Tema 20 + La Literatura Infantil

T. 20 LA LITERATURA INFANTIL. EL CONTE: EL SEU VALOR EDUCATIU.

CRITERIS PER SELECCIONAR, UTILITZAR I NARRAR CONTES ORALS O

ESCRITS. ACTIVITATS PER REALITZAR A PARTIR DEL CONTE. LA

BIBLIOTECA A L’AULA

0. INTRODUCCIÓ

0.1. DE QUÈ TRACTA AQUEST TEMA?

A l’àrea de llenguatges: comunicació i representació, el currículum de les Illes estableix que els infants han de comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradició cultural mostrant actituds de valoració, plaer i interès cap a ells. El respecte és del que tracta aquest tema. Aquest tema tracta precisament de la descoberta de la literatura emfatitzant el valor educatiu del conte com a gènere literari i de quins criteris han de seguir a l’hora de seleccionar-los, utilitzar-los i narrar-los i de les activitats que podem realitzar a partir del conte. Així mateix tracta de la importància d’organitzar una biblioteca a l’aula amb diferents textos informatius, instructius però també amb diferents textos literaris: contes, endevinalles, dites, embarbussaments, poesies ,etc.

0.2. PER QUÈ ÉS IMPORTANT QUE ELS NOSTRES INFANTS DESCOBREIXIN LA LITERATURA?

- Perquè els hi permet desenvolupar-se a nivell cognitiu, socioafectiu, desenvolupament amb llenguatge, i per tant, desenvolupar-se integralment tal com estableix el currículum prescriptiu de les Illes.

- Perquè és una font de plaer i d’aprenentatge.- Els hi permet compartir interpretacions, experimentar sensacions i emocions.- Els hi permet gaudir de les sensacions que produeixen el ritme, la rima i la bellesa

de les paraules.- Participar de forma creativa en jocs lingüístics per divertir-se i aprendre.- Els hi permet fer dramatitzacions de texts literaris.- Els hi permet tenir cura dels llibres i contes.- Els hi permet valorar les produccions literàries populars pròpies de la seva cultura.- Els hi fa sentir la necessitat de sentir.- Compartir les experiències literàries amb les seves famílies.

0.3. QUIN SERÀ EL NOSTRE PAPER COM A DOCENTS?

Planificar uns objectius, continguts, activitats o experiències, estratègies metodològiques, recursos i avaluació que permetin als infants descobrir els diferents generes literaris i gaudir d’aquests.

TEMA 20 LA LITERATURA INFANTIL Pàgina 1

0.4. A TRAVÉS DE QUINS APARTATS I ASPECTES DESENVOLUPAREM AQUEST TEMA?

En primer lloc tractarem la literatura infantil analitzant els objectius i continguts que estableix el currículum i que nosaltres ens hem de proposar per ajudar als infants a descobrir els diferents gèneres literaris, la literatura infantil al llarg de la història i els principals gèneres que els nostres infants poden gaudir.

En segon lloc, tractarem el conte com gènere literari important a l’etapa infantil pel seu valor educatiu analitzant que han d’entendre els infants per conte, les condicions que han de tenir, els valors educatius i els diferents tipus de contes que poden descobrir els infants.

En tercer lloc, tractarem els criteris que hem de tenir en compte al’hora de seleccionar, utilitzar i narrar contes orals i escrits.

A continuació, les activitats que els infants poden realitzar a partir del conte com són: activitats de llenguatge, de psicomotricitat, de lògicamatemàtica, de plàstica, de música i d’altres com són l' invenció i recreació de contes.

Finalment tractarem la importància d’organitzar una biblioteca d’aula analitzant quins objectius ens hem de proposar amb la seva organització, quines característiques ha de tenir, quina metodologia hem d’emprar i els criteris que hem de tenir en compte a l’hora d’elegir els diferents texts de la biblioteca.

Per acabar, realitzarem la conclusió i anomenaré les fonts que he utilitzat per a l’elaboració d’aquest tema.

1. LA LITERATURA INFANTIL.

Tal com hem esmentat anteriorment un dels grans objectius de l’etapa dEI és que els infants descobreixin, valorin i gaudeixin dels diferents generes literaris, és el que tractarem a continuació:

1.1. QUÈ ENTENEM PER LITERATURA INFANTIL?

Definició: La literatura infantil és aquella literatura dirigida als infants i que engloba totes les manifestacions i activitats que tenen com a base la paraula (oral o escrita) i susciten l’interès de l’infant, essent la seva principal funció la recreativa , passar gust, la bellesa de la paraula.


1.2. QUINS OBJECTIUS I CONTINGTUS CURRICULARS ESTABLEIX EL CURRÍCULUM QUE NOSALTRES ENS HEM DE PROPOSAR?

Objectiu: comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradició cultural mostrant actituds de valoració, plaer i interès cap a ells.

Continguts: (Bloc 1. Llenguatge verbal. Aproximació a la literatura).

- Escolta i comprensió de diverses tipologies textuals tant tradicionals com contemporànies (contes, relats, rondalles, llegendes, poesies, rimes o endevinalles, dites, refranys, embarbussaments...) com a font de plaer i d’aprenentatge mostrant interès per fer-ho.

- Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions literàries.

- Recitació de textos de caire poètic, de tradició cultural o d’autor, mostrant plaer per les sensacions que produeixen el rima, el ritme i la bellesa de les paraules.

- Participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i per aprendre.- Dramatització de texts literaris senzills mostrant interès i plaer per expressar-se amb

l’ajuda de recursos extralingüístics.- Utilització de la biblioteca amb respecte i cura valorant-la com un recurs informatiu

d’entreteniment, plaer i recerca.- Cura dels llibres i contes i desig per utilitzar-los de manera autònoma.

1.3. QUINS ORIGENS TÉ LA LITERATURA I COM HA ARRIBAT ALS NOSTRES DIES?

Abans del s. XVIII: La majoria dels contes antics són de transmissió oral, moralitzadors; posteriorment, es varen recollir de forma escrita. Constituïen un medi per passar estones d’oci i a vegades eren poc angelistes (amb continguts poc considerats per als infants). Es tracta d’una literatura que era destinada tant a adults com a infants.

Entre els s. XVIII-XIX: La literatura es plasma per escrit i segueix essent destinada també a tothom (infants i adults).

S. XX: L’edat de l’infant és l’eix conductor de l’aula i de les editorials. El llenguatge pretén ser natural, fluït i entenedor per a l’infant, així com poètic.

1.4. QUINS TIPUS DE MANIFESTACIONS LITERÀRIES PODEM TROBAR?

La literatura infantil pot ser oral, escrita o icònica (amb imatges).

La literatura oral i escrita pot estar expressada en prosa o en vers: Pertanyen a la literatura oral en prosa els relats: històries o contes. Pertanyen a la prosa escrita aquells contes que, juntament amb la imatge, hi

ha una frase escrita relativa a aquesta.


És important de tan en tant llegir-los un llibre perquè així s’adonin què el llenguatge escrit serveix per comunicar coses.

S’ha de dir que, abans d’anomenar els distints estils literaris, a l'etapa d’E.I., predomina la transmissió oral del conte no només perquè els infants no han aconseguit encara el domini lector sinó perquè la lectura o relat per part d’un adult (nosaltres, padrins…) està carregat de connotacions expressives i afectives que capten l’interès de l’infant amb major intensitat, donada aquesta importància, desenvoluparem aquest estil literari (contes) en els següents apartats del tema.A més a més dels contes existeixen altres formes de literatura apropiades per aquestes edats , les quals tractarem a continuació:

1.2.1. POESIA

Als infants els agrada aprendre petites poesies i inventar-se’n de pròpies. A més, la seva tendència a la fantasia i a la creativitat són entre d’altres raons que justifiquen la utilització de la poesia en E.I.

Motius per treballar la poesia: Existeixen altres motius de pes per treballar la poesia oral i escrita en aquest període de l’educació:

Es tracta de poesies que per la seva brevetat, ritme i rima són molt pedagògiques i fàcilment memoritzables.

Recullen la cultura pròpia d’un lloc. Constitueixen un vehicle de comunicació escola-família, ja que els infants

repeteixen a casa seva les cançons, embarbussaments, endevinalles i dites apreses a l’escola, a la vegada que algun infant ens pot dir alguna petita poesia apresa a casa seva.

Pel seu vocabulari bàsic i estructurat simplement no solen plantejar problemes de comprensió, excepte en aquelles ocasions en què la prevalença de la rima o el joc de l’absurd acaben amb tota la lògica, provocant l’admiració, la rialla o el goig però mai el rebuig, ja que en aquestes edats existeix una preferència pel so, el ritme i la musicalitat major que pròpiament el seu significat.

En definitiva, HAZARD afirma que la poesia afavoreix el seu desenvolupament intel·lectual i lingüístic a més de la seva imaginació jugant, i d’un paper fonamental en la relació afectiva infant-adult.

Objectius: Posant a l’infant en contacte amb la poesia podem aconseguir els següents objectius:

a) Desenvolupar la memòria auditiva.


b) Millorar l’articulació verbal ( embarbussaments)c) Controlar el ritme respiratori.d) Prendre consciència d’estructures rítmiques mitjançant la seva gesticulació.e) Vivenciar subjectivament un ritme realitzat activament.f) Enriquir la parla per medi de la substitució de paraules o frases en un poema.g) Introduir-se en l’expressió poètica.

Classificació:

Una primera classificació seria la que distingeix una poesia o tradició folklòrica o popular d’una altra poesia d’autor. Dintre d’aquestes dues podem trobar les següents:

Embarbussaments: Els infants juguen a perfeccionar o provar les seves pròpies facultats d’expressió i les habilitats per a la dicció pròpies i les dels seus companys: si es repeteix bé, en gaudeixen de l’èxit; si no s’encerta la satisfacció de continuar fins a dominar-lo constitueix un repte. Moltes d’elles serveixen per treballar alguns fonemes determinats que nosaltres podem aprofitar perquè els infants els practiquin.(P.ex.: un carro carregat de terra roja passejava per la carretera de Marratxí).

Endevinalles: Rimes que promouen la curiositat de l’infant al tractar d’encertar una qüestió plantejada amb un joc, en el qual es posen de manifest les capacitats d’observació, enginy, anàlisi, síntesi, memòria… amb la seva corresponent sonoritat, ritme i rima amb un lèxic molt ric i una sintaxis peculiar. Les endevinalles són un dels jocs orals que s’introdueixen més tard (4-5 anys) ja que exigeixen moltes capacitats per part de l’infant. (P.ex.: Més de cent per un camí, no fan pols ni remolí la solució són les formigues)

Dites: Són formes rimades normalment breus , emprades per aconseguir alguna cosa, establir comportaments, acabar un conte, resum o conclusió d’esdeveniment. (P.ex.: Febreret curt, en 28 dies en surt)

Cançonetes de triar: A vegades tenen lletres desbaratades, rimen de forma sorprenent, són molt freqüents les onomatopeies i, normalment, van acompanyades amb algun tipus de moviment o acció o fins i tot representació acompanyant a multituds de jocs de rotllana, pilota, conillets a amagar, de botar corda… (P.ex.: Dalt del cotxe hi ha una nina…)

Poesies: Solen ser més llargues que les anteriors modalitats amb un caràcter més descriptiu i menys sonoritat (si no més en la descripció o explicació d’alguna cosa) però sempre cercant la bellesa de la paraula. (P.ex.: la caseta de la teulada roja…). Aquestes poesies quan es musicalitzen es poden convertir en cançons.


Com treballam la poesia?(Metodologia)

L’apropament de la poesia ha de constituir una activitat lúdica a base d’escoltar, dir, jugar amb el poema. En E.I. l’aprenentatge de la poesia s’ha de fer oralment, elements visuals d’aquesta a la pissarra per facilitar-ne la seva comprensió i memorització.En segon lloc, nosaltres recitam i serà algun infant el qui aferrarà l’element pertinent a la pissarra. En tercer lloc, quan els infants la dominin, ells poden recitar la poesia i un infant aferrar els elements de la caseta. També poden afavorir la seva memorització triant un gest per a cada paraula rimada o per cada frase poètica. Altres jocs:cercar altres paraules… Tot això, facilita la seva comprensió i memorització.

És convenient elaborar un llibre amb les diferents cançons i poesies treballades i col·locar-lo a la biblioteca d’aula perquè els infants la puguin consultar, i també, realitzar un cançoner propi perquè se’l duguin a casa i ho comparteixin amb els seus pares, germans…

Pel treball de l’endevinalla convé cercar endevinalles molt adequades al desenvolupament intel·lectual de l’infant d’acord amb les seves edats perquè no tenguin problemes de comprensió. El més important és el procés que fan els infants per encertar l’endevinalla més que el resultat.

1.2.2. NARRATIVA

Dins la narrativa podem destacar: faules, dramatitzacions i el conte que el tractarem en el següent apartat.

Tipus de narrativa:

Faules: És un recurs fàcil d’utilitzar tant per la seva senzillesa com per les accions que hi apareixes, una o dues (inici, plantejament i resolució amb moraleja) o fins i tot pel diàleg que és mínim. A cada faula apareix un conflicte que el protagonista no soluciona bé i que això li comporta dificultats. Es pot proposar als infants que donin solucions a aquestes dificultats, el que els sensibilitzarà per a la solució creativa de problemes i per afrontar la seva pròpia vida.

Teatre: És un recurs que té molta importància no només per l’interès que suscita als infants quan són espectadors, sinó per la importància que te en el seu desenvolupament evolutiu quan ell és l’actor. Quan xerram de teatre en E.I. pensam en una festa, en un racó de l’aula (racó de joc simbòlic) o en un aconteixement on els infants poden lluir-se i les mares es sentin orgulloses.

Per concloure, per facilitar la descoberta literaria en els nostres infants ho realitzarem a partir de la descoberta de les diferents manifestacions o gèneres literaris poètics com són: els embarbussaments, endevinalles, dites, cançonetes de triar, poesies i de diferents gèneres literaris narratius com són les faules, el teatre i el conte.


2. EL CONTE: EL SEU VALOR EDUCATIU

A continuació, com ja hem esmentat, tractarem específicament per la seva importància el conte i ho farem a través dels següents apartats:

2.1. QUÈ ENTENEM PER CONTE?

És un relat breu, senzill, de caràcter recreatiu i fictici que estimula la imaginació de l’infant.

2.2. QUINES CONDICIONS HA DE SEGUIR EL CONTE PERQUÈ SIGUI EDUCATIU?

1. Adaptar-se a l’etapa evolutiva dels infants:

D’1 a 3 anys: Predomina l’interés per la paraula i el moviment. Els contes més indicats són els que contenen petits textos que els infants poden repetir.

De 3 a 5 anys: en aquestes edats els infants tendeixen a atribuir característiques humanes a tots els essers (fase animista). Prefereixen les històries senzilles, d’acció lineal i que no siguin massa llargs. Els interessen sobretot, els temes d’animals. Al voltant dels 5 anys comença a dominar l’interès per la fantasia i no només ja no s’interessen per situacions properes (familiars) sinó aquells contes meravellosos d’accions fantàstiques o irreals. Solen aparèixer personatges secundari, l’astúcia, l’humor…

2. Han de ser breus i adaptats a la seva capacitat d’atenció; si és massa llarg no pot mantenir l’atenció, la narració resultarà una activitat avorrida i sense estímuls.

3. Els contes han d’esser senzills i clars, tant en el llenguatge emprar com en la seva estructura. No hi ha d’haver massa personatges. Hi ha d’haver acció, és a dir, han de passar coses.

2.3. QUIN VALOR EDUCATIU DONAM AL CONTE?

1. Fomenta la capacitat d’escolta, madura la capacitat auditiva, enriqueix el vocabulari, proporciona estructures lingüístiques organitzades i compleix la finalitat d’identificació ja que l’infant es va reconeixent a si mateix a través dels esdeveniments del conte.


2. És motivador d’activitats lingüístiques. Permet ser utilitzat com instrument per reconèixer fonemes, síl·labes, paraules, frases, melodies, successió de fets, generar altres relats, imitar estructures, activitats de síntesis i participar en els diàlegs.

3. Té un efecte terapèutic, ja que projecta a l’infant els seus conflictes en l’activitat de recreació espontània o de la invenció de relats breus amb els quals l’infant expressa els seus estats interns.

4. Intensifica el sentit de l’observació o la recerca en l’entorn.5. L’inicia en el sentit crític perquè intueix valors que cuida i defectes que

rebutja.6. Els dona seguretat ja que l’infant es constitueix en ordenador de Kaos.7. Afavoreixen el desenvolupament cognitiu dels infants, potencia les facultats

lògiques ja que els contes aporten una estructuració formal que afavoreix la seva assimilació significativa. Això vol dir que aquestes estructures lògiques formals que aporten els contes són interioritzades per l’infant de forma que es configuren com a elements d’ordre i disciplina interior, com a elements estructurats dels seus esquemes mentals, la qual cosa els permetrà el posterior ús actiu d’aquests esquemes en unes altres situacions diferents.

8. Afavoreixen l’estructuració temporal: a través de la seqüència d’aconteixements dels contes, els infants integren l’abans i el després permetent-los el trasllat d’aquests conceptes, els esdeveniments de la seva vida quotidiana.

9. Escoltar contes capacita als infants a mantenir la capacitat d’atenció per espais més perllongats.

10. Enriqueixen el vocabulari i la seva capacitat d’expressió: doten de significat a les paraules, els inicia en els codis de la lectura i de l’escriptura, amb la seva utilitat i funcionalitat.

11. Entren en contacte amb altres cultures, altres pobles i altres races en les seves corresponents formes de vida. Afavoreixen la comprensió humana i la solidaritat internacional amb el món de la literatura que afavorirà la posterior adquisició d’hàbits lectors.

12. Escoltar contes, mirar-los, tocar-los suposa un primer contacte lúdic i de goig amb el món de la literatura que afavorirà la posterior adquisició d’hàbits lectors.

13. Ajudar a incorporar i assumir la cultura a la qual pertanyen. Col·laboren d’aquesta manera en la construcció de la seva pròpia identitat.

14. Afavoreixen l’adquisició de normes i la distinció entre el que està bé i malament.

15. Satisfan les seves ànsies d’acció i de saber.16. Sensibilitzen cap a la bellesa i eduquen la sensibilitat.17. Ens facilita el coneixement de l’infant.18. Afavoreix l’establiment de fluxos de relació entre adult i infant.19. Educa en valors humans: bondat, ajuda als altres, tolerància, ansietat, el

treball comú, generositat, rebuig de la guerra…


2.4. QUINS TIPUS DE CONTES ADEQUATS PER ALS NOSTRES INFATS PODEM TROBAR?

Hi ha nombroses classificacions segons siguin els criteris als quals s’hagin atesos els diferents autors: estructura, contingut, origen, adequació a les diferents edats… Nosaltres aquí tractarem la classificació de n’Anna Pelegrin, ja que es considera adequada per nosaltres, els educadors:

1. Contes de fórmula (2-5 anys):

Aquests contes estan vinculats a estructures líriques (rimen) i constitueixen un magnífic material de joc i d’exercitació de la memòria i del ritme.

Contes mínims: són contes que acaben quasi tot d’una que han començat. (Ex.: Això és el conte de la pastanaga i amb això s’acaba).

Contes de mai acabar: són contes breus que acaben amb un interrogant i sigui quina sigui la resposta del qui escolta, el conte es repeteix una altra vegada. (Ex.: En Joan i Punyin anaven a nedar, en Joan es va negar, qui es va quedar? qui respongui punyin se li dóna una pessigada).

Contes seriats: consisteixen en una desfilada de personatges, cada un dels quals ofereix els seus serveis o té una peculiar habilitat; la seva única relació entre ells és la referència al personatge principal, al qual habitualment intenten complaure amb les seves gràcies. (Ex.: La rateta presumida).

Contes acumulatius: Són aquells en els quals s’afegeix successivament un nou personatge als anteriors. La seva fórmula, és a, ab, abc… (Ex.: quin gust fa la lluna?, El caragol i l’herba de Poriol, L'annereta de les plomes d’argent…).

Contes encadenats: És aquell en què un personatge o una acció va lligada a la que li segueix i així successivament fins que al desenllaç que, a vegades, vé a ser un recorregut invers de les successives accions desencadenades. En molts d’aquests contes amb cada nou encadenament es repeteixen els anteriors (T’ho conten començant pel final). (Ex.: El moix al ratolí, el ratolí a la corda, la corda al pal donava al cavaller a en Sancho, Sancho a la donzella, la donzella a ell, el botiguer a la donzella i tots es movien amb tanta pressa que no tenien aturall)

2. Contes d’animals (4-7 anys):

Aquests contes tenen molta relació amb les faules. Els animals actuen com les persones i tipifiquen algun tret del seu caràcter. Podem trobar contes d’animals salvatges (Els 3


ossets), contes d’animals salvatges i domèstics (Les 7 cabretes i el llop) i contes d’animals domèstics ( L'aneguet lleig).

3. Contes meravellosos ( 5-7 anys):

Aquests contes comencen normalment amb una malifeta, que l’antagonista realitza a l’heroi o per una carència, una recerca que provoca l’acció (allunyament dels membres de la família, prohibició que recau sobre el protagonista, transgressió sobre la prohibició, recepció d’un objecte màgic, victòria de l’heroi i càstig de l’antagonista, matrimoni)

Tipus: Contes d’espòs o esposa encantats: La bella dorment. Contes de tasques sobrehumanes: Na Blanca Flor. Contes de protectors i ajudants: Ventafocs, El gat amb botes. Contes d’objectes màgics: En Joanet de sa gerra, n’Aladdin.

Autors detractors i partidaris dels contes meravellosos: ANDRE BRAUNES: Considera que no s’han d’enganar als infants,

mostrant personatges amb poders que contradiuen les lleis de la naturalesa i de l’univers. Tampoc són adequats per la violència que hi ha i per la por que poden provocar als infants. A més a més, i especialment, per transmetre estereotips culturals no desitjables per una societat democràtica que propugna la igualtat d’oportunitats per ambdós sexes i la no discriminació de raça, religió o qualsevol altra raó. A més a més, en molts d’aquests contes hi ha una filosofia de resignació.

BRUNO BETTELMEIM (partidari) : Aquest autor recull les seves investigacions en el llibre “Psicoanàlisis dels contes de fades”, en el qual manifesta els efectes positius dels contes meravellosos. Segons ell, els personatges i situacions dels contes de fades són una clara representació de l’inconscient de l’infant i l’ajuden a superar les angoixes i ansietats que els infants sofreixen per raons que no tenen a veure amb els contes de fades. És a dir, els contes serveixen de catarsis (superació/resolució de conflictes interès: pors, gelosies…)

4. Contes de la vida real (de 3 a…)

Són contes que tenen un argument que pot succeir en la vida real de l’infant. Els personatges solen pertànyer a l’ambient familiar o ambients coneguts per l’infant. (Ex: En


Teo va a l’escola). Li mostren situacions quotidianes o conflictes propis de la societat actual.

5. Contes de costums (de n’Antonio Rodríguez Almodóvar)

Són aquells que xerren de peripècies de personatges reals i estan basats en fets de la vida real encara que puguin incloure un element fora de lo comú. En general tenen un argument satíric o humorístic (En Patufet).

S’ha de tenir en compte que aquestes classificacions de n’Anna Pelegrí i de n’Antonio Rodríguez Almodóvar fan referència als contes tradicionals, dels Gremans Grimm…, però que avui en dia les diverses editorials ens presenten nombrosos contes que tracten temes actuals que fugen dels estereotips.

3. CRITERIS PER SELECCIONAR, UTILITZAR I NARRAR CONTES ORALS O ESCRITS

Un cop tractada la importància del valor educatiu del conte, tractarem aquest apartat a través dels següents aspectes:

3.1. QUINS CRITERIS HEM DE SEGUIR PER SELECCIONAR CONTES ORALS I ESCRITS PER ALS NOSTRES INFANTS?

Per seleccionar correctament els contes tendrem en compte:

1. L’edat dels infants (Almodóvar)

De 0 a 3 anys : Predomini de la paraula oral i el moviment Predomini de la imatge sobre el text escrit: han d’incloure estructures rimades

(estribillos) ja que als infants els agrada escoltar-les i repetir-les. És interessant que apareixin elements de la seva vida diària: el pare , la mare, un

nadó, un ca… Cuidar que no li provoquin por De 3 a 6 anys: S’ha de tenir en compte que en aquestes edats l’infant dota de vida tot, li agrada

la fabulació, la fantasia, lo màgic. Contes de fórmula i animals 3 anys. A més dels anteriors, els més adequats seran els meravellosos 5 anys. També en aquestes edats els interessen contes que tracten de temen humans. Els llibres poden ser d’il·lustracions amb un peu petit de text. Han de tenir moltes

imatges a través dels quals l’infant pugui desenvolupar la seva capacitat creativa i la seva fantasia. Les il·lustracions tendran molt de color.


2. Els interessos dels infants. (Claparède)

Els contes s’han d’adaptar als interessos dels infants: sensorials, morals, lúdics, glòsics i concrets…

3. La connexió amb els objectius de la UD que estiguem treballant.

4. Altres criteris:

Extrema senzillesa i linealitat en la narració de manera que les escenes tenguin una successió mínimament lògica perquè l’infant pugui seguir el seu desenvolupament.

Un reduït nombre de personatges molt poc caracteritzats, amb absència de ser complicats i situacions simultànies i complexes en les quals es faci un anàlisi dels sentiments i motivacions que han fet que algun personatge actuï d’una determinada manera, ja que l’infant no l’acceptaria per la seva escassa capacitat analítica.

Gràcia, frescor i riquesa d’un llenguatge ràpid i essencial amb referències a l’experiència concreta.

A vegades cercarem la no familiar, històries que estimulin sempre la imaginació dels infants.

No hem d’introduir elements que produeixen por o angoixa encara que hem de recordar que hi ha autors com en Bettelheim que pensen que ajuden a resoldre a superar conflictes interns.

Històries que es manegen sentiments però sense un sentimentalisme en excessivitat. No pensam que sigui convenient la introducció de qualsevol tipus d’ensenyança expressa ja que la possible lliçó esdevé de l’acció dels personatges i la finalitat última de la narració de contes no ha de ser l’ensenyança moral.

Totes aquestes característiques que han de guiar la nostra elecció de contes són aplicables tant a contes populars com d’autor, orals o escrits.

3.2. QUINS CRITERIS HEM DE TENIR EN COMPTE ABANS D'EXPLICAR CONTES ORALS O ESCRITS PER ALS NOSTRES INFANTS?

Conèixer els infants. els seus gustos i interessos. Conèixer els contes: cal llegir-los abans de contar-los. Cal utilitzar els llibres per plaer i no per imposició.


Estimular el contacte dels infants amb els llibres així com el diàleg i la recreació entorn al llenguatge d’aquests i la tradició oral que li ofereixen.

Preparar amb cura les activitats d’expressió oral, corporal, musical, plàstiques que es poden realitzar a través del conte.

3.3. QUINS CRITERIS HEM DE SEGUIR A L'HORA DE NARRAR CONTES ORALS I ESCRITS segons ROMERA CASTRO?

El conte sempre ens ha d’agradar: és molt difícil transmetre un sentiment positiu per allò que no ens diu res.

La narració d’un conte requereix de l’atmosfera adequada: l’ambient ha d’estar relaxat i els infants estaran asseguts formant una U.

Durant el relat és important que la nostra mirada es dirigeixi als diferents infants obrint els ulls desmesuradament quan la narració ho requereix, tancar-los en altres ocasions rient…, és a dir, exagerant l’expressió emocional del contingut afectiu del conte. Importància de la gestualització.

El to de la veu ha de ser moderat: es modularà l’entonació d’acord amb el contingut de la narració. El timbre de les veus corresponents als personatges que apareixen s’han de diferenciar.

És convenient establir comparacions positives entre els personatges i els infants, sobretot cap aquells que estiguin més distrets (p.ex.: tenia el cabell ros com en...)

Els contes han de començar i acabar sempre amb unes fórmules rituals amb la finalitat de crear un clima màgic.

Abans de contar un conte cal aprendre’l, si el conte no és llegit. És important no dubtar del que passa a la narració, ja que es fomenta el desinterès i la decepció de l’infant. Tampoc se pot inventar, sobretot en els contes coneguts, ja que els infants aniran corregint d’acord la versió que han escoltat anteriorment altres vegades. Si es canvia alguna cosa del conte ha de ser per un objectius.

Les fórmules rimades o contades s’han de recitar o cantar sempre igual, molt poc a poc i convidant als infants a cantar-les perquè les puguin anar memoritzant.

Cal fer-los partícips de les onomatopeies que apareixen als contes, fer-los preguntes del que passa o del que creuen que passarà en el conte, que cantin les cançons…

És important contestar breument les preguntes que sorgeixen entre els infants durant la narració o esperar als infants.

És important també llegir-los el conte de tant en tant. Emprarem una entonació adequada, pauses, amb gestos i mímica, assenyalarem les il·lustracions.

Se pot xerrar a través d’un titella o emprar algun tipus de material per acompanyar la narració com làmines…


4. ACTIVITATS PER REALITZAR A PARTIR DEL CONTE

4.1. QUINES ACTIVITATS SOBRE EL LLENGUATGE PODEM REALITZAR A PARTIR D'UN CONTE AMB ELS NOSTRES INFANTS?

Desenvolupament del llenguatge oral a partir d’un diàleg sobre el conte. Analitzar el vocabulari que apareix: fer famílies de paraules, significat de paraules,

anomenar les parts d’un objecte, fer sons difícils de pronunciar… Comprensió dels successos més significatius del conte. Descriure personatges i paisatges. Distingir les accions que duu a terme cada personatge. Experimentar amb modulacions de veus diferents per a cada personatge. Comparacions quantitatives del personatge (Ex.: el llop era…). Inventar un altre conte amb el personatge central, Contar el conte a l’inrevés.

4.2. QUINES ACTIVITATS DE PSICOMOTRICITAT PODEM REALITZAR A PARTIR D'UN CONTE AMB ELS NOSTRES INFANTS?

Dramatització de determinats personatges o de tot el conte.

4.3. QUINES ACTIVITATS DE LÒGICA-MATEMÀTICA PODEM REALITZAR A PARTIR D'UN CONTE AMB ELS NOSTRES INFANTS?

Reconstruir les accions a partir d’un moment donat. A partir de dibuixos del conte, ordenar-los per ordre d’aparició.

4.4. QUINES ACTIVITATS PLÀSTIQUES PODEM REALITZAR A PARTIR D'UN CONTE AMB ELS NOSTRES INFANTS?

Dibuixar personatges del conte. Realitzar titelles. Construir un escenari per dramatitzar el conte. Modelar els personatges amb plastilina o fang.

4.5. QUINES ACTIVITATS RÍTMIQUES I MUSICALS PODEM REALITZAR A PARTIR D'UN CONTE AMB ELS NOSTRES INFANTS?

Imitar els sons dels animals, fenòmens naturals o personatges que apareixen en el conte.


Cantar cançons que canten els personatges. Canviar el to de veu dels personatges.

4.6. QUINES ALTRES ACTIVITATS PODEM REALITZAR?

D’inventar contes:- Donar títols (P.ex. el moix que xerra).- Mostrar-los una foto i què passa? que va passar? i què passarà després?- Donar a cada infant una frase i cada un dibuixarà allò que li suggereix i per

últim s’agrupen i es configura una història.- Es projecten unes diapositives i els infants contaran allò que els suggereix.

Recrear contes:Es tracta de triar un conte qualsevol i que els infants el reconstrueixin canviant els personatges: llevant uns, afegint-ne altres, introduint objectes màgics…:

Seguint un conte es poden canviar algunes característiques dels personatges: na Caputxeta groga (al principi els nins es poden irritar perquè els rompin els seus esquemes, però és una bona manera perquè tenguin una ment oberta i creativa.

Realitzar una amanida de varis contes. Introduir una nova clau, espai temporal, un conte conegut: El flautista d’Hamelin a

Palma (avui en dia) Introduir algun element nou que permeti la consecució d’un altre conte: en Pinotxo

comerciant/ pilot. A partir de les característiques d’un personatge real o imaginari realitzar algunes

variacions: un home de vidre, transparent, que se romp, que se pot fer net. Triar personatges de còmics o dibuixos animats en les característiques que es

distingeixen i tractar de presentar noves situacions en les variacions que se’ls pugui ocórrer.

Gramàtica de Gianni Rodari: diferents opcions a triar i fer-ne un conte segons allò triat.

5. LA BIBLIOTECA A L’AULA

És convenient que a l’aula hi hagi un espai especialment destinat a guardar, llegir i contar contes.

5.1. QUINS OBJECTIUS HA DE PERSEGUIR LA NOSTRA BIBLIOTECA D'AULA?


Familiaritzar a l’infant en la dinàmica de la biblioteca. Il·lusionar-los amb un ambient propici creat a la pròpia aula. Inculcar una actitud de respecte pels llibres.

5.2. QUINES CARACTERÍSTIQUES GENERALS HA DE TENIR LA BIBLIOTECA D'AULA?

El racó de la biblioteca ha d’estar situat a l’aula, organitzat materialment, previst de llibres i el seu funcionament ha de ser senzill i flexible.

Aïllament del racó: el racó ha d’estar aïllat de manera que permeti que les activitats de lectura es desenvolupin amb tranquil·litat.

Organitzar el material: els llibres han d’estar ordenats. No importa el criteri que utilitzem, lo important és que els infants els trobin fàcilment i que els tenguin a mà.

Els llibres han d’estar exposats, la seva visió pot estimular els infants. La il·luminació: assegurar una il·luminació natural (al costat d’una finestra si és

possible). Decoració: podem participar en la decoració del racó i aquesta es pot anar

modificant.

5.3. QUINS CRITERIS METODOLÒGICS HEM DE SEGUIR PER A UN BON FUNCIONAMENT DE LA BIBLIOTECA D'AULA?

Nosaltres tenim un paper actiu en el funcionament de la biblioteca:

Fer la presentació dels llibres que introduïm a la biblioteca de forma col·lectiva.

A vegades llegirem el llibre, altres vegades el contarem. Afavorirem el préstec de llibres per incentivar la lectura. Afavorirem en els infants el gust i el respecte pels llibres, ensenyant-los com

tenir-ne cura (girar bé les pàgines, deixar-los tancats i col·locats), fer activitats de reparació de llibres, afavorir la seva participació amb la classificació per l’organització del racó.

5.4. QUINA SELECCIÓ DELS LLIBRES PODEM SEGUIR?

Triarem llibres de diferents estils literaris i alguns d’ells poden ser elaborats per nosaltres (endevinalles, àlbum)…

Llibres de caràcter informatiu. Llibres relacionats amb el que estam treballant a l’aula: projectes, UD, centres

d’interès… Tant els de caire literari com els de caire informatiu procurarem que siguin

atractius, resistents, amb moltes imatges, textos adequats…


6. CONCLUSIÓ

Un dels grans objectius de l’EI és facilitar la descoberta de la literatura infantil a través de diferents gèneres literaris. Pel seu valor educatiu destaca com a gènere literari narratiu el conte que entre d'altres aspectes afavoreix el desenvolupament cognitiu, desenvolupa la comprensió i expressió lingüística, educa amb valors, etc. Donada la seva importància a l’hora de treballar els contes, caldrà que ho facem a partir d’una sèrie de criteris tant a l’hora de seleccionar-los com d’utilitzar-los i narrar-los. A partir del conte podrem realitzar múltiples activitats de llenguatges, plàstica, música però també inventar i recrear contes.

Per facilitar la descoberta, goig i valorar la literatura infantil és convenient tal com estableix el currículum la creació d’una biblioteca d’aula on hi introduirem diferents textos literaris però també informatius, instructius, etc.

Aquest espai caldrà que assoleixin determinats objectius, segueixin una determinada metodologia i tenguin unes determinades característiques.

La narració de contes va a desenvolupar la imaginació infantil, però també va a estructurar el seu pensament, li servirà de projecció i posarà a l’infant en contacte amb la llengua elaborada de caràcter literari.

7. BIBLIOGRAFIA

Per a l’elaboració d’aquest tema he consultat diferents fonts bibliogràfiques:

He tengut en compte els decrets:

Decret 71/2008 de 27 de juny pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Infantil a les Illes Balears.

Decret 67/2008 del 6 de juny del 2008 pel qual s’estableix l’ordenació generals dels ensenyaments d’Infantil, Primària i Secundària a les Illes Balears.

Les fonts bibliogràfiques de caire general han estat:

Bassedas, Huguet, Solé: “Ensenyar i aprendre a l’Educació infantil” Ed. Graó Domenech, J.: “Mirades a l’educació que volem” Ed. Graó Bcna Ibáñez Sandín, Carmen: “El Proyecto d’Educació Infantil” Ed.Muralla

Com a bibliografía específica d’aquest tema:


Quins llibres han de llegir els infants? ROSA SENSAT. Seminari de bibliografia infantil. Barcelona.

Literatura infantil. NOBILE. Ed. Morata-Mcc

A més a més he consultat diferents articles de les revistes: Guix infantil, Quaderns de Pedagogia, Pissarra, relatius a experiències per afavorir el desenvolupament cognitiu dels infants fins als sis anys i que han duit a terme diferents escoles.

He tengut en compte així mateix aportacions de cursos i seminaris de formació permanent del professorat impartit pel CPR de Palma, així com de diferents sindicats.

Vull destacar les aportacions per aquest tema dels meus companys i companyes de nivell i cicle així com la meva pròpia pràctica a l’aula.


Tema 20 + La Literatura Infantil

Documents

Transcript of Tema 20 + La Literatura Infantil