SITUACIÓ DE LA GESTIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÁNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS A 

CATALUNYA  

15 de febrer de 2010 

                  

(Pàgina en blanc expressa per a permetre la impressió a doble cara)

2

SITUACIÓ DE LA FORM A CATALUNYA 15 de febrer de 2010 

 1  LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS (FORM) 

  1.1. Què és?  La  FORM  és  la  fracció  orgànica  dels  residus municipals,  és  a  dir,  les  restes  de menjar  i  restes vegetals generades a les llars. Quan parlem de residus orgànics ens referim a les restes de fruita i verdura, restes de carn i peix, paper de cuina i tovallons, closques d’ou, restes d’infusions i restes de  jardineria  de  mida  petita  (no  poda).  La  fracció  orgànica  és  fàcilment  degradable  pels microorganismes.  Per  això,  és  necessari  recollir‐la  i  gestionar‐la  al més  ràpid  possible,  per  tal d’evitar la generació de lixiviats (líquids a causa de la fermentació) i de males olors.   1.2. La generació de fracció orgànica a Catalunya  L’any  2008  Catalunya  va  generar  4.276.093,69  tones  de  residus  municipals,  segons  les  dades estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya , de les quals es calcula que el 36% són residus orgànics, donat que la composició d’una bossa de residus barrejats generats en una llar catalana és la següent:  

 Estudi de composició dels residus, Agència de Residus de Catalunya, 2006. Generalitat de 

Catalunya   Així,  l’any 2008 es van generar a Catalunya aproximadament 1.539.394 tones de residus orgànics municipals.    

3

2  LA PREVENCIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS   En  el model  català de  gestió de  residus municipals  la  gestió d’aquest  residus  comença per una adequada política de prevenció en la generació. Mesures com el foment del consum sostenible, la recollida  selectiva  dels  bio‐residus mitjançant  cubell  ventilat  i  bossa  biodegradable,  i  la  gestió d’excedents alimentaris mitjançant el Banc dels Aliments  són mesures de capçalera en  les quals estem treballant.  La prevenció de la fracció orgànica es possible a través de les següents eines:  

- Compra i consum responsable d’aliments, mitjançant la introducció d’alguns hàbits en la nostra vida  quotidiana  es  possible  evitar  la  generació  d’excedents  alimentaris  que  s’acaben malmetent. Per exemple, no comprar més aliments dels que podem consumir (fent  llistes per tal de comprar només allò necessari), establir pautes d’aprofitament del menjar sobrant en els àpats  (verdures  sobrants  per  elaborar  una  crema  de  verdures  o  gaspatxo,  el  pa  sec  per  fer farina de galeta, l’oli vegetal per fer sabó, etc.) o  l’aprofitament dels excedents alimentaris en bon estat que no poden ser comercialitzats a través del Banc dels Aliments o d’altres ONGs. 

 - Mitjançant  la  pràctica  de  l’autocompostatge,  ja  sigui  individual  o  comunitari,  s’estalvia gestionar matèria orgànica i restes vegetals a través de les línies habituals de recollida selectiva municipal. L’autocompostatge és una via de gestió exclusiva de  la FORM a molts municipis de Catalunya amb característiques concretes (difícil accés, caràcter disseminat, etc.) que dificulten la seva integració en el sistema de recollida.  D’altra banda, també pot representar una via de gestió complementaria en aquells municipis on es faci recollida selectiva de la FORM. 

 En un total de 185 municipis de Catalunya,segons les dades de l’estat actual d’implantació, tal com es pot veure a la figura següent, s’estan portant a terme experiències d’autocompostatge, a nivell domiciliari com comunitari, el 70 % d’aquests disposen  també del servei de  recollida selectiva  de  la  FORM.  L’Agència  de  Residus  de  Catalunya  promou  a  diferents  nivells l’autocompostatge  tant  amb  eines  econòmiques  com  de  difusió.  En  els  darrers  anys,  s’han finançat  263  projectes  de  compostatge  en  origen  per  un  import  total  superior  a  4 Milions d’euros. Actualment a Catalunya hi ha més de 6.500 compostadors en funcionament. 

        

4

SITUACIÓ DE LA FORM A CATALUNYA 15 de febrer de 2010 

CENS MUNICIPIS AMB 

AUTOCOMPOSTATGE 

h<2000  82 

2000<h<5000  36 

5000<h<50000  57 

50000<h  10 

TOTAL  185 

   3  LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS  

 3. 1. L’evolució de la recollida selectiva de la fracció orgànica  La  Llei 6/1993,  reguladora dels  residus,  va establir  l’obligatorietat de  la  recollida  selectiva de  la fracció  orgànica  dels  residus municipals  en  els municipis  catalans  de més  de  5.000  habitants. Aquesta Llei va ser una aposta forta per a la recollida separada d’aquests residus i va afavorir l’inici de  la  construcció  d’instal∙lacions  de  tractament  dels  residus  orgànics  per  transformar‐los  en compost.   Els primers municipis que van  implantar  la  recollida selectiva de  la matèria orgànica a Catalunya van ser Torrelles de Llobregat i Molins de Rei i ho van fer l’any 1996.  La Llei 16/2003, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i del cànon sobre la disposició del rebuig dels residus, va crear el cànon que grava la destinació dels residus municipals en les instal∙lacions de dipòsit controlat i estableix un retorn pels ens locals en funció dels resultats de  la  recollida selectiva  i  recuperació dels materials. Aquest gravamen, que es configura com un impost ecològic,  s’ha mostrat  com un  instrument eficaç per  al  foment de  la prevenció  (generar menys  residus)  i del màxim  aprofitament dels  residus,  i ha  suposat un  impuls  fonamental de  la recollida selectiva de la fracció orgànica arreu de Catalunya.  La  nova  normativa,  la  Llei  9/2008,  de modificació  de  la  Llei  6/93,  reguladora  de  residus  i  Llei 8/2008, de 10 de  juliol, de finançament de  les  infraestructures de gestió de residus  i dels cànons sobre  la disposició del rebuig dels residus aprovades per unanimitat al Parlament  l’estiu de 2008, fixa l’obligatorietat de tots els municipis catalans, independentment del seu número d’habitants, a recollir  selectivament  la  matèria  orgànica.  Els  diferents  municipis  han  elaborat  el  seu  Pla  de desplegament de la recollida selectiva de la fracció orgànica, fent servir els sistemes de separació i 

5

recollida  que  siguin més  eficients  i  adequats  en  el  seu  àmbit  territorial,  i  els  han  presentat  a l’Agència  de  Residus  que  els  ha  avaluat.  S’ha  informat  sobre  298  Plans  de  desplegament  que inclouen els 946 municipis, en data 23 de desembre de 2009 es va resoldre l’aprovació dels Plans i els municipis han d’iniciat  la seva aplicació. Els municipis que no  iniciïn  la recollida selectiva de  la matèria orgànica tal com preveu el seu Pla de desplegament aprovat, i que disposin en el seu àmbit territorial d’una  instal∙lació de tractament, hauran de pagar un cànon addicional de 10 euros per tona en el destí final dels seus residus a partir de l’1 de gener de 2010.  L’Agència de Residus de Catalunya dona suport als ens  locals per tal que puguin exercir  les seves competències en aquest àmbit. Per a  incentivar  la  implantació  i  la millora de  la recollida selectiva de  la  FORM,  l'Agència  de  Residus  de  Catalunya  disposa  d’una  convocatòria  anual  d’ajuts  de  la FORM. Des de l’any 2004 fins al 2009, s’han subvencionat un total de 795 sol∙licituds de subvenció mitjançant resolució d’atorgament per un import total superior a 43 Milions d’euros.   

EINES ECONÒMIQUES PER IMPULSAR LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM  

  

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Impo

rts

ator

gats

(€)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

Sol

·lici

tuds

ato

rgad

es

                      

6

SITUACIÓ DE LA FORM A CATALUNYA 15 de febrer de 2010 

L’Agència de Residus de Catalunya promou a diferents nivells el foment de la recollida de la fracció orgànica, promovent les campanyes de comunicació i creació de materials divulgatius.   Materials divulgatius                                           Exposició orgànica   

    

 Campanya  "Gràcies  als petits  gestos  i  a  la  recollida  selectiva de  la fracció orgànica, cuidarem encara més el medi ambient" 

      Aquests  instruments  normatius,  econòmics  i  de  difusió  promoguts  per  l’Agència  de  Residus  de Catalunya han permès un notable increment en la implantació del servei de recollida selectiva de la FORM, tal com es pot veure a la figura següent.  

EVOLUCIÓ DE LA IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM  

2 2 13 15 1328

1341 31

72

26

98

31

129

12

141

55

196

97

293

95

388

70

458

48

506

93

599

0

100

200

300

400

500

600

700

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Nombre de municipis amb servei de Recollida Selectiva de la FORM Total acumulat de municipis amb servei de Recollida Selectiva de la FORM

                

 Font: Agència de Residus de Catalunya (31.12.2009) 

7

3.2. Estat actual  El  Programa  de  gestió  de  residus  municipals  de  Catalunya  (PROGREMIC)  fixa  com  a  objectiu recuperar el 55% d’aquests el 2012. L’any 2008 es van recollir selectivament el 20,5% dels residus orgànics generats, és a dir, 315.804 tones. Això suposa una consolidació de la tendència a l’alça en la separació d’aquest residu per part de la ciutadania, donat que hi ha hagut un increment del 4,5% respecte de 2007.  

EVOLUCIÓ DE LES TONES DE FORM RECOLLIDES SELECTIVAMENT  

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

        

        

* Dades de l’any 2009 provisionals    L’any 2009 s’ha tancat amb 599 municipis catalans, dels 946 existents, segons les dades de l’estat actual d’implantació, on es  recull  selectivament  la  fracció orgànica dels  residus municipals. Això representa més dels 63% dels municipis. S’estima que el nombre d’habitants que disposa del servei de recollida selectiva de  la matèria orgànica en aquests municipis és de 5.000.000. Pràcticament 100 d’aquests municipis realitzen la recollida selectiva de la orgànica amb el model Porta a Porta.        

8

SITUACIÓ DE LA FORM A CATALUNYA 15 de febrer de 2010 

SERVEI DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM 

CENS Municipis amb implantació 

Municipis sense implantació 

h<2.000  315  286 

2.000<h<5.000  90  48 

5.000<h<50.000  171  13 

50.000<h  23  ‐ 

SUBTOTAL  599  347 

TOTAL  946 

Font: Agència de Residus de Catalunya (31.12.2009)  La majoria  dels municipis  que  encara  no  han  iniciat  la  recollida  selectiva  dels  residus  orgànics, concretament el 82%, tenen menys de 2.000 habitants.  

MUNICIPIS AMB SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM PER DEMARCACIONS        205 151

       103 91

    

   49

  

  

Font: Agència de Residus de Catalunya (31.12.2009)    

9

4  EL TRACTAMENT DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS    4.1. El procés de tractament de la fracció orgànica  Existeixen dos tipus de tractament biològic de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM): el compostatge i la digestió anaeròbia.  El  compostatge  és  un  procés  biològic  aerobi  que,  sota  condicions  de  ventilació,  humitat  i temperatura controlades transforma els residus orgànics en un producte anomenat compost que pot ser utilitzat com a adob orgànic.             La digestió  anaeròbia és un procés biològic que  té  lloc en  absència d’oxigen, en què part de  la matèria orgànica dels  residus orgànics es  transforma en una mescla de gasos  (biogàs), constituït principalment per metà i diòxid de carboni. El biogàs generat és útil per a la combustió i generació de  calor  i/o  energia  elèctrica. D’aquesta manera  s’aconsegueix  una  valorització  energètica  dels residus orgànics.     4.2. Les instal∙lacions de tractament de la fracció orgànica  Per  permetre  el  reciclatge  d’aquesta  fracció  orgànica  recollida  selectivament,  calen  unes adequades  infraestructures  de  tractament  biològic,  ja  sigui  mitjançant  el  compostatge  per l’obtenció  del  compost  o  bé,  en  àrees  on  les  quantitats  recollides  ho  permetin, mitjançant  la digestió  anaeròbia,  on  a més  a més  s’aconsegueix  la  seva  valorització  energètica, mitjançant  la generació de biogàs.  La  primera  planta  que  es  va  construir  per  tractar  la  fracció  orgànica  dels  residus municipals  a Catalunya va ser la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’any 1996. 

10

SITUACIÓ DE LA FORM A CATALUNYA 15 de febrer de 2010 

 A Catalunya, disposem actualment d’una xarxa de plantes de tractament biològic en funcionament constitut  per  20  plantes  de  compostatge,  dos  d’elles  de  petit  format.  Quatre  d’aquestes instal∙lacions disposen, en una primera etapa, de digestió anaeròbia.   En  fase  de  construcció  trobem  quatre  instal∙lacions,  una  d’elles  de  format  petit  i  un  altra  amb digestió anaeròbica prèvia al compostatge.   Avui, Catalunya disposa del primer Pla territorial sectorial d’infraestructures de residus municipals, que  racionalitza  la  distribució  en  el  territori  de  les  plantes  de  tractament  seguint  criteris  de proximitat i suficiència i que impulsa l’Agència de Residus de Catalunya.                         A banda de les instal∙lacions actualment en funcionament o en construcció, el Pla també preveu la construcció de sis noves  instal∙lacions per tractar  la totalitat de  la fracció orgànica generada a  les llars catalanes.   Així,  un  cop  finalitzi  l’execució  del  Pla  territorial  d’infraestructures  de  residus  municipals, aproximadament  l’any  2013,  Catalunya  disposarà  de  29  instal∙lacions modernes  i  eficients  per tractar  la  fracció  orgànica  dels  residus  municipals,  mitjançant  el  procés  de  compostatge  i  de 

11

12

digestió anaeròbica. Aquesta ferma aposta pel tractament i l’aprofitament dels residus suposa una inversió d’aproximadament  113 milions d’euros del Departament de Medi Ambient  i Habitatge, que finança la construcció de les infraestructures a través de l’Agència de Residus de Catalunya.   4.3. El compost  Com  a  resultat  del  tractament  biològic  de  la  fracció  orgànica  dels  residus municipals  s’obté  un producte que anomenem compost.  El  compost  és  un  adob  orgànic  que  pot  tenir  un  gran  interès  agronòmic,  especialment  per incrementar la quantitat de matèria orgànica dels sòls agrícoles. La pèrdua de matèria orgànica als sòls agrícoles és una de les principals amenaces dels nostres sòls.    És de gran  importància controlar  i regular  la qualitat d’aquest compost. La qualitat dependrà, en gran mesura, de les característiques de la fracció orgànica i del control del procés biològic.  A  les plantes de  tractament biològic de  la  fracció orgànica dels  residus municipals de Catalunya s’han produït, a l’any 2009, prop de 40.000 tones de compost, que majoritàriament, son destinades a l’agricultura extensiva.