TEMA 6 - L'Art del Renaixement

L'ART DEL RENAIXEMENT

L'ART DEL RENAIXEMENT

● Context● Característiques generals:

arquitectura, escultura i pintura.● Arquitectura:

● Quattrocento: Brunelleschi i Alberti. ● Cinquecento: Bramante i Palladio.

● Pintura:● Quattrocento: Massaccio i Botticelli● Cinquecento: Miquel Àngel.

● Escultura:● Quattrocento: Donatello.● Cinquecento: Miquel Àngel.

CONTEXT DEL RENAIXEMENT: INTRODUCCIÓ

● El Renaixement és el trencament amb la mentalitat medieval i l'inici de la modernitat.

● Ja en època de Giotto quan es volia elogiar un poeta o un artista es deia que era tan bo com els antics.

● Consideren l'Edat Mitjana com una època fosca i decadent («gòtica», «intermèdia») i fan renàixer l'antiguitat clàssica.

● L'artista es forma de manera polifacètica, deixa l'anonimat i és apreciat com un geni.

● L'art abandona el caràcter didàctic medieval per ser fruit de la genialitat de l'autor que és protegit per mecenes.

● La mentalitat renaixentista és resultat de l'impuls intel·lectual de l'humanisme.

CONTEXT DEL RENAIXEMENT: L'HUMANISME

● Petrarca i Bocaccio, poetes italians del s. XIV, assentaren les bases d'una nova mentalitat: l'Humanisme.

● Es va expandir amb figures com Maquiavel, Erasme de Rotterdam, Copèrnic o Lluís Vives. Socialment s'identifica amb el patriciat urbà i la burgesia, impregna també prínceps i nobles, mecenes dels artistes.

● Redescobriren el saber grecoromà (en fase de recuperació des dels s. XII i XIII) -que aprofitant l'invent de la impremta (Guttenberg)- es difon i es posa de moda, igual que el seu art.

● Antropocentrisme supera el teocentrisme.

● Esperit de progrés esperonat pels nous descobriments. Afany de coneixement real (mètode científic), lluny de l'explicació religiosa.

CONTEXT DEL RENAIXEMENT:ITÀLIA

● Dividida en moltes repúbliques, principats o ciutats estats. Els més importants: Venècia, Gènova, Milà, Florència, Estats Pontificis i Nàpols (que el 1442 passarà a la Corona d'Aragó).

● Governats per un patriciat urbà enriquit amb comerç internacional (ex. ruta de la seda). Es consolida una burgesia comercial que esdevé culta i refinada, que esdevé mecenes i col·leccionistes d'obres d'art. La gran demanda explica la fama dels artistes.

● Ells miren l'esplendor de l'Imperi Romà destruït per les invasions dels bàrbars («gots»). Volen trencar amb el passat medieval i tornar a entroncar amb l'antiguitat de l'art romà i la filosofia grega.

«L'ESCOLA D'ATENES» de RAFAEL (Palau Aposòlic del Vaticà, 1510)

«L'ESCOLA D'ATENES» de RAFAEL (Palau Aposòlic del Vaticà, 1510)

Altres interpretacions: 1.- Leonardo 3.- Miquel Àngel 5.- Margarida (amant de Rafael) 8.- Bramante

CONTEXT DEL RENAIXEMENT:QUATTROCENTO (s. XV)

● Florència havia esdevingut la ciutat més pròspera d'Itàlia.

● Els banquers de la família Mèdici eren els senyors de la ciutat, i acolliren en la seua cort els artistes i filòsofs del moment. Els grans ducs de Mèdici són els mecenes de Florència.

● Si Florència és el centre de l'humanisme i el renaixement al segle XV; Roma és l'antiga capital de l'Imperi, el lloc on més restes d'art clàssic pervivien. Per això els artistes acudien a Roma per estudiar l'Antiguitat.

CONTEXT DEL RENAIXEMENT:CINQUECENTO (s.XVI)

● El poderós Papat esdevé mecenes i Roma superarà Florència com a capital del Renaixement.

● Destaca el mecenatge dels papes Juli II, Lleó X i Sixt V.

● Sota el control de l'Església, l'art se supedita novament a la religió.

● Això s'accentuarà al llarg del segle per la necessitat de contrarestar la reforma protestant.

● Altre focus importants d'art del Cinquecento serà Venècia.

Retrat de Juli II, atribuït a Rafael

CONTEXT DEL RENAIXEMENT: ALTRES FETS DESTACABLES

● Els reis consoliden el seu poder amb el suport de les burgesies, estableixen monarquies autoritàries. És l'inici de l'estat modern.

● Amb els Reis Catòlics, Castella i Aragó formaran una unió dinàstica (1474). Aquests incorporaran a Castella els regnes de Granada (1492) i Navarra (1512).

● Conquesta i colonització d'Amèrica: Colom (1492-1506); H. Cortès sotmet els azteques (1519-21); Pizarro sotmet els inques (1532). Suposa un impacte fonamental en l'economia europea i també a les mentalitats (civilització, evangelització, descobriments, oportunitats...).

● Descobriments geogràfics com la volta al món d'Elcano i Magallanes (1519-1522).

● Amb Carles V els Habsburg dominen Europa: Monarquia Hispànica (amb territoris americans), Imperi Austríac (amb Milà, Hongria, Països Baixos, Franc Comtat...), i el títol d'emperador romano-germànic.

● Amb Carles V la Monarquia hispànica entrarà en guerres amb França, els luterans d'Alemanya, l'Imperi Turc... I en època de Felipe II amb les Províncies Unides i Anglaterra. El manteniment de l'Imperi provoca conflictes i problemes econòmics.

● Reforma luterana (1517), separació de l'església anglicana (1536), extensió del calvinisme... Concili de Trento (1545-1563) i contrarreforma, fundació de la Companyia de Jesús (1540).

CONTEXT DEL RENAIXEMENT: L'EUROPA DEL SEGLE XVI

CONTEXT DEL RENAIXEMENT: L'EUROPA DE LA REFORMA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART RENAIXENTISTA

● Es generalitza la denominació belles arts o arts majors per referir-se a arquitectura, pintura i escultura.

● Recuperació del món grecoromà: ordres arquitectònics; models escultòrics clàssics; temes mitològics en pintura.

● Antropocentrisme, els artistes se centren en la figura humana però sense abandonar els temes religiosos.

● Avantposen bellesa i perfecció al significat o l'espiritualitat de la representació.

● Artista humanista, intel·lectual amb formació amplia i diversa, ja no és artesà. Realitza un estudi previ a l'obra.

● Abandonen l'anonimat, signen les obres.

● L'obra té un caire unitari, se supera la fragmentació (tipus còmic) del retaule o mural gòtic. La dama de l'ermini, oli de Leonardo, 1490, Museu

Czartoryski, Cracòvia

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: ARQUITECTURA RENAIXENTISTA

Quattrocento: centre a Florència.

● Planta: basilical o central (creu grega o cercle).

● Substentants: Columnes o pilastres adosats al mur, amb els 3 ordres grecs (dòric, jònic i corinti) i els 2 romans (toscà i compost). El mur recupera el caràcter sustentant i no s'obrin tants vanos.

● Sostinguts: arc i volta de mig punt, cúpula de mitja taronja substituint el cimbori medieval. Habitual ús cúpula semiesfèrica per cobrir un quadrat.

Cinquecento: centre a Roma. S'afegeix:

● Decoració: monstres meitat animals / meitat humans/motius vegetals (dits grotescs, de gruta, en al·lusió als murals descoberts a la Domus Aurea de Neró).

● Estudi de l'obra de Vitruvi, romà del s. I aC, autor De Architectura. Teòric de l'arquitectura clàssica.

Basilica di Sant'Andrea, Mantua, Alberti s. XV.

EDIFICIS RELIGIOSOS RENAIXENTISTES

● La planta basilical -d'origen romà- però amb creu llatina és la més habitual. Presenta tres naus i una cúpula al mig.

● També hi ha plantes centralitzades, en forma de creu grega o circular.

● Façana distribuïda en 3 cossos, el central més alt i coronat per un frontó, sovint s'uneix als laterals amb volutes. També hi ha façanes que imiten un arc de triomf.

Basilica di Sant'Andrea, Mantua, Alberti, s. XV. Portada amb arc del triomf.

EDIFICIS CIVILS RENAIXENTISTES

Utilitas de Vitruvi és molt present.

Palaus:

● Forma cúbica, sensació massissa. El caire defensiu en l'ús d'encoixinat prominent sota, més lleuger com més alt. Al segle XVI l'encoixinat es redueix.

● 3 pisos separats per motllures i estructurats en 3 ordres clàssics (toscà o dòric, jònic i corinti).

● Tot el palau està coronat per una cornisa.

● Portada de poca importància. Té nombroses finestres (sobretot en els palaus venecians).

● Tot s'organitza entorn d'un pati (cortile).

Viles suburbanes: recuperació de la casa de camp romana.

Palau de Farnese, Sangallo el jove, 1514, Roma. Model dels palaus renaixentistes del Cinquecento.

L'ARQUITECTURA DEL QUATTROCENTO

FILIPO BRUNELLESCHI (1377 -1446)

● Considerat el primer arquitecte renaixentista, trenca amb el gòtic. Treballa sobretot a Florència.

● Viatja a Roma per estudiar les formes i mides clàssiques (columnes, timpans, cornises...) i és el primer en aplicar-les en època moderna. No volgué copiar-les, sinó emprar-les lliurement amb l'objectiu de generar noves modalitats de bellesa i harmonia.

● La influència del canvi encetat per ell és enorme i duradora en els segles següents. Hi ha un abans i un després de Brunelleschi.

● L'obra que li va donar la fama és la construcció de la cúpula de Santa Maria del Fiore (1418-1436), que posseeix el diàmetre més gran del món cristià.

● Senzillesa d'elements constructius i línies fines.

● Esglésies de planta basilical amb tres naus separades per arcs de mig punt i sostre pla amb cassetons.

DUOMO DE FLORÈNCIA (1418-1461)

● Brunelleschi rebre el complicat encàrrec de completar la catedral gòtica cobrint el creuer amb una enorme cúpula. La forma octogonal del tambor el va obligar a emprar una solució gòtica nervada.

● El Panteó d'Agripa (Roma) és també una referència en aquesta construcció.

● Va elevar la cúpula sense emprar el suport de la cimbra. Es tancava conforme pujava.

● El secret resideix en una cúpula doble, superposades però separades. La capa d'aire entre ambdues, amb nervis i anells, permet alleugerar el pes fins un 45%.

● Entre les cúpules hi ha una escala que connecta amb la llanterna que corona el conjunt.

● Material: rajola sobretot, pedra (base), marbre (nervis i revestiment del tambor). Aparell d'espina de peix als nervis, tot i que la part més visible és quadrat.

DUOMO DE FLORÈNCIA (1418-1461): PARTS

DUOMO DE FLORÈNCIA (1418-1461)

DUOMO DE FLORÈNCIA (1418-1461): SIGNIFICAT

HOSPITAL DELS INNOCENTS (1419-1424)

● Destaca la lògia, sensació de lleugeresa amb amples arcs de mig punt, i esveltes columnes. Proporcionada: columnes tenen tanta altura com de profunditat de la galeria.

● Al pis superior hi ha petites finestres coronades per primera vegada en el Renaixement amb un frontó. Les finestres es fan més petites de dreta a esquerra per tal d'oferir millor perspectiva lateral.

● Tot l'edifici dóna a una gran plaça rectangular, signe de la fi de l'urbanisme medieval.

HOSPITAL DELS INNOCENTS (1419-1424)

CAPELLA DELS PAZZI(1429-1444)

● Capella de planta central construïda per als Pazzi, poderosa família del patriciat florentí.

● Façana formada per columnes d'ordre corinti, combina la volta i l'arc de mig punt amb l'arquitrau i el sostre pla de cassetons. El pis superior és opac. El conjunt de la façana s'acosta a la proporció àuria.

● La porta té un bastiment i un petit timpà que mostra l'estudi de les ruïnes romanes.

● L'interior mostra més la influència romana. No conté grans finestrals, la paret blanca s'imposa, sempre dividida amb grises pilastres sense cap funció constructiva real.

● Tot el conjunt coronat per una cúpula sobre petxines oberta amb òcul sobre el quadrat interior. Està coronada amb llanterna. La decoració es troba a uns medallons sobre les petxines.

Es troba situada a l'est del primer claustre de la Basílica de la Santa Creu de Florència, situada dins del jardí d'aquesta.

CAPELLA DELS PAZZI (1429-1444)

BASÍLICA DE SAN LORENZO(1418-1461)

● Brunelleschi mor abans d'acabar. La completa Manetti.

● Trenca amb el sentit deambulatori de les esglésies medievals. Crea l'espai perspectiu (camí d'albereda) i busca l'amplitud.

● El quadrat del creuer és el referent de la construcció. S'empra al cor i al transsepte.

● Revitalitza la planta basilical (en creu llatina). Les naus laterals connecten amb la més ampla i alta central a través d'arcs sostinguts per esveltes columnes corínties, amb un tros d'entaulament a sobre per guanyar altura.

● Als murs trobem pilastres acanalades corínties de color gris, que contrasten amb el blanc del mur. Les columnes i els pilastres marquen el ritme.

● Sostre pla amb cassetons.

● Conjunt molt harmoniós, es busca l'equilibri i l'amplitud.

BASÍLICA DE SAN LORENZO(1418-1461)

SAGRISTIA DE SAN LORENZO (1421-1428)

BASÍLICA DE SPIRITO SANTO (1444-1487)

PALAU DELS PITTI (1457)● Obra pòstuma. És una massa cúbica tancada, amb pretensions de muralla. Pati interior distribuïdor.

● 3 pisos amb profusió de finestres coronades amb dovelles encoixinades. Els tres coronats per terrasses amb balustrades.

● Carreu encoixinat de tradició romana. Aparell en opus quadratum. Carreu rústic en la part de sota, es fa més lleuger als altres dos pisos.

● Porta d'entrada discreta i timpanets a les finestres inferiors.

Diapo prestada de Tomás Pérez Molina

LEON BATTISTA ALBERTI (1404-1472) 1

● Resideix i treballa a Roma, on estudia les restes romanes, en especial el Coliseu.

● Teòric de l'arquitectura, s'inspira en Vitruvi, escriu tractats molt influents com De Re Aedificatoria.

● Estudia i empra proporcions i nombres anàlegs a les harmonies musicals. 1:1; 1:3; 2:3; 3:4... Que després es generalitzen en el Renaixement.

● Edificis amb estructura racionalment comprensible i clara: quadrats, cercles, cubs, esferes, cilindres... formes del repertori clàssic.

LEON BATTISTA ALBERTI (1404-1472) 2

● Segueix l'estela de Brunelleschi.

● Inclinació al classicisme, especialment a les façanes: temple romà i arc del triomf. A Santa Maria Novella crea la façana típica del Renaixement.

● Manlleva de les esglésies catalanes la planta única amb capelles entre els contraforts.

● Crea l'anomenat «Tram rítmic d'Alberti», és a dir, un factor que es repeteix i articula la composició.

● És gran defensor dels temples centrals, que considera símbols de Déu. Aquests els concep blancs, per remarcar aquest caràcter diví, sense relleus ni frescos.

SANTA MARIA NOVELLA (1458-1478) 1

● Construïda a Florència. És finançada per un ric patrici, Rucellai. Façana teló que cobreix la gòtica anterior.

● L'edifici és totalment proporcional, tota la façana es pot descompondre en proporcions constants.

● Santa Maria Novella model de futures façanes de basíliques renaixentistes: 3 cossos, el central rematat per un frontó, i els laterals, més baixos, units al central amb dues grans “s” i volutes. Revestida amb marbre blanc i verd.

SANTA MARIA NOVELLA (1458-1478) 2

Cos inferior:

● Portada principal segons l'esquema romà d'arc de triomf, unint el sistema arquitravat amb l'arc de mig punt.

● Arc d'entrada sobre pilastres clàssics, igual que els falsos arcs que dibuixa el color del marbre a ambdós costats.

● Quatre semicolumnes adosades, decoratives, de fust verdós i capitell corinti. L'element sustentant és el propi mur. A continuació trobem un entaulament clàssic amb arquitrau, fris i cornisa.

● La porta principal és rectangular i està coronada amb un timpà decorat semicircular.

Cos superior: àtic amb un òcul i sobre ell un frontó.

SANTA MARIA NOVELLA (1458-1478)

SANT'ANDREA DE MANTUA (1472-1490)

Encarregada pel marquès Ludovico III de Mantua. El projecte d'Alberti va ser completat (pòstumament) per Fancelli. És una combinació de tres formes romanes: arc del triomf (inspirat en el de Trajà a Ancona), basílica i la façana d'un temple romà.

SANT'ANDREA DE MANTUA (1472-1490): FAÇANA

● L'ús de l'arc del triomf a la façana és una novetat introduïda per Alberti que després serà normal en façanes de temples cristians. L'entrada d'«ordre gegant» té una volta decorada amb cassetons.

● A la façana també podem observar les formes d'un temple clàssic amb pilastres, entaulament i frontó.

● Sobre ells un gran òcul que fa entrar llum a l'interior de la basílica.

SANT'ANDREA DE MANTUA (1472-1490):INTERIOR

● La basílica té una única nau (planta única) intercala entre els contraforts capelles obertes i tancades, de manera que les tancades semblen pilars gegantins.

● Les capelles i el sostre amb volta de mig punt decorada amb cassetons, recorden la Basílica de Majenci, del fòrum romà.

● La llum entra pel tambor de la cúpula i per l'absis i pel òculs i es concentra al creuer i al presbiteri.

SANT'ANDREA DE MANTUA

(1472-1490)

SAN FRANCESCO DE RIMINI, (1450-?)

● Anomenada «Temple malatestià». Va ser el noble i senyor de Rimini, S. Malatesta, qui encarrega l'obra com a panteó familiar.

● S'alça sobre un pòdium, té estructura d'arc de triomf, amb àtic i frontó inacabat.

● Columna adossada amb entaulament tallat sobre el capitell. Recorregut per un fris en tota la façana i coronat per una cornisa que separa la part inferior del frontó.

● 2 arcs cegos als costats de la portada, sostinguts sobre pilastres adosades.

● Porta principal rectangular amb un timpà triangular. Sobre ella l'arc de la portada dibuixa una mena de nou timpà decorat amb motius geomètrics pel color del marbre.

● El temple estava pensat per ser una gran rotonda coronada per una cúpula però va quedar per acabar per l'excomunió (1461), derrota i mort del patrocinador Malatesta.

SAN FRANCESCO DE RIMINI, (1450-?)

PALAU DELS RUCELLAI (1446-1451)

● L'encomana el comerciant Rucellai. El palau es convertirà en model d'altres palaus renaixentistes.

● 3 pisos amb una robustesa en l'aparença del mur (encoixinat) que minva conforme s'ascendeix. Al pis inferior els carreus són grans mentre que conforme es puja s'empren més menuts i fins.

● Empra pilastres en dòric (baix), jònic (1r pis), corinti (baix); això està inspirat en el propi Coliseu. Un entaulament i cornisa separa cada pis.

● Finestres geminades al 1r i 2n pis, al llarg de la façana, amb dovelles coronant-les. Portes no massa prominents.

L'ARQUITECTURA DEL CINQUECENTO

DONATO BRAMANTE (1444-1514)

● Els primers anys del s. XVI són l'apogeu de l'arquitectura renaixentista, sobretot per Bramante.

● 1a època la fa a Milà, on va ser patrocinat pels Sforza. Allí manté un estil decoratiu, fortament influenciat pel Quattrocento: Santa Maria delle Grazie i San Satiro. Però amb Santa Maria de Abiattegrasso ja predomina allò estructural (arc de triomf).

● A Roma ja abandona la decoració i resulta molt influenciat per la senzillesa arquitectònica d'Alberti.

Esdevé mestre de la composició arquitectònica. Claus:

● Ordre, mesura, proporció massa.

● L'arquitectura com a contrast de buits i plens. Mestre dels buits solemnes.

● Contrast de llums i ombres.

PALAU DE LA CANCELLERIA (1489-1513)

● Primer palau de Roma que va ser erigit des del principi en el nou estil renaixentista.

● Se li atribueix a Bramante, influenciat pel Palau Rucelllai, d'Alberti.

● Va ser encarregat pel cardenal i mecenes Rafaello Riario, membre de la Cort Papal.

TEMPIETTO DE SAN PIETRO IN MONTORIO (1502-1510)

● Encomanat pels Reis Catòlics per a commemorar la conquesta de Granada (1492). Construït dins el claustre d'un convent franciscà.

● Pla circular d'inspiració grecoromana. S'acomoda també a la planta del martyrion, es pensava construïda on va ser crucificat Sant Pere.

● L'edifici disposa tots els seus elements (escalinata, pòrtic, mur, cúpula, llanterna...) en espais concèntrics.

● Envoltat per un pòrtic de columnes dòriques que sobre el qual hi ha entaulament amb fris també dòric. Damunt una cornisa i una balustrada.

● El cos superior té una cúpula sobre tambor, rematada per una llanterna.

● Molt estudiat pels arquitectes successius.

● Ritme, proporció, harmonia...

● No és un edifici pràctic, sinó commemoratiu.

● Bramante tornarà a assajar la planta circular en els projectes per Sant Pere del Vaticà.

TEMPIETTO DE SAN PIETRO IN MONTORIO (1502-1510)

SANT PERE DEL VATICÀ (1502, inici)

● Encomanda pel Papa Juli II per a exaltar la seua glòria. La necessitat de fons per construir aquest gran projecte provocà la venda d'indulgències i precipità la crisi que provocà la reforma luterana.

● Concebuda com una creu grega però amb cúpula. Junta la geometria perfecta de la creu, que remet a Crist amb el semicercle de la gran cúpula que simbolitza l'univers, l'infinit, Déu.

● Segons Gombrich, Bramante volia combinar els efectes del Coliseu i el Panteó.

● La gran cúpula havia d'elevar-se sobre quatre grans pilars, edificats en vida de Bramante. Ell va ser qui va idear Sant Pere del Vaticà. Tanmateix, va morir abans de poder acabar-la i va ser Miquel Àngel qui la va construir, amb un diàmetre de 44 metres.

● Posteriorment, al s. XVII, s'alteraria la planta de creu grega i esdevindria creu llatina.

SANT PERE DEL VATICÀ (1502, inici): ASPECTE ACTUAL

El Belvedere (1506-1510)

● Obra realitzada al Vaticà per connectar els palaus d'Innocenci VIII i Nicolau II. Va ser encarregada per Juli II.

● Triomf de les grans masses, clares i senzilles.

● Destacava el «Nichal» del Belvedere.

ANDREA DI PIETRO DELLA GONDOLA, «PALLADIO»

(1508-1580)● Mot degut a Pallas Atenea, protectora de les arts.

● L'arquitecte del Cinquecento més culte i coneixedor dels clàssics, que havia estudiat minuciosament i matemàticament durant la seua estada a Roma. També allí es va familiaritzar amb l'obra monumentalista de Bramante, Sangallo i Miguel Ángel.

● Tractats: «L'Antichità di Roma» i «Quattro libri dell'architectura» (molt influent).

● Format com a picapedrer va utilitzar aquests coneixements en el tractament dels materials.

● Vicenza va ser el centre de l'obra de Palladio. Allà, al llarg del decumanus, va construir palaus luxosos per les famílies patrícies. Trenca l'esquema clàssic de palau renaixentista.

● Perfeccionà l'anomenat «tram rítmic», que consisteix en l'associació arc-arquitrau, l'ús de columnes de dues grandàries (per provocar tensió) i combinació vano-massís.

LOGGIA DEL PALAZZO DELLA RAGIONE, LA «BASÍLICA»

(1546-1549)● Obra que fa saltar a la fama

Palladio.

● Lògia que envolta tot el Palau de la Regió com si fora un estoig de pedra blanca.

● El ritme està marcat per l'anomenat «motiu palladià» que és arc entre dos vanos rectangulars, formats per una doble columna arquitravada (tram rítmic).

● També s'observa ritme en la successió de buits i massissos.

● Superposició d'ordres dòric i jònic i utilització de columnes adossades de major grandària que les que sostenen els arcs.

LOGGIA DEL PALAZZO DELLA RAGIONE, LA «BASÍLICA»

(1546-1549)

PALAU DE CHIERICATI

(1550)● El patrici de Vicenza Girolamo Chiericati li

encarrega un bell edifici símbol de la seua estirp.

● Únic palau de Palladio que no està adossat a cap edifici. A l'inici es trobava prop d'un riu, per això apareix elevat sobre un pòdium.

● Façana tendeix a l'horitzontalitat i és simètrica.

● Planta baixa: façana amb columnes d'ordre toscà, amb collarí i basa, de part a part, sostenen un entaulament amb fris dòric; i formen una lògia de sostre pla cassetonat, amb sengles arcs als laterals.

● Segon pis: columnes d'ordre jònic sobre cubs intercalats en la balustrada; inicialment formaven una nova lògia, però va ser tancada en el s. XVII.

● Remat: cornisa, pinacles alternats amb escultures.

PALAU DE VALMARANA (1566)

● Encarregat per Isabella Nogarolla, de la família patrícia Valmarana, de Vicenza.

● Superposició de plànols.

● Sobre pilastres aparellades corínties, que arriben fins el primer pis, situa grans pilastres d'ordre compost i gegant que arriben fins a dalt. Excepte a ambdós laterals del palau on hi ha escultures de soldats amb l'escut dels Valmarana.

● Aquesta és la primera vegada que Palladio aplica l'ordre gegant a un palau senyorial, fins el moment l'havia reservat per les esglésies venecianes.

LOGGIA DEL CAPITANIATO (1565-1572)

● Residència del cap militar venecià a Vicenza.

● Palladio va solucionar problemes d'espai amb una façana d'ordre gegant donant a la plaça i altra d'ordre menor al carrer. Aquesta darrera conté un arc de triomf commemoratiu de la victòria de Lepant (1571).

● La part inferior conté tres arcs de mig punt que obrin la lògia, lloc on es feien els negocis.

● La part superior amb tres balconades rectangulars, era la sala d'audiències.

● L'edifici està rematat amb un àtic, amb terrassa balustrada sobre una cornisa i entaulament que es trunca quan coincideix amb les columnes corínties.

ALTRES PALAUS DE PALLADIO A VICENZA

● Palau Thiene (1542).

● Palau Porto (1544).

● Palau Barbarano (1569).

● Palau Porto in Piazza Castello (1571).

VILLA CAPRA, «LA ROTONDA» (1566)

● Encarregada per Paolo Almerico.

● Original i brillant composició: un quadrat cobert d'una cúpula i amb pòrtics a cadascun dels quatre costats, formant una creu grega. S'eleva sobre una muntanyeta per gaudir millor del paisatge: els pòrtics, d'ordre jònic, són miradors.

● Destaca el caràcter unitari de la composició i la subordinació de les parts al tot. Ideal de bellesa i centralització.

● Vessament piramidal dels volums.

● Pòrtics que imiten els temples romans, fins i tot en les escalinates. Els pòrtics de la «Rotonda» seran el model de les façanes del Neoclassicisme en el segle XVIII, especialment al món anglosaxó.

● Entaulament i basament que gira tot l'edifici. Frontons coronats amb acroteris.

VILLA CAPRA, «LA ROTONDA» (1566)

SAN GIORGIO MAGGIORE (1565)

● Església veneciana situada en una illa en front de Sant Marc.

● Utilitza l'ordenació perspectivista en l'interior, amb trams fortament sortints.

● Edifici de gran puresa arquitectònica, molt sever per força.

SAN GIORGIO MAGGIORE (1565): FAÇANA

● Projecció de dos temples clàssics amb els respectius frontons. El que eleva la nau central, amb columnes corínties adossades, presenta un ordre gegant. En les naus laterals utilitza pilastres d'ordre menor.

● La continuació de la cornisa en el frontó inferior és obra dels deixebles de Palladio, efectuada en el s. XVII.

SAN GIORGIO MAGGIORE (1565): INTERIOR

● L'espai està adequat a les exigències del culte cristià per naix d'una reflexió sobre els espais de les termes romanes, com es veu en les finestres termals que recorren la nau major i que estan albergats en llunetes.

● Intensa llum blanca que entra per la part alta de la nau major (finestres termals). És afavorida per la bicromia del mur blanc i elements estructurals grisos.

● Ordre major en la nau central (columnes) i ordre menor en les laterals (pilastres).

SAN FRANCESCO DELLA VIGNA (1564-1570)

● Només la façana és obra de Palladio.

● Va utilitzar els dos ordres gegant i menor, i la superposició de dos temples clàssics amb els respectius frontons.

● Espai entre columnes d'ordre gegant omplits amb capelletes amb escultura. Igual que a San Giorgio Maggiore.

● Va ser una església molt volguda per les famílies patrícies de Venècia, de fet moltes d'elles se soterraven allí.

TEATRE OLÍMPIC DE VICENZA (1579-1580)

● Encarregat per l'Acadèmia Olímpica de Vicenza.

● Recrea un teatre romà, que imagina «vitruvià», però amb molt poc d'espai i materials de baixa qualitat (fusta, rajola, estuc). Per això poques voltes s'ha emprat per a representacions.

● És un teatre cobert, novetat en l'època.

● L'escenari és un disseny unificat, un mur amb ordres superposats i entre les columnes capelletes on figuren les estàtues dels membres de l'Acadèmia Olímpica vestits «a l'antiga». Sobre ells un timpanet circular.

● El teatre té un caràcter d'irrealitat i escenografia que anticipa ja el Barroc.

TEATRE OLÍMPIC DE VICENZA (1579-1580)

TEMPLETE DE VILLA BARBARO EN MASER (1580)

ARQUITECTURA DEL MANIERISME (1525-1600)

● Els manieristes treballaran «alla maniera» dels mestres, però és un distanciament respecte del Renaixement.

● Context: Sacco di Roma (1527), Reforma Luterana, guerres a Itàlia, Alemanya, França...

● Expressa els gustos d'una societat escèptica, que cerca el gaudi i el refinament i vol rodejar-se de bellesa. És un art aristocràtic vinculat a les corts europees.

● Es vol assolir la bellesa a partir de l'experimentació i l'invent. Busca plantejaments esceanogràfics, antifuncionalistes. De vegades esotèrics i subrealistes.

● Arquitectura pictòrica, juga amb la perspectiva per guanyar dramatisme.

● Arquitectes: Giulio Romano, Jacopo Vignola. També veiem manierismes en Palladio.

Palazzo Zuccari, Federico Zuccaro, Roma, 1590

ARQUITECTURA RENAIXENTISTA A LA MONARQUIA HISPÀNICA 1

● Arriba al s. XVI, als dos primers terços les formes renaixentistes s'apliquen sobre les gòtiques.

● Estil Plateresc (primer terç):

● Profusió decorativa (medallons, escuts, columnes, grotescos...).

● Hospital de la Santa Cruz de Toledo (foto), Escalera Dorada de la catedral de Burgos (Diego de Siloé), fachadas universidades Salamanca i Alcalá de Henares.


● Classicisme (segon terç s. XVI):

● Conviu amb el plateresc.

● Més auster.

● Desenvolupa totes les formes del renaixement (arc de mig punt, volta de canó, frontons, ordres dòric i jònic)...

● Palau de Carles V a l'Alhambra, Catedral de Granada (foto), Iglesia del Salvador y Hospital de Santiago a Úbeda, Catedral de Jaén i façana del Palau de la Generalitat de Catalunya.


● Herrerià (últim terç s. XVI):

● Època de Felip II.

● Construcció del Monestir de l'Escorial, monestir, palau i església dedicats a la commemoració de la batalla de Sant Quintí. Serà el panteó dels reis hispànics.

● Sobrietat formal.

● Absència de decoració.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:PINTURA DEL RENAIXEMENT 1El precedent és Giotto, però es fixen durant el Quattrocento de la ma de Massaccio i suposen un trencament amb el gòtic. Trets:

● Perspectiva: matemàtica (descoberta segons Gombrich per Brunelleschi) o aèria. «Cosa bella è la perspectiva» (Uccello). Ús de l'escorç (Crist mort, Mantegna 1480, imatge) i de la ficció arquitectònica (Trinitat amb la verge i Sant Joan, Massaccio 1472). S'introdueix també la perspectiva cavallera (a cavall) i la del punt de vista baix (ajupida).

● Realisme i naturalisme en el cos humà i els rostres: volen retractar amb fidelitat i reconèixer els personatges. Estudi intens del cos humà.

● Interès pel paisatge i la naturalesa però sense el detallisme telescòpic de l'escola flamenca.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:PINTURA DEL RENAIXEMENT 2

● Proporcions: Lucca Pacioli, De Divina Proportione, tractat d'harmonia numèrica que continua els principis de Policlet. Es basa en el principi de la Secció Àuria, ja enunciat així per Vitrubi: «Per tal que un espai dividit en parts desiguals resulte agradable, caldrà que hi haja entre la part més petita i la més gran, la mateixa relació que entre la més gran i el tot».

● El nombre daurat és 1,618, és a dir que el rectangle perfecte té 1 d'alt i 1,618 d'ample.


● Interessats en el volum i el moviment.

● Vestits: interpretats amb major elegància i volum.

● Composició: per assolir la perfecció en el disseny i l'efecte de profunditat de la perspectiva calia disposar sobre el pla, de forma harmònica i equilibrada, les peces de les escenes. Afecta tant als volums com a les proporcions geomètriques. Busca la natura en les matemàtiques. Utilitza sobretot la composició triangular però també elements arquitectònics i grotescos en composicions d'espais secundaris.


● Obsessió per la profunditat i l'enquadrament.

● Molta importància al dibuix i al color.

● Introducció d'elements arquitectònics del moment, com a enquadrament.

● Tècniques: fresc i tremp; però a partir del segle XV utilitza l'oli que va fent desaparèixer el retaule, substituït per la tela.

TEMES DEL RENAIXEMENT

En general, l'obra va més enllà del tema i se centra en el plaer estètic.

● Temes religiosos: els més abundants però dins d'ells s'exalta l'ésser humà o la part humana (física o psicològica) dels personatges sagrats.

● Retrats: patricis encomanen retrats per individualisme i voluntat de significar-se. Inspirats, en part, en suports romans (medalles, relleus...).

● Temes mitològics: redescobriment de l'antiguitat clàssica i el neoplatonisme moralitzant que busca als herois mitològics exemples de virtut. També al·legories d'idees, sentiments i forces de la natura.

Perseu allibera Andròmeda, Piero di Cosimo, 1510, oli sobre taula. Galeria dels Uffizi.

ESCOLES DE PINTURA DEL RENAIXEMENT: QUATTROCENTO

Escola florentina:

● Nascuda en la cort de Cosme de Mèdici. Pionera de la pintura renaixentista. Té en comú la preocupació pel dibuix.

● Fra Angelico (1387-1455), baula entre el gòtic i el renaixement.

● Masaccio (1401-1428), el Bruneleschi de la pintura renaixentista, treballà amb Masolino di Panicale (1383-1440).

● Fra Filipo Lippi (1406-1469), mestre de Sandro Botticelli (1444-1510).

● Paolo Uccello (1396-1475), obsessionat per la perspectiva, va influir en Piero della Francesca (1416-1492) de l'Escola Umbra.

● Altres: Gozzoli (1420-1497) Ghirlandajo (1449-1494).

L'Anunciació, Fra Angelico, 1426, tremp sobre taula. Museu del Prado, Madrid.

ESCOLES DE PINTURA DEL RENAIXEMENT: QUATTROCENTO

Escola d'Úmbria:

● Escola de la segona meitat del segle, problemàtica per ser de transició.

● El dibuix perd rigor i hi ha més preocupació per l'atmosfera, la llum i la delicadesa del color.

● Piero della Francesca (1416-1492) i, sobretot, Perugino (1448-1523), que és precursor dels canvis del Cinquecento i treballa en diferents ciutats com Florència o Roma.

Escoles del nord d'Itàlia:

● Influenciades pels germans Van Der Weyden.

● Recuperen el llenguatge de les ruïnes romanes.

● Mantegna (Mantua), Bellini i Antonello da Messina (Venècia), Tura (Ferrara).

Retrat d'home, Antonello da Messina,1475, oli sobre taula, National Gallery de Londres.

ALGUNES PAUTES PER DESCRIURE UNA COMPOSICIÓ 1

MASACCIO (1401-1428)

● Tomasso di Giovanni Cassai, dit «Masaccio».

Característiques:

● Crea una nova sensibilitat que trenca amb el gòtic. El Brunelleschi de la pintura.

● Preocupació per les característiques psicològiques dels personatges representats. Sentiment profund. Fuig dels luxes i delicadeses en les representacions de les figures, prefereix mostrar la naturalesa real i el significat o simbolisme de l'escena.

● Reencarnació de la monumentalitat de Giotto però amb els personatges millor fusionats en l'ambient.

● Perspectiva geomètrica i composició estructurada.

● Evita allò anecdòtic per fixar-se en el més substancial.

● Reflecteix moviment en algunes obres com l'Expulsió del Paradís.

CAPELLA BRANCACCI (1425-1427)

● Frescos situats a la capella de la part sud del transsepte de Santa Maria del Carmine, Florència. Encarregats per la família de Pietro Brancacci, i per això dedicada a Sant Pere.

● Masaccio i Masolino acorden treballar-los amb unitat estilística i hi ha parts que no se sap exactament de qui són, tot i que en les de Masaccio es veu que estan modelades plàsticament i tenen un sentiment profund. L'obra va ser acabada a finals de segle per Filippino Lippi.

● Els artistes representen dins la pintura l'equivalent a un únic i direccional focus lumínic (finestra). Això crea un joc de clarobscurs que li atorga un caire encara més realista i natural.

● Obra influent de Masaccio perquè el situa com a pioner del Renaixement. Serà molt copiada pels estudiants del s. XV.

● Escenes de Masaccio: l'Expulsió d'Adam i Eva; El tribut de la moneda; La resurrección del fill de Teòfil i el tron de Sant Pere. També tres de les quatre escenes sobre la vida de Sant Pere.

CAPELLA BRANCACCI (1425-1427): DIFERÈNCIES ENTRE MASOLINO I MASACCIO

«L'Expulsió del paradís» de Masaccio contrasta dramàticament amb la imatge delicada i decorativa que va fer Masolino d'Adam i Eva abans de la caiguda, pintada en el mur oposat. Mentre que l'obra de Masolino pertany encara al gòtic, en la de Masaccio està ja present el Renaixement.

CAPELLA BRANCACCI(1425-1427): L'EXPULSIÓ DEL PARADÍS

● És un fresc molt damnat, la recent restauració ha intentat recuperar l'aspecte original i ha eliminat la censura del XVII.

● Obra concreta i dramàtica, plenament renaixentista per la gran profunditat psicològica, va impressionar molt els contemporanis.

● Adam apareix avergonyit però sense perdre la dignitat, Eva apareix amb un dolor intens que no és només seu sinó que és el de tota la humanitat.

● La bellesa del cos d'Adam és una mescla dels models clàssics i dels nous arquetips. Crida l'atenció que no apareix envilit. El d'Eva apareix tapat, recorda a les «Venus Púdiques» clàssiques, ja assajades per Nicola Pisano al s. XIV, però sense el dramatisme de Masaccio.

CAPELLA BRANCACCI(1425-1427): EL TRIBUT DE LA MONEDA

CAPELLA BRANCACCI(1425-1427): EL TRIBUT DE LA MONEDA

● Escena al llac Cafarnaüm on vivia Sant Pere. Jesús li diu on trobar la moneda per pagar els impostos. Pere i Crist són els protagonistes d'aquesta triple escena, amb el diàleg entre ells en el centre. El miracle és secundari.

● Pretén ressaltar el valor cívic de pagar impostos, doncs coincideix amb una polèmica a Florència sobre el registre oficial dels impostos.

● Atmosfera d'expectativa entre els personatges. Tots miren Crist, formen un cercle en torn seu. Les mans de Crist i Pere marquen el ritme. Hi ha classicisme en les túniques i fins i tot en la postura de cames flexionades de Pere.

● Figures voluminoses.

● Tractament del paisatge amb clarobscurs i perspectiva geomètrica.

CAPELLA BRANCACCI(1425-1427): LA RESURRECCIÓ DEL FILL DE

TEÒFIL I EL TRON DE SANT PERE

Escena bíblica: Pere ix de la presó i va a ressuscitar el fill de Teòfil (prefecte d'Antioquia), mort des de fa 14 anys. Això converteix al cristianisme els habitants d'Antioquia que li construeixen una càtedra (tron).

CAPELLA BRANCACCI(1425-1427): LA RESURRECCIÓ DEL FILL DE

TEÒFIL I EL TRON DE SANT PERE● Iniciat per Masaccio, acabat per

Filippino Lippi (aquest fa només les cinc figures de l'esquerra i els tres monjos).

● Relat dividit en dos: central la resurrecció i dret el tron.

● Escena urbana classicista: mur amb motllures, hort, testos, teulades florentines, ales simètriques, pilastres amb capitells i arquitrau, alts edificis al fons...

● Perspectiva geomètrica, es veu en els edificis i la disposició dels personatges en diferents plans. És reforçada per la llum.

● Monumentalitat dels personatges, que a més són molt expressius. Utilitzen també robes pesades. La llum serveix per marcar el volum.

Interpretacions:

● Agenollat hi ha Gian Galeazzo Visconti, senyor de Milà i enemic de Florència. Al costat el canciller florentí Coluccio Salutati. El quart personatge de l'esquerre seria el cardenal Branda Castiglione.

● Autorretrat a la dreta, possiblement amb Masolino, Alberti i Brunelleschi.

CAPELLA BRANCACCI(1425-1427): ALTRES ESCENES DE LA VIDA DE SANT PERE

El baptisme dels neòfitsSant Pere sanant els malalts amb l'ombra.

Sant Pere fent l'almoina i mort d'Ananies.

LA TRINITÀ (1426)

● Fresc situat en el mur de la nau lateral esquerra de Santa Maria Novella, Florència. Sorprenent i trencadora en l'època. Va estar tapada per un altar entre 1570 i 1861.

● Vol imitar una capella dins la catedral amb l'ús d'una perspectiva lineal que redueix la profunditat al plànol.

● Les figures formen una composició piramidal. Són contundents i ocupen un espai real volumètric.

● S'emmarca arquitectònicament en formes renaixentistes de record clàssic, semblants a les de Brunelleschi.

● Tot es veu des del punt de vista des de baix per poder apreciar la volta de canó. A més els donants representats als peus, en posar-se davant les pilastres semblen ocupar un lloc real. Visió ascendent, des de la mort al cel.

● Sincer i emotiu, grandiositat dramàtica. Les figures semblen estàtues. La Mare de Déu asssenyala Crist amb un gest senzill molt eloqüent perquè és l'únic moviment de tota l'obra.

LA TRINITÀ (1426):PROFUNDITAT I EXPRESSIVITAT

MADONNA AMB EL NEN, POLÍPTIC DE PISA (1426)

● Centre d'un retaule de 19 taules al tremp encarregat per un notari pisà, Giuliano degli Scarsi Ser, per la capella del seu sant a Santa Maria del Carmine, de Pisa. El retaule està repartit en diferents museus.

● Espectador des d'un punt de vista baix. Hi ha perspectiva lineal amb personatges en diferents plans. L'Halo del Nen emfatitza el seu volum. També la llum, que ve de l'esquerra, remarca el volum.

● Els personatges són molt humans, la Mare de Déu apareix cansada, mentre que el Nen és poc diví.

● La Mare de Déu li ofereix raïm al Nen que el menja. Simbolitza la sang de Crist (últim sopar, sacrifici a la creu, eucaristia...).

● Els àngels davant i darrere emmarquen l'escena i realcen el tron.

ALTRES OBRES DE MASACCIO

Tríptic de San Giovenale, 1422

Sant'Anna Metterza, 1424, Masaccio i Massolino

Sant Jeremies i Sant Joan Baptista, políptic inacabat a Roma, 1428

Adoració dels reis mags, predel·la del políptic de Pisa, 1426

SANDRO BOTTICELLI (1444-1510)

● Pintor d'una generació diferent:

- No tan preocupat com Masaccio per les qüestions tècniques, Botticelli cerca la inspiració.

- Masaccio és famós pels frescos, Botticelli per la pintura al llenç i el cavallet.

● Alessandro di Mariano Filipepi, àlies «Sandro Botticeli» . Format amb Fra Filippo Lippi, la influència es veu en la delicadesa expressiva dels rostres i en els gestos i el detall decoratiu. Va coincidir amb Leonardo en el taller de Verrochio. Des de 1475 va treballar amb els Mèdici.

● Sensibilitat exquisida. La crisi que viu Florència a finals del segle XV: expulsió dels Medici (1494), crema de Savonarolla (1498) -clergue que l'influencia religiosament- l'inundà de pessimisme.

SANDRO BOTTICELLI (1444-1510)

● La seua obra culmina l'objectiu de rivalitzar amb la natura que perseguia el renaixement.

● Harmonia en la composició, habitualment piramidal.

● Predomina el dibuix, que és de contorns marcats, amb línies ondulants, imatges en moviment i cert toc líric.

● Crea un llenguatge artístic propi, on els cossos perden rigidesa, semblen desplaçar-se surant, s'inclinen suaument i dibuixen un somriure melancòlic i ens miren somniadors o amb llanguiment. Els cossos i els vestits posseeixen un subtil ritme lineal. Les robes es mouen amb la brisa.

● Absència de dramatisme en les expressions dels rostres. Rostres serens i bells, quasi de porcellana. Destaquen els models femenins: Simonetta Vespucci.

● Cel apareix en blau i grisos freds i distants.

● Va fer retrats, pintura religiosa (va fer molts diners pintant Madonnes), i també pagana. Destaquen les pintures de mites: «El naixement de Venus», «l'Alegoria de la Natura», «Venus i Mart», «La calumnia»...

ALTAR DE SAN AMBROGIO (1470)

● Obra mestra del jove Botticelli feta per al convent de San Abrogio a Florència. Tremp sobre taula, Galleria degli Uffizi, Florència.

● La Mare de Déu entronitzada amb sants, en diferents plànols, envoltant-la: Maria Magdalena i Sant Joan Baptista a l'esquerra, Sant Francesc d'Assís i Caterina d'Alexandria a la dreta, Sant Cosme i Sant Damià (patrons dels Mèdicis) agenollats. Tots els sants porten els símbols propis.

HISTÒRIES DE JUDITH (1472)

● Díptic de petites dimensions, encarregat per la família Mèdici, és un oli sobre taula. Aquesta miniatura està feta per veure's des de prop, es troba a la Galleria degli Uffizi, Florència

● Judith, vídua hebrea que decapita el general assiri Holofernes que amenaçava amb destruir Betúlia.

● L'escena primera mostra com tornen ràpidament cap a la ciutat. Abra, la criada, porta el cap d'Holofernes. Judith l'espasa i una branca d'olivera, símbol de la pau. Judith mira cap a l'espectador en un moviment detingut, amb melancolia però segura de la victòria.

● Els oficials troben Holofernes decapitat. Cos en escorç i nuet, molt definit, amb la llum impactant sobre ell. Contrasta el cos amb el cap que porta Abra.

L'HOME DE LA MONEDA (1474)

● És un dels retrats més originals del Quattrocento. Tremp sobre taula, conservat als Uffizi de Florència.

● Desconegut mira l'espectador mentre sosté una moneda de Cosme de Mèdici (mort el 1464). La moneda té relleu, perquè està pintada sobre guix daurat afegit a la taula.

● La llum inunda el paisatge i cau sobre el costat esquerre del jove, de manera que Botticelli juga amb les ombres en el costat del rostre més proper a nosaltres.

● És un retrat experimental, dels primers que mostren les mans del retratat, d'aquí que el dibuix siga més pobre.

MADONNA DEL MAGNIFICAT (1480-1481)

● Quadre més famós de la Mare de Déu pintat per Botticelli. Conté figures de grandària quasi natural. És un tremp sobre taula.

● El tipus de quadre és un tondo (de «rotondo»), dit així per la forma circular.

● La Madonna és coronada per dos àngels com a reina del cel. La corona és fina orfebreria d'estreles («Stella Matutina»). Botticelli emprà profusament pintura d'or en el quadre: cabells, ornament túniques, raigs divins, corona...

● El fons és una finestra cap a un paisatge natural amb perspectiva aèria (influència flamenca).

● Un àngel agenollat en primer plànol, sosté el llibre i el tinter amb el qual la Madonna escriu el Magnificat (Himne marià). Ella sosté una magrana amb el nen, és símbol de la passió de Crist.

FRESCOS DE LA CAPELLA SIXTINA (1481-1482)

● Amb altres pintors, va ser cridat a Roma pel Papa Sixt IV, per decorar les parets de la Capella Sixtina. És l'encàrrec més famós de Botticelli fora de Florència.

● Els frescos parlen del Vell i Nou Testament i s'estenen des de l'altar (on van ser substituïts poc després pels de Miquel Àngel) fins l'entrada.

● Moisès, Crist i Pere, protagonitzen els cicles. Damunt d'ells es pinten els Papes, això vol remarcar l'autoritat del pontífex Sixt IV.

● Escenes més importants són: «Crist lliura les claus a Pere» de Peruggino; i «El càstig de Coré» de Botticelli.

● Botticelli també pinta «Escenes de la vida de Moisès» i «Les temptacions de Crist» (imatge). Així com alguns papes.

CAPELLA SIXTINA (1481-1482): EL CÀSTIC DE CORÉ

● Coré fill d'Aroon protagonitza una revolta contra els líders triats per Déu. El poble hebreu està cansat de les proves que han de superar després de la fugida d'Egipte.

● Escena del càstig als levites per rebel·lar-se contra Aaron i Moisès.

● El missatge és «Que cap prenga l'honor per a si mateix sinó aquell al que és cridat per Déu , com ho va ser Aaron»

AL·LEGORIA DE LA PRIMAVERA (1482)


● Realitzada amb motiu del catorze aniversari d'un cosí segon de Lorenzo de Mèdici. És un tremp sobre taula.

● És una de les primeres pintures renaixentistes amb temàtica mitològica. Les figures son de grandària natural, esveltes, amb ventre arrodonit en les dones; seguint el cànon de l'època.

● Venus saluda en el centre un poc allunyada, sobre ella Cupido apunta les tres gràcies (una és Simonetta Vespucci, altra és Caterina Sforza) que ballen en cercle a l'esquerra. L'escena ocorre en un jardí molt divers i florit, en plena efervescència, és la primavera. Darrere de Venus un arbre de murta, símbol de la deesa.

● A l'esquerra del tot Mercuri, guardià del jardí, espanta els núvols amb el Caduceu, així podrà arribar la primavera.


● A la dreta el vent Zèfir bufa amb força la nimfa Cloris. La nimfa raptada es convertí en la seua esposa i li va donar molts fills, mentre ell li va donar l'imperi de les flors -aquí li ixen per la boca. Això la identifica amb Flora, la deesa primavera, en realitat és la mateixa dona que Cloris. Flora és representada llençant roses (símbol de Venus).

● En aquesta obra Botticelli mostra tots els trets que el fan original, el seu gust per la línia més que pel volum , la idealització enfront del realisme, la mística davant l'ascètica , ... que es plasmen en l'allargament de les figures, l'ús de la llum i el color, i la falta d'interès per la perspectiva, per la qual cosa tanca el fons amb una línia de tarongers.

● Mostra un pintor més interessat pel transcendent que per material. Malgrat tot plasma de manera genial el moviment, les transparències, la bellesa, l'harmonia ... i converteix l'obra en un autèntic goig per als sentits . Segueix els ideals d'Alberti per a la realització d'una obra pictòrica : varietat de personatges, postures, gestos, color ...

EL NAIXEMENT DE VENUS (1485)


● Tremp sobre llenç, Galleria degli Uffizi.● Primera representació despullada del cos de la

dona en la civilització cristiana, amb l'excepció de les representacions d'Eva.

● Inspirat en un poema èpic d'Angelo Poliziano, "Stanze per la Giostra".

● Zèfir, Aura o Cloris, Venus, les Hores o Primavera.

ALTRES OBRES MITOLÒGIQUES

● «Pal·les i el centaure», tremp sobre taula, 1482. Atenea amb una alabarda personifica la virtut que triomfa sobre la luxuria personificada pel centaure. El paisatge buit remarca els personatges. Pal·les influirà Rubens?

● «Venus i Mart», tremp sobre taula, 1483. Venus (Simonetta Vespucci) observa Mart (Giuliano de Mèdici?), dormint amb el cos nuet, mentre els faunes entremaliats juguen amb les seues armes. A la dreta de Mart hi ha vespes, en honor als Vespucci. És el triomf de l'amor sobre la guerra. Mart influirà l'Adam de Miquel Àngel?

MADONNA DE LA GRANADA (1487)

● Tremp sobre taula, Galleria degli Uffizi.

● La granada que sostenen en la mà mare i fill simbolitza la Passió de Crist. Els rostres melancòlics mostren el pesar per saber el destí reservat per al nen.

● Els àngels al voltant, porten lliris (símbol de l'amor pur, virginal) i garlandes de roses (amor, gràcia). Un d'ells porta brodat en l'estola el començament de l'Avemaria (Ave grazia plena), oració popularitzada al segle XV.

L'ANUNCIACIÓ DE CESTELLO (1489-1490)

● "L'Esperit Sant vindrà sobre tu, i el poder de l' Altíssim et cobrirà amb la seva ombra".Tremp sobre taula.

● Sala estructurada en perspectiva, amb línies que s'estenen fins confondre's amb el paisatge. Fa notar més el moviment de l'escena.

● Hi ha una diagonal entre l'extrem de la túnica de Gabriel, la seua mà i la de Maria.

● Gabriel sosté uns lliris en la mà (amor pur) i les seues robes indiquen que acaba d'arribar, la seua boca oberta parla. Maria presenta un escorç com apartant-se d'ell.

LA PIETAT DE MÚNIC (1490) I LA PIETAT DE MILÀ (1495)

● Obres que millor mostren l'evolució de l'estil tardà de Botticelli. Mostren la sensibilitat religiosa que impregna la Florència de Savonarola.

● Les obres abandonen els rostres serens típics de Botticelli i mostren un gran dolor que busca commoure l'espectador.

LA CALÚMNIA D'APEL·LES (1494-1495)


● Pintada per raons desconegudes. Possiblement arran de la condemna a Savonarola.Tremp sobre taula.

● Es basa en una pintura perduda del pintor clàssic Apel·les (s. IV a C) que va ser descrita per Luciano Samosanta al s. XV. Apel·les la faria després de ser calumniat per un artista rival davant el rei d'Egipte Ptolomeu IV Filipàtor (ací el rei Mides). La imatge de la Veritat a l'esquerra recorda «El naixement de Venus» però és pessimista, amb la presència tèrbola del Rumor.

RETRATS

● «Giuliano di Mèdici», 1476-1477, tremp sobre taula. Dalt esquerra.

● «Retrat d'una jove», Simonetta Vespucci?, 1480-1485, tremp sobre taula. Baix esquerra.

● Retrat d'un jove, 1482-1483, tremp sobre taula. Dalt centre.

● Retrat d'un home, 1490, tremp sobre taula. Dalt dreta.

● Lorenzo di Ser Piero Lorenzi, 1490-1495, tremp sobre taula. Baix centre.

● Dant, 1495, tremp sobre taula. Baix dreta.

LA PINTURA DEL CINQUECENTO

● El s. XVI és l'apogeu de la pintura renaixentista, quan sorgeixen els principals genis, que culminen el procés d'experimentació anterior i fixen les regles.

Característiques:

● Consolidació de la pintura a oli (provinent de l'Escola Flamenca) i de la tela com a suport.

● Clarobscur, efectes de llum i l’ombra, utilitzats amb més llibertat, defineixen el contorn de les figures.

● Qüestionament de la perspectiva lineal o geomètrica, Leonardo introduirà l'sfumato (ombres tènues que difuminaran els contorns, això fa un efecte vaporós que crea sensació de profunditat i llunyania), i la perspectiva aèria.

● El color guanya pes, en detriment del dibuix, molt especialment en el cas dels pintors venecians.

● Miquel Àngel introdueix el concepte de terribilità (mirada dura i cos de tità: David), emprat també per Rafael a les Estàncies Vaticanes, i continuat pel Manierisme.

● Dramatisme en Rafael Sanzio, continuat també pel manierisme.

● Composicions clares i amb simplicitat: destaca una sola escena principal.

● Continua l’escorç, però amb figures en moviment (no en repòs com Mantegna).

ESCOLES DEL CINQUECENTO

Moments històrics:

A) Els genis de Milà, Parma, Florència i Roma.

B) El nord venecià.

C) Nou sentit estètic (des de 1527): Manierisme.

Escoles del nord:

● Leonardo da Vinci (1452-1519) va ser cridat des de Florència per dirigir l'escola de Milà.

● Il Coreggio (1489-1523), a Parma.

Escola florentino-romana:

● Leonardo da Vinci (1452-1519)

● Rafael Sanzio (1483-1520).

● Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564).

Escola Veneciana:

● Pèrdua de contorns del dibuix per buscar major unitat cromàtica.

● Exaltació de la riquesa: ambients de palau, grans robes luxoses, joies...

● Valoració del paisatge i ús del marc arquitectònic clàssic.

● Distorsió de les figures, col·locades de manera forçada en la composició.

● Ruptura de la simetria i ús de perspectives amb punt de fuga fora del quadre o diversos punts de fuga.

Pintors:

● Giorgio da Castelfranco, Giorgione (1478-1510).

● Ticià Vecellio (1488-1576).

● Jacopo Robusti “il Tintoretto” (1518-1594).

● Paolo Caliari “il Veronese” (1528-1588)

EL MANIERISME

● És la crisi del Renaixement: el Manierisme. Context: Buit creat per la mort dels grans mestres, Sacco di Roma... molts artistes tornen a Florència.

Característiques:

● Els valors de bellesa pictòrica, la unitat compositiva i l’equilibri deixen pas a composicions desequilibrades i asimètriques.

● Art subjectiu i emocional, irreal.

● Excés de decoració que vol amagar, sovint, l’estructura compositiva de l’obra. Art enrevesat, amb composicions enigmàtiques, rebuscades. Tema principal situat, sovint, en un racó o al fons.

● Figures a diferent escala, s'allarguen i adopten actituds distorsionades.

● Colors vius i llum estranya, busquen efecte patetisme.

Pintors manieristes: Giulio Romano, Pontormo, Bronzino, Parmigianino, Rosso, Barocci.

La Deposizione, Rosso, 1521

MICHELANGELO BUONARROTI (1475-1564)

● Format en el taller de Ghirlandaio, que l'influencià en la fermesa del dibuix. Es va interessar per l'estudi dels mestres del passat: Giotto, Masaccio, Donatello... i per influència dels escultors grecoromans investigà profundament l'anatomia humana.

● A finals del segle XV i principis del XVI va rebre diferents encàrrecs entre Florència i Roma, que culminaren en les pintures de la volta i l'altar de la Capella Sixtina, la seua obra mestra.

● Es considerava a si mateix escultor, de manera que les seues pintures estan concebudes com a escultures.


Característiques:

● Repeteix els mateixos tipus de l'escultura en la pintura.

● Concentra l'interès en el modelat dels cossos. Pinta volums nets, ben delimitats. Passió pel dibuix plàstic. Monumentalitat.

● Crea violents escorços per obtindre un equilibri dinàmic. Aquest moviment inestable és l'arrel del futur manierisme.

● Les enormes proporcions s'acompanyen d'una força titànica (muntanyes de músculs que s'allunyen de la realitat, el cap a voltes és reduït, les mans molt grans...).

● Aquest gegantisme sobrehumà inspirat en el Laoconte es combina amb una força espiritual, una ànima impetuosa, que equilibra la força física i moral.

● Aquesta mirada dura en cos de tità s'anomena terribilità.

EL TURMENT DE SANT ANTONI(1487)

● Pintat només amb 12 anys. Primera pintura de Miquel Àngel.

● Tremp i oli sobre fusta.

● Sant Antoni Abat lluita contra els dimonis que volen fer-lo baixar a terra de les seues levitacions.

● Els dimonis es disposen en cercle al voltant de Sant Santoni que sembla elevar-se com una ploma, sense fer força, fet que contrasta amb l'esforç dels satànics.

● El paisatge no sembla el d'Egipte, que és on, en teoria, va viure Sant Antoni Abat.

TONDO DONI(1503-1505)

● Tremp i oli sobre taula.

● Utilitza el cangiati, aplicació de colors en capes successives, des dels més foscos del dibuix fins els més clars. Amb això, l'efecte colorista supera l'Escola Flamenca (que seguia un ordre de color invers, del clar a l'obscur).

● Plànol principal la Mare de Déu, en postura anatòmicament complicada, escorç, sosté amb els braços el Nen que es dóna suport en els braços d'un Josep ancià, mentre estira el cabell de sa mare. Representen l'arribada del cristianisme. Una escena molt natural. Amb els plecs de les robes, els braços de Maria (l'esquerre), assoleix profunditat.

● En un segon plànol, un xiquet, Sant Joan Baptista (?) mira l'escena principal des d'un mur, representa «l'època mosaica». En tercer plànol sobre un mur semicircular uns ignudi que tanquen l'escena i representen la civilització pagana. Darrere el paisatge blavós i difús.

LA BATALLA DE CASCINA(1505)

Batalla de Cascina, un fresc encarregat per les autoritats de Florència per a la Sala del Consell del Palazzo Vechio. Mai el va completar, només feu el dibuix en cartró del qual ha arribat una còpia atribuïda a Sangallo. Cossos en tensió, força i moviment, utilitza per expressar-ho la veritat absoluta de la nuesa. El 1364, soldats de Florència es banyaven en el riu Arno quan van ser atacats pels de Pisa.

OBRES INACABADES PER MIQUEL ÀNGEL

Sepoltura, 1505, tremp i oli sobre taula. D'esquerra a dreta: Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea, Crist mort, Nicodem?, Maria Salomé, Mare de Déu (sense fer).

Madonna de Manchester, 1497, tremp d'ou sobre fusta. Pren el nom de la ciutat on va ser exposada. Mare de Déu amb Jesús i Sant Joan Baptista, amb parella d'àngels a esquerra (inacabats) i dreta.

CAPELLA SIXTINA:

LA VOLTA I L'ALTAR

VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-1512)

VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA

(1508-1512)


● Obra de grans dimensions 38,5 m. X 19 m, 10.000 peus quadrats. Són prop de 350 figures de grandària major que la natural. S'hi va dedicar en cos i ànima durant quatre anys.

● Hagué de lluitar amb les irregularitats de les llunetes de la volta. Fingí una arquitectura d'arcs i pilastres per no mesclar escenes i per conjugar arquitectura i pintura. Dissenyà una Quadratura o arquitectura fingida que fa de suport de la composició. Els pedestals estan sostinguts per uns nens-cariàtides o atlants. Sobre els pedestals i els arcs sitúa ignudis, accentuant els sortints. Juga a enganyar l'espectador (trompe-l'oeil).

● Tot i que va pintar poques obres, els seus frescos de la Capella Sixtina són el major conjunt de la pintura del Renaixement. És l'obra mestra de Miquel Àngel.

● Recorda les sèries narratives de Giotto com la Capella degli Scrovegni.


● Composició: en el centre trobem escenes del Gènesi, emmarcades (en les senars) per quadratures rematades amb ignudi. A les llunetes hi ha els avantpassats de Crist. Al voltant de les quadratures trobem profetes i sibil·les. Aquests últims i els ignudi es troben en forçades posicions.

● Se centra en la figura humana (volum, dibuix...), que apareix nua. Solia dir “fora de la forma humana no hi ha bellesa”, per això procura representar amb cura i perfecció l'anatomia i el volum.

● Pareix que en principi volgué pintar els 12 apòstols però acabà pintant els profetes i les sibil·les.

● Si tenim en compte l'altar i les façanes laterals (Moisès, Jesús, Sant Pere i els Papes), tot forma un cicle que va avançant des de la Creació fins el Judici Final, que pintarà anys més tard. La figura de Déu com a home major amb cabell i barba blanca esdevindrà icònica.

● Els colors eren lluents, amb predomini del verd i el morat, però es van anar perdent pel fum generat a la Capella Sixtina, lloc on es fan els Conclaves per triar Papa. Avui està restaurada.

VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-1512): JEREMIES

● Sembla que Miquel Àngel es va veure en problemes econòmics durant la pintura d'aquesta obra que el va absorbir tant.

● Aquestes preocupacions podrien veure's reflectides en el profeta Jeremies, que alguns identifiquen amb un autoretrat de Miquel Àngel.

● Jeremies forma part del conjunt de 7 profetes i 5 sibil·les que rodegen les escenes principals del centre.

SEPARACIÓ DE LA LLUM I FOSCOR

CREACIÓ DEL SOL I LA LLUNA

SEPARACIÓ DE LA TERRA I LES AIGÜES

VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-1512): CREACIÓ D'ADAM

VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-1512): CREACIÓ D'ADAM

● La més coneguda de les escenes centrals és la Creació d’Adam.

● Déu un home madur, vestit amb túnica color lavanda i transportat per àngels en un mantell roig que simula una conxa. Baix del braç esquerre diví hi ha una dona (potser Eva, abans de ser creada), estén el dit de la mà dreta per a crear Adam. Déu està en moviment, els cabells i les robes s'agiten.

● Adam és representat per un jove molt bell i proporcionat, que apareix en postura indolent, estenent sense força pròpia la seua esquerra cap a Déu. Adam es recolza en un món dessolat i buit.

● No arriben a tocar-se, és l'alè de Déu qui li dóna l'ànima i el fa sortir de la indolència. «I Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear…».

● Tota la creació pot resumir-se en el detall de les mans, és una interpretació commovedora que ha calat profundament en les mentalitats i l'Art.

CREACIÓ D'EVA

VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-1512):EL PECAT ORIGINAL

El SACRIFICI DE NOÉ

EL DILUVI UNIVERSAL

L'EMBRIAGUESA DE NOÉ

FRESCOS DE L'ALTAR DE LA CAPELLA SIXTINA (1534-1541)

● Encàrrec del Papa Climent VII, realitzat 20 anys després que la volta de la Capella Sixtina. Culmina el cicle encetat pels frescos anteriors.

● La pintà sobre els frescos murals de Perugino. Li donà certa inclinació a la paret per preservar la pintura de la pols.

● L'Església està sumida en una forta crisi per la reforma luterana i el Sacco di Roma. No comença a superar-la fins el Concili de Trento (1545-1563). Aquesta crisi es reflecteix en aquesta composició tràgica, tensa, bigarrada, desequilibrada, plena de terribilità, precursora del manierisme.

● No hi ha quadratures ni marcs arquitectònics, però el conjunt no és desordenat sinó s'estructura en franges.

● La profusió de cossos nuets provocà una onada d'oposició al si de l'Església, de manera que el Papa ordenà cobri-los al pintor Volterra. Això i el fum dels conclaves, fa difícil imaginar el color real de la composició.


● La figura de Crist se situa al centre, en torn d'ella giren els personatges. Contrasta el sentit ascendent d'aquells que se salven amb els descendents que, en cascada, es condemnen. Aquesta caiguda dramàtica dóna força al missatge d'extermini final.

● Crist alça el braç com un Júpiter venjatiu per descarregar el pes de la justícia.

● La Mare de Déu és al seu costat, s'acovardeix davant la seua ira. Amb ella hi són els sants, identificables pels símbols propis.

● Sota hi ha un semicercle d'Àngels amb trompetes que anuncien la fi del món. I altres fullegen dos llibres amb els noms d'aquells elegits i aquells condemnats.


● L'home que sosté una pell a la dreta de crist, és la representació terrible de Sant Bartomeu, un màrtir que va ser espellat. De manera que el que sosté és la seua pròpia pell.

● Ha estat identificada pels historiadors de l'Art com un autoretrat de Miquel Àngel. Amb ell suposadament reconeixia els seus pecats.

● Recordem que Miquel Àngel pinta aquestes obres sent el que en l'època es consideraria un ancià.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ESCULTURA RENAIXENTISTA

El poc arrelament del gòtic a Itàlia, unit a la presència de monuments de l'antiguitat i la idea de Sant Francesc d'Assís de conciliació amb la natura; expliquen que el Renaixement arrele més ràpidament en l'escultura italiana.

Característiques ja visibles en el Quatrocento:

● Sense abandonar els temes religiosos (qui paga mana), els escultors busquen la bellesa, el plaer estètic, i no el sentit didàctic medieval.

● Antropocentrisme i naturalisme. El cos nuet reapareix amb força, busca l'ideal de bellesa clàssic. Treball molt acurat de l'anatomia, estudi profund. Ús del contrapposto i les cames obertes en compàs. Estudi de la proporció, el volum, i el moviment.

● Proporcionalitat: habitual ús d'un cànon esvelt de 1:9, dit heroic, propi del final del període clàssic grec.

● Als relleus volen captar la profunditat i la perspectiva (relleu pictòric, schiacciato).

● Reapareixen els temes al·legòrics, mitològics i pagans, a imitació de l'època clàssica. Aparició d'escultures d'infants i adolescents, estranyes fins aquell moment.

● Conjunció de valors: inspiració de les obres clàssiques, idealisme neoplatònic, naturalisme realista (heretat del gòtic internacional), realisme idealitzat (dolce stil nuovo). En el s. XVI a Roma, torna el gust per allò grandiós i la interpretació idealista de l'estatuària clàssica.

● Voluntat d'exaltar la religió, l'Estat o l'individu.

● Generes diversos: portes monumentals, fonts públiques, púlpit, cantúria, estatuària urbanística, tombes murals, medalles... En general, però, l'escultura s'allibera del marc arquitectònic.

● Ressorgeix amb força el retrat: en bust, funerari o l'eqüestre (pensat per un lloc públic i inspirat el Marc Aureli a cavall de l'antiga Roma,).

● Materials: Per influència dels clàssics treballen marbre i també bronze. Altres: fusta, guix, terracotta vidriada i policromada.

http://www.artecreha.com/Historia_Arte/images/stories/diccionario/schiacciato.htm

FRESCOS DE LA CAPELLA PAOLINA (abans de 1550)

La conversió de Saulo (Sant Pau)Crucifixió de Sant Pere

ESCULTORS DEL QUATTROCENTO

Quasi tota l'escultura del Quattrocento giran en torn de Florència i la Toscana.

● Lorenzo Ghiberti (1378-1455): bronzista, orfebre, amb facultat d'assolir efectes pictòrics. Guanya la fama amb les segones i terceres portes («Portes del Paradís») del Baptisteri del Duomo de Florència, on introdueix el relleu pictòric.

● Donato di Niccolò, Donattello (1382-1466).

● Lucca della Robbia (1400-1482): creador de la tècnica del fang cuit esmaltat o policromat. I també pels relleus en marbre.

● Verrocchio (1435 -1488): escultor i pintor molt influent. Pel seu taller van Leonardo, Perugino, Ghirlandaio, Botticelli... també influí Miquel Àngel. Verrochio va estar influenciat, al seu temps per Donatello. Es caracteritza per l'expressivitat. Obres: David i Il Condotiero Colleoni.

● Jacopo della Quercia (1374-1438): l'escultor més famós de Siena. Considerat precursor de l'art de Miquel Àngel per les formes grandiloqüents i de força anatòmica.

DONATELLO (1382-1466)

● Gran innovador. És l'escultor que trenca amb el gòtic per a tornar al passat clàssic, reinterpretant els models grecorromans.

● Donato di Niccolò di Betto Bardi, alies Donatello, va nàixer a Florència al si d'una família humil.

● Escultor prolífic. Treballa a Florència, Siena, Prato, Roma i Pàdua.

● Format amb Ghiberti, va col·laborar en els relleus de bronze de les portes del Baptisteri de Sant Joan. Posteriorment va treballar amb Brunelleschi, i a Roma amb Michelozzo. L'estada a Roma va ser curta però el va influir fortament.

● De Massaccio va estudiar la perspectiva i d'Alberti l'ordre en la composició, que serà sempre clara.

● Fins l'any 1425 es considera període de formació i presenta encara restes del gòtic. A partir de 1425 el classicisme es fa més evident. Des de 1435 s'accentua el realisme i el dramatisme.

● Va treballar en marbre, bronze i fusta. Va treballar relleus i escultures exemptes.

DONATELLO (1382-1466)

Característiques:

● Domini perfecte d'allò real i allò ideal (realisme idealitzat).

● Coneix l'anatomia i la representa proporcionada, malgrat l'esveltesa de les primeres obres. Treballa els volums i utilitza per això els contrastos de llums i ombres.

● Malgrat no representar temes mitològics, té clares influències clàssiques: el retrat eqüestre i el culte a la nuesa. És autor del primer nuet des de l'època clàssica: el David de bronze.

● Vibrant expressivisme (influència medieval). Captar l'expressió i la psicologia és fonamental en Donatello.

● Representa tots els estats d'ànims i totes les edats, des de l'infantesa fins la senectut (a través d'ella aborda també la lletjor).

● L'obra de Donatello és religiosa alhora que impregnada d'ideal renaixentista, va ser molt influent en l'escultura i la pintura posterior.

PETITS PROFETES DE SANTA MARIA DEI FIORE (1406-1408)

● Treballa les escultures exteriors d'una part de Santa Maria dei Fiore, juntament amb Nanni di Banco.

● A Donatello se li atribueixen les estàtues d'aquests dos profetes. Són possiblement les primeres escultures en solitari.

● El de l'esquerra més influenciat pel gòtic de Giotto i el de la dreta ja més renaixentista, tocat per la influència de di Banco o della Robbia.

DAVID (1409)

● Escultura de marbre, 1,90m. Estava pensada per la façana de Santa Maria dei Fiore però resultà petita i acabà al Palazzo Vechio de Florència.

● Influenciada per l'escultor del trecento Nino Pisano.

● El David de marbre servirà de model a molts pintors de l'època.

● Mostra contrapposto i corba praxiteliana, elements del Renaixement. Abandona la frontalitat gòtica.

● El gòtic perviu, però, en la inexpressivitat del rostre.

SANT MARC (1411)

● Escultura de marbre localitzada al monestir d'Ors San Michele (Florència).

● Feta per encàrrec del gremi del lli de Florència.

● Seriositat i serenitat al rostre.

● Corba praxiteliana, accentuada pel moviment de la cama dreta.

● Les robes van en harmonia amb l'estudi del moviment del cos i el clarobscur.

SANT JOAN EVANGELISTA (1411-1413)

● Marbre Museu dell’Opera del Duomo, Florència.● Estàtua asseguda, pensada per la façana de Santa Maria

dei Fiore, d'ací la frontalitat.

● S'observa un realisme nou en l'expressió del sant i en les seues mans.

● La proporció no és perfecta perquè està pensada en una vista en la façana del Duomo, en una perspectiva des de baix. Per això el cos és força més llarg que les cames.

● Va influir molt i dirèctament sobre el Moisès de Miquel Àngel.

http://cdn.traveler.es/uploads/images/thumbs/201315/moises_de_miguel_angel_9645_630x.jpg

SANT JORDI (1416)

● Marbre. Realitzada per decorar la façana de l'Ors San Michele, per encàrrec del gremi d'armers de Florència. S'exhibeix ara a la ciutat, al Museo Nazionale del Bargello.

● Apareix, com abans hem vist amb Sant Marc, dins una capelleta.

● La figura d'un jove bell i elegant, representatiu de l'heroi cristià. Canon esvelt.

● Sant Jordi és representat ple de força i entusiasme, en el moment abans d'enfrontar-se al drac. Aquests nervis es veuen en la tensió del rostre, de record hel·lenístic, que gira ara la dreta per buscar els ulls del drac, i trenca així la frontalitat.

● Tot el conjunt mostra un fort idealisme. És referent del primer Renaixement i la seua influència entre els especialistes perdurà, malgrat que Donatello va ser oblidat fins pràcticament el s. XIX.

PROFETA HABACUC, «IL ZUCCONE» (1427-1436)

● Marbre, pensat per decorar el campanile de la catedral. “Zuccone” significa burro i també carabasseta.

● Cos molt prim i esvelt, compensat amb les robes, contrasta amb la força del rostre.

● L'aparença és ruda, amb el cap allargat i rasurat i la boca i el mentó prominents.

● La fragilitat física deixa veure els ossos, contrasta també amb el gest fort de la mà sobre el cinturó.

● L'escultura seria un retrat d'un personatge popular a Florència, de malnom Zuccone.

DAVID (1430)

BUST DE NICCOLO DA UZZANO (1430)

● Terracotta policromada.

● És un retrat de bust sense peanya, seccionat amb una línia horitzonatal.

● Mostra la mestria de Donatello en la representació de retrats. Recorden els retrats clàssics republicans.

● Es pot observar el realisme romà en l'ossuda anatomia.

● Representa de manera fefaent un enemic dels Mèdici que va morir l'any 1433.

CANTURIA DEL DUOMO DE FLORÈNCIA (1432-1439)

● Balcó de cantors fet de marbre.

● Encarregat per decorar la part superior de l'entrada a la sagristia sud del Duomo. Feia parella amb un col·locat a la sagristia nord, obra de della Robbia. Ambdues van resultar petites per acollir els cantors.

● El conjunt reposa sobre permòdols. Una successió de dos columnes, repetida cinc voltes, marca el ritme (proporcional) al llarg de la cantúria. Vol imitar un marc arquitectònic dins del qual passa l'escena que no es divideix i és correguda.

● Transversalment, sobretot, hi ha relleus i mosaics amb decoració vegetal amb palmetes, veneres (conxes), i altres motius clàssics.

● Àngels i xiquets juguen i corren de dreta a esquerra de l'escena principal (moviment). L'escena vol transmetre la idea d'infinit.

● Les figures semblen inacabades però això no és important perquè està pensat per veure's des de baix. Hi ha alt relleu i baix relleu.

● A la part de sota del registre, entre els permòdols, trobem putti (amorets) als laterals i caps de bronze en els del centre.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Orna105-Stirnziege.png/200px-Orna105-Stirnziege.png

ALTAR MAJOR DE LA BASÍLICA DE SAN ANTONIO

(PÀDUA, 1447-1450)

ALTAR MAJOR DE LA BASÍLICA DE SAN ANTONIO

(PÀDUA, 1447-1450)● Conjunt de 29 peces de bronze:

exemptes, baixrelleus i un relleu.

● El conjunt no tindria la disposició actual ja que va ser desmuntat en diferents ocasions.

● Crucifix: presenta un estudi anatòmic molt important.

● Madonna: és el centre de l'altar, segurament s'inspirà en models orientals. La verge apareix quasi dreta davant el tron, que és representat amb esfinx, el que li dóna un caire semipagà.

● Relleus de Sant Antoni: El miracle del fill recent nascut, El miracle del fill penedit, El miracle de l'atzembla, El miracle de l'home àvar.

● Relleus de Crist: El Sant Enterrament, Crist mort.

IL CONDOTTIERO GATTAMELATA (1447-1450)

● Escultura eqüestre de bronze, situada a la Plaça del Sant de Pàdua. Situada sobre un pòdium davant l'església de San Antonio de Padova.

● Inspirada en l'estàtua eqüestre de Marc Aureli; la de Donatello serà model dels retrats a cavalls del Renaixement com el de Verrochio.

● Vasari va alabar les proporcions de les figures.

● Il Condottiero és representat com un heroi renaixentista, el seu rostre és enèrgic, fort. El cavall té molta importància, gira el seu cap a l'esquerra i marca el pas, per això Donatello ha de buscar un punt de suport artificial (bola) per tal que no caiga.

JUDITH I HOLOFERNES (1455-1460)

● Estàtua de bronze, encarregada per Cosimo de Medici per al Palau Medici Ricardi, encara que finalment es va exhibir en el Palau de la Signoria com a símbol de la llibertat de Florència. Narra l'escena de la mort d'Holofernes a mans de Judith, assassinat que salva el seu poble de la invasió.

● Va ser l'única estàtua signada per Donatello.

● Una obra mestra per la profunditat psicològica i espiritual.

● L'obra cal contemplar-la des de diferents punts de vista per poder apreciar-la.

SANTA MARIA MAGDALENA (1457)

● Talla en fusta realitzada per al Baptisteri de Florència. Hagué de ser restaurada per danys provocats per una inundació.

● Expressivitat: sacrifici i ascetisme assolit amb la policromia i els trets del rostre. Anatomia esgarrada pel dejú.

● Inspirada en la Llegenda Àuria de Jacob de Voràgine, que narra els últims dies de vida de Maria Magdalena, fent penitència a França.

● Donatello mostra un gran coneixement de l'anatomia i el seu ús per expressar un estat físic i d'esperit. És una situació dramàtica.

● L'espiritualitat també es veu en les mans, amb uns dits que no arriben a tocar-se.

PÚLPITS DE SAN LORENZO (1465)

Última obra de Donatello, púlpit nord (esquerra) i sud (dreta). Bronze i marbre. Escenes de l'infern, la Resurrecció, l'Ascensió i el martiri de Sant Llorenç. Escenes de gran expressivitat i dramatisme.

ESCULTURA DEL CINQUECENTO:CARACTERÍSTIQUES GENERALS

● Com en totes les Arts al Cinquecento es consoliden els models del Quattrocento. Es viu l'auge de l'escultura renaixentista.

● Domini de la tècnica, les formes i materials; fruït del període d'experimentació anterior (segle XV).

● Interès per la monumentalitat, amb grans escultures.

● Auge de l'escultura exempta front al relleu i l'estudi de la profunditat del Quattrocento.

● Estudi de l'anatomia i la nuesa.

● Predomini de les línies corbes.

● Estudi del moviment. Introducció de la línia «serpentinata».

● Impacte del Laocoont (1506): estudi físic i del dramatisme.

● Domini absolut de Miquel Àngel en la primera meitat del segle XVI. Obrirà les portes al Manierisme.

ESCULTURA MANIERISTA

● A partir de la consolidació de Miquel Àngel, els escultors miren de seguir els seus èxits.

● L'última etapa de Miquel Àngel ja anticipa el manierisme.

● Presenten dramatisme.

● Trenquen amb l'harmonia.

● Formes en tensió.

● Composicions obertes.

● Sensació d'inestabilitat.

● Línies creuades i helicoïdals: línia «serpentinata» i moviment multidireccional.

● Autors:

● Cellini (1500-1574), que deia l'escultura és 7 voltes millor que la pintura perquè té 8 punts de vista. Autor de Perseu.

● Giambologna (1529-1608). Autor del Rapte de les Sabines (serpentinata). Treballa amb diferents bocs de marbre.


● Geni universal, com Leonardo o Rafael, treballa les tres Belles Arts. Aconsegueix excel·lència en totes les disciplines: Capella Sixtina (pintura), cúpula de Sant Pere del Vaticà (arquitectura), escultura (Pietà, David, Mausoleu de Juli II, Sepulcre Medici...).

● Es considera escultor, considera les obres en altres arts com a escultures, d'ací la importància de representar el cos humà i el volum.

● Va disseccionar cossos humans per poder fer estudis anatòmics profunds i captar els secrets de la natura.

● Té un estil molt condicionat per la inestabilitat del seu caràcter. Cada obra expressa, en part, el seu canviant estat anímic.

● D'esperit inconformista deixava sense acabar algunes de les seues escultures. Neoplatònic.

● Preferia prescindir de col·laboradors, és molt individualista, tendia a l'aïllament.

● Esculpia les figures quasi sempre a partir d'un sol bloc de marbre. Utilitza el trepà i el cisell dentat, el segon guanyarà pes conforme passen els anys. El cisell dentat li permet avançar més ràpid i el fa treballar amb línies paral·leles, tal i com és la seua manera de dibuixar.

● Treballa sobretot a Florència i Roma.

MICHELANGELO BUONARROTI: FORMACIÓ

1a Etapa: Formació

● Finals del s. XV.

● Es forma al taller de Ghirlandaio, a Florència, i aprèn de Bertoldo (deixeble de Donatello) l'art de l'escultura.

● Influenciat per Donatello i l'escultura clàssica.

● Idealització i harmonia.

● Obres: Madonna de l'escala (1491); Batalla de Lapites i Centaures (1493); Àngel del canelobre (1494); Bacus ebri (1497).

● Amb Bacus ebri ja trobem l'home amb músculs de tità que caracteritza Miquel Àngel.

● Entr e 1496 i 1501 acudeix a Roma a fer uns encàrrecs. Aquest viatge va ser molt important en la seua formació ja que entra en contacte amb els monuments clàssics.

MICHELANGELO BUONARROTI:MADURACIÓ

2a Etapa: Maduració

● 1499-1534

● Consolida el seu estil:

● Grandiositat (dimensions dels cossos o d'algunes parts).

● Estudi perfecte de l'anatomia i culte a la nuesa.

● Força espiritual o interior.

● Terribilità.

● Combinació equilibrada de pathos i ethos. Expressivitat però continguda.

● Assolir la bellesa ideal i el moviment interior a través d'una interpretació personal.

● Tendència al dramatisme.

● La troballa del Laocoont (1506) consolida el seu model de cos de tità i la seua tendència dramàtica.

● Obres: Pietà del Vaticà (1499); David (1501-1504); Mausoleu del Papa Juli II (entre 1512 i 1545, amb Moisès, esclaus, Lia i Raquel); Crist de la Minerva (1521); Geni de la victòria (1532); Sepulcre Medici (1520-1534, amb Giuliano, Lorenzo, i al·legories de l'aurora, el dia, la vesprada, la nit).

MICHELANGELO BUONARROTI: ETAPA MANIERISTA

3a Etapa: Manierisme

● 1534-1564

● Espiritualitat, preocupació per la salvació de l'ànima. Religiositat reflectida en els temes triats.

● Pessimisme. Accentuat per la mort de la seua amiga ínitima Vittoria Colonna (1547).

● Abandó de la bellesa ideal. Crea formes seques, a voltes inacabades, però d'una espiritualitat sublim.

● Sovint desapareix la carn.

● Avança el manierisme, la fi de l'harmonia del cos i l'esperit.

● Obres: Pietà de Florència (1557); Pietà Palestrina (foto, 1555); Pietà Rondanini (1564).

MADONNA DE L'ESCALA (1491)

● Baix relleu de marbre (55x40 cm). Tècnica del schiacciato.

● Obra de joventut (16 anys). Influència de Donatello i de Ghiberti.

● Inspiració clàssica i recerca de bellesa ideal. La Mare de Déu està representada com una dama romana. Està de perfil i la forma de caure la roba s’assembla als draps mullats de Fídies.

● El xiquet es troba d'esquenes, un fet inusual. Destaca per les amples esquenes i la musculatura. Sembla adormit.

● Al fons uns angelets juguen en una escala que en realitat té forma de creu. L'escala podria ser una metàfora (ideada per Sant Agustí) del descens de Déu a la terra a través de Maria (cinc lletres, cinc graons).

● Va ser regalada a Cosme de Medici.

BACUS EBRI (1497)

● Un dels pocs temes pagans de Miquel Àngel.● Cos musculat de Bacus, sensació

d'inestabilitat per la borratxera.

SIMBOLOGIA:

● Sàtir: instint irracional.● Raïm: sensualitat i vida.● Pell de lleó: mort o decadència.

PIETÀ DEL VATICÀ (1499)

PIETÀ DEL VATICÀ (1499)

● Escultura de marbre blanc i mides naturals. Bloc esculpit d'una peça, triat per l'artista. Es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

● Va ser encarregada per Jean Bilhères de Lagraulas, monjo que feia d'ambaixador del rei de França.

● Miquel Àngel tenia 25 anys. És l'única obra signada per l'artista, es veu que va ser discutida la seua autoria. És la primera «Pietà» de Miquel Àngel, contrastarà amb les esculpides a la vellesa.

● Composició triangular assossegada i plena de tendresa.

● La verge és una adolescent, bonica i piadosa, representa l'eternitat i l'ideal renaixentista de bellesa i joventut. La puresa es reflecteix al seu rostre. Les seues robes s'expandeixen amb nombrosos plecs, que contrasten amb la figura llisa, clara i semi-nua del fill.

● Crist és sostingut per la mare, i és representat intencionadament major que ella. Apareix amb el rostre seré, en pau. El braç inert contrasta amb l'expressió de la mà de la mare.

DAVID (1504)

DAVID (1504)

● Esculpida sobre un bloc de marbre immens, anomenat el «gegant». Abandonat en una propietat del gremi de teixidors, el bloc havia estat començat a esculpir per Duccio cap als 1460. Miquel Àngel guanya un concurs a Leonardo, va tardar tres anys en completar-lo.

● Medeix 4,1 metres d'altura, representa el moment en el qual David està a punt d'enfrontar-se al gengant Golliat. La tensió prèvia al combat es reflecteix en el dramatisme del rostre i les venes unflades i els tendons del peu. L'estàtua s'aguanta en un sol peu, adquireix mobilitat i inestabilitat.

● El braç i la cama dreta cauen rectes, mentre que els altres estan avançats i forment angles.

DAVID (1504)

● Hi ha un estudi anatòmic perfecte, representació de l'ideal de bellesa masculina juvenil. Tot i així, es van representar el cap i els braços volgudament prominents respecte del cos, per emfatitzar el físic adolescent. També la «desproporció» del cap sembla pensada en base a la perspectiva des de baix del públic. Altre fet destacat és el caràcter pla de la figura. Els cànons es respecten però sotmesos a processos anamòrfics.

● La terribilità l'allunya del classicisme, i de l'estil únic defensat per Leonardo.

● Es va situar en la Plaça de la Signoria, front al Palazzo Vechio, mirant amb terribilità cap a Roma, on els Medici s'havien resguardat després de ser expulsats. David era símbol de la independència i llibertat de Florència.

MAUSOLEU DE JULI II (1512-1545)

● Projecte colossal per al creuer de Sant Pere del Vaticà. Miquel Àngel, de forma intermitent, durant 40 anys. Tanmateix, la mort del Pontífex feu que l'encàrrec perdés força. Finalment es va situar a Sant Pere in Vicoli com a tomba mural. No va contentar ningú.

● Havia d’esser un gran monument de 40 estàtues amb fornícules i figures que representassin les Arts Liberals, la Pintura, l’Escultura, l’Arquitectura. Al cim del monument estaria la figura de Juli II. Finalment sols va esculpir per al sepulcre definitiu les figures de Moisés, Lia i Raquel; i dos esclaus inacabats.

MAUSOLEU DE JULI II: MOISÈS (1512)

● Estàtua de marbre de 2,35 m. És l’exemple més clar de “ terribilità ” és la gran estàtua del profeta Moisès, figura central del mausoleu de Juli II-

● Després de rebre Moisès les Taules de la Llei, va baixar de la muntanya Sinaí i es va trobar que el poble hebreu estava adorant un Déu pagà, un jònec d'or. Ple de còlera, va estavellar les Taules contra el sòl. Aquest seria el moment immediatament anterior, per això la gran tensió als músculs, el rostre i la mirada. És una obra tremendament expressiva: símbol de l’indignitat, de la violència refrenada, de la ràbia contra les roïneses i baixeses dels éssers humans.

● Escultura en posició sedent, però el seu gest indica moviment per la seva posició retorçuda i el gest d'incorporació. El cap és prominent i està girat.

● Les dues banyetes representen la llum que il·luminava el seu rostre després d'haver vist Yahvé.

● Està inspirada, en certa manera, en el Laocoont , estàtua hel·lenística descoberta el 1506. També es denoten influències del Sant Joan Evangelista de Donatello. Recorda també en la barba i les banyes el Moisès de Claus Sluter de la ciutat francesa de Dijon.

MAUSOLEU DE JULI II: RAQUEL I LIA

MAUSOLEU DE JULI II: EL GENI DE LA VICTÒRIA

MAUSOLEU DE JULI II: ESCLAUS INACABATS

CAPELLA MEDICEA (1521-34)

LES ALTRES PIETATS

Pietat de Florència, 1557, «non finito», on Miquel Àngel es representa com Nicodem, juntament amb la Mare de Déu (esquerra) i Maria Magdalena (dreta)

Piedad Rondanini, 1564, on destaca la posició vertical de les figures.

GENETS DE PANTERES (1506-1508)

Són els únics bronzes atribuïts (recentment) a Miquel Àngel. Es pensa que són de Miquel Àngel en la seua etapa plena, perquè a més de les concordances estilístiques, s'ha trobat un dibuix d'un home cavalcant una pantera entre els dibuixos d'un aprenent de Miquel Àngel que es dedicava a copiar els esbossos del mestre.

http://cultura.elpais.com/cultura/2015/02/02/actualidad/1422885109_082498.html

MICHELANGELO BUONARROTI: REPASSADA GENERAL

ESQUEMA GENERAL: L'ART DEL RENAIXEMENT

FINAL D'UNA ÈPOCA

TEMA 6 - L'Art del Renaixement

Education

Transcript of TEMA 6 - L'Art del Renaixement