Transgènics? No, gràcies Pla Regió de l'Equador · Núm. 19 · Juliol 2010 · Publicació...

Núm. 19 · Juliol 2010 · Publicació digital semestral · www.cooperant.org · Edita: Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració

Transgènics? No, gràcies

Pla Regió de l'Equador

2 SUMARI

COOPERANT núm. 19 - Juliol 2010

Projectes Subvencionats · Creu Roja Espanyola · Associació Candela Projectes Solidaris· Veterinaris Sense Fronteres· Asociación Paz con Dignidad

6

OpinióTransgènics? No, gràcies

20

EntrevistaRamona Arias, coordinadora de medicusmundi illes balears a la República Dominicana

4RecursosCatàleg de Recursos Didàctics

3

Diari de viatgeAquí, mai no deixen de passar coses...

18DossierPla Regió de l’Equador

10

EditaGovern de les Illes BalearsConselleria d’Afers Socials, Promoció i ImmigracióDirecció General de CooperacióPlaça Drassanes 4, 2n pis - 07012 PalmaTel. 971 17 74 28 - Fax 971 17 64 21http://portalcooperacio.caib.es

Redacció i coordinacióElena Ortega ([email protected])

Traducció al catalàÀngels Àlvarez Garí

Han col·laborat Andra Gulei, Alfonso Jaume, Mercedes Mariani, Carles Soler, Jaime Zambrano

Disseny i maquetacióLACOMBA Produccionswww.lacomba.com

PeriodicitatSemestral

Dipòsit legalPM-590-2004

Núm. 19 - Juliol 2010© Carmen Ortega / el Senegal

Núm. 19 · Juliol 2010 · Publicació digital semestral · www.cooperant.org · Edita: Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració

Transgènics? No, gràcies

Pla Regió de l'Equador

RECURSOS 3

La Direcció General de Cooperació, a petició dels diferents agents que treballen en l’àmbit de l’edu-cació per al desenvolupament, ha elaborat un CATÀLEG DE RECURSOS DIDÀCTICS per donar a conèixer els recursos sobre solidaritat i cooperació que hi ha a les Illes Balears, i adreçar-los a la comunitat educativa i a totes les persones interessades en el tema.Aquesta guia és una primera catalogació que s’anirà ampliant a mesura que s’elaborin noves pro-postes educatives.

Més informació a <http://portalcooperacio.caib.es>

4 ENTREVISTA


“A l’Estat dominicà no li interessa invertir ni en salut ni en educació perquè els ciutadans ignorants no reclamen”

Gairebé tothom ha vist fotografies d’alguna platja de la República Dominicana en una agència de viatges. Però, més enllà d’aquestes imatges paradisíaques, la República Domini-cana ocupa el lloc 90 a la classificació de països del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). En matèria de salut –condició indispensable per al benestar de l’ésser humà–, la manca d’un mínim de serveis sanitaris afecta seriosament la població de les regions orientals del país.

Ja fa més d’una dècada que medicusmundi illes balears tre-balla a El Seibo, Hato Mayor i La Altagracia per millorar la pre-venció i garantir l’assistència sanitària dels habitants d’aques-tes províncies, on les prioritats són: les infeccions respiratòries agudes, la malnutrició, el VIH/sida i les malalties transmeses per l’aigua i els aliments.

1. Quins són els problemes sanitaris més rellevants en aquesta regió?

Per una banda, les malalties de transmissió sexual, agreuja-des pel turisme sexual a les zones de l’entorn de Punta Cana. És el cas de les províncies limítrofs d’El Seibo i Hato Mayor, on més d’un 70% de la població viu en condicions de pobresa i la prostitució s’ha convertit en una sortida laboral per a molts.

S’ha de dir, a més, que en aquestes zones es comencen a tenir relacions sexuals als 12 anys, i que l’arrelament de la reli-gió catòlica prohibeix informar les escoles dels mecanismes de prevenció per evitar el VIH/sida i altres malalties de transmissió sexual. El càncer cervicouterí, per exemple, té molta incidència en la població dominicana, tot i que es pot prevenir i evitar amb consultes freqüents al ginecòleg.

Penso que la desinformació és la principal pandèmia de la societat d’aquest país.

Per altra banda, les infraestructures són mínimes i es troben en mal estat. Els recursos que el govern dominicà destina a la salut són insuficients per abraçar la demanda de la població. Escassegen els centres de salut i no disposen de tots els recur-sos necessaris, com ara sales d’hidratació oral per tractar els bebès que pateixen diarrees, cosa bastant freqüent en aquesta regió, on les mares joves marxen a treballar i deixen el seu fill mal atès. L’aigua que beu l’infant potser no és potable o la higiene és escassa i atrau els insectes.

Per combatre aquests problemes fa falta més educació en hàbits saludables, com també ampliar la cobertura sanitària, que de moment és molt limitada.

2. Per què el Govern no dedica inversions al sector de la sanitat?

Sincerament? Seré dura però és la meva opinió. El Govern no aposta per la salut perquè no li interessa eradicar la pobresa, mal-grat les promeses de les campanyes polítiques. El percentatge del pressupost nacional destinat a sanitat i educació és mínim. És una bona estratègia política, com menys inversions es duen a terme en educació, menys informació es demana: el resultat són ciutadans ignorants que, per tant, desconeixen els seus drets.

Ramona Arias coordina els projectes que

medicusmundi illes balears du a terme a la

República Dominicana. Durant la seva visita

recent a Mallorca va fer un diagnòstic de les

principals mancances que afronten els habitants

de les províncies més empobrides de l’est de la

República Dominicana.

Ramona Arias, coordinadora de medicusmundi illes balears a la República Dominicana

© medicusmundi illes balears

5

ENTREVISTA

“A l’Estat dominicà no li interessa invertir ni en salut ni en educació perquè els ciutadans ignorants no reclamen”

3. Per què creus que és important l’ajuda de medicus-mundi illes balears en aquesta regió?

Perquè gràcies a les tasques de formació i a la millora de les infraestructures, els ciutadans dominicans són ara més conscients de la necessitat d’anar al metge, de la importància de la prevenció i, també, del seu dret a gaudir d’una sanitat de qualitat.

Els darrers anys, medicusmundi illes balears ha construït l’hospital públic Nuestra Señora de La Altagracia, a la ciutat d’Hi-güey, i set unitats d’atenció primària en salut (UNAP). A més, s’ha proporcionat formació tècnica a 3.200 treballadors/es sanitaris.

També s’han instruït els líders comunitaris perquè puguin actuar de manera preventiva i s’han fet xerrades sobre edu-cació i salut dirigides a la població de les comunitats bene-ficiàries. Es calcula que un 20% dels habitants d’aquestes províncies no ha anat mai a l’escola, ja que des de ben petits cuiden el bestiar i cultiven la canya de sucre.

Ara, podem dir que es controlen i se solucionen ràpidament les diarrees dels bebès, les dones visiten més les consultes ginecològiques i els nins són vacunats periòdicament. Els ciu-tadans dominicans de les regions orientals gaudeixen d’unitats d’atenció primària adequades i el Govern n’està ben content, perquè així li resolen un problema.

4. Quin és l’objectiu de les xerrades informatives? Orientar les comunitats i integrar-les en els serveis

d’educació i de salut, alhora que informar el ciutadà de temes diversos com economia, sexe o higiene.

A la província de La Altagracia, on s’ubica l’indret tu-rístic de Punta Cana, es realitzen activitats d’informació i prevenció sobre el VIH i la sida dirigides a joves, pro-fessors, ciutadans haitians i personal de l’hostaleria.

5. Què heu aconseguit amb aquestes activitats?Abans, una persona amb el VIH era rebutjada im-

mediatament per la família. La deixaven al carrer, li-teralment. La família pensava que podia contagiar-se compartint un simple got d’aigua. Després d’aques-tes xerrades informatives, la família l’integra.

Es calcula que a la ciutat d’Higüey hi ha una persona in-fectada a cada família, i a la província de La Altagracia entre un 25% i un 30% de la població té el virus d’immunodefi-ciència adquirida.

Però encara hi ha un cert rebuig social. Si cerques feina, et demanen un certificat de delinqüència, la prova del VIH/sida i, a les dones, la prova de l’embaràs.

A les nostres xerrades, no només promocionem l’ús de pre-servatius, sinó que mirem de consolidar valors, com el dret a la vida o la igualtat de l’home i la dona.

6. I en el futur? Volem continuar treballant per crear més infraestructures

sanitàries i per donar formació per lluitar contra les malalties de transmissió sexual. A la província de La Altagracia s’ha du-plicat la població. Els ciutadans de les províncies frontereres amb Haití emigren cap a l’est de la República Dominicana, a la recerca de feina, i ara encara més, arran del terratrèmol al seu país.

Ramona Arias, coordinadora de medicusmundi illes balears a la República Dominicana

Entrevista realitzada per Marta Alonso

© medicusmundi illes balears

6 PROJECTESsubvencionats


Projecte: Exposició “Salut verda, salut indígena a l’Equador”País: Illes BalearsSubvenció: 9.118 €

Beneficiaris directes: 300 persones que han visitat l’exposició Beneficiaris indirectes: tota la societat balear

Creu Roja Espanyola - Assemblea Autonòmica Illes Balears

Fa més d’una dècada que l’ofici-na provincial de la Creu Roja a les Illes Balears, a través del seu departament de cooperació internacional, manté pro-jectes a l’Equador, destinats a enfortir els col·lectius més vulnerables i a millorar-ne les condicions de vida.

Aquest projecte, impulsat per la Creu Roja Espanyola - Assemblea Autonòmi-ca Illes Balears, es presenta en forma d’exposició amb l’objectiu d’augmentar la consciència ciutadana sobre la realitat dels pobles indígenes de l’Equador i so-bre la importància de respectar els seus drets i el seu medi ambient com a mitjà per protegir-ne les vides i la cultura.

El concepte de salut, per a aquestes comunitats, transcendeix l’esfera indivi-dual i s’estén a tot el grup ètnic, en un complex entramat d’interrelacions amb el medi ambient. Aquesta cosmovisió indí-gena ha portat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Creu Roja a promoure la integració de la medicina tradicional en els sistemes oficials de salut (en combi-nació amb la medicina contemporània occidental), amb l’objectiu de respectar les creences i protegir la qualitat de vida d’aquestes poblacions tan vulnerables, però també per facilitar-ne l’accés als serveis de salut.

La mostra “Salut verda, salut indígena a l’Equador”, exhibida al Centre de Cultura “Sa Nostra” de Palma durant els mesos d’abril i maig, es dedicà a la medicina tradi-cional dels pobles indígenes de l’Equador. Amb l’ajuda de panells gràfics i material d’attrezzo, l’exposició recreava la riquesa natural de l’Equador, país que posseeix un dels índexs de biodiversitat de la Ter-ra més alts i que proporciona a aquestes comunitats les plantes medicinals per aprovisionar les seves farmàcies. També presentava, en format audiovisual, els testimonis de diverses dones comares que exerceixen d’autèntics agents de sa-lut per a aquestes poblacions.

Al voltant de l’exposició s’han realitzat diverses activitats. Amb motiu de la inau-guració, la promotora de salut de la Creu Roja de l’Equador, Ana María Guacho, va reproduir un ritual ancestral que prac-tiquen els indígenes en les seves accions curatives. També s’organitzà una taula rodona on es tractaren temes relatius a la situació dels pobles indígenes, la po-bresa, el paper de la dona en aquestes comunitats i la rellevància d’un medi am-bient saludable per vetllar pel benestar d’aquests pobles, especialment envers l’amenaça de l’explotació comercial dels recursos biològics i dels seus sabers per part d’empreses transnacionals. Un grup de voluntaris de la Creu Roja, formats especialment per a aquesta mostra, rea- litzaren visites guiades al públic interes-sat i a grups escolars.

Quan finalitzi el període expositiu, la mostra es podrà seguir a través de la pà-gina web <www.salut-verda.org>.

Aquest projecte de sensibilització vol transmetre la

importància que té la medicina tradicional per al benestar

de les poblacions indígenes de l’Equador i, al mateix

temps, cridar l’atenció sobre l’enorme biodiversitat

d’aquest país i que n’és de necessari preservar-la.

© Creu Roja Espanyola - Assemblea Autonòmica Illes Balears

www.iosphera.com

7

PROJECTES subvencionats

Projecte: UnMóN.tv. Tallers de vídeo per a persones immigrades i població mallorquina

País: Illes BalearsSubvenció: 16.514 €Beneficiaris directes: 225 persones

Associació Candela Projectes Solidaris

L’extraordinari moviment migra-tori que s’ha produït durant la darrera dècada a Espanya i, per tant, a les Illes Balears, requereix que s’emprenguin ac-cions encaminades a l’assimilació de les persones immigrades i, també, a canviar la percepció negativa que la societat té sobre aquest fenomen; i més quan les dades reals demostren com han con-tribuït aquests nous ciutadans a la revi-talització econòmica i demogràfica del nostre país.

Globalització econòmica, migració, in-tegració, racisme, xenofòbia, violència de gènere, són alguns dels problemes que dissortadament van associats al fet de migrar. Així ho manifesten les persones que es varen inscriure als tallers de ví-deo UnMóN.tv., organitzats per Candela Projectes Solidaris, una entitat que des de l’any 1999 es dedica a realitzar pro-jectes audiovisuals de caràcter social a les Illes Balears.

En el cas d’aquest projecte, l’objectiu principal ha estat reunir les percepcions i les vivències de les persones immigra-des en el seu nou entorn i, a partir de les seves experiències, donar a conèixer la diversitat cultural que hi ha a les nostres illes, mitjançant el llenguatge audiovisual i les noves tecnologies.

Al llarg de 10 mesos (setembre 2009- juliol 2010), han tengut lloc 3 cursos-taller a Son Roca, s’Arenal i Manacor, en els quals s’ha proporcionat formació audiovi-sual i de noves tecnologies als assistents, s’ha fomentat l’intercanvi d’experièn- cies entre els participants (realitzadors professionals, amateurs, veïns i entitats públiques i privades), s’ha impulsat l’ús de les noves tecnologies com a eines de comunicació (amb la creació d’una web <http://www.unmon.tv> que reuneix les peces audiovisuals realitzades als tallers) i s’ha contribuït a la identificació de conflictes a les barriades on conviuen població local i immigrada, tot convidant a la participació dels diferents actors.

Els destinataris del projecte són, prin-cipalment, la població immigrada, i es distribueixen entre adolescents, adults i grups de dones. El taller que s’ha desenvolupat a la barriada de Son Roca de Palma, en col·laboració amb el projecte socioeducatiu Naüm, s’ha dirigit espe-cíficament a un grup d’adolescents de diverses nacionalitats i d’adolescents mallorquins. Les sessions teòriques s’han centrat en els aspectes tècnics relatius a l’escriptura del guió, l’ús de la càme-ra i el procés d’edició, de manera que

poguessin elaborar els vídeos on han plasmat les seves inquietuds i les se-ves vivències.

Igualment, a Manacor s’ha realitzat el taller en col·laboració amb l’Associació de Dones Immigrants de Llevant Renèixer, que reuneix dones de més de 10 països, mentre que el taller desenvolupat a s’Are-nal s’ha dut a terme amb l’Asociación Senegalesa Mallorquina (Asema), en el qual han participat joves senegaleses i dones senegaleses.

Cada taller ha constat de 72 hores de formació teòrica i 30 hores de rodatge, en què cada grup ha pogut materialitzar en una peça audiovisual les seves preocu- pacions més immediates.

S’espera que la difusió d’aquests tre-balls videogràfics millorarà la percepció que tenen els ciutadans de la població immigrada, a la vegada que possibilitarà que aquestes persones trobin un mitjà per expressar la seva identitat cultural. Així, s’incidirà en aspectes positius, com ara l’oportunitat de la diversitat i d’inter-canvi d’experiències, però també en la denúncia dels casos de racisme, xeno-fòbia i discriminació de gènere que a ve-gades pateixen.

Aquest projecte de sensibilització consisteix en la realització de 3 cursos-taller de vídeo, en què

persones immigrades a les Illes Balears expressen i comparteixen les seves reflexiones, sobre la

pròpia identitat i les dificultats a les quals s’enfronten amb la població local beneficiària dels cursos.

Aquestes reflexions ajudaran a comprendre millor la nova realitat social i cultural que viuen les

nostres illes i afavoriran la comunicació entre els diversos actors i el clima de convivència ciutadana.

© Associació Candela Projectes Solidaris

8 PROJECTESsubvencionats


Projecte: Formació i Enfortiment del Lideratge de Dones Pageses Indígenes Originàries en Seguretat i Sobirania Alimentària al Departamento de Oruro - Bartolina Sisa

País: BolíviaSubvenció: 67.705 €

Beneficiaris directes: 150 dones líders; 3.500 dones i 1.500 homesBeneficiaris indirectes: 5.000 persones

Veterinaris Sense Fronteres-VETERMON

A Bolívia, les polítiques econòmiques neoliberals aplicades pels governants du-rant les darreres dècades han tingut efec-tes nefasts entre les capes més pobres de la societat, especialment al món rural. Les dones pageses i indígenes han estat les principals perjudicades per aquest model de lliure mercat, que ha aprofundit la bretxa que les separa de la resta de la societat i les ha mantingut en un cicle d’analfabetis-me, pobresa i falta d’oportunitats.

Després de l’elecció del president d’origen aimara, Evo Morales, la influèn-cia dels pobles indígenes i de les dones en l’esfera política ha augmentat clara-ment. D’aquí ve la pertinència d’aquest projecte per formar dones dirigents que puguin participar eficaçment en els llocs de decisió de l’Administració pública.

Les destinatàries d’aquesta iniciativa de Veterinaris sense Fronteres són 150 dones de la Federación Departamental de Mu-jeres Campesinas Indígenas Originarias de Oruro - Bartolina Sisa (FDMCIOO-BS), que han rebut formació per perfilar i dur a la pràctica estratègies polítiques, sindi-cals, productives i ambientals.

Així, el projecte ha disposat de l’as-sessorament d’un equip tècnic que ha proporcionat informació i coneixements concrets a les dirigents en qüestions d’or-ganització sindical. D’aquesta manera podran detectar les necessitats priorità-ries de les afiliades, saber quins serveis ha de brindar l’Estat o els municipis en matèria d’autonomia regional, d’educa-ció, salut, infraestructures o qüestions in-dígenes, i com reivindicar-los i negociar-los. També, han rebut formació sobre els problemes jurídics de les dones i quines lleis poden ser apel·lades (Llei contra la violència a la família, Llei de reconducció comunitària, etc.).

D’altra banda, s’ha prestat asses-sorament directe als membres del Comitè Executiu Departamental de la FDMCIOO-BS, en l’àmbit de l’agricul-tura ecològica i l’etnoveterinària. En aquest context, el projecte ha implantat models agrícoles, ramaders i forestals segons el mètode “pagesa a pagesa”, basat en l’ús sostenible dels recursos naturals amb la finalitat de promoure la seguretat i la sobirania alimentària.

L’assistència tècnica s’ha materialit-zat amb la posada en pràctica, a les parcel·les familiars, dels ensenyaments rebuts en els cursos dirigits per l’equip tècnic de la contrapart local, Fundación Renace, i Veterinaris Sense Fronteres (VSF-VETERMON).

D’aquesta manera, s’han desenvolu-pat tres models de finca familiar: la finca forestal, constituïda per praderies natives amb espècies forestals i cultius peren-nes, la finca agropecuària, que combina la ramaderia amb el cultiu de la terra, i la finca ramadera, on es recol·lecten llegu-minoses farratgeres.

Pel que fa a la producció ramadera d’animals majors (camèlids i bovins) i me-nors (ovelles, gallines, conillets d’Índies i conills), també s’han seguit criteris eco-lògics. A més, s’han impartit cursos de formació de teixits per elaborar produc-tes artesanals amb llana d’oví i fibra dels camèlids, que després es comercialitzen als mercats local i nacional.

Aquest projecte, amb una durada de 12 mesos (setembre 2009-agost 2010), s’ha concebut com una “fase pilot”, am-pliable a un període de dos anys més.

Amb aquest projecte, 150 líders comunitàries han

rebut formació per augmentar la capacitat de proposta,

reivindicació, negociació i definició d’estratègies

politicosindicals, productives i ambientals de la

Federación Departamental de Mujeres Campesinas

Indígenas Originarias de las 16 provincias de Oruro -

Bartolina Sisa (FDMCIOO-BS).

© Veterinaris Sense Fronteres

9

PROJECTES subvencionats

Projecte: Contribució a l’Enfortiment del Procés Organitzatiu Regional al Catatumbo, Norte de SantanderPaís: Colòmbia

Subvenció: 224.045 €Beneficiaris directes: 724 dones i 687 homesBeneficiaris indirectes: 9.045 persones

Asociación Paz con Dignidad

La regió del Catatumbo, al nord-est de Colòmbia, l’habiten prop de 200.000 persones, entre les quals hi ha comunitats indígenes del grup ètnic Bari.

El conflicte armat colombià ha resultat particularment virulent en aquesta zona. A la topografia muntanyosa i selvàtica, i a la dilatada frontera amb Veneçuela, s’afegeixen els interessos econòmics que desperten els seus recursos natu-rals (petroli i carbó) i els cultius il·lícits de coca. Grups insurgents guerrillers, forces armades governamentals i grups paramilitars han operat molt activament en aquest territori, la qual cosa ha produ-ït gravíssims perjudicis a la població civil: matances, desaparicions, desplaçaments forçats, etc. Es calcula que durant els últims 10 anys, almenys 5.000 persones foren assassinades i altres 40.000 hague-ren de desplaçar-se a la força.

Per a l’ONU, i altres organitzacions humanitàries que assisteixen els despla-çats colombians, fallen les polítiques go-vernamentals encaminades al retorn de la població als seus llocs d’origen. Cre-uen insuficients les inversions públiques en serveis socials per a la població retor-nada i advoquen a favor de l’aplicació de

mesures eficaces perquè aquestes per-sones recuperin l’autosuficiència i gau-deixin d’una protecció efectiva dels seus drets. En aquest sentit, el defensor del poble del país ha fet nombroses crides a les autoritats per tal d’assabentar-les que la regió del Catatumbo és el lloc que presenta majors dificultats per al retorn de la població desplaçada.

El projecte que l’Asociación Paz con Dignidad, en col·laboració amb el soci local, Central Cooperativa de Servicios – CENCOOSER, ha dut a terme entre els mesos de juny de 2009 i juny de 2010, s’ha dirigit a millorar les condicions socioeconò-miques de la població del Catatumbo i a en-fortir-ne les organitzacions comunitàries.

En primer lloc, s’ha donat suport al des-envolupament d’un sistema de producció sostenible al sector agrícola i ramader que permeti que l’economia d’aquestes comunitats pageses torni a assentar-se. D’aquesta manera, s’ha sembrat una hec-tàrea de pastura per collir amb la finalitat de fer-la servir de farratge a cada finca, s’han posat en marxa tres granges expe-rimentals amb sengles estables dotats de caps de bestiar boví i s’ha iniciat un pro-grama d’inseminació artificial per millorar el ramat. Així mateix, s’ha instal·lat un bio-

digestor per produir adob d’alta qualitat i un molí per processar el blat de moro.

D’altra banda, per restablir el sistema cooperatiu regional i millorar la forma-ció en economia solidària d’aquestes comunitats pageses, s’ha promogut la creació de botigues comunitàries i coo-peratives, amb la reorganització de la xarxa regional d’abastament, que havia quedat destruïda per grups paramilitars. Amb aquesta finalitat, s’ha posat en fun-cionament una cooperativa, a la vereda Honduras, promoguda i administrada per un grup de dones pageses.

Així mateix, el projecte comprèn el desenvolupament de plans de formació en drets humans, en aspectes tècnics i pro-ductius, i en l’enfortiment organitzatiu de les comunitats. Per materialitzar-lo, s’han format persones joves que s’encarrega-ran de difondre els avanços del procés organitzatiu i de reunir les diverses expe-riències a través dels centres locals de formació i difusió de les veredas Culebri-tas, El Paso, La Vega de San Antonio i Honduras. A escala regional, el centre ubicat a la vereda Motilandia acollirà les activitats principals de formació i servirà de nexe d’unió per a l’intercanvi de les experiències locals.

Aquest projecte es proposa

recuperar la base productiva

de la població desplaçada i

restablir el cooperativisme

per facilitar l’accés als

productes de la cistella

familiar. A més, ofereix

formació en matèria de drets

humans i d’enfortiment de les

organitzacions comunitàries.

© Asociación Paz con Dignidad

10 DOSSIER


© Cartographic Section / Nacions Unides

11

DOSSIER

REGIÓ

L’Equador, país amb una àmplia diversitat geogràfica, ètnica i

cultural, presenta, en termes de desenvolupament humà, grans

disparitats territorials i socials. La Direcció General de

Cooperació del Govern de les Illes Balears ha considerat l’Equador

un país prioritari i ha elaborat un programa específic, el Pla

Regió de l’Equador 2009-2011, per millorar la pertinència i la

qualitat de les actuacions que es duen a terme en aquell país i

aconseguir així una major eficàcia en els esforços invertits.

L’EQUADORDEPLA

12 DOSSIER


E ntre les persones de l’Amèrica Llati-na que han migrat a la nostra comunitat, el col·lectiu més nombrós procedeix de l’Equador. Aquest país, de 14 milions d’habitants, ha assistit al llarg de la dar-

rera dècada a l’èxode de més de dos milions de la seva població. La pobresa i l’escassesa de llocs de treball ha fet que haguessin de migrar cap a Europa i els Estats Units per treballar, principalment, en tas-ques de servei domèstic, cura de menors i ancians, hoteleria, construcció i agricultura; així ho palesa un informe recent de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

La crisi financera que visqué l’Equador fa 10 anys comportà una major concentració de la riquesa, un augment de la desocupació, la reducció d’inversions socials i, en general, un empitjorament de la qualitat de vida. De tota manera, ja des de la dècada dels setanta el país havia quedat llastrat pel pagament del deute extern, que menyscabava les inversions públiques en despesa social i afectava la provisió de les necessitats bàsiques –alimentació, habitatge, educació i salut–, particularment entre els sectors de població més vulnerables: les comunitats indígenes i el poble afroequatorià.

Avui en dia, la situació política i social del país s’ha afermat, però els programes del Govern i els ingres-sos que aporten les remeses no impedeixen que en-cara moltes famílies continuïn sense poder satisfer les seves necessitats bàsiques. I això que les reme-ses tenen un impacte social notable a l’Equador. Un estudi realitzat per l’OEI que analitza la transferència de diners dels migrants equatorians a les Illes Balears, estima que, durant l’any 2006, un 86% envià regular-ment diners, amb una mitjana d’11 enviaments l’any per valor de 347 euros cada enviament. Es calcula que del fons de cada remitent es beneficien 3,45 per-sones, i que aquests diners es destinen a la compra d’aliments i al pagament de serveis sanitaris i edu-catius. Però, de la mateixa manera, una investigació recent desvela que les remeses arriben sobretot a les zones més riques i dinàmiques del país, fet que provoca un efecte negatiu moderat en l’equitat de la distribució de la renda.

I és que, tal com assenyala la Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), l’Equador és un dels països de l’Amèrica Llatina amb uns ma-jors nivells de desigualtat dins el seu territori nacio-nal. La pobresa afecta el 61,5% de la població rural i es concentra especialment a les províncies de Ma-

© EuropeAid / l’Equador

13

DOSSIER

nabí, Amazonia, Esmeraldas, Bolívar, Carchi i Chimborazo. Un indicador que reflecteix molt bé les condicions de vida de la població és el que determina la incidència de la pobresa segons les Necessitats Bàsiques Insatisfetes (NBI), i que respon, sobretot, a una deficient dotació de recursos. Segons aquest indicador, 9 de cada 10 persones d’alguna de les 14 nacionalitats indígenes del país i 7 de cada 10 afroequatorianes es troba en situació de pobresa.

Tot i que al llarg dels darrers anys la inversió en infraestructures i en despesa social ha augmentat, les bretxes de pobresa, desigualtat i exclusió con-tinuen existint i fins i tot alguna presenta tendència a augmentar. El Govern actual, amb la formulació del Plan Nacional de Desarrollo 2007-2010 o el vi-gent Plan Nacional para el Buen Vivir (2009-2013) <www.elbuenvivir.ec> vol incidir directament en la inclusió social dels grups tradicionalment exclosos i en el creixement econòmic a mitjà termini.

Així, en matèria de cooperació internacional, l’Estat equatorià ha acordat que les actuacions dels agents de cooperació han d’estar en sintonia amb les pri-oritats i els programes nacionals i regionals, i que aquestes prioritats han de definir-se de mane-

ra participativa amb la població destinatària. Seguint aquestes demandes, l’estratègia de la cooperació de les Illes Balears a l’Equador queda recollida en el Pla Regió de l’Equador 2009-2011 (d’acord amb les di-rectives bàsiques del Plan Director de la Cooperación Española i del Pla Director de la Cooperació de les Illes Balears 2008-2011) i es dirigeixen a aconseguir la concentració geogràfica i sectorial, la coordinació dels actors i la complementarietat de les actuacions.

L’Equador és un dels

països amb els nivells de

desigualtat en la distribució

de la riquesa més elevats

de l’Amèrica Llatina“

”

© Direcció General de Cooperació

14 DOSSIER


La cooperació balear finança projectes a l’Equa-dor, a través d’organitzacions socials de desenvo-lupament o mitjançant actuacions directes, tot i que també existeixen institucions, com els Fons Insulars de Cooperació, diverses entitats municipals i la Uni-versitat de les Illes Balears que duen a terme projec-tes en aquell país. També són rellevants les accions en matèria de sensibilització ciutadana i educació per al desenvolupament sobre la realitat social, econò-mica i cultural de l’Equador. Així mateix, la Direcció General de Cooperació vol donar suport a les associ-acions d’immigrants, per tal que emprenguin projec-tes de codesenvolupament i puguin així intervenir en el desenvolupament econòmic, social i cultural de la seva societat d’origen i la d’acollida.

Per assolir els millors resultats d’aquest col·lectiu d’agents, el Govern de les Illes Balears especifica al Pla Regió de l’Equador les prioritats geogràfiques, sec-

torials i transversals que han de guiar les seves actuaci-ons, d’acord amb les línies estratègiques que marquen la política equatoriana de cooperació internacional.

Prioritats sectorialsAmb relació a aquestes prioritats es dona preferèn-

cia a aquells projectes dirigits a garantir la cobertura dels drets socials bàsics (dret a la salut, a l’accés a l’ai-gua i a l’educació), al sosteniment d’iniciatives d’eco-nomia productiva i a la millora de les capacitats socials i institucionals, mitjançant la participació ciutadana.

En el cas de l’atenció mèdica, prop del 30% de la població equatoriana no disposa d’accés als serveis de salut. Així, es donarà suport als projectes que tin-guin per objecte millorar la situació sociosanitària, especialment els referits a la salut bàsica i a la salut sexual i reproductiva, mitjançant l’enfortiment dels serveis públics de salut.

La pobresa afecta el 61,5% de la població rural i es

concentra especialment a l’Amazònia i a les províncies

de Manabí, Esmeraldas, Bolívar, Carchi i Chimborazo

”“© Direcció General de Cooperació

15

DOSSIER

La iniquitat en la distribució dels recursos hídrics, així com la falta de tractament de l’aigua per depu-rar els vessaments industrials, agrícoles o químics, afecten sobretot la població rural. Per aquest motiu es donarà suport a aquells projectes dirigits a millorar i a garantir l’accés a l’aigua potable i al sanejament bàsic en comunitats rurals.

Les disparitats entre les àrees urbanes i rurals es manifesten també en l’àmbit educatiu. Mentre que 6 de cada 10 nins acaba l’educació primària a les zones urbanes, només 2 de cada 10 ho fa a les rurals; i és la població indígena i l’afroequatoriana la que ostenta les taxes de matriculació més bai-xes i l’índex d’analfabetisme més elevat. Per això, s’afavoriran les propostes d’enfortiment del sistema educatiu, particularment a l’educació inicial, l’alfa-betització i la formació professional per a la inserció laboral dels joves, igual que tots aquells projectes que tinguin com a destinataris la població rural, la femenina i la indígena.

Per tal de prestar suport a l’economia productiva local, es mantindran aquells projectes que millorin el desenvolupament econòmic local, particularment al sector agrari i turístic, que reverteixin en la pobla-ció local i que promoguin la sostenibilitat ambiental.

També es donaran ajudes als projectes de codesen-volupament que emprenguin iniciatives productives d’economia local i solidària.

El Pla Regió de l’Equador vol incidir també en la millora de les capacitats socials i institucionals, atès que els nivells de participació ciutadana i l’abast de l’associacionisme voluntari al país són relativament baixos, de manera que es donarà suport als projec-tes que promoguin l’enfortiment d’organitzacions, associacions locals governamentals i no governa-mentals i institucions per dur a terme iniciatives lo-cals relacionades amb la participació democràtica, que cerquin un desenvolupament equilibrat en el pla social i econòmic.

Prioritats geogràfiquesLa falta de cobertura de serveis públics com l’edu-

cació superior o l’atenció mèdica especialitzada a les àrees rurals, en detriment de les àrees urbanes (par-ticularment Quito i Guayaquil, per la seva elevada densitat de població), i la tradicional exclusió a la qual s’han vist sotmeses les àrees rurals de difícil accés per part de l’Administració i la cooperació internaci-onal, han provocat desigualtats socioeconòmiques significatives entre el medi rural i urbà.

La cooperació de les Illes Balears a l’Equador promou projectes al sector agrícola i ramader, en educació bàsica i alfabetització, en formació i capa-citació, en atenció sanitària bàsica i salut sexual i reproductiva, en prove-ïment d’aigua potable i sanejament i en turisme comunitari sostenible.


16 DOSSIER


Per intentar llimar aquestes diferències, el Govern equatorià ha posat en marxa un procés de des-concentració, en un intent d’apropar els serveis públics a la ciutadania, a través dels governs regionals, provincials, canto-nals i parroquials.

L’estratègia de la cooperació balear en aquest àmbit s’ha orientat d’acord amb els indicadors dels nivells de pobresa, les àrees de treball de les entitats socials balears i les zones de procedència de la població migrada a les Illes Balears. Així, s’han demarcat tres àrees o regions de planificació.

La regió 1, formada per les províncies d’Esmeraldas, Carchi, Imbabura i Sucumbios, es caracteritza per la presència d’un nombre elevat de grups ètnics, d’entre els quals l’afroequatorià és el més nombrós, tot i que també hi ha poblacions indígenes, com els awá, els chachi o els shuar. El nivell de pobresa, amb relació a les necessitats bàsiques insatisfetes (NBI), és del 68,2%, lleugerament més elevat que la mitjana nacional. La manca de serveis bàsics, com ara l’assistència sanitària, el sanejament o l’aigua

potable és molt més accentuada a l’àrea rural, on es confirma la relació entre l’absència d’infraestructu-res amb un nivell d’instrucció menor i un índex més elevat d’analfabetisme.

D’altra banda, les principals activitats produc-tives de la regió, com ara l’explotació petroliera, l’explotació de la fusta, el turisme, la indústria tèxtil i l’agroindústria, produeixen greus impactes en el medi ambient (desforestació, degradació dels hà-bitats i pèrdua de biodiversitat).

Regió 1: Províncies d’Esmeraldas, Carchi, Imbabura i Sucumbios.Regió 3: Províncies de Pastaza, Cotopaxi, Tungurahua i Chimborazo.Regió 5: Províncies de Santa Elena, Guayas, Los Ríos i Bolívar.

Els sectors de població més

vulnerables són les comunitats

indígenes i afroequatorianes,

les mateixes que aporten

riquesa cultural al país“

”

17

DOSSIER

A la regió 3, formada per les províncies de Pasta-za, Cotopaxi, Tungurahua i Chimborazo, el 22% de la població pertany als pobles indígenes, com ara els tungurahua, els puruhá i els panzaleo. El nivell de pobresa per NBI arriba al 67,6% i afecta espe-cialment les dones i les poblacions indígenes. Les seves activitats econòmiques principals són la pro-ducció agropecuària, la producció manufacturera, el comerç i el transport. Però l’activitat agropecuària provoca problemes per l’ús d’agroquímics i fertilit-zants que contaminen els recursos hídrics, a més de l’erosió del sòl.

Mentrestant, la regió 5, la més poblada, la compo-nen les províncies de Santa Elena, Guayas, Los Ríos i Bolívar, i té una majoria de població mestissa. Divi-dida en 48 cantons, hi trobem la ciutat de Guayaquil i altres nuclis urbans, on resideix el 75% de la població de la regió. El 25% restant habita en zones rurals dis-perses i poc desenvolupades. Es calcula que gairebé la meitat de les llars de la regió té les necessitats bàsiques insatisfetes, i la província de Bolívar és la que acusa el major nivell de pobresa.

L’agroindústria és la principal activitat productiva de la regió, en particular el cultiu a gran escala de la canya de sucre.

Prioritats transversals El Pla Regió de l’Equador estableix que, com a la

resta de les actuacions de la cooperació balear, totes les intervencions hauran de contenir les quatre prio-ritats transversals que fixa el Pla Director de la Coo-peració de les Illes Balears 2008-2011: la defensa in-tegral dels drets humans, la perspectiva de gènere, la sostenibilitat ambiental i la participació democràtica i l’enfortiment del teixit social.

A més, aquest document d’estratègia determina els indicadors i les fonts de verificació corresponents que s’aplicaran. La Direcció General de Coopera-ció, d’acord amb els criteris de pertinència, eficàcia, eficiència, impacte i viabilitat, avaluarà els resultats obtinguts amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aju-da i perfeccionar el pròxim Document d’Estratègia de l’Equador.


18 DIARIdeviatge


AQUÍ, MAI NO DEIXEN DE PASSAR COSES...

L’arribada a Dakar és sempre una mica caòtica, molta calor, cues a les duanes i, quan vas a cercar la maleta, una colla de nois que s’ofereixen per ajudar-te; igual que quan surts a l’exterior: cents de perso-nes volen que agafis el seu taxi. Per fi, entre tanta gent, entreveig un company amb la nostra camiseta com a distintiu.

Aquesta nit descansem a Dakar i l’endemà partim cap a Lompoul, centre d’operacions. A mesura que ens hi apropem veiem la mar, una gentada, olor de sal i de peix… em sento de nou a casa.

Tothom és al seu lloc de feina. El metge i les infer-meres atenen els malalts, els mecànics dentals al seu laboratori fabriquen pròtesis sense descans, les edu-cadores comparteixen jocs amb els nins per sensibilit-zar-los sobre la importància de raspallar-se les dents, els dentistes atenen una llarga cua de pacients...

Enguany sóc la coordinadora dels dentistes, la qual cosa implica organitzar l’equip de dentistes, auxiliars i logística que ajuden a la clínica per tal que la fei-na es desenvolupi correctament. La novetat aquesta temporada és donar cita als pacients. Aquest fet, tan corrent a Europa, suposa tota una aposta d’aquest projecte, Àfrica 2010. L’objectiu: tractar cada pacient de manera integral, és a dir, qualitat i no quantitat.

En projectes anteriors donàvem les fitxes als paci-ents, amb el seu diagnòstic, però el deteriorament de les fitxes —mullades, tacades, tretes dels llocs més insospitats— ens ha fet canviar el mètode. Enguany, les fitxes les guardem nosaltres i, a canvi, els donem un número per tenir accés al tractament. Sembla que funciona, encara que hi ha coses que no canvien: continuen traient els números de llocs insospitats, com el nus del mocador que porten al cap, no sense encant, naturalment…

Acaba la jornada, és hora de deixar la consulta. El personal de logística ens ha preparat un sopar su-culent i ens asseiem al voltant de la palangana, amb la mà dreta com a forqueta; pareix que ho hem fet tota la vida. La nit acaba amb la música del yembe del nostre amic bayfal, la veu de Mor entonant la cançó del viatge, el hit d’Àfrica 2010, Aída, i tots ballant. Només fa un dia que sóc aquí i sembla que ja fa setmanes… La integració és immediata, la sim-biosi PERFECTA.

És el que responc quan la

gent em demana: “una al t ra

vegada cap a Àfr ica?”.

“ Em consolo pensant que sense

la nostra labor mai no haurien

tingut accés a un tractament

odontològic o mèdic

”

© Dentistas Sobre Ruedas (Baleares)

19

DIARI de viatge

AQUÍ, MAI NO DEIXEN DE PASSAR COSES...

El cansament ens supera a tots i cada un se’n va al lloc que ha escollit de la haima per descansar i recu-perar-se. Demà serà un altre dia, sens dubte. Igual o més intens.

A les set i mitja, la gent comença a despertar-se. Després d’un bon berenar, amb energies renovades, comença una llarga jornada de feina. I com cada dia, els dentistes ens distribuïm, els uns a la sala on realit-zarem les extraccions, els altres al camió habilitat com a clínica dental...

Avui em toca al camió-clínica dental; atenem els pa-cients sense parar. De sobte, sento el meu company que riu per les butxaques, em giro i resulta que la pacient, una nina, en comptes d’asseure’s a la cadira dental s’ha enfilat a l’escopidora; fem una foto per immortalitzar el moment.

Els dies passen i la sensació de la feina ben feta ens acompanya. Tot i que sovint tanques la consulta sense haver pogut realitzar tractaments per manca de temps i moltes vegades de mitjans. Les de-mandes per elaborar una pròtesi són tantes que ens veiem obligats a informar el pacient que haurà d’espe-rar fins l’any que ve. Em consolo pensant que sense la nostra labor mai no haurien tingut accés a un tracta-ment odontològic o mèdic. No canviarem el món, però sí que el millorarem, encara que sigui a poc a poc.

No puc oblidar-me de la gran labor dels estudiants de traducció d’enguany; gràcies a un acord amb la Universitat de Dakar, concretament amb la professora Madame Fall, estudiants de castellà ens ajuden amb els pacients, que moltes vegades només parlen wòlof. El nivell de castellà d’Amadou, Samba i de la resta d’estudiants és impressionant; és un castellà literari, ple de cultismes. A Samba li han posat el malnom de “Calderón de la Barca”, per les seves referències constants a la literatura castellana.

Amb tres companys més emprenem un viatge a Bafatá (Guinea Bissau) per realitzar la prospecció d’un futur projecte en col·laboració amb l’ONG catalana In-tercanvi, a l’Hospital Regional de Bafatá, que té una població de 225.516 habitants. El que és més increïble de tot no és que no hi hagi cap dentista i que aques-ta funció l’hagin relegada a l’infermer en cap, amb al-guns estudis d’odontologia realitzats a Rússia, sinó que l’hospital només disposi d’electricitat de les 8 a les 12 de la nit i que l’aigua no estigui canalitzada. Però el més increïble no acaba aquí, en tot l’hospital només hi ha un metge, el Dr. Vittorino. Sembla difícil que pugui funcio-nar aquest hospital, però us asseguro que funciona.

Un cop obtingudes les dades necessàries per plani-ficar el futur projecte, tornem a Lompoul, on

tot continua com si mai no haguéssim marxat; alguns dies més treballant i, com sempre, el moment que mai no vull que arribi, el de la partida. De camí a l’aeroport tinc al cap Aída, la cançó que ha sonat als cors de tots els voluntaris durant el viatge. Estic feliç, pel treball re-alitzat però sobretot perquè sé que no tardaré a tornar, aquí, a Àfrica. No perquè em necessitin, sinó perquè ho necessito jo, per recuperar una part de mi que sempre romandrà allà…

Gràcies a tots els que heu fet possible que aquest nou projecte de Dentistas sobre Ruedas hagi estat un èxit.

Irene Coll Campayo, secretària de Dentistas Sobre Ruedas (Baleares); Proyecto África 2010.

“ La novetat aquesta temporada és

donar cita als pacients. El que és

tan corrent a Europa, és una aposta

del nostre projecte, Àfrica 2010

”

20 OPINIÓ


Un transgènic o Organisme Modificat Genèticament (OMG) és un organisme viu que ha estat creat artificialment manipu-lant-ne els gens. Les seves característiques s’han alterat mitjançant la inserció de gens d’altres espècies que li aporten noves carac-terístiques heretables. Aquestes paraules, a priori tan tècniques i fins i tot asèptiques, amaguen una realitat plena d’ombres.

El cultiu d’aliments transgènics duu implícit una sèrie de perills per al medi ambient i l’agricultura com poden ser l’in-crement de l’ús de tòxics, la contamina-ció genètica, la contaminació del sòl, la pèrdua de biodiversitat, el desenvolupa-ment de resistències a insectes i males herbes... Els possibles efectes nocius per a la nostra salut a llarg termini dels OMG presents a la nostra alimentació o a la dels animals que ingerim són desco-neguts. Per tant, les conseqüències que poden tenir aquest tipus de cultius sobre el conjunt d’éssers vius són irreversibles i completament imprevisibles.

Però tan gran com el risc ecològic i sa-nitari és el risc de permetre la industrialit-zació i mercantilització de la totalitat de la cadena alimentària amb l’única intenció de treure’n el màxim rendiment econòmic.

Un dels documents més reveladors pel que fa al cas dels possibles perills dels OMG és el llibre i documental El món se-gons Monsanto, on la periodista francesa Marie-Monique Robin fa una crítica ferot-ge a l’activitat de l’empresa biotecnològica Monsanto. Aquesta transnacional domina i controla el 80% de la producció mundial de llavors transgèniques. El documental reconstrueix la gènesi i el desenvolupa-ment d’aquest gegant industrial, que al llarg d’un segle d’existència ha anat acu-mulant diversos processos penals a causa

de la toxicitat dels seus productes; al seu historial trobem que ha estat fabricant del PCB (piralè), de “l’agent taronja” emprat com a herbicida a la guerra del Vietnam i d’hormones per incrementar la producció làctia prohibides a Europa pels perills per a la salut que implica el seu consum. Tot i aquests antecedents, Monsanto es pre-senta com una empresa que treballa per al benestar de la humanitat, que ajuda els agricultors a millorar la seva productivitat i redueix l’impacte ecològic amb el noble repte d’acabar amb la fam al món. Res més enfora de la realitat, el que guia la investigació biotecnològica agropecuària no és la intenció de resoldre problemes socials o ecològics, sinó la intenció d’ob-tenir beneficis.

A Europa els aliments transgènics no gaudeixen de bona acollida, de fet, la ma-joria dels ciutadans de països industria-litzats rebutja els OMG, i això fa que les corporacions transnacionals posin el punt de mira al Sud. Els transgènics es conver-teixen així en una amenaça especialment perillosa per als països més empobrits.

Les llavors són la base de tota l’acti-vitat agrícola, el primer esglaó de la ca-dena, qui les controli controlarà l’oferta d’aliments mundial. Per això, Monsanto necessita apoderar-se de les llavors allà on les utilitzen, és a dir, entre els agricul-tors. Els agricultors són els seus clients potencials, per tant, als països on la po-blació agrícola encara és majoritària, el mercat a explotar és immens i els possi-bles beneficis molt sucosos.

L’impacte que les llavors transgèniques tenen en l’economia dels petits i mitjans agricultors, camperols i indígenes, és ca-tastròfic. Atès que aquestes llavors són objecte de drets de propietat intel·lectual

TRANSGÈNICS? NO, GRÀCIES

© National Film Board of Canada

21

OPINIÓ

no poden ser guardades, reutilitzades o intercanviades, fins i tot a vegades els seus fruits són voluntàriament estèrils, amb la qual cosa es trenca així amb una pràctica mil·lenària de su-pervivència dels camperols i es deixa el control d’abans i des-prés de la producció a les mans de les empreses. A més, l’ex-pansió de monocultius de blat i soja transgènica en aquests països en redueix la biodiversitat, provoca danys ecològics irremeiables i substitueix la producció d’aliments per al con-sum local.

Per tot això hem de concloure que l’agricultu-ra transgènica no és ni sostenible ni justa, ans al contrari, és la recepta per consolidar aquest control de les transnacionals sobre el sistema agroalimentari, que soscava la sobirania i la se-guretat alimentària.

La solució a la fam i la desnutrició no passa per la proliferació dels OMG ni l’aplicació de la biotecnologia a l’agricultura. El que realment ens hem de plantejar és un canvi de model productiu agrícola que inclogui la perspectiva de la sobirania alimentària. “Via Campesina”, un moviment social i camperol internacional de petites explotacions familiars, va elaborar el concepte de sobirania alimentària dient que és el dret dels pobles, comunitats i paï-sos a definir, en els àmbits de l’agricultura, el treball, la pesca, l’alimentació i la gestió de les terres, polítiques ambientals, socials, econòmiques i culturals adaptades a la seva

situació única. S’inclou el dret a l’alimentació i la producció ali-mentària, la qual cosa significa que tots els pobles tenen dret a disposar d’aliments sans, nutritius i culturalment apropiats als mitjans de produir-los, i el dret a disposar de la capacitat de mantenir-se a si mateixos i de cobrir les seves necessitats i les de les seves societats.

Crec que aquest ha de ser el punt de partida des d’on ima-ginar alternatives possibles al model industrial de produc-

ció agrícola, es fa necessari trencar amb aquest model que es regeix únicament per la lògica econòmica neoliberal que alimenta sols el gran capital. Hem de ser capaços de re-plantejar noves formes de relació en-tre el camp i la ciutat, entre els països rics i els empobrits, entre el Nord i el Sud, d’apostar per circuits propers de producció, comercialització i consum. En definitiva, ara més que mai, es fa imprescindible, una vegada més, re-inventar el món.

Marta LlompartMembre de l’associació

Finestra al Sud

© National Film Board of Canada

2004-2010

www.coope r an t . o r g

Transgènics? No, gràcies Pla Regió de l'Equador · Núm. 19 · Juliol 2010 · Publicació...

Documents

Transcript of Transgènics? No, gràcies Pla Regió de l'Equador · Núm. 19 · Juliol 2010 · Publicació...