Aroa RuízSilvia Estrella

TRASTORN ANTISOCIAL

DE LA PERSONALITAT

La sociopatía, també conegut com trastorn de personalitat antisocial (TPA), és una patologia psíquica que comporta que les persones que la pateixen perdin la noció de la importància de les normes socials, com són les lleis i els drets individuals.

1. Definició

Fracàs per a adaptar-se a les normes socialsDeshonestedatImpulsivitat Irritabilitat i agressivitat Despreocupació Irresponsabilitat persistent Falta de remordiments El subjecte té almenys divuit anys. Existeixen proves d'un trastorn disocial que comença abans dels quinze anys. El comportament antisocial no apareix en el transcurs d'una esquizofrènia o un episodi maníac (Lykken, 2000).

2. Característiques

La prevalença d'aquest trastorn segons el Manual de Desordres Mentals (DSM-IV) és del 3% en els homes i del 1% en les dones. És més freqüent en les àrees urbanes deprimides pot arribar a el 75%. Fent referència al trastorn disocial de la personalitat, en els homes és un percentatge entre el 9% i el 16%, mentre que en les dones la prevalença és d’entre 2% i 9 %.

3. Epidemologia

Altres problemes associats al trastorn antisocial de la personalitat són:trastorns d'abús de substànciesdepressió trastorns d'ansietattrastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat.

 

4.Comorbilitat

5. Criteris de diagnòstic

Falta de conformar-se amb les normes socialsFalsedat, mentida repetida i busquen el benefici o el plaer personal Impulsivitat o falta de controlar la irritabilitat i agressivitat, Indiferència imprudent per a la seguretat de d’un mateix o dels altres Irresponsabilitat constant, amb falta per sostenir un comportament constant del treball o obligacions financeres Manca de remordimentsL'individu té almenys 18 anys. Hi ha evidència del desordre de la conducta amb inici abans dels 15 anys.

5. Criteris de diagnòstic

Hi ha dos nivells de tractament: Desenvolupar el seu interès per les conseqüències personals a llarg termini i aconseguir una comprensió realista de com repercuteix la seva conducta antisocial en les demés persones.Adquirir responsabilitats o interès per les demés persones.

Tècniques utilitzades: Explicar-li el seu problema, els esquemes que estan en la base i com i per què s’han format.Facilitar la comprensió i la reestructuració dels seus esquemes amb tècniques estàndard adequades a cada moment.

6. Tractaments

Tractament cognitiu

Els objectius bàsics són dos :Arribar a un nivell cognitiu mes abstracte mes allà de l'interès personal immediat.Reconèixer les conseqüències de la seva conducta sobre uns altres de manera mes apàtica.

 

6. Tractaments

Les intervencions específiques que es fan són les següents:

El terapeuta comença explicant el T.A.P com estil de vida amb arrels en la infància - adolescència i amb conseqüències negatives

Es presenta la teràpia amb un període d'assaig previ d'unes 4 consultes

S'explica al pacient que la teràpia fomenta la consecució d'assoliments a llarg termini

La tasca o procediment cognitiu - conductual bàsica amb el T.A.P és l'enfocament de resolució de problemes .

6. Tractaments

Maneig de la relació terapèutica: el terapeuta li pregunta que pensa del tractament i

s'aclareixen expectatives . El terapeuta deu evitar el “rol de rescat” mantenint al pacient

en teràpia enfront de demandes judicials d'empresonament. El terapeuta evita el rol moralista

El terapeuta es mostra vulnerable davant les amenaces o hostilitat del pacient

el terapeuta no tractarà de convèncer-li de la necessitat de tractament, sinó que mostrarà les conseqüències negatives de continuar amb les mateixes conductes.

6. Tractaments

El terapeuta es mostra amistós i interessat amb els interessos no antisocials del pacient

La contratransferència mes comuna a manejar és l'hostilitat i la desesperança del terapeuta .

6. Tractaments

Joe és un noi de 23 anys, enviat a teràpia sota la condició de llibertat condicional oficial. Tenir dificultats importants a l'escola i les autoritats al voltant dels 15 anys. Va començar a venir al centre terapèutic donant excuses per a les seves faltes excuses que són molt simples i ingènues. Quan el terapeuta intenta avaluar el grau de realitat d'aquestes raons exposades, Joe reacciona ofenent-se.El tractament amb Joe es focalitza a construir conductes pro-socials, a construir un "superego".

7. Cas trastorn antisocial

7. Cas trastorn antisocial

També desafia les seves distorsions cognitives i li alerta sobre les conseqüències disfuncionals dels seus esquemes cognitius. Comença a veure la seva conducta aparentment complexa i intel·ligent des d'una nova perspectiva on apareix com transparent i infantil. Actualment Joe no presenta problemes rellevants. Ell ha tornat a l'escola obtenint un alt diploma i continua en un programa escalar de dos anys. Un seguiment de 2 anys mostra que Joe es troba lliure de problemes legals.

8. Conclusions

Amb aquesta recerca, hem pogut conèixer amb profunditat el trastorn antisocial de la personalitat. Presenten els pacients fracàs per a adaptar-se a les normes socials, deshonestedat, impulsivitat, irritabilitat i agressivitat, despreocupació, irresponsabilitat i falta de remordiments.

També, hem pogut saber que el trastorn antisocial sorgeix als 18 anys, encara que cap als 15 anys ja comencen a sorgir els primers problemes de comportament.

8. Conclusions

La prevalença és d’un 3% en els homes i un 1% en les dones. En quan a la comorbilitat, trobem els trastorns d'abús de substàncies, la depressió, els trastorns d'ansietat i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat. Com a tractaments, trobem un que és cognitiu-conductual i un altre només cognitiu.