t a ü l l a r e Millor disc - ascuma.org · Del 12 al 20 d’abril de 2003 - Sala d’exposicions...

Millor discde l’any

TÚRNEZ & SESÉ

C m

y k

C m

y kAny 4 • núm. 24 • La Franja, febrer de 20031,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Festa delTossinoUn any mésAlbelda haacollit aquestajornada, que hacomptat amb laparticipació decentenars devisitants

Inte

gran

ts d

el g

rup

mus

ical

Túr

nez

& S

esé

Entrevista a José BadaL’exconseller de Cultura repassa algunsepisodis de la seua etapa política en elGovern d’Aragó


Codorniu s’instal·la a BellverMarcelino Iglesias inaugura el nou cellerd’aquesta empresa catalana de vins i cavesque aportarà riquesa al Baix Cinca

TÚRNEZ & SESÉ

e x p o s i c i ó i t i n e r a n t

Més informació: Tel. 978 85 11 52 • A/e: [email protected]

desideri lombarte ataüllar el món des del

mol

inar

U n a p r o d u c c i ó d e

Adscrita alAssociacióCultural

d e lMatarranya

AssociacióCultural

d e lMatarranya

C o l · l a b o r e n

Ajuntament de FragaAjuntament de CalaceitAssociació de Dones iConsumidors Kalat-ZeydFundació El Solà

Departamento de Educacióny CienciaProjecte d’Animació Culturala les Escoles de la Franja

Fraga -el Baix Cinca-

Del 7 al 16 de març de 2003 - Sala d’exposicions del Cegonyer

dia 7 a les 20.30 h: Recital de poemes a càrrec d’A. Bengocheadia 7 a les 21.00 h: Actuació de Túrnez & Sesé

Calaceit -el Matarranya-

Del 12 al 20 d’abril de 2003 - Sala d’exposicions de l’Ajuntament

dia 12 a les 19.30 h: Actuació de Túrnez & Sesédia 19 a les 18.00 h: Recital de poemes a càrrec d’A. Bengochea

La Fatarella -la Terra Alta-

De l’1 a l’11 de maig de 2003 - Fundació El Solà

Qui compra poesia?Jo en venc a tant el vers.Venc romanços i versosbarat a llibertat.Venc paraules al venta canvi d’amistat.

Núm. 24. Febrer de 2003 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associació@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

COORDINADORS:Josep Galan, Enric Marqués i Hipòlit Solé

COL·LABORADORS:C. Alcover, D. Badia, S. Barber, A.Bengochea, F. Blanch, M. Blanc, J.Boix, D. Borbon, V. Borbon, T.Bosque, A. Capdevila, J.A. Carréga-lo, J. Cases, C. Castany, A. Castell-nou, A. Enjuanes, J.L. Escuer, M.Espitia, J. Espluga, P. Fontoba, R.Ferrer, G. Francino, J. Galan, Q.Gibert, M. Gimeno, À. Huguet, V.Ibarz, V. Labara, O. Labat, P. Labat,J. Laforga, C. Lapresta, A. Larrégola,J.A. Llerda, E. Marqués, C. Martí, M.Martínez, Mauri, C. Massagué, M.Mateo, D. Maza, C. Mesalles, I.Micolau, J. Micolau, G. Miret, J.Montclús, H. Moret, J. Motis, A.Orús, J. Pallarol, J. Puche, A.Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart, M.Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A. Sáez,J. Salleras, M. Sampietro, J. SanMartín, C. Sancho, X. Sebastià, J.L.Seira, A. Serés, J. Seuma, R. Sistac,R. Solana, C. Terés, R. Ventura, P.Vidal, D. Vidallet, G. Xacon.

CORREU ELECTRÒNIC:[email protected]

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000

EN VENDA A:

Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Estanc Bollic,Llibreria CabreraLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaKiosko Hermanos VidalTamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

El passat dos de febrer, dia mundial de les ausi el medi ambient, la Generalitat de Catalunya vacelebrar els actes centrals conmemoratius d’aquestdia a l’Aiguabarreig. Els caps de medi ambient iel propi Conseller d’aquesta àrea, Ramon Espa-daler van visitar Massalcoreig, la Granja d’Escarpi Serós inaugurant el Centre d’Informació i deGestió dels espais que abraça el Segre, el Cincai l’Ebre. Per part del Baix Cinca, l’altra riba del’Aiguabarreig, tan sols hi era la presència d’al-guns alcaldes i regidors del Baix Cinca què, comJaume Borbon, el batlle de Mequinensa, han llui-tat amb coratge des del seu poble per la conser-vació d’aquest indret aquàtic, un dels més impor-tants de Catalunya i Aragó. En front, l’absènciai el mutisme absolut dels representants de la DGAun govern que en deu anys tan sols ha aportat 6.000euros a aquesta àrea natural (per a retolar la direc-ció en algunes vies de Fraga i Mequinensa queduen a aquest lloc, una part de les quals encarano s’han portat a terme) davant dels 300.000 queha invertit ja la Generalitat en aquest projectedurant l’any 2002.

Fa deu anys només algun esventat per la natu-ralesa coneixia l’existència de l’Aiguabarreig.Parlar de desenvolupament dels pobles de lesriberes de la més gran confluència de la Penín-sula ibèrica mercès al seu inabastable patrimo-ni natural era ben insòlit.

Aleshores un ajuntament, el de Mequinensa–allà on s’uneixen els tres rius més cabalosos decasa nostra– amb el suport entusiasta d’entitatsculturals i ecologistes, com l’Estació Ornitològicadel Baix Cinca, l’Estació Biològica de l’Aigua-

ESTISORESMiguel Estaña

barreig, que ara compleix 10 anys i l’IEBC, vanapostar amb fermesa per l’esdevenidor d’aquestprivilegiat espai natural, i en aquella vila i el seuentorn es celebraren tota mena de congressos ijornades, de campaments naturalistes internacio-nals i un llarg ventall d’activitats entorn al seuespai natural. L’any 1996 s’inaugurava l’aula denatura què en pocs anys seria la més visitada d’es-tes terres i el 1998 es feia el Seminari de Gestió del’Aiguabarreig amb participació d’experts, tècnicsi professors de universitats catalanes i aragoneses.

Edils de l’Ajuntament de la vila mequinensa-na acompanyaren als portantveus de l’EstacióBiològica de l’Aiguabarreig a Saragossa a parlaramb consellers i caps de medi ambient un i altrecamí. Calia impulsar el desenvolupament soste-nible dels pobles baixcinquenys. Però la més abso-luta passivitat, incompetència i desinterès ha estatfins ara la resposta obtinguda per part dels respon-sables de Medi Ambient del govern aragonès.

Esperem que el recentment anomenat consellerde Medi Ambient de la DGA,Alfredo Boné, natu-ral de la Torre del Comte i que en una entrevistaa la revista institucional Territorio declara que laprioritat del seu departament serà consensuar idesenvolupar polítiques en torn a l’aigua, sigue méssensible a una col·laboració amb el seu homòlegcatalà per a impulsar el desenvolupament de l’Ai-guabarreig i això es treduixque en contactesasiduus, tal com va demanar Espadaler a Mequi-nensa, i en inversions des de la banda aragonesasimilars o superiors a les que fa la Generalitat.

Mentrestant, a l’Aiguabarreix, li continuaràmancant un braç.

A l’Aiguabarreig li falte un braç

Temps de Franja 24 5/2/03 17:07 Página 2

Núm. 24. Febrer de 2003TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorGent de Franja. Gent que treballa amb serietat i responsabi-

litat i que als demés conciutadans ens fan sentir orgullosos. Elpassat 23 de gener, l’Associació de la Premsa d’Aragó, durantla festa del seu patró, Sant Francesc de Sales, premià la trajectò-ria del periodista saidinès, paisà i amic, Joaquim Ibarz, corres-

ponsal de La Vanguardia a Mèxic i Centreamèrica des de fa més de vint anys, pels seus mèritsprofessionals.

Fins i tot, si m’apureu, la Franja també estava darrera d’un altre dels tres premis concedits pelsperiodistes aragonesos aquest any. Perquè el tema del reportatge guardonat, el desenterrament defosses comuns de lluitadors republicans al polígon de Caudé (Terol) havia estat publicat, ambquasi dos mesos d’antelació, des de l’edició de Terol de l’Heraldo de Aragón, per un dels nostrescompanys de Temps de Franja, gran periodista i fill de Vall-de-roures, Lluís Rajadell.

El que hem dit: gent de Franja, gent honesta, sacrificada, capaç i treballadora. Algunes volteses reconeixen els seus mèrits des d’instàncies oficials. Altres no. Però els fets permaneixen. I astíestan les hemeroteques per a comprovar-ho.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsHi ha d’haver de tot

Antigament cada poble era una entitat molttancada; per ser els desplaçaments lents i difí-cils es va consolidar una certa diferència en laparla, i fins i tot, una certa rivalitat reflectida encançons o històries iròniques ridiculitzant-seuns pobles als altres.

De tota manera era a Tamarit on s’anava acomprar, on hi havia el mercat i els serveis mespròxims. Això va fer que la capital comarcal dela Llitera fos Tamarit.

La facilitat per relacionar-se ara els pobles hafet que hi hagi molta més comunicació entre totsi també intercanvis, sorgint així la Mancomuni-tat de la Llitera com entitat molt encertada.

Des d’un punt de vista estrictament subjectiupotser no sigui encertat el fet de la bicapitalitatentre Tamarit (cultural) i Binèfar (administrati-va). Encara que aquest poble sigui més gran,queda desvinculat del centre i de la història dela Llitera. Sembla una estratègia política peracontentar a tots però una dispersió de càrrecsi entitats en un territori tan petit no sembla pràc-tic ni econòmic.

El mateix passa amb la Mancomunitat, que jaestà consolidada, i el concepte de Comarca, quedarrerament s’està comentant amb unescompetències molt semblants.

El nom de Llitera sembla que es referia a lacomarca, el cas és que ara, si administrativamentfunciona com a mancomunitat, no està clar queper als habitants de la zona sigui bo tanta multi-plicitat de càrrecs. Si algú té clar com està enfo-cat això d’una manera positiva, seria interes-

sant que ho expliqués.També estaria bé una anàlisi dels noms perquè

si Albelda, Alfarràs, Algaió, Almenar i altres esdeixen tal com s’han anat consolidant amb eltemps, sembla lògic que deixéssim Altorricó iAlcampell així.

Darrerament es comenta que l’escriptor lliteràJ.A. Chauvell ha desqualificat els del Mata-rranya per localistes. Hi ha d’haver de tot, tanlegítims són els escrits i publicacions localistes,com intimistes, socials o internacionals. Seguintuns criteris de correcció, la qualitat depèn de quis’ho mira. Personalment, els pocs escrits deChauvell que he llegit els trobo molt clars i debon llegir. Ara, amb qui tinc mes feeling és ambR. Sistac, perquè la revista TdF és correcta però,al ser descriptiva i racional, s’agraeix la sensi-bilitat i l’humor fi.

Josefina Motis

Estic summament interessada per l’obra deSusanna Barquín, premi Guillem Nicolau del2002, i desitjaria que a través de Temps de Fran-ja, algun responsable de la DGA, m’informés decom puc aconseguir el llibre i en quina dataestarà editat. Ja, de pas, confio que pel mateixmitja podré tenir a l’abast la resta d’obres d’au-tors premiats en anys anteriors. Per favor, nodeixin de fer-ho.

Pepita GodiaFraga –el Baix Cinca–

Editorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaJosé Bada,

exconseller de Cultura de la DGA

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes:Túrnez & Sesé,

guanyen el premi al millor disc català de l’any

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió:L’espai de la Corona d’Aragó

2

3

3

4

7

10

12

14

16

17

18

19N. De la R. En el passat número de TdF 23 va eixir, a la columna «Cartes al Vent», el mateix textque vam publicar al TdF 21. Demanem disculpes a l’autor i als lectors per aquest error tècnic.


Núm. 24. Febrer de 2003 TEMPS DE FRANJA4

Tres nous socis de la Codonyera a l’Assemblea General d’ASCUMA

José Miguel Gràcia

EL MATARRANYA

CO

ETS

Memòria

Fa uns dies ha tingut lloc aAlemanya un acte de repara-ció a les víctimes dels campsd’extermini nazis durant lasegona guerra mundial. Entrealtres personalitats va parlarl’escriptor i exministre socia-lista Jorge Semprún (que vasob rev iu r e a l c amp deBuchenwald) i va dir que aEspanya, per tal de tirar enda-vant sense entrebancs lademocràcia, s’havia optat perfer, en general, una política de«amnèsia i amnistia», peròque ja era hora de recordar ideixar les coses en clar. S’hade dir que al camp d’exter-min i de Mau thausen(Àustria), s’hi van deixar lavida uns 7.000 d’espanyols,dels quals prop d’un cente-nar eren nascuts a la Franja iuns cinquanta, al Matarranya.Aquesta contribució tan altade vides dels nostres paisansdóna idea que la qüestió ensafecta més que a altres comu-nitats, que a penes van passarper aquest tràngol. El Centrode Estudios Bajoaragonesesha premiat recentment unesmemòries escrites pel cala-ceità Raimundo Suñer en lesque, apart de la seua infànciai joventut de pagès i tragineramb carro i mules, explicadetalladament els fets de lapolítica local dels voltants dela guerra, des de la seva posi-ció d’alcalde republicà, labatalla de l’Ebre que la vaviure prop de Líster, l’exilials camps francesos i final-ment l’estada de quatre anysa Mauthausen, de la que vapoder sobreviure. Valdrà lapena de llegir-ho, perquè ja éshora de recordar.

Miquel Blanc

En l’anterior TdF, en CarlesSancho va fer una exhaustivai acurada ressenya de l’As-semblea de l’ACM, que vatenir lloc a la Codonyera, elproppassat 28 de desembre.

Jo no vull repetir la mateixainformació, però sí parlar de lespersones més representativesque van fer possibles els actesculturals, i que, a la vegada,són nous companys aplegats al’Associació.

En primer lloc em referiréal Jesús Pallarés, autor de l’ex-posició Un poema fotogràfic,presentat a la Sala d’Exposi-cions. Sense més preàmbulsdic que, al meu entendre –i alde la majoria de les personesamb les quals vaig tindre l’oca-sió de parlar–, la qualitat deles fotografies, així com la seuaintencionalitat d’expressiópoètica, li donaven a la mostraaquell plus que tenen les cosesben fetes i que fan moure elssentiments estètics, que quasitothom porta endins. Les foto-grafies dels ulls dels temps, Elvol d’una llàgrima i la de lavellesa es gronxaven entre l’ex-pressió plàstica i la poètica.

En Jesús Pallarés treballa aSaragossa, però retorna quasitots els caps de setmana a laCodonyera. És membre-funda-

dor del FOTICLUB. Dibuixatot allò que li atrau del seu lloc,del terme, personatges, oficis,costums, etc. De tot això té unbon grapat de dibuixos quefreguen l’etnologia, el costum-brisme o el pur col·lecionis-me. Coneix més que ningú elterme de la Codonyera: fauna,flora, barrancs, masets, casetes,povets, culles i basses. Segonstinc entès, està treballant, encol·laboració amb altres perso-nes, en la catalogació de lafauna i flora de la vall delMesquí. I una activitat més: haestat un dels organitzadors deles martxes senderistes delMesquí.

Un altre acte que hi va tindrelloc el dia 28 va ésser l’actua-ció del grup musical Arril de laCodonyera, conegut per tota lacomarca per les seues actua-cions en rondes, misses i espec-tacles. Aquesta actuació del dia28 representà una innovaciódins del repertori del grup Arril,ja que per primera vegada vancantar les jotetes en lo nostrecatalà. Les lletres –ho he dedir–, eren meues. Tot seguit endono una mostra:

Les olives ja estan negresi va a empeçar la collida,enguany estrenaré un ganxofet d’una bona savina.

Segurament alguns coneixe-ran o hauran escoltat comen-taris de les representacions del’espectacle de l’Arril a laCodonyera, a Ràfels o a Bell-munt del Mesquí. A propòsit:l’any passat per l’estiu, el juratd’aquesta vila va atorgar elpremi El Mirador al grup Arril.Moltes persones –jòvens igrans– participen en el grupArril, però el que porta la tascamés important com a organit-zador i director creatiu i musi-cal, és en José Antonio Celma.En José Antonio és un bonprofessional de la construccióque aprofita les hores lliuresen assajar –toca la bandúrria–,en la recerca del folklore musi-cal de la comarca i pensant iplanificant les futures actua-cions. És un folklorista creatiui innovador.

Com a tercer personatged’activitat cultural a la Codon-yera i molt recentment soci deACM, vull fer esment d’enJesús Celma, germà del JoséAntonio i també bon profes-sional de la construcció. Ésmembre fundador del FOTI-CLUB. Al Jesús li guanya l’afi-ció col·leccionista d’allò queell anomena ferratalls, que nosón més que peces de ferrocom: serralles, panys, passa-dors, picaports, relles, etc.,recollides amb purisme i moltacura.

Els que tingueren la sort devisitar la recent fira de Mont-roig, van poder gaudir d’unamostra ben estructurada ipresentada al local de l’Asso-ciació dels Sucarrats. Darrera-ment una nova afició li donamolt de plaer: l’audició musi-cal.

Aquest és el tipus de perso-nes que necessiten les nostresviles per a tirar endavant lacultura.

Exposició de Jesús Pallarés, Un poema fotogràfic

JESÚ

S PA

LLA

RÉS


Núm. 24. Febrer de 2003TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

El CESBA premia dos treballs literaris del Matarranya

Josep Puche

La Galeria Antiga Fàbrica Noguera de Beseit,crea un fons per adquirir obres d’art

Europa Press

La quarta edició del concursen llengua castellana «Memo-rias bajoaragonesas», convo-cat l’any passat pel Centro deEstudios Bajoaragoneses(CESBA), ha tingut com aguanyadores dues obres escri-tes o editades per autors delMatarranya i referides a aquestàmbit comarcal, concretamentrelacionades amb les pobla-cions de Calaceit i Beseit.

El jurat va atorgar el primerpremi, dotat amb 1.500 euros,al treball El Alcalde, obra dememòries que narra les vivèn-cies de Raimundo Suñer, alcal-de de Calaceit pel Front Popu-lar durant els primers mesos dela Guerra Civil espanyola; alllibre li han donat forma elsnebots del protagonista, Manueli Joaquín Suñer Bengoetxea,amb lo suport de l’escriptorcalaceità i col·laborador de

Temps de Franja Miquel Blanc,qui ha actuat com a editor del’obra. De El Alcalde, lo juratn’ha destacat aspectes com lesintenses vivències del protago-nista, «un home del camp que,per la seua condició innata delíder, va viure fets tan trans-

primera persona, les vicissitudsd’una veïna de Beseit, ÀngelaBel Mateu (nascuda l’any 1913),que ha vist passar gairebé noudècades del segle passat a lapetita població de la capçaleradel Matarranya. D’aquesta obra,escrita per la pedagoga beceita-na Susana Antolí Tello (néta dela protagonista), els responsablesdel CESBA han indicat que«llegir aquest llibre és un plaerper la qualitat amb què està escriti pel rerefons tan senzill i en-tranyable que manté al llarg detota la narració».

El jurat va fer públic el vere-dicte el passat 18 de gener alTeatre Municipal d’Alcanyís.En el decurs del lliurament depremis se va a s sumi r e lcompromís de publicar les duesobres matarranyenques premia-des en el IV concurs «Memo-rias bajoaragonesas».

cendents com la intervenció enla batalla de l’Ebre o l’interna-ment al camp de concentraciónazi de Mauthausen».

A més del primer premi, eljurat va concedir un accèssitdotat amb 600 euros a Memo-rias de otro siglo, que relata, en

Eres de Beseit a principi de segle XX

La Galeria Antiga Fàbricade Beseit ha creat un Fonsd’Art amb la finalitat de faci-litar als joves l’adquisiciód’obres i atansar-los al món del’art.

El sistema, que funciona ad’altres galeries d’art europe-es, és una forma «d’aconseguirque els joves s’acostumen ainvertir en art i creen la seuapròpia col·lecció», va explicarGema Noguera, copropietàriade la galeria de Beseit.

La Fàbrica Noguera té endipòsit de forma permanentobres gràfiques originals depetit i gran format de diversosartistes. Amb tot, «si hi ha algúque busque l’obra d’algun artis-ta concret, nosaltres podem

posar-nos en contacte amb elli buscar la peça que l’interes-sat desitge adquirir», va expli-car Noguera.

El Fons d’Art funciona ambaportacions mensuals a criteride l’interessat, «tot i que nosal-tres aconsellem un mínim de30 € al mes, per tal que la quan-titat estalviada siga prouampla» . Adqu i r i r ob re smitjançant aquest sistemapermet als socis de la galeriagaudir d’alguns avantatges,com és ara d’un 10% dedescompte en la compra d’unapeça o tenir preferència a l’ele-gir obres que romanen en expo-sició. Alhora, «podran pagaren successives quotes l’importd’una compra, quan el fons

estalviat no siga suficient».La Fàbrica Noguera cele-

brarà una exposició cada tres oquatre mesos, però si els socisno estan interessats en les obresexposades, les quotes seguiranacumulant-se. Amb tot, lesaportacions al Fons d’Art nosón obligatòries, per això, lagaleria permetrà als afiliats«retirar els diners aportats sensecap mena d’inconvenient,perquè les quantitats econò-miques ingressades sempre sónde qui inverteix», va afirmarla responsable de la galeria.

La Fàb r i ca Nogue raromandrà tancada fins al febreri obrirà les seues portes al marçamb una exposició de pinturade paisatge expressionista. No

obstant això, la mostra prepa-rada per als mesos d’estiu, serà,segons la propietària de la gale-ria «idònia per a utilitzar elFons i tenir una col·lecció d’artcontemporani de petit format».Es tractarà d’una exposiciócol·lectiva de 25 artistes–pintors figuratius, paisatgis-tes, abstractes, escultors enbronze, etc–.

Exposició Art per a tothom

JOSE

P P

UC

HE


Núm. 24. Febrer de 2003 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

VIL

ES

I G

EN

TS Societat civil

i institucions

L’assemblea anual de l’As-sociació Cultural del Ma-tarranya, celebrada enguanya la Codonyera, m’ha deixatmolt bones sensacions i, a lavegada, m’ha plantejat algu-nes qüestions de difícilresposta.

La vitalitat de la nostraassociació, ha quedat de noucontrastada pel seu gran crei-xement i la massiva assistèn-cia de socis, que vam omplirde gom a gom la sala «Cial iTiarra» de la casa d’en JoséMiguel Gràcia. També va serimpressionant l’audició musi-cal El So dels Vinils, l’actua-ció del grup Arril Codoñera-no, la magnífica exposició UnPoema Fotogràfic d’en JesúsPallarès, la didàctica visita ala Cooperativa del Mesquí i,com a colofó, l’espectacularsopar que ens van preparar albar de la Plaça.

A l ’hora de l s p recs ipreguntes, es va encetar unanimat debat sobre la relacióentre el Consell Comarcal delMatarranya i l’ACM. Elsassistents escoltaren conster-nats l’actitud negativa de l’enscomarcal cap a l’associació.Ningú no entenia com és quela institució havia respostnegativament a totes les ofer-tes de col·laboració. Es veuque la llarga i contrastadatrajectòria, els llibres editats,les activitats i exposicions,no tenen importància. Algúamb experiència a l’adminis-tració, va comentar que a lesinstitucions els costa reac-cionar quan la societat civilestà organitzada i funciona almarge de l’aparell polític.

Estem al principi del procésde comarcalització, per aixòcal esperar que tot sigaproducte de la inexperiència.Els 350 socis de l’ACM aixího volem creure.

Carles Terès

La visita de la Comissiód’Actualització del Pacte del’Aigua de les Corts d’Aragó ala conca del Matarranya elpassat dia 11 de desembre vaservir per ratificar la divisió quehi ha entre les parts alta i baixadel riu sobre la millor forma deregular el Matarranya. La dele-gació parlamentaria, formadaper diputats del PSOE, PAR iCHA, es va trobar a la primeraetapa del seu recorregut ambles crítiques de la Plataformaen Defensa del Matarranya(Pladema) per no haver estatinformada de la visita.

El president de Pladema,Alberto Moragrega, va plante-jar davant dels diputats elmalestar d’esta organitzaciósocial per no haver pogut parti-cipar en l’organització del viat-ge de la Comissió del Pacte del’Aigua ni haver estat infor-mada amb temps suficient d’es-ta iniciativa. Segons va expli-car, no es va enterar de lapresència dels parlamentarisfins mitja hora abans d’arribara Vall-de-roures i se’n va assa-bentar de forma casual.

Moragrega va afegir que, enla seua opinió, el recorregutfixat per la Comissió de lesCorts no reflectirà fidelmentla situació de la conca ni lesaspiracions de tots els poblesregats pel Matarranya. Plade-ma rebutja el projecte del pantàde la Freixneda– la Torre delComte, que sí aproven la JuntaCentral d’Usuaris del Mata-rranya i la majoria dels ajun-taments. Pladema, que agluti-na principalment a veïns deBeseit i Vall-de-roures, consi-dera que el pantà de la Freix-neda és excessiu, tindrà un costinassumible per als usuaris icausarà la pèrdua d’un tram deriu ben conservat.

Per la seva part, el presidentde la Junta Central d’Usuaris,José Maria Puyol, consideraque la visita de la Comissió delPacte de l’Aigua va ser moltpositiva per a la conca. En laseva opinió, els parlamentaris esvan emportar una impressiómolt favorable de la situació dela conca i de les actuacions ques’hi estan fent –les basses late-rals de la Trapa i Vallcomuna–.

Puyol va negar que tingués inte-rés a marginar a ningú del viat-ge parlamentari i va insistir quemembres de Pladema estaveninformats amb antelació d’estainiciativa.

José Maria Puyol va indicarque els parlamentaris de lesCorts, degut a l’agenda apre-tada de la visita, no van poderconèixer la situació dels poblesde la conca baixa, com Fava-ra, Nonasp i Faió –el recorre-gut dels diputats va anar des deVall-de-roures fins a Maella–.Puyol va instar a la delegacióparlamentaria a tornar al Ma-tarranya per conèixer elsproblemes de subministre d’ai-gua dels regadius dels poblessituats en el darrer tram de riuabans de la seua desemboca-dura a l’Ebre.

Totes les parts van coinci-dir, no obstant, que les bassesde la Trapa i Vallcomuna, ambuna capacitat conjunta de 3,3hectòmetres cúbics i ja en cons-trucció, suposen una actuaciódecisiva per assegurar lesnecessitats actuals de la concadel Matarranya.

Una visita parlamentària aflora discrepàncies a la conca del Matarranya

Lluís Rajadell

RIC

AR

D S

OLA

NA


Núm. 24. Febrer de 2003TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

El president del Governd’Aragó, Marcel·lí Iglésias, vainaugurar el passat mes de generel celler Nuviana que el grupCodorniu ha construït a la fincaSan Miguel de Bellver de Cinca.És el tercer celler que produirài comercialitzarà el vi de la terra,Valle del Cinca, afegint-se a lesde Valonga i Montejulia. Elpresident va viatjar fins a Bell-ver amb el Conseller d’Agri-cultura, Gonzalo Arguilé i vavisitar les instal·lacions amb lapresidenta i el director generaldel grup Codorniu, Maria PilarRaventós i Anton Raventós.També hi van ser presents elpresident de la DPO, AntonioCosculluela i el Delegat delGovern a Aragó, Eduardo Amei-jide.

Codorniu, una de les primerescompanyies del sector a Espan-ya, ha invertit en les obres deconstrucció de Nuviana fins almoment uns set milions d’euros.El govern d’Aragó ha aportat,junt amb el programa d’indústriesde la UE i el Ministeri d’Agri-cultura un total de 893.000 euros.El celler ocupa una superfícied’uns cinc mil metres quadrats,amb una capacitat de producció

de sis milions d’ampolles a l’any.Emparats en la denominacióVinos de la Tierra Valle del Cinca,els primers vins Nuviana vaneixir al mercat el proppassat mesd’octubre, i per a l’exercici 2002-2003, es preveu vendre un miliód’ampolles, adreçat en un setan-ta per cent al mercat nacional.

Per ara, s’hi produeixen tresvarietats, negre, rosat i blanc idues bivarietals,d’una gamma unxic més alta, el Nuviana Tempra-nillo-Cabernet Sauvignon iNuviana Cabernet Sauvignon-Merlot.

Codorniu pretén seguir inver-tint en el celler de San Miguel1.800.000 €, en els pròxims tresanys. Per ara s’hi han creat quin-ze llocs de treball directes i unsaltres trenta-cinc d’indirectes,que treballen a les finquescol·laboradores del celler.

Entre el Somontano i el SegreLa zona de la Vall del Cinca es

troba a meitat de camí entre elSomontano i Costers del Segre,dos denominacions d’origen degran puixança. Marcel·lí Iglésiasno descartava que el Valle delCinca es converteixi en la sego-

Marcel·lí Iglésias inaugurà el celler Nuviana de Codorniu, a Bellver de Cinca

Jaume Casas

na denominació d’origen de laprovíncia altaragonesa, «perquècondicions en té, malgrat que totdepèn dels plans de les empresesinstal·lades». En aquest sentit, eldirector general del grup Codor-niu,Anton Raventós, assenyala-va que «ara per ara, no ens plan-tegem crear una denominaciód’origen». Raventós va descriu-re el Nuviana com «un vi per aconsum diari, amb molt color,modern i amb un aroma moltpeculiar» i en destaca que s’ha-via apostat per la zona de la Valldel Cinca «pel seu prestigi en laproducció agrícola i per estar en

mig d’una zona vinícola impor-tant com el Somontano iRaimat». Abans d’invertir en lafinca de San Miguel, Codornius’havia plantejat la possibilitatde produir vi a la Mancha.

L’alcalde de Bellver de Cinca,Jesús Alegre considerà que «lapresència de Codorniu a la zona,i la producció dels primers vinsNuviana,suposen un suport impor-tant per potenciar el conreu de lavinya i la producció vinícola a lazona. Sabem que els tres cellers jaestan treballant l’ampliació de lesseues instal·lacions i això hi potatraure noves inversions».

L’IEBC IEA continuarà fent una part de les seues activitats de maneraconjunta:

Assemblea general i reunions de junta i coordinació; col·laboració ambel premi de literatura infantil i juvenil «Desperta Ferro»; 23 d’abril o diadel llibre, fira Mercoequip i Fira del llibre aragonès de Montsó; JornadesCinga; conferències amb altres entitats; convocatòria de les beques d’in-vestigació «Amanda Llebot»; curs de català per a adults i sopar literari (premis«6 de novembre»). Però altres les desenvoluparà a través de les seuesseccions.

Per una part, la Secció Publicacions, Comunicació i Propaganda s’en-carregarà de TdF i de la pàgina web. També té previst la publicació del llibrede Josep Galan Modismes i frases fetes de la parla de Fraga, l’anuariCinga 2003, la investigació de Ruth Baches Estat de la tercera edat a lacomarca del Baix Cinca i l’edició, amb suport electrònic, d’un treball sobrela flora del Baix Cinca de Josep Lluís Escuer. Pel que fa a les coedicions,es col·laborarà amb la col·lecció literària «Les cadolles», amb les tesis docto-rals sobre el català a l’Aragó de Michel Martínez (Universitat de la Sorbo-na de París) i amb la UdLl amb l’estudi etnològic de la nostra comarca de

Inauguració del celler Nuviana a Bellver de Cinca

JAU

ME

CA

SAS

Sílvio Previtera (Universitat de Roma). També amb Coses del Poble de Mequi-nensa amb l’estudi Art rupestre esquemàtic a Mequinensa. A més, es preveurealitzar una campanya d’informació lingüística amb tríptics dirigida a lapoblació en general del Baix Cinca.

Pel que fa a la Secció de Patrimoni s’han programat una sèrie deconferències, itineraris històrics («Passeigs per la nostra història») i excur-sions a museus i jaciments arqueològics propers. A més, es col·laborarà ambel taller d’història de l’IES «Ramon J. Sender» i amb la catalogació delsbéns culturals del Baix Cinca; i per últim, s’adquiriran documents amb valorhistòric sobre la comarca i s’elaborarà una reproducció d’una peça originà-ria de la nostra zona dipositada a algun museu.

La Secció d’Història Natural organitzarà jornades que ajudin a desco-brir l’Aiguabarreig i cursos i seminaris sobre educació ambiental (guies denatura, ornitologia i anellatge, etc.).

Per últim, L’Ateneu té previst començar l’any amb una sèrie d’actes encontra l’amenaça bèl·lica d’EEUU contra Iraq, que aplegaran moltes enti-tats de Fraga, i amb l’assistència al concert de piano que J. Achúcarro oferiràa l’auditori de Lleida.

Pep Labat

PROGRAMACIÓ ANUAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA IEA


Núm. 24. Febrer de 2003 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCAL’H

AM

Blas (I)El passat mes de setembre,

un examic i excompany,–diguem-li Blas– ros, fornit,alt, ulls blaus, amb una corpen-ta i manera de pensar que jahagués volgut més d’un SS del’Alemanya hitleriana, empèsper l’ardor guerrero delsespanyolots, maniobrant arris-cadament amb el seu cotxe,va envestir la capçalera de lamanifestació òbviament legal,estatutària i constitucional queel Casal Jaume I de Fragahavia organitzat

De Blas tothom diu que témolt bon cor. L’únic, que, desque tenia… des de petites, nohi ha hagut batussa a la vila enquè ell no hagi participat:batussa a l’escola, batussa alcarrer, batusses incomptablesamb forasters, a la discoteca, alfutbol… Quan una turbamul-ta de fragatins anaven a esba-tussar moros temps enrera, ellanava a primera fila. Dec d’exa-gerar, perquè tothom diu que,en el fons, té molt bon cor.Blas, que és anticatalà visce-ral, madridista visceral, mai hapogut veure la seua foto durantaquestes baralles. Mai. No tétestimonis gràfics. Deu ser peraixò que, el dia de la manifes-tació, agafat in fraganti pelsperiodistes gràfics del diariSegre, va poder veure satisfe-ta la passió de la seua vida:una foto als diaris. Quan ellsolet es va enfrontar al migcentenar de manifestants al critde «Malpariiiiits!!! Això ésAragoooó!!!» una càmara invi-sible el va immortalitzar i partde Catalunya i Aragó van podercontemplar Blas, defensantEspanya de les hordes catala-nistes. Gràcies, Segre. Ah! Blasés membre de la FACAO… idels primers carnets.

Josep Galan

Des del primer projecte el1782 fins a 1830 han transco-rregut prop de 50 anys: bastantmés que l’esperança de vidad’una persona d’aquell temps.Però, precisament l’esperançaés el que encara es manté.

La Junta de Foment de lariquesa del regne i la Compan-yia dirigida per Antoni Gassó,Josep Sagristà i Narcís Merca-der arriben a un acord de cons-trucció del Canal de Tamarit.

L’any 1834, el Govern apro-va la concessió de l’obra,mitjançant una Reial cèdula.Els drets que la cèdula conce-deix a la companyia són incal-culables i els plans de la socie-tat encara més ambiciosos:

D’una banda, el governpermet el cobrament als futursregants d’un cànon anualperpetu de 24 rals fixos percafís o, bé, 14 rals i un vintè detots els fruits i produccions i,a més, un cànon durant 80 anysde la desena part de l’augmentde les produccions agrícolesde tot el territori regable.

Per l’altra, el govern conce-deix el dret perpetu i exclusiude navegació per tota la líniadel canal , cobrant -ne laCompanyia els drets de nave-gació a tercers a raó d’un mara-vedí per arroba i llegua i lanavegació des del final delcanal a Lleida fins a Mequi-nensa.

L’empresa concessionàriaencara aconsegueix més dretssucosos: la facultat en exclusivade construir molins i artefactesque han de moure les aigües,la cessió de les terres ermes,instal·lació de banys, rentadorspúblics i fonts, l¡explotació demines i pedreres en un radi de10 llegües del canal, la intro-ducció de màquines i útils lliu-res de drets, l’ús de llenya,fustes i carbó gratuïts, l’ús depastures, prats, termes i deve-

Del Canal de Tamarit al Canal d’Aragó i Catalunya (II)

La concessió de 1834Toni Ibarz Ibarz

ses per a animals de càrrega ide tir.

Els avantatges que s’oferei-xen als propietaris i conrea-dors, per a fer més fàcil i poderconvence’ls, són, per suposat,el subministrament d’aigua peral rec, i l’exempció del paga-ment d’impostos de les sevespropietats durant 60 anys. Amés a més, aquells que inver-teixin per sobre dels 2 milionsde rals en la companyia, elgovern els promet el títol nobi-liari de baró, marqués o comtede Castilla.

Amb l’aigua del canal espensa regar 90.112 hectàrees iassegurar la collita anual imultiplicar per cinc el rendi-ment, la producció s’exportarà,a través del Cinca, del Segre ide l’Ebre cap a Catalunya iValència, regions deficitàriesde gra i d’altres queviures.

Moltes obligacions pels futurs regants

La contestació lliterana alsplans de la Companyia i elsmonopolis concedits per laReial Cèdula sorgeix d’imme-diat. Durant 1834 i 1835 elspropietaris de Tamarit, Monsó,Estadilla, Fonz, Albelda, SantEsteve de Llitera, Binèfar,Fraga i Almunia de San Juanaproven dos Manifestos per aimpugnar la concessió mono-polista i abusiva feta pel govern.

Els interessats al·leguen que:«Tots els propietaris desitgen elcanal i el reclamen des delstemps de Carles III, però que al’ombra de la felicitat queaquell els ha de proporcionarse’ls vol afeixugar amb uncànon excessiu, superior a lesseves forces i amb uns privile-gis exclusius».

Els lliterans proposen, entred’altres la navegació lliure, elpagament a la companyia dela dotzena part dels fruits que

produeixin les terres, el paga-ment de 24 rals per cafís si «esdestina exclusivament a horta-lisses, fruita o jardins, si lacompanyia no executa el canal,els pobles quedaran en lliber-tat per a contractar la sevaexecució, quedant-ne nul totl’anterior».

Aquesta primera protesta téels seus fruits ja durant 1835,com és el poder pagar el cànonen espècie, però els privilegisi concessions del Govern a laCompanyia romanen pràctica-ment invariables.

Els lliterans veuen les cosesbastant fosques: «Els habitantsde les terres regables, uns8.000, sense suficients have-ries i capital, un cop s’hagi fetel canal, podran executar lesimmenses operacions necessà-ries per a reduir a reg les 90.000hectàrees de secà i pagar totesles càrregues a més de pagar elcànon? És impossible».

La Companyia contraatacai argumenta que el canal atrauràpoblació i capital per que totaixò sigui possible. Addueixque el valor de la terra augmen-tarà i els posa l’exemple deLleida i València, on el jornald’horta produeix 200 i 300 ralsl’any, respectivament.

El govern, durant 1836, pena-litza als dissidents excloent-losdel reg i dels altres possiblesbeneficis de la construcció sino accepten les condicions.

Les Corts liberals de 1838confirmen la concessió i ambaquestes premisses monopo-listes i colonitzadores és fàcilconcloure que una societat nopot fracassar i menys si tenimen compte que els socis capi-talistes disposen d’excel·lentsrelacions amb destacats políticsde l’època com Arrazola,Madoz, Nocedal, diputats oministres en diferents momentsdel regnat d’Isabel II.


Núm. 24. Febrer de 2003TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

El murcegot dels graners(Eptesicus serotinus)

El murcegot dels graners omurcegot d’horta està presenten tot el centre i sud d’Europa,inclosa tota l’Espanya Penin-sular. Es refugia en edificis i,a voltes, en arbres, durant elperíode estiuenc i en edificis icavitats durant l’hivern. Lamajoria dels individus sónsedentaris, tot i que alguns arri-ben a emigrar a distàncies de330 km.

De cos gran i de color varia-ble segons la zona geogràfica.Els individus del nord de laPenínsula Ibèrica tenen el dorsde color terrós fosc, amb elventre pàl·lid. Les orelles, quesón triangulars, i les zones nuesdel musell són de color negre..

Es pot trobar per tot l’Ara-gó, tant en el Pirineu com a la

vall de l’Ebre. Viu des delsambients més mediterranis alsud, al Baix Cinca i en alguneslocalitats dels Monegres, finsals ambients eurosiberians deles Serres Interiors del Pirineu.El paisatge on habita és moltdiferent segons les localitatsperò sembla estar bastantpròxim a construccions huma-nes, a llocs amb certa coberturad’arbres, i a zones de conreuque utilitza com a àrees decaça.

És fàcil d’observar a causade la seua grandària i que, enl’època d’activitat, ix dels seusrefugis abans que es faci de nittotalment. Amb els detectorsd’ultrasons és fàcil de localit-zar. Per contra, hi ha poquescites de murcegots dels granersen els seus refugis.

Atès que el murcegot delsgraners es refugia sovint en

vivendes i i esglésies, el seuprincipal problema en seria larestauració d’aquests edificisi el tractament de la fusta ambproductes contra insectes xilò-fags.

Actualment no està catalogaten perill d’extinció ni com avulnerable. Dins del Catàlegd’Espècies Amenaçades d’Ara-gó està proposat com a d’in-terès especial.

Tres Dantes parlen català

Francesc Serès

ESTAMPES RIBERENQUES

Ja em perdonareu que parli amb una mica de retard d’un llibreque va eixir fa ara més d’un any, però un no sempre llegeix quanles coses acaben de publicar-se.

El setembre de 2000 Proa va publicar la traducció de la Divi-na Comèdia que va fer Joan F. Mira, una traducció que segueixen català, a les que van fer en el seu dia Andreu Febrer (en elsegle XV, una de les primeres traduccions que es van fer de l’obrade Dante) i Josep Maria de Segarra.

És important tenir diverses traduccions d’una mateixa obra,més encara al nostre país, quan podem veure com, a travésd’elles tenim també diferents visions de l’articulació de la llen-gua, dels usos lèxics, dels estils. Poques llengües poden dir quetenen una tradició dantesca tan rica com la nostra, poques tenenuna traducció tan temprana com la d’Andreu Febrer i tambépoques poden dir que una figura de l’alçada d’en Segarra pren-gués paciència per traslladar els versos de Dante.

L’espai que ací em pertoca ocupar fa que no us pugui dir grancosa de Dante, ni de les seves trifulgues polítiques i socials, nide les seves preocupacions artístiques i literàries. El mateixproblema tindria si us intentés fer cinc cèntims de la Divina Comè-dia: la seva extensió, profunditat i complexitat fa que aquestes

línies renunciïn la idea de contenir cap paraula que la vulgui resu-mir o explicar. És per això que us enraono d’aquestes tres traduc-cions, que per a més honestedat, inclouen el text per tal d’aca-rar unes línies amb les altres.

La primera de totes, la d’Andreu Febrer (Els nostres clàssics,Editorial Barcino), és interessant, sobretot, per veure quins sónels ussos d’una llengua –llengua prou hàbil– per articular tot elcontingut de la Comèdia. És evident que no és una lectura senzi-lla, però en cap cas això hauria de fer fugir la curiositat cap aun text que respon a aquesta empresa. Els més atrevits que jahagueu provat a llegir a Dante acarant-lo amb l’original, hitrobareu una lectura saborosíssima.

Què us puc dir de Sagarra? Els que hagueu llegit les sevesversions de Shakespeare trobareu sobrer tot el que us pugui dir.No obstant és interessant pensar, més enllà de les acotacions queel filòleg que no sóc podria fer, en el moment en què Sagarratradueix Dante, pensar en l’estil de Sagarra i en les seves altresobres. Si a través d’aquesta cuidadíssima edició de QuadernsCrema, voleu descobrir altres obres seves reeditades per aquestmateix segell fa poc, aquest breu article haurà valgut la pena.

La darrera, la de Mira, ens acosta Dante a un registre mésproper però no us penseu pas que «rebaixa» l’original. Des dela meitat del camí de la vida fins a l’amor que mou el cel i lesestrelles trobareu una traducció que us permetrà recórrer l’in-fern, el purgatori i el paradís amb un llenguatge que, en parau-les del traductor «és un català matisadament valencià, com elque jo gaste habitualment per escriure, regular i amb moltpoques manies.»

Ara, l’únic que cal és que els demaneu. Trieu i remeneu.

Murcegots del Baix Cinca (i II)J.J. Bafaluy i Kees Wourtensen

Murcegot de graner


Núm. 24. Febrer de 2003 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

José Bada, exconseller de Cultura de la DGA

«A la franja s’hauria d’acced

José Bada Panillo (Fava-ra, 22 de desembre de 1929),–«vaig nàixer lo dia de laloteria», ens comenta joco-sament– ha tingut, i té, unavida consagrada a la refle-xió, l’estudi i l’acció cultu-ral, un treball desenvolupatamb gran intensitat i dedi-cació, tant en el terrenyprivat i professional com adocent i escriptor, com en elcol·lectiu en el si de l’acció degovern o dins dels movimentssocials.

Va abandonar la seua vilanatal als dotze anys per aanar al Seminari d’Alcorisa.D’allí va passar al de Sara-gossa, on es va ordenar coma capellà. Des d’allavons,l’afany d’estudi de la Teolo-gia i Filosofia el va endur allocs tan diversos i llunyanscom Salamanca, Munich,Insbruch, on va fer el docto-rat en Teologia, i Roma. En

1973 es va secularitzar iingressà en el Partit Socialis-ta Aragonès. En el segonCongrès d’aquest partit, cele-brat el 1978, va formar partdel sector, encapçalat perSantiago Marraco, partidaride la integració en el PSOEde Felipe González. AmbMarraco com a president, vaformar part del governd’Aragó com a Conseller deCultura, de 1983 a 1987. Enaquest període va iniciar unseguit de mesures fonamen-tals per a la revitalització ipresa de conciència del catalàa la Franja, com el conveniamb el Ministeri d’Educacióper a iniciar les classes decatalà a la Franja, els premisGuillem Nicolau de Litera-tura en Català i la col·leccióeditorial Pa de Casa. Avui diadisfruta d’una mereixcudajubilació com a professor delSeminari Diocessà de Sara-

gossa i desenvolupa diversesactivitats dins del Seminarid’Investigació per la Pau, delqual va ser co-fundador ambJosé María Alemany, l’any83. Recentment a estat guar-donat amb un dels premis «6de novembre 2002» a lanormalització lingüística dela Franja entregats a Mequi-nensa per l’Institut d’Estudisdel Baix Cinca.

Pregunta: Parlem de la seuainfància a Favara. Quinsrecords conserva d’aquellstemps?

Resposta: Tinc gravats moltsrecords, molt vius, d’aquellaèpoca, especialment de l’es-cola. Les primeres lletres lesvaig aprendre, durant la Repú-blica, amb un llibre que es deiaCorazón de Amicis, en castellà.Eren temps on s’organitzarena Favara les col·lectivitatsllibertàries i a l’escola, imbuï-da d’un esperit liberal fill de laInstitución Libre de Enseñan-za, hi havia un gran bust deMarcelino Domingo. Desprésde la guerra, amb el franquis-me, ens van canviar el llibre.Ara en teníem un que es titu-lava Glorias imperiales. Elscontinguts, evidentment,canviaren: però no l’idioma.Fins a l’arribada de l’actualdemocràcia, cap règim polítics’havia plantejat l’ensenyamentde, ni en la llengua pròpia delsalumnes.

P. Vostè va obrir aquestprocés a la meitat dels anys 80i no va ser un camí fàcil. Comrecorda, ara, aquells temps?

R. Jo n’estic molt orgullósd’haver participat en aquellaempresa, que com tu dius no vaser gens fàcil. Vam tenir fron-talment en contra a les forcespolítiques de la dreta i el PAR,i vam sofrir la incomprensióde molts sectors culturals, del’opinió pública, mitjans decomunicació i universitaris deSaragossa, i d’una part delsmateixos habitants franjolins.Avui dia, la cosa ha canviatalgo. Tret d’una petita minoria,rara és la persona a l’Aragóque es negue a reconèixer el fetdiferencial lingüístic de laFranja.

P. D’on va traure la força pera afrontar tantes dificultats?

R. De la convicció profundaque la llengua és un patrimo-ni inalienable del que la parla.Ningú la pot segrestar. El quela parla té que tindre la lliber-tat d’emprar-la, aprendre-la,escriure-la, etc. Sense capimposició, però sense cap limi-tació també. És una part impor-tant del dret fonamental a lallibertat d’expressió. Al mateixtemps, defenent aquest dretajudem a mantenir la diversi-tat lingüística. Gadamer deia:«No crec en una llengua per atot lo món, de manera que seriaindesitjableviable i horrorós unclima i un paisatge únic en totlo món.»

P. Als que de f enseml’existència i el desenvolupa-ment normal de les llengüesminoritàries ens acusen delocalistes, chauvinistes, etc.Vostè se sent així?

R. Tot al contrari. Soc parti-dari de, partint de la diversitati la igualtat de drets, d’un diàlegentre les llengües i entre elsque les parlen. És fonamental

«L’aragonès ha estat

utilitzat a voltes com

a un pal a la roda de

la normalització del

català».

José Bada al lliurament dels premis 6 de novembre 2002 a Mequinensa

ELEN

A C

EBR

IÁN


Núm. 24. Febrer de 2003TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

«Els municipis de

la Franja podien

haver fet més per la

normalització

del català».

«La lluita per la

diversitat és

necessària perquè

la uniformitat total

seria el desastre».

ir a l’alfabetització en català»

que les cultures (i per tant lesllengües) no es tanquen, sinóque s’obrin a les altres en unhoritzó comú. Però per a aixòcal tenir enfortides les arrelspròpies. Sempre m’ha paregutnegatiu i violent desarrelar alsnostres xiquets de la seua llen-gua materna portant-los a unmedi hostil com és l’escolarit-zació en castellà. A la Franjas’hauria d’accedir a l’alfabe-tització en català.

P. Com valora el malauratdestí que ha tingut l’avantpro-jecte de Llei de Llengüesdurant aquesta legislaturaautonòmica?

R. Penso que el govern deMarcel·lí Iglesias no ho ha

tingut gens fàcil. Per unabanda, està governant en coali-ció amb un partit, el PAR, queno té gens clar el tema de lanormalització lingüística i novol prendre cap iniciativa quesuposi conflictes interns. I peruna altra banda, l’esborrall de

Llei de Llengües ha tingut queabastar dos llengües que viuensituacions molt diferents. No ésel mateix una llengua quegaudeix d’un ús viu i genera-litzat en un territori molt clar,com és la situació del català ala Franja, un ús que cal regu-laritzar mitjançant una Llei,que l’aragonès, una llengua enclara recessió i en perill d’ex-tinció que necessita abans detot mesures de protecció,salvament i restauració. Volerficar en un mateix «sac» legis-latiu aquestes realitats tan dife-rents, ha estat utilitzat pelscontraris a la regularització delcatalà per a congelar-ho i enda-rrerir-ho tot. L’aragonès haestat emprat molt sovint per ladreta i el PAR com a un pal ala roda del carro de la norma-lització del català».

P. Malgrat totes aquestesdificultats, no es podien haverdonat més passes endavant,després del debat social queva suposar el període depresentació d’esmenes al’avantprojecte?

R. Penso que a nivell legis-latiu, no s’ha pogut anar mésenllà per la situació política deles aliances. Però crec que anivells més de base com els

«PRIMUM FILOSOFARE»

Resulta difícil per a un periodista, ésser que fa preguntesconcretes per a obtindre respostes concretes i precises, entre-vistar a José Bada. Davant de cada qüestió, planteja els seus prin-cipis, una reflexió general o una idea de gran calat filosòfic. Vadeure ser difícil per a ell manegar-se en el món de la política,on reina el pragmatisme, la urgència, les maniobres conspira-dores i els fets més immediats. Ara es deu sentir més en el seuambient treballant dins del Seminari d’Investigació per la Pau,naixcut al caliu de les mobilitzacions anti-base americana i araconvertit en flamant Fundació, que investiga i promou debatssobre hispanoamèrica, la possible guerra d’Irak, etc. «Bush ésun perill públic. Està empenyat a fer la guerra i la farà, i lo d’Az-nar és patètic, fent-li un seguidisme frívol i sense sentit».

municipals sí es podia anar méslluny. Qui impideix als alcaldessocialistes i d’altres grups quehan tornar a signar el Manifestde Mequinensa l’any passat,fer els seus plens en català iles seues actes i les publica-cions municipals en bilingüe,i la retolació dels noms delscarrers i els topònims, etc.Penso que, encara que hi hahagut lloables excepcions, espodia haver avançat molt més.

P. I com veu lo futur de llen-gües minoritàries com lanostra?

R. És difícil ser optimista enun temps on prima l’anome-nada «globalització». La globa-lització comporta la reducciódel número de productes almercat. La llengua no deixa deser un producte. Cada dia quepassa es van perdent més idio-mes al món. De totes maneresserà impossible l’homologa-ció total, l’imperi d’una solallengua. Dins d’aquest marcgeneral el català a l’Aragó hoté difícil, degut sobre tot a laseua pobresa demogràfica i laprogressiva despoblació. Elmeu poble tenia 2.000 habi-tants als anys 50. Ara té entre1 .000 i 1 .200 habi tants .Malgrat tot, cal fer tots elsesforços per mantindre vivesles nostres llengües minorità-ries. La lluita per la diversitatés necessària perquè la unifor-mitat total seria el desastre.

Màrio Sasot EscuerJ. Bada a Pena-roja, l’abril de 1990en l’homenatge a D. Lombarte

Visita a Favara de José Bada l’any 1984

RIC

AR

D S

OLA

NA


Núm. 24. Febrer de 2003 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Festa del tossino a AlbeldaJ. L. Seira

El diumenge 26 de gener esvan congregar com fa més dequinze anys a Albelda (la Llite-ra), unes 4000 persones quevan gaudir de diferents àpats abase de porc (cansalada, llomi caldereta) i al mateix tempsvan participar en les diferentsactivitats que la Peña del Magréorganitza per celebrar aquestafesta.

Tot va començar ara fa setzeanys en que un grup de jovesde la localitat van realitzar uncurset de soldadura per perfec-cionar les seves habilitats. Alacabar van decidir fer una «lifa-ra» un sopar on com que erenalguns d’ells grangers, vandecidir sacrificar un animal icelebrar-ho. Com que desprésde l’àpat va sobrar molta carn,van decidir invitar a més gentdel poble. Aquest fet va fer queformessin un grup que un copl’any es reunia per recordar laconsecució del curset i festejar-ho. Any rera any el nombre deconvidats era més gran i vandecidir formar una associacióque van denomina r «E lMagré». Aquesta va determinarque un cop l’any farien unafesta de cara al poble, però cadacop la festa ha estat més i mésgran. Entitats de tota la provín-cia hi col·laboren i l’associacióha ampliat i diversificat lesseves activitats:

Un concurs de pesca, expo-sicions micològiques, de foto-grafies, activitats infantilsetc…, però el motiu central dela seva activitat es la matançadel porc, que es realitza al migde la plaça, en la forma tradi-cional i la posterior elaboraciódel «mondongo» que fan unmatador i els seus ajudants comes feia fa més de cent anys i laseva vestimenta es la tradicio-nal dels nostres pobles al llargdel segle XX. A continuació lagent pot anar al llarg de laRambla, carrer principal de la

vila, on pot admirar la Firad’Artesania i productes típics,pot passejar en carros i ases del’Associació de Mossos i carre-ters, veure exposicions de foto-grafies i visitar i comprar oli delmolí, que també és de collitapròpia.

La festa comença a les vuitdel matí amb xocolata per atots, després a les onze es fa lamatança del porc davant delnombrós públic, al mateixtemps al centre de la vila esreparteixen entrepans de llomi cansalada amb pa de pagès i«picada» d’all i julivert.

Quan és l’hora de dinar esreparteix per les taules, sopa,caldereta, fins que no hi ha niuna engruna i fruita sense inte-rrupció. En acabar cafè de topíi si queden ganes encara fanball per finalitzar la festa.

Com es pot fer tot això?Encara que no és fàcil, la penyadel Magré compta amb uns200 socis que durant els dies

anteriors i el mateix dia treba-llen sense parar per que tot surtibé. No hem d’oblidar queaquesta associació és uns delselements dinamitzadors de lavila d’Albelda, i l’any passataquesta festa va ser declaradad’interès turístic a Aragó. Iencara que algunes veus no hiestiguin totalment d’acord, nohem d’oblidar que el diumen-ge que es celebra la festa delTossino, gent de tota la comar-ca, de les províncies properesi fins i tot de més enllà de lesnostres fronteres arriben perfer una diada festiva i com deiaalgú: Albelda és per un dia lacapital de la Llitera.

CA

RTE

S A

L V

EN

T

Esglaó a esglaó

T’has preguntat algunavegada i què puc fer jo permillorar alguna cosa de lasocietat en què m’ha tocatviure? Doncs molt senzill. Lescoses no succeeixen perquèsi. Tothom pot fer alguna cosa,qualsevol acció, per insignifi-cant que sembli, pot ser inte-ressant, i la sembra d’unallavor que no se sap quandonarà frui t , en un certmoment pot brollar i florir enaltres persones: en definitiva,l’important és donar aquestapassa i sembrar-la. En primerlloc, estic convençut que totssom necessaris, tot i que capde nosaltres és imprescindible,i si ens autoanalitzem, desco-brirem que sempre hi ha unesglaó que podem empènyerper superar-lo entre tots i pera tots.

Anima’t i a per totes! Entretots millorarem la qualitat devida i, si millorem la de tots,també indirectament millora-rem la nostra. Amb aquestacarta et convido que t’autoa-nalitzis i donis aquesta passad’empènyer aquest esglaóamb què et trobes més iden-tificat. No esperis a fer-hod’ací cent anys. Llavorens jano ho podràs fer. La vida ésmassa curta per estar-hipensant sempre i no actuar-hi. Esglaó a esglaó, sense pres-ses però sense pauses.

Miquel Estaña

SUBSCRIU-T’HI974 47 19 93 93 805 02 70

Festa del tossino 2003 a Albelda

J.L.

SEI

RA


Núm. 24. Febrer de 2003TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Com la cançó de l’enfadós, cada camí que s’atansa la tempora-da d’eleccions comença una autèntica batalla (la «contesa electo-ral», en diuen) de joc presumiblement brut en la qual els diferentscandidats i partits s’acusen entre ells de «corruptes». I dic «joc presu-miblement brut» perquè, presumiblement també, alguna cosa hideu haver. De fet, no és cap novetat: el poder corromp, i una deles bondats que se li suposa a la democràcia és que, tard o d’ho-ra, moltes (o potser no gaires) d’aquestes corrupteles ixen a la llum.

Pareix, però, que la corrupció de la classe política té també unpaper fixat, un rol, en el manteniment de l’ordre social. Poderacusar els polítics permet obviar o ignorar les grans quantitatsde corrupció que empastifen la nostra vida quotidiana. No estàmal vist del tot amagar a Hisenda, per exemple, ingressos obtin-guts, «pagar en negre», realitzar una petita obra sense permís muni-cipal, portar uns centimets cap a Ando rra… «Ho voldrà amb IVAo sense IVA?» I això sense que ací arribem a la «mordida» llati-noamericana: per sort, el suborn pur i dur encara està prou malvist (la qual cosa, evidentment, no vol dir pas que no es practi-

Corrupció

Ramon Sistac

que). D’altra banda, la corrupció té moltes cares i n’hi ha de totamena i condició. L’econòmica és la més freqüent. La immensamajoria de corruptes esperen aconseguir una contraprestaciópecuniària. És molt pròpia dels llatins. També hi ha la corrup-ció sexual, generalment associada al puritanisme exacerbat. Peraixò és molt usual als països del nord, protestants. L’assetjamenti el xantatge sexual en formen part. Hi ha la corrupció típicamenthispànica del «cuñao», en la qual els favors no són per al prota-gonista del fet en qüestió, sinó per a algun parent o amic ambqui es considera obligat. Però potser la més universal és la corrup-ció associada a l’ego. L’eròtica del poder, la supèrbia, la prepotèn-cia, les ganes de figurar, de «tallar l’abadejo»… De fet, ha estatun dels motors de la Història.

Aviso: mal que m’estiga dir-ho, jo no sóc –gaire– corrupte. Nom’interessa la corrupció econòmica a gran escala, perquè no hitinc accés, i per continuar igual de miserable que ara ja estic bécom estic. Com a mínim, el meu preu és alt. La corrupció sexual,encara m’atrau menys. L’autèntic plaer el dóna la seducció, elflirteig, el galanteig, la conquesta… La matusseria del xantatgeo del suborn sexual és impròpia d’una persona elegant com jo.Pel que fa al poder, implica massa feina i poca qualitat de vida;així que tampoc no m’interessa. Sóc, com veieu, modest i ente-nimentat. Ara, si parlàvem d’un pernil d’aquells que teniu acasa, o d’aquell vinet que guardeu al celler i, és clar, us puc ferun favor discret d’amic, ja serà tota una altra cosa…

Toponímia de la RibagorçaGlòria Francino

Rellegint el número de junyde 2002 de TdF, he trobat lacarta del lector J. Mauri. M’ale-gra descobrir que hi ha d’altrespersones sensibilitzades pelstemes, que, sovint, preocupena tot un col·lectiu.

Té raó Mauri quan aconsellasobre la recollida dels topònimsde la Ribagorça; efectivament,la comarca, entre extensa idespoblada, ha perdut i perd,terrenys que abans es conreaveni tenien nom i amo, i tambéperd els bons informants queconeixen el país com el palmellde la mà. Tot això Joan Coro-mines ja ho portava al cap,perquè en va recollir i estudiarmolts dels noms de la nostraterra, així com E. Moreu Rey,i d’altres, encara que ara no estracta de recordar els estudio-sos, sinó els mestres, i un delsdeixebles d’En Coromines, queha seguit els seus passos, és elprofessor de la UdL, XavierTerrado, que va començar atreballar aquest camp i va fer-

nos interessar en el seu projec-te d’investigació, ToponímiaRibagorçana, a d’altres com jomateixa, que porto més de 10anys, científicament, involu-crada en aquest tema.

L’equip de filòlegs que coor-dina Terrado seguïm una meto-dologia similar: primeramentcontactem amb els informantsdels pobles i recollim oralmentels noms, i recorrem el terrenyguiats pels qui l’han trepitjattantes vegades, comprovem lescoordenades dels llocs recollitsen mapes topogràfics, busquemdocumentació antiga en diversesfonts, sobretot les medievals iintentem trobar l’origen etimolò-gic dels topònims. Per tant eltreball és lent i feixuc; no obstant,el resultat ha estat per una part,unes bones tesis doctorals, i pelque ací ens interessa, el resultatconsisteix en la publicació d’unsquadernets breus, divulgatius,perquè arribin al lector interes-sat a recordar i conservar el nomd’aquells indrets que li eren tan

familiars en la seva infantesa ovellesa. Amb l’esforç d’uns il’ajut econòmic de les institu-cions, han eixit publicats, finsara,10 quaderns dels següentsmunicipis:

Encarna Porras i XavierTerrado, Santaliestra i SanQuílez; Xavier Terrado, Arén;Moisés Selfa, Campo; CarlosRizos, La Puebla de Castro;Ana Bordas, Montanui; JesúsMartín i M. Asunción Hidalgo,Cas t e jón de Sos ; J e sú s

Vázquez, Amália Enseñat iJudit Tarragó, Lascuarre;Glòria Francino, Sopeira;Moisés Selfa, Valle de Barda-xín; Carlos Rizos, Secastilla.

Com a membre del projectede Toponímia de la Ribagorçaque dirigeix el professor XavierTerrado i com a membre delCentre d’Estudis Ribagorçans,he considerat oportú, per la partque em correspon, exposar l’es-tat de la qüestió sobre els nomsde lloc a la nostra comarca.

Vista general de Sopeira

AR

XIU

DES

PER

TA F

ERR

O


Núm. 24. Febrer de 2003 TEMPS DE FRANJA1414 TEMA DEL MES

Túrnez & Sesé guanyen el premi al millor disc català de l’any

Carles Terès

Història de Queretes

No fa gaires dies van visitarBarcelona els amics Josep LluísSoler, gerent del ConsellComarcal del Matarranya,Antoni Llerda, alcalde deQueretes i l’escriptor Juan LuísCamps i la seua esposa, amb lamissió d’aconseguir algunespeces arqueològiques de lacomarca per exposar-les ambmot iu de l centenar i de lcomençament de les excava-cions del poblat ibèric de SantAntoni de Calaceit. L’amic JuanLuís em va regalar el seu llibrepublicat recentment sobre lahistòria de la vila de Queretes.Sobre aquest llibre, la premsan’ha parlat ben poc i no en tenianotícia de la seua publicació.Sempre és una bona notícial’aparició d’un llibre que parlisobre la història dels nostrespobles però si el llibre és bo encara ho és més. Aquest és unllibre excel·lent i molt interes-sant per la gran quantitat denotícies que ens aporta i per lamanera que les tracta. L’interèsprincipal de l’autor a publicarel llibre resta molt clar en elsubtítol de portada, «Recopi-lació de notícies per a l’estudide la història de Cretes». Larecopilació és la principalpretensió de l’autor que, a lapràctica, vol dir ser útil a tothomque s’interessi per la història ials historiadors posteriors.

No vaig a explicar ara elllibre, però sí que els puc dirque el volum consta de 336pàgines. Déu n’hi do! i queestà escrit en castellà. Sobrel’autor del llibre se’ns diu queva nàixer a Queretes l’any 1934i que és diplomat en Relacionslaborals i diplomat en Admi-nistració i Direcció d’Hospi-tals per EADA de Barcelona.Va fer estudis d’història a Sara-gossa i actualment treballa coma director financer i de perso-nal de l’Hospital Verge de laCinta de Tortosa.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

El grup Túrnez&Sesé haestat guanyador del premi«Disc català de l’any», quepromou Ràdio 4-RNE a Cata-lunya. Aquest premi és pervotació dels oients de l’emis-sora i hi competeixen tots elsdiscs editats al llarg de l’any.

Per qui els vulgui veure endirecte, els concerts més imme-diats previstos són:

• El 16 de febrer a l’Espai aBarcelona, en el qual partici-paran Quico el Célio, el Noi iel Mut de Ferreries, i on tambées comptarà amb la presènciade Toni Xuclà i el QuartetQuadrifonia. És el concert depresentació oficial del discQuedarà la parau la , depoemes de Desideri Lombarte.

• El 28 de març al CAT Tradi-cionàrius al barri de Gràcia deBarcelona, on se celebrarà la nitde les terres de l’Ebre i onTúrnez & Sesé actuaran junta-ment amb els Quicos, la Rondadels Ferrer i Terrer Roig.

També cal esmentar que elprograma Biorritmes de TV3ha preparat un especial dedicata Túrnez & Sesé amb el nom

de «Aromes del Matarranya»i que ha estat emès durant elproppassat mes de desembre,en el qual hi ha una entrevistaal grup, actuacions en directedes de l’estudi del programaEstació Central de CatalunyaRàdio i un reportatge sobre lapersona i obra d’en DesideriLombarte amb imatges delMatarranya.

Arrel del seu èxit, semblaque a l’Aragó s’han començata interessar per DesideriLombarte. Ja han sortit entre-vistes a Túrnez & Sesé a l’He-raldo de Aragón i al Periódi-

co de Aragón.Les crítiques al disc Quedarà

la paraula estan sent realmentbones. A la revista Enderrock,Oriol Cortacans diu: «Quedaràla paraula és un cant a la terrai a la vida, descrit amb unasenzillesa riquíssima en lacapacitat de despertar elssentits. I la música és a l’alça-da del repte. D’acord, ToniXuclà és el productor de lacriatura, però Túrnez & Sesédemostren en aquest CD quesón capaços de dir que la cançóno només es pot renovar através de Roger Mas o Abús,sinó que també hi ha un altrecamí tan vàlid o més, ple dedelicadesa i seducció, i senseanar a beure del referent anglo-saxó». Al suplement Rock &Classic del diari Avui, en JordiPalmer diu: «…sorprenen ambel seu debut(…) per la vitali-tat i la força que desprenen lesseves interpretacions(….). Elresultat té un punt de delícia».

Els concerts de Túrnez &Sesé estan concebuts en formad’antologia on s’interpretenpoetes diferents: DesideriLombarte, Màrius Torres (deLleida), Josep Carner, SalvadorEspriu, Montse Gort o JoséAgustín Goytisolo.

Per acabar esmentarem queels nous mànagers de Túrnez &Sesé són Túbal.

RIC

AR

D S

OLA

NA

Actuació a la Portellada, l’agost de 2000


Núm. 24. Febrer de 2003TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

INFLUÈNCIES MUSICALS

CANTAUTORSPREFERITS

COMPOSITORPREFERIT

INSTRUMENTISTAIMPORTANT

SIGNIFICACIÓ DE L’OBRA DE DESIDERI

UN LLIBRE QUE T’AGRADI

UNA PEL·LÍCULA

UN POBLE

UN PLAT

Xavi Túrnez. Funda elgrup al gener del 2000juntament amb DanielSesé. És la veu solistade la banda. Prové deformacions de pop-rockcom D-CLAM. Éscompositor d’algunescançons de la forma-ció.

Jazz bebop, croonersamericans, tradicionalitaliana, cançó france-sa, flamenc i pop.

Joan Manuel Serrat,Pablo Milanés…

Lennon.

T. Bone Walker.

Una sageta directa alcor.

La casa de los espíri-tus d’Isabel Allende.

Como agua para cho-colate.

Torredarques.

Filet de bou a la plan-xa.

Daniel Sesé . És e lguitarrista, compositori fundador del grupjuntament amb XaviTúrnez. Prové de forma-cions de cançó i músi-ca mediterrània, deboleros i tangos. Esil·lustrador i dissenya-dor gràfic. Exerceix ladocència d’arts aplica-des.

Música antiga, barroca,impress ionis ta . Lacançó d’autor i la músi-ca mediterrània, eltango, el f lamenc imúsica clàssica perguitarra.

Molts, però sobretotJacques Brel , JoanManuel Serrat, PabloMilanés, Miquel Gil…

Henry Purcell.

Toti Soler.

És un poeta que des deles arrels més íntimesaconsegueix una poesiauniversal parlant delstemes transcendents delser humà, la te r ra ,l’amor, els mites i lamort.

La guerra del fin delmundo de Vargas Llosa.

Dublinesos de JohnHuston.

Albarracín.

Cargols a la llauna.

Jesús Vidal. S’incorpo-ra al grup a finals del’any 2000. Responsa-ble d’instruments decorda com el llaüt, labandúrria o el bouzou-ki. Arranjador de lamajoria dels temes. Amés, és professor dellaüt i bandúrria i direc-tor de l’orquestra de«pulso y púa» Aires delMoncayo.

Principalment clàssi-ques . També mo l tinfluenciat per la músi-ca popular i principal-ment aragonesa, cançód’autor i música medi-terrània.

J.M. Serrat, Mª del MarBonet, Miquel Gil iJoaquin Carbonell.

J.S. Bach, W.A. Mozarti Haendel.

Xavier Mas.

Poesia molt directa,fàcil d’entendre i quearriba facilment.

Nada e s a zar , d eRichard Bach.

Música y lágrimas.

Combarro.

Judias estofadas conmorro.

Un per un…

Jordi Ruiz. Forma partdel grup des del Nadaldel 2001. Prové de lamúsica clàssica. Tocael violoncel i també hacol·laborat en forma-cions de cançó d’autor.És professor de músi-ca.

Música clàssica (sobretot la del S.XX) i tota l lò que em puguicridar l’atenció.

Serrat.

J.S.Bach, Debussy,Bartok, Strawinsky.

Pau Casals.

Temes profunds a la veude la gent senzilla.

El coronel no tienequien le escriba deGarcía Márquez.

Bienvenido Mr. Mars-hall, de Berlanga.

Premià de Mar.

La pasta.

TÚRN

EZ&

SESÉ


Núm. 24. Febrer de 2003 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Glamour i discriminació en el dia de les Lletres Aragoneses

Juli Micolau

Joaquim Ibarz premiat pels periodistes d’AragóMàrio Sasot

El cor responsa l de LaVanguardia a Centreamèrica,Joaquim Ibarz, va rebre elpassat 23 de gener a Saragos-sa el Premi de l’Associació dela Premsa d’Aragó 2002 a laseua trajectòria periodística,«per la indiscutible qualitat delseu treball durant més de 20anys com a corresponsal a l’al-tra banda de l’Atlàntic i que, enaquests moments, el manté aCaracas, atent als esdeveni-ments que agiten la inestablesituació de Veneçuela».

Davant l’obligada absènciad’Ibarz a l’acte, el premi, lliu-rat en el transcurs del soparque l’Associació organitzaanualment en honor de SantFrancesc de Sales, el va reco-llir el restaurador i animadorcultural i home de teatrearagonès Emilio Lacambra,amic del premiat.

Lacambra, propietari delpopular restaurant saragossàCasa Emilio, va evocar elsinicis de la seua amistat ambIbarz a Pamplona el 1962, quanel premiat, estudiant d’últimcurs de Periodisme a la Univer-sitat de Navarra, hi participa-va com a organitzador delFestival de Teatre Universita-ri que s’hi celebrava.

Joaquim Ibarz, natural deSaidí –Osca–, població cata-lanoparlant del Baix Cinca,

amb que manté forts i perma-nents vincles, va iniciar la seuacarrera professional en el periò-dic Saragossa El Noticiero, onva treballar de 1964 fins a 1968.Desprès d’una estança de tresanys a Londres, on va desen-volupar diversos treballs, vaentrar el 1971 com a redactoren el vespertí barcelonès Tele-Exprés. Des de la capital delPrincipat va seguir durant unsanys mantenint la seua relacióprofessional amb Aragó com amembre fundador i col·labo-rador de la revista Andalàn.

En el seu discurs d’agraï-ments, Ibarz va recordar la figu-ra de Ricardo Pérez, «un jovepsicòleg fill de saragossans que,des del primer dia en què esconvoca l’Aturada CívicaNacional el passat 2 de desem-bre a Veneçuela, surt a les mani-

festacions en defensa de laDemocràcia amb una banderaaragonesa».

Amb Ibarz, es va premiartambé la periodista Lola Ester,subdirectora d’El Periódico deAragón per una sèrie de dosreportatges sobre les fosses decadàvers de soldats i civilsrepublicans trobades en el polí-gon turolenc de Caudé, quali-f i c a t pe l j u r a t com «unexcel·lent treball de recercaperiodística que, a més a més,ha trencat un silencia que jadurava mig segle» i el perio-dista Àngel Huguet, «pels mesde 30 anys de col·laboracionsen mitjans com ara El Cruza-do Aragonés, Nueva España,Diario del Alto Aragón, RadioJuventud, Radio Cadena, RNE,Marca, Agencia Mencheta iRadio Barbastro.

Lo passat 8 de gener es vanentregar els premis que convo-ca i atorga el Departament deCultura del Govern d’Aragó.

El Premio de las LetrasAragonesas l’ha guanyat elcatedràtic de Literatura Caste-llana a la Universitat de Sara-gossa, José Carlos MainerBaqué per la seua contribucióa la investigació de la litera-tura espanyola contemporà-nia.

El Premio Baltasar Graciánha recaigut en la filòloga Auro-ra Egido, per la seua projeccióinternacional en l’àmbit del’hispanisme. Cal destacar elsseus estudis sobre la vida i obradel mateix Gracián.

El recent creat Premi MiguelLabordeta, dirigit a estimularla poesia en castellà, va anar ales mans de la valenciana XeloCandel Vila pel seu poemari A

Destiempo una obra «sobre elpaso del tiempo y los desen-cuentros» –segons l’autora.

El Premi Arnal Cavero(3.000 euros) de creació literà-ria i traducció en qualsevolmodalitat de l’aragonès, es vaentregar a Carmen CastánSaura, per l’obra La descorda-da vida de Sinforosa Sastre, onnarra «la vida de una mujer

pirenaica, las tradiciones mile-narias…».

Finalment, tal com vaminformar en el passat número,l’escriptora fragatina, residenta Barcelona, Susana BarquínCastañ, va rebre el PremiGuillem Nicolau pel poemariL’aventura del des ig on–segons explica l’escriptora–«el desig és al rerefons de totes

les històries del llibre». El Premi de narrativa en

castellà Ramón J. Sender haquedat desert un any més.

S’ha de remarcar la inclusióde les traduccions bilingües deles bases dels premis de crea-ció en llengües minoritàries.

L’acte es va ressentir perl’absència de referències a laLlei de Llengües, tret d’una lleual·lusió per part de la guanya-dora del premi Arnal Cavero.Així mateix, van merèixer unsuspens els responsables deprotocol per dispersar alspremiats en taules diferents.Mentres el Sr. Mainer i la Sra.Egido van tindre el privilegi desopar a la taula presidencial,els altres guanyadors es vandistribuir en altres taules entreel públic.

Penso que les llengües sónalguna cosa més que literatura.

Susanna Barquín, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2002

EDU

AR

DO

BAY

ON

A

FLO

REN

CI

MA

RTÍ

NEZ


Núm. 24. Febrer de 2003TEMPS DE FRANJA 1717GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Pujasol i Piquer

Esteve Betrià

D’acord amb el diccionari general fisiognomonia és l’art dedescobrir el caràcter d’una persona pels trets de la cara (noconfondre amb fisionomia o conjunt de les faccions d’una perso-na i, encara menys, amb fisiognomia que, segons el diccionari,és el caràcter de la vegetació definit per la forma de les plantesque la constitueixen en relació amb la seua adaptació al medi).La fisiognomonia formaria part, si més no seria un clar prece-dent, de l’estudi del conjunt de trets psíquics, caracterològics ide comportament que defineixen la manera d’ésser d’una perso-na; és a dir, de la psicologia moderna.

En el llibre La psicologia a Catalunya (Barcelona, 1981) deMiquel Siguan s’hi ressenyen dos fisiognomistes, possiblementels més important del nostre país: Esteve Pujasol i Andreu Piquer.Del primer el doctor Siguan escriu que: «Abans de referir-me alsegle XVIII recordaré, encara, un curiós exemple del que heanomenat la psicologia humanista i renaixentista o almenys undels seus aspectes: el tractat de fisiognomia [sic] del doctorEsteve Pujasol, capellà de Fraga, publicat a Barcelona l’any

1637 amb el rebuscat títol de El sol solo y para todos sol de lafilosofía sagaz y anatomía de ingenios, del qual el seu autor ensdiu que, llegint-lo qualsevol, només mirant-se al mirall o mirantla cara dels altres pot deduir el temperament, ’ingenio’, inclina-ció i costums de cada u.» (pàg. 39). A l’Esteve Pujasol (Fraga,1562– ?, 1641) li dedicà el 1991 un breu estudi l’amic Virgili Ibarz:El pensament d’Esteve Pujasol.

D’Andreu Piquer (Fórnols de Matarranya,1711-Madrid,1772),ambuna extensa, valorada i complexa obra filosòfica i amb una importàn-cia en la història del pensament als Països Catalans molt superior a lad’Esteve Pujasol,el doctor Siguan escriu, fent un resum d’un dels múlti-ples aspectes de l’obra de Piquer, que: «Els individus humans dife-reixen per les seves tendències però també, en primer lloc, per la sevamanera de ser, que Piquer anomena els seu ’ànim’. L’ànim és influïtpel temperament i aquest és el resultat de la proporció dels humorscorporals, segons la teoria galènica. El predomini de certs humors estradueix fins i tot en la forma exterior del cos i en la fesomia, d’onresulta que de l’examen de l’aspecte de l’individu se’n pot deduir elseu temperament i el seu ànim.» (pàg. 43). Si fa no fa però amb mésdetall, és el mateix que se’ns deia de l’Esteve Pujasol.

No deixa de ser curiós que unes terres com les nostres, ambun panorama intel·lectual tan poc brillant en els segles XVII iXVIII, fossen el lloc d’origen de dues destacades personalitatsen un camp del pensament tan insòlit, si més no en els nostresdies, com és la fisiognomonia.

Carlos González, folklorista i antropòleg

«A la Franja, em sento a casa»Berenguer de Mussots

Carlos González Sanz, nascuta Saragossa el 1969, es llicen-cià en Filologia Hispànica en launiversitat de la seua ciutat el1992. Fou becari de col·labo-ració en la facultat de Filosofíay Letras de la Universitat deSaragossa, on presentà el junyde 1995 la seua tesina, dedica-da al conte folklòric al BaixCinca, en especial a la ciutat deFraga, i qualificada amb elpremi extraordinari de llicen-ciatura. En 1996 la publicà aFraga, amb algunes modifica-cions, amb el títol de Despa-llerofant. Recopilació i estudi derelats de tradició oral recollitsa la comarca del Baix Cinca.

Des de 1997 exerceix comprofessor de llengua castella-na i literatura a l’ensenyamentsecundari, en els últims cursosa l’IESO d’Ólvega, a la provín-cia de Sòria.

Autor de nombrosos articles

científics sobre l’antropologia iel folklore aragonesos, quesovint contenen referències imaterials de la Franja, ésmembre de l’Instituto Aragonésde Antropología, on fa de coor-dinador de l’anuari Temas deAntropología Aragonesa, i del’Archivo Pirenaico de Patri-monio Oral on ben recentments’ha publicat la recopilació decontes, en format de CD, Ebauna bez… El cuento folklóricoen el Viejo Aragón. Dedicat, ambintensitat creixent, a l’estudi,recopilació i divulgació de latradició oral, publicà el 1996Catálogo tipológico de cuentosfolklóricos aragoneses i el 1998,en col·laboració amb José ÁngelGracia i Javier Lacasta Maza,La sombra del olvido. Tradiciónoral en el Pie de Sierra Meri-dional de Guara. Amb aquestmateix sentit, i en col·laboracióamb diverses associacions i insti-

CRÒNIQUES TAGARINES

tutcions, ha promogut la neces-sitat de l’estudi i catalogaciósistemàtica del folklore aragonèsen entendre que és una partimmaterial, encara que fona-mental, del nostre patrimoni.

A més de la investigaciófolklòrica, la seua autènticapassió, s’ha dedicat als dife-rents aspectes del món delllibre: la creació poètica, lamaquetació, la il·lustració, eldisseny i, en especial, l’edicióindependent. Com a editorindependent publicà, entre1991 i 1993, diverses plaquet-tes de poesia de diferentsautors, entre les quals li agra-da destacar la traducció de JoséLuis Justes del poema TheDeath of the Duchess de T.S.Eliot.

Com a poeta ha publicat duesobres, la plaquette Mi cuerpode bosque como el tuyo (1991)i, amb el pseudònim de Carlos

Bozalongo, Mitocondrias(1998). Alguns dels seuspoemes s’han inclòs en l’an-tologia Cinco jovencísimospoetas aragoneses (1998).

En l’actualitat està a puntd’enllestir la seua tesi doctoral,centrada en el conte folklòrica l’Aragó, dirigida pel profes-sor Túa Blesa, de l’Àrea deTeoria de la Literatura de laUniversitat de Saragossa.


Núm. 24. Febrer de 2003 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

Quina llauna de nom! Ep!, que no sóc un descastat irrecupe-rable, que renega dels seus orígens; ni algú que es rebel·la contrael nom del seu poble. I tampoc no em miro a l’espill cada matíi hi veig el topònim de la capital del Baix Cinca mascarat de llas-tos estranys d’estranys i prestigiosos barcos noliejats en païsosdesconeguts de patrons irresponsables. No, no es tracta de resd’això. O sí?

Perquè ja n’hi ha prou d’aquest color: Fraga amunt, Fraga avall;Fraga dimissió; Fraga, frega tu!; Fraga estàs fet un chapapote otu ets el chapapote més negre; Fraga, de Palomares a Costa daMorte i a Fisterre; Fraga caçador maleït; Fraga dels cent mil gaitei-ros; Fraga dels collons!, que ja n’hi ha prou!; Fraga Iribarne, elministre secular franquista i finisecular (del segle XXI?, horror!);Fraga, l’amo dels carrers; Fraga pepero i repepero, la repera, ambla carn pitjor que la de les gavines, les gavines del pepé; Fraga,aprenent de carotes dels guinyols; Fraga, frau de fraus; Fragacacic gallec, caporal cacic gallec; Fraga color de musclo i de perce-be; Fraga incomestible, imbebible, infumable; Fraga ennuega-dor; Fraga castrador; Fraga prestidigitador-trampós polític, pres-tigiós polític a desprestigiar; Fraga, prou!, Fraga, ja!; Fraga i elsvoluntaris i Fraga; Fraga: voldries una altra Longa noite depedra. Fraga Iribarne, NO! Galícia, Galícia, Galícia!

Inspiració! Expiració! Respiro.

Ja estic, ja m’he quedat tranquil. És clar que parlo de FragaIribarne, del Fraga Iribarne que no entén res, que no vol saberres de ningú, que només sap ocupar carrers; el Fraga que se’nrecorda de Santiago –sí, el de cierra España!–, aquell apòstolque ix a tots els sants sopars que hi havia a les cases d’abans,aquell de qui expliquen que, davant l’adversitat, es va encoma-nar a la Verge del Pilar. Ep!, ja hi som! Que és la mateixa vergedel mateix pilar que fan servir per aquests verals? Que aquestaverge serveix a tots els i les Fragues possibles? Ara m’acabo dequedar fet una estàtua de sal.

I és que és com una mena de mal somni que dura massa temps:titulars de diaris, notícies en tots els mitjans de comunicació, fotosi peus de fotos: tot amb el maleït nom de Fraga (Iribarne), unnom que des de fa temps ens burxa i ens produeix desassossec,però que ara, des de l’afonament del «Prestige» davant les costesdel país que ell considera el seu pazo particular, ha esdevingutuna nosa insufrible, una autèntica desgràcia de la qual no sé comens podrà indemnitzar mai als de Fraga, vull dir. Quin mal hemfet per haver de suportar la ignomínia d’una associació d’ideestan perillosa com la que es produeix per la coincidència d’aquestnom amb el del topònim de la capital del Baix Cinca. Jo sóc undamnificat!

Per si de cas, proposo que ens alliberem dels efectes malig-nes de la fatal coincidència fent un crit solidari amb tots els volun-taris que han acudit a la germana Galícia amb les seues mans iels qui hi han acudit amb la seua complicitat i amb totes les perso-nes que busquen alliberaments: cridem NUNCA MÀIS i fem-ho ben fort. Això sí, que se n’abstinguen els qui són fraguen-ses i no fragatins; i sobretot que per a aquesta feina no cal ques’apunte cap virgendelpilar, no fos cas que ens ho espatllés enca-ra més.

Fraga versus Fraga

Francesc Ricart i Orús

SOM D’EIXE MÓN

El president de l’Aragó,Marcelino Iglesias, pretén queels socialistes de l’antiga Coro-na d’Aragó, el català PasqualMaragall,el balear FrancescAntich, el valencià Joan Igna-si Pla i ell mateix, siguin elsque marquin de manera coor-dinada la línia política delPSOE en temes autonòmics i demodel d’Estat, en detrimentdels que ho han fet fins ara: elspresidents de Castella-la Manxai Extremadura, José Bono i JuanCarlos Rodríguez Ibarra, i,sense ser especialment agressiuamb els plantejaments federa-l is tes , l ’andalús ManuelChaves.

La intenció d’Iglesias, quehan confirmat a l’Avui col·labo-radors directes seus, de «relle-

Marcel·lí Iglésias proposa un PSOE més mediterrani

Agencianna (Diari Avui)

Poetes de Mequinensa a la Vetllada poètica d’Àger

Guillem Xacon

var» els barons tradicionals,sorgeix de l’entesa que lestrobades de líders socialistesde l’Eix Mediterrani hanevidenciat. Algunes reflexionsque n’han sorgit es plasmaranen el text que Iglesias vol queaprovi la comissió que presidiràa la convenció autonòmica delPSOE.

A banda d’assumptes ja assu-mits, com la reforma constitu-cional del Senat o el fet depossibilitar que les autonomiesformin la posició espanyola a laUE, estudia plantejar una refor-ma de la Constitució que vagimés enllà de reformar el Senat.Així, s’establirien «mecanis-mes de coordinació i coopera-ció autonòmica propis delsEstats federals».

Aquest 7 de desembre Àger(la Noguera) va rebre trenta-tres poetes per a celebrar unanova edició de la ja històricavetllada poètica del Porcell, lanit de la poesia a les terres dePonent, amb rapsodes, poesiavisual, musical i espectaclesconceptuals i performances.

Entre els participants, proce-dents d’arreu de Catalunya hianaren alguns poetes de laFranja de Ponent, dos d’ells deMequinensa, així com algunsnous escriptors del Baix Cincai el Matarranya.

Dins la vetllada la mequi-nensana Olga Sànchez va llegirpoesies dedicades al llaüteroncle Quico mentre que enGuillem Xacon va recitar aDesideri Lombarte de Pena-roja

i Hèctor Moret de Mequinensa.Aquest darrer i la calaceita-

na Aurora Fontoba van rebredos dels famosos premisPorcell.

Ara, els organitzadors i elspoetes de la Franja de Ponentpreparen una vetllada de carac-terístiques similars a la d’Àgeren un poble de la Franja.

Hèctor Moret

ELEN

A C

EBR

IÁN


Núm. 24. Febrer de 2003TEMPS DE FRANJA 1919OPINIÓ

L’espai de la Corona d’AragóXavier Sebastià

La trobada que els dirigentssocialistes de les quatre comu-nitats històriques que vanformar part integrant de laCorona d’Aragó, illes Balears(Francesc Antich), Catalunya(Pasqual Maragall), València(Joan Ignasi Pla) i l’Aragó(Marcel·lí Iglesias Ricou) vanmantenir el passat dia 9 desetembre a les Reials Drassa-nes de Barcelona, encara quepugui emmarcar-se en l’inicid’una precampanya electoralque promet escasses i minsesnovetats originals, permet noobstant això fer una lecturaassossegada del projecte que,sota el títol «De la Coronad’Aragó a la proposta federal»,han presentat els esmentatscandidats. El projecte tractad’impulsar la creació d’unamacro regió europea, medi-terrània i transpirinenca inte-grada, no només per aqueststerritoris, sinó també pel sud-est francès (suposadament, laregió del Llenguadoc-Rosse-lló), tot i posant Catalunya enl’eix d’aquest «espai mínimnecessari», com a punt de parti-da que serveixi per dibuixarEspanya com un Estat Fede-ral. Tot això, com dèiem, a mésde suscitar suports i aixecarsuspicàcies, convida una sere-na reflexió.

Però mai no oblidem que elprecedent més immediatd’aquesta proposta és l’acordentre CiU i ERC per crear un«òrgan d’enllaç» entre l’Aragó,Illes Balears, València i Cata-lunya, i signar diversos conve-nis per coordinar les seves polí-tiques econòmiques, aproparposicions respecte al model definançament autonòmic, posaren relació als seus agents socio-econòmics i fomentar els valorshistòrics, culturals i lingüísticscomuns.

Així, el Pacte de Tortosa de1869 va constituir un exemplede pactisme federalista, a

manera de compromís ideolò-gic, entre les forces republica-nes de les tres antigues provín-cies d’Aragó, Catalunya iValència, incloses les illes Bale-ars. L’aliança política dels terri-toris integrants de l’antigaCorona d’Aragó va servir demodel federal a castellans,andalusos i basco-navarresos, iva culminar en la proposta depacte nacional afavorit per Pii Margall. La iniciativa arren-cava de les llibertats de l’ano-menada Confederació catala-no-aragonesa per representarun federalisme pactista i histo-ricista. En definitiva, es tracta-va de crear un Estat basat enunes regions unides per llursituació topogràfica, solidà-ries en llurs més preuats inte-ressos, confoses per llursrecords històrics, semblants, sino iguals , en caràc ter icostums, èmules dignes en llurpassió per la llibertat.

Amb les necessàries extra-polacions a la nostra actuali-tat, l’exemple més viable serial’organització d’un àrea recons-tituïda o rehabilitada, integra-da pels antics territoris histò-rics de la Corona d’Aragó(Catalunya, València, IllesBalears i Aragó). El model polí-tic de la confederació catalano-aragonesa era irreprotxable:unió política, amb respecte del’autonomia jurídica i territo-rial, així com de l’equilibri depoders, basada en indissolu-bles llaços històrics, culturalsi lingüístics. L’origen carolin-gi, la unió dinàstica, l’em-premta occitana, els projectescomuns d’expansió mediterrà-nia, la llengua catalana compar-tida, la convivència sota unmateix estat, els movimentsmigratoris interns, la formacióde terri toris híbrids, sónelements suficients per apre-ciar indicis de la preexistènciad’una autèntica comunitat etno-cultural i prenacional.

Al marge dels tòpics encun-yats per la historiografia, unasimple revisió històrica propor-ciona nombrosa informaciósobre el procés de desmante-llament juridico-polític de laCorona d’Aragó i la frustradaconstrucció d’un Estat nacio-nal. El resultat del Compromísde Casp, amb la introduccióde la dinastia castellana delsTrastàmara, la posterior unifi-cació hispana amb els ReisCatòlics i la supressió dels seusordenaments jurídics, desprésde la Guerra de Successió, pelsDecrets de Nova Planta, vandesintegrar qualsevol possibi-litat de reconstrucció nacionaldels països catalano-aragone-sos, procés del qual només vasubsistir –amb especial perse-verança– la identitat catalana,ara ja predominant i exemplarsobre la dels seus territorishomòlegs, que seguramentprovocarà en el futur l’adhe-sió dels mateixos en un projec-te comú.

La Constitució espanyolava proscriure la via federalintercomunitaria com a meca-nisme preventiu enfront dedeterminades vel·leïtats dereconstitució de l’antiga Coro-na d’Aragó o, almenys, davantdel seu reivindicat esperitpactista i confederal. Segura-ment com a compensació, vacontemplar no obstant això,la possibilitat de celebrar«convenis de col·laboració» i«acords de cooperació» entreles comunitats autònomes. Iserà, sens dubte, entre els terri-toris de la Corona d’Aragó onaquest model cooperatiu tinguimajors probabilitats d’èxit. Defet, l’Estatut català és l’únicque ha contemplat un marc decol·laboració que facilita lacomunicació cultural ambaltres comunitats autònomes iprovíncies, prestant especialatenció a totes aquelles ambles quals Catalunya hagués

tingut particulars vincleshistòrics, culturals i comer-cials.

Amb independència de lescombinacions que ofereixaquest marc de col·laboració,aquest projecte podria servirper tal de requerir d’Europa ide l’Estat espanyol la creaciód’un espai europeu de coope-ració, autònom i federal, entreles comunitats i altres territo-ris de l’antiga Corona dÁragó(o de la Comunitat lingüísticacatalana), per al qual, noobstant, hauran concórrerprèviament les voluntats delsterritoris afectats i interessats:Catalunya i les illes Balearsper descomptat, el País Valen-cià per supòsit, lÁragó també,potser Múrcia, o Andorra enun futur no tan llunyà, i el Llen-guadoc-Roselló i l’illa deSardenya en un altre futur nopas massa proper.

El futur d’un procés autonò-mic esgotat i d’una més queprevisible reestructuració ireorganització territorial del’Estat espanyol pot ser supe-rat: dúna banda, rebutjant l’ac-tual proliferació autonòmica,l’artificial divisió provincial iels absurds enfrontaments terri-torials; i de láltra, mitjançantla formació o reconstitució degrans àrees o espais supraau-tonómics (catalano-aragonès,astur-gallec, basco-navarrès,extremo-andalús i castellà),creats sempre en atenció alsseus llaços històrics, culturalsi lingüístics, com a ens inter-medis entre l’Estat i els terri-toris, tot i que mantindrien laseva personalitat i organitza-ció pròpies dintre de la supra-comunitat. Almenys, propos-tes d’aquestes característiquesanimen el debat polític i reno-ven el missatge ideològic, toti que el dia després de cadacita electoral hàgim de tornara tirar mà del més pur prag-matisme.



TÚRNEZ & SESÉ

C m

y k

C m

y kAny 4 • núm. 24 • La Franja, febrer de 20031,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Festa delTossinoUn any mésAlbelda haacollit aquestajornada, que hacomptat amb laparticipació decentenars devisitants

Inte

gran

ts d

el g

rup

mus

ical

Túr

nez

& S

esé

Entrevista a José BadaL’exconseller de Cultura repassa algunsepisodis de la seua etapa política en elGovern d’Aragó


Codorniu s’instal·la a BellverMarcelino Iglesias inaugura el nou cellerd’aquesta empresa catalana de vins i cavesque aportarà riquesa al Baix Cinca

TÚRNEZ & SESÉ

e x p o s i c i ó i t i n e r a n t

Més informació: Tel. 978 85 11 52 • A/e: [email protected]

desideri lombarte ataüllar el món des del

mol

inar

U n a p r o d u c c i ó d e

Adscrita alAssociacióCultural

d e lMatarranya

AssociacióCultural

d e lMatarranya

C o l · l a b o r e n

Ajuntament de FragaAjuntament de CalaceitAssociació de Dones iConsumidors Kalat-ZeydFundació El Solà

Departamento de Educacióny CienciaProjecte d’Animació Culturala les Escoles de la Franja

Fraga -el Baix Cinca-

Del 7 al 16 de març de 2003 - Sala d’exposicions del Cegonyer

dia 7 a les 20.30 h: Recital de poemes a càrrec d’A. Bengocheadia 7 a les 21.00 h: Actuació de Túrnez & Sesé

Calaceit -el Matarranya-

Del 12 al 20 d’abril de 2003 - Sala d’exposicions de l’Ajuntament

dia 12 a les 19.30 h: Actuació de Túrnez & Sesédia 19 a les 18.00 h: Recital de poemes a càrrec d’A. Bengochea

La Fatarella -la Terra Alta-

De l’1 a l’11 de maig de 2003 - Fundació El Solà

Qui compra poesia?Jo en venc a tant el vers.Venc romanços i versosbarat a llibertat.Venc paraules al venta canvi d’amistat.

t a ü l l a r e Millor disc - ascuma.org · Del 12 al 20 d’abril de 2003 - Sala d’exposicions...

Documents

Transcript of t a ü l l a r e Millor disc - ascuma.org · Del 12 al 20 d’abril de 2003 - Sala d’exposicions...