Socials II

DOSSIER SOCIALS II

PROVES ACCÉS GM

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel 93.893.37.49 [email protected]

Índex Unitat 1. El paisatge com a resultat de la interacció entre l’home i el medi. 1.1 El medi i l’activitat humana ………………………………………..….. 5 1.2 Els recursos naturals al món …………………………………………… 8 1.3 Els impactes mediambientals ……………………………………………10 1.4 L’impacte de l’activitat humana a Catalunya i Espanya ………………...12 1.5 El desenvolupament sostenible …………………………………………14 Unitat 2. Les arrels del món contemporani

2.1 Les divisions de la història ………………………………………….. 20 2.2 El naixement de les monarquies autoritàries ………………………… 21 2.3 Els grans descobriments geogràfics …………………………………...22 2.4 La societat a l’Edat Moderna ……………………………………… …22

Unitat 3. El món contemporani i els grans conflictes del segle XX 3.1 L’època de les revolucions ……………………………………………...25 3.2 El món que sorgeix de les revolucions ………………………………….27 3.3 Els imperis colonials …………………………………………………….29 3.4 Segle XX: l’època dels conflictes ……………………………………… 30 3.5 Espanya en els darrers anys…………………………………………….. 34 Unitat 4. L’organització política d’Espanya i Catalunya 4.1 L’organització política i administrativa de Catalunya ……………… 38 4.2 L’organització política i administrativa d’Espanya .………………….42 Unitat 5. La Unió Europea 5.1 La creació de la Comunitat Europea ……………………………… …46 5.2 Les institucions de la Unió Europea …………………………………..49 5.3 Els desequilibris de la Unió Europea ………………………………… 51 Unitat 6. Catalunya i Espanya en democràcia 6.1 La transició de la dictadura a la democràcia …………………………55 6.2 la Constitució del 1978……………………………………………….57 6.3 Els primers governs democràtics …………………………………… 59 6.4 Espanya en el canvi de segle ………………………………………....61 6.5 La recuperació de l’economia catalana ……………………………....63 6.6 Tres dècades de canvis a Catalunya ………………………………….65 Unitat 7. Conflictes del món actual 7.1 Globalització i xoc de civilitzacions …………………………………72 7.2 Europa oriental ……………………………………………………… 73 7.3 Conflictes a l’Àsia ……………………………………………………74 7.4 Conflictes a l’Àfrica ………………………………………………….76 7.5 Amèrica llatina ……………………………………………………….77 7.6 Els diversos aspectes de la globalització ……………………………..78 7.7 Les desigualtats econòmiques ………………………………………..80 7.8 El conflicte ecològic ………………………………………………….82 Unitat 8. Exàmens socials 8.1 Exàmens de socials de convocatòries anteriors ……………………..86

http://uk.iteksoft.com/modules.php?op=modload&name=Sections&file=index&req=viewarticle&artid=31

http://pdf.iteksoft.com/modules.php?op=modload&name=Sections&file=index&req=viewarticle&artid=31


Unitat 1 EL PAISATGE COM A RESULTAT DE LA INTERACCIÓ ENTRE L’HOME I EL MEDI. TERRITORI I SOCIETAT

2


Unitat 2

LES ARRELS DEL MÓN CONTEMPORANI

19

DIVISIONS DE LA HISTÒRIA PREHISTÒRIA 2000.000 anys fins el 3500 aC Edat Antiga 3500 a C Naixement de l’escriptura fins 476 dC Caiguda de l’Imperi Romà Edat Mitjana 476 dC fins el 1492 Descobriment d’Amèrica Edat Moderna 1492 fins el 1789 la Revolució Francesa Edat Contemporània 1789 fins el 1989 Caiguda del Mur de Berlín Món actual des de 1989

20

L’EDAT MODERNA (1492-1789) EL NAIXEMENT DE LES MONARQUIES AUTORITÀRIES Durant la segona meitat del segle XV es consolidaren les monarquies ja existents a l’Edat Mitjana. Les noves monarquies autoritàries tenien molt de poder: els nous reis disposaven de funcionaris que treballaven per a ells ( en l’administració de la justícia, el cobrament d’impostos, control de l’economia). A més tenien un exèrcit permanent format per soldats professionals. Finalment, comptaven amb la diplomàcia, persones que representaven els interessos dels monarques a les corts estrangeres. Aquestes monarquies no reconeixien cap autoritat superior a la del rei, ni la dels senyors feudals ni la de l’Església. Per tal de consolidar el seu poder, el rei absolut assegurava que el poder li venia donat directament per Déu. Els països on les monarquies autoritàries es consolidaren amb més força foren Anglaterra, França.

ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS Fins a l’Edat Mitjana el territori conegut pels europeus es limitava a Europa i a una part d’Àsia i d’Àfrica. A partir del segle XV les noves monarquies començaren a explorar més enllà del món conegut. L’ objectiu era trobar noves rutes per anar a les Índies Orientals, però descobriren un nou continent: Amèrica. Les conseqüències d’aquests descobriments foren que les monarquies portuguesa i espanyola colonitzaren els territoris conquerits i hi formaren grans imperis.

21

Durant els segles XVI i SXVII regnà la dinastia dels reis Àustries, sota els quals florí l’Imperi Hispànic. L’objectiu dels reis hispànics era crear una monarquia autoritària, amb un Estat fort.

LA SOCIETAT A L’EDAT MODERNA La societat estava dividida en estaments: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS A dalt de tot era el rei, que com a monarca absolut tenia tots els poders, encara que en certs moments intentava governar de forma paternalista. Els estaments privilegiats: Els privilegiats, que gaudien de diversos tipus de privilegis com, per exemple, obtenir càrrecs honorífics normalment a la Cort, estar lliures de pagar impostos i gaudir d’uns tribunals propis quan necessitaven la justícia. Aquest grup dels privilegiats estava format per dos estats. Per una banda hi havia la noblesa, que era fonamentalment de dos tipus: la noblesa rica, que exercia influències, i la noblesa baixa, que gaudia de pocs privilegis i no tenia normalment el favor reial. Per una altra hi havia el clergat que, com en el cas anterior, presentava grans diferències tot depenent de si es tractava del clergat alt (jerarquies eclesiàstiques: bisbes, abats, etc.) o del clergat baix (sacerdots de les parròquies, i més encara si aquestes eren rurals). Aquest grup privilegiat vivia únicament de rendes que provenien de les terres que el grup dels no privilegiats treballava. Els estaments no privilegiats Els no privilegiats el formaven, per un cantó, les grans masses de ciutadans que depenien directament del rei, mentre que per un altre hi havia els súbdits de la noblesa i del clergat, la majoria camperols, que se sentien ofegats per les exigències dels seus superiors.

22

• La burgesia, que tenia un fort poder econòmic però que, en canvi, políticament no exercia cap influència.

Piràmide amb els estaments de l’antic règim

23


Unitat 3 EL MÓN CONTEMPORANI I ELS GRANS CONFLICTES DEL SEGLE XX

24

L’EDAT CONEMPORÀNIA 1789-1989 1- SEGLES XVIII-XIX: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS 1. La crisi de l’Antic Règim Cap a finals del segle XVIII les estructures de l’Antic Règim van entrar en una profunda crisi. l’Antic Règim es caracteritzava fonamentalment perquè la societat estava formada per dos grups ben diferenciats: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS Els canvis polítics i socials: la Revolució Francesa La revolució Francesa es va iniciar el 1789, quan el poble es va rebel·lar contra el poder absolut del rei i els privilegis de la noblesa. Va acabar el 1804 amb l’emperador Napoleó Bonaparte governant França. Diversos fets van motivar aquesta revolució, que va tenir també diverses conseqüències: Causes

Conseqüències

• Els períodes de fam i crisi econòmica a causa de males collites van fer que es generalitzés un gran malestar en el poble.

• La crisi va afectar l’economia de l’estat. Per solucionar-ho el rei va plantejar que els nobles paguessin impostos, fet que va provocar els descontentament en la noblesa i el clergat.

• Es van difondre idees de la Il·lustració, que defensaven la igualtat de totes les persones i la necessitat que el monarca complís la voluntat de la majoria del poble.

• Va desaparèixer la monarquia a França.

• Es van redactar una Constitució i una

Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, sobre els drets i llibertats de les persones.

• Van desaparèixer els estaments

privilegiats i no privilegiats en què es dividia la societat. La nova societat francesa es basava en la igualtat entre totes les persones.

La Constitució de 1791 es basava en el principi de sobirania nacional, segons la segons la qual la sobirania ja no pertanyia al rei, sinó a tota la Nació, formada per tots els habitants del país, que a partir d’aquell moment van rebre el nom de ciutadans. Aquest nou sistema establí la divisió de poders:

• Poder legislatiu: aquest requeia sobre l’Assemblea legislativa i tenia com finalitat elaborar les lleis. • Poder executiu: el conservava el rei i tenia com a missió fer complir les lleis aprovades per l’Assemblea. • Poder judicial: en mans dels jutges.

25

Al llarg del segle XIX altres països europeu, seguint l’exemple francès, van intentar moderar el poder de la monarquia absoluta i instaurar la democràcia. 2.Els canvis econòmics: la Revolució Industrial La revolució industrial és el conjunt de canvis que van transformar la manera de produir objectes: del treball artesanal al taller es va passar al treball industrialitzat a la fàbrica. Això va permetre obtenir més productes i iguals en menys temps.

A finals del segle XVIII es van produir una sèrie de canvis agrícoles, demogràfics i tecnològics que van conduir a la industrialització. Canvis agrícoles

La terra es concentra en pocs propietaris. Això permet organitzar millor els conreus, augmenta la producció i s’obtenen més beneficis. Se substitueix el guaret per la rotació de conreus (cereals, farratges i tubercles). S’utilitzen màquines simples.

Canvis demogràfics

Es redueix la mortalitat, sobretot entre els nadons, a causa de les millores en l’alimentació i la medicina.

Canvis tecnològics

Diversos invents, com la màquina de vapor de James Watt, permeten augmentar la producció. Stephenson inventa el ferrocarril.

La revolució industrial va comportar un gran creixement de la producció, i per tant , la necessitat de buscar nous mercats on vendre-la. També va comportar l’aparició de moviments obrers i sindicats, per defensar els drets dels treballadors i aconseguir millores.

26

Aquests canvis van fer possible l’aparició de les primeres indústries a Anglaterra en el sector tèxtil i desprès la fosa del ferro durant el segle XVIII. Posteriorment, es va estendre a altres països europeus. Però la industrialització no va ser igual en tots els països. A l’Espanya del segle XIX, per exemple, va ser un procés lent i dificultós, amb l’excepció de Catalunya. 2.1- El món que sorgeix de les revolucions La nova societat del segle XIX Els canvis que s’inicien amb la Revolució Francesa i els canvis econòmics impulsats per la Revolució industrial creen una nova societat dividida en dues classes socials: el proletariat i la burgesia. El Proletariat

Els proletaris o obrers eren els treballadors de les fàbriques i les mines. Treballaven en condicions molt dures: jornades laborals molt llargues, condicions poc saludables, salaris que amb prou feines permetien subsistir... A la fàbrica, les tasques més pesades i rutinàries eren realitzades per dones i nens a qui es pagava menys que als homes. Vivien amuntegats en cases petites i poc higièniques. Sovint eren persones acabades d’arribar a ciutats que creixien molt de pressa.

La burgesia

El burgesos eren els propietaris de les màquines, les primeres matèries, els diners i les instal·lacions on treballaven els obres. Controlaven el món dels negocis i tenien una gran influència en la societat. Vivien en grans cases, símbol del poder econòmic. La seva forma de vida imitava a la dels nobles, amb els quals intentaven emparentar-se.

27

Cal fer notar un fet important relacionat amb el progrés industrial: el moviment obrer. La nova societat industrial junt amb el capital havien generat una gran riquesa i benestar, dels quals, en canvi, no tothom en fruïa, sinó que més aviat eren privilegi d’uns pocs. Els obrers, que constituïen la major part de la societat, veien com s’anaven enriquint amb la seva suor els propietaris capitalistes mentre ells vivien en condicions més que infrahumanes, producte d’un sou escàs i minso. 2.2. La Revolució industrial a Catalunya Catalunya es va trobar amb una sèrie d’impediments que no li van permetre portar a terme de forma plena aquesta segona industrialització; tot i això, Catalunya va ser la zona més industrialitzada d‘Espanya. Els principals problemes van ser:

• Manca de carbó. • Poc finançament. • Pocs mercats, ja que els productes catalans no podien competir ni en qualitat ni en quantitat amb els estrangers.

És per aquesta raó que els industrials catalans demanaven contínuament a Madrid proteccionisme per als seus productes Amb tot, la indústria tèxtil catalana va experimentar un fort creixement, fent servir, però, dos sistemes propis i peculiars: • Per una banda, la fàbrica tèxtil, amb la màquina de vapor i la xemeneia com a símbol especial, construïda normalment a prop del port de Barcelona, per on s’importaven el cotó i el carbó per fer moure les màquines de vapor. L’Espanya Industrial, construïda a l’actual barri de Sants, que a mitjan segle XIX era un poble, va ser la més coneguda. • Per una altra, la colònia, que es va localitzar a prop dels rius, normalment a la riba, per aprofitar la força de l’aigua mitjançant turbines. Aquest era un sistema molt peculiar, ja que entorn de la fàbrica es construïen els habitatges dels treballadors i de tota la família, l’escola, les botigues, l’església. L’amo actuava amb un cert sentit paternalista, però a la vegada obtenia l’avantatge que els obrers restaven lluny dels possibles conflictes que es

28

donaven a la ciutat. Les colònies més famoses van ser les que es van construir al llarg del riu Llobregat, i més en concret la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.

3. Els imperis colonials A finals del segle XIX, els països europeus amb més poder, com el Regne Unit i França, van expandir els seus territoris per Àfrica i Àsia, i van crear imperis colonials. Van ocupar militarment els territoris i van aconseguir un poder polític i econòmic. Les causes que van portar els països europeus a establir colònies en aquests llocs van ser la recerca de mercats per vendre els seus productes, la necessitat de comprar primeres matèries i el desig d’obtenir prestigi internacional.

Com a conseqüència els països colonitzadors van obtenir grans beneficis econòmics. A les colònies es va esclavitzar bona part de la població, es van crear fronteres artificials que van separar i barrejar pobles, i es va perdre la cultura d’aquests pobles en imposar-se l’europea.

29

4 Segle XX: L’època dels conflictes El segle XX va estar marcat per conflictes internacionals, com les dues guerres mundials, i èpoques de pau. Aquests són alguns dels fets històrics importants: • La I Guerra Mundial (1914-1918) es va originar per la competència econòmica i

colonial entre els estats europeus. Es van enfrontar la Triple Aliança (Alemanya, Aústria-Hongria, Itàlia) i la Triple Entesa (França, Regne Unit i Rússia) entre altres països. Va ser un conflicte llarg que es va caracteritzar per la lluita en trinxeres on cap dels dos bàndols avançava.

L’entrada dels Estats Units a la Guerra l’any 1917 en el bàndol aliat va precipitar la victòria el 1918. La guerra va acabar amb la Victòria de la Triple Entesa. El 1919 es signa la Pau de Versalles, per la qual l’Imperi d’Àustria-Hongria va quedar dividit en petits països de l’Europa central, mentre que Alemanya era obligada pagar una forta multa.

.

• Entre 1919 i 1939 va haver-hi una època de pau: el període d’entreguerres. Fins el 1929, els països europeus i els Estats Units van viure un període de gran desenvolupament. Però a finals de 1929, es va desencadenar una terrible crisi mundial: es van tancar moltes fàbriques, van fer fallida molts bancs i molts obrers es van quedar sense feina. En alguns països, com els Estats Units, el govern va invertir en obres públiques per donar feina als aturats. En d’altres els grans empresaris van donar suport a partits nacionalistes i van sorgir governs dictatorials, com Adolf Hitler a Alemanya o Benito Mussolini a Itàlia.

30

• El 1939 va esclatar la II Guerra Mundial (1939-1945), desprès de que Alemanya envaís territoris europeus. Van intervenir-hi Alemanya, Itàlia i Japó, d’una banda, enfront de l’aliança de França, el Regne Unit, i posteriorment, els Estats Units. L’enfrontament es va produir a Europa però també va haver-hi batalles a Àsia i a Àfrica. La II Guerra Mundial va acabar amb el llançament de bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki.

El 1945 es va crear l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per solucionar de manera pacífica les disputes entre Estats. Actualment els països es reuneixen per celebrar trobades en les quals parlen de temes de pau, econòmics, de cooperació tècnica. 4.1 El paper de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) L’any 1945, en acabar la II Guerra Mundial, va néixer l’ONU. Els objectius principals d’aquesta organització eren:

• evitar el sorgiment de noves guerres, • fomentar el respecte dels drets humans arreu del món, • promoure el progrés social ajudant a millorar les condicions de vida dels habitants del planeta a través de diferents organismes i programes que impulsen i coordinen l’ajut dels estats en cada sector.

L’ONU està estructurada en cinc òrgans principals:

• El Consell de Seguretat, on les grans potències tenen dret de veto. • L’Assemblea General. • El Tribunal Internacional de Justícia. • El Consell Econòmic i Social. • La Secretaria General.

L’ONU té un seguit d’organismes dedicats a la cooperació:

• UNESCO: per a temes culturals, científics i educatius. • UNICEF: per a la infància. • FAO: per al desenvolupament agrícola. • OMS: per tractar temes de salut

31

Desprès de la II Guerra Mundial va haver-hi una època de pau tensa: la guerra freda (1945-1989). Van aparèixer dos blocs de països enfrontats, encapçalats pels Estats Units i la Unió Soviètica. Entre ells hi havia una relació difícil que va afectar tot el món, encara que mai no es van enfrontar directament. Per separar els dos blocs es va construir el mur de Berlín. Va ser el símbol de la guerra freda i no es va enderrocar fins al 1989.

4.2 La descolonització Entre 1945 i 1965 les colònies de les potències europees van iniciar un procés d’independència de les seves metròpolis. Aquest procés s’anomena descolonització i va ser una conseqüència directa de la II Guerra Mundial. Després de la guerra el nou ordre mundial dificultava molt el manteniment dels antics imperis colonials. D’una banda, les organitzacions internacionals com l’ONU i les dues grans potències sorgides de la guerra (EUA i URSS) van manifestar obertament la seva opinió contrària al colonialisme. D’una altra, les metròpolis es van haver d’enfrontar als moviments nacionalistes que sorgiren a les colònies i que reclamaven el dret a la independència. El moviment descolonitzador va començar a Àsia i al Pròxim Orient i es va estendre per Àfrica durant la dècada dels seixanta. La majoria dels nous estats van obtenir la independència mitjançant un procés negociat amb l’antiga metròpoli que va mantenir la majoria dels seus interessos econòmics. Com, per exemple, l’Índia respecte a Anglaterra. Però en algunes colònies la descolonització va ser molt més traumàtica i va fer que hi esclatessin unes guerres d’alliberament llargues i cruels. Com, per exemple, Algèria respecte a França. 4.3 El naixement del Tercer Món La majoria dels nous estats coincidien en el fet que se sentien marginats de la política internacional i de les grans decisions econòmiques. En el context de la política de blocs

32

i de l’enfrontament entre l’URSS i els EUA, aquests nous estats van manifestar la voluntat de no ser uns simples peons de la política internacional de les grans potències. Així mateix, van expressar el dret a decidir el seu destí i a afrontar el problema més greu que tenien plantejat, la pobresa.

El Tercer Món en gris fosc D’aquesta manera va néixer el terme Tercer Món, com una manera de designar tots aquells països que, per damunt de la seva adscripció al bloc occidental o al bloc soviètic, s’identificaven amb situacions de dependència, de pobresa i de subdesenvolupament. Al bloc del Tercer Món també es van afegir els països de l’Amèrica llatina que presentaven situacions similars. L’any 1955, a la Conferència de Bandung, 29 caps d’estat d’aquests països del Tercer Món van acordar la defensa del dret a l’autodeterminació i el respecte mutu entre els pobles. També van acordar fer polítiques per estimular el desenvolupament econòmic i cultural. Els problemes del Tercer Món:

• l’elevat creixement de la població, • el creixement accelerat del fenomen urbà, • la fam i les deficiències sanitàries, • l’analfabetisme, • la impossibilitat de controlar els propis recursos, • la manca d’industrialització, • el control del comerç mundial per part dels països rics, • l’elevat deute extern.

4.4La fi de la Guerra Freda Amb la fi de la guerra freda, l’enfrontament entre els dos blocs va desaparèixer i es va produir una major comunicació i interdependència entre els diversos països del món. Hi ha un fet simbòlic, la caiguda del mur de Berlín, que obre una nova situació a nivell mundial; situació que, d’alguna manera, ja es va començar a entreveure amb la crisi del petroli l’any 1973. A partir de la perestroika i de la caiguda del mur de Berlín, s’inicia una nova divisió del món diferent de l’existent fins llavors, però segurament molt més

33

greu i més difícil de resoldre: la divisió entre països rics i països pobres. Una situació que fa que les perspectives siguin molt complexes ja que es barregen factors polítics, socials i econòmics que obren una profunda escletxa entre països rics i pobres, o desenvolupats i subdesenvolupats, de molt difícil solució.

La perestroika. Tot va començar l’11 de març de 1985, en què Mikhail Gorbatxov,Així, els mercats, les societats i les cultures s’han unificat i han donat al món un caràcter global. És la globalització.

5.Espanya en els darrers anys Espanya es va mantenir al marge de la majoria dels conflictes del segle XX. Va adoptar un paper neutral durant la I Guerra Mundial i, abans que a Europa esclatés la II Guerra Mundial, a l’Estat espanyol es va produir la Guerra Civil que la va portar a la dictadura i a l’aïllament internacional. El 1931 es va instaurar a Espanya la Segona República, desprès de les eleccions municipals convocades pel rei Alfons XIII. Les eleccions les van guanya per àmplia majoria a les ciutats els republicans. Els primers anys es van dur a terme moltes reformes: agrària, religiosa, eductativa... també es va concedir el dret de vot a les dones. La desigualtat social va originar molta tensió política. A Catalunya es va aprovar un Estatut, que recuperava la Generalitat com a institució de govern.

34

Malgrat tot, les tensions socials van continuar i van acabar provocant una gran agitació social. Com a conseqüència, el 1936, una part de l’exèrcit, sota les ordres del general Franco, es va alçar contra el govern republicà. Així va esclatar la Guerra Civil (1936-1939) entre nacionals i republicans. Espanya va quedar dividida en dues zones: la nacional dels militars sublevats i la republicana.

La guerra va acabar amb la victòria dels nacionals l’any 1939 i l’establiment d’una dictadura del general Franco, que va durar fins el 1975. Espanya va sortir molt empobrida de la guerra i l’aïllament econòmic de l’exterior va agreujar la situació del país.

35

El creixement econòmic dels anys 60 L’etapa del “desarrollismo”, 1959-1973 va reforçar el règim franquista. Tot i el paper creixent de l’oposició a Catalunya i a la resta de l’Estat, la dictadura no va cedir. El 1975 es va reinstaurar la monarquia, amb Joan Carles I, es va iniciar una etapa de transició cap a la democràcia que va culminar el 1977 amb les primeres eleccions democràtiques.

36


Unitat 4 L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA I DE CATALUNYA.

37


Unitat 5 LA UNIÓ EUROPEA

44


Unitat 6

ESPANYA I CATALUNYA EN DEMOCRÀCIA

52


Unitat 7

CONFLICTES DEL MÓN ACTUAL

69


Unitat 8

EXAMENS DE CONVOCATÒRIES ANTERIORS

86

Generalitat de CatalunyaDepartament d'Educació

Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent 31

PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPEConvocatòria ordinària 2006CIÈNCIES SOCIALSDADES DE LA PERSONA ASPIRANT QualificacióCognoms i nom:DNI:

1- Observant el mapa, identifiqueu els elements indicats per les fletxes iescriviu al costat el número corresponent.

(Puntuació: 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

2

3 4

1

Península Aràbiga �� - Illa de Madagascar �� - Austràlia �� - Alaska ��

2- Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).(Puntuació: 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

AFIRMACIÓ V/F

L’esperança de vida dels països rics ha disminuït de forma alarmantdurant els darrers cent anys.Els moviments migratoris més importants de l’actualitat es dirigeixende les àrees pobres del planeta cap a les àrees riques.La mortalitat infantil continua sent més elevada als països en viesde desenvolupament que als països rics.La taxa de natalitat és molt més elevada als països rics que alspaïsos en vies de desenvolupament.

87



PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPEConvocatòria ordinària 2006CIÈNCIES SOCIALS

3- Relacioneu cada un dels conceptes recollits en la taula amb el sistemasocial en què va sorgir: PALEOLÍTIC, NEOLÍTIC, ÈPOCA ANTIGA,FEUDALISME.


CONCEPTE ÈPOCA HISTÒRICA

ESCLAVISME

SERFS

DESCUBRIMENT DEL’AGRICULTURA

CAÇA I RECOL·LECCIÓ

4- Col·loqueu en dues columnes els conceptes següents segonscorresponguin al sistema absolutista o al sistema parlamentari (odemocràtic): SUFRAGISME, PODER ABSOLUT, DIVISIÓ DE PODERS,IGUALTAT DAVANT LA LLEI, SOCIETAT ESTAMENTAL i PRIVILEGISHEREDITARIS.

(Puntuació: 2 punts; descomptar 0,5 punts per cada resposta incorrecta)

SISTEMA ABSOLUTISTA SISTEMA PARLAMENTARI(o democràtic)

- ______________________

- ______________________

- ______________________

- ______________________

- ______________________

- ______________________

88



PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPEConvocatòria ordinària 2006CIÈNCIES SOCIALS

5- Col·loqueu el nom de les Comunitats Autònomes espanyoles senyaladesen el mapa.


89



PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPEConvocatòria incidències 2006CIÈNCIES SOCIALSDADES DE LA PERSONA ASPIRANT QualificacióCognoms i nom:DNI:

1. Col·loqueu en el mapa els elements següents: meridià de Greenwich,Tròpic de Càncer, Tròpic de Capricorn, i línia de l’Equador.


2. Les piràmides de població detallades a continuació corresponen a unpaís JOVE, un país MADUR, un país ENVELLIT i un país amb moltaIMMIGRACIÓ MASCULINA. A l’eix d’abscisses s’indica el nombred’habitants (a la part esquerra els homes i a la part dreta les dones), i al’eix d’ordenades l’edat. Poseu els conceptes en majúscula en el quadreque correspongui.


90



PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPEConvocatòria incidències 2006CIÈNCIES SOCIALS

3. En el món feudal hi havia un ordre social molt estricte. Relacioneu cadaconcepte del quadre amb la definició adequada posant el número quecorrespongui en la casella buida de la dreta.


CONCEPTE DEFINICIÓ

1ALTA NOBLESSA Homes lliures que mantenien els oficis en els tallers

de les ciutats

2ALT CLERGAT Grans propietaris rurals que transmetien els seus

privilegis de pares a fils

3ARTESANS Camperols lligats a la terra amb un vincle que

passava de pares a fils

4SERFS Bisbes i abats que vivien de la terra com un senyor

feudal

4. A la Segona Guerra Mundial (1939-1945) una gran nombre de països es vanenfrontar en dos blocs bel·ligerants. Distribuïu els països següents d’acordamb la seva posició durant el conflicte en les dues columnes del quadreinferior: ESTATS UNITS, JAPÓ, ITÀLIA, UNIÓ SOVIÈTICA, ALEMANYA iANGLATERRA.

(Puntuació: 2 punts; descomptar 0,5 punts per cada resposta incorrecta)

PAÏSOS ALIATS POTÈNCIES DE L’EIX

- ______________________

- ______________________

- ______________________

- ______________________

- ______________________

- ______________________

91



PROVA D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ FPEConvocatòria incidències 2006CIÈNCIES SOCIALS

5. El sistema democràtic es basa en la separació de poders. Col·loqueu elsconceptes següents en l’apartat que correspongui de l’organigrama:

1) GOVERNA EL PAÍS2) PODER EXECUTIU3) L’EXERCEIX EL PARLAMENT4) PODER JUDICIAL


REDACTALES LLEIS

PODER LEGISLATIU

L'EXERCEIX ELGOVERN

CASTIGUEN ELSDELICTES

L'EXERCEIXENELS JUTGES

SISTEMA DEMOCRÀTIC-REPARTIMENT DE

PODERS-

92

1. Situeu sobre el mapa d’Europa les penínsules següents: Balcànica,Escandinava, de Jutlàndia i Italiana.

2. Indiqueu en la columna de la dreta si són vertaderes (V) o falses (F) cadauna de les afirmacions següents, referides als moviments migratoris:

El moviment migratori més habitual va de la ciutat al camp.

Els grans moviments migratoris actuals van de l’hemisferi sud a l’hemisferi nord.

Les lleis dels països rics afavoreixen la immigració.

La causa principal de les migracions és econòmica.

2 PUNTS (O,5 PER CADA RESPOSTA CORRECTA)


FV

93

3. Relacioneu cada una de les dates següents amb el seu període històric:poseu la lletra corresponent en els parèntesis de la columna de la dreta.

1917 dC (A) Època antiga ( )

1200 aC (B) Època medieval ( )

750 dC (C) Època moderna ( )

1714 dC (D) Època contemporània ( )

4. Ordeneu cronològicament els fets següents de la història d'Espanya:col·loqueu les lletres corresponents en l’ordre adequat.

Segona República (A), Pèrdua de Cuba i Filipines (B), Transiciódemocràtica (C), Guerra Civil (D) i Dictadura franquista (E)

Resposta:

5. Col·loqueu les expressions següents en el lloc corresponent: judicial,divisió de poders, govern i parlament.

La .................................. és una de les bases més importants del sistemademocràtic.

El poder ................................. és el que s’encarrega de jutjar els delictes.

Les lleis són redactades pel ......................................, com a representant del poder legislatiu.

El .................................. s’encarrega d’executar les lleis.


2 PUNTS (ES RESTARAN O,5 PER CADA RESPOSTA INCORRECTA)


94

1. Col · loqueu al mapa d'Àsia el nom de les penínsules que indiquen les f letxes .

2 . Tenint en compte que cada fus horari equival a 15º de desplaçament cap a l ’Esto cap a l ’Oest en el meridià de Greenwich, digueu quina hora seria en els següentspunts comptant a partir de les 12 del migdia al meridià zero.

Posició en el mapa Hora del fus horar i

15º Oest

60º Oest

30º Est

45º Est

MÀXIM 2 PUNTS; 0,5 PER CADA RESPOSTA CORRECTA


S1_053_1_CIENC_SOCIALS_GM_V.CAT_07.docPàgina 1/3

S1_053_1PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ DE FORMACIÓPROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS2007CIÈNCIES SOCIALSSÈRIE 1

DADES DE LA PERSONA ASPIRANT QualificacióCognoms i nom:DNI:

1. Col·loqueu al mapa d'Àsia el nom de les penínsules que indiquen les fletxes.(Puntuació: màxim 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

95

3. Escriviu veritable (V) o fals (F) al costat de les afirmacions següents referentsa la vida en el Món Antic (Grècia i Roma)

L’estructura social a Grècia diferenciava bàsicament amos i esclaus

La mà d’obra del camp romà eren persones assalar iades

Els avenços tecnològics a Roma eren escassos

La r iquesa a Grècia provenia fonamentalment del comerç

4. La Revolució Francesa de 1789 va proclamar una Declaració dels drets de l’homei del ciutadà que teniu parcialment recollits a continuació. Col·loqueu les expressionssegüents en e l l loc corresponent : SEPARACIÓ DE PODERS, ELS DRETS DEL’HOME, IGUALS, LA LLIBERTAT, LES OPINIONS, LA NACIÓ

1. Els homes neixen l l iures i en drets .

2 . L’objecte de tota societat pol í t ica és garant i r .

Aquests drets són , la propietat i la res is tència a l ’opressió.

3. El pr incipi de tota sobirania res ideix en .

4 . La l l iure comunicació de és un dret dels més preuats .

5 . Tota societat que no t ingui no té Const i tució.


V F

DE 0 A 2 PUNTS; ES RESTARÀ 0,5 PUNT PER CADA RESPOSTA INCORRECTA

96

5. Ompliu el quadre que teniu a continuació amb els tres poders que existeixen enu n s i s t e m a d e m o c r à t i c i l ’ o rg a n i s m e o l a p e r s o n a q u e e x e rc e i x c a d a p o d e r.



5. Ompliu el quadre que teniu a continuació amb els tres poders que existeixen en unsistema democràtic i l’organisme o la persona que exerceix cada poder.(Puntuació: de 0 a 2 punts; es restarà 0,5 punt per cada resposta incorrecta)

L'exerceix el:________



Separació de poders

97

1. Indiqueu la localització al mapa de les comunitats autònomes següents:Aragó, Castella-la Manxa, País Basc, Extremadura i Comunitat Valenciana.

2. Indiqueu en la columna de la dreta si són vertaderes (V) o falses (F) cadauna de les afirmacions següents, referides a piràmides de població:

A les societats europees predomina la població molt jove.

Després d’una guerra sempre es dóna una caiguda en el nombre de naixements.

L’esperança de vida als països pobres és molt elevada.

Molts països del Tercer Món tenen un creixement demogràficdescontrolat.


FV


98

3. Calculeu en la columna de la dreta el temps transcorregut entre lesdates següents:

De la fundació de Roma (753 aC) a la caiguda de l’Imperi (476 dC)

Del descobriment d’Amèrica (1492 dC) a la independència dels EUA (1776 dC)

De la mort d’Alexandre el Gran (323 aC) a l’assassinat de Cèsar (44 aC)

De la Guerra del Francès (1808) a la Guerra Civil (1936)

4. Ordeneu cronològicament els presidents de la Generalitat de Catalunyasegüents:

Lluís Companys (A), Francesc Macià (B), Pasqual Maragall (C), José Montilla (D), Josep Tarradellas (E) i Jordi Pujol (F)

Resposta:

5. Relacioneu amb una fletxa cada una de les expressions següents ambels conceptes a què van lligades:

Constitució Dictadura

Estatuts d’autonomia Títol hereditari

Feixisme Separació de poders

Monarquia Descentralització




99

2. Ordeneu e ls següents s is temes muntanyosos europeus segons corresponguin a MUNTANYES JOVES o MUNTANYES VELLES: CAUCAS, SERRALADESESCANDINAVES, MASSÍS GALAIC, MASSÍS CENTRAL FRANCÈS, ALPS,CÀRPATS, URALS i SISTEMA BÈTIC

MUNTANYES JOVES MUNTANYES VELLES

3. Observeu la piràmide de població que teniu a continuació i subratl leu quatreidees equivocades que apareixen en el comentari de la dreta.




2. Ordeneu els següents sistemes muntanyosos europeus segons corresponguin aMUNTANYES JOVES o MUNTANYES VELLES:CAUCAS, SERRALADES ESCANDINAVES, MASSÍS GALAIC, MASSÍSCENTRAL FRANCÈS, ALPS, CÀRPATS, URALS i SISTEMA BÈTIC(Puntuació: de 0 a 2 punts; es restarà 0,5 punt per cada resposta incorrecta)

MUNTANYES JOVES MUNTANYES VELLES

3. Observeu la piràmide de població que teniu a continuació i subratlleu quatre ideesequivocades que apareixen en el comentari de la dreta.(Puntuació: màxim 2 punts; 0,40 per cada resposta correcta)

L’any 1997 Espanya i Catalunya tenien unapiràmide de població jove, amb unaesperança de vida similar a la mitjanaeuropea.El canvi de vida dels anys vuitanta no esmanifestava en els naixements i aixòprovocava una base cada vegada més estreta.La franja dels nascuts a finals dels anystrenta (persones entre 55 i 59 anys d’edat) ésmés ampla com a conseqüència de la GuerraCivil i en general les dones pateixen moltmenys les crisis econòmiques i socials.El conjunt ens dóna una piràmide ambproblemes de renovació a curt i llarg termini.

L’any 1997 Espanya i Catalunyatenien una piràmide de poblaciójove, amb una esperança de vidasimilar a la mit jana europea. El canvi de vida dels anys vui tanta no es manifestava enels naixements i a ixò provocavauna base cada vegada més estreta .La franja dels nascuts a finalsdels anys t renta (persones entre55 i 59 anys d’edat) és mésampla com a conseqüència de la Guerra Civi l i en general lesdones pateixen molt menys lescr is is econòmiques i socials . El conjunt ens dóna una piràmide amb problemes derenovació a curt i l larg termini .

100

4. Llegiu el document que teniu a continuació i ompliu els buits amb les expressionssegüents segons correspongui: COMTATS I SENYORIES, VASSALLS, MEMBRESDE L’ESGLÉSIA, L’EDAT MITJANA, TRIBUTS I TREBALL, FEUDALISME,NOBLES

El és e l s is tema pol í t ic , econòmic i social propi

de l ’Edat mit jana a Europa.

Els regnes es dividien en on l 'amo

proporcionava protecció als seus a canvi de

a les seves terres .

Els senyors feudals eren o

i tenien una relació de dependència amb el re i de cada regió.

5. Relac ioneu les figures h is tòr iques següents amb e l s fenòmens pol í t ics o e l scorrents de pensament en què van estar impl icats: HITLER, ROBESPIERRE,FRANCO, MARX, LENIN, BAKUNIN

FENOMEN NOM

REVOLUCIÓ FRANCESA

SOCIALISME CIENTÍFIC

ANARQUISME

REVOLUCIÓ RUSA

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

NAZISME



101

1 . O b s e rva n t e l m a p a f í s i c , d i g u e u e l n o m d e l e s s e r r a l a d e s q u e s ’ i n d i q u e n .

2 . Espanya té una població de 40.397.842 i un Producte Interior Brut de 1.039.927mil ions de dòlars . Escriv iu la fórmula del Producte Inter ior Brut per càpita icalculeu el resultat amb les dades que s’han donat.

Fórmula PIB per càpi ta

Càlcul a Espanya


1 PUNT PER CADA PART DE LA PREGUNTAS3_053_1_CIENC_SOCIALS_GM_V.CAT_07.docPàgina 1/3



1. Observant el mapa físic, digueu el nom de les serralades que s’indiquen.(Puntuació: màxim 2 punts; 0,4 per cada resposta correcta)

102

3. Lleg iu e l document que teniu a cont inuació i ompl iu e l s bui ts ut i l i tzant lesexpress ions següents : LES CANINES, D’INSTRUMENTS, LA MANDÍBULA,CAMINAR BÍPEDE, LA CAÇA, EL CERVELL

obliga a adoptar una postura erecta , tant per a veure les preses

com per a fugir d 'e l les ; i e l deixa les mans l l iures per

a l 'ús d 'es t r is i la fabr icació , cosa que desenvolupa

i redueix , a tès que no les hem de fer

servir per a tacar o defensar-nos (podem fer servir les mans amb pals) i ,

conseqüentment , també es redueix, possibi l i tant un

augment de la grandària i la capaci tat cerebrals .

4. Escriviu veritable (V) o fals (F) al costat de les següents afirmacions referentsa la formació del Món Contemporani .

DE 0 A 2 PUNTS; ES RESTARÀ 0,5 PUNTS PER CADA RESPOSTA INCORRECTA


V F

Els industr ia ls que van impulsar e ls canvis socials més importants delS.XIX pertanyien a la noblesa

La teor ia econòmica que dóna suport a l capi ta l isme és e l l iberal isme econòmic

L’energia caracter ís t ica de la Revolució industr ia l era e l carbó

La classe social dominant a l ’Europa del s . XVIII era la burgesia

103

5 . L a U n i ó E u r o p e a é s u n o r g a n i s m e e n c o n s t a n t e v o l u c i ó q u e , e n e l s s e u s or ígens , només comptava amb s i s pa ï sos . A l 2007 s ’ha produï t l a s eva s i s ena i d a r re r a a m p l i a c i ó . O r d e n e u e l s s e g ü e n t s p a ï s o s s e g o n s l a s ev a a n t i g u i t a t com a membres de la Unió: REGNE UNIT, ESPANYA, RUMANIA, POLÒNIA,GRÈCIA, FRANÇA.

PAÏSOS


104

5 . L a U n i ó E u r o p e a é s u n o r g a n i s m e e n c o n s t a n t e v o l u c i ó q u e , e n e l s s e u s or ígens , només comptava amb s i s pa ï sos . A l 2007 s ’ha produï t l a s eva s i s ena i d a r re r a a m p l i a c i ó . O r d e n e u e l s s e g ü e n t s p a ï s o s s e g o n s l a s ev a a n t i g u i t a t com a membres de la Unió: REGNE UNIT, ESPANYA, RUMANIA, POLÒNIA,GRÈCIA, FRANÇA.

PAÏSOS

FRANÇA

REGNE UNIT

GRÈCIA

ESPANYA

POLÒNIA

RUMANIA


105

2. En un país de 40 mil ions d’habitants neixen en un any 600.000 persones i moren400.000. A més a més, rep 300.000 immigrants. Calculeu la taxa de natali tat , la taxade mortal i tat , e l seu creixement natural i e l creixement total .

Taxa de natal i ta t

Taxa de mortal i ta t

Creixement natural

Creixement total

1. Observant e l mapa d’Àfrica, indiqueu e ls e lements geogràfics següents: r iuNíger, riu Nil , r iu Congo i l lac Victòria.






1. Observant el mapa d’Àfrica, indiqueu els elements geogràfics següents: riu Níger, riuNil, riu Congo i llac Victòria.(Puntuació: màxim 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

2. En un país de 40 milions d’habitants neixen en un any 600.000 persones i moren400.000. A més a més, rep 300.000 immigrants. Calculeu la taxa de natalitat, la taxa demortalitat, el seu creixement natural i el creixement total.(Puntuació: màxim 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

Taxa de natalitatTaxa de mortalitatCreixement natural

Creixement total

106

3. Ordeneu del més antic al més modern els següents esdeveniments històrics delmón antic: Guerres Púniques, Fundació de Roma, Naixement de Crist , Govern dePe r i c l e s a A t e n e s , C u l t u r a M i n o i c a a C re t a , G o v e rn d e Ju l i C è s a r a R o m a .

1.

2.

3.

4.

5.

6.

4. En el dibuix que es reprodueix a continuació apareixen els tres estaments quehi havia a l ’Europa de l ’Antic Règim. Digueu quin sector social representa cadaf i g u r a i i n d i q u e u a m b u n a f l e t x a q u i n s d o s s e c t o r s c o m p a r t i e n p r i v i l e g i s .




3 Ordeneu del més antic al més modern els següents esdeveniments històrics del mónantic: Guerres Púniques, Fundació de Roma, Naixement de Crist, Govern de Pericles aAtenes, Cultura Minoica a Creta, Govern de Juli Cèsar a Roma.(Puntuació: de 0 a 2 punts; es restarà 0,5 punts per cada resposta incorrecta)

123456

4. En el dibuix que es reprodueix a continuació apareixen els tres estaments que hi haviaa l’Europa de l’Antic Règim. Digueu quin sector social representa cada figura i indiqueuamb una fletxa quins dos sectors compartien privilegis.(Puntuació: màxim 2 punts; 0,5 per cada resposta correcta)

107

5 . L leg iu e l document que figura a cont inuac ió i co l · loqueu correc tament l e sexpressions següents: SUFRAGI CENSATARI, SUFRAGI UNIVERSAL, SUFRAGIM A S C U L Í , P O B L A C I O A D U LTA , S U F R A G I F E M E N Í , D E M O C R À C I A

El consisteix en dotar del dret a vot a tota la

d'un Estat.

L'assoliment del sufragi universal s 'ha donat a partir d'una evolució en la

. Així es va començar amb el

en el qual votaven només els homes amb determinats requisits d'instrucció, renda i

classe social; passant mes tard pel , en el qual

podien votar tots els homes que sabessin llegir i escriure. Fins arribar al

(principis del segle XX), i a la inclusió dels

analfabets i gent de totes les races (segona meitat del segle XX).


108

2

1. Observeu el mapa del món, identifiqueu els accidents geogràfics esmentats a sota i escriviu el número corresponent en la casella annexa.[De 0 a 2 punts; es descomptaran 0,5 punts per cada resposta incorrecta]

1

3

4 2

5

Península d’Indoxina Istme de Panamà Mar Negra Península de Corea Estret de Bering

2. Indiqueu si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents sobre demografia escri-vint la lletra corresponent en l’espai de la dreta.[De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

La mortalitat s’ha mantingut pràcticament invariable al llarg de la història de la humanitat.

L’esperança de vida als països rics és molt diferent a la dels països pobres; als primers es viu més temps.

L’índex de natalitat d’un país es calcula dividint el nombre de naixements d’un any per la població i multiplicant el resultat per 1.000.

L’envelliment de la població és molt beneficiós per als països desenvolupats perquè la gent gran no té grans necessitats.

S3_053_1 CIENC.SOCIALS GM V.CAT 09.indd 2S3_053_1 CIENC.SOCIALS GM V.CAT 09.indd 2 25/03/09 12:0625/03/09 12:06

109

3

3. Relacioneu cada un dels personatges de la columna de l’esquerra amb l’activitat que l’ha fet important en la història del món. Escriviu la lletra corresponent en el parèntesi buit de la dreta. [De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

Einstein (A) Descobriments geogràfics ( ) Napoleó (B) Lideratge polític ( ) Magallanes (C) Filosofia ( ) Aristòtil (D) Ciència ( )

4. Ordeneu cronològicament els fets següents de la història del món col·locant les lletres corresponents en l’ordre adequat.[De 0 a 2 punts; es descomptaran 0,5 punts per cada resposta incorrecta]

Segona Guerra Mundial (A) Construcció de les piràmides d’Egipte (B) Revolució Francesa (C) Arribada de l’home a la Lluna (D) Descobriment d’Amèrica (E)

Resposta:

5. Completeu les frases següents fent servir les expressions divisió de poders, constitució, poder judicial i sufragi universal.[De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

a) En un sistema democràtic, les eleccions es fan per _______________________________ .

b) La norma que fixa la forma de govern decidida per un país s’anomena _____________________________ .

c) La barrera que existeix entre el poder executiu, el legislatiu i el judicial és coneguda com a _______________________ .

d) La institució que administra l’aplicació de la justícia en un país s’anomena _____________________________ .


110

2

1. Situeu sobre el mapa físic d’Europa les serralades següents: Alps, Pirineus, Serralada Escandinava i Apenins.[De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

2. Completeu les frases següents sobre demografia utilitzant les expressions taxa de fecunditat, creixement natural, mortalitat i esperança de vida.[De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

a) Un dels grans avantatges de les societats riques, avui dia, és que han aconseguit una gran _______________________ .

b) La característica principal de les societats antigues era el manteniment d’unes taxes de natalitat i de ________________ molt elevades.

c) La diferència entre la població que ha nascut i la que ha mort en un país al llarg d’un any s’anomena ________________________ .

d) El problema demogràfic principal del Tercer Món resideix en la impossibilitat de reduir la __________________ de les dones.

2.000 metres1.000 metres

500 metres0 metres


111

3

3. Digueu si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents referents a la història de les cultures escrivint la lletra corresponent en l’espai de la dreta.[De 0 a 2 punts; 0,5 punts per cada resposta correcta]

El cristianisme és una de les grans religions politeistes.

Abans de l’arribada de Colom a Amèrica, en aquest continent no hi havia cap gran civilització.

El colonialisme va ser un moviment exclusivament cultural que va estendre la civilització europea arreu del món.

Avui dia, un dels problemes més greus de la humanitat és la separació crei-xent entre els països rics i els països més pobres.

4. Ordeneu cronològicament els esdeveniments següents de la història contemporània d’Es-panya col·locant les lletres corresponents en l’ordre adequat:[De 0 a 2 punts; es descomptaran 0,5 punts per cada resposta incorrecta]

Transició democràtica (A) Guerra Civil (B) Segona República (C) Franquisme (D)

Resposta:

5. Col·loqueu en dues columnes els conceptes i les institucions següents segons que corres-ponguin a un sistema democràtic modern o a un sistema polític anterior: jurament de vas-sallatge, sobirania popular, llibertat de premsa, Inquisició, privilegis hereditaris, igualtat davant la llei, monarquia absoluta i Parlament escollit.[De 0 a 2 punts; es descomptaran 0,5 punts per cada resposta incorrecta]

Sistema democràtic Altres sistemes

______________________

______________________

______________________

______________________

______________________

______________________

______________________

______________________


112

Socials II

Documents

Transcript of Socials II