INDEX GENERAL DEL RESUM A CONEIXEMENTS DE LENTORN 1.Histria de Catalunya(part 1): de la formaci de Catalunya al segle XVIII 2.Histria de Catalunya(part2): la Catalunya contempornea (s. XIX) i XX) 3.Lmbit sociolingstic. 4.Marc Geogrfic de Catalunya o organitzaci territorial. 5.Principals variables de lestructura econmica i social de Catalunya 6.El canvi social (part I): la societat multicultural, i la igualtat doportunitats dels homes iles dones 7 El canvi social (part II):Les noves tecnologies de la informaci 8 El canvi social (part III): Lindividu i l equilibri ecolgic. B MBIT INSTITUCIONAL 1.L Estatut dautonomia de Catalunya (EAC) 2.Les institucions poltiques de Catalunya. 3.El Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci. 4.Lordenament jurdic de lEstat. 5.Els drets Humans i els drets constitucionals: les garanties dels drets. 6.Les institucions poltiques de lEstat. 7.Els rgans jurisdiccionals: Poder Judicial i el tribunal Constitucional. 8.Loraganitzaci territorial de lEstat 9.La Uni Europea C MBIT DE SEGURETAT I POLICIA 1Les competncies de la Generalitat en matria de seguretat. 2Lacoordinacientreadministracionsicossospolicialsqueactena Calalunya. 3El marc legal de la seguretat de lEstat: forces i cossos de seguretat 4La polcia de Catalunya: Mossos dEsquadra i policies locals. 5Llei10/199,del11dejuliol,delaPoliciadelaGeneralitat-Mossos dEsquadra 6La funci policial en matria de seguretat ciudadana. 7La funci policial en la investigacin de delictes. 8La funci policial en seguretat viria i trnsit 9El codi deontolgic policial 10Laconstruccindunespaideseguretat,justciaillibertat:elsacords internacionals www.resumtemarimossos.comMBIT CONEIXEMENT DE LENTORN A1- Histria de Catalunya (I) 1.- LANTIGUITAT A CATALUNYA -Comena prpiament a ledat mitjana. -LarestahumanamsantigaslhomedeTaltellalRossellfauns300.000anyside Banyoles fa 100.000 anys. - El neoltic, ledat dels metalls, la colonitzaci grega i la cultura ibrica sn etapes de la histria antiga. 2.- LA CATALUNYA ROMANA -Al218a.c.CorneliEscipiarribavaaEmpries,transcursdelesguerrespniques entre Roma i Cartago -Catalunya va ser romanitzada intensament adoptant les formes: econmiques, socials, poltiques... -Basada en la economia agrria amb els productes mediterranis (blat, vinya i olivera) i cermica i teixits. -CiutatmsimportantromnicavaserTarracoiestavacomunicadaperviesromanescomla Via Agusta -Sintrodueix el llat, el dret i la religi romana. El contacte del llat amb les llenges existents va fer nixer les llenges romniques entre elles el Catal. -Cap el segle III d.c. es transforma limperi rom amb lentrada dels brbars i altres pobles, que fan que la societat existent es transformi en rural (barreja romnica i germnica). -Entre els segles V a VIII, els visigots van formar una entitat peninsular amb Toledo de capital. -Cap lany 711 les bandes del Nord dAfric entren i derroten els Visigots i ocupen la pennsula. -Alvoltantdel720elsmusulmansjahavienocupatCatalunyaiaixsignificlapartidade naixement de Catalunya com a entitat poltica independent. 3.- EL NAIXEMENT DE CATALUNYA -El naixement de Catalunya es situa entre els segles IX i X . -LantecedentpolticvaserlaMarcaHispnicaimpulsadaperCarlemany,reifrancqueesva estendrealaltrebandadelsPirineus.Gironaal785iBarcelonaal801emmarcantunterritori conegut com la Catalunya Vella (territoris pirinencs, entre el Llobregat, Cardener, Segri mitj i la conca de Tremp) -Aquests territoris es van dividir en Comtats sense cap unitat entre si, en rgim de vassallatge alreifrancqueelsnomenavasensecarcterhereditariiexercienlasobirania(adm.poltica, econmica i judicial). -Alguncomtevasobresortir,comGuifrelPilsfundadordelcasaldeBarcelona,reunint diferents comtats -AmbelprocshereditaridelscomtatsesconsolidaelpespolticdelscomtesdeCatalunya com a unitat poltica ind. -AmbelcomteBorrellIIlany988esproduladesvinculacidelreifranc.ICatalunyacoma unitat poltica ind. 4.- LA CATALUNYA FEUDAL (S. XI-XII) -Enelss.XIiXIIesconsolidalaunitatpolticadeCatalunyacomafeudaliaglutinadaperla casa de Barcelona. -Comena lexpansi de Catalunya fins a Tortosa, Lleida i Fraga. Els anys 1148-49. -El1137RamnBerenguerIVformapercasamentlaconfederaciCatalanoaragonesa. comterei. -A la batalla de Muret mor Pere el Catlic, fi de la denominaci sobre Occitnia. -Usatgessnlesregulacionsfeudovassalltiquesquejerarquitzenlesrelacionsentreels senyors. -poca de creixement econmic i de poblaci, apareixen els primers mtodes comercials. 5.- LA EXPANSI CATALANOARAGONESA (S. XIII-XIV) -JaumeIelconqueridor(1213-1276)inicialexpansienduesdireccions:perla mediterrniai el sud peninsular. (Mallorca, Menorca, Eivissa, Valencia) fins acord amb Castella. -Els descendents conquisten Sardenya, Siclia, Npols, Atenes, Nord dfrica. -Novesinstitucionspoltiques,destacantlesCortsCatalanes,lassembleanobiliria, eclesistica,reialodelesciutats.Funcionslegislatives,aprovenimpostos,assessorenalreii negocien privilegis. -El segle XIV neix la Diputaci del General o Generalitat que era una permanent de les Corts.(3 diputats) -DeladministracilocalcalremarcarElConselldeCentquerepresentavaalsprohomsdela ciutat. 6.- LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (S. XIV-XV) -En els segles XIV i XV hi ha una conjunci de crisis. (econmica, poblaci, social i poltica). -En 1348 sestn la pesta negra (del 33 al 50% de morts). -Es paralitza el comer per la mediterrnia gradualment igual que lindustria i el camp. -Enfrontaments a Barcelona entre la Busca i la Biga. Assalts a calls jueus. -Al camp es produ una guerra social entre els pagesos i els senyors. La guerra dels Remences finalitzamblaSentnciadeGuadalupe(1486)FerranIIregulalesrelacionssocialsenel camp catal. -Mort de Mart lHum sense descendncia i selegeix Ferran dAtenquera de famlia castellana. ElseunetFerranIIescasaramblareinaIsabeldeCastellaamblaprduademonarquia prpia. 7.- LES FORCES DE SEGURETAT I LA SEVA HISTRIA Qualsevolsistemadeseguretatpblicaimplicaunapoliciaconcreta,concebudaduna determinada maneraiambunesfuncionsprecises,conseqncia,totplegat,delevolucihistrica,duna banda, i de la realitat del moment, de laltra. Una estructura policial s impossible dentendre si no es t encompteelmarcdorganitzacieconmica,socialipolticadunasocietat.Endefinitiva,la funci policial remet sempre al poder en totesles seves formes i ala manera com aquest poder es relacionaamblasevasocietat.Lahistriadelapoliciaresulta,doncs,laradiografiadela histria concreta de les poblacions, de les seves vicissituds i de les seves tensions. La funci policial, en les seves diverses formes, s una de les ms antigues com a expressi de lautoritat.Amesuraqueunasocietatesvafentmscomplexaisestructurapolticament,hi trobem aquells que, en defensa duns interessos i com a bra del poder, realitzen una tasca policial per tal de preservar-lo. Elfeudalisme,amblaconsegentparcellacidelspoders,vacomportarquecadaundells referms el seu propi sistema de seguretat. Pel que fa al nostre pas, levoluci institucional de la corona catalanoaragonesa va suposar la formaci destructures de defensa armades per tenir cura dels interessosdelamonarquia.Lamajorpartdelpas,sotmesaalajurisdiccidebarons eclesistics i laics (entre els quals figurava alguna ciutat), escapava a la vigilncia normal de lautoritat reial, amb la qual cosa lordre pblic era tamb responsabilitat dells. A Catalunya no va existir mai un cos permanent de policia i el manteniment de lordre sexercia a travs de la repressi ms que delaprevenci.UnfetfonamentalfouladefensadelaPauiTrevailacollaboracidela poblaci, a travs del sometent i del sagramental. 8.- LART EN LPOCA MEDIEVAL: EL ROMNIC I EL GTIC. -Duesexpressionsartstiquesdelaedatmitjana:primerRomnicidesprsGticseglesXIal XVI. 8.1 El romnic.--T el seu precedenten el preromnic i es desenvolupa als segles IX i X. Amb un fort component religis, eminentment annim i predominant les obres religioses. -Larquitecturaescaracteritzaperlaplantadecreullatina,lavoltadecan,elsabsis, larcdemigpunt,reforamentspercontrafortsilesportaladesambarquivoltesradials decoradesamb motiusbblics,ipagans,aixcomvegetalsanimalsogeomtrics.Resultauna arquitectura de formes dures replegades i poc estilitzades. -Destaquendaquestaarquitectura:lesglsiadeSantVicendeCardonalany1040,el monestirdeSantPeredeRodeslany1020,ilaportaladadeSantaMariadeRipoll.Lany 1151, el comte Ramon Berenguer IV va concedir als monjos cistercencs de Fontfreda el dret de fundar monestirs a Catalunya. -Sinicia la construcci dels monestirs de Poblet i Santes Creus, la catedral de la Seu dUrgell i els claustres de Sant Cugat del Valls i Girona. Ja al Segle XIII larquitectura va canviar fent-se msampullosalsdelavoltadarestaisiniciaamblaSeudeLleidailacatedralde Tarragona. -En escultura i pintura mural i sobre la fusta romnica dominen el antinaturalisme, la manca de realismeanatmic,lesquematitzaci.EnpinturadestaquemlespinturesmuralsdeSant Climent i Santa Maria de Tall. 8.2 El gtic.- -Elgticrepresentauncanvinotansolsalartsinenlasocietat,slpocadel naixementdelesciutatsidelessevesnovescapessocials,delaconstruccidelesgrans catedralsilainflunciadelesuniversitats,etapadesplendoriexpansideCatalunyaamb presncia dartistes internacionals. -Alarquitecturagticaesdistingeixenelsedificisreligiososielscivils.Lesesglsies ambplantadecreullatina,finestralsmsgrans,voltacreuada,arcapuntat.Exemples religiosos: Nostra senyora del Pi i Santa Maria del Mar a Barcelona i les catedrals de Barcelona i Girona. -Exemples obres civils: Sal del Tinell, Palau de la Generalitat, Ajuntament (Sala del Consell de Cent),ReialsDrassanestotesaBarcelona.AGironaPiaAlmoinaiaLleidahospitaldeSanta Maria. -Alesculturagticadesenvolupen:retaules,cadirats,grgolesisepulcres.Escultors:Jaume Cascalls, Aloi de Montbrai, a lescola de Lleida: Bartomeu Robi, Jordi de Deu, Pere Moragues. ABarcelona,PereSanglada(vafercadiratdelacatedral)iPereJoanvaferfaanagticaal Palau de la Generalitat. -Lapinturagticassobretotenretaulesiminiatures,autorsimportantssn:FerrerBassa, germans Serra, Jaume Huguet com a mxim exponent. 9.- CATALUNYA EN LA MONARQUIA HISPNICA (S. XVI-XVII). -El monarca hisp residia a Castella. A Catalunya mantenia les seves institucions i el virrei era el representant del rei a Catalunya. Etapa desplendor de Castella i decadncia per Catalunya. -Elbandolerismesunamostradempobrimentambunorigendepetitsnoblesarrunatsi bandolersdorigenpopular.Exemples:JoanSerrallongaiPerotRocaguinarda.Unapoblaci sotalapressidediferentspodersque,totsells,sesforavenapreservarlesseves prerrogativesifer-Iesprevalerperdamuntdelsaltres:elssenyorsfeudalsilesciutats,les institucionsprpiesdelaterra,comlesCortsilaGeneralitati,alfons,lamateixamonarquia imperial amb el virrei i el Consell dArag. I en la base de tants poders institucionals, un confs sistema legal que barrejava furs i privilegis, disposicions locals i generals,constitucionsreligiosesicivils,cridesdelvirreiinormesmunicipals.Ambla recuperaci econmica de final de segle XVII desapareix aquest fenmen. -La guerra dels segadors lany 1640, era causada per la guerra dels trenta anys a Europa. Les necessitatsperaquestaguerrarepercutienenlamonarquiaespanyolailesnsiesdelcomte duc dOlivareses manifestaven al rei Felip IVper talquees uniformitzs limperi. A Catalunya es va imposar la Uni dArmes per la que shavia daportar gran quantitat dhomes i de diners. Al entrar en guerra amb Frana les tropes castellanes es va installar a Catalunya abusant de la gent, sumant unes males collites que va arrunar el camp catal fent que es produ una revolta social dels segadors sobre tota Barcelona. Les autoritats catalanes amb Pau Claris va convert aquesta revolta en poltica i guerra de separaci. Es va demanar ajuda a Frana reconeixent el seureiLlusXIIIcomacomtedeBarcelonaperamblapaudelsPirineus(1659)Catalunya segueixalamonarquiaespanyolaiFranaesvaquedarelRosell,Cerdanya,Vallespiriel Conflent. 10.- LA GUERRA DE SUCESSI I LONZE DE SETEMBRE. -1700 mor Carles II sense descendncia i el 1701 Felipe V entra a Madrid com rei successor i es desencadena un conflicte internacional amb la formaci dela GranAlianacontra FelipeV (Anglaterra,Holanda,ustriaiPortugal).Al1702comenalaguerradeSuccessi,al1703a Viena es proclama larxiduc Carles com a rei de la monarquia hispnica. -Felip V va venir a Catalunyai va jurar les constitucions per el 20 de juny de 1705 Catalunya vasignarambAnglaterraelPactedeGnovapelqualCatalunyadonavasuportalArxiduc Carles. -4raonssuportalArxiducCarles:-Desconfianacapelnourei.Sentimentanti-francs- Actitud repressiva per part del Virrei Velasco. Admiraci cap el model Holands. -La situaci internacional va canviar quan la corona de limperi austrac va recaure en larxiduc fentquealespotncieseuropeesnolinteresssquedominslacoronahispnica desembocant en el Tractat dUtrech el 1713. -Catalunyaesvaquedarsolai11desetembrede1714queialaciutatdeBarcelona,ferinta Rafel de Casanova conseller en cap de la ciutat. -EsvanabolirlesinstitucionscatalanesiambelDecretdenovaPlanta1716sestableixla centralitzaci, castellanitzaci i labsolutisme monrquic. Imposici del cadastre, construcci de la Ciutadella i molta repressi. 11. Lorigen dels Mossos dEsquadra Avui, lorigen dels Mossos dEsquadra, lactual cos de la policia autonmica de Catalunya, ens sconegutinorepresentacapfocusdepolmiquesnihistoriogrfiquesnipoltiquescom fins fa poc ocorria. Quin era el veritable origen i motiu de les Esquadres de Catalunya?El 1719 les tensions amb Frana van fer situar lexrcit a la frontera, per la qual cosa calia crear una fora policial que controls linterior del territori. Per fer aquesta tasca, el capit general i la ReialAudinciavanorganitzarunesesquadresdepaisans,distribudespelscorregiments. Quan la tensi bllica fronterera va desaparixer, el 1721, es va considerar convenient desfer aquestescollesdevensarmatsoesquadres.Defet,lamajorpartvanserdesarmadesivan desaparixer, per la de Valls, amb destacaments a Riudoms i Rodony, es va mantenir sota la comandncianicadePereAntonVeciana.Enaquestperodeesvaninstitucionalitzarels MossosdEsquadra.Lany1723esvanremodelariampliarlesesquadresi,aquestany,Pere Anton Veciana i Rabasa en fou nomenat el comandant. Al llarg del segle xviii, els Mossos sempre van ser comandats per la famlia Veciana i van anar conformantuncospolicialpreparatiefectiu,finsalpuntque,alasegonameitatdesegle,el model fou exportat a altres zones de la monarquia per ser implantat. 12.- LES TRANSFORMACIONS DEL SEGLE XVIII. -DurantelsegleXVIIIsenseinstitucionsprpiesconeixerunestransformacionsdemillora econmiques. -Del 1712 al 1787 quasi es dobla els habitants a Catalunya de 470.000 a 900.000, sn poques sense catstrofes. -LapoblacisanavasituantsobretotalazonalitoralsobreBarcelona(100.000hab.finalde segle). -Prosperitatdelagriculturacatalana:-Augmentdelextensidelsconreus.Millores tcniques. Utilitzaci del regadiu i dels adobs. Ms poblaci ms demanda. -SintensificaelcomeramblarestadelapennsulaiambAmricasexportavi,aiguardent, teixitsestampatsisimportenproductescolonialsestimulantlacumulacidecapitali transformant leconomia. -Creixementdelapoblaciidelpoderadquisitiusuposantunaugmentdelademandade manufactures sobre tota la ciutat, per tamb arribant a les cases de pags mitjanant la llana incrementant els ingressos. -Capafinaldesegleespopularitzaeltreballsobreelcotmotoriartfexdelnaixementdela indstriacatalanaapareixentlaprimerafbricadindianesteixitsdecotestampats-poca renovaci tecnolgica. 13.- LART EN LPOCA MODERNA: EL RENAIXEMENT, EL BARROC I EL NEOCLASSICISME. 13.1 El renaixement.- -XVI sinicia lpoca moderna amb una filosofia on lsser hum era el centre. Origen a Itlia del humanisme i torna a mirar cap el mn clssic rom i grec, artsticament es coneix com a renaixement. -Catalunyajasotalrbitacastellananosricaenartrenaixentistajaquesegueixla tradici gtica. -Escassaarquitecturacatalanarenaixentistaqueescaracteritzaperedificisdeplanta quadradaorectangular,prticsentaulats,sdelavoltadecan,finestressimtriquesales portalades. Exemples: Palau del Lloctinent a Barcelona i la faana renaixentista del Palau de la Generalitat obra de Pere Blai.-Pinturaambcaracterstiquescomlaperspectiva,equilibriiproporci,recercadela bellesa humana incorporant els nus. A casa nostra la majoria dartistes eren pintors i escultors sn forans. 13.2 El Barroc.- -Sorgeix un art com resposta a les convulsions religioses i dura fins el segle XVIII sobre tot als pasos dmbit catlic com Catalunya i es coneix com a Barroc. -Estractadunartcomplicat,carregat,excessiuenlesformes,ornamentsismbols religiosos. -Enarquitecturaestractadedificisgransambdominidelacorbailadecoracimolt carregada.Destaca Fra. Josep dela Concepci amb la parrquia de Trrega,a Barcelonales esglsiesdeBetlemiSantSever.Edificiscivils:ArsenaldelaCiutadella,Parlamentde Catalunya,UniversitatdeCervera.Edificisambesgrafiatsalesfaanescomsantuaridela mare de Deu de la Glevaa Vic,lesglsia deSant Celoni, casa del Gremi delsVelers a laVia Laietana de Barcelona. -Enesculturaesbuscaelmovimentseparantelsbraosilescamesdelscossos, iconografiamajoritriamentreligiosaiesconcentraenretaules.Exemples:escalesdelPalau Dalmases de Barcelona, Retaules de la Catedral de Barcelona i el de la Verge del Roser a Sant VicendeSarriobradAgustPujoleljove,retauledelesSantesCreusobradeJosep Tremulles. Com a figures exemptes Santa Eullia de la Plaa Padr i el Sant Pau de la casa de Convalescncia totes dues figures de Llus Bonifa. -La pintura es escassa a Catalunya, on hi treballen la tela i loli amb joc de les llums per sobredelesformes.Esculturareligiosa.Autors:LlusPasqualGaud,monjoaEscaladei, Joaquim Juncosa o Pere Cuquet. 13.3 El Neoclassicisme.- -XVIIIesprodueixuncanvidementalitat,selsegledelara,delaillustraciies superaelbarrocbuscantlainspiracienelmnclssicromigrecaltravegada.Sanomena neoclassicisme,artquepassaanosertantreligisiteniruncarctercivilperdurantfinsel segle XIX. -Recuperaci econmica a Catalunya incentivant la construcci dedificis civils com: Els palaus delaMoja oMarca Barcelona. PalauBofarull a Reus i els edificis pblics de laLlotja. Es caracteritzen per utilitzar elements clssics com columnes a les faanes amb frontons o b les portalades. -En pintura lnies ms senzilles amb prdua dimportncia dels colors. Destaca conjunt pictricdelPalaudelaMojadeFrancescPladitelVigat.Enesculturaessegueixenels modelsclssicsdestacantDamiCampenyamblessevesesculturesLucrciamortai Cleopatra