrave
- Conegraveixer quins residus soacuten biodegradables
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis
Introduccioacute
La natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes natural Perograve totes
aquelles substagravencies que ha sintetitzat lrsquoeacutesser humagrave en un laboratori es degraden amb meacutes
dificultat Per solucionar la quumlestioacute dels residus drsquoavui dia la ldquobiodegradabilitatrdquo drsquoun producte
eacutes un concepte important
La biodegradacioacute eacutes la facultat que tenen algunes substagravencies de descompondrersquos en components
quiacutemics meacutes simples en un periacuteode curt de temps i reintegrar-se a la terra amb les condicions
ambientals adequades En el proceacutes natural de la descomposicioacute a meacutes dels bacteris hi
intervenen factors com els fongs la llum solar la humitat i la temperatura La mategraveria orgagravenica
pot ser degradada de forma aerogravebica amb oxigen (a lrsquoaire lliure) o de forma anaerogravebica sense
oxigen (enterrat)
Quan els productes no poden ser degradats de forma natural o beacute el temps necessari per a quegrave
els organismes els descomponguin eacutes extremadament llarg sersquols anomena no biodegradables El
fet que aquests no siguin biodegradables es deu a la seva estructura fiacutesica i quiacutemica Alguns com
el vidre no poden ser degradats
Tots els compostos orgagravenics produiumlts pels ecosistemes naturals soacuten degradables en forma natural
i tarden molt poc temps en desaparegraveixer Per aixograve els ecosistemes no produeixen material no
desitjat o escombraries En canvi la tecnologia actual estagrave produint en grans quantitats materials
sintegravetics no biodegradables Molts dels plagravestics que utilitzem com bosses i envasos soacuten exemples
drsquoaquests productes Per aixograve al ser llenccedilats al camp romanen alliacute sense descompondrersquos durant
molts anys No ser biodegradable no significa que no desapareixeragrave mai del planeta sinoacute que
lrsquohome ha de ser lrsquoencarregat de destruir-lo o reciclar-lo
Com pots fer compost - 54
- Adonar-se de quins residus srsquohan degradat completament o en part despreacutes drsquounes
setmanes
- Comprovar si srsquohan complert les hipogravetesis formulades a lrsquoinici de lrsquoexperiment
- Identificar quant temps tarden a descompondrersquos diferents tipus de residus i ordenar-los
fent una liacutenia del temps
- Reflexionar sobre la importagravencia de no llenccedilar deixalles a lrsquoentorn natural
Durada
Una hora aproximadament per a lrsquoexperiment drsquoenterrar residus
Una hora aproximadament per a la sessioacute de desenterrar residus i reflexionar sobre el que ha passat
Material
De lrsquoescola
- Residus diversos per enterrar
- Fustes per als cartells
- Paper llapis colors cola
- Si es vol fer la variant
o Bosses de malla de plagravestic
o Etiquetes plastificades per a cada bossa
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem hipogravetesis CI (pagravegina 44)
- Fitxa Fem hipogravetesis CM CS (pagravegina 45)
- Fitxes Liacutenia cronologravegica CI (pagravegines 46 a 48)
- Fitxa Desenterrem residus CM CS (pagravegina 49)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar enterrant diversos residus si la natura eacutes capaccedil de
descompondrersquols amb poc temps Lrsquoactivitat es diferencia en dos moments primer es prepara
lrsquoexperiment i es fan hipogravetesis al cap drsquoun mes i mig es comprova quegrave ha passat i es fa una reflexioacute
sobre el concepte biodegradable
PRIMERA PART
Es prepara lrsquoexperiment drsquoenterrar residus al pati
Al pati preferiblement a prop del compostador els alumnes fan forats a terra drsquouns 20 cm de
fondagraveria Es fan tants forats com tipologies de residus es vulguin enterrar Una proposta eacutes fer-ne
Com pots fer compost - 55
cinc amb els seguumlents materials fulla drsquoenciam pela de plagravetan paper de cuina paper drsquoalumini i
bossa de plagravestic Tambeacute poden ser els alumnes que escullin els materials amb quegrave volen
experimentar
Es posa un cartell a cada forat per identificar quegrave srsquohi ha enterrat i poder-ho localitzar al cap drsquoun
mes i mig Eacutes important informar tothom que no es trepitgi la zona on srsquoestagrave fent lrsquoexperiment
Es fan fotografies dels residus abans drsquoenterrar-los per poder-les comparar amb els resultats
obtinguts
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CI A lrsquoaula cada alumne fa la hipogravetesi de quin residu seragrave
el que es descompondragrave meacutes ragravepidament
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CM CS A lrsquoaula cada alumne fa hipogravetesis de quegrave creuen
que passaragrave amb els residus durant un mes i mig
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer un experiment similar per saber quan tarden a descompondrersquos els residus orgagravenics
i no orgagravenics dins el compostador i observar els canvis que se succeeixen al llarg del temps
Srsquointrodueixen els residus a analitzar en bosses de malla de plagravestic com les que es fan servir per
envasar patates Aquestes bosses no es descomponen i permeten que entrin els organismes
descomponedors i lrsquooxigen Sersquols colmiddotloca una etiqueta de plagravestic amb el nom del residu a analitzar i
la data i srsquointrodueixen al compostador Cada setmana es treuen i sersquols fa fotografies per comprovar
els canvis que es van produint Es poden sotmetre a assaig multitud de substrats com peles de
plagravetan de taronja de poma fusta triturada fragments de mides diferents etc
SEGONA PART
Al cap drsquounes sis setmanes es desenterren els residus i srsquoobserva en quin estat de descomposicioacute es
troba cadascun dels materials colgats i si srsquohan complert les hipogravetesis formulades pels alumnes
Quins residus srsquohan descompost completament I en part Els materials han canviat les seves
propietats (mida textura color olor forma) Hi ha materials que estan intactes
Es fa una posada en comuacute i es debat sobre els resultats obtinguts per extreure conclusions
- Quins mecanismes teacute la natura per degradar els residus
- Quines alternatives existeixen per aquells materials de siacutentesi que no es degraden tan ragravepid
com els drsquoorigen natural
Com pots fer compost - 56
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Liacutenia cronologravegica CI Es reparteix a cada alumne una targeta on hi
apareix el nom drsquoun residu i el seu temps de descomposicioacute Cadascuacute dibuixa el residu de quegrave es
tracta i tots junts ordenen les imatges en un mural conjunt
Per a CM i CS imprimir de lrsquoannex la fitxa Desenterrem residus CM CS per anotar els resultats i
conclusions
A continuacioacute es fa una activitat per ordenar cronologravegicament diferents residus i materials tenint en
compte el temps que tardarien a desfer-se de manera natural Es pot representar en un mural
treballar-ho amb un debat o beacute mitjanccedilant un joc de moviment
Una manera de fer-ho srsquoassigna a cada alumne un material del llistat que hi ha a continuacioacute sense
indicar-los el temps de descomposicioacute Els alumnes drets srsquohan drsquoordenar en fila cronologravegicament
segons el temps que triguen a descompondrersquos (en funcioacute de les seves hipogravetesis) Per ordenar-se han
de debatre entre tots fins arribar a un acord comuacute El dinamitzadora els indica si estan ben colmiddotlocats
o no i el nombre drsquoalumnes que no estan ben posicionats Es tracta que els alumnes es tornin a
colmiddotlocar fins a aconseguir una filera ordenada del residu meacutes ragravepid en descompondrersquos al meacutes lent
No eacutes tan important ordenar-se perfectament beacute com el debat que es generi i la reflexioacute sobre la
importagravencia de repensar en una bona gestioacute i prevencioacute de residus Al final es fa un debat i es pot fer
una representacioacute en un mural
fulla drsquoenciam (una setmana)
pela de patata (poques setmanes)
peles de ceba (poques setmanes)
closques drsquoou (un mes)
pela de plagravetan (2 mesos)
paper de cuina (3 mesos)
pela de taronja (6 mesos)
fulles seques (6 mesos)
closques de nou (6 mesos)
paper (1 any)
cigarrets (1 o 2 anys)
fusta petita (entre 1 i 3 anys)
xiclet (5 anys)
os de pollastre (entre 10 i 30 anys)
paper drsquoalumini (entre 10 i 30 anys)
bric de llet (entre 10 i 30 anys)
sabata vella (entre 25 i 200 anys)
llauna (entre 10 i 500 anys)
bossa de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
ampolla de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
piles (1000 anys)
ampolla de vidre (4000 anys)
Com pots fer compost - 57
Activitat 12
Quines soacuten les fases del compostatge
Mirem-ho de prop
CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es desenvolupa en diverses fases En cada fase cal la presegravencia drsquooxigen
i drsquoaigua en quantitats adequades perograve sobretot en les primeres fases en quegrave lrsquoactivitat
microbiana eacutes meacutes gran Controlar la temperatura permet identificar quina fase es produeix a
lrsquointerior de la pila
Fase de temperatura moderada
Dura entre 5 i 10 dies Presegravencia de bacteris i fongs que causen un ragravepid creixement de la
temperatura (entre 15 i 45 ordmC) Aquests organismes trenquen amb rapidesa els compostos
solubles fagravecilment degradables
Fase de descomposicioacute o drsquoalta temperatura
Temperatures elevades (superiors als 40 ordmC) Els compostadors amb meacutes volum assoleixen meacutes
temperatura (en compostadors domegravestics el proceacutes es realitza a temperatura ambient) Hi ha
presegravencia de diversos i nombrosos microorganismes i alguns invertebrats En la mesura que els
compostos altament energegravetics srsquoesgoten la temperatura baixa gradualment La durada
drsquoaquesta fase eacutes drsquounes 10 setmanes
Fase de refredament i maduracioacute
La temperatura descendeix des del pic a quegrave srsquoha arribat fins a arribar a temperatura ambient
Presegravencia de microorganismes i invertebrats (sobretot porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i cucs
de terra) Srsquoarriba a la fase final (estabilitzacioacute del producte) quan les temperatures soacuten properes a
les ambientals i ha disminuiumlt el nombre de microorganismes Aquesta fase eacutes la meacutes llarga de
totes pot arribar a durar diversos mesos Tambeacute eacutes la fase en quegrave es produeix una major activitat
de fongs que ajuden a la descomposicioacute de residus secs o amb poc nitrogen Es detecten
macroorganismes que soacuten capaccedilos de degradar les parts meacutes dures dels vegetals A les capes
inferiors si hi ha molta aigua i el compost adopta una textura fangosa sol haver-hi una gran
poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el compost
Com pots fer compost - 58
Objectius
- Comprendre com es produeix el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Aprendre a experimentar i controlar les fases del proceacutes de compostatge
- Adonar-se dels canvis que es produeixen als residus orgagravenics en descomposicioacute i identificar
quant temps tarden a descompondrersquos
- Observar lrsquoevolucioacute de diferents paragravemetres que determinen en quina fase es troba el proceacutes
de compostatge
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis i comprovar si srsquohan complert al final de lrsquoexperiment
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
- Termogravemetre
- Tisores o cuacuteter
- Cola
- Punxoacute
- Retolador permanent
- Restes orgagraveniques diverses (tronquets fulles peles de fruita i verdura)
- Terra de bosc
Opcioacute A)
- Tres ampolles de plagravestic transparent de dos litres (de refresc)
- El tap drsquouna de les ampolles
Opcioacute B)
- Garrafa de plagravestic de 8 litres
- Ampolla de plagravestic de 15 litres
- Paper film
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La columna de descomposicioacute CS (pagravegina 50)
Com pots fer compost - 59
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear a lrsquoaula un compostador a petita escala per observar de prop el proceacutes
de compostatge i extreure les conclusions del que succeeixi Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el compostador en miniatura es tracta de fer-ne el seguiment i
les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La columna de descomposicioacute CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment Tambeacute es pot deixar que els
alumnes escullin quina de les dues opcions prefereixen o beacute fer-ne nomeacutes una
Opcioacute A)
Es tallen tres ampolles de plagravestic de 2 litres segons el dibuix i es munta
una columna de descomposicioacute Es fan forats drsquoaireig als segments B i C
Srsquoomple la columna (segments B i C) amb restes vegetals com ara fulles
petites branques restes de fruita i verdura etc
Les restes srsquohan de mantenir humides perograve sense que lrsquoaigua srsquoentolli a fi
drsquoevitar putrefaccions Lrsquoaigua que sobra ha de drenar beacute i caure al
segment D Es colmiddotloca una etiqueta a la columna de descomposicioacute que
indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Opcioacute B)
Es retalla el cul drsquouna garrafa es foraden les parets de la garrafa i es
fan forats al tap Es talla per la meitat una ampolla de 15 litres Es
posa la garrafa amb el tap cap per avall a sobre la mitja ampolla
tallada (perquegrave pugui caure el liacutequid dins la mitja ampolla) Es talla
a trossos petits les restes orgagraveniques Es barregen les restes
orgagraveniques amb la terra de bosc i es posen dins la garrafa de 8 litres
cap per avall Srsquointrodueix un termogravemetre per un dels forats
laterals La punta del termogravemetre ha de quedar coberta de la
barreja Es tapa la garrafa amb el film transparent de manera que quedi ben fixat Es colmiddotloca una
etiqueta a la garrafa que indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Accions de manteniment
Dos cops per setmana srsquoha de remenar la barreja i airejar perquegrave els microorganismes puguin
respirar Si la barreja estagrave molt humida srsquoha de destapar perquegrave srsquoassequi una mica i aixiacute srsquoevita que
els microorganismes srsquoofeguin Si srsquoasseca molt srsquoha de mullar una mica i remenar
Observacions
Al cap de dos o tres mesos les restes vegetals srsquohauran descompost Srsquoobserven els canvis al llarg de
les setmanes es poden fer observacions cada 15 dies Aspectes a observar textura olor color
Com pots fer compost - 60
temperatura lixiviats (liacutequids resultants del proceacutes de descomposicioacute) alccedilada de la pila Lrsquoevolucioacute
de la temperatura i de lrsquoalccedilada de la pila es poden representar en una gragravefica Altres observacions es
poden documentar per escrit a traveacutes de descripcions i complementar-les amb fotografies per poder
observar al final lrsquoevolucioacute de color que ha sofert al llarg del temps
Es poden construir meacutes drsquouna columna i omplir-les amb material diferent per poder comparar com
evolucionen
El proceacutes de compostatge eacutes llarg perograve els canvis meacutes evidents tenen lloc al comenccedilament per tant
les observacions seran meacutes frequumlents que meacutes endavant Cal organitzar un bon treball sistemagravetic
drsquoobservacions i recollida de dades en un moment determinat del dia que es poden acordar amb el
grup classe
Diferents condicions
Per grups es poden recrear diferents situacions drsquoinvestigacioacute per esbrinar els factors que
influencien en el proceacutes de fer compost com per exemple
- Influencia lrsquoamplada del recipient en el proceacutes
- Influencia el grau de ventilacioacute (el fet de tenir el recipient tancat obert mig obert)
- Influencia el tipus de material que posem a compostar
- Influencia el fet drsquohumitejar meacutes o menys els materials
- Influencia en el proceacutes la temperatura del lloc on hem posat el compostador
Una bona manera de documentar-ho eacutes fer-ne un seguiment a partir drsquoun recull fotogragravefic
Preguntes per reflexionar i treure conclusions
- Per quegrave creieu que srsquoha barrejat terra de bosc amb les restes
- Quines dificultats i inconvenients heu trobat al llarg del proceacutes
- Per quegrave augmenta la temperatura a la primera fase del proceacutes
- Per quegrave cal airejar i mantenir els residus humits durant el proceacutes de compostatge
- En quines etapes heu observat la presegravencia drsquoinsectes io drsquoaltres animals
Com pots fer compost - 61
Activitat 13
Qui hi viu al compostador
CI CM CS
Introduccioacute
Els descomponedors soacuten aquells organismes que srsquoalimenten de la mategraveria orgagravenica
drsquoorganismes morts i que la transformen en mategraveria inorgagravenica Petits animals com els cucs de
terra i molts insectes afavoreixen el proceacutes de degradacioacute triturant una part de la mategraveria que
srsquoha de descompondre Els veritables descomponedors perograve soacuten microorganismes fongs
bacteris i actinomicets Cada grup estagrave especialitzat en la degradacioacute drsquoun tipus determinat de
molegravecula orgagravenica Lrsquoaccioacute conjunta de tots els descomponedors teacute com a resultat la
transformacioacute de la mategraveria orgagravenica en aigua CO2 i sals minerals El paper dels
descomponedors a la natura eacutes molt important En primer lloc netegen la natura de les seves
ldquodeixallesrdquo cadagravevers i restes orgagraveniques Despreacutes les sals minerals que alliberen com a producte
de la descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i serveixen
drsquoaliment per les plantes Finalment els fragments de mategraveria orgagravenica vegetal de meacutes difiacutecil
descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i formen lrsquohumus
Lrsquoaparicioacute drsquoinvertebrats al compostador eacutes totalment natural Eacutes normal que trobem insectes a la
mescla ja que soacuten part dels organismes responsables del proceacutes de compostatge Tot i aixograve si
nrsquoobservem molts pot ser indicatiu que hi ha alguna cosa que no funciona
- La presegravencia de formigues eacutes un indicador drsquoacidesa o drsquouna pila seca Hem de remenar
beacute la mescla durant uns quants dies fins que hagi desaparegut el formiguer
- Si hi ha un exceacutes de mosques de la fruita eacutes indicatiu que la barreja no srsquoha fet beacute Hem
de remenar beacute i deixar la tapa oberta durant la nit perquegrave puguin sortir
- Si hi ha un exceacutes de mosques vol dir que hi ha massa mategraveria humida Hi hem drsquoafegir
mategraveria seca remenar-ho beacute i posar-hi una capa de mategraveria seca al cim de la mescla
- Si hi ha porquets de Sant Antoni eacutes indicatiu que el compost ja estagrave llest per collir
Ingereixen restes de poda i vegetacioacute en descomposicioacute i daquesta manera contribueixen
a la formacioacute de compost madur
- Els cargols i llimacs es mengen les restes orgagraveniques meacutes fresques ja que es poden
alimentar drsquohortalisses i verdures vives
- La presegravencia de cucs blancs denota acidesa Potser hi ha massa restes de fruita o poca
varietat de materials
- Els agravecars en molta quantitat indiquen que la pila estagrave massa humida
- Els cucs de terra apareixen en lrsquouacuteltim proceacutes de descomposicioacute i indiquen que el compost
ja estagrave madur i es pot aplicar Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes
orgagraveniques milloren lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel i ajuden a oxigenar la pila de
compost
-
Com pots fer compost - 62
- Els colmiddotlegravembols soacuten els trossejadors encarregats de fragmentar les restes orgagraveniques
- Les larves de coleogravepters o de diacutepters i els himenogravepters (formigues) tenen una presegravencia
miacutenima en una pila de compost Si hi abunda algun drsquoells eacutes senyal de mal funcionament
- Les larves drsquoescarabats srsquoalimenten de materials immadurs en descomposicioacute i els adults
depreden altres insectes i molmiddotluscs
- Les aranyes srsquoalimenten drsquoaltres organismes que viuen a la pila de compost Soacuten grans
depredadores i controlen les poblacions drsquoinsectes del compostador
- Els centpeus tambeacute soacuten depredadors i realitzen la mateixa funcioacute que les aranyes
controlen la densitat biogravetica de lrsquoecosistema del nostre compostador
Els insectes (formigues agravecars aranyes) apareixen majoritagraveriament en les etapes meacutes madures
del proceacutes de compostatge quan la temperatura baixa perograve la descomposicioacute encara no eacutes
completa De tota manera els podem trobar durant tot el proceacutes ja que soacuten bons trituradors de
mategraveria orgagravenica
La cadena trogravefica dins el compostador
Descomponedors organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica i la
transformen en mategraveria inorgagravenica
Microfauna (nomeacutes observables amb microscopi) actinomicets fongs bacteris i
protozous Srsquoencarreguen de meacutes del 95 de lrsquoactivitat descomponedora que es genera a
la pila de compost
Consumidors primaris organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica
Macrofauna coleogravepters (escarabats) cargols i llimacs enquitreids (cucs blancs) diacutepters
(mosques) isogravepodes (porquets de Sant Antoni) cucs de terra Apareixen quan baixa la
temperatura de la pila de compost
Consumidors secundaris organismes que srsquoalimenten dels primaris Colmiddotlegravembols
dermagravepters (tisoretes) agravecars nematodes rodons (cucs rodons) protozous rotiacutefers
turbelmiddotlaris (cucs plans) himenogravepters (formigues)
Consumidors terciaris organismes que srsquoalimenten dels secundaris Caragravebids (escarabats
de terra) pseudoescorpins coleogravepters estafiliacutenids centpeus himenogravepters (formigues)
aragravecnids (aranyes)
Com pots fer compost - 63
Objectius
- Identificar quins soacuten els descomponedors que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la
mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa els organismes que viuen al compostador de
lrsquoescola
- Identificar i classificar els principals invertebrats trobats a partir de lrsquoobservacioacute de les
principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes ales antenes)
- Familiaritzar-se i aprendre a manipular eines i instruments cientiacutefics com la lupa les pinces o
lrsquoaspirador drsquoinsectes
Durada
Entre una i dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Safates
- Pots
- Bosses
- Pinces
- Lupes de magrave lupes binoculars io microscopis
- Aspirador drsquoinsectes (es pot fabricar a lrsquoescola a internet hi ha exemples de com fer-ho)
- Guies drsquoinvertebrats (opcional)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CI (pagravegines 51 i 52)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CM CS (pagravegines 53 i 54)
- Fitxa Els animals descomponedors CI CM CS (pagravegina 55)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar els organismes descomponedors que viuen al compostador de
lrsquoescola a partir de lrsquoobservacioacute directa Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera al
compostador i la segona a lrsquoaula
Com pots fer compost - 64
PRIMERA PART
Per comenccedilar es visita el compostador Srsquoobre i srsquoobserva amb lrsquoobjectiu de trobar la magravexima
quantitat i diversitat drsquoorganismes descomponedors Es recullen mostres de la mategraveria orgagravenica de
diferents parts del compostador (de la superfiacutecie i del fons) i es posen en recipients com safates o
bosses per transportar-les cogravemodament fins a lrsquoaula evitant que srsquoescapin els insectes i la resta
drsquoorganismes
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Classificacioacute invertebrats CI o CM CS en funcioacute del nivell educatiu una
cogravepia per a cada grup de 4 alumnes i tambeacute la fitxa Els animals descomponedors CI CM CS una cogravepia
per a cada alumne
A lrsquoaula es fan grups drsquouns 4 alumnes A cada grup se li reparteix una safata amb mostres de
compost i tot el material necessari per fer lrsquoobservacioacute i identificacioacute drsquoorganismes invertebrats
descomponedors (fitxes de classificacioacute pots lupes pinces aspirador drsquoinsectes) Cada grup
treballa de manera autogravenoma per tal de trobar el magravexim nombre drsquoorganismes descomponedors
entre les restes orgagraveniques
Es tracta que recullin totes les observacions a les fitxes de treball individual i classifiquin els
descomponedors tenint en compte les principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes
antenes ales etc)
Cal recordar a lrsquoalumnat que srsquohan de respectar els animals i no srsquohan de maltractar ni matar en cap
cas Un cop finalitzada lrsquoactivitat es retornaran tots els organismes al compostador
Com pots fer compost - 65
Activitat 14
Qui descompon la mategraveria orgagravenica
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Hi ha una part de la vida invisible als nostres ulls perograve que teacute un paper molt important Soacuten els
milions de microorganismes que descomponen la mategraveria orgagravenica
Llevat organisme viu que produeix enzims els quals provoquen canvis bioquiacutemics importants
en productes orgagravenics naturals Un dels meacutes coneguts eacutes el llevat de la cervesa
Quan sentim la paraula fong molts podem pensar en un rovelloacute Tanmateix els fongs presenten
una gran varietat de formes i mides Formen un regne dorganismes unicelmiddotlulars o pluricelmiddotlulars
per tant no tots els fongs soacuten microorganismes ja que molts es poden observar a simple vista
Les caracteriacutestiques generals dels fongs soacuten les seguumlents
o Soacuten eucariotes
o Es poden reproduir de forma sexual o asexual
o Soacuten heterogravetrofs eacutes a dir prenen la mategraveria orgagravenica ja elaborada No fan la fotosiacutentesi
o Tenen paret celmiddotlular que a diferegravencia de la dels vegetals no eacutes de celmiddotlulosa sinoacute de
quitina
Els llevats soacuten un dels tipus de fongs unicelmiddotlulars meacutes importants Hi ha moltes espegravecies
diferents de llevats Algunes daquestes espegravecies tenen una gran importagravencia econogravemica ja que
realitzen fermentacions industrials la cervesa el pa i el vi soacuten productes derivats de les
fermentacions dels llevats En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents eacutessers
vius
Com soacuten els llevats
Soacuten organismes unicelmiddotlulars La seva mida molt variable generalment eacutes superior a la dels
bacteris Presenten una gran diversitat de formes (esfegraveriques allargades ciliacutendriques)
La reproduccioacute dels llevats es fa per gemmacioacute Durant aquest proceacutes es generen dues cegravelmiddotlules
amb la peculiaritat que una eacutes molt meacutes gran que laltra Durant la gemmacioacute es produeix una
protuberagravencia anomenada gemma a partir dun punt de la paret celmiddotlular Simultagraveniament el
nucli de la cegravelmiddotlula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma Finalment la gemma
es separa i dona lloc a una altra cegravelmiddotlula
Com pots fer compost - 66
Objectius
- Descobrir qui soacuten els descomponedors meacutes petits que intervenen en el proceacutes de
descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa la feina que fan els llevats en contacte amb la
mategraveria orgagravenica
- Comprendre que hi ha uns eacutessers microscogravepics que srsquoencarreguen de descompondre la
mategraveria orgagravenica del compostador la fullaraca del bosc i tambeacute soacuten els responsables que les
taronges o el pa es floreixin
Alguna vegada tots hem menjat bolets Perograve a banda dalguns fongs comestibles tambeacute podem
treure profit dels fongs unicelmiddotlulars
o Llevats que fermenten
Com en el cas dalguns bacteris els llevats tambeacute fan fermentacions per exemple la coneguda
fermentacioacute alcohogravelica que realitza Saccharomyces cerevisae Diferents espegravecies daquest gegravenere de
llevats realitzen les fermentacions que produeixen el vi la cervesa i el pa En tots aquests casos la
fermentacioacute eacutes similar es posa el llevat juntament amb el most la farina de blat o lextracte dordi
En alimentar-se daquests substrats els llevats produeixen alcohol i diogravexid de carboni
transformant el producte inicial en vi pa o cervesa respectivament
o Fongs que fabriquen medecines
Hi ha espegravecies de fongs que soacuten capaces de produir antibiogravetics Aixiacute per exemple el primer
antibiogravetic descobert la penicilmiddotlina eacutes produiumlt per fongs del gegravenere Penicillium No obstant
alguns llevats i altres tipus de fongs soacuten capaccedilos de produir malalties Aquestes malalties no
nomeacutes afecten les persones sinoacute que tambeacute ataquen a plantes i animals Alguns exemples
o Fongs que infecten plantes
Alguns fongs soacuten perjudicials pels vegetals ja que poden atacar el seu sistema vascular o els seus
fruits Aixiacute per exemple Phytophtora infestans afecta la patata Aquest fong va destruir tots els
conreus de patata a Irlanda al segle XIX provocant la mort per manca daliment de meacutes dun
milioacute de persones
o Llevats que infecten persones
Les infeccions provocades pels llevats en les persones normalment soacuten cutagravenies (afecten a la
pell) Per exemple Candida albicans pot causar inflamacioacute de la mucosa de la boca sota certes
condicions Una altra infeccioacute molt comuna eacutes el peu datleta que afecta normalment la planta
dels peus i que es contagia a partir del terra de dutxes i piscines puacutebliques
Com pots fer compost - 67
- Adonar-se que en el proceacutes de descomposicioacute es transformen les restes orgagraveniques en
presegravencia drsquooxigen i que es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia en forma de
calor
- Treballar seguint el megravetode cientiacutefic
Durada
Mitja hora aproximadament per preparar lrsquoexperiment
Seguiment durant unes quantes setmanes
Mitja hora aproximadament per treure conclusions
Material
De lrsquoescola
- Quatre bosses de plagravestic transparent
- Un plagravetan
- Un ganivet
- Dos paquets de llevat en pols per fer pa
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment plagravetan CM CS (pagravegina 56)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a esbrinar si hi ha microorganismes que no es veuen i descomponen la mategraveria
orgagravenica Lrsquoactivitat consta drsquouna primera part de preparacioacute de lrsquoexperiment a continuacioacute el
seguiment durant diverses setmanes i finalment una sessioacute de reflexioacute i conclusions finals
Es pot dividir els alumnes en grups i que cada grup prepari el seu propi experiment O beacute es pot
combinar aquesta activitat amb les activitats 11 i 12 i que cada grup drsquoalumnes es faci responsable
drsquouna proposta diferent ja que totes porten a fer reflexions i a treure conclusions al voltant de la
pregunta ldquoQuant tarda a descompondrersquos la mategraveria orgagravenicardquo
Per a la preparacioacute de lrsquoexperiment
Es marquen les quatre bosses de plagravestic amb lletres diferents (A B C D) i srsquoomplen de la manera
seguumlent
- Bossa A uns quants talls de plagravetan
Com pots fer compost - 68
- Bossa B uns quants talls de plagravetan i un sobre de llevat
- Bossa C uns quants talls de plagravetan i una mica drsquoaigua
- Bossa D uns quants talls de plagravetan un sobre de llevat i aigua
Un cop feta aquesta operacioacute es tanquen les bosses i es posen al sol durant uns quants dies
Quegrave passaragrave
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment plagravetan CM CS
Els alumnes anoten les seves progravepies hipogravetesis Quegrave trsquoimagines que hauragrave passat drsquoaquiacute a unes
setmanes a dins de cada bossa En quin estat estaragrave el plagravetan Hauragrave passat alguna cosa meacutes
Explicacioacute del proceacutes que tindragrave lloc
El plagravetan de la bossa A nomeacutes srsquoha tornat una mica fosc el de la bossa B el del llevat srsquoha
desenvolupat perograve molt lentament a la bossa C el plagravetan estagrave podrit i teacute una mica de verdet i a la
bossa D el plagravetan srsquoha descompost i la bossa srsquoha inflat pel CO2 que han emegraves els llevats Els llevats
soacuten uns microorganismes molt petits que srsquoencarreguen de descompondre la mategraveria orgagravenica quan
les condicions drsquohumitat i de temperatura soacuten les adients
Com pots fer compost - 69
Activitat 15
Com treballen els cucs de terra
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Els cucs de terra tenen el cos allargat ciliacutendric que srsquoadapta molt beacute a la seva vida subterragravenia
Fan galeries verticals i horitzontals i srsquoalimenten de les partiacutecules orgagraveniques de la terra que
ingereixen en gran quantitat de tal manera que porten a terme una doble missioacute en benefici de
lrsquoestructuracioacute i el condicionament del sogravel esponjament mecagravenic per una banda cosa que el fa
meacutes permeable als gasos i enriquiment quiacutemic per una altra ja que la terra que ha passat pels
seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la mategraveria orgagravenica edagravefica De
nit surten a la superfiacutecie ja que lrsquoatmosfera eacutes meacutes humida i aixograve els facilita la respiracioacute en
arribar lrsquohivern resten al fons de les galeries El cuc de terra vermell o cuc vermell (Lumbricus
rubellus) eacutes una espegravecie californiana criada com a font de proteiumlnes per a lrsquoalimentacioacute animal a
partir de mategraveria orgagravenica residual (escombraries femtes etc) lrsquoeliminacioacute de la qual altrament
li eacutes encomanada com a mineralitzador vivent
En un ecosistema natural el treball del sogravel el porten a terme els organismes que hi viuen i que hi
excaven galeries Els cucs de terra soacuten els meacutes actius Els cucs de terra sempre soacuten presents en
sogravels fegravertils Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes orgagraveniques milloren
lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel Es desplacen entre les restes de mategraveria orgagravenica excavant
galeries que ajuden a airejar i per tant a oxigenar la pila de compost
Durant el proceacutes de compostatge impera la llei de la boca meacutes gran Els organismes que tenen la
boca meacutes gran soacuten els primers a colonitzar el compostador ja que soacuten capaccedilos de triturar trossos
grossos de mategraveria orgagravenica Despreacutes comencen a augmentar les poblacions de macroorganismes
de boca meacutes petita i alhora meacutes especialitzada (cucs colmiddotlegravembols etc) fins que la mategraveria
orgagravenica eacutes tan petita que nomeacutes hi tenen acceacutes els bacteris els fongs i els actinomicets Durant
aquest proceacutes tambeacute hi ha macroorganismes depredadors (aranyes formigues etc) que no
participen en la descomposicioacute de la mategraveria perograve soacuten una part important del proceacutes de
compostatge Durant el compostatge els organismes trenquen la mategraveria orgagravenica en trossos de
grandagraveria cada vegada menor fins a aconseguir una mategraveria fosca semblant a lhumus En aquest
proceacutes tambeacute es produeix diogravexid de carboni (CO2) calor i aigua
-
Com pots fer compost - 70
Objectius
- Adonar-se de de la funcioacute que desenvolupen els cucs de terra en el sogravel
- Construir un terrari per a cucs de terra per poder observar a simple vista la seva activitat i
treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Cinc cucs de terra
- Dues ampolles de plagravestic de 2 litres
- Terra
- Planter de dos enciams
- Farina de blat de moro
- Cartolina negra
Opcioacute B)
- Dos plagravestics riacutegids i transparents drsquouns 30 x 30 cm
- Per a la base una fusta drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 30 cm de llarg
- Per als laterals dues fustes drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 29 cm de llarg
- Cola
- Substrats diversos compost torba sorra fina grava fullaraca etc
- Una tela gruixuda que no deixi passar la llum
- Una dotzena de cucs de terra adults
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS (pagravegina 57)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear un terrari o espai amb terra on poder observar lrsquoactivitat dels cucs de
terra i treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el terrari es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions
pertinents al llarg drsquounes setmanes
Com pots fer compost - 71
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment O beacute es pot escollir una de les
dues opcions
Opcioacute A)
Es tallen les dues ampolles de plagravestic per la meitat i es
guarden les dues bases Es forada amb un clau la base de
les dues ampolles Srsquoomplen els dos cilindres amb capes
alternes de terra i farina fins a dues terceres parts de
lrsquoampolla Es planten els dos enciams un a cada ampolla
Srsquoetiqueta una ampolla amb la lletra A i una altra amb la
lletra B i en aquesta uacuteltima srsquohi posa els cinc cucs de
terra Es cobreixen les ampolles amb la cartolina negra i es
colmiddotloquen en un lloc cagravelid i lluminoacutes Cal regar-les regularment Al cap de dues setmanes es treu la
cartolina negra i srsquoobserva quegrave ha passat Quina de les dues plantes ha crescut meacutes
Els cucs exerceixen una funcioacute important que eacutes barrejar la terra i oxigenar-la A meacutes les seves
excrecions soacuten molt riques en nutrients A lrsquoampolla A al cap de dues setmanes encara hi observem
les capes alternes de terra i farina mentre que a lrsquoampolla B hi estan barrejades
Opcioacute B)
Es construeix un terrari per a cucs de terra Es tracta drsquouna
caixa de parets transparents les quals permeten veure
lrsquoactivitat dels cucs La longitud i lrsquoaltura de les parets teacute
poca importagravencia sempre i quan permetin crear capes de
substrat de colors diferents Lrsquoamplada no pot ser gaire
gran per evitar que els cucs construeixin les galeries lluny
de les parets i per tant no es puguin observar
Per construir el terrari srsquoenganxen els plagravestics a la base i
als laterals Srsquoomple el terrari amb cura amb els diferents
substrats per formar capes de liacutemits clars drsquouns 3 cm de
gruix alternant els que tinguin colors diferents entre siacute
El terrari es pot construir de diverses maneres i amb diversos materials depenent dels recursos de
quegrave es disposin
A la part superior srsquohi afegeix una fina capa de grava i es cobreix amb fullaraca Es rega
abundantment i srsquointrodueixen els cucs de terra
Es tapa tot el terrari amb la tela per protegir-lo de la llum Al cap drsquouna setmana srsquohi fa un cop drsquoull
per veure com evoluciona i aixiacute cada pocs dies Al cap drsquoun temps els cucs construiran les seves
galeries i a poc a poc els liacutemits entre capes aniran desapareixent Les pedretes srsquoaniran enfonsant a
mesura que els cucs vagin excavant Les fulles seran enterrades per ser consumides
Com pots fer compost - 72
Activitat 16
Quanta aigua pot atrapar el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Experimentar la retencioacute drsquoaigua de diferents tipus de substrats compost sorra argila
- Comprendre la importagravencia que un sogravel (i el compost) tingui una bona capacitat de retencioacute
drsquoaigua
- Reflexionar sobre el benefici que aixograve aporta a la terra del jardiacute i de lrsquohort
Introduccioacute
La circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire dins del sogravel estagrave directament relacionada amb la seva
estructura que crea porus o espais buits dins del sogravel per on es mou lrsquoaire i lrsquoaigua Les arrels de
les plantes i els organismes que viuen al sogravel necessiten aire per respirar i aigua per al seu
metabolisme
La quantitat drsquoaire i drsquoaigua que hi ha al sogravel depegraven de la mida dels porus Quan plou o reguem
tots els porus srsquoomplen drsquoaigua i amb el temps es van buidant a poc a poc donant pas a lrsquoaire Tot
i aixiacute sempre hi ha una petita part drsquoaigua retinguda al sogravel que no es perd De totes maneres les
plantes tampoc la poden fer servir perquegrave estagrave atrapada amb massa forccedila en els porus meacutes petits
Hi ha sogravels que despreacutes de ploure o de regar-los srsquoassequen meacutes ragravepidament que uns altres Aixograve
passa perquegrave no tots retenen lrsquoaigua amb la mateixa forccedila
De quegrave depegraven la forccedila de retencioacute de lrsquoaigua dins drsquoun sogravel
La capacitat de retenir aigua com si fos una esponja eacutes una de les qualitats del compost Lrsquoaigua
queda retinguda als porus mitjans i petits que hi ha entre les partiacutecules de compost
Per determinar-la srsquoafegeix una quantitat excessiva drsquoaigua al material i es mesura la que
srsquoescola La diferegravencia entre la que srsquohi tira i la que srsquoescola eacutes lrsquoaigua que ha quedat retinguda
Si es fa una comparacioacute amb diversos tipus de substrats (compost sorra argila) srsquoobserva que
lrsquoaigua circula meacutes ragravepidament per la sorra que no pas pels sogravels argilosos on eacutes retinguda amb
meacutes forccedila a causa de la mida petita dels porus que hi ha Conveacute que un sogravel retingui beacute lrsquoaigua
perquegrave aixiacute no cal regar-lo tan sovint Aportar mategraveria orgagravenica a la terra eacutes una bona pragravectica per
disminuir-ne les necessitats de reg
Com pots fer compost - 73
- Apropar als alumnes lrsquoexperimentacioacute a traveacutes del megravetode cientiacutefic
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Diferents mostres de sogravel (substrat de lrsquohort compost sorra argila)
- Aigua
- Una proveta (o recipient graduat)
- Un pot per mesurar
- Balanccedila
- Rellotge
Opcioacute A)
- Coladors grossos
- Pots o recipients amb la boca ampla (tants com nombre de mostres de sogravel diferents)
Opcioacute B)
- Ampolles de plagravestic amb tap
- Tisores amb punta
- Cuacuteter
- Un punxoacute
- Tres gots
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS (pagravegina 58)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la capacitat de retencioacute drsquoaigua del compost i comparar-la
amb la de diversos tipus de substrat
Els substrats poden estar pregraveviament preparats o beacute els poden aconseguir els alumnes a fora el pati
(sorra de la sorrera substrat de lrsquohort etc)
Srsquoaconsella que per comparar els diversos substrats pel que fa a la retencioacute drsquoaigua primer
srsquoassequin en un dessecador de laboratori durant uns dies o en un forn a uns 100ordmC
Per fer lrsquoexperiment es colmiddotloca el colador sobre el vas o pot de boca ampla Srsquoagafa
un pes determinat de substrat i es posa al colador Se li tira una quantitat coneguda
drsquoaigua a poc a poc i tenint cura que no srsquoescoli pels costats Srsquoanota el temps que
triga en caure tota lrsquoaigua al vas srsquoespera que deixi de gotejar i es recull i mesura
Com pots fer compost - 74
lrsquoaigua en una proveta graduada La diferegravencia entre lrsquoaigua abocada i la recollida indica lrsquoaigua
retinguda pel sogravel
Es repeteix lrsquoexperiment amb diversos tipus de substrat (sorra argila etc) utilitzant sempre la
mateixa quantitat de terra i drsquoaigua Srsquoanoten els resultats
Si no es disposa de coladors es pot fer el mateix experiment reutilitzant material (opcioacute
B) per fer lrsquoembut amb una ampolla de plagravestic es talla el cul de lrsquoampolla i es fan forats
al tap amb la punta drsquounes tisores Es colmiddotloca lrsquoampolla damunt drsquoun got
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS
Al final de lrsquoexperiment es formulen preguntes per reflexionar i que ajuden a extreure conclusions
- Quin sogravel reteacute millor lrsquoaigua Quin sogravel la deixa passar meacutes fagravecilment
- Quegrave passaria si planteacutessim enciams en un sogravel que deixa passar tota lrsquoaigua sense retenir-ne
gens
- Creus que les plantes de lrsquohort poden aprofitar lrsquoaigua que es queda fent un toll a la
superfiacutecie
Com pots fer compost - 75
Activitat 17
Com soacuten els sogravels
CI CM CS
Introduccioacute
El sogravel eacutes un conjunt de materials inorgagravenics o minerals barrejat amb materials orgagravenics amb
constant interrelacioacute entre ells i amb el medi El sogravel srsquoha originat al llarg del temps a partir de
lrsquoesmicolament i erosioacute de la roca mare i de la descomposicioacute dels eacutessers vius El sogravel es un
substrat capaccedil drsquoacollir vida vegetal Les plantes que hi viuen fan servir aquesta mategraveria orgagravenica
i per tant al sogravel de qualsevol hort li cal sovint una aportacioacute de mategraveria orgagravenica com el
compost Sense mategraveria orgagravenica no hi ha sogravel
No tots els sogravels soacuten iguals Les seves caracteriacutestiques depenen del tipus de roca a partir de la qual
srsquohan format de la climatologia de la zona i de la seva situacioacute topogragravefica (altura sobre el nivell
del mar) Cada sogravel teacute una fertilitat natural que depegraven del seu origen
El sogravel tambeacute eacutes un recurs i estagrave en contiacutenua evolucioacute segueix un proceacutes molt semblant al dels
eacutessers vius neix creix i mor La seva renovacioacute eacutes molt lenta i requereix entre centenars i milers
drsquoanys Per aixograve es considera un recurs no renovable Perdre sogravel que srsquoanomena desertificacioacute
significa perdre un recurs molt valuoacutes Quan el sogravel no teacute proteccioacute davant els agents
meteorologravegics aquest es pot erosionar i si aixograve eacutes greu dificulta entre altres coses lrsquoagricultura
Entre les causes que afavoreixen aquest pegraverdua de sogravel srsquohi troba la falta de mategraveria orgagravenica La
mategraveria orgagravenica fa de vincle entre els diferents elements del sogravel Srsquouneix a lrsquoargila formant
partiacutecules molt meacutes grans i per tant meacutes difiacutecils de moure amb el vent o la pluja Aquesta eacutes una
de les raons drsquoaplicar mategraveria orgagravenica al sogravel En un jardiacute per evitar la pegraverdua de sogravel srsquohan
drsquoafavorir els factors que ajudin a conservar-lo afegir mategraveria orgagravenica evitar pendents i no
deixar zones desprotegides de vegetacioacute
LA TEXTURA
Les roques com a consequumlegravencia dels canvis de temperatura pressioacute es degraden en partiacutecules
de diferents mides Segons la mida i de petita a meacutes gran es classifiquen en argila llim i sorra A
cada sogravel la proporcioacute de drsquoargila llim i sorra eacutes diferent Cadascuna de les fraccions confereix una
segraverie de propietats al sogravel la sorra millora la circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire i fa meacutes fagravecil el treball
del sogravel el llim ajuda a una distribucioacute homogegravenia de la humitat dins del sogravel i que aquesta es
mantingui durant meacutes temps lrsquoargila eacutes la responsable de lrsquoestructura del sogravel i funciona com un
rebost per als nutrients
LrsquoESTRUCTURA
Lrsquoestructura del sogravel es forma a partir de les argiles i de la mategraveria orgagravenica Perquegrave les arrels
puguin creacuteixer beacute i avanccedilar en el seu camiacute dins del sogravel han drsquoobrir-se pas dins drsquoun material que
no ofereixi gaire resistegravencia Si el sogravel estagrave massa compactat si no teacute una bona estructura les arrels
aturen el seu creixement i la planta teacute meacutes dificultats per trobar aliment
Com pots fer compost - 76
Objectius
- Experimentar amb diversos tipus de sogravel per descobrir-ne les diferents propietats
- Esbrinar quines propietats teacute la terra de lrsquohort que la fa ograveptima perquegrave creixin les hortalisses
- Conegraveixer la importagravencia del sogravel per a la vida
Durada
Una hora o meacutes en funcioacute dels experiments que es facin
Material
De lrsquoescola
Per a lrsquoexperiment 1
- Recipients o safates iguals
- Terra de lrsquohort
- Paper milmiddotlimetrat
- Sedagraves o colador
- Balances
- Lupes de magrave
EL pH
Els sogravels tenen unes propietats quiacutemiques molt diferents que venen determinades en la seva
majoria dels casos per la roca mare a partir de la qual srsquohan format en drsquoaltres en canvi poden
ser consequumlegravencia de factors externs com ara la fertilitzacioacute quiacutemica o la contaminacioacute provocada
per exemple pels abocaments industrials
El pH eacutes un sistema que permet mesurar lrsquoacidesa de les substagravencies Per fer-ho srsquoutilitzen
indicadors que soacuten substagravencies que canvien de color quan es posen en contacte amb el producte
Per exemple lrsquoaigua de la coccioacute de la col llombarda eacutes un indicador Lrsquoindicador meacutes comuacute eacutes el
paper de tornassol que a cada color que agafa li associa una xifra El pH del sogravel de la Terra pot
tenir valors tan extrems com 3 i 10 encara que els valors meacutes comuns es mouen entre 4 i 8 Per a
sogravels agriacutecoles eacutes recomanable que la franja drsquoacidesa estigui entre 55 i 65
A la pragravectica el que cal saber eacutes que si el nostre sogravel teacute un pH per damunt de 65 nomeacutes ens caldragrave
aportar mategraveria orgagravenica com a fertilitzant i que si teacute un pH per sota de 65 a meacutes de mategraveria
orgagravenica haurem drsquoaportar una mica drsquoesmena cagravelcica de tant en tant
Com pots fer compost - 77
Per a lrsquoexperiment 2
- Recipients o safates
- Mostres de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort sorra argila marga compost etc)
- Aigua
Per a lrsquoexperiment 3
- Pots transparents
- Mostres de sogravel
- Aigua
- Un vidre o plagravestic transparent
- Una cartolina negra
- Una finestra amb sol o un radiador
Per a lrsquoexperiment 4
- Dos testos amb terra de lrsquohort
- Un termogravemetre
- Un rellotge
Per a lrsquoexperiment 5
- Col llombarda
- Aigua
- Bullidor drsquoaigua
- Colador
- Plats blancs
- Comptagotes
- Llimona
- Vinagre
- Bicarbonat
- Una mostra de terra seca de lrsquohort
- Aliments bagravesics
Per a lrsquoexperiment 6
- Dos pots de vidre
- Dos terrossos de terra un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre
drsquoun camp molt treballat
- Dues tires de 30 cm de llarg i 5 cm drsquoamplada de malla metagravelmiddotlica drsquo1 cm
- Etiquetes
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS (pagravegina 59)
- Fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS (pagravegina 60)
- Fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS (pagravegina 61)
- Fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS (pagravegina 62)
- Fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS (pagravegina 63)
- Fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS (pagravegina 64)
Com pots fer compost - 78
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar i experimentar amb diversos tipus de sogravel per determinar-ne les seves
caracteriacutestiques i propietats i comparar-los entre ells Es proposen sis experiments que parteixen de
la formulacioacute de preguntes Es poden realitzar per separat o un despreacutes de lrsquoaltre i es poden adaptar
en funcioacute de les necessitats i del nivell educatiu
EXPERIMENT 1
Quines partiacutecules hi ha al sogravel
Per a CM i CS
Abans de comenccedilar es demana a lrsquoalumnat que faci hipogravetesis dels materials que creuen que formen
el sogravel Pot ser que hi hagi coses que no veiem Sersquols suggereix que facin una prediccioacute de les mesures
aproximades que podrien tenir aquestes partiacutecules i finalment que pensin una manera de poder
veure i comprovar aquests diferents materials que conformen el sogravel
Els alumnes es distribueixen en petits grups Cada grup agafa quatre safates o recipients iguals i els
emplenen amb terra de lrsquohort la mateixa quantitat a cada safata Fan observacioacute de la terra amb una
lupa de magrave Amb el sogravel de cada safata separen les partiacutecules grosses amb els dits en separen els
tronquets i les restes de vegetals i passen la resta per un sedagraves o colador per separar les partiacutecules
meacutes fines de les meacutes gruixudes Pesen cada porcioacute que han separat amb les balances Poden
comprovar la mesura de les partiacutecules posant-les damunt drsquoun paper milmiddotlimetrat Es repeteix el
proceacutes per a cada una de les safates
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes
- Creieu que hi ha coses al sogravel que no veiem Com us les imagineu
- Podria ser que alguna drsquoaquestes coses fossin eacutessers vius Si ho fossin quina relacioacute podrien tenir
amb els altres eacutessers vius com per exemple les plantes que hi viuen
EXPERIMENT 2
Quina textura teacute el sogravel
Per a CI CM i CS
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Srsquoagafa una mostra de sogravel que cagravepiga al palmell de la magrave Es treuen les pedres meacutes grosses i
tambeacute les restes de fulles o arrels que hi pugui haver
Si la terra estagrave seca srsquohi posa aigua per humitejar-la sense que quedi xopa Si srsquohi tira massa aigua
srsquoafegeix una mica meacutes de terra Es frega la mostra al palmell fent cercles amb els dits de lrsquoaltra magrave
La sorra srsquoidentifica pel tacte raspoacutes que grata el palmell com si fos sucre El llim teacute un tacte com
drsquoespuma de saboacute eacutes suau i agradable i es renta fagravecilment de la magrave Lrsquoargila tambeacute teacute un tacte fi perograve
Com pots fer compost - 79
meacutes enganxoacutes que el llim i aixograve es manifesta en les dificultats per rentar-nos el fang adherit a les
mans i als dits
Despreacutes fregant les mans es modela la mostra intentant fer un cilindre com si es volgueacutes fer un
macarroacute de plastilina Si srsquoaconsegueix srsquointenten unir els extrems del cilindre donant-li forma de
croissant Si srsquoaconsegueix lrsquouacuteltim pas eacutes intentar unir els extrems per formar un dogravenut Com meacutes fi
es pugui fer el macarroacute meacutes argilosa eacutes la terra i srsquoha de deixar assecar
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Si no es pot fer un cilindre menys drsquoun 10 drsquoargila
- Si es pot fer un cilindre perograve no un croissant 10-15 drsquoargila
- Si es pot fer un croissant perograve no un dogravenut 15-20 drsquoargila
- Si es pot fer el dogravenut meacutes drsquoun 20 drsquoargila
Per sota del 10 un sogravel eacutes pobre en argila i difiacutecilment tindragrave una estructura forta Per damunt del
20 el sogravel eacutes ric en argila teacute una gran capacitat de fixar nutrients perograve mentre el contingut de
mategraveria orgagravenica no sigui lrsquoapropiat seragrave un sogravel pesat difiacutecil de treballar i amb tendegravencia a
compactar-se
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Quin seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes (tenint en compte que el sogravel ha de retenir una
mica lrsquoaigua les arrels de les plantes han de poder-se obrir camiacute entre el sogravel i la planta srsquoha de
fixar i aguantar en aquest sogravel amb les seves arrels)
EXPERIMENT 3
Com es pot saber si hi ha aire i aigua al sogravel
Per a CI CM i CS
Lrsquoalumnat fa hipogravetesis sobre si creuen que nrsquohi ha o no nrsquohi ha i quina relacioacute podria tenir aquest fet
per les plantes que hi viuen i en els diferents tipus de sogravel Per facilitar la resposta es pot fer un siacutemil
agafant un grapat de bales monedes escuradents tallats a diferents mides i posant-los en un
recipient transparent
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Es posa una mostra de sogravel en un vas de precipitats (fins a la meitat) Srsquoomple un altre vas amb
aigua i srsquoaboca lentament al vas que conteacute la mostra de sogravel fins a arribar a cobrir-lo del tot i
srsquoobserva amb molta atencioacute Lrsquoaire atrapat dins la terra srsquoallibera en forma de bombolles Srsquoobserva
quina capacitat teacute la terra per retenir lrsquoaire
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Si heu observat bombolles mentre queia lrsquoaigua a quegrave creieu que soacuten degudes
- Com creieu que seria un sogravel que no tingueacutes gens drsquoaire Seria bo per sembrar o plantar-hi
plantes
Com pots fer compost - 80
Experiment per comprovar si hi ha aigua al sogravel
Srsquoomple un pot de vidre amb la terra srsquoembolica amb cartolina negra es tapa amb un vidre o plagravestic
Es deixa dues hores que li toqui el sol o sobre un radiador Quan han passat les dues hores
srsquoobserva que al vidre del recipient hi ha gotes drsquoaigua evaporades eacutes la quantitat drsquoaigua que teacute la
terra
EXPERIMENT 4
Quegrave passaria si el sogravel estigueacutes sempre fred
Per a CM i CS
Es demana a lrsquoalumnat que pensin quina relacioacute podria tenir el fet que el sogravel no canvieacutes mai de
temperatura amb les plantes que hi viuen
Per comprovar si el sogravel srsquoescalfa i es refreda en funcioacute de la irradiacioacute solar srsquoomplen dos testos amb
la mateixa quantitat de sogravel de lrsquohort Es colga un termogravemetre a cada test i sersquon posa un a lrsquoombra i
lrsquoaltre al sol Es pren la temperatura inicial i despreacutes es pren la temperatura cada 15 minuts
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que la distribucioacute de sol i ombra a lrsquohort influeix en la vida de les plantes de lrsquohort
EXPERIMENT 5
Com es pot saber si un sogravel eacutes agravecid
Per a CS
A vegades es poden utilitzar recursos propers per realitzar experiments que a priori sembla que
srsquohagin de fer en un laboratori Srsquoutilitza col llombarda com a indicador de pH Es denominen
indicadors de pH a aquelles substagravencies que canvien de color segons estiguin en un medi agravecid o
bagravesic Alguns vegetals com la col llombarda la maduixa cireres cebes vermelles tenen una
substagravencia (antocianina) que eacutes molt sensible als canvis de pH La col llombarda teacute cianina que eacutes un
excelmiddotlent indicador natural
Es tallen les fulles meacutes fosques de la col llombarda i es couen en una olla amb una mica drsquoaigua (meacutes
o menys hi ha drsquohaver el doble de col que drsquoaigua) durant uns minuts fins que lrsquoaigua es torni
morada Es deixa refredar i es cola reservant el liacutequid i depreciant les fulles que hauran quedat sense
color Lrsquoaigua ha passat a ser lrsquoindicador del pH i permetragrave identificar agravecids i bases
Afegint lrsquoextracte de col llombarda a diferents substagravencies (suc de llimona de taronja vinagre
bicarbonat sogravedic lleixiu detergenthellip) es pot observar com canvien de color adquiriragrave color vermell
en un medi agravecid (suc de llimona vinagre etc) color blau en medi neutre (aigua) i color groc en un
medi bagravesic (bicarbonat etc)
Es posen un parell de culleradetes de lrsquoextracte de col llombarda en un plat blanc
Primer srsquohi afegeix una mica de bicarbonat i srsquoobserva el color que adquireix lrsquoaigua
A continuacioacute srsquohi afegeixen gotes de vinagre i srsquoobserva com canvia el color del pigment de la col
llombarda segons el pH El bicarbonat eacutes bagravesic mentre que el vinagre eacutes agravecid
Com pots fer compost - 81
Despreacutes es prova amb una mostra de terra de lrsquohort o de compost Es posa mitja culleradeta de terra
en un plat blanc net srsquoafegeix lrsquoextracte de col de gota en gota amb un comptagotes fins que la terra
quedi xopa perograve no entollada Es mou el plat de costat a costat durant un minut perquegrave lrsquoaigua
reaccioni amb la terra Srsquoinclina una mica el plat fins que regalimi una gota drsquoaigua i sersquon mira el
color
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS
Els colors per interpretar el pH soacuten els seguumlents
- Vermell sogravel agravecid (per sota de 6 meacutes agravecid com meacutes intens eacutes el vermell)
- Blau o verd sogravel bagravesic (per damunt de 75 meacutes bagravesic com meacutes verd eacutes)
- Morat sogravel neutre (entre 6 i 75)
A la pragravectica es considera un sogravel neutre entre 65 i 7 Entre 5 i 65 el sogravel eacutes agravecid i entre 7 i 85 el sogravel eacutes
bagravesic Per sota de 5 i per sobre de 85 eacutes molt difiacutecil conrear un hort
EXPERIMENT 6
Quina estructura teacute el sogravel
Per a CM i CS
Es dona a les tires de malla metagravelmiddotlica una forma de lletra omega de manera que es pugui posar un
terrograves de terra a la part corba del mig i introduir-la dins dels pots de vidre i que quedi penjant
subjectada a les vores del pot pels dos extrems de la malla
Srsquoetiqueten els dos pots un indicant ldquosogravel ric en mategraveria orgagravenicardquo i lrsquoaltre indicant ldquosogravel pobre en
mategraveria orgagravenicardquo Srsquoomplen els pots amb aigua fins a 2 cm de la vora Es posa cadascun dels
terrossos (un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre drsquoun camp molt
treballat) damunt drsquouna malla i es posa dins del pot que correspongui de manera que el terrograves quedi
submergit en lrsquoaigua Es compta fins a 5 i srsquoobserva quegrave passa
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Estructura feble es desfagrave ragravepidament amb lrsquoaigua Es tracta de sogravels pobres en mategraveria
orgagravenica que srsquoerosionen amb facilitat
- Estructura compacta resisteix la immersioacute en lrsquoaigua Es tracta drsquoun sogravel ric en mategraveria
orgagravenica i resisteix millor lrsquoerosioacute que pot provocar la pluja el reg o el treball del sogravel
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre la importagravencia de preservar el sogravel com a
recurs natural es recomanen dos viacutedeos
- Better save soil (352 minuts)
- Letrsquos talk about soil (524 minuts)
Com pots fer compost - 82
Activitat 18
Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
CI CM CS
Introduccioacute
EL COMPOST
Com tots els eacutessers vius les plantes necessiten nutrients per creacuteixer Aquests nutrients els poden
obtenir drsquoadobs orgagravenics que soacuten substagravencies drsquoorigen animal o vegetal que contenen nutrients
uacutetils per a les plantes Un sogravel eacutes fegravertil en funcioacute de la quantitat drsquohumus que teacute Lrsquohumus eacutes la
mategraveria de color negre on hi ha les substagravencies minerals assimilables per les plantes Lrsquohumus
millora lrsquoestructura de la terra i augmenta la capacitat de retencioacute drsquoaigua Per millorar qualsevol
tipus de terra o substrat lrsquoideal eacutes aportar mategraveria orgagravenica al sogravel en forma de fems compost
adobs verds Sabrem que una terra eacutes bona si teacute un color fosc el tacte esponjoacutes i fa bona olor
EL PLANTER
Consisteix a fer germinar les plantes en recipients petits durant poques setmanes i despreacutes
trasplantar-les a lrsquohort Aquest sistema serveix per protegir les plantetes del fred i fer sembres en
egravepoques meacutes primerenques Per fer planter es necessita a meacutes de la llavor pots petits i substrat
Per saber el moment en quegrave es pot fer el trasplantament cal fixar-se en la grandagraveria de la planta
que ha de ser similar a la grandagraveria del recipient El planter srsquoha de regar sovint i els recipients
han de tenir forats perquegrave hi pugui drenar lrsquoaigua Eacutes molt important mantenir el substrat sempre
humit perograve no entollat Si srsquoasseca li resulta molt difiacutecil tornar a recuperar la humitat i escup
lrsquoaigua sense arribar-la a absorbir la qual cosa provoca que les plagraventules morin per manca
drsquoaigua En canvi si la terra estagrave massa molla les arrels es podreixen amb molta facilitat
Els recipients srsquohan de colmiddotlocar en un indret protegit del fred perograve amb una bona ilmiddotluminacioacute
Quan es fa planter en recipients srsquoha de preparar un substrat adient perquegrave les llavors hi
germinin amb facilitat El millor eacutes utilitzar tres parts drsquoun compost ben barrejat amb una part de
sorra o qualsevol altre material que permeti que hi hagi una bona circulacioacute de lrsquoaire o de lrsquoaigua
(sauloacute perlita o un altre tipus drsquoargila expandida)
LA LLAVOR
La llavor necessita humitat per germinar per aixograve cal enterrar-la una mica Perograve tampoc srsquoha
drsquoenterrar gaire ja que aleshores no podria sortir de la terra Srsquoha drsquoenterrar entre una i dues
vegades la seva grandagraveria Per assegurar la sembra cal posar meacutes drsquouna llavor a cada pot
o Enciam la llavor eacutes molt petita Srsquoha de sembrar molt superficialment Germina molt de
pressa (uns 7 dies) al cap de pocs dies ja es veuen les primeres fulles El planter es pot
trasplantar a lrsquohort tres o quatres setmanes despreacutes de la sembra
o Mongetes srsquohan de deixar les llavors en remull unes hores abans de sembrar-les aixiacute sersquon
facilita la germinacioacute
Com pots fer compost - 83
Objectius
- Experimentar les diferegravencies entre fer planter amb compost i sense
- Aprendre a fer planter de diferents llavors en envasos reutilitzats
- Estimular lrsquoobservacioacute i aprendre a interpretar els canvis que es produeixin
- Comprendre la importagravencia drsquoutilitzar adobs naturals com el compost
- Apropar els alumnes al megravetode cientiacutefic i la formulacioacute drsquohipogravetesis
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
UNA REFLEXIOacute SOBRE LA INSOSTENIBILITAT DE LrsquoAGRICULTURA CONVENCIONAL
A la natura els nutrients recirculen indefinidament dins de lrsquoecosistema Les sals minerals del sogravel
alimenten les plantes aquestes nodreixen els animals i les restes drsquouns i altres es descomponen
fins a transformar-se novament en sals minerals que tornen al sogravel i serveixen de nou drsquoaliment
per a les plantes
En un camp de cultiu en canvi els pagesos recullen les plantes i per tant srsquoemporten els
nutrients que contenen Al no recircular els nutrients de seguida es produeix una caregravencia Si no
srsquoadoba el camp eacutes a dir si no srsquohi afegeixen artificialment aquests nutrients les plantes no en
tenen suficients per creacuteixer Per recuperar els nutrients els agricultors afegien els fems dels
animals domegravestics i les restes de la sega
Perograve als camps de conreu i als horts a meacutes de les plantes cultivades hi creixen males herbes i
tambeacute hi ha microorganismes com fongs bacteris i virus que provoquen malalties a les plantes
cultivades i hortalisses
Als anys setanta es va produir un gran canvi ja que es van comenccedilar a usar pesticides i verins
per matar tant els causants de les malalties com les males herbes Tambeacute es van utilitzar per
primer cop adobs quiacutemics per fertilitzar els camps Gragravecies a aquests productes la produccioacute
mundial drsquoaliments va creacuteixer exageradament Com a consequumlegravencia perograve es van abandonar les
tegravecniques tradicionals que havien funcionat durant milers drsquoanys Al cap drsquouns anys es va veure
que el sistema comenccedilava a trontollar i les plagues i malalties es tornaven resistents a molts
productes Aixograve va obligar els agricultors a buscar nous productes Perograve aquestes substagravencies no
nomeacutes soacuten togravexiques per a les plagues tambeacute poden tenir efectes sobre les persones i contaminar
les aiguumles i el sogravel Eacutes per aquesta raoacute que ara srsquoestan recuperant alguns dels usos antics perograve
basats amb coneixements actuals Es vol controlar lrsquouacutes dels productes fitosanitaris i tornar a
utilitzar els residus orgagravenics mitjanccedilant compostatge per adobar els camps
Reduir els productes fitosanitaris al jardiacute o a lrsquohort tambeacute teacute els seus avantatges Si no srsquousen
pesticides ni adobs quiacutemics de lrsquohort se nrsquoobtenen productes meacutes saludables sense
contaminants
Com pots fer compost - 84
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Terra
- Pots de iogurt de plagravestic
- Barrina o punxoacute per foradar la base dels pots de iogurt
- Pala o cullera per agafar el substrat
- Llavors drsquoenciam ceba mongeta
- Retolador permanent
- Polvoritzador per regar
Opcioacute B)
- Cotoacute fluix
- 2 o 3 potets de vidre
- 6 testos
- Llenties o mongetes
- Sorra
- Pedretes
- Aigua
- Bossa de plagravestic transparent
- Platet
- Caixa de cartroacute gran
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem planter CI CM CS (pagravegina 65)
- Fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS (pagravegina 66)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la sembra de llavors per tal de descobrir quines soacuten les
millors condicions per a quegrave creixin fent especial atencioacute en la importagravencia dels adobs com el
compost Per preparar lrsquoexperiment es plantegen dues opcions (opcioacute A i B) Un cop preparada la
sembra es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Abans de comenccedilar lrsquoactivitat es pot fer un petit debat per saber quins coneixements previs tenen els
alumnes
- Quegrave necessiten les plantes per viure
- Quegrave obtenen de cadascun drsquoaquests elements per poder creacuteixer
- Quegrave passaria si els falteacutes un drsquoaquests elements
Com pots fer compost - 85
Opcioacute A)
Per a CI CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter CI CM CS
Es reparteixen dos pots de iogurt (o altres envasos reutilitzats) que serviran de testos a cada
alumne Es fa un petit forat a la base de cada envagraves perquegrave pugui drenar lrsquoaigua
El primer envagraves srsquoomple uacutenicament amb terra al segon srsquohi posa una barreja de terra i compost
Es sembren llavors a cadascun dels pots i srsquoetiqueten els pots amb el nom de lrsquoalumne les llavors
sembrades i la data Es recomana sembrar diferents tipus de llavors per poder-ne comparar el
creixement
Finalment es reguen els testos amb molt cura es pot utilitzar un polvoritzador
Els alumnes fan hipogravetesis sobre quin planter creuen que creixeragrave meacutes i meacutes ragravepid
Les properes setmanes es fa un seguiment del planter a diari regant i observant els canvis que es
produeixen Es pot fer un registre ilmiddotlustrat o fotogragravefic de lrsquoevolucioacute
Al cap drsquounes setmanes srsquoextreuen les conclusions pertinents
Quan el planter hagi crescut prou es pot plantar a lrsquohort de lrsquoescola
Opcioacute B)
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS
Srsquoagafa un grapat de llenties o mongetes i es fan germinar entremig de cotoacute fluix humit Quan les
llenties o mongetes han germinat es divideixen en diferents grapats un per a cada grup depenent
del nombre de condicions que es vulguin reproduir Cada grup drsquoalumnes ha de tenir un test amb
els diferents elements i condicions que es detallen a continuacioacute Tambeacute es poden afegir altres
variables
Passada una setmana elsles alumnes han drsquoobservar quegrave ha passat al seu test
Grup Elements Condicions
1 Test llenties o mongetes compost
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
2 Test llenties o mongetes pedretes
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb les pedretes Es situa en
un lloc assolellat amb bona ventilacioacute
Es rega durant una setmana
3 Test llenties o mongetes sorra aigua Es planten les llenties o mongetes en
el test amb la sorra Es situa en un lloc
assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
4 Test llenties o mongetes compost Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute
NO es rega durant una setmana
5 Test llenties o mongetes compost
caixa de cartroacute gran
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa amb la
caixa de cartroacute
Com pots fer compost - 86
6 Test llenties o mongetes compost
aigua bossa de plagravestic transparent
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa tan
hermegraveticament com sigui possible
amb la bossa Es posa en un lloc
assolellat Es colmiddotloca el platet a sota
del test per poder regar-lo
Preguntes finals per extreure conclusions
1 Quants centiacutemetres ha crescut la vostra planta
2 Per quegrave creieu que ha passat
3 Creieu que mancava algun element essencial per a la vida Quins
4 Quins elements creieu que soacuten clau perquegrave hagi crescut la vostra planta
Un cop acabat llsquoexperiment es pot buscar informacioacute sobre el que aporta cada element per exemple
la llum permet a la planta fer la fotosiacutentesi Es pot fer un mural sobre els elements necessaris per
generar vida i quina funcioacute fa cada element
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer lrsquoexperiment directament a lrsquohort Per comparar si hi ha cultius que necessiten un
sogravel ric en nutrients i drsquoaltres que poden creacuteixer en sogravels pobres Es pot dividir lrsquohort en parcelmiddotles En
una de les parcelmiddotles de cada espegravecie srsquohi posa compost i lrsquoaltra es deixa sense adobar Srsquoobserva si hi
ha diferegravencies entre les parcelmiddotles i entre un cultiu o un altre Hi ha alguna planta en la qual es noti
molt la diferegravencia de tenir compost o no Creixen millor les plantes amb compost o sense En quines
hi ha aparegut meacutes plagues
Com pots fer compost - 87
Activitat 19
Podem trobar solucions a tot
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Fer compostatge casolagrave o escolar eacutes una pragravectica senzilla que permet obtenir compost de molta
qualitat Tot i aixiacute sovint poden aparegraveixer alguns problemes Poder-los identificar trobar-hi una
solucioacute i aplicar-hi mesures correctores eacutes bagravesic per obtenir bon compost Principals problemes
Problema Causa probable Solucioacute
La temperatura del
material no puja Sembla
que hi ha humitat
Lrsquoescalfor es perd perquegrave hi ha
poc material
Posar-hi meacutes material fins i tot
compost acabat Tapar-lo
temporalment
El material estagrave fred i
xop
Hi ha massa humitat a la pila
Possiblement srsquoha mullat per la
pluja
Voltejar-lo afegir-hi serradures
(absorbents) i branquillons
(drenants) Escampar-ho
El material estagrave fred i
sec
Els microorganismes no es
desenvolupen per poca humitat
Regar la pila intentant aportar-hi
lrsquoaigua homogegraveniament
La pila fa pudor Hi manca oxigen Hi ha un
exceacutes drsquohumitat
Voltejar el material i afegir material
sec
Hi ha moltes mosques Hi ha un exceacutes drsquohumitat una
elevada presegravencia de restes de
menjar amb un alt contingut en
aigua (pex fruita)
Barrejar meacutes beacute la mescla i aportar
material estructurant La mosca de la
fruita es queda a la pila i contribueix
a la descomposicioacute
Srsquoobserva un tel blanc
sobre el material
Es tracta de fongs Eacutes un bon senyal que indica que hi
ha activitat microbiana
Hi ha una quantitat
ingent drsquoinsectes
Les condicions ambientals de
temperatura i humitat en
permeten la proliferacioacute
No cal preocupar-se Tambeacute soacuten
descomponedors
Hi ha molts cucs Normalment es tracta de larves
de mosca que proliferen quan hi
ha molta humitat
Reduir la humitat com srsquoha descrit
abans
La pila de compost fa
pudor drsquoamoniacuteac
Hi ha massa materials amb
nitrogen (frescos) Srsquoassocia amb
una elevada humitat i
condicions anaerogravebiques
Barrejar-hi components meacutes secs i
amb menys proporcioacute de nitrogen
(restes de poda taps de suro oueres
de cartroacute trinxades fulles seques)
Com pots fer compost - 88
Objectius
- Aprendre a detectar possibles problemes que sorgeixin durant el proceacutes de compostatge
- Identificar les diferents problemagravetiques associades al proceacutes de compostatge conegraveixer-ne les
causes i trobar solucions als problemes detectats
- Fomentar el treball en equip per tal de deduir les diferents accions correctores a aplicar per a
cadascun dels problemes que es plantegen
- Adonar-se que una mateixa solucioacute pot servir per a problemes diferents
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Compostador
- Tisores llapis colors
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Elements compostador CI (pagravegina 67)
- Fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS (pagravegines 68 i 69)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un joc en equips per posar en pragravectica les diferents problemagravetiques que
poden sorgir durant el proceacutes de compostatge les causes que les provoquen i quines solucions i
accions correctores cal aplicar per tal que el proceacutes es desenvolupi correctament El joc prepara
lrsquoalumnat per analitzar el compostador i saber aplicar les solucions corresponents quan sorgeixi
algun problema
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Elements compostador CI on hi ha ilmiddotlustracions en forma de targeta per
retallar i repartir als participants Es divideix la classe en grups Cada grup o alumne representa un
element drsquoaquests grups
Elements de mategraveria humida (aporten nitrogen) mategraveria orgagravenica humida closques de
musclos carn i peix
Elements de mategraveria seca (aporten carboni) mategraveria orgagravenica seca serradures cendres
pinassa
Indicadors porquets de Sant Antoni formigues oxigen humitat mosques de la fruita
temperatura
Forca (remenar)
Com pots fer compost - 89
Srsquoexposen diferents situacions en quegrave lrsquoalumnat ha drsquoexplicar quines problemagravetiques poden sorgir i
com han drsquoactuar per solucionar-les Es tracta drsquoun joc de moviment i debat
Exemple drsquouna situacioacute que srsquoha de recrear
Hem aportat massa elements de fraccioacute humida
(tots els alumnes que siguin elements de mategraveria humida srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Quins indicadors hem fet servir per saber-ho
(ara els indicadors drsquohumitat i olor srsquoapropen al compostador)
Quegrave hem de fer per solucionar-ho
(ara els que siguin elements de fraccioacute seca i de remenar srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Variant per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS on hi ha les targetes
necessagraveries per crear un joc tipus memory Es divideix la classe en grups i a cada grup se li
reparteixen les targetes retallades per crear el seu propi joc primer i jugar-hi despreacutes A les targetes
srsquohi exposen diverses problemagravetiques que es poden trobar al compostador exceacutes drsquohumitat
presegravencia de floridures exceacutes de mategraveria humida mategraveria massa seca etc
Els grups han de
1- Llegir les targetes de problemagravetiques
2- Reflexionar perquegrave es generen aquestes problemagravetiques
3- Debatre i acordar quines soacuten les solucions per palmiddotliar cada situacioacute
4- Escriure a cada targeta en blanc la solucioacute a una de les problemagravetiques
5- Jugar al joc creat estil memory Girar totes les targetes de cap per avall En una banda de la
taula posar les targetes de problemagravetiques i a una altra banda les targetes de solucions Per torns
girar una targeta de problemagravetiques i destapar una targeta de solucioacute per comprovar si fan bona
parella
6- Al final es fa una posada en comuacute entre tots els grups per veure si srsquoha coincidit en les
solucions i acordar quin eacutes el joc que millor representa problemes i solucions
El joc es pot tenir a lrsquoaula i jugar-hi quan es cregui convenient
Com pots fer compost - 90
Activitat 20
Estagrave a punt el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es divideix en diverses fases Les dues fases finals soacuten la de
refredament i la de maduracioacute
A la fase de refredament la temperatura descendeix el pH srsquoestabilitza al voltant de 75 i hi
intervenen els invertebrats (majoritagraveriament cotxinilles o porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i
cucs de terra) La presegravencia i lrsquoactivitat dels cucs eacutes un bon indicador de lrsquoestat del compost ja
que una poblacioacute petita indica que ja no queda gairebeacute mategraveria orgagravenica per menjar i el proceacutes
estagrave finalitzant
A la fase de maduracioacute el material adopta la temperatura ambient el pH eacutes de 7 i tornen a tenir
protagonisme els fongs i bacteris A les capes inferiors hi ha molta aigua i el compost adopta una
textura fangosa sol haver-hi una gran poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el
compost
Lrsquoolor i la textura ens ajuden a saber si el compost que obtenim ja eacutes madur i estagrave a punt per
aplicar a lrsquohort Tambeacute podem fer altres proves com ara usar el compost per plantar-hi llavors de
creixement ragravepid i observar-ne la germinacioacute
El compost jove srsquoobteacute passats 2 o 3 mesos dins del compostador El compost madur srsquoobteacute
despreacutes de 4 o 6 mesos Teacute un color marroacute fosc i fa olor de terra de bosc Per saber si teacute el grau
drsquohumitat correcte el premem amb la magrave i ha drsquoagafar forma perograve no ha de regalimar aigua Com
es pot reconegraveixer un bon compost
o Prova de lrsquoolor la mala olor (sulfurosa o drsquoamoniacuteac) eacutes senyal que srsquohi ha produiumlt
fermentacions anaerogravebiques (sense oxigen) Caldragrave remenar sovint Si fem servir el
compost en aquest estat pot ser perjudicial per a les plantes
o Prova de la textura (de la magrave) un bon compost presenta una textura solta i una mica
granulosa Agafem un grapat de material i lrsquoespremem amb la magrave Si el material eacutes molt
humit rajaragrave aigua si eacutes massa sec no gotejaragrave gens i en obrir la magrave el material
srsquoesmicolaragrave Amb una humitat correcta (40-60) cau alguna gota drsquoaigua i en obrir la
magrave el material es manteacute compacte
Les restes llenyoses han de presentar un color fosc Si quan les freguem prenen un color
clar o no es trenquen fagravecilment eacutes senyal que no han completat el proceacutes de
descomposicioacute
Per tal que les llavors germinin correctament el compost ha drsquoestar ben madur Si eacutes jove i
encara es troba en proceacutes de maduracioacute les llavors no hi germinaran beacute
Com pots fer compost - 91
Objectius
- Comprovar si el proceacutes de compostatge de la mategraveria orgagravenica ha finalitzat i per tant si el
compost ja estagrave a punt per poder-lo aplicar a les plantes
- Valorar les propietats del compost obtingut (olor color textura) per saber si eacutes de bona
qualitat per ser utilitzat
- Conegraveixer els beneficis i els usos que teacute el compost per al sogravel i les plantes
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Mostres de compost
- Recipients per posar-hi la mostra de compost (un per grup)
- Llapis
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Proves compost madur CI CM CS (pagravegina 70)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar fagravecilment i amb proves senzilles quan un compost estagrave madur per
poder-lo aplicar a les plantes o a lrsquohort comprovant-ne les seves propietats fiacutesiques lrsquoolor el color
lrsquoaspecte i la textura
Eacutes una activitat que es pot portar a terme un cop transcorreguts 4 mesos des de la posada en marxa
del compostador
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Proves compost madur CI CM CS
Es divideix els alumnes en grups i es segueixen els seguumlents passos
Presa de mostra Srsquoagafa una mostra de la part inferior del compostador suficientment gran
perquegrave tots els grups en puguin tenir una petita mostra Es reparteix la mostra de forma
homogegravenia en els diferents recipients un per a cada grup
Prova de lrsquoolor Cada grup olora la mostra i es posa drsquoacord per anotar quina olor fa Tres
possibilitats olor de terra de bosc (compost madur i a punt per ser usat) olor drsquoous podrits
(compost mal compostat cal tornar-lo al compostador) no fa olor de res o fa olor de terra
seca (compost massa vell srsquoha compostat massa)
Prova del color i lrsquoaspecte Cada grup observa la mostra en determina el color i lrsquoaspecte i ho
posa en comuacute Tres possibilitats color fosc i no srsquohi reconeixen els materials originals
Com pots fer compost - 92
(compost madur) color fosc i srsquohi reconeixen les materials originals (compost massa jove no
srsquoha completat el proceacutes) color clar amb aspecte de pols (compost massa sec)
Prova de la magrave textura Cada grup agafa la mostra de compost amb la magrave i comprova quina
textura teacute Tres possibilitats quan es prem amb la magrave no goteja no srsquoesmicola i no taca i es
pot fer una croqueta (compost madur i llest) quan es prem amb la magrave regalima aigua i no es
pot modelar (compost massa humit) quan es prem amb la magrave srsquoesmicola i cau de la magrave
(compost massa sec)
Si la mostra de compost no passa les proves cal repetir-les al cap drsquounes setmanes despreacutes
drsquoaplicar millores al proceacutes
Com pots fer compost - 93
Activitat 21
Garbellem el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Un cop finalitzat el proceacutes de compostatge cal garbellar el compost abans drsquoaplicar-lo per tal de
destriar aquells elements que poden haver caigut accidentalment dins el compostador com ara
pedres plagravestics envasos o branques Tambeacute per destriar aquelles restes vegetals que no srsquohan
acabat de compostar i reincorporar-les al compostador perquegrave acabin el proceacutes de compostatge
Aixiacute srsquoobteacute un compost de textura fina lliure drsquoimpureses i fagravecil drsquoaplicar per a diferents usos
El compost garbellat teacute uns usos molt especiacutefics diferents dels del compost gruixut Per exemple
es pot aplicar directament a la terra o beacute usar-lo barrejat amb substrat comercial per trasplantar
plantes
Per garbellar el compost es necessita un garbell drsquoentre 10 i 25 mm de malla Les restes meacutes
gruixudes es retornen al compostador i tot allograve que passi per la malla seragrave compost afinat a punt
per a ser aplicat Cal tenir en compte que les restes vegetals que es reincorporen al compostador
no poden substituir-ne de noves (estructurant) ja que les primeres hauran perdut parcialment la
capacitat drsquoabsorbir humitat i drsquoaportar nutrients necessaris per al correcte desenvolupament del
proceacutes Amb el temps les restes vegetals recirculades srsquoaniran degradant i passaran a formar part
del compost
Recomanacions a lrsquohora de garbellar el compost
- Cal apartar les restes orgagraveniques de la part superior que encara no shan desfet Es poden
deixar en un carretoacute o directament a terra Si es vol abans de fer el garbellament es pot
deixar assecar el compost un o dos dies perquegrave es garbelli millor
- Les restes orgagraveniques que no srsquohagin compostat i que shan apartat al principi
sintrodueixen de nou al compostador juntament amb les parts meacutes gruixudes del
compost que han quedat retingudes al garbell
Com pots fer compost - 94
Objectius
- Aprendre el proceacutes de garbellar el compost per separar la part fina de la part grollera
- Adonar-se que alguns dels materials triguen meacutes que drsquoaltres a finalitzar el proceacutes de
compostatge
- Identificar les restes que no srsquohan compostat
- Comprovar que un compost ben garbellat es pot aplicar meacutes fagravecilment
- Buscar usos per al compost obtingut
- Tancar el cicle tonant a la terra allograve que eacutes de la terra eacutes a dir utilitzant el compost per
adobar lrsquohort o les plantes de lrsquoescola
- Construir un garbell i aprendre per a quegrave serveix
Durada
Una hora aproximadament
I una altra hora extra per a la construccioacute del garbell (CS)
Material
De lrsquoescola
- Garbells (tambeacute es poden utilitzar coladors o altres materials perforats)
- Forca o pala per buidar el compostador
- Recipients per posar el compost (garbellat i sense garbellar)
- Bagravescula (opcional)
Per a la construccioacute dels garbells
- Dos marcs de fusta (o beacute caixes de fruita de fusta i palets que srsquohauran de serrar)
- Dues malles metagravelmiddotliques de diagravemetre diferent
- Grapadora
- Claus i cargols
- Cola de fuster
- Martell
- Tenalles petites
- Serra o xerrac
- Tornaviacutes elegravectric
- Llistons de fusta (4 per garbell) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar el resultat final del proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
que ha tingut lloc al compostador escolar Es tracta de buidar el compostador extreurersquon el compost
madur i garbellar-lo per tal de comprendre el significat de ldquola mategraveria ni es crea ni es destrueix es
transformardquo El compost madur resultant es retorna a la terra per aixiacute tancar el cicle
Com pots fer compost - 95
Per a tots els nivells
Abans cal fer lrsquoactivitat 20 per comprovar si el compost ja estagrave a punt Es divideix els alumnes en
grups i es fa lrsquoactivitat per torns per evitar coincidir molts participants al voltant del compostador
Passos a seguir
1- Srsquoobre la tapa de la part inferior del compostador i srsquoextreu el compost que estigui a punt
2- Es passa el compost per un garbell de malla gran a sota de la qual hi ha drsquohaver una safata
per poder recollir el material garbellat
3- Srsquoobserva la part que no srsquoha garbellat i srsquointenten identificar les restes grolleres que no es
descomponen fagravecilment (troncs pinyols)
4- Es retornen al compostador les restes que no han passat pel garbell
5- Es passa el compost garbellat per un garbell de diagravemetre meacutes petit i es fa el mateix proceacutes
drsquoobservacioacute
6- Es posa en comuacute el que srsquoha observat i es busquen usos pel compost fi i garbellat Es pot
utilitzar per tirar a lrsquohort a zones enjardinades a plantes etc
7- Drsquoaquesta manera es dona el projecte de compostatge escolar per acabat i es compregraven que el
cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes tancat
Es pot pesar la quantitat total de compost obtingut i comparar-la amb la quantitat de mategraveria
orgagravenica que srsquoha anat tirant dins el compostador (per aixograve eacutes important fer un bon diari de
seguiment del proceacutes ndash Activitat 10)
Ampliacioacute per a CS
Lrsquoactivitat consisteix a construir un garbell Un garbell es pot comprar en botigues de jardineria o beacute
es pot construir manualment
Passos a seguir
1- Es serren les fustes del palet per obtenir-ne dues de 100 cm i dues de 50 cm Per fer-ho meacutes
fagravecil es poden portar fets els marcs de fusta
2- Es treuen els quatre escaires de la caixa de fusta que serviran per reforccedilar el garbell Amb
lrsquoajuda drsquounes tenalles srsquoextreuen les restes de grapes o claus que hi hagin pogut quedar
enganxades
3- Amb un tornaviacutes elegravectric es cargolen en un angle de 90ordm dues de les fustes que faran drsquoample
i de llarg del garbell Pot ajudar usar un suport de fusta i un serjant perquegrave la subjeccioacute quedi
el meacutes recta possible
4- Es reforccedila lrsquoangle i la cantonada de la fusta amb cola de fuster
5- Es clava amb claus un escaire que srsquohagi tret de la caixa de fusta a la cantonada interior Es
netegen amb un tros de paper o un drap les restes de cola
6- Mentre srsquoasseca aquesta cantonada es repeteix el pas 3 per a les tres cantonades que falten
7- Un cop es tenen els quatre costats srsquohi posa la malla per sobre i es retalla el tros que sobra
perquegrave quedi ajustada
8- Per subjectar-la es claven claus a la malla cada 10 cm aproximadament No cal clavar els
claus del tot quan quedi 1 cm torceu-los perquegrave la malla quedi ben subjectada Eacutes important
comprovar que la malla hagi quedat ben tensa
Com pots fer compost - 96
Activitat 22
Fem una campanya de comunicacioacute
CI CM CS
Introduccioacute
El compostatge escolar eacutes un projecte drsquoeducacioacute ambiental i per aixograve eacutes fonamental que es
busqui implicar i sensibilitzar tota la comunitat educativa sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica El missatge que els
alumnes aprenen durant tot el proceacutes es pot transmetre a la resta de companys de lrsquoescola a les
famiacutelies al personal no docent del centre a la ciutadania etc
Si parlem de comunicacioacute ens ve al cap la paraula propaganda del llatiacute propagare que significa
perpetuar fer creacuteixer estendre La propaganda eacutes una forma de comunicacioacute que teacute per objectiu
influir en lrsquoactitud de les persones promovent canvis en la percepcioacute
De fet comuniquem amb una triple finalitat informativa consultiva i participativa Sense una
bona comunicacioacute eacutes difiacutecil que hi hagi sensibilitzacioacute
Una campanya de comunicacioacute eacutes una segraverie drsquoactivitats organitzades i planificades que es
realitzen en un periacuteode determinat de temps amb uns missatges i objectius comuns i que arriben
al puacuteblic objectiu a traveacutes dels mitjans o canals que es consideren meacutes eficaccedilos El missatge que es
transmet entre emissor i receptor vol aconseguir algun efecte normalment un canvi drsquohagravebits en
les persones
Elements de la comunicacioacute
Emissor Qui transmet el missatge
Receptor Qui rep el missatge el desxifra i lrsquointerpreta Pot ser passiu o actiu
Missatge Contingut que es vol comunicar informacioacute que es transmet drsquoemissors a
receptors Quan es parla el discurs eacutes el missatge quan es fa un gest el gest eacutes el
missatge El missatge eacutes el producte fiacutesic resultat del propogravesit de la comunicacioacute de
lrsquoemissor Ha de tenir cagraverrega emocional i racional
Codi Conjunt de signes i normes que srsquoutilitzen per comunicar-nos i que ha de ser
conegut per emissors i receptors Per exemple lrsquoargot dels metges pot ser que no sigui
entegraves per alguns receptors Utilitzar frases breus i clares Per facilitar el record del
missatge srsquoha drsquointentar que la proposta sigui nova i inesperada pel receptor
Canal Eacutes el mitjagrave de comunicacioacute que estableix una connexioacute entre emissor i receptor Eacutes
el suport material o espacial (medi fiacutesic) pel qual circula el missatge Exemples aire (veu)
fil telefogravenic (conversa telefogravenica)
Context Conjunt de circumstagravencies concretes on esdeveacute el proceacutes comunicatiu
Interferegravencies Situacions que poden dificultar la comunicacioacute
Com pots fer compost - 97
Objectius
- Familiaritzar-se amb quegrave vol dir comunicar i entendre quins elements calen per establir una
bona comunicacioacute
- Aprendre a dissenyar una campanya de comunicacioacute i sensibilitzacioacute adreccedilada a un puacuteblic
concret i amb un missatge clar
- Comunicar i transmetre els conceptes apresos al llarg del proceacutes de compostatge a la
comunitat educativa
- Sensibilitzar la resta de lrsquoescola famiacutelies i ciutadania sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica
Durada
Diverses sessions
Material
De lrsquoescola
- Material divers segons el tipus de campanya comunicativa que es faci (cartolina paper
drsquoembalar retoladors cagravemera microgravefon etc)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Disseny campanya comunicacioacute CI (pagravegina 71)
- Fitxes Disseny campanya comunicacioacute CM CS (pagravegines 72 a 74)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar una campanya comunicativa com a tancament del projecte amb
lrsquoobjectiu de sensibilitzar la comunitat educativa de la importagravencia de reciclar la mategraveria orgagravenica Es
tracta drsquouna activitat en quegrave es treballen sobretot aspectes linguumliacutestics i tecnologravegics
La campanya es pot centrar en diversos aspectes
Compartir els descobriments proceacutes de treball i resultats del projecte sobre compostatge
Conscienciar sobre la importagravencia de fer una bona separacioacute dels residus
Explicar les caracteriacutestiques del compost i les aplicacions que pot tenir
Demanar la participacioacute de les famiacutelies en el compostatge de lrsquoescola o a casa
Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari
Etc
El resultat pot ser un viacutedeo un anunci de ragravedio un fulletoacute informatiu un mural o cartell una
jornada-xerrada informativa una obra de teatre un acte sorpresa
Com pots fer compost - 98
Lrsquoactivitat es desenvolupa en diverses sessions en funcioacute de lrsquoedat dels alumnes i del tipus de
campanya que es vulgui fer Es recomana dividir els alumnes en grups i que cadascun faci una
campanya comunicativa diferent Al final es fa una posada en comuacute i es vota la que es difondragrave
Imprimir de lrsquoannex les fitxes en funcioacute del nivell educatiu Disseny campanya comunicacioacute CI o beacute
Disseny campanya comunicacioacute CM CS
Una pauta per fer una bona campanya comunicativa i de sensibilitzacioacute
1- QUEgrave VOLEM ACONSEGUIR AMB LA CAMPANYA
Quins soacuten els nostres objectius Per quegrave fem la campanya de comunicacioacute Quegrave
volem comunicar i al final quins canvis creiem que podem provocar
Hem de pensar que siguin objectius ambiciosos perograve realistes
Per exemple al final de la campanya de comunicacioacute volem aconseguir
Augmentar la consciegravencia de les famiacutelies per reciclar la mategraveria orgagravenica
Donar a conegraveixer a les famiacutelies quegrave eacutes el malbaratament alimentari i com
evitar-lo
Aconseguir que les famiacutelies o la resta de cursos participin al proceacutes de
compostatge
Fer que tothom tingui meacutes informacioacute i estigui meacutes conscienciat de com srsquoha
de reciclar
Fomentar la participacioacute del personal de cuina i menjador en el projecte
2- A QUI VA DIRIGIDA LA CAMPANYA
Ara que ja sabem quegrave volem comunicar hem de pensar a quin puacuteblic ens dirigim A
qui li volem enviar el missatge Qui soacuten els receptors
Tambeacute pot haver-hi un grup de receptors meacutes important que un altre Per exemple
que la campanya estigui meacutes dirigida a les famiacutelies perograve que tambeacute arribi als
alumnes i mestres
Segons el puacuteblic a qui ens dirigim farem servir un missatge o un altre
Quin seragrave el puacuteblic principal a qui adreccedilarem la nostra campanya
Alumnes mestres famiacutelies resta de personal de lrsquoescola veiumlnses del poble
3- QUIN MISSATGE DONAREM
El missatge ha de ser atractiu clar creiumlble i fagravecil drsquoentendre i cal que provoqui un
canvi drsquoactitud en els receptors El missatge ha drsquoaconseguir tres coses
Informar
Persuadir per aconseguir un canvi de conducta en els receptors
Que sigui recordat
Com pots fer compost - 99
El missatge pot ser de diferents tipus
- Informatiu i narratiu Explica i dona informacioacute de fets i dades
- Emocional Comunica emocions per influir en la sensibilitat del receptor
- Amb un uacutenic concepte Eacutes molt breu i nomeacutes dona una idea
- Amb meacutes drsquoun concepte Srsquoexpliquen moltes coses diferents
- Motivador Impactant interessant engrescador
- Positiu Anima a fer alguna cosa explicant els avantatges beneficis
- Negatiu Anima a fer alguna cosa explicant quegrave passa si no es fa beacute les coses
negatives les consequumlegravencies
4- QUIN LLENGUATGE FAREM SERVIR
Escollim un llenguatge que entenguin els receptors
No totes les campanyes soacuten iguals Per explicar una mateixa idea srsquoutilitzen
llenguatges que de vegades soacuten massa tegravecnics o catastrogravefics o massa ldquopublicitarisrdquo
o poc realistes o que diuen quegrave eacutes el que srsquoha de fer drsquouna manera molt dictatorial
El que cal eacutes buscar un llenguatge que sigui adequat
Pensar en el llenguatge i el to que utilitzarem (metagravefores demostracions fragments
de la vida diagraveria humor)
5- COM ENS ORGANITZAREM
Un cop decidit el format que farem servir (mural viacutedeo fulletoacute informatiu obra de
teatre) fem un llistat de tasques a fer de materials que necessitarem calendari
drsquoactuacioacute i responsables
6- COM SABREM QUE LA CAMPANYA HA FUNCIONAT
Avaluarem la campanya comunicativa per saber com ha anat si hi ha hagut un canvi
drsquohagravebits Haurem drsquoidear un megravetode per avaluar la campanya
Com pots fer compost - 100
Activitat 23
Visitem una planta de compostatge CM CS
Objectius
- Adquirir coneixements sobre la gestioacute de residus en general i concretament el funcionament
drsquouna planta de compostatge una planta de triatge de materials reciclables i una deixalleria
- Identificar la tipologia dels residus que generem a la llarescola i la seva destinacioacute final
- Conegraveixer com funciona la recollida selectiva porta a porta i en quegrave consisteix el compostatge i
el triatge
- Comprendre in situ el funcionament del proceacutes de compostatge a gran escala
- Reflexionar sobre la necessitat i la importagravencia de separar beacute els residus en origen i de reduir
la quantitat de residus que generem
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana disposa drsquoinformacioacute agravemplia sobre la gestioacute i la prevencioacute de residus
en general i sobre la gestioacute de residus en el cas de la Mancomunitat i ofereix visites a les seves
instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la deixalleria la planta de triatge de
materials reciclables i la planta de compostatge
Una part de la mategraveria orgagravenica que es recull als municipis de la Mancomunitat La Plana es tracta
a la planta de compostatge situada a les mateixes instalmiddotlacions de Malla El compost obtingut
amb la mategraveria orgagravenica recollida srsquoutilitza per adobar els parcs i jardins dels municipis
mancomunats Tambeacute es ven a particulars Drsquoaquesta manera es tanca in situ el cicle de la mategraveria
orgagravenica srsquoestalvia en transport energia i emissions associades i es transforma un residu en un
recurs un compost drsquoaltiacutessima qualitat
Com funciona el proceacutes de compostatge en una planta
Primer es barreja a parts iguals la mategraveria orgagravenica humida (restes de menjar i gespa) amb bosses
compostables incloses i la mategraveria orgagravenica seca (restes de poda) i srsquoomple un mogravedul A
continuacioacute teacute lloc el proceacutes de descomposicioacute gragravecies a lrsquoentrada forccedilada drsquoaire i control de la
temperatura i la humitat Eacutes un proceacutes que dura unes 5 setmanes aproximadament Despreacutes
drsquoaquest temps es buida el mogravedul i comenccedila el proceacutes de maduracioacute que dura 8 setmanes meacutes
Durant aquest temps es fa un volteig periogravedic de la pila disminueix la temperatura i srsquoestabilitza
el producte final El darrer pas consisteix en garbellar el producte final per separar la part fina de
la part grollera Aquesta uacuteltima es recircula i srsquoincorpora a un nou cicle de compostatge El
compost madur fi es ven o es reparteix als municipis
Com pots fer compost - 101
Durada
Dues hores la visita completa a les instalmiddotlacions
Material
El material necessari el facilita la Mancomunitat en el moment de la visita
Desenvolupament
La visita inclou un recorregut per la planta de triatge la planta de compostatge i la deixalleria
En una breu introduccioacute srsquoexplica quegrave eacutes la Mancomunitat i els serveis que ofereix Tambeacute es fa un
repagraves de quegrave eacutes el sistema de recollida porta a porta i a quina fraccioacute srsquoha de llenccedilar cada residu
A la planta de triatge es fa un recorregut per la bagravescula zona de recepcioacute interior de la planta
observacioacute del triatge manual dels materials i magatzem de bales Es regala a cada alumnea el
material didagravectic Passaport de lrsquoEcoviatger que permet alhora descobrir el viatge drsquouna ampolla
drsquoaigua que eacutes reciclada i continuar el treball de reflexioacute un cop feta la visita
Lrsquoitinerari segueix a la planta de compostatge on es veu la zona de recepcioacute proceacutes de
descomposicioacute als mograveduls de compostatge pila de compost en fase de maduracioacute garbell i compost
final Lrsquoalumnat srsquoemporta drsquoobsequi una bosseta de compost
Durant lrsquoitinerari per la deixalleria srsquoexplica el funcionament drsquoaquesta instalmiddotlacioacute qui en pot fer uacutes
residus que srsquohi recullen i valoritzacioacute de cada material Es fa un volt per totes les zones i
contenidors i es recorda que molts municipis disposen del servei de deixalleria mogravebil
Ampliacioacute
Un cop feta la visita es recomana veure els viacutedeos de la planta de compostatge i de la planta de
triatge de la Mancomunitat La Plana per acabar drsquoaprofundir en el que srsquoha vist Estan disponibles
al canal de Youtube de Mancoplana
Com pots fer compost - 102
RECURSOS COMPLEMENTARIS
La Mancomunitat La Plana ofereix
- Assessorament pedagogravegic i dinamitzacioacute drsquoactivitats educatives Meacutes informacioacute al bloc
- Assessorament tegravecnic sobre compostatge escolar i casolagrave Meacutes informacioacute
- Lliurament de compost i poda
- Preacutestec de la biotrituradora Meacutes informacioacute
- Visita a les instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la planta de compostatge de
mategraveria orgagravenica la planta de triatge de materials reciclables i la deixalleria Meacutes informacioacute
- Exposicioacute La mategraveria orgagravenica i preacutestec drsquoaltres jocs i recursos educatius per aprofundir en la
temagravetica de la gestioacute i la prevencioacute dels residus Meacutes informacioacute
- Guia del compostatge Descarregar document
- Diacuteptic Compostatge casolagrave Descarregar document
- Document Preguntes frequumlents del compostatge casolagrave Descarregar document
- Manual Practica beacute lrsquoorgagravenica Descarregar el document
- Viacutedeo de la planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
- Viacutedeo de la planta de triatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
Dates internacionals
- Setmana Bio per a lrsquoalimentacioacute ecologravegica (octubre) httpsetmanabiocat
- Setmana europea de la prevencioacute de residus (novembre) Enllaccedil
- Dia Mundial de lrsquoeducacioacute ambiental (26 gener)
- Setmana Internacional del Compost (maig)
o International Compost Awareness Week (ICAW) Enllaccedil
o ICAW a Catalunya Enllaccedil
- Dia Mundial del Medi Ambient (5 juny)
Llibres
- BUENO M (2003) Coacutemo hacer un buen compost Manual para horticultores ecoloacutegicos
Editorial La fertilidad de la Tierra
- ESCUTIA M (2009) Lrsquohort escolar ecologravegic Editorial Graoacute Barcelona
Com pots fer compost - 103
Documents en liacutenia
- Guia drsquoactivitats educatives sobre el compostatge Elaborada per lrsquoAgegravencia de Residus de
Catalunya i la Direccioacute General de Poliacutetiques Ambientals del Departament de Territori i
Sostenibilitat i el Departament drsquoEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
httpwwwescolaxesccatcompostatgecompostatge
- Web Escoles + Sostenibles Ajuntament de Barcelona Documents diversos en format pdf
amb activitats i recursos sobre el compostatge i lrsquohort escolar Enllaccedil
- Web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Dins lrsquoapartat de suport educatiu hi ha recursos i documents amb informacioacute sobre el
compostatge Enllaccedil
Activitats pedagogravegiques relacionades amb el compostador Enllaccedil
- Web de lrsquoAgegravencia de Residus de Catalunya on srsquoexplica quegrave eacutes una planta de compostatge i
com funciona Enllaccedil
- Revista Perspectiva ambiental de la Fundacioacute Terra
Nuacutemero 41 ldquoCucs fent feinardquo(2007) Enllaccedil
Nuacutemero 29 ldquoCompostatgerdquo (2003) Enllaccedil
- Manual de compostatge de jardiacute Editat pel Servei de Prevencioacute de residus i deixalleries de
lAMB 2016 Enllaccedil
- Fer compost a lrsquoescola Dossier pragravectic amb informacioacute sobre com fer compost a lrsquoescola i
amb propostes drsquoactivitats Editat per lrsquoAjuntament de Reus Enllaccedil
Webs
- Agegravencia de Residus de Catalunya
- Compostadorescom
- Consell Catalagrave de la Produccioacute Agragraveria Ecologravegica
- Som Gent de Profit Evitem el malbaratament
- Residu on vas
- Estrategravegia Catalana Residu Zero
- Fundacioacute Catalana per a la Prevencioacute de Residus i el Consum Responsable -Rezero
- Residu zero a casa Bea Johnson
Com pots fer compost - 104
Viacutedeos
- Planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana
- Planta de triatge de la Mancomunitat La Plana
- Rethinking progress
Viacutedeo explicatiu sobre leconomia circular Fundacioacute Ellen MacArthur Durada 348 min
- Ohga Corazoacuten de plaacutestico los nintildeos te muestran coacutemo tus acciones destruiran su futuro
Viacutedeo viral drsquouna campanya de sensibilitzacioacute de lrsquoagegravencia italiana Ohga Nens i nenes
italians expliquen el problema dels residus que van a parar al mar Durada 330 min
- Quegrave passa dins el compostador
Viacutedeo fet per lrsquoalumnat de cinquegrave de primagraveria de lrsquoescola Sant Jordi de Vilanova i la Geltruacute
que descriu el proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Durada 939 min
- Letrsquos talk about soil
Viacutedeo animat que explica la realitat dels recursos del sogravel i tracta temes com la degradacioacute la
urbanitzacioacute la sobreexplotacioacute Reflexiona com preservar els sogravels i fer-ho drsquouna manera
meacutes sostenible Durada 524 min
- Better save soil
Viacutedeo que parla sobre la importagravencia de preservar el sogravel fegravertil Durada 352 min
- Food waste money waste
Viacutedeo que reflexiona sobre el cost econogravemic social i ambiental que suposa el malbaratament
alimentari Durada 122 min
- La huella del desperdicio de alimentos
Viacutedeo de la FAO (Organitzacioacute de les Nacions Unides per lrsquoAlimentacioacute i lrsquoAgricultura) que
planteja els impactes ambientals del malbaratament alimentari en el canvi climagravetic lrsquoaigua la
terra Durada 317 min
- Viacutedeos divulgatius i de sensibilitzacioacute sobre el compostatge
Residus Vallegraves teacute una segraverie de viacutedeos adreccedilats a les famiacutelies i els infants que contenen
propostes drsquoactivitats diverses per fer a casa
Com pots fer compost - 4
PRESENTACIOacute I OBJECTIUS
El dossier pedagogravegic Com pots fer compost destinat a educacioacute primagraveria ofereix al professorat de les
escoles dels municipis mancomunats un recurs educatiu uacutetil per treballar de manera competencial i
transversal diferents continguts del curriacuteculum relacionats amb el compostatge tant a lrsquoaula com a
lrsquoentorn proper
Els principals objectius drsquoaquest recull drsquoactivitats educatives soacuten
- Conscienciar sobre la importagravencia de reduir els residus domegravestics que generem diagraveriament i
de reciclar-los per convertir-los en nous recursos
- Comprendre el cicle de la mategraveria i prendre consciegravencia del benefici de realitzar una bona
separacioacute en origen dels residus orgagravenics
- Potenciar la pragravectica participativa de lrsquoautocompostatge escolar com a solucioacute eficaccedil per
gestionar els residus orgagravenics que es generen al centre
- Conegraveixer els factors determinants per completar el proceacutes de compostatge que srsquoinicia amb
la mategraveria orgagravenica i que finalitza amb el compost
- Afavorir la participacioacute la iniciativa i la responsabilitat en el treball en grup i en la recerca de
solucions
- Capacitar lrsquoalumnat per adquirir una actitud criacutetica envers el moacuten que ens envolta i prendre
consciegravencia que les petites accions a nivell individual i colmiddotlectiu tenen importagravencia en la
resolucioacute dels problemes ambientals globals
El dossier de caire competencial i vivencial proposa un
aprenentatge basat en el treball drsquoexperimentacioacute i de descoberta
La majoria drsquoactivitats estan pensades per aquells centres
educatius que tenen un compostador o que volen iniciar-se en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics perograve tambeacute permet
treballar altres aspectes sobre el compostatge sense la necessitat
de tenir un compostador al centre
Esperem que sigui una bona eina per posar en marxa o seguir
treballant el vostre projecte de compostatge escolar Perograve sobretot
ens agradaria que serviacutes per afavorir lrsquoeducacioacute per a la
sostenibilitat a lrsquoescola i a lrsquoentorn proper
Una unitat
didagravectica per
posar en
pragravectica el
compostatge
a lrsquoescola
Com pots fer compost - 5
INTRODUCCIOacute
Tenir un compostador al pati de lrsquoescola representa un recurs enormement didagravectic per treballar
molts aspectes de la natura i per entendre el tractament dels residus la reduccioacute la reutilitzacioacute i el
reciclatge
Amb el dossier pedagogravegic Com pots fer compost es proposa un exemple de reciclatge que es pot portar
a terme al centre des del principi fins al final i que a meacutes obre un ventall enorme de possibilitats
drsquoaprofitaments pedagogravegics El proceacutes de compostatge escolar pot ser lrsquoexcusa que porti a generar
nous aprenentatges o beacute ser la consequumlegravencia derivada drsquoaltres projectes relacionats amb els agravembits
de la gestioacute i la prevencioacute dels residus lrsquohort escolar ecologravegic la transformacioacute del pati de lrsquoescola
lrsquoalimentacioacute saludable el malbaratament alimentari lrsquoestudi del medi natural i la biodiversitat la
petjada ecologravegica lrsquoemergegravencia climagravetica i un llarg etcegravetera
Eacutes evident que a tots els centres educatius es generen residus i que molts drsquoells soacuten residus orgagravenics
provinents dels esmorzars la cuina el menjador lrsquohort Es proposa partir drsquoaquesta problemagravetica
real i contextualitzada per iniciar un projecte de gestioacute dels propis residus orgagravenics mitjanccedilant
lrsquoautocompostatge que suposi lrsquooportunitat drsquoexperimentar en directe el cicle de la mategraveria orgagravenica
i de tancar el cicle incorporant el compost a lrsquohort o jardiacute escolar tendint drsquoaquesta manera cap a
lrsquoautosuficiegravencia i el residu zero
El dossier proposa un seguit drsquoactivitats didagravectiques
totes amb la finalitat drsquointroduir lrsquoalumnat en els valors
del reciclatge explicar-los els cicles tancats que
predominen en els ecosistemes naturals mostrar-los els
beneficis de realitzar una bona separacioacute en origen dels
residus i lrsquoaplicacioacute del producte final obtingut del seu
reciclatge que eacutes el compost En totes les activitats es fa
egravemfasi en el fet que lrsquoalumnat sigui el magravexim
protagonista i responsable de tot el proceacutes
El projecte de compostatge escolar es tracta drsquouna
proposta drsquoeducacioacute per a la sostenibilitat eacutes per aixograve
que es transmet la idea de medi com a sistema
complex es fomenta la formulacioacute de preguntes
criacutetiques el plantejament de futurs meacutes positius i
sostenibles etc Les estrategravegies pedagogravegiques
predominants en les activitats de la guia soacuten
lrsquoexperimentacioacute les discussions en grup la mirada
criacutetica lrsquoaprenentatge basat en problemes la mirada al
pas del temps i el treball a la natura amb la natura i
per a la natura
Com pots fer compost - 6
LA RELACIOacute AMB EL CURRIacuteCULUM
Les activitats que es recullen en aquest dossier pedagogravegic presenten una clara transversalitat perquegrave
inclouen continguts socials (el problema de lrsquoeliminacioacute dels residus la contaminacioacute la
sostenibilitat) de medi natural (observacioacute del cicle de la mategraveria en directe aplicacioacute del compost
a lrsquohort o al jardiacute escolar i el seu efecte sobre les plantes observacioacute de diferents organismes) de
matemagravetiques (gragravefiques estimacions cagravelcul mesura) i de llenguumles (vocabulari especiacutefic redaccioacute
de textos comunicacioacute) A continuacioacute es presenta una relacioacute de les competegravencies bagravesiques i continguts de les diferents agraverees
curriculars de lrsquoeducacioacute primagraveria que es poden treballar en el conjunt de les activitats
Competegravencies bagravesiques que es treballen
Agravembit linguumliacutestic
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit linguumliacutestic
- Dimensioacute comunicacioacute oral Comprendre i produir textos orals i interactuar oralment
drsquoacord amb la situacioacute comunicativa
- Dimensioacute comprensioacute lectora Llegir i comprendre textos en diferents formats
- Dimensioacute expressioacute escrita Planificar i produir textos escrits de diverses tipologies
1 Competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual
2 Competegravencia matemagravetica
3 Competegravencia en el coneixement i la interaccioacute amb el moacuten fiacutesic
4 Competegravencia digital
5 Competegravencia social i ciutadana
6 Competegravencia drsquoaprendre a aprendre
7 Competegravencia drsquoautonomia iniciativa personal i emprenedoria
Com pots fer compost - 7
Continguts de llengua
Comunicacioacute oral comprensioacute lectora expressioacute escrita coneixement del funcionament de la llengua
i del seu aprenentatge
Agravembit de matemagravetiques
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit matemagravetic
- Dimensioacute resolucioacute de problemes Traduir un problema a una representacioacute matemagravetica i
emprar estrategravegies matemagravetiques per resoldrersquol Donar i comprovar la solucioacute drsquoun problema
i fer preguntes i generar problemes de caire matemagravetic
- Dimensioacute raonament i prova Argumentar afirmacions i processos matemagravetics
- Dimensioacute connexions Establir relacions entre diferents conceptes i significats Cercar
situacions que es puguin relacionar amb idees matemagravetiques concretes
- Dimensioacute comunicacioacute i representacioacute Expressar idees i processos matemagravetics expressant
llenguatge verbal Usar representacions dels conceptes i relacions per expressar
matemagraveticament una situacioacute
Continguts de matemagravetiques
Numeracioacute i cagravelcul relacions i canvi espai i forma mesura estadiacutestica i atzar
Agravembit de coneixement del medi
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Dimensioacute moacuten actual Plantejar-se preguntes sobre el medi utilitzar estrategravegies de cerca de
dades i analitzar resultats per trobar respostes Interpretar el present a partir de lrsquoanagravelisi dels
canvis i continuiumltats al llarg del temps per comprendre la societat en quegrave vivim Analitzar
paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren per
valorar les actuacions que els afecten
- Dimensioacute salut i equilibri personal
- Dimensioacute tecnologia i vida quotidiana Utilitzar materials de manera eficient amb
coneixements cientiacutefics Utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura i eficient
- Dimensioacute ciutadania Adoptar hagravebits sobre lrsquoadquisicioacute i uacutes de beacutens i serveis amb
coneixements cientiacutefics i socials per esdevenir un consumidor responsable
Com pots fer compost - 8
Continguts comuns de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i problemes
rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de
diferents fonts drsquoinformacioacute i de les tecnologies digitals
- Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (textos cientiacutefics imatges gragravefics)
- Plantejament de preguntes a partir drsquoobservacions
- Uacutes de taules simples per recollir dades i comparar-les
- Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball drsquoinvestigacioacute
- Comunicacioacute de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges
- Utilitzacioacute dels mecanismes de la participacioacute activa la cooperacioacute i el diagraveleg en la
construccioacute de tasques comunes i en la resolucioacute de conflictes
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi natural
INICICIACIOacute A LrsquoACTIVITAT CIENTIacuteFICA CI CM CS
Exploracioacute drsquoaspectes de lrsquoentorn a partir drsquouna quumlestioacute rellevant
Utilitzacioacute de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informacioacute i
simular processos cientiacutefics
Comunicacioacute oral de les observacions realitzades utilitzant diferents
llenguatges
Utilitzacioacute de material i tegravecniques especiacutefiques de laboratori tenint en compte
les normes drsquouacutes i de seguretat
Neteja ordre manteniment i estalvi dels materials i lrsquoinstrumental
Interegraves per lrsquoobservacioacute i la generacioacute de preguntes cientiacutefiques aixiacute com per
la construccioacute de respostes coherents amb el coneixement cientiacutefic
Disseny i realitzacioacute de treballs experimentals Anagravelisi i comunicacioacute dels
resultats
Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i
problemes rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de
lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de diferents fonts drsquoinformacioacute
Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball
drsquoinvestigacioacute
Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (lectura de textos cientiacutefics
drsquoimatges gragravefics)
Utilitzacioacute de la lupa binocular per a lrsquoobservacioacute de petits organismes o part
drsquoells Uacutes del microscopi per a lrsquoobservacioacute drsquoalguns microorganismes
Com pots fer compost - 9
EL MOacuteN DELS EacuteSSERS VIUS CI CM CS
Observacioacute utilitzant megravetodes directes i indirectes drsquoorganismes i drsquoobjectes
inerts per identificar-ne les diferegravencies
Caracteritzacioacute dels eacutessers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions
bagravesiques nutricioacute reproduccioacute i relacioacute
Observacioacute a ull nu drsquoun organisme en el seu medi natural o reproduint el
medi a lrsquoaula
Classificacioacute drsquoanimals segons diferents criteris observables
Caracteriacutestiques i comportaments drsquoanimals i plantes per adaptar-se al medi
Classificacioacute dels diferents grups drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn proper Uacutes
de claus dicotogravemiques senzilles i guies
Interegraves per lrsquoobservacioacute cura i proteccioacute drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn
proper i prevencioacute dels possibles riscos
Relacioacute entre funcions vitals i estructura drsquoalguns animals plantes i fongs
Criteris per a lrsquoobservacioacute cientiacutefica drsquoeacutessers viu
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida Valoracioacute
de la intervencioacute dels microorganismes en alguns processos quotidians
Observacioacute i descripcioacute drsquoalguns eacutessers vius i de la seva interaccioacute amb el
medi
MATEgraveRIA I ENERGIA CI CM CS
Observacioacute i descripcioacute drsquointeraccions que produeixin canvis en un sistema
Observacioacute descripcioacute i classificacioacute de materials en funcioacute drsquoalgunes
propietats tot relacionant-les amb els seus usos
Distincioacute entre objectes drsquoun sol tipus de material o de diferents
Reduccioacute reutilitzacioacute i reciclatge de residus Criteris de separacioacute i seleccioacute
Mesura comparacioacute i ordenacioacute de propietats dels materials longitud
massa capacitat i temperatura
Fonts drsquoenergia i cadenes energegravetiques relacionades amb canvis observats a
la vida quotidiana
Canvis quiacutemics en relacioacute amb fenogravemens quotidians combustions
oxidacions i fermentacions Aplicacioacute a la prevencioacute del foc i obtencioacute de
compost
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi social i cultural
El moacuten que ens envolta persones cultures i societats canvis i continuiumltat en el temps
Com pots fer compost - 10
Agravembit drsquoeducacioacute en valors
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
- Dimensioacute personal Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la
responsabilitat dels propis actes
- Dimensioacute interpersonal Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones les seves
idees opcions creences Aplicar el diagraveleg com a eina drsquoentesa i participacioacute en les relacions
entre les persones Adoptar hagravebits drsquoaprenentatge cooperatiu que promoguin el compromiacutes
personal i les actituds de convivegravencia
- Dimensioacute social Analitzar lrsquoentorn amb criteris egravetics per cercar solucions alternatives als
problemes
Continguts comuns de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
Aprendre a ser pensar i actuar de manera autogravenoma i coherent aprendre a conviure aprendre a ser
ciutadans responsables en un moacuten global
Com pots fer compost - 11
LA RELACIOacute AMB ELS ODS
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) soacuten objectius universals integradors i
ambiciosos que guien la implementacioacute de lrsquoAgenda 2030 de les Nacions Unides per al
Desenvolupament Sostenible aprovada el 2015
Les activitats que es proposen en aquest dossier es relacionen en meacutes o menys mesura amb tots 17
objectius tot i que aprofundeixen especialment en els objectius 4 11 i 12
Objectiu 4 Garantir una educacioacute inclusiva equitativa i de qualitat i promoure
oportunitats drsquoaprenentatge durant tota la vida per a tothom
47 Per a 2030 garantir que tot lrsquoalumnat adquireixi els coneixements teograverics i pragravectics necessaris per
promoure el desenvolupament sostenible a traveacutes entre drsquoaltres de lrsquoeducacioacute per al desenvolupament
sostenible i lrsquoadopcioacute drsquoestils de vida sostenibles els drets humans
Objectiu 11 Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin
inclusius segurs resilients i sostenibles
116 Per a 2030 reduir lrsquoimpacte ambiental negatiu per cagravepita de les ciutats amb especial atencioacute a la qualitat
de lrsquoaire aixiacute com a la gestioacute dels residus municipals i drsquoaltre tipus
Com pots fer compost - 12
Objectiu 12 Garantir modalitats de consum i produccioacute responsables
122 Per a 2030 assolir la gestioacute sostenible i lrsquouacutes eficient dels recursos naturals
123 Per a 2030 reduir a la meitat el malbaratament drsquoaliments per cagravepita mundial en la venda al detall i el
consum aixiacute com les pegraverdues drsquoaliments a les cadenes de produccioacute i distribucioacute
124 Per a 2030 aconseguir la gestioacute ecologravegicament racional dels productes quiacutemics i de tots els residus al llarg
del seu cicle de vida de conformitat amb els marcs internacionals convinguts i reduir-ne de manera
significativa lrsquoalliberament a lrsquoatmosfera a lrsquoaigua i al sogravel a fi de minimitzar-ne els efectes adversos sobre la
salut humana i el medi ambient
125 Per a 2030 disminuir de manera substancial la generacioacute de residus mitjanccedilant poliacutetiques de prevencioacute
reduccioacute reciclatge i reutilitzacioacute
Objectius drsquoaprenentatge per assolir els ODS
Objectius drsquoaprenentatge
cognitiu socioemocional i
conductual
Temes a treballar
(suggeriments)
Megravetodes
drsquoaprenentatge
(exemples)
Objectiu 4
Educacioacute de
qualitat
- Comprendre que lrsquoeducacioacute
pot ajudar a crear un moacuten meacutes
sostenible
- Aplicar els coneixements
adquirits i implicar-se en
lrsquoeducacioacute per al
desenvolupament sostenible a
traveacutes drsquoaccions quotidianes
- Coneixements
valors
competegravencies i
conductes
necessaris per
promoure el
desenvolupament
sostenible
- Empoderament
dels joves
-Planificar i dur a
terme un projecte
drsquoEDS a lrsquoescola o
per a la
comunitat local
Objectiu 11
Ciutats i
comunitats
sostenibles
-Entendre la necessitat de
trobar solucions per
desenvolupar sistemes
sostenibles millors
-Sentir-se responsable dels
impactes ambientals de lrsquoestil
de vida individual
- Planificar i executar projectes
de sostenibilitat basats en la
comunitat per reduir les
emissions de carboni a escala
local
- Gestioacute i uacutes de
recursos naturals
- Aliments
sostenibles
(agricultura
ecologravegica)
- Ecologia urbana
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reduccioacute
reciclatge i
reutilitzacioacute)
- Visita a les
instalmiddotlacions de
tractament de
residus (planta
de compostatge)
- Convidar gent
gran perquegrave
parlin sobre com
ha canviat la
gestioacute dels
residus
- Crear un
curtmetratge
explicant el
compostatge
escolar
Com pots fer compost - 13
Objectiu 12
Consum i
produccioacute
responsables
- Comprendre com les opcions
individuals drsquoestil de vida
influeixen en el
desenvolupament ambiental
social i econogravemic
- Comprendre els models i les
cadenes de produccioacute i
consum i la interrelacioacute entre
elles (emissions de CO2
generacioacute de residus etc)
- Comunicar la necessitat de
pragravectiques sostenibles en la
produccioacute i el consum i animar
els altres a comprometrersquos-hi
- Sentir-se responsable dels
impactes ambientals i socials
de la progravepia conducta com a
consumidor
- Quumlestionar-se les
orientacions culturals i socials
pel que fa al consum i la
produccioacute
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reutilitzacioacute i
reciclatge)
- Impactes
ambientals i
socials de la
produccioacute i el
consum
- Estils de vida
sostenibles
- Calcular i
reflexionar sobre
la petjada
ecologravegica
- Veure
curtmetratges
documentals per
ajudar els
alumnes a
comprendre els
models de
produccioacute i
consum
- Desenvolupar i
executar
projectes drsquoaccioacute
relacionats amb
la prevencioacute de
residus el
consum
responsable etc
Extret i adaptat del document Educacioacute per als Objectius de Desenvolupament Sostenible Objectius
drsquoaprenentatge Centre Unesco de Catalunya 2017
Com pots fer compost - 14
ACTIVITATS
El dossier pedagogravegic que teniu a les mans conteacute un recull de 23 activitats adreccedilades a lrsquoeducacioacute
primagraveria des de primer fins a sisegrave Soacuten propostes pragravectiques per poder treballar de forma transversal
el proceacutes de compostatge tant dins de lrsquoaula com a lrsquoentorn proper (pati hort bosc) Srsquoestructuren
en tres blocs
1 PREPARATS
Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
Activitats pensades per detectar els coneixements previs dels alumnes Giren entorn del
coneixement de la prevencioacute i la gestioacute de residus el reconeixement drsquoelements vius i inerts a
la natura la planificacioacute per fer un bon compostatge a lrsquoescola etc
2 LLESTOS
Observem i experimentem dins i fora del compostador
Activitats per fer durant el proceacutes de compostatge que dura aproximadament sis mesos
Estan relacionades amb el manteniment del compostador el seguiment del proceacutes
lrsquoexperimentacioacute del cicle de la mategraveria orgagravenica i el control de les diferents variables Hi ha
activitats per fer al compostador a lrsquoaula a lrsquoentorn del pati a lrsquohort de lrsquoescola etc
3 JA
Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
Activitats per finalitzar el proceacutes de compostatge reflexionar i compartir els resultats Srsquohan
de fer cap al final del proceacutes quan el compost ja estigui llest per tirar a lrsquohort
A les fitxes de cada activitat hi ha els seguumlents apartats
o Introduccioacute
o Objectius
o Durada
o Material
o Desenvolupament
Com pots fer compost - 15
Tiacutetol de les activitats Nivell
CI CM CS
PREPARATS Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
1 Quegrave en sabem del compostatge
2 Quin camiacute segueixen les deixalles
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem
5 On colmiddotloquem el compostador
6 Les sabates magravegiques
7 De quegrave estagrave fet el bosc
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica
9 Com es reciclava fa uns anys
LLESTOS Observem i experimentem dins i fora del compostador
10 Fem el diari de seguiment del compostatge
11 Quegrave passa si enterrem residus
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop
13 Qui hi viu al compostador
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica
15 Com treballen els cucs de terra
16 Quanta aigua pot atrapar el compost
17 Com soacuten els sogravels
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
19 Podem trobar solucions a tot
JA Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
20 Estagrave a punt el compost
21 Garbellem el compost
22 Fem una campanya de comunicacioacute
23 Visitem una planta de compostatge
Com pots fer compost - 16
Activitat 1
Quegrave en sabem del compostatge
CI CM CS
Objectius
- Detectar els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al compostatge i captar el seu
interegraves i motivacioacute per iniciar un nou treball drsquoinvestigacioacute
- Adonar-se que el cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes circular i tancat
- Diferenciar els residus que soacuten orgagravenics dels que no ho soacuten
- Detectar elements que no soacuten orgagravenics en un grapat de compost
- Descobrir les propietats del compost a traveacutes dels sentits (olfacte vista tacte)
- Conegraveixer les eines que srsquoutilitzen per a fer un bon compostatge
- Identificar els animals que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
Durada
Una hora i mitja aproximadament
Introduccioacute
La paraula compost proveacute del llatiacute i significa posar junts ja que eacutes el resultat de barrejar diferents
elements per obtenir un uacutenic producte Es tracta drsquoimitar i drsquoaccelerar els processos que tenen lloc
en els ecosistemes a la superfiacutecie del sogravel on les restes vegetals i animals soacuten degradades per
lrsquoaccioacute dels microorganismes i drsquoaltres eacutessers vius
El compostatge eacutes un proceacutes natural de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica gragravecies al treball de
petits eacutessers microscogravepics anomenats microorganismes (bacteris fongs i actinomicets) i altres
animals anomenats detritiacutevors com ara cucs i paneroles Aquests organismes soacuten els mateixos
que descomponen la fullaraca al bosc o els que fan florir les taronges i el pa de casa En aquest
proceacutes es transformen les restes orgagraveniques en compost i adob natural Drsquoaltra banda es necessita
oxigen perquegrave funcioni correctament A meacutes es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia
en forma de calor El compostatge eacutes un proceacutes natural a traveacutes del qual les restes orgagraveniques es
transformen en compost sense consum denergia i sense cap aplicacioacute de productes quiacutemics El
compostatge es pot portar a terme mitjanccedilant un compostador o una pila en el jardiacute imitant
daquesta manera la descomposicioacute natural que es produeix en els boscos
Com pots fer compost - 17
Material
De lrsquoescola
- Residus reals diversos (envasos de plagravestic paper cartroacute restes orgagraveniques llaunes etc)
- Safates o pots
- Compostador airejador o forca restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca poda) i humida
(fruita verdura) termogravemetre regadora
- Diferents mostres de terra (sorra de platja terra del bosc argila margues)
- Guia de fauna invertebrada
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS (pagravegina 1)
- Fitxa Els animals descomponedors CI (pagravegina 2)
- Fitxa Les eines per fer compostatge CI (pagravegina 3)
- Fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI (pagravegines 4 i 5)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM CS (pagravegina 6)
- Fitxa Com eacutes el compost CM CS (pagravegina 7)
- Fitxa El menuacute del compostatge CM CS (pagravegina 8)
- Fitxes Com funciona un compostador CM CS (pagravegines 9 i 10)
- Fitxa Els animals descomponedors CM CS (pagravegina 11)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un seguit de tallers rotatius de manera simultagravenia en petits grups Cada
taller teacute una durada drsquouns 15 minuts i es tracta que tots els grups realitzin tots els tallers Es poden
fer a lrsquoaula o a lrsquoexterior Un dels tallers es fa al compostador ja que lrsquoobjectiu eacutes posar-lo en marxa
Els tallers es poden adaptar o modificar en funcioacute de les necessitats
PROPOSTA DE TALLERS
1 EL CICLE DE LA MATEgraveRIA ORGAgraveNICA
Per a CI imprimir de lrsquoannex la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat (5 imatges i 5 fletxes) Els infants han drsquoordenar-les i
adonar-se que es tracta drsquoun cicle circular i tancat Es recomana no donar indicacions a
lrsquoalumnat per tal que ho resolguin ells de manera autogravenoma i a partir del debat
Com pots fer compost - 18
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM
CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi
ha una lectura per ampliar la informacioacute
2 TROBEM LrsquoINTRUacuteS
Per a tots els nivells els infants han de buscar impropis entre el compost eacutes a dir aquells
elements que no hi haurien de ser (petits fragments de plagravestic vidre metall) Ho poden fer
remenant a simple vista o amb lrsquoajuda drsquouna lupa Es tracta de reflexionar com deuen haver
anat a parar al compost Com es podria evitar que aixograve passeacutes
3 COM EacuteS EL COMPOST
Per a CI els infants descobreixen les propietats i caracteriacutestiques que teacute el compost
comparant-lo amb altres tipus de terra (sorra de platja terra del bosc argila marga) Es
tracta que observin les terres amb els sentits i esbrinin quina drsquoelles eacutes la terra que resulta de
descompondre restes orgagraveniques i que serveix per adobar lrsquohort De quin color soacuten Quina
olor fan Quina textura tenen Ens embruten les mans
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa Com eacutes el compost CM CS on hi
ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una
lectura per ampliar la informacioacute
4 EL MENUacute DEL COMPOSTATGE
Per a CI els infants han de seleccionar drsquoentre una pila de residus reals quins soacuten orgagravenics i per
tant es poden tirar al compostador Es tracta de reflexionar que al compostador nomeacutes hi poden
anar residus que venen de la natura i que la natura podragrave descompondre amb poc temps Quegrave
passa amb els mocadors de paper els ossos i els taps de suro Fer la reflexioacute que tot i que es
llencen a lrsquoorgagravenica triguen meacutes a descompondrersquos i no van beacute per al compostador
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El menuacute del compostatge CM CS
on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha
una lectura per ampliar la informacioacute
5 ELS ANIMALS DESCOMPONEDORS I LES EINES PER FER COMPOSTATGE
Per a CI imprimir de lrsquoannex les fitxes Els animals descomponedors CI i Les eines per fer
compostatge CI i retallar-les convertint-les en un trencaclosques Els infants han de muntar els
dos trencaclosques i reflexionar quegrave veuen a cada imatge
Els animals descomponedors
Paneroles (indiquen que el compost ja estagrave llest per collir) mosques (indiquen exceacutes drsquohumitat
que pot provocar putrefaccioacute o fermentacioacute de la pila) cucs de terra (importants
descomponedors que consumeixen bacteris fongs i mategraveria orgagravenica) formigues (indiquen
acidesa o pila seca) cargols (desfan celmiddotlulosa i la lignina de restes vegetals)
Com pots fer compost - 19
Les eines per fer compostatge
Garbell (per garbellar el compost madur) airejador (per remenar la pila i airejar-la) carretoacute (per
transportar restes de poda o compost) termogravemetre (per controlar temperatura del compostador)
tisores de podar (per trossejar les restes llenyoses) regadora (per regar la pila quan estigui seca)
biotrituradora (per trossejar les restes llenyoses) forca (per remenar la pila i airejar-la) pala (per
ajudar-nos a treure el compost i garbellar-lo)
Variant per a CM i CS es proposa una doble activitat una mica diferent de la de CI Per
descobrir les eines i el material imprescindible per fer un bon compostatge srsquohan drsquoimprimir
les dues fitxes Com funciona un compostador CM CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat
perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una lectura per ampliar la informacioacute
Per conegraveixer la fauna srsquoha drsquoimprimir la fitxa Els animals descomponedors CM CS i tambeacute srsquoha
drsquoacompanyar de guies de fauna invertebrada insectes
6 INICIEM EL COMPOSTADOR
Per a tots els nivells es tracta de descobrir com eacutes el compostador de lrsquoescola i posar-lo en
marxa Es repassen els ingredients i elements indispensables perquegrave el compostador
funcioni srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica es remena i es prenen les primeres mesures de
temperatura
Es poden imprimir les dues fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI per fer un mural
resum dels tallers realitzats
Com pots fer compost - 20
Activitat 2
Quin camiacute segueixen les deixalles
CI CM CS
Objectius
- Comprendre quin eacutes el camiacute que segueixen els residus orgagravenics municipals des que es recullen
fins que es tracten per a quegrave es puguin recuperar com a nous recursos
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana eacutes un organisme supramunicipal format pels municipis
drsquoAiguafreda Balenyagrave El Brull Folgueroles Malla Muntanyola Sant Martiacute de Centelles Santa
Eulagravelia de Riuprimer Seva Taradell Tona Viladrau i EMD Sant Miquel de Balenyagrave
Lrsquoagraverea de medi ambient de la Mancomunitat La Plana ofereix el servei integral de recollida
selectiva de residus porta a porta (mategraveria orgagravenica materials reciclables rebuig vidre oli i
androgravemines) tractament i separacioacute de la part reciclable (envasos paper cartroacute) a la planta de
triatge tractament de la mategraveria orgagravenica a la planta de compostatge servei de deixalleries i
deixalleria mogravebil minideixalleries neteja viagraveria suport tegravecnic agent ciacutevic i educacioacute ambiental
La recollida porta a porta permet assolir nivells de recollida del 75 de mitjana
La major part dels residus que generem no han esgotat el seu cicle de vida i recollint-los
selectivament podem transformar-los en nous productes i evitem portar-los a lrsquoabocador
A la planta manual de triatge denvasos paper i cartroacute hi entren meacutes de 3000 tones cada any
que es reciclen
En el cas de la mategraveria orgagravenica que representa un 36 en pes de la bossa drsquoescombraries srsquoha
de separar en un cubell marroacute dins una bossa compostable ben lligada La mategraveria orgagravenica
recollida teacute menys dun 1 dimpropis (impureses) de mitjana fet que fa que sigui de magravexima
qualitat per a produir el compost que eacutes un adob orgagravenic
Abans drsquoiniciar un projecte de compostatge al centre eacutes molt important que lrsquoalumnat conegui
com es gestionen els residus orgagravenics fora de lrsquoescola Quins soacuten els mecanismes que
estableixen les diferents administracions competents en mategraveria de residus per tal de recollir
lrsquoorgagravenica de forma diferenciada de la resta de residus municipals transportar-la i tractar-la
correctament per transformar-la en compost
Com pots fer compost - 21
- Identificar els residus orgagravenics que es generen a nivell de municipi (particulars empreses
comerccedilos altres)
- Saber valorar la importagravencia de separar correctament els residus i el benefici que se nrsquoobteacute
- Debatre sobre el destiacute i la valoritzacioacute dels residus
- Descobrir com es gestiona la recollida drsquoorgagravenica al nostre municipi i quins resultats srsquoestan
obtenint
Durada
Una hora per a la primera part meacutes el temps necessari per fer la segona part
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Quegrave en sabem CI CM CS (pagravegina 12)
- Fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS (pagravegina 13)
- Fitxa El camiacute de les deixalles CI CM CS (pagravegina 14)
- Fitxes Resultats de recollida de residus dels municipis CS (pagravegines 15 a 25)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a conegraveixer els residus orgagravenics i comprendre la importagravencia de fer-ne una
correcta separacioacute perquegrave sersquon pugui fer un aprofitament posterior Alhora realitzar un treball de
recerca per conegraveixer i entendre quin es el camiacute que segueixen les deixalles al poble qui interveacute en la
recollida i en el posterior tractament i reciclatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de deteccioacute de coneixements previs la segona
drsquoinvestigacioacute
PRIMERA PART
Per a tots els nivells una manera de comenccedilar lrsquoactivitat eacutes detectar les idees pregravevies de lrsquoalumnat
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave en sabem CI CM CS en quegrave cada alumne de manera individual
escriu durant tres minuts tres coses que sap sobre els residus orgagravenics i tres preguntes referents a tot
allograve que li agradaria saber
En petit grup drsquouns quatre alumnes es posen en comuacute les aportacions individuals i es consensuen
tres noves coses (conceptes idees dades) que el grup sap i tres noves preguntes del que voldrien
saber El que el grup decideix tambeacute srsquoescriu a la fitxa en un temps previst de cinc minuts
Un cop acabat el treball de grup el mestre escriu en dues columnes a la pissarra la llista de
conceptes que cada grup sap i la llista de preguntes que es plantegen Es relacionen les informacions
de les dues columnes de manera que si alguna de les preguntes (coses que mrsquoagradaria saber) teacute la
resposta (coses que seacute) anotada a la pissarra srsquoesborra El mestre planteja al grup classe les
Com pots fer compost - 22
preguntes que finalment queden escrites a la pissarra per tal que els alumnes les discuteixin i
intentin respondre-les
Finalment el grup classe escull cinc preguntes que els agradaria fer a algun expert (contactar amb la
Mancomunitat La Plana o lrsquoAjuntament del municipi)
SEGONA PART
Per a tots els nivells lrsquoactivitat continua amb un treball de recerca sobre quin tipus de residus
orgagravenics es generen a tot el municipi Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS Es
divideix el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes assignant a cada grup un o dos
colmiddotlectius equipaments espais representatius del poble (cases escola fagravebriques forn de pa
restaurants etc) Cada grup dibuixa o anota una llista de les deixalles orgagraveniques que creuen que es
poden produir a cadascun dels edificis Si es creu oportuacute es poden fer enquestes als diferents
colmiddotlectius
A continuacioacute per afavorir la imaginacioacute la creativitat i la diversitat drsquoidees dels alumnes i el seu
interegraves pel reciclatge de la mategraveria orgagravenica sersquols proposa que individualment dibuixin com
srsquoimaginen que eacutes el camiacute que segueixen les deixalles orgagraveniques des que les deixem a la porta de
casa fins que es converteixen en compost Imprimir de lrsquoannex la fitxa El camiacute de les deixalles CI CM
CS Finalment es fa una posada en comuacute per parelles o en gran grup
Ampliacioacute per a CS es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Resultats de recollida de residus dels municipis
CS on es mostren els resultats quantitatius de la recollida selectiva de lrsquoany 2018 Un cop analitzades
les dades del municipi es fa una reflexioacute conjunta
Creieu que eacutes important separar les deixalles en fraccions Per quegrave
Quegrave passa si es barregen altres deixalles amb les restes orgagraveniques
Com ho podriacuteem fer per assegurar-nos que tot el poble separa beacute lrsquoorgagravenica
Quins avantatges creieu que teacute la recollida selectiva porta a porta en comparacioacute a la recollida
amb contenidors
Com pots fer compost - 23
Activitat 3
Recollim deixalles per al compostador de
lrsquoescola
CI CM CS
Introduccioacute
Quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica
Tots aquells compostos que formen el cos dels eacutessers vius i els donen lrsquoenergia necessagraveria per al
seu funcionament Lrsquoelement principal que forma la mategraveria orgagravenica eacutes el carboni (C) que es
combina amb hidrogen (H) oxigen (O) nitrogen (N) i en menors quantitats sofre (S) fogravesfor (P) i
altres elements Les diferents combinacions drsquoaquests elements entre siacute donen lloc als gluacutecids
liacutepids proteiumlnes i agravecids nucleics que al seu torn formen les cegravelmiddotlules i teixits que constitueixen els
eacutessers vius Tambeacute podem trobar mategraveria orgagravenica fora dels organismes a terra a lrsquoaigua o a
lrsquoaire Aquesta proveacute dels organismes que han mort o que han perdut part del seu cos Drsquouna
manera genegraverica doncs podem definir com a mategraveria orgagravenica totes aquelles substagravencies que
provenen drsquoun eacutesser viu o de la seva activitat La resta drsquoelements que trobem a la natura
srsquoanomenen compostos inorgagravenics
La importagravencia de separar la mategraveria orgagravenica
Arreu de Catalunya es fa la recollida selectiva de mategraveria orgagravenica amb la finalitat de poder
reciclar-la i obtenir-ne compost En la recollida municipal srsquohi poden incloure pragravecticament totes
les restes orgagraveniques perograve al compostador de lrsquoescola seleccionarem nomeacutes aquelles restes que
en facilitin el proceacutes
Per comenccedilar cal disposar drsquouna quantitat suficient de mategraveria orgagravenica de qualitat Cal distingir
dos tipus de material orgagravenic lrsquohumit ric en proteiumlnes i el sec ric en hidrats de carboni La
mategraveria humida soacuten restes de fruita i verdura crues fulles gespa La proporcioacute adequada eacutes
barrejar un 25 de material estructural i un 75 de material humit
Com pots fer compost - 24
Objectius
- Conegraveixer el tipus de mategraveria orgagravenica que eacutes adequada per fer compostatge a lrsquoescola
- Prendre consciegravencia que cal una aportacioacute constant de mategraveria orgagravenica adequada perquegrave el
proceacutes del compostatge funcioni adequadament
- Decidir quina eacutes la millora manera per recollir mategraveria orgagravenica per aportar al compostador
de lrsquoescola
- Implicar la comunitat educativa (famiacutelies personal no docent) en el projecte
- Establir una rutina i unes responsabilitats per fer un bon manteniment del compostador
Materials que es poden
compostar
En poca quantitat Materials que no es poden
compostar
Restes crues de fruita i
verdura
Closques drsquoou i de
fruita seca
Taps de suro
Flors i plantes seques
Restes drsquoesporga de
mida petita
Fulles caigudes
pinyes
Gespa
Cendres serradures i
encenalls de fusta
natural
Palla
Pells de ciacutetrics
(taronges
mandarines
llimones)
Paper de cuina
tovallons i mocadors
de paper
Serradures (nomeacutes
de fusta sense
tractar)
Fullaraca drsquoarbres
molt resistent a la
degradacioacute com per
exemple la pinassa o
les fulles de
magnogravelia
Pinyols
Oli drsquoamanir
Pasta i arrograves bullit
Pa i flocs de cereals
Tomagravequets podrits
Restes de menjars
preparats
Males herbes de jardiacute que
hagin fet llavors (el compost
resultant podria ser un focus
de males herbes quan
lrsquoutilitzeacutessim posteriorment)
Fruita i plantes malaltes
(aquests materials nomeacutes
poden ser compostats si es
donen unes condicions de
temperatura que garanteixen
la higienitzacioacute En una pila de
compostatge casolagrave no
srsquoassoleixen aquestes
temperatures)
Peix carn ossos (per evitar
males olors o animals no
desitjats)
Cendres o serradures de fusta
tractada que poden portar
coles o vernissos
Pols drsquoescombrar (pot portar
elements no orgagravenics)
Qualsevol material que no
sigui orgagravenic i biodegradable
Excrements drsquoanimals
domegravestics (compte amb la
concentracioacute de patogravegens)
Com pots fer compost - 25
- Identificar i quantificar les diferents tipologies de residus orgagravenics que es generen a lrsquoescola
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana si es fa lrsquoampliacioacute per a CM i CS
Material
De lrsquoescola
- Cubells o galledes per fer la recollida de mategraveria orgagravenica
- Bosses compostables
- Recursos comunicatius per informar del sistema de recollida (cartells murals triacuteptics)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS (pagravegina 26)
- Fitxa Auditoria dels residus de lrsquoescola CM CS (pagravegina 27)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar un sistema adequat i agravegil que permeti assegurar que es disposa de
mategraveria orgagravenica humida i seca de manera regular per facilitar el bon funcionament del
compostador
Per a tots els nivells imprimir de lrsquoannex la fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat Per comenccedilar lrsquoactivitat es fan grups i es reparteix a cada grup
una bossa compostable on a dins hi ha les imatges dels residus (tambeacute es pot substituir les imatges
per residus reals assegurant que a cada bossa hi ha exactament els mateixos) Es comenta que les
imatges podrien correspondre a una bossa de mategraveria orgagravenica drsquouna casa qualsevol o de lrsquoescola
Cada grup decideix quins dels residus representats poden anar dins el compostador i quins no i fan
dos grups drsquoimatges A continuacioacute es fa una posada en comuacute argumentada
Es pot ampliar lrsquoactivitat amb una cerca drsquoinformacioacute per internet o beacute fent un mural amb retalls de
revista dels residus que es poden llenccedilar al compostador i els que no
Per a CI a continuacioacute els alumnes decideixen com srsquoorganitzaran per assegurar que hi hagi
aportacions periogravediques de mategraveria orgagravenica al compostador i assegurar lrsquoegravexit del proceacutes Primer
srsquoha de decidir qui o quin grup seragrave lrsquoencarregat de recollir la mategraveria orgagravenica del centre o beacute de
portar la mategraveria orgagravenica de casa Llavors srsquohauragrave drsquoestablir un sistema de torns per tal que almenys
cada dos o tres dies hi hagi alguna aportacioacute de mategraveria orgagravenica al compostador Un sistema pragravectic
pot ser disposar drsquouna galleda o cubell per a cada grup que reculli mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 26
Per a CM i CS fer una auditoria de residus del centre per saber quins residus orgagravenics es generen
als diferents espais de lrsquoescola (aules aula de mestres pati cuina menjador hort jardiacute) i en quines
quantitats i si soacuten aptes per al compostatge Imprimir de lrsquoannex la fitxa Auditoria dels residus de
lrsquoescola CM CS Es pot fer un seguiment durant un miacutenim drsquouna setmana tot registrant el tipus de
residus orgagravenics que es generen i el seu pes
Caldragrave comptar amb lrsquoajuda de tot el personal de lrsquoescola professorat personal de cuina consergeria
o personal encarregat de buidar les papereres i els cubells de les escombraries
La millor opcioacute eacutes que la mategraveria orgagravenica que srsquoaporti al compostador provingui del mateix centre
Si aixiacute no eacutes suficient es poden fer diferents accions com per exemple organitzar amb tota la classe
una recollida de les fulles dels arbres del pati i llenccedilar-les dins el compostador o beacute demanar la
colmiddotlaboracioacute de les famiacutelies perquegrave portin deixalles orgagraveniques de casa Aquest fet encara que sigui
un cop cada trimestre implica indirectament les famiacutelies dels alumnes i els informa de lrsquoactivitat que
srsquoestagrave duent a terme a lrsquoescola Els infants dissenyaran la manera de comunicar i informar la
comunitat educativa (cartells triacuteptics)
A tenir en compte per a un correcte funcionament del compostador eacutes aconsellable que lrsquoaportacioacute
de mategraveria orgagravenica sigui gradual i que no hi hagi una gran qualitat de mategraveria orgagravenica fresca que
entri de cop sinoacute que els alumnes la vagin portant de mica en mica
Com pots fer compost - 27
Activitat 4
Quegrave en fem de tot allograve que no ens
mengem
CM CS
Introduccioacute
El diccionari diu
- Malbaratar deixar perdre malgastar els beacutens una cosa de valor
- Sobres sobralles o sobrances allograve que sobra especialment drsquoun agravepat o menjar
- Restes deixalles coses o porcions de coses que srsquohan conservat Les restes drsquoun agravepat
El malbaratament alimentari es produeix quan un aliment destinat al consum srsquoacaba convertint
en un residu
Un terccedil dels aliments produiumlts anualment per a consum humagrave al moacuten no soacuten ingerits per ninguacute
(FAO 2011) Les llars soacuten les responsables del 53 del malbaratament alimentari mundial El
20 dels aliments produiumlts a Europa van a parar a la brossa
Les llars els comerccedilos i la restauracioacute a Catalunya generen 262000 tones de malbaratament cada
any De mitjana cada persona malbarata 35 kgany drsquoaliments de qualitat
Algunes propostes per reduir el malbaratament drsquoaliments a casa congelar els aliments crus o
cuinats emportar-se el que sobra al restaurant fer autocompostatge planificar beacute els agravepats (fer
una llista de la compra) fixar-se en la data de caducitat reaprofitar els aliments i estalviar
conservar de forma correcta els aliments fer receptes de cuina drsquoaprofitament
En general el malbaratament als menjadors escolars es genera amb les restes que els nens i nenes
deixen al plat perquegrave la quantitat de menjar elaborat acostuma a estar ben controlat i es fa una
bona previsioacute per evitar lrsquoexcedent alimentari si tot i aixiacute es constata que hi ha sobralles a la
cuina es pot pensar en la possibilitat de portar aquest menjar a algun menjador social casal o
similar perquegrave es pugui aprofitar Per poder donar sortida a les sobralles que els alumnes deixen
al plat la instalmiddotlacioacute drsquoun compostador al centre escolar eacutes un bon recurs que permet aprofitar
aquests residus i obre la possibilitat de fer el seguiment del proceacutes de la mategraveria orgagravenica fins que
es converteix en compost
Com pots fer compost - 28
Objectius
- Comprendre el concepte de malbaratament alimentari i les repercussions socials i ambientals
que comporta
- Diagnosticar el malbaratament alimentari dels esmorzars de lrsquoescola comprendrersquon el seu
impacte i proposar estrategravegies per reduir-lo
- Fomentar la reduccioacute dels residus en general i en concret la dels residus orgagravenics
- Ser conscients i conscienciar els companys de la importagravencia de no malbaratar els aliments
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Balanccedila
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS (pagravegines 28 a 31)
- Fitxes El malbaratament a lrsquoescola CM CS (pagravegines 32 i 33)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a fer una reflexioacute sobre quegrave eacutes el
malbaratament alimentari La segona a fer una investigacioacute per quantificar el malbaratament
alimentari dels esmorzars de lrsquoescola
PRIMERA PART
Per comenccedilar es recullen els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al concepte de
malbaratament alimentari i de sobralles Es poden formular preguntes a lrsquoalumnat que generin
debat
Quegrave en sabem del malbaratament alimentari
Quegrave passa amb el menjar que ens sobra
Quant menjar llencem
Quegrave podem fer si ens sobra menjar
Quins soacuten els residus orgagravenics que no podem evitar I els que siacute que podriacuteem evitar
Com pots fer compost - 29
A continuacioacute imprimir de lrsquoannex les fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS Es
divideix la classe en 4 grups i cada grup treballa el concepte drsquoaprofitament alimentari a partir drsquoun
aliment diferent (els lagravectics el pa la fruita la verdura) A les fitxes hi ha preguntes per reflexionar
sobre quegrave passa si aquell aliment es fa malbeacute com es pot evitar que es faci malbeacute i que es llenci
receptes i trucs per aprofitar-lo etc Al final es fa una posada en comuacute
Es pot ampliar la informacioacute al web httpsomgentdeprofitcat
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre el cost econogravemic social i ambiental que
suposa el malbaratament alimentari es recomanen dos viacutedeos
- Food waste money waste (122 minuts)
- La huella del desperdicio de alimentos (317 minuts)
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes El malbaratament alimentari a lrsquoescola CM CS que proposen fer una
investigacioacute per quantificar el malbaratament alimentari dels esmorzars
Fer una petita investigacioacute cada dia despreacutes del pati (durant una setmana) per identificar i pesar els
residus orgagravenics de les papereres Caldragrave diferenciar aquella mategraveria orgagravenica aprofitable que
encara es podria menjar (trossos de fruita sencers drsquoentrepans) drsquoaquella no aprofitable (com
peles de fruita closques males herbes) I tambeacute caldragrave diferenciar cada tipologia de residu (fruita
entrepagrave brioixeria etc) Les graelles de les fitxes permeten recollir les dades dels pesos per dies i els
totals
Al cap drsquouna setmana srsquoanalitzen els resultats i es fa una reflexioacute conjunta concloent quin eacutes el tipus
de menjar que meacutes es llenccedila intentant trobar-ne les causes i proposant estrategravegies per evitar-ho i
millorar entre tots Srsquoacaba escrivint un decagraveleg de bons consells per no llenccedilar lrsquoesmorzar que
encara es pot menjar que es comparteix amb tota la comunitat educativa
Ampliacioacute lrsquoactivitat es pot ampliar fent un seguiment del malbaratament alimentari al menjador
escolar i tambeacute a casa Les dades es poden recollir en una graella i fer una posada en comuacute a lrsquoescola
Eacutes menjar que hagueacutessim pogut aprofitar Estagrave caducat o fet malbeacute Com hagueacutessim pogut evitar
llenccedilar-lo Quines actuacions de millora proposem
Com pots fer compost - 30
Activitat 5
On colmiddot loquem el compostador
CM CS
Introduccioacute
Com ha de ser un compostador
Si disposem de prou espai podem fer el compost directament sobre el sogravel formant una pila amb
tots els materials La pila ha de tenir una base i una alccedilada aproximada drsquoun metre i mig Si
disposem drsquoun espai limitat el millor eacutes fer servir un compostador El podem comprar de plagravestic
o el podem construir nosaltres mateixos a partir de palets de fusta malla metagravelmiddotlica o totxanes
Per fer compostatge a lrsquoescola sempre es recomana disposar drsquoun recipient adequat i descartar el
compostatge en pila que eacutes el que es fa amuntegant els materials orgagravenics sense estar continguts
en cap recipient
Per iniciar-se en el proceacutes el millor eacutes comprar un compostador qualsevol de la variada oferta
que hi ha al mercat Millor comprar-ne un de mida petita o mitjana sobretot si lrsquoescola eacutes petita i
si no teacute cuina progravepia Els compostadors que hi ha al mercat soacuten recipients de plagravestic amb unes
obertures en forma de forats situats lateralment Normalment no tenen base estan pensats per ser
colmiddotlocats directament sobre la terra i disposen drsquouna tapa El fet que siguin de plagravestic facilita la
conservacioacute de la temperatura al mateix temps que permeten lrsquoaireig de lrsquointerior
On srsquoha de colmiddotlocar un compostador
El compostador srsquoha de posar directament a terra no sobre paviment ni rajola Aixiacute els animals
del sogravel tenen acceacutes al material a descompondre
Srsquoha de situar en una zona amb sol i ombra perquegrave si rep molta insolacioacute srsquohauragrave de regar
Millor que srsquohi pugui accedir des de tots els costats perquegrave seragrave meacutes fagravecil voltejar el material
Cal decidir beacute lrsquoindret ja que no srsquoaconsella anar canviant el compostador de lloc Tambeacute hi ha la
possibilitat de situar-lo a sobre del paviment perograve evitant-hi el contacte directe es pot elevar
amb uns suports com per exemple un palet de fusta o unes totxanes Eacutes important garantir
lrsquoestabilitat del recipient amb alguna mena drsquoancoratge o subjeccioacute i preveure que si ha de ser
utilitzar per infants petits caldragrave un acceacutes elevat per accedir a la tapa superior
Un dels passos previs abans drsquoiniciar un projecte de compostatge a lrsquoescola eacutes buscar i trobar la
millor ubicacioacute per al compostador Perquegrave funcioni correctament un compostador requereix
unes condicions especiacutefiques drsquoespai En part el lloc on finalment decidim colmiddotlocar-lo influiragrave en
alguns dels paragravemetres que intervenen en el proceacutes de compostatge temperatura humitat
oxigen etc
Com pots fer compost - 31
Objectius
- Reconegraveixer la importagravencia i la necessitat de tenir un compostador a lrsquoescola
- Descobrir com ha de ser un compostador i quines condicions necessita
- Debatre en grup i arribar a un acord sobre com construir un compostador per a lrsquoescola
- Comprendre quines soacuten les caracteriacutestiques que fan que un lloc sigui ograveptim per ubicar-hi el
compostador i identificar els punts ograveptims del pati on ubicar-lo
- Elaborar un plagravenol en quegrave srsquoidentifiquin els punts ograveptims on colmiddotlocar el compostador de
lrsquoescola
- Fomentar el treball en equip per a la presa de decisions
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Entre una i dues hores per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Materials diversos per fer la maqueta (cartroacute cartolina fustes plagravestic plastilina escuradents
cola tisores cinta adhesiva llapis retoladors)
- Restes de mategraveria orgagravenica seca i humida trossejades
- Llapis i tisores
- Cinta megravetrica
- Fulls en blanc o lagravemines DinA3 per dibuixar el plagravenol del pati
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem una maqueta CM CS (pagravegina 34)
- Fitxa Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS (pagravegina 35)
Desenvolupament
Es recomana dividir el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes que treballin de manera
autogravenoma Pregraveviament cal haver explicat quegrave soacuten els residus orgagravenics quegrave vol dir fer compostatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a construir una maqueta drsquoun
compostador tal com se lrsquoimaginen La segona a decidir quin eacutes la ubicacioacute meacutes idogravenia de lrsquoescola
per colmiddotlocar-lo Es poden fer les dues parts per separat o beacute una prescindint de lrsquoaltra
Com pots fer compost - 32
PRIMERA PART
Es tracta que els alumnes individualment o per parelles construeixin una senzilla maqueta de com
srsquoimaginen que ha de ser el compostador de lrsquoescola Es deixa material divers a la seva disposicioacute
(cartroacute fustes plagravestic plastilina escuradents cola tisores cinta adhesiva) Tambeacute sersquols facilita
material real per emplenar la maqueta un cop acabada restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca) i
de mategraveria orgagravenica humida (pells de fruita i verdura trossejada)
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem una maqueta CM CS en quegrave es plantegen diverses preguntes obertes
per dirigir lrsquoelaboracioacute de la maqueta
Al final cada grup presenta la seva maqueta davant la resta de companys explicant els paragravemetres
que han tingut en compte i argumentant la proposta
SEGONA PART
Es tracta de localitzar el punt ograveptim del pati on colmiddotlocar el compostador Imprimir de lrsquoannex la fitxa
Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS Es formen grups de 2 o 3 alumnes que surten al
pati i fan una anagravelisi treball de camp per localitzar la ubicacioacute ograveptima per colmiddotlocar el compostador
partint de 5 premisses bagravesiques que apareixen a la fitxa (a prop dels llocs on es fan residus orgagravenics
en un lloc amb ombra en una zona sense pavimentar amb una bona ventilacioacute i ben accessible per a
tothom)
Dins lrsquoaula o fora el pati les parelles dibuixen un plagravenol del pati de lrsquoescola i hi indiquen els punts
on es generen residus les zones pavimentades les zones amb solombra Finalment cada parella
escull la millor ubicacioacute i ho justifica davant la resta de companys Entre tota la classe srsquoacorda on es
colmiddotlocaragrave el compostador que pot ser comprat o construiumlt per ells mateixos
Com pots fer compost - 33
Activitat 6
Les sabates magravegiques
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoHagravebitat Guia drsquoactivitats per a lrsquoeducacioacute
ambiental httpwwwersiliaorgHabitat)
Objectius
- Entendre la importagravencia del sogravel com a suport de la vida
- Conegraveixer els principals elements que constitueixen el sogravel i la seva fragilitat
Introduccioacute
El sogravel eacutes el suport de la vida Sense sogravel no creixerien les plantes que hi arrelen entre les seves
partiacutecules sogravelides i absorbeixen lrsquoaigua de les seves cavitats Sense plantes tampoc no hi hauria
animals Sense sogravel fegravertil no hi hauria cap mena de cultiu i sense collites tampoc no sobreviuriacuteem
els humans
El sogravel es va formant lentament al llarg dels anys amb els minerals arrencats de les roques i la
mategraveria orgagravenica aportada per les restes i els cadagravevers dels eacutessers vius Una gran multitud de de
petits animals fongs i bacteris microscogravepics treballen constantment les primeres mategraveries
esmentades per convertir-les en aquesta capa porosa i flonja que ve a ser el ldquomatalagravesrdquo de la vida
El sogravel no eacutes mai exactament igual conteacute la histograveria de les seves velles roques de lrsquoaigua i de tots
els eacutessers vius a qui ha permegraves lrsquoexistegravencia Hi ha sogravels que soacuten rics en histograveria i en nutrients com
els de les zones humides les valls de les zones volcagraveniques els sogravels dels boscos frondosos dels
boscos de ribera etc Hi ha sogravels que soacuten pobres com els de les zones seques els de les zones
drsquoalta muntanya i dels pendissos inclinats els que han estat cultivats durant molts anys sense
afegir-hi meacutes mategraveria orgagravenica els de les zones cremades amb molta frequumlegravencia i els que tenen
poca vegetacioacute per protegir-los de lrsquoerosioacute
Perograve en tots hi trobem petjades i senyals de vida branquillons fulles llavors plomes un ric
univers en miniatura
La conservacioacute del sogravel eacutes transcendental El sogravel eacutes fragravegil sense la proteccioacute de les arrels dels arbres
i altres plantes que srsquohi sostenen La pluja i el vent se lrsquoenduen en els terrenys amb pendent Hem
de protegir-lo com el beacute meacutes preuat
Un viacutedeo que resumeix molt beacute la importagravencia de preservar el sogravel com a recurs natural que eacutes
Better save soil Doblat al castellagrave Durada 352 min
Com pots fer compost - 34
- Familiaritzar-se amb alguns grups drsquoeacutessers vius del sogravel
Durada
Dues sessions drsquouna hora
Material
De lrsquoescola
- Mitjons vells de llana o cotoacute de talla drsquoadult com meacutes grans millor (un parell per a cada
alumne) Tambeacute es pot fer amb cinta de precintar
- Un sobre gran o una bossa
- Un full Din A3
- Fulls de paper
- Material per escriure (llapis goma)
- Lupes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (pagravegina 36) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer drsquouns mitjons vells unes sabates magravegiques que permetin descobrir
muacuteltiples formes de vida en el sogravel Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de treball de
camp a lrsquoexterior que es pot fer al bosc en un camp o jardiacute o beacute en un tros de pati que no estigui
pavimentat la segona drsquoinvestigacioacute i reflexioacute a lrsquoaula
PRIMERA PART
Cada alumne es posa els mitjons vells per sobre de les sabates i ha de passejar una estona per
entremig de la vegetacioacute amb els mitjons posats Despreacutes amb molta cura es treu els mitjons i
colmiddotloca els elements que srsquohi hagin enganxat dins drsquouna bossa per poder interpretar quegrave soacuten meacutes
tard
SEGONA PART
Els alumnes es distribueixen en grups de 4 o 5 i treuen amb compte tots els elements que srsquohagin
enganxat als mitjons i els colmiddotloquen ordenadament sobre fulls de paper Din A3 per dibuixar-los
Al costat de cada element trobat han drsquoescriure de quegrave es tracta i poden dibuixar tambeacute lrsquoeacutesser viu a
qui va pertagravenyer Per exemple si lrsquoelement trobat eacutes una llavor petita hauran de dibuixar una planta
Com pots fer compost - 35
o arbre si eacutes un ploma lrsquoocell Es poden utilitzar lupes de magrave per descobrir els detalls dels elements
trobats Hi ha molts elements que soacuten molt petits i alguns no es podran veure a simple vista Es pot
emplenar un full drsquoidentificacioacute per a cada element
Quan tots els alumnes acabin de dibuixar es fa una llista comuna de tot el que han trobat i dels
eacutessers vius que han descobert que habiten o han habitat aquell lloc Cada grup pot fer una taula on
classifiquin i comptin els eacutessers vius que depenen directament del sogravel per viure els que lrsquoutilitzen
nomeacutes per caminar descansar construir un refugi o beacute els que srsquoalimenten del que troben al sogravel
Finalment es fa una posada en comuacute comentant els resultats obtinguts Es pot fer una llista de les
caracteriacutestiques que teacute el sogravel i com permet lrsquoexistegravencia drsquoeacutessers vius
Si es vol es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (opcional)
Algunes preguntes per reflexionar
Per quegrave el sogravel eacutes important com a suport de la vida
Quins grups drsquoeacutessers vius depenen directament del sogravel
Quines activitats naturals io humanes poden perjudicar la vida al sogravel
Quegrave deu passar en un lloc on srsquoha perdut el sogravel fegravertil Quin aspecte deu tenir Hi podrien viure
plantes i animals
Lrsquoactivitat es podria repetir en altres indrets o en altres estacions de lrsquoany i comparar els resultats
obtinguts
Lrsquoactivitat es pot ampliar buscant meacutes informacioacute sobre les plantes animals i altres eacutessers vius
trobats tambeacute es poden classificar els fruits i les llavors enganxats als mitjons segons la forma que
els permet adherir-se (punxes llanccedila espines plomes) es pot agafar una mostra del compostador
per veure quins elements hi ha i analitzar les diferegravencies amb la descomposicioacute que es produeix al
bosc
Com pots fer compost - 36
Activitat 7
De quegrave estagrave fet el bosc
CI CM CS
Objectius
- Estimular lrsquoobservacioacute de lrsquoentorn amb els cinc sentits per reconegraveixer components del bosc i
comprendre que tot forma part del cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer components del bosc a partir de lrsquoobservacioacute i fer-ne una representacioacute en un
mural
- Identificar aquells elements que de manera natural no haurien de ser al bosc i reconegraveixer els
perills que comporta la presegravencia de deixalles
Introduccioacute
Un bosc eacutes un ecosistema i el que es crea dins un compostador tambeacute Un ecosistema eacutes un
sistema natural format per un conjunt dorganismes vius (biocenosi) i el medi fiacutesic que els envolta
(biogravetop) aixiacute com les relacions que estableixen entre ells i amb el medi Per tant en un ecosistema
hi podem trobar elements biogravetics eacutes a dir tots els que tenen vida i viuen en un medi i abiogravetics
els quals formen el medi fiacutesic com per exemple el sogravel lrsquoaire lrsquoaigua lrsquoenergia la llum o les
condicions meteorologravegiques
Hi ha molts tipus drsquoecosistemes En tots ells els diferents eacutessers que hi conviuen estableixen
diferents tipus de relacions com per exemple drsquointercanvi drsquoenergia i nutrients mitjanccedilant la
cadena trogravefica
Una cadena trogravefica estagrave formada per una segraverie drsquoorganismes ordenats linealment en nivells
trogravefics en quegrave cadascun srsquoalimenta de lrsquoanterior i alhora serveix drsquoaliment al seguumlent Tots ells
necessiten alimentar-se drsquouna manera o duna altra
Les poblacions drsquoeacutessers vius que habiten dins el compostador estableixen relacions de
convivegravencia en equilibri ocupant el seu propi espai i portant a terme una funcioacute especiacutefica en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Aquestes relacions de convivegravencia srsquoestableixen
drsquoacord amb els nivells jeragraverquics de la cadena trogravefica Si es produeixen desequilibris a la cadena
algunes poblacions poden creacuteixer en detriment drsquoaltres la qual cosa pot repercutir en el proceacutes de
compostatge
Com pots fer compost - 37
Durada
Un miacutenim drsquouna hora i un magravexim de tot un matiacute
Material
De lrsquoescola
- Llapis
- Trossos de paper drsquoembalar (per al mural)
- Tisores
- Colors
- Cola
- Cagravemera de fotos (o beacute paper i llapis per dibuixar)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Els elements del bosc CI CM (pagravegina 37) (opcional)
- Fitxa Objectes que no haurien de ser al bosc CM CS (pagravegina 38)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer una descoberta dels elements que hi ha en un ecosistema en concret en
un bosc i comprendre la relacioacute que hi ha entre ells Primer es fa una preparacioacute pregravevia a lrsquoaula en
quegrave srsquoelabora un llistat de coses que hauran de buscar a la sortida del bosc seguidament es fa una
sortida a un bosc proper a lrsquoescola
Srsquoexplica lrsquoactivitat als alumnes Imprimir de lrsquoannex la fitxa Els elements del bosc CI CM Eacutes una fitxa
opcional tambeacute es pot optar per fer un llistat propi De fet la llista variaragrave segons lrsquoegravepoca de lrsquoany el
tipus de bosc en quegrave es fa la visita i lrsquoedat dels alumnes A tall drsquoexemple els elements a cercar poden
ser una cosa viva una cosa que mai ha estat viva una cosa que respira una cosa petita una cosa
que sabem que hi eacutes perograve no la veiem una cosa de color groc una cosa que ens agrada una cosa que
fa bona olor una cosa que hi eacutes perograve no hi hauria de ser etc
A continuacioacute es fa una sortida a un bosc proper a lrsquoescola i srsquoexplica com srsquoorganitzaragrave lrsquoactivitat
Cal recordar als alumnes la importagravencia de respectar lrsquoentorn i drsquoanar amb els cinc sentits ben
desperts Els alumnes individualment o per parelles disposen del llistat amb tot el que han de
cercar Es delimita un espai pel qual poden buscar i un temps Quan srsquoacaba el temps drsquoobservacioacute
es torna a lrsquoaula o es fa una posada en comuacute al bosc mateix
Per a la posada en comuacute es facilita a cada alumneparella un tros de cartolina o paper on cadascuacute ha
de dibuixar les coses que ha observat que eren a la llista A continuacioacute srsquoelabora un mural conjunt
en el qual cada alumnes explica i enganxa el seu dibuix Al final es treuen conclusions entre tots El
mural resultant permetragrave reconegraveixer els diferents elements del bosc i el paper que juga cada un
drsquoaquests elements en el cicle de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 38
Variant per a CM i CS
Srsquoorganitza els alumnes en grups de 3 o 4 Cada grup volta pel bosc i fa una recerca drsquoobjectes que
no haurien de ser al bosc i fa una foto de cadascun drsquoells Es pot aprofitar per recollir-los i aixiacute
netejar lrsquoentorn Despreacutes drsquoun temps en quegrave tots els grups hagin tingut temps de fer una bona volta
es retorna a lrsquoaula
Srsquoelabora un mural conjunt que agrupa les observacions de cada grup Cal que cada grup decideixi
entre tots quines fotos posaran al mural i per tant quines caldragrave imprimir A meacutes cada grup ha de
buscar la informacioacute relacionada amb la deixalla trobada Imprimir de lrsquoannex la fitxa Objectes que no
haurien de ser al bosc CM CS
Cada grup ha de preparar la informacioacute per enganxar al mural (que pot ser amb el format de fitxa o
qualsevol altre format) Cada grup comparteix la informacioacute que ha buscat al mural i lrsquoexposa a la
resta de companys
Per concloure lrsquoactivitat es pot penjar el mural a la paret i comentar entre tots els problemes que
comporta cadascuna de les deixalles trobades
Com pots fer compost - 39
Activitat 8
Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la
mategraveria orgagravenica
CI
Introduccioacute
Per poder viure cal energia que srsquoobteacute dels aliments del sol de lrsquoaire i de lrsquoaigua I que aquesta
energia flueixi drsquouns eacutessers vius ja siguin animals o vegetals a drsquoaltres a traveacutes de la cadena
alimentagraveria La llum del sol eacutes captada per les plantes i emmagatzemada en forma drsquoenergia
quiacutemica Els animals que no podem captar directament lrsquoenergia del sol lrsquoobtenim nodrint-nos
de les plantes o drsquoaltres animals que al seu torn srsquohan alimentat de plantes
Els organismes autogravetrofs tambeacute srsquoanomenen productors primaris perquegrave produeixen tota la
mategraveria orgagravenica dels sistemes naturals Els altres eacutessers vius que srsquohan drsquoalimentar dels
autogravetrofs srsquoanomenen consumidors de mategraveria orgagravenica Uns i altres formen cadenes i xarxes
trogravefiques a traveacutes de les quals la mategraveria orgagravenica passa drsquouns organismes a uns altres
Les restes de lrsquoactivitat dels eacutessers vius tan productors com consumidors aixiacute com els seus
cossos quan aquests van morint no srsquoacumulen indefinidament als sistemes naturals Hi ha un
altre tipus de consumidors els descomponedors que srsquoalimenten drsquoaquesta mategraveria orgagravenica
morta i van desfent els compostos orgagravenics fins que nomeacutes en queda CO2 aigua i sals minerals
Els descomponedors tornen a la terra els nutrients que havien agafat les plantes unint els
extrems de la cadena alimentagraveria que esdeveacute ciacuteclica el cicle de la mategraveria a la natura
Per tant sense menjar no sobreviuriacuteem ni les persones ni els animals ni les plantes ni cap dels
petits organismes (descomponedors) que formen part del sogravel Els organismes descomponedors
obtenen lrsquoaliment de les restes drsquoanimals (excrements cadagravevers pegravel pell etc) i de les restes
vegetals (fulles tiges troncs etc) del sogravel Aquests proporcionen lrsquohumus o compost al sogravel perquegrave
srsquoalimentin les plantes Els animals herbiacutevors srsquoalimenten de les plantes Els carniacutevors srsquoalimenten
drsquoaltres animals I els omniacutevors (com les persones) srsquoalimenten de plantes i animals Quan un
drsquoaquests elements es mor o deixa restes del que srsquoha menjat dona aliment als petits organismes
descomponedors del sogravel els quals ho descomponen de tal manera que els vegetals sersquon poden
alimentar I aixiacute torna a comenccedilar el cicle
Els residus es generen com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat humana per tant existeixen des de
lrsquoorigen drsquoaquesta espegravecie A la natura les restes que es produeixen soacuten orgagraveniques i per aixograve
totalment biodegradables eacutes a dir que la progravepia natura teacute mitjans per poder-les reciclar a traveacutes
de la descomposicioacute Per tant els descomponedors tenen una funcioacute clau en el cicle de la mategraveria
perquegrave soacuten ldquorecicladorsrdquo de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 40
Objectius
- Relacionar el proceacutes de compostatge amb el cicle de la mategraveria orgagravenica a la natura drsquouna
manera luacutedica
- Analitzar la importagravencia dels descomponedors en el cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer la importagravencia del compost per al sogravel i com a aliment per a les plantes de lrsquohort
- Justificar la importagravencia del paper que teacute cadascun dels eacutessers vius en el cicle de la mategraveria
- Comprendre i valorar els beneficis de mantenir totes les parts de la cadena trogravefica i de
contribuir a tancar el cicle de la mategraveria amb una bona separacioacute dels nostres residus
orgagravenics
Durada
Dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
(cal preparacioacute pregravevia)
- Cintes o diademes fetes amb cartolina (una per a cada alumne) De 4 colors diferents taronja
blanc blau marroacute clar (tambeacute poden ser drsquoaltres colors o fer-se amb materials reutilitzats)
- Grapadora
- Cartolina marroacute fosc per retallar les siluetes Retallar unes 50 siluetes (en el cas que el grup
sigui de 20-25 alumnes)
- Safata per posar les siluetes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Siluetes per retallar CI (pagravegina 39)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a mostrar a lrsquoalumnat mitjanccedilant un joc de moviment com funciona el cicle de
la mategraveria a la natura i com es reprodueix a petita escala en el proceacutes de compostatge de les restes
orgagraveniques que generem a lrsquoescola Per fer lrsquoactivitat cal un espai ampli
Es divideix els alumnes en quatre grups i srsquoassigna un rol a cada grup eacutessers humans (cuiners)
herbiacutevors (conills) plantes (pastanagues) i descomponedors (cucs)
Les pastanagues srsquoalimentaran de compost els conills menjaran pastanagues els cuiners cuinaran
pastanagues o conills (perograve nomeacutes ho podran fer quan els animals i les plantes srsquohagin alimentat
pregraveviament i hagin crescut) i els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques que han generat els
cuiners Els cucs descomponedors elaboraran compost que tornaran a deixar a disposicioacute de les
pastanagues perquegrave aquestes es puguin alimentar
Com pots fer compost - 41
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Siluetes per retallar CI en quegrave hi ha representada la silueta drsquouna
pastanaga Per simbolitzar el compost es retallen siluetes de pastanaga en cartolina de color marroacute
fosc i es colmiddotloquen en una safata situada en un extrem de la sala de joc en un lloc ben visible per a
tothom Calen el doble de siluetes que de jugadors La mateixa silueta tambeacute serveix per identificar
els conills i les pastanagues Es diferencien segons com es colmiddotloquin en el cas dels conills la part meacutes
punxeguda de la plantilla va amunt simulant la forma de les orelles i en el cas de les pastanagues
srsquoorienta cap avall simulant la forma drsquouna pastanaga
Es reparteix a cada alumne una cintadiadema que es posen al cap El color de les diademes ajuda a
diferenciar fagravecilment el paper que representa cadascuacute
- Taronja pastanagues (37 dels alumnes)
- Blanc conills (21 dels alumnes)
- Blau cuiners (21 dels alumnes)
- Marroacute clar cucs (21 dels alumnes)
Els alumnes es posen les cintes al cap
Abans de comenccedilar a jugar es recorda quegrave eacutes el cicle de la mategraveria orgagravenica comparant el que passa
en un bosc amb el que passa al compostador de lrsquoescola i amb el que passa amb els residus que
generem a casa Srsquoexplica el paper que hi tenen tots els organismes fent especial egravemfasi en els
descomponedors com a ldquorecicladorsrdquo de les restes orgagraveniques a la natura De quegrave srsquoalimenta cada
element del cicle de la mategraveria orgagravenica Quina importagravencia teacute que el proceacutes sigui ciacuteclic
A continuacioacute srsquoexplica la dinagravemica del joc els cuiners intenten cuinar aliments dels que mengem
sovint i que necessitem per creacuteixer aquests aliments soacuten uns determinats animals o plantes perograve
nomeacutes els poden agafar per cuinar quan hagin crescut Els animals i les plantes srsquohan drsquohaver nodrit
abans que el cuiner els pugui cuinar Finalment un altre element entra en joc per tractar drsquoeliminar
les restes orgagraveniques (peles de pastanaga i ossos de conill) que han generat els cuiners
Cal indicar on estagrave situat lrsquoaliment de les plantes (el compost) i explicar que els retalls de cartolina
de color marroacute fosc que hi ha dins la safata simbolitzen el compost i alhora seran les pastanagues o
les orelles de conill que utilitzaran per jugar
Srsquoexpliquen les regles del joc
Tots els participants tenen lrsquoobjectiu comuacute drsquoalimentar-se
- Els cuiners podran cuinar per menjar tant conills com pastanagues
- Els conills menjaran uacutenicament pastanagues
- Les pastanagues es nodriran de terra (compost)
- Els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques dels cuiners
Per saber quan i com poden menjar cal escoltar les indicacions del dinamitzadora del joc Aquesta
utilitzaragrave dues frases curtes i concretes per donar les ordres
Per fer participar els alumnes que fan de pastanagues es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave
Aquesta pastanaga ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color
taronja) El jugador que fins aquell moment estava ajupit srsquoaixeca i va fins on hi ha la safata amb
el compost simula que es nodreix i agafa una de les siluetes de la safata Torna cap al seu lloc Es
colmiddotloca al front la peccedila que ha agafat subjectant-la amb la diadema i colmiddotlocant-la amb la part meacutes
Com pots fer compost - 42
punxeguda en direccioacute al seu nas En lloc de tornar-se a ajupir es queda dret amb els braccedilos
estirats per demostrar que ha crescut
Per fer participar els alumnes que fan de conills es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave Aquest
conill ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blanc) El jugador
que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per alimentar-se ha de trobar dues pastanagues
que ja hagin crescut eacutes a dir dos nens pastanaga que estiguin drets i amb la silueta en forma de
pastanaga enganxada al front Si els localitza va fins a ells i els agafa la silueta del front aquests
nens srsquoajupen un altre cop i esperen un altre torn per creacuteixer El nen conill torna al seu lloc i es
colmiddotloca les peces a la diadema amb lrsquoorientacioacute per simular les orelles del conill Fet aixograve es
queda palplantat amb els braccedilos estirats per demostrar que ha crescut Si no troba dos nens
pastanaga que hagin menjat torna al seu lloc i srsquoajup novament ategraves que no srsquoha pogut alimentar
i per tant no ha pogut creacuteixer
Per fer participar els alumnes que fan de cuiners es diu la frase Senyora cuinera que pot cuinar
un bon conill per sopar (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blau) El
jugador que estava ajupit srsquoaixeca i observa si hi ha conills amb les orelles colmiddotlocades en cas
afirmatiu srsquoacosta fins a un drsquoells i li agafa les orelles lrsquoalumne conill tornaragrave a ajupir-se i el
cuiner aguanta les orelles a la seva magrave Un cop fet aixograve es queda dret amb els braccedilos estirats per
demostrar que ha cuinat El director del joc tambeacute pot demanar al cuiner que cuini pastanagues
en aquest cas el cuiner ha de fer els mateixos moviments que en el cas del conill
Per fer participar els alumnes que fan de cucs descomponedors es diu la frase Atencioacute Qui es
menjaragrave les restes orgagraveniques Aquest cuc ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la
diadema de color marroacute clar) El jugador que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per
alimentar-se ha de trobar un cuiner que ja hagi cuinat eacutes a dir que estigui dret i amb les siluetes
en forma de pastanaga o drsquoorelles de conill a la magrave Si el localitza li agafa les siluetes de la magrave
aquests nens srsquohan drsquoajupir un altre cop i esperar un altre torn per cuinar El nen cuc va fins a la
safata del compost per retornar les peces Si no trobeacutes cap cuiner amb restes orgagraveniques a la magrave
srsquoha de quedar ajupit al seu lloc
Es comenccedila la dinagravemica de joc
Els alumnes es distribueixen pel camp de joc de forma aleatograveria i deixant distagravencia entre cada
jugador Un cop colmiddotlocats al seu lloc srsquoajupen i es comenccedila el joc Els primers moviments conveacute que
siguin molt senzills es fa que srsquoaixequin drsquoun en un srsquoespera que dues pastanagues hagin crescut
per fer aixecar un conill es diu a un cuiner que cuini un conill A mida que els alumnes agafen meacutes
desimboltura i seguretat es complica la dinagravemica fer aixecar quatre conills alhora i que algun es
quedi sense menjar treure lrsquoaliment de les plantes etc El joc es pot repetir tantes vegades com es
vulgui (el cicle eacutes ilmiddotlimitat)
Al final del joc es fa una posada en comuacute a per treure conclusions Ha estat fagravecil trobar menjar Quegrave
passava si no sersquon trobava Quegrave hauria passat si alguacute hagueacutes amagat el compost Quegrave hauria passat
si no hi hagueacutes hagut cucs Per a qui eacutes meacutes difiacutecil trobar menjar Etc Es pot fer un mural del cicle
de la mategraveria orgagravenica a partir de les regles del joc
Com pots fer compost - 43
Activitat 9
Com es reciclava fa uns anys
CM CS
Introduccioacute
Abans els femers es posaven davant de les cases perquegrave un femer gros era siacutembol de riquesa
Al llarg del temps lrsquoeacutesser humagrave ha desenvolupat tegravecniques de reciclatge dels residus A llsquoedat
mitjana el coneixement es va refugiar als monestirs Allagrave els templers feien servir una tegravecnica de
compostatge que els permetia augmentar molt el rendiment de les seves collites
Antigament la feina dadobat es reduiumla exclusivament a laportacioacute de fems elaborats al femer El
femer era un espai enclotat on shi dipositava periogravedicament el producte de la neteja destables i
corrals Qualsevol mategraveria orgagravenica era apta per fer fem i tot saprofitava en aquelles egravepoques Per
afavorir la barreja i la descomposicioacute dels materials amuntegats els femers es remenaven de tant
en tant sobretot despreacutes de les pluges perquegrave la humitat ajudava a la fermentacioacute Era creenccedila
general que els femers shavien de remenar en lluna vella perquegrave el resultat fos ograveptim
Quan tocava els fems es transportaven al camp i es colgaven amb la llaurada El fem es feia caure
del carro amb els eixartells i es distribuiumla en uns munts anomenats ferrades posteriorment
sesbarriava amb la forca de ferro
Els residus sempre han acompanyat lrsquoexistegravencia de lrsquohome Un cas de lrsquoimpacte dels residus en
temps pretegraverits eacutes el de les agravemfores en lrsquoImperi romagrave La ciutat de Roma coneguda per la ciutat
dels set turons va arribar a tenir-ne un vuitegrave per causa dels residus drsquoagravemfores Les agravemfores
romanes es podien comparar amb els actuals envasos no retornables El seu destiacute era purament
facilitar el transport drsquoaliments i de fet no hi havia cap induacutestria per reaprofitar el fang cuit de
quegrave estaven fetes Generalment es llenccedilaven als afores de la ciutat Les restes histograveriques que
sovint trobem revelen la forma de vida dels nostres avantpassats De la mateixa manera lrsquoanagravelisi
de les escombraries mostra lrsquoevolucioacute de lrsquoestil de vida de la nostra societat Les nostres
escombraries srsquohan omplert drsquoenvasos i embalatges quelcom impensable fa 50 anys
Al paleoliacutetic les societats eren caccediladores i recolmiddotlectores Tots els residus eren orgagravenics i per tant
de fagravecil assimilacioacute pels descomponedors Al neoliacutetic amb lrsquoarribada de lrsquoagricultura i la
ramaderia hi ha els primers assentaments amb poblacions sedentagraveries Van aparegraveixer activitats
com la cistelleria i el tegravextil perograve tot i aixiacute tots els residus generats eren orgagravenics i es reaprofitaven
com a adob com a aliment pel bestiar en la fabricacioacute de cases Els residus es revaloritzaven i
reciclaven dins la comunitat mateixa
Com pots fer compost - 44
Durant lrsquoegravepoca de la dominacioacute romana es desenvolupen les ciutats agraverees on srsquoaplega la
poblacioacute Lrsquoacumulacioacute de poblacioacute condueix per primera vegada a un increment de brossa
encara que majoritagraveriament de mategraveria orgagravenica Tanmateix les escombraries soacuten un brou de
cultiu per a malalties infeccioses Per aixograve en les ciutats van construir immenses obres
drsquoabastament drsquoaigua potable i sanejament drsquoaiguumles residuals La perfeccioacute drsquoaquestes
construccions no va ser superada fins ben entrat el segle XIX
Durant lrsquoedat mitjana les ciutats van tornar a ser un motor de desenvolupament cultural i
econogravemic perograve es van convertir en focus drsquoinfeccions a causa de lrsquoacumulacioacute de brossa als
carrers i mercats La manca de mesures higiegraveniques va contribuir a lrsquoextensioacute de les grans
pestes Durant aquesta egravepoca i les posteriors la vida al camp continuava aprofitant i reciclant
els residus produiumlts emprant-los com a mategraveria primera per a altres usos A la ciutat el
problema dels residus va comenccedilar a inquietar la poblacioacute
La Revolucioacute Industrial propicia que la ciutat esdevingui el focus de generacioacute de treball fet
que iniciaragrave un egravexode massiu des del camp a la ciutat Els descobriments tecnologravegics
provoquen la produccioacute en cadena dels beacutens de consum la fabricacioacute de nous materials i la
utilitzacioacute de noves fons energegravetiques La novetat de la tegravecnica permet un increment innovador
en la produccioacute i en aquest context la problemagravetica dels residus queda relegada a segon plagravenol
La produccioacute en segraverie es dissenya en cadena no pas en cicle Lrsquoagricultura tambeacute es
modernitza Srsquoinventa nova maquinagraveria i srsquointrodueixen els productes fertilitzants i plaguicides
quiacutemics que trenquen el cicle de reaprofitament dels residus agriacutecoles i ramaders
Durant la degravecada dels seixanta com a resultat del creixement urbagrave i del consum augmenta el
volum drsquoescombraries que es porten als abocadors En temps de femar la brossa recollida
srsquoescampa pels camps pragravectica que desapareix a causa de la proliferacioacute de plagravestics i altres
embalatges que es troben barrejats a les escombraries orgagraveniques
En lrsquoactualitat la societat de consum no cessa de produir nous productes artificials en grans
quantitats amb la subseguumlent acumulacioacute i concentracioacute dels residus associats substagravencies que
la natura no pot integrar
Durant molts anys lrsquohort va esdevenir una peccedila clau de les llars que garantia conjuntament
amb els quatre animals drsquoautoconsum la major part de lrsquoalimentacioacute familiar Drsquoaixograve no fas pas
tant temps dues o tres generacions abans els nostres avis o besavis ho feien aixiacute amb
coneixements ancestrals que passaven de pares a fills Coneixements que els deien com
aprofitar les restes orgagraveniques per fer el compost com obtenir les llavors dels millors fruits que
els garantien les properes collites quin era el millor cicle lunar per sembrar plantar o collir
en definitiva tot un saber fruit de lrsquoexperiegravencia i de lrsquoobservacioacute de la natura recollit i transmegraves
al llarg de molts anys
Lamentablement els canvis socials produiumlts a mitjan segle passat ens van anar separant de la
terra i de mica en mica vagraverem delegar la produccioacute drsquoaliments a tercers Aliments produiumlts
sovint de manera industrialitzada provinents de llocs llunyans amb poc gust perograve aixograve siacute
amb una gran aparenccedila i sense adonar-nos-en hem anat perdent tot aquell valuoacutes llegat
Com pots fer compost - 45
Objectius
- Conversar amb gent gran per conegraveixer com ho feien fa uns anys per gestionar i prevenir els
residus
- Prendre consciegravencia dels canvis que hi ha hagut els darrers anys respecte la generacioacute de
residus el sistema drsquoembalatge i de consum i tambeacute el reaprofitament alimentari i la
reutilitzacioacute Reflexionar sobre les repercussions que aixograve pot tenir en el futur
- Reflexionar sobre les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un estil de
vida meacutes sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
- Fomentar la relacioacute i el respecte vers la gent gran
Durada
Una hora per a la preparacioacute pregravevia
Una hora per a la sessioacute de conversa
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Els residus abans i ara CM CS (pagravegines 40 a 42)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a preparar i elaborar una enquesta per a la gent gran del municipi o avis i agravevies
dels alumnes per adonar-se del canvi que hi ha hagut amb el pas del temps en relacioacute a la gestioacute i la
prevencioacute dels residus Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera eacutes la preparacioacute pregravevia de
lrsquoenquesta la segona eacutes la conversa presencial amb els avis i agravevies
PRIMERA PART
Es fan grups de 2 o 3 alumnes per reflexionar i preparar preguntes concretes per fer a la gent gran
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Els residus abans i ara CM CS A les fitxes hi ha imatges antigues i
preguntes que conviden a la reflexioacute i plantegen aspectes diversos relacionats amb els residus
- La gestioacute dels residus abans i ara
Els femers i el reciclatge a les cases de pagegraves en contraposicioacute a la recollida selectiva i la gran
quantitat de residus que generem a lrsquoactualitat Tambeacute es pot fer una recerca drsquoinformacioacute
relacionada amb quan es va implantar la recollida selectiva al municipi etc
- El sistema drsquoembalatge i de consum abans i ara
Com pots fer compost - 46
La llet de les vaques i les lleteres lrsquoaigua de la font i lrsquoofici de cisteller versus els brics els envasos
de plagravestic drsquoun sol uacutes i les compres als supermercats
- Lrsquoaprofitament i la reutilitzacioacute abans i ara
El pa sec per fer sopa els iogurts i melmelades casolanes versus el malbaratament alimentari que
actualment es produeix a moltes llars comerccedilos i restaurants
SEGONA PART
Conversa presencial amb avis i agravevies
Pregraveviament es fa difusioacute a les famiacutelies per tal de convidar a la xerrada avis i agravevies dels alumnes
Tambeacute es pot convidar gent gran del poble vinculada amb el moacuten de la pagesia la histograveria del
poble
Es tracta que els alumnes exposin el treball previ i les conclusions a quegrave han arribat i que plantegin
bones preguntes a la gent gran per donar-los peu a respondre-les explicant les seves experiegravencies
drsquoinfantesa La idea eacutes que es generi una conversa i un debat interessant que porti a la reflexioacute sobre
les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un model drsquoestil de vida meacutes
sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
Algunes idees per finalitzar la sessioacute
- Preparar un esmorzar sostenible conjunt amb productes de proximitat i reduint els residus
- Recollir les conclusions de la xerrada en un document o mural conjunt per fer arribar a les
famiacutelies
Com pots fer compost - 47
Activitat 10
Fem el diari de seguiment del
compostatge
CI CM CS
Introduccioacute
Tenir un compostador a lrsquoescola requereix un bon manteniment per tal drsquoobtenir uns resultats
satisfactoris Per a un bon compostatge calen les condicions adequades per als microorganismes
que el duen a terme Aquests per viure necessiten el mateix que nosaltres oxigen aigua i
menjar La durada del proceacutes (de 3 a 6 mesos) dependragrave del manteniment drsquoaquestes condicions
- Una oxigenacioacute adequada
Els microorganismes utilitzen lrsquooxigen per descompondre la mategraveria drsquouna manera
eficient En absegravencia drsquooxigen el proceacutes eacutes molt meacutes lent i es produeixen pudors Per
millorar lrsquooxigenacioacute cal remenar el material amb una forca i barrejar-hi restes vegetals
seques que possibilitin el pas de lrsquoaire
- Aigua per beure
Els microorganismes viuen en medis humits i necessiten consumir aigua Si el material eacutes
sec lrsquoactivitat descomponedora pot quedar gairebeacute aturada eacutes per aixograve que pot ser
necessari regar-lo Si al contrari hi ha massa aigua aquesta ocupa els porus i desplaccedila
lrsquoaire Aixiacute en poques hores se sentiran pudors i la descomposicioacute srsquoalentiragrave per aixograve
caldragrave voltejar el material o afegir-hi material sec
- Menjar equilibrat (relacioacute CN adequada)
Els humans necessitem una dieta equilibrada especialment en hidrats de carboni i
proteiumlnes Una cosa semblant passa als microorganismes que treballen en la pila de
compostatge Lrsquoequilibri eacutes definit per la relacioacute carboninitrogen Si compostem materials
amb molt carboni es degraden molt lentament Eacutes per aixograve que la proporcioacute entre mategraveria
orgagravenica fresca humida o verda (rica en N) i mategraveria orgagravenica estable seca o marro (rica
en C) cal que sigui equilibrada aproximadament de 31
- Temperatura adequada
Com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat que fan milions de microorganismes descomponedors
es genera calor i la pila comenccedila a agafar temperatura Aquest fet eacutes un indicador que el
proceacutes va beacute Les parets del compostador ajuden a mantenir aquesta temperatura A
mesura que el proceacutes vagi avanccedilant i que els materials fagravecilment degradables vagin
desapareixent la temperatura aniragrave disminuint fins a acostar-se a lrsquoambient
Com pots fer compost - 48
Objectius
- Elaborar un full de seguiment on recollir les principals dades sobre lrsquoevolucioacute del
compostatge
- Observar descriure i mesurar els canvis i transformacions que tenen lloc al compostador
- Prendre consciegravencia de la importagravencia de fer un bon manteniment del compostador per
obtenir uns bons resultats
- Facilitar el control dels paragravemetres que intervenen durant el proceacutes de compostatge i
aprendre a preveure com actuar segons cada situacioacute que es presenti
- Registrar dades de manera sistemagravetica utilitzant instruments de mesura concrets
Durada
Una hora aproximadament per fer el diari de seguiment
Un cop per setmana durant tot el proceacutes de compostatge per recollir les dades
Drsquoaquesta manera les accions que srsquohan de dur a terme per fer un bon seguiment del
compostatge soacuten
- Preparacioacute del material a compostar assegurar-nos que tenim mategraveria orgagravenica seca i
humida trossejada petita
- Incorporacioacute del material al compostador a la part inferior cal fer una capa de drenatge i
aeracioacute amb poda branques pinyes o algunes pedres la proporcioacute dels materials ha de
ser 31 tres parts de restes de cuina (material humit) per a cada part de restes de jardiacute
(material sec) i ben barrejades
- Volteig per barrejar la mescla i facilitar lrsquoaeracioacute del material disminuint-ne la humitat
Caldragrave voltejar el material si lrsquoobservem molt humit o si despregraven males olors
- Rec caldragrave regar si la pila srsquoasseca Podem controlar el grau drsquohumitat agafant un grapat
de material i estrenyent-lo si srsquoesmicola li falta aigua amb una humitat correcta el
material es modela perograve sense gotejar
- Anotar les observacions que veiem sobretot si creiem que soacuten anomalies o problemes
Eacutes molt important que totes les observacions i les actuacions que fem al compostador quedin
recollides i registrades en un diari de seguiment perquegrave com que el compostador eacutes colmiddotlectiu hi
hauragrave diferents persones que hi treballaran
Com pots fer compost - 49
Material
De lrsquoescola
- Mural llibreta o programa informagravetic on recollir les dades
- Regle o cinta megravetrica
- Termogravemetre de laboratori
- Forca o airejador
- Regadora
- Drap o paper absorbent
- Pala de jardineria petita
- Bagravescula
- Guant de plagravestic (opcional)
Demanar a la Mancomunitat
- Poda triturada (en cas que sigui difiacutecil aconseguir mategraveria orgagravenica seca)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Taula de seguiment CI CM CS (pagravegina 43)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a elaborar una taula o graella que permeti efectuar un seguiment i manteniment
del compostador controlant els paragravemetres que intervenen durant el proceacutes i treure conclusions
sobre lrsquoevolucioacute del material en compostatge
Es tracta de fer una observacioacute periogravedica de lrsquoevolucioacute del contingut del compostador i un registre de
dades de forma sistemagravetica per adonar-se i entendre els canvis que es produeixen durant el proceacutes
Es recomana que les observacions i mesures es facin setmanalment i per parelles drsquoalumnes
encarregats Per torns rotatius al llarg del proceacutes tot lrsquoalumnat hauragrave fet el seguiment
Algunes de les dades que es poden registrar soacuten la temperatura la quantitat de mategraveria orgagravenica
seca i humida incorporades lrsquoalccedilada de la pila el volteig la humitat (si es rega o no) etc Segons el
nivell educatiu es poden fer mesures de diferent grau de complexitat
Els alumnes reflexionen sobre quins paragravemetres intervenen en el proceacutes i decideixen quegrave han de
controlar i anotar a la graella de seguiment Les opcions per anotar i registrar les dades soacuten
muacuteltiples des drsquoelaborar un mural a un lloc visible del centre o de lrsquoaula fins a recollir les dades en
una llibreta de camp individual o per grups fer-ho a traveacutes de programes informagravetics etc La fitxa
de lrsquoannex Taula de seguiment CI CM CS mostra un possible exemple de taula que es pot fer
Abans de fer les observacions i anotacions es recomana que els alumnes facin hipogravetesis
Com pots fer compost - 50
Creieu que augmentaragrave de volum al llarg de temps
Creieu que augmentaragrave de pes
Quegrave creieu que passaragrave amb la temperatura
Un cop realitzades totes les observacions i mesures dels paragravemetres estudiats es presenten els
resultats obtinguts de forma resumida i sintegravetica per poder treurersquon conclusions Es poden fer
gragravefiques per a cadascun dels paragravemetres mesurats De les mesures no quantitatives (color olor) es
pot descriure verbalment la seva evolucioacute al llarg de lrsquoestudi complementant-ho amb dibuixos o
fotografies A continuacioacute es poden intentar treure conclusions
Color En els primers estadis srsquoobservaran els colors originals dels diferents elements
orgagravenics A mesura que avanccedila la descomposicioacute el color es torna marroacute cada cop meacutes fosc
Olor No ha de ser forta ni desagradable a no ser que hi hagi algun problema que haurem
de detectar quin eacutes
Temperatura Estagrave relacionada amb el grau drsquoactivitat dels microorganismes Augmenta
quan hi ha un cert gruix de material al compostador i va disminuint posteriorment durant la
fase de maduracioacute del compost
Per a CI i CM
Data i hora
Control de temperatura (ambiental i del material en compostatge) La temperatura de la pila es
pren clavant el termogravemetre uns 30 cm dins la pila i srsquohi manteacute durant uns 2 minuts Eacutes important
fer diverses mesures
Control de la humitat A partir de lrsquoaspecte visual del tacte o deixant una mostra sobre un paper
de diari i veure si queda humit o moll Anotar si es rega la pila
Descripcioacute de lrsquoaspecte visual (olor color textura) Eacutes possible reconegraveixer els diferents
elements (fruita fulles) Quin color teacute la pila Quina olor fa (de fruita amoniacuteac fems terra de
bosc)
Aportacioacute de mategraveria orgagravenica humida i seca (pes) Quegrave hi hem tirat Es pot registrar de manera
gragravefica pintant fins a quin nivell arriba drsquouna galleda si sempre srsquoutilitza la mateixa Tambeacute es
pot pesar o beacute simplement anotar si srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica i de quin tipus eacutes
Volteig Anotar si es volteja la pila que es pot fer amb la forca o lrsquoairejador
Alccedilada de la pila de compostatge A meacutes de mesurar els cm de lrsquoalccedilada de la pila es pot registrar
pintant en un esquema fins a quin nivell eacutes ple el compostador
Altres observacions El recull de dades es pot complementar amb dibuixos i fotografies
Com pots fer compost - 51
Ampliacioacute per a CS
Si es vol ampliar el treball matemagravetic i aprofundir en la metodologia cientiacutefica algunes dades i
paragravemetres que es poden incorporar soacuten els seguumlents Srsquohan de dur a terme en una aula o laboratori
Porositat
Entre les partiacutecules del material en compostatge hi ha espais amb aire La mesura de la
porositat ens indica el drsquoaire que conteacute el substrat Una bona porositat del material fa
que el proceacutes de compostatge funcioni millor perquegrave assegura que arribi oxigen a tots els
microorganismes responsables de la descomposicioacute A meacutes un compost amb una bona
porositat teacute meacutes capacitat per retenir aigua als porus i aixograve beneficia les plantes si
srsquoincorpora aquest compost al sogravel Si el material es queda sense oxigen hi poden haver
problemes de males olors Per evitar-ho srsquohi poden afegir materials meacutes gruixuts que
deixin porus entre siacute
Per mesurar la porositat srsquoagafa un vas de volum conegut i srsquoomple amb el substrat a
analitzar fins a un volum conegut sense pressionar-lo Aquest volum srsquoanomena volum
del substrat Srsquoomple una proveta (o recipient graduat) amb aigua i amb cura srsquoaboca
dins el vas fins que el nivell de lrsquoaigua cobrint el substrat arribi al nivell assenyalat com a
volum del substrat La quantitat drsquoaigua que hi ha cabut eacutes la que ha omplert els porus del
substrat i srsquoanomena volum dels porus
Per calcular el de porositat
porositat = __Volum dels porus__ x 100
Volum del substrat
Densitat aparent
La densitat drsquoun material eacutes el seu pes en relacioacute al volum que ocupa En el cas de la
densitat aparent srsquoinclouen tambeacute els porus Com meacutes porositat teacute el material menor eacutes la
seva densitat aparent ja que pesant el mateix ocupa meacutes volum
Per mesurar la densitat aparent srsquoagafa un vas de volum conegut i es pesa (tara de vas)
Srsquoomple amb el substrat sense pressionar-lo i es pesa (pes del vas + substrat) Per calcular
la densitat aparent la foacutermula eacutes
Densitat aparent (g cm2) = Pes del vas + substrat en grams - tara del vas en grams
Volum del vas en cm2
drsquohumitat
Les deixalles contenen fins a un 85 drsquoaigua Durant el proceacutes de compostatge el material
va perdent humitat i en el producte final sol ser al voltant del 40 Si el material en
compostatge no teacute una humitat suficient perquegrave els descomponedors puguin actuar el
proceacutes es pot alentir molt i llavor potser srsquoha de regar
Per mesurar el percentatge drsquohumitat es posen 200 g de substrat al damunt drsquoun full de
paper de diari Es deixa assecar el substrat a lrsquoaire tres o quatre dies (o sota una lagravempada)
i es torna a pesar Aquest eacutes el pes del substrat sec Per calcular el drsquohumitat la foacutermula
eacutes
Com pots fer compost - 52
humitat = 200 g - pes del substrat sec x 100
200 g
A partir del valor obtingut es valora si srsquoha de portar a terme alguna mesura correctora
segons aquesta taula
Manca drsquohumitat lt45
Humitat adequada 45 ndash 55
Exceacutes drsquohumitat gt55
Mida de les partiacutecules
La mida de les partiacutecules del material en compostatge va disminuint a mesura que es
degrada El compost madur eacutes un material granuloacutes amb partiacutecules de mides semblants
Passant el compost per un sedagraves se sap quina eacutes la proporcioacute de partiacutecules petites Cal un
sedagraves de 4 mm de forat (aproximadament tambeacute pot ser de 3 o de 5 mm) Si no es teacute es
pot fabricar amb tela metagravelmiddotlica de 4 mm de diagravemetre i un marc de fusta
Per mesurar la mida de les partiacutecules es tara el paper de diari Srsquoescampa el substrat sec
sobre el paper de diari i es disgreguen les seves partiacutecules amb el corroacute durant 5 minuts
Es pesa el substrat disgregat (restant la tara del paper) Es passa el substrat pel sedagraves de 4
mm Es recullen i es pesen les partiacutecules que hi passen (lt4mm) i es recullen i es pesen les
que srsquohan quedat al sedagraves (gt4mm)
Es calcula la distribucioacute de la mida de les partiacutecules
de partiacutecules de diagravemetres meacutes gran de 4 mm
Pes de les partiacutecules retingudes al sedagraves x 100
Pes del substrat
de partiacutecules de diagravemetre meacutes petit de 4 mm
Pes de les partiacutecules que han passat al sedagraves x 100
Pes del substrat
Com pots fer compost - 53
Activitat 11
Quegrave passa si enterrem residus
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Comprendre que la natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes
natural perograve teacute meacutes dificultat per degradar els materials sintetitzats per lrsquoeacutesser humagrave
- Conegraveixer quins residus soacuten biodegradables
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis
Introduccioacute
La natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes natural Perograve totes
aquelles substagravencies que ha sintetitzat lrsquoeacutesser humagrave en un laboratori es degraden amb meacutes
dificultat Per solucionar la quumlestioacute dels residus drsquoavui dia la ldquobiodegradabilitatrdquo drsquoun producte
eacutes un concepte important
La biodegradacioacute eacutes la facultat que tenen algunes substagravencies de descompondrersquos en components
quiacutemics meacutes simples en un periacuteode curt de temps i reintegrar-se a la terra amb les condicions
ambientals adequades En el proceacutes natural de la descomposicioacute a meacutes dels bacteris hi
intervenen factors com els fongs la llum solar la humitat i la temperatura La mategraveria orgagravenica
pot ser degradada de forma aerogravebica amb oxigen (a lrsquoaire lliure) o de forma anaerogravebica sense
oxigen (enterrat)
Quan els productes no poden ser degradats de forma natural o beacute el temps necessari per a quegrave
els organismes els descomponguin eacutes extremadament llarg sersquols anomena no biodegradables El
fet que aquests no siguin biodegradables es deu a la seva estructura fiacutesica i quiacutemica Alguns com
el vidre no poden ser degradats
Tots els compostos orgagravenics produiumlts pels ecosistemes naturals soacuten degradables en forma natural
i tarden molt poc temps en desaparegraveixer Per aixograve els ecosistemes no produeixen material no
desitjat o escombraries En canvi la tecnologia actual estagrave produint en grans quantitats materials
sintegravetics no biodegradables Molts dels plagravestics que utilitzem com bosses i envasos soacuten exemples
drsquoaquests productes Per aixograve al ser llenccedilats al camp romanen alliacute sense descompondrersquos durant
molts anys No ser biodegradable no significa que no desapareixeragrave mai del planeta sinoacute que
lrsquohome ha de ser lrsquoencarregat de destruir-lo o reciclar-lo
Com pots fer compost - 54
- Adonar-se de quins residus srsquohan degradat completament o en part despreacutes drsquounes
setmanes
- Comprovar si srsquohan complert les hipogravetesis formulades a lrsquoinici de lrsquoexperiment
- Identificar quant temps tarden a descompondrersquos diferents tipus de residus i ordenar-los
fent una liacutenia del temps
- Reflexionar sobre la importagravencia de no llenccedilar deixalles a lrsquoentorn natural
Durada
Una hora aproximadament per a lrsquoexperiment drsquoenterrar residus
Una hora aproximadament per a la sessioacute de desenterrar residus i reflexionar sobre el que ha passat
Material
De lrsquoescola
- Residus diversos per enterrar
- Fustes per als cartells
- Paper llapis colors cola
- Si es vol fer la variant
o Bosses de malla de plagravestic
o Etiquetes plastificades per a cada bossa
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem hipogravetesis CI (pagravegina 44)
- Fitxa Fem hipogravetesis CM CS (pagravegina 45)
- Fitxes Liacutenia cronologravegica CI (pagravegines 46 a 48)
- Fitxa Desenterrem residus CM CS (pagravegina 49)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar enterrant diversos residus si la natura eacutes capaccedil de
descompondrersquols amb poc temps Lrsquoactivitat es diferencia en dos moments primer es prepara
lrsquoexperiment i es fan hipogravetesis al cap drsquoun mes i mig es comprova quegrave ha passat i es fa una reflexioacute
sobre el concepte biodegradable
PRIMERA PART
Es prepara lrsquoexperiment drsquoenterrar residus al pati
Al pati preferiblement a prop del compostador els alumnes fan forats a terra drsquouns 20 cm de
fondagraveria Es fan tants forats com tipologies de residus es vulguin enterrar Una proposta eacutes fer-ne
Com pots fer compost - 55
cinc amb els seguumlents materials fulla drsquoenciam pela de plagravetan paper de cuina paper drsquoalumini i
bossa de plagravestic Tambeacute poden ser els alumnes que escullin els materials amb quegrave volen
experimentar
Es posa un cartell a cada forat per identificar quegrave srsquohi ha enterrat i poder-ho localitzar al cap drsquoun
mes i mig Eacutes important informar tothom que no es trepitgi la zona on srsquoestagrave fent lrsquoexperiment
Es fan fotografies dels residus abans drsquoenterrar-los per poder-les comparar amb els resultats
obtinguts
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CI A lrsquoaula cada alumne fa la hipogravetesi de quin residu seragrave
el que es descompondragrave meacutes ragravepidament
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CM CS A lrsquoaula cada alumne fa hipogravetesis de quegrave creuen
que passaragrave amb els residus durant un mes i mig
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer un experiment similar per saber quan tarden a descompondrersquos els residus orgagravenics
i no orgagravenics dins el compostador i observar els canvis que se succeeixen al llarg del temps
Srsquointrodueixen els residus a analitzar en bosses de malla de plagravestic com les que es fan servir per
envasar patates Aquestes bosses no es descomponen i permeten que entrin els organismes
descomponedors i lrsquooxigen Sersquols colmiddotloca una etiqueta de plagravestic amb el nom del residu a analitzar i
la data i srsquointrodueixen al compostador Cada setmana es treuen i sersquols fa fotografies per comprovar
els canvis que es van produint Es poden sotmetre a assaig multitud de substrats com peles de
plagravetan de taronja de poma fusta triturada fragments de mides diferents etc
SEGONA PART
Al cap drsquounes sis setmanes es desenterren els residus i srsquoobserva en quin estat de descomposicioacute es
troba cadascun dels materials colgats i si srsquohan complert les hipogravetesis formulades pels alumnes
Quins residus srsquohan descompost completament I en part Els materials han canviat les seves
propietats (mida textura color olor forma) Hi ha materials que estan intactes
Es fa una posada en comuacute i es debat sobre els resultats obtinguts per extreure conclusions
- Quins mecanismes teacute la natura per degradar els residus
- Quines alternatives existeixen per aquells materials de siacutentesi que no es degraden tan ragravepid
com els drsquoorigen natural
Com pots fer compost - 56
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Liacutenia cronologravegica CI Es reparteix a cada alumne una targeta on hi
apareix el nom drsquoun residu i el seu temps de descomposicioacute Cadascuacute dibuixa el residu de quegrave es
tracta i tots junts ordenen les imatges en un mural conjunt
Per a CM i CS imprimir de lrsquoannex la fitxa Desenterrem residus CM CS per anotar els resultats i
conclusions
A continuacioacute es fa una activitat per ordenar cronologravegicament diferents residus i materials tenint en
compte el temps que tardarien a desfer-se de manera natural Es pot representar en un mural
treballar-ho amb un debat o beacute mitjanccedilant un joc de moviment
Una manera de fer-ho srsquoassigna a cada alumne un material del llistat que hi ha a continuacioacute sense
indicar-los el temps de descomposicioacute Els alumnes drets srsquohan drsquoordenar en fila cronologravegicament
segons el temps que triguen a descompondrersquos (en funcioacute de les seves hipogravetesis) Per ordenar-se han
de debatre entre tots fins arribar a un acord comuacute El dinamitzadora els indica si estan ben colmiddotlocats
o no i el nombre drsquoalumnes que no estan ben posicionats Es tracta que els alumnes es tornin a
colmiddotlocar fins a aconseguir una filera ordenada del residu meacutes ragravepid en descompondrersquos al meacutes lent
No eacutes tan important ordenar-se perfectament beacute com el debat que es generi i la reflexioacute sobre la
importagravencia de repensar en una bona gestioacute i prevencioacute de residus Al final es fa un debat i es pot fer
una representacioacute en un mural
fulla drsquoenciam (una setmana)
pela de patata (poques setmanes)
peles de ceba (poques setmanes)
closques drsquoou (un mes)
pela de plagravetan (2 mesos)
paper de cuina (3 mesos)
pela de taronja (6 mesos)
fulles seques (6 mesos)
closques de nou (6 mesos)
paper (1 any)
cigarrets (1 o 2 anys)
fusta petita (entre 1 i 3 anys)
xiclet (5 anys)
os de pollastre (entre 10 i 30 anys)
paper drsquoalumini (entre 10 i 30 anys)
bric de llet (entre 10 i 30 anys)
sabata vella (entre 25 i 200 anys)
llauna (entre 10 i 500 anys)
bossa de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
ampolla de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
piles (1000 anys)
ampolla de vidre (4000 anys)
Com pots fer compost - 57
Activitat 12
Quines soacuten les fases del compostatge
Mirem-ho de prop
CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es desenvolupa en diverses fases En cada fase cal la presegravencia drsquooxigen
i drsquoaigua en quantitats adequades perograve sobretot en les primeres fases en quegrave lrsquoactivitat
microbiana eacutes meacutes gran Controlar la temperatura permet identificar quina fase es produeix a
lrsquointerior de la pila
Fase de temperatura moderada
Dura entre 5 i 10 dies Presegravencia de bacteris i fongs que causen un ragravepid creixement de la
temperatura (entre 15 i 45 ordmC) Aquests organismes trenquen amb rapidesa els compostos
solubles fagravecilment degradables
Fase de descomposicioacute o drsquoalta temperatura
Temperatures elevades (superiors als 40 ordmC) Els compostadors amb meacutes volum assoleixen meacutes
temperatura (en compostadors domegravestics el proceacutes es realitza a temperatura ambient) Hi ha
presegravencia de diversos i nombrosos microorganismes i alguns invertebrats En la mesura que els
compostos altament energegravetics srsquoesgoten la temperatura baixa gradualment La durada
drsquoaquesta fase eacutes drsquounes 10 setmanes
Fase de refredament i maduracioacute
La temperatura descendeix des del pic a quegrave srsquoha arribat fins a arribar a temperatura ambient
Presegravencia de microorganismes i invertebrats (sobretot porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i cucs
de terra) Srsquoarriba a la fase final (estabilitzacioacute del producte) quan les temperatures soacuten properes a
les ambientals i ha disminuiumlt el nombre de microorganismes Aquesta fase eacutes la meacutes llarga de
totes pot arribar a durar diversos mesos Tambeacute eacutes la fase en quegrave es produeix una major activitat
de fongs que ajuden a la descomposicioacute de residus secs o amb poc nitrogen Es detecten
macroorganismes que soacuten capaccedilos de degradar les parts meacutes dures dels vegetals A les capes
inferiors si hi ha molta aigua i el compost adopta una textura fangosa sol haver-hi una gran
poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el compost
Com pots fer compost - 58
Objectius
- Comprendre com es produeix el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Aprendre a experimentar i controlar les fases del proceacutes de compostatge
- Adonar-se dels canvis que es produeixen als residus orgagravenics en descomposicioacute i identificar
quant temps tarden a descompondrersquos
- Observar lrsquoevolucioacute de diferents paragravemetres que determinen en quina fase es troba el proceacutes
de compostatge
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis i comprovar si srsquohan complert al final de lrsquoexperiment
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
- Termogravemetre
- Tisores o cuacuteter
- Cola
- Punxoacute
- Retolador permanent
- Restes orgagraveniques diverses (tronquets fulles peles de fruita i verdura)
- Terra de bosc
Opcioacute A)
- Tres ampolles de plagravestic transparent de dos litres (de refresc)
- El tap drsquouna de les ampolles
Opcioacute B)
- Garrafa de plagravestic de 8 litres
- Ampolla de plagravestic de 15 litres
- Paper film
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La columna de descomposicioacute CS (pagravegina 50)
Com pots fer compost - 59
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear a lrsquoaula un compostador a petita escala per observar de prop el proceacutes
de compostatge i extreure les conclusions del que succeeixi Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el compostador en miniatura es tracta de fer-ne el seguiment i
les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La columna de descomposicioacute CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment Tambeacute es pot deixar que els
alumnes escullin quina de les dues opcions prefereixen o beacute fer-ne nomeacutes una
Opcioacute A)
Es tallen tres ampolles de plagravestic de 2 litres segons el dibuix i es munta
una columna de descomposicioacute Es fan forats drsquoaireig als segments B i C
Srsquoomple la columna (segments B i C) amb restes vegetals com ara fulles
petites branques restes de fruita i verdura etc
Les restes srsquohan de mantenir humides perograve sense que lrsquoaigua srsquoentolli a fi
drsquoevitar putrefaccions Lrsquoaigua que sobra ha de drenar beacute i caure al
segment D Es colmiddotloca una etiqueta a la columna de descomposicioacute que
indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Opcioacute B)
Es retalla el cul drsquouna garrafa es foraden les parets de la garrafa i es
fan forats al tap Es talla per la meitat una ampolla de 15 litres Es
posa la garrafa amb el tap cap per avall a sobre la mitja ampolla
tallada (perquegrave pugui caure el liacutequid dins la mitja ampolla) Es talla
a trossos petits les restes orgagraveniques Es barregen les restes
orgagraveniques amb la terra de bosc i es posen dins la garrafa de 8 litres
cap per avall Srsquointrodueix un termogravemetre per un dels forats
laterals La punta del termogravemetre ha de quedar coberta de la
barreja Es tapa la garrafa amb el film transparent de manera que quedi ben fixat Es colmiddotloca una
etiqueta a la garrafa que indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Accions de manteniment
Dos cops per setmana srsquoha de remenar la barreja i airejar perquegrave els microorganismes puguin
respirar Si la barreja estagrave molt humida srsquoha de destapar perquegrave srsquoassequi una mica i aixiacute srsquoevita que
els microorganismes srsquoofeguin Si srsquoasseca molt srsquoha de mullar una mica i remenar
Observacions
Al cap de dos o tres mesos les restes vegetals srsquohauran descompost Srsquoobserven els canvis al llarg de
les setmanes es poden fer observacions cada 15 dies Aspectes a observar textura olor color
Com pots fer compost - 60
temperatura lixiviats (liacutequids resultants del proceacutes de descomposicioacute) alccedilada de la pila Lrsquoevolucioacute
de la temperatura i de lrsquoalccedilada de la pila es poden representar en una gragravefica Altres observacions es
poden documentar per escrit a traveacutes de descripcions i complementar-les amb fotografies per poder
observar al final lrsquoevolucioacute de color que ha sofert al llarg del temps
Es poden construir meacutes drsquouna columna i omplir-les amb material diferent per poder comparar com
evolucionen
El proceacutes de compostatge eacutes llarg perograve els canvis meacutes evidents tenen lloc al comenccedilament per tant
les observacions seran meacutes frequumlents que meacutes endavant Cal organitzar un bon treball sistemagravetic
drsquoobservacions i recollida de dades en un moment determinat del dia que es poden acordar amb el
grup classe
Diferents condicions
Per grups es poden recrear diferents situacions drsquoinvestigacioacute per esbrinar els factors que
influencien en el proceacutes de fer compost com per exemple
- Influencia lrsquoamplada del recipient en el proceacutes
- Influencia el grau de ventilacioacute (el fet de tenir el recipient tancat obert mig obert)
- Influencia el tipus de material que posem a compostar
- Influencia el fet drsquohumitejar meacutes o menys els materials
- Influencia en el proceacutes la temperatura del lloc on hem posat el compostador
Una bona manera de documentar-ho eacutes fer-ne un seguiment a partir drsquoun recull fotogragravefic
Preguntes per reflexionar i treure conclusions
- Per quegrave creieu que srsquoha barrejat terra de bosc amb les restes
- Quines dificultats i inconvenients heu trobat al llarg del proceacutes
- Per quegrave augmenta la temperatura a la primera fase del proceacutes
- Per quegrave cal airejar i mantenir els residus humits durant el proceacutes de compostatge
- En quines etapes heu observat la presegravencia drsquoinsectes io drsquoaltres animals
Com pots fer compost - 61
Activitat 13
Qui hi viu al compostador
CI CM CS
Introduccioacute
Els descomponedors soacuten aquells organismes que srsquoalimenten de la mategraveria orgagravenica
drsquoorganismes morts i que la transformen en mategraveria inorgagravenica Petits animals com els cucs de
terra i molts insectes afavoreixen el proceacutes de degradacioacute triturant una part de la mategraveria que
srsquoha de descompondre Els veritables descomponedors perograve soacuten microorganismes fongs
bacteris i actinomicets Cada grup estagrave especialitzat en la degradacioacute drsquoun tipus determinat de
molegravecula orgagravenica Lrsquoaccioacute conjunta de tots els descomponedors teacute com a resultat la
transformacioacute de la mategraveria orgagravenica en aigua CO2 i sals minerals El paper dels
descomponedors a la natura eacutes molt important En primer lloc netegen la natura de les seves
ldquodeixallesrdquo cadagravevers i restes orgagraveniques Despreacutes les sals minerals que alliberen com a producte
de la descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i serveixen
drsquoaliment per les plantes Finalment els fragments de mategraveria orgagravenica vegetal de meacutes difiacutecil
descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i formen lrsquohumus
Lrsquoaparicioacute drsquoinvertebrats al compostador eacutes totalment natural Eacutes normal que trobem insectes a la
mescla ja que soacuten part dels organismes responsables del proceacutes de compostatge Tot i aixograve si
nrsquoobservem molts pot ser indicatiu que hi ha alguna cosa que no funciona
- La presegravencia de formigues eacutes un indicador drsquoacidesa o drsquouna pila seca Hem de remenar
beacute la mescla durant uns quants dies fins que hagi desaparegut el formiguer
- Si hi ha un exceacutes de mosques de la fruita eacutes indicatiu que la barreja no srsquoha fet beacute Hem
de remenar beacute i deixar la tapa oberta durant la nit perquegrave puguin sortir
- Si hi ha un exceacutes de mosques vol dir que hi ha massa mategraveria humida Hi hem drsquoafegir
mategraveria seca remenar-ho beacute i posar-hi una capa de mategraveria seca al cim de la mescla
- Si hi ha porquets de Sant Antoni eacutes indicatiu que el compost ja estagrave llest per collir
Ingereixen restes de poda i vegetacioacute en descomposicioacute i daquesta manera contribueixen
a la formacioacute de compost madur
- Els cargols i llimacs es mengen les restes orgagraveniques meacutes fresques ja que es poden
alimentar drsquohortalisses i verdures vives
- La presegravencia de cucs blancs denota acidesa Potser hi ha massa restes de fruita o poca
varietat de materials
- Els agravecars en molta quantitat indiquen que la pila estagrave massa humida
- Els cucs de terra apareixen en lrsquouacuteltim proceacutes de descomposicioacute i indiquen que el compost
ja estagrave madur i es pot aplicar Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes
orgagraveniques milloren lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel i ajuden a oxigenar la pila de
compost
-
Com pots fer compost - 62
- Els colmiddotlegravembols soacuten els trossejadors encarregats de fragmentar les restes orgagraveniques
- Les larves de coleogravepters o de diacutepters i els himenogravepters (formigues) tenen una presegravencia
miacutenima en una pila de compost Si hi abunda algun drsquoells eacutes senyal de mal funcionament
- Les larves drsquoescarabats srsquoalimenten de materials immadurs en descomposicioacute i els adults
depreden altres insectes i molmiddotluscs
- Les aranyes srsquoalimenten drsquoaltres organismes que viuen a la pila de compost Soacuten grans
depredadores i controlen les poblacions drsquoinsectes del compostador
- Els centpeus tambeacute soacuten depredadors i realitzen la mateixa funcioacute que les aranyes
controlen la densitat biogravetica de lrsquoecosistema del nostre compostador
Els insectes (formigues agravecars aranyes) apareixen majoritagraveriament en les etapes meacutes madures
del proceacutes de compostatge quan la temperatura baixa perograve la descomposicioacute encara no eacutes
completa De tota manera els podem trobar durant tot el proceacutes ja que soacuten bons trituradors de
mategraveria orgagravenica
La cadena trogravefica dins el compostador
Descomponedors organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica i la
transformen en mategraveria inorgagravenica
Microfauna (nomeacutes observables amb microscopi) actinomicets fongs bacteris i
protozous Srsquoencarreguen de meacutes del 95 de lrsquoactivitat descomponedora que es genera a
la pila de compost
Consumidors primaris organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica
Macrofauna coleogravepters (escarabats) cargols i llimacs enquitreids (cucs blancs) diacutepters
(mosques) isogravepodes (porquets de Sant Antoni) cucs de terra Apareixen quan baixa la
temperatura de la pila de compost
Consumidors secundaris organismes que srsquoalimenten dels primaris Colmiddotlegravembols
dermagravepters (tisoretes) agravecars nematodes rodons (cucs rodons) protozous rotiacutefers
turbelmiddotlaris (cucs plans) himenogravepters (formigues)
Consumidors terciaris organismes que srsquoalimenten dels secundaris Caragravebids (escarabats
de terra) pseudoescorpins coleogravepters estafiliacutenids centpeus himenogravepters (formigues)
aragravecnids (aranyes)
Com pots fer compost - 63
Objectius
- Identificar quins soacuten els descomponedors que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la
mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa els organismes que viuen al compostador de
lrsquoescola
- Identificar i classificar els principals invertebrats trobats a partir de lrsquoobservacioacute de les
principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes ales antenes)
- Familiaritzar-se i aprendre a manipular eines i instruments cientiacutefics com la lupa les pinces o
lrsquoaspirador drsquoinsectes
Durada
Entre una i dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Safates
- Pots
- Bosses
- Pinces
- Lupes de magrave lupes binoculars io microscopis
- Aspirador drsquoinsectes (es pot fabricar a lrsquoescola a internet hi ha exemples de com fer-ho)
- Guies drsquoinvertebrats (opcional)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CI (pagravegines 51 i 52)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CM CS (pagravegines 53 i 54)
- Fitxa Els animals descomponedors CI CM CS (pagravegina 55)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar els organismes descomponedors que viuen al compostador de
lrsquoescola a partir de lrsquoobservacioacute directa Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera al
compostador i la segona a lrsquoaula
Com pots fer compost - 64
PRIMERA PART
Per comenccedilar es visita el compostador Srsquoobre i srsquoobserva amb lrsquoobjectiu de trobar la magravexima
quantitat i diversitat drsquoorganismes descomponedors Es recullen mostres de la mategraveria orgagravenica de
diferents parts del compostador (de la superfiacutecie i del fons) i es posen en recipients com safates o
bosses per transportar-les cogravemodament fins a lrsquoaula evitant que srsquoescapin els insectes i la resta
drsquoorganismes
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Classificacioacute invertebrats CI o CM CS en funcioacute del nivell educatiu una
cogravepia per a cada grup de 4 alumnes i tambeacute la fitxa Els animals descomponedors CI CM CS una cogravepia
per a cada alumne
A lrsquoaula es fan grups drsquouns 4 alumnes A cada grup se li reparteix una safata amb mostres de
compost i tot el material necessari per fer lrsquoobservacioacute i identificacioacute drsquoorganismes invertebrats
descomponedors (fitxes de classificacioacute pots lupes pinces aspirador drsquoinsectes) Cada grup
treballa de manera autogravenoma per tal de trobar el magravexim nombre drsquoorganismes descomponedors
entre les restes orgagraveniques
Es tracta que recullin totes les observacions a les fitxes de treball individual i classifiquin els
descomponedors tenint en compte les principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes
antenes ales etc)
Cal recordar a lrsquoalumnat que srsquohan de respectar els animals i no srsquohan de maltractar ni matar en cap
cas Un cop finalitzada lrsquoactivitat es retornaran tots els organismes al compostador
Com pots fer compost - 65
Activitat 14
Qui descompon la mategraveria orgagravenica
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Hi ha una part de la vida invisible als nostres ulls perograve que teacute un paper molt important Soacuten els
milions de microorganismes que descomponen la mategraveria orgagravenica
Llevat organisme viu que produeix enzims els quals provoquen canvis bioquiacutemics importants
en productes orgagravenics naturals Un dels meacutes coneguts eacutes el llevat de la cervesa
Quan sentim la paraula fong molts podem pensar en un rovelloacute Tanmateix els fongs presenten
una gran varietat de formes i mides Formen un regne dorganismes unicelmiddotlulars o pluricelmiddotlulars
per tant no tots els fongs soacuten microorganismes ja que molts es poden observar a simple vista
Les caracteriacutestiques generals dels fongs soacuten les seguumlents
o Soacuten eucariotes
o Es poden reproduir de forma sexual o asexual
o Soacuten heterogravetrofs eacutes a dir prenen la mategraveria orgagravenica ja elaborada No fan la fotosiacutentesi
o Tenen paret celmiddotlular que a diferegravencia de la dels vegetals no eacutes de celmiddotlulosa sinoacute de
quitina
Els llevats soacuten un dels tipus de fongs unicelmiddotlulars meacutes importants Hi ha moltes espegravecies
diferents de llevats Algunes daquestes espegravecies tenen una gran importagravencia econogravemica ja que
realitzen fermentacions industrials la cervesa el pa i el vi soacuten productes derivats de les
fermentacions dels llevats En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents eacutessers
vius
Com soacuten els llevats
Soacuten organismes unicelmiddotlulars La seva mida molt variable generalment eacutes superior a la dels
bacteris Presenten una gran diversitat de formes (esfegraveriques allargades ciliacutendriques)
La reproduccioacute dels llevats es fa per gemmacioacute Durant aquest proceacutes es generen dues cegravelmiddotlules
amb la peculiaritat que una eacutes molt meacutes gran que laltra Durant la gemmacioacute es produeix una
protuberagravencia anomenada gemma a partir dun punt de la paret celmiddotlular Simultagraveniament el
nucli de la cegravelmiddotlula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma Finalment la gemma
es separa i dona lloc a una altra cegravelmiddotlula
Com pots fer compost - 66
Objectius
- Descobrir qui soacuten els descomponedors meacutes petits que intervenen en el proceacutes de
descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa la feina que fan els llevats en contacte amb la
mategraveria orgagravenica
- Comprendre que hi ha uns eacutessers microscogravepics que srsquoencarreguen de descompondre la
mategraveria orgagravenica del compostador la fullaraca del bosc i tambeacute soacuten els responsables que les
taronges o el pa es floreixin
Alguna vegada tots hem menjat bolets Perograve a banda dalguns fongs comestibles tambeacute podem
treure profit dels fongs unicelmiddotlulars
o Llevats que fermenten
Com en el cas dalguns bacteris els llevats tambeacute fan fermentacions per exemple la coneguda
fermentacioacute alcohogravelica que realitza Saccharomyces cerevisae Diferents espegravecies daquest gegravenere de
llevats realitzen les fermentacions que produeixen el vi la cervesa i el pa En tots aquests casos la
fermentacioacute eacutes similar es posa el llevat juntament amb el most la farina de blat o lextracte dordi
En alimentar-se daquests substrats els llevats produeixen alcohol i diogravexid de carboni
transformant el producte inicial en vi pa o cervesa respectivament
o Fongs que fabriquen medecines
Hi ha espegravecies de fongs que soacuten capaces de produir antibiogravetics Aixiacute per exemple el primer
antibiogravetic descobert la penicilmiddotlina eacutes produiumlt per fongs del gegravenere Penicillium No obstant
alguns llevats i altres tipus de fongs soacuten capaccedilos de produir malalties Aquestes malalties no
nomeacutes afecten les persones sinoacute que tambeacute ataquen a plantes i animals Alguns exemples
o Fongs que infecten plantes
Alguns fongs soacuten perjudicials pels vegetals ja que poden atacar el seu sistema vascular o els seus
fruits Aixiacute per exemple Phytophtora infestans afecta la patata Aquest fong va destruir tots els
conreus de patata a Irlanda al segle XIX provocant la mort per manca daliment de meacutes dun
milioacute de persones
o Llevats que infecten persones
Les infeccions provocades pels llevats en les persones normalment soacuten cutagravenies (afecten a la
pell) Per exemple Candida albicans pot causar inflamacioacute de la mucosa de la boca sota certes
condicions Una altra infeccioacute molt comuna eacutes el peu datleta que afecta normalment la planta
dels peus i que es contagia a partir del terra de dutxes i piscines puacutebliques
Com pots fer compost - 67
- Adonar-se que en el proceacutes de descomposicioacute es transformen les restes orgagraveniques en
presegravencia drsquooxigen i que es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia en forma de
calor
- Treballar seguint el megravetode cientiacutefic
Durada
Mitja hora aproximadament per preparar lrsquoexperiment
Seguiment durant unes quantes setmanes
Mitja hora aproximadament per treure conclusions
Material
De lrsquoescola
- Quatre bosses de plagravestic transparent
- Un plagravetan
- Un ganivet
- Dos paquets de llevat en pols per fer pa
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment plagravetan CM CS (pagravegina 56)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a esbrinar si hi ha microorganismes que no es veuen i descomponen la mategraveria
orgagravenica Lrsquoactivitat consta drsquouna primera part de preparacioacute de lrsquoexperiment a continuacioacute el
seguiment durant diverses setmanes i finalment una sessioacute de reflexioacute i conclusions finals
Es pot dividir els alumnes en grups i que cada grup prepari el seu propi experiment O beacute es pot
combinar aquesta activitat amb les activitats 11 i 12 i que cada grup drsquoalumnes es faci responsable
drsquouna proposta diferent ja que totes porten a fer reflexions i a treure conclusions al voltant de la
pregunta ldquoQuant tarda a descompondrersquos la mategraveria orgagravenicardquo
Per a la preparacioacute de lrsquoexperiment
Es marquen les quatre bosses de plagravestic amb lletres diferents (A B C D) i srsquoomplen de la manera
seguumlent
- Bossa A uns quants talls de plagravetan
Com pots fer compost - 68
- Bossa B uns quants talls de plagravetan i un sobre de llevat
- Bossa C uns quants talls de plagravetan i una mica drsquoaigua
- Bossa D uns quants talls de plagravetan un sobre de llevat i aigua
Un cop feta aquesta operacioacute es tanquen les bosses i es posen al sol durant uns quants dies
Quegrave passaragrave
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment plagravetan CM CS
Els alumnes anoten les seves progravepies hipogravetesis Quegrave trsquoimagines que hauragrave passat drsquoaquiacute a unes
setmanes a dins de cada bossa En quin estat estaragrave el plagravetan Hauragrave passat alguna cosa meacutes
Explicacioacute del proceacutes que tindragrave lloc
El plagravetan de la bossa A nomeacutes srsquoha tornat una mica fosc el de la bossa B el del llevat srsquoha
desenvolupat perograve molt lentament a la bossa C el plagravetan estagrave podrit i teacute una mica de verdet i a la
bossa D el plagravetan srsquoha descompost i la bossa srsquoha inflat pel CO2 que han emegraves els llevats Els llevats
soacuten uns microorganismes molt petits que srsquoencarreguen de descompondre la mategraveria orgagravenica quan
les condicions drsquohumitat i de temperatura soacuten les adients
Com pots fer compost - 69
Activitat 15
Com treballen els cucs de terra
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Els cucs de terra tenen el cos allargat ciliacutendric que srsquoadapta molt beacute a la seva vida subterragravenia
Fan galeries verticals i horitzontals i srsquoalimenten de les partiacutecules orgagraveniques de la terra que
ingereixen en gran quantitat de tal manera que porten a terme una doble missioacute en benefici de
lrsquoestructuracioacute i el condicionament del sogravel esponjament mecagravenic per una banda cosa que el fa
meacutes permeable als gasos i enriquiment quiacutemic per una altra ja que la terra que ha passat pels
seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la mategraveria orgagravenica edagravefica De
nit surten a la superfiacutecie ja que lrsquoatmosfera eacutes meacutes humida i aixograve els facilita la respiracioacute en
arribar lrsquohivern resten al fons de les galeries El cuc de terra vermell o cuc vermell (Lumbricus
rubellus) eacutes una espegravecie californiana criada com a font de proteiumlnes per a lrsquoalimentacioacute animal a
partir de mategraveria orgagravenica residual (escombraries femtes etc) lrsquoeliminacioacute de la qual altrament
li eacutes encomanada com a mineralitzador vivent
En un ecosistema natural el treball del sogravel el porten a terme els organismes que hi viuen i que hi
excaven galeries Els cucs de terra soacuten els meacutes actius Els cucs de terra sempre soacuten presents en
sogravels fegravertils Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes orgagraveniques milloren
lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel Es desplacen entre les restes de mategraveria orgagravenica excavant
galeries que ajuden a airejar i per tant a oxigenar la pila de compost
Durant el proceacutes de compostatge impera la llei de la boca meacutes gran Els organismes que tenen la
boca meacutes gran soacuten els primers a colonitzar el compostador ja que soacuten capaccedilos de triturar trossos
grossos de mategraveria orgagravenica Despreacutes comencen a augmentar les poblacions de macroorganismes
de boca meacutes petita i alhora meacutes especialitzada (cucs colmiddotlegravembols etc) fins que la mategraveria
orgagravenica eacutes tan petita que nomeacutes hi tenen acceacutes els bacteris els fongs i els actinomicets Durant
aquest proceacutes tambeacute hi ha macroorganismes depredadors (aranyes formigues etc) que no
participen en la descomposicioacute de la mategraveria perograve soacuten una part important del proceacutes de
compostatge Durant el compostatge els organismes trenquen la mategraveria orgagravenica en trossos de
grandagraveria cada vegada menor fins a aconseguir una mategraveria fosca semblant a lhumus En aquest
proceacutes tambeacute es produeix diogravexid de carboni (CO2) calor i aigua
-
Com pots fer compost - 70
Objectius
- Adonar-se de de la funcioacute que desenvolupen els cucs de terra en el sogravel
- Construir un terrari per a cucs de terra per poder observar a simple vista la seva activitat i
treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Cinc cucs de terra
- Dues ampolles de plagravestic de 2 litres
- Terra
- Planter de dos enciams
- Farina de blat de moro
- Cartolina negra
Opcioacute B)
- Dos plagravestics riacutegids i transparents drsquouns 30 x 30 cm
- Per a la base una fusta drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 30 cm de llarg
- Per als laterals dues fustes drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 29 cm de llarg
- Cola
- Substrats diversos compost torba sorra fina grava fullaraca etc
- Una tela gruixuda que no deixi passar la llum
- Una dotzena de cucs de terra adults
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS (pagravegina 57)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear un terrari o espai amb terra on poder observar lrsquoactivitat dels cucs de
terra i treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el terrari es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions
pertinents al llarg drsquounes setmanes
Com pots fer compost - 71
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment O beacute es pot escollir una de les
dues opcions
Opcioacute A)
Es tallen les dues ampolles de plagravestic per la meitat i es
guarden les dues bases Es forada amb un clau la base de
les dues ampolles Srsquoomplen els dos cilindres amb capes
alternes de terra i farina fins a dues terceres parts de
lrsquoampolla Es planten els dos enciams un a cada ampolla
Srsquoetiqueta una ampolla amb la lletra A i una altra amb la
lletra B i en aquesta uacuteltima srsquohi posa els cinc cucs de
terra Es cobreixen les ampolles amb la cartolina negra i es
colmiddotloquen en un lloc cagravelid i lluminoacutes Cal regar-les regularment Al cap de dues setmanes es treu la
cartolina negra i srsquoobserva quegrave ha passat Quina de les dues plantes ha crescut meacutes
Els cucs exerceixen una funcioacute important que eacutes barrejar la terra i oxigenar-la A meacutes les seves
excrecions soacuten molt riques en nutrients A lrsquoampolla A al cap de dues setmanes encara hi observem
les capes alternes de terra i farina mentre que a lrsquoampolla B hi estan barrejades
Opcioacute B)
Es construeix un terrari per a cucs de terra Es tracta drsquouna
caixa de parets transparents les quals permeten veure
lrsquoactivitat dels cucs La longitud i lrsquoaltura de les parets teacute
poca importagravencia sempre i quan permetin crear capes de
substrat de colors diferents Lrsquoamplada no pot ser gaire
gran per evitar que els cucs construeixin les galeries lluny
de les parets i per tant no es puguin observar
Per construir el terrari srsquoenganxen els plagravestics a la base i
als laterals Srsquoomple el terrari amb cura amb els diferents
substrats per formar capes de liacutemits clars drsquouns 3 cm de
gruix alternant els que tinguin colors diferents entre siacute
El terrari es pot construir de diverses maneres i amb diversos materials depenent dels recursos de
quegrave es disposin
A la part superior srsquohi afegeix una fina capa de grava i es cobreix amb fullaraca Es rega
abundantment i srsquointrodueixen els cucs de terra
Es tapa tot el terrari amb la tela per protegir-lo de la llum Al cap drsquouna setmana srsquohi fa un cop drsquoull
per veure com evoluciona i aixiacute cada pocs dies Al cap drsquoun temps els cucs construiran les seves
galeries i a poc a poc els liacutemits entre capes aniran desapareixent Les pedretes srsquoaniran enfonsant a
mesura que els cucs vagin excavant Les fulles seran enterrades per ser consumides
Com pots fer compost - 72
Activitat 16
Quanta aigua pot atrapar el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Experimentar la retencioacute drsquoaigua de diferents tipus de substrats compost sorra argila
- Comprendre la importagravencia que un sogravel (i el compost) tingui una bona capacitat de retencioacute
drsquoaigua
- Reflexionar sobre el benefici que aixograve aporta a la terra del jardiacute i de lrsquohort
Introduccioacute
La circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire dins del sogravel estagrave directament relacionada amb la seva
estructura que crea porus o espais buits dins del sogravel per on es mou lrsquoaire i lrsquoaigua Les arrels de
les plantes i els organismes que viuen al sogravel necessiten aire per respirar i aigua per al seu
metabolisme
La quantitat drsquoaire i drsquoaigua que hi ha al sogravel depegraven de la mida dels porus Quan plou o reguem
tots els porus srsquoomplen drsquoaigua i amb el temps es van buidant a poc a poc donant pas a lrsquoaire Tot
i aixiacute sempre hi ha una petita part drsquoaigua retinguda al sogravel que no es perd De totes maneres les
plantes tampoc la poden fer servir perquegrave estagrave atrapada amb massa forccedila en els porus meacutes petits
Hi ha sogravels que despreacutes de ploure o de regar-los srsquoassequen meacutes ragravepidament que uns altres Aixograve
passa perquegrave no tots retenen lrsquoaigua amb la mateixa forccedila
De quegrave depegraven la forccedila de retencioacute de lrsquoaigua dins drsquoun sogravel
La capacitat de retenir aigua com si fos una esponja eacutes una de les qualitats del compost Lrsquoaigua
queda retinguda als porus mitjans i petits que hi ha entre les partiacutecules de compost
Per determinar-la srsquoafegeix una quantitat excessiva drsquoaigua al material i es mesura la que
srsquoescola La diferegravencia entre la que srsquohi tira i la que srsquoescola eacutes lrsquoaigua que ha quedat retinguda
Si es fa una comparacioacute amb diversos tipus de substrats (compost sorra argila) srsquoobserva que
lrsquoaigua circula meacutes ragravepidament per la sorra que no pas pels sogravels argilosos on eacutes retinguda amb
meacutes forccedila a causa de la mida petita dels porus que hi ha Conveacute que un sogravel retingui beacute lrsquoaigua
perquegrave aixiacute no cal regar-lo tan sovint Aportar mategraveria orgagravenica a la terra eacutes una bona pragravectica per
disminuir-ne les necessitats de reg
Com pots fer compost - 73
- Apropar als alumnes lrsquoexperimentacioacute a traveacutes del megravetode cientiacutefic
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Diferents mostres de sogravel (substrat de lrsquohort compost sorra argila)
- Aigua
- Una proveta (o recipient graduat)
- Un pot per mesurar
- Balanccedila
- Rellotge
Opcioacute A)
- Coladors grossos
- Pots o recipients amb la boca ampla (tants com nombre de mostres de sogravel diferents)
Opcioacute B)
- Ampolles de plagravestic amb tap
- Tisores amb punta
- Cuacuteter
- Un punxoacute
- Tres gots
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS (pagravegina 58)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la capacitat de retencioacute drsquoaigua del compost i comparar-la
amb la de diversos tipus de substrat
Els substrats poden estar pregraveviament preparats o beacute els poden aconseguir els alumnes a fora el pati
(sorra de la sorrera substrat de lrsquohort etc)
Srsquoaconsella que per comparar els diversos substrats pel que fa a la retencioacute drsquoaigua primer
srsquoassequin en un dessecador de laboratori durant uns dies o en un forn a uns 100ordmC
Per fer lrsquoexperiment es colmiddotloca el colador sobre el vas o pot de boca ampla Srsquoagafa
un pes determinat de substrat i es posa al colador Se li tira una quantitat coneguda
drsquoaigua a poc a poc i tenint cura que no srsquoescoli pels costats Srsquoanota el temps que
triga en caure tota lrsquoaigua al vas srsquoespera que deixi de gotejar i es recull i mesura
Com pots fer compost - 74
lrsquoaigua en una proveta graduada La diferegravencia entre lrsquoaigua abocada i la recollida indica lrsquoaigua
retinguda pel sogravel
Es repeteix lrsquoexperiment amb diversos tipus de substrat (sorra argila etc) utilitzant sempre la
mateixa quantitat de terra i drsquoaigua Srsquoanoten els resultats
Si no es disposa de coladors es pot fer el mateix experiment reutilitzant material (opcioacute
B) per fer lrsquoembut amb una ampolla de plagravestic es talla el cul de lrsquoampolla i es fan forats
al tap amb la punta drsquounes tisores Es colmiddotloca lrsquoampolla damunt drsquoun got
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS
Al final de lrsquoexperiment es formulen preguntes per reflexionar i que ajuden a extreure conclusions
- Quin sogravel reteacute millor lrsquoaigua Quin sogravel la deixa passar meacutes fagravecilment
- Quegrave passaria si planteacutessim enciams en un sogravel que deixa passar tota lrsquoaigua sense retenir-ne
gens
- Creus que les plantes de lrsquohort poden aprofitar lrsquoaigua que es queda fent un toll a la
superfiacutecie
Com pots fer compost - 75
Activitat 17
Com soacuten els sogravels
CI CM CS
Introduccioacute
El sogravel eacutes un conjunt de materials inorgagravenics o minerals barrejat amb materials orgagravenics amb
constant interrelacioacute entre ells i amb el medi El sogravel srsquoha originat al llarg del temps a partir de
lrsquoesmicolament i erosioacute de la roca mare i de la descomposicioacute dels eacutessers vius El sogravel es un
substrat capaccedil drsquoacollir vida vegetal Les plantes que hi viuen fan servir aquesta mategraveria orgagravenica
i per tant al sogravel de qualsevol hort li cal sovint una aportacioacute de mategraveria orgagravenica com el
compost Sense mategraveria orgagravenica no hi ha sogravel
No tots els sogravels soacuten iguals Les seves caracteriacutestiques depenen del tipus de roca a partir de la qual
srsquohan format de la climatologia de la zona i de la seva situacioacute topogragravefica (altura sobre el nivell
del mar) Cada sogravel teacute una fertilitat natural que depegraven del seu origen
El sogravel tambeacute eacutes un recurs i estagrave en contiacutenua evolucioacute segueix un proceacutes molt semblant al dels
eacutessers vius neix creix i mor La seva renovacioacute eacutes molt lenta i requereix entre centenars i milers
drsquoanys Per aixograve es considera un recurs no renovable Perdre sogravel que srsquoanomena desertificacioacute
significa perdre un recurs molt valuoacutes Quan el sogravel no teacute proteccioacute davant els agents
meteorologravegics aquest es pot erosionar i si aixograve eacutes greu dificulta entre altres coses lrsquoagricultura
Entre les causes que afavoreixen aquest pegraverdua de sogravel srsquohi troba la falta de mategraveria orgagravenica La
mategraveria orgagravenica fa de vincle entre els diferents elements del sogravel Srsquouneix a lrsquoargila formant
partiacutecules molt meacutes grans i per tant meacutes difiacutecils de moure amb el vent o la pluja Aquesta eacutes una
de les raons drsquoaplicar mategraveria orgagravenica al sogravel En un jardiacute per evitar la pegraverdua de sogravel srsquohan
drsquoafavorir els factors que ajudin a conservar-lo afegir mategraveria orgagravenica evitar pendents i no
deixar zones desprotegides de vegetacioacute
LA TEXTURA
Les roques com a consequumlegravencia dels canvis de temperatura pressioacute es degraden en partiacutecules
de diferents mides Segons la mida i de petita a meacutes gran es classifiquen en argila llim i sorra A
cada sogravel la proporcioacute de drsquoargila llim i sorra eacutes diferent Cadascuna de les fraccions confereix una
segraverie de propietats al sogravel la sorra millora la circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire i fa meacutes fagravecil el treball
del sogravel el llim ajuda a una distribucioacute homogegravenia de la humitat dins del sogravel i que aquesta es
mantingui durant meacutes temps lrsquoargila eacutes la responsable de lrsquoestructura del sogravel i funciona com un
rebost per als nutrients
LrsquoESTRUCTURA
Lrsquoestructura del sogravel es forma a partir de les argiles i de la mategraveria orgagravenica Perquegrave les arrels
puguin creacuteixer beacute i avanccedilar en el seu camiacute dins del sogravel han drsquoobrir-se pas dins drsquoun material que
no ofereixi gaire resistegravencia Si el sogravel estagrave massa compactat si no teacute una bona estructura les arrels
aturen el seu creixement i la planta teacute meacutes dificultats per trobar aliment
Com pots fer compost - 76
Objectius
- Experimentar amb diversos tipus de sogravel per descobrir-ne les diferents propietats
- Esbrinar quines propietats teacute la terra de lrsquohort que la fa ograveptima perquegrave creixin les hortalisses
- Conegraveixer la importagravencia del sogravel per a la vida
Durada
Una hora o meacutes en funcioacute dels experiments que es facin
Material
De lrsquoescola
Per a lrsquoexperiment 1
- Recipients o safates iguals
- Terra de lrsquohort
- Paper milmiddotlimetrat
- Sedagraves o colador
- Balances
- Lupes de magrave
EL pH
Els sogravels tenen unes propietats quiacutemiques molt diferents que venen determinades en la seva
majoria dels casos per la roca mare a partir de la qual srsquohan format en drsquoaltres en canvi poden
ser consequumlegravencia de factors externs com ara la fertilitzacioacute quiacutemica o la contaminacioacute provocada
per exemple pels abocaments industrials
El pH eacutes un sistema que permet mesurar lrsquoacidesa de les substagravencies Per fer-ho srsquoutilitzen
indicadors que soacuten substagravencies que canvien de color quan es posen en contacte amb el producte
Per exemple lrsquoaigua de la coccioacute de la col llombarda eacutes un indicador Lrsquoindicador meacutes comuacute eacutes el
paper de tornassol que a cada color que agafa li associa una xifra El pH del sogravel de la Terra pot
tenir valors tan extrems com 3 i 10 encara que els valors meacutes comuns es mouen entre 4 i 8 Per a
sogravels agriacutecoles eacutes recomanable que la franja drsquoacidesa estigui entre 55 i 65
A la pragravectica el que cal saber eacutes que si el nostre sogravel teacute un pH per damunt de 65 nomeacutes ens caldragrave
aportar mategraveria orgagravenica com a fertilitzant i que si teacute un pH per sota de 65 a meacutes de mategraveria
orgagravenica haurem drsquoaportar una mica drsquoesmena cagravelcica de tant en tant
Com pots fer compost - 77
Per a lrsquoexperiment 2
- Recipients o safates
- Mostres de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort sorra argila marga compost etc)
- Aigua
Per a lrsquoexperiment 3
- Pots transparents
- Mostres de sogravel
- Aigua
- Un vidre o plagravestic transparent
- Una cartolina negra
- Una finestra amb sol o un radiador
Per a lrsquoexperiment 4
- Dos testos amb terra de lrsquohort
- Un termogravemetre
- Un rellotge
Per a lrsquoexperiment 5
- Col llombarda
- Aigua
- Bullidor drsquoaigua
- Colador
- Plats blancs
- Comptagotes
- Llimona
- Vinagre
- Bicarbonat
- Una mostra de terra seca de lrsquohort
- Aliments bagravesics
Per a lrsquoexperiment 6
- Dos pots de vidre
- Dos terrossos de terra un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre
drsquoun camp molt treballat
- Dues tires de 30 cm de llarg i 5 cm drsquoamplada de malla metagravelmiddotlica drsquo1 cm
- Etiquetes
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS (pagravegina 59)
- Fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS (pagravegina 60)
- Fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS (pagravegina 61)
- Fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS (pagravegina 62)
- Fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS (pagravegina 63)
- Fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS (pagravegina 64)
Com pots fer compost - 78
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar i experimentar amb diversos tipus de sogravel per determinar-ne les seves
caracteriacutestiques i propietats i comparar-los entre ells Es proposen sis experiments que parteixen de
la formulacioacute de preguntes Es poden realitzar per separat o un despreacutes de lrsquoaltre i es poden adaptar
en funcioacute de les necessitats i del nivell educatiu
EXPERIMENT 1
Quines partiacutecules hi ha al sogravel
Per a CM i CS
Abans de comenccedilar es demana a lrsquoalumnat que faci hipogravetesis dels materials que creuen que formen
el sogravel Pot ser que hi hagi coses que no veiem Sersquols suggereix que facin una prediccioacute de les mesures
aproximades que podrien tenir aquestes partiacutecules i finalment que pensin una manera de poder
veure i comprovar aquests diferents materials que conformen el sogravel
Els alumnes es distribueixen en petits grups Cada grup agafa quatre safates o recipients iguals i els
emplenen amb terra de lrsquohort la mateixa quantitat a cada safata Fan observacioacute de la terra amb una
lupa de magrave Amb el sogravel de cada safata separen les partiacutecules grosses amb els dits en separen els
tronquets i les restes de vegetals i passen la resta per un sedagraves o colador per separar les partiacutecules
meacutes fines de les meacutes gruixudes Pesen cada porcioacute que han separat amb les balances Poden
comprovar la mesura de les partiacutecules posant-les damunt drsquoun paper milmiddotlimetrat Es repeteix el
proceacutes per a cada una de les safates
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes
- Creieu que hi ha coses al sogravel que no veiem Com us les imagineu
- Podria ser que alguna drsquoaquestes coses fossin eacutessers vius Si ho fossin quina relacioacute podrien tenir
amb els altres eacutessers vius com per exemple les plantes que hi viuen
EXPERIMENT 2
Quina textura teacute el sogravel
Per a CI CM i CS
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Srsquoagafa una mostra de sogravel que cagravepiga al palmell de la magrave Es treuen les pedres meacutes grosses i
tambeacute les restes de fulles o arrels que hi pugui haver
Si la terra estagrave seca srsquohi posa aigua per humitejar-la sense que quedi xopa Si srsquohi tira massa aigua
srsquoafegeix una mica meacutes de terra Es frega la mostra al palmell fent cercles amb els dits de lrsquoaltra magrave
La sorra srsquoidentifica pel tacte raspoacutes que grata el palmell com si fos sucre El llim teacute un tacte com
drsquoespuma de saboacute eacutes suau i agradable i es renta fagravecilment de la magrave Lrsquoargila tambeacute teacute un tacte fi perograve
Com pots fer compost - 79
meacutes enganxoacutes que el llim i aixograve es manifesta en les dificultats per rentar-nos el fang adherit a les
mans i als dits
Despreacutes fregant les mans es modela la mostra intentant fer un cilindre com si es volgueacutes fer un
macarroacute de plastilina Si srsquoaconsegueix srsquointenten unir els extrems del cilindre donant-li forma de
croissant Si srsquoaconsegueix lrsquouacuteltim pas eacutes intentar unir els extrems per formar un dogravenut Com meacutes fi
es pugui fer el macarroacute meacutes argilosa eacutes la terra i srsquoha de deixar assecar
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Si no es pot fer un cilindre menys drsquoun 10 drsquoargila
- Si es pot fer un cilindre perograve no un croissant 10-15 drsquoargila
- Si es pot fer un croissant perograve no un dogravenut 15-20 drsquoargila
- Si es pot fer el dogravenut meacutes drsquoun 20 drsquoargila
Per sota del 10 un sogravel eacutes pobre en argila i difiacutecilment tindragrave una estructura forta Per damunt del
20 el sogravel eacutes ric en argila teacute una gran capacitat de fixar nutrients perograve mentre el contingut de
mategraveria orgagravenica no sigui lrsquoapropiat seragrave un sogravel pesat difiacutecil de treballar i amb tendegravencia a
compactar-se
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Quin seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes (tenint en compte que el sogravel ha de retenir una
mica lrsquoaigua les arrels de les plantes han de poder-se obrir camiacute entre el sogravel i la planta srsquoha de
fixar i aguantar en aquest sogravel amb les seves arrels)
EXPERIMENT 3
Com es pot saber si hi ha aire i aigua al sogravel
Per a CI CM i CS
Lrsquoalumnat fa hipogravetesis sobre si creuen que nrsquohi ha o no nrsquohi ha i quina relacioacute podria tenir aquest fet
per les plantes que hi viuen i en els diferents tipus de sogravel Per facilitar la resposta es pot fer un siacutemil
agafant un grapat de bales monedes escuradents tallats a diferents mides i posant-los en un
recipient transparent
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Es posa una mostra de sogravel en un vas de precipitats (fins a la meitat) Srsquoomple un altre vas amb
aigua i srsquoaboca lentament al vas que conteacute la mostra de sogravel fins a arribar a cobrir-lo del tot i
srsquoobserva amb molta atencioacute Lrsquoaire atrapat dins la terra srsquoallibera en forma de bombolles Srsquoobserva
quina capacitat teacute la terra per retenir lrsquoaire
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Si heu observat bombolles mentre queia lrsquoaigua a quegrave creieu que soacuten degudes
- Com creieu que seria un sogravel que no tingueacutes gens drsquoaire Seria bo per sembrar o plantar-hi
plantes
Com pots fer compost - 80
Experiment per comprovar si hi ha aigua al sogravel
Srsquoomple un pot de vidre amb la terra srsquoembolica amb cartolina negra es tapa amb un vidre o plagravestic
Es deixa dues hores que li toqui el sol o sobre un radiador Quan han passat les dues hores
srsquoobserva que al vidre del recipient hi ha gotes drsquoaigua evaporades eacutes la quantitat drsquoaigua que teacute la
terra
EXPERIMENT 4
Quegrave passaria si el sogravel estigueacutes sempre fred
Per a CM i CS
Es demana a lrsquoalumnat que pensin quina relacioacute podria tenir el fet que el sogravel no canvieacutes mai de
temperatura amb les plantes que hi viuen
Per comprovar si el sogravel srsquoescalfa i es refreda en funcioacute de la irradiacioacute solar srsquoomplen dos testos amb
la mateixa quantitat de sogravel de lrsquohort Es colga un termogravemetre a cada test i sersquon posa un a lrsquoombra i
lrsquoaltre al sol Es pren la temperatura inicial i despreacutes es pren la temperatura cada 15 minuts
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que la distribucioacute de sol i ombra a lrsquohort influeix en la vida de les plantes de lrsquohort
EXPERIMENT 5
Com es pot saber si un sogravel eacutes agravecid
Per a CS
A vegades es poden utilitzar recursos propers per realitzar experiments que a priori sembla que
srsquohagin de fer en un laboratori Srsquoutilitza col llombarda com a indicador de pH Es denominen
indicadors de pH a aquelles substagravencies que canvien de color segons estiguin en un medi agravecid o
bagravesic Alguns vegetals com la col llombarda la maduixa cireres cebes vermelles tenen una
substagravencia (antocianina) que eacutes molt sensible als canvis de pH La col llombarda teacute cianina que eacutes un
excelmiddotlent indicador natural
Es tallen les fulles meacutes fosques de la col llombarda i es couen en una olla amb una mica drsquoaigua (meacutes
o menys hi ha drsquohaver el doble de col que drsquoaigua) durant uns minuts fins que lrsquoaigua es torni
morada Es deixa refredar i es cola reservant el liacutequid i depreciant les fulles que hauran quedat sense
color Lrsquoaigua ha passat a ser lrsquoindicador del pH i permetragrave identificar agravecids i bases
Afegint lrsquoextracte de col llombarda a diferents substagravencies (suc de llimona de taronja vinagre
bicarbonat sogravedic lleixiu detergenthellip) es pot observar com canvien de color adquiriragrave color vermell
en un medi agravecid (suc de llimona vinagre etc) color blau en medi neutre (aigua) i color groc en un
medi bagravesic (bicarbonat etc)
Es posen un parell de culleradetes de lrsquoextracte de col llombarda en un plat blanc
Primer srsquohi afegeix una mica de bicarbonat i srsquoobserva el color que adquireix lrsquoaigua
A continuacioacute srsquohi afegeixen gotes de vinagre i srsquoobserva com canvia el color del pigment de la col
llombarda segons el pH El bicarbonat eacutes bagravesic mentre que el vinagre eacutes agravecid
Com pots fer compost - 81
Despreacutes es prova amb una mostra de terra de lrsquohort o de compost Es posa mitja culleradeta de terra
en un plat blanc net srsquoafegeix lrsquoextracte de col de gota en gota amb un comptagotes fins que la terra
quedi xopa perograve no entollada Es mou el plat de costat a costat durant un minut perquegrave lrsquoaigua
reaccioni amb la terra Srsquoinclina una mica el plat fins que regalimi una gota drsquoaigua i sersquon mira el
color
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS
Els colors per interpretar el pH soacuten els seguumlents
- Vermell sogravel agravecid (per sota de 6 meacutes agravecid com meacutes intens eacutes el vermell)
- Blau o verd sogravel bagravesic (per damunt de 75 meacutes bagravesic com meacutes verd eacutes)
- Morat sogravel neutre (entre 6 i 75)
A la pragravectica es considera un sogravel neutre entre 65 i 7 Entre 5 i 65 el sogravel eacutes agravecid i entre 7 i 85 el sogravel eacutes
bagravesic Per sota de 5 i per sobre de 85 eacutes molt difiacutecil conrear un hort
EXPERIMENT 6
Quina estructura teacute el sogravel
Per a CM i CS
Es dona a les tires de malla metagravelmiddotlica una forma de lletra omega de manera que es pugui posar un
terrograves de terra a la part corba del mig i introduir-la dins dels pots de vidre i que quedi penjant
subjectada a les vores del pot pels dos extrems de la malla
Srsquoetiqueten els dos pots un indicant ldquosogravel ric en mategraveria orgagravenicardquo i lrsquoaltre indicant ldquosogravel pobre en
mategraveria orgagravenicardquo Srsquoomplen els pots amb aigua fins a 2 cm de la vora Es posa cadascun dels
terrossos (un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre drsquoun camp molt
treballat) damunt drsquouna malla i es posa dins del pot que correspongui de manera que el terrograves quedi
submergit en lrsquoaigua Es compta fins a 5 i srsquoobserva quegrave passa
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Estructura feble es desfagrave ragravepidament amb lrsquoaigua Es tracta de sogravels pobres en mategraveria
orgagravenica que srsquoerosionen amb facilitat
- Estructura compacta resisteix la immersioacute en lrsquoaigua Es tracta drsquoun sogravel ric en mategraveria
orgagravenica i resisteix millor lrsquoerosioacute que pot provocar la pluja el reg o el treball del sogravel
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre la importagravencia de preservar el sogravel com a
recurs natural es recomanen dos viacutedeos
- Better save soil (352 minuts)
- Letrsquos talk about soil (524 minuts)
Com pots fer compost - 82
Activitat 18
Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
CI CM CS
Introduccioacute
EL COMPOST
Com tots els eacutessers vius les plantes necessiten nutrients per creacuteixer Aquests nutrients els poden
obtenir drsquoadobs orgagravenics que soacuten substagravencies drsquoorigen animal o vegetal que contenen nutrients
uacutetils per a les plantes Un sogravel eacutes fegravertil en funcioacute de la quantitat drsquohumus que teacute Lrsquohumus eacutes la
mategraveria de color negre on hi ha les substagravencies minerals assimilables per les plantes Lrsquohumus
millora lrsquoestructura de la terra i augmenta la capacitat de retencioacute drsquoaigua Per millorar qualsevol
tipus de terra o substrat lrsquoideal eacutes aportar mategraveria orgagravenica al sogravel en forma de fems compost
adobs verds Sabrem que una terra eacutes bona si teacute un color fosc el tacte esponjoacutes i fa bona olor
EL PLANTER
Consisteix a fer germinar les plantes en recipients petits durant poques setmanes i despreacutes
trasplantar-les a lrsquohort Aquest sistema serveix per protegir les plantetes del fred i fer sembres en
egravepoques meacutes primerenques Per fer planter es necessita a meacutes de la llavor pots petits i substrat
Per saber el moment en quegrave es pot fer el trasplantament cal fixar-se en la grandagraveria de la planta
que ha de ser similar a la grandagraveria del recipient El planter srsquoha de regar sovint i els recipients
han de tenir forats perquegrave hi pugui drenar lrsquoaigua Eacutes molt important mantenir el substrat sempre
humit perograve no entollat Si srsquoasseca li resulta molt difiacutecil tornar a recuperar la humitat i escup
lrsquoaigua sense arribar-la a absorbir la qual cosa provoca que les plagraventules morin per manca
drsquoaigua En canvi si la terra estagrave massa molla les arrels es podreixen amb molta facilitat
Els recipients srsquohan de colmiddotlocar en un indret protegit del fred perograve amb una bona ilmiddotluminacioacute
Quan es fa planter en recipients srsquoha de preparar un substrat adient perquegrave les llavors hi
germinin amb facilitat El millor eacutes utilitzar tres parts drsquoun compost ben barrejat amb una part de
sorra o qualsevol altre material que permeti que hi hagi una bona circulacioacute de lrsquoaire o de lrsquoaigua
(sauloacute perlita o un altre tipus drsquoargila expandida)
LA LLAVOR
La llavor necessita humitat per germinar per aixograve cal enterrar-la una mica Perograve tampoc srsquoha
drsquoenterrar gaire ja que aleshores no podria sortir de la terra Srsquoha drsquoenterrar entre una i dues
vegades la seva grandagraveria Per assegurar la sembra cal posar meacutes drsquouna llavor a cada pot
o Enciam la llavor eacutes molt petita Srsquoha de sembrar molt superficialment Germina molt de
pressa (uns 7 dies) al cap de pocs dies ja es veuen les primeres fulles El planter es pot
trasplantar a lrsquohort tres o quatres setmanes despreacutes de la sembra
o Mongetes srsquohan de deixar les llavors en remull unes hores abans de sembrar-les aixiacute sersquon
facilita la germinacioacute
Com pots fer compost - 83
Objectius
- Experimentar les diferegravencies entre fer planter amb compost i sense
- Aprendre a fer planter de diferents llavors en envasos reutilitzats
- Estimular lrsquoobservacioacute i aprendre a interpretar els canvis que es produeixin
- Comprendre la importagravencia drsquoutilitzar adobs naturals com el compost
- Apropar els alumnes al megravetode cientiacutefic i la formulacioacute drsquohipogravetesis
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
UNA REFLEXIOacute SOBRE LA INSOSTENIBILITAT DE LrsquoAGRICULTURA CONVENCIONAL
A la natura els nutrients recirculen indefinidament dins de lrsquoecosistema Les sals minerals del sogravel
alimenten les plantes aquestes nodreixen els animals i les restes drsquouns i altres es descomponen
fins a transformar-se novament en sals minerals que tornen al sogravel i serveixen de nou drsquoaliment
per a les plantes
En un camp de cultiu en canvi els pagesos recullen les plantes i per tant srsquoemporten els
nutrients que contenen Al no recircular els nutrients de seguida es produeix una caregravencia Si no
srsquoadoba el camp eacutes a dir si no srsquohi afegeixen artificialment aquests nutrients les plantes no en
tenen suficients per creacuteixer Per recuperar els nutrients els agricultors afegien els fems dels
animals domegravestics i les restes de la sega
Perograve als camps de conreu i als horts a meacutes de les plantes cultivades hi creixen males herbes i
tambeacute hi ha microorganismes com fongs bacteris i virus que provoquen malalties a les plantes
cultivades i hortalisses
Als anys setanta es va produir un gran canvi ja que es van comenccedilar a usar pesticides i verins
per matar tant els causants de les malalties com les males herbes Tambeacute es van utilitzar per
primer cop adobs quiacutemics per fertilitzar els camps Gragravecies a aquests productes la produccioacute
mundial drsquoaliments va creacuteixer exageradament Com a consequumlegravencia perograve es van abandonar les
tegravecniques tradicionals que havien funcionat durant milers drsquoanys Al cap drsquouns anys es va veure
que el sistema comenccedilava a trontollar i les plagues i malalties es tornaven resistents a molts
productes Aixograve va obligar els agricultors a buscar nous productes Perograve aquestes substagravencies no
nomeacutes soacuten togravexiques per a les plagues tambeacute poden tenir efectes sobre les persones i contaminar
les aiguumles i el sogravel Eacutes per aquesta raoacute que ara srsquoestan recuperant alguns dels usos antics perograve
basats amb coneixements actuals Es vol controlar lrsquouacutes dels productes fitosanitaris i tornar a
utilitzar els residus orgagravenics mitjanccedilant compostatge per adobar els camps
Reduir els productes fitosanitaris al jardiacute o a lrsquohort tambeacute teacute els seus avantatges Si no srsquousen
pesticides ni adobs quiacutemics de lrsquohort se nrsquoobtenen productes meacutes saludables sense
contaminants
Com pots fer compost - 84
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Terra
- Pots de iogurt de plagravestic
- Barrina o punxoacute per foradar la base dels pots de iogurt
- Pala o cullera per agafar el substrat
- Llavors drsquoenciam ceba mongeta
- Retolador permanent
- Polvoritzador per regar
Opcioacute B)
- Cotoacute fluix
- 2 o 3 potets de vidre
- 6 testos
- Llenties o mongetes
- Sorra
- Pedretes
- Aigua
- Bossa de plagravestic transparent
- Platet
- Caixa de cartroacute gran
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem planter CI CM CS (pagravegina 65)
- Fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS (pagravegina 66)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la sembra de llavors per tal de descobrir quines soacuten les
millors condicions per a quegrave creixin fent especial atencioacute en la importagravencia dels adobs com el
compost Per preparar lrsquoexperiment es plantegen dues opcions (opcioacute A i B) Un cop preparada la
sembra es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Abans de comenccedilar lrsquoactivitat es pot fer un petit debat per saber quins coneixements previs tenen els
alumnes
- Quegrave necessiten les plantes per viure
- Quegrave obtenen de cadascun drsquoaquests elements per poder creacuteixer
- Quegrave passaria si els falteacutes un drsquoaquests elements
Com pots fer compost - 85
Opcioacute A)
Per a CI CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter CI CM CS
Es reparteixen dos pots de iogurt (o altres envasos reutilitzats) que serviran de testos a cada
alumne Es fa un petit forat a la base de cada envagraves perquegrave pugui drenar lrsquoaigua
El primer envagraves srsquoomple uacutenicament amb terra al segon srsquohi posa una barreja de terra i compost
Es sembren llavors a cadascun dels pots i srsquoetiqueten els pots amb el nom de lrsquoalumne les llavors
sembrades i la data Es recomana sembrar diferents tipus de llavors per poder-ne comparar el
creixement
Finalment es reguen els testos amb molt cura es pot utilitzar un polvoritzador
Els alumnes fan hipogravetesis sobre quin planter creuen que creixeragrave meacutes i meacutes ragravepid
Les properes setmanes es fa un seguiment del planter a diari regant i observant els canvis que es
produeixen Es pot fer un registre ilmiddotlustrat o fotogragravefic de lrsquoevolucioacute
Al cap drsquounes setmanes srsquoextreuen les conclusions pertinents
Quan el planter hagi crescut prou es pot plantar a lrsquohort de lrsquoescola
Opcioacute B)
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS
Srsquoagafa un grapat de llenties o mongetes i es fan germinar entremig de cotoacute fluix humit Quan les
llenties o mongetes han germinat es divideixen en diferents grapats un per a cada grup depenent
del nombre de condicions que es vulguin reproduir Cada grup drsquoalumnes ha de tenir un test amb
els diferents elements i condicions que es detallen a continuacioacute Tambeacute es poden afegir altres
variables
Passada una setmana elsles alumnes han drsquoobservar quegrave ha passat al seu test
Grup Elements Condicions
1 Test llenties o mongetes compost
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
2 Test llenties o mongetes pedretes
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb les pedretes Es situa en
un lloc assolellat amb bona ventilacioacute
Es rega durant una setmana
3 Test llenties o mongetes sorra aigua Es planten les llenties o mongetes en
el test amb la sorra Es situa en un lloc
assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
4 Test llenties o mongetes compost Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute
NO es rega durant una setmana
5 Test llenties o mongetes compost
caixa de cartroacute gran
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa amb la
caixa de cartroacute
Com pots fer compost - 86
6 Test llenties o mongetes compost
aigua bossa de plagravestic transparent
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa tan
hermegraveticament com sigui possible
amb la bossa Es posa en un lloc
assolellat Es colmiddotloca el platet a sota
del test per poder regar-lo
Preguntes finals per extreure conclusions
1 Quants centiacutemetres ha crescut la vostra planta
2 Per quegrave creieu que ha passat
3 Creieu que mancava algun element essencial per a la vida Quins
4 Quins elements creieu que soacuten clau perquegrave hagi crescut la vostra planta
Un cop acabat llsquoexperiment es pot buscar informacioacute sobre el que aporta cada element per exemple
la llum permet a la planta fer la fotosiacutentesi Es pot fer un mural sobre els elements necessaris per
generar vida i quina funcioacute fa cada element
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer lrsquoexperiment directament a lrsquohort Per comparar si hi ha cultius que necessiten un
sogravel ric en nutrients i drsquoaltres que poden creacuteixer en sogravels pobres Es pot dividir lrsquohort en parcelmiddotles En
una de les parcelmiddotles de cada espegravecie srsquohi posa compost i lrsquoaltra es deixa sense adobar Srsquoobserva si hi
ha diferegravencies entre les parcelmiddotles i entre un cultiu o un altre Hi ha alguna planta en la qual es noti
molt la diferegravencia de tenir compost o no Creixen millor les plantes amb compost o sense En quines
hi ha aparegut meacutes plagues
Com pots fer compost - 87
Activitat 19
Podem trobar solucions a tot
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Fer compostatge casolagrave o escolar eacutes una pragravectica senzilla que permet obtenir compost de molta
qualitat Tot i aixiacute sovint poden aparegraveixer alguns problemes Poder-los identificar trobar-hi una
solucioacute i aplicar-hi mesures correctores eacutes bagravesic per obtenir bon compost Principals problemes
Problema Causa probable Solucioacute
La temperatura del
material no puja Sembla
que hi ha humitat
Lrsquoescalfor es perd perquegrave hi ha
poc material
Posar-hi meacutes material fins i tot
compost acabat Tapar-lo
temporalment
El material estagrave fred i
xop
Hi ha massa humitat a la pila
Possiblement srsquoha mullat per la
pluja
Voltejar-lo afegir-hi serradures
(absorbents) i branquillons
(drenants) Escampar-ho
El material estagrave fred i
sec
Els microorganismes no es
desenvolupen per poca humitat
Regar la pila intentant aportar-hi
lrsquoaigua homogegraveniament
La pila fa pudor Hi manca oxigen Hi ha un
exceacutes drsquohumitat
Voltejar el material i afegir material
sec
Hi ha moltes mosques Hi ha un exceacutes drsquohumitat una
elevada presegravencia de restes de
menjar amb un alt contingut en
aigua (pex fruita)
Barrejar meacutes beacute la mescla i aportar
material estructurant La mosca de la
fruita es queda a la pila i contribueix
a la descomposicioacute
Srsquoobserva un tel blanc
sobre el material
Es tracta de fongs Eacutes un bon senyal que indica que hi
ha activitat microbiana
Hi ha una quantitat
ingent drsquoinsectes
Les condicions ambientals de
temperatura i humitat en
permeten la proliferacioacute
No cal preocupar-se Tambeacute soacuten
descomponedors
Hi ha molts cucs Normalment es tracta de larves
de mosca que proliferen quan hi
ha molta humitat
Reduir la humitat com srsquoha descrit
abans
La pila de compost fa
pudor drsquoamoniacuteac
Hi ha massa materials amb
nitrogen (frescos) Srsquoassocia amb
una elevada humitat i
condicions anaerogravebiques
Barrejar-hi components meacutes secs i
amb menys proporcioacute de nitrogen
(restes de poda taps de suro oueres
de cartroacute trinxades fulles seques)
Com pots fer compost - 88
Objectius
- Aprendre a detectar possibles problemes que sorgeixin durant el proceacutes de compostatge
- Identificar les diferents problemagravetiques associades al proceacutes de compostatge conegraveixer-ne les
causes i trobar solucions als problemes detectats
- Fomentar el treball en equip per tal de deduir les diferents accions correctores a aplicar per a
cadascun dels problemes que es plantegen
- Adonar-se que una mateixa solucioacute pot servir per a problemes diferents
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Compostador
- Tisores llapis colors
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Elements compostador CI (pagravegina 67)
- Fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS (pagravegines 68 i 69)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un joc en equips per posar en pragravectica les diferents problemagravetiques que
poden sorgir durant el proceacutes de compostatge les causes que les provoquen i quines solucions i
accions correctores cal aplicar per tal que el proceacutes es desenvolupi correctament El joc prepara
lrsquoalumnat per analitzar el compostador i saber aplicar les solucions corresponents quan sorgeixi
algun problema
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Elements compostador CI on hi ha ilmiddotlustracions en forma de targeta per
retallar i repartir als participants Es divideix la classe en grups Cada grup o alumne representa un
element drsquoaquests grups
Elements de mategraveria humida (aporten nitrogen) mategraveria orgagravenica humida closques de
musclos carn i peix
Elements de mategraveria seca (aporten carboni) mategraveria orgagravenica seca serradures cendres
pinassa
Indicadors porquets de Sant Antoni formigues oxigen humitat mosques de la fruita
temperatura
Forca (remenar)
Com pots fer compost - 89
Srsquoexposen diferents situacions en quegrave lrsquoalumnat ha drsquoexplicar quines problemagravetiques poden sorgir i
com han drsquoactuar per solucionar-les Es tracta drsquoun joc de moviment i debat
Exemple drsquouna situacioacute que srsquoha de recrear
Hem aportat massa elements de fraccioacute humida
(tots els alumnes que siguin elements de mategraveria humida srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Quins indicadors hem fet servir per saber-ho
(ara els indicadors drsquohumitat i olor srsquoapropen al compostador)
Quegrave hem de fer per solucionar-ho
(ara els que siguin elements de fraccioacute seca i de remenar srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Variant per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS on hi ha les targetes
necessagraveries per crear un joc tipus memory Es divideix la classe en grups i a cada grup se li
reparteixen les targetes retallades per crear el seu propi joc primer i jugar-hi despreacutes A les targetes
srsquohi exposen diverses problemagravetiques que es poden trobar al compostador exceacutes drsquohumitat
presegravencia de floridures exceacutes de mategraveria humida mategraveria massa seca etc
Els grups han de
1- Llegir les targetes de problemagravetiques
2- Reflexionar perquegrave es generen aquestes problemagravetiques
3- Debatre i acordar quines soacuten les solucions per palmiddotliar cada situacioacute
4- Escriure a cada targeta en blanc la solucioacute a una de les problemagravetiques
5- Jugar al joc creat estil memory Girar totes les targetes de cap per avall En una banda de la
taula posar les targetes de problemagravetiques i a una altra banda les targetes de solucions Per torns
girar una targeta de problemagravetiques i destapar una targeta de solucioacute per comprovar si fan bona
parella
6- Al final es fa una posada en comuacute entre tots els grups per veure si srsquoha coincidit en les
solucions i acordar quin eacutes el joc que millor representa problemes i solucions
El joc es pot tenir a lrsquoaula i jugar-hi quan es cregui convenient
Com pots fer compost - 90
Activitat 20
Estagrave a punt el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es divideix en diverses fases Les dues fases finals soacuten la de
refredament i la de maduracioacute
A la fase de refredament la temperatura descendeix el pH srsquoestabilitza al voltant de 75 i hi
intervenen els invertebrats (majoritagraveriament cotxinilles o porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i
cucs de terra) La presegravencia i lrsquoactivitat dels cucs eacutes un bon indicador de lrsquoestat del compost ja
que una poblacioacute petita indica que ja no queda gairebeacute mategraveria orgagravenica per menjar i el proceacutes
estagrave finalitzant
A la fase de maduracioacute el material adopta la temperatura ambient el pH eacutes de 7 i tornen a tenir
protagonisme els fongs i bacteris A les capes inferiors hi ha molta aigua i el compost adopta una
textura fangosa sol haver-hi una gran poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el
compost
Lrsquoolor i la textura ens ajuden a saber si el compost que obtenim ja eacutes madur i estagrave a punt per
aplicar a lrsquohort Tambeacute podem fer altres proves com ara usar el compost per plantar-hi llavors de
creixement ragravepid i observar-ne la germinacioacute
El compost jove srsquoobteacute passats 2 o 3 mesos dins del compostador El compost madur srsquoobteacute
despreacutes de 4 o 6 mesos Teacute un color marroacute fosc i fa olor de terra de bosc Per saber si teacute el grau
drsquohumitat correcte el premem amb la magrave i ha drsquoagafar forma perograve no ha de regalimar aigua Com
es pot reconegraveixer un bon compost
o Prova de lrsquoolor la mala olor (sulfurosa o drsquoamoniacuteac) eacutes senyal que srsquohi ha produiumlt
fermentacions anaerogravebiques (sense oxigen) Caldragrave remenar sovint Si fem servir el
compost en aquest estat pot ser perjudicial per a les plantes
o Prova de la textura (de la magrave) un bon compost presenta una textura solta i una mica
granulosa Agafem un grapat de material i lrsquoespremem amb la magrave Si el material eacutes molt
humit rajaragrave aigua si eacutes massa sec no gotejaragrave gens i en obrir la magrave el material
srsquoesmicolaragrave Amb una humitat correcta (40-60) cau alguna gota drsquoaigua i en obrir la
magrave el material es manteacute compacte
Les restes llenyoses han de presentar un color fosc Si quan les freguem prenen un color
clar o no es trenquen fagravecilment eacutes senyal que no han completat el proceacutes de
descomposicioacute
Per tal que les llavors germinin correctament el compost ha drsquoestar ben madur Si eacutes jove i
encara es troba en proceacutes de maduracioacute les llavors no hi germinaran beacute
Com pots fer compost - 91
Objectius
- Comprovar si el proceacutes de compostatge de la mategraveria orgagravenica ha finalitzat i per tant si el
compost ja estagrave a punt per poder-lo aplicar a les plantes
- Valorar les propietats del compost obtingut (olor color textura) per saber si eacutes de bona
qualitat per ser utilitzat
- Conegraveixer els beneficis i els usos que teacute el compost per al sogravel i les plantes
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Mostres de compost
- Recipients per posar-hi la mostra de compost (un per grup)
- Llapis
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Proves compost madur CI CM CS (pagravegina 70)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar fagravecilment i amb proves senzilles quan un compost estagrave madur per
poder-lo aplicar a les plantes o a lrsquohort comprovant-ne les seves propietats fiacutesiques lrsquoolor el color
lrsquoaspecte i la textura
Eacutes una activitat que es pot portar a terme un cop transcorreguts 4 mesos des de la posada en marxa
del compostador
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Proves compost madur CI CM CS
Es divideix els alumnes en grups i es segueixen els seguumlents passos
Presa de mostra Srsquoagafa una mostra de la part inferior del compostador suficientment gran
perquegrave tots els grups en puguin tenir una petita mostra Es reparteix la mostra de forma
homogegravenia en els diferents recipients un per a cada grup
Prova de lrsquoolor Cada grup olora la mostra i es posa drsquoacord per anotar quina olor fa Tres
possibilitats olor de terra de bosc (compost madur i a punt per ser usat) olor drsquoous podrits
(compost mal compostat cal tornar-lo al compostador) no fa olor de res o fa olor de terra
seca (compost massa vell srsquoha compostat massa)
Prova del color i lrsquoaspecte Cada grup observa la mostra en determina el color i lrsquoaspecte i ho
posa en comuacute Tres possibilitats color fosc i no srsquohi reconeixen els materials originals
Com pots fer compost - 92
(compost madur) color fosc i srsquohi reconeixen les materials originals (compost massa jove no
srsquoha completat el proceacutes) color clar amb aspecte de pols (compost massa sec)
Prova de la magrave textura Cada grup agafa la mostra de compost amb la magrave i comprova quina
textura teacute Tres possibilitats quan es prem amb la magrave no goteja no srsquoesmicola i no taca i es
pot fer una croqueta (compost madur i llest) quan es prem amb la magrave regalima aigua i no es
pot modelar (compost massa humit) quan es prem amb la magrave srsquoesmicola i cau de la magrave
(compost massa sec)
Si la mostra de compost no passa les proves cal repetir-les al cap drsquounes setmanes despreacutes
drsquoaplicar millores al proceacutes
Com pots fer compost - 93
Activitat 21
Garbellem el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Un cop finalitzat el proceacutes de compostatge cal garbellar el compost abans drsquoaplicar-lo per tal de
destriar aquells elements que poden haver caigut accidentalment dins el compostador com ara
pedres plagravestics envasos o branques Tambeacute per destriar aquelles restes vegetals que no srsquohan
acabat de compostar i reincorporar-les al compostador perquegrave acabin el proceacutes de compostatge
Aixiacute srsquoobteacute un compost de textura fina lliure drsquoimpureses i fagravecil drsquoaplicar per a diferents usos
El compost garbellat teacute uns usos molt especiacutefics diferents dels del compost gruixut Per exemple
es pot aplicar directament a la terra o beacute usar-lo barrejat amb substrat comercial per trasplantar
plantes
Per garbellar el compost es necessita un garbell drsquoentre 10 i 25 mm de malla Les restes meacutes
gruixudes es retornen al compostador i tot allograve que passi per la malla seragrave compost afinat a punt
per a ser aplicat Cal tenir en compte que les restes vegetals que es reincorporen al compostador
no poden substituir-ne de noves (estructurant) ja que les primeres hauran perdut parcialment la
capacitat drsquoabsorbir humitat i drsquoaportar nutrients necessaris per al correcte desenvolupament del
proceacutes Amb el temps les restes vegetals recirculades srsquoaniran degradant i passaran a formar part
del compost
Recomanacions a lrsquohora de garbellar el compost
- Cal apartar les restes orgagraveniques de la part superior que encara no shan desfet Es poden
deixar en un carretoacute o directament a terra Si es vol abans de fer el garbellament es pot
deixar assecar el compost un o dos dies perquegrave es garbelli millor
- Les restes orgagraveniques que no srsquohagin compostat i que shan apartat al principi
sintrodueixen de nou al compostador juntament amb les parts meacutes gruixudes del
compost que han quedat retingudes al garbell
Com pots fer compost - 94
Objectius
- Aprendre el proceacutes de garbellar el compost per separar la part fina de la part grollera
- Adonar-se que alguns dels materials triguen meacutes que drsquoaltres a finalitzar el proceacutes de
compostatge
- Identificar les restes que no srsquohan compostat
- Comprovar que un compost ben garbellat es pot aplicar meacutes fagravecilment
- Buscar usos per al compost obtingut
- Tancar el cicle tonant a la terra allograve que eacutes de la terra eacutes a dir utilitzant el compost per
adobar lrsquohort o les plantes de lrsquoescola
- Construir un garbell i aprendre per a quegrave serveix
Durada
Una hora aproximadament
I una altra hora extra per a la construccioacute del garbell (CS)
Material
De lrsquoescola
- Garbells (tambeacute es poden utilitzar coladors o altres materials perforats)
- Forca o pala per buidar el compostador
- Recipients per posar el compost (garbellat i sense garbellar)
- Bagravescula (opcional)
Per a la construccioacute dels garbells
- Dos marcs de fusta (o beacute caixes de fruita de fusta i palets que srsquohauran de serrar)
- Dues malles metagravelmiddotliques de diagravemetre diferent
- Grapadora
- Claus i cargols
- Cola de fuster
- Martell
- Tenalles petites
- Serra o xerrac
- Tornaviacutes elegravectric
- Llistons de fusta (4 per garbell) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar el resultat final del proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
que ha tingut lloc al compostador escolar Es tracta de buidar el compostador extreurersquon el compost
madur i garbellar-lo per tal de comprendre el significat de ldquola mategraveria ni es crea ni es destrueix es
transformardquo El compost madur resultant es retorna a la terra per aixiacute tancar el cicle
Com pots fer compost - 95
Per a tots els nivells
Abans cal fer lrsquoactivitat 20 per comprovar si el compost ja estagrave a punt Es divideix els alumnes en
grups i es fa lrsquoactivitat per torns per evitar coincidir molts participants al voltant del compostador
Passos a seguir
1- Srsquoobre la tapa de la part inferior del compostador i srsquoextreu el compost que estigui a punt
2- Es passa el compost per un garbell de malla gran a sota de la qual hi ha drsquohaver una safata
per poder recollir el material garbellat
3- Srsquoobserva la part que no srsquoha garbellat i srsquointenten identificar les restes grolleres que no es
descomponen fagravecilment (troncs pinyols)
4- Es retornen al compostador les restes que no han passat pel garbell
5- Es passa el compost garbellat per un garbell de diagravemetre meacutes petit i es fa el mateix proceacutes
drsquoobservacioacute
6- Es posa en comuacute el que srsquoha observat i es busquen usos pel compost fi i garbellat Es pot
utilitzar per tirar a lrsquohort a zones enjardinades a plantes etc
7- Drsquoaquesta manera es dona el projecte de compostatge escolar per acabat i es compregraven que el
cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes tancat
Es pot pesar la quantitat total de compost obtingut i comparar-la amb la quantitat de mategraveria
orgagravenica que srsquoha anat tirant dins el compostador (per aixograve eacutes important fer un bon diari de
seguiment del proceacutes ndash Activitat 10)
Ampliacioacute per a CS
Lrsquoactivitat consisteix a construir un garbell Un garbell es pot comprar en botigues de jardineria o beacute
es pot construir manualment
Passos a seguir
1- Es serren les fustes del palet per obtenir-ne dues de 100 cm i dues de 50 cm Per fer-ho meacutes
fagravecil es poden portar fets els marcs de fusta
2- Es treuen els quatre escaires de la caixa de fusta que serviran per reforccedilar el garbell Amb
lrsquoajuda drsquounes tenalles srsquoextreuen les restes de grapes o claus que hi hagin pogut quedar
enganxades
3- Amb un tornaviacutes elegravectric es cargolen en un angle de 90ordm dues de les fustes que faran drsquoample
i de llarg del garbell Pot ajudar usar un suport de fusta i un serjant perquegrave la subjeccioacute quedi
el meacutes recta possible
4- Es reforccedila lrsquoangle i la cantonada de la fusta amb cola de fuster
5- Es clava amb claus un escaire que srsquohagi tret de la caixa de fusta a la cantonada interior Es
netegen amb un tros de paper o un drap les restes de cola
6- Mentre srsquoasseca aquesta cantonada es repeteix el pas 3 per a les tres cantonades que falten
7- Un cop es tenen els quatre costats srsquohi posa la malla per sobre i es retalla el tros que sobra
perquegrave quedi ajustada
8- Per subjectar-la es claven claus a la malla cada 10 cm aproximadament No cal clavar els
claus del tot quan quedi 1 cm torceu-los perquegrave la malla quedi ben subjectada Eacutes important
comprovar que la malla hagi quedat ben tensa
Com pots fer compost - 96
Activitat 22
Fem una campanya de comunicacioacute
CI CM CS
Introduccioacute
El compostatge escolar eacutes un projecte drsquoeducacioacute ambiental i per aixograve eacutes fonamental que es
busqui implicar i sensibilitzar tota la comunitat educativa sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica El missatge que els
alumnes aprenen durant tot el proceacutes es pot transmetre a la resta de companys de lrsquoescola a les
famiacutelies al personal no docent del centre a la ciutadania etc
Si parlem de comunicacioacute ens ve al cap la paraula propaganda del llatiacute propagare que significa
perpetuar fer creacuteixer estendre La propaganda eacutes una forma de comunicacioacute que teacute per objectiu
influir en lrsquoactitud de les persones promovent canvis en la percepcioacute
De fet comuniquem amb una triple finalitat informativa consultiva i participativa Sense una
bona comunicacioacute eacutes difiacutecil que hi hagi sensibilitzacioacute
Una campanya de comunicacioacute eacutes una segraverie drsquoactivitats organitzades i planificades que es
realitzen en un periacuteode determinat de temps amb uns missatges i objectius comuns i que arriben
al puacuteblic objectiu a traveacutes dels mitjans o canals que es consideren meacutes eficaccedilos El missatge que es
transmet entre emissor i receptor vol aconseguir algun efecte normalment un canvi drsquohagravebits en
les persones
Elements de la comunicacioacute
Emissor Qui transmet el missatge
Receptor Qui rep el missatge el desxifra i lrsquointerpreta Pot ser passiu o actiu
Missatge Contingut que es vol comunicar informacioacute que es transmet drsquoemissors a
receptors Quan es parla el discurs eacutes el missatge quan es fa un gest el gest eacutes el
missatge El missatge eacutes el producte fiacutesic resultat del propogravesit de la comunicacioacute de
lrsquoemissor Ha de tenir cagraverrega emocional i racional
Codi Conjunt de signes i normes que srsquoutilitzen per comunicar-nos i que ha de ser
conegut per emissors i receptors Per exemple lrsquoargot dels metges pot ser que no sigui
entegraves per alguns receptors Utilitzar frases breus i clares Per facilitar el record del
missatge srsquoha drsquointentar que la proposta sigui nova i inesperada pel receptor
Canal Eacutes el mitjagrave de comunicacioacute que estableix una connexioacute entre emissor i receptor Eacutes
el suport material o espacial (medi fiacutesic) pel qual circula el missatge Exemples aire (veu)
fil telefogravenic (conversa telefogravenica)
Context Conjunt de circumstagravencies concretes on esdeveacute el proceacutes comunicatiu
Interferegravencies Situacions que poden dificultar la comunicacioacute
Com pots fer compost - 97
Objectius
- Familiaritzar-se amb quegrave vol dir comunicar i entendre quins elements calen per establir una
bona comunicacioacute
- Aprendre a dissenyar una campanya de comunicacioacute i sensibilitzacioacute adreccedilada a un puacuteblic
concret i amb un missatge clar
- Comunicar i transmetre els conceptes apresos al llarg del proceacutes de compostatge a la
comunitat educativa
- Sensibilitzar la resta de lrsquoescola famiacutelies i ciutadania sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica
Durada
Diverses sessions
Material
De lrsquoescola
- Material divers segons el tipus de campanya comunicativa que es faci (cartolina paper
drsquoembalar retoladors cagravemera microgravefon etc)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Disseny campanya comunicacioacute CI (pagravegina 71)
- Fitxes Disseny campanya comunicacioacute CM CS (pagravegines 72 a 74)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar una campanya comunicativa com a tancament del projecte amb
lrsquoobjectiu de sensibilitzar la comunitat educativa de la importagravencia de reciclar la mategraveria orgagravenica Es
tracta drsquouna activitat en quegrave es treballen sobretot aspectes linguumliacutestics i tecnologravegics
La campanya es pot centrar en diversos aspectes
Compartir els descobriments proceacutes de treball i resultats del projecte sobre compostatge
Conscienciar sobre la importagravencia de fer una bona separacioacute dels residus
Explicar les caracteriacutestiques del compost i les aplicacions que pot tenir
Demanar la participacioacute de les famiacutelies en el compostatge de lrsquoescola o a casa
Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari
Etc
El resultat pot ser un viacutedeo un anunci de ragravedio un fulletoacute informatiu un mural o cartell una
jornada-xerrada informativa una obra de teatre un acte sorpresa
Com pots fer compost - 98
Lrsquoactivitat es desenvolupa en diverses sessions en funcioacute de lrsquoedat dels alumnes i del tipus de
campanya que es vulgui fer Es recomana dividir els alumnes en grups i que cadascun faci una
campanya comunicativa diferent Al final es fa una posada en comuacute i es vota la que es difondragrave
Imprimir de lrsquoannex les fitxes en funcioacute del nivell educatiu Disseny campanya comunicacioacute CI o beacute
Disseny campanya comunicacioacute CM CS
Una pauta per fer una bona campanya comunicativa i de sensibilitzacioacute
1- QUEgrave VOLEM ACONSEGUIR AMB LA CAMPANYA
Quins soacuten els nostres objectius Per quegrave fem la campanya de comunicacioacute Quegrave
volem comunicar i al final quins canvis creiem que podem provocar
Hem de pensar que siguin objectius ambiciosos perograve realistes
Per exemple al final de la campanya de comunicacioacute volem aconseguir
Augmentar la consciegravencia de les famiacutelies per reciclar la mategraveria orgagravenica
Donar a conegraveixer a les famiacutelies quegrave eacutes el malbaratament alimentari i com
evitar-lo
Aconseguir que les famiacutelies o la resta de cursos participin al proceacutes de
compostatge
Fer que tothom tingui meacutes informacioacute i estigui meacutes conscienciat de com srsquoha
de reciclar
Fomentar la participacioacute del personal de cuina i menjador en el projecte
2- A QUI VA DIRIGIDA LA CAMPANYA
Ara que ja sabem quegrave volem comunicar hem de pensar a quin puacuteblic ens dirigim A
qui li volem enviar el missatge Qui soacuten els receptors
Tambeacute pot haver-hi un grup de receptors meacutes important que un altre Per exemple
que la campanya estigui meacutes dirigida a les famiacutelies perograve que tambeacute arribi als
alumnes i mestres
Segons el puacuteblic a qui ens dirigim farem servir un missatge o un altre
Quin seragrave el puacuteblic principal a qui adreccedilarem la nostra campanya
Alumnes mestres famiacutelies resta de personal de lrsquoescola veiumlnses del poble
3- QUIN MISSATGE DONAREM
El missatge ha de ser atractiu clar creiumlble i fagravecil drsquoentendre i cal que provoqui un
canvi drsquoactitud en els receptors El missatge ha drsquoaconseguir tres coses
Informar
Persuadir per aconseguir un canvi de conducta en els receptors
Que sigui recordat
Com pots fer compost - 99
El missatge pot ser de diferents tipus
- Informatiu i narratiu Explica i dona informacioacute de fets i dades
- Emocional Comunica emocions per influir en la sensibilitat del receptor
- Amb un uacutenic concepte Eacutes molt breu i nomeacutes dona una idea
- Amb meacutes drsquoun concepte Srsquoexpliquen moltes coses diferents
- Motivador Impactant interessant engrescador
- Positiu Anima a fer alguna cosa explicant els avantatges beneficis
- Negatiu Anima a fer alguna cosa explicant quegrave passa si no es fa beacute les coses
negatives les consequumlegravencies
4- QUIN LLENGUATGE FAREM SERVIR
Escollim un llenguatge que entenguin els receptors
No totes les campanyes soacuten iguals Per explicar una mateixa idea srsquoutilitzen
llenguatges que de vegades soacuten massa tegravecnics o catastrogravefics o massa ldquopublicitarisrdquo
o poc realistes o que diuen quegrave eacutes el que srsquoha de fer drsquouna manera molt dictatorial
El que cal eacutes buscar un llenguatge que sigui adequat
Pensar en el llenguatge i el to que utilitzarem (metagravefores demostracions fragments
de la vida diagraveria humor)
5- COM ENS ORGANITZAREM
Un cop decidit el format que farem servir (mural viacutedeo fulletoacute informatiu obra de
teatre) fem un llistat de tasques a fer de materials que necessitarem calendari
drsquoactuacioacute i responsables
6- COM SABREM QUE LA CAMPANYA HA FUNCIONAT
Avaluarem la campanya comunicativa per saber com ha anat si hi ha hagut un canvi
drsquohagravebits Haurem drsquoidear un megravetode per avaluar la campanya
Com pots fer compost - 100
Activitat 23
Visitem una planta de compostatge CM CS
Objectius
- Adquirir coneixements sobre la gestioacute de residus en general i concretament el funcionament
drsquouna planta de compostatge una planta de triatge de materials reciclables i una deixalleria
- Identificar la tipologia dels residus que generem a la llarescola i la seva destinacioacute final
- Conegraveixer com funciona la recollida selectiva porta a porta i en quegrave consisteix el compostatge i
el triatge
- Comprendre in situ el funcionament del proceacutes de compostatge a gran escala
- Reflexionar sobre la necessitat i la importagravencia de separar beacute els residus en origen i de reduir
la quantitat de residus que generem
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana disposa drsquoinformacioacute agravemplia sobre la gestioacute i la prevencioacute de residus
en general i sobre la gestioacute de residus en el cas de la Mancomunitat i ofereix visites a les seves
instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la deixalleria la planta de triatge de
materials reciclables i la planta de compostatge
Una part de la mategraveria orgagravenica que es recull als municipis de la Mancomunitat La Plana es tracta
a la planta de compostatge situada a les mateixes instalmiddotlacions de Malla El compost obtingut
amb la mategraveria orgagravenica recollida srsquoutilitza per adobar els parcs i jardins dels municipis
mancomunats Tambeacute es ven a particulars Drsquoaquesta manera es tanca in situ el cicle de la mategraveria
orgagravenica srsquoestalvia en transport energia i emissions associades i es transforma un residu en un
recurs un compost drsquoaltiacutessima qualitat
Com funciona el proceacutes de compostatge en una planta
Primer es barreja a parts iguals la mategraveria orgagravenica humida (restes de menjar i gespa) amb bosses
compostables incloses i la mategraveria orgagravenica seca (restes de poda) i srsquoomple un mogravedul A
continuacioacute teacute lloc el proceacutes de descomposicioacute gragravecies a lrsquoentrada forccedilada drsquoaire i control de la
temperatura i la humitat Eacutes un proceacutes que dura unes 5 setmanes aproximadament Despreacutes
drsquoaquest temps es buida el mogravedul i comenccedila el proceacutes de maduracioacute que dura 8 setmanes meacutes
Durant aquest temps es fa un volteig periogravedic de la pila disminueix la temperatura i srsquoestabilitza
el producte final El darrer pas consisteix en garbellar el producte final per separar la part fina de
la part grollera Aquesta uacuteltima es recircula i srsquoincorpora a un nou cicle de compostatge El
compost madur fi es ven o es reparteix als municipis
Com pots fer compost - 101
Durada
Dues hores la visita completa a les instalmiddotlacions
Material
El material necessari el facilita la Mancomunitat en el moment de la visita
Desenvolupament
La visita inclou un recorregut per la planta de triatge la planta de compostatge i la deixalleria
En una breu introduccioacute srsquoexplica quegrave eacutes la Mancomunitat i els serveis que ofereix Tambeacute es fa un
repagraves de quegrave eacutes el sistema de recollida porta a porta i a quina fraccioacute srsquoha de llenccedilar cada residu
A la planta de triatge es fa un recorregut per la bagravescula zona de recepcioacute interior de la planta
observacioacute del triatge manual dels materials i magatzem de bales Es regala a cada alumnea el
material didagravectic Passaport de lrsquoEcoviatger que permet alhora descobrir el viatge drsquouna ampolla
drsquoaigua que eacutes reciclada i continuar el treball de reflexioacute un cop feta la visita
Lrsquoitinerari segueix a la planta de compostatge on es veu la zona de recepcioacute proceacutes de
descomposicioacute als mograveduls de compostatge pila de compost en fase de maduracioacute garbell i compost
final Lrsquoalumnat srsquoemporta drsquoobsequi una bosseta de compost
Durant lrsquoitinerari per la deixalleria srsquoexplica el funcionament drsquoaquesta instalmiddotlacioacute qui en pot fer uacutes
residus que srsquohi recullen i valoritzacioacute de cada material Es fa un volt per totes les zones i
contenidors i es recorda que molts municipis disposen del servei de deixalleria mogravebil
Ampliacioacute
Un cop feta la visita es recomana veure els viacutedeos de la planta de compostatge i de la planta de
triatge de la Mancomunitat La Plana per acabar drsquoaprofundir en el que srsquoha vist Estan disponibles
al canal de Youtube de Mancoplana
Com pots fer compost - 102
RECURSOS COMPLEMENTARIS
La Mancomunitat La Plana ofereix
- Assessorament pedagogravegic i dinamitzacioacute drsquoactivitats educatives Meacutes informacioacute al bloc
- Assessorament tegravecnic sobre compostatge escolar i casolagrave Meacutes informacioacute
- Lliurament de compost i poda
- Preacutestec de la biotrituradora Meacutes informacioacute
- Visita a les instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la planta de compostatge de
mategraveria orgagravenica la planta de triatge de materials reciclables i la deixalleria Meacutes informacioacute
- Exposicioacute La mategraveria orgagravenica i preacutestec drsquoaltres jocs i recursos educatius per aprofundir en la
temagravetica de la gestioacute i la prevencioacute dels residus Meacutes informacioacute
- Guia del compostatge Descarregar document
- Diacuteptic Compostatge casolagrave Descarregar document
- Document Preguntes frequumlents del compostatge casolagrave Descarregar document
- Manual Practica beacute lrsquoorgagravenica Descarregar el document
- Viacutedeo de la planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
- Viacutedeo de la planta de triatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
Dates internacionals
- Setmana Bio per a lrsquoalimentacioacute ecologravegica (octubre) httpsetmanabiocat
- Setmana europea de la prevencioacute de residus (novembre) Enllaccedil
- Dia Mundial de lrsquoeducacioacute ambiental (26 gener)
- Setmana Internacional del Compost (maig)
o International Compost Awareness Week (ICAW) Enllaccedil
o ICAW a Catalunya Enllaccedil
- Dia Mundial del Medi Ambient (5 juny)
Llibres
- BUENO M (2003) Coacutemo hacer un buen compost Manual para horticultores ecoloacutegicos
Editorial La fertilidad de la Tierra
- ESCUTIA M (2009) Lrsquohort escolar ecologravegic Editorial Graoacute Barcelona
Com pots fer compost - 103
Documents en liacutenia
- Guia drsquoactivitats educatives sobre el compostatge Elaborada per lrsquoAgegravencia de Residus de
Catalunya i la Direccioacute General de Poliacutetiques Ambientals del Departament de Territori i
Sostenibilitat i el Departament drsquoEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
httpwwwescolaxesccatcompostatgecompostatge
- Web Escoles + Sostenibles Ajuntament de Barcelona Documents diversos en format pdf
amb activitats i recursos sobre el compostatge i lrsquohort escolar Enllaccedil
- Web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Dins lrsquoapartat de suport educatiu hi ha recursos i documents amb informacioacute sobre el
compostatge Enllaccedil
Activitats pedagogravegiques relacionades amb el compostador Enllaccedil
- Web de lrsquoAgegravencia de Residus de Catalunya on srsquoexplica quegrave eacutes una planta de compostatge i
com funciona Enllaccedil
- Revista Perspectiva ambiental de la Fundacioacute Terra
Nuacutemero 41 ldquoCucs fent feinardquo(2007) Enllaccedil
Nuacutemero 29 ldquoCompostatgerdquo (2003) Enllaccedil
- Manual de compostatge de jardiacute Editat pel Servei de Prevencioacute de residus i deixalleries de
lAMB 2016 Enllaccedil
- Fer compost a lrsquoescola Dossier pragravectic amb informacioacute sobre com fer compost a lrsquoescola i
amb propostes drsquoactivitats Editat per lrsquoAjuntament de Reus Enllaccedil
Webs
- Agegravencia de Residus de Catalunya
- Compostadorescom
- Consell Catalagrave de la Produccioacute Agragraveria Ecologravegica
- Som Gent de Profit Evitem el malbaratament
- Residu on vas
- Estrategravegia Catalana Residu Zero
- Fundacioacute Catalana per a la Prevencioacute de Residus i el Consum Responsable -Rezero
- Residu zero a casa Bea Johnson
Com pots fer compost - 104
Viacutedeos
- Planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana
- Planta de triatge de la Mancomunitat La Plana
- Rethinking progress
Viacutedeo explicatiu sobre leconomia circular Fundacioacute Ellen MacArthur Durada 348 min
- Ohga Corazoacuten de plaacutestico los nintildeos te muestran coacutemo tus acciones destruiran su futuro
Viacutedeo viral drsquouna campanya de sensibilitzacioacute de lrsquoagegravencia italiana Ohga Nens i nenes
italians expliquen el problema dels residus que van a parar al mar Durada 330 min
- Quegrave passa dins el compostador
Viacutedeo fet per lrsquoalumnat de cinquegrave de primagraveria de lrsquoescola Sant Jordi de Vilanova i la Geltruacute
que descriu el proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Durada 939 min
- Letrsquos talk about soil
Viacutedeo animat que explica la realitat dels recursos del sogravel i tracta temes com la degradacioacute la
urbanitzacioacute la sobreexplotacioacute Reflexiona com preservar els sogravels i fer-ho drsquouna manera
meacutes sostenible Durada 524 min
- Better save soil
Viacutedeo que parla sobre la importagravencia de preservar el sogravel fegravertil Durada 352 min
- Food waste money waste
Viacutedeo que reflexiona sobre el cost econogravemic social i ambiental que suposa el malbaratament
alimentari Durada 122 min
- La huella del desperdicio de alimentos
Viacutedeo de la FAO (Organitzacioacute de les Nacions Unides per lrsquoAlimentacioacute i lrsquoAgricultura) que
planteja els impactes ambientals del malbaratament alimentari en el canvi climagravetic lrsquoaigua la
terra Durada 317 min
- Viacutedeos divulgatius i de sensibilitzacioacute sobre el compostatge
Residus Vallegraves teacute una segraverie de viacutedeos adreccedilats a les famiacutelies i els infants que contenen
propostes drsquoactivitats diverses per fer a casa
Com pots fer compost - 5
INTRODUCCIOacute
Tenir un compostador al pati de lrsquoescola representa un recurs enormement didagravectic per treballar
molts aspectes de la natura i per entendre el tractament dels residus la reduccioacute la reutilitzacioacute i el
reciclatge
Amb el dossier pedagogravegic Com pots fer compost es proposa un exemple de reciclatge que es pot portar
a terme al centre des del principi fins al final i que a meacutes obre un ventall enorme de possibilitats
drsquoaprofitaments pedagogravegics El proceacutes de compostatge escolar pot ser lrsquoexcusa que porti a generar
nous aprenentatges o beacute ser la consequumlegravencia derivada drsquoaltres projectes relacionats amb els agravembits
de la gestioacute i la prevencioacute dels residus lrsquohort escolar ecologravegic la transformacioacute del pati de lrsquoescola
lrsquoalimentacioacute saludable el malbaratament alimentari lrsquoestudi del medi natural i la biodiversitat la
petjada ecologravegica lrsquoemergegravencia climagravetica i un llarg etcegravetera
Eacutes evident que a tots els centres educatius es generen residus i que molts drsquoells soacuten residus orgagravenics
provinents dels esmorzars la cuina el menjador lrsquohort Es proposa partir drsquoaquesta problemagravetica
real i contextualitzada per iniciar un projecte de gestioacute dels propis residus orgagravenics mitjanccedilant
lrsquoautocompostatge que suposi lrsquooportunitat drsquoexperimentar en directe el cicle de la mategraveria orgagravenica
i de tancar el cicle incorporant el compost a lrsquohort o jardiacute escolar tendint drsquoaquesta manera cap a
lrsquoautosuficiegravencia i el residu zero
El dossier proposa un seguit drsquoactivitats didagravectiques
totes amb la finalitat drsquointroduir lrsquoalumnat en els valors
del reciclatge explicar-los els cicles tancats que
predominen en els ecosistemes naturals mostrar-los els
beneficis de realitzar una bona separacioacute en origen dels
residus i lrsquoaplicacioacute del producte final obtingut del seu
reciclatge que eacutes el compost En totes les activitats es fa
egravemfasi en el fet que lrsquoalumnat sigui el magravexim
protagonista i responsable de tot el proceacutes
El projecte de compostatge escolar es tracta drsquouna
proposta drsquoeducacioacute per a la sostenibilitat eacutes per aixograve
que es transmet la idea de medi com a sistema
complex es fomenta la formulacioacute de preguntes
criacutetiques el plantejament de futurs meacutes positius i
sostenibles etc Les estrategravegies pedagogravegiques
predominants en les activitats de la guia soacuten
lrsquoexperimentacioacute les discussions en grup la mirada
criacutetica lrsquoaprenentatge basat en problemes la mirada al
pas del temps i el treball a la natura amb la natura i
per a la natura
Com pots fer compost - 6
LA RELACIOacute AMB EL CURRIacuteCULUM
Les activitats que es recullen en aquest dossier pedagogravegic presenten una clara transversalitat perquegrave
inclouen continguts socials (el problema de lrsquoeliminacioacute dels residus la contaminacioacute la
sostenibilitat) de medi natural (observacioacute del cicle de la mategraveria en directe aplicacioacute del compost
a lrsquohort o al jardiacute escolar i el seu efecte sobre les plantes observacioacute de diferents organismes) de
matemagravetiques (gragravefiques estimacions cagravelcul mesura) i de llenguumles (vocabulari especiacutefic redaccioacute
de textos comunicacioacute) A continuacioacute es presenta una relacioacute de les competegravencies bagravesiques i continguts de les diferents agraverees
curriculars de lrsquoeducacioacute primagraveria que es poden treballar en el conjunt de les activitats
Competegravencies bagravesiques que es treballen
Agravembit linguumliacutestic
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit linguumliacutestic
- Dimensioacute comunicacioacute oral Comprendre i produir textos orals i interactuar oralment
drsquoacord amb la situacioacute comunicativa
- Dimensioacute comprensioacute lectora Llegir i comprendre textos en diferents formats
- Dimensioacute expressioacute escrita Planificar i produir textos escrits de diverses tipologies
1 Competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual
2 Competegravencia matemagravetica
3 Competegravencia en el coneixement i la interaccioacute amb el moacuten fiacutesic
4 Competegravencia digital
5 Competegravencia social i ciutadana
6 Competegravencia drsquoaprendre a aprendre
7 Competegravencia drsquoautonomia iniciativa personal i emprenedoria
Com pots fer compost - 7
Continguts de llengua
Comunicacioacute oral comprensioacute lectora expressioacute escrita coneixement del funcionament de la llengua
i del seu aprenentatge
Agravembit de matemagravetiques
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit matemagravetic
- Dimensioacute resolucioacute de problemes Traduir un problema a una representacioacute matemagravetica i
emprar estrategravegies matemagravetiques per resoldrersquol Donar i comprovar la solucioacute drsquoun problema
i fer preguntes i generar problemes de caire matemagravetic
- Dimensioacute raonament i prova Argumentar afirmacions i processos matemagravetics
- Dimensioacute connexions Establir relacions entre diferents conceptes i significats Cercar
situacions que es puguin relacionar amb idees matemagravetiques concretes
- Dimensioacute comunicacioacute i representacioacute Expressar idees i processos matemagravetics expressant
llenguatge verbal Usar representacions dels conceptes i relacions per expressar
matemagraveticament una situacioacute
Continguts de matemagravetiques
Numeracioacute i cagravelcul relacions i canvi espai i forma mesura estadiacutestica i atzar
Agravembit de coneixement del medi
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Dimensioacute moacuten actual Plantejar-se preguntes sobre el medi utilitzar estrategravegies de cerca de
dades i analitzar resultats per trobar respostes Interpretar el present a partir de lrsquoanagravelisi dels
canvis i continuiumltats al llarg del temps per comprendre la societat en quegrave vivim Analitzar
paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren per
valorar les actuacions que els afecten
- Dimensioacute salut i equilibri personal
- Dimensioacute tecnologia i vida quotidiana Utilitzar materials de manera eficient amb
coneixements cientiacutefics Utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura i eficient
- Dimensioacute ciutadania Adoptar hagravebits sobre lrsquoadquisicioacute i uacutes de beacutens i serveis amb
coneixements cientiacutefics i socials per esdevenir un consumidor responsable
Com pots fer compost - 8
Continguts comuns de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i problemes
rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de
diferents fonts drsquoinformacioacute i de les tecnologies digitals
- Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (textos cientiacutefics imatges gragravefics)
- Plantejament de preguntes a partir drsquoobservacions
- Uacutes de taules simples per recollir dades i comparar-les
- Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball drsquoinvestigacioacute
- Comunicacioacute de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges
- Utilitzacioacute dels mecanismes de la participacioacute activa la cooperacioacute i el diagraveleg en la
construccioacute de tasques comunes i en la resolucioacute de conflictes
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi natural
INICICIACIOacute A LrsquoACTIVITAT CIENTIacuteFICA CI CM CS
Exploracioacute drsquoaspectes de lrsquoentorn a partir drsquouna quumlestioacute rellevant
Utilitzacioacute de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informacioacute i
simular processos cientiacutefics
Comunicacioacute oral de les observacions realitzades utilitzant diferents
llenguatges
Utilitzacioacute de material i tegravecniques especiacutefiques de laboratori tenint en compte
les normes drsquouacutes i de seguretat
Neteja ordre manteniment i estalvi dels materials i lrsquoinstrumental
Interegraves per lrsquoobservacioacute i la generacioacute de preguntes cientiacutefiques aixiacute com per
la construccioacute de respostes coherents amb el coneixement cientiacutefic
Disseny i realitzacioacute de treballs experimentals Anagravelisi i comunicacioacute dels
resultats
Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i
problemes rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de
lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de diferents fonts drsquoinformacioacute
Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball
drsquoinvestigacioacute
Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (lectura de textos cientiacutefics
drsquoimatges gragravefics)
Utilitzacioacute de la lupa binocular per a lrsquoobservacioacute de petits organismes o part
drsquoells Uacutes del microscopi per a lrsquoobservacioacute drsquoalguns microorganismes
Com pots fer compost - 9
EL MOacuteN DELS EacuteSSERS VIUS CI CM CS
Observacioacute utilitzant megravetodes directes i indirectes drsquoorganismes i drsquoobjectes
inerts per identificar-ne les diferegravencies
Caracteritzacioacute dels eacutessers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions
bagravesiques nutricioacute reproduccioacute i relacioacute
Observacioacute a ull nu drsquoun organisme en el seu medi natural o reproduint el
medi a lrsquoaula
Classificacioacute drsquoanimals segons diferents criteris observables
Caracteriacutestiques i comportaments drsquoanimals i plantes per adaptar-se al medi
Classificacioacute dels diferents grups drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn proper Uacutes
de claus dicotogravemiques senzilles i guies
Interegraves per lrsquoobservacioacute cura i proteccioacute drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn
proper i prevencioacute dels possibles riscos
Relacioacute entre funcions vitals i estructura drsquoalguns animals plantes i fongs
Criteris per a lrsquoobservacioacute cientiacutefica drsquoeacutessers viu
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida Valoracioacute
de la intervencioacute dels microorganismes en alguns processos quotidians
Observacioacute i descripcioacute drsquoalguns eacutessers vius i de la seva interaccioacute amb el
medi
MATEgraveRIA I ENERGIA CI CM CS
Observacioacute i descripcioacute drsquointeraccions que produeixin canvis en un sistema
Observacioacute descripcioacute i classificacioacute de materials en funcioacute drsquoalgunes
propietats tot relacionant-les amb els seus usos
Distincioacute entre objectes drsquoun sol tipus de material o de diferents
Reduccioacute reutilitzacioacute i reciclatge de residus Criteris de separacioacute i seleccioacute
Mesura comparacioacute i ordenacioacute de propietats dels materials longitud
massa capacitat i temperatura
Fonts drsquoenergia i cadenes energegravetiques relacionades amb canvis observats a
la vida quotidiana
Canvis quiacutemics en relacioacute amb fenogravemens quotidians combustions
oxidacions i fermentacions Aplicacioacute a la prevencioacute del foc i obtencioacute de
compost
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi social i cultural
El moacuten que ens envolta persones cultures i societats canvis i continuiumltat en el temps
Com pots fer compost - 10
Agravembit drsquoeducacioacute en valors
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
- Dimensioacute personal Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la
responsabilitat dels propis actes
- Dimensioacute interpersonal Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones les seves
idees opcions creences Aplicar el diagraveleg com a eina drsquoentesa i participacioacute en les relacions
entre les persones Adoptar hagravebits drsquoaprenentatge cooperatiu que promoguin el compromiacutes
personal i les actituds de convivegravencia
- Dimensioacute social Analitzar lrsquoentorn amb criteris egravetics per cercar solucions alternatives als
problemes
Continguts comuns de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
Aprendre a ser pensar i actuar de manera autogravenoma i coherent aprendre a conviure aprendre a ser
ciutadans responsables en un moacuten global
Com pots fer compost - 11
LA RELACIOacute AMB ELS ODS
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) soacuten objectius universals integradors i
ambiciosos que guien la implementacioacute de lrsquoAgenda 2030 de les Nacions Unides per al
Desenvolupament Sostenible aprovada el 2015
Les activitats que es proposen en aquest dossier es relacionen en meacutes o menys mesura amb tots 17
objectius tot i que aprofundeixen especialment en els objectius 4 11 i 12
Objectiu 4 Garantir una educacioacute inclusiva equitativa i de qualitat i promoure
oportunitats drsquoaprenentatge durant tota la vida per a tothom
47 Per a 2030 garantir que tot lrsquoalumnat adquireixi els coneixements teograverics i pragravectics necessaris per
promoure el desenvolupament sostenible a traveacutes entre drsquoaltres de lrsquoeducacioacute per al desenvolupament
sostenible i lrsquoadopcioacute drsquoestils de vida sostenibles els drets humans
Objectiu 11 Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin
inclusius segurs resilients i sostenibles
116 Per a 2030 reduir lrsquoimpacte ambiental negatiu per cagravepita de les ciutats amb especial atencioacute a la qualitat
de lrsquoaire aixiacute com a la gestioacute dels residus municipals i drsquoaltre tipus
Com pots fer compost - 12
Objectiu 12 Garantir modalitats de consum i produccioacute responsables
122 Per a 2030 assolir la gestioacute sostenible i lrsquouacutes eficient dels recursos naturals
123 Per a 2030 reduir a la meitat el malbaratament drsquoaliments per cagravepita mundial en la venda al detall i el
consum aixiacute com les pegraverdues drsquoaliments a les cadenes de produccioacute i distribucioacute
124 Per a 2030 aconseguir la gestioacute ecologravegicament racional dels productes quiacutemics i de tots els residus al llarg
del seu cicle de vida de conformitat amb els marcs internacionals convinguts i reduir-ne de manera
significativa lrsquoalliberament a lrsquoatmosfera a lrsquoaigua i al sogravel a fi de minimitzar-ne els efectes adversos sobre la
salut humana i el medi ambient
125 Per a 2030 disminuir de manera substancial la generacioacute de residus mitjanccedilant poliacutetiques de prevencioacute
reduccioacute reciclatge i reutilitzacioacute
Objectius drsquoaprenentatge per assolir els ODS
Objectius drsquoaprenentatge
cognitiu socioemocional i
conductual
Temes a treballar
(suggeriments)
Megravetodes
drsquoaprenentatge
(exemples)
Objectiu 4
Educacioacute de
qualitat
- Comprendre que lrsquoeducacioacute
pot ajudar a crear un moacuten meacutes
sostenible
- Aplicar els coneixements
adquirits i implicar-se en
lrsquoeducacioacute per al
desenvolupament sostenible a
traveacutes drsquoaccions quotidianes
- Coneixements
valors
competegravencies i
conductes
necessaris per
promoure el
desenvolupament
sostenible
- Empoderament
dels joves
-Planificar i dur a
terme un projecte
drsquoEDS a lrsquoescola o
per a la
comunitat local
Objectiu 11
Ciutats i
comunitats
sostenibles
-Entendre la necessitat de
trobar solucions per
desenvolupar sistemes
sostenibles millors
-Sentir-se responsable dels
impactes ambientals de lrsquoestil
de vida individual
- Planificar i executar projectes
de sostenibilitat basats en la
comunitat per reduir les
emissions de carboni a escala
local
- Gestioacute i uacutes de
recursos naturals
- Aliments
sostenibles
(agricultura
ecologravegica)
- Ecologia urbana
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reduccioacute
reciclatge i
reutilitzacioacute)
- Visita a les
instalmiddotlacions de
tractament de
residus (planta
de compostatge)
- Convidar gent
gran perquegrave
parlin sobre com
ha canviat la
gestioacute dels
residus
- Crear un
curtmetratge
explicant el
compostatge
escolar
Com pots fer compost - 13
Objectiu 12
Consum i
produccioacute
responsables
- Comprendre com les opcions
individuals drsquoestil de vida
influeixen en el
desenvolupament ambiental
social i econogravemic
- Comprendre els models i les
cadenes de produccioacute i
consum i la interrelacioacute entre
elles (emissions de CO2
generacioacute de residus etc)
- Comunicar la necessitat de
pragravectiques sostenibles en la
produccioacute i el consum i animar
els altres a comprometrersquos-hi
- Sentir-se responsable dels
impactes ambientals i socials
de la progravepia conducta com a
consumidor
- Quumlestionar-se les
orientacions culturals i socials
pel que fa al consum i la
produccioacute
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reutilitzacioacute i
reciclatge)
- Impactes
ambientals i
socials de la
produccioacute i el
consum
- Estils de vida
sostenibles
- Calcular i
reflexionar sobre
la petjada
ecologravegica
- Veure
curtmetratges
documentals per
ajudar els
alumnes a
comprendre els
models de
produccioacute i
consum
- Desenvolupar i
executar
projectes drsquoaccioacute
relacionats amb
la prevencioacute de
residus el
consum
responsable etc
Extret i adaptat del document Educacioacute per als Objectius de Desenvolupament Sostenible Objectius
drsquoaprenentatge Centre Unesco de Catalunya 2017
Com pots fer compost - 14
ACTIVITATS
El dossier pedagogravegic que teniu a les mans conteacute un recull de 23 activitats adreccedilades a lrsquoeducacioacute
primagraveria des de primer fins a sisegrave Soacuten propostes pragravectiques per poder treballar de forma transversal
el proceacutes de compostatge tant dins de lrsquoaula com a lrsquoentorn proper (pati hort bosc) Srsquoestructuren
en tres blocs
1 PREPARATS
Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
Activitats pensades per detectar els coneixements previs dels alumnes Giren entorn del
coneixement de la prevencioacute i la gestioacute de residus el reconeixement drsquoelements vius i inerts a
la natura la planificacioacute per fer un bon compostatge a lrsquoescola etc
2 LLESTOS
Observem i experimentem dins i fora del compostador
Activitats per fer durant el proceacutes de compostatge que dura aproximadament sis mesos
Estan relacionades amb el manteniment del compostador el seguiment del proceacutes
lrsquoexperimentacioacute del cicle de la mategraveria orgagravenica i el control de les diferents variables Hi ha
activitats per fer al compostador a lrsquoaula a lrsquoentorn del pati a lrsquohort de lrsquoescola etc
3 JA
Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
Activitats per finalitzar el proceacutes de compostatge reflexionar i compartir els resultats Srsquohan
de fer cap al final del proceacutes quan el compost ja estigui llest per tirar a lrsquohort
A les fitxes de cada activitat hi ha els seguumlents apartats
o Introduccioacute
o Objectius
o Durada
o Material
o Desenvolupament
Com pots fer compost - 15
Tiacutetol de les activitats Nivell
CI CM CS
PREPARATS Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
1 Quegrave en sabem del compostatge
2 Quin camiacute segueixen les deixalles
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem
5 On colmiddotloquem el compostador
6 Les sabates magravegiques
7 De quegrave estagrave fet el bosc
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica
9 Com es reciclava fa uns anys
LLESTOS Observem i experimentem dins i fora del compostador
10 Fem el diari de seguiment del compostatge
11 Quegrave passa si enterrem residus
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop
13 Qui hi viu al compostador
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica
15 Com treballen els cucs de terra
16 Quanta aigua pot atrapar el compost
17 Com soacuten els sogravels
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
19 Podem trobar solucions a tot
JA Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
20 Estagrave a punt el compost
21 Garbellem el compost
22 Fem una campanya de comunicacioacute
23 Visitem una planta de compostatge
Com pots fer compost - 16
Activitat 1
Quegrave en sabem del compostatge
CI CM CS
Objectius
- Detectar els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al compostatge i captar el seu
interegraves i motivacioacute per iniciar un nou treball drsquoinvestigacioacute
- Adonar-se que el cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes circular i tancat
- Diferenciar els residus que soacuten orgagravenics dels que no ho soacuten
- Detectar elements que no soacuten orgagravenics en un grapat de compost
- Descobrir les propietats del compost a traveacutes dels sentits (olfacte vista tacte)
- Conegraveixer les eines que srsquoutilitzen per a fer un bon compostatge
- Identificar els animals que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
Durada
Una hora i mitja aproximadament
Introduccioacute
La paraula compost proveacute del llatiacute i significa posar junts ja que eacutes el resultat de barrejar diferents
elements per obtenir un uacutenic producte Es tracta drsquoimitar i drsquoaccelerar els processos que tenen lloc
en els ecosistemes a la superfiacutecie del sogravel on les restes vegetals i animals soacuten degradades per
lrsquoaccioacute dels microorganismes i drsquoaltres eacutessers vius
El compostatge eacutes un proceacutes natural de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica gragravecies al treball de
petits eacutessers microscogravepics anomenats microorganismes (bacteris fongs i actinomicets) i altres
animals anomenats detritiacutevors com ara cucs i paneroles Aquests organismes soacuten els mateixos
que descomponen la fullaraca al bosc o els que fan florir les taronges i el pa de casa En aquest
proceacutes es transformen les restes orgagraveniques en compost i adob natural Drsquoaltra banda es necessita
oxigen perquegrave funcioni correctament A meacutes es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia
en forma de calor El compostatge eacutes un proceacutes natural a traveacutes del qual les restes orgagraveniques es
transformen en compost sense consum denergia i sense cap aplicacioacute de productes quiacutemics El
compostatge es pot portar a terme mitjanccedilant un compostador o una pila en el jardiacute imitant
daquesta manera la descomposicioacute natural que es produeix en els boscos
Com pots fer compost - 17
Material
De lrsquoescola
- Residus reals diversos (envasos de plagravestic paper cartroacute restes orgagraveniques llaunes etc)
- Safates o pots
- Compostador airejador o forca restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca poda) i humida
(fruita verdura) termogravemetre regadora
- Diferents mostres de terra (sorra de platja terra del bosc argila margues)
- Guia de fauna invertebrada
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS (pagravegina 1)
- Fitxa Els animals descomponedors CI (pagravegina 2)
- Fitxa Les eines per fer compostatge CI (pagravegina 3)
- Fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI (pagravegines 4 i 5)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM CS (pagravegina 6)
- Fitxa Com eacutes el compost CM CS (pagravegina 7)
- Fitxa El menuacute del compostatge CM CS (pagravegina 8)
- Fitxes Com funciona un compostador CM CS (pagravegines 9 i 10)
- Fitxa Els animals descomponedors CM CS (pagravegina 11)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un seguit de tallers rotatius de manera simultagravenia en petits grups Cada
taller teacute una durada drsquouns 15 minuts i es tracta que tots els grups realitzin tots els tallers Es poden
fer a lrsquoaula o a lrsquoexterior Un dels tallers es fa al compostador ja que lrsquoobjectiu eacutes posar-lo en marxa
Els tallers es poden adaptar o modificar en funcioacute de les necessitats
PROPOSTA DE TALLERS
1 EL CICLE DE LA MATEgraveRIA ORGAgraveNICA
Per a CI imprimir de lrsquoannex la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat (5 imatges i 5 fletxes) Els infants han drsquoordenar-les i
adonar-se que es tracta drsquoun cicle circular i tancat Es recomana no donar indicacions a
lrsquoalumnat per tal que ho resolguin ells de manera autogravenoma i a partir del debat
Com pots fer compost - 18
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM
CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi
ha una lectura per ampliar la informacioacute
2 TROBEM LrsquoINTRUacuteS
Per a tots els nivells els infants han de buscar impropis entre el compost eacutes a dir aquells
elements que no hi haurien de ser (petits fragments de plagravestic vidre metall) Ho poden fer
remenant a simple vista o amb lrsquoajuda drsquouna lupa Es tracta de reflexionar com deuen haver
anat a parar al compost Com es podria evitar que aixograve passeacutes
3 COM EacuteS EL COMPOST
Per a CI els infants descobreixen les propietats i caracteriacutestiques que teacute el compost
comparant-lo amb altres tipus de terra (sorra de platja terra del bosc argila marga) Es
tracta que observin les terres amb els sentits i esbrinin quina drsquoelles eacutes la terra que resulta de
descompondre restes orgagraveniques i que serveix per adobar lrsquohort De quin color soacuten Quina
olor fan Quina textura tenen Ens embruten les mans
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa Com eacutes el compost CM CS on hi
ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una
lectura per ampliar la informacioacute
4 EL MENUacute DEL COMPOSTATGE
Per a CI els infants han de seleccionar drsquoentre una pila de residus reals quins soacuten orgagravenics i per
tant es poden tirar al compostador Es tracta de reflexionar que al compostador nomeacutes hi poden
anar residus que venen de la natura i que la natura podragrave descompondre amb poc temps Quegrave
passa amb els mocadors de paper els ossos i els taps de suro Fer la reflexioacute que tot i que es
llencen a lrsquoorgagravenica triguen meacutes a descompondrersquos i no van beacute per al compostador
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El menuacute del compostatge CM CS
on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha
una lectura per ampliar la informacioacute
5 ELS ANIMALS DESCOMPONEDORS I LES EINES PER FER COMPOSTATGE
Per a CI imprimir de lrsquoannex les fitxes Els animals descomponedors CI i Les eines per fer
compostatge CI i retallar-les convertint-les en un trencaclosques Els infants han de muntar els
dos trencaclosques i reflexionar quegrave veuen a cada imatge
Els animals descomponedors
Paneroles (indiquen que el compost ja estagrave llest per collir) mosques (indiquen exceacutes drsquohumitat
que pot provocar putrefaccioacute o fermentacioacute de la pila) cucs de terra (importants
descomponedors que consumeixen bacteris fongs i mategraveria orgagravenica) formigues (indiquen
acidesa o pila seca) cargols (desfan celmiddotlulosa i la lignina de restes vegetals)
Com pots fer compost - 19
Les eines per fer compostatge
Garbell (per garbellar el compost madur) airejador (per remenar la pila i airejar-la) carretoacute (per
transportar restes de poda o compost) termogravemetre (per controlar temperatura del compostador)
tisores de podar (per trossejar les restes llenyoses) regadora (per regar la pila quan estigui seca)
biotrituradora (per trossejar les restes llenyoses) forca (per remenar la pila i airejar-la) pala (per
ajudar-nos a treure el compost i garbellar-lo)
Variant per a CM i CS es proposa una doble activitat una mica diferent de la de CI Per
descobrir les eines i el material imprescindible per fer un bon compostatge srsquohan drsquoimprimir
les dues fitxes Com funciona un compostador CM CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat
perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una lectura per ampliar la informacioacute
Per conegraveixer la fauna srsquoha drsquoimprimir la fitxa Els animals descomponedors CM CS i tambeacute srsquoha
drsquoacompanyar de guies de fauna invertebrada insectes
6 INICIEM EL COMPOSTADOR
Per a tots els nivells es tracta de descobrir com eacutes el compostador de lrsquoescola i posar-lo en
marxa Es repassen els ingredients i elements indispensables perquegrave el compostador
funcioni srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica es remena i es prenen les primeres mesures de
temperatura
Es poden imprimir les dues fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI per fer un mural
resum dels tallers realitzats
Com pots fer compost - 20
Activitat 2
Quin camiacute segueixen les deixalles
CI CM CS
Objectius
- Comprendre quin eacutes el camiacute que segueixen els residus orgagravenics municipals des que es recullen
fins que es tracten per a quegrave es puguin recuperar com a nous recursos
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana eacutes un organisme supramunicipal format pels municipis
drsquoAiguafreda Balenyagrave El Brull Folgueroles Malla Muntanyola Sant Martiacute de Centelles Santa
Eulagravelia de Riuprimer Seva Taradell Tona Viladrau i EMD Sant Miquel de Balenyagrave
Lrsquoagraverea de medi ambient de la Mancomunitat La Plana ofereix el servei integral de recollida
selectiva de residus porta a porta (mategraveria orgagravenica materials reciclables rebuig vidre oli i
androgravemines) tractament i separacioacute de la part reciclable (envasos paper cartroacute) a la planta de
triatge tractament de la mategraveria orgagravenica a la planta de compostatge servei de deixalleries i
deixalleria mogravebil minideixalleries neteja viagraveria suport tegravecnic agent ciacutevic i educacioacute ambiental
La recollida porta a porta permet assolir nivells de recollida del 75 de mitjana
La major part dels residus que generem no han esgotat el seu cicle de vida i recollint-los
selectivament podem transformar-los en nous productes i evitem portar-los a lrsquoabocador
A la planta manual de triatge denvasos paper i cartroacute hi entren meacutes de 3000 tones cada any
que es reciclen
En el cas de la mategraveria orgagravenica que representa un 36 en pes de la bossa drsquoescombraries srsquoha
de separar en un cubell marroacute dins una bossa compostable ben lligada La mategraveria orgagravenica
recollida teacute menys dun 1 dimpropis (impureses) de mitjana fet que fa que sigui de magravexima
qualitat per a produir el compost que eacutes un adob orgagravenic
Abans drsquoiniciar un projecte de compostatge al centre eacutes molt important que lrsquoalumnat conegui
com es gestionen els residus orgagravenics fora de lrsquoescola Quins soacuten els mecanismes que
estableixen les diferents administracions competents en mategraveria de residus per tal de recollir
lrsquoorgagravenica de forma diferenciada de la resta de residus municipals transportar-la i tractar-la
correctament per transformar-la en compost
Com pots fer compost - 21
- Identificar els residus orgagravenics que es generen a nivell de municipi (particulars empreses
comerccedilos altres)
- Saber valorar la importagravencia de separar correctament els residus i el benefici que se nrsquoobteacute
- Debatre sobre el destiacute i la valoritzacioacute dels residus
- Descobrir com es gestiona la recollida drsquoorgagravenica al nostre municipi i quins resultats srsquoestan
obtenint
Durada
Una hora per a la primera part meacutes el temps necessari per fer la segona part
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Quegrave en sabem CI CM CS (pagravegina 12)
- Fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS (pagravegina 13)
- Fitxa El camiacute de les deixalles CI CM CS (pagravegina 14)
- Fitxes Resultats de recollida de residus dels municipis CS (pagravegines 15 a 25)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a conegraveixer els residus orgagravenics i comprendre la importagravencia de fer-ne una
correcta separacioacute perquegrave sersquon pugui fer un aprofitament posterior Alhora realitzar un treball de
recerca per conegraveixer i entendre quin es el camiacute que segueixen les deixalles al poble qui interveacute en la
recollida i en el posterior tractament i reciclatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de deteccioacute de coneixements previs la segona
drsquoinvestigacioacute
PRIMERA PART
Per a tots els nivells una manera de comenccedilar lrsquoactivitat eacutes detectar les idees pregravevies de lrsquoalumnat
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave en sabem CI CM CS en quegrave cada alumne de manera individual
escriu durant tres minuts tres coses que sap sobre els residus orgagravenics i tres preguntes referents a tot
allograve que li agradaria saber
En petit grup drsquouns quatre alumnes es posen en comuacute les aportacions individuals i es consensuen
tres noves coses (conceptes idees dades) que el grup sap i tres noves preguntes del que voldrien
saber El que el grup decideix tambeacute srsquoescriu a la fitxa en un temps previst de cinc minuts
Un cop acabat el treball de grup el mestre escriu en dues columnes a la pissarra la llista de
conceptes que cada grup sap i la llista de preguntes que es plantegen Es relacionen les informacions
de les dues columnes de manera que si alguna de les preguntes (coses que mrsquoagradaria saber) teacute la
resposta (coses que seacute) anotada a la pissarra srsquoesborra El mestre planteja al grup classe les
Com pots fer compost - 22
preguntes que finalment queden escrites a la pissarra per tal que els alumnes les discuteixin i
intentin respondre-les
Finalment el grup classe escull cinc preguntes que els agradaria fer a algun expert (contactar amb la
Mancomunitat La Plana o lrsquoAjuntament del municipi)
SEGONA PART
Per a tots els nivells lrsquoactivitat continua amb un treball de recerca sobre quin tipus de residus
orgagravenics es generen a tot el municipi Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS Es
divideix el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes assignant a cada grup un o dos
colmiddotlectius equipaments espais representatius del poble (cases escola fagravebriques forn de pa
restaurants etc) Cada grup dibuixa o anota una llista de les deixalles orgagraveniques que creuen que es
poden produir a cadascun dels edificis Si es creu oportuacute es poden fer enquestes als diferents
colmiddotlectius
A continuacioacute per afavorir la imaginacioacute la creativitat i la diversitat drsquoidees dels alumnes i el seu
interegraves pel reciclatge de la mategraveria orgagravenica sersquols proposa que individualment dibuixin com
srsquoimaginen que eacutes el camiacute que segueixen les deixalles orgagraveniques des que les deixem a la porta de
casa fins que es converteixen en compost Imprimir de lrsquoannex la fitxa El camiacute de les deixalles CI CM
CS Finalment es fa una posada en comuacute per parelles o en gran grup
Ampliacioacute per a CS es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Resultats de recollida de residus dels municipis
CS on es mostren els resultats quantitatius de la recollida selectiva de lrsquoany 2018 Un cop analitzades
les dades del municipi es fa una reflexioacute conjunta
Creieu que eacutes important separar les deixalles en fraccions Per quegrave
Quegrave passa si es barregen altres deixalles amb les restes orgagraveniques
Com ho podriacuteem fer per assegurar-nos que tot el poble separa beacute lrsquoorgagravenica
Quins avantatges creieu que teacute la recollida selectiva porta a porta en comparacioacute a la recollida
amb contenidors
Com pots fer compost - 23
Activitat 3
Recollim deixalles per al compostador de
lrsquoescola
CI CM CS
Introduccioacute
Quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica
Tots aquells compostos que formen el cos dels eacutessers vius i els donen lrsquoenergia necessagraveria per al
seu funcionament Lrsquoelement principal que forma la mategraveria orgagravenica eacutes el carboni (C) que es
combina amb hidrogen (H) oxigen (O) nitrogen (N) i en menors quantitats sofre (S) fogravesfor (P) i
altres elements Les diferents combinacions drsquoaquests elements entre siacute donen lloc als gluacutecids
liacutepids proteiumlnes i agravecids nucleics que al seu torn formen les cegravelmiddotlules i teixits que constitueixen els
eacutessers vius Tambeacute podem trobar mategraveria orgagravenica fora dels organismes a terra a lrsquoaigua o a
lrsquoaire Aquesta proveacute dels organismes que han mort o que han perdut part del seu cos Drsquouna
manera genegraverica doncs podem definir com a mategraveria orgagravenica totes aquelles substagravencies que
provenen drsquoun eacutesser viu o de la seva activitat La resta drsquoelements que trobem a la natura
srsquoanomenen compostos inorgagravenics
La importagravencia de separar la mategraveria orgagravenica
Arreu de Catalunya es fa la recollida selectiva de mategraveria orgagravenica amb la finalitat de poder
reciclar-la i obtenir-ne compost En la recollida municipal srsquohi poden incloure pragravecticament totes
les restes orgagraveniques perograve al compostador de lrsquoescola seleccionarem nomeacutes aquelles restes que
en facilitin el proceacutes
Per comenccedilar cal disposar drsquouna quantitat suficient de mategraveria orgagravenica de qualitat Cal distingir
dos tipus de material orgagravenic lrsquohumit ric en proteiumlnes i el sec ric en hidrats de carboni La
mategraveria humida soacuten restes de fruita i verdura crues fulles gespa La proporcioacute adequada eacutes
barrejar un 25 de material estructural i un 75 de material humit
Com pots fer compost - 24
Objectius
- Conegraveixer el tipus de mategraveria orgagravenica que eacutes adequada per fer compostatge a lrsquoescola
- Prendre consciegravencia que cal una aportacioacute constant de mategraveria orgagravenica adequada perquegrave el
proceacutes del compostatge funcioni adequadament
- Decidir quina eacutes la millora manera per recollir mategraveria orgagravenica per aportar al compostador
de lrsquoescola
- Implicar la comunitat educativa (famiacutelies personal no docent) en el projecte
- Establir una rutina i unes responsabilitats per fer un bon manteniment del compostador
Materials que es poden
compostar
En poca quantitat Materials que no es poden
compostar
Restes crues de fruita i
verdura
Closques drsquoou i de
fruita seca
Taps de suro
Flors i plantes seques
Restes drsquoesporga de
mida petita
Fulles caigudes
pinyes
Gespa
Cendres serradures i
encenalls de fusta
natural
Palla
Pells de ciacutetrics
(taronges
mandarines
llimones)
Paper de cuina
tovallons i mocadors
de paper
Serradures (nomeacutes
de fusta sense
tractar)
Fullaraca drsquoarbres
molt resistent a la
degradacioacute com per
exemple la pinassa o
les fulles de
magnogravelia
Pinyols
Oli drsquoamanir
Pasta i arrograves bullit
Pa i flocs de cereals
Tomagravequets podrits
Restes de menjars
preparats
Males herbes de jardiacute que
hagin fet llavors (el compost
resultant podria ser un focus
de males herbes quan
lrsquoutilitzeacutessim posteriorment)
Fruita i plantes malaltes
(aquests materials nomeacutes
poden ser compostats si es
donen unes condicions de
temperatura que garanteixen
la higienitzacioacute En una pila de
compostatge casolagrave no
srsquoassoleixen aquestes
temperatures)
Peix carn ossos (per evitar
males olors o animals no
desitjats)
Cendres o serradures de fusta
tractada que poden portar
coles o vernissos
Pols drsquoescombrar (pot portar
elements no orgagravenics)
Qualsevol material que no
sigui orgagravenic i biodegradable
Excrements drsquoanimals
domegravestics (compte amb la
concentracioacute de patogravegens)
Com pots fer compost - 25
- Identificar i quantificar les diferents tipologies de residus orgagravenics que es generen a lrsquoescola
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana si es fa lrsquoampliacioacute per a CM i CS
Material
De lrsquoescola
- Cubells o galledes per fer la recollida de mategraveria orgagravenica
- Bosses compostables
- Recursos comunicatius per informar del sistema de recollida (cartells murals triacuteptics)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS (pagravegina 26)
- Fitxa Auditoria dels residus de lrsquoescola CM CS (pagravegina 27)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar un sistema adequat i agravegil que permeti assegurar que es disposa de
mategraveria orgagravenica humida i seca de manera regular per facilitar el bon funcionament del
compostador
Per a tots els nivells imprimir de lrsquoannex la fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat Per comenccedilar lrsquoactivitat es fan grups i es reparteix a cada grup
una bossa compostable on a dins hi ha les imatges dels residus (tambeacute es pot substituir les imatges
per residus reals assegurant que a cada bossa hi ha exactament els mateixos) Es comenta que les
imatges podrien correspondre a una bossa de mategraveria orgagravenica drsquouna casa qualsevol o de lrsquoescola
Cada grup decideix quins dels residus representats poden anar dins el compostador i quins no i fan
dos grups drsquoimatges A continuacioacute es fa una posada en comuacute argumentada
Es pot ampliar lrsquoactivitat amb una cerca drsquoinformacioacute per internet o beacute fent un mural amb retalls de
revista dels residus que es poden llenccedilar al compostador i els que no
Per a CI a continuacioacute els alumnes decideixen com srsquoorganitzaran per assegurar que hi hagi
aportacions periogravediques de mategraveria orgagravenica al compostador i assegurar lrsquoegravexit del proceacutes Primer
srsquoha de decidir qui o quin grup seragrave lrsquoencarregat de recollir la mategraveria orgagravenica del centre o beacute de
portar la mategraveria orgagravenica de casa Llavors srsquohauragrave drsquoestablir un sistema de torns per tal que almenys
cada dos o tres dies hi hagi alguna aportacioacute de mategraveria orgagravenica al compostador Un sistema pragravectic
pot ser disposar drsquouna galleda o cubell per a cada grup que reculli mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 26
Per a CM i CS fer una auditoria de residus del centre per saber quins residus orgagravenics es generen
als diferents espais de lrsquoescola (aules aula de mestres pati cuina menjador hort jardiacute) i en quines
quantitats i si soacuten aptes per al compostatge Imprimir de lrsquoannex la fitxa Auditoria dels residus de
lrsquoescola CM CS Es pot fer un seguiment durant un miacutenim drsquouna setmana tot registrant el tipus de
residus orgagravenics que es generen i el seu pes
Caldragrave comptar amb lrsquoajuda de tot el personal de lrsquoescola professorat personal de cuina consergeria
o personal encarregat de buidar les papereres i els cubells de les escombraries
La millor opcioacute eacutes que la mategraveria orgagravenica que srsquoaporti al compostador provingui del mateix centre
Si aixiacute no eacutes suficient es poden fer diferents accions com per exemple organitzar amb tota la classe
una recollida de les fulles dels arbres del pati i llenccedilar-les dins el compostador o beacute demanar la
colmiddotlaboracioacute de les famiacutelies perquegrave portin deixalles orgagraveniques de casa Aquest fet encara que sigui
un cop cada trimestre implica indirectament les famiacutelies dels alumnes i els informa de lrsquoactivitat que
srsquoestagrave duent a terme a lrsquoescola Els infants dissenyaran la manera de comunicar i informar la
comunitat educativa (cartells triacuteptics)
A tenir en compte per a un correcte funcionament del compostador eacutes aconsellable que lrsquoaportacioacute
de mategraveria orgagravenica sigui gradual i que no hi hagi una gran qualitat de mategraveria orgagravenica fresca que
entri de cop sinoacute que els alumnes la vagin portant de mica en mica
Com pots fer compost - 27
Activitat 4
Quegrave en fem de tot allograve que no ens
mengem
CM CS
Introduccioacute
El diccionari diu
- Malbaratar deixar perdre malgastar els beacutens una cosa de valor
- Sobres sobralles o sobrances allograve que sobra especialment drsquoun agravepat o menjar
- Restes deixalles coses o porcions de coses que srsquohan conservat Les restes drsquoun agravepat
El malbaratament alimentari es produeix quan un aliment destinat al consum srsquoacaba convertint
en un residu
Un terccedil dels aliments produiumlts anualment per a consum humagrave al moacuten no soacuten ingerits per ninguacute
(FAO 2011) Les llars soacuten les responsables del 53 del malbaratament alimentari mundial El
20 dels aliments produiumlts a Europa van a parar a la brossa
Les llars els comerccedilos i la restauracioacute a Catalunya generen 262000 tones de malbaratament cada
any De mitjana cada persona malbarata 35 kgany drsquoaliments de qualitat
Algunes propostes per reduir el malbaratament drsquoaliments a casa congelar els aliments crus o
cuinats emportar-se el que sobra al restaurant fer autocompostatge planificar beacute els agravepats (fer
una llista de la compra) fixar-se en la data de caducitat reaprofitar els aliments i estalviar
conservar de forma correcta els aliments fer receptes de cuina drsquoaprofitament
En general el malbaratament als menjadors escolars es genera amb les restes que els nens i nenes
deixen al plat perquegrave la quantitat de menjar elaborat acostuma a estar ben controlat i es fa una
bona previsioacute per evitar lrsquoexcedent alimentari si tot i aixiacute es constata que hi ha sobralles a la
cuina es pot pensar en la possibilitat de portar aquest menjar a algun menjador social casal o
similar perquegrave es pugui aprofitar Per poder donar sortida a les sobralles que els alumnes deixen
al plat la instalmiddotlacioacute drsquoun compostador al centre escolar eacutes un bon recurs que permet aprofitar
aquests residus i obre la possibilitat de fer el seguiment del proceacutes de la mategraveria orgagravenica fins que
es converteix en compost
Com pots fer compost - 28
Objectius
- Comprendre el concepte de malbaratament alimentari i les repercussions socials i ambientals
que comporta
- Diagnosticar el malbaratament alimentari dels esmorzars de lrsquoescola comprendrersquon el seu
impacte i proposar estrategravegies per reduir-lo
- Fomentar la reduccioacute dels residus en general i en concret la dels residus orgagravenics
- Ser conscients i conscienciar els companys de la importagravencia de no malbaratar els aliments
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Balanccedila
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS (pagravegines 28 a 31)
- Fitxes El malbaratament a lrsquoescola CM CS (pagravegines 32 i 33)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a fer una reflexioacute sobre quegrave eacutes el
malbaratament alimentari La segona a fer una investigacioacute per quantificar el malbaratament
alimentari dels esmorzars de lrsquoescola
PRIMERA PART
Per comenccedilar es recullen els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al concepte de
malbaratament alimentari i de sobralles Es poden formular preguntes a lrsquoalumnat que generin
debat
Quegrave en sabem del malbaratament alimentari
Quegrave passa amb el menjar que ens sobra
Quant menjar llencem
Quegrave podem fer si ens sobra menjar
Quins soacuten els residus orgagravenics que no podem evitar I els que siacute que podriacuteem evitar
Com pots fer compost - 29
A continuacioacute imprimir de lrsquoannex les fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS Es
divideix la classe en 4 grups i cada grup treballa el concepte drsquoaprofitament alimentari a partir drsquoun
aliment diferent (els lagravectics el pa la fruita la verdura) A les fitxes hi ha preguntes per reflexionar
sobre quegrave passa si aquell aliment es fa malbeacute com es pot evitar que es faci malbeacute i que es llenci
receptes i trucs per aprofitar-lo etc Al final es fa una posada en comuacute
Es pot ampliar la informacioacute al web httpsomgentdeprofitcat
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre el cost econogravemic social i ambiental que
suposa el malbaratament alimentari es recomanen dos viacutedeos
- Food waste money waste (122 minuts)
- La huella del desperdicio de alimentos (317 minuts)
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes El malbaratament alimentari a lrsquoescola CM CS que proposen fer una
investigacioacute per quantificar el malbaratament alimentari dels esmorzars
Fer una petita investigacioacute cada dia despreacutes del pati (durant una setmana) per identificar i pesar els
residus orgagravenics de les papereres Caldragrave diferenciar aquella mategraveria orgagravenica aprofitable que
encara es podria menjar (trossos de fruita sencers drsquoentrepans) drsquoaquella no aprofitable (com
peles de fruita closques males herbes) I tambeacute caldragrave diferenciar cada tipologia de residu (fruita
entrepagrave brioixeria etc) Les graelles de les fitxes permeten recollir les dades dels pesos per dies i els
totals
Al cap drsquouna setmana srsquoanalitzen els resultats i es fa una reflexioacute conjunta concloent quin eacutes el tipus
de menjar que meacutes es llenccedila intentant trobar-ne les causes i proposant estrategravegies per evitar-ho i
millorar entre tots Srsquoacaba escrivint un decagraveleg de bons consells per no llenccedilar lrsquoesmorzar que
encara es pot menjar que es comparteix amb tota la comunitat educativa
Ampliacioacute lrsquoactivitat es pot ampliar fent un seguiment del malbaratament alimentari al menjador
escolar i tambeacute a casa Les dades es poden recollir en una graella i fer una posada en comuacute a lrsquoescola
Eacutes menjar que hagueacutessim pogut aprofitar Estagrave caducat o fet malbeacute Com hagueacutessim pogut evitar
llenccedilar-lo Quines actuacions de millora proposem
Com pots fer compost - 30
Activitat 5
On colmiddot loquem el compostador
CM CS
Introduccioacute
Com ha de ser un compostador
Si disposem de prou espai podem fer el compost directament sobre el sogravel formant una pila amb
tots els materials La pila ha de tenir una base i una alccedilada aproximada drsquoun metre i mig Si
disposem drsquoun espai limitat el millor eacutes fer servir un compostador El podem comprar de plagravestic
o el podem construir nosaltres mateixos a partir de palets de fusta malla metagravelmiddotlica o totxanes
Per fer compostatge a lrsquoescola sempre es recomana disposar drsquoun recipient adequat i descartar el
compostatge en pila que eacutes el que es fa amuntegant els materials orgagravenics sense estar continguts
en cap recipient
Per iniciar-se en el proceacutes el millor eacutes comprar un compostador qualsevol de la variada oferta
que hi ha al mercat Millor comprar-ne un de mida petita o mitjana sobretot si lrsquoescola eacutes petita i
si no teacute cuina progravepia Els compostadors que hi ha al mercat soacuten recipients de plagravestic amb unes
obertures en forma de forats situats lateralment Normalment no tenen base estan pensats per ser
colmiddotlocats directament sobre la terra i disposen drsquouna tapa El fet que siguin de plagravestic facilita la
conservacioacute de la temperatura al mateix temps que permeten lrsquoaireig de lrsquointerior
On srsquoha de colmiddotlocar un compostador
El compostador srsquoha de posar directament a terra no sobre paviment ni rajola Aixiacute els animals
del sogravel tenen acceacutes al material a descompondre
Srsquoha de situar en una zona amb sol i ombra perquegrave si rep molta insolacioacute srsquohauragrave de regar
Millor que srsquohi pugui accedir des de tots els costats perquegrave seragrave meacutes fagravecil voltejar el material
Cal decidir beacute lrsquoindret ja que no srsquoaconsella anar canviant el compostador de lloc Tambeacute hi ha la
possibilitat de situar-lo a sobre del paviment perograve evitant-hi el contacte directe es pot elevar
amb uns suports com per exemple un palet de fusta o unes totxanes Eacutes important garantir
lrsquoestabilitat del recipient amb alguna mena drsquoancoratge o subjeccioacute i preveure que si ha de ser
utilitzar per infants petits caldragrave un acceacutes elevat per accedir a la tapa superior
Un dels passos previs abans drsquoiniciar un projecte de compostatge a lrsquoescola eacutes buscar i trobar la
millor ubicacioacute per al compostador Perquegrave funcioni correctament un compostador requereix
unes condicions especiacutefiques drsquoespai En part el lloc on finalment decidim colmiddotlocar-lo influiragrave en
alguns dels paragravemetres que intervenen en el proceacutes de compostatge temperatura humitat
oxigen etc
Com pots fer compost - 31
Objectius
- Reconegraveixer la importagravencia i la necessitat de tenir un compostador a lrsquoescola
- Descobrir com ha de ser un compostador i quines condicions necessita
- Debatre en grup i arribar a un acord sobre com construir un compostador per a lrsquoescola
- Comprendre quines soacuten les caracteriacutestiques que fan que un lloc sigui ograveptim per ubicar-hi el
compostador i identificar els punts ograveptims del pati on ubicar-lo
- Elaborar un plagravenol en quegrave srsquoidentifiquin els punts ograveptims on colmiddotlocar el compostador de
lrsquoescola
- Fomentar el treball en equip per a la presa de decisions
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Entre una i dues hores per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Materials diversos per fer la maqueta (cartroacute cartolina fustes plagravestic plastilina escuradents
cola tisores cinta adhesiva llapis retoladors)
- Restes de mategraveria orgagravenica seca i humida trossejades
- Llapis i tisores
- Cinta megravetrica
- Fulls en blanc o lagravemines DinA3 per dibuixar el plagravenol del pati
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem una maqueta CM CS (pagravegina 34)
- Fitxa Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS (pagravegina 35)
Desenvolupament
Es recomana dividir el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes que treballin de manera
autogravenoma Pregraveviament cal haver explicat quegrave soacuten els residus orgagravenics quegrave vol dir fer compostatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a construir una maqueta drsquoun
compostador tal com se lrsquoimaginen La segona a decidir quin eacutes la ubicacioacute meacutes idogravenia de lrsquoescola
per colmiddotlocar-lo Es poden fer les dues parts per separat o beacute una prescindint de lrsquoaltra
Com pots fer compost - 32
PRIMERA PART
Es tracta que els alumnes individualment o per parelles construeixin una senzilla maqueta de com
srsquoimaginen que ha de ser el compostador de lrsquoescola Es deixa material divers a la seva disposicioacute
(cartroacute fustes plagravestic plastilina escuradents cola tisores cinta adhesiva) Tambeacute sersquols facilita
material real per emplenar la maqueta un cop acabada restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca) i
de mategraveria orgagravenica humida (pells de fruita i verdura trossejada)
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem una maqueta CM CS en quegrave es plantegen diverses preguntes obertes
per dirigir lrsquoelaboracioacute de la maqueta
Al final cada grup presenta la seva maqueta davant la resta de companys explicant els paragravemetres
que han tingut en compte i argumentant la proposta
SEGONA PART
Es tracta de localitzar el punt ograveptim del pati on colmiddotlocar el compostador Imprimir de lrsquoannex la fitxa
Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS Es formen grups de 2 o 3 alumnes que surten al
pati i fan una anagravelisi treball de camp per localitzar la ubicacioacute ograveptima per colmiddotlocar el compostador
partint de 5 premisses bagravesiques que apareixen a la fitxa (a prop dels llocs on es fan residus orgagravenics
en un lloc amb ombra en una zona sense pavimentar amb una bona ventilacioacute i ben accessible per a
tothom)
Dins lrsquoaula o fora el pati les parelles dibuixen un plagravenol del pati de lrsquoescola i hi indiquen els punts
on es generen residus les zones pavimentades les zones amb solombra Finalment cada parella
escull la millor ubicacioacute i ho justifica davant la resta de companys Entre tota la classe srsquoacorda on es
colmiddotlocaragrave el compostador que pot ser comprat o construiumlt per ells mateixos
Com pots fer compost - 33
Activitat 6
Les sabates magravegiques
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoHagravebitat Guia drsquoactivitats per a lrsquoeducacioacute
ambiental httpwwwersiliaorgHabitat)
Objectius
- Entendre la importagravencia del sogravel com a suport de la vida
- Conegraveixer els principals elements que constitueixen el sogravel i la seva fragilitat
Introduccioacute
El sogravel eacutes el suport de la vida Sense sogravel no creixerien les plantes que hi arrelen entre les seves
partiacutecules sogravelides i absorbeixen lrsquoaigua de les seves cavitats Sense plantes tampoc no hi hauria
animals Sense sogravel fegravertil no hi hauria cap mena de cultiu i sense collites tampoc no sobreviuriacuteem
els humans
El sogravel es va formant lentament al llarg dels anys amb els minerals arrencats de les roques i la
mategraveria orgagravenica aportada per les restes i els cadagravevers dels eacutessers vius Una gran multitud de de
petits animals fongs i bacteris microscogravepics treballen constantment les primeres mategraveries
esmentades per convertir-les en aquesta capa porosa i flonja que ve a ser el ldquomatalagravesrdquo de la vida
El sogravel no eacutes mai exactament igual conteacute la histograveria de les seves velles roques de lrsquoaigua i de tots
els eacutessers vius a qui ha permegraves lrsquoexistegravencia Hi ha sogravels que soacuten rics en histograveria i en nutrients com
els de les zones humides les valls de les zones volcagraveniques els sogravels dels boscos frondosos dels
boscos de ribera etc Hi ha sogravels que soacuten pobres com els de les zones seques els de les zones
drsquoalta muntanya i dels pendissos inclinats els que han estat cultivats durant molts anys sense
afegir-hi meacutes mategraveria orgagravenica els de les zones cremades amb molta frequumlegravencia i els que tenen
poca vegetacioacute per protegir-los de lrsquoerosioacute
Perograve en tots hi trobem petjades i senyals de vida branquillons fulles llavors plomes un ric
univers en miniatura
La conservacioacute del sogravel eacutes transcendental El sogravel eacutes fragravegil sense la proteccioacute de les arrels dels arbres
i altres plantes que srsquohi sostenen La pluja i el vent se lrsquoenduen en els terrenys amb pendent Hem
de protegir-lo com el beacute meacutes preuat
Un viacutedeo que resumeix molt beacute la importagravencia de preservar el sogravel com a recurs natural que eacutes
Better save soil Doblat al castellagrave Durada 352 min
Com pots fer compost - 34
- Familiaritzar-se amb alguns grups drsquoeacutessers vius del sogravel
Durada
Dues sessions drsquouna hora
Material
De lrsquoescola
- Mitjons vells de llana o cotoacute de talla drsquoadult com meacutes grans millor (un parell per a cada
alumne) Tambeacute es pot fer amb cinta de precintar
- Un sobre gran o una bossa
- Un full Din A3
- Fulls de paper
- Material per escriure (llapis goma)
- Lupes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (pagravegina 36) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer drsquouns mitjons vells unes sabates magravegiques que permetin descobrir
muacuteltiples formes de vida en el sogravel Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de treball de
camp a lrsquoexterior que es pot fer al bosc en un camp o jardiacute o beacute en un tros de pati que no estigui
pavimentat la segona drsquoinvestigacioacute i reflexioacute a lrsquoaula
PRIMERA PART
Cada alumne es posa els mitjons vells per sobre de les sabates i ha de passejar una estona per
entremig de la vegetacioacute amb els mitjons posats Despreacutes amb molta cura es treu els mitjons i
colmiddotloca els elements que srsquohi hagin enganxat dins drsquouna bossa per poder interpretar quegrave soacuten meacutes
tard
SEGONA PART
Els alumnes es distribueixen en grups de 4 o 5 i treuen amb compte tots els elements que srsquohagin
enganxat als mitjons i els colmiddotloquen ordenadament sobre fulls de paper Din A3 per dibuixar-los
Al costat de cada element trobat han drsquoescriure de quegrave es tracta i poden dibuixar tambeacute lrsquoeacutesser viu a
qui va pertagravenyer Per exemple si lrsquoelement trobat eacutes una llavor petita hauran de dibuixar una planta
Com pots fer compost - 35
o arbre si eacutes un ploma lrsquoocell Es poden utilitzar lupes de magrave per descobrir els detalls dels elements
trobats Hi ha molts elements que soacuten molt petits i alguns no es podran veure a simple vista Es pot
emplenar un full drsquoidentificacioacute per a cada element
Quan tots els alumnes acabin de dibuixar es fa una llista comuna de tot el que han trobat i dels
eacutessers vius que han descobert que habiten o han habitat aquell lloc Cada grup pot fer una taula on
classifiquin i comptin els eacutessers vius que depenen directament del sogravel per viure els que lrsquoutilitzen
nomeacutes per caminar descansar construir un refugi o beacute els que srsquoalimenten del que troben al sogravel
Finalment es fa una posada en comuacute comentant els resultats obtinguts Es pot fer una llista de les
caracteriacutestiques que teacute el sogravel i com permet lrsquoexistegravencia drsquoeacutessers vius
Si es vol es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (opcional)
Algunes preguntes per reflexionar
Per quegrave el sogravel eacutes important com a suport de la vida
Quins grups drsquoeacutessers vius depenen directament del sogravel
Quines activitats naturals io humanes poden perjudicar la vida al sogravel
Quegrave deu passar en un lloc on srsquoha perdut el sogravel fegravertil Quin aspecte deu tenir Hi podrien viure
plantes i animals
Lrsquoactivitat es podria repetir en altres indrets o en altres estacions de lrsquoany i comparar els resultats
obtinguts
Lrsquoactivitat es pot ampliar buscant meacutes informacioacute sobre les plantes animals i altres eacutessers vius
trobats tambeacute es poden classificar els fruits i les llavors enganxats als mitjons segons la forma que
els permet adherir-se (punxes llanccedila espines plomes) es pot agafar una mostra del compostador
per veure quins elements hi ha i analitzar les diferegravencies amb la descomposicioacute que es produeix al
bosc
Com pots fer compost - 36
Activitat 7
De quegrave estagrave fet el bosc
CI CM CS
Objectius
- Estimular lrsquoobservacioacute de lrsquoentorn amb els cinc sentits per reconegraveixer components del bosc i
comprendre que tot forma part del cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer components del bosc a partir de lrsquoobservacioacute i fer-ne una representacioacute en un
mural
- Identificar aquells elements que de manera natural no haurien de ser al bosc i reconegraveixer els
perills que comporta la presegravencia de deixalles
Introduccioacute
Un bosc eacutes un ecosistema i el que es crea dins un compostador tambeacute Un ecosistema eacutes un
sistema natural format per un conjunt dorganismes vius (biocenosi) i el medi fiacutesic que els envolta
(biogravetop) aixiacute com les relacions que estableixen entre ells i amb el medi Per tant en un ecosistema
hi podem trobar elements biogravetics eacutes a dir tots els que tenen vida i viuen en un medi i abiogravetics
els quals formen el medi fiacutesic com per exemple el sogravel lrsquoaire lrsquoaigua lrsquoenergia la llum o les
condicions meteorologravegiques
Hi ha molts tipus drsquoecosistemes En tots ells els diferents eacutessers que hi conviuen estableixen
diferents tipus de relacions com per exemple drsquointercanvi drsquoenergia i nutrients mitjanccedilant la
cadena trogravefica
Una cadena trogravefica estagrave formada per una segraverie drsquoorganismes ordenats linealment en nivells
trogravefics en quegrave cadascun srsquoalimenta de lrsquoanterior i alhora serveix drsquoaliment al seguumlent Tots ells
necessiten alimentar-se drsquouna manera o duna altra
Les poblacions drsquoeacutessers vius que habiten dins el compostador estableixen relacions de
convivegravencia en equilibri ocupant el seu propi espai i portant a terme una funcioacute especiacutefica en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Aquestes relacions de convivegravencia srsquoestableixen
drsquoacord amb els nivells jeragraverquics de la cadena trogravefica Si es produeixen desequilibris a la cadena
algunes poblacions poden creacuteixer en detriment drsquoaltres la qual cosa pot repercutir en el proceacutes de
compostatge
Com pots fer compost - 37
Durada
Un miacutenim drsquouna hora i un magravexim de tot un matiacute
Material
De lrsquoescola
- Llapis
- Trossos de paper drsquoembalar (per al mural)
- Tisores
- Colors
- Cola
- Cagravemera de fotos (o beacute paper i llapis per dibuixar)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Els elements del bosc CI CM (pagravegina 37) (opcional)
- Fitxa Objectes que no haurien de ser al bosc CM CS (pagravegina 38)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer una descoberta dels elements que hi ha en un ecosistema en concret en
un bosc i comprendre la relacioacute que hi ha entre ells Primer es fa una preparacioacute pregravevia a lrsquoaula en
quegrave srsquoelabora un llistat de coses que hauran de buscar a la sortida del bosc seguidament es fa una
sortida a un bosc proper a lrsquoescola
Srsquoexplica lrsquoactivitat als alumnes Imprimir de lrsquoannex la fitxa Els elements del bosc CI CM Eacutes una fitxa
opcional tambeacute es pot optar per fer un llistat propi De fet la llista variaragrave segons lrsquoegravepoca de lrsquoany el
tipus de bosc en quegrave es fa la visita i lrsquoedat dels alumnes A tall drsquoexemple els elements a cercar poden
ser una cosa viva una cosa que mai ha estat viva una cosa que respira una cosa petita una cosa
que sabem que hi eacutes perograve no la veiem una cosa de color groc una cosa que ens agrada una cosa que
fa bona olor una cosa que hi eacutes perograve no hi hauria de ser etc
A continuacioacute es fa una sortida a un bosc proper a lrsquoescola i srsquoexplica com srsquoorganitzaragrave lrsquoactivitat
Cal recordar als alumnes la importagravencia de respectar lrsquoentorn i drsquoanar amb els cinc sentits ben
desperts Els alumnes individualment o per parelles disposen del llistat amb tot el que han de
cercar Es delimita un espai pel qual poden buscar i un temps Quan srsquoacaba el temps drsquoobservacioacute
es torna a lrsquoaula o es fa una posada en comuacute al bosc mateix
Per a la posada en comuacute es facilita a cada alumneparella un tros de cartolina o paper on cadascuacute ha
de dibuixar les coses que ha observat que eren a la llista A continuacioacute srsquoelabora un mural conjunt
en el qual cada alumnes explica i enganxa el seu dibuix Al final es treuen conclusions entre tots El
mural resultant permetragrave reconegraveixer els diferents elements del bosc i el paper que juga cada un
drsquoaquests elements en el cicle de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 38
Variant per a CM i CS
Srsquoorganitza els alumnes en grups de 3 o 4 Cada grup volta pel bosc i fa una recerca drsquoobjectes que
no haurien de ser al bosc i fa una foto de cadascun drsquoells Es pot aprofitar per recollir-los i aixiacute
netejar lrsquoentorn Despreacutes drsquoun temps en quegrave tots els grups hagin tingut temps de fer una bona volta
es retorna a lrsquoaula
Srsquoelabora un mural conjunt que agrupa les observacions de cada grup Cal que cada grup decideixi
entre tots quines fotos posaran al mural i per tant quines caldragrave imprimir A meacutes cada grup ha de
buscar la informacioacute relacionada amb la deixalla trobada Imprimir de lrsquoannex la fitxa Objectes que no
haurien de ser al bosc CM CS
Cada grup ha de preparar la informacioacute per enganxar al mural (que pot ser amb el format de fitxa o
qualsevol altre format) Cada grup comparteix la informacioacute que ha buscat al mural i lrsquoexposa a la
resta de companys
Per concloure lrsquoactivitat es pot penjar el mural a la paret i comentar entre tots els problemes que
comporta cadascuna de les deixalles trobades
Com pots fer compost - 39
Activitat 8
Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la
mategraveria orgagravenica
CI
Introduccioacute
Per poder viure cal energia que srsquoobteacute dels aliments del sol de lrsquoaire i de lrsquoaigua I que aquesta
energia flueixi drsquouns eacutessers vius ja siguin animals o vegetals a drsquoaltres a traveacutes de la cadena
alimentagraveria La llum del sol eacutes captada per les plantes i emmagatzemada en forma drsquoenergia
quiacutemica Els animals que no podem captar directament lrsquoenergia del sol lrsquoobtenim nodrint-nos
de les plantes o drsquoaltres animals que al seu torn srsquohan alimentat de plantes
Els organismes autogravetrofs tambeacute srsquoanomenen productors primaris perquegrave produeixen tota la
mategraveria orgagravenica dels sistemes naturals Els altres eacutessers vius que srsquohan drsquoalimentar dels
autogravetrofs srsquoanomenen consumidors de mategraveria orgagravenica Uns i altres formen cadenes i xarxes
trogravefiques a traveacutes de les quals la mategraveria orgagravenica passa drsquouns organismes a uns altres
Les restes de lrsquoactivitat dels eacutessers vius tan productors com consumidors aixiacute com els seus
cossos quan aquests van morint no srsquoacumulen indefinidament als sistemes naturals Hi ha un
altre tipus de consumidors els descomponedors que srsquoalimenten drsquoaquesta mategraveria orgagravenica
morta i van desfent els compostos orgagravenics fins que nomeacutes en queda CO2 aigua i sals minerals
Els descomponedors tornen a la terra els nutrients que havien agafat les plantes unint els
extrems de la cadena alimentagraveria que esdeveacute ciacuteclica el cicle de la mategraveria a la natura
Per tant sense menjar no sobreviuriacuteem ni les persones ni els animals ni les plantes ni cap dels
petits organismes (descomponedors) que formen part del sogravel Els organismes descomponedors
obtenen lrsquoaliment de les restes drsquoanimals (excrements cadagravevers pegravel pell etc) i de les restes
vegetals (fulles tiges troncs etc) del sogravel Aquests proporcionen lrsquohumus o compost al sogravel perquegrave
srsquoalimentin les plantes Els animals herbiacutevors srsquoalimenten de les plantes Els carniacutevors srsquoalimenten
drsquoaltres animals I els omniacutevors (com les persones) srsquoalimenten de plantes i animals Quan un
drsquoaquests elements es mor o deixa restes del que srsquoha menjat dona aliment als petits organismes
descomponedors del sogravel els quals ho descomponen de tal manera que els vegetals sersquon poden
alimentar I aixiacute torna a comenccedilar el cicle
Els residus es generen com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat humana per tant existeixen des de
lrsquoorigen drsquoaquesta espegravecie A la natura les restes que es produeixen soacuten orgagraveniques i per aixograve
totalment biodegradables eacutes a dir que la progravepia natura teacute mitjans per poder-les reciclar a traveacutes
de la descomposicioacute Per tant els descomponedors tenen una funcioacute clau en el cicle de la mategraveria
perquegrave soacuten ldquorecicladorsrdquo de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 40
Objectius
- Relacionar el proceacutes de compostatge amb el cicle de la mategraveria orgagravenica a la natura drsquouna
manera luacutedica
- Analitzar la importagravencia dels descomponedors en el cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer la importagravencia del compost per al sogravel i com a aliment per a les plantes de lrsquohort
- Justificar la importagravencia del paper que teacute cadascun dels eacutessers vius en el cicle de la mategraveria
- Comprendre i valorar els beneficis de mantenir totes les parts de la cadena trogravefica i de
contribuir a tancar el cicle de la mategraveria amb una bona separacioacute dels nostres residus
orgagravenics
Durada
Dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
(cal preparacioacute pregravevia)
- Cintes o diademes fetes amb cartolina (una per a cada alumne) De 4 colors diferents taronja
blanc blau marroacute clar (tambeacute poden ser drsquoaltres colors o fer-se amb materials reutilitzats)
- Grapadora
- Cartolina marroacute fosc per retallar les siluetes Retallar unes 50 siluetes (en el cas que el grup
sigui de 20-25 alumnes)
- Safata per posar les siluetes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Siluetes per retallar CI (pagravegina 39)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a mostrar a lrsquoalumnat mitjanccedilant un joc de moviment com funciona el cicle de
la mategraveria a la natura i com es reprodueix a petita escala en el proceacutes de compostatge de les restes
orgagraveniques que generem a lrsquoescola Per fer lrsquoactivitat cal un espai ampli
Es divideix els alumnes en quatre grups i srsquoassigna un rol a cada grup eacutessers humans (cuiners)
herbiacutevors (conills) plantes (pastanagues) i descomponedors (cucs)
Les pastanagues srsquoalimentaran de compost els conills menjaran pastanagues els cuiners cuinaran
pastanagues o conills (perograve nomeacutes ho podran fer quan els animals i les plantes srsquohagin alimentat
pregraveviament i hagin crescut) i els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques que han generat els
cuiners Els cucs descomponedors elaboraran compost que tornaran a deixar a disposicioacute de les
pastanagues perquegrave aquestes es puguin alimentar
Com pots fer compost - 41
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Siluetes per retallar CI en quegrave hi ha representada la silueta drsquouna
pastanaga Per simbolitzar el compost es retallen siluetes de pastanaga en cartolina de color marroacute
fosc i es colmiddotloquen en una safata situada en un extrem de la sala de joc en un lloc ben visible per a
tothom Calen el doble de siluetes que de jugadors La mateixa silueta tambeacute serveix per identificar
els conills i les pastanagues Es diferencien segons com es colmiddotloquin en el cas dels conills la part meacutes
punxeguda de la plantilla va amunt simulant la forma de les orelles i en el cas de les pastanagues
srsquoorienta cap avall simulant la forma drsquouna pastanaga
Es reparteix a cada alumne una cintadiadema que es posen al cap El color de les diademes ajuda a
diferenciar fagravecilment el paper que representa cadascuacute
- Taronja pastanagues (37 dels alumnes)
- Blanc conills (21 dels alumnes)
- Blau cuiners (21 dels alumnes)
- Marroacute clar cucs (21 dels alumnes)
Els alumnes es posen les cintes al cap
Abans de comenccedilar a jugar es recorda quegrave eacutes el cicle de la mategraveria orgagravenica comparant el que passa
en un bosc amb el que passa al compostador de lrsquoescola i amb el que passa amb els residus que
generem a casa Srsquoexplica el paper que hi tenen tots els organismes fent especial egravemfasi en els
descomponedors com a ldquorecicladorsrdquo de les restes orgagraveniques a la natura De quegrave srsquoalimenta cada
element del cicle de la mategraveria orgagravenica Quina importagravencia teacute que el proceacutes sigui ciacuteclic
A continuacioacute srsquoexplica la dinagravemica del joc els cuiners intenten cuinar aliments dels que mengem
sovint i que necessitem per creacuteixer aquests aliments soacuten uns determinats animals o plantes perograve
nomeacutes els poden agafar per cuinar quan hagin crescut Els animals i les plantes srsquohan drsquohaver nodrit
abans que el cuiner els pugui cuinar Finalment un altre element entra en joc per tractar drsquoeliminar
les restes orgagraveniques (peles de pastanaga i ossos de conill) que han generat els cuiners
Cal indicar on estagrave situat lrsquoaliment de les plantes (el compost) i explicar que els retalls de cartolina
de color marroacute fosc que hi ha dins la safata simbolitzen el compost i alhora seran les pastanagues o
les orelles de conill que utilitzaran per jugar
Srsquoexpliquen les regles del joc
Tots els participants tenen lrsquoobjectiu comuacute drsquoalimentar-se
- Els cuiners podran cuinar per menjar tant conills com pastanagues
- Els conills menjaran uacutenicament pastanagues
- Les pastanagues es nodriran de terra (compost)
- Els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques dels cuiners
Per saber quan i com poden menjar cal escoltar les indicacions del dinamitzadora del joc Aquesta
utilitzaragrave dues frases curtes i concretes per donar les ordres
Per fer participar els alumnes que fan de pastanagues es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave
Aquesta pastanaga ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color
taronja) El jugador que fins aquell moment estava ajupit srsquoaixeca i va fins on hi ha la safata amb
el compost simula que es nodreix i agafa una de les siluetes de la safata Torna cap al seu lloc Es
colmiddotloca al front la peccedila que ha agafat subjectant-la amb la diadema i colmiddotlocant-la amb la part meacutes
Com pots fer compost - 42
punxeguda en direccioacute al seu nas En lloc de tornar-se a ajupir es queda dret amb els braccedilos
estirats per demostrar que ha crescut
Per fer participar els alumnes que fan de conills es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave Aquest
conill ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blanc) El jugador
que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per alimentar-se ha de trobar dues pastanagues
que ja hagin crescut eacutes a dir dos nens pastanaga que estiguin drets i amb la silueta en forma de
pastanaga enganxada al front Si els localitza va fins a ells i els agafa la silueta del front aquests
nens srsquoajupen un altre cop i esperen un altre torn per creacuteixer El nen conill torna al seu lloc i es
colmiddotloca les peces a la diadema amb lrsquoorientacioacute per simular les orelles del conill Fet aixograve es
queda palplantat amb els braccedilos estirats per demostrar que ha crescut Si no troba dos nens
pastanaga que hagin menjat torna al seu lloc i srsquoajup novament ategraves que no srsquoha pogut alimentar
i per tant no ha pogut creacuteixer
Per fer participar els alumnes que fan de cuiners es diu la frase Senyora cuinera que pot cuinar
un bon conill per sopar (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blau) El
jugador que estava ajupit srsquoaixeca i observa si hi ha conills amb les orelles colmiddotlocades en cas
afirmatiu srsquoacosta fins a un drsquoells i li agafa les orelles lrsquoalumne conill tornaragrave a ajupir-se i el
cuiner aguanta les orelles a la seva magrave Un cop fet aixograve es queda dret amb els braccedilos estirats per
demostrar que ha cuinat El director del joc tambeacute pot demanar al cuiner que cuini pastanagues
en aquest cas el cuiner ha de fer els mateixos moviments que en el cas del conill
Per fer participar els alumnes que fan de cucs descomponedors es diu la frase Atencioacute Qui es
menjaragrave les restes orgagraveniques Aquest cuc ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la
diadema de color marroacute clar) El jugador que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per
alimentar-se ha de trobar un cuiner que ja hagi cuinat eacutes a dir que estigui dret i amb les siluetes
en forma de pastanaga o drsquoorelles de conill a la magrave Si el localitza li agafa les siluetes de la magrave
aquests nens srsquohan drsquoajupir un altre cop i esperar un altre torn per cuinar El nen cuc va fins a la
safata del compost per retornar les peces Si no trobeacutes cap cuiner amb restes orgagraveniques a la magrave
srsquoha de quedar ajupit al seu lloc
Es comenccedila la dinagravemica de joc
Els alumnes es distribueixen pel camp de joc de forma aleatograveria i deixant distagravencia entre cada
jugador Un cop colmiddotlocats al seu lloc srsquoajupen i es comenccedila el joc Els primers moviments conveacute que
siguin molt senzills es fa que srsquoaixequin drsquoun en un srsquoespera que dues pastanagues hagin crescut
per fer aixecar un conill es diu a un cuiner que cuini un conill A mida que els alumnes agafen meacutes
desimboltura i seguretat es complica la dinagravemica fer aixecar quatre conills alhora i que algun es
quedi sense menjar treure lrsquoaliment de les plantes etc El joc es pot repetir tantes vegades com es
vulgui (el cicle eacutes ilmiddotlimitat)
Al final del joc es fa una posada en comuacute a per treure conclusions Ha estat fagravecil trobar menjar Quegrave
passava si no sersquon trobava Quegrave hauria passat si alguacute hagueacutes amagat el compost Quegrave hauria passat
si no hi hagueacutes hagut cucs Per a qui eacutes meacutes difiacutecil trobar menjar Etc Es pot fer un mural del cicle
de la mategraveria orgagravenica a partir de les regles del joc
Com pots fer compost - 43
Activitat 9
Com es reciclava fa uns anys
CM CS
Introduccioacute
Abans els femers es posaven davant de les cases perquegrave un femer gros era siacutembol de riquesa
Al llarg del temps lrsquoeacutesser humagrave ha desenvolupat tegravecniques de reciclatge dels residus A llsquoedat
mitjana el coneixement es va refugiar als monestirs Allagrave els templers feien servir una tegravecnica de
compostatge que els permetia augmentar molt el rendiment de les seves collites
Antigament la feina dadobat es reduiumla exclusivament a laportacioacute de fems elaborats al femer El
femer era un espai enclotat on shi dipositava periogravedicament el producte de la neteja destables i
corrals Qualsevol mategraveria orgagravenica era apta per fer fem i tot saprofitava en aquelles egravepoques Per
afavorir la barreja i la descomposicioacute dels materials amuntegats els femers es remenaven de tant
en tant sobretot despreacutes de les pluges perquegrave la humitat ajudava a la fermentacioacute Era creenccedila
general que els femers shavien de remenar en lluna vella perquegrave el resultat fos ograveptim
Quan tocava els fems es transportaven al camp i es colgaven amb la llaurada El fem es feia caure
del carro amb els eixartells i es distribuiumla en uns munts anomenats ferrades posteriorment
sesbarriava amb la forca de ferro
Els residus sempre han acompanyat lrsquoexistegravencia de lrsquohome Un cas de lrsquoimpacte dels residus en
temps pretegraverits eacutes el de les agravemfores en lrsquoImperi romagrave La ciutat de Roma coneguda per la ciutat
dels set turons va arribar a tenir-ne un vuitegrave per causa dels residus drsquoagravemfores Les agravemfores
romanes es podien comparar amb els actuals envasos no retornables El seu destiacute era purament
facilitar el transport drsquoaliments i de fet no hi havia cap induacutestria per reaprofitar el fang cuit de
quegrave estaven fetes Generalment es llenccedilaven als afores de la ciutat Les restes histograveriques que
sovint trobem revelen la forma de vida dels nostres avantpassats De la mateixa manera lrsquoanagravelisi
de les escombraries mostra lrsquoevolucioacute de lrsquoestil de vida de la nostra societat Les nostres
escombraries srsquohan omplert drsquoenvasos i embalatges quelcom impensable fa 50 anys
Al paleoliacutetic les societats eren caccediladores i recolmiddotlectores Tots els residus eren orgagravenics i per tant
de fagravecil assimilacioacute pels descomponedors Al neoliacutetic amb lrsquoarribada de lrsquoagricultura i la
ramaderia hi ha els primers assentaments amb poblacions sedentagraveries Van aparegraveixer activitats
com la cistelleria i el tegravextil perograve tot i aixiacute tots els residus generats eren orgagravenics i es reaprofitaven
com a adob com a aliment pel bestiar en la fabricacioacute de cases Els residus es revaloritzaven i
reciclaven dins la comunitat mateixa
Com pots fer compost - 44
Durant lrsquoegravepoca de la dominacioacute romana es desenvolupen les ciutats agraverees on srsquoaplega la
poblacioacute Lrsquoacumulacioacute de poblacioacute condueix per primera vegada a un increment de brossa
encara que majoritagraveriament de mategraveria orgagravenica Tanmateix les escombraries soacuten un brou de
cultiu per a malalties infeccioses Per aixograve en les ciutats van construir immenses obres
drsquoabastament drsquoaigua potable i sanejament drsquoaiguumles residuals La perfeccioacute drsquoaquestes
construccions no va ser superada fins ben entrat el segle XIX
Durant lrsquoedat mitjana les ciutats van tornar a ser un motor de desenvolupament cultural i
econogravemic perograve es van convertir en focus drsquoinfeccions a causa de lrsquoacumulacioacute de brossa als
carrers i mercats La manca de mesures higiegraveniques va contribuir a lrsquoextensioacute de les grans
pestes Durant aquesta egravepoca i les posteriors la vida al camp continuava aprofitant i reciclant
els residus produiumlts emprant-los com a mategraveria primera per a altres usos A la ciutat el
problema dels residus va comenccedilar a inquietar la poblacioacute
La Revolucioacute Industrial propicia que la ciutat esdevingui el focus de generacioacute de treball fet
que iniciaragrave un egravexode massiu des del camp a la ciutat Els descobriments tecnologravegics
provoquen la produccioacute en cadena dels beacutens de consum la fabricacioacute de nous materials i la
utilitzacioacute de noves fons energegravetiques La novetat de la tegravecnica permet un increment innovador
en la produccioacute i en aquest context la problemagravetica dels residus queda relegada a segon plagravenol
La produccioacute en segraverie es dissenya en cadena no pas en cicle Lrsquoagricultura tambeacute es
modernitza Srsquoinventa nova maquinagraveria i srsquointrodueixen els productes fertilitzants i plaguicides
quiacutemics que trenquen el cicle de reaprofitament dels residus agriacutecoles i ramaders
Durant la degravecada dels seixanta com a resultat del creixement urbagrave i del consum augmenta el
volum drsquoescombraries que es porten als abocadors En temps de femar la brossa recollida
srsquoescampa pels camps pragravectica que desapareix a causa de la proliferacioacute de plagravestics i altres
embalatges que es troben barrejats a les escombraries orgagraveniques
En lrsquoactualitat la societat de consum no cessa de produir nous productes artificials en grans
quantitats amb la subseguumlent acumulacioacute i concentracioacute dels residus associats substagravencies que
la natura no pot integrar
Durant molts anys lrsquohort va esdevenir una peccedila clau de les llars que garantia conjuntament
amb els quatre animals drsquoautoconsum la major part de lrsquoalimentacioacute familiar Drsquoaixograve no fas pas
tant temps dues o tres generacions abans els nostres avis o besavis ho feien aixiacute amb
coneixements ancestrals que passaven de pares a fills Coneixements que els deien com
aprofitar les restes orgagraveniques per fer el compost com obtenir les llavors dels millors fruits que
els garantien les properes collites quin era el millor cicle lunar per sembrar plantar o collir
en definitiva tot un saber fruit de lrsquoexperiegravencia i de lrsquoobservacioacute de la natura recollit i transmegraves
al llarg de molts anys
Lamentablement els canvis socials produiumlts a mitjan segle passat ens van anar separant de la
terra i de mica en mica vagraverem delegar la produccioacute drsquoaliments a tercers Aliments produiumlts
sovint de manera industrialitzada provinents de llocs llunyans amb poc gust perograve aixograve siacute
amb una gran aparenccedila i sense adonar-nos-en hem anat perdent tot aquell valuoacutes llegat
Com pots fer compost - 45
Objectius
- Conversar amb gent gran per conegraveixer com ho feien fa uns anys per gestionar i prevenir els
residus
- Prendre consciegravencia dels canvis que hi ha hagut els darrers anys respecte la generacioacute de
residus el sistema drsquoembalatge i de consum i tambeacute el reaprofitament alimentari i la
reutilitzacioacute Reflexionar sobre les repercussions que aixograve pot tenir en el futur
- Reflexionar sobre les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un estil de
vida meacutes sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
- Fomentar la relacioacute i el respecte vers la gent gran
Durada
Una hora per a la preparacioacute pregravevia
Una hora per a la sessioacute de conversa
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Els residus abans i ara CM CS (pagravegines 40 a 42)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a preparar i elaborar una enquesta per a la gent gran del municipi o avis i agravevies
dels alumnes per adonar-se del canvi que hi ha hagut amb el pas del temps en relacioacute a la gestioacute i la
prevencioacute dels residus Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera eacutes la preparacioacute pregravevia de
lrsquoenquesta la segona eacutes la conversa presencial amb els avis i agravevies
PRIMERA PART
Es fan grups de 2 o 3 alumnes per reflexionar i preparar preguntes concretes per fer a la gent gran
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Els residus abans i ara CM CS A les fitxes hi ha imatges antigues i
preguntes que conviden a la reflexioacute i plantegen aspectes diversos relacionats amb els residus
- La gestioacute dels residus abans i ara
Els femers i el reciclatge a les cases de pagegraves en contraposicioacute a la recollida selectiva i la gran
quantitat de residus que generem a lrsquoactualitat Tambeacute es pot fer una recerca drsquoinformacioacute
relacionada amb quan es va implantar la recollida selectiva al municipi etc
- El sistema drsquoembalatge i de consum abans i ara
Com pots fer compost - 46
La llet de les vaques i les lleteres lrsquoaigua de la font i lrsquoofici de cisteller versus els brics els envasos
de plagravestic drsquoun sol uacutes i les compres als supermercats
- Lrsquoaprofitament i la reutilitzacioacute abans i ara
El pa sec per fer sopa els iogurts i melmelades casolanes versus el malbaratament alimentari que
actualment es produeix a moltes llars comerccedilos i restaurants
SEGONA PART
Conversa presencial amb avis i agravevies
Pregraveviament es fa difusioacute a les famiacutelies per tal de convidar a la xerrada avis i agravevies dels alumnes
Tambeacute es pot convidar gent gran del poble vinculada amb el moacuten de la pagesia la histograveria del
poble
Es tracta que els alumnes exposin el treball previ i les conclusions a quegrave han arribat i que plantegin
bones preguntes a la gent gran per donar-los peu a respondre-les explicant les seves experiegravencies
drsquoinfantesa La idea eacutes que es generi una conversa i un debat interessant que porti a la reflexioacute sobre
les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un model drsquoestil de vida meacutes
sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
Algunes idees per finalitzar la sessioacute
- Preparar un esmorzar sostenible conjunt amb productes de proximitat i reduint els residus
- Recollir les conclusions de la xerrada en un document o mural conjunt per fer arribar a les
famiacutelies
Com pots fer compost - 47
Activitat 10
Fem el diari de seguiment del
compostatge
CI CM CS
Introduccioacute
Tenir un compostador a lrsquoescola requereix un bon manteniment per tal drsquoobtenir uns resultats
satisfactoris Per a un bon compostatge calen les condicions adequades per als microorganismes
que el duen a terme Aquests per viure necessiten el mateix que nosaltres oxigen aigua i
menjar La durada del proceacutes (de 3 a 6 mesos) dependragrave del manteniment drsquoaquestes condicions
- Una oxigenacioacute adequada
Els microorganismes utilitzen lrsquooxigen per descompondre la mategraveria drsquouna manera
eficient En absegravencia drsquooxigen el proceacutes eacutes molt meacutes lent i es produeixen pudors Per
millorar lrsquooxigenacioacute cal remenar el material amb una forca i barrejar-hi restes vegetals
seques que possibilitin el pas de lrsquoaire
- Aigua per beure
Els microorganismes viuen en medis humits i necessiten consumir aigua Si el material eacutes
sec lrsquoactivitat descomponedora pot quedar gairebeacute aturada eacutes per aixograve que pot ser
necessari regar-lo Si al contrari hi ha massa aigua aquesta ocupa els porus i desplaccedila
lrsquoaire Aixiacute en poques hores se sentiran pudors i la descomposicioacute srsquoalentiragrave per aixograve
caldragrave voltejar el material o afegir-hi material sec
- Menjar equilibrat (relacioacute CN adequada)
Els humans necessitem una dieta equilibrada especialment en hidrats de carboni i
proteiumlnes Una cosa semblant passa als microorganismes que treballen en la pila de
compostatge Lrsquoequilibri eacutes definit per la relacioacute carboninitrogen Si compostem materials
amb molt carboni es degraden molt lentament Eacutes per aixograve que la proporcioacute entre mategraveria
orgagravenica fresca humida o verda (rica en N) i mategraveria orgagravenica estable seca o marro (rica
en C) cal que sigui equilibrada aproximadament de 31
- Temperatura adequada
Com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat que fan milions de microorganismes descomponedors
es genera calor i la pila comenccedila a agafar temperatura Aquest fet eacutes un indicador que el
proceacutes va beacute Les parets del compostador ajuden a mantenir aquesta temperatura A
mesura que el proceacutes vagi avanccedilant i que els materials fagravecilment degradables vagin
desapareixent la temperatura aniragrave disminuint fins a acostar-se a lrsquoambient
Com pots fer compost - 48
Objectius
- Elaborar un full de seguiment on recollir les principals dades sobre lrsquoevolucioacute del
compostatge
- Observar descriure i mesurar els canvis i transformacions que tenen lloc al compostador
- Prendre consciegravencia de la importagravencia de fer un bon manteniment del compostador per
obtenir uns bons resultats
- Facilitar el control dels paragravemetres que intervenen durant el proceacutes de compostatge i
aprendre a preveure com actuar segons cada situacioacute que es presenti
- Registrar dades de manera sistemagravetica utilitzant instruments de mesura concrets
Durada
Una hora aproximadament per fer el diari de seguiment
Un cop per setmana durant tot el proceacutes de compostatge per recollir les dades
Drsquoaquesta manera les accions que srsquohan de dur a terme per fer un bon seguiment del
compostatge soacuten
- Preparacioacute del material a compostar assegurar-nos que tenim mategraveria orgagravenica seca i
humida trossejada petita
- Incorporacioacute del material al compostador a la part inferior cal fer una capa de drenatge i
aeracioacute amb poda branques pinyes o algunes pedres la proporcioacute dels materials ha de
ser 31 tres parts de restes de cuina (material humit) per a cada part de restes de jardiacute
(material sec) i ben barrejades
- Volteig per barrejar la mescla i facilitar lrsquoaeracioacute del material disminuint-ne la humitat
Caldragrave voltejar el material si lrsquoobservem molt humit o si despregraven males olors
- Rec caldragrave regar si la pila srsquoasseca Podem controlar el grau drsquohumitat agafant un grapat
de material i estrenyent-lo si srsquoesmicola li falta aigua amb una humitat correcta el
material es modela perograve sense gotejar
- Anotar les observacions que veiem sobretot si creiem que soacuten anomalies o problemes
Eacutes molt important que totes les observacions i les actuacions que fem al compostador quedin
recollides i registrades en un diari de seguiment perquegrave com que el compostador eacutes colmiddotlectiu hi
hauragrave diferents persones que hi treballaran
Com pots fer compost - 49
Material
De lrsquoescola
- Mural llibreta o programa informagravetic on recollir les dades
- Regle o cinta megravetrica
- Termogravemetre de laboratori
- Forca o airejador
- Regadora
- Drap o paper absorbent
- Pala de jardineria petita
- Bagravescula
- Guant de plagravestic (opcional)
Demanar a la Mancomunitat
- Poda triturada (en cas que sigui difiacutecil aconseguir mategraveria orgagravenica seca)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Taula de seguiment CI CM CS (pagravegina 43)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a elaborar una taula o graella que permeti efectuar un seguiment i manteniment
del compostador controlant els paragravemetres que intervenen durant el proceacutes i treure conclusions
sobre lrsquoevolucioacute del material en compostatge
Es tracta de fer una observacioacute periogravedica de lrsquoevolucioacute del contingut del compostador i un registre de
dades de forma sistemagravetica per adonar-se i entendre els canvis que es produeixen durant el proceacutes
Es recomana que les observacions i mesures es facin setmanalment i per parelles drsquoalumnes
encarregats Per torns rotatius al llarg del proceacutes tot lrsquoalumnat hauragrave fet el seguiment
Algunes de les dades que es poden registrar soacuten la temperatura la quantitat de mategraveria orgagravenica
seca i humida incorporades lrsquoalccedilada de la pila el volteig la humitat (si es rega o no) etc Segons el
nivell educatiu es poden fer mesures de diferent grau de complexitat
Els alumnes reflexionen sobre quins paragravemetres intervenen en el proceacutes i decideixen quegrave han de
controlar i anotar a la graella de seguiment Les opcions per anotar i registrar les dades soacuten
muacuteltiples des drsquoelaborar un mural a un lloc visible del centre o de lrsquoaula fins a recollir les dades en
una llibreta de camp individual o per grups fer-ho a traveacutes de programes informagravetics etc La fitxa
de lrsquoannex Taula de seguiment CI CM CS mostra un possible exemple de taula que es pot fer
Abans de fer les observacions i anotacions es recomana que els alumnes facin hipogravetesis
Com pots fer compost - 50
Creieu que augmentaragrave de volum al llarg de temps
Creieu que augmentaragrave de pes
Quegrave creieu que passaragrave amb la temperatura
Un cop realitzades totes les observacions i mesures dels paragravemetres estudiats es presenten els
resultats obtinguts de forma resumida i sintegravetica per poder treurersquon conclusions Es poden fer
gragravefiques per a cadascun dels paragravemetres mesurats De les mesures no quantitatives (color olor) es
pot descriure verbalment la seva evolucioacute al llarg de lrsquoestudi complementant-ho amb dibuixos o
fotografies A continuacioacute es poden intentar treure conclusions
Color En els primers estadis srsquoobservaran els colors originals dels diferents elements
orgagravenics A mesura que avanccedila la descomposicioacute el color es torna marroacute cada cop meacutes fosc
Olor No ha de ser forta ni desagradable a no ser que hi hagi algun problema que haurem
de detectar quin eacutes
Temperatura Estagrave relacionada amb el grau drsquoactivitat dels microorganismes Augmenta
quan hi ha un cert gruix de material al compostador i va disminuint posteriorment durant la
fase de maduracioacute del compost
Per a CI i CM
Data i hora
Control de temperatura (ambiental i del material en compostatge) La temperatura de la pila es
pren clavant el termogravemetre uns 30 cm dins la pila i srsquohi manteacute durant uns 2 minuts Eacutes important
fer diverses mesures
Control de la humitat A partir de lrsquoaspecte visual del tacte o deixant una mostra sobre un paper
de diari i veure si queda humit o moll Anotar si es rega la pila
Descripcioacute de lrsquoaspecte visual (olor color textura) Eacutes possible reconegraveixer els diferents
elements (fruita fulles) Quin color teacute la pila Quina olor fa (de fruita amoniacuteac fems terra de
bosc)
Aportacioacute de mategraveria orgagravenica humida i seca (pes) Quegrave hi hem tirat Es pot registrar de manera
gragravefica pintant fins a quin nivell arriba drsquouna galleda si sempre srsquoutilitza la mateixa Tambeacute es
pot pesar o beacute simplement anotar si srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica i de quin tipus eacutes
Volteig Anotar si es volteja la pila que es pot fer amb la forca o lrsquoairejador
Alccedilada de la pila de compostatge A meacutes de mesurar els cm de lrsquoalccedilada de la pila es pot registrar
pintant en un esquema fins a quin nivell eacutes ple el compostador
Altres observacions El recull de dades es pot complementar amb dibuixos i fotografies
Com pots fer compost - 51
Ampliacioacute per a CS
Si es vol ampliar el treball matemagravetic i aprofundir en la metodologia cientiacutefica algunes dades i
paragravemetres que es poden incorporar soacuten els seguumlents Srsquohan de dur a terme en una aula o laboratori
Porositat
Entre les partiacutecules del material en compostatge hi ha espais amb aire La mesura de la
porositat ens indica el drsquoaire que conteacute el substrat Una bona porositat del material fa
que el proceacutes de compostatge funcioni millor perquegrave assegura que arribi oxigen a tots els
microorganismes responsables de la descomposicioacute A meacutes un compost amb una bona
porositat teacute meacutes capacitat per retenir aigua als porus i aixograve beneficia les plantes si
srsquoincorpora aquest compost al sogravel Si el material es queda sense oxigen hi poden haver
problemes de males olors Per evitar-ho srsquohi poden afegir materials meacutes gruixuts que
deixin porus entre siacute
Per mesurar la porositat srsquoagafa un vas de volum conegut i srsquoomple amb el substrat a
analitzar fins a un volum conegut sense pressionar-lo Aquest volum srsquoanomena volum
del substrat Srsquoomple una proveta (o recipient graduat) amb aigua i amb cura srsquoaboca
dins el vas fins que el nivell de lrsquoaigua cobrint el substrat arribi al nivell assenyalat com a
volum del substrat La quantitat drsquoaigua que hi ha cabut eacutes la que ha omplert els porus del
substrat i srsquoanomena volum dels porus
Per calcular el de porositat
porositat = __Volum dels porus__ x 100
Volum del substrat
Densitat aparent
La densitat drsquoun material eacutes el seu pes en relacioacute al volum que ocupa En el cas de la
densitat aparent srsquoinclouen tambeacute els porus Com meacutes porositat teacute el material menor eacutes la
seva densitat aparent ja que pesant el mateix ocupa meacutes volum
Per mesurar la densitat aparent srsquoagafa un vas de volum conegut i es pesa (tara de vas)
Srsquoomple amb el substrat sense pressionar-lo i es pesa (pes del vas + substrat) Per calcular
la densitat aparent la foacutermula eacutes
Densitat aparent (g cm2) = Pes del vas + substrat en grams - tara del vas en grams
Volum del vas en cm2
drsquohumitat
Les deixalles contenen fins a un 85 drsquoaigua Durant el proceacutes de compostatge el material
va perdent humitat i en el producte final sol ser al voltant del 40 Si el material en
compostatge no teacute una humitat suficient perquegrave els descomponedors puguin actuar el
proceacutes es pot alentir molt i llavor potser srsquoha de regar
Per mesurar el percentatge drsquohumitat es posen 200 g de substrat al damunt drsquoun full de
paper de diari Es deixa assecar el substrat a lrsquoaire tres o quatre dies (o sota una lagravempada)
i es torna a pesar Aquest eacutes el pes del substrat sec Per calcular el drsquohumitat la foacutermula
eacutes
Com pots fer compost - 52
humitat = 200 g - pes del substrat sec x 100
200 g
A partir del valor obtingut es valora si srsquoha de portar a terme alguna mesura correctora
segons aquesta taula
Manca drsquohumitat lt45
Humitat adequada 45 ndash 55
Exceacutes drsquohumitat gt55
Mida de les partiacutecules
La mida de les partiacutecules del material en compostatge va disminuint a mesura que es
degrada El compost madur eacutes un material granuloacutes amb partiacutecules de mides semblants
Passant el compost per un sedagraves se sap quina eacutes la proporcioacute de partiacutecules petites Cal un
sedagraves de 4 mm de forat (aproximadament tambeacute pot ser de 3 o de 5 mm) Si no es teacute es
pot fabricar amb tela metagravelmiddotlica de 4 mm de diagravemetre i un marc de fusta
Per mesurar la mida de les partiacutecules es tara el paper de diari Srsquoescampa el substrat sec
sobre el paper de diari i es disgreguen les seves partiacutecules amb el corroacute durant 5 minuts
Es pesa el substrat disgregat (restant la tara del paper) Es passa el substrat pel sedagraves de 4
mm Es recullen i es pesen les partiacutecules que hi passen (lt4mm) i es recullen i es pesen les
que srsquohan quedat al sedagraves (gt4mm)
Es calcula la distribucioacute de la mida de les partiacutecules
de partiacutecules de diagravemetres meacutes gran de 4 mm
Pes de les partiacutecules retingudes al sedagraves x 100
Pes del substrat
de partiacutecules de diagravemetre meacutes petit de 4 mm
Pes de les partiacutecules que han passat al sedagraves x 100
Pes del substrat
Com pots fer compost - 53
Activitat 11
Quegrave passa si enterrem residus
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Comprendre que la natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes
natural perograve teacute meacutes dificultat per degradar els materials sintetitzats per lrsquoeacutesser humagrave
- Conegraveixer quins residus soacuten biodegradables
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis
Introduccioacute
La natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes natural Perograve totes
aquelles substagravencies que ha sintetitzat lrsquoeacutesser humagrave en un laboratori es degraden amb meacutes
dificultat Per solucionar la quumlestioacute dels residus drsquoavui dia la ldquobiodegradabilitatrdquo drsquoun producte
eacutes un concepte important
La biodegradacioacute eacutes la facultat que tenen algunes substagravencies de descompondrersquos en components
quiacutemics meacutes simples en un periacuteode curt de temps i reintegrar-se a la terra amb les condicions
ambientals adequades En el proceacutes natural de la descomposicioacute a meacutes dels bacteris hi
intervenen factors com els fongs la llum solar la humitat i la temperatura La mategraveria orgagravenica
pot ser degradada de forma aerogravebica amb oxigen (a lrsquoaire lliure) o de forma anaerogravebica sense
oxigen (enterrat)
Quan els productes no poden ser degradats de forma natural o beacute el temps necessari per a quegrave
els organismes els descomponguin eacutes extremadament llarg sersquols anomena no biodegradables El
fet que aquests no siguin biodegradables es deu a la seva estructura fiacutesica i quiacutemica Alguns com
el vidre no poden ser degradats
Tots els compostos orgagravenics produiumlts pels ecosistemes naturals soacuten degradables en forma natural
i tarden molt poc temps en desaparegraveixer Per aixograve els ecosistemes no produeixen material no
desitjat o escombraries En canvi la tecnologia actual estagrave produint en grans quantitats materials
sintegravetics no biodegradables Molts dels plagravestics que utilitzem com bosses i envasos soacuten exemples
drsquoaquests productes Per aixograve al ser llenccedilats al camp romanen alliacute sense descompondrersquos durant
molts anys No ser biodegradable no significa que no desapareixeragrave mai del planeta sinoacute que
lrsquohome ha de ser lrsquoencarregat de destruir-lo o reciclar-lo
Com pots fer compost - 54
- Adonar-se de quins residus srsquohan degradat completament o en part despreacutes drsquounes
setmanes
- Comprovar si srsquohan complert les hipogravetesis formulades a lrsquoinici de lrsquoexperiment
- Identificar quant temps tarden a descompondrersquos diferents tipus de residus i ordenar-los
fent una liacutenia del temps
- Reflexionar sobre la importagravencia de no llenccedilar deixalles a lrsquoentorn natural
Durada
Una hora aproximadament per a lrsquoexperiment drsquoenterrar residus
Una hora aproximadament per a la sessioacute de desenterrar residus i reflexionar sobre el que ha passat
Material
De lrsquoescola
- Residus diversos per enterrar
- Fustes per als cartells
- Paper llapis colors cola
- Si es vol fer la variant
o Bosses de malla de plagravestic
o Etiquetes plastificades per a cada bossa
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem hipogravetesis CI (pagravegina 44)
- Fitxa Fem hipogravetesis CM CS (pagravegina 45)
- Fitxes Liacutenia cronologravegica CI (pagravegines 46 a 48)
- Fitxa Desenterrem residus CM CS (pagravegina 49)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar enterrant diversos residus si la natura eacutes capaccedil de
descompondrersquols amb poc temps Lrsquoactivitat es diferencia en dos moments primer es prepara
lrsquoexperiment i es fan hipogravetesis al cap drsquoun mes i mig es comprova quegrave ha passat i es fa una reflexioacute
sobre el concepte biodegradable
PRIMERA PART
Es prepara lrsquoexperiment drsquoenterrar residus al pati
Al pati preferiblement a prop del compostador els alumnes fan forats a terra drsquouns 20 cm de
fondagraveria Es fan tants forats com tipologies de residus es vulguin enterrar Una proposta eacutes fer-ne
Com pots fer compost - 55
cinc amb els seguumlents materials fulla drsquoenciam pela de plagravetan paper de cuina paper drsquoalumini i
bossa de plagravestic Tambeacute poden ser els alumnes que escullin els materials amb quegrave volen
experimentar
Es posa un cartell a cada forat per identificar quegrave srsquohi ha enterrat i poder-ho localitzar al cap drsquoun
mes i mig Eacutes important informar tothom que no es trepitgi la zona on srsquoestagrave fent lrsquoexperiment
Es fan fotografies dels residus abans drsquoenterrar-los per poder-les comparar amb els resultats
obtinguts
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CI A lrsquoaula cada alumne fa la hipogravetesi de quin residu seragrave
el que es descompondragrave meacutes ragravepidament
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CM CS A lrsquoaula cada alumne fa hipogravetesis de quegrave creuen
que passaragrave amb els residus durant un mes i mig
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer un experiment similar per saber quan tarden a descompondrersquos els residus orgagravenics
i no orgagravenics dins el compostador i observar els canvis que se succeeixen al llarg del temps
Srsquointrodueixen els residus a analitzar en bosses de malla de plagravestic com les que es fan servir per
envasar patates Aquestes bosses no es descomponen i permeten que entrin els organismes
descomponedors i lrsquooxigen Sersquols colmiddotloca una etiqueta de plagravestic amb el nom del residu a analitzar i
la data i srsquointrodueixen al compostador Cada setmana es treuen i sersquols fa fotografies per comprovar
els canvis que es van produint Es poden sotmetre a assaig multitud de substrats com peles de
plagravetan de taronja de poma fusta triturada fragments de mides diferents etc
SEGONA PART
Al cap drsquounes sis setmanes es desenterren els residus i srsquoobserva en quin estat de descomposicioacute es
troba cadascun dels materials colgats i si srsquohan complert les hipogravetesis formulades pels alumnes
Quins residus srsquohan descompost completament I en part Els materials han canviat les seves
propietats (mida textura color olor forma) Hi ha materials que estan intactes
Es fa una posada en comuacute i es debat sobre els resultats obtinguts per extreure conclusions
- Quins mecanismes teacute la natura per degradar els residus
- Quines alternatives existeixen per aquells materials de siacutentesi que no es degraden tan ragravepid
com els drsquoorigen natural
Com pots fer compost - 56
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Liacutenia cronologravegica CI Es reparteix a cada alumne una targeta on hi
apareix el nom drsquoun residu i el seu temps de descomposicioacute Cadascuacute dibuixa el residu de quegrave es
tracta i tots junts ordenen les imatges en un mural conjunt
Per a CM i CS imprimir de lrsquoannex la fitxa Desenterrem residus CM CS per anotar els resultats i
conclusions
A continuacioacute es fa una activitat per ordenar cronologravegicament diferents residus i materials tenint en
compte el temps que tardarien a desfer-se de manera natural Es pot representar en un mural
treballar-ho amb un debat o beacute mitjanccedilant un joc de moviment
Una manera de fer-ho srsquoassigna a cada alumne un material del llistat que hi ha a continuacioacute sense
indicar-los el temps de descomposicioacute Els alumnes drets srsquohan drsquoordenar en fila cronologravegicament
segons el temps que triguen a descompondrersquos (en funcioacute de les seves hipogravetesis) Per ordenar-se han
de debatre entre tots fins arribar a un acord comuacute El dinamitzadora els indica si estan ben colmiddotlocats
o no i el nombre drsquoalumnes que no estan ben posicionats Es tracta que els alumnes es tornin a
colmiddotlocar fins a aconseguir una filera ordenada del residu meacutes ragravepid en descompondrersquos al meacutes lent
No eacutes tan important ordenar-se perfectament beacute com el debat que es generi i la reflexioacute sobre la
importagravencia de repensar en una bona gestioacute i prevencioacute de residus Al final es fa un debat i es pot fer
una representacioacute en un mural
fulla drsquoenciam (una setmana)
pela de patata (poques setmanes)
peles de ceba (poques setmanes)
closques drsquoou (un mes)
pela de plagravetan (2 mesos)
paper de cuina (3 mesos)
pela de taronja (6 mesos)
fulles seques (6 mesos)
closques de nou (6 mesos)
paper (1 any)
cigarrets (1 o 2 anys)
fusta petita (entre 1 i 3 anys)
xiclet (5 anys)
os de pollastre (entre 10 i 30 anys)
paper drsquoalumini (entre 10 i 30 anys)
bric de llet (entre 10 i 30 anys)
sabata vella (entre 25 i 200 anys)
llauna (entre 10 i 500 anys)
bossa de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
ampolla de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
piles (1000 anys)
ampolla de vidre (4000 anys)
Com pots fer compost - 57
Activitat 12
Quines soacuten les fases del compostatge
Mirem-ho de prop
CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es desenvolupa en diverses fases En cada fase cal la presegravencia drsquooxigen
i drsquoaigua en quantitats adequades perograve sobretot en les primeres fases en quegrave lrsquoactivitat
microbiana eacutes meacutes gran Controlar la temperatura permet identificar quina fase es produeix a
lrsquointerior de la pila
Fase de temperatura moderada
Dura entre 5 i 10 dies Presegravencia de bacteris i fongs que causen un ragravepid creixement de la
temperatura (entre 15 i 45 ordmC) Aquests organismes trenquen amb rapidesa els compostos
solubles fagravecilment degradables
Fase de descomposicioacute o drsquoalta temperatura
Temperatures elevades (superiors als 40 ordmC) Els compostadors amb meacutes volum assoleixen meacutes
temperatura (en compostadors domegravestics el proceacutes es realitza a temperatura ambient) Hi ha
presegravencia de diversos i nombrosos microorganismes i alguns invertebrats En la mesura que els
compostos altament energegravetics srsquoesgoten la temperatura baixa gradualment La durada
drsquoaquesta fase eacutes drsquounes 10 setmanes
Fase de refredament i maduracioacute
La temperatura descendeix des del pic a quegrave srsquoha arribat fins a arribar a temperatura ambient
Presegravencia de microorganismes i invertebrats (sobretot porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i cucs
de terra) Srsquoarriba a la fase final (estabilitzacioacute del producte) quan les temperatures soacuten properes a
les ambientals i ha disminuiumlt el nombre de microorganismes Aquesta fase eacutes la meacutes llarga de
totes pot arribar a durar diversos mesos Tambeacute eacutes la fase en quegrave es produeix una major activitat
de fongs que ajuden a la descomposicioacute de residus secs o amb poc nitrogen Es detecten
macroorganismes que soacuten capaccedilos de degradar les parts meacutes dures dels vegetals A les capes
inferiors si hi ha molta aigua i el compost adopta una textura fangosa sol haver-hi una gran
poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el compost
Com pots fer compost - 58
Objectius
- Comprendre com es produeix el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Aprendre a experimentar i controlar les fases del proceacutes de compostatge
- Adonar-se dels canvis que es produeixen als residus orgagravenics en descomposicioacute i identificar
quant temps tarden a descompondrersquos
- Observar lrsquoevolucioacute de diferents paragravemetres que determinen en quina fase es troba el proceacutes
de compostatge
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis i comprovar si srsquohan complert al final de lrsquoexperiment
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
- Termogravemetre
- Tisores o cuacuteter
- Cola
- Punxoacute
- Retolador permanent
- Restes orgagraveniques diverses (tronquets fulles peles de fruita i verdura)
- Terra de bosc
Opcioacute A)
- Tres ampolles de plagravestic transparent de dos litres (de refresc)
- El tap drsquouna de les ampolles
Opcioacute B)
- Garrafa de plagravestic de 8 litres
- Ampolla de plagravestic de 15 litres
- Paper film
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La columna de descomposicioacute CS (pagravegina 50)
Com pots fer compost - 59
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear a lrsquoaula un compostador a petita escala per observar de prop el proceacutes
de compostatge i extreure les conclusions del que succeeixi Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el compostador en miniatura es tracta de fer-ne el seguiment i
les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La columna de descomposicioacute CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment Tambeacute es pot deixar que els
alumnes escullin quina de les dues opcions prefereixen o beacute fer-ne nomeacutes una
Opcioacute A)
Es tallen tres ampolles de plagravestic de 2 litres segons el dibuix i es munta
una columna de descomposicioacute Es fan forats drsquoaireig als segments B i C
Srsquoomple la columna (segments B i C) amb restes vegetals com ara fulles
petites branques restes de fruita i verdura etc
Les restes srsquohan de mantenir humides perograve sense que lrsquoaigua srsquoentolli a fi
drsquoevitar putrefaccions Lrsquoaigua que sobra ha de drenar beacute i caure al
segment D Es colmiddotloca una etiqueta a la columna de descomposicioacute que
indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Opcioacute B)
Es retalla el cul drsquouna garrafa es foraden les parets de la garrafa i es
fan forats al tap Es talla per la meitat una ampolla de 15 litres Es
posa la garrafa amb el tap cap per avall a sobre la mitja ampolla
tallada (perquegrave pugui caure el liacutequid dins la mitja ampolla) Es talla
a trossos petits les restes orgagraveniques Es barregen les restes
orgagraveniques amb la terra de bosc i es posen dins la garrafa de 8 litres
cap per avall Srsquointrodueix un termogravemetre per un dels forats
laterals La punta del termogravemetre ha de quedar coberta de la
barreja Es tapa la garrafa amb el film transparent de manera que quedi ben fixat Es colmiddotloca una
etiqueta a la garrafa que indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Accions de manteniment
Dos cops per setmana srsquoha de remenar la barreja i airejar perquegrave els microorganismes puguin
respirar Si la barreja estagrave molt humida srsquoha de destapar perquegrave srsquoassequi una mica i aixiacute srsquoevita que
els microorganismes srsquoofeguin Si srsquoasseca molt srsquoha de mullar una mica i remenar
Observacions
Al cap de dos o tres mesos les restes vegetals srsquohauran descompost Srsquoobserven els canvis al llarg de
les setmanes es poden fer observacions cada 15 dies Aspectes a observar textura olor color
Com pots fer compost - 60
temperatura lixiviats (liacutequids resultants del proceacutes de descomposicioacute) alccedilada de la pila Lrsquoevolucioacute
de la temperatura i de lrsquoalccedilada de la pila es poden representar en una gragravefica Altres observacions es
poden documentar per escrit a traveacutes de descripcions i complementar-les amb fotografies per poder
observar al final lrsquoevolucioacute de color que ha sofert al llarg del temps
Es poden construir meacutes drsquouna columna i omplir-les amb material diferent per poder comparar com
evolucionen
El proceacutes de compostatge eacutes llarg perograve els canvis meacutes evidents tenen lloc al comenccedilament per tant
les observacions seran meacutes frequumlents que meacutes endavant Cal organitzar un bon treball sistemagravetic
drsquoobservacions i recollida de dades en un moment determinat del dia que es poden acordar amb el
grup classe
Diferents condicions
Per grups es poden recrear diferents situacions drsquoinvestigacioacute per esbrinar els factors que
influencien en el proceacutes de fer compost com per exemple
- Influencia lrsquoamplada del recipient en el proceacutes
- Influencia el grau de ventilacioacute (el fet de tenir el recipient tancat obert mig obert)
- Influencia el tipus de material que posem a compostar
- Influencia el fet drsquohumitejar meacutes o menys els materials
- Influencia en el proceacutes la temperatura del lloc on hem posat el compostador
Una bona manera de documentar-ho eacutes fer-ne un seguiment a partir drsquoun recull fotogragravefic
Preguntes per reflexionar i treure conclusions
- Per quegrave creieu que srsquoha barrejat terra de bosc amb les restes
- Quines dificultats i inconvenients heu trobat al llarg del proceacutes
- Per quegrave augmenta la temperatura a la primera fase del proceacutes
- Per quegrave cal airejar i mantenir els residus humits durant el proceacutes de compostatge
- En quines etapes heu observat la presegravencia drsquoinsectes io drsquoaltres animals
Com pots fer compost - 61
Activitat 13
Qui hi viu al compostador
CI CM CS
Introduccioacute
Els descomponedors soacuten aquells organismes que srsquoalimenten de la mategraveria orgagravenica
drsquoorganismes morts i que la transformen en mategraveria inorgagravenica Petits animals com els cucs de
terra i molts insectes afavoreixen el proceacutes de degradacioacute triturant una part de la mategraveria que
srsquoha de descompondre Els veritables descomponedors perograve soacuten microorganismes fongs
bacteris i actinomicets Cada grup estagrave especialitzat en la degradacioacute drsquoun tipus determinat de
molegravecula orgagravenica Lrsquoaccioacute conjunta de tots els descomponedors teacute com a resultat la
transformacioacute de la mategraveria orgagravenica en aigua CO2 i sals minerals El paper dels
descomponedors a la natura eacutes molt important En primer lloc netegen la natura de les seves
ldquodeixallesrdquo cadagravevers i restes orgagraveniques Despreacutes les sals minerals que alliberen com a producte
de la descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i serveixen
drsquoaliment per les plantes Finalment els fragments de mategraveria orgagravenica vegetal de meacutes difiacutecil
descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i formen lrsquohumus
Lrsquoaparicioacute drsquoinvertebrats al compostador eacutes totalment natural Eacutes normal que trobem insectes a la
mescla ja que soacuten part dels organismes responsables del proceacutes de compostatge Tot i aixograve si
nrsquoobservem molts pot ser indicatiu que hi ha alguna cosa que no funciona
- La presegravencia de formigues eacutes un indicador drsquoacidesa o drsquouna pila seca Hem de remenar
beacute la mescla durant uns quants dies fins que hagi desaparegut el formiguer
- Si hi ha un exceacutes de mosques de la fruita eacutes indicatiu que la barreja no srsquoha fet beacute Hem
de remenar beacute i deixar la tapa oberta durant la nit perquegrave puguin sortir
- Si hi ha un exceacutes de mosques vol dir que hi ha massa mategraveria humida Hi hem drsquoafegir
mategraveria seca remenar-ho beacute i posar-hi una capa de mategraveria seca al cim de la mescla
- Si hi ha porquets de Sant Antoni eacutes indicatiu que el compost ja estagrave llest per collir
Ingereixen restes de poda i vegetacioacute en descomposicioacute i daquesta manera contribueixen
a la formacioacute de compost madur
- Els cargols i llimacs es mengen les restes orgagraveniques meacutes fresques ja que es poden
alimentar drsquohortalisses i verdures vives
- La presegravencia de cucs blancs denota acidesa Potser hi ha massa restes de fruita o poca
varietat de materials
- Els agravecars en molta quantitat indiquen que la pila estagrave massa humida
- Els cucs de terra apareixen en lrsquouacuteltim proceacutes de descomposicioacute i indiquen que el compost
ja estagrave madur i es pot aplicar Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes
orgagraveniques milloren lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel i ajuden a oxigenar la pila de
compost
-
Com pots fer compost - 62
- Els colmiddotlegravembols soacuten els trossejadors encarregats de fragmentar les restes orgagraveniques
- Les larves de coleogravepters o de diacutepters i els himenogravepters (formigues) tenen una presegravencia
miacutenima en una pila de compost Si hi abunda algun drsquoells eacutes senyal de mal funcionament
- Les larves drsquoescarabats srsquoalimenten de materials immadurs en descomposicioacute i els adults
depreden altres insectes i molmiddotluscs
- Les aranyes srsquoalimenten drsquoaltres organismes que viuen a la pila de compost Soacuten grans
depredadores i controlen les poblacions drsquoinsectes del compostador
- Els centpeus tambeacute soacuten depredadors i realitzen la mateixa funcioacute que les aranyes
controlen la densitat biogravetica de lrsquoecosistema del nostre compostador
Els insectes (formigues agravecars aranyes) apareixen majoritagraveriament en les etapes meacutes madures
del proceacutes de compostatge quan la temperatura baixa perograve la descomposicioacute encara no eacutes
completa De tota manera els podem trobar durant tot el proceacutes ja que soacuten bons trituradors de
mategraveria orgagravenica
La cadena trogravefica dins el compostador
Descomponedors organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica i la
transformen en mategraveria inorgagravenica
Microfauna (nomeacutes observables amb microscopi) actinomicets fongs bacteris i
protozous Srsquoencarreguen de meacutes del 95 de lrsquoactivitat descomponedora que es genera a
la pila de compost
Consumidors primaris organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica
Macrofauna coleogravepters (escarabats) cargols i llimacs enquitreids (cucs blancs) diacutepters
(mosques) isogravepodes (porquets de Sant Antoni) cucs de terra Apareixen quan baixa la
temperatura de la pila de compost
Consumidors secundaris organismes que srsquoalimenten dels primaris Colmiddotlegravembols
dermagravepters (tisoretes) agravecars nematodes rodons (cucs rodons) protozous rotiacutefers
turbelmiddotlaris (cucs plans) himenogravepters (formigues)
Consumidors terciaris organismes que srsquoalimenten dels secundaris Caragravebids (escarabats
de terra) pseudoescorpins coleogravepters estafiliacutenids centpeus himenogravepters (formigues)
aragravecnids (aranyes)
Com pots fer compost - 63
Objectius
- Identificar quins soacuten els descomponedors que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la
mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa els organismes que viuen al compostador de
lrsquoescola
- Identificar i classificar els principals invertebrats trobats a partir de lrsquoobservacioacute de les
principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes ales antenes)
- Familiaritzar-se i aprendre a manipular eines i instruments cientiacutefics com la lupa les pinces o
lrsquoaspirador drsquoinsectes
Durada
Entre una i dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Safates
- Pots
- Bosses
- Pinces
- Lupes de magrave lupes binoculars io microscopis
- Aspirador drsquoinsectes (es pot fabricar a lrsquoescola a internet hi ha exemples de com fer-ho)
- Guies drsquoinvertebrats (opcional)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CI (pagravegines 51 i 52)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CM CS (pagravegines 53 i 54)
- Fitxa Els animals descomponedors CI CM CS (pagravegina 55)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar els organismes descomponedors que viuen al compostador de
lrsquoescola a partir de lrsquoobservacioacute directa Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera al
compostador i la segona a lrsquoaula
Com pots fer compost - 64
PRIMERA PART
Per comenccedilar es visita el compostador Srsquoobre i srsquoobserva amb lrsquoobjectiu de trobar la magravexima
quantitat i diversitat drsquoorganismes descomponedors Es recullen mostres de la mategraveria orgagravenica de
diferents parts del compostador (de la superfiacutecie i del fons) i es posen en recipients com safates o
bosses per transportar-les cogravemodament fins a lrsquoaula evitant que srsquoescapin els insectes i la resta
drsquoorganismes
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Classificacioacute invertebrats CI o CM CS en funcioacute del nivell educatiu una
cogravepia per a cada grup de 4 alumnes i tambeacute la fitxa Els animals descomponedors CI CM CS una cogravepia
per a cada alumne
A lrsquoaula es fan grups drsquouns 4 alumnes A cada grup se li reparteix una safata amb mostres de
compost i tot el material necessari per fer lrsquoobservacioacute i identificacioacute drsquoorganismes invertebrats
descomponedors (fitxes de classificacioacute pots lupes pinces aspirador drsquoinsectes) Cada grup
treballa de manera autogravenoma per tal de trobar el magravexim nombre drsquoorganismes descomponedors
entre les restes orgagraveniques
Es tracta que recullin totes les observacions a les fitxes de treball individual i classifiquin els
descomponedors tenint en compte les principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes
antenes ales etc)
Cal recordar a lrsquoalumnat que srsquohan de respectar els animals i no srsquohan de maltractar ni matar en cap
cas Un cop finalitzada lrsquoactivitat es retornaran tots els organismes al compostador
Com pots fer compost - 65
Activitat 14
Qui descompon la mategraveria orgagravenica
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Hi ha una part de la vida invisible als nostres ulls perograve que teacute un paper molt important Soacuten els
milions de microorganismes que descomponen la mategraveria orgagravenica
Llevat organisme viu que produeix enzims els quals provoquen canvis bioquiacutemics importants
en productes orgagravenics naturals Un dels meacutes coneguts eacutes el llevat de la cervesa
Quan sentim la paraula fong molts podem pensar en un rovelloacute Tanmateix els fongs presenten
una gran varietat de formes i mides Formen un regne dorganismes unicelmiddotlulars o pluricelmiddotlulars
per tant no tots els fongs soacuten microorganismes ja que molts es poden observar a simple vista
Les caracteriacutestiques generals dels fongs soacuten les seguumlents
o Soacuten eucariotes
o Es poden reproduir de forma sexual o asexual
o Soacuten heterogravetrofs eacutes a dir prenen la mategraveria orgagravenica ja elaborada No fan la fotosiacutentesi
o Tenen paret celmiddotlular que a diferegravencia de la dels vegetals no eacutes de celmiddotlulosa sinoacute de
quitina
Els llevats soacuten un dels tipus de fongs unicelmiddotlulars meacutes importants Hi ha moltes espegravecies
diferents de llevats Algunes daquestes espegravecies tenen una gran importagravencia econogravemica ja que
realitzen fermentacions industrials la cervesa el pa i el vi soacuten productes derivats de les
fermentacions dels llevats En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents eacutessers
vius
Com soacuten els llevats
Soacuten organismes unicelmiddotlulars La seva mida molt variable generalment eacutes superior a la dels
bacteris Presenten una gran diversitat de formes (esfegraveriques allargades ciliacutendriques)
La reproduccioacute dels llevats es fa per gemmacioacute Durant aquest proceacutes es generen dues cegravelmiddotlules
amb la peculiaritat que una eacutes molt meacutes gran que laltra Durant la gemmacioacute es produeix una
protuberagravencia anomenada gemma a partir dun punt de la paret celmiddotlular Simultagraveniament el
nucli de la cegravelmiddotlula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma Finalment la gemma
es separa i dona lloc a una altra cegravelmiddotlula
Com pots fer compost - 66
Objectius
- Descobrir qui soacuten els descomponedors meacutes petits que intervenen en el proceacutes de
descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa la feina que fan els llevats en contacte amb la
mategraveria orgagravenica
- Comprendre que hi ha uns eacutessers microscogravepics que srsquoencarreguen de descompondre la
mategraveria orgagravenica del compostador la fullaraca del bosc i tambeacute soacuten els responsables que les
taronges o el pa es floreixin
Alguna vegada tots hem menjat bolets Perograve a banda dalguns fongs comestibles tambeacute podem
treure profit dels fongs unicelmiddotlulars
o Llevats que fermenten
Com en el cas dalguns bacteris els llevats tambeacute fan fermentacions per exemple la coneguda
fermentacioacute alcohogravelica que realitza Saccharomyces cerevisae Diferents espegravecies daquest gegravenere de
llevats realitzen les fermentacions que produeixen el vi la cervesa i el pa En tots aquests casos la
fermentacioacute eacutes similar es posa el llevat juntament amb el most la farina de blat o lextracte dordi
En alimentar-se daquests substrats els llevats produeixen alcohol i diogravexid de carboni
transformant el producte inicial en vi pa o cervesa respectivament
o Fongs que fabriquen medecines
Hi ha espegravecies de fongs que soacuten capaces de produir antibiogravetics Aixiacute per exemple el primer
antibiogravetic descobert la penicilmiddotlina eacutes produiumlt per fongs del gegravenere Penicillium No obstant
alguns llevats i altres tipus de fongs soacuten capaccedilos de produir malalties Aquestes malalties no
nomeacutes afecten les persones sinoacute que tambeacute ataquen a plantes i animals Alguns exemples
o Fongs que infecten plantes
Alguns fongs soacuten perjudicials pels vegetals ja que poden atacar el seu sistema vascular o els seus
fruits Aixiacute per exemple Phytophtora infestans afecta la patata Aquest fong va destruir tots els
conreus de patata a Irlanda al segle XIX provocant la mort per manca daliment de meacutes dun
milioacute de persones
o Llevats que infecten persones
Les infeccions provocades pels llevats en les persones normalment soacuten cutagravenies (afecten a la
pell) Per exemple Candida albicans pot causar inflamacioacute de la mucosa de la boca sota certes
condicions Una altra infeccioacute molt comuna eacutes el peu datleta que afecta normalment la planta
dels peus i que es contagia a partir del terra de dutxes i piscines puacutebliques
Com pots fer compost - 67
- Adonar-se que en el proceacutes de descomposicioacute es transformen les restes orgagraveniques en
presegravencia drsquooxigen i que es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia en forma de
calor
- Treballar seguint el megravetode cientiacutefic
Durada
Mitja hora aproximadament per preparar lrsquoexperiment
Seguiment durant unes quantes setmanes
Mitja hora aproximadament per treure conclusions
Material
De lrsquoescola
- Quatre bosses de plagravestic transparent
- Un plagravetan
- Un ganivet
- Dos paquets de llevat en pols per fer pa
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment plagravetan CM CS (pagravegina 56)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a esbrinar si hi ha microorganismes que no es veuen i descomponen la mategraveria
orgagravenica Lrsquoactivitat consta drsquouna primera part de preparacioacute de lrsquoexperiment a continuacioacute el
seguiment durant diverses setmanes i finalment una sessioacute de reflexioacute i conclusions finals
Es pot dividir els alumnes en grups i que cada grup prepari el seu propi experiment O beacute es pot
combinar aquesta activitat amb les activitats 11 i 12 i que cada grup drsquoalumnes es faci responsable
drsquouna proposta diferent ja que totes porten a fer reflexions i a treure conclusions al voltant de la
pregunta ldquoQuant tarda a descompondrersquos la mategraveria orgagravenicardquo
Per a la preparacioacute de lrsquoexperiment
Es marquen les quatre bosses de plagravestic amb lletres diferents (A B C D) i srsquoomplen de la manera
seguumlent
- Bossa A uns quants talls de plagravetan
Com pots fer compost - 68
- Bossa B uns quants talls de plagravetan i un sobre de llevat
- Bossa C uns quants talls de plagravetan i una mica drsquoaigua
- Bossa D uns quants talls de plagravetan un sobre de llevat i aigua
Un cop feta aquesta operacioacute es tanquen les bosses i es posen al sol durant uns quants dies
Quegrave passaragrave
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment plagravetan CM CS
Els alumnes anoten les seves progravepies hipogravetesis Quegrave trsquoimagines que hauragrave passat drsquoaquiacute a unes
setmanes a dins de cada bossa En quin estat estaragrave el plagravetan Hauragrave passat alguna cosa meacutes
Explicacioacute del proceacutes que tindragrave lloc
El plagravetan de la bossa A nomeacutes srsquoha tornat una mica fosc el de la bossa B el del llevat srsquoha
desenvolupat perograve molt lentament a la bossa C el plagravetan estagrave podrit i teacute una mica de verdet i a la
bossa D el plagravetan srsquoha descompost i la bossa srsquoha inflat pel CO2 que han emegraves els llevats Els llevats
soacuten uns microorganismes molt petits que srsquoencarreguen de descompondre la mategraveria orgagravenica quan
les condicions drsquohumitat i de temperatura soacuten les adients
Com pots fer compost - 69
Activitat 15
Com treballen els cucs de terra
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Els cucs de terra tenen el cos allargat ciliacutendric que srsquoadapta molt beacute a la seva vida subterragravenia
Fan galeries verticals i horitzontals i srsquoalimenten de les partiacutecules orgagraveniques de la terra que
ingereixen en gran quantitat de tal manera que porten a terme una doble missioacute en benefici de
lrsquoestructuracioacute i el condicionament del sogravel esponjament mecagravenic per una banda cosa que el fa
meacutes permeable als gasos i enriquiment quiacutemic per una altra ja que la terra que ha passat pels
seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la mategraveria orgagravenica edagravefica De
nit surten a la superfiacutecie ja que lrsquoatmosfera eacutes meacutes humida i aixograve els facilita la respiracioacute en
arribar lrsquohivern resten al fons de les galeries El cuc de terra vermell o cuc vermell (Lumbricus
rubellus) eacutes una espegravecie californiana criada com a font de proteiumlnes per a lrsquoalimentacioacute animal a
partir de mategraveria orgagravenica residual (escombraries femtes etc) lrsquoeliminacioacute de la qual altrament
li eacutes encomanada com a mineralitzador vivent
En un ecosistema natural el treball del sogravel el porten a terme els organismes que hi viuen i que hi
excaven galeries Els cucs de terra soacuten els meacutes actius Els cucs de terra sempre soacuten presents en
sogravels fegravertils Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes orgagraveniques milloren
lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel Es desplacen entre les restes de mategraveria orgagravenica excavant
galeries que ajuden a airejar i per tant a oxigenar la pila de compost
Durant el proceacutes de compostatge impera la llei de la boca meacutes gran Els organismes que tenen la
boca meacutes gran soacuten els primers a colonitzar el compostador ja que soacuten capaccedilos de triturar trossos
grossos de mategraveria orgagravenica Despreacutes comencen a augmentar les poblacions de macroorganismes
de boca meacutes petita i alhora meacutes especialitzada (cucs colmiddotlegravembols etc) fins que la mategraveria
orgagravenica eacutes tan petita que nomeacutes hi tenen acceacutes els bacteris els fongs i els actinomicets Durant
aquest proceacutes tambeacute hi ha macroorganismes depredadors (aranyes formigues etc) que no
participen en la descomposicioacute de la mategraveria perograve soacuten una part important del proceacutes de
compostatge Durant el compostatge els organismes trenquen la mategraveria orgagravenica en trossos de
grandagraveria cada vegada menor fins a aconseguir una mategraveria fosca semblant a lhumus En aquest
proceacutes tambeacute es produeix diogravexid de carboni (CO2) calor i aigua
-
Com pots fer compost - 70
Objectius
- Adonar-se de de la funcioacute que desenvolupen els cucs de terra en el sogravel
- Construir un terrari per a cucs de terra per poder observar a simple vista la seva activitat i
treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Cinc cucs de terra
- Dues ampolles de plagravestic de 2 litres
- Terra
- Planter de dos enciams
- Farina de blat de moro
- Cartolina negra
Opcioacute B)
- Dos plagravestics riacutegids i transparents drsquouns 30 x 30 cm
- Per a la base una fusta drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 30 cm de llarg
- Per als laterals dues fustes drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 29 cm de llarg
- Cola
- Substrats diversos compost torba sorra fina grava fullaraca etc
- Una tela gruixuda que no deixi passar la llum
- Una dotzena de cucs de terra adults
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS (pagravegina 57)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear un terrari o espai amb terra on poder observar lrsquoactivitat dels cucs de
terra i treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el terrari es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions
pertinents al llarg drsquounes setmanes
Com pots fer compost - 71
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment O beacute es pot escollir una de les
dues opcions
Opcioacute A)
Es tallen les dues ampolles de plagravestic per la meitat i es
guarden les dues bases Es forada amb un clau la base de
les dues ampolles Srsquoomplen els dos cilindres amb capes
alternes de terra i farina fins a dues terceres parts de
lrsquoampolla Es planten els dos enciams un a cada ampolla
Srsquoetiqueta una ampolla amb la lletra A i una altra amb la
lletra B i en aquesta uacuteltima srsquohi posa els cinc cucs de
terra Es cobreixen les ampolles amb la cartolina negra i es
colmiddotloquen en un lloc cagravelid i lluminoacutes Cal regar-les regularment Al cap de dues setmanes es treu la
cartolina negra i srsquoobserva quegrave ha passat Quina de les dues plantes ha crescut meacutes
Els cucs exerceixen una funcioacute important que eacutes barrejar la terra i oxigenar-la A meacutes les seves
excrecions soacuten molt riques en nutrients A lrsquoampolla A al cap de dues setmanes encara hi observem
les capes alternes de terra i farina mentre que a lrsquoampolla B hi estan barrejades
Opcioacute B)
Es construeix un terrari per a cucs de terra Es tracta drsquouna
caixa de parets transparents les quals permeten veure
lrsquoactivitat dels cucs La longitud i lrsquoaltura de les parets teacute
poca importagravencia sempre i quan permetin crear capes de
substrat de colors diferents Lrsquoamplada no pot ser gaire
gran per evitar que els cucs construeixin les galeries lluny
de les parets i per tant no es puguin observar
Per construir el terrari srsquoenganxen els plagravestics a la base i
als laterals Srsquoomple el terrari amb cura amb els diferents
substrats per formar capes de liacutemits clars drsquouns 3 cm de
gruix alternant els que tinguin colors diferents entre siacute
El terrari es pot construir de diverses maneres i amb diversos materials depenent dels recursos de
quegrave es disposin
A la part superior srsquohi afegeix una fina capa de grava i es cobreix amb fullaraca Es rega
abundantment i srsquointrodueixen els cucs de terra
Es tapa tot el terrari amb la tela per protegir-lo de la llum Al cap drsquouna setmana srsquohi fa un cop drsquoull
per veure com evoluciona i aixiacute cada pocs dies Al cap drsquoun temps els cucs construiran les seves
galeries i a poc a poc els liacutemits entre capes aniran desapareixent Les pedretes srsquoaniran enfonsant a
mesura que els cucs vagin excavant Les fulles seran enterrades per ser consumides
Com pots fer compost - 72
Activitat 16
Quanta aigua pot atrapar el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Experimentar la retencioacute drsquoaigua de diferents tipus de substrats compost sorra argila
- Comprendre la importagravencia que un sogravel (i el compost) tingui una bona capacitat de retencioacute
drsquoaigua
- Reflexionar sobre el benefici que aixograve aporta a la terra del jardiacute i de lrsquohort
Introduccioacute
La circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire dins del sogravel estagrave directament relacionada amb la seva
estructura que crea porus o espais buits dins del sogravel per on es mou lrsquoaire i lrsquoaigua Les arrels de
les plantes i els organismes que viuen al sogravel necessiten aire per respirar i aigua per al seu
metabolisme
La quantitat drsquoaire i drsquoaigua que hi ha al sogravel depegraven de la mida dels porus Quan plou o reguem
tots els porus srsquoomplen drsquoaigua i amb el temps es van buidant a poc a poc donant pas a lrsquoaire Tot
i aixiacute sempre hi ha una petita part drsquoaigua retinguda al sogravel que no es perd De totes maneres les
plantes tampoc la poden fer servir perquegrave estagrave atrapada amb massa forccedila en els porus meacutes petits
Hi ha sogravels que despreacutes de ploure o de regar-los srsquoassequen meacutes ragravepidament que uns altres Aixograve
passa perquegrave no tots retenen lrsquoaigua amb la mateixa forccedila
De quegrave depegraven la forccedila de retencioacute de lrsquoaigua dins drsquoun sogravel
La capacitat de retenir aigua com si fos una esponja eacutes una de les qualitats del compost Lrsquoaigua
queda retinguda als porus mitjans i petits que hi ha entre les partiacutecules de compost
Per determinar-la srsquoafegeix una quantitat excessiva drsquoaigua al material i es mesura la que
srsquoescola La diferegravencia entre la que srsquohi tira i la que srsquoescola eacutes lrsquoaigua que ha quedat retinguda
Si es fa una comparacioacute amb diversos tipus de substrats (compost sorra argila) srsquoobserva que
lrsquoaigua circula meacutes ragravepidament per la sorra que no pas pels sogravels argilosos on eacutes retinguda amb
meacutes forccedila a causa de la mida petita dels porus que hi ha Conveacute que un sogravel retingui beacute lrsquoaigua
perquegrave aixiacute no cal regar-lo tan sovint Aportar mategraveria orgagravenica a la terra eacutes una bona pragravectica per
disminuir-ne les necessitats de reg
Com pots fer compost - 73
- Apropar als alumnes lrsquoexperimentacioacute a traveacutes del megravetode cientiacutefic
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Diferents mostres de sogravel (substrat de lrsquohort compost sorra argila)
- Aigua
- Una proveta (o recipient graduat)
- Un pot per mesurar
- Balanccedila
- Rellotge
Opcioacute A)
- Coladors grossos
- Pots o recipients amb la boca ampla (tants com nombre de mostres de sogravel diferents)
Opcioacute B)
- Ampolles de plagravestic amb tap
- Tisores amb punta
- Cuacuteter
- Un punxoacute
- Tres gots
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS (pagravegina 58)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la capacitat de retencioacute drsquoaigua del compost i comparar-la
amb la de diversos tipus de substrat
Els substrats poden estar pregraveviament preparats o beacute els poden aconseguir els alumnes a fora el pati
(sorra de la sorrera substrat de lrsquohort etc)
Srsquoaconsella que per comparar els diversos substrats pel que fa a la retencioacute drsquoaigua primer
srsquoassequin en un dessecador de laboratori durant uns dies o en un forn a uns 100ordmC
Per fer lrsquoexperiment es colmiddotloca el colador sobre el vas o pot de boca ampla Srsquoagafa
un pes determinat de substrat i es posa al colador Se li tira una quantitat coneguda
drsquoaigua a poc a poc i tenint cura que no srsquoescoli pels costats Srsquoanota el temps que
triga en caure tota lrsquoaigua al vas srsquoespera que deixi de gotejar i es recull i mesura
Com pots fer compost - 74
lrsquoaigua en una proveta graduada La diferegravencia entre lrsquoaigua abocada i la recollida indica lrsquoaigua
retinguda pel sogravel
Es repeteix lrsquoexperiment amb diversos tipus de substrat (sorra argila etc) utilitzant sempre la
mateixa quantitat de terra i drsquoaigua Srsquoanoten els resultats
Si no es disposa de coladors es pot fer el mateix experiment reutilitzant material (opcioacute
B) per fer lrsquoembut amb una ampolla de plagravestic es talla el cul de lrsquoampolla i es fan forats
al tap amb la punta drsquounes tisores Es colmiddotloca lrsquoampolla damunt drsquoun got
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS
Al final de lrsquoexperiment es formulen preguntes per reflexionar i que ajuden a extreure conclusions
- Quin sogravel reteacute millor lrsquoaigua Quin sogravel la deixa passar meacutes fagravecilment
- Quegrave passaria si planteacutessim enciams en un sogravel que deixa passar tota lrsquoaigua sense retenir-ne
gens
- Creus que les plantes de lrsquohort poden aprofitar lrsquoaigua que es queda fent un toll a la
superfiacutecie
Com pots fer compost - 75
Activitat 17
Com soacuten els sogravels
CI CM CS
Introduccioacute
El sogravel eacutes un conjunt de materials inorgagravenics o minerals barrejat amb materials orgagravenics amb
constant interrelacioacute entre ells i amb el medi El sogravel srsquoha originat al llarg del temps a partir de
lrsquoesmicolament i erosioacute de la roca mare i de la descomposicioacute dels eacutessers vius El sogravel es un
substrat capaccedil drsquoacollir vida vegetal Les plantes que hi viuen fan servir aquesta mategraveria orgagravenica
i per tant al sogravel de qualsevol hort li cal sovint una aportacioacute de mategraveria orgagravenica com el
compost Sense mategraveria orgagravenica no hi ha sogravel
No tots els sogravels soacuten iguals Les seves caracteriacutestiques depenen del tipus de roca a partir de la qual
srsquohan format de la climatologia de la zona i de la seva situacioacute topogragravefica (altura sobre el nivell
del mar) Cada sogravel teacute una fertilitat natural que depegraven del seu origen
El sogravel tambeacute eacutes un recurs i estagrave en contiacutenua evolucioacute segueix un proceacutes molt semblant al dels
eacutessers vius neix creix i mor La seva renovacioacute eacutes molt lenta i requereix entre centenars i milers
drsquoanys Per aixograve es considera un recurs no renovable Perdre sogravel que srsquoanomena desertificacioacute
significa perdre un recurs molt valuoacutes Quan el sogravel no teacute proteccioacute davant els agents
meteorologravegics aquest es pot erosionar i si aixograve eacutes greu dificulta entre altres coses lrsquoagricultura
Entre les causes que afavoreixen aquest pegraverdua de sogravel srsquohi troba la falta de mategraveria orgagravenica La
mategraveria orgagravenica fa de vincle entre els diferents elements del sogravel Srsquouneix a lrsquoargila formant
partiacutecules molt meacutes grans i per tant meacutes difiacutecils de moure amb el vent o la pluja Aquesta eacutes una
de les raons drsquoaplicar mategraveria orgagravenica al sogravel En un jardiacute per evitar la pegraverdua de sogravel srsquohan
drsquoafavorir els factors que ajudin a conservar-lo afegir mategraveria orgagravenica evitar pendents i no
deixar zones desprotegides de vegetacioacute
LA TEXTURA
Les roques com a consequumlegravencia dels canvis de temperatura pressioacute es degraden en partiacutecules
de diferents mides Segons la mida i de petita a meacutes gran es classifiquen en argila llim i sorra A
cada sogravel la proporcioacute de drsquoargila llim i sorra eacutes diferent Cadascuna de les fraccions confereix una
segraverie de propietats al sogravel la sorra millora la circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire i fa meacutes fagravecil el treball
del sogravel el llim ajuda a una distribucioacute homogegravenia de la humitat dins del sogravel i que aquesta es
mantingui durant meacutes temps lrsquoargila eacutes la responsable de lrsquoestructura del sogravel i funciona com un
rebost per als nutrients
LrsquoESTRUCTURA
Lrsquoestructura del sogravel es forma a partir de les argiles i de la mategraveria orgagravenica Perquegrave les arrels
puguin creacuteixer beacute i avanccedilar en el seu camiacute dins del sogravel han drsquoobrir-se pas dins drsquoun material que
no ofereixi gaire resistegravencia Si el sogravel estagrave massa compactat si no teacute una bona estructura les arrels
aturen el seu creixement i la planta teacute meacutes dificultats per trobar aliment
Com pots fer compost - 76
Objectius
- Experimentar amb diversos tipus de sogravel per descobrir-ne les diferents propietats
- Esbrinar quines propietats teacute la terra de lrsquohort que la fa ograveptima perquegrave creixin les hortalisses
- Conegraveixer la importagravencia del sogravel per a la vida
Durada
Una hora o meacutes en funcioacute dels experiments que es facin
Material
De lrsquoescola
Per a lrsquoexperiment 1
- Recipients o safates iguals
- Terra de lrsquohort
- Paper milmiddotlimetrat
- Sedagraves o colador
- Balances
- Lupes de magrave
EL pH
Els sogravels tenen unes propietats quiacutemiques molt diferents que venen determinades en la seva
majoria dels casos per la roca mare a partir de la qual srsquohan format en drsquoaltres en canvi poden
ser consequumlegravencia de factors externs com ara la fertilitzacioacute quiacutemica o la contaminacioacute provocada
per exemple pels abocaments industrials
El pH eacutes un sistema que permet mesurar lrsquoacidesa de les substagravencies Per fer-ho srsquoutilitzen
indicadors que soacuten substagravencies que canvien de color quan es posen en contacte amb el producte
Per exemple lrsquoaigua de la coccioacute de la col llombarda eacutes un indicador Lrsquoindicador meacutes comuacute eacutes el
paper de tornassol que a cada color que agafa li associa una xifra El pH del sogravel de la Terra pot
tenir valors tan extrems com 3 i 10 encara que els valors meacutes comuns es mouen entre 4 i 8 Per a
sogravels agriacutecoles eacutes recomanable que la franja drsquoacidesa estigui entre 55 i 65
A la pragravectica el que cal saber eacutes que si el nostre sogravel teacute un pH per damunt de 65 nomeacutes ens caldragrave
aportar mategraveria orgagravenica com a fertilitzant i que si teacute un pH per sota de 65 a meacutes de mategraveria
orgagravenica haurem drsquoaportar una mica drsquoesmena cagravelcica de tant en tant
Com pots fer compost - 77
Per a lrsquoexperiment 2
- Recipients o safates
- Mostres de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort sorra argila marga compost etc)
- Aigua
Per a lrsquoexperiment 3
- Pots transparents
- Mostres de sogravel
- Aigua
- Un vidre o plagravestic transparent
- Una cartolina negra
- Una finestra amb sol o un radiador
Per a lrsquoexperiment 4
- Dos testos amb terra de lrsquohort
- Un termogravemetre
- Un rellotge
Per a lrsquoexperiment 5
- Col llombarda
- Aigua
- Bullidor drsquoaigua
- Colador
- Plats blancs
- Comptagotes
- Llimona
- Vinagre
- Bicarbonat
- Una mostra de terra seca de lrsquohort
- Aliments bagravesics
Per a lrsquoexperiment 6
- Dos pots de vidre
- Dos terrossos de terra un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre
drsquoun camp molt treballat
- Dues tires de 30 cm de llarg i 5 cm drsquoamplada de malla metagravelmiddotlica drsquo1 cm
- Etiquetes
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS (pagravegina 59)
- Fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS (pagravegina 60)
- Fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS (pagravegina 61)
- Fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS (pagravegina 62)
- Fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS (pagravegina 63)
- Fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS (pagravegina 64)
Com pots fer compost - 78
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar i experimentar amb diversos tipus de sogravel per determinar-ne les seves
caracteriacutestiques i propietats i comparar-los entre ells Es proposen sis experiments que parteixen de
la formulacioacute de preguntes Es poden realitzar per separat o un despreacutes de lrsquoaltre i es poden adaptar
en funcioacute de les necessitats i del nivell educatiu
EXPERIMENT 1
Quines partiacutecules hi ha al sogravel
Per a CM i CS
Abans de comenccedilar es demana a lrsquoalumnat que faci hipogravetesis dels materials que creuen que formen
el sogravel Pot ser que hi hagi coses que no veiem Sersquols suggereix que facin una prediccioacute de les mesures
aproximades que podrien tenir aquestes partiacutecules i finalment que pensin una manera de poder
veure i comprovar aquests diferents materials que conformen el sogravel
Els alumnes es distribueixen en petits grups Cada grup agafa quatre safates o recipients iguals i els
emplenen amb terra de lrsquohort la mateixa quantitat a cada safata Fan observacioacute de la terra amb una
lupa de magrave Amb el sogravel de cada safata separen les partiacutecules grosses amb els dits en separen els
tronquets i les restes de vegetals i passen la resta per un sedagraves o colador per separar les partiacutecules
meacutes fines de les meacutes gruixudes Pesen cada porcioacute que han separat amb les balances Poden
comprovar la mesura de les partiacutecules posant-les damunt drsquoun paper milmiddotlimetrat Es repeteix el
proceacutes per a cada una de les safates
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes
- Creieu que hi ha coses al sogravel que no veiem Com us les imagineu
- Podria ser que alguna drsquoaquestes coses fossin eacutessers vius Si ho fossin quina relacioacute podrien tenir
amb els altres eacutessers vius com per exemple les plantes que hi viuen
EXPERIMENT 2
Quina textura teacute el sogravel
Per a CI CM i CS
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Srsquoagafa una mostra de sogravel que cagravepiga al palmell de la magrave Es treuen les pedres meacutes grosses i
tambeacute les restes de fulles o arrels que hi pugui haver
Si la terra estagrave seca srsquohi posa aigua per humitejar-la sense que quedi xopa Si srsquohi tira massa aigua
srsquoafegeix una mica meacutes de terra Es frega la mostra al palmell fent cercles amb els dits de lrsquoaltra magrave
La sorra srsquoidentifica pel tacte raspoacutes que grata el palmell com si fos sucre El llim teacute un tacte com
drsquoespuma de saboacute eacutes suau i agradable i es renta fagravecilment de la magrave Lrsquoargila tambeacute teacute un tacte fi perograve
Com pots fer compost - 79
meacutes enganxoacutes que el llim i aixograve es manifesta en les dificultats per rentar-nos el fang adherit a les
mans i als dits
Despreacutes fregant les mans es modela la mostra intentant fer un cilindre com si es volgueacutes fer un
macarroacute de plastilina Si srsquoaconsegueix srsquointenten unir els extrems del cilindre donant-li forma de
croissant Si srsquoaconsegueix lrsquouacuteltim pas eacutes intentar unir els extrems per formar un dogravenut Com meacutes fi
es pugui fer el macarroacute meacutes argilosa eacutes la terra i srsquoha de deixar assecar
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Si no es pot fer un cilindre menys drsquoun 10 drsquoargila
- Si es pot fer un cilindre perograve no un croissant 10-15 drsquoargila
- Si es pot fer un croissant perograve no un dogravenut 15-20 drsquoargila
- Si es pot fer el dogravenut meacutes drsquoun 20 drsquoargila
Per sota del 10 un sogravel eacutes pobre en argila i difiacutecilment tindragrave una estructura forta Per damunt del
20 el sogravel eacutes ric en argila teacute una gran capacitat de fixar nutrients perograve mentre el contingut de
mategraveria orgagravenica no sigui lrsquoapropiat seragrave un sogravel pesat difiacutecil de treballar i amb tendegravencia a
compactar-se
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Quin seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes (tenint en compte que el sogravel ha de retenir una
mica lrsquoaigua les arrels de les plantes han de poder-se obrir camiacute entre el sogravel i la planta srsquoha de
fixar i aguantar en aquest sogravel amb les seves arrels)
EXPERIMENT 3
Com es pot saber si hi ha aire i aigua al sogravel
Per a CI CM i CS
Lrsquoalumnat fa hipogravetesis sobre si creuen que nrsquohi ha o no nrsquohi ha i quina relacioacute podria tenir aquest fet
per les plantes que hi viuen i en els diferents tipus de sogravel Per facilitar la resposta es pot fer un siacutemil
agafant un grapat de bales monedes escuradents tallats a diferents mides i posant-los en un
recipient transparent
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Es posa una mostra de sogravel en un vas de precipitats (fins a la meitat) Srsquoomple un altre vas amb
aigua i srsquoaboca lentament al vas que conteacute la mostra de sogravel fins a arribar a cobrir-lo del tot i
srsquoobserva amb molta atencioacute Lrsquoaire atrapat dins la terra srsquoallibera en forma de bombolles Srsquoobserva
quina capacitat teacute la terra per retenir lrsquoaire
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Si heu observat bombolles mentre queia lrsquoaigua a quegrave creieu que soacuten degudes
- Com creieu que seria un sogravel que no tingueacutes gens drsquoaire Seria bo per sembrar o plantar-hi
plantes
Com pots fer compost - 80
Experiment per comprovar si hi ha aigua al sogravel
Srsquoomple un pot de vidre amb la terra srsquoembolica amb cartolina negra es tapa amb un vidre o plagravestic
Es deixa dues hores que li toqui el sol o sobre un radiador Quan han passat les dues hores
srsquoobserva que al vidre del recipient hi ha gotes drsquoaigua evaporades eacutes la quantitat drsquoaigua que teacute la
terra
EXPERIMENT 4
Quegrave passaria si el sogravel estigueacutes sempre fred
Per a CM i CS
Es demana a lrsquoalumnat que pensin quina relacioacute podria tenir el fet que el sogravel no canvieacutes mai de
temperatura amb les plantes que hi viuen
Per comprovar si el sogravel srsquoescalfa i es refreda en funcioacute de la irradiacioacute solar srsquoomplen dos testos amb
la mateixa quantitat de sogravel de lrsquohort Es colga un termogravemetre a cada test i sersquon posa un a lrsquoombra i
lrsquoaltre al sol Es pren la temperatura inicial i despreacutes es pren la temperatura cada 15 minuts
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que la distribucioacute de sol i ombra a lrsquohort influeix en la vida de les plantes de lrsquohort
EXPERIMENT 5
Com es pot saber si un sogravel eacutes agravecid
Per a CS
A vegades es poden utilitzar recursos propers per realitzar experiments que a priori sembla que
srsquohagin de fer en un laboratori Srsquoutilitza col llombarda com a indicador de pH Es denominen
indicadors de pH a aquelles substagravencies que canvien de color segons estiguin en un medi agravecid o
bagravesic Alguns vegetals com la col llombarda la maduixa cireres cebes vermelles tenen una
substagravencia (antocianina) que eacutes molt sensible als canvis de pH La col llombarda teacute cianina que eacutes un
excelmiddotlent indicador natural
Es tallen les fulles meacutes fosques de la col llombarda i es couen en una olla amb una mica drsquoaigua (meacutes
o menys hi ha drsquohaver el doble de col que drsquoaigua) durant uns minuts fins que lrsquoaigua es torni
morada Es deixa refredar i es cola reservant el liacutequid i depreciant les fulles que hauran quedat sense
color Lrsquoaigua ha passat a ser lrsquoindicador del pH i permetragrave identificar agravecids i bases
Afegint lrsquoextracte de col llombarda a diferents substagravencies (suc de llimona de taronja vinagre
bicarbonat sogravedic lleixiu detergenthellip) es pot observar com canvien de color adquiriragrave color vermell
en un medi agravecid (suc de llimona vinagre etc) color blau en medi neutre (aigua) i color groc en un
medi bagravesic (bicarbonat etc)
Es posen un parell de culleradetes de lrsquoextracte de col llombarda en un plat blanc
Primer srsquohi afegeix una mica de bicarbonat i srsquoobserva el color que adquireix lrsquoaigua
A continuacioacute srsquohi afegeixen gotes de vinagre i srsquoobserva com canvia el color del pigment de la col
llombarda segons el pH El bicarbonat eacutes bagravesic mentre que el vinagre eacutes agravecid
Com pots fer compost - 81
Despreacutes es prova amb una mostra de terra de lrsquohort o de compost Es posa mitja culleradeta de terra
en un plat blanc net srsquoafegeix lrsquoextracte de col de gota en gota amb un comptagotes fins que la terra
quedi xopa perograve no entollada Es mou el plat de costat a costat durant un minut perquegrave lrsquoaigua
reaccioni amb la terra Srsquoinclina una mica el plat fins que regalimi una gota drsquoaigua i sersquon mira el
color
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS
Els colors per interpretar el pH soacuten els seguumlents
- Vermell sogravel agravecid (per sota de 6 meacutes agravecid com meacutes intens eacutes el vermell)
- Blau o verd sogravel bagravesic (per damunt de 75 meacutes bagravesic com meacutes verd eacutes)
- Morat sogravel neutre (entre 6 i 75)
A la pragravectica es considera un sogravel neutre entre 65 i 7 Entre 5 i 65 el sogravel eacutes agravecid i entre 7 i 85 el sogravel eacutes
bagravesic Per sota de 5 i per sobre de 85 eacutes molt difiacutecil conrear un hort
EXPERIMENT 6
Quina estructura teacute el sogravel
Per a CM i CS
Es dona a les tires de malla metagravelmiddotlica una forma de lletra omega de manera que es pugui posar un
terrograves de terra a la part corba del mig i introduir-la dins dels pots de vidre i que quedi penjant
subjectada a les vores del pot pels dos extrems de la malla
Srsquoetiqueten els dos pots un indicant ldquosogravel ric en mategraveria orgagravenicardquo i lrsquoaltre indicant ldquosogravel pobre en
mategraveria orgagravenicardquo Srsquoomplen els pots amb aigua fins a 2 cm de la vora Es posa cadascun dels
terrossos (un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre drsquoun camp molt
treballat) damunt drsquouna malla i es posa dins del pot que correspongui de manera que el terrograves quedi
submergit en lrsquoaigua Es compta fins a 5 i srsquoobserva quegrave passa
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Estructura feble es desfagrave ragravepidament amb lrsquoaigua Es tracta de sogravels pobres en mategraveria
orgagravenica que srsquoerosionen amb facilitat
- Estructura compacta resisteix la immersioacute en lrsquoaigua Es tracta drsquoun sogravel ric en mategraveria
orgagravenica i resisteix millor lrsquoerosioacute que pot provocar la pluja el reg o el treball del sogravel
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre la importagravencia de preservar el sogravel com a
recurs natural es recomanen dos viacutedeos
- Better save soil (352 minuts)
- Letrsquos talk about soil (524 minuts)
Com pots fer compost - 82
Activitat 18
Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
CI CM CS
Introduccioacute
EL COMPOST
Com tots els eacutessers vius les plantes necessiten nutrients per creacuteixer Aquests nutrients els poden
obtenir drsquoadobs orgagravenics que soacuten substagravencies drsquoorigen animal o vegetal que contenen nutrients
uacutetils per a les plantes Un sogravel eacutes fegravertil en funcioacute de la quantitat drsquohumus que teacute Lrsquohumus eacutes la
mategraveria de color negre on hi ha les substagravencies minerals assimilables per les plantes Lrsquohumus
millora lrsquoestructura de la terra i augmenta la capacitat de retencioacute drsquoaigua Per millorar qualsevol
tipus de terra o substrat lrsquoideal eacutes aportar mategraveria orgagravenica al sogravel en forma de fems compost
adobs verds Sabrem que una terra eacutes bona si teacute un color fosc el tacte esponjoacutes i fa bona olor
EL PLANTER
Consisteix a fer germinar les plantes en recipients petits durant poques setmanes i despreacutes
trasplantar-les a lrsquohort Aquest sistema serveix per protegir les plantetes del fred i fer sembres en
egravepoques meacutes primerenques Per fer planter es necessita a meacutes de la llavor pots petits i substrat
Per saber el moment en quegrave es pot fer el trasplantament cal fixar-se en la grandagraveria de la planta
que ha de ser similar a la grandagraveria del recipient El planter srsquoha de regar sovint i els recipients
han de tenir forats perquegrave hi pugui drenar lrsquoaigua Eacutes molt important mantenir el substrat sempre
humit perograve no entollat Si srsquoasseca li resulta molt difiacutecil tornar a recuperar la humitat i escup
lrsquoaigua sense arribar-la a absorbir la qual cosa provoca que les plagraventules morin per manca
drsquoaigua En canvi si la terra estagrave massa molla les arrels es podreixen amb molta facilitat
Els recipients srsquohan de colmiddotlocar en un indret protegit del fred perograve amb una bona ilmiddotluminacioacute
Quan es fa planter en recipients srsquoha de preparar un substrat adient perquegrave les llavors hi
germinin amb facilitat El millor eacutes utilitzar tres parts drsquoun compost ben barrejat amb una part de
sorra o qualsevol altre material que permeti que hi hagi una bona circulacioacute de lrsquoaire o de lrsquoaigua
(sauloacute perlita o un altre tipus drsquoargila expandida)
LA LLAVOR
La llavor necessita humitat per germinar per aixograve cal enterrar-la una mica Perograve tampoc srsquoha
drsquoenterrar gaire ja que aleshores no podria sortir de la terra Srsquoha drsquoenterrar entre una i dues
vegades la seva grandagraveria Per assegurar la sembra cal posar meacutes drsquouna llavor a cada pot
o Enciam la llavor eacutes molt petita Srsquoha de sembrar molt superficialment Germina molt de
pressa (uns 7 dies) al cap de pocs dies ja es veuen les primeres fulles El planter es pot
trasplantar a lrsquohort tres o quatres setmanes despreacutes de la sembra
o Mongetes srsquohan de deixar les llavors en remull unes hores abans de sembrar-les aixiacute sersquon
facilita la germinacioacute
Com pots fer compost - 83
Objectius
- Experimentar les diferegravencies entre fer planter amb compost i sense
- Aprendre a fer planter de diferents llavors en envasos reutilitzats
- Estimular lrsquoobservacioacute i aprendre a interpretar els canvis que es produeixin
- Comprendre la importagravencia drsquoutilitzar adobs naturals com el compost
- Apropar els alumnes al megravetode cientiacutefic i la formulacioacute drsquohipogravetesis
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
UNA REFLEXIOacute SOBRE LA INSOSTENIBILITAT DE LrsquoAGRICULTURA CONVENCIONAL
A la natura els nutrients recirculen indefinidament dins de lrsquoecosistema Les sals minerals del sogravel
alimenten les plantes aquestes nodreixen els animals i les restes drsquouns i altres es descomponen
fins a transformar-se novament en sals minerals que tornen al sogravel i serveixen de nou drsquoaliment
per a les plantes
En un camp de cultiu en canvi els pagesos recullen les plantes i per tant srsquoemporten els
nutrients que contenen Al no recircular els nutrients de seguida es produeix una caregravencia Si no
srsquoadoba el camp eacutes a dir si no srsquohi afegeixen artificialment aquests nutrients les plantes no en
tenen suficients per creacuteixer Per recuperar els nutrients els agricultors afegien els fems dels
animals domegravestics i les restes de la sega
Perograve als camps de conreu i als horts a meacutes de les plantes cultivades hi creixen males herbes i
tambeacute hi ha microorganismes com fongs bacteris i virus que provoquen malalties a les plantes
cultivades i hortalisses
Als anys setanta es va produir un gran canvi ja que es van comenccedilar a usar pesticides i verins
per matar tant els causants de les malalties com les males herbes Tambeacute es van utilitzar per
primer cop adobs quiacutemics per fertilitzar els camps Gragravecies a aquests productes la produccioacute
mundial drsquoaliments va creacuteixer exageradament Com a consequumlegravencia perograve es van abandonar les
tegravecniques tradicionals que havien funcionat durant milers drsquoanys Al cap drsquouns anys es va veure
que el sistema comenccedilava a trontollar i les plagues i malalties es tornaven resistents a molts
productes Aixograve va obligar els agricultors a buscar nous productes Perograve aquestes substagravencies no
nomeacutes soacuten togravexiques per a les plagues tambeacute poden tenir efectes sobre les persones i contaminar
les aiguumles i el sogravel Eacutes per aquesta raoacute que ara srsquoestan recuperant alguns dels usos antics perograve
basats amb coneixements actuals Es vol controlar lrsquouacutes dels productes fitosanitaris i tornar a
utilitzar els residus orgagravenics mitjanccedilant compostatge per adobar els camps
Reduir els productes fitosanitaris al jardiacute o a lrsquohort tambeacute teacute els seus avantatges Si no srsquousen
pesticides ni adobs quiacutemics de lrsquohort se nrsquoobtenen productes meacutes saludables sense
contaminants
Com pots fer compost - 84
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Terra
- Pots de iogurt de plagravestic
- Barrina o punxoacute per foradar la base dels pots de iogurt
- Pala o cullera per agafar el substrat
- Llavors drsquoenciam ceba mongeta
- Retolador permanent
- Polvoritzador per regar
Opcioacute B)
- Cotoacute fluix
- 2 o 3 potets de vidre
- 6 testos
- Llenties o mongetes
- Sorra
- Pedretes
- Aigua
- Bossa de plagravestic transparent
- Platet
- Caixa de cartroacute gran
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem planter CI CM CS (pagravegina 65)
- Fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS (pagravegina 66)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la sembra de llavors per tal de descobrir quines soacuten les
millors condicions per a quegrave creixin fent especial atencioacute en la importagravencia dels adobs com el
compost Per preparar lrsquoexperiment es plantegen dues opcions (opcioacute A i B) Un cop preparada la
sembra es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Abans de comenccedilar lrsquoactivitat es pot fer un petit debat per saber quins coneixements previs tenen els
alumnes
- Quegrave necessiten les plantes per viure
- Quegrave obtenen de cadascun drsquoaquests elements per poder creacuteixer
- Quegrave passaria si els falteacutes un drsquoaquests elements
Com pots fer compost - 85
Opcioacute A)
Per a CI CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter CI CM CS
Es reparteixen dos pots de iogurt (o altres envasos reutilitzats) que serviran de testos a cada
alumne Es fa un petit forat a la base de cada envagraves perquegrave pugui drenar lrsquoaigua
El primer envagraves srsquoomple uacutenicament amb terra al segon srsquohi posa una barreja de terra i compost
Es sembren llavors a cadascun dels pots i srsquoetiqueten els pots amb el nom de lrsquoalumne les llavors
sembrades i la data Es recomana sembrar diferents tipus de llavors per poder-ne comparar el
creixement
Finalment es reguen els testos amb molt cura es pot utilitzar un polvoritzador
Els alumnes fan hipogravetesis sobre quin planter creuen que creixeragrave meacutes i meacutes ragravepid
Les properes setmanes es fa un seguiment del planter a diari regant i observant els canvis que es
produeixen Es pot fer un registre ilmiddotlustrat o fotogragravefic de lrsquoevolucioacute
Al cap drsquounes setmanes srsquoextreuen les conclusions pertinents
Quan el planter hagi crescut prou es pot plantar a lrsquohort de lrsquoescola
Opcioacute B)
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS
Srsquoagafa un grapat de llenties o mongetes i es fan germinar entremig de cotoacute fluix humit Quan les
llenties o mongetes han germinat es divideixen en diferents grapats un per a cada grup depenent
del nombre de condicions que es vulguin reproduir Cada grup drsquoalumnes ha de tenir un test amb
els diferents elements i condicions que es detallen a continuacioacute Tambeacute es poden afegir altres
variables
Passada una setmana elsles alumnes han drsquoobservar quegrave ha passat al seu test
Grup Elements Condicions
1 Test llenties o mongetes compost
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
2 Test llenties o mongetes pedretes
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb les pedretes Es situa en
un lloc assolellat amb bona ventilacioacute
Es rega durant una setmana
3 Test llenties o mongetes sorra aigua Es planten les llenties o mongetes en
el test amb la sorra Es situa en un lloc
assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
4 Test llenties o mongetes compost Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute
NO es rega durant una setmana
5 Test llenties o mongetes compost
caixa de cartroacute gran
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa amb la
caixa de cartroacute
Com pots fer compost - 86
6 Test llenties o mongetes compost
aigua bossa de plagravestic transparent
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa tan
hermegraveticament com sigui possible
amb la bossa Es posa en un lloc
assolellat Es colmiddotloca el platet a sota
del test per poder regar-lo
Preguntes finals per extreure conclusions
1 Quants centiacutemetres ha crescut la vostra planta
2 Per quegrave creieu que ha passat
3 Creieu que mancava algun element essencial per a la vida Quins
4 Quins elements creieu que soacuten clau perquegrave hagi crescut la vostra planta
Un cop acabat llsquoexperiment es pot buscar informacioacute sobre el que aporta cada element per exemple
la llum permet a la planta fer la fotosiacutentesi Es pot fer un mural sobre els elements necessaris per
generar vida i quina funcioacute fa cada element
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer lrsquoexperiment directament a lrsquohort Per comparar si hi ha cultius que necessiten un
sogravel ric en nutrients i drsquoaltres que poden creacuteixer en sogravels pobres Es pot dividir lrsquohort en parcelmiddotles En
una de les parcelmiddotles de cada espegravecie srsquohi posa compost i lrsquoaltra es deixa sense adobar Srsquoobserva si hi
ha diferegravencies entre les parcelmiddotles i entre un cultiu o un altre Hi ha alguna planta en la qual es noti
molt la diferegravencia de tenir compost o no Creixen millor les plantes amb compost o sense En quines
hi ha aparegut meacutes plagues
Com pots fer compost - 87
Activitat 19
Podem trobar solucions a tot
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Fer compostatge casolagrave o escolar eacutes una pragravectica senzilla que permet obtenir compost de molta
qualitat Tot i aixiacute sovint poden aparegraveixer alguns problemes Poder-los identificar trobar-hi una
solucioacute i aplicar-hi mesures correctores eacutes bagravesic per obtenir bon compost Principals problemes
Problema Causa probable Solucioacute
La temperatura del
material no puja Sembla
que hi ha humitat
Lrsquoescalfor es perd perquegrave hi ha
poc material
Posar-hi meacutes material fins i tot
compost acabat Tapar-lo
temporalment
El material estagrave fred i
xop
Hi ha massa humitat a la pila
Possiblement srsquoha mullat per la
pluja
Voltejar-lo afegir-hi serradures
(absorbents) i branquillons
(drenants) Escampar-ho
El material estagrave fred i
sec
Els microorganismes no es
desenvolupen per poca humitat
Regar la pila intentant aportar-hi
lrsquoaigua homogegraveniament
La pila fa pudor Hi manca oxigen Hi ha un
exceacutes drsquohumitat
Voltejar el material i afegir material
sec
Hi ha moltes mosques Hi ha un exceacutes drsquohumitat una
elevada presegravencia de restes de
menjar amb un alt contingut en
aigua (pex fruita)
Barrejar meacutes beacute la mescla i aportar
material estructurant La mosca de la
fruita es queda a la pila i contribueix
a la descomposicioacute
Srsquoobserva un tel blanc
sobre el material
Es tracta de fongs Eacutes un bon senyal que indica que hi
ha activitat microbiana
Hi ha una quantitat
ingent drsquoinsectes
Les condicions ambientals de
temperatura i humitat en
permeten la proliferacioacute
No cal preocupar-se Tambeacute soacuten
descomponedors
Hi ha molts cucs Normalment es tracta de larves
de mosca que proliferen quan hi
ha molta humitat
Reduir la humitat com srsquoha descrit
abans
La pila de compost fa
pudor drsquoamoniacuteac
Hi ha massa materials amb
nitrogen (frescos) Srsquoassocia amb
una elevada humitat i
condicions anaerogravebiques
Barrejar-hi components meacutes secs i
amb menys proporcioacute de nitrogen
(restes de poda taps de suro oueres
de cartroacute trinxades fulles seques)
Com pots fer compost - 88
Objectius
- Aprendre a detectar possibles problemes que sorgeixin durant el proceacutes de compostatge
- Identificar les diferents problemagravetiques associades al proceacutes de compostatge conegraveixer-ne les
causes i trobar solucions als problemes detectats
- Fomentar el treball en equip per tal de deduir les diferents accions correctores a aplicar per a
cadascun dels problemes que es plantegen
- Adonar-se que una mateixa solucioacute pot servir per a problemes diferents
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Compostador
- Tisores llapis colors
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Elements compostador CI (pagravegina 67)
- Fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS (pagravegines 68 i 69)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un joc en equips per posar en pragravectica les diferents problemagravetiques que
poden sorgir durant el proceacutes de compostatge les causes que les provoquen i quines solucions i
accions correctores cal aplicar per tal que el proceacutes es desenvolupi correctament El joc prepara
lrsquoalumnat per analitzar el compostador i saber aplicar les solucions corresponents quan sorgeixi
algun problema
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Elements compostador CI on hi ha ilmiddotlustracions en forma de targeta per
retallar i repartir als participants Es divideix la classe en grups Cada grup o alumne representa un
element drsquoaquests grups
Elements de mategraveria humida (aporten nitrogen) mategraveria orgagravenica humida closques de
musclos carn i peix
Elements de mategraveria seca (aporten carboni) mategraveria orgagravenica seca serradures cendres
pinassa
Indicadors porquets de Sant Antoni formigues oxigen humitat mosques de la fruita
temperatura
Forca (remenar)
Com pots fer compost - 89
Srsquoexposen diferents situacions en quegrave lrsquoalumnat ha drsquoexplicar quines problemagravetiques poden sorgir i
com han drsquoactuar per solucionar-les Es tracta drsquoun joc de moviment i debat
Exemple drsquouna situacioacute que srsquoha de recrear
Hem aportat massa elements de fraccioacute humida
(tots els alumnes que siguin elements de mategraveria humida srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Quins indicadors hem fet servir per saber-ho
(ara els indicadors drsquohumitat i olor srsquoapropen al compostador)
Quegrave hem de fer per solucionar-ho
(ara els que siguin elements de fraccioacute seca i de remenar srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Variant per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS on hi ha les targetes
necessagraveries per crear un joc tipus memory Es divideix la classe en grups i a cada grup se li
reparteixen les targetes retallades per crear el seu propi joc primer i jugar-hi despreacutes A les targetes
srsquohi exposen diverses problemagravetiques que es poden trobar al compostador exceacutes drsquohumitat
presegravencia de floridures exceacutes de mategraveria humida mategraveria massa seca etc
Els grups han de
1- Llegir les targetes de problemagravetiques
2- Reflexionar perquegrave es generen aquestes problemagravetiques
3- Debatre i acordar quines soacuten les solucions per palmiddotliar cada situacioacute
4- Escriure a cada targeta en blanc la solucioacute a una de les problemagravetiques
5- Jugar al joc creat estil memory Girar totes les targetes de cap per avall En una banda de la
taula posar les targetes de problemagravetiques i a una altra banda les targetes de solucions Per torns
girar una targeta de problemagravetiques i destapar una targeta de solucioacute per comprovar si fan bona
parella
6- Al final es fa una posada en comuacute entre tots els grups per veure si srsquoha coincidit en les
solucions i acordar quin eacutes el joc que millor representa problemes i solucions
El joc es pot tenir a lrsquoaula i jugar-hi quan es cregui convenient
Com pots fer compost - 90
Activitat 20
Estagrave a punt el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es divideix en diverses fases Les dues fases finals soacuten la de
refredament i la de maduracioacute
A la fase de refredament la temperatura descendeix el pH srsquoestabilitza al voltant de 75 i hi
intervenen els invertebrats (majoritagraveriament cotxinilles o porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i
cucs de terra) La presegravencia i lrsquoactivitat dels cucs eacutes un bon indicador de lrsquoestat del compost ja
que una poblacioacute petita indica que ja no queda gairebeacute mategraveria orgagravenica per menjar i el proceacutes
estagrave finalitzant
A la fase de maduracioacute el material adopta la temperatura ambient el pH eacutes de 7 i tornen a tenir
protagonisme els fongs i bacteris A les capes inferiors hi ha molta aigua i el compost adopta una
textura fangosa sol haver-hi una gran poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el
compost
Lrsquoolor i la textura ens ajuden a saber si el compost que obtenim ja eacutes madur i estagrave a punt per
aplicar a lrsquohort Tambeacute podem fer altres proves com ara usar el compost per plantar-hi llavors de
creixement ragravepid i observar-ne la germinacioacute
El compost jove srsquoobteacute passats 2 o 3 mesos dins del compostador El compost madur srsquoobteacute
despreacutes de 4 o 6 mesos Teacute un color marroacute fosc i fa olor de terra de bosc Per saber si teacute el grau
drsquohumitat correcte el premem amb la magrave i ha drsquoagafar forma perograve no ha de regalimar aigua Com
es pot reconegraveixer un bon compost
o Prova de lrsquoolor la mala olor (sulfurosa o drsquoamoniacuteac) eacutes senyal que srsquohi ha produiumlt
fermentacions anaerogravebiques (sense oxigen) Caldragrave remenar sovint Si fem servir el
compost en aquest estat pot ser perjudicial per a les plantes
o Prova de la textura (de la magrave) un bon compost presenta una textura solta i una mica
granulosa Agafem un grapat de material i lrsquoespremem amb la magrave Si el material eacutes molt
humit rajaragrave aigua si eacutes massa sec no gotejaragrave gens i en obrir la magrave el material
srsquoesmicolaragrave Amb una humitat correcta (40-60) cau alguna gota drsquoaigua i en obrir la
magrave el material es manteacute compacte
Les restes llenyoses han de presentar un color fosc Si quan les freguem prenen un color
clar o no es trenquen fagravecilment eacutes senyal que no han completat el proceacutes de
descomposicioacute
Per tal que les llavors germinin correctament el compost ha drsquoestar ben madur Si eacutes jove i
encara es troba en proceacutes de maduracioacute les llavors no hi germinaran beacute
Com pots fer compost - 91
Objectius
- Comprovar si el proceacutes de compostatge de la mategraveria orgagravenica ha finalitzat i per tant si el
compost ja estagrave a punt per poder-lo aplicar a les plantes
- Valorar les propietats del compost obtingut (olor color textura) per saber si eacutes de bona
qualitat per ser utilitzat
- Conegraveixer els beneficis i els usos que teacute el compost per al sogravel i les plantes
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Mostres de compost
- Recipients per posar-hi la mostra de compost (un per grup)
- Llapis
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Proves compost madur CI CM CS (pagravegina 70)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar fagravecilment i amb proves senzilles quan un compost estagrave madur per
poder-lo aplicar a les plantes o a lrsquohort comprovant-ne les seves propietats fiacutesiques lrsquoolor el color
lrsquoaspecte i la textura
Eacutes una activitat que es pot portar a terme un cop transcorreguts 4 mesos des de la posada en marxa
del compostador
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Proves compost madur CI CM CS
Es divideix els alumnes en grups i es segueixen els seguumlents passos
Presa de mostra Srsquoagafa una mostra de la part inferior del compostador suficientment gran
perquegrave tots els grups en puguin tenir una petita mostra Es reparteix la mostra de forma
homogegravenia en els diferents recipients un per a cada grup
Prova de lrsquoolor Cada grup olora la mostra i es posa drsquoacord per anotar quina olor fa Tres
possibilitats olor de terra de bosc (compost madur i a punt per ser usat) olor drsquoous podrits
(compost mal compostat cal tornar-lo al compostador) no fa olor de res o fa olor de terra
seca (compost massa vell srsquoha compostat massa)
Prova del color i lrsquoaspecte Cada grup observa la mostra en determina el color i lrsquoaspecte i ho
posa en comuacute Tres possibilitats color fosc i no srsquohi reconeixen els materials originals
Com pots fer compost - 92
(compost madur) color fosc i srsquohi reconeixen les materials originals (compost massa jove no
srsquoha completat el proceacutes) color clar amb aspecte de pols (compost massa sec)
Prova de la magrave textura Cada grup agafa la mostra de compost amb la magrave i comprova quina
textura teacute Tres possibilitats quan es prem amb la magrave no goteja no srsquoesmicola i no taca i es
pot fer una croqueta (compost madur i llest) quan es prem amb la magrave regalima aigua i no es
pot modelar (compost massa humit) quan es prem amb la magrave srsquoesmicola i cau de la magrave
(compost massa sec)
Si la mostra de compost no passa les proves cal repetir-les al cap drsquounes setmanes despreacutes
drsquoaplicar millores al proceacutes
Com pots fer compost - 93
Activitat 21
Garbellem el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Un cop finalitzat el proceacutes de compostatge cal garbellar el compost abans drsquoaplicar-lo per tal de
destriar aquells elements que poden haver caigut accidentalment dins el compostador com ara
pedres plagravestics envasos o branques Tambeacute per destriar aquelles restes vegetals que no srsquohan
acabat de compostar i reincorporar-les al compostador perquegrave acabin el proceacutes de compostatge
Aixiacute srsquoobteacute un compost de textura fina lliure drsquoimpureses i fagravecil drsquoaplicar per a diferents usos
El compost garbellat teacute uns usos molt especiacutefics diferents dels del compost gruixut Per exemple
es pot aplicar directament a la terra o beacute usar-lo barrejat amb substrat comercial per trasplantar
plantes
Per garbellar el compost es necessita un garbell drsquoentre 10 i 25 mm de malla Les restes meacutes
gruixudes es retornen al compostador i tot allograve que passi per la malla seragrave compost afinat a punt
per a ser aplicat Cal tenir en compte que les restes vegetals que es reincorporen al compostador
no poden substituir-ne de noves (estructurant) ja que les primeres hauran perdut parcialment la
capacitat drsquoabsorbir humitat i drsquoaportar nutrients necessaris per al correcte desenvolupament del
proceacutes Amb el temps les restes vegetals recirculades srsquoaniran degradant i passaran a formar part
del compost
Recomanacions a lrsquohora de garbellar el compost
- Cal apartar les restes orgagraveniques de la part superior que encara no shan desfet Es poden
deixar en un carretoacute o directament a terra Si es vol abans de fer el garbellament es pot
deixar assecar el compost un o dos dies perquegrave es garbelli millor
- Les restes orgagraveniques que no srsquohagin compostat i que shan apartat al principi
sintrodueixen de nou al compostador juntament amb les parts meacutes gruixudes del
compost que han quedat retingudes al garbell
Com pots fer compost - 94
Objectius
- Aprendre el proceacutes de garbellar el compost per separar la part fina de la part grollera
- Adonar-se que alguns dels materials triguen meacutes que drsquoaltres a finalitzar el proceacutes de
compostatge
- Identificar les restes que no srsquohan compostat
- Comprovar que un compost ben garbellat es pot aplicar meacutes fagravecilment
- Buscar usos per al compost obtingut
- Tancar el cicle tonant a la terra allograve que eacutes de la terra eacutes a dir utilitzant el compost per
adobar lrsquohort o les plantes de lrsquoescola
- Construir un garbell i aprendre per a quegrave serveix
Durada
Una hora aproximadament
I una altra hora extra per a la construccioacute del garbell (CS)
Material
De lrsquoescola
- Garbells (tambeacute es poden utilitzar coladors o altres materials perforats)
- Forca o pala per buidar el compostador
- Recipients per posar el compost (garbellat i sense garbellar)
- Bagravescula (opcional)
Per a la construccioacute dels garbells
- Dos marcs de fusta (o beacute caixes de fruita de fusta i palets que srsquohauran de serrar)
- Dues malles metagravelmiddotliques de diagravemetre diferent
- Grapadora
- Claus i cargols
- Cola de fuster
- Martell
- Tenalles petites
- Serra o xerrac
- Tornaviacutes elegravectric
- Llistons de fusta (4 per garbell) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar el resultat final del proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
que ha tingut lloc al compostador escolar Es tracta de buidar el compostador extreurersquon el compost
madur i garbellar-lo per tal de comprendre el significat de ldquola mategraveria ni es crea ni es destrueix es
transformardquo El compost madur resultant es retorna a la terra per aixiacute tancar el cicle
Com pots fer compost - 95
Per a tots els nivells
Abans cal fer lrsquoactivitat 20 per comprovar si el compost ja estagrave a punt Es divideix els alumnes en
grups i es fa lrsquoactivitat per torns per evitar coincidir molts participants al voltant del compostador
Passos a seguir
1- Srsquoobre la tapa de la part inferior del compostador i srsquoextreu el compost que estigui a punt
2- Es passa el compost per un garbell de malla gran a sota de la qual hi ha drsquohaver una safata
per poder recollir el material garbellat
3- Srsquoobserva la part que no srsquoha garbellat i srsquointenten identificar les restes grolleres que no es
descomponen fagravecilment (troncs pinyols)
4- Es retornen al compostador les restes que no han passat pel garbell
5- Es passa el compost garbellat per un garbell de diagravemetre meacutes petit i es fa el mateix proceacutes
drsquoobservacioacute
6- Es posa en comuacute el que srsquoha observat i es busquen usos pel compost fi i garbellat Es pot
utilitzar per tirar a lrsquohort a zones enjardinades a plantes etc
7- Drsquoaquesta manera es dona el projecte de compostatge escolar per acabat i es compregraven que el
cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes tancat
Es pot pesar la quantitat total de compost obtingut i comparar-la amb la quantitat de mategraveria
orgagravenica que srsquoha anat tirant dins el compostador (per aixograve eacutes important fer un bon diari de
seguiment del proceacutes ndash Activitat 10)
Ampliacioacute per a CS
Lrsquoactivitat consisteix a construir un garbell Un garbell es pot comprar en botigues de jardineria o beacute
es pot construir manualment
Passos a seguir
1- Es serren les fustes del palet per obtenir-ne dues de 100 cm i dues de 50 cm Per fer-ho meacutes
fagravecil es poden portar fets els marcs de fusta
2- Es treuen els quatre escaires de la caixa de fusta que serviran per reforccedilar el garbell Amb
lrsquoajuda drsquounes tenalles srsquoextreuen les restes de grapes o claus que hi hagin pogut quedar
enganxades
3- Amb un tornaviacutes elegravectric es cargolen en un angle de 90ordm dues de les fustes que faran drsquoample
i de llarg del garbell Pot ajudar usar un suport de fusta i un serjant perquegrave la subjeccioacute quedi
el meacutes recta possible
4- Es reforccedila lrsquoangle i la cantonada de la fusta amb cola de fuster
5- Es clava amb claus un escaire que srsquohagi tret de la caixa de fusta a la cantonada interior Es
netegen amb un tros de paper o un drap les restes de cola
6- Mentre srsquoasseca aquesta cantonada es repeteix el pas 3 per a les tres cantonades que falten
7- Un cop es tenen els quatre costats srsquohi posa la malla per sobre i es retalla el tros que sobra
perquegrave quedi ajustada
8- Per subjectar-la es claven claus a la malla cada 10 cm aproximadament No cal clavar els
claus del tot quan quedi 1 cm torceu-los perquegrave la malla quedi ben subjectada Eacutes important
comprovar que la malla hagi quedat ben tensa
Com pots fer compost - 96
Activitat 22
Fem una campanya de comunicacioacute
CI CM CS
Introduccioacute
El compostatge escolar eacutes un projecte drsquoeducacioacute ambiental i per aixograve eacutes fonamental que es
busqui implicar i sensibilitzar tota la comunitat educativa sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica El missatge que els
alumnes aprenen durant tot el proceacutes es pot transmetre a la resta de companys de lrsquoescola a les
famiacutelies al personal no docent del centre a la ciutadania etc
Si parlem de comunicacioacute ens ve al cap la paraula propaganda del llatiacute propagare que significa
perpetuar fer creacuteixer estendre La propaganda eacutes una forma de comunicacioacute que teacute per objectiu
influir en lrsquoactitud de les persones promovent canvis en la percepcioacute
De fet comuniquem amb una triple finalitat informativa consultiva i participativa Sense una
bona comunicacioacute eacutes difiacutecil que hi hagi sensibilitzacioacute
Una campanya de comunicacioacute eacutes una segraverie drsquoactivitats organitzades i planificades que es
realitzen en un periacuteode determinat de temps amb uns missatges i objectius comuns i que arriben
al puacuteblic objectiu a traveacutes dels mitjans o canals que es consideren meacutes eficaccedilos El missatge que es
transmet entre emissor i receptor vol aconseguir algun efecte normalment un canvi drsquohagravebits en
les persones
Elements de la comunicacioacute
Emissor Qui transmet el missatge
Receptor Qui rep el missatge el desxifra i lrsquointerpreta Pot ser passiu o actiu
Missatge Contingut que es vol comunicar informacioacute que es transmet drsquoemissors a
receptors Quan es parla el discurs eacutes el missatge quan es fa un gest el gest eacutes el
missatge El missatge eacutes el producte fiacutesic resultat del propogravesit de la comunicacioacute de
lrsquoemissor Ha de tenir cagraverrega emocional i racional
Codi Conjunt de signes i normes que srsquoutilitzen per comunicar-nos i que ha de ser
conegut per emissors i receptors Per exemple lrsquoargot dels metges pot ser que no sigui
entegraves per alguns receptors Utilitzar frases breus i clares Per facilitar el record del
missatge srsquoha drsquointentar que la proposta sigui nova i inesperada pel receptor
Canal Eacutes el mitjagrave de comunicacioacute que estableix una connexioacute entre emissor i receptor Eacutes
el suport material o espacial (medi fiacutesic) pel qual circula el missatge Exemples aire (veu)
fil telefogravenic (conversa telefogravenica)
Context Conjunt de circumstagravencies concretes on esdeveacute el proceacutes comunicatiu
Interferegravencies Situacions que poden dificultar la comunicacioacute
Com pots fer compost - 97
Objectius
- Familiaritzar-se amb quegrave vol dir comunicar i entendre quins elements calen per establir una
bona comunicacioacute
- Aprendre a dissenyar una campanya de comunicacioacute i sensibilitzacioacute adreccedilada a un puacuteblic
concret i amb un missatge clar
- Comunicar i transmetre els conceptes apresos al llarg del proceacutes de compostatge a la
comunitat educativa
- Sensibilitzar la resta de lrsquoescola famiacutelies i ciutadania sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica
Durada
Diverses sessions
Material
De lrsquoescola
- Material divers segons el tipus de campanya comunicativa que es faci (cartolina paper
drsquoembalar retoladors cagravemera microgravefon etc)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Disseny campanya comunicacioacute CI (pagravegina 71)
- Fitxes Disseny campanya comunicacioacute CM CS (pagravegines 72 a 74)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar una campanya comunicativa com a tancament del projecte amb
lrsquoobjectiu de sensibilitzar la comunitat educativa de la importagravencia de reciclar la mategraveria orgagravenica Es
tracta drsquouna activitat en quegrave es treballen sobretot aspectes linguumliacutestics i tecnologravegics
La campanya es pot centrar en diversos aspectes
Compartir els descobriments proceacutes de treball i resultats del projecte sobre compostatge
Conscienciar sobre la importagravencia de fer una bona separacioacute dels residus
Explicar les caracteriacutestiques del compost i les aplicacions que pot tenir
Demanar la participacioacute de les famiacutelies en el compostatge de lrsquoescola o a casa
Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari
Etc
El resultat pot ser un viacutedeo un anunci de ragravedio un fulletoacute informatiu un mural o cartell una
jornada-xerrada informativa una obra de teatre un acte sorpresa
Com pots fer compost - 98
Lrsquoactivitat es desenvolupa en diverses sessions en funcioacute de lrsquoedat dels alumnes i del tipus de
campanya que es vulgui fer Es recomana dividir els alumnes en grups i que cadascun faci una
campanya comunicativa diferent Al final es fa una posada en comuacute i es vota la que es difondragrave
Imprimir de lrsquoannex les fitxes en funcioacute del nivell educatiu Disseny campanya comunicacioacute CI o beacute
Disseny campanya comunicacioacute CM CS
Una pauta per fer una bona campanya comunicativa i de sensibilitzacioacute
1- QUEgrave VOLEM ACONSEGUIR AMB LA CAMPANYA
Quins soacuten els nostres objectius Per quegrave fem la campanya de comunicacioacute Quegrave
volem comunicar i al final quins canvis creiem que podem provocar
Hem de pensar que siguin objectius ambiciosos perograve realistes
Per exemple al final de la campanya de comunicacioacute volem aconseguir
Augmentar la consciegravencia de les famiacutelies per reciclar la mategraveria orgagravenica
Donar a conegraveixer a les famiacutelies quegrave eacutes el malbaratament alimentari i com
evitar-lo
Aconseguir que les famiacutelies o la resta de cursos participin al proceacutes de
compostatge
Fer que tothom tingui meacutes informacioacute i estigui meacutes conscienciat de com srsquoha
de reciclar
Fomentar la participacioacute del personal de cuina i menjador en el projecte
2- A QUI VA DIRIGIDA LA CAMPANYA
Ara que ja sabem quegrave volem comunicar hem de pensar a quin puacuteblic ens dirigim A
qui li volem enviar el missatge Qui soacuten els receptors
Tambeacute pot haver-hi un grup de receptors meacutes important que un altre Per exemple
que la campanya estigui meacutes dirigida a les famiacutelies perograve que tambeacute arribi als
alumnes i mestres
Segons el puacuteblic a qui ens dirigim farem servir un missatge o un altre
Quin seragrave el puacuteblic principal a qui adreccedilarem la nostra campanya
Alumnes mestres famiacutelies resta de personal de lrsquoescola veiumlnses del poble
3- QUIN MISSATGE DONAREM
El missatge ha de ser atractiu clar creiumlble i fagravecil drsquoentendre i cal que provoqui un
canvi drsquoactitud en els receptors El missatge ha drsquoaconseguir tres coses
Informar
Persuadir per aconseguir un canvi de conducta en els receptors
Que sigui recordat
Com pots fer compost - 99
El missatge pot ser de diferents tipus
- Informatiu i narratiu Explica i dona informacioacute de fets i dades
- Emocional Comunica emocions per influir en la sensibilitat del receptor
- Amb un uacutenic concepte Eacutes molt breu i nomeacutes dona una idea
- Amb meacutes drsquoun concepte Srsquoexpliquen moltes coses diferents
- Motivador Impactant interessant engrescador
- Positiu Anima a fer alguna cosa explicant els avantatges beneficis
- Negatiu Anima a fer alguna cosa explicant quegrave passa si no es fa beacute les coses
negatives les consequumlegravencies
4- QUIN LLENGUATGE FAREM SERVIR
Escollim un llenguatge que entenguin els receptors
No totes les campanyes soacuten iguals Per explicar una mateixa idea srsquoutilitzen
llenguatges que de vegades soacuten massa tegravecnics o catastrogravefics o massa ldquopublicitarisrdquo
o poc realistes o que diuen quegrave eacutes el que srsquoha de fer drsquouna manera molt dictatorial
El que cal eacutes buscar un llenguatge que sigui adequat
Pensar en el llenguatge i el to que utilitzarem (metagravefores demostracions fragments
de la vida diagraveria humor)
5- COM ENS ORGANITZAREM
Un cop decidit el format que farem servir (mural viacutedeo fulletoacute informatiu obra de
teatre) fem un llistat de tasques a fer de materials que necessitarem calendari
drsquoactuacioacute i responsables
6- COM SABREM QUE LA CAMPANYA HA FUNCIONAT
Avaluarem la campanya comunicativa per saber com ha anat si hi ha hagut un canvi
drsquohagravebits Haurem drsquoidear un megravetode per avaluar la campanya
Com pots fer compost - 100
Activitat 23
Visitem una planta de compostatge CM CS
Objectius
- Adquirir coneixements sobre la gestioacute de residus en general i concretament el funcionament
drsquouna planta de compostatge una planta de triatge de materials reciclables i una deixalleria
- Identificar la tipologia dels residus que generem a la llarescola i la seva destinacioacute final
- Conegraveixer com funciona la recollida selectiva porta a porta i en quegrave consisteix el compostatge i
el triatge
- Comprendre in situ el funcionament del proceacutes de compostatge a gran escala
- Reflexionar sobre la necessitat i la importagravencia de separar beacute els residus en origen i de reduir
la quantitat de residus que generem
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana disposa drsquoinformacioacute agravemplia sobre la gestioacute i la prevencioacute de residus
en general i sobre la gestioacute de residus en el cas de la Mancomunitat i ofereix visites a les seves
instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la deixalleria la planta de triatge de
materials reciclables i la planta de compostatge
Una part de la mategraveria orgagravenica que es recull als municipis de la Mancomunitat La Plana es tracta
a la planta de compostatge situada a les mateixes instalmiddotlacions de Malla El compost obtingut
amb la mategraveria orgagravenica recollida srsquoutilitza per adobar els parcs i jardins dels municipis
mancomunats Tambeacute es ven a particulars Drsquoaquesta manera es tanca in situ el cicle de la mategraveria
orgagravenica srsquoestalvia en transport energia i emissions associades i es transforma un residu en un
recurs un compost drsquoaltiacutessima qualitat
Com funciona el proceacutes de compostatge en una planta
Primer es barreja a parts iguals la mategraveria orgagravenica humida (restes de menjar i gespa) amb bosses
compostables incloses i la mategraveria orgagravenica seca (restes de poda) i srsquoomple un mogravedul A
continuacioacute teacute lloc el proceacutes de descomposicioacute gragravecies a lrsquoentrada forccedilada drsquoaire i control de la
temperatura i la humitat Eacutes un proceacutes que dura unes 5 setmanes aproximadament Despreacutes
drsquoaquest temps es buida el mogravedul i comenccedila el proceacutes de maduracioacute que dura 8 setmanes meacutes
Durant aquest temps es fa un volteig periogravedic de la pila disminueix la temperatura i srsquoestabilitza
el producte final El darrer pas consisteix en garbellar el producte final per separar la part fina de
la part grollera Aquesta uacuteltima es recircula i srsquoincorpora a un nou cicle de compostatge El
compost madur fi es ven o es reparteix als municipis
Com pots fer compost - 101
Durada
Dues hores la visita completa a les instalmiddotlacions
Material
El material necessari el facilita la Mancomunitat en el moment de la visita
Desenvolupament
La visita inclou un recorregut per la planta de triatge la planta de compostatge i la deixalleria
En una breu introduccioacute srsquoexplica quegrave eacutes la Mancomunitat i els serveis que ofereix Tambeacute es fa un
repagraves de quegrave eacutes el sistema de recollida porta a porta i a quina fraccioacute srsquoha de llenccedilar cada residu
A la planta de triatge es fa un recorregut per la bagravescula zona de recepcioacute interior de la planta
observacioacute del triatge manual dels materials i magatzem de bales Es regala a cada alumnea el
material didagravectic Passaport de lrsquoEcoviatger que permet alhora descobrir el viatge drsquouna ampolla
drsquoaigua que eacutes reciclada i continuar el treball de reflexioacute un cop feta la visita
Lrsquoitinerari segueix a la planta de compostatge on es veu la zona de recepcioacute proceacutes de
descomposicioacute als mograveduls de compostatge pila de compost en fase de maduracioacute garbell i compost
final Lrsquoalumnat srsquoemporta drsquoobsequi una bosseta de compost
Durant lrsquoitinerari per la deixalleria srsquoexplica el funcionament drsquoaquesta instalmiddotlacioacute qui en pot fer uacutes
residus que srsquohi recullen i valoritzacioacute de cada material Es fa un volt per totes les zones i
contenidors i es recorda que molts municipis disposen del servei de deixalleria mogravebil
Ampliacioacute
Un cop feta la visita es recomana veure els viacutedeos de la planta de compostatge i de la planta de
triatge de la Mancomunitat La Plana per acabar drsquoaprofundir en el que srsquoha vist Estan disponibles
al canal de Youtube de Mancoplana
Com pots fer compost - 102
RECURSOS COMPLEMENTARIS
La Mancomunitat La Plana ofereix
- Assessorament pedagogravegic i dinamitzacioacute drsquoactivitats educatives Meacutes informacioacute al bloc
- Assessorament tegravecnic sobre compostatge escolar i casolagrave Meacutes informacioacute
- Lliurament de compost i poda
- Preacutestec de la biotrituradora Meacutes informacioacute
- Visita a les instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la planta de compostatge de
mategraveria orgagravenica la planta de triatge de materials reciclables i la deixalleria Meacutes informacioacute
- Exposicioacute La mategraveria orgagravenica i preacutestec drsquoaltres jocs i recursos educatius per aprofundir en la
temagravetica de la gestioacute i la prevencioacute dels residus Meacutes informacioacute
- Guia del compostatge Descarregar document
- Diacuteptic Compostatge casolagrave Descarregar document
- Document Preguntes frequumlents del compostatge casolagrave Descarregar document
- Manual Practica beacute lrsquoorgagravenica Descarregar el document
- Viacutedeo de la planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
- Viacutedeo de la planta de triatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
Dates internacionals
- Setmana Bio per a lrsquoalimentacioacute ecologravegica (octubre) httpsetmanabiocat
- Setmana europea de la prevencioacute de residus (novembre) Enllaccedil
- Dia Mundial de lrsquoeducacioacute ambiental (26 gener)
- Setmana Internacional del Compost (maig)
o International Compost Awareness Week (ICAW) Enllaccedil
o ICAW a Catalunya Enllaccedil
- Dia Mundial del Medi Ambient (5 juny)
Llibres
- BUENO M (2003) Coacutemo hacer un buen compost Manual para horticultores ecoloacutegicos
Editorial La fertilidad de la Tierra
- ESCUTIA M (2009) Lrsquohort escolar ecologravegic Editorial Graoacute Barcelona
Com pots fer compost - 103
Documents en liacutenia
- Guia drsquoactivitats educatives sobre el compostatge Elaborada per lrsquoAgegravencia de Residus de
Catalunya i la Direccioacute General de Poliacutetiques Ambientals del Departament de Territori i
Sostenibilitat i el Departament drsquoEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
httpwwwescolaxesccatcompostatgecompostatge
- Web Escoles + Sostenibles Ajuntament de Barcelona Documents diversos en format pdf
amb activitats i recursos sobre el compostatge i lrsquohort escolar Enllaccedil
- Web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Dins lrsquoapartat de suport educatiu hi ha recursos i documents amb informacioacute sobre el
compostatge Enllaccedil
Activitats pedagogravegiques relacionades amb el compostador Enllaccedil
- Web de lrsquoAgegravencia de Residus de Catalunya on srsquoexplica quegrave eacutes una planta de compostatge i
com funciona Enllaccedil
- Revista Perspectiva ambiental de la Fundacioacute Terra
Nuacutemero 41 ldquoCucs fent feinardquo(2007) Enllaccedil
Nuacutemero 29 ldquoCompostatgerdquo (2003) Enllaccedil
- Manual de compostatge de jardiacute Editat pel Servei de Prevencioacute de residus i deixalleries de
lAMB 2016 Enllaccedil
- Fer compost a lrsquoescola Dossier pragravectic amb informacioacute sobre com fer compost a lrsquoescola i
amb propostes drsquoactivitats Editat per lrsquoAjuntament de Reus Enllaccedil
Webs
- Agegravencia de Residus de Catalunya
- Compostadorescom
- Consell Catalagrave de la Produccioacute Agragraveria Ecologravegica
- Som Gent de Profit Evitem el malbaratament
- Residu on vas
- Estrategravegia Catalana Residu Zero
- Fundacioacute Catalana per a la Prevencioacute de Residus i el Consum Responsable -Rezero
- Residu zero a casa Bea Johnson
Com pots fer compost - 104
Viacutedeos
- Planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana
- Planta de triatge de la Mancomunitat La Plana
- Rethinking progress
Viacutedeo explicatiu sobre leconomia circular Fundacioacute Ellen MacArthur Durada 348 min
- Ohga Corazoacuten de plaacutestico los nintildeos te muestran coacutemo tus acciones destruiran su futuro
Viacutedeo viral drsquouna campanya de sensibilitzacioacute de lrsquoagegravencia italiana Ohga Nens i nenes
italians expliquen el problema dels residus que van a parar al mar Durada 330 min
- Quegrave passa dins el compostador
Viacutedeo fet per lrsquoalumnat de cinquegrave de primagraveria de lrsquoescola Sant Jordi de Vilanova i la Geltruacute
que descriu el proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Durada 939 min
- Letrsquos talk about soil
Viacutedeo animat que explica la realitat dels recursos del sogravel i tracta temes com la degradacioacute la
urbanitzacioacute la sobreexplotacioacute Reflexiona com preservar els sogravels i fer-ho drsquouna manera
meacutes sostenible Durada 524 min
- Better save soil
Viacutedeo que parla sobre la importagravencia de preservar el sogravel fegravertil Durada 352 min
- Food waste money waste
Viacutedeo que reflexiona sobre el cost econogravemic social i ambiental que suposa el malbaratament
alimentari Durada 122 min
- La huella del desperdicio de alimentos
Viacutedeo de la FAO (Organitzacioacute de les Nacions Unides per lrsquoAlimentacioacute i lrsquoAgricultura) que
planteja els impactes ambientals del malbaratament alimentari en el canvi climagravetic lrsquoaigua la
terra Durada 317 min
- Viacutedeos divulgatius i de sensibilitzacioacute sobre el compostatge
Residus Vallegraves teacute una segraverie de viacutedeos adreccedilats a les famiacutelies i els infants que contenen
propostes drsquoactivitats diverses per fer a casa
Com pots fer compost - 6
LA RELACIOacute AMB EL CURRIacuteCULUM
Les activitats que es recullen en aquest dossier pedagogravegic presenten una clara transversalitat perquegrave
inclouen continguts socials (el problema de lrsquoeliminacioacute dels residus la contaminacioacute la
sostenibilitat) de medi natural (observacioacute del cicle de la mategraveria en directe aplicacioacute del compost
a lrsquohort o al jardiacute escolar i el seu efecte sobre les plantes observacioacute de diferents organismes) de
matemagravetiques (gragravefiques estimacions cagravelcul mesura) i de llenguumles (vocabulari especiacutefic redaccioacute
de textos comunicacioacute) A continuacioacute es presenta una relacioacute de les competegravencies bagravesiques i continguts de les diferents agraverees
curriculars de lrsquoeducacioacute primagraveria que es poden treballar en el conjunt de les activitats
Competegravencies bagravesiques que es treballen
Agravembit linguumliacutestic
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit linguumliacutestic
- Dimensioacute comunicacioacute oral Comprendre i produir textos orals i interactuar oralment
drsquoacord amb la situacioacute comunicativa
- Dimensioacute comprensioacute lectora Llegir i comprendre textos en diferents formats
- Dimensioacute expressioacute escrita Planificar i produir textos escrits de diverses tipologies
1 Competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual
2 Competegravencia matemagravetica
3 Competegravencia en el coneixement i la interaccioacute amb el moacuten fiacutesic
4 Competegravencia digital
5 Competegravencia social i ciutadana
6 Competegravencia drsquoaprendre a aprendre
7 Competegravencia drsquoautonomia iniciativa personal i emprenedoria
Com pots fer compost - 7
Continguts de llengua
Comunicacioacute oral comprensioacute lectora expressioacute escrita coneixement del funcionament de la llengua
i del seu aprenentatge
Agravembit de matemagravetiques
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit matemagravetic
- Dimensioacute resolucioacute de problemes Traduir un problema a una representacioacute matemagravetica i
emprar estrategravegies matemagravetiques per resoldrersquol Donar i comprovar la solucioacute drsquoun problema
i fer preguntes i generar problemes de caire matemagravetic
- Dimensioacute raonament i prova Argumentar afirmacions i processos matemagravetics
- Dimensioacute connexions Establir relacions entre diferents conceptes i significats Cercar
situacions que es puguin relacionar amb idees matemagravetiques concretes
- Dimensioacute comunicacioacute i representacioacute Expressar idees i processos matemagravetics expressant
llenguatge verbal Usar representacions dels conceptes i relacions per expressar
matemagraveticament una situacioacute
Continguts de matemagravetiques
Numeracioacute i cagravelcul relacions i canvi espai i forma mesura estadiacutestica i atzar
Agravembit de coneixement del medi
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Dimensioacute moacuten actual Plantejar-se preguntes sobre el medi utilitzar estrategravegies de cerca de
dades i analitzar resultats per trobar respostes Interpretar el present a partir de lrsquoanagravelisi dels
canvis i continuiumltats al llarg del temps per comprendre la societat en quegrave vivim Analitzar
paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren per
valorar les actuacions que els afecten
- Dimensioacute salut i equilibri personal
- Dimensioacute tecnologia i vida quotidiana Utilitzar materials de manera eficient amb
coneixements cientiacutefics Utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura i eficient
- Dimensioacute ciutadania Adoptar hagravebits sobre lrsquoadquisicioacute i uacutes de beacutens i serveis amb
coneixements cientiacutefics i socials per esdevenir un consumidor responsable
Com pots fer compost - 8
Continguts comuns de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i problemes
rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de
diferents fonts drsquoinformacioacute i de les tecnologies digitals
- Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (textos cientiacutefics imatges gragravefics)
- Plantejament de preguntes a partir drsquoobservacions
- Uacutes de taules simples per recollir dades i comparar-les
- Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball drsquoinvestigacioacute
- Comunicacioacute de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges
- Utilitzacioacute dels mecanismes de la participacioacute activa la cooperacioacute i el diagraveleg en la
construccioacute de tasques comunes i en la resolucioacute de conflictes
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi natural
INICICIACIOacute A LrsquoACTIVITAT CIENTIacuteFICA CI CM CS
Exploracioacute drsquoaspectes de lrsquoentorn a partir drsquouna quumlestioacute rellevant
Utilitzacioacute de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informacioacute i
simular processos cientiacutefics
Comunicacioacute oral de les observacions realitzades utilitzant diferents
llenguatges
Utilitzacioacute de material i tegravecniques especiacutefiques de laboratori tenint en compte
les normes drsquouacutes i de seguretat
Neteja ordre manteniment i estalvi dels materials i lrsquoinstrumental
Interegraves per lrsquoobservacioacute i la generacioacute de preguntes cientiacutefiques aixiacute com per
la construccioacute de respostes coherents amb el coneixement cientiacutefic
Disseny i realitzacioacute de treballs experimentals Anagravelisi i comunicacioacute dels
resultats
Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i
problemes rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de
lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de diferents fonts drsquoinformacioacute
Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball
drsquoinvestigacioacute
Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (lectura de textos cientiacutefics
drsquoimatges gragravefics)
Utilitzacioacute de la lupa binocular per a lrsquoobservacioacute de petits organismes o part
drsquoells Uacutes del microscopi per a lrsquoobservacioacute drsquoalguns microorganismes
Com pots fer compost - 9
EL MOacuteN DELS EacuteSSERS VIUS CI CM CS
Observacioacute utilitzant megravetodes directes i indirectes drsquoorganismes i drsquoobjectes
inerts per identificar-ne les diferegravencies
Caracteritzacioacute dels eacutessers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions
bagravesiques nutricioacute reproduccioacute i relacioacute
Observacioacute a ull nu drsquoun organisme en el seu medi natural o reproduint el
medi a lrsquoaula
Classificacioacute drsquoanimals segons diferents criteris observables
Caracteriacutestiques i comportaments drsquoanimals i plantes per adaptar-se al medi
Classificacioacute dels diferents grups drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn proper Uacutes
de claus dicotogravemiques senzilles i guies
Interegraves per lrsquoobservacioacute cura i proteccioacute drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn
proper i prevencioacute dels possibles riscos
Relacioacute entre funcions vitals i estructura drsquoalguns animals plantes i fongs
Criteris per a lrsquoobservacioacute cientiacutefica drsquoeacutessers viu
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida Valoracioacute
de la intervencioacute dels microorganismes en alguns processos quotidians
Observacioacute i descripcioacute drsquoalguns eacutessers vius i de la seva interaccioacute amb el
medi
MATEgraveRIA I ENERGIA CI CM CS
Observacioacute i descripcioacute drsquointeraccions que produeixin canvis en un sistema
Observacioacute descripcioacute i classificacioacute de materials en funcioacute drsquoalgunes
propietats tot relacionant-les amb els seus usos
Distincioacute entre objectes drsquoun sol tipus de material o de diferents
Reduccioacute reutilitzacioacute i reciclatge de residus Criteris de separacioacute i seleccioacute
Mesura comparacioacute i ordenacioacute de propietats dels materials longitud
massa capacitat i temperatura
Fonts drsquoenergia i cadenes energegravetiques relacionades amb canvis observats a
la vida quotidiana
Canvis quiacutemics en relacioacute amb fenogravemens quotidians combustions
oxidacions i fermentacions Aplicacioacute a la prevencioacute del foc i obtencioacute de
compost
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi social i cultural
El moacuten que ens envolta persones cultures i societats canvis i continuiumltat en el temps
Com pots fer compost - 10
Agravembit drsquoeducacioacute en valors
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
- Dimensioacute personal Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la
responsabilitat dels propis actes
- Dimensioacute interpersonal Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones les seves
idees opcions creences Aplicar el diagraveleg com a eina drsquoentesa i participacioacute en les relacions
entre les persones Adoptar hagravebits drsquoaprenentatge cooperatiu que promoguin el compromiacutes
personal i les actituds de convivegravencia
- Dimensioacute social Analitzar lrsquoentorn amb criteris egravetics per cercar solucions alternatives als
problemes
Continguts comuns de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
Aprendre a ser pensar i actuar de manera autogravenoma i coherent aprendre a conviure aprendre a ser
ciutadans responsables en un moacuten global
Com pots fer compost - 11
LA RELACIOacute AMB ELS ODS
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) soacuten objectius universals integradors i
ambiciosos que guien la implementacioacute de lrsquoAgenda 2030 de les Nacions Unides per al
Desenvolupament Sostenible aprovada el 2015
Les activitats que es proposen en aquest dossier es relacionen en meacutes o menys mesura amb tots 17
objectius tot i que aprofundeixen especialment en els objectius 4 11 i 12
Objectiu 4 Garantir una educacioacute inclusiva equitativa i de qualitat i promoure
oportunitats drsquoaprenentatge durant tota la vida per a tothom
47 Per a 2030 garantir que tot lrsquoalumnat adquireixi els coneixements teograverics i pragravectics necessaris per
promoure el desenvolupament sostenible a traveacutes entre drsquoaltres de lrsquoeducacioacute per al desenvolupament
sostenible i lrsquoadopcioacute drsquoestils de vida sostenibles els drets humans
Objectiu 11 Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin
inclusius segurs resilients i sostenibles
116 Per a 2030 reduir lrsquoimpacte ambiental negatiu per cagravepita de les ciutats amb especial atencioacute a la qualitat
de lrsquoaire aixiacute com a la gestioacute dels residus municipals i drsquoaltre tipus
Com pots fer compost - 12
Objectiu 12 Garantir modalitats de consum i produccioacute responsables
122 Per a 2030 assolir la gestioacute sostenible i lrsquouacutes eficient dels recursos naturals
123 Per a 2030 reduir a la meitat el malbaratament drsquoaliments per cagravepita mundial en la venda al detall i el
consum aixiacute com les pegraverdues drsquoaliments a les cadenes de produccioacute i distribucioacute
124 Per a 2030 aconseguir la gestioacute ecologravegicament racional dels productes quiacutemics i de tots els residus al llarg
del seu cicle de vida de conformitat amb els marcs internacionals convinguts i reduir-ne de manera
significativa lrsquoalliberament a lrsquoatmosfera a lrsquoaigua i al sogravel a fi de minimitzar-ne els efectes adversos sobre la
salut humana i el medi ambient
125 Per a 2030 disminuir de manera substancial la generacioacute de residus mitjanccedilant poliacutetiques de prevencioacute
reduccioacute reciclatge i reutilitzacioacute
Objectius drsquoaprenentatge per assolir els ODS
Objectius drsquoaprenentatge
cognitiu socioemocional i
conductual
Temes a treballar
(suggeriments)
Megravetodes
drsquoaprenentatge
(exemples)
Objectiu 4
Educacioacute de
qualitat
- Comprendre que lrsquoeducacioacute
pot ajudar a crear un moacuten meacutes
sostenible
- Aplicar els coneixements
adquirits i implicar-se en
lrsquoeducacioacute per al
desenvolupament sostenible a
traveacutes drsquoaccions quotidianes
- Coneixements
valors
competegravencies i
conductes
necessaris per
promoure el
desenvolupament
sostenible
- Empoderament
dels joves
-Planificar i dur a
terme un projecte
drsquoEDS a lrsquoescola o
per a la
comunitat local
Objectiu 11
Ciutats i
comunitats
sostenibles
-Entendre la necessitat de
trobar solucions per
desenvolupar sistemes
sostenibles millors
-Sentir-se responsable dels
impactes ambientals de lrsquoestil
de vida individual
- Planificar i executar projectes
de sostenibilitat basats en la
comunitat per reduir les
emissions de carboni a escala
local
- Gestioacute i uacutes de
recursos naturals
- Aliments
sostenibles
(agricultura
ecologravegica)
- Ecologia urbana
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reduccioacute
reciclatge i
reutilitzacioacute)
- Visita a les
instalmiddotlacions de
tractament de
residus (planta
de compostatge)
- Convidar gent
gran perquegrave
parlin sobre com
ha canviat la
gestioacute dels
residus
- Crear un
curtmetratge
explicant el
compostatge
escolar
Com pots fer compost - 13
Objectiu 12
Consum i
produccioacute
responsables
- Comprendre com les opcions
individuals drsquoestil de vida
influeixen en el
desenvolupament ambiental
social i econogravemic
- Comprendre els models i les
cadenes de produccioacute i
consum i la interrelacioacute entre
elles (emissions de CO2
generacioacute de residus etc)
- Comunicar la necessitat de
pragravectiques sostenibles en la
produccioacute i el consum i animar
els altres a comprometrersquos-hi
- Sentir-se responsable dels
impactes ambientals i socials
de la progravepia conducta com a
consumidor
- Quumlestionar-se les
orientacions culturals i socials
pel que fa al consum i la
produccioacute
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reutilitzacioacute i
reciclatge)
- Impactes
ambientals i
socials de la
produccioacute i el
consum
- Estils de vida
sostenibles
- Calcular i
reflexionar sobre
la petjada
ecologravegica
- Veure
curtmetratges
documentals per
ajudar els
alumnes a
comprendre els
models de
produccioacute i
consum
- Desenvolupar i
executar
projectes drsquoaccioacute
relacionats amb
la prevencioacute de
residus el
consum
responsable etc
Extret i adaptat del document Educacioacute per als Objectius de Desenvolupament Sostenible Objectius
drsquoaprenentatge Centre Unesco de Catalunya 2017
Com pots fer compost - 14
ACTIVITATS
El dossier pedagogravegic que teniu a les mans conteacute un recull de 23 activitats adreccedilades a lrsquoeducacioacute
primagraveria des de primer fins a sisegrave Soacuten propostes pragravectiques per poder treballar de forma transversal
el proceacutes de compostatge tant dins de lrsquoaula com a lrsquoentorn proper (pati hort bosc) Srsquoestructuren
en tres blocs
1 PREPARATS
Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
Activitats pensades per detectar els coneixements previs dels alumnes Giren entorn del
coneixement de la prevencioacute i la gestioacute de residus el reconeixement drsquoelements vius i inerts a
la natura la planificacioacute per fer un bon compostatge a lrsquoescola etc
2 LLESTOS
Observem i experimentem dins i fora del compostador
Activitats per fer durant el proceacutes de compostatge que dura aproximadament sis mesos
Estan relacionades amb el manteniment del compostador el seguiment del proceacutes
lrsquoexperimentacioacute del cicle de la mategraveria orgagravenica i el control de les diferents variables Hi ha
activitats per fer al compostador a lrsquoaula a lrsquoentorn del pati a lrsquohort de lrsquoescola etc
3 JA
Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
Activitats per finalitzar el proceacutes de compostatge reflexionar i compartir els resultats Srsquohan
de fer cap al final del proceacutes quan el compost ja estigui llest per tirar a lrsquohort
A les fitxes de cada activitat hi ha els seguumlents apartats
o Introduccioacute
o Objectius
o Durada
o Material
o Desenvolupament
Com pots fer compost - 15
Tiacutetol de les activitats Nivell
CI CM CS
PREPARATS Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
1 Quegrave en sabem del compostatge
2 Quin camiacute segueixen les deixalles
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem
5 On colmiddotloquem el compostador
6 Les sabates magravegiques
7 De quegrave estagrave fet el bosc
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica
9 Com es reciclava fa uns anys
LLESTOS Observem i experimentem dins i fora del compostador
10 Fem el diari de seguiment del compostatge
11 Quegrave passa si enterrem residus
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop
13 Qui hi viu al compostador
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica
15 Com treballen els cucs de terra
16 Quanta aigua pot atrapar el compost
17 Com soacuten els sogravels
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
19 Podem trobar solucions a tot
JA Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
20 Estagrave a punt el compost
21 Garbellem el compost
22 Fem una campanya de comunicacioacute
23 Visitem una planta de compostatge
Com pots fer compost - 16
Activitat 1
Quegrave en sabem del compostatge
CI CM CS
Objectius
- Detectar els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al compostatge i captar el seu
interegraves i motivacioacute per iniciar un nou treball drsquoinvestigacioacute
- Adonar-se que el cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes circular i tancat
- Diferenciar els residus que soacuten orgagravenics dels que no ho soacuten
- Detectar elements que no soacuten orgagravenics en un grapat de compost
- Descobrir les propietats del compost a traveacutes dels sentits (olfacte vista tacte)
- Conegraveixer les eines que srsquoutilitzen per a fer un bon compostatge
- Identificar els animals que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
Durada
Una hora i mitja aproximadament
Introduccioacute
La paraula compost proveacute del llatiacute i significa posar junts ja que eacutes el resultat de barrejar diferents
elements per obtenir un uacutenic producte Es tracta drsquoimitar i drsquoaccelerar els processos que tenen lloc
en els ecosistemes a la superfiacutecie del sogravel on les restes vegetals i animals soacuten degradades per
lrsquoaccioacute dels microorganismes i drsquoaltres eacutessers vius
El compostatge eacutes un proceacutes natural de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica gragravecies al treball de
petits eacutessers microscogravepics anomenats microorganismes (bacteris fongs i actinomicets) i altres
animals anomenats detritiacutevors com ara cucs i paneroles Aquests organismes soacuten els mateixos
que descomponen la fullaraca al bosc o els que fan florir les taronges i el pa de casa En aquest
proceacutes es transformen les restes orgagraveniques en compost i adob natural Drsquoaltra banda es necessita
oxigen perquegrave funcioni correctament A meacutes es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia
en forma de calor El compostatge eacutes un proceacutes natural a traveacutes del qual les restes orgagraveniques es
transformen en compost sense consum denergia i sense cap aplicacioacute de productes quiacutemics El
compostatge es pot portar a terme mitjanccedilant un compostador o una pila en el jardiacute imitant
daquesta manera la descomposicioacute natural que es produeix en els boscos
Com pots fer compost - 17
Material
De lrsquoescola
- Residus reals diversos (envasos de plagravestic paper cartroacute restes orgagraveniques llaunes etc)
- Safates o pots
- Compostador airejador o forca restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca poda) i humida
(fruita verdura) termogravemetre regadora
- Diferents mostres de terra (sorra de platja terra del bosc argila margues)
- Guia de fauna invertebrada
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS (pagravegina 1)
- Fitxa Els animals descomponedors CI (pagravegina 2)
- Fitxa Les eines per fer compostatge CI (pagravegina 3)
- Fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI (pagravegines 4 i 5)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM CS (pagravegina 6)
- Fitxa Com eacutes el compost CM CS (pagravegina 7)
- Fitxa El menuacute del compostatge CM CS (pagravegina 8)
- Fitxes Com funciona un compostador CM CS (pagravegines 9 i 10)
- Fitxa Els animals descomponedors CM CS (pagravegina 11)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un seguit de tallers rotatius de manera simultagravenia en petits grups Cada
taller teacute una durada drsquouns 15 minuts i es tracta que tots els grups realitzin tots els tallers Es poden
fer a lrsquoaula o a lrsquoexterior Un dels tallers es fa al compostador ja que lrsquoobjectiu eacutes posar-lo en marxa
Els tallers es poden adaptar o modificar en funcioacute de les necessitats
PROPOSTA DE TALLERS
1 EL CICLE DE LA MATEgraveRIA ORGAgraveNICA
Per a CI imprimir de lrsquoannex la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat (5 imatges i 5 fletxes) Els infants han drsquoordenar-les i
adonar-se que es tracta drsquoun cicle circular i tancat Es recomana no donar indicacions a
lrsquoalumnat per tal que ho resolguin ells de manera autogravenoma i a partir del debat
Com pots fer compost - 18
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM
CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi
ha una lectura per ampliar la informacioacute
2 TROBEM LrsquoINTRUacuteS
Per a tots els nivells els infants han de buscar impropis entre el compost eacutes a dir aquells
elements que no hi haurien de ser (petits fragments de plagravestic vidre metall) Ho poden fer
remenant a simple vista o amb lrsquoajuda drsquouna lupa Es tracta de reflexionar com deuen haver
anat a parar al compost Com es podria evitar que aixograve passeacutes
3 COM EacuteS EL COMPOST
Per a CI els infants descobreixen les propietats i caracteriacutestiques que teacute el compost
comparant-lo amb altres tipus de terra (sorra de platja terra del bosc argila marga) Es
tracta que observin les terres amb els sentits i esbrinin quina drsquoelles eacutes la terra que resulta de
descompondre restes orgagraveniques i que serveix per adobar lrsquohort De quin color soacuten Quina
olor fan Quina textura tenen Ens embruten les mans
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa Com eacutes el compost CM CS on hi
ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una
lectura per ampliar la informacioacute
4 EL MENUacute DEL COMPOSTATGE
Per a CI els infants han de seleccionar drsquoentre una pila de residus reals quins soacuten orgagravenics i per
tant es poden tirar al compostador Es tracta de reflexionar que al compostador nomeacutes hi poden
anar residus que venen de la natura i que la natura podragrave descompondre amb poc temps Quegrave
passa amb els mocadors de paper els ossos i els taps de suro Fer la reflexioacute que tot i que es
llencen a lrsquoorgagravenica triguen meacutes a descompondrersquos i no van beacute per al compostador
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El menuacute del compostatge CM CS
on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha
una lectura per ampliar la informacioacute
5 ELS ANIMALS DESCOMPONEDORS I LES EINES PER FER COMPOSTATGE
Per a CI imprimir de lrsquoannex les fitxes Els animals descomponedors CI i Les eines per fer
compostatge CI i retallar-les convertint-les en un trencaclosques Els infants han de muntar els
dos trencaclosques i reflexionar quegrave veuen a cada imatge
Els animals descomponedors
Paneroles (indiquen que el compost ja estagrave llest per collir) mosques (indiquen exceacutes drsquohumitat
que pot provocar putrefaccioacute o fermentacioacute de la pila) cucs de terra (importants
descomponedors que consumeixen bacteris fongs i mategraveria orgagravenica) formigues (indiquen
acidesa o pila seca) cargols (desfan celmiddotlulosa i la lignina de restes vegetals)
Com pots fer compost - 19
Les eines per fer compostatge
Garbell (per garbellar el compost madur) airejador (per remenar la pila i airejar-la) carretoacute (per
transportar restes de poda o compost) termogravemetre (per controlar temperatura del compostador)
tisores de podar (per trossejar les restes llenyoses) regadora (per regar la pila quan estigui seca)
biotrituradora (per trossejar les restes llenyoses) forca (per remenar la pila i airejar-la) pala (per
ajudar-nos a treure el compost i garbellar-lo)
Variant per a CM i CS es proposa una doble activitat una mica diferent de la de CI Per
descobrir les eines i el material imprescindible per fer un bon compostatge srsquohan drsquoimprimir
les dues fitxes Com funciona un compostador CM CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat
perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una lectura per ampliar la informacioacute
Per conegraveixer la fauna srsquoha drsquoimprimir la fitxa Els animals descomponedors CM CS i tambeacute srsquoha
drsquoacompanyar de guies de fauna invertebrada insectes
6 INICIEM EL COMPOSTADOR
Per a tots els nivells es tracta de descobrir com eacutes el compostador de lrsquoescola i posar-lo en
marxa Es repassen els ingredients i elements indispensables perquegrave el compostador
funcioni srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica es remena i es prenen les primeres mesures de
temperatura
Es poden imprimir les dues fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI per fer un mural
resum dels tallers realitzats
Com pots fer compost - 20
Activitat 2
Quin camiacute segueixen les deixalles
CI CM CS
Objectius
- Comprendre quin eacutes el camiacute que segueixen els residus orgagravenics municipals des que es recullen
fins que es tracten per a quegrave es puguin recuperar com a nous recursos
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana eacutes un organisme supramunicipal format pels municipis
drsquoAiguafreda Balenyagrave El Brull Folgueroles Malla Muntanyola Sant Martiacute de Centelles Santa
Eulagravelia de Riuprimer Seva Taradell Tona Viladrau i EMD Sant Miquel de Balenyagrave
Lrsquoagraverea de medi ambient de la Mancomunitat La Plana ofereix el servei integral de recollida
selectiva de residus porta a porta (mategraveria orgagravenica materials reciclables rebuig vidre oli i
androgravemines) tractament i separacioacute de la part reciclable (envasos paper cartroacute) a la planta de
triatge tractament de la mategraveria orgagravenica a la planta de compostatge servei de deixalleries i
deixalleria mogravebil minideixalleries neteja viagraveria suport tegravecnic agent ciacutevic i educacioacute ambiental
La recollida porta a porta permet assolir nivells de recollida del 75 de mitjana
La major part dels residus que generem no han esgotat el seu cicle de vida i recollint-los
selectivament podem transformar-los en nous productes i evitem portar-los a lrsquoabocador
A la planta manual de triatge denvasos paper i cartroacute hi entren meacutes de 3000 tones cada any
que es reciclen
En el cas de la mategraveria orgagravenica que representa un 36 en pes de la bossa drsquoescombraries srsquoha
de separar en un cubell marroacute dins una bossa compostable ben lligada La mategraveria orgagravenica
recollida teacute menys dun 1 dimpropis (impureses) de mitjana fet que fa que sigui de magravexima
qualitat per a produir el compost que eacutes un adob orgagravenic
Abans drsquoiniciar un projecte de compostatge al centre eacutes molt important que lrsquoalumnat conegui
com es gestionen els residus orgagravenics fora de lrsquoescola Quins soacuten els mecanismes que
estableixen les diferents administracions competents en mategraveria de residus per tal de recollir
lrsquoorgagravenica de forma diferenciada de la resta de residus municipals transportar-la i tractar-la
correctament per transformar-la en compost
Com pots fer compost - 21
- Identificar els residus orgagravenics que es generen a nivell de municipi (particulars empreses
comerccedilos altres)
- Saber valorar la importagravencia de separar correctament els residus i el benefici que se nrsquoobteacute
- Debatre sobre el destiacute i la valoritzacioacute dels residus
- Descobrir com es gestiona la recollida drsquoorgagravenica al nostre municipi i quins resultats srsquoestan
obtenint
Durada
Una hora per a la primera part meacutes el temps necessari per fer la segona part
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Quegrave en sabem CI CM CS (pagravegina 12)
- Fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS (pagravegina 13)
- Fitxa El camiacute de les deixalles CI CM CS (pagravegina 14)
- Fitxes Resultats de recollida de residus dels municipis CS (pagravegines 15 a 25)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a conegraveixer els residus orgagravenics i comprendre la importagravencia de fer-ne una
correcta separacioacute perquegrave sersquon pugui fer un aprofitament posterior Alhora realitzar un treball de
recerca per conegraveixer i entendre quin es el camiacute que segueixen les deixalles al poble qui interveacute en la
recollida i en el posterior tractament i reciclatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de deteccioacute de coneixements previs la segona
drsquoinvestigacioacute
PRIMERA PART
Per a tots els nivells una manera de comenccedilar lrsquoactivitat eacutes detectar les idees pregravevies de lrsquoalumnat
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave en sabem CI CM CS en quegrave cada alumne de manera individual
escriu durant tres minuts tres coses que sap sobre els residus orgagravenics i tres preguntes referents a tot
allograve que li agradaria saber
En petit grup drsquouns quatre alumnes es posen en comuacute les aportacions individuals i es consensuen
tres noves coses (conceptes idees dades) que el grup sap i tres noves preguntes del que voldrien
saber El que el grup decideix tambeacute srsquoescriu a la fitxa en un temps previst de cinc minuts
Un cop acabat el treball de grup el mestre escriu en dues columnes a la pissarra la llista de
conceptes que cada grup sap i la llista de preguntes que es plantegen Es relacionen les informacions
de les dues columnes de manera que si alguna de les preguntes (coses que mrsquoagradaria saber) teacute la
resposta (coses que seacute) anotada a la pissarra srsquoesborra El mestre planteja al grup classe les
Com pots fer compost - 22
preguntes que finalment queden escrites a la pissarra per tal que els alumnes les discuteixin i
intentin respondre-les
Finalment el grup classe escull cinc preguntes que els agradaria fer a algun expert (contactar amb la
Mancomunitat La Plana o lrsquoAjuntament del municipi)
SEGONA PART
Per a tots els nivells lrsquoactivitat continua amb un treball de recerca sobre quin tipus de residus
orgagravenics es generen a tot el municipi Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS Es
divideix el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes assignant a cada grup un o dos
colmiddotlectius equipaments espais representatius del poble (cases escola fagravebriques forn de pa
restaurants etc) Cada grup dibuixa o anota una llista de les deixalles orgagraveniques que creuen que es
poden produir a cadascun dels edificis Si es creu oportuacute es poden fer enquestes als diferents
colmiddotlectius
A continuacioacute per afavorir la imaginacioacute la creativitat i la diversitat drsquoidees dels alumnes i el seu
interegraves pel reciclatge de la mategraveria orgagravenica sersquols proposa que individualment dibuixin com
srsquoimaginen que eacutes el camiacute que segueixen les deixalles orgagraveniques des que les deixem a la porta de
casa fins que es converteixen en compost Imprimir de lrsquoannex la fitxa El camiacute de les deixalles CI CM
CS Finalment es fa una posada en comuacute per parelles o en gran grup
Ampliacioacute per a CS es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Resultats de recollida de residus dels municipis
CS on es mostren els resultats quantitatius de la recollida selectiva de lrsquoany 2018 Un cop analitzades
les dades del municipi es fa una reflexioacute conjunta
Creieu que eacutes important separar les deixalles en fraccions Per quegrave
Quegrave passa si es barregen altres deixalles amb les restes orgagraveniques
Com ho podriacuteem fer per assegurar-nos que tot el poble separa beacute lrsquoorgagravenica
Quins avantatges creieu que teacute la recollida selectiva porta a porta en comparacioacute a la recollida
amb contenidors
Com pots fer compost - 23
Activitat 3
Recollim deixalles per al compostador de
lrsquoescola
CI CM CS
Introduccioacute
Quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica
Tots aquells compostos que formen el cos dels eacutessers vius i els donen lrsquoenergia necessagraveria per al
seu funcionament Lrsquoelement principal que forma la mategraveria orgagravenica eacutes el carboni (C) que es
combina amb hidrogen (H) oxigen (O) nitrogen (N) i en menors quantitats sofre (S) fogravesfor (P) i
altres elements Les diferents combinacions drsquoaquests elements entre siacute donen lloc als gluacutecids
liacutepids proteiumlnes i agravecids nucleics que al seu torn formen les cegravelmiddotlules i teixits que constitueixen els
eacutessers vius Tambeacute podem trobar mategraveria orgagravenica fora dels organismes a terra a lrsquoaigua o a
lrsquoaire Aquesta proveacute dels organismes que han mort o que han perdut part del seu cos Drsquouna
manera genegraverica doncs podem definir com a mategraveria orgagravenica totes aquelles substagravencies que
provenen drsquoun eacutesser viu o de la seva activitat La resta drsquoelements que trobem a la natura
srsquoanomenen compostos inorgagravenics
La importagravencia de separar la mategraveria orgagravenica
Arreu de Catalunya es fa la recollida selectiva de mategraveria orgagravenica amb la finalitat de poder
reciclar-la i obtenir-ne compost En la recollida municipal srsquohi poden incloure pragravecticament totes
les restes orgagraveniques perograve al compostador de lrsquoescola seleccionarem nomeacutes aquelles restes que
en facilitin el proceacutes
Per comenccedilar cal disposar drsquouna quantitat suficient de mategraveria orgagravenica de qualitat Cal distingir
dos tipus de material orgagravenic lrsquohumit ric en proteiumlnes i el sec ric en hidrats de carboni La
mategraveria humida soacuten restes de fruita i verdura crues fulles gespa La proporcioacute adequada eacutes
barrejar un 25 de material estructural i un 75 de material humit
Com pots fer compost - 24
Objectius
- Conegraveixer el tipus de mategraveria orgagravenica que eacutes adequada per fer compostatge a lrsquoescola
- Prendre consciegravencia que cal una aportacioacute constant de mategraveria orgagravenica adequada perquegrave el
proceacutes del compostatge funcioni adequadament
- Decidir quina eacutes la millora manera per recollir mategraveria orgagravenica per aportar al compostador
de lrsquoescola
- Implicar la comunitat educativa (famiacutelies personal no docent) en el projecte
- Establir una rutina i unes responsabilitats per fer un bon manteniment del compostador
Materials que es poden
compostar
En poca quantitat Materials que no es poden
compostar
Restes crues de fruita i
verdura
Closques drsquoou i de
fruita seca
Taps de suro
Flors i plantes seques
Restes drsquoesporga de
mida petita
Fulles caigudes
pinyes
Gespa
Cendres serradures i
encenalls de fusta
natural
Palla
Pells de ciacutetrics
(taronges
mandarines
llimones)
Paper de cuina
tovallons i mocadors
de paper
Serradures (nomeacutes
de fusta sense
tractar)
Fullaraca drsquoarbres
molt resistent a la
degradacioacute com per
exemple la pinassa o
les fulles de
magnogravelia
Pinyols
Oli drsquoamanir
Pasta i arrograves bullit
Pa i flocs de cereals
Tomagravequets podrits
Restes de menjars
preparats
Males herbes de jardiacute que
hagin fet llavors (el compost
resultant podria ser un focus
de males herbes quan
lrsquoutilitzeacutessim posteriorment)
Fruita i plantes malaltes
(aquests materials nomeacutes
poden ser compostats si es
donen unes condicions de
temperatura que garanteixen
la higienitzacioacute En una pila de
compostatge casolagrave no
srsquoassoleixen aquestes
temperatures)
Peix carn ossos (per evitar
males olors o animals no
desitjats)
Cendres o serradures de fusta
tractada que poden portar
coles o vernissos
Pols drsquoescombrar (pot portar
elements no orgagravenics)
Qualsevol material que no
sigui orgagravenic i biodegradable
Excrements drsquoanimals
domegravestics (compte amb la
concentracioacute de patogravegens)
Com pots fer compost - 25
- Identificar i quantificar les diferents tipologies de residus orgagravenics que es generen a lrsquoescola
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana si es fa lrsquoampliacioacute per a CM i CS
Material
De lrsquoescola
- Cubells o galledes per fer la recollida de mategraveria orgagravenica
- Bosses compostables
- Recursos comunicatius per informar del sistema de recollida (cartells murals triacuteptics)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS (pagravegina 26)
- Fitxa Auditoria dels residus de lrsquoescola CM CS (pagravegina 27)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar un sistema adequat i agravegil que permeti assegurar que es disposa de
mategraveria orgagravenica humida i seca de manera regular per facilitar el bon funcionament del
compostador
Per a tots els nivells imprimir de lrsquoannex la fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat Per comenccedilar lrsquoactivitat es fan grups i es reparteix a cada grup
una bossa compostable on a dins hi ha les imatges dels residus (tambeacute es pot substituir les imatges
per residus reals assegurant que a cada bossa hi ha exactament els mateixos) Es comenta que les
imatges podrien correspondre a una bossa de mategraveria orgagravenica drsquouna casa qualsevol o de lrsquoescola
Cada grup decideix quins dels residus representats poden anar dins el compostador i quins no i fan
dos grups drsquoimatges A continuacioacute es fa una posada en comuacute argumentada
Es pot ampliar lrsquoactivitat amb una cerca drsquoinformacioacute per internet o beacute fent un mural amb retalls de
revista dels residus que es poden llenccedilar al compostador i els que no
Per a CI a continuacioacute els alumnes decideixen com srsquoorganitzaran per assegurar que hi hagi
aportacions periogravediques de mategraveria orgagravenica al compostador i assegurar lrsquoegravexit del proceacutes Primer
srsquoha de decidir qui o quin grup seragrave lrsquoencarregat de recollir la mategraveria orgagravenica del centre o beacute de
portar la mategraveria orgagravenica de casa Llavors srsquohauragrave drsquoestablir un sistema de torns per tal que almenys
cada dos o tres dies hi hagi alguna aportacioacute de mategraveria orgagravenica al compostador Un sistema pragravectic
pot ser disposar drsquouna galleda o cubell per a cada grup que reculli mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 26
Per a CM i CS fer una auditoria de residus del centre per saber quins residus orgagravenics es generen
als diferents espais de lrsquoescola (aules aula de mestres pati cuina menjador hort jardiacute) i en quines
quantitats i si soacuten aptes per al compostatge Imprimir de lrsquoannex la fitxa Auditoria dels residus de
lrsquoescola CM CS Es pot fer un seguiment durant un miacutenim drsquouna setmana tot registrant el tipus de
residus orgagravenics que es generen i el seu pes
Caldragrave comptar amb lrsquoajuda de tot el personal de lrsquoescola professorat personal de cuina consergeria
o personal encarregat de buidar les papereres i els cubells de les escombraries
La millor opcioacute eacutes que la mategraveria orgagravenica que srsquoaporti al compostador provingui del mateix centre
Si aixiacute no eacutes suficient es poden fer diferents accions com per exemple organitzar amb tota la classe
una recollida de les fulles dels arbres del pati i llenccedilar-les dins el compostador o beacute demanar la
colmiddotlaboracioacute de les famiacutelies perquegrave portin deixalles orgagraveniques de casa Aquest fet encara que sigui
un cop cada trimestre implica indirectament les famiacutelies dels alumnes i els informa de lrsquoactivitat que
srsquoestagrave duent a terme a lrsquoescola Els infants dissenyaran la manera de comunicar i informar la
comunitat educativa (cartells triacuteptics)
A tenir en compte per a un correcte funcionament del compostador eacutes aconsellable que lrsquoaportacioacute
de mategraveria orgagravenica sigui gradual i que no hi hagi una gran qualitat de mategraveria orgagravenica fresca que
entri de cop sinoacute que els alumnes la vagin portant de mica en mica
Com pots fer compost - 27
Activitat 4
Quegrave en fem de tot allograve que no ens
mengem
CM CS
Introduccioacute
El diccionari diu
- Malbaratar deixar perdre malgastar els beacutens una cosa de valor
- Sobres sobralles o sobrances allograve que sobra especialment drsquoun agravepat o menjar
- Restes deixalles coses o porcions de coses que srsquohan conservat Les restes drsquoun agravepat
El malbaratament alimentari es produeix quan un aliment destinat al consum srsquoacaba convertint
en un residu
Un terccedil dels aliments produiumlts anualment per a consum humagrave al moacuten no soacuten ingerits per ninguacute
(FAO 2011) Les llars soacuten les responsables del 53 del malbaratament alimentari mundial El
20 dels aliments produiumlts a Europa van a parar a la brossa
Les llars els comerccedilos i la restauracioacute a Catalunya generen 262000 tones de malbaratament cada
any De mitjana cada persona malbarata 35 kgany drsquoaliments de qualitat
Algunes propostes per reduir el malbaratament drsquoaliments a casa congelar els aliments crus o
cuinats emportar-se el que sobra al restaurant fer autocompostatge planificar beacute els agravepats (fer
una llista de la compra) fixar-se en la data de caducitat reaprofitar els aliments i estalviar
conservar de forma correcta els aliments fer receptes de cuina drsquoaprofitament
En general el malbaratament als menjadors escolars es genera amb les restes que els nens i nenes
deixen al plat perquegrave la quantitat de menjar elaborat acostuma a estar ben controlat i es fa una
bona previsioacute per evitar lrsquoexcedent alimentari si tot i aixiacute es constata que hi ha sobralles a la
cuina es pot pensar en la possibilitat de portar aquest menjar a algun menjador social casal o
similar perquegrave es pugui aprofitar Per poder donar sortida a les sobralles que els alumnes deixen
al plat la instalmiddotlacioacute drsquoun compostador al centre escolar eacutes un bon recurs que permet aprofitar
aquests residus i obre la possibilitat de fer el seguiment del proceacutes de la mategraveria orgagravenica fins que
es converteix en compost
Com pots fer compost - 28
Objectius
- Comprendre el concepte de malbaratament alimentari i les repercussions socials i ambientals
que comporta
- Diagnosticar el malbaratament alimentari dels esmorzars de lrsquoescola comprendrersquon el seu
impacte i proposar estrategravegies per reduir-lo
- Fomentar la reduccioacute dels residus en general i en concret la dels residus orgagravenics
- Ser conscients i conscienciar els companys de la importagravencia de no malbaratar els aliments
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Balanccedila
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS (pagravegines 28 a 31)
- Fitxes El malbaratament a lrsquoescola CM CS (pagravegines 32 i 33)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a fer una reflexioacute sobre quegrave eacutes el
malbaratament alimentari La segona a fer una investigacioacute per quantificar el malbaratament
alimentari dels esmorzars de lrsquoescola
PRIMERA PART
Per comenccedilar es recullen els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al concepte de
malbaratament alimentari i de sobralles Es poden formular preguntes a lrsquoalumnat que generin
debat
Quegrave en sabem del malbaratament alimentari
Quegrave passa amb el menjar que ens sobra
Quant menjar llencem
Quegrave podem fer si ens sobra menjar
Quins soacuten els residus orgagravenics que no podem evitar I els que siacute que podriacuteem evitar
Com pots fer compost - 29
A continuacioacute imprimir de lrsquoannex les fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS Es
divideix la classe en 4 grups i cada grup treballa el concepte drsquoaprofitament alimentari a partir drsquoun
aliment diferent (els lagravectics el pa la fruita la verdura) A les fitxes hi ha preguntes per reflexionar
sobre quegrave passa si aquell aliment es fa malbeacute com es pot evitar que es faci malbeacute i que es llenci
receptes i trucs per aprofitar-lo etc Al final es fa una posada en comuacute
Es pot ampliar la informacioacute al web httpsomgentdeprofitcat
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre el cost econogravemic social i ambiental que
suposa el malbaratament alimentari es recomanen dos viacutedeos
- Food waste money waste (122 minuts)
- La huella del desperdicio de alimentos (317 minuts)
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes El malbaratament alimentari a lrsquoescola CM CS que proposen fer una
investigacioacute per quantificar el malbaratament alimentari dels esmorzars
Fer una petita investigacioacute cada dia despreacutes del pati (durant una setmana) per identificar i pesar els
residus orgagravenics de les papereres Caldragrave diferenciar aquella mategraveria orgagravenica aprofitable que
encara es podria menjar (trossos de fruita sencers drsquoentrepans) drsquoaquella no aprofitable (com
peles de fruita closques males herbes) I tambeacute caldragrave diferenciar cada tipologia de residu (fruita
entrepagrave brioixeria etc) Les graelles de les fitxes permeten recollir les dades dels pesos per dies i els
totals
Al cap drsquouna setmana srsquoanalitzen els resultats i es fa una reflexioacute conjunta concloent quin eacutes el tipus
de menjar que meacutes es llenccedila intentant trobar-ne les causes i proposant estrategravegies per evitar-ho i
millorar entre tots Srsquoacaba escrivint un decagraveleg de bons consells per no llenccedilar lrsquoesmorzar que
encara es pot menjar que es comparteix amb tota la comunitat educativa
Ampliacioacute lrsquoactivitat es pot ampliar fent un seguiment del malbaratament alimentari al menjador
escolar i tambeacute a casa Les dades es poden recollir en una graella i fer una posada en comuacute a lrsquoescola
Eacutes menjar que hagueacutessim pogut aprofitar Estagrave caducat o fet malbeacute Com hagueacutessim pogut evitar
llenccedilar-lo Quines actuacions de millora proposem
Com pots fer compost - 30
Activitat 5
On colmiddot loquem el compostador
CM CS
Introduccioacute
Com ha de ser un compostador
Si disposem de prou espai podem fer el compost directament sobre el sogravel formant una pila amb
tots els materials La pila ha de tenir una base i una alccedilada aproximada drsquoun metre i mig Si
disposem drsquoun espai limitat el millor eacutes fer servir un compostador El podem comprar de plagravestic
o el podem construir nosaltres mateixos a partir de palets de fusta malla metagravelmiddotlica o totxanes
Per fer compostatge a lrsquoescola sempre es recomana disposar drsquoun recipient adequat i descartar el
compostatge en pila que eacutes el que es fa amuntegant els materials orgagravenics sense estar continguts
en cap recipient
Per iniciar-se en el proceacutes el millor eacutes comprar un compostador qualsevol de la variada oferta
que hi ha al mercat Millor comprar-ne un de mida petita o mitjana sobretot si lrsquoescola eacutes petita i
si no teacute cuina progravepia Els compostadors que hi ha al mercat soacuten recipients de plagravestic amb unes
obertures en forma de forats situats lateralment Normalment no tenen base estan pensats per ser
colmiddotlocats directament sobre la terra i disposen drsquouna tapa El fet que siguin de plagravestic facilita la
conservacioacute de la temperatura al mateix temps que permeten lrsquoaireig de lrsquointerior
On srsquoha de colmiddotlocar un compostador
El compostador srsquoha de posar directament a terra no sobre paviment ni rajola Aixiacute els animals
del sogravel tenen acceacutes al material a descompondre
Srsquoha de situar en una zona amb sol i ombra perquegrave si rep molta insolacioacute srsquohauragrave de regar
Millor que srsquohi pugui accedir des de tots els costats perquegrave seragrave meacutes fagravecil voltejar el material
Cal decidir beacute lrsquoindret ja que no srsquoaconsella anar canviant el compostador de lloc Tambeacute hi ha la
possibilitat de situar-lo a sobre del paviment perograve evitant-hi el contacte directe es pot elevar
amb uns suports com per exemple un palet de fusta o unes totxanes Eacutes important garantir
lrsquoestabilitat del recipient amb alguna mena drsquoancoratge o subjeccioacute i preveure que si ha de ser
utilitzar per infants petits caldragrave un acceacutes elevat per accedir a la tapa superior
Un dels passos previs abans drsquoiniciar un projecte de compostatge a lrsquoescola eacutes buscar i trobar la
millor ubicacioacute per al compostador Perquegrave funcioni correctament un compostador requereix
unes condicions especiacutefiques drsquoespai En part el lloc on finalment decidim colmiddotlocar-lo influiragrave en
alguns dels paragravemetres que intervenen en el proceacutes de compostatge temperatura humitat
oxigen etc
Com pots fer compost - 31
Objectius
- Reconegraveixer la importagravencia i la necessitat de tenir un compostador a lrsquoescola
- Descobrir com ha de ser un compostador i quines condicions necessita
- Debatre en grup i arribar a un acord sobre com construir un compostador per a lrsquoescola
- Comprendre quines soacuten les caracteriacutestiques que fan que un lloc sigui ograveptim per ubicar-hi el
compostador i identificar els punts ograveptims del pati on ubicar-lo
- Elaborar un plagravenol en quegrave srsquoidentifiquin els punts ograveptims on colmiddotlocar el compostador de
lrsquoescola
- Fomentar el treball en equip per a la presa de decisions
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Entre una i dues hores per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Materials diversos per fer la maqueta (cartroacute cartolina fustes plagravestic plastilina escuradents
cola tisores cinta adhesiva llapis retoladors)
- Restes de mategraveria orgagravenica seca i humida trossejades
- Llapis i tisores
- Cinta megravetrica
- Fulls en blanc o lagravemines DinA3 per dibuixar el plagravenol del pati
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem una maqueta CM CS (pagravegina 34)
- Fitxa Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS (pagravegina 35)
Desenvolupament
Es recomana dividir el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes que treballin de manera
autogravenoma Pregraveviament cal haver explicat quegrave soacuten els residus orgagravenics quegrave vol dir fer compostatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a construir una maqueta drsquoun
compostador tal com se lrsquoimaginen La segona a decidir quin eacutes la ubicacioacute meacutes idogravenia de lrsquoescola
per colmiddotlocar-lo Es poden fer les dues parts per separat o beacute una prescindint de lrsquoaltra
Com pots fer compost - 32
PRIMERA PART
Es tracta que els alumnes individualment o per parelles construeixin una senzilla maqueta de com
srsquoimaginen que ha de ser el compostador de lrsquoescola Es deixa material divers a la seva disposicioacute
(cartroacute fustes plagravestic plastilina escuradents cola tisores cinta adhesiva) Tambeacute sersquols facilita
material real per emplenar la maqueta un cop acabada restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca) i
de mategraveria orgagravenica humida (pells de fruita i verdura trossejada)
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem una maqueta CM CS en quegrave es plantegen diverses preguntes obertes
per dirigir lrsquoelaboracioacute de la maqueta
Al final cada grup presenta la seva maqueta davant la resta de companys explicant els paragravemetres
que han tingut en compte i argumentant la proposta
SEGONA PART
Es tracta de localitzar el punt ograveptim del pati on colmiddotlocar el compostador Imprimir de lrsquoannex la fitxa
Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS Es formen grups de 2 o 3 alumnes que surten al
pati i fan una anagravelisi treball de camp per localitzar la ubicacioacute ograveptima per colmiddotlocar el compostador
partint de 5 premisses bagravesiques que apareixen a la fitxa (a prop dels llocs on es fan residus orgagravenics
en un lloc amb ombra en una zona sense pavimentar amb una bona ventilacioacute i ben accessible per a
tothom)
Dins lrsquoaula o fora el pati les parelles dibuixen un plagravenol del pati de lrsquoescola i hi indiquen els punts
on es generen residus les zones pavimentades les zones amb solombra Finalment cada parella
escull la millor ubicacioacute i ho justifica davant la resta de companys Entre tota la classe srsquoacorda on es
colmiddotlocaragrave el compostador que pot ser comprat o construiumlt per ells mateixos
Com pots fer compost - 33
Activitat 6
Les sabates magravegiques
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoHagravebitat Guia drsquoactivitats per a lrsquoeducacioacute
ambiental httpwwwersiliaorgHabitat)
Objectius
- Entendre la importagravencia del sogravel com a suport de la vida
- Conegraveixer els principals elements que constitueixen el sogravel i la seva fragilitat
Introduccioacute
El sogravel eacutes el suport de la vida Sense sogravel no creixerien les plantes que hi arrelen entre les seves
partiacutecules sogravelides i absorbeixen lrsquoaigua de les seves cavitats Sense plantes tampoc no hi hauria
animals Sense sogravel fegravertil no hi hauria cap mena de cultiu i sense collites tampoc no sobreviuriacuteem
els humans
El sogravel es va formant lentament al llarg dels anys amb els minerals arrencats de les roques i la
mategraveria orgagravenica aportada per les restes i els cadagravevers dels eacutessers vius Una gran multitud de de
petits animals fongs i bacteris microscogravepics treballen constantment les primeres mategraveries
esmentades per convertir-les en aquesta capa porosa i flonja que ve a ser el ldquomatalagravesrdquo de la vida
El sogravel no eacutes mai exactament igual conteacute la histograveria de les seves velles roques de lrsquoaigua i de tots
els eacutessers vius a qui ha permegraves lrsquoexistegravencia Hi ha sogravels que soacuten rics en histograveria i en nutrients com
els de les zones humides les valls de les zones volcagraveniques els sogravels dels boscos frondosos dels
boscos de ribera etc Hi ha sogravels que soacuten pobres com els de les zones seques els de les zones
drsquoalta muntanya i dels pendissos inclinats els que han estat cultivats durant molts anys sense
afegir-hi meacutes mategraveria orgagravenica els de les zones cremades amb molta frequumlegravencia i els que tenen
poca vegetacioacute per protegir-los de lrsquoerosioacute
Perograve en tots hi trobem petjades i senyals de vida branquillons fulles llavors plomes un ric
univers en miniatura
La conservacioacute del sogravel eacutes transcendental El sogravel eacutes fragravegil sense la proteccioacute de les arrels dels arbres
i altres plantes que srsquohi sostenen La pluja i el vent se lrsquoenduen en els terrenys amb pendent Hem
de protegir-lo com el beacute meacutes preuat
Un viacutedeo que resumeix molt beacute la importagravencia de preservar el sogravel com a recurs natural que eacutes
Better save soil Doblat al castellagrave Durada 352 min
Com pots fer compost - 34
- Familiaritzar-se amb alguns grups drsquoeacutessers vius del sogravel
Durada
Dues sessions drsquouna hora
Material
De lrsquoescola
- Mitjons vells de llana o cotoacute de talla drsquoadult com meacutes grans millor (un parell per a cada
alumne) Tambeacute es pot fer amb cinta de precintar
- Un sobre gran o una bossa
- Un full Din A3
- Fulls de paper
- Material per escriure (llapis goma)
- Lupes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (pagravegina 36) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer drsquouns mitjons vells unes sabates magravegiques que permetin descobrir
muacuteltiples formes de vida en el sogravel Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de treball de
camp a lrsquoexterior que es pot fer al bosc en un camp o jardiacute o beacute en un tros de pati que no estigui
pavimentat la segona drsquoinvestigacioacute i reflexioacute a lrsquoaula
PRIMERA PART
Cada alumne es posa els mitjons vells per sobre de les sabates i ha de passejar una estona per
entremig de la vegetacioacute amb els mitjons posats Despreacutes amb molta cura es treu els mitjons i
colmiddotloca els elements que srsquohi hagin enganxat dins drsquouna bossa per poder interpretar quegrave soacuten meacutes
tard
SEGONA PART
Els alumnes es distribueixen en grups de 4 o 5 i treuen amb compte tots els elements que srsquohagin
enganxat als mitjons i els colmiddotloquen ordenadament sobre fulls de paper Din A3 per dibuixar-los
Al costat de cada element trobat han drsquoescriure de quegrave es tracta i poden dibuixar tambeacute lrsquoeacutesser viu a
qui va pertagravenyer Per exemple si lrsquoelement trobat eacutes una llavor petita hauran de dibuixar una planta
Com pots fer compost - 35
o arbre si eacutes un ploma lrsquoocell Es poden utilitzar lupes de magrave per descobrir els detalls dels elements
trobats Hi ha molts elements que soacuten molt petits i alguns no es podran veure a simple vista Es pot
emplenar un full drsquoidentificacioacute per a cada element
Quan tots els alumnes acabin de dibuixar es fa una llista comuna de tot el que han trobat i dels
eacutessers vius que han descobert que habiten o han habitat aquell lloc Cada grup pot fer una taula on
classifiquin i comptin els eacutessers vius que depenen directament del sogravel per viure els que lrsquoutilitzen
nomeacutes per caminar descansar construir un refugi o beacute els que srsquoalimenten del que troben al sogravel
Finalment es fa una posada en comuacute comentant els resultats obtinguts Es pot fer una llista de les
caracteriacutestiques que teacute el sogravel i com permet lrsquoexistegravencia drsquoeacutessers vius
Si es vol es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (opcional)
Algunes preguntes per reflexionar
Per quegrave el sogravel eacutes important com a suport de la vida
Quins grups drsquoeacutessers vius depenen directament del sogravel
Quines activitats naturals io humanes poden perjudicar la vida al sogravel
Quegrave deu passar en un lloc on srsquoha perdut el sogravel fegravertil Quin aspecte deu tenir Hi podrien viure
plantes i animals
Lrsquoactivitat es podria repetir en altres indrets o en altres estacions de lrsquoany i comparar els resultats
obtinguts
Lrsquoactivitat es pot ampliar buscant meacutes informacioacute sobre les plantes animals i altres eacutessers vius
trobats tambeacute es poden classificar els fruits i les llavors enganxats als mitjons segons la forma que
els permet adherir-se (punxes llanccedila espines plomes) es pot agafar una mostra del compostador
per veure quins elements hi ha i analitzar les diferegravencies amb la descomposicioacute que es produeix al
bosc
Com pots fer compost - 36
Activitat 7
De quegrave estagrave fet el bosc
CI CM CS
Objectius
- Estimular lrsquoobservacioacute de lrsquoentorn amb els cinc sentits per reconegraveixer components del bosc i
comprendre que tot forma part del cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer components del bosc a partir de lrsquoobservacioacute i fer-ne una representacioacute en un
mural
- Identificar aquells elements que de manera natural no haurien de ser al bosc i reconegraveixer els
perills que comporta la presegravencia de deixalles
Introduccioacute
Un bosc eacutes un ecosistema i el que es crea dins un compostador tambeacute Un ecosistema eacutes un
sistema natural format per un conjunt dorganismes vius (biocenosi) i el medi fiacutesic que els envolta
(biogravetop) aixiacute com les relacions que estableixen entre ells i amb el medi Per tant en un ecosistema
hi podem trobar elements biogravetics eacutes a dir tots els que tenen vida i viuen en un medi i abiogravetics
els quals formen el medi fiacutesic com per exemple el sogravel lrsquoaire lrsquoaigua lrsquoenergia la llum o les
condicions meteorologravegiques
Hi ha molts tipus drsquoecosistemes En tots ells els diferents eacutessers que hi conviuen estableixen
diferents tipus de relacions com per exemple drsquointercanvi drsquoenergia i nutrients mitjanccedilant la
cadena trogravefica
Una cadena trogravefica estagrave formada per una segraverie drsquoorganismes ordenats linealment en nivells
trogravefics en quegrave cadascun srsquoalimenta de lrsquoanterior i alhora serveix drsquoaliment al seguumlent Tots ells
necessiten alimentar-se drsquouna manera o duna altra
Les poblacions drsquoeacutessers vius que habiten dins el compostador estableixen relacions de
convivegravencia en equilibri ocupant el seu propi espai i portant a terme una funcioacute especiacutefica en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Aquestes relacions de convivegravencia srsquoestableixen
drsquoacord amb els nivells jeragraverquics de la cadena trogravefica Si es produeixen desequilibris a la cadena
algunes poblacions poden creacuteixer en detriment drsquoaltres la qual cosa pot repercutir en el proceacutes de
compostatge
Com pots fer compost - 37
Durada
Un miacutenim drsquouna hora i un magravexim de tot un matiacute
Material
De lrsquoescola
- Llapis
- Trossos de paper drsquoembalar (per al mural)
- Tisores
- Colors
- Cola
- Cagravemera de fotos (o beacute paper i llapis per dibuixar)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Els elements del bosc CI CM (pagravegina 37) (opcional)
- Fitxa Objectes que no haurien de ser al bosc CM CS (pagravegina 38)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer una descoberta dels elements que hi ha en un ecosistema en concret en
un bosc i comprendre la relacioacute que hi ha entre ells Primer es fa una preparacioacute pregravevia a lrsquoaula en
quegrave srsquoelabora un llistat de coses que hauran de buscar a la sortida del bosc seguidament es fa una
sortida a un bosc proper a lrsquoescola
Srsquoexplica lrsquoactivitat als alumnes Imprimir de lrsquoannex la fitxa Els elements del bosc CI CM Eacutes una fitxa
opcional tambeacute es pot optar per fer un llistat propi De fet la llista variaragrave segons lrsquoegravepoca de lrsquoany el
tipus de bosc en quegrave es fa la visita i lrsquoedat dels alumnes A tall drsquoexemple els elements a cercar poden
ser una cosa viva una cosa que mai ha estat viva una cosa que respira una cosa petita una cosa
que sabem que hi eacutes perograve no la veiem una cosa de color groc una cosa que ens agrada una cosa que
fa bona olor una cosa que hi eacutes perograve no hi hauria de ser etc
A continuacioacute es fa una sortida a un bosc proper a lrsquoescola i srsquoexplica com srsquoorganitzaragrave lrsquoactivitat
Cal recordar als alumnes la importagravencia de respectar lrsquoentorn i drsquoanar amb els cinc sentits ben
desperts Els alumnes individualment o per parelles disposen del llistat amb tot el que han de
cercar Es delimita un espai pel qual poden buscar i un temps Quan srsquoacaba el temps drsquoobservacioacute
es torna a lrsquoaula o es fa una posada en comuacute al bosc mateix
Per a la posada en comuacute es facilita a cada alumneparella un tros de cartolina o paper on cadascuacute ha
de dibuixar les coses que ha observat que eren a la llista A continuacioacute srsquoelabora un mural conjunt
en el qual cada alumnes explica i enganxa el seu dibuix Al final es treuen conclusions entre tots El
mural resultant permetragrave reconegraveixer els diferents elements del bosc i el paper que juga cada un
drsquoaquests elements en el cicle de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 38
Variant per a CM i CS
Srsquoorganitza els alumnes en grups de 3 o 4 Cada grup volta pel bosc i fa una recerca drsquoobjectes que
no haurien de ser al bosc i fa una foto de cadascun drsquoells Es pot aprofitar per recollir-los i aixiacute
netejar lrsquoentorn Despreacutes drsquoun temps en quegrave tots els grups hagin tingut temps de fer una bona volta
es retorna a lrsquoaula
Srsquoelabora un mural conjunt que agrupa les observacions de cada grup Cal que cada grup decideixi
entre tots quines fotos posaran al mural i per tant quines caldragrave imprimir A meacutes cada grup ha de
buscar la informacioacute relacionada amb la deixalla trobada Imprimir de lrsquoannex la fitxa Objectes que no
haurien de ser al bosc CM CS
Cada grup ha de preparar la informacioacute per enganxar al mural (que pot ser amb el format de fitxa o
qualsevol altre format) Cada grup comparteix la informacioacute que ha buscat al mural i lrsquoexposa a la
resta de companys
Per concloure lrsquoactivitat es pot penjar el mural a la paret i comentar entre tots els problemes que
comporta cadascuna de les deixalles trobades
Com pots fer compost - 39
Activitat 8
Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la
mategraveria orgagravenica
CI
Introduccioacute
Per poder viure cal energia que srsquoobteacute dels aliments del sol de lrsquoaire i de lrsquoaigua I que aquesta
energia flueixi drsquouns eacutessers vius ja siguin animals o vegetals a drsquoaltres a traveacutes de la cadena
alimentagraveria La llum del sol eacutes captada per les plantes i emmagatzemada en forma drsquoenergia
quiacutemica Els animals que no podem captar directament lrsquoenergia del sol lrsquoobtenim nodrint-nos
de les plantes o drsquoaltres animals que al seu torn srsquohan alimentat de plantes
Els organismes autogravetrofs tambeacute srsquoanomenen productors primaris perquegrave produeixen tota la
mategraveria orgagravenica dels sistemes naturals Els altres eacutessers vius que srsquohan drsquoalimentar dels
autogravetrofs srsquoanomenen consumidors de mategraveria orgagravenica Uns i altres formen cadenes i xarxes
trogravefiques a traveacutes de les quals la mategraveria orgagravenica passa drsquouns organismes a uns altres
Les restes de lrsquoactivitat dels eacutessers vius tan productors com consumidors aixiacute com els seus
cossos quan aquests van morint no srsquoacumulen indefinidament als sistemes naturals Hi ha un
altre tipus de consumidors els descomponedors que srsquoalimenten drsquoaquesta mategraveria orgagravenica
morta i van desfent els compostos orgagravenics fins que nomeacutes en queda CO2 aigua i sals minerals
Els descomponedors tornen a la terra els nutrients que havien agafat les plantes unint els
extrems de la cadena alimentagraveria que esdeveacute ciacuteclica el cicle de la mategraveria a la natura
Per tant sense menjar no sobreviuriacuteem ni les persones ni els animals ni les plantes ni cap dels
petits organismes (descomponedors) que formen part del sogravel Els organismes descomponedors
obtenen lrsquoaliment de les restes drsquoanimals (excrements cadagravevers pegravel pell etc) i de les restes
vegetals (fulles tiges troncs etc) del sogravel Aquests proporcionen lrsquohumus o compost al sogravel perquegrave
srsquoalimentin les plantes Els animals herbiacutevors srsquoalimenten de les plantes Els carniacutevors srsquoalimenten
drsquoaltres animals I els omniacutevors (com les persones) srsquoalimenten de plantes i animals Quan un
drsquoaquests elements es mor o deixa restes del que srsquoha menjat dona aliment als petits organismes
descomponedors del sogravel els quals ho descomponen de tal manera que els vegetals sersquon poden
alimentar I aixiacute torna a comenccedilar el cicle
Els residus es generen com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat humana per tant existeixen des de
lrsquoorigen drsquoaquesta espegravecie A la natura les restes que es produeixen soacuten orgagraveniques i per aixograve
totalment biodegradables eacutes a dir que la progravepia natura teacute mitjans per poder-les reciclar a traveacutes
de la descomposicioacute Per tant els descomponedors tenen una funcioacute clau en el cicle de la mategraveria
perquegrave soacuten ldquorecicladorsrdquo de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 40
Objectius
- Relacionar el proceacutes de compostatge amb el cicle de la mategraveria orgagravenica a la natura drsquouna
manera luacutedica
- Analitzar la importagravencia dels descomponedors en el cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer la importagravencia del compost per al sogravel i com a aliment per a les plantes de lrsquohort
- Justificar la importagravencia del paper que teacute cadascun dels eacutessers vius en el cicle de la mategraveria
- Comprendre i valorar els beneficis de mantenir totes les parts de la cadena trogravefica i de
contribuir a tancar el cicle de la mategraveria amb una bona separacioacute dels nostres residus
orgagravenics
Durada
Dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
(cal preparacioacute pregravevia)
- Cintes o diademes fetes amb cartolina (una per a cada alumne) De 4 colors diferents taronja
blanc blau marroacute clar (tambeacute poden ser drsquoaltres colors o fer-se amb materials reutilitzats)
- Grapadora
- Cartolina marroacute fosc per retallar les siluetes Retallar unes 50 siluetes (en el cas que el grup
sigui de 20-25 alumnes)
- Safata per posar les siluetes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Siluetes per retallar CI (pagravegina 39)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a mostrar a lrsquoalumnat mitjanccedilant un joc de moviment com funciona el cicle de
la mategraveria a la natura i com es reprodueix a petita escala en el proceacutes de compostatge de les restes
orgagraveniques que generem a lrsquoescola Per fer lrsquoactivitat cal un espai ampli
Es divideix els alumnes en quatre grups i srsquoassigna un rol a cada grup eacutessers humans (cuiners)
herbiacutevors (conills) plantes (pastanagues) i descomponedors (cucs)
Les pastanagues srsquoalimentaran de compost els conills menjaran pastanagues els cuiners cuinaran
pastanagues o conills (perograve nomeacutes ho podran fer quan els animals i les plantes srsquohagin alimentat
pregraveviament i hagin crescut) i els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques que han generat els
cuiners Els cucs descomponedors elaboraran compost que tornaran a deixar a disposicioacute de les
pastanagues perquegrave aquestes es puguin alimentar
Com pots fer compost - 41
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Siluetes per retallar CI en quegrave hi ha representada la silueta drsquouna
pastanaga Per simbolitzar el compost es retallen siluetes de pastanaga en cartolina de color marroacute
fosc i es colmiddotloquen en una safata situada en un extrem de la sala de joc en un lloc ben visible per a
tothom Calen el doble de siluetes que de jugadors La mateixa silueta tambeacute serveix per identificar
els conills i les pastanagues Es diferencien segons com es colmiddotloquin en el cas dels conills la part meacutes
punxeguda de la plantilla va amunt simulant la forma de les orelles i en el cas de les pastanagues
srsquoorienta cap avall simulant la forma drsquouna pastanaga
Es reparteix a cada alumne una cintadiadema que es posen al cap El color de les diademes ajuda a
diferenciar fagravecilment el paper que representa cadascuacute
- Taronja pastanagues (37 dels alumnes)
- Blanc conills (21 dels alumnes)
- Blau cuiners (21 dels alumnes)
- Marroacute clar cucs (21 dels alumnes)
Els alumnes es posen les cintes al cap
Abans de comenccedilar a jugar es recorda quegrave eacutes el cicle de la mategraveria orgagravenica comparant el que passa
en un bosc amb el que passa al compostador de lrsquoescola i amb el que passa amb els residus que
generem a casa Srsquoexplica el paper que hi tenen tots els organismes fent especial egravemfasi en els
descomponedors com a ldquorecicladorsrdquo de les restes orgagraveniques a la natura De quegrave srsquoalimenta cada
element del cicle de la mategraveria orgagravenica Quina importagravencia teacute que el proceacutes sigui ciacuteclic
A continuacioacute srsquoexplica la dinagravemica del joc els cuiners intenten cuinar aliments dels que mengem
sovint i que necessitem per creacuteixer aquests aliments soacuten uns determinats animals o plantes perograve
nomeacutes els poden agafar per cuinar quan hagin crescut Els animals i les plantes srsquohan drsquohaver nodrit
abans que el cuiner els pugui cuinar Finalment un altre element entra en joc per tractar drsquoeliminar
les restes orgagraveniques (peles de pastanaga i ossos de conill) que han generat els cuiners
Cal indicar on estagrave situat lrsquoaliment de les plantes (el compost) i explicar que els retalls de cartolina
de color marroacute fosc que hi ha dins la safata simbolitzen el compost i alhora seran les pastanagues o
les orelles de conill que utilitzaran per jugar
Srsquoexpliquen les regles del joc
Tots els participants tenen lrsquoobjectiu comuacute drsquoalimentar-se
- Els cuiners podran cuinar per menjar tant conills com pastanagues
- Els conills menjaran uacutenicament pastanagues
- Les pastanagues es nodriran de terra (compost)
- Els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques dels cuiners
Per saber quan i com poden menjar cal escoltar les indicacions del dinamitzadora del joc Aquesta
utilitzaragrave dues frases curtes i concretes per donar les ordres
Per fer participar els alumnes que fan de pastanagues es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave
Aquesta pastanaga ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color
taronja) El jugador que fins aquell moment estava ajupit srsquoaixeca i va fins on hi ha la safata amb
el compost simula que es nodreix i agafa una de les siluetes de la safata Torna cap al seu lloc Es
colmiddotloca al front la peccedila que ha agafat subjectant-la amb la diadema i colmiddotlocant-la amb la part meacutes
Com pots fer compost - 42
punxeguda en direccioacute al seu nas En lloc de tornar-se a ajupir es queda dret amb els braccedilos
estirats per demostrar que ha crescut
Per fer participar els alumnes que fan de conills es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave Aquest
conill ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blanc) El jugador
que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per alimentar-se ha de trobar dues pastanagues
que ja hagin crescut eacutes a dir dos nens pastanaga que estiguin drets i amb la silueta en forma de
pastanaga enganxada al front Si els localitza va fins a ells i els agafa la silueta del front aquests
nens srsquoajupen un altre cop i esperen un altre torn per creacuteixer El nen conill torna al seu lloc i es
colmiddotloca les peces a la diadema amb lrsquoorientacioacute per simular les orelles del conill Fet aixograve es
queda palplantat amb els braccedilos estirats per demostrar que ha crescut Si no troba dos nens
pastanaga que hagin menjat torna al seu lloc i srsquoajup novament ategraves que no srsquoha pogut alimentar
i per tant no ha pogut creacuteixer
Per fer participar els alumnes que fan de cuiners es diu la frase Senyora cuinera que pot cuinar
un bon conill per sopar (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blau) El
jugador que estava ajupit srsquoaixeca i observa si hi ha conills amb les orelles colmiddotlocades en cas
afirmatiu srsquoacosta fins a un drsquoells i li agafa les orelles lrsquoalumne conill tornaragrave a ajupir-se i el
cuiner aguanta les orelles a la seva magrave Un cop fet aixograve es queda dret amb els braccedilos estirats per
demostrar que ha cuinat El director del joc tambeacute pot demanar al cuiner que cuini pastanagues
en aquest cas el cuiner ha de fer els mateixos moviments que en el cas del conill
Per fer participar els alumnes que fan de cucs descomponedors es diu la frase Atencioacute Qui es
menjaragrave les restes orgagraveniques Aquest cuc ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la
diadema de color marroacute clar) El jugador que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per
alimentar-se ha de trobar un cuiner que ja hagi cuinat eacutes a dir que estigui dret i amb les siluetes
en forma de pastanaga o drsquoorelles de conill a la magrave Si el localitza li agafa les siluetes de la magrave
aquests nens srsquohan drsquoajupir un altre cop i esperar un altre torn per cuinar El nen cuc va fins a la
safata del compost per retornar les peces Si no trobeacutes cap cuiner amb restes orgagraveniques a la magrave
srsquoha de quedar ajupit al seu lloc
Es comenccedila la dinagravemica de joc
Els alumnes es distribueixen pel camp de joc de forma aleatograveria i deixant distagravencia entre cada
jugador Un cop colmiddotlocats al seu lloc srsquoajupen i es comenccedila el joc Els primers moviments conveacute que
siguin molt senzills es fa que srsquoaixequin drsquoun en un srsquoespera que dues pastanagues hagin crescut
per fer aixecar un conill es diu a un cuiner que cuini un conill A mida que els alumnes agafen meacutes
desimboltura i seguretat es complica la dinagravemica fer aixecar quatre conills alhora i que algun es
quedi sense menjar treure lrsquoaliment de les plantes etc El joc es pot repetir tantes vegades com es
vulgui (el cicle eacutes ilmiddotlimitat)
Al final del joc es fa una posada en comuacute a per treure conclusions Ha estat fagravecil trobar menjar Quegrave
passava si no sersquon trobava Quegrave hauria passat si alguacute hagueacutes amagat el compost Quegrave hauria passat
si no hi hagueacutes hagut cucs Per a qui eacutes meacutes difiacutecil trobar menjar Etc Es pot fer un mural del cicle
de la mategraveria orgagravenica a partir de les regles del joc
Com pots fer compost - 43
Activitat 9
Com es reciclava fa uns anys
CM CS
Introduccioacute
Abans els femers es posaven davant de les cases perquegrave un femer gros era siacutembol de riquesa
Al llarg del temps lrsquoeacutesser humagrave ha desenvolupat tegravecniques de reciclatge dels residus A llsquoedat
mitjana el coneixement es va refugiar als monestirs Allagrave els templers feien servir una tegravecnica de
compostatge que els permetia augmentar molt el rendiment de les seves collites
Antigament la feina dadobat es reduiumla exclusivament a laportacioacute de fems elaborats al femer El
femer era un espai enclotat on shi dipositava periogravedicament el producte de la neteja destables i
corrals Qualsevol mategraveria orgagravenica era apta per fer fem i tot saprofitava en aquelles egravepoques Per
afavorir la barreja i la descomposicioacute dels materials amuntegats els femers es remenaven de tant
en tant sobretot despreacutes de les pluges perquegrave la humitat ajudava a la fermentacioacute Era creenccedila
general que els femers shavien de remenar en lluna vella perquegrave el resultat fos ograveptim
Quan tocava els fems es transportaven al camp i es colgaven amb la llaurada El fem es feia caure
del carro amb els eixartells i es distribuiumla en uns munts anomenats ferrades posteriorment
sesbarriava amb la forca de ferro
Els residus sempre han acompanyat lrsquoexistegravencia de lrsquohome Un cas de lrsquoimpacte dels residus en
temps pretegraverits eacutes el de les agravemfores en lrsquoImperi romagrave La ciutat de Roma coneguda per la ciutat
dels set turons va arribar a tenir-ne un vuitegrave per causa dels residus drsquoagravemfores Les agravemfores
romanes es podien comparar amb els actuals envasos no retornables El seu destiacute era purament
facilitar el transport drsquoaliments i de fet no hi havia cap induacutestria per reaprofitar el fang cuit de
quegrave estaven fetes Generalment es llenccedilaven als afores de la ciutat Les restes histograveriques que
sovint trobem revelen la forma de vida dels nostres avantpassats De la mateixa manera lrsquoanagravelisi
de les escombraries mostra lrsquoevolucioacute de lrsquoestil de vida de la nostra societat Les nostres
escombraries srsquohan omplert drsquoenvasos i embalatges quelcom impensable fa 50 anys
Al paleoliacutetic les societats eren caccediladores i recolmiddotlectores Tots els residus eren orgagravenics i per tant
de fagravecil assimilacioacute pels descomponedors Al neoliacutetic amb lrsquoarribada de lrsquoagricultura i la
ramaderia hi ha els primers assentaments amb poblacions sedentagraveries Van aparegraveixer activitats
com la cistelleria i el tegravextil perograve tot i aixiacute tots els residus generats eren orgagravenics i es reaprofitaven
com a adob com a aliment pel bestiar en la fabricacioacute de cases Els residus es revaloritzaven i
reciclaven dins la comunitat mateixa
Com pots fer compost - 44
Durant lrsquoegravepoca de la dominacioacute romana es desenvolupen les ciutats agraverees on srsquoaplega la
poblacioacute Lrsquoacumulacioacute de poblacioacute condueix per primera vegada a un increment de brossa
encara que majoritagraveriament de mategraveria orgagravenica Tanmateix les escombraries soacuten un brou de
cultiu per a malalties infeccioses Per aixograve en les ciutats van construir immenses obres
drsquoabastament drsquoaigua potable i sanejament drsquoaiguumles residuals La perfeccioacute drsquoaquestes
construccions no va ser superada fins ben entrat el segle XIX
Durant lrsquoedat mitjana les ciutats van tornar a ser un motor de desenvolupament cultural i
econogravemic perograve es van convertir en focus drsquoinfeccions a causa de lrsquoacumulacioacute de brossa als
carrers i mercats La manca de mesures higiegraveniques va contribuir a lrsquoextensioacute de les grans
pestes Durant aquesta egravepoca i les posteriors la vida al camp continuava aprofitant i reciclant
els residus produiumlts emprant-los com a mategraveria primera per a altres usos A la ciutat el
problema dels residus va comenccedilar a inquietar la poblacioacute
La Revolucioacute Industrial propicia que la ciutat esdevingui el focus de generacioacute de treball fet
que iniciaragrave un egravexode massiu des del camp a la ciutat Els descobriments tecnologravegics
provoquen la produccioacute en cadena dels beacutens de consum la fabricacioacute de nous materials i la
utilitzacioacute de noves fons energegravetiques La novetat de la tegravecnica permet un increment innovador
en la produccioacute i en aquest context la problemagravetica dels residus queda relegada a segon plagravenol
La produccioacute en segraverie es dissenya en cadena no pas en cicle Lrsquoagricultura tambeacute es
modernitza Srsquoinventa nova maquinagraveria i srsquointrodueixen els productes fertilitzants i plaguicides
quiacutemics que trenquen el cicle de reaprofitament dels residus agriacutecoles i ramaders
Durant la degravecada dels seixanta com a resultat del creixement urbagrave i del consum augmenta el
volum drsquoescombraries que es porten als abocadors En temps de femar la brossa recollida
srsquoescampa pels camps pragravectica que desapareix a causa de la proliferacioacute de plagravestics i altres
embalatges que es troben barrejats a les escombraries orgagraveniques
En lrsquoactualitat la societat de consum no cessa de produir nous productes artificials en grans
quantitats amb la subseguumlent acumulacioacute i concentracioacute dels residus associats substagravencies que
la natura no pot integrar
Durant molts anys lrsquohort va esdevenir una peccedila clau de les llars que garantia conjuntament
amb els quatre animals drsquoautoconsum la major part de lrsquoalimentacioacute familiar Drsquoaixograve no fas pas
tant temps dues o tres generacions abans els nostres avis o besavis ho feien aixiacute amb
coneixements ancestrals que passaven de pares a fills Coneixements que els deien com
aprofitar les restes orgagraveniques per fer el compost com obtenir les llavors dels millors fruits que
els garantien les properes collites quin era el millor cicle lunar per sembrar plantar o collir
en definitiva tot un saber fruit de lrsquoexperiegravencia i de lrsquoobservacioacute de la natura recollit i transmegraves
al llarg de molts anys
Lamentablement els canvis socials produiumlts a mitjan segle passat ens van anar separant de la
terra i de mica en mica vagraverem delegar la produccioacute drsquoaliments a tercers Aliments produiumlts
sovint de manera industrialitzada provinents de llocs llunyans amb poc gust perograve aixograve siacute
amb una gran aparenccedila i sense adonar-nos-en hem anat perdent tot aquell valuoacutes llegat
Com pots fer compost - 45
Objectius
- Conversar amb gent gran per conegraveixer com ho feien fa uns anys per gestionar i prevenir els
residus
- Prendre consciegravencia dels canvis que hi ha hagut els darrers anys respecte la generacioacute de
residus el sistema drsquoembalatge i de consum i tambeacute el reaprofitament alimentari i la
reutilitzacioacute Reflexionar sobre les repercussions que aixograve pot tenir en el futur
- Reflexionar sobre les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un estil de
vida meacutes sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
- Fomentar la relacioacute i el respecte vers la gent gran
Durada
Una hora per a la preparacioacute pregravevia
Una hora per a la sessioacute de conversa
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Els residus abans i ara CM CS (pagravegines 40 a 42)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a preparar i elaborar una enquesta per a la gent gran del municipi o avis i agravevies
dels alumnes per adonar-se del canvi que hi ha hagut amb el pas del temps en relacioacute a la gestioacute i la
prevencioacute dels residus Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera eacutes la preparacioacute pregravevia de
lrsquoenquesta la segona eacutes la conversa presencial amb els avis i agravevies
PRIMERA PART
Es fan grups de 2 o 3 alumnes per reflexionar i preparar preguntes concretes per fer a la gent gran
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Els residus abans i ara CM CS A les fitxes hi ha imatges antigues i
preguntes que conviden a la reflexioacute i plantegen aspectes diversos relacionats amb els residus
- La gestioacute dels residus abans i ara
Els femers i el reciclatge a les cases de pagegraves en contraposicioacute a la recollida selectiva i la gran
quantitat de residus que generem a lrsquoactualitat Tambeacute es pot fer una recerca drsquoinformacioacute
relacionada amb quan es va implantar la recollida selectiva al municipi etc
- El sistema drsquoembalatge i de consum abans i ara
Com pots fer compost - 46
La llet de les vaques i les lleteres lrsquoaigua de la font i lrsquoofici de cisteller versus els brics els envasos
de plagravestic drsquoun sol uacutes i les compres als supermercats
- Lrsquoaprofitament i la reutilitzacioacute abans i ara
El pa sec per fer sopa els iogurts i melmelades casolanes versus el malbaratament alimentari que
actualment es produeix a moltes llars comerccedilos i restaurants
SEGONA PART
Conversa presencial amb avis i agravevies
Pregraveviament es fa difusioacute a les famiacutelies per tal de convidar a la xerrada avis i agravevies dels alumnes
Tambeacute es pot convidar gent gran del poble vinculada amb el moacuten de la pagesia la histograveria del
poble
Es tracta que els alumnes exposin el treball previ i les conclusions a quegrave han arribat i que plantegin
bones preguntes a la gent gran per donar-los peu a respondre-les explicant les seves experiegravencies
drsquoinfantesa La idea eacutes que es generi una conversa i un debat interessant que porti a la reflexioacute sobre
les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un model drsquoestil de vida meacutes
sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
Algunes idees per finalitzar la sessioacute
- Preparar un esmorzar sostenible conjunt amb productes de proximitat i reduint els residus
- Recollir les conclusions de la xerrada en un document o mural conjunt per fer arribar a les
famiacutelies
Com pots fer compost - 47
Activitat 10
Fem el diari de seguiment del
compostatge
CI CM CS
Introduccioacute
Tenir un compostador a lrsquoescola requereix un bon manteniment per tal drsquoobtenir uns resultats
satisfactoris Per a un bon compostatge calen les condicions adequades per als microorganismes
que el duen a terme Aquests per viure necessiten el mateix que nosaltres oxigen aigua i
menjar La durada del proceacutes (de 3 a 6 mesos) dependragrave del manteniment drsquoaquestes condicions
- Una oxigenacioacute adequada
Els microorganismes utilitzen lrsquooxigen per descompondre la mategraveria drsquouna manera
eficient En absegravencia drsquooxigen el proceacutes eacutes molt meacutes lent i es produeixen pudors Per
millorar lrsquooxigenacioacute cal remenar el material amb una forca i barrejar-hi restes vegetals
seques que possibilitin el pas de lrsquoaire
- Aigua per beure
Els microorganismes viuen en medis humits i necessiten consumir aigua Si el material eacutes
sec lrsquoactivitat descomponedora pot quedar gairebeacute aturada eacutes per aixograve que pot ser
necessari regar-lo Si al contrari hi ha massa aigua aquesta ocupa els porus i desplaccedila
lrsquoaire Aixiacute en poques hores se sentiran pudors i la descomposicioacute srsquoalentiragrave per aixograve
caldragrave voltejar el material o afegir-hi material sec
- Menjar equilibrat (relacioacute CN adequada)
Els humans necessitem una dieta equilibrada especialment en hidrats de carboni i
proteiumlnes Una cosa semblant passa als microorganismes que treballen en la pila de
compostatge Lrsquoequilibri eacutes definit per la relacioacute carboninitrogen Si compostem materials
amb molt carboni es degraden molt lentament Eacutes per aixograve que la proporcioacute entre mategraveria
orgagravenica fresca humida o verda (rica en N) i mategraveria orgagravenica estable seca o marro (rica
en C) cal que sigui equilibrada aproximadament de 31
- Temperatura adequada
Com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat que fan milions de microorganismes descomponedors
es genera calor i la pila comenccedila a agafar temperatura Aquest fet eacutes un indicador que el
proceacutes va beacute Les parets del compostador ajuden a mantenir aquesta temperatura A
mesura que el proceacutes vagi avanccedilant i que els materials fagravecilment degradables vagin
desapareixent la temperatura aniragrave disminuint fins a acostar-se a lrsquoambient
Com pots fer compost - 48
Objectius
- Elaborar un full de seguiment on recollir les principals dades sobre lrsquoevolucioacute del
compostatge
- Observar descriure i mesurar els canvis i transformacions que tenen lloc al compostador
- Prendre consciegravencia de la importagravencia de fer un bon manteniment del compostador per
obtenir uns bons resultats
- Facilitar el control dels paragravemetres que intervenen durant el proceacutes de compostatge i
aprendre a preveure com actuar segons cada situacioacute que es presenti
- Registrar dades de manera sistemagravetica utilitzant instruments de mesura concrets
Durada
Una hora aproximadament per fer el diari de seguiment
Un cop per setmana durant tot el proceacutes de compostatge per recollir les dades
Drsquoaquesta manera les accions que srsquohan de dur a terme per fer un bon seguiment del
compostatge soacuten
- Preparacioacute del material a compostar assegurar-nos que tenim mategraveria orgagravenica seca i
humida trossejada petita
- Incorporacioacute del material al compostador a la part inferior cal fer una capa de drenatge i
aeracioacute amb poda branques pinyes o algunes pedres la proporcioacute dels materials ha de
ser 31 tres parts de restes de cuina (material humit) per a cada part de restes de jardiacute
(material sec) i ben barrejades
- Volteig per barrejar la mescla i facilitar lrsquoaeracioacute del material disminuint-ne la humitat
Caldragrave voltejar el material si lrsquoobservem molt humit o si despregraven males olors
- Rec caldragrave regar si la pila srsquoasseca Podem controlar el grau drsquohumitat agafant un grapat
de material i estrenyent-lo si srsquoesmicola li falta aigua amb una humitat correcta el
material es modela perograve sense gotejar
- Anotar les observacions que veiem sobretot si creiem que soacuten anomalies o problemes
Eacutes molt important que totes les observacions i les actuacions que fem al compostador quedin
recollides i registrades en un diari de seguiment perquegrave com que el compostador eacutes colmiddotlectiu hi
hauragrave diferents persones que hi treballaran
Com pots fer compost - 49
Material
De lrsquoescola
- Mural llibreta o programa informagravetic on recollir les dades
- Regle o cinta megravetrica
- Termogravemetre de laboratori
- Forca o airejador
- Regadora
- Drap o paper absorbent
- Pala de jardineria petita
- Bagravescula
- Guant de plagravestic (opcional)
Demanar a la Mancomunitat
- Poda triturada (en cas que sigui difiacutecil aconseguir mategraveria orgagravenica seca)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Taula de seguiment CI CM CS (pagravegina 43)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a elaborar una taula o graella que permeti efectuar un seguiment i manteniment
del compostador controlant els paragravemetres que intervenen durant el proceacutes i treure conclusions
sobre lrsquoevolucioacute del material en compostatge
Es tracta de fer una observacioacute periogravedica de lrsquoevolucioacute del contingut del compostador i un registre de
dades de forma sistemagravetica per adonar-se i entendre els canvis que es produeixen durant el proceacutes
Es recomana que les observacions i mesures es facin setmanalment i per parelles drsquoalumnes
encarregats Per torns rotatius al llarg del proceacutes tot lrsquoalumnat hauragrave fet el seguiment
Algunes de les dades que es poden registrar soacuten la temperatura la quantitat de mategraveria orgagravenica
seca i humida incorporades lrsquoalccedilada de la pila el volteig la humitat (si es rega o no) etc Segons el
nivell educatiu es poden fer mesures de diferent grau de complexitat
Els alumnes reflexionen sobre quins paragravemetres intervenen en el proceacutes i decideixen quegrave han de
controlar i anotar a la graella de seguiment Les opcions per anotar i registrar les dades soacuten
muacuteltiples des drsquoelaborar un mural a un lloc visible del centre o de lrsquoaula fins a recollir les dades en
una llibreta de camp individual o per grups fer-ho a traveacutes de programes informagravetics etc La fitxa
de lrsquoannex Taula de seguiment CI CM CS mostra un possible exemple de taula que es pot fer
Abans de fer les observacions i anotacions es recomana que els alumnes facin hipogravetesis
Com pots fer compost - 50
Creieu que augmentaragrave de volum al llarg de temps
Creieu que augmentaragrave de pes
Quegrave creieu que passaragrave amb la temperatura
Un cop realitzades totes les observacions i mesures dels paragravemetres estudiats es presenten els
resultats obtinguts de forma resumida i sintegravetica per poder treurersquon conclusions Es poden fer
gragravefiques per a cadascun dels paragravemetres mesurats De les mesures no quantitatives (color olor) es
pot descriure verbalment la seva evolucioacute al llarg de lrsquoestudi complementant-ho amb dibuixos o
fotografies A continuacioacute es poden intentar treure conclusions
Color En els primers estadis srsquoobservaran els colors originals dels diferents elements
orgagravenics A mesura que avanccedila la descomposicioacute el color es torna marroacute cada cop meacutes fosc
Olor No ha de ser forta ni desagradable a no ser que hi hagi algun problema que haurem
de detectar quin eacutes
Temperatura Estagrave relacionada amb el grau drsquoactivitat dels microorganismes Augmenta
quan hi ha un cert gruix de material al compostador i va disminuint posteriorment durant la
fase de maduracioacute del compost
Per a CI i CM
Data i hora
Control de temperatura (ambiental i del material en compostatge) La temperatura de la pila es
pren clavant el termogravemetre uns 30 cm dins la pila i srsquohi manteacute durant uns 2 minuts Eacutes important
fer diverses mesures
Control de la humitat A partir de lrsquoaspecte visual del tacte o deixant una mostra sobre un paper
de diari i veure si queda humit o moll Anotar si es rega la pila
Descripcioacute de lrsquoaspecte visual (olor color textura) Eacutes possible reconegraveixer els diferents
elements (fruita fulles) Quin color teacute la pila Quina olor fa (de fruita amoniacuteac fems terra de
bosc)
Aportacioacute de mategraveria orgagravenica humida i seca (pes) Quegrave hi hem tirat Es pot registrar de manera
gragravefica pintant fins a quin nivell arriba drsquouna galleda si sempre srsquoutilitza la mateixa Tambeacute es
pot pesar o beacute simplement anotar si srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica i de quin tipus eacutes
Volteig Anotar si es volteja la pila que es pot fer amb la forca o lrsquoairejador
Alccedilada de la pila de compostatge A meacutes de mesurar els cm de lrsquoalccedilada de la pila es pot registrar
pintant en un esquema fins a quin nivell eacutes ple el compostador
Altres observacions El recull de dades es pot complementar amb dibuixos i fotografies
Com pots fer compost - 51
Ampliacioacute per a CS
Si es vol ampliar el treball matemagravetic i aprofundir en la metodologia cientiacutefica algunes dades i
paragravemetres que es poden incorporar soacuten els seguumlents Srsquohan de dur a terme en una aula o laboratori
Porositat
Entre les partiacutecules del material en compostatge hi ha espais amb aire La mesura de la
porositat ens indica el drsquoaire que conteacute el substrat Una bona porositat del material fa
que el proceacutes de compostatge funcioni millor perquegrave assegura que arribi oxigen a tots els
microorganismes responsables de la descomposicioacute A meacutes un compost amb una bona
porositat teacute meacutes capacitat per retenir aigua als porus i aixograve beneficia les plantes si
srsquoincorpora aquest compost al sogravel Si el material es queda sense oxigen hi poden haver
problemes de males olors Per evitar-ho srsquohi poden afegir materials meacutes gruixuts que
deixin porus entre siacute
Per mesurar la porositat srsquoagafa un vas de volum conegut i srsquoomple amb el substrat a
analitzar fins a un volum conegut sense pressionar-lo Aquest volum srsquoanomena volum
del substrat Srsquoomple una proveta (o recipient graduat) amb aigua i amb cura srsquoaboca
dins el vas fins que el nivell de lrsquoaigua cobrint el substrat arribi al nivell assenyalat com a
volum del substrat La quantitat drsquoaigua que hi ha cabut eacutes la que ha omplert els porus del
substrat i srsquoanomena volum dels porus
Per calcular el de porositat
porositat = __Volum dels porus__ x 100
Volum del substrat
Densitat aparent
La densitat drsquoun material eacutes el seu pes en relacioacute al volum que ocupa En el cas de la
densitat aparent srsquoinclouen tambeacute els porus Com meacutes porositat teacute el material menor eacutes la
seva densitat aparent ja que pesant el mateix ocupa meacutes volum
Per mesurar la densitat aparent srsquoagafa un vas de volum conegut i es pesa (tara de vas)
Srsquoomple amb el substrat sense pressionar-lo i es pesa (pes del vas + substrat) Per calcular
la densitat aparent la foacutermula eacutes
Densitat aparent (g cm2) = Pes del vas + substrat en grams - tara del vas en grams
Volum del vas en cm2
drsquohumitat
Les deixalles contenen fins a un 85 drsquoaigua Durant el proceacutes de compostatge el material
va perdent humitat i en el producte final sol ser al voltant del 40 Si el material en
compostatge no teacute una humitat suficient perquegrave els descomponedors puguin actuar el
proceacutes es pot alentir molt i llavor potser srsquoha de regar
Per mesurar el percentatge drsquohumitat es posen 200 g de substrat al damunt drsquoun full de
paper de diari Es deixa assecar el substrat a lrsquoaire tres o quatre dies (o sota una lagravempada)
i es torna a pesar Aquest eacutes el pes del substrat sec Per calcular el drsquohumitat la foacutermula
eacutes
Com pots fer compost - 52
humitat = 200 g - pes del substrat sec x 100
200 g
A partir del valor obtingut es valora si srsquoha de portar a terme alguna mesura correctora
segons aquesta taula
Manca drsquohumitat lt45
Humitat adequada 45 ndash 55
Exceacutes drsquohumitat gt55
Mida de les partiacutecules
La mida de les partiacutecules del material en compostatge va disminuint a mesura que es
degrada El compost madur eacutes un material granuloacutes amb partiacutecules de mides semblants
Passant el compost per un sedagraves se sap quina eacutes la proporcioacute de partiacutecules petites Cal un
sedagraves de 4 mm de forat (aproximadament tambeacute pot ser de 3 o de 5 mm) Si no es teacute es
pot fabricar amb tela metagravelmiddotlica de 4 mm de diagravemetre i un marc de fusta
Per mesurar la mida de les partiacutecules es tara el paper de diari Srsquoescampa el substrat sec
sobre el paper de diari i es disgreguen les seves partiacutecules amb el corroacute durant 5 minuts
Es pesa el substrat disgregat (restant la tara del paper) Es passa el substrat pel sedagraves de 4
mm Es recullen i es pesen les partiacutecules que hi passen (lt4mm) i es recullen i es pesen les
que srsquohan quedat al sedagraves (gt4mm)
Es calcula la distribucioacute de la mida de les partiacutecules
de partiacutecules de diagravemetres meacutes gran de 4 mm
Pes de les partiacutecules retingudes al sedagraves x 100
Pes del substrat
de partiacutecules de diagravemetre meacutes petit de 4 mm
Pes de les partiacutecules que han passat al sedagraves x 100
Pes del substrat
Com pots fer compost - 53
Activitat 11
Quegrave passa si enterrem residus
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Comprendre que la natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes
natural perograve teacute meacutes dificultat per degradar els materials sintetitzats per lrsquoeacutesser humagrave
- Conegraveixer quins residus soacuten biodegradables
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis
Introduccioacute
La natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes natural Perograve totes
aquelles substagravencies que ha sintetitzat lrsquoeacutesser humagrave en un laboratori es degraden amb meacutes
dificultat Per solucionar la quumlestioacute dels residus drsquoavui dia la ldquobiodegradabilitatrdquo drsquoun producte
eacutes un concepte important
La biodegradacioacute eacutes la facultat que tenen algunes substagravencies de descompondrersquos en components
quiacutemics meacutes simples en un periacuteode curt de temps i reintegrar-se a la terra amb les condicions
ambientals adequades En el proceacutes natural de la descomposicioacute a meacutes dels bacteris hi
intervenen factors com els fongs la llum solar la humitat i la temperatura La mategraveria orgagravenica
pot ser degradada de forma aerogravebica amb oxigen (a lrsquoaire lliure) o de forma anaerogravebica sense
oxigen (enterrat)
Quan els productes no poden ser degradats de forma natural o beacute el temps necessari per a quegrave
els organismes els descomponguin eacutes extremadament llarg sersquols anomena no biodegradables El
fet que aquests no siguin biodegradables es deu a la seva estructura fiacutesica i quiacutemica Alguns com
el vidre no poden ser degradats
Tots els compostos orgagravenics produiumlts pels ecosistemes naturals soacuten degradables en forma natural
i tarden molt poc temps en desaparegraveixer Per aixograve els ecosistemes no produeixen material no
desitjat o escombraries En canvi la tecnologia actual estagrave produint en grans quantitats materials
sintegravetics no biodegradables Molts dels plagravestics que utilitzem com bosses i envasos soacuten exemples
drsquoaquests productes Per aixograve al ser llenccedilats al camp romanen alliacute sense descompondrersquos durant
molts anys No ser biodegradable no significa que no desapareixeragrave mai del planeta sinoacute que
lrsquohome ha de ser lrsquoencarregat de destruir-lo o reciclar-lo
Com pots fer compost - 54
- Adonar-se de quins residus srsquohan degradat completament o en part despreacutes drsquounes
setmanes
- Comprovar si srsquohan complert les hipogravetesis formulades a lrsquoinici de lrsquoexperiment
- Identificar quant temps tarden a descompondrersquos diferents tipus de residus i ordenar-los
fent una liacutenia del temps
- Reflexionar sobre la importagravencia de no llenccedilar deixalles a lrsquoentorn natural
Durada
Una hora aproximadament per a lrsquoexperiment drsquoenterrar residus
Una hora aproximadament per a la sessioacute de desenterrar residus i reflexionar sobre el que ha passat
Material
De lrsquoescola
- Residus diversos per enterrar
- Fustes per als cartells
- Paper llapis colors cola
- Si es vol fer la variant
o Bosses de malla de plagravestic
o Etiquetes plastificades per a cada bossa
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem hipogravetesis CI (pagravegina 44)
- Fitxa Fem hipogravetesis CM CS (pagravegina 45)
- Fitxes Liacutenia cronologravegica CI (pagravegines 46 a 48)
- Fitxa Desenterrem residus CM CS (pagravegina 49)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar enterrant diversos residus si la natura eacutes capaccedil de
descompondrersquols amb poc temps Lrsquoactivitat es diferencia en dos moments primer es prepara
lrsquoexperiment i es fan hipogravetesis al cap drsquoun mes i mig es comprova quegrave ha passat i es fa una reflexioacute
sobre el concepte biodegradable
PRIMERA PART
Es prepara lrsquoexperiment drsquoenterrar residus al pati
Al pati preferiblement a prop del compostador els alumnes fan forats a terra drsquouns 20 cm de
fondagraveria Es fan tants forats com tipologies de residus es vulguin enterrar Una proposta eacutes fer-ne
Com pots fer compost - 55
cinc amb els seguumlents materials fulla drsquoenciam pela de plagravetan paper de cuina paper drsquoalumini i
bossa de plagravestic Tambeacute poden ser els alumnes que escullin els materials amb quegrave volen
experimentar
Es posa un cartell a cada forat per identificar quegrave srsquohi ha enterrat i poder-ho localitzar al cap drsquoun
mes i mig Eacutes important informar tothom que no es trepitgi la zona on srsquoestagrave fent lrsquoexperiment
Es fan fotografies dels residus abans drsquoenterrar-los per poder-les comparar amb els resultats
obtinguts
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CI A lrsquoaula cada alumne fa la hipogravetesi de quin residu seragrave
el que es descompondragrave meacutes ragravepidament
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CM CS A lrsquoaula cada alumne fa hipogravetesis de quegrave creuen
que passaragrave amb els residus durant un mes i mig
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer un experiment similar per saber quan tarden a descompondrersquos els residus orgagravenics
i no orgagravenics dins el compostador i observar els canvis que se succeeixen al llarg del temps
Srsquointrodueixen els residus a analitzar en bosses de malla de plagravestic com les que es fan servir per
envasar patates Aquestes bosses no es descomponen i permeten que entrin els organismes
descomponedors i lrsquooxigen Sersquols colmiddotloca una etiqueta de plagravestic amb el nom del residu a analitzar i
la data i srsquointrodueixen al compostador Cada setmana es treuen i sersquols fa fotografies per comprovar
els canvis que es van produint Es poden sotmetre a assaig multitud de substrats com peles de
plagravetan de taronja de poma fusta triturada fragments de mides diferents etc
SEGONA PART
Al cap drsquounes sis setmanes es desenterren els residus i srsquoobserva en quin estat de descomposicioacute es
troba cadascun dels materials colgats i si srsquohan complert les hipogravetesis formulades pels alumnes
Quins residus srsquohan descompost completament I en part Els materials han canviat les seves
propietats (mida textura color olor forma) Hi ha materials que estan intactes
Es fa una posada en comuacute i es debat sobre els resultats obtinguts per extreure conclusions
- Quins mecanismes teacute la natura per degradar els residus
- Quines alternatives existeixen per aquells materials de siacutentesi que no es degraden tan ragravepid
com els drsquoorigen natural
Com pots fer compost - 56
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Liacutenia cronologravegica CI Es reparteix a cada alumne una targeta on hi
apareix el nom drsquoun residu i el seu temps de descomposicioacute Cadascuacute dibuixa el residu de quegrave es
tracta i tots junts ordenen les imatges en un mural conjunt
Per a CM i CS imprimir de lrsquoannex la fitxa Desenterrem residus CM CS per anotar els resultats i
conclusions
A continuacioacute es fa una activitat per ordenar cronologravegicament diferents residus i materials tenint en
compte el temps que tardarien a desfer-se de manera natural Es pot representar en un mural
treballar-ho amb un debat o beacute mitjanccedilant un joc de moviment
Una manera de fer-ho srsquoassigna a cada alumne un material del llistat que hi ha a continuacioacute sense
indicar-los el temps de descomposicioacute Els alumnes drets srsquohan drsquoordenar en fila cronologravegicament
segons el temps que triguen a descompondrersquos (en funcioacute de les seves hipogravetesis) Per ordenar-se han
de debatre entre tots fins arribar a un acord comuacute El dinamitzadora els indica si estan ben colmiddotlocats
o no i el nombre drsquoalumnes que no estan ben posicionats Es tracta que els alumnes es tornin a
colmiddotlocar fins a aconseguir una filera ordenada del residu meacutes ragravepid en descompondrersquos al meacutes lent
No eacutes tan important ordenar-se perfectament beacute com el debat que es generi i la reflexioacute sobre la
importagravencia de repensar en una bona gestioacute i prevencioacute de residus Al final es fa un debat i es pot fer
una representacioacute en un mural
fulla drsquoenciam (una setmana)
pela de patata (poques setmanes)
peles de ceba (poques setmanes)
closques drsquoou (un mes)
pela de plagravetan (2 mesos)
paper de cuina (3 mesos)
pela de taronja (6 mesos)
fulles seques (6 mesos)
closques de nou (6 mesos)
paper (1 any)
cigarrets (1 o 2 anys)
fusta petita (entre 1 i 3 anys)
xiclet (5 anys)
os de pollastre (entre 10 i 30 anys)
paper drsquoalumini (entre 10 i 30 anys)
bric de llet (entre 10 i 30 anys)
sabata vella (entre 25 i 200 anys)
llauna (entre 10 i 500 anys)
bossa de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
ampolla de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
piles (1000 anys)
ampolla de vidre (4000 anys)
Com pots fer compost - 57
Activitat 12
Quines soacuten les fases del compostatge
Mirem-ho de prop
CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es desenvolupa en diverses fases En cada fase cal la presegravencia drsquooxigen
i drsquoaigua en quantitats adequades perograve sobretot en les primeres fases en quegrave lrsquoactivitat
microbiana eacutes meacutes gran Controlar la temperatura permet identificar quina fase es produeix a
lrsquointerior de la pila
Fase de temperatura moderada
Dura entre 5 i 10 dies Presegravencia de bacteris i fongs que causen un ragravepid creixement de la
temperatura (entre 15 i 45 ordmC) Aquests organismes trenquen amb rapidesa els compostos
solubles fagravecilment degradables
Fase de descomposicioacute o drsquoalta temperatura
Temperatures elevades (superiors als 40 ordmC) Els compostadors amb meacutes volum assoleixen meacutes
temperatura (en compostadors domegravestics el proceacutes es realitza a temperatura ambient) Hi ha
presegravencia de diversos i nombrosos microorganismes i alguns invertebrats En la mesura que els
compostos altament energegravetics srsquoesgoten la temperatura baixa gradualment La durada
drsquoaquesta fase eacutes drsquounes 10 setmanes
Fase de refredament i maduracioacute
La temperatura descendeix des del pic a quegrave srsquoha arribat fins a arribar a temperatura ambient
Presegravencia de microorganismes i invertebrats (sobretot porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i cucs
de terra) Srsquoarriba a la fase final (estabilitzacioacute del producte) quan les temperatures soacuten properes a
les ambientals i ha disminuiumlt el nombre de microorganismes Aquesta fase eacutes la meacutes llarga de
totes pot arribar a durar diversos mesos Tambeacute eacutes la fase en quegrave es produeix una major activitat
de fongs que ajuden a la descomposicioacute de residus secs o amb poc nitrogen Es detecten
macroorganismes que soacuten capaccedilos de degradar les parts meacutes dures dels vegetals A les capes
inferiors si hi ha molta aigua i el compost adopta una textura fangosa sol haver-hi una gran
poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el compost
Com pots fer compost - 58
Objectius
- Comprendre com es produeix el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Aprendre a experimentar i controlar les fases del proceacutes de compostatge
- Adonar-se dels canvis que es produeixen als residus orgagravenics en descomposicioacute i identificar
quant temps tarden a descompondrersquos
- Observar lrsquoevolucioacute de diferents paragravemetres que determinen en quina fase es troba el proceacutes
de compostatge
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis i comprovar si srsquohan complert al final de lrsquoexperiment
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
- Termogravemetre
- Tisores o cuacuteter
- Cola
- Punxoacute
- Retolador permanent
- Restes orgagraveniques diverses (tronquets fulles peles de fruita i verdura)
- Terra de bosc
Opcioacute A)
- Tres ampolles de plagravestic transparent de dos litres (de refresc)
- El tap drsquouna de les ampolles
Opcioacute B)
- Garrafa de plagravestic de 8 litres
- Ampolla de plagravestic de 15 litres
- Paper film
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La columna de descomposicioacute CS (pagravegina 50)
Com pots fer compost - 59
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear a lrsquoaula un compostador a petita escala per observar de prop el proceacutes
de compostatge i extreure les conclusions del que succeeixi Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el compostador en miniatura es tracta de fer-ne el seguiment i
les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La columna de descomposicioacute CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment Tambeacute es pot deixar que els
alumnes escullin quina de les dues opcions prefereixen o beacute fer-ne nomeacutes una
Opcioacute A)
Es tallen tres ampolles de plagravestic de 2 litres segons el dibuix i es munta
una columna de descomposicioacute Es fan forats drsquoaireig als segments B i C
Srsquoomple la columna (segments B i C) amb restes vegetals com ara fulles
petites branques restes de fruita i verdura etc
Les restes srsquohan de mantenir humides perograve sense que lrsquoaigua srsquoentolli a fi
drsquoevitar putrefaccions Lrsquoaigua que sobra ha de drenar beacute i caure al
segment D Es colmiddotloca una etiqueta a la columna de descomposicioacute que
indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Opcioacute B)
Es retalla el cul drsquouna garrafa es foraden les parets de la garrafa i es
fan forats al tap Es talla per la meitat una ampolla de 15 litres Es
posa la garrafa amb el tap cap per avall a sobre la mitja ampolla
tallada (perquegrave pugui caure el liacutequid dins la mitja ampolla) Es talla
a trossos petits les restes orgagraveniques Es barregen les restes
orgagraveniques amb la terra de bosc i es posen dins la garrafa de 8 litres
cap per avall Srsquointrodueix un termogravemetre per un dels forats
laterals La punta del termogravemetre ha de quedar coberta de la
barreja Es tapa la garrafa amb el film transparent de manera que quedi ben fixat Es colmiddotloca una
etiqueta a la garrafa que indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Accions de manteniment
Dos cops per setmana srsquoha de remenar la barreja i airejar perquegrave els microorganismes puguin
respirar Si la barreja estagrave molt humida srsquoha de destapar perquegrave srsquoassequi una mica i aixiacute srsquoevita que
els microorganismes srsquoofeguin Si srsquoasseca molt srsquoha de mullar una mica i remenar
Observacions
Al cap de dos o tres mesos les restes vegetals srsquohauran descompost Srsquoobserven els canvis al llarg de
les setmanes es poden fer observacions cada 15 dies Aspectes a observar textura olor color
Com pots fer compost - 60
temperatura lixiviats (liacutequids resultants del proceacutes de descomposicioacute) alccedilada de la pila Lrsquoevolucioacute
de la temperatura i de lrsquoalccedilada de la pila es poden representar en una gragravefica Altres observacions es
poden documentar per escrit a traveacutes de descripcions i complementar-les amb fotografies per poder
observar al final lrsquoevolucioacute de color que ha sofert al llarg del temps
Es poden construir meacutes drsquouna columna i omplir-les amb material diferent per poder comparar com
evolucionen
El proceacutes de compostatge eacutes llarg perograve els canvis meacutes evidents tenen lloc al comenccedilament per tant
les observacions seran meacutes frequumlents que meacutes endavant Cal organitzar un bon treball sistemagravetic
drsquoobservacions i recollida de dades en un moment determinat del dia que es poden acordar amb el
grup classe
Diferents condicions
Per grups es poden recrear diferents situacions drsquoinvestigacioacute per esbrinar els factors que
influencien en el proceacutes de fer compost com per exemple
- Influencia lrsquoamplada del recipient en el proceacutes
- Influencia el grau de ventilacioacute (el fet de tenir el recipient tancat obert mig obert)
- Influencia el tipus de material que posem a compostar
- Influencia el fet drsquohumitejar meacutes o menys els materials
- Influencia en el proceacutes la temperatura del lloc on hem posat el compostador
Una bona manera de documentar-ho eacutes fer-ne un seguiment a partir drsquoun recull fotogragravefic
Preguntes per reflexionar i treure conclusions
- Per quegrave creieu que srsquoha barrejat terra de bosc amb les restes
- Quines dificultats i inconvenients heu trobat al llarg del proceacutes
- Per quegrave augmenta la temperatura a la primera fase del proceacutes
- Per quegrave cal airejar i mantenir els residus humits durant el proceacutes de compostatge
- En quines etapes heu observat la presegravencia drsquoinsectes io drsquoaltres animals
Com pots fer compost - 61
Activitat 13
Qui hi viu al compostador
CI CM CS
Introduccioacute
Els descomponedors soacuten aquells organismes que srsquoalimenten de la mategraveria orgagravenica
drsquoorganismes morts i que la transformen en mategraveria inorgagravenica Petits animals com els cucs de
terra i molts insectes afavoreixen el proceacutes de degradacioacute triturant una part de la mategraveria que
srsquoha de descompondre Els veritables descomponedors perograve soacuten microorganismes fongs
bacteris i actinomicets Cada grup estagrave especialitzat en la degradacioacute drsquoun tipus determinat de
molegravecula orgagravenica Lrsquoaccioacute conjunta de tots els descomponedors teacute com a resultat la
transformacioacute de la mategraveria orgagravenica en aigua CO2 i sals minerals El paper dels
descomponedors a la natura eacutes molt important En primer lloc netegen la natura de les seves
ldquodeixallesrdquo cadagravevers i restes orgagraveniques Despreacutes les sals minerals que alliberen com a producte
de la descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i serveixen
drsquoaliment per les plantes Finalment els fragments de mategraveria orgagravenica vegetal de meacutes difiacutecil
descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i formen lrsquohumus
Lrsquoaparicioacute drsquoinvertebrats al compostador eacutes totalment natural Eacutes normal que trobem insectes a la
mescla ja que soacuten part dels organismes responsables del proceacutes de compostatge Tot i aixograve si
nrsquoobservem molts pot ser indicatiu que hi ha alguna cosa que no funciona
- La presegravencia de formigues eacutes un indicador drsquoacidesa o drsquouna pila seca Hem de remenar
beacute la mescla durant uns quants dies fins que hagi desaparegut el formiguer
- Si hi ha un exceacutes de mosques de la fruita eacutes indicatiu que la barreja no srsquoha fet beacute Hem
de remenar beacute i deixar la tapa oberta durant la nit perquegrave puguin sortir
- Si hi ha un exceacutes de mosques vol dir que hi ha massa mategraveria humida Hi hem drsquoafegir
mategraveria seca remenar-ho beacute i posar-hi una capa de mategraveria seca al cim de la mescla
- Si hi ha porquets de Sant Antoni eacutes indicatiu que el compost ja estagrave llest per collir
Ingereixen restes de poda i vegetacioacute en descomposicioacute i daquesta manera contribueixen
a la formacioacute de compost madur
- Els cargols i llimacs es mengen les restes orgagraveniques meacutes fresques ja que es poden
alimentar drsquohortalisses i verdures vives
- La presegravencia de cucs blancs denota acidesa Potser hi ha massa restes de fruita o poca
varietat de materials
- Els agravecars en molta quantitat indiquen que la pila estagrave massa humida
- Els cucs de terra apareixen en lrsquouacuteltim proceacutes de descomposicioacute i indiquen que el compost
ja estagrave madur i es pot aplicar Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes
orgagraveniques milloren lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel i ajuden a oxigenar la pila de
compost
-
Com pots fer compost - 62
- Els colmiddotlegravembols soacuten els trossejadors encarregats de fragmentar les restes orgagraveniques
- Les larves de coleogravepters o de diacutepters i els himenogravepters (formigues) tenen una presegravencia
miacutenima en una pila de compost Si hi abunda algun drsquoells eacutes senyal de mal funcionament
- Les larves drsquoescarabats srsquoalimenten de materials immadurs en descomposicioacute i els adults
depreden altres insectes i molmiddotluscs
- Les aranyes srsquoalimenten drsquoaltres organismes que viuen a la pila de compost Soacuten grans
depredadores i controlen les poblacions drsquoinsectes del compostador
- Els centpeus tambeacute soacuten depredadors i realitzen la mateixa funcioacute que les aranyes
controlen la densitat biogravetica de lrsquoecosistema del nostre compostador
Els insectes (formigues agravecars aranyes) apareixen majoritagraveriament en les etapes meacutes madures
del proceacutes de compostatge quan la temperatura baixa perograve la descomposicioacute encara no eacutes
completa De tota manera els podem trobar durant tot el proceacutes ja que soacuten bons trituradors de
mategraveria orgagravenica
La cadena trogravefica dins el compostador
Descomponedors organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica i la
transformen en mategraveria inorgagravenica
Microfauna (nomeacutes observables amb microscopi) actinomicets fongs bacteris i
protozous Srsquoencarreguen de meacutes del 95 de lrsquoactivitat descomponedora que es genera a
la pila de compost
Consumidors primaris organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica
Macrofauna coleogravepters (escarabats) cargols i llimacs enquitreids (cucs blancs) diacutepters
(mosques) isogravepodes (porquets de Sant Antoni) cucs de terra Apareixen quan baixa la
temperatura de la pila de compost
Consumidors secundaris organismes que srsquoalimenten dels primaris Colmiddotlegravembols
dermagravepters (tisoretes) agravecars nematodes rodons (cucs rodons) protozous rotiacutefers
turbelmiddotlaris (cucs plans) himenogravepters (formigues)
Consumidors terciaris organismes que srsquoalimenten dels secundaris Caragravebids (escarabats
de terra) pseudoescorpins coleogravepters estafiliacutenids centpeus himenogravepters (formigues)
aragravecnids (aranyes)
Com pots fer compost - 63
Objectius
- Identificar quins soacuten els descomponedors que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la
mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa els organismes que viuen al compostador de
lrsquoescola
- Identificar i classificar els principals invertebrats trobats a partir de lrsquoobservacioacute de les
principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes ales antenes)
- Familiaritzar-se i aprendre a manipular eines i instruments cientiacutefics com la lupa les pinces o
lrsquoaspirador drsquoinsectes
Durada
Entre una i dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Safates
- Pots
- Bosses
- Pinces
- Lupes de magrave lupes binoculars io microscopis
- Aspirador drsquoinsectes (es pot fabricar a lrsquoescola a internet hi ha exemples de com fer-ho)
- Guies drsquoinvertebrats (opcional)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CI (pagravegines 51 i 52)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CM CS (pagravegines 53 i 54)
- Fitxa Els animals descomponedors CI CM CS (pagravegina 55)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar els organismes descomponedors que viuen al compostador de
lrsquoescola a partir de lrsquoobservacioacute directa Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera al
compostador i la segona a lrsquoaula
Com pots fer compost - 64
PRIMERA PART
Per comenccedilar es visita el compostador Srsquoobre i srsquoobserva amb lrsquoobjectiu de trobar la magravexima
quantitat i diversitat drsquoorganismes descomponedors Es recullen mostres de la mategraveria orgagravenica de
diferents parts del compostador (de la superfiacutecie i del fons) i es posen en recipients com safates o
bosses per transportar-les cogravemodament fins a lrsquoaula evitant que srsquoescapin els insectes i la resta
drsquoorganismes
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Classificacioacute invertebrats CI o CM CS en funcioacute del nivell educatiu una
cogravepia per a cada grup de 4 alumnes i tambeacute la fitxa Els animals descomponedors CI CM CS una cogravepia
per a cada alumne
A lrsquoaula es fan grups drsquouns 4 alumnes A cada grup se li reparteix una safata amb mostres de
compost i tot el material necessari per fer lrsquoobservacioacute i identificacioacute drsquoorganismes invertebrats
descomponedors (fitxes de classificacioacute pots lupes pinces aspirador drsquoinsectes) Cada grup
treballa de manera autogravenoma per tal de trobar el magravexim nombre drsquoorganismes descomponedors
entre les restes orgagraveniques
Es tracta que recullin totes les observacions a les fitxes de treball individual i classifiquin els
descomponedors tenint en compte les principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes
antenes ales etc)
Cal recordar a lrsquoalumnat que srsquohan de respectar els animals i no srsquohan de maltractar ni matar en cap
cas Un cop finalitzada lrsquoactivitat es retornaran tots els organismes al compostador
Com pots fer compost - 65
Activitat 14
Qui descompon la mategraveria orgagravenica
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Hi ha una part de la vida invisible als nostres ulls perograve que teacute un paper molt important Soacuten els
milions de microorganismes que descomponen la mategraveria orgagravenica
Llevat organisme viu que produeix enzims els quals provoquen canvis bioquiacutemics importants
en productes orgagravenics naturals Un dels meacutes coneguts eacutes el llevat de la cervesa
Quan sentim la paraula fong molts podem pensar en un rovelloacute Tanmateix els fongs presenten
una gran varietat de formes i mides Formen un regne dorganismes unicelmiddotlulars o pluricelmiddotlulars
per tant no tots els fongs soacuten microorganismes ja que molts es poden observar a simple vista
Les caracteriacutestiques generals dels fongs soacuten les seguumlents
o Soacuten eucariotes
o Es poden reproduir de forma sexual o asexual
o Soacuten heterogravetrofs eacutes a dir prenen la mategraveria orgagravenica ja elaborada No fan la fotosiacutentesi
o Tenen paret celmiddotlular que a diferegravencia de la dels vegetals no eacutes de celmiddotlulosa sinoacute de
quitina
Els llevats soacuten un dels tipus de fongs unicelmiddotlulars meacutes importants Hi ha moltes espegravecies
diferents de llevats Algunes daquestes espegravecies tenen una gran importagravencia econogravemica ja que
realitzen fermentacions industrials la cervesa el pa i el vi soacuten productes derivats de les
fermentacions dels llevats En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents eacutessers
vius
Com soacuten els llevats
Soacuten organismes unicelmiddotlulars La seva mida molt variable generalment eacutes superior a la dels
bacteris Presenten una gran diversitat de formes (esfegraveriques allargades ciliacutendriques)
La reproduccioacute dels llevats es fa per gemmacioacute Durant aquest proceacutes es generen dues cegravelmiddotlules
amb la peculiaritat que una eacutes molt meacutes gran que laltra Durant la gemmacioacute es produeix una
protuberagravencia anomenada gemma a partir dun punt de la paret celmiddotlular Simultagraveniament el
nucli de la cegravelmiddotlula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma Finalment la gemma
es separa i dona lloc a una altra cegravelmiddotlula
Com pots fer compost - 66
Objectius
- Descobrir qui soacuten els descomponedors meacutes petits que intervenen en el proceacutes de
descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa la feina que fan els llevats en contacte amb la
mategraveria orgagravenica
- Comprendre que hi ha uns eacutessers microscogravepics que srsquoencarreguen de descompondre la
mategraveria orgagravenica del compostador la fullaraca del bosc i tambeacute soacuten els responsables que les
taronges o el pa es floreixin
Alguna vegada tots hem menjat bolets Perograve a banda dalguns fongs comestibles tambeacute podem
treure profit dels fongs unicelmiddotlulars
o Llevats que fermenten
Com en el cas dalguns bacteris els llevats tambeacute fan fermentacions per exemple la coneguda
fermentacioacute alcohogravelica que realitza Saccharomyces cerevisae Diferents espegravecies daquest gegravenere de
llevats realitzen les fermentacions que produeixen el vi la cervesa i el pa En tots aquests casos la
fermentacioacute eacutes similar es posa el llevat juntament amb el most la farina de blat o lextracte dordi
En alimentar-se daquests substrats els llevats produeixen alcohol i diogravexid de carboni
transformant el producte inicial en vi pa o cervesa respectivament
o Fongs que fabriquen medecines
Hi ha espegravecies de fongs que soacuten capaces de produir antibiogravetics Aixiacute per exemple el primer
antibiogravetic descobert la penicilmiddotlina eacutes produiumlt per fongs del gegravenere Penicillium No obstant
alguns llevats i altres tipus de fongs soacuten capaccedilos de produir malalties Aquestes malalties no
nomeacutes afecten les persones sinoacute que tambeacute ataquen a plantes i animals Alguns exemples
o Fongs que infecten plantes
Alguns fongs soacuten perjudicials pels vegetals ja que poden atacar el seu sistema vascular o els seus
fruits Aixiacute per exemple Phytophtora infestans afecta la patata Aquest fong va destruir tots els
conreus de patata a Irlanda al segle XIX provocant la mort per manca daliment de meacutes dun
milioacute de persones
o Llevats que infecten persones
Les infeccions provocades pels llevats en les persones normalment soacuten cutagravenies (afecten a la
pell) Per exemple Candida albicans pot causar inflamacioacute de la mucosa de la boca sota certes
condicions Una altra infeccioacute molt comuna eacutes el peu datleta que afecta normalment la planta
dels peus i que es contagia a partir del terra de dutxes i piscines puacutebliques
Com pots fer compost - 67
- Adonar-se que en el proceacutes de descomposicioacute es transformen les restes orgagraveniques en
presegravencia drsquooxigen i que es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia en forma de
calor
- Treballar seguint el megravetode cientiacutefic
Durada
Mitja hora aproximadament per preparar lrsquoexperiment
Seguiment durant unes quantes setmanes
Mitja hora aproximadament per treure conclusions
Material
De lrsquoescola
- Quatre bosses de plagravestic transparent
- Un plagravetan
- Un ganivet
- Dos paquets de llevat en pols per fer pa
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment plagravetan CM CS (pagravegina 56)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a esbrinar si hi ha microorganismes que no es veuen i descomponen la mategraveria
orgagravenica Lrsquoactivitat consta drsquouna primera part de preparacioacute de lrsquoexperiment a continuacioacute el
seguiment durant diverses setmanes i finalment una sessioacute de reflexioacute i conclusions finals
Es pot dividir els alumnes en grups i que cada grup prepari el seu propi experiment O beacute es pot
combinar aquesta activitat amb les activitats 11 i 12 i que cada grup drsquoalumnes es faci responsable
drsquouna proposta diferent ja que totes porten a fer reflexions i a treure conclusions al voltant de la
pregunta ldquoQuant tarda a descompondrersquos la mategraveria orgagravenicardquo
Per a la preparacioacute de lrsquoexperiment
Es marquen les quatre bosses de plagravestic amb lletres diferents (A B C D) i srsquoomplen de la manera
seguumlent
- Bossa A uns quants talls de plagravetan
Com pots fer compost - 68
- Bossa B uns quants talls de plagravetan i un sobre de llevat
- Bossa C uns quants talls de plagravetan i una mica drsquoaigua
- Bossa D uns quants talls de plagravetan un sobre de llevat i aigua
Un cop feta aquesta operacioacute es tanquen les bosses i es posen al sol durant uns quants dies
Quegrave passaragrave
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment plagravetan CM CS
Els alumnes anoten les seves progravepies hipogravetesis Quegrave trsquoimagines que hauragrave passat drsquoaquiacute a unes
setmanes a dins de cada bossa En quin estat estaragrave el plagravetan Hauragrave passat alguna cosa meacutes
Explicacioacute del proceacutes que tindragrave lloc
El plagravetan de la bossa A nomeacutes srsquoha tornat una mica fosc el de la bossa B el del llevat srsquoha
desenvolupat perograve molt lentament a la bossa C el plagravetan estagrave podrit i teacute una mica de verdet i a la
bossa D el plagravetan srsquoha descompost i la bossa srsquoha inflat pel CO2 que han emegraves els llevats Els llevats
soacuten uns microorganismes molt petits que srsquoencarreguen de descompondre la mategraveria orgagravenica quan
les condicions drsquohumitat i de temperatura soacuten les adients
Com pots fer compost - 69
Activitat 15
Com treballen els cucs de terra
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Els cucs de terra tenen el cos allargat ciliacutendric que srsquoadapta molt beacute a la seva vida subterragravenia
Fan galeries verticals i horitzontals i srsquoalimenten de les partiacutecules orgagraveniques de la terra que
ingereixen en gran quantitat de tal manera que porten a terme una doble missioacute en benefici de
lrsquoestructuracioacute i el condicionament del sogravel esponjament mecagravenic per una banda cosa que el fa
meacutes permeable als gasos i enriquiment quiacutemic per una altra ja que la terra que ha passat pels
seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la mategraveria orgagravenica edagravefica De
nit surten a la superfiacutecie ja que lrsquoatmosfera eacutes meacutes humida i aixograve els facilita la respiracioacute en
arribar lrsquohivern resten al fons de les galeries El cuc de terra vermell o cuc vermell (Lumbricus
rubellus) eacutes una espegravecie californiana criada com a font de proteiumlnes per a lrsquoalimentacioacute animal a
partir de mategraveria orgagravenica residual (escombraries femtes etc) lrsquoeliminacioacute de la qual altrament
li eacutes encomanada com a mineralitzador vivent
En un ecosistema natural el treball del sogravel el porten a terme els organismes que hi viuen i que hi
excaven galeries Els cucs de terra soacuten els meacutes actius Els cucs de terra sempre soacuten presents en
sogravels fegravertils Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes orgagraveniques milloren
lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel Es desplacen entre les restes de mategraveria orgagravenica excavant
galeries que ajuden a airejar i per tant a oxigenar la pila de compost
Durant el proceacutes de compostatge impera la llei de la boca meacutes gran Els organismes que tenen la
boca meacutes gran soacuten els primers a colonitzar el compostador ja que soacuten capaccedilos de triturar trossos
grossos de mategraveria orgagravenica Despreacutes comencen a augmentar les poblacions de macroorganismes
de boca meacutes petita i alhora meacutes especialitzada (cucs colmiddotlegravembols etc) fins que la mategraveria
orgagravenica eacutes tan petita que nomeacutes hi tenen acceacutes els bacteris els fongs i els actinomicets Durant
aquest proceacutes tambeacute hi ha macroorganismes depredadors (aranyes formigues etc) que no
participen en la descomposicioacute de la mategraveria perograve soacuten una part important del proceacutes de
compostatge Durant el compostatge els organismes trenquen la mategraveria orgagravenica en trossos de
grandagraveria cada vegada menor fins a aconseguir una mategraveria fosca semblant a lhumus En aquest
proceacutes tambeacute es produeix diogravexid de carboni (CO2) calor i aigua
-
Com pots fer compost - 70
Objectius
- Adonar-se de de la funcioacute que desenvolupen els cucs de terra en el sogravel
- Construir un terrari per a cucs de terra per poder observar a simple vista la seva activitat i
treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Cinc cucs de terra
- Dues ampolles de plagravestic de 2 litres
- Terra
- Planter de dos enciams
- Farina de blat de moro
- Cartolina negra
Opcioacute B)
- Dos plagravestics riacutegids i transparents drsquouns 30 x 30 cm
- Per a la base una fusta drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 30 cm de llarg
- Per als laterals dues fustes drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 29 cm de llarg
- Cola
- Substrats diversos compost torba sorra fina grava fullaraca etc
- Una tela gruixuda que no deixi passar la llum
- Una dotzena de cucs de terra adults
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS (pagravegina 57)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear un terrari o espai amb terra on poder observar lrsquoactivitat dels cucs de
terra i treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el terrari es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions
pertinents al llarg drsquounes setmanes
Com pots fer compost - 71
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment O beacute es pot escollir una de les
dues opcions
Opcioacute A)
Es tallen les dues ampolles de plagravestic per la meitat i es
guarden les dues bases Es forada amb un clau la base de
les dues ampolles Srsquoomplen els dos cilindres amb capes
alternes de terra i farina fins a dues terceres parts de
lrsquoampolla Es planten els dos enciams un a cada ampolla
Srsquoetiqueta una ampolla amb la lletra A i una altra amb la
lletra B i en aquesta uacuteltima srsquohi posa els cinc cucs de
terra Es cobreixen les ampolles amb la cartolina negra i es
colmiddotloquen en un lloc cagravelid i lluminoacutes Cal regar-les regularment Al cap de dues setmanes es treu la
cartolina negra i srsquoobserva quegrave ha passat Quina de les dues plantes ha crescut meacutes
Els cucs exerceixen una funcioacute important que eacutes barrejar la terra i oxigenar-la A meacutes les seves
excrecions soacuten molt riques en nutrients A lrsquoampolla A al cap de dues setmanes encara hi observem
les capes alternes de terra i farina mentre que a lrsquoampolla B hi estan barrejades
Opcioacute B)
Es construeix un terrari per a cucs de terra Es tracta drsquouna
caixa de parets transparents les quals permeten veure
lrsquoactivitat dels cucs La longitud i lrsquoaltura de les parets teacute
poca importagravencia sempre i quan permetin crear capes de
substrat de colors diferents Lrsquoamplada no pot ser gaire
gran per evitar que els cucs construeixin les galeries lluny
de les parets i per tant no es puguin observar
Per construir el terrari srsquoenganxen els plagravestics a la base i
als laterals Srsquoomple el terrari amb cura amb els diferents
substrats per formar capes de liacutemits clars drsquouns 3 cm de
gruix alternant els que tinguin colors diferents entre siacute
El terrari es pot construir de diverses maneres i amb diversos materials depenent dels recursos de
quegrave es disposin
A la part superior srsquohi afegeix una fina capa de grava i es cobreix amb fullaraca Es rega
abundantment i srsquointrodueixen els cucs de terra
Es tapa tot el terrari amb la tela per protegir-lo de la llum Al cap drsquouna setmana srsquohi fa un cop drsquoull
per veure com evoluciona i aixiacute cada pocs dies Al cap drsquoun temps els cucs construiran les seves
galeries i a poc a poc els liacutemits entre capes aniran desapareixent Les pedretes srsquoaniran enfonsant a
mesura que els cucs vagin excavant Les fulles seran enterrades per ser consumides
Com pots fer compost - 72
Activitat 16
Quanta aigua pot atrapar el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Experimentar la retencioacute drsquoaigua de diferents tipus de substrats compost sorra argila
- Comprendre la importagravencia que un sogravel (i el compost) tingui una bona capacitat de retencioacute
drsquoaigua
- Reflexionar sobre el benefici que aixograve aporta a la terra del jardiacute i de lrsquohort
Introduccioacute
La circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire dins del sogravel estagrave directament relacionada amb la seva
estructura que crea porus o espais buits dins del sogravel per on es mou lrsquoaire i lrsquoaigua Les arrels de
les plantes i els organismes que viuen al sogravel necessiten aire per respirar i aigua per al seu
metabolisme
La quantitat drsquoaire i drsquoaigua que hi ha al sogravel depegraven de la mida dels porus Quan plou o reguem
tots els porus srsquoomplen drsquoaigua i amb el temps es van buidant a poc a poc donant pas a lrsquoaire Tot
i aixiacute sempre hi ha una petita part drsquoaigua retinguda al sogravel que no es perd De totes maneres les
plantes tampoc la poden fer servir perquegrave estagrave atrapada amb massa forccedila en els porus meacutes petits
Hi ha sogravels que despreacutes de ploure o de regar-los srsquoassequen meacutes ragravepidament que uns altres Aixograve
passa perquegrave no tots retenen lrsquoaigua amb la mateixa forccedila
De quegrave depegraven la forccedila de retencioacute de lrsquoaigua dins drsquoun sogravel
La capacitat de retenir aigua com si fos una esponja eacutes una de les qualitats del compost Lrsquoaigua
queda retinguda als porus mitjans i petits que hi ha entre les partiacutecules de compost
Per determinar-la srsquoafegeix una quantitat excessiva drsquoaigua al material i es mesura la que
srsquoescola La diferegravencia entre la que srsquohi tira i la que srsquoescola eacutes lrsquoaigua que ha quedat retinguda
Si es fa una comparacioacute amb diversos tipus de substrats (compost sorra argila) srsquoobserva que
lrsquoaigua circula meacutes ragravepidament per la sorra que no pas pels sogravels argilosos on eacutes retinguda amb
meacutes forccedila a causa de la mida petita dels porus que hi ha Conveacute que un sogravel retingui beacute lrsquoaigua
perquegrave aixiacute no cal regar-lo tan sovint Aportar mategraveria orgagravenica a la terra eacutes una bona pragravectica per
disminuir-ne les necessitats de reg
Com pots fer compost - 73
- Apropar als alumnes lrsquoexperimentacioacute a traveacutes del megravetode cientiacutefic
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Diferents mostres de sogravel (substrat de lrsquohort compost sorra argila)
- Aigua
- Una proveta (o recipient graduat)
- Un pot per mesurar
- Balanccedila
- Rellotge
Opcioacute A)
- Coladors grossos
- Pots o recipients amb la boca ampla (tants com nombre de mostres de sogravel diferents)
Opcioacute B)
- Ampolles de plagravestic amb tap
- Tisores amb punta
- Cuacuteter
- Un punxoacute
- Tres gots
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS (pagravegina 58)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la capacitat de retencioacute drsquoaigua del compost i comparar-la
amb la de diversos tipus de substrat
Els substrats poden estar pregraveviament preparats o beacute els poden aconseguir els alumnes a fora el pati
(sorra de la sorrera substrat de lrsquohort etc)
Srsquoaconsella que per comparar els diversos substrats pel que fa a la retencioacute drsquoaigua primer
srsquoassequin en un dessecador de laboratori durant uns dies o en un forn a uns 100ordmC
Per fer lrsquoexperiment es colmiddotloca el colador sobre el vas o pot de boca ampla Srsquoagafa
un pes determinat de substrat i es posa al colador Se li tira una quantitat coneguda
drsquoaigua a poc a poc i tenint cura que no srsquoescoli pels costats Srsquoanota el temps que
triga en caure tota lrsquoaigua al vas srsquoespera que deixi de gotejar i es recull i mesura
Com pots fer compost - 74
lrsquoaigua en una proveta graduada La diferegravencia entre lrsquoaigua abocada i la recollida indica lrsquoaigua
retinguda pel sogravel
Es repeteix lrsquoexperiment amb diversos tipus de substrat (sorra argila etc) utilitzant sempre la
mateixa quantitat de terra i drsquoaigua Srsquoanoten els resultats
Si no es disposa de coladors es pot fer el mateix experiment reutilitzant material (opcioacute
B) per fer lrsquoembut amb una ampolla de plagravestic es talla el cul de lrsquoampolla i es fan forats
al tap amb la punta drsquounes tisores Es colmiddotloca lrsquoampolla damunt drsquoun got
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS
Al final de lrsquoexperiment es formulen preguntes per reflexionar i que ajuden a extreure conclusions
- Quin sogravel reteacute millor lrsquoaigua Quin sogravel la deixa passar meacutes fagravecilment
- Quegrave passaria si planteacutessim enciams en un sogravel que deixa passar tota lrsquoaigua sense retenir-ne
gens
- Creus que les plantes de lrsquohort poden aprofitar lrsquoaigua que es queda fent un toll a la
superfiacutecie
Com pots fer compost - 75
Activitat 17
Com soacuten els sogravels
CI CM CS
Introduccioacute
El sogravel eacutes un conjunt de materials inorgagravenics o minerals barrejat amb materials orgagravenics amb
constant interrelacioacute entre ells i amb el medi El sogravel srsquoha originat al llarg del temps a partir de
lrsquoesmicolament i erosioacute de la roca mare i de la descomposicioacute dels eacutessers vius El sogravel es un
substrat capaccedil drsquoacollir vida vegetal Les plantes que hi viuen fan servir aquesta mategraveria orgagravenica
i per tant al sogravel de qualsevol hort li cal sovint una aportacioacute de mategraveria orgagravenica com el
compost Sense mategraveria orgagravenica no hi ha sogravel
No tots els sogravels soacuten iguals Les seves caracteriacutestiques depenen del tipus de roca a partir de la qual
srsquohan format de la climatologia de la zona i de la seva situacioacute topogragravefica (altura sobre el nivell
del mar) Cada sogravel teacute una fertilitat natural que depegraven del seu origen
El sogravel tambeacute eacutes un recurs i estagrave en contiacutenua evolucioacute segueix un proceacutes molt semblant al dels
eacutessers vius neix creix i mor La seva renovacioacute eacutes molt lenta i requereix entre centenars i milers
drsquoanys Per aixograve es considera un recurs no renovable Perdre sogravel que srsquoanomena desertificacioacute
significa perdre un recurs molt valuoacutes Quan el sogravel no teacute proteccioacute davant els agents
meteorologravegics aquest es pot erosionar i si aixograve eacutes greu dificulta entre altres coses lrsquoagricultura
Entre les causes que afavoreixen aquest pegraverdua de sogravel srsquohi troba la falta de mategraveria orgagravenica La
mategraveria orgagravenica fa de vincle entre els diferents elements del sogravel Srsquouneix a lrsquoargila formant
partiacutecules molt meacutes grans i per tant meacutes difiacutecils de moure amb el vent o la pluja Aquesta eacutes una
de les raons drsquoaplicar mategraveria orgagravenica al sogravel En un jardiacute per evitar la pegraverdua de sogravel srsquohan
drsquoafavorir els factors que ajudin a conservar-lo afegir mategraveria orgagravenica evitar pendents i no
deixar zones desprotegides de vegetacioacute
LA TEXTURA
Les roques com a consequumlegravencia dels canvis de temperatura pressioacute es degraden en partiacutecules
de diferents mides Segons la mida i de petita a meacutes gran es classifiquen en argila llim i sorra A
cada sogravel la proporcioacute de drsquoargila llim i sorra eacutes diferent Cadascuna de les fraccions confereix una
segraverie de propietats al sogravel la sorra millora la circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire i fa meacutes fagravecil el treball
del sogravel el llim ajuda a una distribucioacute homogegravenia de la humitat dins del sogravel i que aquesta es
mantingui durant meacutes temps lrsquoargila eacutes la responsable de lrsquoestructura del sogravel i funciona com un
rebost per als nutrients
LrsquoESTRUCTURA
Lrsquoestructura del sogravel es forma a partir de les argiles i de la mategraveria orgagravenica Perquegrave les arrels
puguin creacuteixer beacute i avanccedilar en el seu camiacute dins del sogravel han drsquoobrir-se pas dins drsquoun material que
no ofereixi gaire resistegravencia Si el sogravel estagrave massa compactat si no teacute una bona estructura les arrels
aturen el seu creixement i la planta teacute meacutes dificultats per trobar aliment
Com pots fer compost - 76
Objectius
- Experimentar amb diversos tipus de sogravel per descobrir-ne les diferents propietats
- Esbrinar quines propietats teacute la terra de lrsquohort que la fa ograveptima perquegrave creixin les hortalisses
- Conegraveixer la importagravencia del sogravel per a la vida
Durada
Una hora o meacutes en funcioacute dels experiments que es facin
Material
De lrsquoescola
Per a lrsquoexperiment 1
- Recipients o safates iguals
- Terra de lrsquohort
- Paper milmiddotlimetrat
- Sedagraves o colador
- Balances
- Lupes de magrave
EL pH
Els sogravels tenen unes propietats quiacutemiques molt diferents que venen determinades en la seva
majoria dels casos per la roca mare a partir de la qual srsquohan format en drsquoaltres en canvi poden
ser consequumlegravencia de factors externs com ara la fertilitzacioacute quiacutemica o la contaminacioacute provocada
per exemple pels abocaments industrials
El pH eacutes un sistema que permet mesurar lrsquoacidesa de les substagravencies Per fer-ho srsquoutilitzen
indicadors que soacuten substagravencies que canvien de color quan es posen en contacte amb el producte
Per exemple lrsquoaigua de la coccioacute de la col llombarda eacutes un indicador Lrsquoindicador meacutes comuacute eacutes el
paper de tornassol que a cada color que agafa li associa una xifra El pH del sogravel de la Terra pot
tenir valors tan extrems com 3 i 10 encara que els valors meacutes comuns es mouen entre 4 i 8 Per a
sogravels agriacutecoles eacutes recomanable que la franja drsquoacidesa estigui entre 55 i 65
A la pragravectica el que cal saber eacutes que si el nostre sogravel teacute un pH per damunt de 65 nomeacutes ens caldragrave
aportar mategraveria orgagravenica com a fertilitzant i que si teacute un pH per sota de 65 a meacutes de mategraveria
orgagravenica haurem drsquoaportar una mica drsquoesmena cagravelcica de tant en tant
Com pots fer compost - 77
Per a lrsquoexperiment 2
- Recipients o safates
- Mostres de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort sorra argila marga compost etc)
- Aigua
Per a lrsquoexperiment 3
- Pots transparents
- Mostres de sogravel
- Aigua
- Un vidre o plagravestic transparent
- Una cartolina negra
- Una finestra amb sol o un radiador
Per a lrsquoexperiment 4
- Dos testos amb terra de lrsquohort
- Un termogravemetre
- Un rellotge
Per a lrsquoexperiment 5
- Col llombarda
- Aigua
- Bullidor drsquoaigua
- Colador
- Plats blancs
- Comptagotes
- Llimona
- Vinagre
- Bicarbonat
- Una mostra de terra seca de lrsquohort
- Aliments bagravesics
Per a lrsquoexperiment 6
- Dos pots de vidre
- Dos terrossos de terra un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre
drsquoun camp molt treballat
- Dues tires de 30 cm de llarg i 5 cm drsquoamplada de malla metagravelmiddotlica drsquo1 cm
- Etiquetes
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS (pagravegina 59)
- Fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS (pagravegina 60)
- Fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS (pagravegina 61)
- Fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS (pagravegina 62)
- Fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS (pagravegina 63)
- Fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS (pagravegina 64)
Com pots fer compost - 78
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar i experimentar amb diversos tipus de sogravel per determinar-ne les seves
caracteriacutestiques i propietats i comparar-los entre ells Es proposen sis experiments que parteixen de
la formulacioacute de preguntes Es poden realitzar per separat o un despreacutes de lrsquoaltre i es poden adaptar
en funcioacute de les necessitats i del nivell educatiu
EXPERIMENT 1
Quines partiacutecules hi ha al sogravel
Per a CM i CS
Abans de comenccedilar es demana a lrsquoalumnat que faci hipogravetesis dels materials que creuen que formen
el sogravel Pot ser que hi hagi coses que no veiem Sersquols suggereix que facin una prediccioacute de les mesures
aproximades que podrien tenir aquestes partiacutecules i finalment que pensin una manera de poder
veure i comprovar aquests diferents materials que conformen el sogravel
Els alumnes es distribueixen en petits grups Cada grup agafa quatre safates o recipients iguals i els
emplenen amb terra de lrsquohort la mateixa quantitat a cada safata Fan observacioacute de la terra amb una
lupa de magrave Amb el sogravel de cada safata separen les partiacutecules grosses amb els dits en separen els
tronquets i les restes de vegetals i passen la resta per un sedagraves o colador per separar les partiacutecules
meacutes fines de les meacutes gruixudes Pesen cada porcioacute que han separat amb les balances Poden
comprovar la mesura de les partiacutecules posant-les damunt drsquoun paper milmiddotlimetrat Es repeteix el
proceacutes per a cada una de les safates
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes
- Creieu que hi ha coses al sogravel que no veiem Com us les imagineu
- Podria ser que alguna drsquoaquestes coses fossin eacutessers vius Si ho fossin quina relacioacute podrien tenir
amb els altres eacutessers vius com per exemple les plantes que hi viuen
EXPERIMENT 2
Quina textura teacute el sogravel
Per a CI CM i CS
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Srsquoagafa una mostra de sogravel que cagravepiga al palmell de la magrave Es treuen les pedres meacutes grosses i
tambeacute les restes de fulles o arrels que hi pugui haver
Si la terra estagrave seca srsquohi posa aigua per humitejar-la sense que quedi xopa Si srsquohi tira massa aigua
srsquoafegeix una mica meacutes de terra Es frega la mostra al palmell fent cercles amb els dits de lrsquoaltra magrave
La sorra srsquoidentifica pel tacte raspoacutes que grata el palmell com si fos sucre El llim teacute un tacte com
drsquoespuma de saboacute eacutes suau i agradable i es renta fagravecilment de la magrave Lrsquoargila tambeacute teacute un tacte fi perograve
Com pots fer compost - 79
meacutes enganxoacutes que el llim i aixograve es manifesta en les dificultats per rentar-nos el fang adherit a les
mans i als dits
Despreacutes fregant les mans es modela la mostra intentant fer un cilindre com si es volgueacutes fer un
macarroacute de plastilina Si srsquoaconsegueix srsquointenten unir els extrems del cilindre donant-li forma de
croissant Si srsquoaconsegueix lrsquouacuteltim pas eacutes intentar unir els extrems per formar un dogravenut Com meacutes fi
es pugui fer el macarroacute meacutes argilosa eacutes la terra i srsquoha de deixar assecar
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Si no es pot fer un cilindre menys drsquoun 10 drsquoargila
- Si es pot fer un cilindre perograve no un croissant 10-15 drsquoargila
- Si es pot fer un croissant perograve no un dogravenut 15-20 drsquoargila
- Si es pot fer el dogravenut meacutes drsquoun 20 drsquoargila
Per sota del 10 un sogravel eacutes pobre en argila i difiacutecilment tindragrave una estructura forta Per damunt del
20 el sogravel eacutes ric en argila teacute una gran capacitat de fixar nutrients perograve mentre el contingut de
mategraveria orgagravenica no sigui lrsquoapropiat seragrave un sogravel pesat difiacutecil de treballar i amb tendegravencia a
compactar-se
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Quin seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes (tenint en compte que el sogravel ha de retenir una
mica lrsquoaigua les arrels de les plantes han de poder-se obrir camiacute entre el sogravel i la planta srsquoha de
fixar i aguantar en aquest sogravel amb les seves arrels)
EXPERIMENT 3
Com es pot saber si hi ha aire i aigua al sogravel
Per a CI CM i CS
Lrsquoalumnat fa hipogravetesis sobre si creuen que nrsquohi ha o no nrsquohi ha i quina relacioacute podria tenir aquest fet
per les plantes que hi viuen i en els diferents tipus de sogravel Per facilitar la resposta es pot fer un siacutemil
agafant un grapat de bales monedes escuradents tallats a diferents mides i posant-los en un
recipient transparent
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Es posa una mostra de sogravel en un vas de precipitats (fins a la meitat) Srsquoomple un altre vas amb
aigua i srsquoaboca lentament al vas que conteacute la mostra de sogravel fins a arribar a cobrir-lo del tot i
srsquoobserva amb molta atencioacute Lrsquoaire atrapat dins la terra srsquoallibera en forma de bombolles Srsquoobserva
quina capacitat teacute la terra per retenir lrsquoaire
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Si heu observat bombolles mentre queia lrsquoaigua a quegrave creieu que soacuten degudes
- Com creieu que seria un sogravel que no tingueacutes gens drsquoaire Seria bo per sembrar o plantar-hi
plantes
Com pots fer compost - 80
Experiment per comprovar si hi ha aigua al sogravel
Srsquoomple un pot de vidre amb la terra srsquoembolica amb cartolina negra es tapa amb un vidre o plagravestic
Es deixa dues hores que li toqui el sol o sobre un radiador Quan han passat les dues hores
srsquoobserva que al vidre del recipient hi ha gotes drsquoaigua evaporades eacutes la quantitat drsquoaigua que teacute la
terra
EXPERIMENT 4
Quegrave passaria si el sogravel estigueacutes sempre fred
Per a CM i CS
Es demana a lrsquoalumnat que pensin quina relacioacute podria tenir el fet que el sogravel no canvieacutes mai de
temperatura amb les plantes que hi viuen
Per comprovar si el sogravel srsquoescalfa i es refreda en funcioacute de la irradiacioacute solar srsquoomplen dos testos amb
la mateixa quantitat de sogravel de lrsquohort Es colga un termogravemetre a cada test i sersquon posa un a lrsquoombra i
lrsquoaltre al sol Es pren la temperatura inicial i despreacutes es pren la temperatura cada 15 minuts
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que la distribucioacute de sol i ombra a lrsquohort influeix en la vida de les plantes de lrsquohort
EXPERIMENT 5
Com es pot saber si un sogravel eacutes agravecid
Per a CS
A vegades es poden utilitzar recursos propers per realitzar experiments que a priori sembla que
srsquohagin de fer en un laboratori Srsquoutilitza col llombarda com a indicador de pH Es denominen
indicadors de pH a aquelles substagravencies que canvien de color segons estiguin en un medi agravecid o
bagravesic Alguns vegetals com la col llombarda la maduixa cireres cebes vermelles tenen una
substagravencia (antocianina) que eacutes molt sensible als canvis de pH La col llombarda teacute cianina que eacutes un
excelmiddotlent indicador natural
Es tallen les fulles meacutes fosques de la col llombarda i es couen en una olla amb una mica drsquoaigua (meacutes
o menys hi ha drsquohaver el doble de col que drsquoaigua) durant uns minuts fins que lrsquoaigua es torni
morada Es deixa refredar i es cola reservant el liacutequid i depreciant les fulles que hauran quedat sense
color Lrsquoaigua ha passat a ser lrsquoindicador del pH i permetragrave identificar agravecids i bases
Afegint lrsquoextracte de col llombarda a diferents substagravencies (suc de llimona de taronja vinagre
bicarbonat sogravedic lleixiu detergenthellip) es pot observar com canvien de color adquiriragrave color vermell
en un medi agravecid (suc de llimona vinagre etc) color blau en medi neutre (aigua) i color groc en un
medi bagravesic (bicarbonat etc)
Es posen un parell de culleradetes de lrsquoextracte de col llombarda en un plat blanc
Primer srsquohi afegeix una mica de bicarbonat i srsquoobserva el color que adquireix lrsquoaigua
A continuacioacute srsquohi afegeixen gotes de vinagre i srsquoobserva com canvia el color del pigment de la col
llombarda segons el pH El bicarbonat eacutes bagravesic mentre que el vinagre eacutes agravecid
Com pots fer compost - 81
Despreacutes es prova amb una mostra de terra de lrsquohort o de compost Es posa mitja culleradeta de terra
en un plat blanc net srsquoafegeix lrsquoextracte de col de gota en gota amb un comptagotes fins que la terra
quedi xopa perograve no entollada Es mou el plat de costat a costat durant un minut perquegrave lrsquoaigua
reaccioni amb la terra Srsquoinclina una mica el plat fins que regalimi una gota drsquoaigua i sersquon mira el
color
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS
Els colors per interpretar el pH soacuten els seguumlents
- Vermell sogravel agravecid (per sota de 6 meacutes agravecid com meacutes intens eacutes el vermell)
- Blau o verd sogravel bagravesic (per damunt de 75 meacutes bagravesic com meacutes verd eacutes)
- Morat sogravel neutre (entre 6 i 75)
A la pragravectica es considera un sogravel neutre entre 65 i 7 Entre 5 i 65 el sogravel eacutes agravecid i entre 7 i 85 el sogravel eacutes
bagravesic Per sota de 5 i per sobre de 85 eacutes molt difiacutecil conrear un hort
EXPERIMENT 6
Quina estructura teacute el sogravel
Per a CM i CS
Es dona a les tires de malla metagravelmiddotlica una forma de lletra omega de manera que es pugui posar un
terrograves de terra a la part corba del mig i introduir-la dins dels pots de vidre i que quedi penjant
subjectada a les vores del pot pels dos extrems de la malla
Srsquoetiqueten els dos pots un indicant ldquosogravel ric en mategraveria orgagravenicardquo i lrsquoaltre indicant ldquosogravel pobre en
mategraveria orgagravenicardquo Srsquoomplen els pots amb aigua fins a 2 cm de la vora Es posa cadascun dels
terrossos (un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre drsquoun camp molt
treballat) damunt drsquouna malla i es posa dins del pot que correspongui de manera que el terrograves quedi
submergit en lrsquoaigua Es compta fins a 5 i srsquoobserva quegrave passa
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Estructura feble es desfagrave ragravepidament amb lrsquoaigua Es tracta de sogravels pobres en mategraveria
orgagravenica que srsquoerosionen amb facilitat
- Estructura compacta resisteix la immersioacute en lrsquoaigua Es tracta drsquoun sogravel ric en mategraveria
orgagravenica i resisteix millor lrsquoerosioacute que pot provocar la pluja el reg o el treball del sogravel
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre la importagravencia de preservar el sogravel com a
recurs natural es recomanen dos viacutedeos
- Better save soil (352 minuts)
- Letrsquos talk about soil (524 minuts)
Com pots fer compost - 82
Activitat 18
Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
CI CM CS
Introduccioacute
EL COMPOST
Com tots els eacutessers vius les plantes necessiten nutrients per creacuteixer Aquests nutrients els poden
obtenir drsquoadobs orgagravenics que soacuten substagravencies drsquoorigen animal o vegetal que contenen nutrients
uacutetils per a les plantes Un sogravel eacutes fegravertil en funcioacute de la quantitat drsquohumus que teacute Lrsquohumus eacutes la
mategraveria de color negre on hi ha les substagravencies minerals assimilables per les plantes Lrsquohumus
millora lrsquoestructura de la terra i augmenta la capacitat de retencioacute drsquoaigua Per millorar qualsevol
tipus de terra o substrat lrsquoideal eacutes aportar mategraveria orgagravenica al sogravel en forma de fems compost
adobs verds Sabrem que una terra eacutes bona si teacute un color fosc el tacte esponjoacutes i fa bona olor
EL PLANTER
Consisteix a fer germinar les plantes en recipients petits durant poques setmanes i despreacutes
trasplantar-les a lrsquohort Aquest sistema serveix per protegir les plantetes del fred i fer sembres en
egravepoques meacutes primerenques Per fer planter es necessita a meacutes de la llavor pots petits i substrat
Per saber el moment en quegrave es pot fer el trasplantament cal fixar-se en la grandagraveria de la planta
que ha de ser similar a la grandagraveria del recipient El planter srsquoha de regar sovint i els recipients
han de tenir forats perquegrave hi pugui drenar lrsquoaigua Eacutes molt important mantenir el substrat sempre
humit perograve no entollat Si srsquoasseca li resulta molt difiacutecil tornar a recuperar la humitat i escup
lrsquoaigua sense arribar-la a absorbir la qual cosa provoca que les plagraventules morin per manca
drsquoaigua En canvi si la terra estagrave massa molla les arrels es podreixen amb molta facilitat
Els recipients srsquohan de colmiddotlocar en un indret protegit del fred perograve amb una bona ilmiddotluminacioacute
Quan es fa planter en recipients srsquoha de preparar un substrat adient perquegrave les llavors hi
germinin amb facilitat El millor eacutes utilitzar tres parts drsquoun compost ben barrejat amb una part de
sorra o qualsevol altre material que permeti que hi hagi una bona circulacioacute de lrsquoaire o de lrsquoaigua
(sauloacute perlita o un altre tipus drsquoargila expandida)
LA LLAVOR
La llavor necessita humitat per germinar per aixograve cal enterrar-la una mica Perograve tampoc srsquoha
drsquoenterrar gaire ja que aleshores no podria sortir de la terra Srsquoha drsquoenterrar entre una i dues
vegades la seva grandagraveria Per assegurar la sembra cal posar meacutes drsquouna llavor a cada pot
o Enciam la llavor eacutes molt petita Srsquoha de sembrar molt superficialment Germina molt de
pressa (uns 7 dies) al cap de pocs dies ja es veuen les primeres fulles El planter es pot
trasplantar a lrsquohort tres o quatres setmanes despreacutes de la sembra
o Mongetes srsquohan de deixar les llavors en remull unes hores abans de sembrar-les aixiacute sersquon
facilita la germinacioacute
Com pots fer compost - 83
Objectius
- Experimentar les diferegravencies entre fer planter amb compost i sense
- Aprendre a fer planter de diferents llavors en envasos reutilitzats
- Estimular lrsquoobservacioacute i aprendre a interpretar els canvis que es produeixin
- Comprendre la importagravencia drsquoutilitzar adobs naturals com el compost
- Apropar els alumnes al megravetode cientiacutefic i la formulacioacute drsquohipogravetesis
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
UNA REFLEXIOacute SOBRE LA INSOSTENIBILITAT DE LrsquoAGRICULTURA CONVENCIONAL
A la natura els nutrients recirculen indefinidament dins de lrsquoecosistema Les sals minerals del sogravel
alimenten les plantes aquestes nodreixen els animals i les restes drsquouns i altres es descomponen
fins a transformar-se novament en sals minerals que tornen al sogravel i serveixen de nou drsquoaliment
per a les plantes
En un camp de cultiu en canvi els pagesos recullen les plantes i per tant srsquoemporten els
nutrients que contenen Al no recircular els nutrients de seguida es produeix una caregravencia Si no
srsquoadoba el camp eacutes a dir si no srsquohi afegeixen artificialment aquests nutrients les plantes no en
tenen suficients per creacuteixer Per recuperar els nutrients els agricultors afegien els fems dels
animals domegravestics i les restes de la sega
Perograve als camps de conreu i als horts a meacutes de les plantes cultivades hi creixen males herbes i
tambeacute hi ha microorganismes com fongs bacteris i virus que provoquen malalties a les plantes
cultivades i hortalisses
Als anys setanta es va produir un gran canvi ja que es van comenccedilar a usar pesticides i verins
per matar tant els causants de les malalties com les males herbes Tambeacute es van utilitzar per
primer cop adobs quiacutemics per fertilitzar els camps Gragravecies a aquests productes la produccioacute
mundial drsquoaliments va creacuteixer exageradament Com a consequumlegravencia perograve es van abandonar les
tegravecniques tradicionals que havien funcionat durant milers drsquoanys Al cap drsquouns anys es va veure
que el sistema comenccedilava a trontollar i les plagues i malalties es tornaven resistents a molts
productes Aixograve va obligar els agricultors a buscar nous productes Perograve aquestes substagravencies no
nomeacutes soacuten togravexiques per a les plagues tambeacute poden tenir efectes sobre les persones i contaminar
les aiguumles i el sogravel Eacutes per aquesta raoacute que ara srsquoestan recuperant alguns dels usos antics perograve
basats amb coneixements actuals Es vol controlar lrsquouacutes dels productes fitosanitaris i tornar a
utilitzar els residus orgagravenics mitjanccedilant compostatge per adobar els camps
Reduir els productes fitosanitaris al jardiacute o a lrsquohort tambeacute teacute els seus avantatges Si no srsquousen
pesticides ni adobs quiacutemics de lrsquohort se nrsquoobtenen productes meacutes saludables sense
contaminants
Com pots fer compost - 84
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Terra
- Pots de iogurt de plagravestic
- Barrina o punxoacute per foradar la base dels pots de iogurt
- Pala o cullera per agafar el substrat
- Llavors drsquoenciam ceba mongeta
- Retolador permanent
- Polvoritzador per regar
Opcioacute B)
- Cotoacute fluix
- 2 o 3 potets de vidre
- 6 testos
- Llenties o mongetes
- Sorra
- Pedretes
- Aigua
- Bossa de plagravestic transparent
- Platet
- Caixa de cartroacute gran
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem planter CI CM CS (pagravegina 65)
- Fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS (pagravegina 66)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la sembra de llavors per tal de descobrir quines soacuten les
millors condicions per a quegrave creixin fent especial atencioacute en la importagravencia dels adobs com el
compost Per preparar lrsquoexperiment es plantegen dues opcions (opcioacute A i B) Un cop preparada la
sembra es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Abans de comenccedilar lrsquoactivitat es pot fer un petit debat per saber quins coneixements previs tenen els
alumnes
- Quegrave necessiten les plantes per viure
- Quegrave obtenen de cadascun drsquoaquests elements per poder creacuteixer
- Quegrave passaria si els falteacutes un drsquoaquests elements
Com pots fer compost - 85
Opcioacute A)
Per a CI CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter CI CM CS
Es reparteixen dos pots de iogurt (o altres envasos reutilitzats) que serviran de testos a cada
alumne Es fa un petit forat a la base de cada envagraves perquegrave pugui drenar lrsquoaigua
El primer envagraves srsquoomple uacutenicament amb terra al segon srsquohi posa una barreja de terra i compost
Es sembren llavors a cadascun dels pots i srsquoetiqueten els pots amb el nom de lrsquoalumne les llavors
sembrades i la data Es recomana sembrar diferents tipus de llavors per poder-ne comparar el
creixement
Finalment es reguen els testos amb molt cura es pot utilitzar un polvoritzador
Els alumnes fan hipogravetesis sobre quin planter creuen que creixeragrave meacutes i meacutes ragravepid
Les properes setmanes es fa un seguiment del planter a diari regant i observant els canvis que es
produeixen Es pot fer un registre ilmiddotlustrat o fotogragravefic de lrsquoevolucioacute
Al cap drsquounes setmanes srsquoextreuen les conclusions pertinents
Quan el planter hagi crescut prou es pot plantar a lrsquohort de lrsquoescola
Opcioacute B)
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS
Srsquoagafa un grapat de llenties o mongetes i es fan germinar entremig de cotoacute fluix humit Quan les
llenties o mongetes han germinat es divideixen en diferents grapats un per a cada grup depenent
del nombre de condicions que es vulguin reproduir Cada grup drsquoalumnes ha de tenir un test amb
els diferents elements i condicions que es detallen a continuacioacute Tambeacute es poden afegir altres
variables
Passada una setmana elsles alumnes han drsquoobservar quegrave ha passat al seu test
Grup Elements Condicions
1 Test llenties o mongetes compost
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
2 Test llenties o mongetes pedretes
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb les pedretes Es situa en
un lloc assolellat amb bona ventilacioacute
Es rega durant una setmana
3 Test llenties o mongetes sorra aigua Es planten les llenties o mongetes en
el test amb la sorra Es situa en un lloc
assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
4 Test llenties o mongetes compost Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute
NO es rega durant una setmana
5 Test llenties o mongetes compost
caixa de cartroacute gran
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa amb la
caixa de cartroacute
Com pots fer compost - 86
6 Test llenties o mongetes compost
aigua bossa de plagravestic transparent
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa tan
hermegraveticament com sigui possible
amb la bossa Es posa en un lloc
assolellat Es colmiddotloca el platet a sota
del test per poder regar-lo
Preguntes finals per extreure conclusions
1 Quants centiacutemetres ha crescut la vostra planta
2 Per quegrave creieu que ha passat
3 Creieu que mancava algun element essencial per a la vida Quins
4 Quins elements creieu que soacuten clau perquegrave hagi crescut la vostra planta
Un cop acabat llsquoexperiment es pot buscar informacioacute sobre el que aporta cada element per exemple
la llum permet a la planta fer la fotosiacutentesi Es pot fer un mural sobre els elements necessaris per
generar vida i quina funcioacute fa cada element
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer lrsquoexperiment directament a lrsquohort Per comparar si hi ha cultius que necessiten un
sogravel ric en nutrients i drsquoaltres que poden creacuteixer en sogravels pobres Es pot dividir lrsquohort en parcelmiddotles En
una de les parcelmiddotles de cada espegravecie srsquohi posa compost i lrsquoaltra es deixa sense adobar Srsquoobserva si hi
ha diferegravencies entre les parcelmiddotles i entre un cultiu o un altre Hi ha alguna planta en la qual es noti
molt la diferegravencia de tenir compost o no Creixen millor les plantes amb compost o sense En quines
hi ha aparegut meacutes plagues
Com pots fer compost - 87
Activitat 19
Podem trobar solucions a tot
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Fer compostatge casolagrave o escolar eacutes una pragravectica senzilla que permet obtenir compost de molta
qualitat Tot i aixiacute sovint poden aparegraveixer alguns problemes Poder-los identificar trobar-hi una
solucioacute i aplicar-hi mesures correctores eacutes bagravesic per obtenir bon compost Principals problemes
Problema Causa probable Solucioacute
La temperatura del
material no puja Sembla
que hi ha humitat
Lrsquoescalfor es perd perquegrave hi ha
poc material
Posar-hi meacutes material fins i tot
compost acabat Tapar-lo
temporalment
El material estagrave fred i
xop
Hi ha massa humitat a la pila
Possiblement srsquoha mullat per la
pluja
Voltejar-lo afegir-hi serradures
(absorbents) i branquillons
(drenants) Escampar-ho
El material estagrave fred i
sec
Els microorganismes no es
desenvolupen per poca humitat
Regar la pila intentant aportar-hi
lrsquoaigua homogegraveniament
La pila fa pudor Hi manca oxigen Hi ha un
exceacutes drsquohumitat
Voltejar el material i afegir material
sec
Hi ha moltes mosques Hi ha un exceacutes drsquohumitat una
elevada presegravencia de restes de
menjar amb un alt contingut en
aigua (pex fruita)
Barrejar meacutes beacute la mescla i aportar
material estructurant La mosca de la
fruita es queda a la pila i contribueix
a la descomposicioacute
Srsquoobserva un tel blanc
sobre el material
Es tracta de fongs Eacutes un bon senyal que indica que hi
ha activitat microbiana
Hi ha una quantitat
ingent drsquoinsectes
Les condicions ambientals de
temperatura i humitat en
permeten la proliferacioacute
No cal preocupar-se Tambeacute soacuten
descomponedors
Hi ha molts cucs Normalment es tracta de larves
de mosca que proliferen quan hi
ha molta humitat
Reduir la humitat com srsquoha descrit
abans
La pila de compost fa
pudor drsquoamoniacuteac
Hi ha massa materials amb
nitrogen (frescos) Srsquoassocia amb
una elevada humitat i
condicions anaerogravebiques
Barrejar-hi components meacutes secs i
amb menys proporcioacute de nitrogen
(restes de poda taps de suro oueres
de cartroacute trinxades fulles seques)
Com pots fer compost - 88
Objectius
- Aprendre a detectar possibles problemes que sorgeixin durant el proceacutes de compostatge
- Identificar les diferents problemagravetiques associades al proceacutes de compostatge conegraveixer-ne les
causes i trobar solucions als problemes detectats
- Fomentar el treball en equip per tal de deduir les diferents accions correctores a aplicar per a
cadascun dels problemes que es plantegen
- Adonar-se que una mateixa solucioacute pot servir per a problemes diferents
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Compostador
- Tisores llapis colors
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Elements compostador CI (pagravegina 67)
- Fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS (pagravegines 68 i 69)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un joc en equips per posar en pragravectica les diferents problemagravetiques que
poden sorgir durant el proceacutes de compostatge les causes que les provoquen i quines solucions i
accions correctores cal aplicar per tal que el proceacutes es desenvolupi correctament El joc prepara
lrsquoalumnat per analitzar el compostador i saber aplicar les solucions corresponents quan sorgeixi
algun problema
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Elements compostador CI on hi ha ilmiddotlustracions en forma de targeta per
retallar i repartir als participants Es divideix la classe en grups Cada grup o alumne representa un
element drsquoaquests grups
Elements de mategraveria humida (aporten nitrogen) mategraveria orgagravenica humida closques de
musclos carn i peix
Elements de mategraveria seca (aporten carboni) mategraveria orgagravenica seca serradures cendres
pinassa
Indicadors porquets de Sant Antoni formigues oxigen humitat mosques de la fruita
temperatura
Forca (remenar)
Com pots fer compost - 89
Srsquoexposen diferents situacions en quegrave lrsquoalumnat ha drsquoexplicar quines problemagravetiques poden sorgir i
com han drsquoactuar per solucionar-les Es tracta drsquoun joc de moviment i debat
Exemple drsquouna situacioacute que srsquoha de recrear
Hem aportat massa elements de fraccioacute humida
(tots els alumnes que siguin elements de mategraveria humida srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Quins indicadors hem fet servir per saber-ho
(ara els indicadors drsquohumitat i olor srsquoapropen al compostador)
Quegrave hem de fer per solucionar-ho
(ara els que siguin elements de fraccioacute seca i de remenar srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Variant per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS on hi ha les targetes
necessagraveries per crear un joc tipus memory Es divideix la classe en grups i a cada grup se li
reparteixen les targetes retallades per crear el seu propi joc primer i jugar-hi despreacutes A les targetes
srsquohi exposen diverses problemagravetiques que es poden trobar al compostador exceacutes drsquohumitat
presegravencia de floridures exceacutes de mategraveria humida mategraveria massa seca etc
Els grups han de
1- Llegir les targetes de problemagravetiques
2- Reflexionar perquegrave es generen aquestes problemagravetiques
3- Debatre i acordar quines soacuten les solucions per palmiddotliar cada situacioacute
4- Escriure a cada targeta en blanc la solucioacute a una de les problemagravetiques
5- Jugar al joc creat estil memory Girar totes les targetes de cap per avall En una banda de la
taula posar les targetes de problemagravetiques i a una altra banda les targetes de solucions Per torns
girar una targeta de problemagravetiques i destapar una targeta de solucioacute per comprovar si fan bona
parella
6- Al final es fa una posada en comuacute entre tots els grups per veure si srsquoha coincidit en les
solucions i acordar quin eacutes el joc que millor representa problemes i solucions
El joc es pot tenir a lrsquoaula i jugar-hi quan es cregui convenient
Com pots fer compost - 90
Activitat 20
Estagrave a punt el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es divideix en diverses fases Les dues fases finals soacuten la de
refredament i la de maduracioacute
A la fase de refredament la temperatura descendeix el pH srsquoestabilitza al voltant de 75 i hi
intervenen els invertebrats (majoritagraveriament cotxinilles o porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i
cucs de terra) La presegravencia i lrsquoactivitat dels cucs eacutes un bon indicador de lrsquoestat del compost ja
que una poblacioacute petita indica que ja no queda gairebeacute mategraveria orgagravenica per menjar i el proceacutes
estagrave finalitzant
A la fase de maduracioacute el material adopta la temperatura ambient el pH eacutes de 7 i tornen a tenir
protagonisme els fongs i bacteris A les capes inferiors hi ha molta aigua i el compost adopta una
textura fangosa sol haver-hi una gran poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el
compost
Lrsquoolor i la textura ens ajuden a saber si el compost que obtenim ja eacutes madur i estagrave a punt per
aplicar a lrsquohort Tambeacute podem fer altres proves com ara usar el compost per plantar-hi llavors de
creixement ragravepid i observar-ne la germinacioacute
El compost jove srsquoobteacute passats 2 o 3 mesos dins del compostador El compost madur srsquoobteacute
despreacutes de 4 o 6 mesos Teacute un color marroacute fosc i fa olor de terra de bosc Per saber si teacute el grau
drsquohumitat correcte el premem amb la magrave i ha drsquoagafar forma perograve no ha de regalimar aigua Com
es pot reconegraveixer un bon compost
o Prova de lrsquoolor la mala olor (sulfurosa o drsquoamoniacuteac) eacutes senyal que srsquohi ha produiumlt
fermentacions anaerogravebiques (sense oxigen) Caldragrave remenar sovint Si fem servir el
compost en aquest estat pot ser perjudicial per a les plantes
o Prova de la textura (de la magrave) un bon compost presenta una textura solta i una mica
granulosa Agafem un grapat de material i lrsquoespremem amb la magrave Si el material eacutes molt
humit rajaragrave aigua si eacutes massa sec no gotejaragrave gens i en obrir la magrave el material
srsquoesmicolaragrave Amb una humitat correcta (40-60) cau alguna gota drsquoaigua i en obrir la
magrave el material es manteacute compacte
Les restes llenyoses han de presentar un color fosc Si quan les freguem prenen un color
clar o no es trenquen fagravecilment eacutes senyal que no han completat el proceacutes de
descomposicioacute
Per tal que les llavors germinin correctament el compost ha drsquoestar ben madur Si eacutes jove i
encara es troba en proceacutes de maduracioacute les llavors no hi germinaran beacute
Com pots fer compost - 91
Objectius
- Comprovar si el proceacutes de compostatge de la mategraveria orgagravenica ha finalitzat i per tant si el
compost ja estagrave a punt per poder-lo aplicar a les plantes
- Valorar les propietats del compost obtingut (olor color textura) per saber si eacutes de bona
qualitat per ser utilitzat
- Conegraveixer els beneficis i els usos que teacute el compost per al sogravel i les plantes
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Mostres de compost
- Recipients per posar-hi la mostra de compost (un per grup)
- Llapis
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Proves compost madur CI CM CS (pagravegina 70)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar fagravecilment i amb proves senzilles quan un compost estagrave madur per
poder-lo aplicar a les plantes o a lrsquohort comprovant-ne les seves propietats fiacutesiques lrsquoolor el color
lrsquoaspecte i la textura
Eacutes una activitat que es pot portar a terme un cop transcorreguts 4 mesos des de la posada en marxa
del compostador
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Proves compost madur CI CM CS
Es divideix els alumnes en grups i es segueixen els seguumlents passos
Presa de mostra Srsquoagafa una mostra de la part inferior del compostador suficientment gran
perquegrave tots els grups en puguin tenir una petita mostra Es reparteix la mostra de forma
homogegravenia en els diferents recipients un per a cada grup
Prova de lrsquoolor Cada grup olora la mostra i es posa drsquoacord per anotar quina olor fa Tres
possibilitats olor de terra de bosc (compost madur i a punt per ser usat) olor drsquoous podrits
(compost mal compostat cal tornar-lo al compostador) no fa olor de res o fa olor de terra
seca (compost massa vell srsquoha compostat massa)
Prova del color i lrsquoaspecte Cada grup observa la mostra en determina el color i lrsquoaspecte i ho
posa en comuacute Tres possibilitats color fosc i no srsquohi reconeixen els materials originals
Com pots fer compost - 92
(compost madur) color fosc i srsquohi reconeixen les materials originals (compost massa jove no
srsquoha completat el proceacutes) color clar amb aspecte de pols (compost massa sec)
Prova de la magrave textura Cada grup agafa la mostra de compost amb la magrave i comprova quina
textura teacute Tres possibilitats quan es prem amb la magrave no goteja no srsquoesmicola i no taca i es
pot fer una croqueta (compost madur i llest) quan es prem amb la magrave regalima aigua i no es
pot modelar (compost massa humit) quan es prem amb la magrave srsquoesmicola i cau de la magrave
(compost massa sec)
Si la mostra de compost no passa les proves cal repetir-les al cap drsquounes setmanes despreacutes
drsquoaplicar millores al proceacutes
Com pots fer compost - 93
Activitat 21
Garbellem el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Un cop finalitzat el proceacutes de compostatge cal garbellar el compost abans drsquoaplicar-lo per tal de
destriar aquells elements que poden haver caigut accidentalment dins el compostador com ara
pedres plagravestics envasos o branques Tambeacute per destriar aquelles restes vegetals que no srsquohan
acabat de compostar i reincorporar-les al compostador perquegrave acabin el proceacutes de compostatge
Aixiacute srsquoobteacute un compost de textura fina lliure drsquoimpureses i fagravecil drsquoaplicar per a diferents usos
El compost garbellat teacute uns usos molt especiacutefics diferents dels del compost gruixut Per exemple
es pot aplicar directament a la terra o beacute usar-lo barrejat amb substrat comercial per trasplantar
plantes
Per garbellar el compost es necessita un garbell drsquoentre 10 i 25 mm de malla Les restes meacutes
gruixudes es retornen al compostador i tot allograve que passi per la malla seragrave compost afinat a punt
per a ser aplicat Cal tenir en compte que les restes vegetals que es reincorporen al compostador
no poden substituir-ne de noves (estructurant) ja que les primeres hauran perdut parcialment la
capacitat drsquoabsorbir humitat i drsquoaportar nutrients necessaris per al correcte desenvolupament del
proceacutes Amb el temps les restes vegetals recirculades srsquoaniran degradant i passaran a formar part
del compost
Recomanacions a lrsquohora de garbellar el compost
- Cal apartar les restes orgagraveniques de la part superior que encara no shan desfet Es poden
deixar en un carretoacute o directament a terra Si es vol abans de fer el garbellament es pot
deixar assecar el compost un o dos dies perquegrave es garbelli millor
- Les restes orgagraveniques que no srsquohagin compostat i que shan apartat al principi
sintrodueixen de nou al compostador juntament amb les parts meacutes gruixudes del
compost que han quedat retingudes al garbell
Com pots fer compost - 94
Objectius
- Aprendre el proceacutes de garbellar el compost per separar la part fina de la part grollera
- Adonar-se que alguns dels materials triguen meacutes que drsquoaltres a finalitzar el proceacutes de
compostatge
- Identificar les restes que no srsquohan compostat
- Comprovar que un compost ben garbellat es pot aplicar meacutes fagravecilment
- Buscar usos per al compost obtingut
- Tancar el cicle tonant a la terra allograve que eacutes de la terra eacutes a dir utilitzant el compost per
adobar lrsquohort o les plantes de lrsquoescola
- Construir un garbell i aprendre per a quegrave serveix
Durada
Una hora aproximadament
I una altra hora extra per a la construccioacute del garbell (CS)
Material
De lrsquoescola
- Garbells (tambeacute es poden utilitzar coladors o altres materials perforats)
- Forca o pala per buidar el compostador
- Recipients per posar el compost (garbellat i sense garbellar)
- Bagravescula (opcional)
Per a la construccioacute dels garbells
- Dos marcs de fusta (o beacute caixes de fruita de fusta i palets que srsquohauran de serrar)
- Dues malles metagravelmiddotliques de diagravemetre diferent
- Grapadora
- Claus i cargols
- Cola de fuster
- Martell
- Tenalles petites
- Serra o xerrac
- Tornaviacutes elegravectric
- Llistons de fusta (4 per garbell) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar el resultat final del proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
que ha tingut lloc al compostador escolar Es tracta de buidar el compostador extreurersquon el compost
madur i garbellar-lo per tal de comprendre el significat de ldquola mategraveria ni es crea ni es destrueix es
transformardquo El compost madur resultant es retorna a la terra per aixiacute tancar el cicle
Com pots fer compost - 95
Per a tots els nivells
Abans cal fer lrsquoactivitat 20 per comprovar si el compost ja estagrave a punt Es divideix els alumnes en
grups i es fa lrsquoactivitat per torns per evitar coincidir molts participants al voltant del compostador
Passos a seguir
1- Srsquoobre la tapa de la part inferior del compostador i srsquoextreu el compost que estigui a punt
2- Es passa el compost per un garbell de malla gran a sota de la qual hi ha drsquohaver una safata
per poder recollir el material garbellat
3- Srsquoobserva la part que no srsquoha garbellat i srsquointenten identificar les restes grolleres que no es
descomponen fagravecilment (troncs pinyols)
4- Es retornen al compostador les restes que no han passat pel garbell
5- Es passa el compost garbellat per un garbell de diagravemetre meacutes petit i es fa el mateix proceacutes
drsquoobservacioacute
6- Es posa en comuacute el que srsquoha observat i es busquen usos pel compost fi i garbellat Es pot
utilitzar per tirar a lrsquohort a zones enjardinades a plantes etc
7- Drsquoaquesta manera es dona el projecte de compostatge escolar per acabat i es compregraven que el
cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes tancat
Es pot pesar la quantitat total de compost obtingut i comparar-la amb la quantitat de mategraveria
orgagravenica que srsquoha anat tirant dins el compostador (per aixograve eacutes important fer un bon diari de
seguiment del proceacutes ndash Activitat 10)
Ampliacioacute per a CS
Lrsquoactivitat consisteix a construir un garbell Un garbell es pot comprar en botigues de jardineria o beacute
es pot construir manualment
Passos a seguir
1- Es serren les fustes del palet per obtenir-ne dues de 100 cm i dues de 50 cm Per fer-ho meacutes
fagravecil es poden portar fets els marcs de fusta
2- Es treuen els quatre escaires de la caixa de fusta que serviran per reforccedilar el garbell Amb
lrsquoajuda drsquounes tenalles srsquoextreuen les restes de grapes o claus que hi hagin pogut quedar
enganxades
3- Amb un tornaviacutes elegravectric es cargolen en un angle de 90ordm dues de les fustes que faran drsquoample
i de llarg del garbell Pot ajudar usar un suport de fusta i un serjant perquegrave la subjeccioacute quedi
el meacutes recta possible
4- Es reforccedila lrsquoangle i la cantonada de la fusta amb cola de fuster
5- Es clava amb claus un escaire que srsquohagi tret de la caixa de fusta a la cantonada interior Es
netegen amb un tros de paper o un drap les restes de cola
6- Mentre srsquoasseca aquesta cantonada es repeteix el pas 3 per a les tres cantonades que falten
7- Un cop es tenen els quatre costats srsquohi posa la malla per sobre i es retalla el tros que sobra
perquegrave quedi ajustada
8- Per subjectar-la es claven claus a la malla cada 10 cm aproximadament No cal clavar els
claus del tot quan quedi 1 cm torceu-los perquegrave la malla quedi ben subjectada Eacutes important
comprovar que la malla hagi quedat ben tensa
Com pots fer compost - 96
Activitat 22
Fem una campanya de comunicacioacute
CI CM CS
Introduccioacute
El compostatge escolar eacutes un projecte drsquoeducacioacute ambiental i per aixograve eacutes fonamental que es
busqui implicar i sensibilitzar tota la comunitat educativa sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica El missatge que els
alumnes aprenen durant tot el proceacutes es pot transmetre a la resta de companys de lrsquoescola a les
famiacutelies al personal no docent del centre a la ciutadania etc
Si parlem de comunicacioacute ens ve al cap la paraula propaganda del llatiacute propagare que significa
perpetuar fer creacuteixer estendre La propaganda eacutes una forma de comunicacioacute que teacute per objectiu
influir en lrsquoactitud de les persones promovent canvis en la percepcioacute
De fet comuniquem amb una triple finalitat informativa consultiva i participativa Sense una
bona comunicacioacute eacutes difiacutecil que hi hagi sensibilitzacioacute
Una campanya de comunicacioacute eacutes una segraverie drsquoactivitats organitzades i planificades que es
realitzen en un periacuteode determinat de temps amb uns missatges i objectius comuns i que arriben
al puacuteblic objectiu a traveacutes dels mitjans o canals que es consideren meacutes eficaccedilos El missatge que es
transmet entre emissor i receptor vol aconseguir algun efecte normalment un canvi drsquohagravebits en
les persones
Elements de la comunicacioacute
Emissor Qui transmet el missatge
Receptor Qui rep el missatge el desxifra i lrsquointerpreta Pot ser passiu o actiu
Missatge Contingut que es vol comunicar informacioacute que es transmet drsquoemissors a
receptors Quan es parla el discurs eacutes el missatge quan es fa un gest el gest eacutes el
missatge El missatge eacutes el producte fiacutesic resultat del propogravesit de la comunicacioacute de
lrsquoemissor Ha de tenir cagraverrega emocional i racional
Codi Conjunt de signes i normes que srsquoutilitzen per comunicar-nos i que ha de ser
conegut per emissors i receptors Per exemple lrsquoargot dels metges pot ser que no sigui
entegraves per alguns receptors Utilitzar frases breus i clares Per facilitar el record del
missatge srsquoha drsquointentar que la proposta sigui nova i inesperada pel receptor
Canal Eacutes el mitjagrave de comunicacioacute que estableix una connexioacute entre emissor i receptor Eacutes
el suport material o espacial (medi fiacutesic) pel qual circula el missatge Exemples aire (veu)
fil telefogravenic (conversa telefogravenica)
Context Conjunt de circumstagravencies concretes on esdeveacute el proceacutes comunicatiu
Interferegravencies Situacions que poden dificultar la comunicacioacute
Com pots fer compost - 97
Objectius
- Familiaritzar-se amb quegrave vol dir comunicar i entendre quins elements calen per establir una
bona comunicacioacute
- Aprendre a dissenyar una campanya de comunicacioacute i sensibilitzacioacute adreccedilada a un puacuteblic
concret i amb un missatge clar
- Comunicar i transmetre els conceptes apresos al llarg del proceacutes de compostatge a la
comunitat educativa
- Sensibilitzar la resta de lrsquoescola famiacutelies i ciutadania sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica
Durada
Diverses sessions
Material
De lrsquoescola
- Material divers segons el tipus de campanya comunicativa que es faci (cartolina paper
drsquoembalar retoladors cagravemera microgravefon etc)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Disseny campanya comunicacioacute CI (pagravegina 71)
- Fitxes Disseny campanya comunicacioacute CM CS (pagravegines 72 a 74)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar una campanya comunicativa com a tancament del projecte amb
lrsquoobjectiu de sensibilitzar la comunitat educativa de la importagravencia de reciclar la mategraveria orgagravenica Es
tracta drsquouna activitat en quegrave es treballen sobretot aspectes linguumliacutestics i tecnologravegics
La campanya es pot centrar en diversos aspectes
Compartir els descobriments proceacutes de treball i resultats del projecte sobre compostatge
Conscienciar sobre la importagravencia de fer una bona separacioacute dels residus
Explicar les caracteriacutestiques del compost i les aplicacions que pot tenir
Demanar la participacioacute de les famiacutelies en el compostatge de lrsquoescola o a casa
Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari
Etc
El resultat pot ser un viacutedeo un anunci de ragravedio un fulletoacute informatiu un mural o cartell una
jornada-xerrada informativa una obra de teatre un acte sorpresa
Com pots fer compost - 98
Lrsquoactivitat es desenvolupa en diverses sessions en funcioacute de lrsquoedat dels alumnes i del tipus de
campanya que es vulgui fer Es recomana dividir els alumnes en grups i que cadascun faci una
campanya comunicativa diferent Al final es fa una posada en comuacute i es vota la que es difondragrave
Imprimir de lrsquoannex les fitxes en funcioacute del nivell educatiu Disseny campanya comunicacioacute CI o beacute
Disseny campanya comunicacioacute CM CS
Una pauta per fer una bona campanya comunicativa i de sensibilitzacioacute
1- QUEgrave VOLEM ACONSEGUIR AMB LA CAMPANYA
Quins soacuten els nostres objectius Per quegrave fem la campanya de comunicacioacute Quegrave
volem comunicar i al final quins canvis creiem que podem provocar
Hem de pensar que siguin objectius ambiciosos perograve realistes
Per exemple al final de la campanya de comunicacioacute volem aconseguir
Augmentar la consciegravencia de les famiacutelies per reciclar la mategraveria orgagravenica
Donar a conegraveixer a les famiacutelies quegrave eacutes el malbaratament alimentari i com
evitar-lo
Aconseguir que les famiacutelies o la resta de cursos participin al proceacutes de
compostatge
Fer que tothom tingui meacutes informacioacute i estigui meacutes conscienciat de com srsquoha
de reciclar
Fomentar la participacioacute del personal de cuina i menjador en el projecte
2- A QUI VA DIRIGIDA LA CAMPANYA
Ara que ja sabem quegrave volem comunicar hem de pensar a quin puacuteblic ens dirigim A
qui li volem enviar el missatge Qui soacuten els receptors
Tambeacute pot haver-hi un grup de receptors meacutes important que un altre Per exemple
que la campanya estigui meacutes dirigida a les famiacutelies perograve que tambeacute arribi als
alumnes i mestres
Segons el puacuteblic a qui ens dirigim farem servir un missatge o un altre
Quin seragrave el puacuteblic principal a qui adreccedilarem la nostra campanya
Alumnes mestres famiacutelies resta de personal de lrsquoescola veiumlnses del poble
3- QUIN MISSATGE DONAREM
El missatge ha de ser atractiu clar creiumlble i fagravecil drsquoentendre i cal que provoqui un
canvi drsquoactitud en els receptors El missatge ha drsquoaconseguir tres coses
Informar
Persuadir per aconseguir un canvi de conducta en els receptors
Que sigui recordat
Com pots fer compost - 99
El missatge pot ser de diferents tipus
- Informatiu i narratiu Explica i dona informacioacute de fets i dades
- Emocional Comunica emocions per influir en la sensibilitat del receptor
- Amb un uacutenic concepte Eacutes molt breu i nomeacutes dona una idea
- Amb meacutes drsquoun concepte Srsquoexpliquen moltes coses diferents
- Motivador Impactant interessant engrescador
- Positiu Anima a fer alguna cosa explicant els avantatges beneficis
- Negatiu Anima a fer alguna cosa explicant quegrave passa si no es fa beacute les coses
negatives les consequumlegravencies
4- QUIN LLENGUATGE FAREM SERVIR
Escollim un llenguatge que entenguin els receptors
No totes les campanyes soacuten iguals Per explicar una mateixa idea srsquoutilitzen
llenguatges que de vegades soacuten massa tegravecnics o catastrogravefics o massa ldquopublicitarisrdquo
o poc realistes o que diuen quegrave eacutes el que srsquoha de fer drsquouna manera molt dictatorial
El que cal eacutes buscar un llenguatge que sigui adequat
Pensar en el llenguatge i el to que utilitzarem (metagravefores demostracions fragments
de la vida diagraveria humor)
5- COM ENS ORGANITZAREM
Un cop decidit el format que farem servir (mural viacutedeo fulletoacute informatiu obra de
teatre) fem un llistat de tasques a fer de materials que necessitarem calendari
drsquoactuacioacute i responsables
6- COM SABREM QUE LA CAMPANYA HA FUNCIONAT
Avaluarem la campanya comunicativa per saber com ha anat si hi ha hagut un canvi
drsquohagravebits Haurem drsquoidear un megravetode per avaluar la campanya
Com pots fer compost - 100
Activitat 23
Visitem una planta de compostatge CM CS
Objectius
- Adquirir coneixements sobre la gestioacute de residus en general i concretament el funcionament
drsquouna planta de compostatge una planta de triatge de materials reciclables i una deixalleria
- Identificar la tipologia dels residus que generem a la llarescola i la seva destinacioacute final
- Conegraveixer com funciona la recollida selectiva porta a porta i en quegrave consisteix el compostatge i
el triatge
- Comprendre in situ el funcionament del proceacutes de compostatge a gran escala
- Reflexionar sobre la necessitat i la importagravencia de separar beacute els residus en origen i de reduir
la quantitat de residus que generem
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana disposa drsquoinformacioacute agravemplia sobre la gestioacute i la prevencioacute de residus
en general i sobre la gestioacute de residus en el cas de la Mancomunitat i ofereix visites a les seves
instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la deixalleria la planta de triatge de
materials reciclables i la planta de compostatge
Una part de la mategraveria orgagravenica que es recull als municipis de la Mancomunitat La Plana es tracta
a la planta de compostatge situada a les mateixes instalmiddotlacions de Malla El compost obtingut
amb la mategraveria orgagravenica recollida srsquoutilitza per adobar els parcs i jardins dels municipis
mancomunats Tambeacute es ven a particulars Drsquoaquesta manera es tanca in situ el cicle de la mategraveria
orgagravenica srsquoestalvia en transport energia i emissions associades i es transforma un residu en un
recurs un compost drsquoaltiacutessima qualitat
Com funciona el proceacutes de compostatge en una planta
Primer es barreja a parts iguals la mategraveria orgagravenica humida (restes de menjar i gespa) amb bosses
compostables incloses i la mategraveria orgagravenica seca (restes de poda) i srsquoomple un mogravedul A
continuacioacute teacute lloc el proceacutes de descomposicioacute gragravecies a lrsquoentrada forccedilada drsquoaire i control de la
temperatura i la humitat Eacutes un proceacutes que dura unes 5 setmanes aproximadament Despreacutes
drsquoaquest temps es buida el mogravedul i comenccedila el proceacutes de maduracioacute que dura 8 setmanes meacutes
Durant aquest temps es fa un volteig periogravedic de la pila disminueix la temperatura i srsquoestabilitza
el producte final El darrer pas consisteix en garbellar el producte final per separar la part fina de
la part grollera Aquesta uacuteltima es recircula i srsquoincorpora a un nou cicle de compostatge El
compost madur fi es ven o es reparteix als municipis
Com pots fer compost - 101
Durada
Dues hores la visita completa a les instalmiddotlacions
Material
El material necessari el facilita la Mancomunitat en el moment de la visita
Desenvolupament
La visita inclou un recorregut per la planta de triatge la planta de compostatge i la deixalleria
En una breu introduccioacute srsquoexplica quegrave eacutes la Mancomunitat i els serveis que ofereix Tambeacute es fa un
repagraves de quegrave eacutes el sistema de recollida porta a porta i a quina fraccioacute srsquoha de llenccedilar cada residu
A la planta de triatge es fa un recorregut per la bagravescula zona de recepcioacute interior de la planta
observacioacute del triatge manual dels materials i magatzem de bales Es regala a cada alumnea el
material didagravectic Passaport de lrsquoEcoviatger que permet alhora descobrir el viatge drsquouna ampolla
drsquoaigua que eacutes reciclada i continuar el treball de reflexioacute un cop feta la visita
Lrsquoitinerari segueix a la planta de compostatge on es veu la zona de recepcioacute proceacutes de
descomposicioacute als mograveduls de compostatge pila de compost en fase de maduracioacute garbell i compost
final Lrsquoalumnat srsquoemporta drsquoobsequi una bosseta de compost
Durant lrsquoitinerari per la deixalleria srsquoexplica el funcionament drsquoaquesta instalmiddotlacioacute qui en pot fer uacutes
residus que srsquohi recullen i valoritzacioacute de cada material Es fa un volt per totes les zones i
contenidors i es recorda que molts municipis disposen del servei de deixalleria mogravebil
Ampliacioacute
Un cop feta la visita es recomana veure els viacutedeos de la planta de compostatge i de la planta de
triatge de la Mancomunitat La Plana per acabar drsquoaprofundir en el que srsquoha vist Estan disponibles
al canal de Youtube de Mancoplana
Com pots fer compost - 102
RECURSOS COMPLEMENTARIS
La Mancomunitat La Plana ofereix
- Assessorament pedagogravegic i dinamitzacioacute drsquoactivitats educatives Meacutes informacioacute al bloc
- Assessorament tegravecnic sobre compostatge escolar i casolagrave Meacutes informacioacute
- Lliurament de compost i poda
- Preacutestec de la biotrituradora Meacutes informacioacute
- Visita a les instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la planta de compostatge de
mategraveria orgagravenica la planta de triatge de materials reciclables i la deixalleria Meacutes informacioacute
- Exposicioacute La mategraveria orgagravenica i preacutestec drsquoaltres jocs i recursos educatius per aprofundir en la
temagravetica de la gestioacute i la prevencioacute dels residus Meacutes informacioacute
- Guia del compostatge Descarregar document
- Diacuteptic Compostatge casolagrave Descarregar document
- Document Preguntes frequumlents del compostatge casolagrave Descarregar document
- Manual Practica beacute lrsquoorgagravenica Descarregar el document
- Viacutedeo de la planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
- Viacutedeo de la planta de triatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
Dates internacionals
- Setmana Bio per a lrsquoalimentacioacute ecologravegica (octubre) httpsetmanabiocat
- Setmana europea de la prevencioacute de residus (novembre) Enllaccedil
- Dia Mundial de lrsquoeducacioacute ambiental (26 gener)
- Setmana Internacional del Compost (maig)
o International Compost Awareness Week (ICAW) Enllaccedil
o ICAW a Catalunya Enllaccedil
- Dia Mundial del Medi Ambient (5 juny)
Llibres
- BUENO M (2003) Coacutemo hacer un buen compost Manual para horticultores ecoloacutegicos
Editorial La fertilidad de la Tierra
- ESCUTIA M (2009) Lrsquohort escolar ecologravegic Editorial Graoacute Barcelona
Com pots fer compost - 103
Documents en liacutenia
- Guia drsquoactivitats educatives sobre el compostatge Elaborada per lrsquoAgegravencia de Residus de
Catalunya i la Direccioacute General de Poliacutetiques Ambientals del Departament de Territori i
Sostenibilitat i el Departament drsquoEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
httpwwwescolaxesccatcompostatgecompostatge
- Web Escoles + Sostenibles Ajuntament de Barcelona Documents diversos en format pdf
amb activitats i recursos sobre el compostatge i lrsquohort escolar Enllaccedil
- Web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Dins lrsquoapartat de suport educatiu hi ha recursos i documents amb informacioacute sobre el
compostatge Enllaccedil
Activitats pedagogravegiques relacionades amb el compostador Enllaccedil
- Web de lrsquoAgegravencia de Residus de Catalunya on srsquoexplica quegrave eacutes una planta de compostatge i
com funciona Enllaccedil
- Revista Perspectiva ambiental de la Fundacioacute Terra
Nuacutemero 41 ldquoCucs fent feinardquo(2007) Enllaccedil
Nuacutemero 29 ldquoCompostatgerdquo (2003) Enllaccedil
- Manual de compostatge de jardiacute Editat pel Servei de Prevencioacute de residus i deixalleries de
lAMB 2016 Enllaccedil
- Fer compost a lrsquoescola Dossier pragravectic amb informacioacute sobre com fer compost a lrsquoescola i
amb propostes drsquoactivitats Editat per lrsquoAjuntament de Reus Enllaccedil
Webs
- Agegravencia de Residus de Catalunya
- Compostadorescom
- Consell Catalagrave de la Produccioacute Agragraveria Ecologravegica
- Som Gent de Profit Evitem el malbaratament
- Residu on vas
- Estrategravegia Catalana Residu Zero
- Fundacioacute Catalana per a la Prevencioacute de Residus i el Consum Responsable -Rezero
- Residu zero a casa Bea Johnson
Com pots fer compost - 104
Viacutedeos
- Planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana
- Planta de triatge de la Mancomunitat La Plana
- Rethinking progress
Viacutedeo explicatiu sobre leconomia circular Fundacioacute Ellen MacArthur Durada 348 min
- Ohga Corazoacuten de plaacutestico los nintildeos te muestran coacutemo tus acciones destruiran su futuro
Viacutedeo viral drsquouna campanya de sensibilitzacioacute de lrsquoagegravencia italiana Ohga Nens i nenes
italians expliquen el problema dels residus que van a parar al mar Durada 330 min
- Quegrave passa dins el compostador
Viacutedeo fet per lrsquoalumnat de cinquegrave de primagraveria de lrsquoescola Sant Jordi de Vilanova i la Geltruacute
que descriu el proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Durada 939 min
- Letrsquos talk about soil
Viacutedeo animat que explica la realitat dels recursos del sogravel i tracta temes com la degradacioacute la
urbanitzacioacute la sobreexplotacioacute Reflexiona com preservar els sogravels i fer-ho drsquouna manera
meacutes sostenible Durada 524 min
- Better save soil
Viacutedeo que parla sobre la importagravencia de preservar el sogravel fegravertil Durada 352 min
- Food waste money waste
Viacutedeo que reflexiona sobre el cost econogravemic social i ambiental que suposa el malbaratament
alimentari Durada 122 min
- La huella del desperdicio de alimentos
Viacutedeo de la FAO (Organitzacioacute de les Nacions Unides per lrsquoAlimentacioacute i lrsquoAgricultura) que
planteja els impactes ambientals del malbaratament alimentari en el canvi climagravetic lrsquoaigua la
terra Durada 317 min
- Viacutedeos divulgatius i de sensibilitzacioacute sobre el compostatge
Residus Vallegraves teacute una segraverie de viacutedeos adreccedilats a les famiacutelies i els infants que contenen
propostes drsquoactivitats diverses per fer a casa
Com pots fer compost - 7
Continguts de llengua
Comunicacioacute oral comprensioacute lectora expressioacute escrita coneixement del funcionament de la llengua
i del seu aprenentatge
Agravembit de matemagravetiques
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit matemagravetic
- Dimensioacute resolucioacute de problemes Traduir un problema a una representacioacute matemagravetica i
emprar estrategravegies matemagravetiques per resoldrersquol Donar i comprovar la solucioacute drsquoun problema
i fer preguntes i generar problemes de caire matemagravetic
- Dimensioacute raonament i prova Argumentar afirmacions i processos matemagravetics
- Dimensioacute connexions Establir relacions entre diferents conceptes i significats Cercar
situacions que es puguin relacionar amb idees matemagravetiques concretes
- Dimensioacute comunicacioacute i representacioacute Expressar idees i processos matemagravetics expressant
llenguatge verbal Usar representacions dels conceptes i relacions per expressar
matemagraveticament una situacioacute
Continguts de matemagravetiques
Numeracioacute i cagravelcul relacions i canvi espai i forma mesura estadiacutestica i atzar
Agravembit de coneixement del medi
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Dimensioacute moacuten actual Plantejar-se preguntes sobre el medi utilitzar estrategravegies de cerca de
dades i analitzar resultats per trobar respostes Interpretar el present a partir de lrsquoanagravelisi dels
canvis i continuiumltats al llarg del temps per comprendre la societat en quegrave vivim Analitzar
paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren per
valorar les actuacions que els afecten
- Dimensioacute salut i equilibri personal
- Dimensioacute tecnologia i vida quotidiana Utilitzar materials de manera eficient amb
coneixements cientiacutefics Utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura i eficient
- Dimensioacute ciutadania Adoptar hagravebits sobre lrsquoadquisicioacute i uacutes de beacutens i serveis amb
coneixements cientiacutefics i socials per esdevenir un consumidor responsable
Com pots fer compost - 8
Continguts comuns de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i problemes
rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de
diferents fonts drsquoinformacioacute i de les tecnologies digitals
- Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (textos cientiacutefics imatges gragravefics)
- Plantejament de preguntes a partir drsquoobservacions
- Uacutes de taules simples per recollir dades i comparar-les
- Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball drsquoinvestigacioacute
- Comunicacioacute de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges
- Utilitzacioacute dels mecanismes de la participacioacute activa la cooperacioacute i el diagraveleg en la
construccioacute de tasques comunes i en la resolucioacute de conflictes
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi natural
INICICIACIOacute A LrsquoACTIVITAT CIENTIacuteFICA CI CM CS
Exploracioacute drsquoaspectes de lrsquoentorn a partir drsquouna quumlestioacute rellevant
Utilitzacioacute de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informacioacute i
simular processos cientiacutefics
Comunicacioacute oral de les observacions realitzades utilitzant diferents
llenguatges
Utilitzacioacute de material i tegravecniques especiacutefiques de laboratori tenint en compte
les normes drsquouacutes i de seguretat
Neteja ordre manteniment i estalvi dels materials i lrsquoinstrumental
Interegraves per lrsquoobservacioacute i la generacioacute de preguntes cientiacutefiques aixiacute com per
la construccioacute de respostes coherents amb el coneixement cientiacutefic
Disseny i realitzacioacute de treballs experimentals Anagravelisi i comunicacioacute dels
resultats
Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i
problemes rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de
lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de diferents fonts drsquoinformacioacute
Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball
drsquoinvestigacioacute
Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (lectura de textos cientiacutefics
drsquoimatges gragravefics)
Utilitzacioacute de la lupa binocular per a lrsquoobservacioacute de petits organismes o part
drsquoells Uacutes del microscopi per a lrsquoobservacioacute drsquoalguns microorganismes
Com pots fer compost - 9
EL MOacuteN DELS EacuteSSERS VIUS CI CM CS
Observacioacute utilitzant megravetodes directes i indirectes drsquoorganismes i drsquoobjectes
inerts per identificar-ne les diferegravencies
Caracteritzacioacute dels eacutessers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions
bagravesiques nutricioacute reproduccioacute i relacioacute
Observacioacute a ull nu drsquoun organisme en el seu medi natural o reproduint el
medi a lrsquoaula
Classificacioacute drsquoanimals segons diferents criteris observables
Caracteriacutestiques i comportaments drsquoanimals i plantes per adaptar-se al medi
Classificacioacute dels diferents grups drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn proper Uacutes
de claus dicotogravemiques senzilles i guies
Interegraves per lrsquoobservacioacute cura i proteccioacute drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn
proper i prevencioacute dels possibles riscos
Relacioacute entre funcions vitals i estructura drsquoalguns animals plantes i fongs
Criteris per a lrsquoobservacioacute cientiacutefica drsquoeacutessers viu
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida Valoracioacute
de la intervencioacute dels microorganismes en alguns processos quotidians
Observacioacute i descripcioacute drsquoalguns eacutessers vius i de la seva interaccioacute amb el
medi
MATEgraveRIA I ENERGIA CI CM CS
Observacioacute i descripcioacute drsquointeraccions que produeixin canvis en un sistema
Observacioacute descripcioacute i classificacioacute de materials en funcioacute drsquoalgunes
propietats tot relacionant-les amb els seus usos
Distincioacute entre objectes drsquoun sol tipus de material o de diferents
Reduccioacute reutilitzacioacute i reciclatge de residus Criteris de separacioacute i seleccioacute
Mesura comparacioacute i ordenacioacute de propietats dels materials longitud
massa capacitat i temperatura
Fonts drsquoenergia i cadenes energegravetiques relacionades amb canvis observats a
la vida quotidiana
Canvis quiacutemics en relacioacute amb fenogravemens quotidians combustions
oxidacions i fermentacions Aplicacioacute a la prevencioacute del foc i obtencioacute de
compost
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi social i cultural
El moacuten que ens envolta persones cultures i societats canvis i continuiumltat en el temps
Com pots fer compost - 10
Agravembit drsquoeducacioacute en valors
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
- Dimensioacute personal Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la
responsabilitat dels propis actes
- Dimensioacute interpersonal Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones les seves
idees opcions creences Aplicar el diagraveleg com a eina drsquoentesa i participacioacute en les relacions
entre les persones Adoptar hagravebits drsquoaprenentatge cooperatiu que promoguin el compromiacutes
personal i les actituds de convivegravencia
- Dimensioacute social Analitzar lrsquoentorn amb criteris egravetics per cercar solucions alternatives als
problemes
Continguts comuns de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
Aprendre a ser pensar i actuar de manera autogravenoma i coherent aprendre a conviure aprendre a ser
ciutadans responsables en un moacuten global
Com pots fer compost - 11
LA RELACIOacute AMB ELS ODS
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) soacuten objectius universals integradors i
ambiciosos que guien la implementacioacute de lrsquoAgenda 2030 de les Nacions Unides per al
Desenvolupament Sostenible aprovada el 2015
Les activitats que es proposen en aquest dossier es relacionen en meacutes o menys mesura amb tots 17
objectius tot i que aprofundeixen especialment en els objectius 4 11 i 12
Objectiu 4 Garantir una educacioacute inclusiva equitativa i de qualitat i promoure
oportunitats drsquoaprenentatge durant tota la vida per a tothom
47 Per a 2030 garantir que tot lrsquoalumnat adquireixi els coneixements teograverics i pragravectics necessaris per
promoure el desenvolupament sostenible a traveacutes entre drsquoaltres de lrsquoeducacioacute per al desenvolupament
sostenible i lrsquoadopcioacute drsquoestils de vida sostenibles els drets humans
Objectiu 11 Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin
inclusius segurs resilients i sostenibles
116 Per a 2030 reduir lrsquoimpacte ambiental negatiu per cagravepita de les ciutats amb especial atencioacute a la qualitat
de lrsquoaire aixiacute com a la gestioacute dels residus municipals i drsquoaltre tipus
Com pots fer compost - 12
Objectiu 12 Garantir modalitats de consum i produccioacute responsables
122 Per a 2030 assolir la gestioacute sostenible i lrsquouacutes eficient dels recursos naturals
123 Per a 2030 reduir a la meitat el malbaratament drsquoaliments per cagravepita mundial en la venda al detall i el
consum aixiacute com les pegraverdues drsquoaliments a les cadenes de produccioacute i distribucioacute
124 Per a 2030 aconseguir la gestioacute ecologravegicament racional dels productes quiacutemics i de tots els residus al llarg
del seu cicle de vida de conformitat amb els marcs internacionals convinguts i reduir-ne de manera
significativa lrsquoalliberament a lrsquoatmosfera a lrsquoaigua i al sogravel a fi de minimitzar-ne els efectes adversos sobre la
salut humana i el medi ambient
125 Per a 2030 disminuir de manera substancial la generacioacute de residus mitjanccedilant poliacutetiques de prevencioacute
reduccioacute reciclatge i reutilitzacioacute
Objectius drsquoaprenentatge per assolir els ODS
Objectius drsquoaprenentatge
cognitiu socioemocional i
conductual
Temes a treballar
(suggeriments)
Megravetodes
drsquoaprenentatge
(exemples)
Objectiu 4
Educacioacute de
qualitat
- Comprendre que lrsquoeducacioacute
pot ajudar a crear un moacuten meacutes
sostenible
- Aplicar els coneixements
adquirits i implicar-se en
lrsquoeducacioacute per al
desenvolupament sostenible a
traveacutes drsquoaccions quotidianes
- Coneixements
valors
competegravencies i
conductes
necessaris per
promoure el
desenvolupament
sostenible
- Empoderament
dels joves
-Planificar i dur a
terme un projecte
drsquoEDS a lrsquoescola o
per a la
comunitat local
Objectiu 11
Ciutats i
comunitats
sostenibles
-Entendre la necessitat de
trobar solucions per
desenvolupar sistemes
sostenibles millors
-Sentir-se responsable dels
impactes ambientals de lrsquoestil
de vida individual
- Planificar i executar projectes
de sostenibilitat basats en la
comunitat per reduir les
emissions de carboni a escala
local
- Gestioacute i uacutes de
recursos naturals
- Aliments
sostenibles
(agricultura
ecologravegica)
- Ecologia urbana
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reduccioacute
reciclatge i
reutilitzacioacute)
- Visita a les
instalmiddotlacions de
tractament de
residus (planta
de compostatge)
- Convidar gent
gran perquegrave
parlin sobre com
ha canviat la
gestioacute dels
residus
- Crear un
curtmetratge
explicant el
compostatge
escolar
Com pots fer compost - 13
Objectiu 12
Consum i
produccioacute
responsables
- Comprendre com les opcions
individuals drsquoestil de vida
influeixen en el
desenvolupament ambiental
social i econogravemic
- Comprendre els models i les
cadenes de produccioacute i
consum i la interrelacioacute entre
elles (emissions de CO2
generacioacute de residus etc)
- Comunicar la necessitat de
pragravectiques sostenibles en la
produccioacute i el consum i animar
els altres a comprometrersquos-hi
- Sentir-se responsable dels
impactes ambientals i socials
de la progravepia conducta com a
consumidor
- Quumlestionar-se les
orientacions culturals i socials
pel que fa al consum i la
produccioacute
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reutilitzacioacute i
reciclatge)
- Impactes
ambientals i
socials de la
produccioacute i el
consum
- Estils de vida
sostenibles
- Calcular i
reflexionar sobre
la petjada
ecologravegica
- Veure
curtmetratges
documentals per
ajudar els
alumnes a
comprendre els
models de
produccioacute i
consum
- Desenvolupar i
executar
projectes drsquoaccioacute
relacionats amb
la prevencioacute de
residus el
consum
responsable etc
Extret i adaptat del document Educacioacute per als Objectius de Desenvolupament Sostenible Objectius
drsquoaprenentatge Centre Unesco de Catalunya 2017
Com pots fer compost - 14
ACTIVITATS
El dossier pedagogravegic que teniu a les mans conteacute un recull de 23 activitats adreccedilades a lrsquoeducacioacute
primagraveria des de primer fins a sisegrave Soacuten propostes pragravectiques per poder treballar de forma transversal
el proceacutes de compostatge tant dins de lrsquoaula com a lrsquoentorn proper (pati hort bosc) Srsquoestructuren
en tres blocs
1 PREPARATS
Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
Activitats pensades per detectar els coneixements previs dels alumnes Giren entorn del
coneixement de la prevencioacute i la gestioacute de residus el reconeixement drsquoelements vius i inerts a
la natura la planificacioacute per fer un bon compostatge a lrsquoescola etc
2 LLESTOS
Observem i experimentem dins i fora del compostador
Activitats per fer durant el proceacutes de compostatge que dura aproximadament sis mesos
Estan relacionades amb el manteniment del compostador el seguiment del proceacutes
lrsquoexperimentacioacute del cicle de la mategraveria orgagravenica i el control de les diferents variables Hi ha
activitats per fer al compostador a lrsquoaula a lrsquoentorn del pati a lrsquohort de lrsquoescola etc
3 JA
Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
Activitats per finalitzar el proceacutes de compostatge reflexionar i compartir els resultats Srsquohan
de fer cap al final del proceacutes quan el compost ja estigui llest per tirar a lrsquohort
A les fitxes de cada activitat hi ha els seguumlents apartats
o Introduccioacute
o Objectius
o Durada
o Material
o Desenvolupament
Com pots fer compost - 15
Tiacutetol de les activitats Nivell
CI CM CS
PREPARATS Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
1 Quegrave en sabem del compostatge
2 Quin camiacute segueixen les deixalles
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem
5 On colmiddotloquem el compostador
6 Les sabates magravegiques
7 De quegrave estagrave fet el bosc
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica
9 Com es reciclava fa uns anys
LLESTOS Observem i experimentem dins i fora del compostador
10 Fem el diari de seguiment del compostatge
11 Quegrave passa si enterrem residus
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop
13 Qui hi viu al compostador
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica
15 Com treballen els cucs de terra
16 Quanta aigua pot atrapar el compost
17 Com soacuten els sogravels
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
19 Podem trobar solucions a tot
JA Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
20 Estagrave a punt el compost
21 Garbellem el compost
22 Fem una campanya de comunicacioacute
23 Visitem una planta de compostatge
Com pots fer compost - 16
Activitat 1
Quegrave en sabem del compostatge
CI CM CS
Objectius
- Detectar els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al compostatge i captar el seu
interegraves i motivacioacute per iniciar un nou treball drsquoinvestigacioacute
- Adonar-se que el cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes circular i tancat
- Diferenciar els residus que soacuten orgagravenics dels que no ho soacuten
- Detectar elements que no soacuten orgagravenics en un grapat de compost
- Descobrir les propietats del compost a traveacutes dels sentits (olfacte vista tacte)
- Conegraveixer les eines que srsquoutilitzen per a fer un bon compostatge
- Identificar els animals que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
Durada
Una hora i mitja aproximadament
Introduccioacute
La paraula compost proveacute del llatiacute i significa posar junts ja que eacutes el resultat de barrejar diferents
elements per obtenir un uacutenic producte Es tracta drsquoimitar i drsquoaccelerar els processos que tenen lloc
en els ecosistemes a la superfiacutecie del sogravel on les restes vegetals i animals soacuten degradades per
lrsquoaccioacute dels microorganismes i drsquoaltres eacutessers vius
El compostatge eacutes un proceacutes natural de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica gragravecies al treball de
petits eacutessers microscogravepics anomenats microorganismes (bacteris fongs i actinomicets) i altres
animals anomenats detritiacutevors com ara cucs i paneroles Aquests organismes soacuten els mateixos
que descomponen la fullaraca al bosc o els que fan florir les taronges i el pa de casa En aquest
proceacutes es transformen les restes orgagraveniques en compost i adob natural Drsquoaltra banda es necessita
oxigen perquegrave funcioni correctament A meacutes es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia
en forma de calor El compostatge eacutes un proceacutes natural a traveacutes del qual les restes orgagraveniques es
transformen en compost sense consum denergia i sense cap aplicacioacute de productes quiacutemics El
compostatge es pot portar a terme mitjanccedilant un compostador o una pila en el jardiacute imitant
daquesta manera la descomposicioacute natural que es produeix en els boscos
Com pots fer compost - 17
Material
De lrsquoescola
- Residus reals diversos (envasos de plagravestic paper cartroacute restes orgagraveniques llaunes etc)
- Safates o pots
- Compostador airejador o forca restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca poda) i humida
(fruita verdura) termogravemetre regadora
- Diferents mostres de terra (sorra de platja terra del bosc argila margues)
- Guia de fauna invertebrada
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS (pagravegina 1)
- Fitxa Els animals descomponedors CI (pagravegina 2)
- Fitxa Les eines per fer compostatge CI (pagravegina 3)
- Fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI (pagravegines 4 i 5)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM CS (pagravegina 6)
- Fitxa Com eacutes el compost CM CS (pagravegina 7)
- Fitxa El menuacute del compostatge CM CS (pagravegina 8)
- Fitxes Com funciona un compostador CM CS (pagravegines 9 i 10)
- Fitxa Els animals descomponedors CM CS (pagravegina 11)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un seguit de tallers rotatius de manera simultagravenia en petits grups Cada
taller teacute una durada drsquouns 15 minuts i es tracta que tots els grups realitzin tots els tallers Es poden
fer a lrsquoaula o a lrsquoexterior Un dels tallers es fa al compostador ja que lrsquoobjectiu eacutes posar-lo en marxa
Els tallers es poden adaptar o modificar en funcioacute de les necessitats
PROPOSTA DE TALLERS
1 EL CICLE DE LA MATEgraveRIA ORGAgraveNICA
Per a CI imprimir de lrsquoannex la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat (5 imatges i 5 fletxes) Els infants han drsquoordenar-les i
adonar-se que es tracta drsquoun cicle circular i tancat Es recomana no donar indicacions a
lrsquoalumnat per tal que ho resolguin ells de manera autogravenoma i a partir del debat
Com pots fer compost - 18
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM
CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi
ha una lectura per ampliar la informacioacute
2 TROBEM LrsquoINTRUacuteS
Per a tots els nivells els infants han de buscar impropis entre el compost eacutes a dir aquells
elements que no hi haurien de ser (petits fragments de plagravestic vidre metall) Ho poden fer
remenant a simple vista o amb lrsquoajuda drsquouna lupa Es tracta de reflexionar com deuen haver
anat a parar al compost Com es podria evitar que aixograve passeacutes
3 COM EacuteS EL COMPOST
Per a CI els infants descobreixen les propietats i caracteriacutestiques que teacute el compost
comparant-lo amb altres tipus de terra (sorra de platja terra del bosc argila marga) Es
tracta que observin les terres amb els sentits i esbrinin quina drsquoelles eacutes la terra que resulta de
descompondre restes orgagraveniques i que serveix per adobar lrsquohort De quin color soacuten Quina
olor fan Quina textura tenen Ens embruten les mans
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa Com eacutes el compost CM CS on hi
ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una
lectura per ampliar la informacioacute
4 EL MENUacute DEL COMPOSTATGE
Per a CI els infants han de seleccionar drsquoentre una pila de residus reals quins soacuten orgagravenics i per
tant es poden tirar al compostador Es tracta de reflexionar que al compostador nomeacutes hi poden
anar residus que venen de la natura i que la natura podragrave descompondre amb poc temps Quegrave
passa amb els mocadors de paper els ossos i els taps de suro Fer la reflexioacute que tot i que es
llencen a lrsquoorgagravenica triguen meacutes a descompondrersquos i no van beacute per al compostador
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El menuacute del compostatge CM CS
on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha
una lectura per ampliar la informacioacute
5 ELS ANIMALS DESCOMPONEDORS I LES EINES PER FER COMPOSTATGE
Per a CI imprimir de lrsquoannex les fitxes Els animals descomponedors CI i Les eines per fer
compostatge CI i retallar-les convertint-les en un trencaclosques Els infants han de muntar els
dos trencaclosques i reflexionar quegrave veuen a cada imatge
Els animals descomponedors
Paneroles (indiquen que el compost ja estagrave llest per collir) mosques (indiquen exceacutes drsquohumitat
que pot provocar putrefaccioacute o fermentacioacute de la pila) cucs de terra (importants
descomponedors que consumeixen bacteris fongs i mategraveria orgagravenica) formigues (indiquen
acidesa o pila seca) cargols (desfan celmiddotlulosa i la lignina de restes vegetals)
Com pots fer compost - 19
Les eines per fer compostatge
Garbell (per garbellar el compost madur) airejador (per remenar la pila i airejar-la) carretoacute (per
transportar restes de poda o compost) termogravemetre (per controlar temperatura del compostador)
tisores de podar (per trossejar les restes llenyoses) regadora (per regar la pila quan estigui seca)
biotrituradora (per trossejar les restes llenyoses) forca (per remenar la pila i airejar-la) pala (per
ajudar-nos a treure el compost i garbellar-lo)
Variant per a CM i CS es proposa una doble activitat una mica diferent de la de CI Per
descobrir les eines i el material imprescindible per fer un bon compostatge srsquohan drsquoimprimir
les dues fitxes Com funciona un compostador CM CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat
perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una lectura per ampliar la informacioacute
Per conegraveixer la fauna srsquoha drsquoimprimir la fitxa Els animals descomponedors CM CS i tambeacute srsquoha
drsquoacompanyar de guies de fauna invertebrada insectes
6 INICIEM EL COMPOSTADOR
Per a tots els nivells es tracta de descobrir com eacutes el compostador de lrsquoescola i posar-lo en
marxa Es repassen els ingredients i elements indispensables perquegrave el compostador
funcioni srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica es remena i es prenen les primeres mesures de
temperatura
Es poden imprimir les dues fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI per fer un mural
resum dels tallers realitzats
Com pots fer compost - 20
Activitat 2
Quin camiacute segueixen les deixalles
CI CM CS
Objectius
- Comprendre quin eacutes el camiacute que segueixen els residus orgagravenics municipals des que es recullen
fins que es tracten per a quegrave es puguin recuperar com a nous recursos
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana eacutes un organisme supramunicipal format pels municipis
drsquoAiguafreda Balenyagrave El Brull Folgueroles Malla Muntanyola Sant Martiacute de Centelles Santa
Eulagravelia de Riuprimer Seva Taradell Tona Viladrau i EMD Sant Miquel de Balenyagrave
Lrsquoagraverea de medi ambient de la Mancomunitat La Plana ofereix el servei integral de recollida
selectiva de residus porta a porta (mategraveria orgagravenica materials reciclables rebuig vidre oli i
androgravemines) tractament i separacioacute de la part reciclable (envasos paper cartroacute) a la planta de
triatge tractament de la mategraveria orgagravenica a la planta de compostatge servei de deixalleries i
deixalleria mogravebil minideixalleries neteja viagraveria suport tegravecnic agent ciacutevic i educacioacute ambiental
La recollida porta a porta permet assolir nivells de recollida del 75 de mitjana
La major part dels residus que generem no han esgotat el seu cicle de vida i recollint-los
selectivament podem transformar-los en nous productes i evitem portar-los a lrsquoabocador
A la planta manual de triatge denvasos paper i cartroacute hi entren meacutes de 3000 tones cada any
que es reciclen
En el cas de la mategraveria orgagravenica que representa un 36 en pes de la bossa drsquoescombraries srsquoha
de separar en un cubell marroacute dins una bossa compostable ben lligada La mategraveria orgagravenica
recollida teacute menys dun 1 dimpropis (impureses) de mitjana fet que fa que sigui de magravexima
qualitat per a produir el compost que eacutes un adob orgagravenic
Abans drsquoiniciar un projecte de compostatge al centre eacutes molt important que lrsquoalumnat conegui
com es gestionen els residus orgagravenics fora de lrsquoescola Quins soacuten els mecanismes que
estableixen les diferents administracions competents en mategraveria de residus per tal de recollir
lrsquoorgagravenica de forma diferenciada de la resta de residus municipals transportar-la i tractar-la
correctament per transformar-la en compost
Com pots fer compost - 21
- Identificar els residus orgagravenics que es generen a nivell de municipi (particulars empreses
comerccedilos altres)
- Saber valorar la importagravencia de separar correctament els residus i el benefici que se nrsquoobteacute
- Debatre sobre el destiacute i la valoritzacioacute dels residus
- Descobrir com es gestiona la recollida drsquoorgagravenica al nostre municipi i quins resultats srsquoestan
obtenint
Durada
Una hora per a la primera part meacutes el temps necessari per fer la segona part
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Quegrave en sabem CI CM CS (pagravegina 12)
- Fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS (pagravegina 13)
- Fitxa El camiacute de les deixalles CI CM CS (pagravegina 14)
- Fitxes Resultats de recollida de residus dels municipis CS (pagravegines 15 a 25)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a conegraveixer els residus orgagravenics i comprendre la importagravencia de fer-ne una
correcta separacioacute perquegrave sersquon pugui fer un aprofitament posterior Alhora realitzar un treball de
recerca per conegraveixer i entendre quin es el camiacute que segueixen les deixalles al poble qui interveacute en la
recollida i en el posterior tractament i reciclatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de deteccioacute de coneixements previs la segona
drsquoinvestigacioacute
PRIMERA PART
Per a tots els nivells una manera de comenccedilar lrsquoactivitat eacutes detectar les idees pregravevies de lrsquoalumnat
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave en sabem CI CM CS en quegrave cada alumne de manera individual
escriu durant tres minuts tres coses que sap sobre els residus orgagravenics i tres preguntes referents a tot
allograve que li agradaria saber
En petit grup drsquouns quatre alumnes es posen en comuacute les aportacions individuals i es consensuen
tres noves coses (conceptes idees dades) que el grup sap i tres noves preguntes del que voldrien
saber El que el grup decideix tambeacute srsquoescriu a la fitxa en un temps previst de cinc minuts
Un cop acabat el treball de grup el mestre escriu en dues columnes a la pissarra la llista de
conceptes que cada grup sap i la llista de preguntes que es plantegen Es relacionen les informacions
de les dues columnes de manera que si alguna de les preguntes (coses que mrsquoagradaria saber) teacute la
resposta (coses que seacute) anotada a la pissarra srsquoesborra El mestre planteja al grup classe les
Com pots fer compost - 22
preguntes que finalment queden escrites a la pissarra per tal que els alumnes les discuteixin i
intentin respondre-les
Finalment el grup classe escull cinc preguntes que els agradaria fer a algun expert (contactar amb la
Mancomunitat La Plana o lrsquoAjuntament del municipi)
SEGONA PART
Per a tots els nivells lrsquoactivitat continua amb un treball de recerca sobre quin tipus de residus
orgagravenics es generen a tot el municipi Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS Es
divideix el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes assignant a cada grup un o dos
colmiddotlectius equipaments espais representatius del poble (cases escola fagravebriques forn de pa
restaurants etc) Cada grup dibuixa o anota una llista de les deixalles orgagraveniques que creuen que es
poden produir a cadascun dels edificis Si es creu oportuacute es poden fer enquestes als diferents
colmiddotlectius
A continuacioacute per afavorir la imaginacioacute la creativitat i la diversitat drsquoidees dels alumnes i el seu
interegraves pel reciclatge de la mategraveria orgagravenica sersquols proposa que individualment dibuixin com
srsquoimaginen que eacutes el camiacute que segueixen les deixalles orgagraveniques des que les deixem a la porta de
casa fins que es converteixen en compost Imprimir de lrsquoannex la fitxa El camiacute de les deixalles CI CM
CS Finalment es fa una posada en comuacute per parelles o en gran grup
Ampliacioacute per a CS es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Resultats de recollida de residus dels municipis
CS on es mostren els resultats quantitatius de la recollida selectiva de lrsquoany 2018 Un cop analitzades
les dades del municipi es fa una reflexioacute conjunta
Creieu que eacutes important separar les deixalles en fraccions Per quegrave
Quegrave passa si es barregen altres deixalles amb les restes orgagraveniques
Com ho podriacuteem fer per assegurar-nos que tot el poble separa beacute lrsquoorgagravenica
Quins avantatges creieu que teacute la recollida selectiva porta a porta en comparacioacute a la recollida
amb contenidors
Com pots fer compost - 23
Activitat 3
Recollim deixalles per al compostador de
lrsquoescola
CI CM CS
Introduccioacute
Quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica
Tots aquells compostos que formen el cos dels eacutessers vius i els donen lrsquoenergia necessagraveria per al
seu funcionament Lrsquoelement principal que forma la mategraveria orgagravenica eacutes el carboni (C) que es
combina amb hidrogen (H) oxigen (O) nitrogen (N) i en menors quantitats sofre (S) fogravesfor (P) i
altres elements Les diferents combinacions drsquoaquests elements entre siacute donen lloc als gluacutecids
liacutepids proteiumlnes i agravecids nucleics que al seu torn formen les cegravelmiddotlules i teixits que constitueixen els
eacutessers vius Tambeacute podem trobar mategraveria orgagravenica fora dels organismes a terra a lrsquoaigua o a
lrsquoaire Aquesta proveacute dels organismes que han mort o que han perdut part del seu cos Drsquouna
manera genegraverica doncs podem definir com a mategraveria orgagravenica totes aquelles substagravencies que
provenen drsquoun eacutesser viu o de la seva activitat La resta drsquoelements que trobem a la natura
srsquoanomenen compostos inorgagravenics
La importagravencia de separar la mategraveria orgagravenica
Arreu de Catalunya es fa la recollida selectiva de mategraveria orgagravenica amb la finalitat de poder
reciclar-la i obtenir-ne compost En la recollida municipal srsquohi poden incloure pragravecticament totes
les restes orgagraveniques perograve al compostador de lrsquoescola seleccionarem nomeacutes aquelles restes que
en facilitin el proceacutes
Per comenccedilar cal disposar drsquouna quantitat suficient de mategraveria orgagravenica de qualitat Cal distingir
dos tipus de material orgagravenic lrsquohumit ric en proteiumlnes i el sec ric en hidrats de carboni La
mategraveria humida soacuten restes de fruita i verdura crues fulles gespa La proporcioacute adequada eacutes
barrejar un 25 de material estructural i un 75 de material humit
Com pots fer compost - 24
Objectius
- Conegraveixer el tipus de mategraveria orgagravenica que eacutes adequada per fer compostatge a lrsquoescola
- Prendre consciegravencia que cal una aportacioacute constant de mategraveria orgagravenica adequada perquegrave el
proceacutes del compostatge funcioni adequadament
- Decidir quina eacutes la millora manera per recollir mategraveria orgagravenica per aportar al compostador
de lrsquoescola
- Implicar la comunitat educativa (famiacutelies personal no docent) en el projecte
- Establir una rutina i unes responsabilitats per fer un bon manteniment del compostador
Materials que es poden
compostar
En poca quantitat Materials que no es poden
compostar
Restes crues de fruita i
verdura
Closques drsquoou i de
fruita seca
Taps de suro
Flors i plantes seques
Restes drsquoesporga de
mida petita
Fulles caigudes
pinyes
Gespa
Cendres serradures i
encenalls de fusta
natural
Palla
Pells de ciacutetrics
(taronges
mandarines
llimones)
Paper de cuina
tovallons i mocadors
de paper
Serradures (nomeacutes
de fusta sense
tractar)
Fullaraca drsquoarbres
molt resistent a la
degradacioacute com per
exemple la pinassa o
les fulles de
magnogravelia
Pinyols
Oli drsquoamanir
Pasta i arrograves bullit
Pa i flocs de cereals
Tomagravequets podrits
Restes de menjars
preparats
Males herbes de jardiacute que
hagin fet llavors (el compost
resultant podria ser un focus
de males herbes quan
lrsquoutilitzeacutessim posteriorment)
Fruita i plantes malaltes
(aquests materials nomeacutes
poden ser compostats si es
donen unes condicions de
temperatura que garanteixen
la higienitzacioacute En una pila de
compostatge casolagrave no
srsquoassoleixen aquestes
temperatures)
Peix carn ossos (per evitar
males olors o animals no
desitjats)
Cendres o serradures de fusta
tractada que poden portar
coles o vernissos
Pols drsquoescombrar (pot portar
elements no orgagravenics)
Qualsevol material que no
sigui orgagravenic i biodegradable
Excrements drsquoanimals
domegravestics (compte amb la
concentracioacute de patogravegens)
Com pots fer compost - 25
- Identificar i quantificar les diferents tipologies de residus orgagravenics que es generen a lrsquoescola
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana si es fa lrsquoampliacioacute per a CM i CS
Material
De lrsquoescola
- Cubells o galledes per fer la recollida de mategraveria orgagravenica
- Bosses compostables
- Recursos comunicatius per informar del sistema de recollida (cartells murals triacuteptics)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS (pagravegina 26)
- Fitxa Auditoria dels residus de lrsquoescola CM CS (pagravegina 27)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar un sistema adequat i agravegil que permeti assegurar que es disposa de
mategraveria orgagravenica humida i seca de manera regular per facilitar el bon funcionament del
compostador
Per a tots els nivells imprimir de lrsquoannex la fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat Per comenccedilar lrsquoactivitat es fan grups i es reparteix a cada grup
una bossa compostable on a dins hi ha les imatges dels residus (tambeacute es pot substituir les imatges
per residus reals assegurant que a cada bossa hi ha exactament els mateixos) Es comenta que les
imatges podrien correspondre a una bossa de mategraveria orgagravenica drsquouna casa qualsevol o de lrsquoescola
Cada grup decideix quins dels residus representats poden anar dins el compostador i quins no i fan
dos grups drsquoimatges A continuacioacute es fa una posada en comuacute argumentada
Es pot ampliar lrsquoactivitat amb una cerca drsquoinformacioacute per internet o beacute fent un mural amb retalls de
revista dels residus que es poden llenccedilar al compostador i els que no
Per a CI a continuacioacute els alumnes decideixen com srsquoorganitzaran per assegurar que hi hagi
aportacions periogravediques de mategraveria orgagravenica al compostador i assegurar lrsquoegravexit del proceacutes Primer
srsquoha de decidir qui o quin grup seragrave lrsquoencarregat de recollir la mategraveria orgagravenica del centre o beacute de
portar la mategraveria orgagravenica de casa Llavors srsquohauragrave drsquoestablir un sistema de torns per tal que almenys
cada dos o tres dies hi hagi alguna aportacioacute de mategraveria orgagravenica al compostador Un sistema pragravectic
pot ser disposar drsquouna galleda o cubell per a cada grup que reculli mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 26
Per a CM i CS fer una auditoria de residus del centre per saber quins residus orgagravenics es generen
als diferents espais de lrsquoescola (aules aula de mestres pati cuina menjador hort jardiacute) i en quines
quantitats i si soacuten aptes per al compostatge Imprimir de lrsquoannex la fitxa Auditoria dels residus de
lrsquoescola CM CS Es pot fer un seguiment durant un miacutenim drsquouna setmana tot registrant el tipus de
residus orgagravenics que es generen i el seu pes
Caldragrave comptar amb lrsquoajuda de tot el personal de lrsquoescola professorat personal de cuina consergeria
o personal encarregat de buidar les papereres i els cubells de les escombraries
La millor opcioacute eacutes que la mategraveria orgagravenica que srsquoaporti al compostador provingui del mateix centre
Si aixiacute no eacutes suficient es poden fer diferents accions com per exemple organitzar amb tota la classe
una recollida de les fulles dels arbres del pati i llenccedilar-les dins el compostador o beacute demanar la
colmiddotlaboracioacute de les famiacutelies perquegrave portin deixalles orgagraveniques de casa Aquest fet encara que sigui
un cop cada trimestre implica indirectament les famiacutelies dels alumnes i els informa de lrsquoactivitat que
srsquoestagrave duent a terme a lrsquoescola Els infants dissenyaran la manera de comunicar i informar la
comunitat educativa (cartells triacuteptics)
A tenir en compte per a un correcte funcionament del compostador eacutes aconsellable que lrsquoaportacioacute
de mategraveria orgagravenica sigui gradual i que no hi hagi una gran qualitat de mategraveria orgagravenica fresca que
entri de cop sinoacute que els alumnes la vagin portant de mica en mica
Com pots fer compost - 27
Activitat 4
Quegrave en fem de tot allograve que no ens
mengem
CM CS
Introduccioacute
El diccionari diu
- Malbaratar deixar perdre malgastar els beacutens una cosa de valor
- Sobres sobralles o sobrances allograve que sobra especialment drsquoun agravepat o menjar
- Restes deixalles coses o porcions de coses que srsquohan conservat Les restes drsquoun agravepat
El malbaratament alimentari es produeix quan un aliment destinat al consum srsquoacaba convertint
en un residu
Un terccedil dels aliments produiumlts anualment per a consum humagrave al moacuten no soacuten ingerits per ninguacute
(FAO 2011) Les llars soacuten les responsables del 53 del malbaratament alimentari mundial El
20 dels aliments produiumlts a Europa van a parar a la brossa
Les llars els comerccedilos i la restauracioacute a Catalunya generen 262000 tones de malbaratament cada
any De mitjana cada persona malbarata 35 kgany drsquoaliments de qualitat
Algunes propostes per reduir el malbaratament drsquoaliments a casa congelar els aliments crus o
cuinats emportar-se el que sobra al restaurant fer autocompostatge planificar beacute els agravepats (fer
una llista de la compra) fixar-se en la data de caducitat reaprofitar els aliments i estalviar
conservar de forma correcta els aliments fer receptes de cuina drsquoaprofitament
En general el malbaratament als menjadors escolars es genera amb les restes que els nens i nenes
deixen al plat perquegrave la quantitat de menjar elaborat acostuma a estar ben controlat i es fa una
bona previsioacute per evitar lrsquoexcedent alimentari si tot i aixiacute es constata que hi ha sobralles a la
cuina es pot pensar en la possibilitat de portar aquest menjar a algun menjador social casal o
similar perquegrave es pugui aprofitar Per poder donar sortida a les sobralles que els alumnes deixen
al plat la instalmiddotlacioacute drsquoun compostador al centre escolar eacutes un bon recurs que permet aprofitar
aquests residus i obre la possibilitat de fer el seguiment del proceacutes de la mategraveria orgagravenica fins que
es converteix en compost
Com pots fer compost - 28
Objectius
- Comprendre el concepte de malbaratament alimentari i les repercussions socials i ambientals
que comporta
- Diagnosticar el malbaratament alimentari dels esmorzars de lrsquoescola comprendrersquon el seu
impacte i proposar estrategravegies per reduir-lo
- Fomentar la reduccioacute dels residus en general i en concret la dels residus orgagravenics
- Ser conscients i conscienciar els companys de la importagravencia de no malbaratar els aliments
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Balanccedila
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS (pagravegines 28 a 31)
- Fitxes El malbaratament a lrsquoescola CM CS (pagravegines 32 i 33)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a fer una reflexioacute sobre quegrave eacutes el
malbaratament alimentari La segona a fer una investigacioacute per quantificar el malbaratament
alimentari dels esmorzars de lrsquoescola
PRIMERA PART
Per comenccedilar es recullen els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al concepte de
malbaratament alimentari i de sobralles Es poden formular preguntes a lrsquoalumnat que generin
debat
Quegrave en sabem del malbaratament alimentari
Quegrave passa amb el menjar que ens sobra
Quant menjar llencem
Quegrave podem fer si ens sobra menjar
Quins soacuten els residus orgagravenics que no podem evitar I els que siacute que podriacuteem evitar
Com pots fer compost - 29
A continuacioacute imprimir de lrsquoannex les fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS Es
divideix la classe en 4 grups i cada grup treballa el concepte drsquoaprofitament alimentari a partir drsquoun
aliment diferent (els lagravectics el pa la fruita la verdura) A les fitxes hi ha preguntes per reflexionar
sobre quegrave passa si aquell aliment es fa malbeacute com es pot evitar que es faci malbeacute i que es llenci
receptes i trucs per aprofitar-lo etc Al final es fa una posada en comuacute
Es pot ampliar la informacioacute al web httpsomgentdeprofitcat
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre el cost econogravemic social i ambiental que
suposa el malbaratament alimentari es recomanen dos viacutedeos
- Food waste money waste (122 minuts)
- La huella del desperdicio de alimentos (317 minuts)
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes El malbaratament alimentari a lrsquoescola CM CS que proposen fer una
investigacioacute per quantificar el malbaratament alimentari dels esmorzars
Fer una petita investigacioacute cada dia despreacutes del pati (durant una setmana) per identificar i pesar els
residus orgagravenics de les papereres Caldragrave diferenciar aquella mategraveria orgagravenica aprofitable que
encara es podria menjar (trossos de fruita sencers drsquoentrepans) drsquoaquella no aprofitable (com
peles de fruita closques males herbes) I tambeacute caldragrave diferenciar cada tipologia de residu (fruita
entrepagrave brioixeria etc) Les graelles de les fitxes permeten recollir les dades dels pesos per dies i els
totals
Al cap drsquouna setmana srsquoanalitzen els resultats i es fa una reflexioacute conjunta concloent quin eacutes el tipus
de menjar que meacutes es llenccedila intentant trobar-ne les causes i proposant estrategravegies per evitar-ho i
millorar entre tots Srsquoacaba escrivint un decagraveleg de bons consells per no llenccedilar lrsquoesmorzar que
encara es pot menjar que es comparteix amb tota la comunitat educativa
Ampliacioacute lrsquoactivitat es pot ampliar fent un seguiment del malbaratament alimentari al menjador
escolar i tambeacute a casa Les dades es poden recollir en una graella i fer una posada en comuacute a lrsquoescola
Eacutes menjar que hagueacutessim pogut aprofitar Estagrave caducat o fet malbeacute Com hagueacutessim pogut evitar
llenccedilar-lo Quines actuacions de millora proposem
Com pots fer compost - 30
Activitat 5
On colmiddot loquem el compostador
CM CS
Introduccioacute
Com ha de ser un compostador
Si disposem de prou espai podem fer el compost directament sobre el sogravel formant una pila amb
tots els materials La pila ha de tenir una base i una alccedilada aproximada drsquoun metre i mig Si
disposem drsquoun espai limitat el millor eacutes fer servir un compostador El podem comprar de plagravestic
o el podem construir nosaltres mateixos a partir de palets de fusta malla metagravelmiddotlica o totxanes
Per fer compostatge a lrsquoescola sempre es recomana disposar drsquoun recipient adequat i descartar el
compostatge en pila que eacutes el que es fa amuntegant els materials orgagravenics sense estar continguts
en cap recipient
Per iniciar-se en el proceacutes el millor eacutes comprar un compostador qualsevol de la variada oferta
que hi ha al mercat Millor comprar-ne un de mida petita o mitjana sobretot si lrsquoescola eacutes petita i
si no teacute cuina progravepia Els compostadors que hi ha al mercat soacuten recipients de plagravestic amb unes
obertures en forma de forats situats lateralment Normalment no tenen base estan pensats per ser
colmiddotlocats directament sobre la terra i disposen drsquouna tapa El fet que siguin de plagravestic facilita la
conservacioacute de la temperatura al mateix temps que permeten lrsquoaireig de lrsquointerior
On srsquoha de colmiddotlocar un compostador
El compostador srsquoha de posar directament a terra no sobre paviment ni rajola Aixiacute els animals
del sogravel tenen acceacutes al material a descompondre
Srsquoha de situar en una zona amb sol i ombra perquegrave si rep molta insolacioacute srsquohauragrave de regar
Millor que srsquohi pugui accedir des de tots els costats perquegrave seragrave meacutes fagravecil voltejar el material
Cal decidir beacute lrsquoindret ja que no srsquoaconsella anar canviant el compostador de lloc Tambeacute hi ha la
possibilitat de situar-lo a sobre del paviment perograve evitant-hi el contacte directe es pot elevar
amb uns suports com per exemple un palet de fusta o unes totxanes Eacutes important garantir
lrsquoestabilitat del recipient amb alguna mena drsquoancoratge o subjeccioacute i preveure que si ha de ser
utilitzar per infants petits caldragrave un acceacutes elevat per accedir a la tapa superior
Un dels passos previs abans drsquoiniciar un projecte de compostatge a lrsquoescola eacutes buscar i trobar la
millor ubicacioacute per al compostador Perquegrave funcioni correctament un compostador requereix
unes condicions especiacutefiques drsquoespai En part el lloc on finalment decidim colmiddotlocar-lo influiragrave en
alguns dels paragravemetres que intervenen en el proceacutes de compostatge temperatura humitat
oxigen etc
Com pots fer compost - 31
Objectius
- Reconegraveixer la importagravencia i la necessitat de tenir un compostador a lrsquoescola
- Descobrir com ha de ser un compostador i quines condicions necessita
- Debatre en grup i arribar a un acord sobre com construir un compostador per a lrsquoescola
- Comprendre quines soacuten les caracteriacutestiques que fan que un lloc sigui ograveptim per ubicar-hi el
compostador i identificar els punts ograveptims del pati on ubicar-lo
- Elaborar un plagravenol en quegrave srsquoidentifiquin els punts ograveptims on colmiddotlocar el compostador de
lrsquoescola
- Fomentar el treball en equip per a la presa de decisions
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Entre una i dues hores per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Materials diversos per fer la maqueta (cartroacute cartolina fustes plagravestic plastilina escuradents
cola tisores cinta adhesiva llapis retoladors)
- Restes de mategraveria orgagravenica seca i humida trossejades
- Llapis i tisores
- Cinta megravetrica
- Fulls en blanc o lagravemines DinA3 per dibuixar el plagravenol del pati
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem una maqueta CM CS (pagravegina 34)
- Fitxa Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS (pagravegina 35)
Desenvolupament
Es recomana dividir el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes que treballin de manera
autogravenoma Pregraveviament cal haver explicat quegrave soacuten els residus orgagravenics quegrave vol dir fer compostatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a construir una maqueta drsquoun
compostador tal com se lrsquoimaginen La segona a decidir quin eacutes la ubicacioacute meacutes idogravenia de lrsquoescola
per colmiddotlocar-lo Es poden fer les dues parts per separat o beacute una prescindint de lrsquoaltra
Com pots fer compost - 32
PRIMERA PART
Es tracta que els alumnes individualment o per parelles construeixin una senzilla maqueta de com
srsquoimaginen que ha de ser el compostador de lrsquoescola Es deixa material divers a la seva disposicioacute
(cartroacute fustes plagravestic plastilina escuradents cola tisores cinta adhesiva) Tambeacute sersquols facilita
material real per emplenar la maqueta un cop acabada restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca) i
de mategraveria orgagravenica humida (pells de fruita i verdura trossejada)
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem una maqueta CM CS en quegrave es plantegen diverses preguntes obertes
per dirigir lrsquoelaboracioacute de la maqueta
Al final cada grup presenta la seva maqueta davant la resta de companys explicant els paragravemetres
que han tingut en compte i argumentant la proposta
SEGONA PART
Es tracta de localitzar el punt ograveptim del pati on colmiddotlocar el compostador Imprimir de lrsquoannex la fitxa
Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS Es formen grups de 2 o 3 alumnes que surten al
pati i fan una anagravelisi treball de camp per localitzar la ubicacioacute ograveptima per colmiddotlocar el compostador
partint de 5 premisses bagravesiques que apareixen a la fitxa (a prop dels llocs on es fan residus orgagravenics
en un lloc amb ombra en una zona sense pavimentar amb una bona ventilacioacute i ben accessible per a
tothom)
Dins lrsquoaula o fora el pati les parelles dibuixen un plagravenol del pati de lrsquoescola i hi indiquen els punts
on es generen residus les zones pavimentades les zones amb solombra Finalment cada parella
escull la millor ubicacioacute i ho justifica davant la resta de companys Entre tota la classe srsquoacorda on es
colmiddotlocaragrave el compostador que pot ser comprat o construiumlt per ells mateixos
Com pots fer compost - 33
Activitat 6
Les sabates magravegiques
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoHagravebitat Guia drsquoactivitats per a lrsquoeducacioacute
ambiental httpwwwersiliaorgHabitat)
Objectius
- Entendre la importagravencia del sogravel com a suport de la vida
- Conegraveixer els principals elements que constitueixen el sogravel i la seva fragilitat
Introduccioacute
El sogravel eacutes el suport de la vida Sense sogravel no creixerien les plantes que hi arrelen entre les seves
partiacutecules sogravelides i absorbeixen lrsquoaigua de les seves cavitats Sense plantes tampoc no hi hauria
animals Sense sogravel fegravertil no hi hauria cap mena de cultiu i sense collites tampoc no sobreviuriacuteem
els humans
El sogravel es va formant lentament al llarg dels anys amb els minerals arrencats de les roques i la
mategraveria orgagravenica aportada per les restes i els cadagravevers dels eacutessers vius Una gran multitud de de
petits animals fongs i bacteris microscogravepics treballen constantment les primeres mategraveries
esmentades per convertir-les en aquesta capa porosa i flonja que ve a ser el ldquomatalagravesrdquo de la vida
El sogravel no eacutes mai exactament igual conteacute la histograveria de les seves velles roques de lrsquoaigua i de tots
els eacutessers vius a qui ha permegraves lrsquoexistegravencia Hi ha sogravels que soacuten rics en histograveria i en nutrients com
els de les zones humides les valls de les zones volcagraveniques els sogravels dels boscos frondosos dels
boscos de ribera etc Hi ha sogravels que soacuten pobres com els de les zones seques els de les zones
drsquoalta muntanya i dels pendissos inclinats els que han estat cultivats durant molts anys sense
afegir-hi meacutes mategraveria orgagravenica els de les zones cremades amb molta frequumlegravencia i els que tenen
poca vegetacioacute per protegir-los de lrsquoerosioacute
Perograve en tots hi trobem petjades i senyals de vida branquillons fulles llavors plomes un ric
univers en miniatura
La conservacioacute del sogravel eacutes transcendental El sogravel eacutes fragravegil sense la proteccioacute de les arrels dels arbres
i altres plantes que srsquohi sostenen La pluja i el vent se lrsquoenduen en els terrenys amb pendent Hem
de protegir-lo com el beacute meacutes preuat
Un viacutedeo que resumeix molt beacute la importagravencia de preservar el sogravel com a recurs natural que eacutes
Better save soil Doblat al castellagrave Durada 352 min
Com pots fer compost - 34
- Familiaritzar-se amb alguns grups drsquoeacutessers vius del sogravel
Durada
Dues sessions drsquouna hora
Material
De lrsquoescola
- Mitjons vells de llana o cotoacute de talla drsquoadult com meacutes grans millor (un parell per a cada
alumne) Tambeacute es pot fer amb cinta de precintar
- Un sobre gran o una bossa
- Un full Din A3
- Fulls de paper
- Material per escriure (llapis goma)
- Lupes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (pagravegina 36) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer drsquouns mitjons vells unes sabates magravegiques que permetin descobrir
muacuteltiples formes de vida en el sogravel Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de treball de
camp a lrsquoexterior que es pot fer al bosc en un camp o jardiacute o beacute en un tros de pati que no estigui
pavimentat la segona drsquoinvestigacioacute i reflexioacute a lrsquoaula
PRIMERA PART
Cada alumne es posa els mitjons vells per sobre de les sabates i ha de passejar una estona per
entremig de la vegetacioacute amb els mitjons posats Despreacutes amb molta cura es treu els mitjons i
colmiddotloca els elements que srsquohi hagin enganxat dins drsquouna bossa per poder interpretar quegrave soacuten meacutes
tard
SEGONA PART
Els alumnes es distribueixen en grups de 4 o 5 i treuen amb compte tots els elements que srsquohagin
enganxat als mitjons i els colmiddotloquen ordenadament sobre fulls de paper Din A3 per dibuixar-los
Al costat de cada element trobat han drsquoescriure de quegrave es tracta i poden dibuixar tambeacute lrsquoeacutesser viu a
qui va pertagravenyer Per exemple si lrsquoelement trobat eacutes una llavor petita hauran de dibuixar una planta
Com pots fer compost - 35
o arbre si eacutes un ploma lrsquoocell Es poden utilitzar lupes de magrave per descobrir els detalls dels elements
trobats Hi ha molts elements que soacuten molt petits i alguns no es podran veure a simple vista Es pot
emplenar un full drsquoidentificacioacute per a cada element
Quan tots els alumnes acabin de dibuixar es fa una llista comuna de tot el que han trobat i dels
eacutessers vius que han descobert que habiten o han habitat aquell lloc Cada grup pot fer una taula on
classifiquin i comptin els eacutessers vius que depenen directament del sogravel per viure els que lrsquoutilitzen
nomeacutes per caminar descansar construir un refugi o beacute els que srsquoalimenten del que troben al sogravel
Finalment es fa una posada en comuacute comentant els resultats obtinguts Es pot fer una llista de les
caracteriacutestiques que teacute el sogravel i com permet lrsquoexistegravencia drsquoeacutessers vius
Si es vol es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (opcional)
Algunes preguntes per reflexionar
Per quegrave el sogravel eacutes important com a suport de la vida
Quins grups drsquoeacutessers vius depenen directament del sogravel
Quines activitats naturals io humanes poden perjudicar la vida al sogravel
Quegrave deu passar en un lloc on srsquoha perdut el sogravel fegravertil Quin aspecte deu tenir Hi podrien viure
plantes i animals
Lrsquoactivitat es podria repetir en altres indrets o en altres estacions de lrsquoany i comparar els resultats
obtinguts
Lrsquoactivitat es pot ampliar buscant meacutes informacioacute sobre les plantes animals i altres eacutessers vius
trobats tambeacute es poden classificar els fruits i les llavors enganxats als mitjons segons la forma que
els permet adherir-se (punxes llanccedila espines plomes) es pot agafar una mostra del compostador
per veure quins elements hi ha i analitzar les diferegravencies amb la descomposicioacute que es produeix al
bosc
Com pots fer compost - 36
Activitat 7
De quegrave estagrave fet el bosc
CI CM CS
Objectius
- Estimular lrsquoobservacioacute de lrsquoentorn amb els cinc sentits per reconegraveixer components del bosc i
comprendre que tot forma part del cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer components del bosc a partir de lrsquoobservacioacute i fer-ne una representacioacute en un
mural
- Identificar aquells elements que de manera natural no haurien de ser al bosc i reconegraveixer els
perills que comporta la presegravencia de deixalles
Introduccioacute
Un bosc eacutes un ecosistema i el que es crea dins un compostador tambeacute Un ecosistema eacutes un
sistema natural format per un conjunt dorganismes vius (biocenosi) i el medi fiacutesic que els envolta
(biogravetop) aixiacute com les relacions que estableixen entre ells i amb el medi Per tant en un ecosistema
hi podem trobar elements biogravetics eacutes a dir tots els que tenen vida i viuen en un medi i abiogravetics
els quals formen el medi fiacutesic com per exemple el sogravel lrsquoaire lrsquoaigua lrsquoenergia la llum o les
condicions meteorologravegiques
Hi ha molts tipus drsquoecosistemes En tots ells els diferents eacutessers que hi conviuen estableixen
diferents tipus de relacions com per exemple drsquointercanvi drsquoenergia i nutrients mitjanccedilant la
cadena trogravefica
Una cadena trogravefica estagrave formada per una segraverie drsquoorganismes ordenats linealment en nivells
trogravefics en quegrave cadascun srsquoalimenta de lrsquoanterior i alhora serveix drsquoaliment al seguumlent Tots ells
necessiten alimentar-se drsquouna manera o duna altra
Les poblacions drsquoeacutessers vius que habiten dins el compostador estableixen relacions de
convivegravencia en equilibri ocupant el seu propi espai i portant a terme una funcioacute especiacutefica en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Aquestes relacions de convivegravencia srsquoestableixen
drsquoacord amb els nivells jeragraverquics de la cadena trogravefica Si es produeixen desequilibris a la cadena
algunes poblacions poden creacuteixer en detriment drsquoaltres la qual cosa pot repercutir en el proceacutes de
compostatge
Com pots fer compost - 37
Durada
Un miacutenim drsquouna hora i un magravexim de tot un matiacute
Material
De lrsquoescola
- Llapis
- Trossos de paper drsquoembalar (per al mural)
- Tisores
- Colors
- Cola
- Cagravemera de fotos (o beacute paper i llapis per dibuixar)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Els elements del bosc CI CM (pagravegina 37) (opcional)
- Fitxa Objectes que no haurien de ser al bosc CM CS (pagravegina 38)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer una descoberta dels elements que hi ha en un ecosistema en concret en
un bosc i comprendre la relacioacute que hi ha entre ells Primer es fa una preparacioacute pregravevia a lrsquoaula en
quegrave srsquoelabora un llistat de coses que hauran de buscar a la sortida del bosc seguidament es fa una
sortida a un bosc proper a lrsquoescola
Srsquoexplica lrsquoactivitat als alumnes Imprimir de lrsquoannex la fitxa Els elements del bosc CI CM Eacutes una fitxa
opcional tambeacute es pot optar per fer un llistat propi De fet la llista variaragrave segons lrsquoegravepoca de lrsquoany el
tipus de bosc en quegrave es fa la visita i lrsquoedat dels alumnes A tall drsquoexemple els elements a cercar poden
ser una cosa viva una cosa que mai ha estat viva una cosa que respira una cosa petita una cosa
que sabem que hi eacutes perograve no la veiem una cosa de color groc una cosa que ens agrada una cosa que
fa bona olor una cosa que hi eacutes perograve no hi hauria de ser etc
A continuacioacute es fa una sortida a un bosc proper a lrsquoescola i srsquoexplica com srsquoorganitzaragrave lrsquoactivitat
Cal recordar als alumnes la importagravencia de respectar lrsquoentorn i drsquoanar amb els cinc sentits ben
desperts Els alumnes individualment o per parelles disposen del llistat amb tot el que han de
cercar Es delimita un espai pel qual poden buscar i un temps Quan srsquoacaba el temps drsquoobservacioacute
es torna a lrsquoaula o es fa una posada en comuacute al bosc mateix
Per a la posada en comuacute es facilita a cada alumneparella un tros de cartolina o paper on cadascuacute ha
de dibuixar les coses que ha observat que eren a la llista A continuacioacute srsquoelabora un mural conjunt
en el qual cada alumnes explica i enganxa el seu dibuix Al final es treuen conclusions entre tots El
mural resultant permetragrave reconegraveixer els diferents elements del bosc i el paper que juga cada un
drsquoaquests elements en el cicle de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 38
Variant per a CM i CS
Srsquoorganitza els alumnes en grups de 3 o 4 Cada grup volta pel bosc i fa una recerca drsquoobjectes que
no haurien de ser al bosc i fa una foto de cadascun drsquoells Es pot aprofitar per recollir-los i aixiacute
netejar lrsquoentorn Despreacutes drsquoun temps en quegrave tots els grups hagin tingut temps de fer una bona volta
es retorna a lrsquoaula
Srsquoelabora un mural conjunt que agrupa les observacions de cada grup Cal que cada grup decideixi
entre tots quines fotos posaran al mural i per tant quines caldragrave imprimir A meacutes cada grup ha de
buscar la informacioacute relacionada amb la deixalla trobada Imprimir de lrsquoannex la fitxa Objectes que no
haurien de ser al bosc CM CS
Cada grup ha de preparar la informacioacute per enganxar al mural (que pot ser amb el format de fitxa o
qualsevol altre format) Cada grup comparteix la informacioacute que ha buscat al mural i lrsquoexposa a la
resta de companys
Per concloure lrsquoactivitat es pot penjar el mural a la paret i comentar entre tots els problemes que
comporta cadascuna de les deixalles trobades
Com pots fer compost - 39
Activitat 8
Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la
mategraveria orgagravenica
CI
Introduccioacute
Per poder viure cal energia que srsquoobteacute dels aliments del sol de lrsquoaire i de lrsquoaigua I que aquesta
energia flueixi drsquouns eacutessers vius ja siguin animals o vegetals a drsquoaltres a traveacutes de la cadena
alimentagraveria La llum del sol eacutes captada per les plantes i emmagatzemada en forma drsquoenergia
quiacutemica Els animals que no podem captar directament lrsquoenergia del sol lrsquoobtenim nodrint-nos
de les plantes o drsquoaltres animals que al seu torn srsquohan alimentat de plantes
Els organismes autogravetrofs tambeacute srsquoanomenen productors primaris perquegrave produeixen tota la
mategraveria orgagravenica dels sistemes naturals Els altres eacutessers vius que srsquohan drsquoalimentar dels
autogravetrofs srsquoanomenen consumidors de mategraveria orgagravenica Uns i altres formen cadenes i xarxes
trogravefiques a traveacutes de les quals la mategraveria orgagravenica passa drsquouns organismes a uns altres
Les restes de lrsquoactivitat dels eacutessers vius tan productors com consumidors aixiacute com els seus
cossos quan aquests van morint no srsquoacumulen indefinidament als sistemes naturals Hi ha un
altre tipus de consumidors els descomponedors que srsquoalimenten drsquoaquesta mategraveria orgagravenica
morta i van desfent els compostos orgagravenics fins que nomeacutes en queda CO2 aigua i sals minerals
Els descomponedors tornen a la terra els nutrients que havien agafat les plantes unint els
extrems de la cadena alimentagraveria que esdeveacute ciacuteclica el cicle de la mategraveria a la natura
Per tant sense menjar no sobreviuriacuteem ni les persones ni els animals ni les plantes ni cap dels
petits organismes (descomponedors) que formen part del sogravel Els organismes descomponedors
obtenen lrsquoaliment de les restes drsquoanimals (excrements cadagravevers pegravel pell etc) i de les restes
vegetals (fulles tiges troncs etc) del sogravel Aquests proporcionen lrsquohumus o compost al sogravel perquegrave
srsquoalimentin les plantes Els animals herbiacutevors srsquoalimenten de les plantes Els carniacutevors srsquoalimenten
drsquoaltres animals I els omniacutevors (com les persones) srsquoalimenten de plantes i animals Quan un
drsquoaquests elements es mor o deixa restes del que srsquoha menjat dona aliment als petits organismes
descomponedors del sogravel els quals ho descomponen de tal manera que els vegetals sersquon poden
alimentar I aixiacute torna a comenccedilar el cicle
Els residus es generen com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat humana per tant existeixen des de
lrsquoorigen drsquoaquesta espegravecie A la natura les restes que es produeixen soacuten orgagraveniques i per aixograve
totalment biodegradables eacutes a dir que la progravepia natura teacute mitjans per poder-les reciclar a traveacutes
de la descomposicioacute Per tant els descomponedors tenen una funcioacute clau en el cicle de la mategraveria
perquegrave soacuten ldquorecicladorsrdquo de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 40
Objectius
- Relacionar el proceacutes de compostatge amb el cicle de la mategraveria orgagravenica a la natura drsquouna
manera luacutedica
- Analitzar la importagravencia dels descomponedors en el cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer la importagravencia del compost per al sogravel i com a aliment per a les plantes de lrsquohort
- Justificar la importagravencia del paper que teacute cadascun dels eacutessers vius en el cicle de la mategraveria
- Comprendre i valorar els beneficis de mantenir totes les parts de la cadena trogravefica i de
contribuir a tancar el cicle de la mategraveria amb una bona separacioacute dels nostres residus
orgagravenics
Durada
Dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
(cal preparacioacute pregravevia)
- Cintes o diademes fetes amb cartolina (una per a cada alumne) De 4 colors diferents taronja
blanc blau marroacute clar (tambeacute poden ser drsquoaltres colors o fer-se amb materials reutilitzats)
- Grapadora
- Cartolina marroacute fosc per retallar les siluetes Retallar unes 50 siluetes (en el cas que el grup
sigui de 20-25 alumnes)
- Safata per posar les siluetes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Siluetes per retallar CI (pagravegina 39)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a mostrar a lrsquoalumnat mitjanccedilant un joc de moviment com funciona el cicle de
la mategraveria a la natura i com es reprodueix a petita escala en el proceacutes de compostatge de les restes
orgagraveniques que generem a lrsquoescola Per fer lrsquoactivitat cal un espai ampli
Es divideix els alumnes en quatre grups i srsquoassigna un rol a cada grup eacutessers humans (cuiners)
herbiacutevors (conills) plantes (pastanagues) i descomponedors (cucs)
Les pastanagues srsquoalimentaran de compost els conills menjaran pastanagues els cuiners cuinaran
pastanagues o conills (perograve nomeacutes ho podran fer quan els animals i les plantes srsquohagin alimentat
pregraveviament i hagin crescut) i els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques que han generat els
cuiners Els cucs descomponedors elaboraran compost que tornaran a deixar a disposicioacute de les
pastanagues perquegrave aquestes es puguin alimentar
Com pots fer compost - 41
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Siluetes per retallar CI en quegrave hi ha representada la silueta drsquouna
pastanaga Per simbolitzar el compost es retallen siluetes de pastanaga en cartolina de color marroacute
fosc i es colmiddotloquen en una safata situada en un extrem de la sala de joc en un lloc ben visible per a
tothom Calen el doble de siluetes que de jugadors La mateixa silueta tambeacute serveix per identificar
els conills i les pastanagues Es diferencien segons com es colmiddotloquin en el cas dels conills la part meacutes
punxeguda de la plantilla va amunt simulant la forma de les orelles i en el cas de les pastanagues
srsquoorienta cap avall simulant la forma drsquouna pastanaga
Es reparteix a cada alumne una cintadiadema que es posen al cap El color de les diademes ajuda a
diferenciar fagravecilment el paper que representa cadascuacute
- Taronja pastanagues (37 dels alumnes)
- Blanc conills (21 dels alumnes)
- Blau cuiners (21 dels alumnes)
- Marroacute clar cucs (21 dels alumnes)
Els alumnes es posen les cintes al cap
Abans de comenccedilar a jugar es recorda quegrave eacutes el cicle de la mategraveria orgagravenica comparant el que passa
en un bosc amb el que passa al compostador de lrsquoescola i amb el que passa amb els residus que
generem a casa Srsquoexplica el paper que hi tenen tots els organismes fent especial egravemfasi en els
descomponedors com a ldquorecicladorsrdquo de les restes orgagraveniques a la natura De quegrave srsquoalimenta cada
element del cicle de la mategraveria orgagravenica Quina importagravencia teacute que el proceacutes sigui ciacuteclic
A continuacioacute srsquoexplica la dinagravemica del joc els cuiners intenten cuinar aliments dels que mengem
sovint i que necessitem per creacuteixer aquests aliments soacuten uns determinats animals o plantes perograve
nomeacutes els poden agafar per cuinar quan hagin crescut Els animals i les plantes srsquohan drsquohaver nodrit
abans que el cuiner els pugui cuinar Finalment un altre element entra en joc per tractar drsquoeliminar
les restes orgagraveniques (peles de pastanaga i ossos de conill) que han generat els cuiners
Cal indicar on estagrave situat lrsquoaliment de les plantes (el compost) i explicar que els retalls de cartolina
de color marroacute fosc que hi ha dins la safata simbolitzen el compost i alhora seran les pastanagues o
les orelles de conill que utilitzaran per jugar
Srsquoexpliquen les regles del joc
Tots els participants tenen lrsquoobjectiu comuacute drsquoalimentar-se
- Els cuiners podran cuinar per menjar tant conills com pastanagues
- Els conills menjaran uacutenicament pastanagues
- Les pastanagues es nodriran de terra (compost)
- Els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques dels cuiners
Per saber quan i com poden menjar cal escoltar les indicacions del dinamitzadora del joc Aquesta
utilitzaragrave dues frases curtes i concretes per donar les ordres
Per fer participar els alumnes que fan de pastanagues es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave
Aquesta pastanaga ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color
taronja) El jugador que fins aquell moment estava ajupit srsquoaixeca i va fins on hi ha la safata amb
el compost simula que es nodreix i agafa una de les siluetes de la safata Torna cap al seu lloc Es
colmiddotloca al front la peccedila que ha agafat subjectant-la amb la diadema i colmiddotlocant-la amb la part meacutes
Com pots fer compost - 42
punxeguda en direccioacute al seu nas En lloc de tornar-se a ajupir es queda dret amb els braccedilos
estirats per demostrar que ha crescut
Per fer participar els alumnes que fan de conills es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave Aquest
conill ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blanc) El jugador
que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per alimentar-se ha de trobar dues pastanagues
que ja hagin crescut eacutes a dir dos nens pastanaga que estiguin drets i amb la silueta en forma de
pastanaga enganxada al front Si els localitza va fins a ells i els agafa la silueta del front aquests
nens srsquoajupen un altre cop i esperen un altre torn per creacuteixer El nen conill torna al seu lloc i es
colmiddotloca les peces a la diadema amb lrsquoorientacioacute per simular les orelles del conill Fet aixograve es
queda palplantat amb els braccedilos estirats per demostrar que ha crescut Si no troba dos nens
pastanaga que hagin menjat torna al seu lloc i srsquoajup novament ategraves que no srsquoha pogut alimentar
i per tant no ha pogut creacuteixer
Per fer participar els alumnes que fan de cuiners es diu la frase Senyora cuinera que pot cuinar
un bon conill per sopar (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blau) El
jugador que estava ajupit srsquoaixeca i observa si hi ha conills amb les orelles colmiddotlocades en cas
afirmatiu srsquoacosta fins a un drsquoells i li agafa les orelles lrsquoalumne conill tornaragrave a ajupir-se i el
cuiner aguanta les orelles a la seva magrave Un cop fet aixograve es queda dret amb els braccedilos estirats per
demostrar que ha cuinat El director del joc tambeacute pot demanar al cuiner que cuini pastanagues
en aquest cas el cuiner ha de fer els mateixos moviments que en el cas del conill
Per fer participar els alumnes que fan de cucs descomponedors es diu la frase Atencioacute Qui es
menjaragrave les restes orgagraveniques Aquest cuc ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la
diadema de color marroacute clar) El jugador que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per
alimentar-se ha de trobar un cuiner que ja hagi cuinat eacutes a dir que estigui dret i amb les siluetes
en forma de pastanaga o drsquoorelles de conill a la magrave Si el localitza li agafa les siluetes de la magrave
aquests nens srsquohan drsquoajupir un altre cop i esperar un altre torn per cuinar El nen cuc va fins a la
safata del compost per retornar les peces Si no trobeacutes cap cuiner amb restes orgagraveniques a la magrave
srsquoha de quedar ajupit al seu lloc
Es comenccedila la dinagravemica de joc
Els alumnes es distribueixen pel camp de joc de forma aleatograveria i deixant distagravencia entre cada
jugador Un cop colmiddotlocats al seu lloc srsquoajupen i es comenccedila el joc Els primers moviments conveacute que
siguin molt senzills es fa que srsquoaixequin drsquoun en un srsquoespera que dues pastanagues hagin crescut
per fer aixecar un conill es diu a un cuiner que cuini un conill A mida que els alumnes agafen meacutes
desimboltura i seguretat es complica la dinagravemica fer aixecar quatre conills alhora i que algun es
quedi sense menjar treure lrsquoaliment de les plantes etc El joc es pot repetir tantes vegades com es
vulgui (el cicle eacutes ilmiddotlimitat)
Al final del joc es fa una posada en comuacute a per treure conclusions Ha estat fagravecil trobar menjar Quegrave
passava si no sersquon trobava Quegrave hauria passat si alguacute hagueacutes amagat el compost Quegrave hauria passat
si no hi hagueacutes hagut cucs Per a qui eacutes meacutes difiacutecil trobar menjar Etc Es pot fer un mural del cicle
de la mategraveria orgagravenica a partir de les regles del joc
Com pots fer compost - 43
Activitat 9
Com es reciclava fa uns anys
CM CS
Introduccioacute
Abans els femers es posaven davant de les cases perquegrave un femer gros era siacutembol de riquesa
Al llarg del temps lrsquoeacutesser humagrave ha desenvolupat tegravecniques de reciclatge dels residus A llsquoedat
mitjana el coneixement es va refugiar als monestirs Allagrave els templers feien servir una tegravecnica de
compostatge que els permetia augmentar molt el rendiment de les seves collites
Antigament la feina dadobat es reduiumla exclusivament a laportacioacute de fems elaborats al femer El
femer era un espai enclotat on shi dipositava periogravedicament el producte de la neteja destables i
corrals Qualsevol mategraveria orgagravenica era apta per fer fem i tot saprofitava en aquelles egravepoques Per
afavorir la barreja i la descomposicioacute dels materials amuntegats els femers es remenaven de tant
en tant sobretot despreacutes de les pluges perquegrave la humitat ajudava a la fermentacioacute Era creenccedila
general que els femers shavien de remenar en lluna vella perquegrave el resultat fos ograveptim
Quan tocava els fems es transportaven al camp i es colgaven amb la llaurada El fem es feia caure
del carro amb els eixartells i es distribuiumla en uns munts anomenats ferrades posteriorment
sesbarriava amb la forca de ferro
Els residus sempre han acompanyat lrsquoexistegravencia de lrsquohome Un cas de lrsquoimpacte dels residus en
temps pretegraverits eacutes el de les agravemfores en lrsquoImperi romagrave La ciutat de Roma coneguda per la ciutat
dels set turons va arribar a tenir-ne un vuitegrave per causa dels residus drsquoagravemfores Les agravemfores
romanes es podien comparar amb els actuals envasos no retornables El seu destiacute era purament
facilitar el transport drsquoaliments i de fet no hi havia cap induacutestria per reaprofitar el fang cuit de
quegrave estaven fetes Generalment es llenccedilaven als afores de la ciutat Les restes histograveriques que
sovint trobem revelen la forma de vida dels nostres avantpassats De la mateixa manera lrsquoanagravelisi
de les escombraries mostra lrsquoevolucioacute de lrsquoestil de vida de la nostra societat Les nostres
escombraries srsquohan omplert drsquoenvasos i embalatges quelcom impensable fa 50 anys
Al paleoliacutetic les societats eren caccediladores i recolmiddotlectores Tots els residus eren orgagravenics i per tant
de fagravecil assimilacioacute pels descomponedors Al neoliacutetic amb lrsquoarribada de lrsquoagricultura i la
ramaderia hi ha els primers assentaments amb poblacions sedentagraveries Van aparegraveixer activitats
com la cistelleria i el tegravextil perograve tot i aixiacute tots els residus generats eren orgagravenics i es reaprofitaven
com a adob com a aliment pel bestiar en la fabricacioacute de cases Els residus es revaloritzaven i
reciclaven dins la comunitat mateixa
Com pots fer compost - 44
Durant lrsquoegravepoca de la dominacioacute romana es desenvolupen les ciutats agraverees on srsquoaplega la
poblacioacute Lrsquoacumulacioacute de poblacioacute condueix per primera vegada a un increment de brossa
encara que majoritagraveriament de mategraveria orgagravenica Tanmateix les escombraries soacuten un brou de
cultiu per a malalties infeccioses Per aixograve en les ciutats van construir immenses obres
drsquoabastament drsquoaigua potable i sanejament drsquoaiguumles residuals La perfeccioacute drsquoaquestes
construccions no va ser superada fins ben entrat el segle XIX
Durant lrsquoedat mitjana les ciutats van tornar a ser un motor de desenvolupament cultural i
econogravemic perograve es van convertir en focus drsquoinfeccions a causa de lrsquoacumulacioacute de brossa als
carrers i mercats La manca de mesures higiegraveniques va contribuir a lrsquoextensioacute de les grans
pestes Durant aquesta egravepoca i les posteriors la vida al camp continuava aprofitant i reciclant
els residus produiumlts emprant-los com a mategraveria primera per a altres usos A la ciutat el
problema dels residus va comenccedilar a inquietar la poblacioacute
La Revolucioacute Industrial propicia que la ciutat esdevingui el focus de generacioacute de treball fet
que iniciaragrave un egravexode massiu des del camp a la ciutat Els descobriments tecnologravegics
provoquen la produccioacute en cadena dels beacutens de consum la fabricacioacute de nous materials i la
utilitzacioacute de noves fons energegravetiques La novetat de la tegravecnica permet un increment innovador
en la produccioacute i en aquest context la problemagravetica dels residus queda relegada a segon plagravenol
La produccioacute en segraverie es dissenya en cadena no pas en cicle Lrsquoagricultura tambeacute es
modernitza Srsquoinventa nova maquinagraveria i srsquointrodueixen els productes fertilitzants i plaguicides
quiacutemics que trenquen el cicle de reaprofitament dels residus agriacutecoles i ramaders
Durant la degravecada dels seixanta com a resultat del creixement urbagrave i del consum augmenta el
volum drsquoescombraries que es porten als abocadors En temps de femar la brossa recollida
srsquoescampa pels camps pragravectica que desapareix a causa de la proliferacioacute de plagravestics i altres
embalatges que es troben barrejats a les escombraries orgagraveniques
En lrsquoactualitat la societat de consum no cessa de produir nous productes artificials en grans
quantitats amb la subseguumlent acumulacioacute i concentracioacute dels residus associats substagravencies que
la natura no pot integrar
Durant molts anys lrsquohort va esdevenir una peccedila clau de les llars que garantia conjuntament
amb els quatre animals drsquoautoconsum la major part de lrsquoalimentacioacute familiar Drsquoaixograve no fas pas
tant temps dues o tres generacions abans els nostres avis o besavis ho feien aixiacute amb
coneixements ancestrals que passaven de pares a fills Coneixements que els deien com
aprofitar les restes orgagraveniques per fer el compost com obtenir les llavors dels millors fruits que
els garantien les properes collites quin era el millor cicle lunar per sembrar plantar o collir
en definitiva tot un saber fruit de lrsquoexperiegravencia i de lrsquoobservacioacute de la natura recollit i transmegraves
al llarg de molts anys
Lamentablement els canvis socials produiumlts a mitjan segle passat ens van anar separant de la
terra i de mica en mica vagraverem delegar la produccioacute drsquoaliments a tercers Aliments produiumlts
sovint de manera industrialitzada provinents de llocs llunyans amb poc gust perograve aixograve siacute
amb una gran aparenccedila i sense adonar-nos-en hem anat perdent tot aquell valuoacutes llegat
Com pots fer compost - 45
Objectius
- Conversar amb gent gran per conegraveixer com ho feien fa uns anys per gestionar i prevenir els
residus
- Prendre consciegravencia dels canvis que hi ha hagut els darrers anys respecte la generacioacute de
residus el sistema drsquoembalatge i de consum i tambeacute el reaprofitament alimentari i la
reutilitzacioacute Reflexionar sobre les repercussions que aixograve pot tenir en el futur
- Reflexionar sobre les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un estil de
vida meacutes sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
- Fomentar la relacioacute i el respecte vers la gent gran
Durada
Una hora per a la preparacioacute pregravevia
Una hora per a la sessioacute de conversa
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Els residus abans i ara CM CS (pagravegines 40 a 42)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a preparar i elaborar una enquesta per a la gent gran del municipi o avis i agravevies
dels alumnes per adonar-se del canvi que hi ha hagut amb el pas del temps en relacioacute a la gestioacute i la
prevencioacute dels residus Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera eacutes la preparacioacute pregravevia de
lrsquoenquesta la segona eacutes la conversa presencial amb els avis i agravevies
PRIMERA PART
Es fan grups de 2 o 3 alumnes per reflexionar i preparar preguntes concretes per fer a la gent gran
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Els residus abans i ara CM CS A les fitxes hi ha imatges antigues i
preguntes que conviden a la reflexioacute i plantegen aspectes diversos relacionats amb els residus
- La gestioacute dels residus abans i ara
Els femers i el reciclatge a les cases de pagegraves en contraposicioacute a la recollida selectiva i la gran
quantitat de residus que generem a lrsquoactualitat Tambeacute es pot fer una recerca drsquoinformacioacute
relacionada amb quan es va implantar la recollida selectiva al municipi etc
- El sistema drsquoembalatge i de consum abans i ara
Com pots fer compost - 46
La llet de les vaques i les lleteres lrsquoaigua de la font i lrsquoofici de cisteller versus els brics els envasos
de plagravestic drsquoun sol uacutes i les compres als supermercats
- Lrsquoaprofitament i la reutilitzacioacute abans i ara
El pa sec per fer sopa els iogurts i melmelades casolanes versus el malbaratament alimentari que
actualment es produeix a moltes llars comerccedilos i restaurants
SEGONA PART
Conversa presencial amb avis i agravevies
Pregraveviament es fa difusioacute a les famiacutelies per tal de convidar a la xerrada avis i agravevies dels alumnes
Tambeacute es pot convidar gent gran del poble vinculada amb el moacuten de la pagesia la histograveria del
poble
Es tracta que els alumnes exposin el treball previ i les conclusions a quegrave han arribat i que plantegin
bones preguntes a la gent gran per donar-los peu a respondre-les explicant les seves experiegravencies
drsquoinfantesa La idea eacutes que es generi una conversa i un debat interessant que porti a la reflexioacute sobre
les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un model drsquoestil de vida meacutes
sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
Algunes idees per finalitzar la sessioacute
- Preparar un esmorzar sostenible conjunt amb productes de proximitat i reduint els residus
- Recollir les conclusions de la xerrada en un document o mural conjunt per fer arribar a les
famiacutelies
Com pots fer compost - 47
Activitat 10
Fem el diari de seguiment del
compostatge
CI CM CS
Introduccioacute
Tenir un compostador a lrsquoescola requereix un bon manteniment per tal drsquoobtenir uns resultats
satisfactoris Per a un bon compostatge calen les condicions adequades per als microorganismes
que el duen a terme Aquests per viure necessiten el mateix que nosaltres oxigen aigua i
menjar La durada del proceacutes (de 3 a 6 mesos) dependragrave del manteniment drsquoaquestes condicions
- Una oxigenacioacute adequada
Els microorganismes utilitzen lrsquooxigen per descompondre la mategraveria drsquouna manera
eficient En absegravencia drsquooxigen el proceacutes eacutes molt meacutes lent i es produeixen pudors Per
millorar lrsquooxigenacioacute cal remenar el material amb una forca i barrejar-hi restes vegetals
seques que possibilitin el pas de lrsquoaire
- Aigua per beure
Els microorganismes viuen en medis humits i necessiten consumir aigua Si el material eacutes
sec lrsquoactivitat descomponedora pot quedar gairebeacute aturada eacutes per aixograve que pot ser
necessari regar-lo Si al contrari hi ha massa aigua aquesta ocupa els porus i desplaccedila
lrsquoaire Aixiacute en poques hores se sentiran pudors i la descomposicioacute srsquoalentiragrave per aixograve
caldragrave voltejar el material o afegir-hi material sec
- Menjar equilibrat (relacioacute CN adequada)
Els humans necessitem una dieta equilibrada especialment en hidrats de carboni i
proteiumlnes Una cosa semblant passa als microorganismes que treballen en la pila de
compostatge Lrsquoequilibri eacutes definit per la relacioacute carboninitrogen Si compostem materials
amb molt carboni es degraden molt lentament Eacutes per aixograve que la proporcioacute entre mategraveria
orgagravenica fresca humida o verda (rica en N) i mategraveria orgagravenica estable seca o marro (rica
en C) cal que sigui equilibrada aproximadament de 31
- Temperatura adequada
Com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat que fan milions de microorganismes descomponedors
es genera calor i la pila comenccedila a agafar temperatura Aquest fet eacutes un indicador que el
proceacutes va beacute Les parets del compostador ajuden a mantenir aquesta temperatura A
mesura que el proceacutes vagi avanccedilant i que els materials fagravecilment degradables vagin
desapareixent la temperatura aniragrave disminuint fins a acostar-se a lrsquoambient
Com pots fer compost - 48
Objectius
- Elaborar un full de seguiment on recollir les principals dades sobre lrsquoevolucioacute del
compostatge
- Observar descriure i mesurar els canvis i transformacions que tenen lloc al compostador
- Prendre consciegravencia de la importagravencia de fer un bon manteniment del compostador per
obtenir uns bons resultats
- Facilitar el control dels paragravemetres que intervenen durant el proceacutes de compostatge i
aprendre a preveure com actuar segons cada situacioacute que es presenti
- Registrar dades de manera sistemagravetica utilitzant instruments de mesura concrets
Durada
Una hora aproximadament per fer el diari de seguiment
Un cop per setmana durant tot el proceacutes de compostatge per recollir les dades
Drsquoaquesta manera les accions que srsquohan de dur a terme per fer un bon seguiment del
compostatge soacuten
- Preparacioacute del material a compostar assegurar-nos que tenim mategraveria orgagravenica seca i
humida trossejada petita
- Incorporacioacute del material al compostador a la part inferior cal fer una capa de drenatge i
aeracioacute amb poda branques pinyes o algunes pedres la proporcioacute dels materials ha de
ser 31 tres parts de restes de cuina (material humit) per a cada part de restes de jardiacute
(material sec) i ben barrejades
- Volteig per barrejar la mescla i facilitar lrsquoaeracioacute del material disminuint-ne la humitat
Caldragrave voltejar el material si lrsquoobservem molt humit o si despregraven males olors
- Rec caldragrave regar si la pila srsquoasseca Podem controlar el grau drsquohumitat agafant un grapat
de material i estrenyent-lo si srsquoesmicola li falta aigua amb una humitat correcta el
material es modela perograve sense gotejar
- Anotar les observacions que veiem sobretot si creiem que soacuten anomalies o problemes
Eacutes molt important que totes les observacions i les actuacions que fem al compostador quedin
recollides i registrades en un diari de seguiment perquegrave com que el compostador eacutes colmiddotlectiu hi
hauragrave diferents persones que hi treballaran
Com pots fer compost - 49
Material
De lrsquoescola
- Mural llibreta o programa informagravetic on recollir les dades
- Regle o cinta megravetrica
- Termogravemetre de laboratori
- Forca o airejador
- Regadora
- Drap o paper absorbent
- Pala de jardineria petita
- Bagravescula
- Guant de plagravestic (opcional)
Demanar a la Mancomunitat
- Poda triturada (en cas que sigui difiacutecil aconseguir mategraveria orgagravenica seca)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Taula de seguiment CI CM CS (pagravegina 43)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a elaborar una taula o graella que permeti efectuar un seguiment i manteniment
del compostador controlant els paragravemetres que intervenen durant el proceacutes i treure conclusions
sobre lrsquoevolucioacute del material en compostatge
Es tracta de fer una observacioacute periogravedica de lrsquoevolucioacute del contingut del compostador i un registre de
dades de forma sistemagravetica per adonar-se i entendre els canvis que es produeixen durant el proceacutes
Es recomana que les observacions i mesures es facin setmanalment i per parelles drsquoalumnes
encarregats Per torns rotatius al llarg del proceacutes tot lrsquoalumnat hauragrave fet el seguiment
Algunes de les dades que es poden registrar soacuten la temperatura la quantitat de mategraveria orgagravenica
seca i humida incorporades lrsquoalccedilada de la pila el volteig la humitat (si es rega o no) etc Segons el
nivell educatiu es poden fer mesures de diferent grau de complexitat
Els alumnes reflexionen sobre quins paragravemetres intervenen en el proceacutes i decideixen quegrave han de
controlar i anotar a la graella de seguiment Les opcions per anotar i registrar les dades soacuten
muacuteltiples des drsquoelaborar un mural a un lloc visible del centre o de lrsquoaula fins a recollir les dades en
una llibreta de camp individual o per grups fer-ho a traveacutes de programes informagravetics etc La fitxa
de lrsquoannex Taula de seguiment CI CM CS mostra un possible exemple de taula que es pot fer
Abans de fer les observacions i anotacions es recomana que els alumnes facin hipogravetesis
Com pots fer compost - 50
Creieu que augmentaragrave de volum al llarg de temps
Creieu que augmentaragrave de pes
Quegrave creieu que passaragrave amb la temperatura
Un cop realitzades totes les observacions i mesures dels paragravemetres estudiats es presenten els
resultats obtinguts de forma resumida i sintegravetica per poder treurersquon conclusions Es poden fer
gragravefiques per a cadascun dels paragravemetres mesurats De les mesures no quantitatives (color olor) es
pot descriure verbalment la seva evolucioacute al llarg de lrsquoestudi complementant-ho amb dibuixos o
fotografies A continuacioacute es poden intentar treure conclusions
Color En els primers estadis srsquoobservaran els colors originals dels diferents elements
orgagravenics A mesura que avanccedila la descomposicioacute el color es torna marroacute cada cop meacutes fosc
Olor No ha de ser forta ni desagradable a no ser que hi hagi algun problema que haurem
de detectar quin eacutes
Temperatura Estagrave relacionada amb el grau drsquoactivitat dels microorganismes Augmenta
quan hi ha un cert gruix de material al compostador i va disminuint posteriorment durant la
fase de maduracioacute del compost
Per a CI i CM
Data i hora
Control de temperatura (ambiental i del material en compostatge) La temperatura de la pila es
pren clavant el termogravemetre uns 30 cm dins la pila i srsquohi manteacute durant uns 2 minuts Eacutes important
fer diverses mesures
Control de la humitat A partir de lrsquoaspecte visual del tacte o deixant una mostra sobre un paper
de diari i veure si queda humit o moll Anotar si es rega la pila
Descripcioacute de lrsquoaspecte visual (olor color textura) Eacutes possible reconegraveixer els diferents
elements (fruita fulles) Quin color teacute la pila Quina olor fa (de fruita amoniacuteac fems terra de
bosc)
Aportacioacute de mategraveria orgagravenica humida i seca (pes) Quegrave hi hem tirat Es pot registrar de manera
gragravefica pintant fins a quin nivell arriba drsquouna galleda si sempre srsquoutilitza la mateixa Tambeacute es
pot pesar o beacute simplement anotar si srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica i de quin tipus eacutes
Volteig Anotar si es volteja la pila que es pot fer amb la forca o lrsquoairejador
Alccedilada de la pila de compostatge A meacutes de mesurar els cm de lrsquoalccedilada de la pila es pot registrar
pintant en un esquema fins a quin nivell eacutes ple el compostador
Altres observacions El recull de dades es pot complementar amb dibuixos i fotografies
Com pots fer compost - 51
Ampliacioacute per a CS
Si es vol ampliar el treball matemagravetic i aprofundir en la metodologia cientiacutefica algunes dades i
paragravemetres que es poden incorporar soacuten els seguumlents Srsquohan de dur a terme en una aula o laboratori
Porositat
Entre les partiacutecules del material en compostatge hi ha espais amb aire La mesura de la
porositat ens indica el drsquoaire que conteacute el substrat Una bona porositat del material fa
que el proceacutes de compostatge funcioni millor perquegrave assegura que arribi oxigen a tots els
microorganismes responsables de la descomposicioacute A meacutes un compost amb una bona
porositat teacute meacutes capacitat per retenir aigua als porus i aixograve beneficia les plantes si
srsquoincorpora aquest compost al sogravel Si el material es queda sense oxigen hi poden haver
problemes de males olors Per evitar-ho srsquohi poden afegir materials meacutes gruixuts que
deixin porus entre siacute
Per mesurar la porositat srsquoagafa un vas de volum conegut i srsquoomple amb el substrat a
analitzar fins a un volum conegut sense pressionar-lo Aquest volum srsquoanomena volum
del substrat Srsquoomple una proveta (o recipient graduat) amb aigua i amb cura srsquoaboca
dins el vas fins que el nivell de lrsquoaigua cobrint el substrat arribi al nivell assenyalat com a
volum del substrat La quantitat drsquoaigua que hi ha cabut eacutes la que ha omplert els porus del
substrat i srsquoanomena volum dels porus
Per calcular el de porositat
porositat = __Volum dels porus__ x 100
Volum del substrat
Densitat aparent
La densitat drsquoun material eacutes el seu pes en relacioacute al volum que ocupa En el cas de la
densitat aparent srsquoinclouen tambeacute els porus Com meacutes porositat teacute el material menor eacutes la
seva densitat aparent ja que pesant el mateix ocupa meacutes volum
Per mesurar la densitat aparent srsquoagafa un vas de volum conegut i es pesa (tara de vas)
Srsquoomple amb el substrat sense pressionar-lo i es pesa (pes del vas + substrat) Per calcular
la densitat aparent la foacutermula eacutes
Densitat aparent (g cm2) = Pes del vas + substrat en grams - tara del vas en grams
Volum del vas en cm2
drsquohumitat
Les deixalles contenen fins a un 85 drsquoaigua Durant el proceacutes de compostatge el material
va perdent humitat i en el producte final sol ser al voltant del 40 Si el material en
compostatge no teacute una humitat suficient perquegrave els descomponedors puguin actuar el
proceacutes es pot alentir molt i llavor potser srsquoha de regar
Per mesurar el percentatge drsquohumitat es posen 200 g de substrat al damunt drsquoun full de
paper de diari Es deixa assecar el substrat a lrsquoaire tres o quatre dies (o sota una lagravempada)
i es torna a pesar Aquest eacutes el pes del substrat sec Per calcular el drsquohumitat la foacutermula
eacutes
Com pots fer compost - 52
humitat = 200 g - pes del substrat sec x 100
200 g
A partir del valor obtingut es valora si srsquoha de portar a terme alguna mesura correctora
segons aquesta taula
Manca drsquohumitat lt45
Humitat adequada 45 ndash 55
Exceacutes drsquohumitat gt55
Mida de les partiacutecules
La mida de les partiacutecules del material en compostatge va disminuint a mesura que es
degrada El compost madur eacutes un material granuloacutes amb partiacutecules de mides semblants
Passant el compost per un sedagraves se sap quina eacutes la proporcioacute de partiacutecules petites Cal un
sedagraves de 4 mm de forat (aproximadament tambeacute pot ser de 3 o de 5 mm) Si no es teacute es
pot fabricar amb tela metagravelmiddotlica de 4 mm de diagravemetre i un marc de fusta
Per mesurar la mida de les partiacutecules es tara el paper de diari Srsquoescampa el substrat sec
sobre el paper de diari i es disgreguen les seves partiacutecules amb el corroacute durant 5 minuts
Es pesa el substrat disgregat (restant la tara del paper) Es passa el substrat pel sedagraves de 4
mm Es recullen i es pesen les partiacutecules que hi passen (lt4mm) i es recullen i es pesen les
que srsquohan quedat al sedagraves (gt4mm)
Es calcula la distribucioacute de la mida de les partiacutecules
de partiacutecules de diagravemetres meacutes gran de 4 mm
Pes de les partiacutecules retingudes al sedagraves x 100
Pes del substrat
de partiacutecules de diagravemetre meacutes petit de 4 mm
Pes de les partiacutecules que han passat al sedagraves x 100
Pes del substrat
Com pots fer compost - 53
Activitat 11
Quegrave passa si enterrem residus
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Comprendre que la natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes
natural perograve teacute meacutes dificultat per degradar els materials sintetitzats per lrsquoeacutesser humagrave
- Conegraveixer quins residus soacuten biodegradables
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis
Introduccioacute
La natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes natural Perograve totes
aquelles substagravencies que ha sintetitzat lrsquoeacutesser humagrave en un laboratori es degraden amb meacutes
dificultat Per solucionar la quumlestioacute dels residus drsquoavui dia la ldquobiodegradabilitatrdquo drsquoun producte
eacutes un concepte important
La biodegradacioacute eacutes la facultat que tenen algunes substagravencies de descompondrersquos en components
quiacutemics meacutes simples en un periacuteode curt de temps i reintegrar-se a la terra amb les condicions
ambientals adequades En el proceacutes natural de la descomposicioacute a meacutes dels bacteris hi
intervenen factors com els fongs la llum solar la humitat i la temperatura La mategraveria orgagravenica
pot ser degradada de forma aerogravebica amb oxigen (a lrsquoaire lliure) o de forma anaerogravebica sense
oxigen (enterrat)
Quan els productes no poden ser degradats de forma natural o beacute el temps necessari per a quegrave
els organismes els descomponguin eacutes extremadament llarg sersquols anomena no biodegradables El
fet que aquests no siguin biodegradables es deu a la seva estructura fiacutesica i quiacutemica Alguns com
el vidre no poden ser degradats
Tots els compostos orgagravenics produiumlts pels ecosistemes naturals soacuten degradables en forma natural
i tarden molt poc temps en desaparegraveixer Per aixograve els ecosistemes no produeixen material no
desitjat o escombraries En canvi la tecnologia actual estagrave produint en grans quantitats materials
sintegravetics no biodegradables Molts dels plagravestics que utilitzem com bosses i envasos soacuten exemples
drsquoaquests productes Per aixograve al ser llenccedilats al camp romanen alliacute sense descompondrersquos durant
molts anys No ser biodegradable no significa que no desapareixeragrave mai del planeta sinoacute que
lrsquohome ha de ser lrsquoencarregat de destruir-lo o reciclar-lo
Com pots fer compost - 54
- Adonar-se de quins residus srsquohan degradat completament o en part despreacutes drsquounes
setmanes
- Comprovar si srsquohan complert les hipogravetesis formulades a lrsquoinici de lrsquoexperiment
- Identificar quant temps tarden a descompondrersquos diferents tipus de residus i ordenar-los
fent una liacutenia del temps
- Reflexionar sobre la importagravencia de no llenccedilar deixalles a lrsquoentorn natural
Durada
Una hora aproximadament per a lrsquoexperiment drsquoenterrar residus
Una hora aproximadament per a la sessioacute de desenterrar residus i reflexionar sobre el que ha passat
Material
De lrsquoescola
- Residus diversos per enterrar
- Fustes per als cartells
- Paper llapis colors cola
- Si es vol fer la variant
o Bosses de malla de plagravestic
o Etiquetes plastificades per a cada bossa
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem hipogravetesis CI (pagravegina 44)
- Fitxa Fem hipogravetesis CM CS (pagravegina 45)
- Fitxes Liacutenia cronologravegica CI (pagravegines 46 a 48)
- Fitxa Desenterrem residus CM CS (pagravegina 49)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar enterrant diversos residus si la natura eacutes capaccedil de
descompondrersquols amb poc temps Lrsquoactivitat es diferencia en dos moments primer es prepara
lrsquoexperiment i es fan hipogravetesis al cap drsquoun mes i mig es comprova quegrave ha passat i es fa una reflexioacute
sobre el concepte biodegradable
PRIMERA PART
Es prepara lrsquoexperiment drsquoenterrar residus al pati
Al pati preferiblement a prop del compostador els alumnes fan forats a terra drsquouns 20 cm de
fondagraveria Es fan tants forats com tipologies de residus es vulguin enterrar Una proposta eacutes fer-ne
Com pots fer compost - 55
cinc amb els seguumlents materials fulla drsquoenciam pela de plagravetan paper de cuina paper drsquoalumini i
bossa de plagravestic Tambeacute poden ser els alumnes que escullin els materials amb quegrave volen
experimentar
Es posa un cartell a cada forat per identificar quegrave srsquohi ha enterrat i poder-ho localitzar al cap drsquoun
mes i mig Eacutes important informar tothom que no es trepitgi la zona on srsquoestagrave fent lrsquoexperiment
Es fan fotografies dels residus abans drsquoenterrar-los per poder-les comparar amb els resultats
obtinguts
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CI A lrsquoaula cada alumne fa la hipogravetesi de quin residu seragrave
el que es descompondragrave meacutes ragravepidament
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CM CS A lrsquoaula cada alumne fa hipogravetesis de quegrave creuen
que passaragrave amb els residus durant un mes i mig
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer un experiment similar per saber quan tarden a descompondrersquos els residus orgagravenics
i no orgagravenics dins el compostador i observar els canvis que se succeeixen al llarg del temps
Srsquointrodueixen els residus a analitzar en bosses de malla de plagravestic com les que es fan servir per
envasar patates Aquestes bosses no es descomponen i permeten que entrin els organismes
descomponedors i lrsquooxigen Sersquols colmiddotloca una etiqueta de plagravestic amb el nom del residu a analitzar i
la data i srsquointrodueixen al compostador Cada setmana es treuen i sersquols fa fotografies per comprovar
els canvis que es van produint Es poden sotmetre a assaig multitud de substrats com peles de
plagravetan de taronja de poma fusta triturada fragments de mides diferents etc
SEGONA PART
Al cap drsquounes sis setmanes es desenterren els residus i srsquoobserva en quin estat de descomposicioacute es
troba cadascun dels materials colgats i si srsquohan complert les hipogravetesis formulades pels alumnes
Quins residus srsquohan descompost completament I en part Els materials han canviat les seves
propietats (mida textura color olor forma) Hi ha materials que estan intactes
Es fa una posada en comuacute i es debat sobre els resultats obtinguts per extreure conclusions
- Quins mecanismes teacute la natura per degradar els residus
- Quines alternatives existeixen per aquells materials de siacutentesi que no es degraden tan ragravepid
com els drsquoorigen natural
Com pots fer compost - 56
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Liacutenia cronologravegica CI Es reparteix a cada alumne una targeta on hi
apareix el nom drsquoun residu i el seu temps de descomposicioacute Cadascuacute dibuixa el residu de quegrave es
tracta i tots junts ordenen les imatges en un mural conjunt
Per a CM i CS imprimir de lrsquoannex la fitxa Desenterrem residus CM CS per anotar els resultats i
conclusions
A continuacioacute es fa una activitat per ordenar cronologravegicament diferents residus i materials tenint en
compte el temps que tardarien a desfer-se de manera natural Es pot representar en un mural
treballar-ho amb un debat o beacute mitjanccedilant un joc de moviment
Una manera de fer-ho srsquoassigna a cada alumne un material del llistat que hi ha a continuacioacute sense
indicar-los el temps de descomposicioacute Els alumnes drets srsquohan drsquoordenar en fila cronologravegicament
segons el temps que triguen a descompondrersquos (en funcioacute de les seves hipogravetesis) Per ordenar-se han
de debatre entre tots fins arribar a un acord comuacute El dinamitzadora els indica si estan ben colmiddotlocats
o no i el nombre drsquoalumnes que no estan ben posicionats Es tracta que els alumnes es tornin a
colmiddotlocar fins a aconseguir una filera ordenada del residu meacutes ragravepid en descompondrersquos al meacutes lent
No eacutes tan important ordenar-se perfectament beacute com el debat que es generi i la reflexioacute sobre la
importagravencia de repensar en una bona gestioacute i prevencioacute de residus Al final es fa un debat i es pot fer
una representacioacute en un mural
fulla drsquoenciam (una setmana)
pela de patata (poques setmanes)
peles de ceba (poques setmanes)
closques drsquoou (un mes)
pela de plagravetan (2 mesos)
paper de cuina (3 mesos)
pela de taronja (6 mesos)
fulles seques (6 mesos)
closques de nou (6 mesos)
paper (1 any)
cigarrets (1 o 2 anys)
fusta petita (entre 1 i 3 anys)
xiclet (5 anys)
os de pollastre (entre 10 i 30 anys)
paper drsquoalumini (entre 10 i 30 anys)
bric de llet (entre 10 i 30 anys)
sabata vella (entre 25 i 200 anys)
llauna (entre 10 i 500 anys)
bossa de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
ampolla de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
piles (1000 anys)
ampolla de vidre (4000 anys)
Com pots fer compost - 57
Activitat 12
Quines soacuten les fases del compostatge
Mirem-ho de prop
CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es desenvolupa en diverses fases En cada fase cal la presegravencia drsquooxigen
i drsquoaigua en quantitats adequades perograve sobretot en les primeres fases en quegrave lrsquoactivitat
microbiana eacutes meacutes gran Controlar la temperatura permet identificar quina fase es produeix a
lrsquointerior de la pila
Fase de temperatura moderada
Dura entre 5 i 10 dies Presegravencia de bacteris i fongs que causen un ragravepid creixement de la
temperatura (entre 15 i 45 ordmC) Aquests organismes trenquen amb rapidesa els compostos
solubles fagravecilment degradables
Fase de descomposicioacute o drsquoalta temperatura
Temperatures elevades (superiors als 40 ordmC) Els compostadors amb meacutes volum assoleixen meacutes
temperatura (en compostadors domegravestics el proceacutes es realitza a temperatura ambient) Hi ha
presegravencia de diversos i nombrosos microorganismes i alguns invertebrats En la mesura que els
compostos altament energegravetics srsquoesgoten la temperatura baixa gradualment La durada
drsquoaquesta fase eacutes drsquounes 10 setmanes
Fase de refredament i maduracioacute
La temperatura descendeix des del pic a quegrave srsquoha arribat fins a arribar a temperatura ambient
Presegravencia de microorganismes i invertebrats (sobretot porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i cucs
de terra) Srsquoarriba a la fase final (estabilitzacioacute del producte) quan les temperatures soacuten properes a
les ambientals i ha disminuiumlt el nombre de microorganismes Aquesta fase eacutes la meacutes llarga de
totes pot arribar a durar diversos mesos Tambeacute eacutes la fase en quegrave es produeix una major activitat
de fongs que ajuden a la descomposicioacute de residus secs o amb poc nitrogen Es detecten
macroorganismes que soacuten capaccedilos de degradar les parts meacutes dures dels vegetals A les capes
inferiors si hi ha molta aigua i el compost adopta una textura fangosa sol haver-hi una gran
poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el compost
Com pots fer compost - 58
Objectius
- Comprendre com es produeix el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Aprendre a experimentar i controlar les fases del proceacutes de compostatge
- Adonar-se dels canvis que es produeixen als residus orgagravenics en descomposicioacute i identificar
quant temps tarden a descompondrersquos
- Observar lrsquoevolucioacute de diferents paragravemetres que determinen en quina fase es troba el proceacutes
de compostatge
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis i comprovar si srsquohan complert al final de lrsquoexperiment
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
- Termogravemetre
- Tisores o cuacuteter
- Cola
- Punxoacute
- Retolador permanent
- Restes orgagraveniques diverses (tronquets fulles peles de fruita i verdura)
- Terra de bosc
Opcioacute A)
- Tres ampolles de plagravestic transparent de dos litres (de refresc)
- El tap drsquouna de les ampolles
Opcioacute B)
- Garrafa de plagravestic de 8 litres
- Ampolla de plagravestic de 15 litres
- Paper film
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La columna de descomposicioacute CS (pagravegina 50)
Com pots fer compost - 59
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear a lrsquoaula un compostador a petita escala per observar de prop el proceacutes
de compostatge i extreure les conclusions del que succeeixi Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el compostador en miniatura es tracta de fer-ne el seguiment i
les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La columna de descomposicioacute CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment Tambeacute es pot deixar que els
alumnes escullin quina de les dues opcions prefereixen o beacute fer-ne nomeacutes una
Opcioacute A)
Es tallen tres ampolles de plagravestic de 2 litres segons el dibuix i es munta
una columna de descomposicioacute Es fan forats drsquoaireig als segments B i C
Srsquoomple la columna (segments B i C) amb restes vegetals com ara fulles
petites branques restes de fruita i verdura etc
Les restes srsquohan de mantenir humides perograve sense que lrsquoaigua srsquoentolli a fi
drsquoevitar putrefaccions Lrsquoaigua que sobra ha de drenar beacute i caure al
segment D Es colmiddotloca una etiqueta a la columna de descomposicioacute que
indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Opcioacute B)
Es retalla el cul drsquouna garrafa es foraden les parets de la garrafa i es
fan forats al tap Es talla per la meitat una ampolla de 15 litres Es
posa la garrafa amb el tap cap per avall a sobre la mitja ampolla
tallada (perquegrave pugui caure el liacutequid dins la mitja ampolla) Es talla
a trossos petits les restes orgagraveniques Es barregen les restes
orgagraveniques amb la terra de bosc i es posen dins la garrafa de 8 litres
cap per avall Srsquointrodueix un termogravemetre per un dels forats
laterals La punta del termogravemetre ha de quedar coberta de la
barreja Es tapa la garrafa amb el film transparent de manera que quedi ben fixat Es colmiddotloca una
etiqueta a la garrafa que indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Accions de manteniment
Dos cops per setmana srsquoha de remenar la barreja i airejar perquegrave els microorganismes puguin
respirar Si la barreja estagrave molt humida srsquoha de destapar perquegrave srsquoassequi una mica i aixiacute srsquoevita que
els microorganismes srsquoofeguin Si srsquoasseca molt srsquoha de mullar una mica i remenar
Observacions
Al cap de dos o tres mesos les restes vegetals srsquohauran descompost Srsquoobserven els canvis al llarg de
les setmanes es poden fer observacions cada 15 dies Aspectes a observar textura olor color
Com pots fer compost - 60
temperatura lixiviats (liacutequids resultants del proceacutes de descomposicioacute) alccedilada de la pila Lrsquoevolucioacute
de la temperatura i de lrsquoalccedilada de la pila es poden representar en una gragravefica Altres observacions es
poden documentar per escrit a traveacutes de descripcions i complementar-les amb fotografies per poder
observar al final lrsquoevolucioacute de color que ha sofert al llarg del temps
Es poden construir meacutes drsquouna columna i omplir-les amb material diferent per poder comparar com
evolucionen
El proceacutes de compostatge eacutes llarg perograve els canvis meacutes evidents tenen lloc al comenccedilament per tant
les observacions seran meacutes frequumlents que meacutes endavant Cal organitzar un bon treball sistemagravetic
drsquoobservacions i recollida de dades en un moment determinat del dia que es poden acordar amb el
grup classe
Diferents condicions
Per grups es poden recrear diferents situacions drsquoinvestigacioacute per esbrinar els factors que
influencien en el proceacutes de fer compost com per exemple
- Influencia lrsquoamplada del recipient en el proceacutes
- Influencia el grau de ventilacioacute (el fet de tenir el recipient tancat obert mig obert)
- Influencia el tipus de material que posem a compostar
- Influencia el fet drsquohumitejar meacutes o menys els materials
- Influencia en el proceacutes la temperatura del lloc on hem posat el compostador
Una bona manera de documentar-ho eacutes fer-ne un seguiment a partir drsquoun recull fotogragravefic
Preguntes per reflexionar i treure conclusions
- Per quegrave creieu que srsquoha barrejat terra de bosc amb les restes
- Quines dificultats i inconvenients heu trobat al llarg del proceacutes
- Per quegrave augmenta la temperatura a la primera fase del proceacutes
- Per quegrave cal airejar i mantenir els residus humits durant el proceacutes de compostatge
- En quines etapes heu observat la presegravencia drsquoinsectes io drsquoaltres animals
Com pots fer compost - 61
Activitat 13
Qui hi viu al compostador
CI CM CS
Introduccioacute
Els descomponedors soacuten aquells organismes que srsquoalimenten de la mategraveria orgagravenica
drsquoorganismes morts i que la transformen en mategraveria inorgagravenica Petits animals com els cucs de
terra i molts insectes afavoreixen el proceacutes de degradacioacute triturant una part de la mategraveria que
srsquoha de descompondre Els veritables descomponedors perograve soacuten microorganismes fongs
bacteris i actinomicets Cada grup estagrave especialitzat en la degradacioacute drsquoun tipus determinat de
molegravecula orgagravenica Lrsquoaccioacute conjunta de tots els descomponedors teacute com a resultat la
transformacioacute de la mategraveria orgagravenica en aigua CO2 i sals minerals El paper dels
descomponedors a la natura eacutes molt important En primer lloc netegen la natura de les seves
ldquodeixallesrdquo cadagravevers i restes orgagraveniques Despreacutes les sals minerals que alliberen com a producte
de la descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i serveixen
drsquoaliment per les plantes Finalment els fragments de mategraveria orgagravenica vegetal de meacutes difiacutecil
descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i formen lrsquohumus
Lrsquoaparicioacute drsquoinvertebrats al compostador eacutes totalment natural Eacutes normal que trobem insectes a la
mescla ja que soacuten part dels organismes responsables del proceacutes de compostatge Tot i aixograve si
nrsquoobservem molts pot ser indicatiu que hi ha alguna cosa que no funciona
- La presegravencia de formigues eacutes un indicador drsquoacidesa o drsquouna pila seca Hem de remenar
beacute la mescla durant uns quants dies fins que hagi desaparegut el formiguer
- Si hi ha un exceacutes de mosques de la fruita eacutes indicatiu que la barreja no srsquoha fet beacute Hem
de remenar beacute i deixar la tapa oberta durant la nit perquegrave puguin sortir
- Si hi ha un exceacutes de mosques vol dir que hi ha massa mategraveria humida Hi hem drsquoafegir
mategraveria seca remenar-ho beacute i posar-hi una capa de mategraveria seca al cim de la mescla
- Si hi ha porquets de Sant Antoni eacutes indicatiu que el compost ja estagrave llest per collir
Ingereixen restes de poda i vegetacioacute en descomposicioacute i daquesta manera contribueixen
a la formacioacute de compost madur
- Els cargols i llimacs es mengen les restes orgagraveniques meacutes fresques ja que es poden
alimentar drsquohortalisses i verdures vives
- La presegravencia de cucs blancs denota acidesa Potser hi ha massa restes de fruita o poca
varietat de materials
- Els agravecars en molta quantitat indiquen que la pila estagrave massa humida
- Els cucs de terra apareixen en lrsquouacuteltim proceacutes de descomposicioacute i indiquen que el compost
ja estagrave madur i es pot aplicar Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes
orgagraveniques milloren lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel i ajuden a oxigenar la pila de
compost
-
Com pots fer compost - 62
- Els colmiddotlegravembols soacuten els trossejadors encarregats de fragmentar les restes orgagraveniques
- Les larves de coleogravepters o de diacutepters i els himenogravepters (formigues) tenen una presegravencia
miacutenima en una pila de compost Si hi abunda algun drsquoells eacutes senyal de mal funcionament
- Les larves drsquoescarabats srsquoalimenten de materials immadurs en descomposicioacute i els adults
depreden altres insectes i molmiddotluscs
- Les aranyes srsquoalimenten drsquoaltres organismes que viuen a la pila de compost Soacuten grans
depredadores i controlen les poblacions drsquoinsectes del compostador
- Els centpeus tambeacute soacuten depredadors i realitzen la mateixa funcioacute que les aranyes
controlen la densitat biogravetica de lrsquoecosistema del nostre compostador
Els insectes (formigues agravecars aranyes) apareixen majoritagraveriament en les etapes meacutes madures
del proceacutes de compostatge quan la temperatura baixa perograve la descomposicioacute encara no eacutes
completa De tota manera els podem trobar durant tot el proceacutes ja que soacuten bons trituradors de
mategraveria orgagravenica
La cadena trogravefica dins el compostador
Descomponedors organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica i la
transformen en mategraveria inorgagravenica
Microfauna (nomeacutes observables amb microscopi) actinomicets fongs bacteris i
protozous Srsquoencarreguen de meacutes del 95 de lrsquoactivitat descomponedora que es genera a
la pila de compost
Consumidors primaris organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica
Macrofauna coleogravepters (escarabats) cargols i llimacs enquitreids (cucs blancs) diacutepters
(mosques) isogravepodes (porquets de Sant Antoni) cucs de terra Apareixen quan baixa la
temperatura de la pila de compost
Consumidors secundaris organismes que srsquoalimenten dels primaris Colmiddotlegravembols
dermagravepters (tisoretes) agravecars nematodes rodons (cucs rodons) protozous rotiacutefers
turbelmiddotlaris (cucs plans) himenogravepters (formigues)
Consumidors terciaris organismes que srsquoalimenten dels secundaris Caragravebids (escarabats
de terra) pseudoescorpins coleogravepters estafiliacutenids centpeus himenogravepters (formigues)
aragravecnids (aranyes)
Com pots fer compost - 63
Objectius
- Identificar quins soacuten els descomponedors que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la
mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa els organismes que viuen al compostador de
lrsquoescola
- Identificar i classificar els principals invertebrats trobats a partir de lrsquoobservacioacute de les
principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes ales antenes)
- Familiaritzar-se i aprendre a manipular eines i instruments cientiacutefics com la lupa les pinces o
lrsquoaspirador drsquoinsectes
Durada
Entre una i dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Safates
- Pots
- Bosses
- Pinces
- Lupes de magrave lupes binoculars io microscopis
- Aspirador drsquoinsectes (es pot fabricar a lrsquoescola a internet hi ha exemples de com fer-ho)
- Guies drsquoinvertebrats (opcional)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CI (pagravegines 51 i 52)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CM CS (pagravegines 53 i 54)
- Fitxa Els animals descomponedors CI CM CS (pagravegina 55)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar els organismes descomponedors que viuen al compostador de
lrsquoescola a partir de lrsquoobservacioacute directa Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera al
compostador i la segona a lrsquoaula
Com pots fer compost - 64
PRIMERA PART
Per comenccedilar es visita el compostador Srsquoobre i srsquoobserva amb lrsquoobjectiu de trobar la magravexima
quantitat i diversitat drsquoorganismes descomponedors Es recullen mostres de la mategraveria orgagravenica de
diferents parts del compostador (de la superfiacutecie i del fons) i es posen en recipients com safates o
bosses per transportar-les cogravemodament fins a lrsquoaula evitant que srsquoescapin els insectes i la resta
drsquoorganismes
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Classificacioacute invertebrats CI o CM CS en funcioacute del nivell educatiu una
cogravepia per a cada grup de 4 alumnes i tambeacute la fitxa Els animals descomponedors CI CM CS una cogravepia
per a cada alumne
A lrsquoaula es fan grups drsquouns 4 alumnes A cada grup se li reparteix una safata amb mostres de
compost i tot el material necessari per fer lrsquoobservacioacute i identificacioacute drsquoorganismes invertebrats
descomponedors (fitxes de classificacioacute pots lupes pinces aspirador drsquoinsectes) Cada grup
treballa de manera autogravenoma per tal de trobar el magravexim nombre drsquoorganismes descomponedors
entre les restes orgagraveniques
Es tracta que recullin totes les observacions a les fitxes de treball individual i classifiquin els
descomponedors tenint en compte les principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes
antenes ales etc)
Cal recordar a lrsquoalumnat que srsquohan de respectar els animals i no srsquohan de maltractar ni matar en cap
cas Un cop finalitzada lrsquoactivitat es retornaran tots els organismes al compostador
Com pots fer compost - 65
Activitat 14
Qui descompon la mategraveria orgagravenica
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Hi ha una part de la vida invisible als nostres ulls perograve que teacute un paper molt important Soacuten els
milions de microorganismes que descomponen la mategraveria orgagravenica
Llevat organisme viu que produeix enzims els quals provoquen canvis bioquiacutemics importants
en productes orgagravenics naturals Un dels meacutes coneguts eacutes el llevat de la cervesa
Quan sentim la paraula fong molts podem pensar en un rovelloacute Tanmateix els fongs presenten
una gran varietat de formes i mides Formen un regne dorganismes unicelmiddotlulars o pluricelmiddotlulars
per tant no tots els fongs soacuten microorganismes ja que molts es poden observar a simple vista
Les caracteriacutestiques generals dels fongs soacuten les seguumlents
o Soacuten eucariotes
o Es poden reproduir de forma sexual o asexual
o Soacuten heterogravetrofs eacutes a dir prenen la mategraveria orgagravenica ja elaborada No fan la fotosiacutentesi
o Tenen paret celmiddotlular que a diferegravencia de la dels vegetals no eacutes de celmiddotlulosa sinoacute de
quitina
Els llevats soacuten un dels tipus de fongs unicelmiddotlulars meacutes importants Hi ha moltes espegravecies
diferents de llevats Algunes daquestes espegravecies tenen una gran importagravencia econogravemica ja que
realitzen fermentacions industrials la cervesa el pa i el vi soacuten productes derivats de les
fermentacions dels llevats En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents eacutessers
vius
Com soacuten els llevats
Soacuten organismes unicelmiddotlulars La seva mida molt variable generalment eacutes superior a la dels
bacteris Presenten una gran diversitat de formes (esfegraveriques allargades ciliacutendriques)
La reproduccioacute dels llevats es fa per gemmacioacute Durant aquest proceacutes es generen dues cegravelmiddotlules
amb la peculiaritat que una eacutes molt meacutes gran que laltra Durant la gemmacioacute es produeix una
protuberagravencia anomenada gemma a partir dun punt de la paret celmiddotlular Simultagraveniament el
nucli de la cegravelmiddotlula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma Finalment la gemma
es separa i dona lloc a una altra cegravelmiddotlula
Com pots fer compost - 66
Objectius
- Descobrir qui soacuten els descomponedors meacutes petits que intervenen en el proceacutes de
descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa la feina que fan els llevats en contacte amb la
mategraveria orgagravenica
- Comprendre que hi ha uns eacutessers microscogravepics que srsquoencarreguen de descompondre la
mategraveria orgagravenica del compostador la fullaraca del bosc i tambeacute soacuten els responsables que les
taronges o el pa es floreixin
Alguna vegada tots hem menjat bolets Perograve a banda dalguns fongs comestibles tambeacute podem
treure profit dels fongs unicelmiddotlulars
o Llevats que fermenten
Com en el cas dalguns bacteris els llevats tambeacute fan fermentacions per exemple la coneguda
fermentacioacute alcohogravelica que realitza Saccharomyces cerevisae Diferents espegravecies daquest gegravenere de
llevats realitzen les fermentacions que produeixen el vi la cervesa i el pa En tots aquests casos la
fermentacioacute eacutes similar es posa el llevat juntament amb el most la farina de blat o lextracte dordi
En alimentar-se daquests substrats els llevats produeixen alcohol i diogravexid de carboni
transformant el producte inicial en vi pa o cervesa respectivament
o Fongs que fabriquen medecines
Hi ha espegravecies de fongs que soacuten capaces de produir antibiogravetics Aixiacute per exemple el primer
antibiogravetic descobert la penicilmiddotlina eacutes produiumlt per fongs del gegravenere Penicillium No obstant
alguns llevats i altres tipus de fongs soacuten capaccedilos de produir malalties Aquestes malalties no
nomeacutes afecten les persones sinoacute que tambeacute ataquen a plantes i animals Alguns exemples
o Fongs que infecten plantes
Alguns fongs soacuten perjudicials pels vegetals ja que poden atacar el seu sistema vascular o els seus
fruits Aixiacute per exemple Phytophtora infestans afecta la patata Aquest fong va destruir tots els
conreus de patata a Irlanda al segle XIX provocant la mort per manca daliment de meacutes dun
milioacute de persones
o Llevats que infecten persones
Les infeccions provocades pels llevats en les persones normalment soacuten cutagravenies (afecten a la
pell) Per exemple Candida albicans pot causar inflamacioacute de la mucosa de la boca sota certes
condicions Una altra infeccioacute molt comuna eacutes el peu datleta que afecta normalment la planta
dels peus i que es contagia a partir del terra de dutxes i piscines puacutebliques
Com pots fer compost - 67
- Adonar-se que en el proceacutes de descomposicioacute es transformen les restes orgagraveniques en
presegravencia drsquooxigen i que es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia en forma de
calor
- Treballar seguint el megravetode cientiacutefic
Durada
Mitja hora aproximadament per preparar lrsquoexperiment
Seguiment durant unes quantes setmanes
Mitja hora aproximadament per treure conclusions
Material
De lrsquoescola
- Quatre bosses de plagravestic transparent
- Un plagravetan
- Un ganivet
- Dos paquets de llevat en pols per fer pa
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment plagravetan CM CS (pagravegina 56)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a esbrinar si hi ha microorganismes que no es veuen i descomponen la mategraveria
orgagravenica Lrsquoactivitat consta drsquouna primera part de preparacioacute de lrsquoexperiment a continuacioacute el
seguiment durant diverses setmanes i finalment una sessioacute de reflexioacute i conclusions finals
Es pot dividir els alumnes en grups i que cada grup prepari el seu propi experiment O beacute es pot
combinar aquesta activitat amb les activitats 11 i 12 i que cada grup drsquoalumnes es faci responsable
drsquouna proposta diferent ja que totes porten a fer reflexions i a treure conclusions al voltant de la
pregunta ldquoQuant tarda a descompondrersquos la mategraveria orgagravenicardquo
Per a la preparacioacute de lrsquoexperiment
Es marquen les quatre bosses de plagravestic amb lletres diferents (A B C D) i srsquoomplen de la manera
seguumlent
- Bossa A uns quants talls de plagravetan
Com pots fer compost - 68
- Bossa B uns quants talls de plagravetan i un sobre de llevat
- Bossa C uns quants talls de plagravetan i una mica drsquoaigua
- Bossa D uns quants talls de plagravetan un sobre de llevat i aigua
Un cop feta aquesta operacioacute es tanquen les bosses i es posen al sol durant uns quants dies
Quegrave passaragrave
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment plagravetan CM CS
Els alumnes anoten les seves progravepies hipogravetesis Quegrave trsquoimagines que hauragrave passat drsquoaquiacute a unes
setmanes a dins de cada bossa En quin estat estaragrave el plagravetan Hauragrave passat alguna cosa meacutes
Explicacioacute del proceacutes que tindragrave lloc
El plagravetan de la bossa A nomeacutes srsquoha tornat una mica fosc el de la bossa B el del llevat srsquoha
desenvolupat perograve molt lentament a la bossa C el plagravetan estagrave podrit i teacute una mica de verdet i a la
bossa D el plagravetan srsquoha descompost i la bossa srsquoha inflat pel CO2 que han emegraves els llevats Els llevats
soacuten uns microorganismes molt petits que srsquoencarreguen de descompondre la mategraveria orgagravenica quan
les condicions drsquohumitat i de temperatura soacuten les adients
Com pots fer compost - 69
Activitat 15
Com treballen els cucs de terra
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Els cucs de terra tenen el cos allargat ciliacutendric que srsquoadapta molt beacute a la seva vida subterragravenia
Fan galeries verticals i horitzontals i srsquoalimenten de les partiacutecules orgagraveniques de la terra que
ingereixen en gran quantitat de tal manera que porten a terme una doble missioacute en benefici de
lrsquoestructuracioacute i el condicionament del sogravel esponjament mecagravenic per una banda cosa que el fa
meacutes permeable als gasos i enriquiment quiacutemic per una altra ja que la terra que ha passat pels
seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la mategraveria orgagravenica edagravefica De
nit surten a la superfiacutecie ja que lrsquoatmosfera eacutes meacutes humida i aixograve els facilita la respiracioacute en
arribar lrsquohivern resten al fons de les galeries El cuc de terra vermell o cuc vermell (Lumbricus
rubellus) eacutes una espegravecie californiana criada com a font de proteiumlnes per a lrsquoalimentacioacute animal a
partir de mategraveria orgagravenica residual (escombraries femtes etc) lrsquoeliminacioacute de la qual altrament
li eacutes encomanada com a mineralitzador vivent
En un ecosistema natural el treball del sogravel el porten a terme els organismes que hi viuen i que hi
excaven galeries Els cucs de terra soacuten els meacutes actius Els cucs de terra sempre soacuten presents en
sogravels fegravertils Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes orgagraveniques milloren
lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel Es desplacen entre les restes de mategraveria orgagravenica excavant
galeries que ajuden a airejar i per tant a oxigenar la pila de compost
Durant el proceacutes de compostatge impera la llei de la boca meacutes gran Els organismes que tenen la
boca meacutes gran soacuten els primers a colonitzar el compostador ja que soacuten capaccedilos de triturar trossos
grossos de mategraveria orgagravenica Despreacutes comencen a augmentar les poblacions de macroorganismes
de boca meacutes petita i alhora meacutes especialitzada (cucs colmiddotlegravembols etc) fins que la mategraveria
orgagravenica eacutes tan petita que nomeacutes hi tenen acceacutes els bacteris els fongs i els actinomicets Durant
aquest proceacutes tambeacute hi ha macroorganismes depredadors (aranyes formigues etc) que no
participen en la descomposicioacute de la mategraveria perograve soacuten una part important del proceacutes de
compostatge Durant el compostatge els organismes trenquen la mategraveria orgagravenica en trossos de
grandagraveria cada vegada menor fins a aconseguir una mategraveria fosca semblant a lhumus En aquest
proceacutes tambeacute es produeix diogravexid de carboni (CO2) calor i aigua
-
Com pots fer compost - 70
Objectius
- Adonar-se de de la funcioacute que desenvolupen els cucs de terra en el sogravel
- Construir un terrari per a cucs de terra per poder observar a simple vista la seva activitat i
treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Cinc cucs de terra
- Dues ampolles de plagravestic de 2 litres
- Terra
- Planter de dos enciams
- Farina de blat de moro
- Cartolina negra
Opcioacute B)
- Dos plagravestics riacutegids i transparents drsquouns 30 x 30 cm
- Per a la base una fusta drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 30 cm de llarg
- Per als laterals dues fustes drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 29 cm de llarg
- Cola
- Substrats diversos compost torba sorra fina grava fullaraca etc
- Una tela gruixuda que no deixi passar la llum
- Una dotzena de cucs de terra adults
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS (pagravegina 57)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear un terrari o espai amb terra on poder observar lrsquoactivitat dels cucs de
terra i treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el terrari es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions
pertinents al llarg drsquounes setmanes
Com pots fer compost - 71
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment O beacute es pot escollir una de les
dues opcions
Opcioacute A)
Es tallen les dues ampolles de plagravestic per la meitat i es
guarden les dues bases Es forada amb un clau la base de
les dues ampolles Srsquoomplen els dos cilindres amb capes
alternes de terra i farina fins a dues terceres parts de
lrsquoampolla Es planten els dos enciams un a cada ampolla
Srsquoetiqueta una ampolla amb la lletra A i una altra amb la
lletra B i en aquesta uacuteltima srsquohi posa els cinc cucs de
terra Es cobreixen les ampolles amb la cartolina negra i es
colmiddotloquen en un lloc cagravelid i lluminoacutes Cal regar-les regularment Al cap de dues setmanes es treu la
cartolina negra i srsquoobserva quegrave ha passat Quina de les dues plantes ha crescut meacutes
Els cucs exerceixen una funcioacute important que eacutes barrejar la terra i oxigenar-la A meacutes les seves
excrecions soacuten molt riques en nutrients A lrsquoampolla A al cap de dues setmanes encara hi observem
les capes alternes de terra i farina mentre que a lrsquoampolla B hi estan barrejades
Opcioacute B)
Es construeix un terrari per a cucs de terra Es tracta drsquouna
caixa de parets transparents les quals permeten veure
lrsquoactivitat dels cucs La longitud i lrsquoaltura de les parets teacute
poca importagravencia sempre i quan permetin crear capes de
substrat de colors diferents Lrsquoamplada no pot ser gaire
gran per evitar que els cucs construeixin les galeries lluny
de les parets i per tant no es puguin observar
Per construir el terrari srsquoenganxen els plagravestics a la base i
als laterals Srsquoomple el terrari amb cura amb els diferents
substrats per formar capes de liacutemits clars drsquouns 3 cm de
gruix alternant els que tinguin colors diferents entre siacute
El terrari es pot construir de diverses maneres i amb diversos materials depenent dels recursos de
quegrave es disposin
A la part superior srsquohi afegeix una fina capa de grava i es cobreix amb fullaraca Es rega
abundantment i srsquointrodueixen els cucs de terra
Es tapa tot el terrari amb la tela per protegir-lo de la llum Al cap drsquouna setmana srsquohi fa un cop drsquoull
per veure com evoluciona i aixiacute cada pocs dies Al cap drsquoun temps els cucs construiran les seves
galeries i a poc a poc els liacutemits entre capes aniran desapareixent Les pedretes srsquoaniran enfonsant a
mesura que els cucs vagin excavant Les fulles seran enterrades per ser consumides
Com pots fer compost - 72
Activitat 16
Quanta aigua pot atrapar el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Experimentar la retencioacute drsquoaigua de diferents tipus de substrats compost sorra argila
- Comprendre la importagravencia que un sogravel (i el compost) tingui una bona capacitat de retencioacute
drsquoaigua
- Reflexionar sobre el benefici que aixograve aporta a la terra del jardiacute i de lrsquohort
Introduccioacute
La circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire dins del sogravel estagrave directament relacionada amb la seva
estructura que crea porus o espais buits dins del sogravel per on es mou lrsquoaire i lrsquoaigua Les arrels de
les plantes i els organismes que viuen al sogravel necessiten aire per respirar i aigua per al seu
metabolisme
La quantitat drsquoaire i drsquoaigua que hi ha al sogravel depegraven de la mida dels porus Quan plou o reguem
tots els porus srsquoomplen drsquoaigua i amb el temps es van buidant a poc a poc donant pas a lrsquoaire Tot
i aixiacute sempre hi ha una petita part drsquoaigua retinguda al sogravel que no es perd De totes maneres les
plantes tampoc la poden fer servir perquegrave estagrave atrapada amb massa forccedila en els porus meacutes petits
Hi ha sogravels que despreacutes de ploure o de regar-los srsquoassequen meacutes ragravepidament que uns altres Aixograve
passa perquegrave no tots retenen lrsquoaigua amb la mateixa forccedila
De quegrave depegraven la forccedila de retencioacute de lrsquoaigua dins drsquoun sogravel
La capacitat de retenir aigua com si fos una esponja eacutes una de les qualitats del compost Lrsquoaigua
queda retinguda als porus mitjans i petits que hi ha entre les partiacutecules de compost
Per determinar-la srsquoafegeix una quantitat excessiva drsquoaigua al material i es mesura la que
srsquoescola La diferegravencia entre la que srsquohi tira i la que srsquoescola eacutes lrsquoaigua que ha quedat retinguda
Si es fa una comparacioacute amb diversos tipus de substrats (compost sorra argila) srsquoobserva que
lrsquoaigua circula meacutes ragravepidament per la sorra que no pas pels sogravels argilosos on eacutes retinguda amb
meacutes forccedila a causa de la mida petita dels porus que hi ha Conveacute que un sogravel retingui beacute lrsquoaigua
perquegrave aixiacute no cal regar-lo tan sovint Aportar mategraveria orgagravenica a la terra eacutes una bona pragravectica per
disminuir-ne les necessitats de reg
Com pots fer compost - 73
- Apropar als alumnes lrsquoexperimentacioacute a traveacutes del megravetode cientiacutefic
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Diferents mostres de sogravel (substrat de lrsquohort compost sorra argila)
- Aigua
- Una proveta (o recipient graduat)
- Un pot per mesurar
- Balanccedila
- Rellotge
Opcioacute A)
- Coladors grossos
- Pots o recipients amb la boca ampla (tants com nombre de mostres de sogravel diferents)
Opcioacute B)
- Ampolles de plagravestic amb tap
- Tisores amb punta
- Cuacuteter
- Un punxoacute
- Tres gots
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS (pagravegina 58)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la capacitat de retencioacute drsquoaigua del compost i comparar-la
amb la de diversos tipus de substrat
Els substrats poden estar pregraveviament preparats o beacute els poden aconseguir els alumnes a fora el pati
(sorra de la sorrera substrat de lrsquohort etc)
Srsquoaconsella que per comparar els diversos substrats pel que fa a la retencioacute drsquoaigua primer
srsquoassequin en un dessecador de laboratori durant uns dies o en un forn a uns 100ordmC
Per fer lrsquoexperiment es colmiddotloca el colador sobre el vas o pot de boca ampla Srsquoagafa
un pes determinat de substrat i es posa al colador Se li tira una quantitat coneguda
drsquoaigua a poc a poc i tenint cura que no srsquoescoli pels costats Srsquoanota el temps que
triga en caure tota lrsquoaigua al vas srsquoespera que deixi de gotejar i es recull i mesura
Com pots fer compost - 74
lrsquoaigua en una proveta graduada La diferegravencia entre lrsquoaigua abocada i la recollida indica lrsquoaigua
retinguda pel sogravel
Es repeteix lrsquoexperiment amb diversos tipus de substrat (sorra argila etc) utilitzant sempre la
mateixa quantitat de terra i drsquoaigua Srsquoanoten els resultats
Si no es disposa de coladors es pot fer el mateix experiment reutilitzant material (opcioacute
B) per fer lrsquoembut amb una ampolla de plagravestic es talla el cul de lrsquoampolla i es fan forats
al tap amb la punta drsquounes tisores Es colmiddotloca lrsquoampolla damunt drsquoun got
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS
Al final de lrsquoexperiment es formulen preguntes per reflexionar i que ajuden a extreure conclusions
- Quin sogravel reteacute millor lrsquoaigua Quin sogravel la deixa passar meacutes fagravecilment
- Quegrave passaria si planteacutessim enciams en un sogravel que deixa passar tota lrsquoaigua sense retenir-ne
gens
- Creus que les plantes de lrsquohort poden aprofitar lrsquoaigua que es queda fent un toll a la
superfiacutecie
Com pots fer compost - 75
Activitat 17
Com soacuten els sogravels
CI CM CS
Introduccioacute
El sogravel eacutes un conjunt de materials inorgagravenics o minerals barrejat amb materials orgagravenics amb
constant interrelacioacute entre ells i amb el medi El sogravel srsquoha originat al llarg del temps a partir de
lrsquoesmicolament i erosioacute de la roca mare i de la descomposicioacute dels eacutessers vius El sogravel es un
substrat capaccedil drsquoacollir vida vegetal Les plantes que hi viuen fan servir aquesta mategraveria orgagravenica
i per tant al sogravel de qualsevol hort li cal sovint una aportacioacute de mategraveria orgagravenica com el
compost Sense mategraveria orgagravenica no hi ha sogravel
No tots els sogravels soacuten iguals Les seves caracteriacutestiques depenen del tipus de roca a partir de la qual
srsquohan format de la climatologia de la zona i de la seva situacioacute topogragravefica (altura sobre el nivell
del mar) Cada sogravel teacute una fertilitat natural que depegraven del seu origen
El sogravel tambeacute eacutes un recurs i estagrave en contiacutenua evolucioacute segueix un proceacutes molt semblant al dels
eacutessers vius neix creix i mor La seva renovacioacute eacutes molt lenta i requereix entre centenars i milers
drsquoanys Per aixograve es considera un recurs no renovable Perdre sogravel que srsquoanomena desertificacioacute
significa perdre un recurs molt valuoacutes Quan el sogravel no teacute proteccioacute davant els agents
meteorologravegics aquest es pot erosionar i si aixograve eacutes greu dificulta entre altres coses lrsquoagricultura
Entre les causes que afavoreixen aquest pegraverdua de sogravel srsquohi troba la falta de mategraveria orgagravenica La
mategraveria orgagravenica fa de vincle entre els diferents elements del sogravel Srsquouneix a lrsquoargila formant
partiacutecules molt meacutes grans i per tant meacutes difiacutecils de moure amb el vent o la pluja Aquesta eacutes una
de les raons drsquoaplicar mategraveria orgagravenica al sogravel En un jardiacute per evitar la pegraverdua de sogravel srsquohan
drsquoafavorir els factors que ajudin a conservar-lo afegir mategraveria orgagravenica evitar pendents i no
deixar zones desprotegides de vegetacioacute
LA TEXTURA
Les roques com a consequumlegravencia dels canvis de temperatura pressioacute es degraden en partiacutecules
de diferents mides Segons la mida i de petita a meacutes gran es classifiquen en argila llim i sorra A
cada sogravel la proporcioacute de drsquoargila llim i sorra eacutes diferent Cadascuna de les fraccions confereix una
segraverie de propietats al sogravel la sorra millora la circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire i fa meacutes fagravecil el treball
del sogravel el llim ajuda a una distribucioacute homogegravenia de la humitat dins del sogravel i que aquesta es
mantingui durant meacutes temps lrsquoargila eacutes la responsable de lrsquoestructura del sogravel i funciona com un
rebost per als nutrients
LrsquoESTRUCTURA
Lrsquoestructura del sogravel es forma a partir de les argiles i de la mategraveria orgagravenica Perquegrave les arrels
puguin creacuteixer beacute i avanccedilar en el seu camiacute dins del sogravel han drsquoobrir-se pas dins drsquoun material que
no ofereixi gaire resistegravencia Si el sogravel estagrave massa compactat si no teacute una bona estructura les arrels
aturen el seu creixement i la planta teacute meacutes dificultats per trobar aliment
Com pots fer compost - 76
Objectius
- Experimentar amb diversos tipus de sogravel per descobrir-ne les diferents propietats
- Esbrinar quines propietats teacute la terra de lrsquohort que la fa ograveptima perquegrave creixin les hortalisses
- Conegraveixer la importagravencia del sogravel per a la vida
Durada
Una hora o meacutes en funcioacute dels experiments que es facin
Material
De lrsquoescola
Per a lrsquoexperiment 1
- Recipients o safates iguals
- Terra de lrsquohort
- Paper milmiddotlimetrat
- Sedagraves o colador
- Balances
- Lupes de magrave
EL pH
Els sogravels tenen unes propietats quiacutemiques molt diferents que venen determinades en la seva
majoria dels casos per la roca mare a partir de la qual srsquohan format en drsquoaltres en canvi poden
ser consequumlegravencia de factors externs com ara la fertilitzacioacute quiacutemica o la contaminacioacute provocada
per exemple pels abocaments industrials
El pH eacutes un sistema que permet mesurar lrsquoacidesa de les substagravencies Per fer-ho srsquoutilitzen
indicadors que soacuten substagravencies que canvien de color quan es posen en contacte amb el producte
Per exemple lrsquoaigua de la coccioacute de la col llombarda eacutes un indicador Lrsquoindicador meacutes comuacute eacutes el
paper de tornassol que a cada color que agafa li associa una xifra El pH del sogravel de la Terra pot
tenir valors tan extrems com 3 i 10 encara que els valors meacutes comuns es mouen entre 4 i 8 Per a
sogravels agriacutecoles eacutes recomanable que la franja drsquoacidesa estigui entre 55 i 65
A la pragravectica el que cal saber eacutes que si el nostre sogravel teacute un pH per damunt de 65 nomeacutes ens caldragrave
aportar mategraveria orgagravenica com a fertilitzant i que si teacute un pH per sota de 65 a meacutes de mategraveria
orgagravenica haurem drsquoaportar una mica drsquoesmena cagravelcica de tant en tant
Com pots fer compost - 77
Per a lrsquoexperiment 2
- Recipients o safates
- Mostres de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort sorra argila marga compost etc)
- Aigua
Per a lrsquoexperiment 3
- Pots transparents
- Mostres de sogravel
- Aigua
- Un vidre o plagravestic transparent
- Una cartolina negra
- Una finestra amb sol o un radiador
Per a lrsquoexperiment 4
- Dos testos amb terra de lrsquohort
- Un termogravemetre
- Un rellotge
Per a lrsquoexperiment 5
- Col llombarda
- Aigua
- Bullidor drsquoaigua
- Colador
- Plats blancs
- Comptagotes
- Llimona
- Vinagre
- Bicarbonat
- Una mostra de terra seca de lrsquohort
- Aliments bagravesics
Per a lrsquoexperiment 6
- Dos pots de vidre
- Dos terrossos de terra un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre
drsquoun camp molt treballat
- Dues tires de 30 cm de llarg i 5 cm drsquoamplada de malla metagravelmiddotlica drsquo1 cm
- Etiquetes
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS (pagravegina 59)
- Fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS (pagravegina 60)
- Fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS (pagravegina 61)
- Fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS (pagravegina 62)
- Fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS (pagravegina 63)
- Fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS (pagravegina 64)
Com pots fer compost - 78
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar i experimentar amb diversos tipus de sogravel per determinar-ne les seves
caracteriacutestiques i propietats i comparar-los entre ells Es proposen sis experiments que parteixen de
la formulacioacute de preguntes Es poden realitzar per separat o un despreacutes de lrsquoaltre i es poden adaptar
en funcioacute de les necessitats i del nivell educatiu
EXPERIMENT 1
Quines partiacutecules hi ha al sogravel
Per a CM i CS
Abans de comenccedilar es demana a lrsquoalumnat que faci hipogravetesis dels materials que creuen que formen
el sogravel Pot ser que hi hagi coses que no veiem Sersquols suggereix que facin una prediccioacute de les mesures
aproximades que podrien tenir aquestes partiacutecules i finalment que pensin una manera de poder
veure i comprovar aquests diferents materials que conformen el sogravel
Els alumnes es distribueixen en petits grups Cada grup agafa quatre safates o recipients iguals i els
emplenen amb terra de lrsquohort la mateixa quantitat a cada safata Fan observacioacute de la terra amb una
lupa de magrave Amb el sogravel de cada safata separen les partiacutecules grosses amb els dits en separen els
tronquets i les restes de vegetals i passen la resta per un sedagraves o colador per separar les partiacutecules
meacutes fines de les meacutes gruixudes Pesen cada porcioacute que han separat amb les balances Poden
comprovar la mesura de les partiacutecules posant-les damunt drsquoun paper milmiddotlimetrat Es repeteix el
proceacutes per a cada una de les safates
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes
- Creieu que hi ha coses al sogravel que no veiem Com us les imagineu
- Podria ser que alguna drsquoaquestes coses fossin eacutessers vius Si ho fossin quina relacioacute podrien tenir
amb els altres eacutessers vius com per exemple les plantes que hi viuen
EXPERIMENT 2
Quina textura teacute el sogravel
Per a CI CM i CS
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Srsquoagafa una mostra de sogravel que cagravepiga al palmell de la magrave Es treuen les pedres meacutes grosses i
tambeacute les restes de fulles o arrels que hi pugui haver
Si la terra estagrave seca srsquohi posa aigua per humitejar-la sense que quedi xopa Si srsquohi tira massa aigua
srsquoafegeix una mica meacutes de terra Es frega la mostra al palmell fent cercles amb els dits de lrsquoaltra magrave
La sorra srsquoidentifica pel tacte raspoacutes que grata el palmell com si fos sucre El llim teacute un tacte com
drsquoespuma de saboacute eacutes suau i agradable i es renta fagravecilment de la magrave Lrsquoargila tambeacute teacute un tacte fi perograve
Com pots fer compost - 79
meacutes enganxoacutes que el llim i aixograve es manifesta en les dificultats per rentar-nos el fang adherit a les
mans i als dits
Despreacutes fregant les mans es modela la mostra intentant fer un cilindre com si es volgueacutes fer un
macarroacute de plastilina Si srsquoaconsegueix srsquointenten unir els extrems del cilindre donant-li forma de
croissant Si srsquoaconsegueix lrsquouacuteltim pas eacutes intentar unir els extrems per formar un dogravenut Com meacutes fi
es pugui fer el macarroacute meacutes argilosa eacutes la terra i srsquoha de deixar assecar
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Si no es pot fer un cilindre menys drsquoun 10 drsquoargila
- Si es pot fer un cilindre perograve no un croissant 10-15 drsquoargila
- Si es pot fer un croissant perograve no un dogravenut 15-20 drsquoargila
- Si es pot fer el dogravenut meacutes drsquoun 20 drsquoargila
Per sota del 10 un sogravel eacutes pobre en argila i difiacutecilment tindragrave una estructura forta Per damunt del
20 el sogravel eacutes ric en argila teacute una gran capacitat de fixar nutrients perograve mentre el contingut de
mategraveria orgagravenica no sigui lrsquoapropiat seragrave un sogravel pesat difiacutecil de treballar i amb tendegravencia a
compactar-se
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Quin seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes (tenint en compte que el sogravel ha de retenir una
mica lrsquoaigua les arrels de les plantes han de poder-se obrir camiacute entre el sogravel i la planta srsquoha de
fixar i aguantar en aquest sogravel amb les seves arrels)
EXPERIMENT 3
Com es pot saber si hi ha aire i aigua al sogravel
Per a CI CM i CS
Lrsquoalumnat fa hipogravetesis sobre si creuen que nrsquohi ha o no nrsquohi ha i quina relacioacute podria tenir aquest fet
per les plantes que hi viuen i en els diferents tipus de sogravel Per facilitar la resposta es pot fer un siacutemil
agafant un grapat de bales monedes escuradents tallats a diferents mides i posant-los en un
recipient transparent
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Es posa una mostra de sogravel en un vas de precipitats (fins a la meitat) Srsquoomple un altre vas amb
aigua i srsquoaboca lentament al vas que conteacute la mostra de sogravel fins a arribar a cobrir-lo del tot i
srsquoobserva amb molta atencioacute Lrsquoaire atrapat dins la terra srsquoallibera en forma de bombolles Srsquoobserva
quina capacitat teacute la terra per retenir lrsquoaire
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Si heu observat bombolles mentre queia lrsquoaigua a quegrave creieu que soacuten degudes
- Com creieu que seria un sogravel que no tingueacutes gens drsquoaire Seria bo per sembrar o plantar-hi
plantes
Com pots fer compost - 80
Experiment per comprovar si hi ha aigua al sogravel
Srsquoomple un pot de vidre amb la terra srsquoembolica amb cartolina negra es tapa amb un vidre o plagravestic
Es deixa dues hores que li toqui el sol o sobre un radiador Quan han passat les dues hores
srsquoobserva que al vidre del recipient hi ha gotes drsquoaigua evaporades eacutes la quantitat drsquoaigua que teacute la
terra
EXPERIMENT 4
Quegrave passaria si el sogravel estigueacutes sempre fred
Per a CM i CS
Es demana a lrsquoalumnat que pensin quina relacioacute podria tenir el fet que el sogravel no canvieacutes mai de
temperatura amb les plantes que hi viuen
Per comprovar si el sogravel srsquoescalfa i es refreda en funcioacute de la irradiacioacute solar srsquoomplen dos testos amb
la mateixa quantitat de sogravel de lrsquohort Es colga un termogravemetre a cada test i sersquon posa un a lrsquoombra i
lrsquoaltre al sol Es pren la temperatura inicial i despreacutes es pren la temperatura cada 15 minuts
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que la distribucioacute de sol i ombra a lrsquohort influeix en la vida de les plantes de lrsquohort
EXPERIMENT 5
Com es pot saber si un sogravel eacutes agravecid
Per a CS
A vegades es poden utilitzar recursos propers per realitzar experiments que a priori sembla que
srsquohagin de fer en un laboratori Srsquoutilitza col llombarda com a indicador de pH Es denominen
indicadors de pH a aquelles substagravencies que canvien de color segons estiguin en un medi agravecid o
bagravesic Alguns vegetals com la col llombarda la maduixa cireres cebes vermelles tenen una
substagravencia (antocianina) que eacutes molt sensible als canvis de pH La col llombarda teacute cianina que eacutes un
excelmiddotlent indicador natural
Es tallen les fulles meacutes fosques de la col llombarda i es couen en una olla amb una mica drsquoaigua (meacutes
o menys hi ha drsquohaver el doble de col que drsquoaigua) durant uns minuts fins que lrsquoaigua es torni
morada Es deixa refredar i es cola reservant el liacutequid i depreciant les fulles que hauran quedat sense
color Lrsquoaigua ha passat a ser lrsquoindicador del pH i permetragrave identificar agravecids i bases
Afegint lrsquoextracte de col llombarda a diferents substagravencies (suc de llimona de taronja vinagre
bicarbonat sogravedic lleixiu detergenthellip) es pot observar com canvien de color adquiriragrave color vermell
en un medi agravecid (suc de llimona vinagre etc) color blau en medi neutre (aigua) i color groc en un
medi bagravesic (bicarbonat etc)
Es posen un parell de culleradetes de lrsquoextracte de col llombarda en un plat blanc
Primer srsquohi afegeix una mica de bicarbonat i srsquoobserva el color que adquireix lrsquoaigua
A continuacioacute srsquohi afegeixen gotes de vinagre i srsquoobserva com canvia el color del pigment de la col
llombarda segons el pH El bicarbonat eacutes bagravesic mentre que el vinagre eacutes agravecid
Com pots fer compost - 81
Despreacutes es prova amb una mostra de terra de lrsquohort o de compost Es posa mitja culleradeta de terra
en un plat blanc net srsquoafegeix lrsquoextracte de col de gota en gota amb un comptagotes fins que la terra
quedi xopa perograve no entollada Es mou el plat de costat a costat durant un minut perquegrave lrsquoaigua
reaccioni amb la terra Srsquoinclina una mica el plat fins que regalimi una gota drsquoaigua i sersquon mira el
color
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS
Els colors per interpretar el pH soacuten els seguumlents
- Vermell sogravel agravecid (per sota de 6 meacutes agravecid com meacutes intens eacutes el vermell)
- Blau o verd sogravel bagravesic (per damunt de 75 meacutes bagravesic com meacutes verd eacutes)
- Morat sogravel neutre (entre 6 i 75)
A la pragravectica es considera un sogravel neutre entre 65 i 7 Entre 5 i 65 el sogravel eacutes agravecid i entre 7 i 85 el sogravel eacutes
bagravesic Per sota de 5 i per sobre de 85 eacutes molt difiacutecil conrear un hort
EXPERIMENT 6
Quina estructura teacute el sogravel
Per a CM i CS
Es dona a les tires de malla metagravelmiddotlica una forma de lletra omega de manera que es pugui posar un
terrograves de terra a la part corba del mig i introduir-la dins dels pots de vidre i que quedi penjant
subjectada a les vores del pot pels dos extrems de la malla
Srsquoetiqueten els dos pots un indicant ldquosogravel ric en mategraveria orgagravenicardquo i lrsquoaltre indicant ldquosogravel pobre en
mategraveria orgagravenicardquo Srsquoomplen els pots amb aigua fins a 2 cm de la vora Es posa cadascun dels
terrossos (un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre drsquoun camp molt
treballat) damunt drsquouna malla i es posa dins del pot que correspongui de manera que el terrograves quedi
submergit en lrsquoaigua Es compta fins a 5 i srsquoobserva quegrave passa
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Estructura feble es desfagrave ragravepidament amb lrsquoaigua Es tracta de sogravels pobres en mategraveria
orgagravenica que srsquoerosionen amb facilitat
- Estructura compacta resisteix la immersioacute en lrsquoaigua Es tracta drsquoun sogravel ric en mategraveria
orgagravenica i resisteix millor lrsquoerosioacute que pot provocar la pluja el reg o el treball del sogravel
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre la importagravencia de preservar el sogravel com a
recurs natural es recomanen dos viacutedeos
- Better save soil (352 minuts)
- Letrsquos talk about soil (524 minuts)
Com pots fer compost - 82
Activitat 18
Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
CI CM CS
Introduccioacute
EL COMPOST
Com tots els eacutessers vius les plantes necessiten nutrients per creacuteixer Aquests nutrients els poden
obtenir drsquoadobs orgagravenics que soacuten substagravencies drsquoorigen animal o vegetal que contenen nutrients
uacutetils per a les plantes Un sogravel eacutes fegravertil en funcioacute de la quantitat drsquohumus que teacute Lrsquohumus eacutes la
mategraveria de color negre on hi ha les substagravencies minerals assimilables per les plantes Lrsquohumus
millora lrsquoestructura de la terra i augmenta la capacitat de retencioacute drsquoaigua Per millorar qualsevol
tipus de terra o substrat lrsquoideal eacutes aportar mategraveria orgagravenica al sogravel en forma de fems compost
adobs verds Sabrem que una terra eacutes bona si teacute un color fosc el tacte esponjoacutes i fa bona olor
EL PLANTER
Consisteix a fer germinar les plantes en recipients petits durant poques setmanes i despreacutes
trasplantar-les a lrsquohort Aquest sistema serveix per protegir les plantetes del fred i fer sembres en
egravepoques meacutes primerenques Per fer planter es necessita a meacutes de la llavor pots petits i substrat
Per saber el moment en quegrave es pot fer el trasplantament cal fixar-se en la grandagraveria de la planta
que ha de ser similar a la grandagraveria del recipient El planter srsquoha de regar sovint i els recipients
han de tenir forats perquegrave hi pugui drenar lrsquoaigua Eacutes molt important mantenir el substrat sempre
humit perograve no entollat Si srsquoasseca li resulta molt difiacutecil tornar a recuperar la humitat i escup
lrsquoaigua sense arribar-la a absorbir la qual cosa provoca que les plagraventules morin per manca
drsquoaigua En canvi si la terra estagrave massa molla les arrels es podreixen amb molta facilitat
Els recipients srsquohan de colmiddotlocar en un indret protegit del fred perograve amb una bona ilmiddotluminacioacute
Quan es fa planter en recipients srsquoha de preparar un substrat adient perquegrave les llavors hi
germinin amb facilitat El millor eacutes utilitzar tres parts drsquoun compost ben barrejat amb una part de
sorra o qualsevol altre material que permeti que hi hagi una bona circulacioacute de lrsquoaire o de lrsquoaigua
(sauloacute perlita o un altre tipus drsquoargila expandida)
LA LLAVOR
La llavor necessita humitat per germinar per aixograve cal enterrar-la una mica Perograve tampoc srsquoha
drsquoenterrar gaire ja que aleshores no podria sortir de la terra Srsquoha drsquoenterrar entre una i dues
vegades la seva grandagraveria Per assegurar la sembra cal posar meacutes drsquouna llavor a cada pot
o Enciam la llavor eacutes molt petita Srsquoha de sembrar molt superficialment Germina molt de
pressa (uns 7 dies) al cap de pocs dies ja es veuen les primeres fulles El planter es pot
trasplantar a lrsquohort tres o quatres setmanes despreacutes de la sembra
o Mongetes srsquohan de deixar les llavors en remull unes hores abans de sembrar-les aixiacute sersquon
facilita la germinacioacute
Com pots fer compost - 83
Objectius
- Experimentar les diferegravencies entre fer planter amb compost i sense
- Aprendre a fer planter de diferents llavors en envasos reutilitzats
- Estimular lrsquoobservacioacute i aprendre a interpretar els canvis que es produeixin
- Comprendre la importagravencia drsquoutilitzar adobs naturals com el compost
- Apropar els alumnes al megravetode cientiacutefic i la formulacioacute drsquohipogravetesis
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
UNA REFLEXIOacute SOBRE LA INSOSTENIBILITAT DE LrsquoAGRICULTURA CONVENCIONAL
A la natura els nutrients recirculen indefinidament dins de lrsquoecosistema Les sals minerals del sogravel
alimenten les plantes aquestes nodreixen els animals i les restes drsquouns i altres es descomponen
fins a transformar-se novament en sals minerals que tornen al sogravel i serveixen de nou drsquoaliment
per a les plantes
En un camp de cultiu en canvi els pagesos recullen les plantes i per tant srsquoemporten els
nutrients que contenen Al no recircular els nutrients de seguida es produeix una caregravencia Si no
srsquoadoba el camp eacutes a dir si no srsquohi afegeixen artificialment aquests nutrients les plantes no en
tenen suficients per creacuteixer Per recuperar els nutrients els agricultors afegien els fems dels
animals domegravestics i les restes de la sega
Perograve als camps de conreu i als horts a meacutes de les plantes cultivades hi creixen males herbes i
tambeacute hi ha microorganismes com fongs bacteris i virus que provoquen malalties a les plantes
cultivades i hortalisses
Als anys setanta es va produir un gran canvi ja que es van comenccedilar a usar pesticides i verins
per matar tant els causants de les malalties com les males herbes Tambeacute es van utilitzar per
primer cop adobs quiacutemics per fertilitzar els camps Gragravecies a aquests productes la produccioacute
mundial drsquoaliments va creacuteixer exageradament Com a consequumlegravencia perograve es van abandonar les
tegravecniques tradicionals que havien funcionat durant milers drsquoanys Al cap drsquouns anys es va veure
que el sistema comenccedilava a trontollar i les plagues i malalties es tornaven resistents a molts
productes Aixograve va obligar els agricultors a buscar nous productes Perograve aquestes substagravencies no
nomeacutes soacuten togravexiques per a les plagues tambeacute poden tenir efectes sobre les persones i contaminar
les aiguumles i el sogravel Eacutes per aquesta raoacute que ara srsquoestan recuperant alguns dels usos antics perograve
basats amb coneixements actuals Es vol controlar lrsquouacutes dels productes fitosanitaris i tornar a
utilitzar els residus orgagravenics mitjanccedilant compostatge per adobar els camps
Reduir els productes fitosanitaris al jardiacute o a lrsquohort tambeacute teacute els seus avantatges Si no srsquousen
pesticides ni adobs quiacutemics de lrsquohort se nrsquoobtenen productes meacutes saludables sense
contaminants
Com pots fer compost - 84
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Terra
- Pots de iogurt de plagravestic
- Barrina o punxoacute per foradar la base dels pots de iogurt
- Pala o cullera per agafar el substrat
- Llavors drsquoenciam ceba mongeta
- Retolador permanent
- Polvoritzador per regar
Opcioacute B)
- Cotoacute fluix
- 2 o 3 potets de vidre
- 6 testos
- Llenties o mongetes
- Sorra
- Pedretes
- Aigua
- Bossa de plagravestic transparent
- Platet
- Caixa de cartroacute gran
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem planter CI CM CS (pagravegina 65)
- Fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS (pagravegina 66)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la sembra de llavors per tal de descobrir quines soacuten les
millors condicions per a quegrave creixin fent especial atencioacute en la importagravencia dels adobs com el
compost Per preparar lrsquoexperiment es plantegen dues opcions (opcioacute A i B) Un cop preparada la
sembra es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Abans de comenccedilar lrsquoactivitat es pot fer un petit debat per saber quins coneixements previs tenen els
alumnes
- Quegrave necessiten les plantes per viure
- Quegrave obtenen de cadascun drsquoaquests elements per poder creacuteixer
- Quegrave passaria si els falteacutes un drsquoaquests elements
Com pots fer compost - 85
Opcioacute A)
Per a CI CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter CI CM CS
Es reparteixen dos pots de iogurt (o altres envasos reutilitzats) que serviran de testos a cada
alumne Es fa un petit forat a la base de cada envagraves perquegrave pugui drenar lrsquoaigua
El primer envagraves srsquoomple uacutenicament amb terra al segon srsquohi posa una barreja de terra i compost
Es sembren llavors a cadascun dels pots i srsquoetiqueten els pots amb el nom de lrsquoalumne les llavors
sembrades i la data Es recomana sembrar diferents tipus de llavors per poder-ne comparar el
creixement
Finalment es reguen els testos amb molt cura es pot utilitzar un polvoritzador
Els alumnes fan hipogravetesis sobre quin planter creuen que creixeragrave meacutes i meacutes ragravepid
Les properes setmanes es fa un seguiment del planter a diari regant i observant els canvis que es
produeixen Es pot fer un registre ilmiddotlustrat o fotogragravefic de lrsquoevolucioacute
Al cap drsquounes setmanes srsquoextreuen les conclusions pertinents
Quan el planter hagi crescut prou es pot plantar a lrsquohort de lrsquoescola
Opcioacute B)
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS
Srsquoagafa un grapat de llenties o mongetes i es fan germinar entremig de cotoacute fluix humit Quan les
llenties o mongetes han germinat es divideixen en diferents grapats un per a cada grup depenent
del nombre de condicions que es vulguin reproduir Cada grup drsquoalumnes ha de tenir un test amb
els diferents elements i condicions que es detallen a continuacioacute Tambeacute es poden afegir altres
variables
Passada una setmana elsles alumnes han drsquoobservar quegrave ha passat al seu test
Grup Elements Condicions
1 Test llenties o mongetes compost
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
2 Test llenties o mongetes pedretes
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb les pedretes Es situa en
un lloc assolellat amb bona ventilacioacute
Es rega durant una setmana
3 Test llenties o mongetes sorra aigua Es planten les llenties o mongetes en
el test amb la sorra Es situa en un lloc
assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
4 Test llenties o mongetes compost Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute
NO es rega durant una setmana
5 Test llenties o mongetes compost
caixa de cartroacute gran
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa amb la
caixa de cartroacute
Com pots fer compost - 86
6 Test llenties o mongetes compost
aigua bossa de plagravestic transparent
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa tan
hermegraveticament com sigui possible
amb la bossa Es posa en un lloc
assolellat Es colmiddotloca el platet a sota
del test per poder regar-lo
Preguntes finals per extreure conclusions
1 Quants centiacutemetres ha crescut la vostra planta
2 Per quegrave creieu que ha passat
3 Creieu que mancava algun element essencial per a la vida Quins
4 Quins elements creieu que soacuten clau perquegrave hagi crescut la vostra planta
Un cop acabat llsquoexperiment es pot buscar informacioacute sobre el que aporta cada element per exemple
la llum permet a la planta fer la fotosiacutentesi Es pot fer un mural sobre els elements necessaris per
generar vida i quina funcioacute fa cada element
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer lrsquoexperiment directament a lrsquohort Per comparar si hi ha cultius que necessiten un
sogravel ric en nutrients i drsquoaltres que poden creacuteixer en sogravels pobres Es pot dividir lrsquohort en parcelmiddotles En
una de les parcelmiddotles de cada espegravecie srsquohi posa compost i lrsquoaltra es deixa sense adobar Srsquoobserva si hi
ha diferegravencies entre les parcelmiddotles i entre un cultiu o un altre Hi ha alguna planta en la qual es noti
molt la diferegravencia de tenir compost o no Creixen millor les plantes amb compost o sense En quines
hi ha aparegut meacutes plagues
Com pots fer compost - 87
Activitat 19
Podem trobar solucions a tot
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Fer compostatge casolagrave o escolar eacutes una pragravectica senzilla que permet obtenir compost de molta
qualitat Tot i aixiacute sovint poden aparegraveixer alguns problemes Poder-los identificar trobar-hi una
solucioacute i aplicar-hi mesures correctores eacutes bagravesic per obtenir bon compost Principals problemes
Problema Causa probable Solucioacute
La temperatura del
material no puja Sembla
que hi ha humitat
Lrsquoescalfor es perd perquegrave hi ha
poc material
Posar-hi meacutes material fins i tot
compost acabat Tapar-lo
temporalment
El material estagrave fred i
xop
Hi ha massa humitat a la pila
Possiblement srsquoha mullat per la
pluja
Voltejar-lo afegir-hi serradures
(absorbents) i branquillons
(drenants) Escampar-ho
El material estagrave fred i
sec
Els microorganismes no es
desenvolupen per poca humitat
Regar la pila intentant aportar-hi
lrsquoaigua homogegraveniament
La pila fa pudor Hi manca oxigen Hi ha un
exceacutes drsquohumitat
Voltejar el material i afegir material
sec
Hi ha moltes mosques Hi ha un exceacutes drsquohumitat una
elevada presegravencia de restes de
menjar amb un alt contingut en
aigua (pex fruita)
Barrejar meacutes beacute la mescla i aportar
material estructurant La mosca de la
fruita es queda a la pila i contribueix
a la descomposicioacute
Srsquoobserva un tel blanc
sobre el material
Es tracta de fongs Eacutes un bon senyal que indica que hi
ha activitat microbiana
Hi ha una quantitat
ingent drsquoinsectes
Les condicions ambientals de
temperatura i humitat en
permeten la proliferacioacute
No cal preocupar-se Tambeacute soacuten
descomponedors
Hi ha molts cucs Normalment es tracta de larves
de mosca que proliferen quan hi
ha molta humitat
Reduir la humitat com srsquoha descrit
abans
La pila de compost fa
pudor drsquoamoniacuteac
Hi ha massa materials amb
nitrogen (frescos) Srsquoassocia amb
una elevada humitat i
condicions anaerogravebiques
Barrejar-hi components meacutes secs i
amb menys proporcioacute de nitrogen
(restes de poda taps de suro oueres
de cartroacute trinxades fulles seques)
Com pots fer compost - 88
Objectius
- Aprendre a detectar possibles problemes que sorgeixin durant el proceacutes de compostatge
- Identificar les diferents problemagravetiques associades al proceacutes de compostatge conegraveixer-ne les
causes i trobar solucions als problemes detectats
- Fomentar el treball en equip per tal de deduir les diferents accions correctores a aplicar per a
cadascun dels problemes que es plantegen
- Adonar-se que una mateixa solucioacute pot servir per a problemes diferents
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Compostador
- Tisores llapis colors
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Elements compostador CI (pagravegina 67)
- Fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS (pagravegines 68 i 69)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un joc en equips per posar en pragravectica les diferents problemagravetiques que
poden sorgir durant el proceacutes de compostatge les causes que les provoquen i quines solucions i
accions correctores cal aplicar per tal que el proceacutes es desenvolupi correctament El joc prepara
lrsquoalumnat per analitzar el compostador i saber aplicar les solucions corresponents quan sorgeixi
algun problema
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Elements compostador CI on hi ha ilmiddotlustracions en forma de targeta per
retallar i repartir als participants Es divideix la classe en grups Cada grup o alumne representa un
element drsquoaquests grups
Elements de mategraveria humida (aporten nitrogen) mategraveria orgagravenica humida closques de
musclos carn i peix
Elements de mategraveria seca (aporten carboni) mategraveria orgagravenica seca serradures cendres
pinassa
Indicadors porquets de Sant Antoni formigues oxigen humitat mosques de la fruita
temperatura
Forca (remenar)
Com pots fer compost - 89
Srsquoexposen diferents situacions en quegrave lrsquoalumnat ha drsquoexplicar quines problemagravetiques poden sorgir i
com han drsquoactuar per solucionar-les Es tracta drsquoun joc de moviment i debat
Exemple drsquouna situacioacute que srsquoha de recrear
Hem aportat massa elements de fraccioacute humida
(tots els alumnes que siguin elements de mategraveria humida srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Quins indicadors hem fet servir per saber-ho
(ara els indicadors drsquohumitat i olor srsquoapropen al compostador)
Quegrave hem de fer per solucionar-ho
(ara els que siguin elements de fraccioacute seca i de remenar srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Variant per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS on hi ha les targetes
necessagraveries per crear un joc tipus memory Es divideix la classe en grups i a cada grup se li
reparteixen les targetes retallades per crear el seu propi joc primer i jugar-hi despreacutes A les targetes
srsquohi exposen diverses problemagravetiques que es poden trobar al compostador exceacutes drsquohumitat
presegravencia de floridures exceacutes de mategraveria humida mategraveria massa seca etc
Els grups han de
1- Llegir les targetes de problemagravetiques
2- Reflexionar perquegrave es generen aquestes problemagravetiques
3- Debatre i acordar quines soacuten les solucions per palmiddotliar cada situacioacute
4- Escriure a cada targeta en blanc la solucioacute a una de les problemagravetiques
5- Jugar al joc creat estil memory Girar totes les targetes de cap per avall En una banda de la
taula posar les targetes de problemagravetiques i a una altra banda les targetes de solucions Per torns
girar una targeta de problemagravetiques i destapar una targeta de solucioacute per comprovar si fan bona
parella
6- Al final es fa una posada en comuacute entre tots els grups per veure si srsquoha coincidit en les
solucions i acordar quin eacutes el joc que millor representa problemes i solucions
El joc es pot tenir a lrsquoaula i jugar-hi quan es cregui convenient
Com pots fer compost - 90
Activitat 20
Estagrave a punt el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es divideix en diverses fases Les dues fases finals soacuten la de
refredament i la de maduracioacute
A la fase de refredament la temperatura descendeix el pH srsquoestabilitza al voltant de 75 i hi
intervenen els invertebrats (majoritagraveriament cotxinilles o porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i
cucs de terra) La presegravencia i lrsquoactivitat dels cucs eacutes un bon indicador de lrsquoestat del compost ja
que una poblacioacute petita indica que ja no queda gairebeacute mategraveria orgagravenica per menjar i el proceacutes
estagrave finalitzant
A la fase de maduracioacute el material adopta la temperatura ambient el pH eacutes de 7 i tornen a tenir
protagonisme els fongs i bacteris A les capes inferiors hi ha molta aigua i el compost adopta una
textura fangosa sol haver-hi una gran poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el
compost
Lrsquoolor i la textura ens ajuden a saber si el compost que obtenim ja eacutes madur i estagrave a punt per
aplicar a lrsquohort Tambeacute podem fer altres proves com ara usar el compost per plantar-hi llavors de
creixement ragravepid i observar-ne la germinacioacute
El compost jove srsquoobteacute passats 2 o 3 mesos dins del compostador El compost madur srsquoobteacute
despreacutes de 4 o 6 mesos Teacute un color marroacute fosc i fa olor de terra de bosc Per saber si teacute el grau
drsquohumitat correcte el premem amb la magrave i ha drsquoagafar forma perograve no ha de regalimar aigua Com
es pot reconegraveixer un bon compost
o Prova de lrsquoolor la mala olor (sulfurosa o drsquoamoniacuteac) eacutes senyal que srsquohi ha produiumlt
fermentacions anaerogravebiques (sense oxigen) Caldragrave remenar sovint Si fem servir el
compost en aquest estat pot ser perjudicial per a les plantes
o Prova de la textura (de la magrave) un bon compost presenta una textura solta i una mica
granulosa Agafem un grapat de material i lrsquoespremem amb la magrave Si el material eacutes molt
humit rajaragrave aigua si eacutes massa sec no gotejaragrave gens i en obrir la magrave el material
srsquoesmicolaragrave Amb una humitat correcta (40-60) cau alguna gota drsquoaigua i en obrir la
magrave el material es manteacute compacte
Les restes llenyoses han de presentar un color fosc Si quan les freguem prenen un color
clar o no es trenquen fagravecilment eacutes senyal que no han completat el proceacutes de
descomposicioacute
Per tal que les llavors germinin correctament el compost ha drsquoestar ben madur Si eacutes jove i
encara es troba en proceacutes de maduracioacute les llavors no hi germinaran beacute
Com pots fer compost - 91
Objectius
- Comprovar si el proceacutes de compostatge de la mategraveria orgagravenica ha finalitzat i per tant si el
compost ja estagrave a punt per poder-lo aplicar a les plantes
- Valorar les propietats del compost obtingut (olor color textura) per saber si eacutes de bona
qualitat per ser utilitzat
- Conegraveixer els beneficis i els usos que teacute el compost per al sogravel i les plantes
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Mostres de compost
- Recipients per posar-hi la mostra de compost (un per grup)
- Llapis
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Proves compost madur CI CM CS (pagravegina 70)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar fagravecilment i amb proves senzilles quan un compost estagrave madur per
poder-lo aplicar a les plantes o a lrsquohort comprovant-ne les seves propietats fiacutesiques lrsquoolor el color
lrsquoaspecte i la textura
Eacutes una activitat que es pot portar a terme un cop transcorreguts 4 mesos des de la posada en marxa
del compostador
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Proves compost madur CI CM CS
Es divideix els alumnes en grups i es segueixen els seguumlents passos
Presa de mostra Srsquoagafa una mostra de la part inferior del compostador suficientment gran
perquegrave tots els grups en puguin tenir una petita mostra Es reparteix la mostra de forma
homogegravenia en els diferents recipients un per a cada grup
Prova de lrsquoolor Cada grup olora la mostra i es posa drsquoacord per anotar quina olor fa Tres
possibilitats olor de terra de bosc (compost madur i a punt per ser usat) olor drsquoous podrits
(compost mal compostat cal tornar-lo al compostador) no fa olor de res o fa olor de terra
seca (compost massa vell srsquoha compostat massa)
Prova del color i lrsquoaspecte Cada grup observa la mostra en determina el color i lrsquoaspecte i ho
posa en comuacute Tres possibilitats color fosc i no srsquohi reconeixen els materials originals
Com pots fer compost - 92
(compost madur) color fosc i srsquohi reconeixen les materials originals (compost massa jove no
srsquoha completat el proceacutes) color clar amb aspecte de pols (compost massa sec)
Prova de la magrave textura Cada grup agafa la mostra de compost amb la magrave i comprova quina
textura teacute Tres possibilitats quan es prem amb la magrave no goteja no srsquoesmicola i no taca i es
pot fer una croqueta (compost madur i llest) quan es prem amb la magrave regalima aigua i no es
pot modelar (compost massa humit) quan es prem amb la magrave srsquoesmicola i cau de la magrave
(compost massa sec)
Si la mostra de compost no passa les proves cal repetir-les al cap drsquounes setmanes despreacutes
drsquoaplicar millores al proceacutes
Com pots fer compost - 93
Activitat 21
Garbellem el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Un cop finalitzat el proceacutes de compostatge cal garbellar el compost abans drsquoaplicar-lo per tal de
destriar aquells elements que poden haver caigut accidentalment dins el compostador com ara
pedres plagravestics envasos o branques Tambeacute per destriar aquelles restes vegetals que no srsquohan
acabat de compostar i reincorporar-les al compostador perquegrave acabin el proceacutes de compostatge
Aixiacute srsquoobteacute un compost de textura fina lliure drsquoimpureses i fagravecil drsquoaplicar per a diferents usos
El compost garbellat teacute uns usos molt especiacutefics diferents dels del compost gruixut Per exemple
es pot aplicar directament a la terra o beacute usar-lo barrejat amb substrat comercial per trasplantar
plantes
Per garbellar el compost es necessita un garbell drsquoentre 10 i 25 mm de malla Les restes meacutes
gruixudes es retornen al compostador i tot allograve que passi per la malla seragrave compost afinat a punt
per a ser aplicat Cal tenir en compte que les restes vegetals que es reincorporen al compostador
no poden substituir-ne de noves (estructurant) ja que les primeres hauran perdut parcialment la
capacitat drsquoabsorbir humitat i drsquoaportar nutrients necessaris per al correcte desenvolupament del
proceacutes Amb el temps les restes vegetals recirculades srsquoaniran degradant i passaran a formar part
del compost
Recomanacions a lrsquohora de garbellar el compost
- Cal apartar les restes orgagraveniques de la part superior que encara no shan desfet Es poden
deixar en un carretoacute o directament a terra Si es vol abans de fer el garbellament es pot
deixar assecar el compost un o dos dies perquegrave es garbelli millor
- Les restes orgagraveniques que no srsquohagin compostat i que shan apartat al principi
sintrodueixen de nou al compostador juntament amb les parts meacutes gruixudes del
compost que han quedat retingudes al garbell
Com pots fer compost - 94
Objectius
- Aprendre el proceacutes de garbellar el compost per separar la part fina de la part grollera
- Adonar-se que alguns dels materials triguen meacutes que drsquoaltres a finalitzar el proceacutes de
compostatge
- Identificar les restes que no srsquohan compostat
- Comprovar que un compost ben garbellat es pot aplicar meacutes fagravecilment
- Buscar usos per al compost obtingut
- Tancar el cicle tonant a la terra allograve que eacutes de la terra eacutes a dir utilitzant el compost per
adobar lrsquohort o les plantes de lrsquoescola
- Construir un garbell i aprendre per a quegrave serveix
Durada
Una hora aproximadament
I una altra hora extra per a la construccioacute del garbell (CS)
Material
De lrsquoescola
- Garbells (tambeacute es poden utilitzar coladors o altres materials perforats)
- Forca o pala per buidar el compostador
- Recipients per posar el compost (garbellat i sense garbellar)
- Bagravescula (opcional)
Per a la construccioacute dels garbells
- Dos marcs de fusta (o beacute caixes de fruita de fusta i palets que srsquohauran de serrar)
- Dues malles metagravelmiddotliques de diagravemetre diferent
- Grapadora
- Claus i cargols
- Cola de fuster
- Martell
- Tenalles petites
- Serra o xerrac
- Tornaviacutes elegravectric
- Llistons de fusta (4 per garbell) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar el resultat final del proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
que ha tingut lloc al compostador escolar Es tracta de buidar el compostador extreurersquon el compost
madur i garbellar-lo per tal de comprendre el significat de ldquola mategraveria ni es crea ni es destrueix es
transformardquo El compost madur resultant es retorna a la terra per aixiacute tancar el cicle
Com pots fer compost - 95
Per a tots els nivells
Abans cal fer lrsquoactivitat 20 per comprovar si el compost ja estagrave a punt Es divideix els alumnes en
grups i es fa lrsquoactivitat per torns per evitar coincidir molts participants al voltant del compostador
Passos a seguir
1- Srsquoobre la tapa de la part inferior del compostador i srsquoextreu el compost que estigui a punt
2- Es passa el compost per un garbell de malla gran a sota de la qual hi ha drsquohaver una safata
per poder recollir el material garbellat
3- Srsquoobserva la part que no srsquoha garbellat i srsquointenten identificar les restes grolleres que no es
descomponen fagravecilment (troncs pinyols)
4- Es retornen al compostador les restes que no han passat pel garbell
5- Es passa el compost garbellat per un garbell de diagravemetre meacutes petit i es fa el mateix proceacutes
drsquoobservacioacute
6- Es posa en comuacute el que srsquoha observat i es busquen usos pel compost fi i garbellat Es pot
utilitzar per tirar a lrsquohort a zones enjardinades a plantes etc
7- Drsquoaquesta manera es dona el projecte de compostatge escolar per acabat i es compregraven que el
cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes tancat
Es pot pesar la quantitat total de compost obtingut i comparar-la amb la quantitat de mategraveria
orgagravenica que srsquoha anat tirant dins el compostador (per aixograve eacutes important fer un bon diari de
seguiment del proceacutes ndash Activitat 10)
Ampliacioacute per a CS
Lrsquoactivitat consisteix a construir un garbell Un garbell es pot comprar en botigues de jardineria o beacute
es pot construir manualment
Passos a seguir
1- Es serren les fustes del palet per obtenir-ne dues de 100 cm i dues de 50 cm Per fer-ho meacutes
fagravecil es poden portar fets els marcs de fusta
2- Es treuen els quatre escaires de la caixa de fusta que serviran per reforccedilar el garbell Amb
lrsquoajuda drsquounes tenalles srsquoextreuen les restes de grapes o claus que hi hagin pogut quedar
enganxades
3- Amb un tornaviacutes elegravectric es cargolen en un angle de 90ordm dues de les fustes que faran drsquoample
i de llarg del garbell Pot ajudar usar un suport de fusta i un serjant perquegrave la subjeccioacute quedi
el meacutes recta possible
4- Es reforccedila lrsquoangle i la cantonada de la fusta amb cola de fuster
5- Es clava amb claus un escaire que srsquohagi tret de la caixa de fusta a la cantonada interior Es
netegen amb un tros de paper o un drap les restes de cola
6- Mentre srsquoasseca aquesta cantonada es repeteix el pas 3 per a les tres cantonades que falten
7- Un cop es tenen els quatre costats srsquohi posa la malla per sobre i es retalla el tros que sobra
perquegrave quedi ajustada
8- Per subjectar-la es claven claus a la malla cada 10 cm aproximadament No cal clavar els
claus del tot quan quedi 1 cm torceu-los perquegrave la malla quedi ben subjectada Eacutes important
comprovar que la malla hagi quedat ben tensa
Com pots fer compost - 96
Activitat 22
Fem una campanya de comunicacioacute
CI CM CS
Introduccioacute
El compostatge escolar eacutes un projecte drsquoeducacioacute ambiental i per aixograve eacutes fonamental que es
busqui implicar i sensibilitzar tota la comunitat educativa sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica El missatge que els
alumnes aprenen durant tot el proceacutes es pot transmetre a la resta de companys de lrsquoescola a les
famiacutelies al personal no docent del centre a la ciutadania etc
Si parlem de comunicacioacute ens ve al cap la paraula propaganda del llatiacute propagare que significa
perpetuar fer creacuteixer estendre La propaganda eacutes una forma de comunicacioacute que teacute per objectiu
influir en lrsquoactitud de les persones promovent canvis en la percepcioacute
De fet comuniquem amb una triple finalitat informativa consultiva i participativa Sense una
bona comunicacioacute eacutes difiacutecil que hi hagi sensibilitzacioacute
Una campanya de comunicacioacute eacutes una segraverie drsquoactivitats organitzades i planificades que es
realitzen en un periacuteode determinat de temps amb uns missatges i objectius comuns i que arriben
al puacuteblic objectiu a traveacutes dels mitjans o canals que es consideren meacutes eficaccedilos El missatge que es
transmet entre emissor i receptor vol aconseguir algun efecte normalment un canvi drsquohagravebits en
les persones
Elements de la comunicacioacute
Emissor Qui transmet el missatge
Receptor Qui rep el missatge el desxifra i lrsquointerpreta Pot ser passiu o actiu
Missatge Contingut que es vol comunicar informacioacute que es transmet drsquoemissors a
receptors Quan es parla el discurs eacutes el missatge quan es fa un gest el gest eacutes el
missatge El missatge eacutes el producte fiacutesic resultat del propogravesit de la comunicacioacute de
lrsquoemissor Ha de tenir cagraverrega emocional i racional
Codi Conjunt de signes i normes que srsquoutilitzen per comunicar-nos i que ha de ser
conegut per emissors i receptors Per exemple lrsquoargot dels metges pot ser que no sigui
entegraves per alguns receptors Utilitzar frases breus i clares Per facilitar el record del
missatge srsquoha drsquointentar que la proposta sigui nova i inesperada pel receptor
Canal Eacutes el mitjagrave de comunicacioacute que estableix una connexioacute entre emissor i receptor Eacutes
el suport material o espacial (medi fiacutesic) pel qual circula el missatge Exemples aire (veu)
fil telefogravenic (conversa telefogravenica)
Context Conjunt de circumstagravencies concretes on esdeveacute el proceacutes comunicatiu
Interferegravencies Situacions que poden dificultar la comunicacioacute
Com pots fer compost - 97
Objectius
- Familiaritzar-se amb quegrave vol dir comunicar i entendre quins elements calen per establir una
bona comunicacioacute
- Aprendre a dissenyar una campanya de comunicacioacute i sensibilitzacioacute adreccedilada a un puacuteblic
concret i amb un missatge clar
- Comunicar i transmetre els conceptes apresos al llarg del proceacutes de compostatge a la
comunitat educativa
- Sensibilitzar la resta de lrsquoescola famiacutelies i ciutadania sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica
Durada
Diverses sessions
Material
De lrsquoescola
- Material divers segons el tipus de campanya comunicativa que es faci (cartolina paper
drsquoembalar retoladors cagravemera microgravefon etc)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Disseny campanya comunicacioacute CI (pagravegina 71)
- Fitxes Disseny campanya comunicacioacute CM CS (pagravegines 72 a 74)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar una campanya comunicativa com a tancament del projecte amb
lrsquoobjectiu de sensibilitzar la comunitat educativa de la importagravencia de reciclar la mategraveria orgagravenica Es
tracta drsquouna activitat en quegrave es treballen sobretot aspectes linguumliacutestics i tecnologravegics
La campanya es pot centrar en diversos aspectes
Compartir els descobriments proceacutes de treball i resultats del projecte sobre compostatge
Conscienciar sobre la importagravencia de fer una bona separacioacute dels residus
Explicar les caracteriacutestiques del compost i les aplicacions que pot tenir
Demanar la participacioacute de les famiacutelies en el compostatge de lrsquoescola o a casa
Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari
Etc
El resultat pot ser un viacutedeo un anunci de ragravedio un fulletoacute informatiu un mural o cartell una
jornada-xerrada informativa una obra de teatre un acte sorpresa
Com pots fer compost - 98
Lrsquoactivitat es desenvolupa en diverses sessions en funcioacute de lrsquoedat dels alumnes i del tipus de
campanya que es vulgui fer Es recomana dividir els alumnes en grups i que cadascun faci una
campanya comunicativa diferent Al final es fa una posada en comuacute i es vota la que es difondragrave
Imprimir de lrsquoannex les fitxes en funcioacute del nivell educatiu Disseny campanya comunicacioacute CI o beacute
Disseny campanya comunicacioacute CM CS
Una pauta per fer una bona campanya comunicativa i de sensibilitzacioacute
1- QUEgrave VOLEM ACONSEGUIR AMB LA CAMPANYA
Quins soacuten els nostres objectius Per quegrave fem la campanya de comunicacioacute Quegrave
volem comunicar i al final quins canvis creiem que podem provocar
Hem de pensar que siguin objectius ambiciosos perograve realistes
Per exemple al final de la campanya de comunicacioacute volem aconseguir
Augmentar la consciegravencia de les famiacutelies per reciclar la mategraveria orgagravenica
Donar a conegraveixer a les famiacutelies quegrave eacutes el malbaratament alimentari i com
evitar-lo
Aconseguir que les famiacutelies o la resta de cursos participin al proceacutes de
compostatge
Fer que tothom tingui meacutes informacioacute i estigui meacutes conscienciat de com srsquoha
de reciclar
Fomentar la participacioacute del personal de cuina i menjador en el projecte
2- A QUI VA DIRIGIDA LA CAMPANYA
Ara que ja sabem quegrave volem comunicar hem de pensar a quin puacuteblic ens dirigim A
qui li volem enviar el missatge Qui soacuten els receptors
Tambeacute pot haver-hi un grup de receptors meacutes important que un altre Per exemple
que la campanya estigui meacutes dirigida a les famiacutelies perograve que tambeacute arribi als
alumnes i mestres
Segons el puacuteblic a qui ens dirigim farem servir un missatge o un altre
Quin seragrave el puacuteblic principal a qui adreccedilarem la nostra campanya
Alumnes mestres famiacutelies resta de personal de lrsquoescola veiumlnses del poble
3- QUIN MISSATGE DONAREM
El missatge ha de ser atractiu clar creiumlble i fagravecil drsquoentendre i cal que provoqui un
canvi drsquoactitud en els receptors El missatge ha drsquoaconseguir tres coses
Informar
Persuadir per aconseguir un canvi de conducta en els receptors
Que sigui recordat
Com pots fer compost - 99
El missatge pot ser de diferents tipus
- Informatiu i narratiu Explica i dona informacioacute de fets i dades
- Emocional Comunica emocions per influir en la sensibilitat del receptor
- Amb un uacutenic concepte Eacutes molt breu i nomeacutes dona una idea
- Amb meacutes drsquoun concepte Srsquoexpliquen moltes coses diferents
- Motivador Impactant interessant engrescador
- Positiu Anima a fer alguna cosa explicant els avantatges beneficis
- Negatiu Anima a fer alguna cosa explicant quegrave passa si no es fa beacute les coses
negatives les consequumlegravencies
4- QUIN LLENGUATGE FAREM SERVIR
Escollim un llenguatge que entenguin els receptors
No totes les campanyes soacuten iguals Per explicar una mateixa idea srsquoutilitzen
llenguatges que de vegades soacuten massa tegravecnics o catastrogravefics o massa ldquopublicitarisrdquo
o poc realistes o que diuen quegrave eacutes el que srsquoha de fer drsquouna manera molt dictatorial
El que cal eacutes buscar un llenguatge que sigui adequat
Pensar en el llenguatge i el to que utilitzarem (metagravefores demostracions fragments
de la vida diagraveria humor)
5- COM ENS ORGANITZAREM
Un cop decidit el format que farem servir (mural viacutedeo fulletoacute informatiu obra de
teatre) fem un llistat de tasques a fer de materials que necessitarem calendari
drsquoactuacioacute i responsables
6- COM SABREM QUE LA CAMPANYA HA FUNCIONAT
Avaluarem la campanya comunicativa per saber com ha anat si hi ha hagut un canvi
drsquohagravebits Haurem drsquoidear un megravetode per avaluar la campanya
Com pots fer compost - 100
Activitat 23
Visitem una planta de compostatge CM CS
Objectius
- Adquirir coneixements sobre la gestioacute de residus en general i concretament el funcionament
drsquouna planta de compostatge una planta de triatge de materials reciclables i una deixalleria
- Identificar la tipologia dels residus que generem a la llarescola i la seva destinacioacute final
- Conegraveixer com funciona la recollida selectiva porta a porta i en quegrave consisteix el compostatge i
el triatge
- Comprendre in situ el funcionament del proceacutes de compostatge a gran escala
- Reflexionar sobre la necessitat i la importagravencia de separar beacute els residus en origen i de reduir
la quantitat de residus que generem
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana disposa drsquoinformacioacute agravemplia sobre la gestioacute i la prevencioacute de residus
en general i sobre la gestioacute de residus en el cas de la Mancomunitat i ofereix visites a les seves
instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la deixalleria la planta de triatge de
materials reciclables i la planta de compostatge
Una part de la mategraveria orgagravenica que es recull als municipis de la Mancomunitat La Plana es tracta
a la planta de compostatge situada a les mateixes instalmiddotlacions de Malla El compost obtingut
amb la mategraveria orgagravenica recollida srsquoutilitza per adobar els parcs i jardins dels municipis
mancomunats Tambeacute es ven a particulars Drsquoaquesta manera es tanca in situ el cicle de la mategraveria
orgagravenica srsquoestalvia en transport energia i emissions associades i es transforma un residu en un
recurs un compost drsquoaltiacutessima qualitat
Com funciona el proceacutes de compostatge en una planta
Primer es barreja a parts iguals la mategraveria orgagravenica humida (restes de menjar i gespa) amb bosses
compostables incloses i la mategraveria orgagravenica seca (restes de poda) i srsquoomple un mogravedul A
continuacioacute teacute lloc el proceacutes de descomposicioacute gragravecies a lrsquoentrada forccedilada drsquoaire i control de la
temperatura i la humitat Eacutes un proceacutes que dura unes 5 setmanes aproximadament Despreacutes
drsquoaquest temps es buida el mogravedul i comenccedila el proceacutes de maduracioacute que dura 8 setmanes meacutes
Durant aquest temps es fa un volteig periogravedic de la pila disminueix la temperatura i srsquoestabilitza
el producte final El darrer pas consisteix en garbellar el producte final per separar la part fina de
la part grollera Aquesta uacuteltima es recircula i srsquoincorpora a un nou cicle de compostatge El
compost madur fi es ven o es reparteix als municipis
Com pots fer compost - 101
Durada
Dues hores la visita completa a les instalmiddotlacions
Material
El material necessari el facilita la Mancomunitat en el moment de la visita
Desenvolupament
La visita inclou un recorregut per la planta de triatge la planta de compostatge i la deixalleria
En una breu introduccioacute srsquoexplica quegrave eacutes la Mancomunitat i els serveis que ofereix Tambeacute es fa un
repagraves de quegrave eacutes el sistema de recollida porta a porta i a quina fraccioacute srsquoha de llenccedilar cada residu
A la planta de triatge es fa un recorregut per la bagravescula zona de recepcioacute interior de la planta
observacioacute del triatge manual dels materials i magatzem de bales Es regala a cada alumnea el
material didagravectic Passaport de lrsquoEcoviatger que permet alhora descobrir el viatge drsquouna ampolla
drsquoaigua que eacutes reciclada i continuar el treball de reflexioacute un cop feta la visita
Lrsquoitinerari segueix a la planta de compostatge on es veu la zona de recepcioacute proceacutes de
descomposicioacute als mograveduls de compostatge pila de compost en fase de maduracioacute garbell i compost
final Lrsquoalumnat srsquoemporta drsquoobsequi una bosseta de compost
Durant lrsquoitinerari per la deixalleria srsquoexplica el funcionament drsquoaquesta instalmiddotlacioacute qui en pot fer uacutes
residus que srsquohi recullen i valoritzacioacute de cada material Es fa un volt per totes les zones i
contenidors i es recorda que molts municipis disposen del servei de deixalleria mogravebil
Ampliacioacute
Un cop feta la visita es recomana veure els viacutedeos de la planta de compostatge i de la planta de
triatge de la Mancomunitat La Plana per acabar drsquoaprofundir en el que srsquoha vist Estan disponibles
al canal de Youtube de Mancoplana
Com pots fer compost - 102
RECURSOS COMPLEMENTARIS
La Mancomunitat La Plana ofereix
- Assessorament pedagogravegic i dinamitzacioacute drsquoactivitats educatives Meacutes informacioacute al bloc
- Assessorament tegravecnic sobre compostatge escolar i casolagrave Meacutes informacioacute
- Lliurament de compost i poda
- Preacutestec de la biotrituradora Meacutes informacioacute
- Visita a les instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la planta de compostatge de
mategraveria orgagravenica la planta de triatge de materials reciclables i la deixalleria Meacutes informacioacute
- Exposicioacute La mategraveria orgagravenica i preacutestec drsquoaltres jocs i recursos educatius per aprofundir en la
temagravetica de la gestioacute i la prevencioacute dels residus Meacutes informacioacute
- Guia del compostatge Descarregar document
- Diacuteptic Compostatge casolagrave Descarregar document
- Document Preguntes frequumlents del compostatge casolagrave Descarregar document
- Manual Practica beacute lrsquoorgagravenica Descarregar el document
- Viacutedeo de la planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
- Viacutedeo de la planta de triatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
Dates internacionals
- Setmana Bio per a lrsquoalimentacioacute ecologravegica (octubre) httpsetmanabiocat
- Setmana europea de la prevencioacute de residus (novembre) Enllaccedil
- Dia Mundial de lrsquoeducacioacute ambiental (26 gener)
- Setmana Internacional del Compost (maig)
o International Compost Awareness Week (ICAW) Enllaccedil
o ICAW a Catalunya Enllaccedil
- Dia Mundial del Medi Ambient (5 juny)
Llibres
- BUENO M (2003) Coacutemo hacer un buen compost Manual para horticultores ecoloacutegicos
Editorial La fertilidad de la Tierra
- ESCUTIA M (2009) Lrsquohort escolar ecologravegic Editorial Graoacute Barcelona
Com pots fer compost - 103
Documents en liacutenia
- Guia drsquoactivitats educatives sobre el compostatge Elaborada per lrsquoAgegravencia de Residus de
Catalunya i la Direccioacute General de Poliacutetiques Ambientals del Departament de Territori i
Sostenibilitat i el Departament drsquoEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
httpwwwescolaxesccatcompostatgecompostatge
- Web Escoles + Sostenibles Ajuntament de Barcelona Documents diversos en format pdf
amb activitats i recursos sobre el compostatge i lrsquohort escolar Enllaccedil
- Web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Dins lrsquoapartat de suport educatiu hi ha recursos i documents amb informacioacute sobre el
compostatge Enllaccedil
Activitats pedagogravegiques relacionades amb el compostador Enllaccedil
- Web de lrsquoAgegravencia de Residus de Catalunya on srsquoexplica quegrave eacutes una planta de compostatge i
com funciona Enllaccedil
- Revista Perspectiva ambiental de la Fundacioacute Terra
Nuacutemero 41 ldquoCucs fent feinardquo(2007) Enllaccedil
Nuacutemero 29 ldquoCompostatgerdquo (2003) Enllaccedil
- Manual de compostatge de jardiacute Editat pel Servei de Prevencioacute de residus i deixalleries de
lAMB 2016 Enllaccedil
- Fer compost a lrsquoescola Dossier pragravectic amb informacioacute sobre com fer compost a lrsquoescola i
amb propostes drsquoactivitats Editat per lrsquoAjuntament de Reus Enllaccedil
Webs
- Agegravencia de Residus de Catalunya
- Compostadorescom
- Consell Catalagrave de la Produccioacute Agragraveria Ecologravegica
- Som Gent de Profit Evitem el malbaratament
- Residu on vas
- Estrategravegia Catalana Residu Zero
- Fundacioacute Catalana per a la Prevencioacute de Residus i el Consum Responsable -Rezero
- Residu zero a casa Bea Johnson
Com pots fer compost - 104
Viacutedeos
- Planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana
- Planta de triatge de la Mancomunitat La Plana
- Rethinking progress
Viacutedeo explicatiu sobre leconomia circular Fundacioacute Ellen MacArthur Durada 348 min
- Ohga Corazoacuten de plaacutestico los nintildeos te muestran coacutemo tus acciones destruiran su futuro
Viacutedeo viral drsquouna campanya de sensibilitzacioacute de lrsquoagegravencia italiana Ohga Nens i nenes
italians expliquen el problema dels residus que van a parar al mar Durada 330 min
- Quegrave passa dins el compostador
Viacutedeo fet per lrsquoalumnat de cinquegrave de primagraveria de lrsquoescola Sant Jordi de Vilanova i la Geltruacute
que descriu el proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Durada 939 min
- Letrsquos talk about soil
Viacutedeo animat que explica la realitat dels recursos del sogravel i tracta temes com la degradacioacute la
urbanitzacioacute la sobreexplotacioacute Reflexiona com preservar els sogravels i fer-ho drsquouna manera
meacutes sostenible Durada 524 min
- Better save soil
Viacutedeo que parla sobre la importagravencia de preservar el sogravel fegravertil Durada 352 min
- Food waste money waste
Viacutedeo que reflexiona sobre el cost econogravemic social i ambiental que suposa el malbaratament
alimentari Durada 122 min
- La huella del desperdicio de alimentos
Viacutedeo de la FAO (Organitzacioacute de les Nacions Unides per lrsquoAlimentacioacute i lrsquoAgricultura) que
planteja els impactes ambientals del malbaratament alimentari en el canvi climagravetic lrsquoaigua la
terra Durada 317 min
- Viacutedeos divulgatius i de sensibilitzacioacute sobre el compostatge
Residus Vallegraves teacute una segraverie de viacutedeos adreccedilats a les famiacutelies i els infants que contenen
propostes drsquoactivitats diverses per fer a casa
Com pots fer compost - 8
Continguts comuns de lrsquoagravembit de coneixement del medi
- Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i problemes
rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de
diferents fonts drsquoinformacioacute i de les tecnologies digitals
- Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (textos cientiacutefics imatges gragravefics)
- Plantejament de preguntes a partir drsquoobservacions
- Uacutes de taules simples per recollir dades i comparar-les
- Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball drsquoinvestigacioacute
- Comunicacioacute de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges
- Utilitzacioacute dels mecanismes de la participacioacute activa la cooperacioacute i el diagraveleg en la
construccioacute de tasques comunes i en la resolucioacute de conflictes
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi natural
INICICIACIOacute A LrsquoACTIVITAT CIENTIacuteFICA CI CM CS
Exploracioacute drsquoaspectes de lrsquoentorn a partir drsquouna quumlestioacute rellevant
Utilitzacioacute de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informacioacute i
simular processos cientiacutefics
Comunicacioacute oral de les observacions realitzades utilitzant diferents
llenguatges
Utilitzacioacute de material i tegravecniques especiacutefiques de laboratori tenint en compte
les normes drsquouacutes i de seguretat
Neteja ordre manteniment i estalvi dels materials i lrsquoinstrumental
Interegraves per lrsquoobservacioacute i la generacioacute de preguntes cientiacutefiques aixiacute com per
la construccioacute de respostes coherents amb el coneixement cientiacutefic
Disseny i realitzacioacute de treballs experimentals Anagravelisi i comunicacioacute dels
resultats
Realitzacioacute drsquoun treball drsquoinvestigacioacute a partir del plantejament de quumlestions i
problemes rellevants de lrsquoentorn mitjanccedilant el treball cooperatiu i a partir de
lrsquoexperimentacioacute i lrsquouacutes de diferents fonts drsquoinformacioacute
Argumentacioacute oral i escrita de les propostes de solucioacute del treball
drsquoinvestigacioacute
Cerca i contrast drsquoinformacioacute en diferents suports (lectura de textos cientiacutefics
drsquoimatges gragravefics)
Utilitzacioacute de la lupa binocular per a lrsquoobservacioacute de petits organismes o part
drsquoells Uacutes del microscopi per a lrsquoobservacioacute drsquoalguns microorganismes
Com pots fer compost - 9
EL MOacuteN DELS EacuteSSERS VIUS CI CM CS
Observacioacute utilitzant megravetodes directes i indirectes drsquoorganismes i drsquoobjectes
inerts per identificar-ne les diferegravencies
Caracteritzacioacute dels eacutessers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions
bagravesiques nutricioacute reproduccioacute i relacioacute
Observacioacute a ull nu drsquoun organisme en el seu medi natural o reproduint el
medi a lrsquoaula
Classificacioacute drsquoanimals segons diferents criteris observables
Caracteriacutestiques i comportaments drsquoanimals i plantes per adaptar-se al medi
Classificacioacute dels diferents grups drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn proper Uacutes
de claus dicotogravemiques senzilles i guies
Interegraves per lrsquoobservacioacute cura i proteccioacute drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn
proper i prevencioacute dels possibles riscos
Relacioacute entre funcions vitals i estructura drsquoalguns animals plantes i fongs
Criteris per a lrsquoobservacioacute cientiacutefica drsquoeacutessers viu
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida Valoracioacute
de la intervencioacute dels microorganismes en alguns processos quotidians
Observacioacute i descripcioacute drsquoalguns eacutessers vius i de la seva interaccioacute amb el
medi
MATEgraveRIA I ENERGIA CI CM CS
Observacioacute i descripcioacute drsquointeraccions que produeixin canvis en un sistema
Observacioacute descripcioacute i classificacioacute de materials en funcioacute drsquoalgunes
propietats tot relacionant-les amb els seus usos
Distincioacute entre objectes drsquoun sol tipus de material o de diferents
Reduccioacute reutilitzacioacute i reciclatge de residus Criteris de separacioacute i seleccioacute
Mesura comparacioacute i ordenacioacute de propietats dels materials longitud
massa capacitat i temperatura
Fonts drsquoenergia i cadenes energegravetiques relacionades amb canvis observats a
la vida quotidiana
Canvis quiacutemics en relacioacute amb fenogravemens quotidians combustions
oxidacions i fermentacions Aplicacioacute a la prevencioacute del foc i obtencioacute de
compost
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi social i cultural
El moacuten que ens envolta persones cultures i societats canvis i continuiumltat en el temps
Com pots fer compost - 10
Agravembit drsquoeducacioacute en valors
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
- Dimensioacute personal Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la
responsabilitat dels propis actes
- Dimensioacute interpersonal Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones les seves
idees opcions creences Aplicar el diagraveleg com a eina drsquoentesa i participacioacute en les relacions
entre les persones Adoptar hagravebits drsquoaprenentatge cooperatiu que promoguin el compromiacutes
personal i les actituds de convivegravencia
- Dimensioacute social Analitzar lrsquoentorn amb criteris egravetics per cercar solucions alternatives als
problemes
Continguts comuns de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
Aprendre a ser pensar i actuar de manera autogravenoma i coherent aprendre a conviure aprendre a ser
ciutadans responsables en un moacuten global
Com pots fer compost - 11
LA RELACIOacute AMB ELS ODS
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) soacuten objectius universals integradors i
ambiciosos que guien la implementacioacute de lrsquoAgenda 2030 de les Nacions Unides per al
Desenvolupament Sostenible aprovada el 2015
Les activitats que es proposen en aquest dossier es relacionen en meacutes o menys mesura amb tots 17
objectius tot i que aprofundeixen especialment en els objectius 4 11 i 12
Objectiu 4 Garantir una educacioacute inclusiva equitativa i de qualitat i promoure
oportunitats drsquoaprenentatge durant tota la vida per a tothom
47 Per a 2030 garantir que tot lrsquoalumnat adquireixi els coneixements teograverics i pragravectics necessaris per
promoure el desenvolupament sostenible a traveacutes entre drsquoaltres de lrsquoeducacioacute per al desenvolupament
sostenible i lrsquoadopcioacute drsquoestils de vida sostenibles els drets humans
Objectiu 11 Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin
inclusius segurs resilients i sostenibles
116 Per a 2030 reduir lrsquoimpacte ambiental negatiu per cagravepita de les ciutats amb especial atencioacute a la qualitat
de lrsquoaire aixiacute com a la gestioacute dels residus municipals i drsquoaltre tipus
Com pots fer compost - 12
Objectiu 12 Garantir modalitats de consum i produccioacute responsables
122 Per a 2030 assolir la gestioacute sostenible i lrsquouacutes eficient dels recursos naturals
123 Per a 2030 reduir a la meitat el malbaratament drsquoaliments per cagravepita mundial en la venda al detall i el
consum aixiacute com les pegraverdues drsquoaliments a les cadenes de produccioacute i distribucioacute
124 Per a 2030 aconseguir la gestioacute ecologravegicament racional dels productes quiacutemics i de tots els residus al llarg
del seu cicle de vida de conformitat amb els marcs internacionals convinguts i reduir-ne de manera
significativa lrsquoalliberament a lrsquoatmosfera a lrsquoaigua i al sogravel a fi de minimitzar-ne els efectes adversos sobre la
salut humana i el medi ambient
125 Per a 2030 disminuir de manera substancial la generacioacute de residus mitjanccedilant poliacutetiques de prevencioacute
reduccioacute reciclatge i reutilitzacioacute
Objectius drsquoaprenentatge per assolir els ODS
Objectius drsquoaprenentatge
cognitiu socioemocional i
conductual
Temes a treballar
(suggeriments)
Megravetodes
drsquoaprenentatge
(exemples)
Objectiu 4
Educacioacute de
qualitat
- Comprendre que lrsquoeducacioacute
pot ajudar a crear un moacuten meacutes
sostenible
- Aplicar els coneixements
adquirits i implicar-se en
lrsquoeducacioacute per al
desenvolupament sostenible a
traveacutes drsquoaccions quotidianes
- Coneixements
valors
competegravencies i
conductes
necessaris per
promoure el
desenvolupament
sostenible
- Empoderament
dels joves
-Planificar i dur a
terme un projecte
drsquoEDS a lrsquoescola o
per a la
comunitat local
Objectiu 11
Ciutats i
comunitats
sostenibles
-Entendre la necessitat de
trobar solucions per
desenvolupar sistemes
sostenibles millors
-Sentir-se responsable dels
impactes ambientals de lrsquoestil
de vida individual
- Planificar i executar projectes
de sostenibilitat basats en la
comunitat per reduir les
emissions de carboni a escala
local
- Gestioacute i uacutes de
recursos naturals
- Aliments
sostenibles
(agricultura
ecologravegica)
- Ecologia urbana
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reduccioacute
reciclatge i
reutilitzacioacute)
- Visita a les
instalmiddotlacions de
tractament de
residus (planta
de compostatge)
- Convidar gent
gran perquegrave
parlin sobre com
ha canviat la
gestioacute dels
residus
- Crear un
curtmetratge
explicant el
compostatge
escolar
Com pots fer compost - 13
Objectiu 12
Consum i
produccioacute
responsables
- Comprendre com les opcions
individuals drsquoestil de vida
influeixen en el
desenvolupament ambiental
social i econogravemic
- Comprendre els models i les
cadenes de produccioacute i
consum i la interrelacioacute entre
elles (emissions de CO2
generacioacute de residus etc)
- Comunicar la necessitat de
pragravectiques sostenibles en la
produccioacute i el consum i animar
els altres a comprometrersquos-hi
- Sentir-se responsable dels
impactes ambientals i socials
de la progravepia conducta com a
consumidor
- Quumlestionar-se les
orientacions culturals i socials
pel que fa al consum i la
produccioacute
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reutilitzacioacute i
reciclatge)
- Impactes
ambientals i
socials de la
produccioacute i el
consum
- Estils de vida
sostenibles
- Calcular i
reflexionar sobre
la petjada
ecologravegica
- Veure
curtmetratges
documentals per
ajudar els
alumnes a
comprendre els
models de
produccioacute i
consum
- Desenvolupar i
executar
projectes drsquoaccioacute
relacionats amb
la prevencioacute de
residus el
consum
responsable etc
Extret i adaptat del document Educacioacute per als Objectius de Desenvolupament Sostenible Objectius
drsquoaprenentatge Centre Unesco de Catalunya 2017
Com pots fer compost - 14
ACTIVITATS
El dossier pedagogravegic que teniu a les mans conteacute un recull de 23 activitats adreccedilades a lrsquoeducacioacute
primagraveria des de primer fins a sisegrave Soacuten propostes pragravectiques per poder treballar de forma transversal
el proceacutes de compostatge tant dins de lrsquoaula com a lrsquoentorn proper (pati hort bosc) Srsquoestructuren
en tres blocs
1 PREPARATS
Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
Activitats pensades per detectar els coneixements previs dels alumnes Giren entorn del
coneixement de la prevencioacute i la gestioacute de residus el reconeixement drsquoelements vius i inerts a
la natura la planificacioacute per fer un bon compostatge a lrsquoescola etc
2 LLESTOS
Observem i experimentem dins i fora del compostador
Activitats per fer durant el proceacutes de compostatge que dura aproximadament sis mesos
Estan relacionades amb el manteniment del compostador el seguiment del proceacutes
lrsquoexperimentacioacute del cicle de la mategraveria orgagravenica i el control de les diferents variables Hi ha
activitats per fer al compostador a lrsquoaula a lrsquoentorn del pati a lrsquohort de lrsquoescola etc
3 JA
Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
Activitats per finalitzar el proceacutes de compostatge reflexionar i compartir els resultats Srsquohan
de fer cap al final del proceacutes quan el compost ja estigui llest per tirar a lrsquohort
A les fitxes de cada activitat hi ha els seguumlents apartats
o Introduccioacute
o Objectius
o Durada
o Material
o Desenvolupament
Com pots fer compost - 15
Tiacutetol de les activitats Nivell
CI CM CS
PREPARATS Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
1 Quegrave en sabem del compostatge
2 Quin camiacute segueixen les deixalles
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem
5 On colmiddotloquem el compostador
6 Les sabates magravegiques
7 De quegrave estagrave fet el bosc
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica
9 Com es reciclava fa uns anys
LLESTOS Observem i experimentem dins i fora del compostador
10 Fem el diari de seguiment del compostatge
11 Quegrave passa si enterrem residus
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop
13 Qui hi viu al compostador
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica
15 Com treballen els cucs de terra
16 Quanta aigua pot atrapar el compost
17 Com soacuten els sogravels
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
19 Podem trobar solucions a tot
JA Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
20 Estagrave a punt el compost
21 Garbellem el compost
22 Fem una campanya de comunicacioacute
23 Visitem una planta de compostatge
Com pots fer compost - 16
Activitat 1
Quegrave en sabem del compostatge
CI CM CS
Objectius
- Detectar els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al compostatge i captar el seu
interegraves i motivacioacute per iniciar un nou treball drsquoinvestigacioacute
- Adonar-se que el cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes circular i tancat
- Diferenciar els residus que soacuten orgagravenics dels que no ho soacuten
- Detectar elements que no soacuten orgagravenics en un grapat de compost
- Descobrir les propietats del compost a traveacutes dels sentits (olfacte vista tacte)
- Conegraveixer les eines que srsquoutilitzen per a fer un bon compostatge
- Identificar els animals que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
Durada
Una hora i mitja aproximadament
Introduccioacute
La paraula compost proveacute del llatiacute i significa posar junts ja que eacutes el resultat de barrejar diferents
elements per obtenir un uacutenic producte Es tracta drsquoimitar i drsquoaccelerar els processos que tenen lloc
en els ecosistemes a la superfiacutecie del sogravel on les restes vegetals i animals soacuten degradades per
lrsquoaccioacute dels microorganismes i drsquoaltres eacutessers vius
El compostatge eacutes un proceacutes natural de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica gragravecies al treball de
petits eacutessers microscogravepics anomenats microorganismes (bacteris fongs i actinomicets) i altres
animals anomenats detritiacutevors com ara cucs i paneroles Aquests organismes soacuten els mateixos
que descomponen la fullaraca al bosc o els que fan florir les taronges i el pa de casa En aquest
proceacutes es transformen les restes orgagraveniques en compost i adob natural Drsquoaltra banda es necessita
oxigen perquegrave funcioni correctament A meacutes es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia
en forma de calor El compostatge eacutes un proceacutes natural a traveacutes del qual les restes orgagraveniques es
transformen en compost sense consum denergia i sense cap aplicacioacute de productes quiacutemics El
compostatge es pot portar a terme mitjanccedilant un compostador o una pila en el jardiacute imitant
daquesta manera la descomposicioacute natural que es produeix en els boscos
Com pots fer compost - 17
Material
De lrsquoescola
- Residus reals diversos (envasos de plagravestic paper cartroacute restes orgagraveniques llaunes etc)
- Safates o pots
- Compostador airejador o forca restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca poda) i humida
(fruita verdura) termogravemetre regadora
- Diferents mostres de terra (sorra de platja terra del bosc argila margues)
- Guia de fauna invertebrada
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS (pagravegina 1)
- Fitxa Els animals descomponedors CI (pagravegina 2)
- Fitxa Les eines per fer compostatge CI (pagravegina 3)
- Fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI (pagravegines 4 i 5)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM CS (pagravegina 6)
- Fitxa Com eacutes el compost CM CS (pagravegina 7)
- Fitxa El menuacute del compostatge CM CS (pagravegina 8)
- Fitxes Com funciona un compostador CM CS (pagravegines 9 i 10)
- Fitxa Els animals descomponedors CM CS (pagravegina 11)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un seguit de tallers rotatius de manera simultagravenia en petits grups Cada
taller teacute una durada drsquouns 15 minuts i es tracta que tots els grups realitzin tots els tallers Es poden
fer a lrsquoaula o a lrsquoexterior Un dels tallers es fa al compostador ja que lrsquoobjectiu eacutes posar-lo en marxa
Els tallers es poden adaptar o modificar en funcioacute de les necessitats
PROPOSTA DE TALLERS
1 EL CICLE DE LA MATEgraveRIA ORGAgraveNICA
Per a CI imprimir de lrsquoannex la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat (5 imatges i 5 fletxes) Els infants han drsquoordenar-les i
adonar-se que es tracta drsquoun cicle circular i tancat Es recomana no donar indicacions a
lrsquoalumnat per tal que ho resolguin ells de manera autogravenoma i a partir del debat
Com pots fer compost - 18
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM
CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi
ha una lectura per ampliar la informacioacute
2 TROBEM LrsquoINTRUacuteS
Per a tots els nivells els infants han de buscar impropis entre el compost eacutes a dir aquells
elements que no hi haurien de ser (petits fragments de plagravestic vidre metall) Ho poden fer
remenant a simple vista o amb lrsquoajuda drsquouna lupa Es tracta de reflexionar com deuen haver
anat a parar al compost Com es podria evitar que aixograve passeacutes
3 COM EacuteS EL COMPOST
Per a CI els infants descobreixen les propietats i caracteriacutestiques que teacute el compost
comparant-lo amb altres tipus de terra (sorra de platja terra del bosc argila marga) Es
tracta que observin les terres amb els sentits i esbrinin quina drsquoelles eacutes la terra que resulta de
descompondre restes orgagraveniques i que serveix per adobar lrsquohort De quin color soacuten Quina
olor fan Quina textura tenen Ens embruten les mans
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa Com eacutes el compost CM CS on hi
ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una
lectura per ampliar la informacioacute
4 EL MENUacute DEL COMPOSTATGE
Per a CI els infants han de seleccionar drsquoentre una pila de residus reals quins soacuten orgagravenics i per
tant es poden tirar al compostador Es tracta de reflexionar que al compostador nomeacutes hi poden
anar residus que venen de la natura i que la natura podragrave descompondre amb poc temps Quegrave
passa amb els mocadors de paper els ossos i els taps de suro Fer la reflexioacute que tot i que es
llencen a lrsquoorgagravenica triguen meacutes a descompondrersquos i no van beacute per al compostador
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El menuacute del compostatge CM CS
on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha
una lectura per ampliar la informacioacute
5 ELS ANIMALS DESCOMPONEDORS I LES EINES PER FER COMPOSTATGE
Per a CI imprimir de lrsquoannex les fitxes Els animals descomponedors CI i Les eines per fer
compostatge CI i retallar-les convertint-les en un trencaclosques Els infants han de muntar els
dos trencaclosques i reflexionar quegrave veuen a cada imatge
Els animals descomponedors
Paneroles (indiquen que el compost ja estagrave llest per collir) mosques (indiquen exceacutes drsquohumitat
que pot provocar putrefaccioacute o fermentacioacute de la pila) cucs de terra (importants
descomponedors que consumeixen bacteris fongs i mategraveria orgagravenica) formigues (indiquen
acidesa o pila seca) cargols (desfan celmiddotlulosa i la lignina de restes vegetals)
Com pots fer compost - 19
Les eines per fer compostatge
Garbell (per garbellar el compost madur) airejador (per remenar la pila i airejar-la) carretoacute (per
transportar restes de poda o compost) termogravemetre (per controlar temperatura del compostador)
tisores de podar (per trossejar les restes llenyoses) regadora (per regar la pila quan estigui seca)
biotrituradora (per trossejar les restes llenyoses) forca (per remenar la pila i airejar-la) pala (per
ajudar-nos a treure el compost i garbellar-lo)
Variant per a CM i CS es proposa una doble activitat una mica diferent de la de CI Per
descobrir les eines i el material imprescindible per fer un bon compostatge srsquohan drsquoimprimir
les dues fitxes Com funciona un compostador CM CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat
perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una lectura per ampliar la informacioacute
Per conegraveixer la fauna srsquoha drsquoimprimir la fitxa Els animals descomponedors CM CS i tambeacute srsquoha
drsquoacompanyar de guies de fauna invertebrada insectes
6 INICIEM EL COMPOSTADOR
Per a tots els nivells es tracta de descobrir com eacutes el compostador de lrsquoescola i posar-lo en
marxa Es repassen els ingredients i elements indispensables perquegrave el compostador
funcioni srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica es remena i es prenen les primeres mesures de
temperatura
Es poden imprimir les dues fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI per fer un mural
resum dels tallers realitzats
Com pots fer compost - 20
Activitat 2
Quin camiacute segueixen les deixalles
CI CM CS
Objectius
- Comprendre quin eacutes el camiacute que segueixen els residus orgagravenics municipals des que es recullen
fins que es tracten per a quegrave es puguin recuperar com a nous recursos
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana eacutes un organisme supramunicipal format pels municipis
drsquoAiguafreda Balenyagrave El Brull Folgueroles Malla Muntanyola Sant Martiacute de Centelles Santa
Eulagravelia de Riuprimer Seva Taradell Tona Viladrau i EMD Sant Miquel de Balenyagrave
Lrsquoagraverea de medi ambient de la Mancomunitat La Plana ofereix el servei integral de recollida
selectiva de residus porta a porta (mategraveria orgagravenica materials reciclables rebuig vidre oli i
androgravemines) tractament i separacioacute de la part reciclable (envasos paper cartroacute) a la planta de
triatge tractament de la mategraveria orgagravenica a la planta de compostatge servei de deixalleries i
deixalleria mogravebil minideixalleries neteja viagraveria suport tegravecnic agent ciacutevic i educacioacute ambiental
La recollida porta a porta permet assolir nivells de recollida del 75 de mitjana
La major part dels residus que generem no han esgotat el seu cicle de vida i recollint-los
selectivament podem transformar-los en nous productes i evitem portar-los a lrsquoabocador
A la planta manual de triatge denvasos paper i cartroacute hi entren meacutes de 3000 tones cada any
que es reciclen
En el cas de la mategraveria orgagravenica que representa un 36 en pes de la bossa drsquoescombraries srsquoha
de separar en un cubell marroacute dins una bossa compostable ben lligada La mategraveria orgagravenica
recollida teacute menys dun 1 dimpropis (impureses) de mitjana fet que fa que sigui de magravexima
qualitat per a produir el compost que eacutes un adob orgagravenic
Abans drsquoiniciar un projecte de compostatge al centre eacutes molt important que lrsquoalumnat conegui
com es gestionen els residus orgagravenics fora de lrsquoescola Quins soacuten els mecanismes que
estableixen les diferents administracions competents en mategraveria de residus per tal de recollir
lrsquoorgagravenica de forma diferenciada de la resta de residus municipals transportar-la i tractar-la
correctament per transformar-la en compost
Com pots fer compost - 21
- Identificar els residus orgagravenics que es generen a nivell de municipi (particulars empreses
comerccedilos altres)
- Saber valorar la importagravencia de separar correctament els residus i el benefici que se nrsquoobteacute
- Debatre sobre el destiacute i la valoritzacioacute dels residus
- Descobrir com es gestiona la recollida drsquoorgagravenica al nostre municipi i quins resultats srsquoestan
obtenint
Durada
Una hora per a la primera part meacutes el temps necessari per fer la segona part
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Quegrave en sabem CI CM CS (pagravegina 12)
- Fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS (pagravegina 13)
- Fitxa El camiacute de les deixalles CI CM CS (pagravegina 14)
- Fitxes Resultats de recollida de residus dels municipis CS (pagravegines 15 a 25)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a conegraveixer els residus orgagravenics i comprendre la importagravencia de fer-ne una
correcta separacioacute perquegrave sersquon pugui fer un aprofitament posterior Alhora realitzar un treball de
recerca per conegraveixer i entendre quin es el camiacute que segueixen les deixalles al poble qui interveacute en la
recollida i en el posterior tractament i reciclatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de deteccioacute de coneixements previs la segona
drsquoinvestigacioacute
PRIMERA PART
Per a tots els nivells una manera de comenccedilar lrsquoactivitat eacutes detectar les idees pregravevies de lrsquoalumnat
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave en sabem CI CM CS en quegrave cada alumne de manera individual
escriu durant tres minuts tres coses que sap sobre els residus orgagravenics i tres preguntes referents a tot
allograve que li agradaria saber
En petit grup drsquouns quatre alumnes es posen en comuacute les aportacions individuals i es consensuen
tres noves coses (conceptes idees dades) que el grup sap i tres noves preguntes del que voldrien
saber El que el grup decideix tambeacute srsquoescriu a la fitxa en un temps previst de cinc minuts
Un cop acabat el treball de grup el mestre escriu en dues columnes a la pissarra la llista de
conceptes que cada grup sap i la llista de preguntes que es plantegen Es relacionen les informacions
de les dues columnes de manera que si alguna de les preguntes (coses que mrsquoagradaria saber) teacute la
resposta (coses que seacute) anotada a la pissarra srsquoesborra El mestre planteja al grup classe les
Com pots fer compost - 22
preguntes que finalment queden escrites a la pissarra per tal que els alumnes les discuteixin i
intentin respondre-les
Finalment el grup classe escull cinc preguntes que els agradaria fer a algun expert (contactar amb la
Mancomunitat La Plana o lrsquoAjuntament del municipi)
SEGONA PART
Per a tots els nivells lrsquoactivitat continua amb un treball de recerca sobre quin tipus de residus
orgagravenics es generen a tot el municipi Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS Es
divideix el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes assignant a cada grup un o dos
colmiddotlectius equipaments espais representatius del poble (cases escola fagravebriques forn de pa
restaurants etc) Cada grup dibuixa o anota una llista de les deixalles orgagraveniques que creuen que es
poden produir a cadascun dels edificis Si es creu oportuacute es poden fer enquestes als diferents
colmiddotlectius
A continuacioacute per afavorir la imaginacioacute la creativitat i la diversitat drsquoidees dels alumnes i el seu
interegraves pel reciclatge de la mategraveria orgagravenica sersquols proposa que individualment dibuixin com
srsquoimaginen que eacutes el camiacute que segueixen les deixalles orgagraveniques des que les deixem a la porta de
casa fins que es converteixen en compost Imprimir de lrsquoannex la fitxa El camiacute de les deixalles CI CM
CS Finalment es fa una posada en comuacute per parelles o en gran grup
Ampliacioacute per a CS es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Resultats de recollida de residus dels municipis
CS on es mostren els resultats quantitatius de la recollida selectiva de lrsquoany 2018 Un cop analitzades
les dades del municipi es fa una reflexioacute conjunta
Creieu que eacutes important separar les deixalles en fraccions Per quegrave
Quegrave passa si es barregen altres deixalles amb les restes orgagraveniques
Com ho podriacuteem fer per assegurar-nos que tot el poble separa beacute lrsquoorgagravenica
Quins avantatges creieu que teacute la recollida selectiva porta a porta en comparacioacute a la recollida
amb contenidors
Com pots fer compost - 23
Activitat 3
Recollim deixalles per al compostador de
lrsquoescola
CI CM CS
Introduccioacute
Quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica
Tots aquells compostos que formen el cos dels eacutessers vius i els donen lrsquoenergia necessagraveria per al
seu funcionament Lrsquoelement principal que forma la mategraveria orgagravenica eacutes el carboni (C) que es
combina amb hidrogen (H) oxigen (O) nitrogen (N) i en menors quantitats sofre (S) fogravesfor (P) i
altres elements Les diferents combinacions drsquoaquests elements entre siacute donen lloc als gluacutecids
liacutepids proteiumlnes i agravecids nucleics que al seu torn formen les cegravelmiddotlules i teixits que constitueixen els
eacutessers vius Tambeacute podem trobar mategraveria orgagravenica fora dels organismes a terra a lrsquoaigua o a
lrsquoaire Aquesta proveacute dels organismes que han mort o que han perdut part del seu cos Drsquouna
manera genegraverica doncs podem definir com a mategraveria orgagravenica totes aquelles substagravencies que
provenen drsquoun eacutesser viu o de la seva activitat La resta drsquoelements que trobem a la natura
srsquoanomenen compostos inorgagravenics
La importagravencia de separar la mategraveria orgagravenica
Arreu de Catalunya es fa la recollida selectiva de mategraveria orgagravenica amb la finalitat de poder
reciclar-la i obtenir-ne compost En la recollida municipal srsquohi poden incloure pragravecticament totes
les restes orgagraveniques perograve al compostador de lrsquoescola seleccionarem nomeacutes aquelles restes que
en facilitin el proceacutes
Per comenccedilar cal disposar drsquouna quantitat suficient de mategraveria orgagravenica de qualitat Cal distingir
dos tipus de material orgagravenic lrsquohumit ric en proteiumlnes i el sec ric en hidrats de carboni La
mategraveria humida soacuten restes de fruita i verdura crues fulles gespa La proporcioacute adequada eacutes
barrejar un 25 de material estructural i un 75 de material humit
Com pots fer compost - 24
Objectius
- Conegraveixer el tipus de mategraveria orgagravenica que eacutes adequada per fer compostatge a lrsquoescola
- Prendre consciegravencia que cal una aportacioacute constant de mategraveria orgagravenica adequada perquegrave el
proceacutes del compostatge funcioni adequadament
- Decidir quina eacutes la millora manera per recollir mategraveria orgagravenica per aportar al compostador
de lrsquoescola
- Implicar la comunitat educativa (famiacutelies personal no docent) en el projecte
- Establir una rutina i unes responsabilitats per fer un bon manteniment del compostador
Materials que es poden
compostar
En poca quantitat Materials que no es poden
compostar
Restes crues de fruita i
verdura
Closques drsquoou i de
fruita seca
Taps de suro
Flors i plantes seques
Restes drsquoesporga de
mida petita
Fulles caigudes
pinyes
Gespa
Cendres serradures i
encenalls de fusta
natural
Palla
Pells de ciacutetrics
(taronges
mandarines
llimones)
Paper de cuina
tovallons i mocadors
de paper
Serradures (nomeacutes
de fusta sense
tractar)
Fullaraca drsquoarbres
molt resistent a la
degradacioacute com per
exemple la pinassa o
les fulles de
magnogravelia
Pinyols
Oli drsquoamanir
Pasta i arrograves bullit
Pa i flocs de cereals
Tomagravequets podrits
Restes de menjars
preparats
Males herbes de jardiacute que
hagin fet llavors (el compost
resultant podria ser un focus
de males herbes quan
lrsquoutilitzeacutessim posteriorment)
Fruita i plantes malaltes
(aquests materials nomeacutes
poden ser compostats si es
donen unes condicions de
temperatura que garanteixen
la higienitzacioacute En una pila de
compostatge casolagrave no
srsquoassoleixen aquestes
temperatures)
Peix carn ossos (per evitar
males olors o animals no
desitjats)
Cendres o serradures de fusta
tractada que poden portar
coles o vernissos
Pols drsquoescombrar (pot portar
elements no orgagravenics)
Qualsevol material que no
sigui orgagravenic i biodegradable
Excrements drsquoanimals
domegravestics (compte amb la
concentracioacute de patogravegens)
Com pots fer compost - 25
- Identificar i quantificar les diferents tipologies de residus orgagravenics que es generen a lrsquoescola
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana si es fa lrsquoampliacioacute per a CM i CS
Material
De lrsquoescola
- Cubells o galledes per fer la recollida de mategraveria orgagravenica
- Bosses compostables
- Recursos comunicatius per informar del sistema de recollida (cartells murals triacuteptics)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS (pagravegina 26)
- Fitxa Auditoria dels residus de lrsquoescola CM CS (pagravegina 27)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar un sistema adequat i agravegil que permeti assegurar que es disposa de
mategraveria orgagravenica humida i seca de manera regular per facilitar el bon funcionament del
compostador
Per a tots els nivells imprimir de lrsquoannex la fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat Per comenccedilar lrsquoactivitat es fan grups i es reparteix a cada grup
una bossa compostable on a dins hi ha les imatges dels residus (tambeacute es pot substituir les imatges
per residus reals assegurant que a cada bossa hi ha exactament els mateixos) Es comenta que les
imatges podrien correspondre a una bossa de mategraveria orgagravenica drsquouna casa qualsevol o de lrsquoescola
Cada grup decideix quins dels residus representats poden anar dins el compostador i quins no i fan
dos grups drsquoimatges A continuacioacute es fa una posada en comuacute argumentada
Es pot ampliar lrsquoactivitat amb una cerca drsquoinformacioacute per internet o beacute fent un mural amb retalls de
revista dels residus que es poden llenccedilar al compostador i els que no
Per a CI a continuacioacute els alumnes decideixen com srsquoorganitzaran per assegurar que hi hagi
aportacions periogravediques de mategraveria orgagravenica al compostador i assegurar lrsquoegravexit del proceacutes Primer
srsquoha de decidir qui o quin grup seragrave lrsquoencarregat de recollir la mategraveria orgagravenica del centre o beacute de
portar la mategraveria orgagravenica de casa Llavors srsquohauragrave drsquoestablir un sistema de torns per tal que almenys
cada dos o tres dies hi hagi alguna aportacioacute de mategraveria orgagravenica al compostador Un sistema pragravectic
pot ser disposar drsquouna galleda o cubell per a cada grup que reculli mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 26
Per a CM i CS fer una auditoria de residus del centre per saber quins residus orgagravenics es generen
als diferents espais de lrsquoescola (aules aula de mestres pati cuina menjador hort jardiacute) i en quines
quantitats i si soacuten aptes per al compostatge Imprimir de lrsquoannex la fitxa Auditoria dels residus de
lrsquoescola CM CS Es pot fer un seguiment durant un miacutenim drsquouna setmana tot registrant el tipus de
residus orgagravenics que es generen i el seu pes
Caldragrave comptar amb lrsquoajuda de tot el personal de lrsquoescola professorat personal de cuina consergeria
o personal encarregat de buidar les papereres i els cubells de les escombraries
La millor opcioacute eacutes que la mategraveria orgagravenica que srsquoaporti al compostador provingui del mateix centre
Si aixiacute no eacutes suficient es poden fer diferents accions com per exemple organitzar amb tota la classe
una recollida de les fulles dels arbres del pati i llenccedilar-les dins el compostador o beacute demanar la
colmiddotlaboracioacute de les famiacutelies perquegrave portin deixalles orgagraveniques de casa Aquest fet encara que sigui
un cop cada trimestre implica indirectament les famiacutelies dels alumnes i els informa de lrsquoactivitat que
srsquoestagrave duent a terme a lrsquoescola Els infants dissenyaran la manera de comunicar i informar la
comunitat educativa (cartells triacuteptics)
A tenir en compte per a un correcte funcionament del compostador eacutes aconsellable que lrsquoaportacioacute
de mategraveria orgagravenica sigui gradual i que no hi hagi una gran qualitat de mategraveria orgagravenica fresca que
entri de cop sinoacute que els alumnes la vagin portant de mica en mica
Com pots fer compost - 27
Activitat 4
Quegrave en fem de tot allograve que no ens
mengem
CM CS
Introduccioacute
El diccionari diu
- Malbaratar deixar perdre malgastar els beacutens una cosa de valor
- Sobres sobralles o sobrances allograve que sobra especialment drsquoun agravepat o menjar
- Restes deixalles coses o porcions de coses que srsquohan conservat Les restes drsquoun agravepat
El malbaratament alimentari es produeix quan un aliment destinat al consum srsquoacaba convertint
en un residu
Un terccedil dels aliments produiumlts anualment per a consum humagrave al moacuten no soacuten ingerits per ninguacute
(FAO 2011) Les llars soacuten les responsables del 53 del malbaratament alimentari mundial El
20 dels aliments produiumlts a Europa van a parar a la brossa
Les llars els comerccedilos i la restauracioacute a Catalunya generen 262000 tones de malbaratament cada
any De mitjana cada persona malbarata 35 kgany drsquoaliments de qualitat
Algunes propostes per reduir el malbaratament drsquoaliments a casa congelar els aliments crus o
cuinats emportar-se el que sobra al restaurant fer autocompostatge planificar beacute els agravepats (fer
una llista de la compra) fixar-se en la data de caducitat reaprofitar els aliments i estalviar
conservar de forma correcta els aliments fer receptes de cuina drsquoaprofitament
En general el malbaratament als menjadors escolars es genera amb les restes que els nens i nenes
deixen al plat perquegrave la quantitat de menjar elaborat acostuma a estar ben controlat i es fa una
bona previsioacute per evitar lrsquoexcedent alimentari si tot i aixiacute es constata que hi ha sobralles a la
cuina es pot pensar en la possibilitat de portar aquest menjar a algun menjador social casal o
similar perquegrave es pugui aprofitar Per poder donar sortida a les sobralles que els alumnes deixen
al plat la instalmiddotlacioacute drsquoun compostador al centre escolar eacutes un bon recurs que permet aprofitar
aquests residus i obre la possibilitat de fer el seguiment del proceacutes de la mategraveria orgagravenica fins que
es converteix en compost
Com pots fer compost - 28
Objectius
- Comprendre el concepte de malbaratament alimentari i les repercussions socials i ambientals
que comporta
- Diagnosticar el malbaratament alimentari dels esmorzars de lrsquoescola comprendrersquon el seu
impacte i proposar estrategravegies per reduir-lo
- Fomentar la reduccioacute dels residus en general i en concret la dels residus orgagravenics
- Ser conscients i conscienciar els companys de la importagravencia de no malbaratar els aliments
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Balanccedila
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS (pagravegines 28 a 31)
- Fitxes El malbaratament a lrsquoescola CM CS (pagravegines 32 i 33)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a fer una reflexioacute sobre quegrave eacutes el
malbaratament alimentari La segona a fer una investigacioacute per quantificar el malbaratament
alimentari dels esmorzars de lrsquoescola
PRIMERA PART
Per comenccedilar es recullen els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al concepte de
malbaratament alimentari i de sobralles Es poden formular preguntes a lrsquoalumnat que generin
debat
Quegrave en sabem del malbaratament alimentari
Quegrave passa amb el menjar que ens sobra
Quant menjar llencem
Quegrave podem fer si ens sobra menjar
Quins soacuten els residus orgagravenics que no podem evitar I els que siacute que podriacuteem evitar
Com pots fer compost - 29
A continuacioacute imprimir de lrsquoannex les fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS Es
divideix la classe en 4 grups i cada grup treballa el concepte drsquoaprofitament alimentari a partir drsquoun
aliment diferent (els lagravectics el pa la fruita la verdura) A les fitxes hi ha preguntes per reflexionar
sobre quegrave passa si aquell aliment es fa malbeacute com es pot evitar que es faci malbeacute i que es llenci
receptes i trucs per aprofitar-lo etc Al final es fa una posada en comuacute
Es pot ampliar la informacioacute al web httpsomgentdeprofitcat
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre el cost econogravemic social i ambiental que
suposa el malbaratament alimentari es recomanen dos viacutedeos
- Food waste money waste (122 minuts)
- La huella del desperdicio de alimentos (317 minuts)
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes El malbaratament alimentari a lrsquoescola CM CS que proposen fer una
investigacioacute per quantificar el malbaratament alimentari dels esmorzars
Fer una petita investigacioacute cada dia despreacutes del pati (durant una setmana) per identificar i pesar els
residus orgagravenics de les papereres Caldragrave diferenciar aquella mategraveria orgagravenica aprofitable que
encara es podria menjar (trossos de fruita sencers drsquoentrepans) drsquoaquella no aprofitable (com
peles de fruita closques males herbes) I tambeacute caldragrave diferenciar cada tipologia de residu (fruita
entrepagrave brioixeria etc) Les graelles de les fitxes permeten recollir les dades dels pesos per dies i els
totals
Al cap drsquouna setmana srsquoanalitzen els resultats i es fa una reflexioacute conjunta concloent quin eacutes el tipus
de menjar que meacutes es llenccedila intentant trobar-ne les causes i proposant estrategravegies per evitar-ho i
millorar entre tots Srsquoacaba escrivint un decagraveleg de bons consells per no llenccedilar lrsquoesmorzar que
encara es pot menjar que es comparteix amb tota la comunitat educativa
Ampliacioacute lrsquoactivitat es pot ampliar fent un seguiment del malbaratament alimentari al menjador
escolar i tambeacute a casa Les dades es poden recollir en una graella i fer una posada en comuacute a lrsquoescola
Eacutes menjar que hagueacutessim pogut aprofitar Estagrave caducat o fet malbeacute Com hagueacutessim pogut evitar
llenccedilar-lo Quines actuacions de millora proposem
Com pots fer compost - 30
Activitat 5
On colmiddot loquem el compostador
CM CS
Introduccioacute
Com ha de ser un compostador
Si disposem de prou espai podem fer el compost directament sobre el sogravel formant una pila amb
tots els materials La pila ha de tenir una base i una alccedilada aproximada drsquoun metre i mig Si
disposem drsquoun espai limitat el millor eacutes fer servir un compostador El podem comprar de plagravestic
o el podem construir nosaltres mateixos a partir de palets de fusta malla metagravelmiddotlica o totxanes
Per fer compostatge a lrsquoescola sempre es recomana disposar drsquoun recipient adequat i descartar el
compostatge en pila que eacutes el que es fa amuntegant els materials orgagravenics sense estar continguts
en cap recipient
Per iniciar-se en el proceacutes el millor eacutes comprar un compostador qualsevol de la variada oferta
que hi ha al mercat Millor comprar-ne un de mida petita o mitjana sobretot si lrsquoescola eacutes petita i
si no teacute cuina progravepia Els compostadors que hi ha al mercat soacuten recipients de plagravestic amb unes
obertures en forma de forats situats lateralment Normalment no tenen base estan pensats per ser
colmiddotlocats directament sobre la terra i disposen drsquouna tapa El fet que siguin de plagravestic facilita la
conservacioacute de la temperatura al mateix temps que permeten lrsquoaireig de lrsquointerior
On srsquoha de colmiddotlocar un compostador
El compostador srsquoha de posar directament a terra no sobre paviment ni rajola Aixiacute els animals
del sogravel tenen acceacutes al material a descompondre
Srsquoha de situar en una zona amb sol i ombra perquegrave si rep molta insolacioacute srsquohauragrave de regar
Millor que srsquohi pugui accedir des de tots els costats perquegrave seragrave meacutes fagravecil voltejar el material
Cal decidir beacute lrsquoindret ja que no srsquoaconsella anar canviant el compostador de lloc Tambeacute hi ha la
possibilitat de situar-lo a sobre del paviment perograve evitant-hi el contacte directe es pot elevar
amb uns suports com per exemple un palet de fusta o unes totxanes Eacutes important garantir
lrsquoestabilitat del recipient amb alguna mena drsquoancoratge o subjeccioacute i preveure que si ha de ser
utilitzar per infants petits caldragrave un acceacutes elevat per accedir a la tapa superior
Un dels passos previs abans drsquoiniciar un projecte de compostatge a lrsquoescola eacutes buscar i trobar la
millor ubicacioacute per al compostador Perquegrave funcioni correctament un compostador requereix
unes condicions especiacutefiques drsquoespai En part el lloc on finalment decidim colmiddotlocar-lo influiragrave en
alguns dels paragravemetres que intervenen en el proceacutes de compostatge temperatura humitat
oxigen etc
Com pots fer compost - 31
Objectius
- Reconegraveixer la importagravencia i la necessitat de tenir un compostador a lrsquoescola
- Descobrir com ha de ser un compostador i quines condicions necessita
- Debatre en grup i arribar a un acord sobre com construir un compostador per a lrsquoescola
- Comprendre quines soacuten les caracteriacutestiques que fan que un lloc sigui ograveptim per ubicar-hi el
compostador i identificar els punts ograveptims del pati on ubicar-lo
- Elaborar un plagravenol en quegrave srsquoidentifiquin els punts ograveptims on colmiddotlocar el compostador de
lrsquoescola
- Fomentar el treball en equip per a la presa de decisions
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Entre una i dues hores per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Materials diversos per fer la maqueta (cartroacute cartolina fustes plagravestic plastilina escuradents
cola tisores cinta adhesiva llapis retoladors)
- Restes de mategraveria orgagravenica seca i humida trossejades
- Llapis i tisores
- Cinta megravetrica
- Fulls en blanc o lagravemines DinA3 per dibuixar el plagravenol del pati
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem una maqueta CM CS (pagravegina 34)
- Fitxa Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS (pagravegina 35)
Desenvolupament
Es recomana dividir el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes que treballin de manera
autogravenoma Pregraveviament cal haver explicat quegrave soacuten els residus orgagravenics quegrave vol dir fer compostatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a construir una maqueta drsquoun
compostador tal com se lrsquoimaginen La segona a decidir quin eacutes la ubicacioacute meacutes idogravenia de lrsquoescola
per colmiddotlocar-lo Es poden fer les dues parts per separat o beacute una prescindint de lrsquoaltra
Com pots fer compost - 32
PRIMERA PART
Es tracta que els alumnes individualment o per parelles construeixin una senzilla maqueta de com
srsquoimaginen que ha de ser el compostador de lrsquoescola Es deixa material divers a la seva disposicioacute
(cartroacute fustes plagravestic plastilina escuradents cola tisores cinta adhesiva) Tambeacute sersquols facilita
material real per emplenar la maqueta un cop acabada restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca) i
de mategraveria orgagravenica humida (pells de fruita i verdura trossejada)
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem una maqueta CM CS en quegrave es plantegen diverses preguntes obertes
per dirigir lrsquoelaboracioacute de la maqueta
Al final cada grup presenta la seva maqueta davant la resta de companys explicant els paragravemetres
que han tingut en compte i argumentant la proposta
SEGONA PART
Es tracta de localitzar el punt ograveptim del pati on colmiddotlocar el compostador Imprimir de lrsquoannex la fitxa
Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS Es formen grups de 2 o 3 alumnes que surten al
pati i fan una anagravelisi treball de camp per localitzar la ubicacioacute ograveptima per colmiddotlocar el compostador
partint de 5 premisses bagravesiques que apareixen a la fitxa (a prop dels llocs on es fan residus orgagravenics
en un lloc amb ombra en una zona sense pavimentar amb una bona ventilacioacute i ben accessible per a
tothom)
Dins lrsquoaula o fora el pati les parelles dibuixen un plagravenol del pati de lrsquoescola i hi indiquen els punts
on es generen residus les zones pavimentades les zones amb solombra Finalment cada parella
escull la millor ubicacioacute i ho justifica davant la resta de companys Entre tota la classe srsquoacorda on es
colmiddotlocaragrave el compostador que pot ser comprat o construiumlt per ells mateixos
Com pots fer compost - 33
Activitat 6
Les sabates magravegiques
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoHagravebitat Guia drsquoactivitats per a lrsquoeducacioacute
ambiental httpwwwersiliaorgHabitat)
Objectius
- Entendre la importagravencia del sogravel com a suport de la vida
- Conegraveixer els principals elements que constitueixen el sogravel i la seva fragilitat
Introduccioacute
El sogravel eacutes el suport de la vida Sense sogravel no creixerien les plantes que hi arrelen entre les seves
partiacutecules sogravelides i absorbeixen lrsquoaigua de les seves cavitats Sense plantes tampoc no hi hauria
animals Sense sogravel fegravertil no hi hauria cap mena de cultiu i sense collites tampoc no sobreviuriacuteem
els humans
El sogravel es va formant lentament al llarg dels anys amb els minerals arrencats de les roques i la
mategraveria orgagravenica aportada per les restes i els cadagravevers dels eacutessers vius Una gran multitud de de
petits animals fongs i bacteris microscogravepics treballen constantment les primeres mategraveries
esmentades per convertir-les en aquesta capa porosa i flonja que ve a ser el ldquomatalagravesrdquo de la vida
El sogravel no eacutes mai exactament igual conteacute la histograveria de les seves velles roques de lrsquoaigua i de tots
els eacutessers vius a qui ha permegraves lrsquoexistegravencia Hi ha sogravels que soacuten rics en histograveria i en nutrients com
els de les zones humides les valls de les zones volcagraveniques els sogravels dels boscos frondosos dels
boscos de ribera etc Hi ha sogravels que soacuten pobres com els de les zones seques els de les zones
drsquoalta muntanya i dels pendissos inclinats els que han estat cultivats durant molts anys sense
afegir-hi meacutes mategraveria orgagravenica els de les zones cremades amb molta frequumlegravencia i els que tenen
poca vegetacioacute per protegir-los de lrsquoerosioacute
Perograve en tots hi trobem petjades i senyals de vida branquillons fulles llavors plomes un ric
univers en miniatura
La conservacioacute del sogravel eacutes transcendental El sogravel eacutes fragravegil sense la proteccioacute de les arrels dels arbres
i altres plantes que srsquohi sostenen La pluja i el vent se lrsquoenduen en els terrenys amb pendent Hem
de protegir-lo com el beacute meacutes preuat
Un viacutedeo que resumeix molt beacute la importagravencia de preservar el sogravel com a recurs natural que eacutes
Better save soil Doblat al castellagrave Durada 352 min
Com pots fer compost - 34
- Familiaritzar-se amb alguns grups drsquoeacutessers vius del sogravel
Durada
Dues sessions drsquouna hora
Material
De lrsquoescola
- Mitjons vells de llana o cotoacute de talla drsquoadult com meacutes grans millor (un parell per a cada
alumne) Tambeacute es pot fer amb cinta de precintar
- Un sobre gran o una bossa
- Un full Din A3
- Fulls de paper
- Material per escriure (llapis goma)
- Lupes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (pagravegina 36) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer drsquouns mitjons vells unes sabates magravegiques que permetin descobrir
muacuteltiples formes de vida en el sogravel Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de treball de
camp a lrsquoexterior que es pot fer al bosc en un camp o jardiacute o beacute en un tros de pati que no estigui
pavimentat la segona drsquoinvestigacioacute i reflexioacute a lrsquoaula
PRIMERA PART
Cada alumne es posa els mitjons vells per sobre de les sabates i ha de passejar una estona per
entremig de la vegetacioacute amb els mitjons posats Despreacutes amb molta cura es treu els mitjons i
colmiddotloca els elements que srsquohi hagin enganxat dins drsquouna bossa per poder interpretar quegrave soacuten meacutes
tard
SEGONA PART
Els alumnes es distribueixen en grups de 4 o 5 i treuen amb compte tots els elements que srsquohagin
enganxat als mitjons i els colmiddotloquen ordenadament sobre fulls de paper Din A3 per dibuixar-los
Al costat de cada element trobat han drsquoescriure de quegrave es tracta i poden dibuixar tambeacute lrsquoeacutesser viu a
qui va pertagravenyer Per exemple si lrsquoelement trobat eacutes una llavor petita hauran de dibuixar una planta
Com pots fer compost - 35
o arbre si eacutes un ploma lrsquoocell Es poden utilitzar lupes de magrave per descobrir els detalls dels elements
trobats Hi ha molts elements que soacuten molt petits i alguns no es podran veure a simple vista Es pot
emplenar un full drsquoidentificacioacute per a cada element
Quan tots els alumnes acabin de dibuixar es fa una llista comuna de tot el que han trobat i dels
eacutessers vius que han descobert que habiten o han habitat aquell lloc Cada grup pot fer una taula on
classifiquin i comptin els eacutessers vius que depenen directament del sogravel per viure els que lrsquoutilitzen
nomeacutes per caminar descansar construir un refugi o beacute els que srsquoalimenten del que troben al sogravel
Finalment es fa una posada en comuacute comentant els resultats obtinguts Es pot fer una llista de les
caracteriacutestiques que teacute el sogravel i com permet lrsquoexistegravencia drsquoeacutessers vius
Si es vol es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (opcional)
Algunes preguntes per reflexionar
Per quegrave el sogravel eacutes important com a suport de la vida
Quins grups drsquoeacutessers vius depenen directament del sogravel
Quines activitats naturals io humanes poden perjudicar la vida al sogravel
Quegrave deu passar en un lloc on srsquoha perdut el sogravel fegravertil Quin aspecte deu tenir Hi podrien viure
plantes i animals
Lrsquoactivitat es podria repetir en altres indrets o en altres estacions de lrsquoany i comparar els resultats
obtinguts
Lrsquoactivitat es pot ampliar buscant meacutes informacioacute sobre les plantes animals i altres eacutessers vius
trobats tambeacute es poden classificar els fruits i les llavors enganxats als mitjons segons la forma que
els permet adherir-se (punxes llanccedila espines plomes) es pot agafar una mostra del compostador
per veure quins elements hi ha i analitzar les diferegravencies amb la descomposicioacute que es produeix al
bosc
Com pots fer compost - 36
Activitat 7
De quegrave estagrave fet el bosc
CI CM CS
Objectius
- Estimular lrsquoobservacioacute de lrsquoentorn amb els cinc sentits per reconegraveixer components del bosc i
comprendre que tot forma part del cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer components del bosc a partir de lrsquoobservacioacute i fer-ne una representacioacute en un
mural
- Identificar aquells elements que de manera natural no haurien de ser al bosc i reconegraveixer els
perills que comporta la presegravencia de deixalles
Introduccioacute
Un bosc eacutes un ecosistema i el que es crea dins un compostador tambeacute Un ecosistema eacutes un
sistema natural format per un conjunt dorganismes vius (biocenosi) i el medi fiacutesic que els envolta
(biogravetop) aixiacute com les relacions que estableixen entre ells i amb el medi Per tant en un ecosistema
hi podem trobar elements biogravetics eacutes a dir tots els que tenen vida i viuen en un medi i abiogravetics
els quals formen el medi fiacutesic com per exemple el sogravel lrsquoaire lrsquoaigua lrsquoenergia la llum o les
condicions meteorologravegiques
Hi ha molts tipus drsquoecosistemes En tots ells els diferents eacutessers que hi conviuen estableixen
diferents tipus de relacions com per exemple drsquointercanvi drsquoenergia i nutrients mitjanccedilant la
cadena trogravefica
Una cadena trogravefica estagrave formada per una segraverie drsquoorganismes ordenats linealment en nivells
trogravefics en quegrave cadascun srsquoalimenta de lrsquoanterior i alhora serveix drsquoaliment al seguumlent Tots ells
necessiten alimentar-se drsquouna manera o duna altra
Les poblacions drsquoeacutessers vius que habiten dins el compostador estableixen relacions de
convivegravencia en equilibri ocupant el seu propi espai i portant a terme una funcioacute especiacutefica en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Aquestes relacions de convivegravencia srsquoestableixen
drsquoacord amb els nivells jeragraverquics de la cadena trogravefica Si es produeixen desequilibris a la cadena
algunes poblacions poden creacuteixer en detriment drsquoaltres la qual cosa pot repercutir en el proceacutes de
compostatge
Com pots fer compost - 37
Durada
Un miacutenim drsquouna hora i un magravexim de tot un matiacute
Material
De lrsquoescola
- Llapis
- Trossos de paper drsquoembalar (per al mural)
- Tisores
- Colors
- Cola
- Cagravemera de fotos (o beacute paper i llapis per dibuixar)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Els elements del bosc CI CM (pagravegina 37) (opcional)
- Fitxa Objectes que no haurien de ser al bosc CM CS (pagravegina 38)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer una descoberta dels elements que hi ha en un ecosistema en concret en
un bosc i comprendre la relacioacute que hi ha entre ells Primer es fa una preparacioacute pregravevia a lrsquoaula en
quegrave srsquoelabora un llistat de coses que hauran de buscar a la sortida del bosc seguidament es fa una
sortida a un bosc proper a lrsquoescola
Srsquoexplica lrsquoactivitat als alumnes Imprimir de lrsquoannex la fitxa Els elements del bosc CI CM Eacutes una fitxa
opcional tambeacute es pot optar per fer un llistat propi De fet la llista variaragrave segons lrsquoegravepoca de lrsquoany el
tipus de bosc en quegrave es fa la visita i lrsquoedat dels alumnes A tall drsquoexemple els elements a cercar poden
ser una cosa viva una cosa que mai ha estat viva una cosa que respira una cosa petita una cosa
que sabem que hi eacutes perograve no la veiem una cosa de color groc una cosa que ens agrada una cosa que
fa bona olor una cosa que hi eacutes perograve no hi hauria de ser etc
A continuacioacute es fa una sortida a un bosc proper a lrsquoescola i srsquoexplica com srsquoorganitzaragrave lrsquoactivitat
Cal recordar als alumnes la importagravencia de respectar lrsquoentorn i drsquoanar amb els cinc sentits ben
desperts Els alumnes individualment o per parelles disposen del llistat amb tot el que han de
cercar Es delimita un espai pel qual poden buscar i un temps Quan srsquoacaba el temps drsquoobservacioacute
es torna a lrsquoaula o es fa una posada en comuacute al bosc mateix
Per a la posada en comuacute es facilita a cada alumneparella un tros de cartolina o paper on cadascuacute ha
de dibuixar les coses que ha observat que eren a la llista A continuacioacute srsquoelabora un mural conjunt
en el qual cada alumnes explica i enganxa el seu dibuix Al final es treuen conclusions entre tots El
mural resultant permetragrave reconegraveixer els diferents elements del bosc i el paper que juga cada un
drsquoaquests elements en el cicle de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 38
Variant per a CM i CS
Srsquoorganitza els alumnes en grups de 3 o 4 Cada grup volta pel bosc i fa una recerca drsquoobjectes que
no haurien de ser al bosc i fa una foto de cadascun drsquoells Es pot aprofitar per recollir-los i aixiacute
netejar lrsquoentorn Despreacutes drsquoun temps en quegrave tots els grups hagin tingut temps de fer una bona volta
es retorna a lrsquoaula
Srsquoelabora un mural conjunt que agrupa les observacions de cada grup Cal que cada grup decideixi
entre tots quines fotos posaran al mural i per tant quines caldragrave imprimir A meacutes cada grup ha de
buscar la informacioacute relacionada amb la deixalla trobada Imprimir de lrsquoannex la fitxa Objectes que no
haurien de ser al bosc CM CS
Cada grup ha de preparar la informacioacute per enganxar al mural (que pot ser amb el format de fitxa o
qualsevol altre format) Cada grup comparteix la informacioacute que ha buscat al mural i lrsquoexposa a la
resta de companys
Per concloure lrsquoactivitat es pot penjar el mural a la paret i comentar entre tots els problemes que
comporta cadascuna de les deixalles trobades
Com pots fer compost - 39
Activitat 8
Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la
mategraveria orgagravenica
CI
Introduccioacute
Per poder viure cal energia que srsquoobteacute dels aliments del sol de lrsquoaire i de lrsquoaigua I que aquesta
energia flueixi drsquouns eacutessers vius ja siguin animals o vegetals a drsquoaltres a traveacutes de la cadena
alimentagraveria La llum del sol eacutes captada per les plantes i emmagatzemada en forma drsquoenergia
quiacutemica Els animals que no podem captar directament lrsquoenergia del sol lrsquoobtenim nodrint-nos
de les plantes o drsquoaltres animals que al seu torn srsquohan alimentat de plantes
Els organismes autogravetrofs tambeacute srsquoanomenen productors primaris perquegrave produeixen tota la
mategraveria orgagravenica dels sistemes naturals Els altres eacutessers vius que srsquohan drsquoalimentar dels
autogravetrofs srsquoanomenen consumidors de mategraveria orgagravenica Uns i altres formen cadenes i xarxes
trogravefiques a traveacutes de les quals la mategraveria orgagravenica passa drsquouns organismes a uns altres
Les restes de lrsquoactivitat dels eacutessers vius tan productors com consumidors aixiacute com els seus
cossos quan aquests van morint no srsquoacumulen indefinidament als sistemes naturals Hi ha un
altre tipus de consumidors els descomponedors que srsquoalimenten drsquoaquesta mategraveria orgagravenica
morta i van desfent els compostos orgagravenics fins que nomeacutes en queda CO2 aigua i sals minerals
Els descomponedors tornen a la terra els nutrients que havien agafat les plantes unint els
extrems de la cadena alimentagraveria que esdeveacute ciacuteclica el cicle de la mategraveria a la natura
Per tant sense menjar no sobreviuriacuteem ni les persones ni els animals ni les plantes ni cap dels
petits organismes (descomponedors) que formen part del sogravel Els organismes descomponedors
obtenen lrsquoaliment de les restes drsquoanimals (excrements cadagravevers pegravel pell etc) i de les restes
vegetals (fulles tiges troncs etc) del sogravel Aquests proporcionen lrsquohumus o compost al sogravel perquegrave
srsquoalimentin les plantes Els animals herbiacutevors srsquoalimenten de les plantes Els carniacutevors srsquoalimenten
drsquoaltres animals I els omniacutevors (com les persones) srsquoalimenten de plantes i animals Quan un
drsquoaquests elements es mor o deixa restes del que srsquoha menjat dona aliment als petits organismes
descomponedors del sogravel els quals ho descomponen de tal manera que els vegetals sersquon poden
alimentar I aixiacute torna a comenccedilar el cicle
Els residus es generen com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat humana per tant existeixen des de
lrsquoorigen drsquoaquesta espegravecie A la natura les restes que es produeixen soacuten orgagraveniques i per aixograve
totalment biodegradables eacutes a dir que la progravepia natura teacute mitjans per poder-les reciclar a traveacutes
de la descomposicioacute Per tant els descomponedors tenen una funcioacute clau en el cicle de la mategraveria
perquegrave soacuten ldquorecicladorsrdquo de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 40
Objectius
- Relacionar el proceacutes de compostatge amb el cicle de la mategraveria orgagravenica a la natura drsquouna
manera luacutedica
- Analitzar la importagravencia dels descomponedors en el cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer la importagravencia del compost per al sogravel i com a aliment per a les plantes de lrsquohort
- Justificar la importagravencia del paper que teacute cadascun dels eacutessers vius en el cicle de la mategraveria
- Comprendre i valorar els beneficis de mantenir totes les parts de la cadena trogravefica i de
contribuir a tancar el cicle de la mategraveria amb una bona separacioacute dels nostres residus
orgagravenics
Durada
Dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
(cal preparacioacute pregravevia)
- Cintes o diademes fetes amb cartolina (una per a cada alumne) De 4 colors diferents taronja
blanc blau marroacute clar (tambeacute poden ser drsquoaltres colors o fer-se amb materials reutilitzats)
- Grapadora
- Cartolina marroacute fosc per retallar les siluetes Retallar unes 50 siluetes (en el cas que el grup
sigui de 20-25 alumnes)
- Safata per posar les siluetes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Siluetes per retallar CI (pagravegina 39)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a mostrar a lrsquoalumnat mitjanccedilant un joc de moviment com funciona el cicle de
la mategraveria a la natura i com es reprodueix a petita escala en el proceacutes de compostatge de les restes
orgagraveniques que generem a lrsquoescola Per fer lrsquoactivitat cal un espai ampli
Es divideix els alumnes en quatre grups i srsquoassigna un rol a cada grup eacutessers humans (cuiners)
herbiacutevors (conills) plantes (pastanagues) i descomponedors (cucs)
Les pastanagues srsquoalimentaran de compost els conills menjaran pastanagues els cuiners cuinaran
pastanagues o conills (perograve nomeacutes ho podran fer quan els animals i les plantes srsquohagin alimentat
pregraveviament i hagin crescut) i els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques que han generat els
cuiners Els cucs descomponedors elaboraran compost que tornaran a deixar a disposicioacute de les
pastanagues perquegrave aquestes es puguin alimentar
Com pots fer compost - 41
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Siluetes per retallar CI en quegrave hi ha representada la silueta drsquouna
pastanaga Per simbolitzar el compost es retallen siluetes de pastanaga en cartolina de color marroacute
fosc i es colmiddotloquen en una safata situada en un extrem de la sala de joc en un lloc ben visible per a
tothom Calen el doble de siluetes que de jugadors La mateixa silueta tambeacute serveix per identificar
els conills i les pastanagues Es diferencien segons com es colmiddotloquin en el cas dels conills la part meacutes
punxeguda de la plantilla va amunt simulant la forma de les orelles i en el cas de les pastanagues
srsquoorienta cap avall simulant la forma drsquouna pastanaga
Es reparteix a cada alumne una cintadiadema que es posen al cap El color de les diademes ajuda a
diferenciar fagravecilment el paper que representa cadascuacute
- Taronja pastanagues (37 dels alumnes)
- Blanc conills (21 dels alumnes)
- Blau cuiners (21 dels alumnes)
- Marroacute clar cucs (21 dels alumnes)
Els alumnes es posen les cintes al cap
Abans de comenccedilar a jugar es recorda quegrave eacutes el cicle de la mategraveria orgagravenica comparant el que passa
en un bosc amb el que passa al compostador de lrsquoescola i amb el que passa amb els residus que
generem a casa Srsquoexplica el paper que hi tenen tots els organismes fent especial egravemfasi en els
descomponedors com a ldquorecicladorsrdquo de les restes orgagraveniques a la natura De quegrave srsquoalimenta cada
element del cicle de la mategraveria orgagravenica Quina importagravencia teacute que el proceacutes sigui ciacuteclic
A continuacioacute srsquoexplica la dinagravemica del joc els cuiners intenten cuinar aliments dels que mengem
sovint i que necessitem per creacuteixer aquests aliments soacuten uns determinats animals o plantes perograve
nomeacutes els poden agafar per cuinar quan hagin crescut Els animals i les plantes srsquohan drsquohaver nodrit
abans que el cuiner els pugui cuinar Finalment un altre element entra en joc per tractar drsquoeliminar
les restes orgagraveniques (peles de pastanaga i ossos de conill) que han generat els cuiners
Cal indicar on estagrave situat lrsquoaliment de les plantes (el compost) i explicar que els retalls de cartolina
de color marroacute fosc que hi ha dins la safata simbolitzen el compost i alhora seran les pastanagues o
les orelles de conill que utilitzaran per jugar
Srsquoexpliquen les regles del joc
Tots els participants tenen lrsquoobjectiu comuacute drsquoalimentar-se
- Els cuiners podran cuinar per menjar tant conills com pastanagues
- Els conills menjaran uacutenicament pastanagues
- Les pastanagues es nodriran de terra (compost)
- Els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques dels cuiners
Per saber quan i com poden menjar cal escoltar les indicacions del dinamitzadora del joc Aquesta
utilitzaragrave dues frases curtes i concretes per donar les ordres
Per fer participar els alumnes que fan de pastanagues es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave
Aquesta pastanaga ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color
taronja) El jugador que fins aquell moment estava ajupit srsquoaixeca i va fins on hi ha la safata amb
el compost simula que es nodreix i agafa una de les siluetes de la safata Torna cap al seu lloc Es
colmiddotloca al front la peccedila que ha agafat subjectant-la amb la diadema i colmiddotlocant-la amb la part meacutes
Com pots fer compost - 42
punxeguda en direccioacute al seu nas En lloc de tornar-se a ajupir es queda dret amb els braccedilos
estirats per demostrar que ha crescut
Per fer participar els alumnes que fan de conills es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave Aquest
conill ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blanc) El jugador
que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per alimentar-se ha de trobar dues pastanagues
que ja hagin crescut eacutes a dir dos nens pastanaga que estiguin drets i amb la silueta en forma de
pastanaga enganxada al front Si els localitza va fins a ells i els agafa la silueta del front aquests
nens srsquoajupen un altre cop i esperen un altre torn per creacuteixer El nen conill torna al seu lloc i es
colmiddotloca les peces a la diadema amb lrsquoorientacioacute per simular les orelles del conill Fet aixograve es
queda palplantat amb els braccedilos estirats per demostrar que ha crescut Si no troba dos nens
pastanaga que hagin menjat torna al seu lloc i srsquoajup novament ategraves que no srsquoha pogut alimentar
i per tant no ha pogut creacuteixer
Per fer participar els alumnes que fan de cuiners es diu la frase Senyora cuinera que pot cuinar
un bon conill per sopar (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blau) El
jugador que estava ajupit srsquoaixeca i observa si hi ha conills amb les orelles colmiddotlocades en cas
afirmatiu srsquoacosta fins a un drsquoells i li agafa les orelles lrsquoalumne conill tornaragrave a ajupir-se i el
cuiner aguanta les orelles a la seva magrave Un cop fet aixograve es queda dret amb els braccedilos estirats per
demostrar que ha cuinat El director del joc tambeacute pot demanar al cuiner que cuini pastanagues
en aquest cas el cuiner ha de fer els mateixos moviments que en el cas del conill
Per fer participar els alumnes que fan de cucs descomponedors es diu la frase Atencioacute Qui es
menjaragrave les restes orgagraveniques Aquest cuc ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la
diadema de color marroacute clar) El jugador que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per
alimentar-se ha de trobar un cuiner que ja hagi cuinat eacutes a dir que estigui dret i amb les siluetes
en forma de pastanaga o drsquoorelles de conill a la magrave Si el localitza li agafa les siluetes de la magrave
aquests nens srsquohan drsquoajupir un altre cop i esperar un altre torn per cuinar El nen cuc va fins a la
safata del compost per retornar les peces Si no trobeacutes cap cuiner amb restes orgagraveniques a la magrave
srsquoha de quedar ajupit al seu lloc
Es comenccedila la dinagravemica de joc
Els alumnes es distribueixen pel camp de joc de forma aleatograveria i deixant distagravencia entre cada
jugador Un cop colmiddotlocats al seu lloc srsquoajupen i es comenccedila el joc Els primers moviments conveacute que
siguin molt senzills es fa que srsquoaixequin drsquoun en un srsquoespera que dues pastanagues hagin crescut
per fer aixecar un conill es diu a un cuiner que cuini un conill A mida que els alumnes agafen meacutes
desimboltura i seguretat es complica la dinagravemica fer aixecar quatre conills alhora i que algun es
quedi sense menjar treure lrsquoaliment de les plantes etc El joc es pot repetir tantes vegades com es
vulgui (el cicle eacutes ilmiddotlimitat)
Al final del joc es fa una posada en comuacute a per treure conclusions Ha estat fagravecil trobar menjar Quegrave
passava si no sersquon trobava Quegrave hauria passat si alguacute hagueacutes amagat el compost Quegrave hauria passat
si no hi hagueacutes hagut cucs Per a qui eacutes meacutes difiacutecil trobar menjar Etc Es pot fer un mural del cicle
de la mategraveria orgagravenica a partir de les regles del joc
Com pots fer compost - 43
Activitat 9
Com es reciclava fa uns anys
CM CS
Introduccioacute
Abans els femers es posaven davant de les cases perquegrave un femer gros era siacutembol de riquesa
Al llarg del temps lrsquoeacutesser humagrave ha desenvolupat tegravecniques de reciclatge dels residus A llsquoedat
mitjana el coneixement es va refugiar als monestirs Allagrave els templers feien servir una tegravecnica de
compostatge que els permetia augmentar molt el rendiment de les seves collites
Antigament la feina dadobat es reduiumla exclusivament a laportacioacute de fems elaborats al femer El
femer era un espai enclotat on shi dipositava periogravedicament el producte de la neteja destables i
corrals Qualsevol mategraveria orgagravenica era apta per fer fem i tot saprofitava en aquelles egravepoques Per
afavorir la barreja i la descomposicioacute dels materials amuntegats els femers es remenaven de tant
en tant sobretot despreacutes de les pluges perquegrave la humitat ajudava a la fermentacioacute Era creenccedila
general que els femers shavien de remenar en lluna vella perquegrave el resultat fos ograveptim
Quan tocava els fems es transportaven al camp i es colgaven amb la llaurada El fem es feia caure
del carro amb els eixartells i es distribuiumla en uns munts anomenats ferrades posteriorment
sesbarriava amb la forca de ferro
Els residus sempre han acompanyat lrsquoexistegravencia de lrsquohome Un cas de lrsquoimpacte dels residus en
temps pretegraverits eacutes el de les agravemfores en lrsquoImperi romagrave La ciutat de Roma coneguda per la ciutat
dels set turons va arribar a tenir-ne un vuitegrave per causa dels residus drsquoagravemfores Les agravemfores
romanes es podien comparar amb els actuals envasos no retornables El seu destiacute era purament
facilitar el transport drsquoaliments i de fet no hi havia cap induacutestria per reaprofitar el fang cuit de
quegrave estaven fetes Generalment es llenccedilaven als afores de la ciutat Les restes histograveriques que
sovint trobem revelen la forma de vida dels nostres avantpassats De la mateixa manera lrsquoanagravelisi
de les escombraries mostra lrsquoevolucioacute de lrsquoestil de vida de la nostra societat Les nostres
escombraries srsquohan omplert drsquoenvasos i embalatges quelcom impensable fa 50 anys
Al paleoliacutetic les societats eren caccediladores i recolmiddotlectores Tots els residus eren orgagravenics i per tant
de fagravecil assimilacioacute pels descomponedors Al neoliacutetic amb lrsquoarribada de lrsquoagricultura i la
ramaderia hi ha els primers assentaments amb poblacions sedentagraveries Van aparegraveixer activitats
com la cistelleria i el tegravextil perograve tot i aixiacute tots els residus generats eren orgagravenics i es reaprofitaven
com a adob com a aliment pel bestiar en la fabricacioacute de cases Els residus es revaloritzaven i
reciclaven dins la comunitat mateixa
Com pots fer compost - 44
Durant lrsquoegravepoca de la dominacioacute romana es desenvolupen les ciutats agraverees on srsquoaplega la
poblacioacute Lrsquoacumulacioacute de poblacioacute condueix per primera vegada a un increment de brossa
encara que majoritagraveriament de mategraveria orgagravenica Tanmateix les escombraries soacuten un brou de
cultiu per a malalties infeccioses Per aixograve en les ciutats van construir immenses obres
drsquoabastament drsquoaigua potable i sanejament drsquoaiguumles residuals La perfeccioacute drsquoaquestes
construccions no va ser superada fins ben entrat el segle XIX
Durant lrsquoedat mitjana les ciutats van tornar a ser un motor de desenvolupament cultural i
econogravemic perograve es van convertir en focus drsquoinfeccions a causa de lrsquoacumulacioacute de brossa als
carrers i mercats La manca de mesures higiegraveniques va contribuir a lrsquoextensioacute de les grans
pestes Durant aquesta egravepoca i les posteriors la vida al camp continuava aprofitant i reciclant
els residus produiumlts emprant-los com a mategraveria primera per a altres usos A la ciutat el
problema dels residus va comenccedilar a inquietar la poblacioacute
La Revolucioacute Industrial propicia que la ciutat esdevingui el focus de generacioacute de treball fet
que iniciaragrave un egravexode massiu des del camp a la ciutat Els descobriments tecnologravegics
provoquen la produccioacute en cadena dels beacutens de consum la fabricacioacute de nous materials i la
utilitzacioacute de noves fons energegravetiques La novetat de la tegravecnica permet un increment innovador
en la produccioacute i en aquest context la problemagravetica dels residus queda relegada a segon plagravenol
La produccioacute en segraverie es dissenya en cadena no pas en cicle Lrsquoagricultura tambeacute es
modernitza Srsquoinventa nova maquinagraveria i srsquointrodueixen els productes fertilitzants i plaguicides
quiacutemics que trenquen el cicle de reaprofitament dels residus agriacutecoles i ramaders
Durant la degravecada dels seixanta com a resultat del creixement urbagrave i del consum augmenta el
volum drsquoescombraries que es porten als abocadors En temps de femar la brossa recollida
srsquoescampa pels camps pragravectica que desapareix a causa de la proliferacioacute de plagravestics i altres
embalatges que es troben barrejats a les escombraries orgagraveniques
En lrsquoactualitat la societat de consum no cessa de produir nous productes artificials en grans
quantitats amb la subseguumlent acumulacioacute i concentracioacute dels residus associats substagravencies que
la natura no pot integrar
Durant molts anys lrsquohort va esdevenir una peccedila clau de les llars que garantia conjuntament
amb els quatre animals drsquoautoconsum la major part de lrsquoalimentacioacute familiar Drsquoaixograve no fas pas
tant temps dues o tres generacions abans els nostres avis o besavis ho feien aixiacute amb
coneixements ancestrals que passaven de pares a fills Coneixements que els deien com
aprofitar les restes orgagraveniques per fer el compost com obtenir les llavors dels millors fruits que
els garantien les properes collites quin era el millor cicle lunar per sembrar plantar o collir
en definitiva tot un saber fruit de lrsquoexperiegravencia i de lrsquoobservacioacute de la natura recollit i transmegraves
al llarg de molts anys
Lamentablement els canvis socials produiumlts a mitjan segle passat ens van anar separant de la
terra i de mica en mica vagraverem delegar la produccioacute drsquoaliments a tercers Aliments produiumlts
sovint de manera industrialitzada provinents de llocs llunyans amb poc gust perograve aixograve siacute
amb una gran aparenccedila i sense adonar-nos-en hem anat perdent tot aquell valuoacutes llegat
Com pots fer compost - 45
Objectius
- Conversar amb gent gran per conegraveixer com ho feien fa uns anys per gestionar i prevenir els
residus
- Prendre consciegravencia dels canvis que hi ha hagut els darrers anys respecte la generacioacute de
residus el sistema drsquoembalatge i de consum i tambeacute el reaprofitament alimentari i la
reutilitzacioacute Reflexionar sobre les repercussions que aixograve pot tenir en el futur
- Reflexionar sobre les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un estil de
vida meacutes sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
- Fomentar la relacioacute i el respecte vers la gent gran
Durada
Una hora per a la preparacioacute pregravevia
Una hora per a la sessioacute de conversa
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Els residus abans i ara CM CS (pagravegines 40 a 42)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a preparar i elaborar una enquesta per a la gent gran del municipi o avis i agravevies
dels alumnes per adonar-se del canvi que hi ha hagut amb el pas del temps en relacioacute a la gestioacute i la
prevencioacute dels residus Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera eacutes la preparacioacute pregravevia de
lrsquoenquesta la segona eacutes la conversa presencial amb els avis i agravevies
PRIMERA PART
Es fan grups de 2 o 3 alumnes per reflexionar i preparar preguntes concretes per fer a la gent gran
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Els residus abans i ara CM CS A les fitxes hi ha imatges antigues i
preguntes que conviden a la reflexioacute i plantegen aspectes diversos relacionats amb els residus
- La gestioacute dels residus abans i ara
Els femers i el reciclatge a les cases de pagegraves en contraposicioacute a la recollida selectiva i la gran
quantitat de residus que generem a lrsquoactualitat Tambeacute es pot fer una recerca drsquoinformacioacute
relacionada amb quan es va implantar la recollida selectiva al municipi etc
- El sistema drsquoembalatge i de consum abans i ara
Com pots fer compost - 46
La llet de les vaques i les lleteres lrsquoaigua de la font i lrsquoofici de cisteller versus els brics els envasos
de plagravestic drsquoun sol uacutes i les compres als supermercats
- Lrsquoaprofitament i la reutilitzacioacute abans i ara
El pa sec per fer sopa els iogurts i melmelades casolanes versus el malbaratament alimentari que
actualment es produeix a moltes llars comerccedilos i restaurants
SEGONA PART
Conversa presencial amb avis i agravevies
Pregraveviament es fa difusioacute a les famiacutelies per tal de convidar a la xerrada avis i agravevies dels alumnes
Tambeacute es pot convidar gent gran del poble vinculada amb el moacuten de la pagesia la histograveria del
poble
Es tracta que els alumnes exposin el treball previ i les conclusions a quegrave han arribat i que plantegin
bones preguntes a la gent gran per donar-los peu a respondre-les explicant les seves experiegravencies
drsquoinfantesa La idea eacutes que es generi una conversa i un debat interessant que porti a la reflexioacute sobre
les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un model drsquoestil de vida meacutes
sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
Algunes idees per finalitzar la sessioacute
- Preparar un esmorzar sostenible conjunt amb productes de proximitat i reduint els residus
- Recollir les conclusions de la xerrada en un document o mural conjunt per fer arribar a les
famiacutelies
Com pots fer compost - 47
Activitat 10
Fem el diari de seguiment del
compostatge
CI CM CS
Introduccioacute
Tenir un compostador a lrsquoescola requereix un bon manteniment per tal drsquoobtenir uns resultats
satisfactoris Per a un bon compostatge calen les condicions adequades per als microorganismes
que el duen a terme Aquests per viure necessiten el mateix que nosaltres oxigen aigua i
menjar La durada del proceacutes (de 3 a 6 mesos) dependragrave del manteniment drsquoaquestes condicions
- Una oxigenacioacute adequada
Els microorganismes utilitzen lrsquooxigen per descompondre la mategraveria drsquouna manera
eficient En absegravencia drsquooxigen el proceacutes eacutes molt meacutes lent i es produeixen pudors Per
millorar lrsquooxigenacioacute cal remenar el material amb una forca i barrejar-hi restes vegetals
seques que possibilitin el pas de lrsquoaire
- Aigua per beure
Els microorganismes viuen en medis humits i necessiten consumir aigua Si el material eacutes
sec lrsquoactivitat descomponedora pot quedar gairebeacute aturada eacutes per aixograve que pot ser
necessari regar-lo Si al contrari hi ha massa aigua aquesta ocupa els porus i desplaccedila
lrsquoaire Aixiacute en poques hores se sentiran pudors i la descomposicioacute srsquoalentiragrave per aixograve
caldragrave voltejar el material o afegir-hi material sec
- Menjar equilibrat (relacioacute CN adequada)
Els humans necessitem una dieta equilibrada especialment en hidrats de carboni i
proteiumlnes Una cosa semblant passa als microorganismes que treballen en la pila de
compostatge Lrsquoequilibri eacutes definit per la relacioacute carboninitrogen Si compostem materials
amb molt carboni es degraden molt lentament Eacutes per aixograve que la proporcioacute entre mategraveria
orgagravenica fresca humida o verda (rica en N) i mategraveria orgagravenica estable seca o marro (rica
en C) cal que sigui equilibrada aproximadament de 31
- Temperatura adequada
Com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat que fan milions de microorganismes descomponedors
es genera calor i la pila comenccedila a agafar temperatura Aquest fet eacutes un indicador que el
proceacutes va beacute Les parets del compostador ajuden a mantenir aquesta temperatura A
mesura que el proceacutes vagi avanccedilant i que els materials fagravecilment degradables vagin
desapareixent la temperatura aniragrave disminuint fins a acostar-se a lrsquoambient
Com pots fer compost - 48
Objectius
- Elaborar un full de seguiment on recollir les principals dades sobre lrsquoevolucioacute del
compostatge
- Observar descriure i mesurar els canvis i transformacions que tenen lloc al compostador
- Prendre consciegravencia de la importagravencia de fer un bon manteniment del compostador per
obtenir uns bons resultats
- Facilitar el control dels paragravemetres que intervenen durant el proceacutes de compostatge i
aprendre a preveure com actuar segons cada situacioacute que es presenti
- Registrar dades de manera sistemagravetica utilitzant instruments de mesura concrets
Durada
Una hora aproximadament per fer el diari de seguiment
Un cop per setmana durant tot el proceacutes de compostatge per recollir les dades
Drsquoaquesta manera les accions que srsquohan de dur a terme per fer un bon seguiment del
compostatge soacuten
- Preparacioacute del material a compostar assegurar-nos que tenim mategraveria orgagravenica seca i
humida trossejada petita
- Incorporacioacute del material al compostador a la part inferior cal fer una capa de drenatge i
aeracioacute amb poda branques pinyes o algunes pedres la proporcioacute dels materials ha de
ser 31 tres parts de restes de cuina (material humit) per a cada part de restes de jardiacute
(material sec) i ben barrejades
- Volteig per barrejar la mescla i facilitar lrsquoaeracioacute del material disminuint-ne la humitat
Caldragrave voltejar el material si lrsquoobservem molt humit o si despregraven males olors
- Rec caldragrave regar si la pila srsquoasseca Podem controlar el grau drsquohumitat agafant un grapat
de material i estrenyent-lo si srsquoesmicola li falta aigua amb una humitat correcta el
material es modela perograve sense gotejar
- Anotar les observacions que veiem sobretot si creiem que soacuten anomalies o problemes
Eacutes molt important que totes les observacions i les actuacions que fem al compostador quedin
recollides i registrades en un diari de seguiment perquegrave com que el compostador eacutes colmiddotlectiu hi
hauragrave diferents persones que hi treballaran
Com pots fer compost - 49
Material
De lrsquoescola
- Mural llibreta o programa informagravetic on recollir les dades
- Regle o cinta megravetrica
- Termogravemetre de laboratori
- Forca o airejador
- Regadora
- Drap o paper absorbent
- Pala de jardineria petita
- Bagravescula
- Guant de plagravestic (opcional)
Demanar a la Mancomunitat
- Poda triturada (en cas que sigui difiacutecil aconseguir mategraveria orgagravenica seca)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Taula de seguiment CI CM CS (pagravegina 43)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a elaborar una taula o graella que permeti efectuar un seguiment i manteniment
del compostador controlant els paragravemetres que intervenen durant el proceacutes i treure conclusions
sobre lrsquoevolucioacute del material en compostatge
Es tracta de fer una observacioacute periogravedica de lrsquoevolucioacute del contingut del compostador i un registre de
dades de forma sistemagravetica per adonar-se i entendre els canvis que es produeixen durant el proceacutes
Es recomana que les observacions i mesures es facin setmanalment i per parelles drsquoalumnes
encarregats Per torns rotatius al llarg del proceacutes tot lrsquoalumnat hauragrave fet el seguiment
Algunes de les dades que es poden registrar soacuten la temperatura la quantitat de mategraveria orgagravenica
seca i humida incorporades lrsquoalccedilada de la pila el volteig la humitat (si es rega o no) etc Segons el
nivell educatiu es poden fer mesures de diferent grau de complexitat
Els alumnes reflexionen sobre quins paragravemetres intervenen en el proceacutes i decideixen quegrave han de
controlar i anotar a la graella de seguiment Les opcions per anotar i registrar les dades soacuten
muacuteltiples des drsquoelaborar un mural a un lloc visible del centre o de lrsquoaula fins a recollir les dades en
una llibreta de camp individual o per grups fer-ho a traveacutes de programes informagravetics etc La fitxa
de lrsquoannex Taula de seguiment CI CM CS mostra un possible exemple de taula que es pot fer
Abans de fer les observacions i anotacions es recomana que els alumnes facin hipogravetesis
Com pots fer compost - 50
Creieu que augmentaragrave de volum al llarg de temps
Creieu que augmentaragrave de pes
Quegrave creieu que passaragrave amb la temperatura
Un cop realitzades totes les observacions i mesures dels paragravemetres estudiats es presenten els
resultats obtinguts de forma resumida i sintegravetica per poder treurersquon conclusions Es poden fer
gragravefiques per a cadascun dels paragravemetres mesurats De les mesures no quantitatives (color olor) es
pot descriure verbalment la seva evolucioacute al llarg de lrsquoestudi complementant-ho amb dibuixos o
fotografies A continuacioacute es poden intentar treure conclusions
Color En els primers estadis srsquoobservaran els colors originals dels diferents elements
orgagravenics A mesura que avanccedila la descomposicioacute el color es torna marroacute cada cop meacutes fosc
Olor No ha de ser forta ni desagradable a no ser que hi hagi algun problema que haurem
de detectar quin eacutes
Temperatura Estagrave relacionada amb el grau drsquoactivitat dels microorganismes Augmenta
quan hi ha un cert gruix de material al compostador i va disminuint posteriorment durant la
fase de maduracioacute del compost
Per a CI i CM
Data i hora
Control de temperatura (ambiental i del material en compostatge) La temperatura de la pila es
pren clavant el termogravemetre uns 30 cm dins la pila i srsquohi manteacute durant uns 2 minuts Eacutes important
fer diverses mesures
Control de la humitat A partir de lrsquoaspecte visual del tacte o deixant una mostra sobre un paper
de diari i veure si queda humit o moll Anotar si es rega la pila
Descripcioacute de lrsquoaspecte visual (olor color textura) Eacutes possible reconegraveixer els diferents
elements (fruita fulles) Quin color teacute la pila Quina olor fa (de fruita amoniacuteac fems terra de
bosc)
Aportacioacute de mategraveria orgagravenica humida i seca (pes) Quegrave hi hem tirat Es pot registrar de manera
gragravefica pintant fins a quin nivell arriba drsquouna galleda si sempre srsquoutilitza la mateixa Tambeacute es
pot pesar o beacute simplement anotar si srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica i de quin tipus eacutes
Volteig Anotar si es volteja la pila que es pot fer amb la forca o lrsquoairejador
Alccedilada de la pila de compostatge A meacutes de mesurar els cm de lrsquoalccedilada de la pila es pot registrar
pintant en un esquema fins a quin nivell eacutes ple el compostador
Altres observacions El recull de dades es pot complementar amb dibuixos i fotografies
Com pots fer compost - 51
Ampliacioacute per a CS
Si es vol ampliar el treball matemagravetic i aprofundir en la metodologia cientiacutefica algunes dades i
paragravemetres que es poden incorporar soacuten els seguumlents Srsquohan de dur a terme en una aula o laboratori
Porositat
Entre les partiacutecules del material en compostatge hi ha espais amb aire La mesura de la
porositat ens indica el drsquoaire que conteacute el substrat Una bona porositat del material fa
que el proceacutes de compostatge funcioni millor perquegrave assegura que arribi oxigen a tots els
microorganismes responsables de la descomposicioacute A meacutes un compost amb una bona
porositat teacute meacutes capacitat per retenir aigua als porus i aixograve beneficia les plantes si
srsquoincorpora aquest compost al sogravel Si el material es queda sense oxigen hi poden haver
problemes de males olors Per evitar-ho srsquohi poden afegir materials meacutes gruixuts que
deixin porus entre siacute
Per mesurar la porositat srsquoagafa un vas de volum conegut i srsquoomple amb el substrat a
analitzar fins a un volum conegut sense pressionar-lo Aquest volum srsquoanomena volum
del substrat Srsquoomple una proveta (o recipient graduat) amb aigua i amb cura srsquoaboca
dins el vas fins que el nivell de lrsquoaigua cobrint el substrat arribi al nivell assenyalat com a
volum del substrat La quantitat drsquoaigua que hi ha cabut eacutes la que ha omplert els porus del
substrat i srsquoanomena volum dels porus
Per calcular el de porositat
porositat = __Volum dels porus__ x 100
Volum del substrat
Densitat aparent
La densitat drsquoun material eacutes el seu pes en relacioacute al volum que ocupa En el cas de la
densitat aparent srsquoinclouen tambeacute els porus Com meacutes porositat teacute el material menor eacutes la
seva densitat aparent ja que pesant el mateix ocupa meacutes volum
Per mesurar la densitat aparent srsquoagafa un vas de volum conegut i es pesa (tara de vas)
Srsquoomple amb el substrat sense pressionar-lo i es pesa (pes del vas + substrat) Per calcular
la densitat aparent la foacutermula eacutes
Densitat aparent (g cm2) = Pes del vas + substrat en grams - tara del vas en grams
Volum del vas en cm2
drsquohumitat
Les deixalles contenen fins a un 85 drsquoaigua Durant el proceacutes de compostatge el material
va perdent humitat i en el producte final sol ser al voltant del 40 Si el material en
compostatge no teacute una humitat suficient perquegrave els descomponedors puguin actuar el
proceacutes es pot alentir molt i llavor potser srsquoha de regar
Per mesurar el percentatge drsquohumitat es posen 200 g de substrat al damunt drsquoun full de
paper de diari Es deixa assecar el substrat a lrsquoaire tres o quatre dies (o sota una lagravempada)
i es torna a pesar Aquest eacutes el pes del substrat sec Per calcular el drsquohumitat la foacutermula
eacutes
Com pots fer compost - 52
humitat = 200 g - pes del substrat sec x 100
200 g
A partir del valor obtingut es valora si srsquoha de portar a terme alguna mesura correctora
segons aquesta taula
Manca drsquohumitat lt45
Humitat adequada 45 ndash 55
Exceacutes drsquohumitat gt55
Mida de les partiacutecules
La mida de les partiacutecules del material en compostatge va disminuint a mesura que es
degrada El compost madur eacutes un material granuloacutes amb partiacutecules de mides semblants
Passant el compost per un sedagraves se sap quina eacutes la proporcioacute de partiacutecules petites Cal un
sedagraves de 4 mm de forat (aproximadament tambeacute pot ser de 3 o de 5 mm) Si no es teacute es
pot fabricar amb tela metagravelmiddotlica de 4 mm de diagravemetre i un marc de fusta
Per mesurar la mida de les partiacutecules es tara el paper de diari Srsquoescampa el substrat sec
sobre el paper de diari i es disgreguen les seves partiacutecules amb el corroacute durant 5 minuts
Es pesa el substrat disgregat (restant la tara del paper) Es passa el substrat pel sedagraves de 4
mm Es recullen i es pesen les partiacutecules que hi passen (lt4mm) i es recullen i es pesen les
que srsquohan quedat al sedagraves (gt4mm)
Es calcula la distribucioacute de la mida de les partiacutecules
de partiacutecules de diagravemetres meacutes gran de 4 mm
Pes de les partiacutecules retingudes al sedagraves x 100
Pes del substrat
de partiacutecules de diagravemetre meacutes petit de 4 mm
Pes de les partiacutecules que han passat al sedagraves x 100
Pes del substrat
Com pots fer compost - 53
Activitat 11
Quegrave passa si enterrem residus
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Comprendre que la natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes
natural perograve teacute meacutes dificultat per degradar els materials sintetitzats per lrsquoeacutesser humagrave
- Conegraveixer quins residus soacuten biodegradables
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis
Introduccioacute
La natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes natural Perograve totes
aquelles substagravencies que ha sintetitzat lrsquoeacutesser humagrave en un laboratori es degraden amb meacutes
dificultat Per solucionar la quumlestioacute dels residus drsquoavui dia la ldquobiodegradabilitatrdquo drsquoun producte
eacutes un concepte important
La biodegradacioacute eacutes la facultat que tenen algunes substagravencies de descompondrersquos en components
quiacutemics meacutes simples en un periacuteode curt de temps i reintegrar-se a la terra amb les condicions
ambientals adequades En el proceacutes natural de la descomposicioacute a meacutes dels bacteris hi
intervenen factors com els fongs la llum solar la humitat i la temperatura La mategraveria orgagravenica
pot ser degradada de forma aerogravebica amb oxigen (a lrsquoaire lliure) o de forma anaerogravebica sense
oxigen (enterrat)
Quan els productes no poden ser degradats de forma natural o beacute el temps necessari per a quegrave
els organismes els descomponguin eacutes extremadament llarg sersquols anomena no biodegradables El
fet que aquests no siguin biodegradables es deu a la seva estructura fiacutesica i quiacutemica Alguns com
el vidre no poden ser degradats
Tots els compostos orgagravenics produiumlts pels ecosistemes naturals soacuten degradables en forma natural
i tarden molt poc temps en desaparegraveixer Per aixograve els ecosistemes no produeixen material no
desitjat o escombraries En canvi la tecnologia actual estagrave produint en grans quantitats materials
sintegravetics no biodegradables Molts dels plagravestics que utilitzem com bosses i envasos soacuten exemples
drsquoaquests productes Per aixograve al ser llenccedilats al camp romanen alliacute sense descompondrersquos durant
molts anys No ser biodegradable no significa que no desapareixeragrave mai del planeta sinoacute que
lrsquohome ha de ser lrsquoencarregat de destruir-lo o reciclar-lo
Com pots fer compost - 54
- Adonar-se de quins residus srsquohan degradat completament o en part despreacutes drsquounes
setmanes
- Comprovar si srsquohan complert les hipogravetesis formulades a lrsquoinici de lrsquoexperiment
- Identificar quant temps tarden a descompondrersquos diferents tipus de residus i ordenar-los
fent una liacutenia del temps
- Reflexionar sobre la importagravencia de no llenccedilar deixalles a lrsquoentorn natural
Durada
Una hora aproximadament per a lrsquoexperiment drsquoenterrar residus
Una hora aproximadament per a la sessioacute de desenterrar residus i reflexionar sobre el que ha passat
Material
De lrsquoescola
- Residus diversos per enterrar
- Fustes per als cartells
- Paper llapis colors cola
- Si es vol fer la variant
o Bosses de malla de plagravestic
o Etiquetes plastificades per a cada bossa
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem hipogravetesis CI (pagravegina 44)
- Fitxa Fem hipogravetesis CM CS (pagravegina 45)
- Fitxes Liacutenia cronologravegica CI (pagravegines 46 a 48)
- Fitxa Desenterrem residus CM CS (pagravegina 49)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar enterrant diversos residus si la natura eacutes capaccedil de
descompondrersquols amb poc temps Lrsquoactivitat es diferencia en dos moments primer es prepara
lrsquoexperiment i es fan hipogravetesis al cap drsquoun mes i mig es comprova quegrave ha passat i es fa una reflexioacute
sobre el concepte biodegradable
PRIMERA PART
Es prepara lrsquoexperiment drsquoenterrar residus al pati
Al pati preferiblement a prop del compostador els alumnes fan forats a terra drsquouns 20 cm de
fondagraveria Es fan tants forats com tipologies de residus es vulguin enterrar Una proposta eacutes fer-ne
Com pots fer compost - 55
cinc amb els seguumlents materials fulla drsquoenciam pela de plagravetan paper de cuina paper drsquoalumini i
bossa de plagravestic Tambeacute poden ser els alumnes que escullin els materials amb quegrave volen
experimentar
Es posa un cartell a cada forat per identificar quegrave srsquohi ha enterrat i poder-ho localitzar al cap drsquoun
mes i mig Eacutes important informar tothom que no es trepitgi la zona on srsquoestagrave fent lrsquoexperiment
Es fan fotografies dels residus abans drsquoenterrar-los per poder-les comparar amb els resultats
obtinguts
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CI A lrsquoaula cada alumne fa la hipogravetesi de quin residu seragrave
el que es descompondragrave meacutes ragravepidament
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CM CS A lrsquoaula cada alumne fa hipogravetesis de quegrave creuen
que passaragrave amb els residus durant un mes i mig
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer un experiment similar per saber quan tarden a descompondrersquos els residus orgagravenics
i no orgagravenics dins el compostador i observar els canvis que se succeeixen al llarg del temps
Srsquointrodueixen els residus a analitzar en bosses de malla de plagravestic com les que es fan servir per
envasar patates Aquestes bosses no es descomponen i permeten que entrin els organismes
descomponedors i lrsquooxigen Sersquols colmiddotloca una etiqueta de plagravestic amb el nom del residu a analitzar i
la data i srsquointrodueixen al compostador Cada setmana es treuen i sersquols fa fotografies per comprovar
els canvis que es van produint Es poden sotmetre a assaig multitud de substrats com peles de
plagravetan de taronja de poma fusta triturada fragments de mides diferents etc
SEGONA PART
Al cap drsquounes sis setmanes es desenterren els residus i srsquoobserva en quin estat de descomposicioacute es
troba cadascun dels materials colgats i si srsquohan complert les hipogravetesis formulades pels alumnes
Quins residus srsquohan descompost completament I en part Els materials han canviat les seves
propietats (mida textura color olor forma) Hi ha materials que estan intactes
Es fa una posada en comuacute i es debat sobre els resultats obtinguts per extreure conclusions
- Quins mecanismes teacute la natura per degradar els residus
- Quines alternatives existeixen per aquells materials de siacutentesi que no es degraden tan ragravepid
com els drsquoorigen natural
Com pots fer compost - 56
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Liacutenia cronologravegica CI Es reparteix a cada alumne una targeta on hi
apareix el nom drsquoun residu i el seu temps de descomposicioacute Cadascuacute dibuixa el residu de quegrave es
tracta i tots junts ordenen les imatges en un mural conjunt
Per a CM i CS imprimir de lrsquoannex la fitxa Desenterrem residus CM CS per anotar els resultats i
conclusions
A continuacioacute es fa una activitat per ordenar cronologravegicament diferents residus i materials tenint en
compte el temps que tardarien a desfer-se de manera natural Es pot representar en un mural
treballar-ho amb un debat o beacute mitjanccedilant un joc de moviment
Una manera de fer-ho srsquoassigna a cada alumne un material del llistat que hi ha a continuacioacute sense
indicar-los el temps de descomposicioacute Els alumnes drets srsquohan drsquoordenar en fila cronologravegicament
segons el temps que triguen a descompondrersquos (en funcioacute de les seves hipogravetesis) Per ordenar-se han
de debatre entre tots fins arribar a un acord comuacute El dinamitzadora els indica si estan ben colmiddotlocats
o no i el nombre drsquoalumnes que no estan ben posicionats Es tracta que els alumnes es tornin a
colmiddotlocar fins a aconseguir una filera ordenada del residu meacutes ragravepid en descompondrersquos al meacutes lent
No eacutes tan important ordenar-se perfectament beacute com el debat que es generi i la reflexioacute sobre la
importagravencia de repensar en una bona gestioacute i prevencioacute de residus Al final es fa un debat i es pot fer
una representacioacute en un mural
fulla drsquoenciam (una setmana)
pela de patata (poques setmanes)
peles de ceba (poques setmanes)
closques drsquoou (un mes)
pela de plagravetan (2 mesos)
paper de cuina (3 mesos)
pela de taronja (6 mesos)
fulles seques (6 mesos)
closques de nou (6 mesos)
paper (1 any)
cigarrets (1 o 2 anys)
fusta petita (entre 1 i 3 anys)
xiclet (5 anys)
os de pollastre (entre 10 i 30 anys)
paper drsquoalumini (entre 10 i 30 anys)
bric de llet (entre 10 i 30 anys)
sabata vella (entre 25 i 200 anys)
llauna (entre 10 i 500 anys)
bossa de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
ampolla de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
piles (1000 anys)
ampolla de vidre (4000 anys)
Com pots fer compost - 57
Activitat 12
Quines soacuten les fases del compostatge
Mirem-ho de prop
CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es desenvolupa en diverses fases En cada fase cal la presegravencia drsquooxigen
i drsquoaigua en quantitats adequades perograve sobretot en les primeres fases en quegrave lrsquoactivitat
microbiana eacutes meacutes gran Controlar la temperatura permet identificar quina fase es produeix a
lrsquointerior de la pila
Fase de temperatura moderada
Dura entre 5 i 10 dies Presegravencia de bacteris i fongs que causen un ragravepid creixement de la
temperatura (entre 15 i 45 ordmC) Aquests organismes trenquen amb rapidesa els compostos
solubles fagravecilment degradables
Fase de descomposicioacute o drsquoalta temperatura
Temperatures elevades (superiors als 40 ordmC) Els compostadors amb meacutes volum assoleixen meacutes
temperatura (en compostadors domegravestics el proceacutes es realitza a temperatura ambient) Hi ha
presegravencia de diversos i nombrosos microorganismes i alguns invertebrats En la mesura que els
compostos altament energegravetics srsquoesgoten la temperatura baixa gradualment La durada
drsquoaquesta fase eacutes drsquounes 10 setmanes
Fase de refredament i maduracioacute
La temperatura descendeix des del pic a quegrave srsquoha arribat fins a arribar a temperatura ambient
Presegravencia de microorganismes i invertebrats (sobretot porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i cucs
de terra) Srsquoarriba a la fase final (estabilitzacioacute del producte) quan les temperatures soacuten properes a
les ambientals i ha disminuiumlt el nombre de microorganismes Aquesta fase eacutes la meacutes llarga de
totes pot arribar a durar diversos mesos Tambeacute eacutes la fase en quegrave es produeix una major activitat
de fongs que ajuden a la descomposicioacute de residus secs o amb poc nitrogen Es detecten
macroorganismes que soacuten capaccedilos de degradar les parts meacutes dures dels vegetals A les capes
inferiors si hi ha molta aigua i el compost adopta una textura fangosa sol haver-hi una gran
poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el compost
Com pots fer compost - 58
Objectius
- Comprendre com es produeix el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Aprendre a experimentar i controlar les fases del proceacutes de compostatge
- Adonar-se dels canvis que es produeixen als residus orgagravenics en descomposicioacute i identificar
quant temps tarden a descompondrersquos
- Observar lrsquoevolucioacute de diferents paragravemetres que determinen en quina fase es troba el proceacutes
de compostatge
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis i comprovar si srsquohan complert al final de lrsquoexperiment
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
- Termogravemetre
- Tisores o cuacuteter
- Cola
- Punxoacute
- Retolador permanent
- Restes orgagraveniques diverses (tronquets fulles peles de fruita i verdura)
- Terra de bosc
Opcioacute A)
- Tres ampolles de plagravestic transparent de dos litres (de refresc)
- El tap drsquouna de les ampolles
Opcioacute B)
- Garrafa de plagravestic de 8 litres
- Ampolla de plagravestic de 15 litres
- Paper film
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La columna de descomposicioacute CS (pagravegina 50)
Com pots fer compost - 59
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear a lrsquoaula un compostador a petita escala per observar de prop el proceacutes
de compostatge i extreure les conclusions del que succeeixi Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el compostador en miniatura es tracta de fer-ne el seguiment i
les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La columna de descomposicioacute CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment Tambeacute es pot deixar que els
alumnes escullin quina de les dues opcions prefereixen o beacute fer-ne nomeacutes una
Opcioacute A)
Es tallen tres ampolles de plagravestic de 2 litres segons el dibuix i es munta
una columna de descomposicioacute Es fan forats drsquoaireig als segments B i C
Srsquoomple la columna (segments B i C) amb restes vegetals com ara fulles
petites branques restes de fruita i verdura etc
Les restes srsquohan de mantenir humides perograve sense que lrsquoaigua srsquoentolli a fi
drsquoevitar putrefaccions Lrsquoaigua que sobra ha de drenar beacute i caure al
segment D Es colmiddotloca una etiqueta a la columna de descomposicioacute que
indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Opcioacute B)
Es retalla el cul drsquouna garrafa es foraden les parets de la garrafa i es
fan forats al tap Es talla per la meitat una ampolla de 15 litres Es
posa la garrafa amb el tap cap per avall a sobre la mitja ampolla
tallada (perquegrave pugui caure el liacutequid dins la mitja ampolla) Es talla
a trossos petits les restes orgagraveniques Es barregen les restes
orgagraveniques amb la terra de bosc i es posen dins la garrafa de 8 litres
cap per avall Srsquointrodueix un termogravemetre per un dels forats
laterals La punta del termogravemetre ha de quedar coberta de la
barreja Es tapa la garrafa amb el film transparent de manera que quedi ben fixat Es colmiddotloca una
etiqueta a la garrafa que indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Accions de manteniment
Dos cops per setmana srsquoha de remenar la barreja i airejar perquegrave els microorganismes puguin
respirar Si la barreja estagrave molt humida srsquoha de destapar perquegrave srsquoassequi una mica i aixiacute srsquoevita que
els microorganismes srsquoofeguin Si srsquoasseca molt srsquoha de mullar una mica i remenar
Observacions
Al cap de dos o tres mesos les restes vegetals srsquohauran descompost Srsquoobserven els canvis al llarg de
les setmanes es poden fer observacions cada 15 dies Aspectes a observar textura olor color
Com pots fer compost - 60
temperatura lixiviats (liacutequids resultants del proceacutes de descomposicioacute) alccedilada de la pila Lrsquoevolucioacute
de la temperatura i de lrsquoalccedilada de la pila es poden representar en una gragravefica Altres observacions es
poden documentar per escrit a traveacutes de descripcions i complementar-les amb fotografies per poder
observar al final lrsquoevolucioacute de color que ha sofert al llarg del temps
Es poden construir meacutes drsquouna columna i omplir-les amb material diferent per poder comparar com
evolucionen
El proceacutes de compostatge eacutes llarg perograve els canvis meacutes evidents tenen lloc al comenccedilament per tant
les observacions seran meacutes frequumlents que meacutes endavant Cal organitzar un bon treball sistemagravetic
drsquoobservacions i recollida de dades en un moment determinat del dia que es poden acordar amb el
grup classe
Diferents condicions
Per grups es poden recrear diferents situacions drsquoinvestigacioacute per esbrinar els factors que
influencien en el proceacutes de fer compost com per exemple
- Influencia lrsquoamplada del recipient en el proceacutes
- Influencia el grau de ventilacioacute (el fet de tenir el recipient tancat obert mig obert)
- Influencia el tipus de material que posem a compostar
- Influencia el fet drsquohumitejar meacutes o menys els materials
- Influencia en el proceacutes la temperatura del lloc on hem posat el compostador
Una bona manera de documentar-ho eacutes fer-ne un seguiment a partir drsquoun recull fotogragravefic
Preguntes per reflexionar i treure conclusions
- Per quegrave creieu que srsquoha barrejat terra de bosc amb les restes
- Quines dificultats i inconvenients heu trobat al llarg del proceacutes
- Per quegrave augmenta la temperatura a la primera fase del proceacutes
- Per quegrave cal airejar i mantenir els residus humits durant el proceacutes de compostatge
- En quines etapes heu observat la presegravencia drsquoinsectes io drsquoaltres animals
Com pots fer compost - 61
Activitat 13
Qui hi viu al compostador
CI CM CS
Introduccioacute
Els descomponedors soacuten aquells organismes que srsquoalimenten de la mategraveria orgagravenica
drsquoorganismes morts i que la transformen en mategraveria inorgagravenica Petits animals com els cucs de
terra i molts insectes afavoreixen el proceacutes de degradacioacute triturant una part de la mategraveria que
srsquoha de descompondre Els veritables descomponedors perograve soacuten microorganismes fongs
bacteris i actinomicets Cada grup estagrave especialitzat en la degradacioacute drsquoun tipus determinat de
molegravecula orgagravenica Lrsquoaccioacute conjunta de tots els descomponedors teacute com a resultat la
transformacioacute de la mategraveria orgagravenica en aigua CO2 i sals minerals El paper dels
descomponedors a la natura eacutes molt important En primer lloc netegen la natura de les seves
ldquodeixallesrdquo cadagravevers i restes orgagraveniques Despreacutes les sals minerals que alliberen com a producte
de la descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i serveixen
drsquoaliment per les plantes Finalment els fragments de mategraveria orgagravenica vegetal de meacutes difiacutecil
descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i formen lrsquohumus
Lrsquoaparicioacute drsquoinvertebrats al compostador eacutes totalment natural Eacutes normal que trobem insectes a la
mescla ja que soacuten part dels organismes responsables del proceacutes de compostatge Tot i aixograve si
nrsquoobservem molts pot ser indicatiu que hi ha alguna cosa que no funciona
- La presegravencia de formigues eacutes un indicador drsquoacidesa o drsquouna pila seca Hem de remenar
beacute la mescla durant uns quants dies fins que hagi desaparegut el formiguer
- Si hi ha un exceacutes de mosques de la fruita eacutes indicatiu que la barreja no srsquoha fet beacute Hem
de remenar beacute i deixar la tapa oberta durant la nit perquegrave puguin sortir
- Si hi ha un exceacutes de mosques vol dir que hi ha massa mategraveria humida Hi hem drsquoafegir
mategraveria seca remenar-ho beacute i posar-hi una capa de mategraveria seca al cim de la mescla
- Si hi ha porquets de Sant Antoni eacutes indicatiu que el compost ja estagrave llest per collir
Ingereixen restes de poda i vegetacioacute en descomposicioacute i daquesta manera contribueixen
a la formacioacute de compost madur
- Els cargols i llimacs es mengen les restes orgagraveniques meacutes fresques ja que es poden
alimentar drsquohortalisses i verdures vives
- La presegravencia de cucs blancs denota acidesa Potser hi ha massa restes de fruita o poca
varietat de materials
- Els agravecars en molta quantitat indiquen que la pila estagrave massa humida
- Els cucs de terra apareixen en lrsquouacuteltim proceacutes de descomposicioacute i indiquen que el compost
ja estagrave madur i es pot aplicar Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes
orgagraveniques milloren lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel i ajuden a oxigenar la pila de
compost
-
Com pots fer compost - 62
- Els colmiddotlegravembols soacuten els trossejadors encarregats de fragmentar les restes orgagraveniques
- Les larves de coleogravepters o de diacutepters i els himenogravepters (formigues) tenen una presegravencia
miacutenima en una pila de compost Si hi abunda algun drsquoells eacutes senyal de mal funcionament
- Les larves drsquoescarabats srsquoalimenten de materials immadurs en descomposicioacute i els adults
depreden altres insectes i molmiddotluscs
- Les aranyes srsquoalimenten drsquoaltres organismes que viuen a la pila de compost Soacuten grans
depredadores i controlen les poblacions drsquoinsectes del compostador
- Els centpeus tambeacute soacuten depredadors i realitzen la mateixa funcioacute que les aranyes
controlen la densitat biogravetica de lrsquoecosistema del nostre compostador
Els insectes (formigues agravecars aranyes) apareixen majoritagraveriament en les etapes meacutes madures
del proceacutes de compostatge quan la temperatura baixa perograve la descomposicioacute encara no eacutes
completa De tota manera els podem trobar durant tot el proceacutes ja que soacuten bons trituradors de
mategraveria orgagravenica
La cadena trogravefica dins el compostador
Descomponedors organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica i la
transformen en mategraveria inorgagravenica
Microfauna (nomeacutes observables amb microscopi) actinomicets fongs bacteris i
protozous Srsquoencarreguen de meacutes del 95 de lrsquoactivitat descomponedora que es genera a
la pila de compost
Consumidors primaris organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica
Macrofauna coleogravepters (escarabats) cargols i llimacs enquitreids (cucs blancs) diacutepters
(mosques) isogravepodes (porquets de Sant Antoni) cucs de terra Apareixen quan baixa la
temperatura de la pila de compost
Consumidors secundaris organismes que srsquoalimenten dels primaris Colmiddotlegravembols
dermagravepters (tisoretes) agravecars nematodes rodons (cucs rodons) protozous rotiacutefers
turbelmiddotlaris (cucs plans) himenogravepters (formigues)
Consumidors terciaris organismes que srsquoalimenten dels secundaris Caragravebids (escarabats
de terra) pseudoescorpins coleogravepters estafiliacutenids centpeus himenogravepters (formigues)
aragravecnids (aranyes)
Com pots fer compost - 63
Objectius
- Identificar quins soacuten els descomponedors que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la
mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa els organismes que viuen al compostador de
lrsquoescola
- Identificar i classificar els principals invertebrats trobats a partir de lrsquoobservacioacute de les
principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes ales antenes)
- Familiaritzar-se i aprendre a manipular eines i instruments cientiacutefics com la lupa les pinces o
lrsquoaspirador drsquoinsectes
Durada
Entre una i dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Safates
- Pots
- Bosses
- Pinces
- Lupes de magrave lupes binoculars io microscopis
- Aspirador drsquoinsectes (es pot fabricar a lrsquoescola a internet hi ha exemples de com fer-ho)
- Guies drsquoinvertebrats (opcional)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CI (pagravegines 51 i 52)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CM CS (pagravegines 53 i 54)
- Fitxa Els animals descomponedors CI CM CS (pagravegina 55)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar els organismes descomponedors que viuen al compostador de
lrsquoescola a partir de lrsquoobservacioacute directa Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera al
compostador i la segona a lrsquoaula
Com pots fer compost - 64
PRIMERA PART
Per comenccedilar es visita el compostador Srsquoobre i srsquoobserva amb lrsquoobjectiu de trobar la magravexima
quantitat i diversitat drsquoorganismes descomponedors Es recullen mostres de la mategraveria orgagravenica de
diferents parts del compostador (de la superfiacutecie i del fons) i es posen en recipients com safates o
bosses per transportar-les cogravemodament fins a lrsquoaula evitant que srsquoescapin els insectes i la resta
drsquoorganismes
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Classificacioacute invertebrats CI o CM CS en funcioacute del nivell educatiu una
cogravepia per a cada grup de 4 alumnes i tambeacute la fitxa Els animals descomponedors CI CM CS una cogravepia
per a cada alumne
A lrsquoaula es fan grups drsquouns 4 alumnes A cada grup se li reparteix una safata amb mostres de
compost i tot el material necessari per fer lrsquoobservacioacute i identificacioacute drsquoorganismes invertebrats
descomponedors (fitxes de classificacioacute pots lupes pinces aspirador drsquoinsectes) Cada grup
treballa de manera autogravenoma per tal de trobar el magravexim nombre drsquoorganismes descomponedors
entre les restes orgagraveniques
Es tracta que recullin totes les observacions a les fitxes de treball individual i classifiquin els
descomponedors tenint en compte les principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes
antenes ales etc)
Cal recordar a lrsquoalumnat que srsquohan de respectar els animals i no srsquohan de maltractar ni matar en cap
cas Un cop finalitzada lrsquoactivitat es retornaran tots els organismes al compostador
Com pots fer compost - 65
Activitat 14
Qui descompon la mategraveria orgagravenica
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Hi ha una part de la vida invisible als nostres ulls perograve que teacute un paper molt important Soacuten els
milions de microorganismes que descomponen la mategraveria orgagravenica
Llevat organisme viu que produeix enzims els quals provoquen canvis bioquiacutemics importants
en productes orgagravenics naturals Un dels meacutes coneguts eacutes el llevat de la cervesa
Quan sentim la paraula fong molts podem pensar en un rovelloacute Tanmateix els fongs presenten
una gran varietat de formes i mides Formen un regne dorganismes unicelmiddotlulars o pluricelmiddotlulars
per tant no tots els fongs soacuten microorganismes ja que molts es poden observar a simple vista
Les caracteriacutestiques generals dels fongs soacuten les seguumlents
o Soacuten eucariotes
o Es poden reproduir de forma sexual o asexual
o Soacuten heterogravetrofs eacutes a dir prenen la mategraveria orgagravenica ja elaborada No fan la fotosiacutentesi
o Tenen paret celmiddotlular que a diferegravencia de la dels vegetals no eacutes de celmiddotlulosa sinoacute de
quitina
Els llevats soacuten un dels tipus de fongs unicelmiddotlulars meacutes importants Hi ha moltes espegravecies
diferents de llevats Algunes daquestes espegravecies tenen una gran importagravencia econogravemica ja que
realitzen fermentacions industrials la cervesa el pa i el vi soacuten productes derivats de les
fermentacions dels llevats En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents eacutessers
vius
Com soacuten els llevats
Soacuten organismes unicelmiddotlulars La seva mida molt variable generalment eacutes superior a la dels
bacteris Presenten una gran diversitat de formes (esfegraveriques allargades ciliacutendriques)
La reproduccioacute dels llevats es fa per gemmacioacute Durant aquest proceacutes es generen dues cegravelmiddotlules
amb la peculiaritat que una eacutes molt meacutes gran que laltra Durant la gemmacioacute es produeix una
protuberagravencia anomenada gemma a partir dun punt de la paret celmiddotlular Simultagraveniament el
nucli de la cegravelmiddotlula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma Finalment la gemma
es separa i dona lloc a una altra cegravelmiddotlula
Com pots fer compost - 66
Objectius
- Descobrir qui soacuten els descomponedors meacutes petits que intervenen en el proceacutes de
descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa la feina que fan els llevats en contacte amb la
mategraveria orgagravenica
- Comprendre que hi ha uns eacutessers microscogravepics que srsquoencarreguen de descompondre la
mategraveria orgagravenica del compostador la fullaraca del bosc i tambeacute soacuten els responsables que les
taronges o el pa es floreixin
Alguna vegada tots hem menjat bolets Perograve a banda dalguns fongs comestibles tambeacute podem
treure profit dels fongs unicelmiddotlulars
o Llevats que fermenten
Com en el cas dalguns bacteris els llevats tambeacute fan fermentacions per exemple la coneguda
fermentacioacute alcohogravelica que realitza Saccharomyces cerevisae Diferents espegravecies daquest gegravenere de
llevats realitzen les fermentacions que produeixen el vi la cervesa i el pa En tots aquests casos la
fermentacioacute eacutes similar es posa el llevat juntament amb el most la farina de blat o lextracte dordi
En alimentar-se daquests substrats els llevats produeixen alcohol i diogravexid de carboni
transformant el producte inicial en vi pa o cervesa respectivament
o Fongs que fabriquen medecines
Hi ha espegravecies de fongs que soacuten capaces de produir antibiogravetics Aixiacute per exemple el primer
antibiogravetic descobert la penicilmiddotlina eacutes produiumlt per fongs del gegravenere Penicillium No obstant
alguns llevats i altres tipus de fongs soacuten capaccedilos de produir malalties Aquestes malalties no
nomeacutes afecten les persones sinoacute que tambeacute ataquen a plantes i animals Alguns exemples
o Fongs que infecten plantes
Alguns fongs soacuten perjudicials pels vegetals ja que poden atacar el seu sistema vascular o els seus
fruits Aixiacute per exemple Phytophtora infestans afecta la patata Aquest fong va destruir tots els
conreus de patata a Irlanda al segle XIX provocant la mort per manca daliment de meacutes dun
milioacute de persones
o Llevats que infecten persones
Les infeccions provocades pels llevats en les persones normalment soacuten cutagravenies (afecten a la
pell) Per exemple Candida albicans pot causar inflamacioacute de la mucosa de la boca sota certes
condicions Una altra infeccioacute molt comuna eacutes el peu datleta que afecta normalment la planta
dels peus i que es contagia a partir del terra de dutxes i piscines puacutebliques
Com pots fer compost - 67
- Adonar-se que en el proceacutes de descomposicioacute es transformen les restes orgagraveniques en
presegravencia drsquooxigen i que es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia en forma de
calor
- Treballar seguint el megravetode cientiacutefic
Durada
Mitja hora aproximadament per preparar lrsquoexperiment
Seguiment durant unes quantes setmanes
Mitja hora aproximadament per treure conclusions
Material
De lrsquoescola
- Quatre bosses de plagravestic transparent
- Un plagravetan
- Un ganivet
- Dos paquets de llevat en pols per fer pa
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment plagravetan CM CS (pagravegina 56)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a esbrinar si hi ha microorganismes que no es veuen i descomponen la mategraveria
orgagravenica Lrsquoactivitat consta drsquouna primera part de preparacioacute de lrsquoexperiment a continuacioacute el
seguiment durant diverses setmanes i finalment una sessioacute de reflexioacute i conclusions finals
Es pot dividir els alumnes en grups i que cada grup prepari el seu propi experiment O beacute es pot
combinar aquesta activitat amb les activitats 11 i 12 i que cada grup drsquoalumnes es faci responsable
drsquouna proposta diferent ja que totes porten a fer reflexions i a treure conclusions al voltant de la
pregunta ldquoQuant tarda a descompondrersquos la mategraveria orgagravenicardquo
Per a la preparacioacute de lrsquoexperiment
Es marquen les quatre bosses de plagravestic amb lletres diferents (A B C D) i srsquoomplen de la manera
seguumlent
- Bossa A uns quants talls de plagravetan
Com pots fer compost - 68
- Bossa B uns quants talls de plagravetan i un sobre de llevat
- Bossa C uns quants talls de plagravetan i una mica drsquoaigua
- Bossa D uns quants talls de plagravetan un sobre de llevat i aigua
Un cop feta aquesta operacioacute es tanquen les bosses i es posen al sol durant uns quants dies
Quegrave passaragrave
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment plagravetan CM CS
Els alumnes anoten les seves progravepies hipogravetesis Quegrave trsquoimagines que hauragrave passat drsquoaquiacute a unes
setmanes a dins de cada bossa En quin estat estaragrave el plagravetan Hauragrave passat alguna cosa meacutes
Explicacioacute del proceacutes que tindragrave lloc
El plagravetan de la bossa A nomeacutes srsquoha tornat una mica fosc el de la bossa B el del llevat srsquoha
desenvolupat perograve molt lentament a la bossa C el plagravetan estagrave podrit i teacute una mica de verdet i a la
bossa D el plagravetan srsquoha descompost i la bossa srsquoha inflat pel CO2 que han emegraves els llevats Els llevats
soacuten uns microorganismes molt petits que srsquoencarreguen de descompondre la mategraveria orgagravenica quan
les condicions drsquohumitat i de temperatura soacuten les adients
Com pots fer compost - 69
Activitat 15
Com treballen els cucs de terra
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Els cucs de terra tenen el cos allargat ciliacutendric que srsquoadapta molt beacute a la seva vida subterragravenia
Fan galeries verticals i horitzontals i srsquoalimenten de les partiacutecules orgagraveniques de la terra que
ingereixen en gran quantitat de tal manera que porten a terme una doble missioacute en benefici de
lrsquoestructuracioacute i el condicionament del sogravel esponjament mecagravenic per una banda cosa que el fa
meacutes permeable als gasos i enriquiment quiacutemic per una altra ja que la terra que ha passat pels
seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la mategraveria orgagravenica edagravefica De
nit surten a la superfiacutecie ja que lrsquoatmosfera eacutes meacutes humida i aixograve els facilita la respiracioacute en
arribar lrsquohivern resten al fons de les galeries El cuc de terra vermell o cuc vermell (Lumbricus
rubellus) eacutes una espegravecie californiana criada com a font de proteiumlnes per a lrsquoalimentacioacute animal a
partir de mategraveria orgagravenica residual (escombraries femtes etc) lrsquoeliminacioacute de la qual altrament
li eacutes encomanada com a mineralitzador vivent
En un ecosistema natural el treball del sogravel el porten a terme els organismes que hi viuen i que hi
excaven galeries Els cucs de terra soacuten els meacutes actius Els cucs de terra sempre soacuten presents en
sogravels fegravertils Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes orgagraveniques milloren
lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel Es desplacen entre les restes de mategraveria orgagravenica excavant
galeries que ajuden a airejar i per tant a oxigenar la pila de compost
Durant el proceacutes de compostatge impera la llei de la boca meacutes gran Els organismes que tenen la
boca meacutes gran soacuten els primers a colonitzar el compostador ja que soacuten capaccedilos de triturar trossos
grossos de mategraveria orgagravenica Despreacutes comencen a augmentar les poblacions de macroorganismes
de boca meacutes petita i alhora meacutes especialitzada (cucs colmiddotlegravembols etc) fins que la mategraveria
orgagravenica eacutes tan petita que nomeacutes hi tenen acceacutes els bacteris els fongs i els actinomicets Durant
aquest proceacutes tambeacute hi ha macroorganismes depredadors (aranyes formigues etc) que no
participen en la descomposicioacute de la mategraveria perograve soacuten una part important del proceacutes de
compostatge Durant el compostatge els organismes trenquen la mategraveria orgagravenica en trossos de
grandagraveria cada vegada menor fins a aconseguir una mategraveria fosca semblant a lhumus En aquest
proceacutes tambeacute es produeix diogravexid de carboni (CO2) calor i aigua
-
Com pots fer compost - 70
Objectius
- Adonar-se de de la funcioacute que desenvolupen els cucs de terra en el sogravel
- Construir un terrari per a cucs de terra per poder observar a simple vista la seva activitat i
treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Cinc cucs de terra
- Dues ampolles de plagravestic de 2 litres
- Terra
- Planter de dos enciams
- Farina de blat de moro
- Cartolina negra
Opcioacute B)
- Dos plagravestics riacutegids i transparents drsquouns 30 x 30 cm
- Per a la base una fusta drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 30 cm de llarg
- Per als laterals dues fustes drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 29 cm de llarg
- Cola
- Substrats diversos compost torba sorra fina grava fullaraca etc
- Una tela gruixuda que no deixi passar la llum
- Una dotzena de cucs de terra adults
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS (pagravegina 57)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear un terrari o espai amb terra on poder observar lrsquoactivitat dels cucs de
terra i treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el terrari es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions
pertinents al llarg drsquounes setmanes
Com pots fer compost - 71
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment O beacute es pot escollir una de les
dues opcions
Opcioacute A)
Es tallen les dues ampolles de plagravestic per la meitat i es
guarden les dues bases Es forada amb un clau la base de
les dues ampolles Srsquoomplen els dos cilindres amb capes
alternes de terra i farina fins a dues terceres parts de
lrsquoampolla Es planten els dos enciams un a cada ampolla
Srsquoetiqueta una ampolla amb la lletra A i una altra amb la
lletra B i en aquesta uacuteltima srsquohi posa els cinc cucs de
terra Es cobreixen les ampolles amb la cartolina negra i es
colmiddotloquen en un lloc cagravelid i lluminoacutes Cal regar-les regularment Al cap de dues setmanes es treu la
cartolina negra i srsquoobserva quegrave ha passat Quina de les dues plantes ha crescut meacutes
Els cucs exerceixen una funcioacute important que eacutes barrejar la terra i oxigenar-la A meacutes les seves
excrecions soacuten molt riques en nutrients A lrsquoampolla A al cap de dues setmanes encara hi observem
les capes alternes de terra i farina mentre que a lrsquoampolla B hi estan barrejades
Opcioacute B)
Es construeix un terrari per a cucs de terra Es tracta drsquouna
caixa de parets transparents les quals permeten veure
lrsquoactivitat dels cucs La longitud i lrsquoaltura de les parets teacute
poca importagravencia sempre i quan permetin crear capes de
substrat de colors diferents Lrsquoamplada no pot ser gaire
gran per evitar que els cucs construeixin les galeries lluny
de les parets i per tant no es puguin observar
Per construir el terrari srsquoenganxen els plagravestics a la base i
als laterals Srsquoomple el terrari amb cura amb els diferents
substrats per formar capes de liacutemits clars drsquouns 3 cm de
gruix alternant els que tinguin colors diferents entre siacute
El terrari es pot construir de diverses maneres i amb diversos materials depenent dels recursos de
quegrave es disposin
A la part superior srsquohi afegeix una fina capa de grava i es cobreix amb fullaraca Es rega
abundantment i srsquointrodueixen els cucs de terra
Es tapa tot el terrari amb la tela per protegir-lo de la llum Al cap drsquouna setmana srsquohi fa un cop drsquoull
per veure com evoluciona i aixiacute cada pocs dies Al cap drsquoun temps els cucs construiran les seves
galeries i a poc a poc els liacutemits entre capes aniran desapareixent Les pedretes srsquoaniran enfonsant a
mesura que els cucs vagin excavant Les fulles seran enterrades per ser consumides
Com pots fer compost - 72
Activitat 16
Quanta aigua pot atrapar el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Experimentar la retencioacute drsquoaigua de diferents tipus de substrats compost sorra argila
- Comprendre la importagravencia que un sogravel (i el compost) tingui una bona capacitat de retencioacute
drsquoaigua
- Reflexionar sobre el benefici que aixograve aporta a la terra del jardiacute i de lrsquohort
Introduccioacute
La circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire dins del sogravel estagrave directament relacionada amb la seva
estructura que crea porus o espais buits dins del sogravel per on es mou lrsquoaire i lrsquoaigua Les arrels de
les plantes i els organismes que viuen al sogravel necessiten aire per respirar i aigua per al seu
metabolisme
La quantitat drsquoaire i drsquoaigua que hi ha al sogravel depegraven de la mida dels porus Quan plou o reguem
tots els porus srsquoomplen drsquoaigua i amb el temps es van buidant a poc a poc donant pas a lrsquoaire Tot
i aixiacute sempre hi ha una petita part drsquoaigua retinguda al sogravel que no es perd De totes maneres les
plantes tampoc la poden fer servir perquegrave estagrave atrapada amb massa forccedila en els porus meacutes petits
Hi ha sogravels que despreacutes de ploure o de regar-los srsquoassequen meacutes ragravepidament que uns altres Aixograve
passa perquegrave no tots retenen lrsquoaigua amb la mateixa forccedila
De quegrave depegraven la forccedila de retencioacute de lrsquoaigua dins drsquoun sogravel
La capacitat de retenir aigua com si fos una esponja eacutes una de les qualitats del compost Lrsquoaigua
queda retinguda als porus mitjans i petits que hi ha entre les partiacutecules de compost
Per determinar-la srsquoafegeix una quantitat excessiva drsquoaigua al material i es mesura la que
srsquoescola La diferegravencia entre la que srsquohi tira i la que srsquoescola eacutes lrsquoaigua que ha quedat retinguda
Si es fa una comparacioacute amb diversos tipus de substrats (compost sorra argila) srsquoobserva que
lrsquoaigua circula meacutes ragravepidament per la sorra que no pas pels sogravels argilosos on eacutes retinguda amb
meacutes forccedila a causa de la mida petita dels porus que hi ha Conveacute que un sogravel retingui beacute lrsquoaigua
perquegrave aixiacute no cal regar-lo tan sovint Aportar mategraveria orgagravenica a la terra eacutes una bona pragravectica per
disminuir-ne les necessitats de reg
Com pots fer compost - 73
- Apropar als alumnes lrsquoexperimentacioacute a traveacutes del megravetode cientiacutefic
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Diferents mostres de sogravel (substrat de lrsquohort compost sorra argila)
- Aigua
- Una proveta (o recipient graduat)
- Un pot per mesurar
- Balanccedila
- Rellotge
Opcioacute A)
- Coladors grossos
- Pots o recipients amb la boca ampla (tants com nombre de mostres de sogravel diferents)
Opcioacute B)
- Ampolles de plagravestic amb tap
- Tisores amb punta
- Cuacuteter
- Un punxoacute
- Tres gots
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS (pagravegina 58)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la capacitat de retencioacute drsquoaigua del compost i comparar-la
amb la de diversos tipus de substrat
Els substrats poden estar pregraveviament preparats o beacute els poden aconseguir els alumnes a fora el pati
(sorra de la sorrera substrat de lrsquohort etc)
Srsquoaconsella que per comparar els diversos substrats pel que fa a la retencioacute drsquoaigua primer
srsquoassequin en un dessecador de laboratori durant uns dies o en un forn a uns 100ordmC
Per fer lrsquoexperiment es colmiddotloca el colador sobre el vas o pot de boca ampla Srsquoagafa
un pes determinat de substrat i es posa al colador Se li tira una quantitat coneguda
drsquoaigua a poc a poc i tenint cura que no srsquoescoli pels costats Srsquoanota el temps que
triga en caure tota lrsquoaigua al vas srsquoespera que deixi de gotejar i es recull i mesura
Com pots fer compost - 74
lrsquoaigua en una proveta graduada La diferegravencia entre lrsquoaigua abocada i la recollida indica lrsquoaigua
retinguda pel sogravel
Es repeteix lrsquoexperiment amb diversos tipus de substrat (sorra argila etc) utilitzant sempre la
mateixa quantitat de terra i drsquoaigua Srsquoanoten els resultats
Si no es disposa de coladors es pot fer el mateix experiment reutilitzant material (opcioacute
B) per fer lrsquoembut amb una ampolla de plagravestic es talla el cul de lrsquoampolla i es fan forats
al tap amb la punta drsquounes tisores Es colmiddotloca lrsquoampolla damunt drsquoun got
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS
Al final de lrsquoexperiment es formulen preguntes per reflexionar i que ajuden a extreure conclusions
- Quin sogravel reteacute millor lrsquoaigua Quin sogravel la deixa passar meacutes fagravecilment
- Quegrave passaria si planteacutessim enciams en un sogravel que deixa passar tota lrsquoaigua sense retenir-ne
gens
- Creus que les plantes de lrsquohort poden aprofitar lrsquoaigua que es queda fent un toll a la
superfiacutecie
Com pots fer compost - 75
Activitat 17
Com soacuten els sogravels
CI CM CS
Introduccioacute
El sogravel eacutes un conjunt de materials inorgagravenics o minerals barrejat amb materials orgagravenics amb
constant interrelacioacute entre ells i amb el medi El sogravel srsquoha originat al llarg del temps a partir de
lrsquoesmicolament i erosioacute de la roca mare i de la descomposicioacute dels eacutessers vius El sogravel es un
substrat capaccedil drsquoacollir vida vegetal Les plantes que hi viuen fan servir aquesta mategraveria orgagravenica
i per tant al sogravel de qualsevol hort li cal sovint una aportacioacute de mategraveria orgagravenica com el
compost Sense mategraveria orgagravenica no hi ha sogravel
No tots els sogravels soacuten iguals Les seves caracteriacutestiques depenen del tipus de roca a partir de la qual
srsquohan format de la climatologia de la zona i de la seva situacioacute topogragravefica (altura sobre el nivell
del mar) Cada sogravel teacute una fertilitat natural que depegraven del seu origen
El sogravel tambeacute eacutes un recurs i estagrave en contiacutenua evolucioacute segueix un proceacutes molt semblant al dels
eacutessers vius neix creix i mor La seva renovacioacute eacutes molt lenta i requereix entre centenars i milers
drsquoanys Per aixograve es considera un recurs no renovable Perdre sogravel que srsquoanomena desertificacioacute
significa perdre un recurs molt valuoacutes Quan el sogravel no teacute proteccioacute davant els agents
meteorologravegics aquest es pot erosionar i si aixograve eacutes greu dificulta entre altres coses lrsquoagricultura
Entre les causes que afavoreixen aquest pegraverdua de sogravel srsquohi troba la falta de mategraveria orgagravenica La
mategraveria orgagravenica fa de vincle entre els diferents elements del sogravel Srsquouneix a lrsquoargila formant
partiacutecules molt meacutes grans i per tant meacutes difiacutecils de moure amb el vent o la pluja Aquesta eacutes una
de les raons drsquoaplicar mategraveria orgagravenica al sogravel En un jardiacute per evitar la pegraverdua de sogravel srsquohan
drsquoafavorir els factors que ajudin a conservar-lo afegir mategraveria orgagravenica evitar pendents i no
deixar zones desprotegides de vegetacioacute
LA TEXTURA
Les roques com a consequumlegravencia dels canvis de temperatura pressioacute es degraden en partiacutecules
de diferents mides Segons la mida i de petita a meacutes gran es classifiquen en argila llim i sorra A
cada sogravel la proporcioacute de drsquoargila llim i sorra eacutes diferent Cadascuna de les fraccions confereix una
segraverie de propietats al sogravel la sorra millora la circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire i fa meacutes fagravecil el treball
del sogravel el llim ajuda a una distribucioacute homogegravenia de la humitat dins del sogravel i que aquesta es
mantingui durant meacutes temps lrsquoargila eacutes la responsable de lrsquoestructura del sogravel i funciona com un
rebost per als nutrients
LrsquoESTRUCTURA
Lrsquoestructura del sogravel es forma a partir de les argiles i de la mategraveria orgagravenica Perquegrave les arrels
puguin creacuteixer beacute i avanccedilar en el seu camiacute dins del sogravel han drsquoobrir-se pas dins drsquoun material que
no ofereixi gaire resistegravencia Si el sogravel estagrave massa compactat si no teacute una bona estructura les arrels
aturen el seu creixement i la planta teacute meacutes dificultats per trobar aliment
Com pots fer compost - 76
Objectius
- Experimentar amb diversos tipus de sogravel per descobrir-ne les diferents propietats
- Esbrinar quines propietats teacute la terra de lrsquohort que la fa ograveptima perquegrave creixin les hortalisses
- Conegraveixer la importagravencia del sogravel per a la vida
Durada
Una hora o meacutes en funcioacute dels experiments que es facin
Material
De lrsquoescola
Per a lrsquoexperiment 1
- Recipients o safates iguals
- Terra de lrsquohort
- Paper milmiddotlimetrat
- Sedagraves o colador
- Balances
- Lupes de magrave
EL pH
Els sogravels tenen unes propietats quiacutemiques molt diferents que venen determinades en la seva
majoria dels casos per la roca mare a partir de la qual srsquohan format en drsquoaltres en canvi poden
ser consequumlegravencia de factors externs com ara la fertilitzacioacute quiacutemica o la contaminacioacute provocada
per exemple pels abocaments industrials
El pH eacutes un sistema que permet mesurar lrsquoacidesa de les substagravencies Per fer-ho srsquoutilitzen
indicadors que soacuten substagravencies que canvien de color quan es posen en contacte amb el producte
Per exemple lrsquoaigua de la coccioacute de la col llombarda eacutes un indicador Lrsquoindicador meacutes comuacute eacutes el
paper de tornassol que a cada color que agafa li associa una xifra El pH del sogravel de la Terra pot
tenir valors tan extrems com 3 i 10 encara que els valors meacutes comuns es mouen entre 4 i 8 Per a
sogravels agriacutecoles eacutes recomanable que la franja drsquoacidesa estigui entre 55 i 65
A la pragravectica el que cal saber eacutes que si el nostre sogravel teacute un pH per damunt de 65 nomeacutes ens caldragrave
aportar mategraveria orgagravenica com a fertilitzant i que si teacute un pH per sota de 65 a meacutes de mategraveria
orgagravenica haurem drsquoaportar una mica drsquoesmena cagravelcica de tant en tant
Com pots fer compost - 77
Per a lrsquoexperiment 2
- Recipients o safates
- Mostres de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort sorra argila marga compost etc)
- Aigua
Per a lrsquoexperiment 3
- Pots transparents
- Mostres de sogravel
- Aigua
- Un vidre o plagravestic transparent
- Una cartolina negra
- Una finestra amb sol o un radiador
Per a lrsquoexperiment 4
- Dos testos amb terra de lrsquohort
- Un termogravemetre
- Un rellotge
Per a lrsquoexperiment 5
- Col llombarda
- Aigua
- Bullidor drsquoaigua
- Colador
- Plats blancs
- Comptagotes
- Llimona
- Vinagre
- Bicarbonat
- Una mostra de terra seca de lrsquohort
- Aliments bagravesics
Per a lrsquoexperiment 6
- Dos pots de vidre
- Dos terrossos de terra un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre
drsquoun camp molt treballat
- Dues tires de 30 cm de llarg i 5 cm drsquoamplada de malla metagravelmiddotlica drsquo1 cm
- Etiquetes
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS (pagravegina 59)
- Fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS (pagravegina 60)
- Fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS (pagravegina 61)
- Fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS (pagravegina 62)
- Fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS (pagravegina 63)
- Fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS (pagravegina 64)
Com pots fer compost - 78
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar i experimentar amb diversos tipus de sogravel per determinar-ne les seves
caracteriacutestiques i propietats i comparar-los entre ells Es proposen sis experiments que parteixen de
la formulacioacute de preguntes Es poden realitzar per separat o un despreacutes de lrsquoaltre i es poden adaptar
en funcioacute de les necessitats i del nivell educatiu
EXPERIMENT 1
Quines partiacutecules hi ha al sogravel
Per a CM i CS
Abans de comenccedilar es demana a lrsquoalumnat que faci hipogravetesis dels materials que creuen que formen
el sogravel Pot ser que hi hagi coses que no veiem Sersquols suggereix que facin una prediccioacute de les mesures
aproximades que podrien tenir aquestes partiacutecules i finalment que pensin una manera de poder
veure i comprovar aquests diferents materials que conformen el sogravel
Els alumnes es distribueixen en petits grups Cada grup agafa quatre safates o recipients iguals i els
emplenen amb terra de lrsquohort la mateixa quantitat a cada safata Fan observacioacute de la terra amb una
lupa de magrave Amb el sogravel de cada safata separen les partiacutecules grosses amb els dits en separen els
tronquets i les restes de vegetals i passen la resta per un sedagraves o colador per separar les partiacutecules
meacutes fines de les meacutes gruixudes Pesen cada porcioacute que han separat amb les balances Poden
comprovar la mesura de les partiacutecules posant-les damunt drsquoun paper milmiddotlimetrat Es repeteix el
proceacutes per a cada una de les safates
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes
- Creieu que hi ha coses al sogravel que no veiem Com us les imagineu
- Podria ser que alguna drsquoaquestes coses fossin eacutessers vius Si ho fossin quina relacioacute podrien tenir
amb els altres eacutessers vius com per exemple les plantes que hi viuen
EXPERIMENT 2
Quina textura teacute el sogravel
Per a CI CM i CS
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Srsquoagafa una mostra de sogravel que cagravepiga al palmell de la magrave Es treuen les pedres meacutes grosses i
tambeacute les restes de fulles o arrels que hi pugui haver
Si la terra estagrave seca srsquohi posa aigua per humitejar-la sense que quedi xopa Si srsquohi tira massa aigua
srsquoafegeix una mica meacutes de terra Es frega la mostra al palmell fent cercles amb els dits de lrsquoaltra magrave
La sorra srsquoidentifica pel tacte raspoacutes que grata el palmell com si fos sucre El llim teacute un tacte com
drsquoespuma de saboacute eacutes suau i agradable i es renta fagravecilment de la magrave Lrsquoargila tambeacute teacute un tacte fi perograve
Com pots fer compost - 79
meacutes enganxoacutes que el llim i aixograve es manifesta en les dificultats per rentar-nos el fang adherit a les
mans i als dits
Despreacutes fregant les mans es modela la mostra intentant fer un cilindre com si es volgueacutes fer un
macarroacute de plastilina Si srsquoaconsegueix srsquointenten unir els extrems del cilindre donant-li forma de
croissant Si srsquoaconsegueix lrsquouacuteltim pas eacutes intentar unir els extrems per formar un dogravenut Com meacutes fi
es pugui fer el macarroacute meacutes argilosa eacutes la terra i srsquoha de deixar assecar
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Si no es pot fer un cilindre menys drsquoun 10 drsquoargila
- Si es pot fer un cilindre perograve no un croissant 10-15 drsquoargila
- Si es pot fer un croissant perograve no un dogravenut 15-20 drsquoargila
- Si es pot fer el dogravenut meacutes drsquoun 20 drsquoargila
Per sota del 10 un sogravel eacutes pobre en argila i difiacutecilment tindragrave una estructura forta Per damunt del
20 el sogravel eacutes ric en argila teacute una gran capacitat de fixar nutrients perograve mentre el contingut de
mategraveria orgagravenica no sigui lrsquoapropiat seragrave un sogravel pesat difiacutecil de treballar i amb tendegravencia a
compactar-se
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Quin seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes (tenint en compte que el sogravel ha de retenir una
mica lrsquoaigua les arrels de les plantes han de poder-se obrir camiacute entre el sogravel i la planta srsquoha de
fixar i aguantar en aquest sogravel amb les seves arrels)
EXPERIMENT 3
Com es pot saber si hi ha aire i aigua al sogravel
Per a CI CM i CS
Lrsquoalumnat fa hipogravetesis sobre si creuen que nrsquohi ha o no nrsquohi ha i quina relacioacute podria tenir aquest fet
per les plantes que hi viuen i en els diferents tipus de sogravel Per facilitar la resposta es pot fer un siacutemil
agafant un grapat de bales monedes escuradents tallats a diferents mides i posant-los en un
recipient transparent
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Es posa una mostra de sogravel en un vas de precipitats (fins a la meitat) Srsquoomple un altre vas amb
aigua i srsquoaboca lentament al vas que conteacute la mostra de sogravel fins a arribar a cobrir-lo del tot i
srsquoobserva amb molta atencioacute Lrsquoaire atrapat dins la terra srsquoallibera en forma de bombolles Srsquoobserva
quina capacitat teacute la terra per retenir lrsquoaire
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Si heu observat bombolles mentre queia lrsquoaigua a quegrave creieu que soacuten degudes
- Com creieu que seria un sogravel que no tingueacutes gens drsquoaire Seria bo per sembrar o plantar-hi
plantes
Com pots fer compost - 80
Experiment per comprovar si hi ha aigua al sogravel
Srsquoomple un pot de vidre amb la terra srsquoembolica amb cartolina negra es tapa amb un vidre o plagravestic
Es deixa dues hores que li toqui el sol o sobre un radiador Quan han passat les dues hores
srsquoobserva que al vidre del recipient hi ha gotes drsquoaigua evaporades eacutes la quantitat drsquoaigua que teacute la
terra
EXPERIMENT 4
Quegrave passaria si el sogravel estigueacutes sempre fred
Per a CM i CS
Es demana a lrsquoalumnat que pensin quina relacioacute podria tenir el fet que el sogravel no canvieacutes mai de
temperatura amb les plantes que hi viuen
Per comprovar si el sogravel srsquoescalfa i es refreda en funcioacute de la irradiacioacute solar srsquoomplen dos testos amb
la mateixa quantitat de sogravel de lrsquohort Es colga un termogravemetre a cada test i sersquon posa un a lrsquoombra i
lrsquoaltre al sol Es pren la temperatura inicial i despreacutes es pren la temperatura cada 15 minuts
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que la distribucioacute de sol i ombra a lrsquohort influeix en la vida de les plantes de lrsquohort
EXPERIMENT 5
Com es pot saber si un sogravel eacutes agravecid
Per a CS
A vegades es poden utilitzar recursos propers per realitzar experiments que a priori sembla que
srsquohagin de fer en un laboratori Srsquoutilitza col llombarda com a indicador de pH Es denominen
indicadors de pH a aquelles substagravencies que canvien de color segons estiguin en un medi agravecid o
bagravesic Alguns vegetals com la col llombarda la maduixa cireres cebes vermelles tenen una
substagravencia (antocianina) que eacutes molt sensible als canvis de pH La col llombarda teacute cianina que eacutes un
excelmiddotlent indicador natural
Es tallen les fulles meacutes fosques de la col llombarda i es couen en una olla amb una mica drsquoaigua (meacutes
o menys hi ha drsquohaver el doble de col que drsquoaigua) durant uns minuts fins que lrsquoaigua es torni
morada Es deixa refredar i es cola reservant el liacutequid i depreciant les fulles que hauran quedat sense
color Lrsquoaigua ha passat a ser lrsquoindicador del pH i permetragrave identificar agravecids i bases
Afegint lrsquoextracte de col llombarda a diferents substagravencies (suc de llimona de taronja vinagre
bicarbonat sogravedic lleixiu detergenthellip) es pot observar com canvien de color adquiriragrave color vermell
en un medi agravecid (suc de llimona vinagre etc) color blau en medi neutre (aigua) i color groc en un
medi bagravesic (bicarbonat etc)
Es posen un parell de culleradetes de lrsquoextracte de col llombarda en un plat blanc
Primer srsquohi afegeix una mica de bicarbonat i srsquoobserva el color que adquireix lrsquoaigua
A continuacioacute srsquohi afegeixen gotes de vinagre i srsquoobserva com canvia el color del pigment de la col
llombarda segons el pH El bicarbonat eacutes bagravesic mentre que el vinagre eacutes agravecid
Com pots fer compost - 81
Despreacutes es prova amb una mostra de terra de lrsquohort o de compost Es posa mitja culleradeta de terra
en un plat blanc net srsquoafegeix lrsquoextracte de col de gota en gota amb un comptagotes fins que la terra
quedi xopa perograve no entollada Es mou el plat de costat a costat durant un minut perquegrave lrsquoaigua
reaccioni amb la terra Srsquoinclina una mica el plat fins que regalimi una gota drsquoaigua i sersquon mira el
color
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS
Els colors per interpretar el pH soacuten els seguumlents
- Vermell sogravel agravecid (per sota de 6 meacutes agravecid com meacutes intens eacutes el vermell)
- Blau o verd sogravel bagravesic (per damunt de 75 meacutes bagravesic com meacutes verd eacutes)
- Morat sogravel neutre (entre 6 i 75)
A la pragravectica es considera un sogravel neutre entre 65 i 7 Entre 5 i 65 el sogravel eacutes agravecid i entre 7 i 85 el sogravel eacutes
bagravesic Per sota de 5 i per sobre de 85 eacutes molt difiacutecil conrear un hort
EXPERIMENT 6
Quina estructura teacute el sogravel
Per a CM i CS
Es dona a les tires de malla metagravelmiddotlica una forma de lletra omega de manera que es pugui posar un
terrograves de terra a la part corba del mig i introduir-la dins dels pots de vidre i que quedi penjant
subjectada a les vores del pot pels dos extrems de la malla
Srsquoetiqueten els dos pots un indicant ldquosogravel ric en mategraveria orgagravenicardquo i lrsquoaltre indicant ldquosogravel pobre en
mategraveria orgagravenicardquo Srsquoomplen els pots amb aigua fins a 2 cm de la vora Es posa cadascun dels
terrossos (un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre drsquoun camp molt
treballat) damunt drsquouna malla i es posa dins del pot que correspongui de manera que el terrograves quedi
submergit en lrsquoaigua Es compta fins a 5 i srsquoobserva quegrave passa
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Estructura feble es desfagrave ragravepidament amb lrsquoaigua Es tracta de sogravels pobres en mategraveria
orgagravenica que srsquoerosionen amb facilitat
- Estructura compacta resisteix la immersioacute en lrsquoaigua Es tracta drsquoun sogravel ric en mategraveria
orgagravenica i resisteix millor lrsquoerosioacute que pot provocar la pluja el reg o el treball del sogravel
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre la importagravencia de preservar el sogravel com a
recurs natural es recomanen dos viacutedeos
- Better save soil (352 minuts)
- Letrsquos talk about soil (524 minuts)
Com pots fer compost - 82
Activitat 18
Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
CI CM CS
Introduccioacute
EL COMPOST
Com tots els eacutessers vius les plantes necessiten nutrients per creacuteixer Aquests nutrients els poden
obtenir drsquoadobs orgagravenics que soacuten substagravencies drsquoorigen animal o vegetal que contenen nutrients
uacutetils per a les plantes Un sogravel eacutes fegravertil en funcioacute de la quantitat drsquohumus que teacute Lrsquohumus eacutes la
mategraveria de color negre on hi ha les substagravencies minerals assimilables per les plantes Lrsquohumus
millora lrsquoestructura de la terra i augmenta la capacitat de retencioacute drsquoaigua Per millorar qualsevol
tipus de terra o substrat lrsquoideal eacutes aportar mategraveria orgagravenica al sogravel en forma de fems compost
adobs verds Sabrem que una terra eacutes bona si teacute un color fosc el tacte esponjoacutes i fa bona olor
EL PLANTER
Consisteix a fer germinar les plantes en recipients petits durant poques setmanes i despreacutes
trasplantar-les a lrsquohort Aquest sistema serveix per protegir les plantetes del fred i fer sembres en
egravepoques meacutes primerenques Per fer planter es necessita a meacutes de la llavor pots petits i substrat
Per saber el moment en quegrave es pot fer el trasplantament cal fixar-se en la grandagraveria de la planta
que ha de ser similar a la grandagraveria del recipient El planter srsquoha de regar sovint i els recipients
han de tenir forats perquegrave hi pugui drenar lrsquoaigua Eacutes molt important mantenir el substrat sempre
humit perograve no entollat Si srsquoasseca li resulta molt difiacutecil tornar a recuperar la humitat i escup
lrsquoaigua sense arribar-la a absorbir la qual cosa provoca que les plagraventules morin per manca
drsquoaigua En canvi si la terra estagrave massa molla les arrels es podreixen amb molta facilitat
Els recipients srsquohan de colmiddotlocar en un indret protegit del fred perograve amb una bona ilmiddotluminacioacute
Quan es fa planter en recipients srsquoha de preparar un substrat adient perquegrave les llavors hi
germinin amb facilitat El millor eacutes utilitzar tres parts drsquoun compost ben barrejat amb una part de
sorra o qualsevol altre material que permeti que hi hagi una bona circulacioacute de lrsquoaire o de lrsquoaigua
(sauloacute perlita o un altre tipus drsquoargila expandida)
LA LLAVOR
La llavor necessita humitat per germinar per aixograve cal enterrar-la una mica Perograve tampoc srsquoha
drsquoenterrar gaire ja que aleshores no podria sortir de la terra Srsquoha drsquoenterrar entre una i dues
vegades la seva grandagraveria Per assegurar la sembra cal posar meacutes drsquouna llavor a cada pot
o Enciam la llavor eacutes molt petita Srsquoha de sembrar molt superficialment Germina molt de
pressa (uns 7 dies) al cap de pocs dies ja es veuen les primeres fulles El planter es pot
trasplantar a lrsquohort tres o quatres setmanes despreacutes de la sembra
o Mongetes srsquohan de deixar les llavors en remull unes hores abans de sembrar-les aixiacute sersquon
facilita la germinacioacute
Com pots fer compost - 83
Objectius
- Experimentar les diferegravencies entre fer planter amb compost i sense
- Aprendre a fer planter de diferents llavors en envasos reutilitzats
- Estimular lrsquoobservacioacute i aprendre a interpretar els canvis que es produeixin
- Comprendre la importagravencia drsquoutilitzar adobs naturals com el compost
- Apropar els alumnes al megravetode cientiacutefic i la formulacioacute drsquohipogravetesis
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
UNA REFLEXIOacute SOBRE LA INSOSTENIBILITAT DE LrsquoAGRICULTURA CONVENCIONAL
A la natura els nutrients recirculen indefinidament dins de lrsquoecosistema Les sals minerals del sogravel
alimenten les plantes aquestes nodreixen els animals i les restes drsquouns i altres es descomponen
fins a transformar-se novament en sals minerals que tornen al sogravel i serveixen de nou drsquoaliment
per a les plantes
En un camp de cultiu en canvi els pagesos recullen les plantes i per tant srsquoemporten els
nutrients que contenen Al no recircular els nutrients de seguida es produeix una caregravencia Si no
srsquoadoba el camp eacutes a dir si no srsquohi afegeixen artificialment aquests nutrients les plantes no en
tenen suficients per creacuteixer Per recuperar els nutrients els agricultors afegien els fems dels
animals domegravestics i les restes de la sega
Perograve als camps de conreu i als horts a meacutes de les plantes cultivades hi creixen males herbes i
tambeacute hi ha microorganismes com fongs bacteris i virus que provoquen malalties a les plantes
cultivades i hortalisses
Als anys setanta es va produir un gran canvi ja que es van comenccedilar a usar pesticides i verins
per matar tant els causants de les malalties com les males herbes Tambeacute es van utilitzar per
primer cop adobs quiacutemics per fertilitzar els camps Gragravecies a aquests productes la produccioacute
mundial drsquoaliments va creacuteixer exageradament Com a consequumlegravencia perograve es van abandonar les
tegravecniques tradicionals que havien funcionat durant milers drsquoanys Al cap drsquouns anys es va veure
que el sistema comenccedilava a trontollar i les plagues i malalties es tornaven resistents a molts
productes Aixograve va obligar els agricultors a buscar nous productes Perograve aquestes substagravencies no
nomeacutes soacuten togravexiques per a les plagues tambeacute poden tenir efectes sobre les persones i contaminar
les aiguumles i el sogravel Eacutes per aquesta raoacute que ara srsquoestan recuperant alguns dels usos antics perograve
basats amb coneixements actuals Es vol controlar lrsquouacutes dels productes fitosanitaris i tornar a
utilitzar els residus orgagravenics mitjanccedilant compostatge per adobar els camps
Reduir els productes fitosanitaris al jardiacute o a lrsquohort tambeacute teacute els seus avantatges Si no srsquousen
pesticides ni adobs quiacutemics de lrsquohort se nrsquoobtenen productes meacutes saludables sense
contaminants
Com pots fer compost - 84
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Terra
- Pots de iogurt de plagravestic
- Barrina o punxoacute per foradar la base dels pots de iogurt
- Pala o cullera per agafar el substrat
- Llavors drsquoenciam ceba mongeta
- Retolador permanent
- Polvoritzador per regar
Opcioacute B)
- Cotoacute fluix
- 2 o 3 potets de vidre
- 6 testos
- Llenties o mongetes
- Sorra
- Pedretes
- Aigua
- Bossa de plagravestic transparent
- Platet
- Caixa de cartroacute gran
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem planter CI CM CS (pagravegina 65)
- Fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS (pagravegina 66)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la sembra de llavors per tal de descobrir quines soacuten les
millors condicions per a quegrave creixin fent especial atencioacute en la importagravencia dels adobs com el
compost Per preparar lrsquoexperiment es plantegen dues opcions (opcioacute A i B) Un cop preparada la
sembra es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Abans de comenccedilar lrsquoactivitat es pot fer un petit debat per saber quins coneixements previs tenen els
alumnes
- Quegrave necessiten les plantes per viure
- Quegrave obtenen de cadascun drsquoaquests elements per poder creacuteixer
- Quegrave passaria si els falteacutes un drsquoaquests elements
Com pots fer compost - 85
Opcioacute A)
Per a CI CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter CI CM CS
Es reparteixen dos pots de iogurt (o altres envasos reutilitzats) que serviran de testos a cada
alumne Es fa un petit forat a la base de cada envagraves perquegrave pugui drenar lrsquoaigua
El primer envagraves srsquoomple uacutenicament amb terra al segon srsquohi posa una barreja de terra i compost
Es sembren llavors a cadascun dels pots i srsquoetiqueten els pots amb el nom de lrsquoalumne les llavors
sembrades i la data Es recomana sembrar diferents tipus de llavors per poder-ne comparar el
creixement
Finalment es reguen els testos amb molt cura es pot utilitzar un polvoritzador
Els alumnes fan hipogravetesis sobre quin planter creuen que creixeragrave meacutes i meacutes ragravepid
Les properes setmanes es fa un seguiment del planter a diari regant i observant els canvis que es
produeixen Es pot fer un registre ilmiddotlustrat o fotogragravefic de lrsquoevolucioacute
Al cap drsquounes setmanes srsquoextreuen les conclusions pertinents
Quan el planter hagi crescut prou es pot plantar a lrsquohort de lrsquoescola
Opcioacute B)
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS
Srsquoagafa un grapat de llenties o mongetes i es fan germinar entremig de cotoacute fluix humit Quan les
llenties o mongetes han germinat es divideixen en diferents grapats un per a cada grup depenent
del nombre de condicions que es vulguin reproduir Cada grup drsquoalumnes ha de tenir un test amb
els diferents elements i condicions que es detallen a continuacioacute Tambeacute es poden afegir altres
variables
Passada una setmana elsles alumnes han drsquoobservar quegrave ha passat al seu test
Grup Elements Condicions
1 Test llenties o mongetes compost
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
2 Test llenties o mongetes pedretes
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb les pedretes Es situa en
un lloc assolellat amb bona ventilacioacute
Es rega durant una setmana
3 Test llenties o mongetes sorra aigua Es planten les llenties o mongetes en
el test amb la sorra Es situa en un lloc
assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
4 Test llenties o mongetes compost Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute
NO es rega durant una setmana
5 Test llenties o mongetes compost
caixa de cartroacute gran
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa amb la
caixa de cartroacute
Com pots fer compost - 86
6 Test llenties o mongetes compost
aigua bossa de plagravestic transparent
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa tan
hermegraveticament com sigui possible
amb la bossa Es posa en un lloc
assolellat Es colmiddotloca el platet a sota
del test per poder regar-lo
Preguntes finals per extreure conclusions
1 Quants centiacutemetres ha crescut la vostra planta
2 Per quegrave creieu que ha passat
3 Creieu que mancava algun element essencial per a la vida Quins
4 Quins elements creieu que soacuten clau perquegrave hagi crescut la vostra planta
Un cop acabat llsquoexperiment es pot buscar informacioacute sobre el que aporta cada element per exemple
la llum permet a la planta fer la fotosiacutentesi Es pot fer un mural sobre els elements necessaris per
generar vida i quina funcioacute fa cada element
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer lrsquoexperiment directament a lrsquohort Per comparar si hi ha cultius que necessiten un
sogravel ric en nutrients i drsquoaltres que poden creacuteixer en sogravels pobres Es pot dividir lrsquohort en parcelmiddotles En
una de les parcelmiddotles de cada espegravecie srsquohi posa compost i lrsquoaltra es deixa sense adobar Srsquoobserva si hi
ha diferegravencies entre les parcelmiddotles i entre un cultiu o un altre Hi ha alguna planta en la qual es noti
molt la diferegravencia de tenir compost o no Creixen millor les plantes amb compost o sense En quines
hi ha aparegut meacutes plagues
Com pots fer compost - 87
Activitat 19
Podem trobar solucions a tot
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Fer compostatge casolagrave o escolar eacutes una pragravectica senzilla que permet obtenir compost de molta
qualitat Tot i aixiacute sovint poden aparegraveixer alguns problemes Poder-los identificar trobar-hi una
solucioacute i aplicar-hi mesures correctores eacutes bagravesic per obtenir bon compost Principals problemes
Problema Causa probable Solucioacute
La temperatura del
material no puja Sembla
que hi ha humitat
Lrsquoescalfor es perd perquegrave hi ha
poc material
Posar-hi meacutes material fins i tot
compost acabat Tapar-lo
temporalment
El material estagrave fred i
xop
Hi ha massa humitat a la pila
Possiblement srsquoha mullat per la
pluja
Voltejar-lo afegir-hi serradures
(absorbents) i branquillons
(drenants) Escampar-ho
El material estagrave fred i
sec
Els microorganismes no es
desenvolupen per poca humitat
Regar la pila intentant aportar-hi
lrsquoaigua homogegraveniament
La pila fa pudor Hi manca oxigen Hi ha un
exceacutes drsquohumitat
Voltejar el material i afegir material
sec
Hi ha moltes mosques Hi ha un exceacutes drsquohumitat una
elevada presegravencia de restes de
menjar amb un alt contingut en
aigua (pex fruita)
Barrejar meacutes beacute la mescla i aportar
material estructurant La mosca de la
fruita es queda a la pila i contribueix
a la descomposicioacute
Srsquoobserva un tel blanc
sobre el material
Es tracta de fongs Eacutes un bon senyal que indica que hi
ha activitat microbiana
Hi ha una quantitat
ingent drsquoinsectes
Les condicions ambientals de
temperatura i humitat en
permeten la proliferacioacute
No cal preocupar-se Tambeacute soacuten
descomponedors
Hi ha molts cucs Normalment es tracta de larves
de mosca que proliferen quan hi
ha molta humitat
Reduir la humitat com srsquoha descrit
abans
La pila de compost fa
pudor drsquoamoniacuteac
Hi ha massa materials amb
nitrogen (frescos) Srsquoassocia amb
una elevada humitat i
condicions anaerogravebiques
Barrejar-hi components meacutes secs i
amb menys proporcioacute de nitrogen
(restes de poda taps de suro oueres
de cartroacute trinxades fulles seques)
Com pots fer compost - 88
Objectius
- Aprendre a detectar possibles problemes que sorgeixin durant el proceacutes de compostatge
- Identificar les diferents problemagravetiques associades al proceacutes de compostatge conegraveixer-ne les
causes i trobar solucions als problemes detectats
- Fomentar el treball en equip per tal de deduir les diferents accions correctores a aplicar per a
cadascun dels problemes que es plantegen
- Adonar-se que una mateixa solucioacute pot servir per a problemes diferents
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Compostador
- Tisores llapis colors
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Elements compostador CI (pagravegina 67)
- Fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS (pagravegines 68 i 69)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un joc en equips per posar en pragravectica les diferents problemagravetiques que
poden sorgir durant el proceacutes de compostatge les causes que les provoquen i quines solucions i
accions correctores cal aplicar per tal que el proceacutes es desenvolupi correctament El joc prepara
lrsquoalumnat per analitzar el compostador i saber aplicar les solucions corresponents quan sorgeixi
algun problema
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Elements compostador CI on hi ha ilmiddotlustracions en forma de targeta per
retallar i repartir als participants Es divideix la classe en grups Cada grup o alumne representa un
element drsquoaquests grups
Elements de mategraveria humida (aporten nitrogen) mategraveria orgagravenica humida closques de
musclos carn i peix
Elements de mategraveria seca (aporten carboni) mategraveria orgagravenica seca serradures cendres
pinassa
Indicadors porquets de Sant Antoni formigues oxigen humitat mosques de la fruita
temperatura
Forca (remenar)
Com pots fer compost - 89
Srsquoexposen diferents situacions en quegrave lrsquoalumnat ha drsquoexplicar quines problemagravetiques poden sorgir i
com han drsquoactuar per solucionar-les Es tracta drsquoun joc de moviment i debat
Exemple drsquouna situacioacute que srsquoha de recrear
Hem aportat massa elements de fraccioacute humida
(tots els alumnes que siguin elements de mategraveria humida srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Quins indicadors hem fet servir per saber-ho
(ara els indicadors drsquohumitat i olor srsquoapropen al compostador)
Quegrave hem de fer per solucionar-ho
(ara els que siguin elements de fraccioacute seca i de remenar srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Variant per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS on hi ha les targetes
necessagraveries per crear un joc tipus memory Es divideix la classe en grups i a cada grup se li
reparteixen les targetes retallades per crear el seu propi joc primer i jugar-hi despreacutes A les targetes
srsquohi exposen diverses problemagravetiques que es poden trobar al compostador exceacutes drsquohumitat
presegravencia de floridures exceacutes de mategraveria humida mategraveria massa seca etc
Els grups han de
1- Llegir les targetes de problemagravetiques
2- Reflexionar perquegrave es generen aquestes problemagravetiques
3- Debatre i acordar quines soacuten les solucions per palmiddotliar cada situacioacute
4- Escriure a cada targeta en blanc la solucioacute a una de les problemagravetiques
5- Jugar al joc creat estil memory Girar totes les targetes de cap per avall En una banda de la
taula posar les targetes de problemagravetiques i a una altra banda les targetes de solucions Per torns
girar una targeta de problemagravetiques i destapar una targeta de solucioacute per comprovar si fan bona
parella
6- Al final es fa una posada en comuacute entre tots els grups per veure si srsquoha coincidit en les
solucions i acordar quin eacutes el joc que millor representa problemes i solucions
El joc es pot tenir a lrsquoaula i jugar-hi quan es cregui convenient
Com pots fer compost - 90
Activitat 20
Estagrave a punt el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es divideix en diverses fases Les dues fases finals soacuten la de
refredament i la de maduracioacute
A la fase de refredament la temperatura descendeix el pH srsquoestabilitza al voltant de 75 i hi
intervenen els invertebrats (majoritagraveriament cotxinilles o porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i
cucs de terra) La presegravencia i lrsquoactivitat dels cucs eacutes un bon indicador de lrsquoestat del compost ja
que una poblacioacute petita indica que ja no queda gairebeacute mategraveria orgagravenica per menjar i el proceacutes
estagrave finalitzant
A la fase de maduracioacute el material adopta la temperatura ambient el pH eacutes de 7 i tornen a tenir
protagonisme els fongs i bacteris A les capes inferiors hi ha molta aigua i el compost adopta una
textura fangosa sol haver-hi una gran poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el
compost
Lrsquoolor i la textura ens ajuden a saber si el compost que obtenim ja eacutes madur i estagrave a punt per
aplicar a lrsquohort Tambeacute podem fer altres proves com ara usar el compost per plantar-hi llavors de
creixement ragravepid i observar-ne la germinacioacute
El compost jove srsquoobteacute passats 2 o 3 mesos dins del compostador El compost madur srsquoobteacute
despreacutes de 4 o 6 mesos Teacute un color marroacute fosc i fa olor de terra de bosc Per saber si teacute el grau
drsquohumitat correcte el premem amb la magrave i ha drsquoagafar forma perograve no ha de regalimar aigua Com
es pot reconegraveixer un bon compost
o Prova de lrsquoolor la mala olor (sulfurosa o drsquoamoniacuteac) eacutes senyal que srsquohi ha produiumlt
fermentacions anaerogravebiques (sense oxigen) Caldragrave remenar sovint Si fem servir el
compost en aquest estat pot ser perjudicial per a les plantes
o Prova de la textura (de la magrave) un bon compost presenta una textura solta i una mica
granulosa Agafem un grapat de material i lrsquoespremem amb la magrave Si el material eacutes molt
humit rajaragrave aigua si eacutes massa sec no gotejaragrave gens i en obrir la magrave el material
srsquoesmicolaragrave Amb una humitat correcta (40-60) cau alguna gota drsquoaigua i en obrir la
magrave el material es manteacute compacte
Les restes llenyoses han de presentar un color fosc Si quan les freguem prenen un color
clar o no es trenquen fagravecilment eacutes senyal que no han completat el proceacutes de
descomposicioacute
Per tal que les llavors germinin correctament el compost ha drsquoestar ben madur Si eacutes jove i
encara es troba en proceacutes de maduracioacute les llavors no hi germinaran beacute
Com pots fer compost - 91
Objectius
- Comprovar si el proceacutes de compostatge de la mategraveria orgagravenica ha finalitzat i per tant si el
compost ja estagrave a punt per poder-lo aplicar a les plantes
- Valorar les propietats del compost obtingut (olor color textura) per saber si eacutes de bona
qualitat per ser utilitzat
- Conegraveixer els beneficis i els usos que teacute el compost per al sogravel i les plantes
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Mostres de compost
- Recipients per posar-hi la mostra de compost (un per grup)
- Llapis
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Proves compost madur CI CM CS (pagravegina 70)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar fagravecilment i amb proves senzilles quan un compost estagrave madur per
poder-lo aplicar a les plantes o a lrsquohort comprovant-ne les seves propietats fiacutesiques lrsquoolor el color
lrsquoaspecte i la textura
Eacutes una activitat que es pot portar a terme un cop transcorreguts 4 mesos des de la posada en marxa
del compostador
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Proves compost madur CI CM CS
Es divideix els alumnes en grups i es segueixen els seguumlents passos
Presa de mostra Srsquoagafa una mostra de la part inferior del compostador suficientment gran
perquegrave tots els grups en puguin tenir una petita mostra Es reparteix la mostra de forma
homogegravenia en els diferents recipients un per a cada grup
Prova de lrsquoolor Cada grup olora la mostra i es posa drsquoacord per anotar quina olor fa Tres
possibilitats olor de terra de bosc (compost madur i a punt per ser usat) olor drsquoous podrits
(compost mal compostat cal tornar-lo al compostador) no fa olor de res o fa olor de terra
seca (compost massa vell srsquoha compostat massa)
Prova del color i lrsquoaspecte Cada grup observa la mostra en determina el color i lrsquoaspecte i ho
posa en comuacute Tres possibilitats color fosc i no srsquohi reconeixen els materials originals
Com pots fer compost - 92
(compost madur) color fosc i srsquohi reconeixen les materials originals (compost massa jove no
srsquoha completat el proceacutes) color clar amb aspecte de pols (compost massa sec)
Prova de la magrave textura Cada grup agafa la mostra de compost amb la magrave i comprova quina
textura teacute Tres possibilitats quan es prem amb la magrave no goteja no srsquoesmicola i no taca i es
pot fer una croqueta (compost madur i llest) quan es prem amb la magrave regalima aigua i no es
pot modelar (compost massa humit) quan es prem amb la magrave srsquoesmicola i cau de la magrave
(compost massa sec)
Si la mostra de compost no passa les proves cal repetir-les al cap drsquounes setmanes despreacutes
drsquoaplicar millores al proceacutes
Com pots fer compost - 93
Activitat 21
Garbellem el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Un cop finalitzat el proceacutes de compostatge cal garbellar el compost abans drsquoaplicar-lo per tal de
destriar aquells elements que poden haver caigut accidentalment dins el compostador com ara
pedres plagravestics envasos o branques Tambeacute per destriar aquelles restes vegetals que no srsquohan
acabat de compostar i reincorporar-les al compostador perquegrave acabin el proceacutes de compostatge
Aixiacute srsquoobteacute un compost de textura fina lliure drsquoimpureses i fagravecil drsquoaplicar per a diferents usos
El compost garbellat teacute uns usos molt especiacutefics diferents dels del compost gruixut Per exemple
es pot aplicar directament a la terra o beacute usar-lo barrejat amb substrat comercial per trasplantar
plantes
Per garbellar el compost es necessita un garbell drsquoentre 10 i 25 mm de malla Les restes meacutes
gruixudes es retornen al compostador i tot allograve que passi per la malla seragrave compost afinat a punt
per a ser aplicat Cal tenir en compte que les restes vegetals que es reincorporen al compostador
no poden substituir-ne de noves (estructurant) ja que les primeres hauran perdut parcialment la
capacitat drsquoabsorbir humitat i drsquoaportar nutrients necessaris per al correcte desenvolupament del
proceacutes Amb el temps les restes vegetals recirculades srsquoaniran degradant i passaran a formar part
del compost
Recomanacions a lrsquohora de garbellar el compost
- Cal apartar les restes orgagraveniques de la part superior que encara no shan desfet Es poden
deixar en un carretoacute o directament a terra Si es vol abans de fer el garbellament es pot
deixar assecar el compost un o dos dies perquegrave es garbelli millor
- Les restes orgagraveniques que no srsquohagin compostat i que shan apartat al principi
sintrodueixen de nou al compostador juntament amb les parts meacutes gruixudes del
compost que han quedat retingudes al garbell
Com pots fer compost - 94
Objectius
- Aprendre el proceacutes de garbellar el compost per separar la part fina de la part grollera
- Adonar-se que alguns dels materials triguen meacutes que drsquoaltres a finalitzar el proceacutes de
compostatge
- Identificar les restes que no srsquohan compostat
- Comprovar que un compost ben garbellat es pot aplicar meacutes fagravecilment
- Buscar usos per al compost obtingut
- Tancar el cicle tonant a la terra allograve que eacutes de la terra eacutes a dir utilitzant el compost per
adobar lrsquohort o les plantes de lrsquoescola
- Construir un garbell i aprendre per a quegrave serveix
Durada
Una hora aproximadament
I una altra hora extra per a la construccioacute del garbell (CS)
Material
De lrsquoescola
- Garbells (tambeacute es poden utilitzar coladors o altres materials perforats)
- Forca o pala per buidar el compostador
- Recipients per posar el compost (garbellat i sense garbellar)
- Bagravescula (opcional)
Per a la construccioacute dels garbells
- Dos marcs de fusta (o beacute caixes de fruita de fusta i palets que srsquohauran de serrar)
- Dues malles metagravelmiddotliques de diagravemetre diferent
- Grapadora
- Claus i cargols
- Cola de fuster
- Martell
- Tenalles petites
- Serra o xerrac
- Tornaviacutes elegravectric
- Llistons de fusta (4 per garbell) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar el resultat final del proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
que ha tingut lloc al compostador escolar Es tracta de buidar el compostador extreurersquon el compost
madur i garbellar-lo per tal de comprendre el significat de ldquola mategraveria ni es crea ni es destrueix es
transformardquo El compost madur resultant es retorna a la terra per aixiacute tancar el cicle
Com pots fer compost - 95
Per a tots els nivells
Abans cal fer lrsquoactivitat 20 per comprovar si el compost ja estagrave a punt Es divideix els alumnes en
grups i es fa lrsquoactivitat per torns per evitar coincidir molts participants al voltant del compostador
Passos a seguir
1- Srsquoobre la tapa de la part inferior del compostador i srsquoextreu el compost que estigui a punt
2- Es passa el compost per un garbell de malla gran a sota de la qual hi ha drsquohaver una safata
per poder recollir el material garbellat
3- Srsquoobserva la part que no srsquoha garbellat i srsquointenten identificar les restes grolleres que no es
descomponen fagravecilment (troncs pinyols)
4- Es retornen al compostador les restes que no han passat pel garbell
5- Es passa el compost garbellat per un garbell de diagravemetre meacutes petit i es fa el mateix proceacutes
drsquoobservacioacute
6- Es posa en comuacute el que srsquoha observat i es busquen usos pel compost fi i garbellat Es pot
utilitzar per tirar a lrsquohort a zones enjardinades a plantes etc
7- Drsquoaquesta manera es dona el projecte de compostatge escolar per acabat i es compregraven que el
cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes tancat
Es pot pesar la quantitat total de compost obtingut i comparar-la amb la quantitat de mategraveria
orgagravenica que srsquoha anat tirant dins el compostador (per aixograve eacutes important fer un bon diari de
seguiment del proceacutes ndash Activitat 10)
Ampliacioacute per a CS
Lrsquoactivitat consisteix a construir un garbell Un garbell es pot comprar en botigues de jardineria o beacute
es pot construir manualment
Passos a seguir
1- Es serren les fustes del palet per obtenir-ne dues de 100 cm i dues de 50 cm Per fer-ho meacutes
fagravecil es poden portar fets els marcs de fusta
2- Es treuen els quatre escaires de la caixa de fusta que serviran per reforccedilar el garbell Amb
lrsquoajuda drsquounes tenalles srsquoextreuen les restes de grapes o claus que hi hagin pogut quedar
enganxades
3- Amb un tornaviacutes elegravectric es cargolen en un angle de 90ordm dues de les fustes que faran drsquoample
i de llarg del garbell Pot ajudar usar un suport de fusta i un serjant perquegrave la subjeccioacute quedi
el meacutes recta possible
4- Es reforccedila lrsquoangle i la cantonada de la fusta amb cola de fuster
5- Es clava amb claus un escaire que srsquohagi tret de la caixa de fusta a la cantonada interior Es
netegen amb un tros de paper o un drap les restes de cola
6- Mentre srsquoasseca aquesta cantonada es repeteix el pas 3 per a les tres cantonades que falten
7- Un cop es tenen els quatre costats srsquohi posa la malla per sobre i es retalla el tros que sobra
perquegrave quedi ajustada
8- Per subjectar-la es claven claus a la malla cada 10 cm aproximadament No cal clavar els
claus del tot quan quedi 1 cm torceu-los perquegrave la malla quedi ben subjectada Eacutes important
comprovar que la malla hagi quedat ben tensa
Com pots fer compost - 96
Activitat 22
Fem una campanya de comunicacioacute
CI CM CS
Introduccioacute
El compostatge escolar eacutes un projecte drsquoeducacioacute ambiental i per aixograve eacutes fonamental que es
busqui implicar i sensibilitzar tota la comunitat educativa sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica El missatge que els
alumnes aprenen durant tot el proceacutes es pot transmetre a la resta de companys de lrsquoescola a les
famiacutelies al personal no docent del centre a la ciutadania etc
Si parlem de comunicacioacute ens ve al cap la paraula propaganda del llatiacute propagare que significa
perpetuar fer creacuteixer estendre La propaganda eacutes una forma de comunicacioacute que teacute per objectiu
influir en lrsquoactitud de les persones promovent canvis en la percepcioacute
De fet comuniquem amb una triple finalitat informativa consultiva i participativa Sense una
bona comunicacioacute eacutes difiacutecil que hi hagi sensibilitzacioacute
Una campanya de comunicacioacute eacutes una segraverie drsquoactivitats organitzades i planificades que es
realitzen en un periacuteode determinat de temps amb uns missatges i objectius comuns i que arriben
al puacuteblic objectiu a traveacutes dels mitjans o canals que es consideren meacutes eficaccedilos El missatge que es
transmet entre emissor i receptor vol aconseguir algun efecte normalment un canvi drsquohagravebits en
les persones
Elements de la comunicacioacute
Emissor Qui transmet el missatge
Receptor Qui rep el missatge el desxifra i lrsquointerpreta Pot ser passiu o actiu
Missatge Contingut que es vol comunicar informacioacute que es transmet drsquoemissors a
receptors Quan es parla el discurs eacutes el missatge quan es fa un gest el gest eacutes el
missatge El missatge eacutes el producte fiacutesic resultat del propogravesit de la comunicacioacute de
lrsquoemissor Ha de tenir cagraverrega emocional i racional
Codi Conjunt de signes i normes que srsquoutilitzen per comunicar-nos i que ha de ser
conegut per emissors i receptors Per exemple lrsquoargot dels metges pot ser que no sigui
entegraves per alguns receptors Utilitzar frases breus i clares Per facilitar el record del
missatge srsquoha drsquointentar que la proposta sigui nova i inesperada pel receptor
Canal Eacutes el mitjagrave de comunicacioacute que estableix una connexioacute entre emissor i receptor Eacutes
el suport material o espacial (medi fiacutesic) pel qual circula el missatge Exemples aire (veu)
fil telefogravenic (conversa telefogravenica)
Context Conjunt de circumstagravencies concretes on esdeveacute el proceacutes comunicatiu
Interferegravencies Situacions que poden dificultar la comunicacioacute
Com pots fer compost - 97
Objectius
- Familiaritzar-se amb quegrave vol dir comunicar i entendre quins elements calen per establir una
bona comunicacioacute
- Aprendre a dissenyar una campanya de comunicacioacute i sensibilitzacioacute adreccedilada a un puacuteblic
concret i amb un missatge clar
- Comunicar i transmetre els conceptes apresos al llarg del proceacutes de compostatge a la
comunitat educativa
- Sensibilitzar la resta de lrsquoescola famiacutelies i ciutadania sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica
Durada
Diverses sessions
Material
De lrsquoescola
- Material divers segons el tipus de campanya comunicativa que es faci (cartolina paper
drsquoembalar retoladors cagravemera microgravefon etc)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Disseny campanya comunicacioacute CI (pagravegina 71)
- Fitxes Disseny campanya comunicacioacute CM CS (pagravegines 72 a 74)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar una campanya comunicativa com a tancament del projecte amb
lrsquoobjectiu de sensibilitzar la comunitat educativa de la importagravencia de reciclar la mategraveria orgagravenica Es
tracta drsquouna activitat en quegrave es treballen sobretot aspectes linguumliacutestics i tecnologravegics
La campanya es pot centrar en diversos aspectes
Compartir els descobriments proceacutes de treball i resultats del projecte sobre compostatge
Conscienciar sobre la importagravencia de fer una bona separacioacute dels residus
Explicar les caracteriacutestiques del compost i les aplicacions que pot tenir
Demanar la participacioacute de les famiacutelies en el compostatge de lrsquoescola o a casa
Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari
Etc
El resultat pot ser un viacutedeo un anunci de ragravedio un fulletoacute informatiu un mural o cartell una
jornada-xerrada informativa una obra de teatre un acte sorpresa
Com pots fer compost - 98
Lrsquoactivitat es desenvolupa en diverses sessions en funcioacute de lrsquoedat dels alumnes i del tipus de
campanya que es vulgui fer Es recomana dividir els alumnes en grups i que cadascun faci una
campanya comunicativa diferent Al final es fa una posada en comuacute i es vota la que es difondragrave
Imprimir de lrsquoannex les fitxes en funcioacute del nivell educatiu Disseny campanya comunicacioacute CI o beacute
Disseny campanya comunicacioacute CM CS
Una pauta per fer una bona campanya comunicativa i de sensibilitzacioacute
1- QUEgrave VOLEM ACONSEGUIR AMB LA CAMPANYA
Quins soacuten els nostres objectius Per quegrave fem la campanya de comunicacioacute Quegrave
volem comunicar i al final quins canvis creiem que podem provocar
Hem de pensar que siguin objectius ambiciosos perograve realistes
Per exemple al final de la campanya de comunicacioacute volem aconseguir
Augmentar la consciegravencia de les famiacutelies per reciclar la mategraveria orgagravenica
Donar a conegraveixer a les famiacutelies quegrave eacutes el malbaratament alimentari i com
evitar-lo
Aconseguir que les famiacutelies o la resta de cursos participin al proceacutes de
compostatge
Fer que tothom tingui meacutes informacioacute i estigui meacutes conscienciat de com srsquoha
de reciclar
Fomentar la participacioacute del personal de cuina i menjador en el projecte
2- A QUI VA DIRIGIDA LA CAMPANYA
Ara que ja sabem quegrave volem comunicar hem de pensar a quin puacuteblic ens dirigim A
qui li volem enviar el missatge Qui soacuten els receptors
Tambeacute pot haver-hi un grup de receptors meacutes important que un altre Per exemple
que la campanya estigui meacutes dirigida a les famiacutelies perograve que tambeacute arribi als
alumnes i mestres
Segons el puacuteblic a qui ens dirigim farem servir un missatge o un altre
Quin seragrave el puacuteblic principal a qui adreccedilarem la nostra campanya
Alumnes mestres famiacutelies resta de personal de lrsquoescola veiumlnses del poble
3- QUIN MISSATGE DONAREM
El missatge ha de ser atractiu clar creiumlble i fagravecil drsquoentendre i cal que provoqui un
canvi drsquoactitud en els receptors El missatge ha drsquoaconseguir tres coses
Informar
Persuadir per aconseguir un canvi de conducta en els receptors
Que sigui recordat
Com pots fer compost - 99
El missatge pot ser de diferents tipus
- Informatiu i narratiu Explica i dona informacioacute de fets i dades
- Emocional Comunica emocions per influir en la sensibilitat del receptor
- Amb un uacutenic concepte Eacutes molt breu i nomeacutes dona una idea
- Amb meacutes drsquoun concepte Srsquoexpliquen moltes coses diferents
- Motivador Impactant interessant engrescador
- Positiu Anima a fer alguna cosa explicant els avantatges beneficis
- Negatiu Anima a fer alguna cosa explicant quegrave passa si no es fa beacute les coses
negatives les consequumlegravencies
4- QUIN LLENGUATGE FAREM SERVIR
Escollim un llenguatge que entenguin els receptors
No totes les campanyes soacuten iguals Per explicar una mateixa idea srsquoutilitzen
llenguatges que de vegades soacuten massa tegravecnics o catastrogravefics o massa ldquopublicitarisrdquo
o poc realistes o que diuen quegrave eacutes el que srsquoha de fer drsquouna manera molt dictatorial
El que cal eacutes buscar un llenguatge que sigui adequat
Pensar en el llenguatge i el to que utilitzarem (metagravefores demostracions fragments
de la vida diagraveria humor)
5- COM ENS ORGANITZAREM
Un cop decidit el format que farem servir (mural viacutedeo fulletoacute informatiu obra de
teatre) fem un llistat de tasques a fer de materials que necessitarem calendari
drsquoactuacioacute i responsables
6- COM SABREM QUE LA CAMPANYA HA FUNCIONAT
Avaluarem la campanya comunicativa per saber com ha anat si hi ha hagut un canvi
drsquohagravebits Haurem drsquoidear un megravetode per avaluar la campanya
Com pots fer compost - 100
Activitat 23
Visitem una planta de compostatge CM CS
Objectius
- Adquirir coneixements sobre la gestioacute de residus en general i concretament el funcionament
drsquouna planta de compostatge una planta de triatge de materials reciclables i una deixalleria
- Identificar la tipologia dels residus que generem a la llarescola i la seva destinacioacute final
- Conegraveixer com funciona la recollida selectiva porta a porta i en quegrave consisteix el compostatge i
el triatge
- Comprendre in situ el funcionament del proceacutes de compostatge a gran escala
- Reflexionar sobre la necessitat i la importagravencia de separar beacute els residus en origen i de reduir
la quantitat de residus que generem
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana disposa drsquoinformacioacute agravemplia sobre la gestioacute i la prevencioacute de residus
en general i sobre la gestioacute de residus en el cas de la Mancomunitat i ofereix visites a les seves
instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la deixalleria la planta de triatge de
materials reciclables i la planta de compostatge
Una part de la mategraveria orgagravenica que es recull als municipis de la Mancomunitat La Plana es tracta
a la planta de compostatge situada a les mateixes instalmiddotlacions de Malla El compost obtingut
amb la mategraveria orgagravenica recollida srsquoutilitza per adobar els parcs i jardins dels municipis
mancomunats Tambeacute es ven a particulars Drsquoaquesta manera es tanca in situ el cicle de la mategraveria
orgagravenica srsquoestalvia en transport energia i emissions associades i es transforma un residu en un
recurs un compost drsquoaltiacutessima qualitat
Com funciona el proceacutes de compostatge en una planta
Primer es barreja a parts iguals la mategraveria orgagravenica humida (restes de menjar i gespa) amb bosses
compostables incloses i la mategraveria orgagravenica seca (restes de poda) i srsquoomple un mogravedul A
continuacioacute teacute lloc el proceacutes de descomposicioacute gragravecies a lrsquoentrada forccedilada drsquoaire i control de la
temperatura i la humitat Eacutes un proceacutes que dura unes 5 setmanes aproximadament Despreacutes
drsquoaquest temps es buida el mogravedul i comenccedila el proceacutes de maduracioacute que dura 8 setmanes meacutes
Durant aquest temps es fa un volteig periogravedic de la pila disminueix la temperatura i srsquoestabilitza
el producte final El darrer pas consisteix en garbellar el producte final per separar la part fina de
la part grollera Aquesta uacuteltima es recircula i srsquoincorpora a un nou cicle de compostatge El
compost madur fi es ven o es reparteix als municipis
Com pots fer compost - 101
Durada
Dues hores la visita completa a les instalmiddotlacions
Material
El material necessari el facilita la Mancomunitat en el moment de la visita
Desenvolupament
La visita inclou un recorregut per la planta de triatge la planta de compostatge i la deixalleria
En una breu introduccioacute srsquoexplica quegrave eacutes la Mancomunitat i els serveis que ofereix Tambeacute es fa un
repagraves de quegrave eacutes el sistema de recollida porta a porta i a quina fraccioacute srsquoha de llenccedilar cada residu
A la planta de triatge es fa un recorregut per la bagravescula zona de recepcioacute interior de la planta
observacioacute del triatge manual dels materials i magatzem de bales Es regala a cada alumnea el
material didagravectic Passaport de lrsquoEcoviatger que permet alhora descobrir el viatge drsquouna ampolla
drsquoaigua que eacutes reciclada i continuar el treball de reflexioacute un cop feta la visita
Lrsquoitinerari segueix a la planta de compostatge on es veu la zona de recepcioacute proceacutes de
descomposicioacute als mograveduls de compostatge pila de compost en fase de maduracioacute garbell i compost
final Lrsquoalumnat srsquoemporta drsquoobsequi una bosseta de compost
Durant lrsquoitinerari per la deixalleria srsquoexplica el funcionament drsquoaquesta instalmiddotlacioacute qui en pot fer uacutes
residus que srsquohi recullen i valoritzacioacute de cada material Es fa un volt per totes les zones i
contenidors i es recorda que molts municipis disposen del servei de deixalleria mogravebil
Ampliacioacute
Un cop feta la visita es recomana veure els viacutedeos de la planta de compostatge i de la planta de
triatge de la Mancomunitat La Plana per acabar drsquoaprofundir en el que srsquoha vist Estan disponibles
al canal de Youtube de Mancoplana
Com pots fer compost - 102
RECURSOS COMPLEMENTARIS
La Mancomunitat La Plana ofereix
- Assessorament pedagogravegic i dinamitzacioacute drsquoactivitats educatives Meacutes informacioacute al bloc
- Assessorament tegravecnic sobre compostatge escolar i casolagrave Meacutes informacioacute
- Lliurament de compost i poda
- Preacutestec de la biotrituradora Meacutes informacioacute
- Visita a les instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la planta de compostatge de
mategraveria orgagravenica la planta de triatge de materials reciclables i la deixalleria Meacutes informacioacute
- Exposicioacute La mategraveria orgagravenica i preacutestec drsquoaltres jocs i recursos educatius per aprofundir en la
temagravetica de la gestioacute i la prevencioacute dels residus Meacutes informacioacute
- Guia del compostatge Descarregar document
- Diacuteptic Compostatge casolagrave Descarregar document
- Document Preguntes frequumlents del compostatge casolagrave Descarregar document
- Manual Practica beacute lrsquoorgagravenica Descarregar el document
- Viacutedeo de la planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
- Viacutedeo de la planta de triatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
Dates internacionals
- Setmana Bio per a lrsquoalimentacioacute ecologravegica (octubre) httpsetmanabiocat
- Setmana europea de la prevencioacute de residus (novembre) Enllaccedil
- Dia Mundial de lrsquoeducacioacute ambiental (26 gener)
- Setmana Internacional del Compost (maig)
o International Compost Awareness Week (ICAW) Enllaccedil
o ICAW a Catalunya Enllaccedil
- Dia Mundial del Medi Ambient (5 juny)
Llibres
- BUENO M (2003) Coacutemo hacer un buen compost Manual para horticultores ecoloacutegicos
Editorial La fertilidad de la Tierra
- ESCUTIA M (2009) Lrsquohort escolar ecologravegic Editorial Graoacute Barcelona
Com pots fer compost - 103
Documents en liacutenia
- Guia drsquoactivitats educatives sobre el compostatge Elaborada per lrsquoAgegravencia de Residus de
Catalunya i la Direccioacute General de Poliacutetiques Ambientals del Departament de Territori i
Sostenibilitat i el Departament drsquoEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
httpwwwescolaxesccatcompostatgecompostatge
- Web Escoles + Sostenibles Ajuntament de Barcelona Documents diversos en format pdf
amb activitats i recursos sobre el compostatge i lrsquohort escolar Enllaccedil
- Web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Dins lrsquoapartat de suport educatiu hi ha recursos i documents amb informacioacute sobre el
compostatge Enllaccedil
Activitats pedagogravegiques relacionades amb el compostador Enllaccedil
- Web de lrsquoAgegravencia de Residus de Catalunya on srsquoexplica quegrave eacutes una planta de compostatge i
com funciona Enllaccedil
- Revista Perspectiva ambiental de la Fundacioacute Terra
Nuacutemero 41 ldquoCucs fent feinardquo(2007) Enllaccedil
Nuacutemero 29 ldquoCompostatgerdquo (2003) Enllaccedil
- Manual de compostatge de jardiacute Editat pel Servei de Prevencioacute de residus i deixalleries de
lAMB 2016 Enllaccedil
- Fer compost a lrsquoescola Dossier pragravectic amb informacioacute sobre com fer compost a lrsquoescola i
amb propostes drsquoactivitats Editat per lrsquoAjuntament de Reus Enllaccedil
Webs
- Agegravencia de Residus de Catalunya
- Compostadorescom
- Consell Catalagrave de la Produccioacute Agragraveria Ecologravegica
- Som Gent de Profit Evitem el malbaratament
- Residu on vas
- Estrategravegia Catalana Residu Zero
- Fundacioacute Catalana per a la Prevencioacute de Residus i el Consum Responsable -Rezero
- Residu zero a casa Bea Johnson
Com pots fer compost - 104
Viacutedeos
- Planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana
- Planta de triatge de la Mancomunitat La Plana
- Rethinking progress
Viacutedeo explicatiu sobre leconomia circular Fundacioacute Ellen MacArthur Durada 348 min
- Ohga Corazoacuten de plaacutestico los nintildeos te muestran coacutemo tus acciones destruiran su futuro
Viacutedeo viral drsquouna campanya de sensibilitzacioacute de lrsquoagegravencia italiana Ohga Nens i nenes
italians expliquen el problema dels residus que van a parar al mar Durada 330 min
- Quegrave passa dins el compostador
Viacutedeo fet per lrsquoalumnat de cinquegrave de primagraveria de lrsquoescola Sant Jordi de Vilanova i la Geltruacute
que descriu el proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Durada 939 min
- Letrsquos talk about soil
Viacutedeo animat que explica la realitat dels recursos del sogravel i tracta temes com la degradacioacute la
urbanitzacioacute la sobreexplotacioacute Reflexiona com preservar els sogravels i fer-ho drsquouna manera
meacutes sostenible Durada 524 min
- Better save soil
Viacutedeo que parla sobre la importagravencia de preservar el sogravel fegravertil Durada 352 min
- Food waste money waste
Viacutedeo que reflexiona sobre el cost econogravemic social i ambiental que suposa el malbaratament
alimentari Durada 122 min
- La huella del desperdicio de alimentos
Viacutedeo de la FAO (Organitzacioacute de les Nacions Unides per lrsquoAlimentacioacute i lrsquoAgricultura) que
planteja els impactes ambientals del malbaratament alimentari en el canvi climagravetic lrsquoaigua la
terra Durada 317 min
- Viacutedeos divulgatius i de sensibilitzacioacute sobre el compostatge
Residus Vallegraves teacute una segraverie de viacutedeos adreccedilats a les famiacutelies i els infants que contenen
propostes drsquoactivitats diverses per fer a casa
Com pots fer compost - 9
EL MOacuteN DELS EacuteSSERS VIUS CI CM CS
Observacioacute utilitzant megravetodes directes i indirectes drsquoorganismes i drsquoobjectes
inerts per identificar-ne les diferegravencies
Caracteritzacioacute dels eacutessers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions
bagravesiques nutricioacute reproduccioacute i relacioacute
Observacioacute a ull nu drsquoun organisme en el seu medi natural o reproduint el
medi a lrsquoaula
Classificacioacute drsquoanimals segons diferents criteris observables
Caracteriacutestiques i comportaments drsquoanimals i plantes per adaptar-se al medi
Classificacioacute dels diferents grups drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn proper Uacutes
de claus dicotogravemiques senzilles i guies
Interegraves per lrsquoobservacioacute cura i proteccioacute drsquoanimals i plantes de lrsquoentorn
proper i prevencioacute dels possibles riscos
Relacioacute entre funcions vitals i estructura drsquoalguns animals plantes i fongs
Criteris per a lrsquoobservacioacute cientiacutefica drsquoeacutessers viu
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida Valoracioacute
de la intervencioacute dels microorganismes en alguns processos quotidians
Observacioacute i descripcioacute drsquoalguns eacutessers vius i de la seva interaccioacute amb el
medi
MATEgraveRIA I ENERGIA CI CM CS
Observacioacute i descripcioacute drsquointeraccions que produeixin canvis en un sistema
Observacioacute descripcioacute i classificacioacute de materials en funcioacute drsquoalgunes
propietats tot relacionant-les amb els seus usos
Distincioacute entre objectes drsquoun sol tipus de material o de diferents
Reduccioacute reutilitzacioacute i reciclatge de residus Criteris de separacioacute i seleccioacute
Mesura comparacioacute i ordenacioacute de propietats dels materials longitud
massa capacitat i temperatura
Fonts drsquoenergia i cadenes energegravetiques relacionades amb canvis observats a
la vida quotidiana
Canvis quiacutemics en relacioacute amb fenogravemens quotidians combustions
oxidacions i fermentacions Aplicacioacute a la prevencioacute del foc i obtencioacute de
compost
Continguts especiacutefics de lrsquoagraverea de coneixement del medi social i cultural
El moacuten que ens envolta persones cultures i societats canvis i continuiumltat en el temps
Com pots fer compost - 10
Agravembit drsquoeducacioacute en valors
Competegravencies bagravesiques progravepies de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
- Dimensioacute personal Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la
responsabilitat dels propis actes
- Dimensioacute interpersonal Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones les seves
idees opcions creences Aplicar el diagraveleg com a eina drsquoentesa i participacioacute en les relacions
entre les persones Adoptar hagravebits drsquoaprenentatge cooperatiu que promoguin el compromiacutes
personal i les actituds de convivegravencia
- Dimensioacute social Analitzar lrsquoentorn amb criteris egravetics per cercar solucions alternatives als
problemes
Continguts comuns de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en valors socials i ciacutevics
Aprendre a ser pensar i actuar de manera autogravenoma i coherent aprendre a conviure aprendre a ser
ciutadans responsables en un moacuten global
Com pots fer compost - 11
LA RELACIOacute AMB ELS ODS
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) soacuten objectius universals integradors i
ambiciosos que guien la implementacioacute de lrsquoAgenda 2030 de les Nacions Unides per al
Desenvolupament Sostenible aprovada el 2015
Les activitats que es proposen en aquest dossier es relacionen en meacutes o menys mesura amb tots 17
objectius tot i que aprofundeixen especialment en els objectius 4 11 i 12
Objectiu 4 Garantir una educacioacute inclusiva equitativa i de qualitat i promoure
oportunitats drsquoaprenentatge durant tota la vida per a tothom
47 Per a 2030 garantir que tot lrsquoalumnat adquireixi els coneixements teograverics i pragravectics necessaris per
promoure el desenvolupament sostenible a traveacutes entre drsquoaltres de lrsquoeducacioacute per al desenvolupament
sostenible i lrsquoadopcioacute drsquoestils de vida sostenibles els drets humans
Objectiu 11 Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin
inclusius segurs resilients i sostenibles
116 Per a 2030 reduir lrsquoimpacte ambiental negatiu per cagravepita de les ciutats amb especial atencioacute a la qualitat
de lrsquoaire aixiacute com a la gestioacute dels residus municipals i drsquoaltre tipus
Com pots fer compost - 12
Objectiu 12 Garantir modalitats de consum i produccioacute responsables
122 Per a 2030 assolir la gestioacute sostenible i lrsquouacutes eficient dels recursos naturals
123 Per a 2030 reduir a la meitat el malbaratament drsquoaliments per cagravepita mundial en la venda al detall i el
consum aixiacute com les pegraverdues drsquoaliments a les cadenes de produccioacute i distribucioacute
124 Per a 2030 aconseguir la gestioacute ecologravegicament racional dels productes quiacutemics i de tots els residus al llarg
del seu cicle de vida de conformitat amb els marcs internacionals convinguts i reduir-ne de manera
significativa lrsquoalliberament a lrsquoatmosfera a lrsquoaigua i al sogravel a fi de minimitzar-ne els efectes adversos sobre la
salut humana i el medi ambient
125 Per a 2030 disminuir de manera substancial la generacioacute de residus mitjanccedilant poliacutetiques de prevencioacute
reduccioacute reciclatge i reutilitzacioacute
Objectius drsquoaprenentatge per assolir els ODS
Objectius drsquoaprenentatge
cognitiu socioemocional i
conductual
Temes a treballar
(suggeriments)
Megravetodes
drsquoaprenentatge
(exemples)
Objectiu 4
Educacioacute de
qualitat
- Comprendre que lrsquoeducacioacute
pot ajudar a crear un moacuten meacutes
sostenible
- Aplicar els coneixements
adquirits i implicar-se en
lrsquoeducacioacute per al
desenvolupament sostenible a
traveacutes drsquoaccions quotidianes
- Coneixements
valors
competegravencies i
conductes
necessaris per
promoure el
desenvolupament
sostenible
- Empoderament
dels joves
-Planificar i dur a
terme un projecte
drsquoEDS a lrsquoescola o
per a la
comunitat local
Objectiu 11
Ciutats i
comunitats
sostenibles
-Entendre la necessitat de
trobar solucions per
desenvolupar sistemes
sostenibles millors
-Sentir-se responsable dels
impactes ambientals de lrsquoestil
de vida individual
- Planificar i executar projectes
de sostenibilitat basats en la
comunitat per reduir les
emissions de carboni a escala
local
- Gestioacute i uacutes de
recursos naturals
- Aliments
sostenibles
(agricultura
ecologravegica)
- Ecologia urbana
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reduccioacute
reciclatge i
reutilitzacioacute)
- Visita a les
instalmiddotlacions de
tractament de
residus (planta
de compostatge)
- Convidar gent
gran perquegrave
parlin sobre com
ha canviat la
gestioacute dels
residus
- Crear un
curtmetratge
explicant el
compostatge
escolar
Com pots fer compost - 13
Objectiu 12
Consum i
produccioacute
responsables
- Comprendre com les opcions
individuals drsquoestil de vida
influeixen en el
desenvolupament ambiental
social i econogravemic
- Comprendre els models i les
cadenes de produccioacute i
consum i la interrelacioacute entre
elles (emissions de CO2
generacioacute de residus etc)
- Comunicar la necessitat de
pragravectiques sostenibles en la
produccioacute i el consum i animar
els altres a comprometrersquos-hi
- Sentir-se responsable dels
impactes ambientals i socials
de la progravepia conducta com a
consumidor
- Quumlestionar-se les
orientacions culturals i socials
pel que fa al consum i la
produccioacute
- Generacioacute i
gestioacute dels
residus
(prevencioacute
reutilitzacioacute i
reciclatge)
- Impactes
ambientals i
socials de la
produccioacute i el
consum
- Estils de vida
sostenibles
- Calcular i
reflexionar sobre
la petjada
ecologravegica
- Veure
curtmetratges
documentals per
ajudar els
alumnes a
comprendre els
models de
produccioacute i
consum
- Desenvolupar i
executar
projectes drsquoaccioacute
relacionats amb
la prevencioacute de
residus el
consum
responsable etc
Extret i adaptat del document Educacioacute per als Objectius de Desenvolupament Sostenible Objectius
drsquoaprenentatge Centre Unesco de Catalunya 2017
Com pots fer compost - 14
ACTIVITATS
El dossier pedagogravegic que teniu a les mans conteacute un recull de 23 activitats adreccedilades a lrsquoeducacioacute
primagraveria des de primer fins a sisegrave Soacuten propostes pragravectiques per poder treballar de forma transversal
el proceacutes de compostatge tant dins de lrsquoaula com a lrsquoentorn proper (pati hort bosc) Srsquoestructuren
en tres blocs
1 PREPARATS
Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
Activitats pensades per detectar els coneixements previs dels alumnes Giren entorn del
coneixement de la prevencioacute i la gestioacute de residus el reconeixement drsquoelements vius i inerts a
la natura la planificacioacute per fer un bon compostatge a lrsquoescola etc
2 LLESTOS
Observem i experimentem dins i fora del compostador
Activitats per fer durant el proceacutes de compostatge que dura aproximadament sis mesos
Estan relacionades amb el manteniment del compostador el seguiment del proceacutes
lrsquoexperimentacioacute del cicle de la mategraveria orgagravenica i el control de les diferents variables Hi ha
activitats per fer al compostador a lrsquoaula a lrsquoentorn del pati a lrsquohort de lrsquoescola etc
3 JA
Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
Activitats per finalitzar el proceacutes de compostatge reflexionar i compartir els resultats Srsquohan
de fer cap al final del proceacutes quan el compost ja estigui llest per tirar a lrsquohort
A les fitxes de cada activitat hi ha els seguumlents apartats
o Introduccioacute
o Objectius
o Durada
o Material
o Desenvolupament
Com pots fer compost - 15
Tiacutetol de les activitats Nivell
CI CM CS
PREPARATS Descobrim quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica i el compostatge
1 Quegrave en sabem del compostatge
2 Quin camiacute segueixen les deixalles
3 Recollim deixalles per al compostador de lrsquoescola
4 Quegrave en fem de tot allograve que no ens mengem
5 On colmiddotloquem el compostador
6 Les sabates magravegiques
7 De quegrave estagrave fet el bosc
8 Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la mategraveria orgagravenica
9 Com es reciclava fa uns anys
LLESTOS Observem i experimentem dins i fora del compostador
10 Fem el diari de seguiment del compostatge
11 Quegrave passa si enterrem residus
12 Quines soacuten les fases del compostatge Mirem-ho de prop
13 Qui hi viu al compostador
14 Qui descompon la mategraveria orgagravenica
15 Com treballen els cucs de terra
16 Quanta aigua pot atrapar el compost
17 Com soacuten els sogravels
18 Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
19 Podem trobar solucions a tot
JA Reflexionem sobre el cicle que acaba i torna a comenccedilar
20 Estagrave a punt el compost
21 Garbellem el compost
22 Fem una campanya de comunicacioacute
23 Visitem una planta de compostatge
Com pots fer compost - 16
Activitat 1
Quegrave en sabem del compostatge
CI CM CS
Objectius
- Detectar els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al compostatge i captar el seu
interegraves i motivacioacute per iniciar un nou treball drsquoinvestigacioacute
- Adonar-se que el cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes circular i tancat
- Diferenciar els residus que soacuten orgagravenics dels que no ho soacuten
- Detectar elements que no soacuten orgagravenics en un grapat de compost
- Descobrir les propietats del compost a traveacutes dels sentits (olfacte vista tacte)
- Conegraveixer les eines que srsquoutilitzen per a fer un bon compostatge
- Identificar els animals que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
Durada
Una hora i mitja aproximadament
Introduccioacute
La paraula compost proveacute del llatiacute i significa posar junts ja que eacutes el resultat de barrejar diferents
elements per obtenir un uacutenic producte Es tracta drsquoimitar i drsquoaccelerar els processos que tenen lloc
en els ecosistemes a la superfiacutecie del sogravel on les restes vegetals i animals soacuten degradades per
lrsquoaccioacute dels microorganismes i drsquoaltres eacutessers vius
El compostatge eacutes un proceacutes natural de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica gragravecies al treball de
petits eacutessers microscogravepics anomenats microorganismes (bacteris fongs i actinomicets) i altres
animals anomenats detritiacutevors com ara cucs i paneroles Aquests organismes soacuten els mateixos
que descomponen la fullaraca al bosc o els que fan florir les taronges i el pa de casa En aquest
proceacutes es transformen les restes orgagraveniques en compost i adob natural Drsquoaltra banda es necessita
oxigen perquegrave funcioni correctament A meacutes es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia
en forma de calor El compostatge eacutes un proceacutes natural a traveacutes del qual les restes orgagraveniques es
transformen en compost sense consum denergia i sense cap aplicacioacute de productes quiacutemics El
compostatge es pot portar a terme mitjanccedilant un compostador o una pila en el jardiacute imitant
daquesta manera la descomposicioacute natural que es produeix en els boscos
Com pots fer compost - 17
Material
De lrsquoescola
- Residus reals diversos (envasos de plagravestic paper cartroacute restes orgagraveniques llaunes etc)
- Safates o pots
- Compostador airejador o forca restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca poda) i humida
(fruita verdura) termogravemetre regadora
- Diferents mostres de terra (sorra de platja terra del bosc argila margues)
- Guia de fauna invertebrada
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS (pagravegina 1)
- Fitxa Els animals descomponedors CI (pagravegina 2)
- Fitxa Les eines per fer compostatge CI (pagravegina 3)
- Fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI (pagravegines 4 i 5)
- Fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM CS (pagravegina 6)
- Fitxa Com eacutes el compost CM CS (pagravegina 7)
- Fitxa El menuacute del compostatge CM CS (pagravegina 8)
- Fitxes Com funciona un compostador CM CS (pagravegines 9 i 10)
- Fitxa Els animals descomponedors CM CS (pagravegina 11)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un seguit de tallers rotatius de manera simultagravenia en petits grups Cada
taller teacute una durada drsquouns 15 minuts i es tracta que tots els grups realitzin tots els tallers Es poden
fer a lrsquoaula o a lrsquoexterior Un dels tallers es fa al compostador ja que lrsquoobjectiu eacutes posar-lo en marxa
Els tallers es poden adaptar o modificar en funcioacute de les necessitats
PROPOSTA DE TALLERS
1 EL CICLE DE LA MATEgraveRIA ORGAgraveNICA
Per a CI imprimir de lrsquoannex la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat (5 imatges i 5 fletxes) Els infants han drsquoordenar-les i
adonar-se que es tracta drsquoun cicle circular i tancat Es recomana no donar indicacions a
lrsquoalumnat per tal que ho resolguin ells de manera autogravenoma i a partir del debat
Com pots fer compost - 18
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El cicle de la mategraveria orgagravenica CM
CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi
ha una lectura per ampliar la informacioacute
2 TROBEM LrsquoINTRUacuteS
Per a tots els nivells els infants han de buscar impropis entre el compost eacutes a dir aquells
elements que no hi haurien de ser (petits fragments de plagravestic vidre metall) Ho poden fer
remenant a simple vista o amb lrsquoajuda drsquouna lupa Es tracta de reflexionar com deuen haver
anat a parar al compost Com es podria evitar que aixograve passeacutes
3 COM EacuteS EL COMPOST
Per a CI els infants descobreixen les propietats i caracteriacutestiques que teacute el compost
comparant-lo amb altres tipus de terra (sorra de platja terra del bosc argila marga) Es
tracta que observin les terres amb els sentits i esbrinin quina drsquoelles eacutes la terra que resulta de
descompondre restes orgagraveniques i que serveix per adobar lrsquohort De quin color soacuten Quina
olor fan Quina textura tenen Ens embruten les mans
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa Com eacutes el compost CM CS on hi
ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una
lectura per ampliar la informacioacute
4 EL MENUacute DEL COMPOSTATGE
Per a CI els infants han de seleccionar drsquoentre una pila de residus reals quins soacuten orgagravenics i per
tant es poden tirar al compostador Es tracta de reflexionar que al compostador nomeacutes hi poden
anar residus que venen de la natura i que la natura podragrave descompondre amb poc temps Quegrave
passa amb els mocadors de paper els ossos i els taps de suro Fer la reflexioacute que tot i que es
llencen a lrsquoorgagravenica triguen meacutes a descompondrersquos i no van beacute per al compostador
Variant per a CM i CS a meacutes tambeacute srsquoha drsquoimprimir la fitxa El menuacute del compostatge CM CS
on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha
una lectura per ampliar la informacioacute
5 ELS ANIMALS DESCOMPONEDORS I LES EINES PER FER COMPOSTATGE
Per a CI imprimir de lrsquoannex les fitxes Els animals descomponedors CI i Les eines per fer
compostatge CI i retallar-les convertint-les en un trencaclosques Els infants han de muntar els
dos trencaclosques i reflexionar quegrave veuen a cada imatge
Els animals descomponedors
Paneroles (indiquen que el compost ja estagrave llest per collir) mosques (indiquen exceacutes drsquohumitat
que pot provocar putrefaccioacute o fermentacioacute de la pila) cucs de terra (importants
descomponedors que consumeixen bacteris fongs i mategraveria orgagravenica) formigues (indiquen
acidesa o pila seca) cargols (desfan celmiddotlulosa i la lignina de restes vegetals)
Com pots fer compost - 19
Les eines per fer compostatge
Garbell (per garbellar el compost madur) airejador (per remenar la pila i airejar-la) carretoacute (per
transportar restes de poda o compost) termogravemetre (per controlar temperatura del compostador)
tisores de podar (per trossejar les restes llenyoses) regadora (per regar la pila quan estigui seca)
biotrituradora (per trossejar les restes llenyoses) forca (per remenar la pila i airejar-la) pala (per
ajudar-nos a treure el compost i garbellar-lo)
Variant per a CM i CS es proposa una doble activitat una mica diferent de la de CI Per
descobrir les eines i el material imprescindible per fer un bon compostatge srsquohan drsquoimprimir
les dues fitxes Com funciona un compostador CM CS on hi ha les instruccions de lrsquoactivitat
perquegrave la puguin fer de manera autogravenoma i on hi ha una lectura per ampliar la informacioacute
Per conegraveixer la fauna srsquoha drsquoimprimir la fitxa Els animals descomponedors CM CS i tambeacute srsquoha
drsquoacompanyar de guies de fauna invertebrada insectes
6 INICIEM EL COMPOSTADOR
Per a tots els nivells es tracta de descobrir com eacutes el compostador de lrsquoescola i posar-lo en
marxa Es repassen els ingredients i elements indispensables perquegrave el compostador
funcioni srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica es remena i es prenen les primeres mesures de
temperatura
Es poden imprimir les dues fitxes Ingredients per a un bon compostatge CI per fer un mural
resum dels tallers realitzats
Com pots fer compost - 20
Activitat 2
Quin camiacute segueixen les deixalles
CI CM CS
Objectius
- Comprendre quin eacutes el camiacute que segueixen els residus orgagravenics municipals des que es recullen
fins que es tracten per a quegrave es puguin recuperar com a nous recursos
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana eacutes un organisme supramunicipal format pels municipis
drsquoAiguafreda Balenyagrave El Brull Folgueroles Malla Muntanyola Sant Martiacute de Centelles Santa
Eulagravelia de Riuprimer Seva Taradell Tona Viladrau i EMD Sant Miquel de Balenyagrave
Lrsquoagraverea de medi ambient de la Mancomunitat La Plana ofereix el servei integral de recollida
selectiva de residus porta a porta (mategraveria orgagravenica materials reciclables rebuig vidre oli i
androgravemines) tractament i separacioacute de la part reciclable (envasos paper cartroacute) a la planta de
triatge tractament de la mategraveria orgagravenica a la planta de compostatge servei de deixalleries i
deixalleria mogravebil minideixalleries neteja viagraveria suport tegravecnic agent ciacutevic i educacioacute ambiental
La recollida porta a porta permet assolir nivells de recollida del 75 de mitjana
La major part dels residus que generem no han esgotat el seu cicle de vida i recollint-los
selectivament podem transformar-los en nous productes i evitem portar-los a lrsquoabocador
A la planta manual de triatge denvasos paper i cartroacute hi entren meacutes de 3000 tones cada any
que es reciclen
En el cas de la mategraveria orgagravenica que representa un 36 en pes de la bossa drsquoescombraries srsquoha
de separar en un cubell marroacute dins una bossa compostable ben lligada La mategraveria orgagravenica
recollida teacute menys dun 1 dimpropis (impureses) de mitjana fet que fa que sigui de magravexima
qualitat per a produir el compost que eacutes un adob orgagravenic
Abans drsquoiniciar un projecte de compostatge al centre eacutes molt important que lrsquoalumnat conegui
com es gestionen els residus orgagravenics fora de lrsquoescola Quins soacuten els mecanismes que
estableixen les diferents administracions competents en mategraveria de residus per tal de recollir
lrsquoorgagravenica de forma diferenciada de la resta de residus municipals transportar-la i tractar-la
correctament per transformar-la en compost
Com pots fer compost - 21
- Identificar els residus orgagravenics que es generen a nivell de municipi (particulars empreses
comerccedilos altres)
- Saber valorar la importagravencia de separar correctament els residus i el benefici que se nrsquoobteacute
- Debatre sobre el destiacute i la valoritzacioacute dels residus
- Descobrir com es gestiona la recollida drsquoorgagravenica al nostre municipi i quins resultats srsquoestan
obtenint
Durada
Una hora per a la primera part meacutes el temps necessari per fer la segona part
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Quegrave en sabem CI CM CS (pagravegina 12)
- Fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS (pagravegina 13)
- Fitxa El camiacute de les deixalles CI CM CS (pagravegina 14)
- Fitxes Resultats de recollida de residus dels municipis CS (pagravegines 15 a 25)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a conegraveixer els residus orgagravenics i comprendre la importagravencia de fer-ne una
correcta separacioacute perquegrave sersquon pugui fer un aprofitament posterior Alhora realitzar un treball de
recerca per conegraveixer i entendre quin es el camiacute que segueixen les deixalles al poble qui interveacute en la
recollida i en el posterior tractament i reciclatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de deteccioacute de coneixements previs la segona
drsquoinvestigacioacute
PRIMERA PART
Per a tots els nivells una manera de comenccedilar lrsquoactivitat eacutes detectar les idees pregravevies de lrsquoalumnat
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave en sabem CI CM CS en quegrave cada alumne de manera individual
escriu durant tres minuts tres coses que sap sobre els residus orgagravenics i tres preguntes referents a tot
allograve que li agradaria saber
En petit grup drsquouns quatre alumnes es posen en comuacute les aportacions individuals i es consensuen
tres noves coses (conceptes idees dades) que el grup sap i tres noves preguntes del que voldrien
saber El que el grup decideix tambeacute srsquoescriu a la fitxa en un temps previst de cinc minuts
Un cop acabat el treball de grup el mestre escriu en dues columnes a la pissarra la llista de
conceptes que cada grup sap i la llista de preguntes que es plantegen Es relacionen les informacions
de les dues columnes de manera que si alguna de les preguntes (coses que mrsquoagradaria saber) teacute la
resposta (coses que seacute) anotada a la pissarra srsquoesborra El mestre planteja al grup classe les
Com pots fer compost - 22
preguntes que finalment queden escrites a la pissarra per tal que els alumnes les discuteixin i
intentin respondre-les
Finalment el grup classe escull cinc preguntes que els agradaria fer a algun expert (contactar amb la
Mancomunitat La Plana o lrsquoAjuntament del municipi)
SEGONA PART
Per a tots els nivells lrsquoactivitat continua amb un treball de recerca sobre quin tipus de residus
orgagravenics es generen a tot el municipi Imprimir de lrsquoannex la fitxa Quegrave passa al meu poble CI CM CS Es
divideix el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes assignant a cada grup un o dos
colmiddotlectius equipaments espais representatius del poble (cases escola fagravebriques forn de pa
restaurants etc) Cada grup dibuixa o anota una llista de les deixalles orgagraveniques que creuen que es
poden produir a cadascun dels edificis Si es creu oportuacute es poden fer enquestes als diferents
colmiddotlectius
A continuacioacute per afavorir la imaginacioacute la creativitat i la diversitat drsquoidees dels alumnes i el seu
interegraves pel reciclatge de la mategraveria orgagravenica sersquols proposa que individualment dibuixin com
srsquoimaginen que eacutes el camiacute que segueixen les deixalles orgagraveniques des que les deixem a la porta de
casa fins que es converteixen en compost Imprimir de lrsquoannex la fitxa El camiacute de les deixalles CI CM
CS Finalment es fa una posada en comuacute per parelles o en gran grup
Ampliacioacute per a CS es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Resultats de recollida de residus dels municipis
CS on es mostren els resultats quantitatius de la recollida selectiva de lrsquoany 2018 Un cop analitzades
les dades del municipi es fa una reflexioacute conjunta
Creieu que eacutes important separar les deixalles en fraccions Per quegrave
Quegrave passa si es barregen altres deixalles amb les restes orgagraveniques
Com ho podriacuteem fer per assegurar-nos que tot el poble separa beacute lrsquoorgagravenica
Quins avantatges creieu que teacute la recollida selectiva porta a porta en comparacioacute a la recollida
amb contenidors
Com pots fer compost - 23
Activitat 3
Recollim deixalles per al compostador de
lrsquoescola
CI CM CS
Introduccioacute
Quegrave eacutes la mategraveria orgagravenica
Tots aquells compostos que formen el cos dels eacutessers vius i els donen lrsquoenergia necessagraveria per al
seu funcionament Lrsquoelement principal que forma la mategraveria orgagravenica eacutes el carboni (C) que es
combina amb hidrogen (H) oxigen (O) nitrogen (N) i en menors quantitats sofre (S) fogravesfor (P) i
altres elements Les diferents combinacions drsquoaquests elements entre siacute donen lloc als gluacutecids
liacutepids proteiumlnes i agravecids nucleics que al seu torn formen les cegravelmiddotlules i teixits que constitueixen els
eacutessers vius Tambeacute podem trobar mategraveria orgagravenica fora dels organismes a terra a lrsquoaigua o a
lrsquoaire Aquesta proveacute dels organismes que han mort o que han perdut part del seu cos Drsquouna
manera genegraverica doncs podem definir com a mategraveria orgagravenica totes aquelles substagravencies que
provenen drsquoun eacutesser viu o de la seva activitat La resta drsquoelements que trobem a la natura
srsquoanomenen compostos inorgagravenics
La importagravencia de separar la mategraveria orgagravenica
Arreu de Catalunya es fa la recollida selectiva de mategraveria orgagravenica amb la finalitat de poder
reciclar-la i obtenir-ne compost En la recollida municipal srsquohi poden incloure pragravecticament totes
les restes orgagraveniques perograve al compostador de lrsquoescola seleccionarem nomeacutes aquelles restes que
en facilitin el proceacutes
Per comenccedilar cal disposar drsquouna quantitat suficient de mategraveria orgagravenica de qualitat Cal distingir
dos tipus de material orgagravenic lrsquohumit ric en proteiumlnes i el sec ric en hidrats de carboni La
mategraveria humida soacuten restes de fruita i verdura crues fulles gespa La proporcioacute adequada eacutes
barrejar un 25 de material estructural i un 75 de material humit
Com pots fer compost - 24
Objectius
- Conegraveixer el tipus de mategraveria orgagravenica que eacutes adequada per fer compostatge a lrsquoescola
- Prendre consciegravencia que cal una aportacioacute constant de mategraveria orgagravenica adequada perquegrave el
proceacutes del compostatge funcioni adequadament
- Decidir quina eacutes la millora manera per recollir mategraveria orgagravenica per aportar al compostador
de lrsquoescola
- Implicar la comunitat educativa (famiacutelies personal no docent) en el projecte
- Establir una rutina i unes responsabilitats per fer un bon manteniment del compostador
Materials que es poden
compostar
En poca quantitat Materials que no es poden
compostar
Restes crues de fruita i
verdura
Closques drsquoou i de
fruita seca
Taps de suro
Flors i plantes seques
Restes drsquoesporga de
mida petita
Fulles caigudes
pinyes
Gespa
Cendres serradures i
encenalls de fusta
natural
Palla
Pells de ciacutetrics
(taronges
mandarines
llimones)
Paper de cuina
tovallons i mocadors
de paper
Serradures (nomeacutes
de fusta sense
tractar)
Fullaraca drsquoarbres
molt resistent a la
degradacioacute com per
exemple la pinassa o
les fulles de
magnogravelia
Pinyols
Oli drsquoamanir
Pasta i arrograves bullit
Pa i flocs de cereals
Tomagravequets podrits
Restes de menjars
preparats
Males herbes de jardiacute que
hagin fet llavors (el compost
resultant podria ser un focus
de males herbes quan
lrsquoutilitzeacutessim posteriorment)
Fruita i plantes malaltes
(aquests materials nomeacutes
poden ser compostats si es
donen unes condicions de
temperatura que garanteixen
la higienitzacioacute En una pila de
compostatge casolagrave no
srsquoassoleixen aquestes
temperatures)
Peix carn ossos (per evitar
males olors o animals no
desitjats)
Cendres o serradures de fusta
tractada que poden portar
coles o vernissos
Pols drsquoescombrar (pot portar
elements no orgagravenics)
Qualsevol material que no
sigui orgagravenic i biodegradable
Excrements drsquoanimals
domegravestics (compte amb la
concentracioacute de patogravegens)
Com pots fer compost - 25
- Identificar i quantificar les diferents tipologies de residus orgagravenics que es generen a lrsquoescola
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana si es fa lrsquoampliacioacute per a CM i CS
Material
De lrsquoescola
- Cubells o galledes per fer la recollida de mategraveria orgagravenica
- Bosses compostables
- Recursos comunicatius per informar del sistema de recollida (cartells murals triacuteptics)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS (pagravegina 26)
- Fitxa Auditoria dels residus de lrsquoescola CM CS (pagravegina 27)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar un sistema adequat i agravegil que permeti assegurar que es disposa de
mategraveria orgagravenica humida i seca de manera regular per facilitar el bon funcionament del
compostador
Per a tots els nivells imprimir de lrsquoannex la fitxa Imatges de residus compostador CI CM CS i retallar
cadascuna de les imatges per separat Per comenccedilar lrsquoactivitat es fan grups i es reparteix a cada grup
una bossa compostable on a dins hi ha les imatges dels residus (tambeacute es pot substituir les imatges
per residus reals assegurant que a cada bossa hi ha exactament els mateixos) Es comenta que les
imatges podrien correspondre a una bossa de mategraveria orgagravenica drsquouna casa qualsevol o de lrsquoescola
Cada grup decideix quins dels residus representats poden anar dins el compostador i quins no i fan
dos grups drsquoimatges A continuacioacute es fa una posada en comuacute argumentada
Es pot ampliar lrsquoactivitat amb una cerca drsquoinformacioacute per internet o beacute fent un mural amb retalls de
revista dels residus que es poden llenccedilar al compostador i els que no
Per a CI a continuacioacute els alumnes decideixen com srsquoorganitzaran per assegurar que hi hagi
aportacions periogravediques de mategraveria orgagravenica al compostador i assegurar lrsquoegravexit del proceacutes Primer
srsquoha de decidir qui o quin grup seragrave lrsquoencarregat de recollir la mategraveria orgagravenica del centre o beacute de
portar la mategraveria orgagravenica de casa Llavors srsquohauragrave drsquoestablir un sistema de torns per tal que almenys
cada dos o tres dies hi hagi alguna aportacioacute de mategraveria orgagravenica al compostador Un sistema pragravectic
pot ser disposar drsquouna galleda o cubell per a cada grup que reculli mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 26
Per a CM i CS fer una auditoria de residus del centre per saber quins residus orgagravenics es generen
als diferents espais de lrsquoescola (aules aula de mestres pati cuina menjador hort jardiacute) i en quines
quantitats i si soacuten aptes per al compostatge Imprimir de lrsquoannex la fitxa Auditoria dels residus de
lrsquoescola CM CS Es pot fer un seguiment durant un miacutenim drsquouna setmana tot registrant el tipus de
residus orgagravenics que es generen i el seu pes
Caldragrave comptar amb lrsquoajuda de tot el personal de lrsquoescola professorat personal de cuina consergeria
o personal encarregat de buidar les papereres i els cubells de les escombraries
La millor opcioacute eacutes que la mategraveria orgagravenica que srsquoaporti al compostador provingui del mateix centre
Si aixiacute no eacutes suficient es poden fer diferents accions com per exemple organitzar amb tota la classe
una recollida de les fulles dels arbres del pati i llenccedilar-les dins el compostador o beacute demanar la
colmiddotlaboracioacute de les famiacutelies perquegrave portin deixalles orgagraveniques de casa Aquest fet encara que sigui
un cop cada trimestre implica indirectament les famiacutelies dels alumnes i els informa de lrsquoactivitat que
srsquoestagrave duent a terme a lrsquoescola Els infants dissenyaran la manera de comunicar i informar la
comunitat educativa (cartells triacuteptics)
A tenir en compte per a un correcte funcionament del compostador eacutes aconsellable que lrsquoaportacioacute
de mategraveria orgagravenica sigui gradual i que no hi hagi una gran qualitat de mategraveria orgagravenica fresca que
entri de cop sinoacute que els alumnes la vagin portant de mica en mica
Com pots fer compost - 27
Activitat 4
Quegrave en fem de tot allograve que no ens
mengem
CM CS
Introduccioacute
El diccionari diu
- Malbaratar deixar perdre malgastar els beacutens una cosa de valor
- Sobres sobralles o sobrances allograve que sobra especialment drsquoun agravepat o menjar
- Restes deixalles coses o porcions de coses que srsquohan conservat Les restes drsquoun agravepat
El malbaratament alimentari es produeix quan un aliment destinat al consum srsquoacaba convertint
en un residu
Un terccedil dels aliments produiumlts anualment per a consum humagrave al moacuten no soacuten ingerits per ninguacute
(FAO 2011) Les llars soacuten les responsables del 53 del malbaratament alimentari mundial El
20 dels aliments produiumlts a Europa van a parar a la brossa
Les llars els comerccedilos i la restauracioacute a Catalunya generen 262000 tones de malbaratament cada
any De mitjana cada persona malbarata 35 kgany drsquoaliments de qualitat
Algunes propostes per reduir el malbaratament drsquoaliments a casa congelar els aliments crus o
cuinats emportar-se el que sobra al restaurant fer autocompostatge planificar beacute els agravepats (fer
una llista de la compra) fixar-se en la data de caducitat reaprofitar els aliments i estalviar
conservar de forma correcta els aliments fer receptes de cuina drsquoaprofitament
En general el malbaratament als menjadors escolars es genera amb les restes que els nens i nenes
deixen al plat perquegrave la quantitat de menjar elaborat acostuma a estar ben controlat i es fa una
bona previsioacute per evitar lrsquoexcedent alimentari si tot i aixiacute es constata que hi ha sobralles a la
cuina es pot pensar en la possibilitat de portar aquest menjar a algun menjador social casal o
similar perquegrave es pugui aprofitar Per poder donar sortida a les sobralles que els alumnes deixen
al plat la instalmiddotlacioacute drsquoun compostador al centre escolar eacutes un bon recurs que permet aprofitar
aquests residus i obre la possibilitat de fer el seguiment del proceacutes de la mategraveria orgagravenica fins que
es converteix en compost
Com pots fer compost - 28
Objectius
- Comprendre el concepte de malbaratament alimentari i les repercussions socials i ambientals
que comporta
- Diagnosticar el malbaratament alimentari dels esmorzars de lrsquoescola comprendrersquon el seu
impacte i proposar estrategravegies per reduir-lo
- Fomentar la reduccioacute dels residus en general i en concret la dels residus orgagravenics
- Ser conscients i conscienciar els companys de la importagravencia de no malbaratar els aliments
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Seguiment durant una setmana per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Balanccedila
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS (pagravegines 28 a 31)
- Fitxes El malbaratament a lrsquoescola CM CS (pagravegines 32 i 33)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a fer una reflexioacute sobre quegrave eacutes el
malbaratament alimentari La segona a fer una investigacioacute per quantificar el malbaratament
alimentari dels esmorzars de lrsquoescola
PRIMERA PART
Per comenccedilar es recullen els coneixements previs dels alumnes en relacioacute al concepte de
malbaratament alimentari i de sobralles Es poden formular preguntes a lrsquoalumnat que generin
debat
Quegrave en sabem del malbaratament alimentari
Quegrave passa amb el menjar que ens sobra
Quant menjar llencem
Quegrave podem fer si ens sobra menjar
Quins soacuten els residus orgagravenics que no podem evitar I els que siacute que podriacuteem evitar
Com pots fer compost - 29
A continuacioacute imprimir de lrsquoannex les fitxes Reflexionem sobre el malbaratament alimentari CM CS Es
divideix la classe en 4 grups i cada grup treballa el concepte drsquoaprofitament alimentari a partir drsquoun
aliment diferent (els lagravectics el pa la fruita la verdura) A les fitxes hi ha preguntes per reflexionar
sobre quegrave passa si aquell aliment es fa malbeacute com es pot evitar que es faci malbeacute i que es llenci
receptes i trucs per aprofitar-lo etc Al final es fa una posada en comuacute
Es pot ampliar la informacioacute al web httpsomgentdeprofitcat
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre el cost econogravemic social i ambiental que
suposa el malbaratament alimentari es recomanen dos viacutedeos
- Food waste money waste (122 minuts)
- La huella del desperdicio de alimentos (317 minuts)
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes El malbaratament alimentari a lrsquoescola CM CS que proposen fer una
investigacioacute per quantificar el malbaratament alimentari dels esmorzars
Fer una petita investigacioacute cada dia despreacutes del pati (durant una setmana) per identificar i pesar els
residus orgagravenics de les papereres Caldragrave diferenciar aquella mategraveria orgagravenica aprofitable que
encara es podria menjar (trossos de fruita sencers drsquoentrepans) drsquoaquella no aprofitable (com
peles de fruita closques males herbes) I tambeacute caldragrave diferenciar cada tipologia de residu (fruita
entrepagrave brioixeria etc) Les graelles de les fitxes permeten recollir les dades dels pesos per dies i els
totals
Al cap drsquouna setmana srsquoanalitzen els resultats i es fa una reflexioacute conjunta concloent quin eacutes el tipus
de menjar que meacutes es llenccedila intentant trobar-ne les causes i proposant estrategravegies per evitar-ho i
millorar entre tots Srsquoacaba escrivint un decagraveleg de bons consells per no llenccedilar lrsquoesmorzar que
encara es pot menjar que es comparteix amb tota la comunitat educativa
Ampliacioacute lrsquoactivitat es pot ampliar fent un seguiment del malbaratament alimentari al menjador
escolar i tambeacute a casa Les dades es poden recollir en una graella i fer una posada en comuacute a lrsquoescola
Eacutes menjar que hagueacutessim pogut aprofitar Estagrave caducat o fet malbeacute Com hagueacutessim pogut evitar
llenccedilar-lo Quines actuacions de millora proposem
Com pots fer compost - 30
Activitat 5
On colmiddot loquem el compostador
CM CS
Introduccioacute
Com ha de ser un compostador
Si disposem de prou espai podem fer el compost directament sobre el sogravel formant una pila amb
tots els materials La pila ha de tenir una base i una alccedilada aproximada drsquoun metre i mig Si
disposem drsquoun espai limitat el millor eacutes fer servir un compostador El podem comprar de plagravestic
o el podem construir nosaltres mateixos a partir de palets de fusta malla metagravelmiddotlica o totxanes
Per fer compostatge a lrsquoescola sempre es recomana disposar drsquoun recipient adequat i descartar el
compostatge en pila que eacutes el que es fa amuntegant els materials orgagravenics sense estar continguts
en cap recipient
Per iniciar-se en el proceacutes el millor eacutes comprar un compostador qualsevol de la variada oferta
que hi ha al mercat Millor comprar-ne un de mida petita o mitjana sobretot si lrsquoescola eacutes petita i
si no teacute cuina progravepia Els compostadors que hi ha al mercat soacuten recipients de plagravestic amb unes
obertures en forma de forats situats lateralment Normalment no tenen base estan pensats per ser
colmiddotlocats directament sobre la terra i disposen drsquouna tapa El fet que siguin de plagravestic facilita la
conservacioacute de la temperatura al mateix temps que permeten lrsquoaireig de lrsquointerior
On srsquoha de colmiddotlocar un compostador
El compostador srsquoha de posar directament a terra no sobre paviment ni rajola Aixiacute els animals
del sogravel tenen acceacutes al material a descompondre
Srsquoha de situar en una zona amb sol i ombra perquegrave si rep molta insolacioacute srsquohauragrave de regar
Millor que srsquohi pugui accedir des de tots els costats perquegrave seragrave meacutes fagravecil voltejar el material
Cal decidir beacute lrsquoindret ja que no srsquoaconsella anar canviant el compostador de lloc Tambeacute hi ha la
possibilitat de situar-lo a sobre del paviment perograve evitant-hi el contacte directe es pot elevar
amb uns suports com per exemple un palet de fusta o unes totxanes Eacutes important garantir
lrsquoestabilitat del recipient amb alguna mena drsquoancoratge o subjeccioacute i preveure que si ha de ser
utilitzar per infants petits caldragrave un acceacutes elevat per accedir a la tapa superior
Un dels passos previs abans drsquoiniciar un projecte de compostatge a lrsquoescola eacutes buscar i trobar la
millor ubicacioacute per al compostador Perquegrave funcioni correctament un compostador requereix
unes condicions especiacutefiques drsquoespai En part el lloc on finalment decidim colmiddotlocar-lo influiragrave en
alguns dels paragravemetres que intervenen en el proceacutes de compostatge temperatura humitat
oxigen etc
Com pots fer compost - 31
Objectius
- Reconegraveixer la importagravencia i la necessitat de tenir un compostador a lrsquoescola
- Descobrir com ha de ser un compostador i quines condicions necessita
- Debatre en grup i arribar a un acord sobre com construir un compostador per a lrsquoescola
- Comprendre quines soacuten les caracteriacutestiques que fan que un lloc sigui ograveptim per ubicar-hi el
compostador i identificar els punts ograveptims del pati on ubicar-lo
- Elaborar un plagravenol en quegrave srsquoidentifiquin els punts ograveptims on colmiddotlocar el compostador de
lrsquoescola
- Fomentar el treball en equip per a la presa de decisions
Durada
Una hora aproximadament per a la primera part
Entre una i dues hores per a la segona part
Material
De lrsquoescola
- Materials diversos per fer la maqueta (cartroacute cartolina fustes plagravestic plastilina escuradents
cola tisores cinta adhesiva llapis retoladors)
- Restes de mategraveria orgagravenica seca i humida trossejades
- Llapis i tisores
- Cinta megravetrica
- Fulls en blanc o lagravemines DinA3 per dibuixar el plagravenol del pati
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem una maqueta CM CS (pagravegina 34)
- Fitxa Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS (pagravegina 35)
Desenvolupament
Es recomana dividir el grup classe en petits grups de dos o tres alumnes que treballin de manera
autogravenoma Pregraveviament cal haver explicat quegrave soacuten els residus orgagravenics quegrave vol dir fer compostatge
Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts La primera consisteix a construir una maqueta drsquoun
compostador tal com se lrsquoimaginen La segona a decidir quin eacutes la ubicacioacute meacutes idogravenia de lrsquoescola
per colmiddotlocar-lo Es poden fer les dues parts per separat o beacute una prescindint de lrsquoaltra
Com pots fer compost - 32
PRIMERA PART
Es tracta que els alumnes individualment o per parelles construeixin una senzilla maqueta de com
srsquoimaginen que ha de ser el compostador de lrsquoescola Es deixa material divers a la seva disposicioacute
(cartroacute fustes plagravestic plastilina escuradents cola tisores cinta adhesiva) Tambeacute sersquols facilita
material real per emplenar la maqueta un cop acabada restes de mategraveria orgagravenica seca (fullaraca) i
de mategraveria orgagravenica humida (pells de fruita i verdura trossejada)
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem una maqueta CM CS en quegrave es plantegen diverses preguntes obertes
per dirigir lrsquoelaboracioacute de la maqueta
Al final cada grup presenta la seva maqueta davant la resta de companys explicant els paragravemetres
que han tingut en compte i argumentant la proposta
SEGONA PART
Es tracta de localitzar el punt ograveptim del pati on colmiddotlocar el compostador Imprimir de lrsquoannex la fitxa
Escollim la millor ubicacioacute per al compostador CM CS Es formen grups de 2 o 3 alumnes que surten al
pati i fan una anagravelisi treball de camp per localitzar la ubicacioacute ograveptima per colmiddotlocar el compostador
partint de 5 premisses bagravesiques que apareixen a la fitxa (a prop dels llocs on es fan residus orgagravenics
en un lloc amb ombra en una zona sense pavimentar amb una bona ventilacioacute i ben accessible per a
tothom)
Dins lrsquoaula o fora el pati les parelles dibuixen un plagravenol del pati de lrsquoescola i hi indiquen els punts
on es generen residus les zones pavimentades les zones amb solombra Finalment cada parella
escull la millor ubicacioacute i ho justifica davant la resta de companys Entre tota la classe srsquoacorda on es
colmiddotlocaragrave el compostador que pot ser comprat o construiumlt per ells mateixos
Com pots fer compost - 33
Activitat 6
Les sabates magravegiques
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoHagravebitat Guia drsquoactivitats per a lrsquoeducacioacute
ambiental httpwwwersiliaorgHabitat)
Objectius
- Entendre la importagravencia del sogravel com a suport de la vida
- Conegraveixer els principals elements que constitueixen el sogravel i la seva fragilitat
Introduccioacute
El sogravel eacutes el suport de la vida Sense sogravel no creixerien les plantes que hi arrelen entre les seves
partiacutecules sogravelides i absorbeixen lrsquoaigua de les seves cavitats Sense plantes tampoc no hi hauria
animals Sense sogravel fegravertil no hi hauria cap mena de cultiu i sense collites tampoc no sobreviuriacuteem
els humans
El sogravel es va formant lentament al llarg dels anys amb els minerals arrencats de les roques i la
mategraveria orgagravenica aportada per les restes i els cadagravevers dels eacutessers vius Una gran multitud de de
petits animals fongs i bacteris microscogravepics treballen constantment les primeres mategraveries
esmentades per convertir-les en aquesta capa porosa i flonja que ve a ser el ldquomatalagravesrdquo de la vida
El sogravel no eacutes mai exactament igual conteacute la histograveria de les seves velles roques de lrsquoaigua i de tots
els eacutessers vius a qui ha permegraves lrsquoexistegravencia Hi ha sogravels que soacuten rics en histograveria i en nutrients com
els de les zones humides les valls de les zones volcagraveniques els sogravels dels boscos frondosos dels
boscos de ribera etc Hi ha sogravels que soacuten pobres com els de les zones seques els de les zones
drsquoalta muntanya i dels pendissos inclinats els que han estat cultivats durant molts anys sense
afegir-hi meacutes mategraveria orgagravenica els de les zones cremades amb molta frequumlegravencia i els que tenen
poca vegetacioacute per protegir-los de lrsquoerosioacute
Perograve en tots hi trobem petjades i senyals de vida branquillons fulles llavors plomes un ric
univers en miniatura
La conservacioacute del sogravel eacutes transcendental El sogravel eacutes fragravegil sense la proteccioacute de les arrels dels arbres
i altres plantes que srsquohi sostenen La pluja i el vent se lrsquoenduen en els terrenys amb pendent Hem
de protegir-lo com el beacute meacutes preuat
Un viacutedeo que resumeix molt beacute la importagravencia de preservar el sogravel com a recurs natural que eacutes
Better save soil Doblat al castellagrave Durada 352 min
Com pots fer compost - 34
- Familiaritzar-se amb alguns grups drsquoeacutessers vius del sogravel
Durada
Dues sessions drsquouna hora
Material
De lrsquoescola
- Mitjons vells de llana o cotoacute de talla drsquoadult com meacutes grans millor (un parell per a cada
alumne) Tambeacute es pot fer amb cinta de precintar
- Un sobre gran o una bossa
- Un full Din A3
- Fulls de paper
- Material per escriure (llapis goma)
- Lupes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (pagravegina 36) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer drsquouns mitjons vells unes sabates magravegiques que permetin descobrir
muacuteltiples formes de vida en el sogravel Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera de treball de
camp a lrsquoexterior que es pot fer al bosc en un camp o jardiacute o beacute en un tros de pati que no estigui
pavimentat la segona drsquoinvestigacioacute i reflexioacute a lrsquoaula
PRIMERA PART
Cada alumne es posa els mitjons vells per sobre de les sabates i ha de passejar una estona per
entremig de la vegetacioacute amb els mitjons posats Despreacutes amb molta cura es treu els mitjons i
colmiddotloca els elements que srsquohi hagin enganxat dins drsquouna bossa per poder interpretar quegrave soacuten meacutes
tard
SEGONA PART
Els alumnes es distribueixen en grups de 4 o 5 i treuen amb compte tots els elements que srsquohagin
enganxat als mitjons i els colmiddotloquen ordenadament sobre fulls de paper Din A3 per dibuixar-los
Al costat de cada element trobat han drsquoescriure de quegrave es tracta i poden dibuixar tambeacute lrsquoeacutesser viu a
qui va pertagravenyer Per exemple si lrsquoelement trobat eacutes una llavor petita hauran de dibuixar una planta
Com pots fer compost - 35
o arbre si eacutes un ploma lrsquoocell Es poden utilitzar lupes de magrave per descobrir els detalls dels elements
trobats Hi ha molts elements que soacuten molt petits i alguns no es podran veure a simple vista Es pot
emplenar un full drsquoidentificacioacute per a cada element
Quan tots els alumnes acabin de dibuixar es fa una llista comuna de tot el que han trobat i dels
eacutessers vius que han descobert que habiten o han habitat aquell lloc Cada grup pot fer una taula on
classifiquin i comptin els eacutessers vius que depenen directament del sogravel per viure els que lrsquoutilitzen
nomeacutes per caminar descansar construir un refugi o beacute els que srsquoalimenten del que troben al sogravel
Finalment es fa una posada en comuacute comentant els resultats obtinguts Es pot fer una llista de les
caracteriacutestiques que teacute el sogravel i com permet lrsquoexistegravencia drsquoeacutessers vius
Si es vol es pot imprimir de lrsquoannex la fitxa Full drsquoidentificacioacute CI CM CS (opcional)
Algunes preguntes per reflexionar
Per quegrave el sogravel eacutes important com a suport de la vida
Quins grups drsquoeacutessers vius depenen directament del sogravel
Quines activitats naturals io humanes poden perjudicar la vida al sogravel
Quegrave deu passar en un lloc on srsquoha perdut el sogravel fegravertil Quin aspecte deu tenir Hi podrien viure
plantes i animals
Lrsquoactivitat es podria repetir en altres indrets o en altres estacions de lrsquoany i comparar els resultats
obtinguts
Lrsquoactivitat es pot ampliar buscant meacutes informacioacute sobre les plantes animals i altres eacutessers vius
trobats tambeacute es poden classificar els fruits i les llavors enganxats als mitjons segons la forma que
els permet adherir-se (punxes llanccedila espines plomes) es pot agafar una mostra del compostador
per veure quins elements hi ha i analitzar les diferegravencies amb la descomposicioacute que es produeix al
bosc
Com pots fer compost - 36
Activitat 7
De quegrave estagrave fet el bosc
CI CM CS
Objectius
- Estimular lrsquoobservacioacute de lrsquoentorn amb els cinc sentits per reconegraveixer components del bosc i
comprendre que tot forma part del cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer components del bosc a partir de lrsquoobservacioacute i fer-ne una representacioacute en un
mural
- Identificar aquells elements que de manera natural no haurien de ser al bosc i reconegraveixer els
perills que comporta la presegravencia de deixalles
Introduccioacute
Un bosc eacutes un ecosistema i el que es crea dins un compostador tambeacute Un ecosistema eacutes un
sistema natural format per un conjunt dorganismes vius (biocenosi) i el medi fiacutesic que els envolta
(biogravetop) aixiacute com les relacions que estableixen entre ells i amb el medi Per tant en un ecosistema
hi podem trobar elements biogravetics eacutes a dir tots els que tenen vida i viuen en un medi i abiogravetics
els quals formen el medi fiacutesic com per exemple el sogravel lrsquoaire lrsquoaigua lrsquoenergia la llum o les
condicions meteorologravegiques
Hi ha molts tipus drsquoecosistemes En tots ells els diferents eacutessers que hi conviuen estableixen
diferents tipus de relacions com per exemple drsquointercanvi drsquoenergia i nutrients mitjanccedilant la
cadena trogravefica
Una cadena trogravefica estagrave formada per una segraverie drsquoorganismes ordenats linealment en nivells
trogravefics en quegrave cadascun srsquoalimenta de lrsquoanterior i alhora serveix drsquoaliment al seguumlent Tots ells
necessiten alimentar-se drsquouna manera o duna altra
Les poblacions drsquoeacutessers vius que habiten dins el compostador estableixen relacions de
convivegravencia en equilibri ocupant el seu propi espai i portant a terme una funcioacute especiacutefica en el
proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Aquestes relacions de convivegravencia srsquoestableixen
drsquoacord amb els nivells jeragraverquics de la cadena trogravefica Si es produeixen desequilibris a la cadena
algunes poblacions poden creacuteixer en detriment drsquoaltres la qual cosa pot repercutir en el proceacutes de
compostatge
Com pots fer compost - 37
Durada
Un miacutenim drsquouna hora i un magravexim de tot un matiacute
Material
De lrsquoescola
- Llapis
- Trossos de paper drsquoembalar (per al mural)
- Tisores
- Colors
- Cola
- Cagravemera de fotos (o beacute paper i llapis per dibuixar)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Els elements del bosc CI CM (pagravegina 37) (opcional)
- Fitxa Objectes que no haurien de ser al bosc CM CS (pagravegina 38)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer una descoberta dels elements que hi ha en un ecosistema en concret en
un bosc i comprendre la relacioacute que hi ha entre ells Primer es fa una preparacioacute pregravevia a lrsquoaula en
quegrave srsquoelabora un llistat de coses que hauran de buscar a la sortida del bosc seguidament es fa una
sortida a un bosc proper a lrsquoescola
Srsquoexplica lrsquoactivitat als alumnes Imprimir de lrsquoannex la fitxa Els elements del bosc CI CM Eacutes una fitxa
opcional tambeacute es pot optar per fer un llistat propi De fet la llista variaragrave segons lrsquoegravepoca de lrsquoany el
tipus de bosc en quegrave es fa la visita i lrsquoedat dels alumnes A tall drsquoexemple els elements a cercar poden
ser una cosa viva una cosa que mai ha estat viva una cosa que respira una cosa petita una cosa
que sabem que hi eacutes perograve no la veiem una cosa de color groc una cosa que ens agrada una cosa que
fa bona olor una cosa que hi eacutes perograve no hi hauria de ser etc
A continuacioacute es fa una sortida a un bosc proper a lrsquoescola i srsquoexplica com srsquoorganitzaragrave lrsquoactivitat
Cal recordar als alumnes la importagravencia de respectar lrsquoentorn i drsquoanar amb els cinc sentits ben
desperts Els alumnes individualment o per parelles disposen del llistat amb tot el que han de
cercar Es delimita un espai pel qual poden buscar i un temps Quan srsquoacaba el temps drsquoobservacioacute
es torna a lrsquoaula o es fa una posada en comuacute al bosc mateix
Per a la posada en comuacute es facilita a cada alumneparella un tros de cartolina o paper on cadascuacute ha
de dibuixar les coses que ha observat que eren a la llista A continuacioacute srsquoelabora un mural conjunt
en el qual cada alumnes explica i enganxa el seu dibuix Al final es treuen conclusions entre tots El
mural resultant permetragrave reconegraveixer els diferents elements del bosc i el paper que juga cada un
drsquoaquests elements en el cicle de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 38
Variant per a CM i CS
Srsquoorganitza els alumnes en grups de 3 o 4 Cada grup volta pel bosc i fa una recerca drsquoobjectes que
no haurien de ser al bosc i fa una foto de cadascun drsquoells Es pot aprofitar per recollir-los i aixiacute
netejar lrsquoentorn Despreacutes drsquoun temps en quegrave tots els grups hagin tingut temps de fer una bona volta
es retorna a lrsquoaula
Srsquoelabora un mural conjunt que agrupa les observacions de cada grup Cal que cada grup decideixi
entre tots quines fotos posaran al mural i per tant quines caldragrave imprimir A meacutes cada grup ha de
buscar la informacioacute relacionada amb la deixalla trobada Imprimir de lrsquoannex la fitxa Objectes que no
haurien de ser al bosc CM CS
Cada grup ha de preparar la informacioacute per enganxar al mural (que pot ser amb el format de fitxa o
qualsevol altre format) Cada grup comparteix la informacioacute que ha buscat al mural i lrsquoexposa a la
resta de companys
Per concloure lrsquoactivitat es pot penjar el mural a la paret i comentar entre tots els problemes que
comporta cadascuna de les deixalles trobades
Com pots fer compost - 39
Activitat 8
Qui es menja qui Joc sobre el cicle de la
mategraveria orgagravenica
CI
Introduccioacute
Per poder viure cal energia que srsquoobteacute dels aliments del sol de lrsquoaire i de lrsquoaigua I que aquesta
energia flueixi drsquouns eacutessers vius ja siguin animals o vegetals a drsquoaltres a traveacutes de la cadena
alimentagraveria La llum del sol eacutes captada per les plantes i emmagatzemada en forma drsquoenergia
quiacutemica Els animals que no podem captar directament lrsquoenergia del sol lrsquoobtenim nodrint-nos
de les plantes o drsquoaltres animals que al seu torn srsquohan alimentat de plantes
Els organismes autogravetrofs tambeacute srsquoanomenen productors primaris perquegrave produeixen tota la
mategraveria orgagravenica dels sistemes naturals Els altres eacutessers vius que srsquohan drsquoalimentar dels
autogravetrofs srsquoanomenen consumidors de mategraveria orgagravenica Uns i altres formen cadenes i xarxes
trogravefiques a traveacutes de les quals la mategraveria orgagravenica passa drsquouns organismes a uns altres
Les restes de lrsquoactivitat dels eacutessers vius tan productors com consumidors aixiacute com els seus
cossos quan aquests van morint no srsquoacumulen indefinidament als sistemes naturals Hi ha un
altre tipus de consumidors els descomponedors que srsquoalimenten drsquoaquesta mategraveria orgagravenica
morta i van desfent els compostos orgagravenics fins que nomeacutes en queda CO2 aigua i sals minerals
Els descomponedors tornen a la terra els nutrients que havien agafat les plantes unint els
extrems de la cadena alimentagraveria que esdeveacute ciacuteclica el cicle de la mategraveria a la natura
Per tant sense menjar no sobreviuriacuteem ni les persones ni els animals ni les plantes ni cap dels
petits organismes (descomponedors) que formen part del sogravel Els organismes descomponedors
obtenen lrsquoaliment de les restes drsquoanimals (excrements cadagravevers pegravel pell etc) i de les restes
vegetals (fulles tiges troncs etc) del sogravel Aquests proporcionen lrsquohumus o compost al sogravel perquegrave
srsquoalimentin les plantes Els animals herbiacutevors srsquoalimenten de les plantes Els carniacutevors srsquoalimenten
drsquoaltres animals I els omniacutevors (com les persones) srsquoalimenten de plantes i animals Quan un
drsquoaquests elements es mor o deixa restes del que srsquoha menjat dona aliment als petits organismes
descomponedors del sogravel els quals ho descomponen de tal manera que els vegetals sersquon poden
alimentar I aixiacute torna a comenccedilar el cicle
Els residus es generen com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat humana per tant existeixen des de
lrsquoorigen drsquoaquesta espegravecie A la natura les restes que es produeixen soacuten orgagraveniques i per aixograve
totalment biodegradables eacutes a dir que la progravepia natura teacute mitjans per poder-les reciclar a traveacutes
de la descomposicioacute Per tant els descomponedors tenen una funcioacute clau en el cicle de la mategraveria
perquegrave soacuten ldquorecicladorsrdquo de la mategraveria orgagravenica
Com pots fer compost - 40
Objectius
- Relacionar el proceacutes de compostatge amb el cicle de la mategraveria orgagravenica a la natura drsquouna
manera luacutedica
- Analitzar la importagravencia dels descomponedors en el cicle de la mategraveria
- Reconegraveixer la importagravencia del compost per al sogravel i com a aliment per a les plantes de lrsquohort
- Justificar la importagravencia del paper que teacute cadascun dels eacutessers vius en el cicle de la mategraveria
- Comprendre i valorar els beneficis de mantenir totes les parts de la cadena trogravefica i de
contribuir a tancar el cicle de la mategraveria amb una bona separacioacute dels nostres residus
orgagravenics
Durada
Dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
(cal preparacioacute pregravevia)
- Cintes o diademes fetes amb cartolina (una per a cada alumne) De 4 colors diferents taronja
blanc blau marroacute clar (tambeacute poden ser drsquoaltres colors o fer-se amb materials reutilitzats)
- Grapadora
- Cartolina marroacute fosc per retallar les siluetes Retallar unes 50 siluetes (en el cas que el grup
sigui de 20-25 alumnes)
- Safata per posar les siluetes
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Siluetes per retallar CI (pagravegina 39)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a mostrar a lrsquoalumnat mitjanccedilant un joc de moviment com funciona el cicle de
la mategraveria a la natura i com es reprodueix a petita escala en el proceacutes de compostatge de les restes
orgagraveniques que generem a lrsquoescola Per fer lrsquoactivitat cal un espai ampli
Es divideix els alumnes en quatre grups i srsquoassigna un rol a cada grup eacutessers humans (cuiners)
herbiacutevors (conills) plantes (pastanagues) i descomponedors (cucs)
Les pastanagues srsquoalimentaran de compost els conills menjaran pastanagues els cuiners cuinaran
pastanagues o conills (perograve nomeacutes ho podran fer quan els animals i les plantes srsquohagin alimentat
pregraveviament i hagin crescut) i els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques que han generat els
cuiners Els cucs descomponedors elaboraran compost que tornaran a deixar a disposicioacute de les
pastanagues perquegrave aquestes es puguin alimentar
Com pots fer compost - 41
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Siluetes per retallar CI en quegrave hi ha representada la silueta drsquouna
pastanaga Per simbolitzar el compost es retallen siluetes de pastanaga en cartolina de color marroacute
fosc i es colmiddotloquen en una safata situada en un extrem de la sala de joc en un lloc ben visible per a
tothom Calen el doble de siluetes que de jugadors La mateixa silueta tambeacute serveix per identificar
els conills i les pastanagues Es diferencien segons com es colmiddotloquin en el cas dels conills la part meacutes
punxeguda de la plantilla va amunt simulant la forma de les orelles i en el cas de les pastanagues
srsquoorienta cap avall simulant la forma drsquouna pastanaga
Es reparteix a cada alumne una cintadiadema que es posen al cap El color de les diademes ajuda a
diferenciar fagravecilment el paper que representa cadascuacute
- Taronja pastanagues (37 dels alumnes)
- Blanc conills (21 dels alumnes)
- Blau cuiners (21 dels alumnes)
- Marroacute clar cucs (21 dels alumnes)
Els alumnes es posen les cintes al cap
Abans de comenccedilar a jugar es recorda quegrave eacutes el cicle de la mategraveria orgagravenica comparant el que passa
en un bosc amb el que passa al compostador de lrsquoescola i amb el que passa amb els residus que
generem a casa Srsquoexplica el paper que hi tenen tots els organismes fent especial egravemfasi en els
descomponedors com a ldquorecicladorsrdquo de les restes orgagraveniques a la natura De quegrave srsquoalimenta cada
element del cicle de la mategraveria orgagravenica Quina importagravencia teacute que el proceacutes sigui ciacuteclic
A continuacioacute srsquoexplica la dinagravemica del joc els cuiners intenten cuinar aliments dels que mengem
sovint i que necessitem per creacuteixer aquests aliments soacuten uns determinats animals o plantes perograve
nomeacutes els poden agafar per cuinar quan hagin crescut Els animals i les plantes srsquohan drsquohaver nodrit
abans que el cuiner els pugui cuinar Finalment un altre element entra en joc per tractar drsquoeliminar
les restes orgagraveniques (peles de pastanaga i ossos de conill) que han generat els cuiners
Cal indicar on estagrave situat lrsquoaliment de les plantes (el compost) i explicar que els retalls de cartolina
de color marroacute fosc que hi ha dins la safata simbolitzen el compost i alhora seran les pastanagues o
les orelles de conill que utilitzaran per jugar
Srsquoexpliquen les regles del joc
Tots els participants tenen lrsquoobjectiu comuacute drsquoalimentar-se
- Els cuiners podran cuinar per menjar tant conills com pastanagues
- Els conills menjaran uacutenicament pastanagues
- Les pastanagues es nodriran de terra (compost)
- Els cucs srsquoalimentaran de les restes orgagraveniques dels cuiners
Per saber quan i com poden menjar cal escoltar les indicacions del dinamitzadora del joc Aquesta
utilitzaragrave dues frases curtes i concretes per donar les ordres
Per fer participar els alumnes que fan de pastanagues es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave
Aquesta pastanaga ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color
taronja) El jugador que fins aquell moment estava ajupit srsquoaixeca i va fins on hi ha la safata amb
el compost simula que es nodreix i agafa una de les siluetes de la safata Torna cap al seu lloc Es
colmiddotloca al front la peccedila que ha agafat subjectant-la amb la diadema i colmiddotlocant-la amb la part meacutes
Com pots fer compost - 42
punxeguda en direccioacute al seu nas En lloc de tornar-se a ajupir es queda dret amb els braccedilos
estirats per demostrar que ha crescut
Per fer participar els alumnes que fan de conills es diu la frase Atencioacute Qui creixeragrave Aquest
conill ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blanc) El jugador
que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per alimentar-se ha de trobar dues pastanagues
que ja hagin crescut eacutes a dir dos nens pastanaga que estiguin drets i amb la silueta en forma de
pastanaga enganxada al front Si els localitza va fins a ells i els agafa la silueta del front aquests
nens srsquoajupen un altre cop i esperen un altre torn per creacuteixer El nen conill torna al seu lloc i es
colmiddotloca les peces a la diadema amb lrsquoorientacioacute per simular les orelles del conill Fet aixograve es
queda palplantat amb els braccedilos estirats per demostrar que ha crescut Si no troba dos nens
pastanaga que hagin menjat torna al seu lloc i srsquoajup novament ategraves que no srsquoha pogut alimentar
i per tant no ha pogut creacuteixer
Per fer participar els alumnes que fan de cuiners es diu la frase Senyora cuinera que pot cuinar
un bon conill per sopar (srsquoassenyala algun dels participants que porta la diadema de color blau) El
jugador que estava ajupit srsquoaixeca i observa si hi ha conills amb les orelles colmiddotlocades en cas
afirmatiu srsquoacosta fins a un drsquoells i li agafa les orelles lrsquoalumne conill tornaragrave a ajupir-se i el
cuiner aguanta les orelles a la seva magrave Un cop fet aixograve es queda dret amb els braccedilos estirats per
demostrar que ha cuinat El director del joc tambeacute pot demanar al cuiner que cuini pastanagues
en aquest cas el cuiner ha de fer els mateixos moviments que en el cas del conill
Per fer participar els alumnes que fan de cucs descomponedors es diu la frase Atencioacute Qui es
menjaragrave les restes orgagraveniques Aquest cuc ho faragrave (srsquoassenyala algun dels participants que porta la
diadema de color marroacute clar) El jugador que estava ajupit srsquoaixeca i cerca el seu aliment Per
alimentar-se ha de trobar un cuiner que ja hagi cuinat eacutes a dir que estigui dret i amb les siluetes
en forma de pastanaga o drsquoorelles de conill a la magrave Si el localitza li agafa les siluetes de la magrave
aquests nens srsquohan drsquoajupir un altre cop i esperar un altre torn per cuinar El nen cuc va fins a la
safata del compost per retornar les peces Si no trobeacutes cap cuiner amb restes orgagraveniques a la magrave
srsquoha de quedar ajupit al seu lloc
Es comenccedila la dinagravemica de joc
Els alumnes es distribueixen pel camp de joc de forma aleatograveria i deixant distagravencia entre cada
jugador Un cop colmiddotlocats al seu lloc srsquoajupen i es comenccedila el joc Els primers moviments conveacute que
siguin molt senzills es fa que srsquoaixequin drsquoun en un srsquoespera que dues pastanagues hagin crescut
per fer aixecar un conill es diu a un cuiner que cuini un conill A mida que els alumnes agafen meacutes
desimboltura i seguretat es complica la dinagravemica fer aixecar quatre conills alhora i que algun es
quedi sense menjar treure lrsquoaliment de les plantes etc El joc es pot repetir tantes vegades com es
vulgui (el cicle eacutes ilmiddotlimitat)
Al final del joc es fa una posada en comuacute a per treure conclusions Ha estat fagravecil trobar menjar Quegrave
passava si no sersquon trobava Quegrave hauria passat si alguacute hagueacutes amagat el compost Quegrave hauria passat
si no hi hagueacutes hagut cucs Per a qui eacutes meacutes difiacutecil trobar menjar Etc Es pot fer un mural del cicle
de la mategraveria orgagravenica a partir de les regles del joc
Com pots fer compost - 43
Activitat 9
Com es reciclava fa uns anys
CM CS
Introduccioacute
Abans els femers es posaven davant de les cases perquegrave un femer gros era siacutembol de riquesa
Al llarg del temps lrsquoeacutesser humagrave ha desenvolupat tegravecniques de reciclatge dels residus A llsquoedat
mitjana el coneixement es va refugiar als monestirs Allagrave els templers feien servir una tegravecnica de
compostatge que els permetia augmentar molt el rendiment de les seves collites
Antigament la feina dadobat es reduiumla exclusivament a laportacioacute de fems elaborats al femer El
femer era un espai enclotat on shi dipositava periogravedicament el producte de la neteja destables i
corrals Qualsevol mategraveria orgagravenica era apta per fer fem i tot saprofitava en aquelles egravepoques Per
afavorir la barreja i la descomposicioacute dels materials amuntegats els femers es remenaven de tant
en tant sobretot despreacutes de les pluges perquegrave la humitat ajudava a la fermentacioacute Era creenccedila
general que els femers shavien de remenar en lluna vella perquegrave el resultat fos ograveptim
Quan tocava els fems es transportaven al camp i es colgaven amb la llaurada El fem es feia caure
del carro amb els eixartells i es distribuiumla en uns munts anomenats ferrades posteriorment
sesbarriava amb la forca de ferro
Els residus sempre han acompanyat lrsquoexistegravencia de lrsquohome Un cas de lrsquoimpacte dels residus en
temps pretegraverits eacutes el de les agravemfores en lrsquoImperi romagrave La ciutat de Roma coneguda per la ciutat
dels set turons va arribar a tenir-ne un vuitegrave per causa dels residus drsquoagravemfores Les agravemfores
romanes es podien comparar amb els actuals envasos no retornables El seu destiacute era purament
facilitar el transport drsquoaliments i de fet no hi havia cap induacutestria per reaprofitar el fang cuit de
quegrave estaven fetes Generalment es llenccedilaven als afores de la ciutat Les restes histograveriques que
sovint trobem revelen la forma de vida dels nostres avantpassats De la mateixa manera lrsquoanagravelisi
de les escombraries mostra lrsquoevolucioacute de lrsquoestil de vida de la nostra societat Les nostres
escombraries srsquohan omplert drsquoenvasos i embalatges quelcom impensable fa 50 anys
Al paleoliacutetic les societats eren caccediladores i recolmiddotlectores Tots els residus eren orgagravenics i per tant
de fagravecil assimilacioacute pels descomponedors Al neoliacutetic amb lrsquoarribada de lrsquoagricultura i la
ramaderia hi ha els primers assentaments amb poblacions sedentagraveries Van aparegraveixer activitats
com la cistelleria i el tegravextil perograve tot i aixiacute tots els residus generats eren orgagravenics i es reaprofitaven
com a adob com a aliment pel bestiar en la fabricacioacute de cases Els residus es revaloritzaven i
reciclaven dins la comunitat mateixa
Com pots fer compost - 44
Durant lrsquoegravepoca de la dominacioacute romana es desenvolupen les ciutats agraverees on srsquoaplega la
poblacioacute Lrsquoacumulacioacute de poblacioacute condueix per primera vegada a un increment de brossa
encara que majoritagraveriament de mategraveria orgagravenica Tanmateix les escombraries soacuten un brou de
cultiu per a malalties infeccioses Per aixograve en les ciutats van construir immenses obres
drsquoabastament drsquoaigua potable i sanejament drsquoaiguumles residuals La perfeccioacute drsquoaquestes
construccions no va ser superada fins ben entrat el segle XIX
Durant lrsquoedat mitjana les ciutats van tornar a ser un motor de desenvolupament cultural i
econogravemic perograve es van convertir en focus drsquoinfeccions a causa de lrsquoacumulacioacute de brossa als
carrers i mercats La manca de mesures higiegraveniques va contribuir a lrsquoextensioacute de les grans
pestes Durant aquesta egravepoca i les posteriors la vida al camp continuava aprofitant i reciclant
els residus produiumlts emprant-los com a mategraveria primera per a altres usos A la ciutat el
problema dels residus va comenccedilar a inquietar la poblacioacute
La Revolucioacute Industrial propicia que la ciutat esdevingui el focus de generacioacute de treball fet
que iniciaragrave un egravexode massiu des del camp a la ciutat Els descobriments tecnologravegics
provoquen la produccioacute en cadena dels beacutens de consum la fabricacioacute de nous materials i la
utilitzacioacute de noves fons energegravetiques La novetat de la tegravecnica permet un increment innovador
en la produccioacute i en aquest context la problemagravetica dels residus queda relegada a segon plagravenol
La produccioacute en segraverie es dissenya en cadena no pas en cicle Lrsquoagricultura tambeacute es
modernitza Srsquoinventa nova maquinagraveria i srsquointrodueixen els productes fertilitzants i plaguicides
quiacutemics que trenquen el cicle de reaprofitament dels residus agriacutecoles i ramaders
Durant la degravecada dels seixanta com a resultat del creixement urbagrave i del consum augmenta el
volum drsquoescombraries que es porten als abocadors En temps de femar la brossa recollida
srsquoescampa pels camps pragravectica que desapareix a causa de la proliferacioacute de plagravestics i altres
embalatges que es troben barrejats a les escombraries orgagraveniques
En lrsquoactualitat la societat de consum no cessa de produir nous productes artificials en grans
quantitats amb la subseguumlent acumulacioacute i concentracioacute dels residus associats substagravencies que
la natura no pot integrar
Durant molts anys lrsquohort va esdevenir una peccedila clau de les llars que garantia conjuntament
amb els quatre animals drsquoautoconsum la major part de lrsquoalimentacioacute familiar Drsquoaixograve no fas pas
tant temps dues o tres generacions abans els nostres avis o besavis ho feien aixiacute amb
coneixements ancestrals que passaven de pares a fills Coneixements que els deien com
aprofitar les restes orgagraveniques per fer el compost com obtenir les llavors dels millors fruits que
els garantien les properes collites quin era el millor cicle lunar per sembrar plantar o collir
en definitiva tot un saber fruit de lrsquoexperiegravencia i de lrsquoobservacioacute de la natura recollit i transmegraves
al llarg de molts anys
Lamentablement els canvis socials produiumlts a mitjan segle passat ens van anar separant de la
terra i de mica en mica vagraverem delegar la produccioacute drsquoaliments a tercers Aliments produiumlts
sovint de manera industrialitzada provinents de llocs llunyans amb poc gust perograve aixograve siacute
amb una gran aparenccedila i sense adonar-nos-en hem anat perdent tot aquell valuoacutes llegat
Com pots fer compost - 45
Objectius
- Conversar amb gent gran per conegraveixer com ho feien fa uns anys per gestionar i prevenir els
residus
- Prendre consciegravencia dels canvis que hi ha hagut els darrers anys respecte la generacioacute de
residus el sistema drsquoembalatge i de consum i tambeacute el reaprofitament alimentari i la
reutilitzacioacute Reflexionar sobre les repercussions que aixograve pot tenir en el futur
- Reflexionar sobre les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un estil de
vida meacutes sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
- Fomentar la relacioacute i el respecte vers la gent gran
Durada
Una hora per a la preparacioacute pregravevia
Una hora per a la sessioacute de conversa
Material
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Els residus abans i ara CM CS (pagravegines 40 a 42)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a preparar i elaborar una enquesta per a la gent gran del municipi o avis i agravevies
dels alumnes per adonar-se del canvi que hi ha hagut amb el pas del temps en relacioacute a la gestioacute i la
prevencioacute dels residus Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera eacutes la preparacioacute pregravevia de
lrsquoenquesta la segona eacutes la conversa presencial amb els avis i agravevies
PRIMERA PART
Es fan grups de 2 o 3 alumnes per reflexionar i preparar preguntes concretes per fer a la gent gran
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Els residus abans i ara CM CS A les fitxes hi ha imatges antigues i
preguntes que conviden a la reflexioacute i plantegen aspectes diversos relacionats amb els residus
- La gestioacute dels residus abans i ara
Els femers i el reciclatge a les cases de pagegraves en contraposicioacute a la recollida selectiva i la gran
quantitat de residus que generem a lrsquoactualitat Tambeacute es pot fer una recerca drsquoinformacioacute
relacionada amb quan es va implantar la recollida selectiva al municipi etc
- El sistema drsquoembalatge i de consum abans i ara
Com pots fer compost - 46
La llet de les vaques i les lleteres lrsquoaigua de la font i lrsquoofici de cisteller versus els brics els envasos
de plagravestic drsquoun sol uacutes i les compres als supermercats
- Lrsquoaprofitament i la reutilitzacioacute abans i ara
El pa sec per fer sopa els iogurts i melmelades casolanes versus el malbaratament alimentari que
actualment es produeix a moltes llars comerccedilos i restaurants
SEGONA PART
Conversa presencial amb avis i agravevies
Pregraveviament es fa difusioacute a les famiacutelies per tal de convidar a la xerrada avis i agravevies dels alumnes
Tambeacute es pot convidar gent gran del poble vinculada amb el moacuten de la pagesia la histograveria del
poble
Es tracta que els alumnes exposin el treball previ i les conclusions a quegrave han arribat i que plantegin
bones preguntes a la gent gran per donar-los peu a respondre-les explicant les seves experiegravencies
drsquoinfantesa La idea eacutes que es generi una conversa i un debat interessant que porti a la reflexioacute sobre
les mesures que es poden aplicar avui en dia per tendir cap a un model drsquoestil de vida meacutes
sostenible potser recuperant iniciatives que es feien antigament
Algunes idees per finalitzar la sessioacute
- Preparar un esmorzar sostenible conjunt amb productes de proximitat i reduint els residus
- Recollir les conclusions de la xerrada en un document o mural conjunt per fer arribar a les
famiacutelies
Com pots fer compost - 47
Activitat 10
Fem el diari de seguiment del
compostatge
CI CM CS
Introduccioacute
Tenir un compostador a lrsquoescola requereix un bon manteniment per tal drsquoobtenir uns resultats
satisfactoris Per a un bon compostatge calen les condicions adequades per als microorganismes
que el duen a terme Aquests per viure necessiten el mateix que nosaltres oxigen aigua i
menjar La durada del proceacutes (de 3 a 6 mesos) dependragrave del manteniment drsquoaquestes condicions
- Una oxigenacioacute adequada
Els microorganismes utilitzen lrsquooxigen per descompondre la mategraveria drsquouna manera
eficient En absegravencia drsquooxigen el proceacutes eacutes molt meacutes lent i es produeixen pudors Per
millorar lrsquooxigenacioacute cal remenar el material amb una forca i barrejar-hi restes vegetals
seques que possibilitin el pas de lrsquoaire
- Aigua per beure
Els microorganismes viuen en medis humits i necessiten consumir aigua Si el material eacutes
sec lrsquoactivitat descomponedora pot quedar gairebeacute aturada eacutes per aixograve que pot ser
necessari regar-lo Si al contrari hi ha massa aigua aquesta ocupa els porus i desplaccedila
lrsquoaire Aixiacute en poques hores se sentiran pudors i la descomposicioacute srsquoalentiragrave per aixograve
caldragrave voltejar el material o afegir-hi material sec
- Menjar equilibrat (relacioacute CN adequada)
Els humans necessitem una dieta equilibrada especialment en hidrats de carboni i
proteiumlnes Una cosa semblant passa als microorganismes que treballen en la pila de
compostatge Lrsquoequilibri eacutes definit per la relacioacute carboninitrogen Si compostem materials
amb molt carboni es degraden molt lentament Eacutes per aixograve que la proporcioacute entre mategraveria
orgagravenica fresca humida o verda (rica en N) i mategraveria orgagravenica estable seca o marro (rica
en C) cal que sigui equilibrada aproximadament de 31
- Temperatura adequada
Com a consequumlegravencia de lrsquoactivitat que fan milions de microorganismes descomponedors
es genera calor i la pila comenccedila a agafar temperatura Aquest fet eacutes un indicador que el
proceacutes va beacute Les parets del compostador ajuden a mantenir aquesta temperatura A
mesura que el proceacutes vagi avanccedilant i que els materials fagravecilment degradables vagin
desapareixent la temperatura aniragrave disminuint fins a acostar-se a lrsquoambient
Com pots fer compost - 48
Objectius
- Elaborar un full de seguiment on recollir les principals dades sobre lrsquoevolucioacute del
compostatge
- Observar descriure i mesurar els canvis i transformacions que tenen lloc al compostador
- Prendre consciegravencia de la importagravencia de fer un bon manteniment del compostador per
obtenir uns bons resultats
- Facilitar el control dels paragravemetres que intervenen durant el proceacutes de compostatge i
aprendre a preveure com actuar segons cada situacioacute que es presenti
- Registrar dades de manera sistemagravetica utilitzant instruments de mesura concrets
Durada
Una hora aproximadament per fer el diari de seguiment
Un cop per setmana durant tot el proceacutes de compostatge per recollir les dades
Drsquoaquesta manera les accions que srsquohan de dur a terme per fer un bon seguiment del
compostatge soacuten
- Preparacioacute del material a compostar assegurar-nos que tenim mategraveria orgagravenica seca i
humida trossejada petita
- Incorporacioacute del material al compostador a la part inferior cal fer una capa de drenatge i
aeracioacute amb poda branques pinyes o algunes pedres la proporcioacute dels materials ha de
ser 31 tres parts de restes de cuina (material humit) per a cada part de restes de jardiacute
(material sec) i ben barrejades
- Volteig per barrejar la mescla i facilitar lrsquoaeracioacute del material disminuint-ne la humitat
Caldragrave voltejar el material si lrsquoobservem molt humit o si despregraven males olors
- Rec caldragrave regar si la pila srsquoasseca Podem controlar el grau drsquohumitat agafant un grapat
de material i estrenyent-lo si srsquoesmicola li falta aigua amb una humitat correcta el
material es modela perograve sense gotejar
- Anotar les observacions que veiem sobretot si creiem que soacuten anomalies o problemes
Eacutes molt important que totes les observacions i les actuacions que fem al compostador quedin
recollides i registrades en un diari de seguiment perquegrave com que el compostador eacutes colmiddotlectiu hi
hauragrave diferents persones que hi treballaran
Com pots fer compost - 49
Material
De lrsquoescola
- Mural llibreta o programa informagravetic on recollir les dades
- Regle o cinta megravetrica
- Termogravemetre de laboratori
- Forca o airejador
- Regadora
- Drap o paper absorbent
- Pala de jardineria petita
- Bagravescula
- Guant de plagravestic (opcional)
Demanar a la Mancomunitat
- Poda triturada (en cas que sigui difiacutecil aconseguir mategraveria orgagravenica seca)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Taula de seguiment CI CM CS (pagravegina 43)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a elaborar una taula o graella que permeti efectuar un seguiment i manteniment
del compostador controlant els paragravemetres que intervenen durant el proceacutes i treure conclusions
sobre lrsquoevolucioacute del material en compostatge
Es tracta de fer una observacioacute periogravedica de lrsquoevolucioacute del contingut del compostador i un registre de
dades de forma sistemagravetica per adonar-se i entendre els canvis que es produeixen durant el proceacutes
Es recomana que les observacions i mesures es facin setmanalment i per parelles drsquoalumnes
encarregats Per torns rotatius al llarg del proceacutes tot lrsquoalumnat hauragrave fet el seguiment
Algunes de les dades que es poden registrar soacuten la temperatura la quantitat de mategraveria orgagravenica
seca i humida incorporades lrsquoalccedilada de la pila el volteig la humitat (si es rega o no) etc Segons el
nivell educatiu es poden fer mesures de diferent grau de complexitat
Els alumnes reflexionen sobre quins paragravemetres intervenen en el proceacutes i decideixen quegrave han de
controlar i anotar a la graella de seguiment Les opcions per anotar i registrar les dades soacuten
muacuteltiples des drsquoelaborar un mural a un lloc visible del centre o de lrsquoaula fins a recollir les dades en
una llibreta de camp individual o per grups fer-ho a traveacutes de programes informagravetics etc La fitxa
de lrsquoannex Taula de seguiment CI CM CS mostra un possible exemple de taula que es pot fer
Abans de fer les observacions i anotacions es recomana que els alumnes facin hipogravetesis
Com pots fer compost - 50
Creieu que augmentaragrave de volum al llarg de temps
Creieu que augmentaragrave de pes
Quegrave creieu que passaragrave amb la temperatura
Un cop realitzades totes les observacions i mesures dels paragravemetres estudiats es presenten els
resultats obtinguts de forma resumida i sintegravetica per poder treurersquon conclusions Es poden fer
gragravefiques per a cadascun dels paragravemetres mesurats De les mesures no quantitatives (color olor) es
pot descriure verbalment la seva evolucioacute al llarg de lrsquoestudi complementant-ho amb dibuixos o
fotografies A continuacioacute es poden intentar treure conclusions
Color En els primers estadis srsquoobservaran els colors originals dels diferents elements
orgagravenics A mesura que avanccedila la descomposicioacute el color es torna marroacute cada cop meacutes fosc
Olor No ha de ser forta ni desagradable a no ser que hi hagi algun problema que haurem
de detectar quin eacutes
Temperatura Estagrave relacionada amb el grau drsquoactivitat dels microorganismes Augmenta
quan hi ha un cert gruix de material al compostador i va disminuint posteriorment durant la
fase de maduracioacute del compost
Per a CI i CM
Data i hora
Control de temperatura (ambiental i del material en compostatge) La temperatura de la pila es
pren clavant el termogravemetre uns 30 cm dins la pila i srsquohi manteacute durant uns 2 minuts Eacutes important
fer diverses mesures
Control de la humitat A partir de lrsquoaspecte visual del tacte o deixant una mostra sobre un paper
de diari i veure si queda humit o moll Anotar si es rega la pila
Descripcioacute de lrsquoaspecte visual (olor color textura) Eacutes possible reconegraveixer els diferents
elements (fruita fulles) Quin color teacute la pila Quina olor fa (de fruita amoniacuteac fems terra de
bosc)
Aportacioacute de mategraveria orgagravenica humida i seca (pes) Quegrave hi hem tirat Es pot registrar de manera
gragravefica pintant fins a quin nivell arriba drsquouna galleda si sempre srsquoutilitza la mateixa Tambeacute es
pot pesar o beacute simplement anotar si srsquohi afegeix mategraveria orgagravenica i de quin tipus eacutes
Volteig Anotar si es volteja la pila que es pot fer amb la forca o lrsquoairejador
Alccedilada de la pila de compostatge A meacutes de mesurar els cm de lrsquoalccedilada de la pila es pot registrar
pintant en un esquema fins a quin nivell eacutes ple el compostador
Altres observacions El recull de dades es pot complementar amb dibuixos i fotografies
Com pots fer compost - 51
Ampliacioacute per a CS
Si es vol ampliar el treball matemagravetic i aprofundir en la metodologia cientiacutefica algunes dades i
paragravemetres que es poden incorporar soacuten els seguumlents Srsquohan de dur a terme en una aula o laboratori
Porositat
Entre les partiacutecules del material en compostatge hi ha espais amb aire La mesura de la
porositat ens indica el drsquoaire que conteacute el substrat Una bona porositat del material fa
que el proceacutes de compostatge funcioni millor perquegrave assegura que arribi oxigen a tots els
microorganismes responsables de la descomposicioacute A meacutes un compost amb una bona
porositat teacute meacutes capacitat per retenir aigua als porus i aixograve beneficia les plantes si
srsquoincorpora aquest compost al sogravel Si el material es queda sense oxigen hi poden haver
problemes de males olors Per evitar-ho srsquohi poden afegir materials meacutes gruixuts que
deixin porus entre siacute
Per mesurar la porositat srsquoagafa un vas de volum conegut i srsquoomple amb el substrat a
analitzar fins a un volum conegut sense pressionar-lo Aquest volum srsquoanomena volum
del substrat Srsquoomple una proveta (o recipient graduat) amb aigua i amb cura srsquoaboca
dins el vas fins que el nivell de lrsquoaigua cobrint el substrat arribi al nivell assenyalat com a
volum del substrat La quantitat drsquoaigua que hi ha cabut eacutes la que ha omplert els porus del
substrat i srsquoanomena volum dels porus
Per calcular el de porositat
porositat = __Volum dels porus__ x 100
Volum del substrat
Densitat aparent
La densitat drsquoun material eacutes el seu pes en relacioacute al volum que ocupa En el cas de la
densitat aparent srsquoinclouen tambeacute els porus Com meacutes porositat teacute el material menor eacutes la
seva densitat aparent ja que pesant el mateix ocupa meacutes volum
Per mesurar la densitat aparent srsquoagafa un vas de volum conegut i es pesa (tara de vas)
Srsquoomple amb el substrat sense pressionar-lo i es pesa (pes del vas + substrat) Per calcular
la densitat aparent la foacutermula eacutes
Densitat aparent (g cm2) = Pes del vas + substrat en grams - tara del vas en grams
Volum del vas en cm2
drsquohumitat
Les deixalles contenen fins a un 85 drsquoaigua Durant el proceacutes de compostatge el material
va perdent humitat i en el producte final sol ser al voltant del 40 Si el material en
compostatge no teacute una humitat suficient perquegrave els descomponedors puguin actuar el
proceacutes es pot alentir molt i llavor potser srsquoha de regar
Per mesurar el percentatge drsquohumitat es posen 200 g de substrat al damunt drsquoun full de
paper de diari Es deixa assecar el substrat a lrsquoaire tres o quatre dies (o sota una lagravempada)
i es torna a pesar Aquest eacutes el pes del substrat sec Per calcular el drsquohumitat la foacutermula
eacutes
Com pots fer compost - 52
humitat = 200 g - pes del substrat sec x 100
200 g
A partir del valor obtingut es valora si srsquoha de portar a terme alguna mesura correctora
segons aquesta taula
Manca drsquohumitat lt45
Humitat adequada 45 ndash 55
Exceacutes drsquohumitat gt55
Mida de les partiacutecules
La mida de les partiacutecules del material en compostatge va disminuint a mesura que es
degrada El compost madur eacutes un material granuloacutes amb partiacutecules de mides semblants
Passant el compost per un sedagraves se sap quina eacutes la proporcioacute de partiacutecules petites Cal un
sedagraves de 4 mm de forat (aproximadament tambeacute pot ser de 3 o de 5 mm) Si no es teacute es
pot fabricar amb tela metagravelmiddotlica de 4 mm de diagravemetre i un marc de fusta
Per mesurar la mida de les partiacutecules es tara el paper de diari Srsquoescampa el substrat sec
sobre el paper de diari i es disgreguen les seves partiacutecules amb el corroacute durant 5 minuts
Es pesa el substrat disgregat (restant la tara del paper) Es passa el substrat pel sedagraves de 4
mm Es recullen i es pesen les partiacutecules que hi passen (lt4mm) i es recullen i es pesen les
que srsquohan quedat al sedagraves (gt4mm)
Es calcula la distribucioacute de la mida de les partiacutecules
de partiacutecules de diagravemetres meacutes gran de 4 mm
Pes de les partiacutecules retingudes al sedagraves x 100
Pes del substrat
de partiacutecules de diagravemetre meacutes petit de 4 mm
Pes de les partiacutecules que han passat al sedagraves x 100
Pes del substrat
Com pots fer compost - 53
Activitat 11
Quegrave passa si enterrem residus
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Comprendre que la natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes
natural perograve teacute meacutes dificultat per degradar els materials sintetitzats per lrsquoeacutesser humagrave
- Conegraveixer quins residus soacuten biodegradables
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis
Introduccioacute
La natura teacute mecanismes per provocar la descomposicioacute de tot allograve que eacutes natural Perograve totes
aquelles substagravencies que ha sintetitzat lrsquoeacutesser humagrave en un laboratori es degraden amb meacutes
dificultat Per solucionar la quumlestioacute dels residus drsquoavui dia la ldquobiodegradabilitatrdquo drsquoun producte
eacutes un concepte important
La biodegradacioacute eacutes la facultat que tenen algunes substagravencies de descompondrersquos en components
quiacutemics meacutes simples en un periacuteode curt de temps i reintegrar-se a la terra amb les condicions
ambientals adequades En el proceacutes natural de la descomposicioacute a meacutes dels bacteris hi
intervenen factors com els fongs la llum solar la humitat i la temperatura La mategraveria orgagravenica
pot ser degradada de forma aerogravebica amb oxigen (a lrsquoaire lliure) o de forma anaerogravebica sense
oxigen (enterrat)
Quan els productes no poden ser degradats de forma natural o beacute el temps necessari per a quegrave
els organismes els descomponguin eacutes extremadament llarg sersquols anomena no biodegradables El
fet que aquests no siguin biodegradables es deu a la seva estructura fiacutesica i quiacutemica Alguns com
el vidre no poden ser degradats
Tots els compostos orgagravenics produiumlts pels ecosistemes naturals soacuten degradables en forma natural
i tarden molt poc temps en desaparegraveixer Per aixograve els ecosistemes no produeixen material no
desitjat o escombraries En canvi la tecnologia actual estagrave produint en grans quantitats materials
sintegravetics no biodegradables Molts dels plagravestics que utilitzem com bosses i envasos soacuten exemples
drsquoaquests productes Per aixograve al ser llenccedilats al camp romanen alliacute sense descompondrersquos durant
molts anys No ser biodegradable no significa que no desapareixeragrave mai del planeta sinoacute que
lrsquohome ha de ser lrsquoencarregat de destruir-lo o reciclar-lo
Com pots fer compost - 54
- Adonar-se de quins residus srsquohan degradat completament o en part despreacutes drsquounes
setmanes
- Comprovar si srsquohan complert les hipogravetesis formulades a lrsquoinici de lrsquoexperiment
- Identificar quant temps tarden a descompondrersquos diferents tipus de residus i ordenar-los
fent una liacutenia del temps
- Reflexionar sobre la importagravencia de no llenccedilar deixalles a lrsquoentorn natural
Durada
Una hora aproximadament per a lrsquoexperiment drsquoenterrar residus
Una hora aproximadament per a la sessioacute de desenterrar residus i reflexionar sobre el que ha passat
Material
De lrsquoescola
- Residus diversos per enterrar
- Fustes per als cartells
- Paper llapis colors cola
- Si es vol fer la variant
o Bosses de malla de plagravestic
o Etiquetes plastificades per a cada bossa
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem hipogravetesis CI (pagravegina 44)
- Fitxa Fem hipogravetesis CM CS (pagravegina 45)
- Fitxes Liacutenia cronologravegica CI (pagravegines 46 a 48)
- Fitxa Desenterrem residus CM CS (pagravegina 49)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar enterrant diversos residus si la natura eacutes capaccedil de
descompondrersquols amb poc temps Lrsquoactivitat es diferencia en dos moments primer es prepara
lrsquoexperiment i es fan hipogravetesis al cap drsquoun mes i mig es comprova quegrave ha passat i es fa una reflexioacute
sobre el concepte biodegradable
PRIMERA PART
Es prepara lrsquoexperiment drsquoenterrar residus al pati
Al pati preferiblement a prop del compostador els alumnes fan forats a terra drsquouns 20 cm de
fondagraveria Es fan tants forats com tipologies de residus es vulguin enterrar Una proposta eacutes fer-ne
Com pots fer compost - 55
cinc amb els seguumlents materials fulla drsquoenciam pela de plagravetan paper de cuina paper drsquoalumini i
bossa de plagravestic Tambeacute poden ser els alumnes que escullin els materials amb quegrave volen
experimentar
Es posa un cartell a cada forat per identificar quegrave srsquohi ha enterrat i poder-ho localitzar al cap drsquoun
mes i mig Eacutes important informar tothom que no es trepitgi la zona on srsquoestagrave fent lrsquoexperiment
Es fan fotografies dels residus abans drsquoenterrar-los per poder-les comparar amb els resultats
obtinguts
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CI A lrsquoaula cada alumne fa la hipogravetesi de quin residu seragrave
el que es descompondragrave meacutes ragravepidament
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem hipogravetesis CM CS A lrsquoaula cada alumne fa hipogravetesis de quegrave creuen
que passaragrave amb els residus durant un mes i mig
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer un experiment similar per saber quan tarden a descompondrersquos els residus orgagravenics
i no orgagravenics dins el compostador i observar els canvis que se succeeixen al llarg del temps
Srsquointrodueixen els residus a analitzar en bosses de malla de plagravestic com les que es fan servir per
envasar patates Aquestes bosses no es descomponen i permeten que entrin els organismes
descomponedors i lrsquooxigen Sersquols colmiddotloca una etiqueta de plagravestic amb el nom del residu a analitzar i
la data i srsquointrodueixen al compostador Cada setmana es treuen i sersquols fa fotografies per comprovar
els canvis que es van produint Es poden sotmetre a assaig multitud de substrats com peles de
plagravetan de taronja de poma fusta triturada fragments de mides diferents etc
SEGONA PART
Al cap drsquounes sis setmanes es desenterren els residus i srsquoobserva en quin estat de descomposicioacute es
troba cadascun dels materials colgats i si srsquohan complert les hipogravetesis formulades pels alumnes
Quins residus srsquohan descompost completament I en part Els materials han canviat les seves
propietats (mida textura color olor forma) Hi ha materials que estan intactes
Es fa una posada en comuacute i es debat sobre els resultats obtinguts per extreure conclusions
- Quins mecanismes teacute la natura per degradar els residus
- Quines alternatives existeixen per aquells materials de siacutentesi que no es degraden tan ragravepid
com els drsquoorigen natural
Com pots fer compost - 56
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Liacutenia cronologravegica CI Es reparteix a cada alumne una targeta on hi
apareix el nom drsquoun residu i el seu temps de descomposicioacute Cadascuacute dibuixa el residu de quegrave es
tracta i tots junts ordenen les imatges en un mural conjunt
Per a CM i CS imprimir de lrsquoannex la fitxa Desenterrem residus CM CS per anotar els resultats i
conclusions
A continuacioacute es fa una activitat per ordenar cronologravegicament diferents residus i materials tenint en
compte el temps que tardarien a desfer-se de manera natural Es pot representar en un mural
treballar-ho amb un debat o beacute mitjanccedilant un joc de moviment
Una manera de fer-ho srsquoassigna a cada alumne un material del llistat que hi ha a continuacioacute sense
indicar-los el temps de descomposicioacute Els alumnes drets srsquohan drsquoordenar en fila cronologravegicament
segons el temps que triguen a descompondrersquos (en funcioacute de les seves hipogravetesis) Per ordenar-se han
de debatre entre tots fins arribar a un acord comuacute El dinamitzadora els indica si estan ben colmiddotlocats
o no i el nombre drsquoalumnes que no estan ben posicionats Es tracta que els alumnes es tornin a
colmiddotlocar fins a aconseguir una filera ordenada del residu meacutes ragravepid en descompondrersquos al meacutes lent
No eacutes tan important ordenar-se perfectament beacute com el debat que es generi i la reflexioacute sobre la
importagravencia de repensar en una bona gestioacute i prevencioacute de residus Al final es fa un debat i es pot fer
una representacioacute en un mural
fulla drsquoenciam (una setmana)
pela de patata (poques setmanes)
peles de ceba (poques setmanes)
closques drsquoou (un mes)
pela de plagravetan (2 mesos)
paper de cuina (3 mesos)
pela de taronja (6 mesos)
fulles seques (6 mesos)
closques de nou (6 mesos)
paper (1 any)
cigarrets (1 o 2 anys)
fusta petita (entre 1 i 3 anys)
xiclet (5 anys)
os de pollastre (entre 10 i 30 anys)
paper drsquoalumini (entre 10 i 30 anys)
bric de llet (entre 10 i 30 anys)
sabata vella (entre 25 i 200 anys)
llauna (entre 10 i 500 anys)
bossa de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
ampolla de plagravestic (entre 100 i 1000 anys)
piles (1000 anys)
ampolla de vidre (4000 anys)
Com pots fer compost - 57
Activitat 12
Quines soacuten les fases del compostatge
Mirem-ho de prop
CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es desenvolupa en diverses fases En cada fase cal la presegravencia drsquooxigen
i drsquoaigua en quantitats adequades perograve sobretot en les primeres fases en quegrave lrsquoactivitat
microbiana eacutes meacutes gran Controlar la temperatura permet identificar quina fase es produeix a
lrsquointerior de la pila
Fase de temperatura moderada
Dura entre 5 i 10 dies Presegravencia de bacteris i fongs que causen un ragravepid creixement de la
temperatura (entre 15 i 45 ordmC) Aquests organismes trenquen amb rapidesa els compostos
solubles fagravecilment degradables
Fase de descomposicioacute o drsquoalta temperatura
Temperatures elevades (superiors als 40 ordmC) Els compostadors amb meacutes volum assoleixen meacutes
temperatura (en compostadors domegravestics el proceacutes es realitza a temperatura ambient) Hi ha
presegravencia de diversos i nombrosos microorganismes i alguns invertebrats En la mesura que els
compostos altament energegravetics srsquoesgoten la temperatura baixa gradualment La durada
drsquoaquesta fase eacutes drsquounes 10 setmanes
Fase de refredament i maduracioacute
La temperatura descendeix des del pic a quegrave srsquoha arribat fins a arribar a temperatura ambient
Presegravencia de microorganismes i invertebrats (sobretot porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i cucs
de terra) Srsquoarriba a la fase final (estabilitzacioacute del producte) quan les temperatures soacuten properes a
les ambientals i ha disminuiumlt el nombre de microorganismes Aquesta fase eacutes la meacutes llarga de
totes pot arribar a durar diversos mesos Tambeacute eacutes la fase en quegrave es produeix una major activitat
de fongs que ajuden a la descomposicioacute de residus secs o amb poc nitrogen Es detecten
macroorganismes que soacuten capaccedilos de degradar les parts meacutes dures dels vegetals A les capes
inferiors si hi ha molta aigua i el compost adopta una textura fangosa sol haver-hi una gran
poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el compost
Com pots fer compost - 58
Objectius
- Comprendre com es produeix el proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Aprendre a experimentar i controlar les fases del proceacutes de compostatge
- Adonar-se dels canvis que es produeixen als residus orgagravenics en descomposicioacute i identificar
quant temps tarden a descompondrersquos
- Observar lrsquoevolucioacute de diferents paragravemetres que determinen en quina fase es troba el proceacutes
de compostatge
- Fomentar la formulacioacute drsquohipogravetesis i comprovar si srsquohan complert al final de lrsquoexperiment
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
- Termogravemetre
- Tisores o cuacuteter
- Cola
- Punxoacute
- Retolador permanent
- Restes orgagraveniques diverses (tronquets fulles peles de fruita i verdura)
- Terra de bosc
Opcioacute A)
- Tres ampolles de plagravestic transparent de dos litres (de refresc)
- El tap drsquouna de les ampolles
Opcioacute B)
- Garrafa de plagravestic de 8 litres
- Ampolla de plagravestic de 15 litres
- Paper film
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La columna de descomposicioacute CS (pagravegina 50)
Com pots fer compost - 59
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear a lrsquoaula un compostador a petita escala per observar de prop el proceacutes
de compostatge i extreure les conclusions del que succeeixi Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el compostador en miniatura es tracta de fer-ne el seguiment i
les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La columna de descomposicioacute CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment Tambeacute es pot deixar que els
alumnes escullin quina de les dues opcions prefereixen o beacute fer-ne nomeacutes una
Opcioacute A)
Es tallen tres ampolles de plagravestic de 2 litres segons el dibuix i es munta
una columna de descomposicioacute Es fan forats drsquoaireig als segments B i C
Srsquoomple la columna (segments B i C) amb restes vegetals com ara fulles
petites branques restes de fruita i verdura etc
Les restes srsquohan de mantenir humides perograve sense que lrsquoaigua srsquoentolli a fi
drsquoevitar putrefaccions Lrsquoaigua que sobra ha de drenar beacute i caure al
segment D Es colmiddotloca una etiqueta a la columna de descomposicioacute que
indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Opcioacute B)
Es retalla el cul drsquouna garrafa es foraden les parets de la garrafa i es
fan forats al tap Es talla per la meitat una ampolla de 15 litres Es
posa la garrafa amb el tap cap per avall a sobre la mitja ampolla
tallada (perquegrave pugui caure el liacutequid dins la mitja ampolla) Es talla
a trossos petits les restes orgagraveniques Es barregen les restes
orgagraveniques amb la terra de bosc i es posen dins la garrafa de 8 litres
cap per avall Srsquointrodueix un termogravemetre per un dels forats
laterals La punta del termogravemetre ha de quedar coberta de la
barreja Es tapa la garrafa amb el film transparent de manera que quedi ben fixat Es colmiddotloca una
etiqueta a la garrafa que indiqui la data i les restes orgagraveniques que srsquohi ha posat
Accions de manteniment
Dos cops per setmana srsquoha de remenar la barreja i airejar perquegrave els microorganismes puguin
respirar Si la barreja estagrave molt humida srsquoha de destapar perquegrave srsquoassequi una mica i aixiacute srsquoevita que
els microorganismes srsquoofeguin Si srsquoasseca molt srsquoha de mullar una mica i remenar
Observacions
Al cap de dos o tres mesos les restes vegetals srsquohauran descompost Srsquoobserven els canvis al llarg de
les setmanes es poden fer observacions cada 15 dies Aspectes a observar textura olor color
Com pots fer compost - 60
temperatura lixiviats (liacutequids resultants del proceacutes de descomposicioacute) alccedilada de la pila Lrsquoevolucioacute
de la temperatura i de lrsquoalccedilada de la pila es poden representar en una gragravefica Altres observacions es
poden documentar per escrit a traveacutes de descripcions i complementar-les amb fotografies per poder
observar al final lrsquoevolucioacute de color que ha sofert al llarg del temps
Es poden construir meacutes drsquouna columna i omplir-les amb material diferent per poder comparar com
evolucionen
El proceacutes de compostatge eacutes llarg perograve els canvis meacutes evidents tenen lloc al comenccedilament per tant
les observacions seran meacutes frequumlents que meacutes endavant Cal organitzar un bon treball sistemagravetic
drsquoobservacions i recollida de dades en un moment determinat del dia que es poden acordar amb el
grup classe
Diferents condicions
Per grups es poden recrear diferents situacions drsquoinvestigacioacute per esbrinar els factors que
influencien en el proceacutes de fer compost com per exemple
- Influencia lrsquoamplada del recipient en el proceacutes
- Influencia el grau de ventilacioacute (el fet de tenir el recipient tancat obert mig obert)
- Influencia el tipus de material que posem a compostar
- Influencia el fet drsquohumitejar meacutes o menys els materials
- Influencia en el proceacutes la temperatura del lloc on hem posat el compostador
Una bona manera de documentar-ho eacutes fer-ne un seguiment a partir drsquoun recull fotogragravefic
Preguntes per reflexionar i treure conclusions
- Per quegrave creieu que srsquoha barrejat terra de bosc amb les restes
- Quines dificultats i inconvenients heu trobat al llarg del proceacutes
- Per quegrave augmenta la temperatura a la primera fase del proceacutes
- Per quegrave cal airejar i mantenir els residus humits durant el proceacutes de compostatge
- En quines etapes heu observat la presegravencia drsquoinsectes io drsquoaltres animals
Com pots fer compost - 61
Activitat 13
Qui hi viu al compostador
CI CM CS
Introduccioacute
Els descomponedors soacuten aquells organismes que srsquoalimenten de la mategraveria orgagravenica
drsquoorganismes morts i que la transformen en mategraveria inorgagravenica Petits animals com els cucs de
terra i molts insectes afavoreixen el proceacutes de degradacioacute triturant una part de la mategraveria que
srsquoha de descompondre Els veritables descomponedors perograve soacuten microorganismes fongs
bacteris i actinomicets Cada grup estagrave especialitzat en la degradacioacute drsquoun tipus determinat de
molegravecula orgagravenica Lrsquoaccioacute conjunta de tots els descomponedors teacute com a resultat la
transformacioacute de la mategraveria orgagravenica en aigua CO2 i sals minerals El paper dels
descomponedors a la natura eacutes molt important En primer lloc netegen la natura de les seves
ldquodeixallesrdquo cadagravevers i restes orgagraveniques Despreacutes les sals minerals que alliberen com a producte
de la descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i serveixen
drsquoaliment per les plantes Finalment els fragments de mategraveria orgagravenica vegetal de meacutes difiacutecil
descomposicioacute es combinen amb les molegravecules resultants de la descomposicioacute i formen lrsquohumus
Lrsquoaparicioacute drsquoinvertebrats al compostador eacutes totalment natural Eacutes normal que trobem insectes a la
mescla ja que soacuten part dels organismes responsables del proceacutes de compostatge Tot i aixograve si
nrsquoobservem molts pot ser indicatiu que hi ha alguna cosa que no funciona
- La presegravencia de formigues eacutes un indicador drsquoacidesa o drsquouna pila seca Hem de remenar
beacute la mescla durant uns quants dies fins que hagi desaparegut el formiguer
- Si hi ha un exceacutes de mosques de la fruita eacutes indicatiu que la barreja no srsquoha fet beacute Hem
de remenar beacute i deixar la tapa oberta durant la nit perquegrave puguin sortir
- Si hi ha un exceacutes de mosques vol dir que hi ha massa mategraveria humida Hi hem drsquoafegir
mategraveria seca remenar-ho beacute i posar-hi una capa de mategraveria seca al cim de la mescla
- Si hi ha porquets de Sant Antoni eacutes indicatiu que el compost ja estagrave llest per collir
Ingereixen restes de poda i vegetacioacute en descomposicioacute i daquesta manera contribueixen
a la formacioacute de compost madur
- Els cargols i llimacs es mengen les restes orgagraveniques meacutes fresques ja que es poden
alimentar drsquohortalisses i verdures vives
- La presegravencia de cucs blancs denota acidesa Potser hi ha massa restes de fruita o poca
varietat de materials
- Els agravecars en molta quantitat indiquen que la pila estagrave massa humida
- Els cucs de terra apareixen en lrsquouacuteltim proceacutes de descomposicioacute i indiquen que el compost
ja estagrave madur i es pot aplicar Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes
orgagraveniques milloren lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel i ajuden a oxigenar la pila de
compost
-
Com pots fer compost - 62
- Els colmiddotlegravembols soacuten els trossejadors encarregats de fragmentar les restes orgagraveniques
- Les larves de coleogravepters o de diacutepters i els himenogravepters (formigues) tenen una presegravencia
miacutenima en una pila de compost Si hi abunda algun drsquoells eacutes senyal de mal funcionament
- Les larves drsquoescarabats srsquoalimenten de materials immadurs en descomposicioacute i els adults
depreden altres insectes i molmiddotluscs
- Les aranyes srsquoalimenten drsquoaltres organismes que viuen a la pila de compost Soacuten grans
depredadores i controlen les poblacions drsquoinsectes del compostador
- Els centpeus tambeacute soacuten depredadors i realitzen la mateixa funcioacute que les aranyes
controlen la densitat biogravetica de lrsquoecosistema del nostre compostador
Els insectes (formigues agravecars aranyes) apareixen majoritagraveriament en les etapes meacutes madures
del proceacutes de compostatge quan la temperatura baixa perograve la descomposicioacute encara no eacutes
completa De tota manera els podem trobar durant tot el proceacutes ja que soacuten bons trituradors de
mategraveria orgagravenica
La cadena trogravefica dins el compostador
Descomponedors organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica i la
transformen en mategraveria inorgagravenica
Microfauna (nomeacutes observables amb microscopi) actinomicets fongs bacteris i
protozous Srsquoencarreguen de meacutes del 95 de lrsquoactivitat descomponedora que es genera a
la pila de compost
Consumidors primaris organismes que srsquoalimenten de restes de mategraveria orgagravenica
Macrofauna coleogravepters (escarabats) cargols i llimacs enquitreids (cucs blancs) diacutepters
(mosques) isogravepodes (porquets de Sant Antoni) cucs de terra Apareixen quan baixa la
temperatura de la pila de compost
Consumidors secundaris organismes que srsquoalimenten dels primaris Colmiddotlegravembols
dermagravepters (tisoretes) agravecars nematodes rodons (cucs rodons) protozous rotiacutefers
turbelmiddotlaris (cucs plans) himenogravepters (formigues)
Consumidors terciaris organismes que srsquoalimenten dels secundaris Caragravebids (escarabats
de terra) pseudoescorpins coleogravepters estafiliacutenids centpeus himenogravepters (formigues)
aragravecnids (aranyes)
Com pots fer compost - 63
Objectius
- Identificar quins soacuten els descomponedors que intervenen en el proceacutes de descomposicioacute de la
mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa els organismes que viuen al compostador de
lrsquoescola
- Identificar i classificar els principals invertebrats trobats a partir de lrsquoobservacioacute de les
principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes ales antenes)
- Familiaritzar-se i aprendre a manipular eines i instruments cientiacutefics com la lupa les pinces o
lrsquoaspirador drsquoinsectes
Durada
Entre una i dues hores aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Safates
- Pots
- Bosses
- Pinces
- Lupes de magrave lupes binoculars io microscopis
- Aspirador drsquoinsectes (es pot fabricar a lrsquoescola a internet hi ha exemples de com fer-ho)
- Guies drsquoinvertebrats (opcional)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CI (pagravegines 51 i 52)
- Fitxes Classificacioacute invertebrats CM CS (pagravegines 53 i 54)
- Fitxa Els animals descomponedors CI CM CS (pagravegina 55)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar els organismes descomponedors que viuen al compostador de
lrsquoescola a partir de lrsquoobservacioacute directa Lrsquoactivitat es diferencia en dues parts la primera al
compostador i la segona a lrsquoaula
Com pots fer compost - 64
PRIMERA PART
Per comenccedilar es visita el compostador Srsquoobre i srsquoobserva amb lrsquoobjectiu de trobar la magravexima
quantitat i diversitat drsquoorganismes descomponedors Es recullen mostres de la mategraveria orgagravenica de
diferents parts del compostador (de la superfiacutecie i del fons) i es posen en recipients com safates o
bosses per transportar-les cogravemodament fins a lrsquoaula evitant que srsquoescapin els insectes i la resta
drsquoorganismes
SEGONA PART
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Classificacioacute invertebrats CI o CM CS en funcioacute del nivell educatiu una
cogravepia per a cada grup de 4 alumnes i tambeacute la fitxa Els animals descomponedors CI CM CS una cogravepia
per a cada alumne
A lrsquoaula es fan grups drsquouns 4 alumnes A cada grup se li reparteix una safata amb mostres de
compost i tot el material necessari per fer lrsquoobservacioacute i identificacioacute drsquoorganismes invertebrats
descomponedors (fitxes de classificacioacute pots lupes pinces aspirador drsquoinsectes) Cada grup
treballa de manera autogravenoma per tal de trobar el magravexim nombre drsquoorganismes descomponedors
entre les restes orgagraveniques
Es tracta que recullin totes les observacions a les fitxes de treball individual i classifiquin els
descomponedors tenint en compte les principals caracteriacutestiques observables (nombre de potes
antenes ales etc)
Cal recordar a lrsquoalumnat que srsquohan de respectar els animals i no srsquohan de maltractar ni matar en cap
cas Un cop finalitzada lrsquoactivitat es retornaran tots els organismes al compostador
Com pots fer compost - 65
Activitat 14
Qui descompon la mategraveria orgagravenica
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Hi ha una part de la vida invisible als nostres ulls perograve que teacute un paper molt important Soacuten els
milions de microorganismes que descomponen la mategraveria orgagravenica
Llevat organisme viu que produeix enzims els quals provoquen canvis bioquiacutemics importants
en productes orgagravenics naturals Un dels meacutes coneguts eacutes el llevat de la cervesa
Quan sentim la paraula fong molts podem pensar en un rovelloacute Tanmateix els fongs presenten
una gran varietat de formes i mides Formen un regne dorganismes unicelmiddotlulars o pluricelmiddotlulars
per tant no tots els fongs soacuten microorganismes ja que molts es poden observar a simple vista
Les caracteriacutestiques generals dels fongs soacuten les seguumlents
o Soacuten eucariotes
o Es poden reproduir de forma sexual o asexual
o Soacuten heterogravetrofs eacutes a dir prenen la mategraveria orgagravenica ja elaborada No fan la fotosiacutentesi
o Tenen paret celmiddotlular que a diferegravencia de la dels vegetals no eacutes de celmiddotlulosa sinoacute de
quitina
Els llevats soacuten un dels tipus de fongs unicelmiddotlulars meacutes importants Hi ha moltes espegravecies
diferents de llevats Algunes daquestes espegravecies tenen una gran importagravencia econogravemica ja que
realitzen fermentacions industrials la cervesa el pa i el vi soacuten productes derivats de les
fermentacions dels llevats En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents eacutessers
vius
Com soacuten els llevats
Soacuten organismes unicelmiddotlulars La seva mida molt variable generalment eacutes superior a la dels
bacteris Presenten una gran diversitat de formes (esfegraveriques allargades ciliacutendriques)
La reproduccioacute dels llevats es fa per gemmacioacute Durant aquest proceacutes es generen dues cegravelmiddotlules
amb la peculiaritat que una eacutes molt meacutes gran que laltra Durant la gemmacioacute es produeix una
protuberagravencia anomenada gemma a partir dun punt de la paret celmiddotlular Simultagraveniament el
nucli de la cegravelmiddotlula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma Finalment la gemma
es separa i dona lloc a una altra cegravelmiddotlula
Com pots fer compost - 66
Objectius
- Descobrir qui soacuten els descomponedors meacutes petits que intervenen en el proceacutes de
descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
- Determinar mitjanccedilant lrsquoobservacioacute directa la feina que fan els llevats en contacte amb la
mategraveria orgagravenica
- Comprendre que hi ha uns eacutessers microscogravepics que srsquoencarreguen de descompondre la
mategraveria orgagravenica del compostador la fullaraca del bosc i tambeacute soacuten els responsables que les
taronges o el pa es floreixin
Alguna vegada tots hem menjat bolets Perograve a banda dalguns fongs comestibles tambeacute podem
treure profit dels fongs unicelmiddotlulars
o Llevats que fermenten
Com en el cas dalguns bacteris els llevats tambeacute fan fermentacions per exemple la coneguda
fermentacioacute alcohogravelica que realitza Saccharomyces cerevisae Diferents espegravecies daquest gegravenere de
llevats realitzen les fermentacions que produeixen el vi la cervesa i el pa En tots aquests casos la
fermentacioacute eacutes similar es posa el llevat juntament amb el most la farina de blat o lextracte dordi
En alimentar-se daquests substrats els llevats produeixen alcohol i diogravexid de carboni
transformant el producte inicial en vi pa o cervesa respectivament
o Fongs que fabriquen medecines
Hi ha espegravecies de fongs que soacuten capaces de produir antibiogravetics Aixiacute per exemple el primer
antibiogravetic descobert la penicilmiddotlina eacutes produiumlt per fongs del gegravenere Penicillium No obstant
alguns llevats i altres tipus de fongs soacuten capaccedilos de produir malalties Aquestes malalties no
nomeacutes afecten les persones sinoacute que tambeacute ataquen a plantes i animals Alguns exemples
o Fongs que infecten plantes
Alguns fongs soacuten perjudicials pels vegetals ja que poden atacar el seu sistema vascular o els seus
fruits Aixiacute per exemple Phytophtora infestans afecta la patata Aquest fong va destruir tots els
conreus de patata a Irlanda al segle XIX provocant la mort per manca daliment de meacutes dun
milioacute de persones
o Llevats que infecten persones
Les infeccions provocades pels llevats en les persones normalment soacuten cutagravenies (afecten a la
pell) Per exemple Candida albicans pot causar inflamacioacute de la mucosa de la boca sota certes
condicions Una altra infeccioacute molt comuna eacutes el peu datleta que afecta normalment la planta
dels peus i que es contagia a partir del terra de dutxes i piscines puacutebliques
Com pots fer compost - 67
- Adonar-se que en el proceacutes de descomposicioacute es transformen les restes orgagraveniques en
presegravencia drsquooxigen i que es genera vapor drsquoaigua diogravexid de carboni i energia en forma de
calor
- Treballar seguint el megravetode cientiacutefic
Durada
Mitja hora aproximadament per preparar lrsquoexperiment
Seguiment durant unes quantes setmanes
Mitja hora aproximadament per treure conclusions
Material
De lrsquoescola
- Quatre bosses de plagravestic transparent
- Un plagravetan
- Un ganivet
- Dos paquets de llevat en pols per fer pa
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment plagravetan CM CS (pagravegina 56)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a esbrinar si hi ha microorganismes que no es veuen i descomponen la mategraveria
orgagravenica Lrsquoactivitat consta drsquouna primera part de preparacioacute de lrsquoexperiment a continuacioacute el
seguiment durant diverses setmanes i finalment una sessioacute de reflexioacute i conclusions finals
Es pot dividir els alumnes en grups i que cada grup prepari el seu propi experiment O beacute es pot
combinar aquesta activitat amb les activitats 11 i 12 i que cada grup drsquoalumnes es faci responsable
drsquouna proposta diferent ja que totes porten a fer reflexions i a treure conclusions al voltant de la
pregunta ldquoQuant tarda a descompondrersquos la mategraveria orgagravenicardquo
Per a la preparacioacute de lrsquoexperiment
Es marquen les quatre bosses de plagravestic amb lletres diferents (A B C D) i srsquoomplen de la manera
seguumlent
- Bossa A uns quants talls de plagravetan
Com pots fer compost - 68
- Bossa B uns quants talls de plagravetan i un sobre de llevat
- Bossa C uns quants talls de plagravetan i una mica drsquoaigua
- Bossa D uns quants talls de plagravetan un sobre de llevat i aigua
Un cop feta aquesta operacioacute es tanquen les bosses i es posen al sol durant uns quants dies
Quegrave passaragrave
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment plagravetan CM CS
Els alumnes anoten les seves progravepies hipogravetesis Quegrave trsquoimagines que hauragrave passat drsquoaquiacute a unes
setmanes a dins de cada bossa En quin estat estaragrave el plagravetan Hauragrave passat alguna cosa meacutes
Explicacioacute del proceacutes que tindragrave lloc
El plagravetan de la bossa A nomeacutes srsquoha tornat una mica fosc el de la bossa B el del llevat srsquoha
desenvolupat perograve molt lentament a la bossa C el plagravetan estagrave podrit i teacute una mica de verdet i a la
bossa D el plagravetan srsquoha descompost i la bossa srsquoha inflat pel CO2 que han emegraves els llevats Els llevats
soacuten uns microorganismes molt petits que srsquoencarreguen de descompondre la mategraveria orgagravenica quan
les condicions drsquohumitat i de temperatura soacuten les adients
Com pots fer compost - 69
Activitat 15
Com treballen els cucs de terra
CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Introduccioacute
Els cucs de terra tenen el cos allargat ciliacutendric que srsquoadapta molt beacute a la seva vida subterragravenia
Fan galeries verticals i horitzontals i srsquoalimenten de les partiacutecules orgagraveniques de la terra que
ingereixen en gran quantitat de tal manera que porten a terme una doble missioacute en benefici de
lrsquoestructuracioacute i el condicionament del sogravel esponjament mecagravenic per una banda cosa que el fa
meacutes permeable als gasos i enriquiment quiacutemic per una altra ja que la terra que ha passat pels
seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la mategraveria orgagravenica edagravefica De
nit surten a la superfiacutecie ja que lrsquoatmosfera eacutes meacutes humida i aixograve els facilita la respiracioacute en
arribar lrsquohivern resten al fons de les galeries El cuc de terra vermell o cuc vermell (Lumbricus
rubellus) eacutes una espegravecie californiana criada com a font de proteiumlnes per a lrsquoalimentacioacute animal a
partir de mategraveria orgagravenica residual (escombraries femtes etc) lrsquoeliminacioacute de la qual altrament
li eacutes encomanada com a mineralitzador vivent
En un ecosistema natural el treball del sogravel el porten a terme els organismes que hi viuen i que hi
excaven galeries Els cucs de terra soacuten els meacutes actius Els cucs de terra sempre soacuten presents en
sogravels fegravertils Soacuten molt beneficiosos perquegrave a meacutes de digerir les restes orgagraveniques milloren
lrsquoestructura i la ventilacioacute del sogravel Es desplacen entre les restes de mategraveria orgagravenica excavant
galeries que ajuden a airejar i per tant a oxigenar la pila de compost
Durant el proceacutes de compostatge impera la llei de la boca meacutes gran Els organismes que tenen la
boca meacutes gran soacuten els primers a colonitzar el compostador ja que soacuten capaccedilos de triturar trossos
grossos de mategraveria orgagravenica Despreacutes comencen a augmentar les poblacions de macroorganismes
de boca meacutes petita i alhora meacutes especialitzada (cucs colmiddotlegravembols etc) fins que la mategraveria
orgagravenica eacutes tan petita que nomeacutes hi tenen acceacutes els bacteris els fongs i els actinomicets Durant
aquest proceacutes tambeacute hi ha macroorganismes depredadors (aranyes formigues etc) que no
participen en la descomposicioacute de la mategraveria perograve soacuten una part important del proceacutes de
compostatge Durant el compostatge els organismes trenquen la mategraveria orgagravenica en trossos de
grandagraveria cada vegada menor fins a aconseguir una mategraveria fosca semblant a lhumus En aquest
proceacutes tambeacute es produeix diogravexid de carboni (CO2) calor i aigua
-
Com pots fer compost - 70
Objectius
- Adonar-se de de la funcioacute que desenvolupen els cucs de terra en el sogravel
- Construir un terrari per a cucs de terra per poder observar a simple vista la seva activitat i
treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Cinc cucs de terra
- Dues ampolles de plagravestic de 2 litres
- Terra
- Planter de dos enciams
- Farina de blat de moro
- Cartolina negra
Opcioacute B)
- Dos plagravestics riacutegids i transparents drsquouns 30 x 30 cm
- Per a la base una fusta drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 30 cm de llarg
- Per als laterals dues fustes drsquo1 cm de gruix 25 cm drsquoample i 29 cm de llarg
- Cola
- Substrats diversos compost torba sorra fina grava fullaraca etc
- Una tela gruixuda que no deixi passar la llum
- Una dotzena de cucs de terra adults
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS (pagravegina 57)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a crear un terrari o espai amb terra on poder observar lrsquoactivitat dels cucs de
terra i treure conclusions dels beneficis que aporten al sogravel Per preparar lrsquoexperiment es plantegen
dues opcions (opcioacute A i B) Un cop fet el terrari es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions
pertinents al llarg drsquounes setmanes
Com pots fer compost - 71
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Un terrari per a cucs de terra CM CS
A la fitxa hi ha les ilmiddotlustracions de les dues opcions per preparar lrsquoexperiment opcioacute A i B Es pot
dividir els alumnes en dos grups i que cada grup faci un experiment O beacute es pot escollir una de les
dues opcions
Opcioacute A)
Es tallen les dues ampolles de plagravestic per la meitat i es
guarden les dues bases Es forada amb un clau la base de
les dues ampolles Srsquoomplen els dos cilindres amb capes
alternes de terra i farina fins a dues terceres parts de
lrsquoampolla Es planten els dos enciams un a cada ampolla
Srsquoetiqueta una ampolla amb la lletra A i una altra amb la
lletra B i en aquesta uacuteltima srsquohi posa els cinc cucs de
terra Es cobreixen les ampolles amb la cartolina negra i es
colmiddotloquen en un lloc cagravelid i lluminoacutes Cal regar-les regularment Al cap de dues setmanes es treu la
cartolina negra i srsquoobserva quegrave ha passat Quina de les dues plantes ha crescut meacutes
Els cucs exerceixen una funcioacute important que eacutes barrejar la terra i oxigenar-la A meacutes les seves
excrecions soacuten molt riques en nutrients A lrsquoampolla A al cap de dues setmanes encara hi observem
les capes alternes de terra i farina mentre que a lrsquoampolla B hi estan barrejades
Opcioacute B)
Es construeix un terrari per a cucs de terra Es tracta drsquouna
caixa de parets transparents les quals permeten veure
lrsquoactivitat dels cucs La longitud i lrsquoaltura de les parets teacute
poca importagravencia sempre i quan permetin crear capes de
substrat de colors diferents Lrsquoamplada no pot ser gaire
gran per evitar que els cucs construeixin les galeries lluny
de les parets i per tant no es puguin observar
Per construir el terrari srsquoenganxen els plagravestics a la base i
als laterals Srsquoomple el terrari amb cura amb els diferents
substrats per formar capes de liacutemits clars drsquouns 3 cm de
gruix alternant els que tinguin colors diferents entre siacute
El terrari es pot construir de diverses maneres i amb diversos materials depenent dels recursos de
quegrave es disposin
A la part superior srsquohi afegeix una fina capa de grava i es cobreix amb fullaraca Es rega
abundantment i srsquointrodueixen els cucs de terra
Es tapa tot el terrari amb la tela per protegir-lo de la llum Al cap drsquouna setmana srsquohi fa un cop drsquoull
per veure com evoluciona i aixiacute cada pocs dies Al cap drsquoun temps els cucs construiran les seves
galeries i a poc a poc els liacutemits entre capes aniran desapareixent Les pedretes srsquoaniran enfonsant a
mesura que els cucs vagin excavant Les fulles seran enterrades per ser consumides
Com pots fer compost - 72
Activitat 16
Quanta aigua pot atrapar el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada del llibre ldquoLrsquohort escolar ecologravegicrdquo Escutia M Editorial
Graoacute 2009)
Objectius
- Experimentar la retencioacute drsquoaigua de diferents tipus de substrats compost sorra argila
- Comprendre la importagravencia que un sogravel (i el compost) tingui una bona capacitat de retencioacute
drsquoaigua
- Reflexionar sobre el benefici que aixograve aporta a la terra del jardiacute i de lrsquohort
Introduccioacute
La circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire dins del sogravel estagrave directament relacionada amb la seva
estructura que crea porus o espais buits dins del sogravel per on es mou lrsquoaire i lrsquoaigua Les arrels de
les plantes i els organismes que viuen al sogravel necessiten aire per respirar i aigua per al seu
metabolisme
La quantitat drsquoaire i drsquoaigua que hi ha al sogravel depegraven de la mida dels porus Quan plou o reguem
tots els porus srsquoomplen drsquoaigua i amb el temps es van buidant a poc a poc donant pas a lrsquoaire Tot
i aixiacute sempre hi ha una petita part drsquoaigua retinguda al sogravel que no es perd De totes maneres les
plantes tampoc la poden fer servir perquegrave estagrave atrapada amb massa forccedila en els porus meacutes petits
Hi ha sogravels que despreacutes de ploure o de regar-los srsquoassequen meacutes ragravepidament que uns altres Aixograve
passa perquegrave no tots retenen lrsquoaigua amb la mateixa forccedila
De quegrave depegraven la forccedila de retencioacute de lrsquoaigua dins drsquoun sogravel
La capacitat de retenir aigua com si fos una esponja eacutes una de les qualitats del compost Lrsquoaigua
queda retinguda als porus mitjans i petits que hi ha entre les partiacutecules de compost
Per determinar-la srsquoafegeix una quantitat excessiva drsquoaigua al material i es mesura la que
srsquoescola La diferegravencia entre la que srsquohi tira i la que srsquoescola eacutes lrsquoaigua que ha quedat retinguda
Si es fa una comparacioacute amb diversos tipus de substrats (compost sorra argila) srsquoobserva que
lrsquoaigua circula meacutes ragravepidament per la sorra que no pas pels sogravels argilosos on eacutes retinguda amb
meacutes forccedila a causa de la mida petita dels porus que hi ha Conveacute que un sogravel retingui beacute lrsquoaigua
perquegrave aixiacute no cal regar-lo tan sovint Aportar mategraveria orgagravenica a la terra eacutes una bona pragravectica per
disminuir-ne les necessitats de reg
Com pots fer compost - 73
- Apropar als alumnes lrsquoexperimentacioacute a traveacutes del megravetode cientiacutefic
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Diferents mostres de sogravel (substrat de lrsquohort compost sorra argila)
- Aigua
- Una proveta (o recipient graduat)
- Un pot per mesurar
- Balanccedila
- Rellotge
Opcioacute A)
- Coladors grossos
- Pots o recipients amb la boca ampla (tants com nombre de mostres de sogravel diferents)
Opcioacute B)
- Ampolles de plagravestic amb tap
- Tisores amb punta
- Cuacuteter
- Un punxoacute
- Tres gots
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS (pagravegina 58)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la capacitat de retencioacute drsquoaigua del compost i comparar-la
amb la de diversos tipus de substrat
Els substrats poden estar pregraveviament preparats o beacute els poden aconseguir els alumnes a fora el pati
(sorra de la sorrera substrat de lrsquohort etc)
Srsquoaconsella que per comparar els diversos substrats pel que fa a la retencioacute drsquoaigua primer
srsquoassequin en un dessecador de laboratori durant uns dies o en un forn a uns 100ordmC
Per fer lrsquoexperiment es colmiddotloca el colador sobre el vas o pot de boca ampla Srsquoagafa
un pes determinat de substrat i es posa al colador Se li tira una quantitat coneguda
drsquoaigua a poc a poc i tenint cura que no srsquoescoli pels costats Srsquoanota el temps que
triga en caure tota lrsquoaigua al vas srsquoespera que deixi de gotejar i es recull i mesura
Com pots fer compost - 74
lrsquoaigua en una proveta graduada La diferegravencia entre lrsquoaigua abocada i la recollida indica lrsquoaigua
retinguda pel sogravel
Es repeteix lrsquoexperiment amb diversos tipus de substrat (sorra argila etc) utilitzant sempre la
mateixa quantitat de terra i drsquoaigua Srsquoanoten els resultats
Si no es disposa de coladors es pot fer el mateix experiment reutilitzant material (opcioacute
B) per fer lrsquoembut amb una ampolla de plagravestic es talla el cul de lrsquoampolla i es fan forats
al tap amb la punta drsquounes tisores Es colmiddotloca lrsquoampolla damunt drsquoun got
Imprimir de lrsquoannex la fitxa La retencioacute drsquoaigua CI CM CS
Al final de lrsquoexperiment es formulen preguntes per reflexionar i que ajuden a extreure conclusions
- Quin sogravel reteacute millor lrsquoaigua Quin sogravel la deixa passar meacutes fagravecilment
- Quegrave passaria si planteacutessim enciams en un sogravel que deixa passar tota lrsquoaigua sense retenir-ne
gens
- Creus que les plantes de lrsquohort poden aprofitar lrsquoaigua que es queda fent un toll a la
superfiacutecie
Com pots fer compost - 75
Activitat 17
Com soacuten els sogravels
CI CM CS
Introduccioacute
El sogravel eacutes un conjunt de materials inorgagravenics o minerals barrejat amb materials orgagravenics amb
constant interrelacioacute entre ells i amb el medi El sogravel srsquoha originat al llarg del temps a partir de
lrsquoesmicolament i erosioacute de la roca mare i de la descomposicioacute dels eacutessers vius El sogravel es un
substrat capaccedil drsquoacollir vida vegetal Les plantes que hi viuen fan servir aquesta mategraveria orgagravenica
i per tant al sogravel de qualsevol hort li cal sovint una aportacioacute de mategraveria orgagravenica com el
compost Sense mategraveria orgagravenica no hi ha sogravel
No tots els sogravels soacuten iguals Les seves caracteriacutestiques depenen del tipus de roca a partir de la qual
srsquohan format de la climatologia de la zona i de la seva situacioacute topogragravefica (altura sobre el nivell
del mar) Cada sogravel teacute una fertilitat natural que depegraven del seu origen
El sogravel tambeacute eacutes un recurs i estagrave en contiacutenua evolucioacute segueix un proceacutes molt semblant al dels
eacutessers vius neix creix i mor La seva renovacioacute eacutes molt lenta i requereix entre centenars i milers
drsquoanys Per aixograve es considera un recurs no renovable Perdre sogravel que srsquoanomena desertificacioacute
significa perdre un recurs molt valuoacutes Quan el sogravel no teacute proteccioacute davant els agents
meteorologravegics aquest es pot erosionar i si aixograve eacutes greu dificulta entre altres coses lrsquoagricultura
Entre les causes que afavoreixen aquest pegraverdua de sogravel srsquohi troba la falta de mategraveria orgagravenica La
mategraveria orgagravenica fa de vincle entre els diferents elements del sogravel Srsquouneix a lrsquoargila formant
partiacutecules molt meacutes grans i per tant meacutes difiacutecils de moure amb el vent o la pluja Aquesta eacutes una
de les raons drsquoaplicar mategraveria orgagravenica al sogravel En un jardiacute per evitar la pegraverdua de sogravel srsquohan
drsquoafavorir els factors que ajudin a conservar-lo afegir mategraveria orgagravenica evitar pendents i no
deixar zones desprotegides de vegetacioacute
LA TEXTURA
Les roques com a consequumlegravencia dels canvis de temperatura pressioacute es degraden en partiacutecules
de diferents mides Segons la mida i de petita a meacutes gran es classifiquen en argila llim i sorra A
cada sogravel la proporcioacute de drsquoargila llim i sorra eacutes diferent Cadascuna de les fraccions confereix una
segraverie de propietats al sogravel la sorra millora la circulacioacute de lrsquoaigua i de lrsquoaire i fa meacutes fagravecil el treball
del sogravel el llim ajuda a una distribucioacute homogegravenia de la humitat dins del sogravel i que aquesta es
mantingui durant meacutes temps lrsquoargila eacutes la responsable de lrsquoestructura del sogravel i funciona com un
rebost per als nutrients
LrsquoESTRUCTURA
Lrsquoestructura del sogravel es forma a partir de les argiles i de la mategraveria orgagravenica Perquegrave les arrels
puguin creacuteixer beacute i avanccedilar en el seu camiacute dins del sogravel han drsquoobrir-se pas dins drsquoun material que
no ofereixi gaire resistegravencia Si el sogravel estagrave massa compactat si no teacute una bona estructura les arrels
aturen el seu creixement i la planta teacute meacutes dificultats per trobar aliment
Com pots fer compost - 76
Objectius
- Experimentar amb diversos tipus de sogravel per descobrir-ne les diferents propietats
- Esbrinar quines propietats teacute la terra de lrsquohort que la fa ograveptima perquegrave creixin les hortalisses
- Conegraveixer la importagravencia del sogravel per a la vida
Durada
Una hora o meacutes en funcioacute dels experiments que es facin
Material
De lrsquoescola
Per a lrsquoexperiment 1
- Recipients o safates iguals
- Terra de lrsquohort
- Paper milmiddotlimetrat
- Sedagraves o colador
- Balances
- Lupes de magrave
EL pH
Els sogravels tenen unes propietats quiacutemiques molt diferents que venen determinades en la seva
majoria dels casos per la roca mare a partir de la qual srsquohan format en drsquoaltres en canvi poden
ser consequumlegravencia de factors externs com ara la fertilitzacioacute quiacutemica o la contaminacioacute provocada
per exemple pels abocaments industrials
El pH eacutes un sistema que permet mesurar lrsquoacidesa de les substagravencies Per fer-ho srsquoutilitzen
indicadors que soacuten substagravencies que canvien de color quan es posen en contacte amb el producte
Per exemple lrsquoaigua de la coccioacute de la col llombarda eacutes un indicador Lrsquoindicador meacutes comuacute eacutes el
paper de tornassol que a cada color que agafa li associa una xifra El pH del sogravel de la Terra pot
tenir valors tan extrems com 3 i 10 encara que els valors meacutes comuns es mouen entre 4 i 8 Per a
sogravels agriacutecoles eacutes recomanable que la franja drsquoacidesa estigui entre 55 i 65
A la pragravectica el que cal saber eacutes que si el nostre sogravel teacute un pH per damunt de 65 nomeacutes ens caldragrave
aportar mategraveria orgagravenica com a fertilitzant i que si teacute un pH per sota de 65 a meacutes de mategraveria
orgagravenica haurem drsquoaportar una mica drsquoesmena cagravelcica de tant en tant
Com pots fer compost - 77
Per a lrsquoexperiment 2
- Recipients o safates
- Mostres de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort sorra argila marga compost etc)
- Aigua
Per a lrsquoexperiment 3
- Pots transparents
- Mostres de sogravel
- Aigua
- Un vidre o plagravestic transparent
- Una cartolina negra
- Una finestra amb sol o un radiador
Per a lrsquoexperiment 4
- Dos testos amb terra de lrsquohort
- Un termogravemetre
- Un rellotge
Per a lrsquoexperiment 5
- Col llombarda
- Aigua
- Bullidor drsquoaigua
- Colador
- Plats blancs
- Comptagotes
- Llimona
- Vinagre
- Bicarbonat
- Una mostra de terra seca de lrsquohort
- Aliments bagravesics
Per a lrsquoexperiment 6
- Dos pots de vidre
- Dos terrossos de terra un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre
drsquoun camp molt treballat
- Dues tires de 30 cm de llarg i 5 cm drsquoamplada de malla metagravelmiddotlica drsquo1 cm
- Etiquetes
- Aigua
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS (pagravegina 59)
- Fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS (pagravegina 60)
- Fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS (pagravegina 61)
- Fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS (pagravegina 62)
- Fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS (pagravegina 63)
- Fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS (pagravegina 64)
Com pots fer compost - 78
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar i experimentar amb diversos tipus de sogravel per determinar-ne les seves
caracteriacutestiques i propietats i comparar-los entre ells Es proposen sis experiments que parteixen de
la formulacioacute de preguntes Es poden realitzar per separat o un despreacutes de lrsquoaltre i es poden adaptar
en funcioacute de les necessitats i del nivell educatiu
EXPERIMENT 1
Quines partiacutecules hi ha al sogravel
Per a CM i CS
Abans de comenccedilar es demana a lrsquoalumnat que faci hipogravetesis dels materials que creuen que formen
el sogravel Pot ser que hi hagi coses que no veiem Sersquols suggereix que facin una prediccioacute de les mesures
aproximades que podrien tenir aquestes partiacutecules i finalment que pensin una manera de poder
veure i comprovar aquests diferents materials que conformen el sogravel
Els alumnes es distribueixen en petits grups Cada grup agafa quatre safates o recipients iguals i els
emplenen amb terra de lrsquohort la mateixa quantitat a cada safata Fan observacioacute de la terra amb una
lupa de magrave Amb el sogravel de cada safata separen les partiacutecules grosses amb els dits en separen els
tronquets i les restes de vegetals i passen la resta per un sedagraves o colador per separar les partiacutecules
meacutes fines de les meacutes gruixudes Pesen cada porcioacute que han separat amb les balances Poden
comprovar la mesura de les partiacutecules posant-les damunt drsquoun paper milmiddotlimetrat Es repeteix el
proceacutes per a cada una de les safates
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 1 Partiacutecules del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes
- Creieu que hi ha coses al sogravel que no veiem Com us les imagineu
- Podria ser que alguna drsquoaquestes coses fossin eacutessers vius Si ho fossin quina relacioacute podrien tenir
amb els altres eacutessers vius com per exemple les plantes que hi viuen
EXPERIMENT 2
Quina textura teacute el sogravel
Per a CI CM i CS
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Srsquoagafa una mostra de sogravel que cagravepiga al palmell de la magrave Es treuen les pedres meacutes grosses i
tambeacute les restes de fulles o arrels que hi pugui haver
Si la terra estagrave seca srsquohi posa aigua per humitejar-la sense que quedi xopa Si srsquohi tira massa aigua
srsquoafegeix una mica meacutes de terra Es frega la mostra al palmell fent cercles amb els dits de lrsquoaltra magrave
La sorra srsquoidentifica pel tacte raspoacutes que grata el palmell com si fos sucre El llim teacute un tacte com
drsquoespuma de saboacute eacutes suau i agradable i es renta fagravecilment de la magrave Lrsquoargila tambeacute teacute un tacte fi perograve
Com pots fer compost - 79
meacutes enganxoacutes que el llim i aixograve es manifesta en les dificultats per rentar-nos el fang adherit a les
mans i als dits
Despreacutes fregant les mans es modela la mostra intentant fer un cilindre com si es volgueacutes fer un
macarroacute de plastilina Si srsquoaconsegueix srsquointenten unir els extrems del cilindre donant-li forma de
croissant Si srsquoaconsegueix lrsquouacuteltim pas eacutes intentar unir els extrems per formar un dogravenut Com meacutes fi
es pugui fer el macarroacute meacutes argilosa eacutes la terra i srsquoha de deixar assecar
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 2 Textura del sogravel CI CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Si no es pot fer un cilindre menys drsquoun 10 drsquoargila
- Si es pot fer un cilindre perograve no un croissant 10-15 drsquoargila
- Si es pot fer un croissant perograve no un dogravenut 15-20 drsquoargila
- Si es pot fer el dogravenut meacutes drsquoun 20 drsquoargila
Per sota del 10 un sogravel eacutes pobre en argila i difiacutecilment tindragrave una estructura forta Per damunt del
20 el sogravel eacutes ric en argila teacute una gran capacitat de fixar nutrients perograve mentre el contingut de
mategraveria orgagravenica no sigui lrsquoapropiat seragrave un sogravel pesat difiacutecil de treballar i amb tendegravencia a
compactar-se
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Quin seragrave un bon sogravel per a quegrave hi creixin les plantes (tenint en compte que el sogravel ha de retenir una
mica lrsquoaigua les arrels de les plantes han de poder-se obrir camiacute entre el sogravel i la planta srsquoha de
fixar i aguantar en aquest sogravel amb les seves arrels)
EXPERIMENT 3
Com es pot saber si hi ha aire i aigua al sogravel
Per a CI CM i CS
Lrsquoalumnat fa hipogravetesis sobre si creuen que nrsquohi ha o no nrsquohi ha i quina relacioacute podria tenir aquest fet
per les plantes que hi viuen i en els diferents tipus de sogravel Per facilitar la resposta es pot fer un siacutemil
agafant un grapat de bales monedes escuradents tallats a diferents mides i posant-los en un
recipient transparent
Els alumnes es distribueixen en petits grups Es disposa de diversos tipus de terra (terra de lrsquohort
sorra de la sorrera argila marga compost etc) Es fa el mateix experiment amb cadascuna de les
terres Es posa una mostra de sogravel en un vas de precipitats (fins a la meitat) Srsquoomple un altre vas amb
aigua i srsquoaboca lentament al vas que conteacute la mostra de sogravel fins a arribar a cobrir-lo del tot i
srsquoobserva amb molta atencioacute Lrsquoaire atrapat dins la terra srsquoallibera en forma de bombolles Srsquoobserva
quina capacitat teacute la terra per retenir lrsquoaire
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 3 Aire i aigua al sogravel CI CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Si heu observat bombolles mentre queia lrsquoaigua a quegrave creieu que soacuten degudes
- Com creieu que seria un sogravel que no tingueacutes gens drsquoaire Seria bo per sembrar o plantar-hi
plantes
Com pots fer compost - 80
Experiment per comprovar si hi ha aigua al sogravel
Srsquoomple un pot de vidre amb la terra srsquoembolica amb cartolina negra es tapa amb un vidre o plagravestic
Es deixa dues hores que li toqui el sol o sobre un radiador Quan han passat les dues hores
srsquoobserva que al vidre del recipient hi ha gotes drsquoaigua evaporades eacutes la quantitat drsquoaigua que teacute la
terra
EXPERIMENT 4
Quegrave passaria si el sogravel estigueacutes sempre fred
Per a CM i CS
Es demana a lrsquoalumnat que pensin quina relacioacute podria tenir el fet que el sogravel no canvieacutes mai de
temperatura amb les plantes que hi viuen
Per comprovar si el sogravel srsquoescalfa i es refreda en funcioacute de la irradiacioacute solar srsquoomplen dos testos amb
la mateixa quantitat de sogravel de lrsquohort Es colga un termogravemetre a cada test i sersquon posa un a lrsquoombra i
lrsquoaltre al sol Es pren la temperatura inicial i despreacutes es pren la temperatura cada 15 minuts
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 4 Temperatura del sogravel CM CS
Al final es fa una posada en comuacute Algunes preguntes per reflexionar
- Creieu que la distribucioacute de sol i ombra a lrsquohort influeix en la vida de les plantes de lrsquohort
EXPERIMENT 5
Com es pot saber si un sogravel eacutes agravecid
Per a CS
A vegades es poden utilitzar recursos propers per realitzar experiments que a priori sembla que
srsquohagin de fer en un laboratori Srsquoutilitza col llombarda com a indicador de pH Es denominen
indicadors de pH a aquelles substagravencies que canvien de color segons estiguin en un medi agravecid o
bagravesic Alguns vegetals com la col llombarda la maduixa cireres cebes vermelles tenen una
substagravencia (antocianina) que eacutes molt sensible als canvis de pH La col llombarda teacute cianina que eacutes un
excelmiddotlent indicador natural
Es tallen les fulles meacutes fosques de la col llombarda i es couen en una olla amb una mica drsquoaigua (meacutes
o menys hi ha drsquohaver el doble de col que drsquoaigua) durant uns minuts fins que lrsquoaigua es torni
morada Es deixa refredar i es cola reservant el liacutequid i depreciant les fulles que hauran quedat sense
color Lrsquoaigua ha passat a ser lrsquoindicador del pH i permetragrave identificar agravecids i bases
Afegint lrsquoextracte de col llombarda a diferents substagravencies (suc de llimona de taronja vinagre
bicarbonat sogravedic lleixiu detergenthellip) es pot observar com canvien de color adquiriragrave color vermell
en un medi agravecid (suc de llimona vinagre etc) color blau en medi neutre (aigua) i color groc en un
medi bagravesic (bicarbonat etc)
Es posen un parell de culleradetes de lrsquoextracte de col llombarda en un plat blanc
Primer srsquohi afegeix una mica de bicarbonat i srsquoobserva el color que adquireix lrsquoaigua
A continuacioacute srsquohi afegeixen gotes de vinagre i srsquoobserva com canvia el color del pigment de la col
llombarda segons el pH El bicarbonat eacutes bagravesic mentre que el vinagre eacutes agravecid
Com pots fer compost - 81
Despreacutes es prova amb una mostra de terra de lrsquohort o de compost Es posa mitja culleradeta de terra
en un plat blanc net srsquoafegeix lrsquoextracte de col de gota en gota amb un comptagotes fins que la terra
quedi xopa perograve no entollada Es mou el plat de costat a costat durant un minut perquegrave lrsquoaigua
reaccioni amb la terra Srsquoinclina una mica el plat fins que regalimi una gota drsquoaigua i sersquon mira el
color
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 5 El pH del sogravel CS
Els colors per interpretar el pH soacuten els seguumlents
- Vermell sogravel agravecid (per sota de 6 meacutes agravecid com meacutes intens eacutes el vermell)
- Blau o verd sogravel bagravesic (per damunt de 75 meacutes bagravesic com meacutes verd eacutes)
- Morat sogravel neutre (entre 6 i 75)
A la pragravectica es considera un sogravel neutre entre 65 i 7 Entre 5 i 65 el sogravel eacutes agravecid i entre 7 i 85 el sogravel eacutes
bagravesic Per sota de 5 i per sobre de 85 eacutes molt difiacutecil conrear un hort
EXPERIMENT 6
Quina estructura teacute el sogravel
Per a CM i CS
Es dona a les tires de malla metagravelmiddotlica una forma de lletra omega de manera que es pugui posar un
terrograves de terra a la part corba del mig i introduir-la dins dels pots de vidre i que quedi penjant
subjectada a les vores del pot pels dos extrems de la malla
Srsquoetiqueten els dos pots un indicant ldquosogravel ric en mategraveria orgagravenicardquo i lrsquoaltre indicant ldquosogravel pobre en
mategraveria orgagravenicardquo Srsquoomplen els pots amb aigua fins a 2 cm de la vora Es posa cadascun dels
terrossos (un agafat drsquoun espai natural com un bosc que sigui ric en humus i lrsquoaltre drsquoun camp molt
treballat) damunt drsquouna malla i es posa dins del pot que correspongui de manera que el terrograves quedi
submergit en lrsquoaigua Es compta fins a 5 i srsquoobserva quegrave passa
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Experiment 6 Estructura del sogravel CM CS
Interpretacioacute dels resultats
- Estructura feble es desfagrave ragravepidament amb lrsquoaigua Es tracta de sogravels pobres en mategraveria
orgagravenica que srsquoerosionen amb facilitat
- Estructura compacta resisteix la immersioacute en lrsquoaigua Es tracta drsquoun sogravel ric en mategraveria
orgagravenica i resisteix millor lrsquoerosioacute que pot provocar la pluja el reg o el treball del sogravel
Ampliacioacute per a CS per aprofundir en la reflexioacute sobre la importagravencia de preservar el sogravel com a
recurs natural es recomanen dos viacutedeos
- Better save soil (352 minuts)
- Letrsquos talk about soil (524 minuts)
Com pots fer compost - 82
Activitat 18
Quegrave necessiten les llavors per creacuteixer
CI CM CS
Introduccioacute
EL COMPOST
Com tots els eacutessers vius les plantes necessiten nutrients per creacuteixer Aquests nutrients els poden
obtenir drsquoadobs orgagravenics que soacuten substagravencies drsquoorigen animal o vegetal que contenen nutrients
uacutetils per a les plantes Un sogravel eacutes fegravertil en funcioacute de la quantitat drsquohumus que teacute Lrsquohumus eacutes la
mategraveria de color negre on hi ha les substagravencies minerals assimilables per les plantes Lrsquohumus
millora lrsquoestructura de la terra i augmenta la capacitat de retencioacute drsquoaigua Per millorar qualsevol
tipus de terra o substrat lrsquoideal eacutes aportar mategraveria orgagravenica al sogravel en forma de fems compost
adobs verds Sabrem que una terra eacutes bona si teacute un color fosc el tacte esponjoacutes i fa bona olor
EL PLANTER
Consisteix a fer germinar les plantes en recipients petits durant poques setmanes i despreacutes
trasplantar-les a lrsquohort Aquest sistema serveix per protegir les plantetes del fred i fer sembres en
egravepoques meacutes primerenques Per fer planter es necessita a meacutes de la llavor pots petits i substrat
Per saber el moment en quegrave es pot fer el trasplantament cal fixar-se en la grandagraveria de la planta
que ha de ser similar a la grandagraveria del recipient El planter srsquoha de regar sovint i els recipients
han de tenir forats perquegrave hi pugui drenar lrsquoaigua Eacutes molt important mantenir el substrat sempre
humit perograve no entollat Si srsquoasseca li resulta molt difiacutecil tornar a recuperar la humitat i escup
lrsquoaigua sense arribar-la a absorbir la qual cosa provoca que les plagraventules morin per manca
drsquoaigua En canvi si la terra estagrave massa molla les arrels es podreixen amb molta facilitat
Els recipients srsquohan de colmiddotlocar en un indret protegit del fred perograve amb una bona ilmiddotluminacioacute
Quan es fa planter en recipients srsquoha de preparar un substrat adient perquegrave les llavors hi
germinin amb facilitat El millor eacutes utilitzar tres parts drsquoun compost ben barrejat amb una part de
sorra o qualsevol altre material que permeti que hi hagi una bona circulacioacute de lrsquoaire o de lrsquoaigua
(sauloacute perlita o un altre tipus drsquoargila expandida)
LA LLAVOR
La llavor necessita humitat per germinar per aixograve cal enterrar-la una mica Perograve tampoc srsquoha
drsquoenterrar gaire ja que aleshores no podria sortir de la terra Srsquoha drsquoenterrar entre una i dues
vegades la seva grandagraveria Per assegurar la sembra cal posar meacutes drsquouna llavor a cada pot
o Enciam la llavor eacutes molt petita Srsquoha de sembrar molt superficialment Germina molt de
pressa (uns 7 dies) al cap de pocs dies ja es veuen les primeres fulles El planter es pot
trasplantar a lrsquohort tres o quatres setmanes despreacutes de la sembra
o Mongetes srsquohan de deixar les llavors en remull unes hores abans de sembrar-les aixiacute sersquon
facilita la germinacioacute
Com pots fer compost - 83
Objectius
- Experimentar les diferegravencies entre fer planter amb compost i sense
- Aprendre a fer planter de diferents llavors en envasos reutilitzats
- Estimular lrsquoobservacioacute i aprendre a interpretar els canvis que es produeixin
- Comprendre la importagravencia drsquoutilitzar adobs naturals com el compost
- Apropar els alumnes al megravetode cientiacutefic i la formulacioacute drsquohipogravetesis
Durada
Una hora aproximadament de preparacioacute de lrsquoexperiment
Diverses setmanes drsquoobservacions
UNA REFLEXIOacute SOBRE LA INSOSTENIBILITAT DE LrsquoAGRICULTURA CONVENCIONAL
A la natura els nutrients recirculen indefinidament dins de lrsquoecosistema Les sals minerals del sogravel
alimenten les plantes aquestes nodreixen els animals i les restes drsquouns i altres es descomponen
fins a transformar-se novament en sals minerals que tornen al sogravel i serveixen de nou drsquoaliment
per a les plantes
En un camp de cultiu en canvi els pagesos recullen les plantes i per tant srsquoemporten els
nutrients que contenen Al no recircular els nutrients de seguida es produeix una caregravencia Si no
srsquoadoba el camp eacutes a dir si no srsquohi afegeixen artificialment aquests nutrients les plantes no en
tenen suficients per creacuteixer Per recuperar els nutrients els agricultors afegien els fems dels
animals domegravestics i les restes de la sega
Perograve als camps de conreu i als horts a meacutes de les plantes cultivades hi creixen males herbes i
tambeacute hi ha microorganismes com fongs bacteris i virus que provoquen malalties a les plantes
cultivades i hortalisses
Als anys setanta es va produir un gran canvi ja que es van comenccedilar a usar pesticides i verins
per matar tant els causants de les malalties com les males herbes Tambeacute es van utilitzar per
primer cop adobs quiacutemics per fertilitzar els camps Gragravecies a aquests productes la produccioacute
mundial drsquoaliments va creacuteixer exageradament Com a consequumlegravencia perograve es van abandonar les
tegravecniques tradicionals que havien funcionat durant milers drsquoanys Al cap drsquouns anys es va veure
que el sistema comenccedilava a trontollar i les plagues i malalties es tornaven resistents a molts
productes Aixograve va obligar els agricultors a buscar nous productes Perograve aquestes substagravencies no
nomeacutes soacuten togravexiques per a les plagues tambeacute poden tenir efectes sobre les persones i contaminar
les aiguumles i el sogravel Eacutes per aquesta raoacute que ara srsquoestan recuperant alguns dels usos antics perograve
basats amb coneixements actuals Es vol controlar lrsquouacutes dels productes fitosanitaris i tornar a
utilitzar els residus orgagravenics mitjanccedilant compostatge per adobar els camps
Reduir els productes fitosanitaris al jardiacute o a lrsquohort tambeacute teacute els seus avantatges Si no srsquousen
pesticides ni adobs quiacutemics de lrsquohort se nrsquoobtenen productes meacutes saludables sense
contaminants
Com pots fer compost - 84
Material
De lrsquoescola
Opcioacute A)
- Terra
- Pots de iogurt de plagravestic
- Barrina o punxoacute per foradar la base dels pots de iogurt
- Pala o cullera per agafar el substrat
- Llavors drsquoenciam ceba mongeta
- Retolador permanent
- Polvoritzador per regar
Opcioacute B)
- Cotoacute fluix
- 2 o 3 potets de vidre
- 6 testos
- Llenties o mongetes
- Sorra
- Pedretes
- Aigua
- Bossa de plagravestic transparent
- Platet
- Caixa de cartroacute gran
Demanar a la Mancomunitat
- Compost
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Fem planter CI CM CS (pagravegina 65)
- Fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS (pagravegina 66)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a experimentar amb la sembra de llavors per tal de descobrir quines soacuten les
millors condicions per a quegrave creixin fent especial atencioacute en la importagravencia dels adobs com el
compost Per preparar lrsquoexperiment es plantegen dues opcions (opcioacute A i B) Un cop preparada la
sembra es tracta de fer-ne el seguiment i les observacions pertinents al llarg drsquounes setmanes
Abans de comenccedilar lrsquoactivitat es pot fer un petit debat per saber quins coneixements previs tenen els
alumnes
- Quegrave necessiten les plantes per viure
- Quegrave obtenen de cadascun drsquoaquests elements per poder creacuteixer
- Quegrave passaria si els falteacutes un drsquoaquests elements
Com pots fer compost - 85
Opcioacute A)
Per a CI CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter CI CM CS
Es reparteixen dos pots de iogurt (o altres envasos reutilitzats) que serviran de testos a cada
alumne Es fa un petit forat a la base de cada envagraves perquegrave pugui drenar lrsquoaigua
El primer envagraves srsquoomple uacutenicament amb terra al segon srsquohi posa una barreja de terra i compost
Es sembren llavors a cadascun dels pots i srsquoetiqueten els pots amb el nom de lrsquoalumne les llavors
sembrades i la data Es recomana sembrar diferents tipus de llavors per poder-ne comparar el
creixement
Finalment es reguen els testos amb molt cura es pot utilitzar un polvoritzador
Els alumnes fan hipogravetesis sobre quin planter creuen que creixeragrave meacutes i meacutes ragravepid
Les properes setmanes es fa un seguiment del planter a diari regant i observant els canvis que es
produeixen Es pot fer un registre ilmiddotlustrat o fotogragravefic de lrsquoevolucioacute
Al cap drsquounes setmanes srsquoextreuen les conclusions pertinents
Quan el planter hagi crescut prou es pot plantar a lrsquohort de lrsquoescola
Opcioacute B)
Per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Fem planter en diverses condicions CM CS
Srsquoagafa un grapat de llenties o mongetes i es fan germinar entremig de cotoacute fluix humit Quan les
llenties o mongetes han germinat es divideixen en diferents grapats un per a cada grup depenent
del nombre de condicions que es vulguin reproduir Cada grup drsquoalumnes ha de tenir un test amb
els diferents elements i condicions que es detallen a continuacioacute Tambeacute es poden afegir altres
variables
Passada una setmana elsles alumnes han drsquoobservar quegrave ha passat al seu test
Grup Elements Condicions
1 Test llenties o mongetes compost
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
2 Test llenties o mongetes pedretes
aigua
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb les pedretes Es situa en
un lloc assolellat amb bona ventilacioacute
Es rega durant una setmana
3 Test llenties o mongetes sorra aigua Es planten les llenties o mongetes en
el test amb la sorra Es situa en un lloc
assolellat amb bona ventilacioacute Es
rega durant una setmana
4 Test llenties o mongetes compost Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es situa en un
lloc assolellat amb bona ventilacioacute
NO es rega durant una setmana
5 Test llenties o mongetes compost
caixa de cartroacute gran
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa amb la
caixa de cartroacute
Com pots fer compost - 86
6 Test llenties o mongetes compost
aigua bossa de plagravestic transparent
Es planten les llenties o mongetes en
el test amb el compost Es tapa tan
hermegraveticament com sigui possible
amb la bossa Es posa en un lloc
assolellat Es colmiddotloca el platet a sota
del test per poder regar-lo
Preguntes finals per extreure conclusions
1 Quants centiacutemetres ha crescut la vostra planta
2 Per quegrave creieu que ha passat
3 Creieu que mancava algun element essencial per a la vida Quins
4 Quins elements creieu que soacuten clau perquegrave hagi crescut la vostra planta
Un cop acabat llsquoexperiment es pot buscar informacioacute sobre el que aporta cada element per exemple
la llum permet a la planta fer la fotosiacutentesi Es pot fer un mural sobre els elements necessaris per
generar vida i quina funcioacute fa cada element
Variant per a CM i CS
Tambeacute es pot fer lrsquoexperiment directament a lrsquohort Per comparar si hi ha cultius que necessiten un
sogravel ric en nutrients i drsquoaltres que poden creacuteixer en sogravels pobres Es pot dividir lrsquohort en parcelmiddotles En
una de les parcelmiddotles de cada espegravecie srsquohi posa compost i lrsquoaltra es deixa sense adobar Srsquoobserva si hi
ha diferegravencies entre les parcelmiddotles i entre un cultiu o un altre Hi ha alguna planta en la qual es noti
molt la diferegravencia de tenir compost o no Creixen millor les plantes amb compost o sense En quines
hi ha aparegut meacutes plagues
Com pots fer compost - 87
Activitat 19
Podem trobar solucions a tot
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Fer compostatge casolagrave o escolar eacutes una pragravectica senzilla que permet obtenir compost de molta
qualitat Tot i aixiacute sovint poden aparegraveixer alguns problemes Poder-los identificar trobar-hi una
solucioacute i aplicar-hi mesures correctores eacutes bagravesic per obtenir bon compost Principals problemes
Problema Causa probable Solucioacute
La temperatura del
material no puja Sembla
que hi ha humitat
Lrsquoescalfor es perd perquegrave hi ha
poc material
Posar-hi meacutes material fins i tot
compost acabat Tapar-lo
temporalment
El material estagrave fred i
xop
Hi ha massa humitat a la pila
Possiblement srsquoha mullat per la
pluja
Voltejar-lo afegir-hi serradures
(absorbents) i branquillons
(drenants) Escampar-ho
El material estagrave fred i
sec
Els microorganismes no es
desenvolupen per poca humitat
Regar la pila intentant aportar-hi
lrsquoaigua homogegraveniament
La pila fa pudor Hi manca oxigen Hi ha un
exceacutes drsquohumitat
Voltejar el material i afegir material
sec
Hi ha moltes mosques Hi ha un exceacutes drsquohumitat una
elevada presegravencia de restes de
menjar amb un alt contingut en
aigua (pex fruita)
Barrejar meacutes beacute la mescla i aportar
material estructurant La mosca de la
fruita es queda a la pila i contribueix
a la descomposicioacute
Srsquoobserva un tel blanc
sobre el material
Es tracta de fongs Eacutes un bon senyal que indica que hi
ha activitat microbiana
Hi ha una quantitat
ingent drsquoinsectes
Les condicions ambientals de
temperatura i humitat en
permeten la proliferacioacute
No cal preocupar-se Tambeacute soacuten
descomponedors
Hi ha molts cucs Normalment es tracta de larves
de mosca que proliferen quan hi
ha molta humitat
Reduir la humitat com srsquoha descrit
abans
La pila de compost fa
pudor drsquoamoniacuteac
Hi ha massa materials amb
nitrogen (frescos) Srsquoassocia amb
una elevada humitat i
condicions anaerogravebiques
Barrejar-hi components meacutes secs i
amb menys proporcioacute de nitrogen
(restes de poda taps de suro oueres
de cartroacute trinxades fulles seques)
Com pots fer compost - 88
Objectius
- Aprendre a detectar possibles problemes que sorgeixin durant el proceacutes de compostatge
- Identificar les diferents problemagravetiques associades al proceacutes de compostatge conegraveixer-ne les
causes i trobar solucions als problemes detectats
- Fomentar el treball en equip per tal de deduir les diferents accions correctores a aplicar per a
cadascun dels problemes que es plantegen
- Adonar-se que una mateixa solucioacute pot servir per a problemes diferents
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Compostador
- Tisores llapis colors
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Elements compostador CI (pagravegina 67)
- Fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS (pagravegines 68 i 69)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a fer un joc en equips per posar en pragravectica les diferents problemagravetiques que
poden sorgir durant el proceacutes de compostatge les causes que les provoquen i quines solucions i
accions correctores cal aplicar per tal que el proceacutes es desenvolupi correctament El joc prepara
lrsquoalumnat per analitzar el compostador i saber aplicar les solucions corresponents quan sorgeixi
algun problema
Per a CI
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Elements compostador CI on hi ha ilmiddotlustracions en forma de targeta per
retallar i repartir als participants Es divideix la classe en grups Cada grup o alumne representa un
element drsquoaquests grups
Elements de mategraveria humida (aporten nitrogen) mategraveria orgagravenica humida closques de
musclos carn i peix
Elements de mategraveria seca (aporten carboni) mategraveria orgagravenica seca serradures cendres
pinassa
Indicadors porquets de Sant Antoni formigues oxigen humitat mosques de la fruita
temperatura
Forca (remenar)
Com pots fer compost - 89
Srsquoexposen diferents situacions en quegrave lrsquoalumnat ha drsquoexplicar quines problemagravetiques poden sorgir i
com han drsquoactuar per solucionar-les Es tracta drsquoun joc de moviment i debat
Exemple drsquouna situacioacute que srsquoha de recrear
Hem aportat massa elements de fraccioacute humida
(tots els alumnes que siguin elements de mategraveria humida srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Quins indicadors hem fet servir per saber-ho
(ara els indicadors drsquohumitat i olor srsquoapropen al compostador)
Quegrave hem de fer per solucionar-ho
(ara els que siguin elements de fraccioacute seca i de remenar srsquohan
drsquoapropar al compostador)
Variant per a CM i CS
Imprimir de lrsquoannex les fitxes Joc de memograveria problemes i solucions CM CS on hi ha les targetes
necessagraveries per crear un joc tipus memory Es divideix la classe en grups i a cada grup se li
reparteixen les targetes retallades per crear el seu propi joc primer i jugar-hi despreacutes A les targetes
srsquohi exposen diverses problemagravetiques que es poden trobar al compostador exceacutes drsquohumitat
presegravencia de floridures exceacutes de mategraveria humida mategraveria massa seca etc
Els grups han de
1- Llegir les targetes de problemagravetiques
2- Reflexionar perquegrave es generen aquestes problemagravetiques
3- Debatre i acordar quines soacuten les solucions per palmiddotliar cada situacioacute
4- Escriure a cada targeta en blanc la solucioacute a una de les problemagravetiques
5- Jugar al joc creat estil memory Girar totes les targetes de cap per avall En una banda de la
taula posar les targetes de problemagravetiques i a una altra banda les targetes de solucions Per torns
girar una targeta de problemagravetiques i destapar una targeta de solucioacute per comprovar si fan bona
parella
6- Al final es fa una posada en comuacute entre tots els grups per veure si srsquoha coincidit en les
solucions i acordar quin eacutes el joc que millor representa problemes i solucions
El joc es pot tenir a lrsquoaula i jugar-hi quan es cregui convenient
Com pots fer compost - 90
Activitat 20
Estagrave a punt el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
El proceacutes de compostatge es divideix en diverses fases Les dues fases finals soacuten la de
refredament i la de maduracioacute
A la fase de refredament la temperatura descendeix el pH srsquoestabilitza al voltant de 75 i hi
intervenen els invertebrats (majoritagraveriament cotxinilles o porquets de Sant Antoni colmiddotlegravembols i
cucs de terra) La presegravencia i lrsquoactivitat dels cucs eacutes un bon indicador de lrsquoestat del compost ja
que una poblacioacute petita indica que ja no queda gairebeacute mategraveria orgagravenica per menjar i el proceacutes
estagrave finalitzant
A la fase de maduracioacute el material adopta la temperatura ambient el pH eacutes de 7 i tornen a tenir
protagonisme els fongs i bacteris A les capes inferiors hi ha molta aigua i el compost adopta una
textura fangosa sol haver-hi una gran poblacioacute de cucs de terra En aquesta fase es produeix el
compost
Lrsquoolor i la textura ens ajuden a saber si el compost que obtenim ja eacutes madur i estagrave a punt per
aplicar a lrsquohort Tambeacute podem fer altres proves com ara usar el compost per plantar-hi llavors de
creixement ragravepid i observar-ne la germinacioacute
El compost jove srsquoobteacute passats 2 o 3 mesos dins del compostador El compost madur srsquoobteacute
despreacutes de 4 o 6 mesos Teacute un color marroacute fosc i fa olor de terra de bosc Per saber si teacute el grau
drsquohumitat correcte el premem amb la magrave i ha drsquoagafar forma perograve no ha de regalimar aigua Com
es pot reconegraveixer un bon compost
o Prova de lrsquoolor la mala olor (sulfurosa o drsquoamoniacuteac) eacutes senyal que srsquohi ha produiumlt
fermentacions anaerogravebiques (sense oxigen) Caldragrave remenar sovint Si fem servir el
compost en aquest estat pot ser perjudicial per a les plantes
o Prova de la textura (de la magrave) un bon compost presenta una textura solta i una mica
granulosa Agafem un grapat de material i lrsquoespremem amb la magrave Si el material eacutes molt
humit rajaragrave aigua si eacutes massa sec no gotejaragrave gens i en obrir la magrave el material
srsquoesmicolaragrave Amb una humitat correcta (40-60) cau alguna gota drsquoaigua i en obrir la
magrave el material es manteacute compacte
Les restes llenyoses han de presentar un color fosc Si quan les freguem prenen un color
clar o no es trenquen fagravecilment eacutes senyal que no han completat el proceacutes de
descomposicioacute
Per tal que les llavors germinin correctament el compost ha drsquoestar ben madur Si eacutes jove i
encara es troba en proceacutes de maduracioacute les llavors no hi germinaran beacute
Com pots fer compost - 91
Objectius
- Comprovar si el proceacutes de compostatge de la mategraveria orgagravenica ha finalitzat i per tant si el
compost ja estagrave a punt per poder-lo aplicar a les plantes
- Valorar les propietats del compost obtingut (olor color textura) per saber si eacutes de bona
qualitat per ser utilitzat
- Conegraveixer els beneficis i els usos que teacute el compost per al sogravel i les plantes
Durada
Una hora aproximadament
Material
De lrsquoescola
- Mostres de compost
- Recipients per posar-hi la mostra de compost (un per grup)
- Llapis
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Proves compost madur CI CM CS (pagravegina 70)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a identificar fagravecilment i amb proves senzilles quan un compost estagrave madur per
poder-lo aplicar a les plantes o a lrsquohort comprovant-ne les seves propietats fiacutesiques lrsquoolor el color
lrsquoaspecte i la textura
Eacutes una activitat que es pot portar a terme un cop transcorreguts 4 mesos des de la posada en marxa
del compostador
Imprimir de lrsquoannex la fitxa Proves compost madur CI CM CS
Es divideix els alumnes en grups i es segueixen els seguumlents passos
Presa de mostra Srsquoagafa una mostra de la part inferior del compostador suficientment gran
perquegrave tots els grups en puguin tenir una petita mostra Es reparteix la mostra de forma
homogegravenia en els diferents recipients un per a cada grup
Prova de lrsquoolor Cada grup olora la mostra i es posa drsquoacord per anotar quina olor fa Tres
possibilitats olor de terra de bosc (compost madur i a punt per ser usat) olor drsquoous podrits
(compost mal compostat cal tornar-lo al compostador) no fa olor de res o fa olor de terra
seca (compost massa vell srsquoha compostat massa)
Prova del color i lrsquoaspecte Cada grup observa la mostra en determina el color i lrsquoaspecte i ho
posa en comuacute Tres possibilitats color fosc i no srsquohi reconeixen els materials originals
Com pots fer compost - 92
(compost madur) color fosc i srsquohi reconeixen les materials originals (compost massa jove no
srsquoha completat el proceacutes) color clar amb aspecte de pols (compost massa sec)
Prova de la magrave textura Cada grup agafa la mostra de compost amb la magrave i comprova quina
textura teacute Tres possibilitats quan es prem amb la magrave no goteja no srsquoesmicola i no taca i es
pot fer una croqueta (compost madur i llest) quan es prem amb la magrave regalima aigua i no es
pot modelar (compost massa humit) quan es prem amb la magrave srsquoesmicola i cau de la magrave
(compost massa sec)
Si la mostra de compost no passa les proves cal repetir-les al cap drsquounes setmanes despreacutes
drsquoaplicar millores al proceacutes
Com pots fer compost - 93
Activitat 21
Garbellem el compost
CI CM CS
(Activitat extreta i adaptada de ldquoEl compostatge Guia drsquoactivitatsrdquo editada per la
Xarxa drsquoEscoles per a la Sostenibilitat de Catalunya ndash XESC
httpescolesxesccatcompostatgecompostatge)
Introduccioacute
Un cop finalitzat el proceacutes de compostatge cal garbellar el compost abans drsquoaplicar-lo per tal de
destriar aquells elements que poden haver caigut accidentalment dins el compostador com ara
pedres plagravestics envasos o branques Tambeacute per destriar aquelles restes vegetals que no srsquohan
acabat de compostar i reincorporar-les al compostador perquegrave acabin el proceacutes de compostatge
Aixiacute srsquoobteacute un compost de textura fina lliure drsquoimpureses i fagravecil drsquoaplicar per a diferents usos
El compost garbellat teacute uns usos molt especiacutefics diferents dels del compost gruixut Per exemple
es pot aplicar directament a la terra o beacute usar-lo barrejat amb substrat comercial per trasplantar
plantes
Per garbellar el compost es necessita un garbell drsquoentre 10 i 25 mm de malla Les restes meacutes
gruixudes es retornen al compostador i tot allograve que passi per la malla seragrave compost afinat a punt
per a ser aplicat Cal tenir en compte que les restes vegetals que es reincorporen al compostador
no poden substituir-ne de noves (estructurant) ja que les primeres hauran perdut parcialment la
capacitat drsquoabsorbir humitat i drsquoaportar nutrients necessaris per al correcte desenvolupament del
proceacutes Amb el temps les restes vegetals recirculades srsquoaniran degradant i passaran a formar part
del compost
Recomanacions a lrsquohora de garbellar el compost
- Cal apartar les restes orgagraveniques de la part superior que encara no shan desfet Es poden
deixar en un carretoacute o directament a terra Si es vol abans de fer el garbellament es pot
deixar assecar el compost un o dos dies perquegrave es garbelli millor
- Les restes orgagraveniques que no srsquohagin compostat i que shan apartat al principi
sintrodueixen de nou al compostador juntament amb les parts meacutes gruixudes del
compost que han quedat retingudes al garbell
Com pots fer compost - 94
Objectius
- Aprendre el proceacutes de garbellar el compost per separar la part fina de la part grollera
- Adonar-se que alguns dels materials triguen meacutes que drsquoaltres a finalitzar el proceacutes de
compostatge
- Identificar les restes que no srsquohan compostat
- Comprovar que un compost ben garbellat es pot aplicar meacutes fagravecilment
- Buscar usos per al compost obtingut
- Tancar el cicle tonant a la terra allograve que eacutes de la terra eacutes a dir utilitzant el compost per
adobar lrsquohort o les plantes de lrsquoescola
- Construir un garbell i aprendre per a quegrave serveix
Durada
Una hora aproximadament
I una altra hora extra per a la construccioacute del garbell (CS)
Material
De lrsquoescola
- Garbells (tambeacute es poden utilitzar coladors o altres materials perforats)
- Forca o pala per buidar el compostador
- Recipients per posar el compost (garbellat i sense garbellar)
- Bagravescula (opcional)
Per a la construccioacute dels garbells
- Dos marcs de fusta (o beacute caixes de fruita de fusta i palets que srsquohauran de serrar)
- Dues malles metagravelmiddotliques de diagravemetre diferent
- Grapadora
- Claus i cargols
- Cola de fuster
- Martell
- Tenalles petites
- Serra o xerrac
- Tornaviacutes elegravectric
- Llistons de fusta (4 per garbell) (opcional)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a observar el resultat final del proceacutes de descomposicioacute de la mategraveria orgagravenica
que ha tingut lloc al compostador escolar Es tracta de buidar el compostador extreurersquon el compost
madur i garbellar-lo per tal de comprendre el significat de ldquola mategraveria ni es crea ni es destrueix es
transformardquo El compost madur resultant es retorna a la terra per aixiacute tancar el cicle
Com pots fer compost - 95
Per a tots els nivells
Abans cal fer lrsquoactivitat 20 per comprovar si el compost ja estagrave a punt Es divideix els alumnes en
grups i es fa lrsquoactivitat per torns per evitar coincidir molts participants al voltant del compostador
Passos a seguir
1- Srsquoobre la tapa de la part inferior del compostador i srsquoextreu el compost que estigui a punt
2- Es passa el compost per un garbell de malla gran a sota de la qual hi ha drsquohaver una safata
per poder recollir el material garbellat
3- Srsquoobserva la part que no srsquoha garbellat i srsquointenten identificar les restes grolleres que no es
descomponen fagravecilment (troncs pinyols)
4- Es retornen al compostador les restes que no han passat pel garbell
5- Es passa el compost garbellat per un garbell de diagravemetre meacutes petit i es fa el mateix proceacutes
drsquoobservacioacute
6- Es posa en comuacute el que srsquoha observat i es busquen usos pel compost fi i garbellat Es pot
utilitzar per tirar a lrsquohort a zones enjardinades a plantes etc
7- Drsquoaquesta manera es dona el projecte de compostatge escolar per acabat i es compregraven que el
cicle de la mategraveria orgagravenica eacutes tancat
Es pot pesar la quantitat total de compost obtingut i comparar-la amb la quantitat de mategraveria
orgagravenica que srsquoha anat tirant dins el compostador (per aixograve eacutes important fer un bon diari de
seguiment del proceacutes ndash Activitat 10)
Ampliacioacute per a CS
Lrsquoactivitat consisteix a construir un garbell Un garbell es pot comprar en botigues de jardineria o beacute
es pot construir manualment
Passos a seguir
1- Es serren les fustes del palet per obtenir-ne dues de 100 cm i dues de 50 cm Per fer-ho meacutes
fagravecil es poden portar fets els marcs de fusta
2- Es treuen els quatre escaires de la caixa de fusta que serviran per reforccedilar el garbell Amb
lrsquoajuda drsquounes tenalles srsquoextreuen les restes de grapes o claus que hi hagin pogut quedar
enganxades
3- Amb un tornaviacutes elegravectric es cargolen en un angle de 90ordm dues de les fustes que faran drsquoample
i de llarg del garbell Pot ajudar usar un suport de fusta i un serjant perquegrave la subjeccioacute quedi
el meacutes recta possible
4- Es reforccedila lrsquoangle i la cantonada de la fusta amb cola de fuster
5- Es clava amb claus un escaire que srsquohagi tret de la caixa de fusta a la cantonada interior Es
netegen amb un tros de paper o un drap les restes de cola
6- Mentre srsquoasseca aquesta cantonada es repeteix el pas 3 per a les tres cantonades que falten
7- Un cop es tenen els quatre costats srsquohi posa la malla per sobre i es retalla el tros que sobra
perquegrave quedi ajustada
8- Per subjectar-la es claven claus a la malla cada 10 cm aproximadament No cal clavar els
claus del tot quan quedi 1 cm torceu-los perquegrave la malla quedi ben subjectada Eacutes important
comprovar que la malla hagi quedat ben tensa
Com pots fer compost - 96
Activitat 22
Fem una campanya de comunicacioacute
CI CM CS
Introduccioacute
El compostatge escolar eacutes un projecte drsquoeducacioacute ambiental i per aixograve eacutes fonamental que es
busqui implicar i sensibilitzar tota la comunitat educativa sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica El missatge que els
alumnes aprenen durant tot el proceacutes es pot transmetre a la resta de companys de lrsquoescola a les
famiacutelies al personal no docent del centre a la ciutadania etc
Si parlem de comunicacioacute ens ve al cap la paraula propaganda del llatiacute propagare que significa
perpetuar fer creacuteixer estendre La propaganda eacutes una forma de comunicacioacute que teacute per objectiu
influir en lrsquoactitud de les persones promovent canvis en la percepcioacute
De fet comuniquem amb una triple finalitat informativa consultiva i participativa Sense una
bona comunicacioacute eacutes difiacutecil que hi hagi sensibilitzacioacute
Una campanya de comunicacioacute eacutes una segraverie drsquoactivitats organitzades i planificades que es
realitzen en un periacuteode determinat de temps amb uns missatges i objectius comuns i que arriben
al puacuteblic objectiu a traveacutes dels mitjans o canals que es consideren meacutes eficaccedilos El missatge que es
transmet entre emissor i receptor vol aconseguir algun efecte normalment un canvi drsquohagravebits en
les persones
Elements de la comunicacioacute
Emissor Qui transmet el missatge
Receptor Qui rep el missatge el desxifra i lrsquointerpreta Pot ser passiu o actiu
Missatge Contingut que es vol comunicar informacioacute que es transmet drsquoemissors a
receptors Quan es parla el discurs eacutes el missatge quan es fa un gest el gest eacutes el
missatge El missatge eacutes el producte fiacutesic resultat del propogravesit de la comunicacioacute de
lrsquoemissor Ha de tenir cagraverrega emocional i racional
Codi Conjunt de signes i normes que srsquoutilitzen per comunicar-nos i que ha de ser
conegut per emissors i receptors Per exemple lrsquoargot dels metges pot ser que no sigui
entegraves per alguns receptors Utilitzar frases breus i clares Per facilitar el record del
missatge srsquoha drsquointentar que la proposta sigui nova i inesperada pel receptor
Canal Eacutes el mitjagrave de comunicacioacute que estableix una connexioacute entre emissor i receptor Eacutes
el suport material o espacial (medi fiacutesic) pel qual circula el missatge Exemples aire (veu)
fil telefogravenic (conversa telefogravenica)
Context Conjunt de circumstagravencies concretes on esdeveacute el proceacutes comunicatiu
Interferegravencies Situacions que poden dificultar la comunicacioacute
Com pots fer compost - 97
Objectius
- Familiaritzar-se amb quegrave vol dir comunicar i entendre quins elements calen per establir una
bona comunicacioacute
- Aprendre a dissenyar una campanya de comunicacioacute i sensibilitzacioacute adreccedilada a un puacuteblic
concret i amb un missatge clar
- Comunicar i transmetre els conceptes apresos al llarg del proceacutes de compostatge a la
comunitat educativa
- Sensibilitzar la resta de lrsquoescola famiacutelies i ciutadania sobre la importagravencia de fer una bona
recollida selectiva i de reduir els residus que generem de manera domegravestica
Durada
Diverses sessions
Material
De lrsquoescola
- Material divers segons el tipus de campanya comunicativa que es faci (cartolina paper
drsquoembalar retoladors cagravemera microgravefon etc)
Documents i fitxes de treball (Annex)
- Fitxa Disseny campanya comunicacioacute CI (pagravegina 71)
- Fitxes Disseny campanya comunicacioacute CM CS (pagravegines 72 a 74)
Desenvolupament
Lrsquoactivitat consisteix a dissenyar una campanya comunicativa com a tancament del projecte amb
lrsquoobjectiu de sensibilitzar la comunitat educativa de la importagravencia de reciclar la mategraveria orgagravenica Es
tracta drsquouna activitat en quegrave es treballen sobretot aspectes linguumliacutestics i tecnologravegics
La campanya es pot centrar en diversos aspectes
Compartir els descobriments proceacutes de treball i resultats del projecte sobre compostatge
Conscienciar sobre la importagravencia de fer una bona separacioacute dels residus
Explicar les caracteriacutestiques del compost i les aplicacions que pot tenir
Demanar la participacioacute de les famiacutelies en el compostatge de lrsquoescola o a casa
Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari
Etc
El resultat pot ser un viacutedeo un anunci de ragravedio un fulletoacute informatiu un mural o cartell una
jornada-xerrada informativa una obra de teatre un acte sorpresa
Com pots fer compost - 98
Lrsquoactivitat es desenvolupa en diverses sessions en funcioacute de lrsquoedat dels alumnes i del tipus de
campanya que es vulgui fer Es recomana dividir els alumnes en grups i que cadascun faci una
campanya comunicativa diferent Al final es fa una posada en comuacute i es vota la que es difondragrave
Imprimir de lrsquoannex les fitxes en funcioacute del nivell educatiu Disseny campanya comunicacioacute CI o beacute
Disseny campanya comunicacioacute CM CS
Una pauta per fer una bona campanya comunicativa i de sensibilitzacioacute
1- QUEgrave VOLEM ACONSEGUIR AMB LA CAMPANYA
Quins soacuten els nostres objectius Per quegrave fem la campanya de comunicacioacute Quegrave
volem comunicar i al final quins canvis creiem que podem provocar
Hem de pensar que siguin objectius ambiciosos perograve realistes
Per exemple al final de la campanya de comunicacioacute volem aconseguir
Augmentar la consciegravencia de les famiacutelies per reciclar la mategraveria orgagravenica
Donar a conegraveixer a les famiacutelies quegrave eacutes el malbaratament alimentari i com
evitar-lo
Aconseguir que les famiacutelies o la resta de cursos participin al proceacutes de
compostatge
Fer que tothom tingui meacutes informacioacute i estigui meacutes conscienciat de com srsquoha
de reciclar
Fomentar la participacioacute del personal de cuina i menjador en el projecte
2- A QUI VA DIRIGIDA LA CAMPANYA
Ara que ja sabem quegrave volem comunicar hem de pensar a quin puacuteblic ens dirigim A
qui li volem enviar el missatge Qui soacuten els receptors
Tambeacute pot haver-hi un grup de receptors meacutes important que un altre Per exemple
que la campanya estigui meacutes dirigida a les famiacutelies perograve que tambeacute arribi als
alumnes i mestres
Segons el puacuteblic a qui ens dirigim farem servir un missatge o un altre
Quin seragrave el puacuteblic principal a qui adreccedilarem la nostra campanya
Alumnes mestres famiacutelies resta de personal de lrsquoescola veiumlnses del poble
3- QUIN MISSATGE DONAREM
El missatge ha de ser atractiu clar creiumlble i fagravecil drsquoentendre i cal que provoqui un
canvi drsquoactitud en els receptors El missatge ha drsquoaconseguir tres coses
Informar
Persuadir per aconseguir un canvi de conducta en els receptors
Que sigui recordat
Com pots fer compost - 99
El missatge pot ser de diferents tipus
- Informatiu i narratiu Explica i dona informacioacute de fets i dades
- Emocional Comunica emocions per influir en la sensibilitat del receptor
- Amb un uacutenic concepte Eacutes molt breu i nomeacutes dona una idea
- Amb meacutes drsquoun concepte Srsquoexpliquen moltes coses diferents
- Motivador Impactant interessant engrescador
- Positiu Anima a fer alguna cosa explicant els avantatges beneficis
- Negatiu Anima a fer alguna cosa explicant quegrave passa si no es fa beacute les coses
negatives les consequumlegravencies
4- QUIN LLENGUATGE FAREM SERVIR
Escollim un llenguatge que entenguin els receptors
No totes les campanyes soacuten iguals Per explicar una mateixa idea srsquoutilitzen
llenguatges que de vegades soacuten massa tegravecnics o catastrogravefics o massa ldquopublicitarisrdquo
o poc realistes o que diuen quegrave eacutes el que srsquoha de fer drsquouna manera molt dictatorial
El que cal eacutes buscar un llenguatge que sigui adequat
Pensar en el llenguatge i el to que utilitzarem (metagravefores demostracions fragments
de la vida diagraveria humor)
5- COM ENS ORGANITZAREM
Un cop decidit el format que farem servir (mural viacutedeo fulletoacute informatiu obra de
teatre) fem un llistat de tasques a fer de materials que necessitarem calendari
drsquoactuacioacute i responsables
6- COM SABREM QUE LA CAMPANYA HA FUNCIONAT
Avaluarem la campanya comunicativa per saber com ha anat si hi ha hagut un canvi
drsquohagravebits Haurem drsquoidear un megravetode per avaluar la campanya
Com pots fer compost - 100
Activitat 23
Visitem una planta de compostatge CM CS
Objectius
- Adquirir coneixements sobre la gestioacute de residus en general i concretament el funcionament
drsquouna planta de compostatge una planta de triatge de materials reciclables i una deixalleria
- Identificar la tipologia dels residus que generem a la llarescola i la seva destinacioacute final
- Conegraveixer com funciona la recollida selectiva porta a porta i en quegrave consisteix el compostatge i
el triatge
- Comprendre in situ el funcionament del proceacutes de compostatge a gran escala
- Reflexionar sobre la necessitat i la importagravencia de separar beacute els residus en origen i de reduir
la quantitat de residus que generem
Introduccioacute
La Mancomunitat La Plana disposa drsquoinformacioacute agravemplia sobre la gestioacute i la prevencioacute de residus
en general i sobre la gestioacute de residus en el cas de la Mancomunitat i ofereix visites a les seves
instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la deixalleria la planta de triatge de
materials reciclables i la planta de compostatge
Una part de la mategraveria orgagravenica que es recull als municipis de la Mancomunitat La Plana es tracta
a la planta de compostatge situada a les mateixes instalmiddotlacions de Malla El compost obtingut
amb la mategraveria orgagravenica recollida srsquoutilitza per adobar els parcs i jardins dels municipis
mancomunats Tambeacute es ven a particulars Drsquoaquesta manera es tanca in situ el cicle de la mategraveria
orgagravenica srsquoestalvia en transport energia i emissions associades i es transforma un residu en un
recurs un compost drsquoaltiacutessima qualitat
Com funciona el proceacutes de compostatge en una planta
Primer es barreja a parts iguals la mategraveria orgagravenica humida (restes de menjar i gespa) amb bosses
compostables incloses i la mategraveria orgagravenica seca (restes de poda) i srsquoomple un mogravedul A
continuacioacute teacute lloc el proceacutes de descomposicioacute gragravecies a lrsquoentrada forccedilada drsquoaire i control de la
temperatura i la humitat Eacutes un proceacutes que dura unes 5 setmanes aproximadament Despreacutes
drsquoaquest temps es buida el mogravedul i comenccedila el proceacutes de maduracioacute que dura 8 setmanes meacutes
Durant aquest temps es fa un volteig periogravedic de la pila disminueix la temperatura i srsquoestabilitza
el producte final El darrer pas consisteix en garbellar el producte final per separar la part fina de
la part grollera Aquesta uacuteltima es recircula i srsquoincorpora a un nou cicle de compostatge El
compost madur fi es ven o es reparteix als municipis
Com pots fer compost - 101
Durada
Dues hores la visita completa a les instalmiddotlacions
Material
El material necessari el facilita la Mancomunitat en el moment de la visita
Desenvolupament
La visita inclou un recorregut per la planta de triatge la planta de compostatge i la deixalleria
En una breu introduccioacute srsquoexplica quegrave eacutes la Mancomunitat i els serveis que ofereix Tambeacute es fa un
repagraves de quegrave eacutes el sistema de recollida porta a porta i a quina fraccioacute srsquoha de llenccedilar cada residu
A la planta de triatge es fa un recorregut per la bagravescula zona de recepcioacute interior de la planta
observacioacute del triatge manual dels materials i magatzem de bales Es regala a cada alumnea el
material didagravectic Passaport de lrsquoEcoviatger que permet alhora descobrir el viatge drsquouna ampolla
drsquoaigua que eacutes reciclada i continuar el treball de reflexioacute un cop feta la visita
Lrsquoitinerari segueix a la planta de compostatge on es veu la zona de recepcioacute proceacutes de
descomposicioacute als mograveduls de compostatge pila de compost en fase de maduracioacute garbell i compost
final Lrsquoalumnat srsquoemporta drsquoobsequi una bosseta de compost
Durant lrsquoitinerari per la deixalleria srsquoexplica el funcionament drsquoaquesta instalmiddotlacioacute qui en pot fer uacutes
residus que srsquohi recullen i valoritzacioacute de cada material Es fa un volt per totes les zones i
contenidors i es recorda que molts municipis disposen del servei de deixalleria mogravebil
Ampliacioacute
Un cop feta la visita es recomana veure els viacutedeos de la planta de compostatge i de la planta de
triatge de la Mancomunitat La Plana per acabar drsquoaprofundir en el que srsquoha vist Estan disponibles
al canal de Youtube de Mancoplana
Com pots fer compost - 102
RECURSOS COMPLEMENTARIS
La Mancomunitat La Plana ofereix
- Assessorament pedagogravegic i dinamitzacioacute drsquoactivitats educatives Meacutes informacioacute al bloc
- Assessorament tegravecnic sobre compostatge escolar i casolagrave Meacutes informacioacute
- Lliurament de compost i poda
- Preacutestec de la biotrituradora Meacutes informacioacute
- Visita a les instalmiddotlacions de tractament de residus que inclouen la planta de compostatge de
mategraveria orgagravenica la planta de triatge de materials reciclables i la deixalleria Meacutes informacioacute
- Exposicioacute La mategraveria orgagravenica i preacutestec drsquoaltres jocs i recursos educatius per aprofundir en la
temagravetica de la gestioacute i la prevencioacute dels residus Meacutes informacioacute
- Guia del compostatge Descarregar document
- Diacuteptic Compostatge casolagrave Descarregar document
- Document Preguntes frequumlents del compostatge casolagrave Descarregar document
- Manual Practica beacute lrsquoorgagravenica Descarregar el document
- Viacutedeo de la planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
- Viacutedeo de la planta de triatge de la Mancomunitat La Plana Enllaccedil al viacutedeo
Dates internacionals
- Setmana Bio per a lrsquoalimentacioacute ecologravegica (octubre) httpsetmanabiocat
- Setmana europea de la prevencioacute de residus (novembre) Enllaccedil
- Dia Mundial de lrsquoeducacioacute ambiental (26 gener)
- Setmana Internacional del Compost (maig)
o International Compost Awareness Week (ICAW) Enllaccedil
o ICAW a Catalunya Enllaccedil
- Dia Mundial del Medi Ambient (5 juny)
Llibres
- BUENO M (2003) Coacutemo hacer un buen compost Manual para horticultores ecoloacutegicos
Editorial La fertilidad de la Tierra
- ESCUTIA M (2009) Lrsquohort escolar ecologravegic Editorial Graoacute Barcelona
Com pots fer compost - 103
Documents en liacutenia
- Guia drsquoactivitats educatives sobre el compostatge Elaborada per lrsquoAgegravencia de Residus de
Catalunya i la Direccioacute General de Poliacutetiques Ambientals del Departament de Territori i
Sostenibilitat i el Departament drsquoEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
httpwwwescolaxesccatcompostatgecompostatge
- Web Escoles + Sostenibles Ajuntament de Barcelona Documents diversos en format pdf
amb activitats i recursos sobre el compostatge i lrsquohort escolar Enllaccedil
- Web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Dins lrsquoapartat de suport educatiu hi ha recursos i documents amb informacioacute sobre el
compostatge Enllaccedil
Activitats pedagogravegiques relacionades amb el compostador Enllaccedil
- Web de lrsquoAgegravencia de Residus de Catalunya on srsquoexplica quegrave eacutes una planta de compostatge i
com funciona Enllaccedil
- Revista Perspectiva ambiental de la Fundacioacute Terra
Nuacutemero 41 ldquoCucs fent feinardquo(2007) Enllaccedil
Nuacutemero 29 ldquoCompostatgerdquo (2003) Enllaccedil
- Manual de compostatge de jardiacute Editat pel Servei de Prevencioacute de residus i deixalleries de
lAMB 2016 Enllaccedil
- Fer compost a lrsquoescola Dossier pragravectic amb informacioacute sobre com fer compost a lrsquoescola i
amb propostes drsquoactivitats Editat per lrsquoAjuntament de Reus Enllaccedil
Webs
- Agegravencia de Residus de Catalunya
- Compostadorescom
- Consell Catalagrave de la Produccioacute Agragraveria Ecologravegica
- Som Gent de Profit Evitem el malbaratament
- Residu on vas
- Estrategravegia Catalana Residu Zero
- Fundacioacute Catalana per a la Prevencioacute de Residus i el Consum Responsable -Rezero
- Residu zero a casa Bea Johnson
Com pots fer compost - 104
Viacutedeos
- Planta de compostatge de la Mancomunitat La Plana
- Planta de triatge de la Mancomunitat La Plana
- Rethinking progress
Viacutedeo explicatiu sobre leconomia circular Fundacioacute Ellen MacArthur Durada 348 min
- Ohga Corazoacuten de plaacutestico los nintildeos te muestran coacutemo tus acciones destruiran su futuro
Viacutedeo viral drsquouna campanya de sensibilitzacioacute de lrsquoagegravencia italiana Ohga Nens i nenes
italians expliquen el problema dels residus que van a parar al mar Durada 330 min
- Quegrave passa dins el compostador
Viacutedeo fet per lrsquoalumnat de cinquegrave de primagraveria de lrsquoescola Sant Jordi de Vilanova i la Geltruacute
que descriu el proceacutes de compostatge dels residus orgagravenics Durada 939 min
- Letrsquos talk about soil
Viacutedeo animat que explica la realitat dels recursos del sogravel i tracta temes com la degradacioacute la
urbanitzacioacute la sobreexplotacioacute Reflexiona com preservar els sogravels i fer-ho drsquouna manera
meacutes sostenible Durada 524 min
- Better save soil
Viacutedeo que parla sobre la importagravencia de preservar el sogravel fegravertil Durada 352 min
- Food waste money waste
Viacutedeo que reflexiona sobre el cost econogravemic social i ambiental que suposa el malbaratament
alimentari Durada 122 min
- La huella del desperdicio de alimentos
Viacutedeo de la FAO (Organitzacioacute de les Nacions Unides per lrsquoAlimentacioacute i lrsquoAgricultura) que
planteja els impactes ambientals del malbaratament alimentari en el canvi climagravetic lrsquoaigua la
terra Durada 317 min
- Viacutedeos divulgatius i de sensibilitzacioacute sobre el compostatge
Residus Vallegraves teacute una segraverie de viacutedeos adreccedilats a les famiacutelies i els infants que contenen
propostes drsquoactivitats diverses per fer a casa
