Tdrtdr

Treball de Recerca Cristina Torres Acedo

1. INTRODUCCIÓ

Cada dia escoltem per la ràdio, les notícies o llegim en els diaris que menors

cada cop més joves cometen o formen part un delicte. Aquest és un tema

d’interès públic, ja que afecta a tota la població de la zona on es causen els

delictes i del propi país per tenir una taxa alta de delinqüents juvenils.

El interès per aquest tema m’ha esdevingut perquè, com ja he dit anteriorment,

últimament és molt habitual sentir notícies sobre aquest tema. Així com em

desperta la curiositat de perquè els joves delinqueixen i si tenen algun motiu

per fer-ho. M’agradaria saber més sobre aquest tema, ja que els estudis

universitaris els vull orientar en aquest sector.

El meu objectiu sobre aquest treball és saber perquè els menors delinqueixen,

si hi ha alguns criteris que els facin més vulnerables a fer-ho i si tornen a

reincidir desprès d’haver executat la pena corresponent. Per aquests motius

necessito saber les lleis que influeixen, les mesures que hi ha, quan s’utilitza

cada una i quin criteri segueixen.

Així, que he decidit centrar la teoria en explicar que és la delinqüència i definir

els conceptes claus que intervenen, quin és el perfil del delinqüent i els factors

que influeixen, si es pot prevenir un delicte i un futur delinqüent, els programes

imposats per el Departament de Justícia, la Llei Orgànica 5/2000, reguladora

de la responsabilitat penals dels menors, les mesures corresponents i que

passa si un jove reincideix i com es pot preveure que ho farà.

Pel que respecta la part pràctica, la meva idea principal era fer una estadística

sobre quin tant per cert de delinqüents hi ha a Catalunya, quants d’aquests

reincideixen i quina era la mesura més utilitza. A mesura que he anat fent el

treball i he intentat saber aquestes dades, m’he trobat en la situació que ningú

me les podia facilitar, ja que són confidencials. Llavors, he decidit fer

entrevistes a l’encarregat de cada programa administratiu per poder arribar al

meu objectiu inicial.

1


Les meves hipòtesis són:

1. La majoria són conscients del seu comportament i el volen rectificar

2. Tant el gènere masculí com el femení delinqueixen per igual, no hi ha

distincions

Al final del treball, desprès d’haver recopilat tota la informació, comprovaré la

seva validesa.

2


2. QUÈ ÉS LA DELINQÜÈNCIA JUVENIL?

La delinqüència és conjunt d’infraccions de forta incidència social comeses

contra l’ordre públic. No és el mateix delinqüència que criminologia, ja que en el

primer, es considera la freqüència i la naturalesa dels delictes comesos i, el

segon, es considera la personalitat, les motivacions i les capacitats de

reinserció del delinqüent.

Es considera delinqüència juvenil quan els delictes són comesos per persones

de catorze a divuit anys. Un delinqüent és aquell que reincideix i comet delictes

repetides vegades. Les causes per les que es poden donar poden ser

orgàniques, fisiològiques i influències externes.

La delinqüència s’ha d’entendre com un fenomen que és inevitable que sorgeixi

en les societats. L’origen de la criminalitat en l’individu s’explica per una

socialització mal dirigida i una educació insuficient durant d’infància.

Un cop el menor hagi comès un delicte, s’ha de mesurar el grau de

responsabilitat per considerar-lo delinqüent juvenil o no. Els límits d’edat varien

segons els fenòmens físics i psíquics estudiats del jove.

Depèn del grau del delicte, el jove, serà sotmès a un judici on determinarà el

seu càstig o si ha de ingressar en algun centre, o simplement, quedarà en que

el jove, posseeix una mala conducta a la qual s’haurà de rectificar i esperar si

per mala sort, torna a delinquir.

3


3. CONCEPTES BÀSICS

La delinqüència està lligat amb la violència, però no sempre es així, ja qui hi ha

altres mètodes de delinquir.

Un delicte és una acció antijurídica, culpable i penada per la llei.

Hi ha diversos tipus de delicte:

Concepte Definició

Dolós Acte que no surt del tot com el delinqüent l’havia planificat,

però hi ha una coincidència amb el que volia fer i el resultat.

Culpós L’autor no ha volgut fet aquell acte, i per tant, el resultat no és

producte de la seva voluntat.

Comissió Resultat de l’acció de l’autor. La llei prohibeix portar a terme

una acció i l’actor la realitza.

Omissió El delicte es comet en el moment en que no realitzes l’acció

ordenada.

Pròpia El delicte es comet quan s’ omet la conducta a la qual la

norma obliga.

Impròpia Acció que quan no es porta a terme, perjudica a un altre

persona. Ex: Si la mare no alimenta al nadó, aquest mor.

De resultat Es valora és el resultat que la pròpia acció comesa.

De activitat Es valora més l’acció comesa que el resultat

De lesió Hi ha un dany apreciable del bé jurídic. Té molta relació amb

el de resultat.

De perill Es produeix quan hi ha agut una amenaça on inclou una lesió,

la qual es vol evitar.

Comuns Són els més freqüents. Els pot ocasionar qualsevol persona.

Especials Només poden ser comesos per les persones amb unes

característiques específiques. Ex: El prevaricato només el pot

cometre aquell que és jutge.

Sempre que hi ha un delicte, a conseqüent hi ha una víctima. La víctima és la

persona la qual a rebut el delicte i/o aquest l’ha perjudicat.

4


Els delinqüents, quan cometen el delicte, moltes vegades agredeixen a la

víctima amb violència, és una conducta humana, que pot provocar dany físic,

psicològic o sexual.

La llei 31, Protecció a les Víctimes d’un delicte, descriu que si una persona ha

estat víctima d’un delicte, si aquest ho dóna a conèixer, pot exigir la

responsabilitat penal del delinqüent i obtenir la indemnització corresponent.

Hi ha diverses causes que comporten a la violència, on s’afegeixen: les causes

biològiques, síndromes de dèficit d’atenció amb hiperactivitat, irregularitat

hormonal; causes psicològiques, com els trastorns mentals, antisocial de la

personalitat, trastorn de conducta. L’individu acta sota el impuls del moment y

no mostra penediment pels seus actes. Altres causes incloses, són les socials,

que comporten desigualtat econòmica de que l’individu desenvolupi

desesperança i frustració, ja que senten la necessitat de canviar el seu futur.

Per qualificar a un individu de violent, cal tenir en compte si compleix algun

d’aquests 5 factors més freqüents:

Poca socialització amb els amics.

Maltractat o poc supervisat pels pares.

Abús de l’alcohol.

Absència de remordiments.

Evitació de responsabilitat incloent alguna excusa.

Les formes de delinquir més freqüents són:

Robar : apropiar-se d’alguna cosa d’amagat, amb violència i/o amb

engany.

Assaltar : Atracar bruscament a algú, o especialment, a una fortalesa o

edifici.

5


Violar : acte carnal en contra de la voluntat de la víctima.

4. PERFIL DEL DELINQÜENT

El delinqüent juvenil és una persona amb un gran conjunt de deficiències,

provocats per factors individuals i biogràfics.

Algun dels factors més característics que podem citar del perfil del delinqüent

són:

Impulsivitat : Guiat per estímuls naturals dels quals no els controles.

Necessitat de protagonisme : Té la necessitat de ser el centre d’atenció

en qualsevol moment i espai.

Fracàs escolar : Mancar del títol acadèmic mínim obligatori d’un sistema

educatiu.

Consumidor de drogues : El jove pren substàncies il·legals sovint.

Autoestima baixa : Falta d’estimació per un mateix.

Família desestructurada : Pertorbació del grup familiar. Molts cops

provoca conflictes entre membres del grup.

Classe baixa : El jove o la família a la que pertany té un nivell econòmic

baix.

Falta d’afectivitat : El menor no rep l’estimació necessària.

Agressiu : Violent.

Absència d’habilitats socials : No té la capacitat per relacionar-se amb la

societat que l’envolta.

Poc equilibri emocional : Incapaç de controlar sentiments i/o emocions.

Inadaptat : No acomodar-se o ajustar-se al medi que l’envolta.

6


Frustrat : Decebut amb la seva situació o amb ell mateix.

5. FACTORS INFLUENTS

Hi ha diversos factors que influeixen a que un individu tendeixi a delinquir:

TEORIA BIOLÒGICA: Aquesta teoria nega la influència de les variables

ambientals. Alguns factors són:

Genètica: bessons univitel·lins.

Neuroendocrines: alteracions cerebrals i conducta antisocial.

Bioquímica: nivells alterats de noradrenalina y serotonina, dèficit de

vitamines i contaminants ambientals (plom).

TEORIA PSICOLÒGICA: Aquesta teoria en basa en l’estudi del comportament

d’humans. Així si una persona segueix un camí determinada es pot saber quina

conducta pot arribar a tenir.

Fracàs en la inhibició eficaç de les conducta socialment prohibides.

Observació i imitació del comportament, de tal manera de que si algú

proper al individu no té una bona conducta, el jove delinqüent, seguirà el

mateix camí.

Socialització i organització a l’escola: a les escoles on hi ha o es dóna

poc reforç tan a nivell escolar com a nivell psicològic, que castiguen

habitualment, on no es dóna responsabilitat poden generar desmotivació

i desídia en l’individu.

7


Problemes d’autocontrol.

Problemes interpersonals.

TEORIA EMOCIONAL: Les emociones per un adolescent són molt importants

pel seu desenvolupament i la seva adaptabilitat social. Perquè el jove dugui

una conducta problemàtica hi ha d’haver aquests factor, especialment en

l’adolescència:

Escassa motivació personal.

Poca persistència davant les dificultats, el seu estat d’ànim obliga a que

el jove es rendeixi aviat.

Poc control dels impulsos.

Incapacitat per tenir esperança.

Analfabets emocionals: no han assumit les emocions pròpies, alienes,

positives o negatives... són incapaços de entendre-les o reconèixer-les.

TEORIA DE LA ELECCIÓ RACIONAL: Aquesta teoria considera que el que

motiva el jove a delinquir és el seu interès, responsabilitat personal i la decisió

lliure.

TEORIA SOCIAL DE DESORGANITZACIÓ: Es centra en la cultura, que moltes

vegades produeix la ruptura de famílies i comunitat, això fonamenta el

sentiment d’individualisme.

TEORIA DE LA TENSIÓ: Es basa en que el crim es causat per la incapacitat o

dificultat d’algunes persones pobres de poder arribar a aconseguir algunes

metes socialment valorades.

TEORIA DE SUBCULTURES: Es relaciona amb la teoria de la tensió. La

dificultat dels joves per aconseguir objectius i un estatus social elevat,

produeixen grups de joves anomenats subcultures amb la seva pròpia

normativa i valors.

8


TEORIA DE LA ASSOCIACIÓ DIFERENCIADA: Aquesta teoria creu que els

joves delinqueixen si tenen a altres persones amb poder d’influència sobre ells

que els anima a fer-ho, per exemple els membres d’una banda.

TEORIA DE L’ETIQUETATGE: La teoria de l’etiquetatge fa referència a quan

un jove és anomenat criminal, aquest accepta el paper i llavors es comporta

com tal. És molt probable que es relacioni amb persones que l’han etiquetat del

mateix.

6. PREVENCIÓ

L’organisme més significatiu a Catalunya és la Direcció General d’Atenció a

la Infància i Adolescència (DGAIA) que pertany la Departament de Benestar i

Família, promou i coordina el respecte dels Drets de la Infància i Adolescència i

el foment de la convivència, de la tolerància i de la integració sociolaboral, per

fer que els infants i adolescents obtinguin el millor grau de benestar social i

personal. La DGAI és una direcció que te cura de la prevenció, ja que és

essencial per evitar que un jove pugui arribar a delinquir en un futur no gaire

llunyà. En la etapa preescolar, pot arribar a predir la delinqüència. La prevenció

en la secundària és fonamental, ja que, es comença a presentar amb

conductes problemàtiques, encara que moltes de elles són insignificatives, però

s’ha de evitar que es consolidin. Per evitar-ho els centres prenen algunes

actuacions especialitzades a cada cas com reforços escolars, recolzament a la

família, intervenció del psicòleg a l’escola entre altres.

Les funcions 1 de la DGAIA són:

Planificar les polítiques d’infància i l’adolescència.

1 Informació extreta de la web de la Generalitat de Catalunya - DGAIA

9


Programar serveis i recursos per a la protecció i l’elaboració en l’àmbit

de competències del desamparament.

Promoure els drets i el benestar dels infants i adolescents de Catalunya.

Garantir la prevenció, assistència, recuperació i reinserció d’infants i

adolescents que hagin patit maltractes.

Promoure i prestar serveis públics especialitzats per atendre els

maltractaments d’infants i adolescents.

Planificar i executar les competències que si li han atribuït en matèria

d’infants i adolescents en situació de risc social.

Protegit i tutelar els infants i adolescents indefensos i executar les

mesures d’atenció i protecció.

Promoure programes d’orientació i integració social i laboral d’infants i

adolescents.

Implementar les recomanacions de L’Observatori dels Drets de la

Infància (òrgan que s’encarrega a divulgar, fonamentar i respectar els

Drets de la Infància i Adolescència).

Quan hi ha una sospita de un menor en situació de risc social, L’Administració

n’ha de ser conscient per obligació. Un cop aquesta hagi analitzat la situació

pot declarar una situació de desemparament i adoptar mesures protectores

administratives, on aquestes mesuren en principi són poses i excloses per la

pròpia Administració, però quan hi ha un desacord el jutge intervé i ha de

confirmar o deixar les mesures imposades per l’Administració.

L’Administració considera una situació de risc quan es produeix:

Abandonament.

Negligència en higiene, alimentació, salut o educació.

Malaltia mental del pares.

10


Drogodependència dels pares.

Subministrament de drogues al menor.

Maltractes, abús sexual, explotació o anàleg.

Inexistència de vincles afectius per incompliment dels deures de

protecció.

Inducció a la mendicitat, prostitució o delinqüència.

Desatenció que atempti contra al integritat psíquica o física del menor.

Desescolarització reiterada.

Apreciació objectiva d’altres factors que impedeixin el desenvolupament

integral.

7. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

El Departament de Justícia és un organisme que s’encarrega:

Serveis penitenciaris, la rehabilitació i la justícia juvenil.

La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil

de Catalunya.

Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals, les

acadèmies, notaris i registradors.

11


Qualsevol altra causa que li atribueixin les lleis i altres

disposicions.

7.1 PROGRAMES

Els programes són uns projectes on el seu objectiu és rectificar la conducta del

jove.

Hi han quatre programes: Els centres educatius, el servei de mediació i

reparació penal, el programa de medi obert i el servei d’assessorament tècnic.

7.1.1 CENTRES EDUCATIUS

12


El programa dels centres educatiu, és un servei d’internament que té com a

objectiu fonamental la integració i la reinserció social dels menors, mitjançant

l’aplicació de programes educatius i responsabilitzadors.

L’edat més freqüent la qual solen entrar són entre els disset i divuit anys. Els

tallers que fan al centre els joves delinqüents, els dicta la llei, però també està

pensat per la necessitat de cada jove.

Els delicte més freqüents per el qual un jove passa a formar part d’aquest

servei són: robatori amb violència, drogodependència, abús sexual i assassinat.

Els joves solen estar una mitjana de vuit mesos utilitzant aquest servei. En

aquest temps se’ls dóna l’oportunitat de graduar-se en l’educació secundària

perquè després no els costi tant integrar-se de nou a la societat.

En el centre hi treballen:

Mestres del departament d’educació.

Quatre mestres de tallers de formació ocupacional que s’encarreguen

de la jardineria, pintura decorativa, lampisteria i construccions

metàl·liques.

Mestre d’espots, que s’encarrega de l’oci.

Servei mèdic extern.

Psiquiatra, treballa al centre un cop a la setmana.

Pedagog.

Psicòleg.

Servei de neteja.

Seguretat privada.

7.1.2 SERVEIS DE MEDIACIÓ I REPARACIÓ PENAL

13


El servei de Mediació i Reparació Penal té l’objectiu de que la víctima i el

delinqüent, voluntàriament, arribin a un acord per reparar el dany causat.

En aquest servei hi treballen tres treballadors socials, repartits territorialment,

Tenen la funció de mediar, trobar una solució entre la víctima i el delinqüent.

Aquest servei és de via extrajudicial, les condicions per utilitzar-lo és que

l’infractor assumeixi la responsabilitat voluntàriament i tingui la capacitat per

arreglar el dany causat i que la víctima tingui la motivació voluntària i el interès

per fer-ho, llavors el mediador valora la viabilitat del programa, si no es viable,

és a dir, que no es pot resoldre per via extrajudicial perquè no es donen les

condicions, passa al jutge, però, en canvi, si és viable, es fa el programa on hi

ha una activitat educativa o reparació a la comunitat mitjançant la mediació.

Quan es planteja el servei de mediació, es poden presentar dos situacions:

Quan la víctima no vol participar i aquesta ho denuncia i vol reclamar

alguna cosa, s’anomena Mediació Indirecte.

Quan la víctima vol mediar però no vol tenir contacte amb el delinqüent o

quan no li dóna importància tenir contacte amb ell.

Els quinze anys, és la edat més freqüent la qual els joves solen utilitzar aquest

servei, on els delictes més freqüent són: fort, robatori, insults, amenaces, i

manca de respecte a la propietat.

7.1.3 MEDI OBERT

L’objectiu principal del servei de medi obert és reforçar les mancances de

costums i hàbits, la participació i integració del jove en la comunitat per la

14


resolució del conflicte i garantir el suport al procés d’inserció social,

principalment.

Els programes que es fan són:

Convivència amb una altra persona, família o un grup educatiu

Assistència a un centre de dia

Prestacions en benefici de la comunitat

Permanència de cap de setmana al domicili

Realització de tasques socioeducatives

Tractament ambulatori

Llibertat vigilada

Educació sexual

Educació vial

Control d’impulsos

Control de l’absentisme

Hi treballen psicòlegs, educadors i treballadors socials.

7.1.4 ASSESSORAMENT TÈCNIC

Aquest servei està basat en l’article 27 de la llei. El principal objectiu és

assessorar al jutge sobre la millor mesura educativa que hauria d’executar el

jove delinqüent per aconseguir el màxim benefici per ell, per arribar en aquest

objectiu es segueixen una sèrie de passos: Primer quan hi ha un denúncia, la

fiscalia de menors, decideix si la mediació es viable o no, si no ho és, es passa

a utilitzar aquest servei. El fiscal, segons del delicte i del expedient del menor,

pot decidir arxivar l’expedient i que aquest mai arribi als jutjats, o no arxivar-ho.

En la situació de l’últim cas, s’obre un expedient penal, on la responsabilitat és

civil, que aquest demanen un informe de l’equip tècnic (escrit pels psicòlegs i

treballadors socials). El cas del menor passa a la via judicial. Llavors, l’equip

tècnic torna a elaborar un informe sobre la situació del jove i la Fiscalia de

Menors envia aquest informa al jutjat de menors i es produeix un judici que

comportarà a una sentència.

15


En aquest servei hi treballen dos psicòlegs i dos treballadors socials, repartits

territorialment, que s’encarreguen d’escriure els informes psicosocials (informes

sobre el seguiment del menor).

8. LLEI PENAL

La Llei reguladora de la responsabilitat penal del menor, regula la normativa

referent als menors entre 14 i 18 anys que han comès un delicte i són acollits

per una mesura de menors.

Llei Orgànica 5/2000, reguladora de responsabilitat penal dels menors: Es

va aprovar el 12 de Gener de 2000. Aquesta llei s’aplica als joves entre 14 i 18

anys que han comès un delicte. És així ja que es considera que un menors de

14 anys no ha de passar pel procés judicial juvenil. Es fonamenta en principis

orientats a la reeducació dels menors infractors. En situacions concretes, actes

de poca violència i poca gravetat, aquesta llei serà aplicada als majors de 18

anys i menors de 21. També manifesta que quan un jove ha passat més de 3

anys en un centre penitenciari podrà passar a una mesura de semillibertat, de

medi obert.

PRINCIPIS GENERALS

1. Naturalesa formalment penal, però materialment sancionadora-educatica del

procediment i de les mesures aplicades als infractors.

2. Respecte als drets constitucionals i del interès del menor.

3. Diferenciació de diferents trams a efectes processals i sancionadors en al

categoria dels infractors

4. Flexibilitat en l’adopció i execució de mesures, competència de les

comunitats autònomes.

Els principis de resocialització que es deriva són:

16


Que la activitat que s’executà a d’estar inspirada en els principis de que

el menor forma part de la societat amb els drets i deures del ciutadà que

no està sotmès a cap mesura judicial.

La vida de centre educatiu, en el cas d’internament, s’ha de prendre com

a referència a la vida amb llibertat i a reduir al màxim els efectes

negatius de la estància al centre internat afavorint als vincles socials i

familiars.

S’ha de fixar per reglament tots els permisos ordinaris i extraordinaris

dels quals pot gaudir el menor internat.

Els menors internats tenen deures i drets, uns dels quals són drets al

respecte de la seva persona, llibertat, ideologia...

LA LLEI ES BASA EN 5 ARTICLES:

ARTICLE 1: Llei que s’aplicarà per exigir la responsabilitat de les persones

majors de 14 anys o menors de 18 anys per la comissió de delectes o faltes en

el Codi Penal. Aquesta llei també s’aplicarà a majors de 18 anys i menors de

21, en termes establers en l’art. 4.

ARTICLE 2: Els jutges de menors es faran càrrec de conèixer els fets comesos

per les persones mencionades en l’art. 1, executar les sentències. També són

competents en al resolució de responsabilitats civils derivades dels fets

comesos a les persones que se’ls pot aplicar la llei.

ARTICLE 3: En el menor de 14 anys no se li exigirà responsabilitat, sinó que se

li aplicarà el que disposa a les normes sobre protecció de menors previstes en

el Codi Civil.

ARTICLE 4: En els casos de majors de 18 anys i menors de 21, se’ls aplicarà

la present llei en aquells casos en que s’hagi comès una falta o delicte menys

greu sense violència o intimidació, que no hagi estat condemnat en sentència

ferma per fets delictius una vegada complerts els 18 anys i donat el grau de

maduresa i circumstàncies personals de l’imputat.

17


ARTICLE 5: Les edats indicades en l’article s’han entendre sempre referides en

el moment de la comissió de fets.

9. SECCIÓ DE MESURES

La Secció de Mesures Penals Alternatives i de Justícia Juvenil s’encarrega

de duu a terme una sèrie de raonaments per decidir la mesura administrativa

adient per el menor considerar en situació de risc.

9.1 FUNCIONS

Assessorament penal (jurisdicció penal ordinària a partir dels 16 anys).

Assessorament civil.

Atenció a al víctima.

Mediació Penal dels menors.

Mediació penal.

Execució de mesures menors, que dictamina el jutge (14-18 anys).

Execució de mesures penals alternatives.

Els seus principis bàsics d’actuació són:

1. Responsabilitat individual i social

2. Intervenció mínima

3. Priorització de la intervenció en el propi medi

4. Transitorietat de la intervenció de la Justícia Juvenil

Quan hi ha una persona de risc personal o social és detectada per

l’Administració. Parlarem de protecció quan s’esmenti la prevenció secundària

de l’Administració.

18


9.2 MESURES SUSCEPTIBLES DE SER IMPOSADES

ALS MENORS

A) Internament en Règim tancat

Es realitzaran totes les activitats del projecte educatiu en els serveis

normalitzats en l’entorn, resident en el centre com a domicili habitual.

B) Internament en Règim semiobert

Residència en el mateix centre però algunes activitats es portaran a terme en

l’entorn social del centre i utilitzant els serveis normalitzats.

Les mesures d’internament tenen dos períodes: el primer es desenvolupa en el

centre, mentre que el segon, s’executarà en règim de llibertat vigilada.

C) Internament terapèutic

Atenció educativa especialitzada o tractament específic dirigit a persones que

pateixen o alteracions psíquiques, dependències alcohòliques i substàncies

tòxiques, entre altres

D) Tractament Ambulatori

Assistència al centre designat amb una cera periodicitat pel tractament d’alguna

anomalia o addicció

E) Assistència a un centre de dia

Les persona sotmeses a aquesta mesura residiran al seu domicili habitual i

aniran al centre, integrat en al comunitat, a realitzar activitats de recolzament,

educatives, formatives, laborals...

F) Permanència de cap de setmana

19


Restaran en el seu domicili o en un centre un màxim de trenta sis hores entre el

divendres i el diumenge, a excepció d’activitats concretes assignades pel jutge.

G) Llibertat vigilada

En aquesta mesura s’ha de fer un seguiment de l’activitat de la persona i de

l’assistència a tot tipus d’activitats. Cal seguir unes pautes socioeducatives que

assenyala l’entitat o els professionals que fa el seguiment, d’acord amb el

programa d’intervenció elaborat pel jutge de menors. La persona sotmesa està

obligada a seguir unes entrevistes establertes en el programa i complir les

normes de conducta imposades pel jutge.

H) Convivència amb una altra persona, família o grup educatiu

La jove haurà de conviure durant el temps que el jutge marqui, amb una

persona, família o un grup educatiu, prèviament seleccionat per millorar la

socialització del jove.

I) Prestacions en benefici de la comunitat

La persona haurà d’estar d’acord amb la imposició de la mesura, i haurà de

realitzar activitats no retribuïdes, de interès social o en benefici de persones en

situació de precarietat.

J) Realització de tasques socioeducatives

Les persones sotmeses han de realitzar activitats específiques de contingut

educatiu encaminades a facilitar el desenvolupament de la seva competència

social.

K) Amonestació

Aquesta mesura consisteix en que el jove delinqüent comprengui la gravetat

dels fets comesos i les conseqüències dels mateixos, i conscienciar al jove a no

tornar-los a cometre.

20


L) Privació del permís de conduir ciclomotors o vehicles de motor o del

dret a obtenir-lo, llicències administratives per a caça o ús de qualsevol

tipus d’arma

Quan el delicte s’ha comès utilitzant aquests vehicles o armes, respectivament.

M) Inhabilitació absoluta

Exercir qualsevol càrrec públic durant el temps que duri la mesura.

10. REINCIDÈNCIA

La reincidència consisteix a cometre un nou delicte quan ja se n’han comès

prèviament un o més d’un.

La mesura consistirà a quantificar els nous delictes.

Hi ha unes variables que poden ajudar a determinar si un jove tornarà o no a

cometre un delicte:

Variable individual : Respecte a aquesta teoria es creu que si un

delinqüent comença a delinquir des de una edat molt prematura, té una

classe social baixa o a un grup marginat; aquestes situacions l’incitaran

a tornar a cometre algun delicte.

Variable psicològica i de la salut de l’individu : Hi ha més possibilitats de

reincidir si l’individu té una baixa autoestima, baix autocontrol,

impulsivitat, actitud antisocials, poca habilitat per resoldre els problemes,

i a més consumeix drogues.

Variables familiars i de l’entorn social : Un jove amb unes característiques

determinades com comportaments antisocials després d’haver comès el

primer delicte, conductes conflictives, fracàs escolar i no assistència a

l’escola durant la infància i l’adolescència, maltractament infantil i lleialtat

al membres d’un grup; ens mostra que pot tornar a reincidir.

21


Variables escolars i formatives : Els joves que no han aconseguit cap

formació i/o troben dificultat per incorporar-se al món laboral, i com a

conseqüència es senten defraudats i la seva autoestima baixa. Aquesta

situació, facilita l’entrada en el consum de drogues.

Variables penals i d’historial delictiu : Ser molt jove en el primer contacte

amb la delinqüència i tenir antecedents delictius, juntament amb altres

matisacions com la forma de cometre els delictes (sol o acompanyat de

menors o adults), la gravetat, si no hi ha tractament que acompanyi al

menor, entre d’altes, ajuda a saber si tornarà a reincidir i el temps que

trigarà a fer-ho.

22


PART

PRÀCTICA

23


INTRODUCCIÓ DE LA PART PRÀCTICA

La meva idea inicial a la part pràctica, com ja he explicat en la introducció, era

fer unes estadístiques sobre quin tant per cent dels delinqüents hi ha a

Catalunya i a Roses, quants d’aquests reincidien després d’haver executat la

mesura corresponent i quina era la més utilitzada.

Quan vaig haver de començar a fer la part pràctica i vaig preguntar a diverses

identitats sobre aquestes estadístiques, ningú me les podia facilitar ja que són

dades confidencials i no estan al abast de tothom.

Al veure que no podia fer la idea principal, em vaig informar dels centes

d’internament que hi havia a Catalunya i vaig decidir fer entrevistes als

professionals d’un centre d’internament, el Montilivi, i preparar-ne algunes per

alguns menors. Al parlar amb el director d’aquest centre, Albert Nebot, em va

dir que no podia ni parlar ni veure a cap menor si no estava especialitzada en el

tema, és a dir, si no era cap treballadora social.

Llavors, em vaig preguntar si podia fer una entrevista a l’encarregat de cada un

dels programes escollits per la llei: Centre d’Internació, Servei de Mediació,

Servei de Medi Obert i Servei d’Assessorament Tècnic. Així que amb la ajuda

de la meva primera tutora Mercè Brugat, vaig aconseguir els contactes per fer

les entrevistes. El 24 d’abril, vaig anar a fer l’entrevista al director del Centre

d’Internació Montilivi. Pel que fa les entrevistes dels altres tres programes,

Servei de Mediació, Servei de Medi Obert i Assessorament Tècnic, me les va

respondre el senyor Ramon Ternero Laborda, coordinador de l’Equip de

Mediació i Assessorament Tècnic de Menors de la Fiscalia de Menors de

Girona, el dia 28 de juny de 2011.

24


11.CENTRES A CATALUNYA

Deguda a l’alta demanda per internar a joves en centres ha estat necessària

l’ampliació la capacitats d’alguns centres de justícia juvenil.

Per poder atendre aquesta demanda i no generar una llista d’espera, s’han

ampliat les places d’alguns centres.

Tots els centres han de complir les mesures penals d’internament de menors i

joves, acordades pels jutjats de menors (d’acord amb la Llei Orgànica 5/2000

de responsabilitat penal dels menors).

Els centres de Catalunya tenen les següents instal·lacions: Aules de formació

educativa; tallers de formació ocupacional de construcció, jardineria,

horticultura, lampisteria, pintura, hostaleria i manteniment; pista poliesportiva

polivalent, camp de futbol, piscina i gimnàs.

Centres a Catalunya:

Els Til·lers : Situat a Mollet del Vallès. Disposa de 60 places i un pis

assistit.

L’Alzina : Situat a Palau-solità i Plegamans. Disposa de 60 places.

Montilivi : Situat a Girona. Disposa de 46 places: 41 places per a menors

d’ambdós sexes, entre 14 i 20 anys que compleixen les mesures

d’internament tancat, semiobert, terapèutic, cautelar i permanències de

cap de setmana en el centre i 5 places a un pis assistit.

El Segre : Situt a Lleida. Disposa de 30 places i un pis assistit.

Oriol Badia : Situat a Guardiola de Font-rubí. Disposa de 14 places.

Folch i Torrres : Situat a Granollers. Disposa de 12 places.

25


12. ENTREVISTA A UN PROFESSIONAL2 DEL

SERVEI D’INTERNACIÓ

-Quins professionals hi treballen i quines funcions3 tenen?

Hi treballen:

Mestres de departament d’educació, on fan grups reduïts de menors.

Quatre mesters de tallers de formació ocupacional: jardineria, pintura

decorativa, lampisteria i construccions metàl·liques.

Mestres d’esports, que s’encarrega de l’oci.

Servei mèdic (extern).

Psiquiatra, que ve un cop setmana a fer sessions individuals als menors.

Equip tècnic format per: un psicòleg, un pedagog i un treballador social.

Servei de neteja.

Seguretat privada.

-Com us organitzeu? Tens algun organigrama?

Hi ha un horari estàndard:

1- Abans d’esmorzar s’han de recollit l’habitació

2- Classe (aula o tallers)

3- Dinar + Esbarjo

4- Classe

2 Entrevista feta el 24/04/2011 a Albert Nebot. Director del Centre d’internació Montilivi.3 Les funcions estan explicades al ANNEX V

26


5- Programa individual de cada jove.

6- Lleure (esport)

7- Dutxa

8- Oci

9- Dormir fins al dia següent.

-Quins tallers feu? Com es designa cada taller a cada persona? Té algun

criteri especial?

Els tallers que fem són els que ens dicta la llei, que està pensant individualment

per a cada jove, encara que també hi ha un taller d’alfabetització ja que arriben

joves delinqüents analfabets.

Però també hi ha tallers d’oci o jocs, activitat, per l’estudi...

-Es compleixen els horaris? I els de les entrades, caps de setmana...

(medi obert)?

Hi ha cert marge en l’hora de les entrades en el medi obert, és obvi que s’han

comès incidències, però al final tot s’ha acabat solucionant.

-Quins són els tipus de delictes més freqüents que cometen i per aquest

estan aquí?

Els delictes més freqüents són robatoris amb violència o intimidació.

Per estar en un centre d’internament s’han de fer delictes amb un cert grau

d’importància, com per exemple els més comuns són:

Robatori amb violència

Drogodependència

Abús sexual

Assessinat

27


-Quan de temps solen estar?

Depèn del menor, però sol ser de 8 mesos per complir la mesura, encara que

cal destacar que depèn de l’evolució del jove. Molt sovint passen a al llibertat

vigilada.

-Estudien? Quines matèries fan?

Com s’ha dit anteriorment, els joves estudien al nivell que els hi correspondria i

es poen treure graduats, com per exemple l’ESO, intentem que sigui el més

normal possible perquè desprès no costi tant que s’integri en la societat.

-A quina edat solen entrar els delinqüents juvenils?

L’edat més freqüent és entre els 17 i 18 anys a causa de l’ambient familiar,

manca d’adaptació escolar i drogues, sobretot.

-Tornen a cometre delictes després d’haver ingressat?

La probabilitat de tornar a ingressar és baixa, no ho podria assegurar, però una

dada orientativa és que 2 de cada 10 alumnes tornen a la residència. Un cop

han tornat a incidir, cal tornar per els jutjats.

-Al principi presenten moltes dificultats per adaptar-se?

Sí, ja que els hi treu d’un món que estan adaptats a un altre molt diferent,

sense tanta llibertat, amb obligacions, responsabilitats..., els hi costa adaptar-

s’hi.

-Que senten?

Es senten com capturats.

-Creus que es difícil per ells la noticia que han d’ingressar en un centre de

menors?

28


Sí, per el motiu que hem dit abans, ja que els hi canvies totalment la seva vida,

i no solen ser joves amb uns principis estables, però hi ha professionals per

ajudar que ho assumeixin el més aviat possible i això que puguin rectificar.

-Es tornen a inserir bé en la societat després d’haver estat ingressat?

Sí que ja que poc a poc els hi van inserint, i a més nosaltres fem referència dels

joves a empreses perquè els ajudin. S’ho facilitem bastant.

13. ENTREVISTA A UN PROFESSIONAL DEL

SERVEI DE MEDIACIÓ4

-Quina funció té el servei?

El servei de mediació té la funció de trobar una solució entre la víctima i el

delinqüent, és a dir, quan hi ha una denuncia, el mediador contacta amb el

delinqüent juvenil i la víctima per intentar trobar una solució per reparar el dany

causat.

-Quins professionals hi treballen? Quina funció tenen?

Aquest servei, funciona amb tres treballadors socials, repartits territorialment.

Tenen la funció de mediar, trobar una solució entre la víctima i el delinqüent,

contactant amb els dos per tant de que el delinqüent juvenil pagui el que ha fet i

la víctima es senti “pagada”.

-Creus que és un servei útil? Per què?

Sí, penso que és útil ja que permet que el menor i la víctima arribin a un acord, i

evitar un desagradable pas per el menor ja que, si aquest reconeix el delicte i

per tant és conscient i se’n penedeix, penso que no cal que passi per els

judicis, ja que pot marcar molt en tota la seva vida.

4 Entrevista feta el dia 28/06/2011 al senyor Ramon Ternero Laborda, coordinador de l’Equip de Mediació i Assessorament Tècnic de Menors de la Fiscalía de Menors de Girona.

29


-Un jove que ha delinquit ha de passar pels jutjats per arribar a vosaltres?

Per què?

Quan arriben els expedientats, es decideix si la mediació pot ser viable o no, en

el primer cas, es passa a fer el programa on es durà a terme una activitat

educativa de reparació a la comunitat, és pròpiament dit la mediació o

reparació. Mentre que en el segon cas, que no sigui viable, es produeix quan

no es donen les condicions per una solució extrajudicial, llavors, el menor ha de

passar per els jutjats.

-Teniu un tutor professional per fer el seguiment de cada menor o un tutor

es pot encarregar de diversos menors?

Com he dit abans, els treballadors socials, estan repartits territorialment, així

que cada professional es pot arribar a encarregar de diversos menors, tot i així,

les trobades són individuals.

-Quina edat solen tenir el joves?

Les edats més freqüents dels joves quan utilitzen aquest servei, solen tenir

entre catorze i divuit anys. Però si haguéssim de fer una estadística, l’edat més

freqüentada són els 15.

-Els joves solen acceptar aquest servei o la rebutgen?

Quan ens arriba un jove, li oferim la possibilitat d’utilitzar aquest servei, si el

menor no reconeix el delicte o no està d’acord, directament passa a judici.

-Quins són els delictes més freqüents on s’utilitza el servei de mediació?

Els delictes més habituals amb els que treballem, són els delictes contra la

propietat:

Fort

30


Robatori

Insults

Amenaces

Manca de respecte a la propietat

-Quin procés es segueix en una mediació?

Primer, quan es valora el delicte i es decideix que es pot solucionar per una via

extrajudicial, s’explica al menor que l’objectiu del programa és reparar el dany

causat a la víctima i les condicions d’accés al programa. A partir d’aquí, tant

l’infractor com la víctima han de tenir unes característiques perquè es pugui

complir: el primer ha de tenir responsabilitat, voluntarietat i la capacitat, mentre

que el perjudicat també ha de gaudit d’un interès, voluntarietat i motivació per

poder solucionar el dany.

Tot seguit veiem un esquema del procés de mediació.

31


-Quantes sessions es necessiten per arribar a un acord?

Per arribar a la mediació es solen necessitar dues o tres sessions per menor o

delicte.

-Què és el més important perquè hi hagi mediació?

El més important perquè hi hagi mediació és que tant la víctima com el

delinqüent estiguin d’acord.

32


-Quines són les dificultats que et trobes per què es pugui arribar a un

acord?

Les dificultats que més em solo trobar, és que a la víctima li hagi afectat molt el

delicte o que la responsabilitat civil sigui molt alta, és a dir, que el/la perjudicat

no es conformi amb qualsevol cosa que faci el delinqüent per la comunitat.

-Després de passar per el servei de mediació, els joves tornen a cometre

un delicte?

No solen reincidir, però en el cas que ho facin, el delicte es valora i torna a

començar el procés.

-Si tornen a delinquir, passen als jutjats o poden tornar a passar per el

servei de mediació?

Si es creu convenient, es pot tornar a passar per el servei de mediació.

-Les víctimes estan d’acord en mediar? En quins casos?

Depèn de la persona estan d’acord o no.

Pot succeir tres casos:

Mediació indirecte. Quan la víctima no vol participar i aquesta ho

denuncia i vol reclamar alguna cosa, llavors es consulta l’article 19.

Quan la víctima vol mediar. Aquí es divideix:

1. No vol tenir contacte amb els delinqüent

2. No l’importa tenir contacte amb el delinqüent

A continuació presentem un esquema on es representa les diverses branques

que hi poden haver.

33


14. ENTREVISTA A UN PROFESSIONAL DEL

SERVEI DE MEDI OBERT5

-Quina funció té el servei de medi obert?

5 Entrevista feta el 28/06/2011, al senior Ramon Ternero Laborda, coordinador de l’Equip de Mediació i Assessorament Tècnic de Menors de la Fiscalía de Menors de Girona.

34


L’objectiu principal del servei de medi obert és segons un seguiment reforçar

les mancances de costums i hàbits, entre les més habituals.

-Quin tipus de professionals hi treballen? Quines funcions6 tenen?

Hi treballen psicòlegs, educadors i treballadors socials.

-Com us organitzeu?

Cada educador s’ocupa d’una zona, estan repartits territorialment.

-Quins programes d'intervenció feu? I quin és l’objectiu de cada un.

Els programes que fem són:

Educació sexual

Educació vial

Control d’impulsos

Control de l’absentisme: Quan un jove està en situació de risc, on no

existeix a l’escola, hi ha un educador que el controla i fa un seguiment

educatiu per tal de que vagi al centre educatiu.

-Accedeixen amb facilitat als programes?

Com en els altres programes els hi costa accedir, en aquest, un cop ho han fet,

els solen aprofitar molt bé.

-Creus que és útil o recomanable? Per quin tipus de menors que han

delinquit?

Penso que és molt útil per els joves que estan al límit de cometre delictes més

greus, per una ordre i per la mesurar i millorar la seva responsabilitat.

És l’últim recurs, és a dir, és la última oportunitat que se li dóna la menor abans

de que compleixi un programa amb un pes més fort, com l’internament.

6 Les funcions estan explicades al ANNEX V

35


-Com arriben els joves a aquest programa?

El jove després de passar pel procés penal, hi ha un judici que dictamina la

mesura educativa, que si es llibertat vigilada, disposa d’un tècnic que

s’encarrega de l’execució d’aquesta mesura, fa un seguiment i informa al jutge.

-Quan de temps solen estar amb aquest programa?

El programa dura un mínim de tres mesos i un màxim de un any i mig. La

majoria dels joves solen estar fent el programa de medi obert sis mesos

aproximadament.

-Després d’haver passat per aquest programa, tornen a delinquir? En

aquest cas, que passa amb el menor? Quines conseqüències té?

Sempre poden tornar a delinquir, però no sol ser un bon recurs, ja que s’ha

comprovat que el programa ha fracassat amb aquell menor.

Si torna a delinquir, s’obre un expedient i es torna a calcular el valor del dany

causat.

15. ENTEVISTA A UN PROFESSIONAL DEL

SERVEI D’ASSESSORAMENT TÈCNIC7

-Quina funció té el programa d’assessorament?

7 Entrevista feta el 28/06/2011, al senior Ramon Ternero Laborda, coordinador de l’Equip de Mediació i Assessorament Tècnic de Menors de la Fiscalia de Menors de Girona.

36


Aquest servei està basat en l’article 27 de la llei. Assessora al jutge sobre la

mesura educativa que ha de executar el jove delinqüent, sempre buscant el

màxim benefici per ell.

-Quins professionals hi treballen? Quines funcions8 tenen?

Hi treballen dos psicòlegs i dos treballadors socials, els dos escriuen els

informes psicosocials.

-Com us organitzeu?

Els professionals estan repartits de forma territorial9.

-Quins programes feu? Quin és l’objectiu principal de cada un?

En aquest servei, no es fan programes si no assessoraments, de quina seria la

millor condemna per el menor delinqüent.

-Qui pot sol·licitar l'assessorament tècnic penal?

Primer, el fiscal decideix si la mediació és viable o no, si no ho és, llavors es

passa a utilitzar aquest servei.

A continuació veurem un esquema sobre el procediment que es segueix.

8 Les funcions estan explicades al ANNEX V9 Cada professional s’encarrega d’una comarca concreta.

37


38


39


-Com se senten al saber que necessiten un assessorament tècnic?

Presenten dificultats?

No presenten dificultat, ja que ja venen preparats, és a dir, ho assumeixen amb

facilitat.

-Creus que és un servei útil o necessari aquest programa? Per què?

Sí que és útil. Per exemple, un jove que només a delinquit un cop, el delicte és

greu, però es penedeix i assumeix la responsabilitat del fet, no és convenient

que passi per tot el procediment penal, inclosos els judicis. Llavors, un cop feta

la mesura educativa i executada per el menor, l’expedient pot ser arxivat i no

arribar als jutges. Sempre es busca el més convenient per el jove, el que el

beneficiï més.

-Els joves, un cop han passat per aquest servei, tornen a cometre un

delicte?

Com em dit abans, hi ha de tot tipus de joves, dels que han après la lliçó i no

tornen a cometre cap delicte, dels que el cometre però en un grau menor, i els

que tornen a delinquir amb un grau igual o més alt.

-Si és així, tornen a passar pel servei o són atesos per un altre servei?

Si són reincidents, la fiscalia els assessora perquè els tingui en compte i es un

busca una coherència i així una solució per el menor.

40


16. CONCLUSIONS

He començat el meu treball dient que cada cop se’ns fa més habitual escoltar

com joves delinqueixen cada cop amb mes freqüència i que això afecta a tota

la societat, ja que això vol dir que l’educació i la societat i país no és gaire

bona, és a dir, en alguna cosa falla.

Durant aquest treball he après amb profunditat que és la delinqüència juvenil i

quan es pot nominar així. La societat, en general, associa violència amb delicte,

però en els delictes no cal la presencia de violència, ni agressivitat. Hi ha

diverses causes que facin que un individu sigui violent: biològiques i

psicològiques, és a dir, no només la violència ve esdevinguda per el caràcter, si

no per la relació que té el jove amb la societat o amb l’entorn que l’envolta.

Per saber si un individu pot ser nominar o no delinqüent, ha de tenir una sèrie

de característiques comunes on hi participen diverses teories relaciones amb

els aspectes biològics, psicològics, emocionals, el estatus social, entre altres.

A Catalunya, l’organisme més significatiu per a prevenir que un jove es

converteixi en delinqüent, és la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància

i Adolescència). Té l’objectiu d’evitar la mala conducta dels joves o, si més no,

que no s’empitjori. Aquest organisme, quan li arriba la informació de que un

jove està en situació de risc, és a dir, compleix les característiques comunes

per ser un jove delinqüent, avia a l’Administració i llavors, es decideix el camí

que ha de seguir el jove a partir d’aquell moment.

El futur del jove ve determinar per la Direcció General d’Execució Penal a la

Comunitat i de Justícia Juvenil. On aquesta es divideix en els diversos

tractament que pot executar el jove després d’haver delinquit segons el grau

del seu delicte. El jove opta per fer un bé a la comunitat, anar a un centre

educatiu, a un centre d’internació, executar el servei de mediació o

d’assessorament tècnic. La majoria de cops, se li dóna al menor la opció de

mediar amb la víctima, ja que sempre es busca el màxim benefici per el jove.

D’això també s’encarrega el servei d’assessorament tècnic, que té la principal

41


funció de que si el jove no vol mediar, assessorar al jutge per obtenir el màxim

benefici per el jove delinqüent.

Aquesta situació, on el jove pot optar entre diverses opcions si el grau del

delicte no és gaire alt, basant-se en la Llei Orgànica 5/2000, reguladora de la

responsabilitat penal dels menors, on es vol evitar que el jove passi per un

procés judicial si no és del tot necessari.

La responsabilitat de decidir la mesura administrativa més adient quan no es

vol que el jove sigui protagonista d’un procés judicial, és de la Secció de

Mesures Penals Alternatives i de Justícia Juvenil que té en compta totes les

possibilitats i adjudica quina és la més beneficiosa per el jove.

Un cop que el menor ha executat la seva mesura corresponent, pot tornar a

reincidir, és a dir, pot tornar a cometre un delicte. Hi ha algunes teories on

indiquen aproximadament si el menor pot tornar a delinquir. En aquest cas, es

tornarà a passar per tot el procés anterior, per saber de nou, quina seria la

mesura o el programa més adient per aquest.

Al inici del treball, he presentar les hipòtesis següent:

La majoria són conscients del seu comportament i el volen rectificar

Tant el gènere masculí com el femení delinqueixen per igual, no hi ha

distincions

Pel que fa la primera hipòtesis, amb la resposta de les enquestes situades a la

part pràctica del treball, la puc verificar. Ja que segons les respostes de les

enquestes fetes el 24 d’abril i el 28 de juny respectivament, he pogut extreure la

conclusió de que la gran majoria del joves volen rectificar la seva conducta ja

que no els hi agrada el camí que estan seguint i desitgen una vida millor de la

estaven vivint fins ara. Per això han de complit la mesura i tenir la capacitat de

apartar-se o de tornar a adaptar-se a la societat.

Respecte la segons hipòtesis, no he trobat dades relaciones amb la

delinqüència segons els gènere masculí i femení.

42


Durant el treball m’ha cridat molt l’atenció tot el procés i les institucions que

intervenen des de que un jove delinqueix, fins que executa la mesura

corresponent. Respecte a la meva futura professió, la realització d’aquest

treball, m’ha servit per saber més i aprofundir sobre el tema, sobre el que

m’hauré d’enfrontar si la vull exercir i ajudar-me a saber com pensen els

menors que fan aquests actes.

43


17. GLOSSARI

Antijurídica: Contraria a Dret.

Antecedents penals: Relació de condemnes penals dictades contra una

persona.

Assessora: Persona que pel seu coneixement especial d’un assumpte o d’una

matèria és encarregada de donar consell, d’il·lustrar, d’assistir a un altre en una

tasca, una empresa o una decisió.

Culpa: Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de

diligència o prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst

pel culpable, però penat per la llei, o que, tot i havent estat previst pel culpable,

quest no esperava que es produís.

Delicte: Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat,

sota l’amenaça d’una pena greu.

Delinqüència: Fer de delinquir.

Delinqüent: és aquell que reincideix i comet delictes repetides vegades.

Denúncia: Acte mitjançant el qual aquell qui ha presenciat o a protagonitzar el

delicte i té coneixement ho notifica a l’autoritat judicial.

Estatus social: Posició que ocupa un individu en un sistema social o en una

societat, la qual li confereix privilegis, drets, deures, etc., envers els altres

individus.

Il·legal: Contrari a la llei.

Individualisme: Condició de qui obra independentment no mirant sinó el seu

interès.

44


Jutge de menors: Jutge amb jurisdicció a tota una província i que exerceix les

funcions reformadores establertes en la llei per las menors d’edat sotmesos en

conductes tipificades de delicte a falta.

Llibertat vigilada: Mesura aplicada en les penes de confinament per la qual el

condemnat resta en llibertat sobra la vigilància de l’autoritat corresponent.

Ministeri Fiscal: Dins l’ordenament jurídic vigent a l’estat espanyol, institució

integrada amb autonomia funcional en el poder judicial, estructurada en

diferents òrgans propis, que té com a missió promoure l’acció de la justícia en

defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i del interès públic, així com

vetllat per la independència dels tribunals i procurar davant d’ells la satisfacció

del interès social.

Minoria d’edat penal: Temps que dura la condició dels menor d’edat.

Penediment: Acció de penedir-se.

Prevaricato: És un delicte que consisteix en que una autoritat, jutge, advocat o

funcionari públic dicti una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o

judicial, sabent que esta resolució és injusta, per la qual cosa incompelix els

deures del funcionariat.

Responsabilitat penal: Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és

afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o

culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.

Sentència: Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al

procés o judici.

Subcultura: Cultura d’un grup que divergeix parcialment de la cultura dominant

en una societat.

45


Víctima: Persona sacrificada a l’odi, a la venjança d’algú, que algú fa patir.

Violència: Força o energia desplegada impetuosament contra algú o alguna

cosa.

46


18. BIBLIOGRAFIA

Capdevila, M. Ferrer, M. Luque, M.E. (2006). Justícia i Societat: La reincidència en el delicte en la justícia de menors (1º ed.). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Ferrerós, M. L. (2010). ¿Cómo detectar problemas?: Técnicas de modificación condutal (1ª ed.). Barcelona: Planeta.

Garrido, V. (1986). Pedagogía de la delincuencia juvenil: Pedagogía social (1ª ed.). Barcelona: Tirant lo Blanch.

WEBGRAFIA

Base de Datos de la Legislación. 2011. Noticias.juridicas.com. 9 nombre 2010.<http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo5-2000.html>

Centres Educatius. Departament de Justícia. 2000. Gencat.cat. 20 nombre 2010.<http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.51bb51de98b3c1b6bd6b6410b0c0e1a0/?vgnextoid=b22ea1c9c9203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b22ea1c9c9203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default>

Delincuencia juvenil. 2011. Monografias.com. 9 nombre 2010.<http://www.monografias.com/trabajos15/delincuencia-juvenil/delincuencia-juvenil.shtml>

Delincuencia juvenil. 2011. Noticias.juridicas.com. 3 desembre 2010.<http://noticias.juridicas.com/articulos/55-Derecho%20Penal/200307-58551523610332031.html>

Delincuencia juvenil. 2008. Wikipedia.org. 17 desembre 2010.<http://es.wikipedia.org/wiki/Delincuencia_juvenil>

Delicte. 2008. wikipedia.org. 17 desembre 2010.<http://ca.wikipedia.org/wiki/Delicte>

Departament de Justícia. 2011. Gencat.cat. 20 març 2011.

<http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=13757>

47

http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=13757

http://ca.wikipedia.org/wiki/Delicte

http://es.wikipedia.org/wiki/Delincuencia_juvenil

http://noticias.juridicas.com/articulos/55-Derecho%20Penal/200307-58551523610332031.html

http://noticias.juridicas.com/articulos/55-Derecho%20Penal/200307-58551523610332031.html

http://www.monografias.com/trabajos15/delincuencia-juvenil/delincuencia-juvenil.shtml

http://www.monografias.com/trabajos15/delincuencia-juvenil/delincuencia-juvenil.shtml

http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.51bb51de98b3c1b6bd6b6410b0c0e1a0/?vgnextoid=b22ea1c9c9203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b22ea1c9c9203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default



http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo5-2000.html


Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència. 2000. Gencat.cat 28 febrer 2011.<http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=e821247beb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e821247beb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD>

Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). 2000. Gencat.cat. 28 febrer 2011.

<http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=4e0622a30e5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=4e0622a30e5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default>

Model de Justícia Juvenil. 2009. Xtec.cat. 8 gener 2011.<http://blocs.xtec.cat/trjusticiajuvenil/glossari/>

Organigrama – Departament de Justícia. 2011. Gencat.cat. 11 març 2011.<http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organigrama.jsp?codi=13757&jq=200001>

Què és i què fa l'Observatori dels Drets de la Infància?. 2000. Gencat.cat. 11 març 2011.

<http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=26a71be263a55210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=26a71be263a55210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default>

Violència. 2008. Wikipedia.org. 17 desembre 2010.<http://ca.wikipedia.org/wiki/Viol%C3%A8ncia>

48

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viol%C3%A8ncia

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=26a71be263a55210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=26a71be263a55210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=26a71be263a55210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=26a71be263a55210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organigrama.jsp?codi=13757&jq=200001

http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organigrama.jsp?codi=13757&jq=200001

http://blocs.xtec.cat/trjusticiajuvenil/glossari/

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=4e0622a30e5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=4e0622a30e5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=4e0622a30e5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=4e0622a30e5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=e821247beb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e821247beb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD




ANNEX I

49


ENTREVISTA A UN PROFESSIONAL DEL

SERVEI D’INTERNACIÓ

-Quins professionals hi treballen i quines funcions tenen?

-Com us organitzeu? Tens algun organigrama?

-Quins tallers feu? Com es designa cada taller a cada persona? Té algun

criteri especial?

-Es compleixen els horaris? I els de les entrades, caps de setmana...

(medi obert)?

-Quins són els tipus de delictes més freqüents que cometen i per aquest

estan aquí?

-Quan de temps solen estar?

-Estudien? Quines matèries fan?

-A quina edat solen entrar els delinqüents juvenils?

-Tornen a cometre delictes després d’haver ingressat?



-Creus que es difícil per ells la noticia que han d’ingressar en un centre de

menors?

-Es tornen a inserir bé en la societat després d’haver estat ingressat?

50


ANNEX II

51



SERVEI DE MEDIACIÓ

-Quina funció té el servei?

-Quins professionals hi treballen? Quina funció tenen?

-Creus que és un servei útil? Per què?

-Un jove que ha delinquit ha de passar pels jutjats per arribar a vosaltres?

Per què?

-Teniu un tutor professional per fer el seguiment de cada menor o un tutor

es pot encarregar de diversos menors?

-Quina edat solen tenir el joves?

-Els joves solen acceptar aquest servei o la rebutgen?

-Quins són els delictes més freqüents on s’utilitza el servei de mediació?

-Quin procés es segueix en una mediació?

-Quantes sessions es necessiten per arribar a un acord?

-Què és el més important perquè hi hagi mediació?

-Quines són les dificultats que et trobes per què es pugui arribar a un

acord?

52


-Després de passar per el servei de mediació, els joves tornen a cometre

un delicte?

-Si tornen a delinquir, passen als jutjats o poden tornar a passar per el

servei de mediació?

-Les víctimes estan d’acord en mediar? En quins casos?

53


ANNEX III

54



SERVEI DE MEDI OBERT

-Quina funció té el servei de medi obert?

-Quin tipus de professionals hi treballen? Quines funcions tenen?

-Com us organitzeu?

-Quins programes d'intervenció feu? I quin és l’objectiu de cada un.

-Accedeixen amb facilitat als programes?

-Creus que és útil o recomanable? Per quin tipus de menors que han

delinquit?

-Com arriben els joves a aquest programa?

-Els costa acceptar la situació i el compliment de les mesures?

-Quan de temps solen estar amb aquest programa?

-Després d’haver passat per aquest programa, tornen a delinquir? En

aquest cas, que passa amb el menor? Quines conseqüències té?

55


ANNEX IV

56


ENTEVISTA A UN PROFESSIONAL DEL

SERVEI D’ASSESSORAMENT TÈCNIC

-Quina funció té el programa d’assessorament?

-Quins professionals hi treballen? Quines funcions tenen?

-Com us organitzeu?

-Quins programes feu? Quin és l’objectiu principal de cada un?

-Qui pot sol·licitar l'assessorament tècnic penal?

-Com se senten al saber que necessiten un assessorament tècnic?

Presenten dificultats?

-Creus que és un servei útil o necessari aquest programa? Per què?

-Els joves, un cop han passat per aquest servei, tornen a cometre un

delicte?

-Si és així, tornen a passar pel servei o són atesos per un altre servei?

57


ANNEX V

58


FUNCIONS DEL EQUIP TÈCNIC

El psicòleg

Sense perjudici de les funcions que li pertoquen com a integrant de l’equip

multidisciplinari, previstes en la normativa, al psicòleg li corresponen les

funcions següents:

a. Estudiar la personalitat dels interns des de la perspectiva de la ciència

de la

psicologia i d’acord amb els seus mètodes.

b. Dirigir l’aplicació i la correcció dels mètodes psicològics més adequats

per a l’estudi de cada intern, interpretar i valorar les proves

psicomètriques i les tècniques projectives, i fer-ne la valoració conjunta

amb les altres dades psicològiques.

c. Informar als professionals de l’equip dels problemes detectats de

l’àmbit de la seva responsabilitat professional, orientar-los sobre la forma

i els recursos que pot utilitzar per abordar-los i intervenir

professionalment amb el menor o jove en l’àmbit de la seva professió.

d. Identificar el recurs més adequat per a l’abordatge i el tractament dels

problemes de salut mental o de drogodependència detectats en el menor

o jove i coordinar-se amb els professionals responsables del recurs.

e. Elaborar i aplicar programes específics d’intervenció individual o

grupal amb els menors i joves internats.

f. Elaborar informes psicològics sobre els menors i joves per a la

instància judicial o fiscal, a petició del coordinador de l’equip o quan sigui

requerit a aquest efecte per les autoritats judicials o fiscals.

g. Assistir als actes i diligències processals a què el convoquin l’òrgan

judicial

59


competent o el ministeri fiscal.

h. Conèixer els recursos psicosocials disponibles a la xarxa comunitària i

participar en la recerca de nous recursos.

i. Col·laborar en les gestions de derivació i coordinació amb els recursos

psicosocials de la xarxa comunitària dels casos en què intervingui.

j. Complir la resta de funcions que li atribueixi la normativa vigent

necessàries per a la correcta prestació dels serveis encomanats.

El pedagog

Al pedagog li corresponen les funcions següents:

a. Estudiar al menor o jove des del punt de vista de l’historial escolar.

b. Executar els mètodes de tractament de naturalesa pedagògica.

c. Conèixer els recursos educatius i formatius disponibles a la xarxa

comunitària i participar en la recerca de nous recursos.

d. Col·laborar en les gestions de derivació i coordinació amb els

recursos educatius i formatius de la xarxa comunitària.

e. Assessorar al director i a la resta del personal educatiu respecte a les

orientacions pedagògiques que cal implantar al centre i responsabilitzar-

se de la intervenció en relació amb el correcte exercici del conjunt

d’activitats relacionades amb la formació escolar i professional del menor

o jove.

f. Complir la resta de funcions que li atribueixi la normativa vigent


Treballador social

Previstes en la normativa vigent, el treballador social fa d’enllaç entre la

institució, la família del menor o jove, i d’altres professionals de la comunitat, i

desenvolupa part de la seva tasca fora del centre per tal de garantir l’accés a

les prestacions socials a les que tingui dret el menor o jove.

60


Són funcions del treballador social:

a. Conèixer la situació familiar i social dels menors i joves internats,

elaborar-ne el diagnòstic social i la seva actualització.

b. Elaborar i aplicar estratègies de reforç en l’entorn familiar extern dels

menors i joves d’acord amb l’article 58.2 de la Llei 27/2001 de justícia

juvenil.

c. Participar, en coordinació amb la resta de professionals de l’equip

multidisciplinari, en l’elaboració i posterior aplicació dels programes de

tractament individualitzat i dels models individualitzats d’intervenció dels

menors i joves internats.

d. Coordinar-se amb els professionals de medi obert que hagin

d’intervenir un cop es desinterni el menor o jove.

e. Complir la resta de funcions que li atribueixi la normativa vigent


Article 141. L’educador social i el tècnic d’intervenció

Sense perjudici de les funcions que tenen com a integrants de l’equip

multidisciplinari, els educadors socials i els tècnics d’intervenció tenen

atribuïdes les funcions següents:

a. Atendre els menors i joves de la unitat de convivència que tinguin

assignada, conèixer i detectar les seves necessitats i canalitzar-les en el

marc de les diferents intervencions educatives del centre.

b. Fer les funcions de tutoria dels menors i joves assignats i vetllar, d’una

manera especial, pel seu seguiment i evolució educativa.

c. Participar, en coordinació amb la resta de professionals de l’equip

multidisciplinari, en l’elaboració i posterior aplicació dels programes de

61


tractament individualitzat i dels models individualitzats d’intervenció dels

menors i joves de la unitat de convivència.

d. Participar en l’elaboració i l’aplicació dels programes d’actuació

especialitzada dels menors i joves de la unitat de convivència.

e. Dur a terme activitats grupals amb menors i joves de la seva unitat de

convivència o d’altres unitats, en el marc de l’execució d’un programa

d’intervenció.

f. Redactar els informes i notes informatives previstos en aquesta

normativa.

g. Complir la resta de funcions que li atribueixi la normativa vigent


62

Tdrtdr

Documents

Transcript of Tdrtdr