TREBALL DE SÍNTESI 3r D’ESO - institutelpalau.com ESO DOSSIER... · Dilluns 23 de març...

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament INS El Palau

TREBALL DE SÍNTESI 3r D’ESO

DOSSIER ALUMNES

Grup:

Alumnes:


Mens sana in corpore sano

1

ÍNDEX

Presentació 2

Objectius generals 3

Programació de la setmana 4

Instruccions generals 5

Dossier de l’alumne 6

• Castellano 7

• Català 16

• Ciències Naturals 20

• Ciències Socials 28

• Matemàtiques 43

• VIP i Anglès 50

• Tecnologies 51

Avaluació del Treball de Síntesi 52

Autoavaluació 59



2

PRESENTACIÓ

Mens sana in corpore sano és una frase escrita per un poeta romà conegut com a Juvenal a la seva obra de Sàtires. Juvenal va viure a finals del segle I i principis del segle II de la nostra era.

Una ment sana, un cos sa i una ànima forta, per portar una vida plena de virtut i de pau interior era el missatge que ens recomanaven els antics per arribar a una vida plena d’equilibri.

Nosaltres creiem que aquesta frase continua sent un bon principi a seguir en l’actualitat. En aquest treball, intentarem estudiar els conceptes que nosaltres associem a una vida sana sense oblidar tots els coneixements que poden enriquir la nostra ment.

La música, els textos, les matemàtiques, els problemes mediambientals i les sortides programades per fer esport i descobrir una ciutat més sana, ben segur que aconseguiran comunicar-te idees, despertar-te la curiositat i convertir-te en un expert constructor de recursos, respostes i estratègies que t’ajudin a aconseguir l’equilibri tan perseguit des de l’època dels nostres avantpassats.



3

OBJECTIUS GENERALS

Conèixer les virtuts de la dieta mediterrània a partir de textos en català, treballant a la vegada la comprensió lectora i l’expressió escrita.

Interpretar quins eren els hàbits alimentaris en altres èpoques a partir d’una lectura en castellà treballant la comprensió lectora i l’expressió escrita.

Valorar la importància d’una dieta equilibrada combinada amb la pràctica de l’esport des de l’àmbit de les Ciències Naturals a partir de la realització d’unes enquestes sobre hàbits saludables.

Identificar el tabac i l’alcohol com dos factors de risc per la salut de les persones.

Reconèixer quins són els problemes mediambientals que ens afecten actualment, des de l’assignatura de Ciències Socials, i intentar aconse-guir una actitud crítica i responsable per evitar-los. Hem d’insistir en prendre consciència del necessari respecte al medi ambient pel que fa a la utilització dels seus recursos.

Resoldre problemes matemàtics que tenen com a temàtica portar una vida sana: excursions, secrets a la muntanya, alimentació sana...

Dissenyar un cartell, seguint les indicacions de Visual i Plàstica, que tingui com a temàtica els bons hàbits per a una vida saludable, l’esport, l’alimentació, la sostenibilitat a les grans ciutats, etc.

Emprar la llengua anglesa en la realització del cartell anterior.

Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge digital, des de l’àmbit de Tecnologies, per a la producció (amb el programa GIMP) de documents digitals referits als bons hàbits per a una vida saludable. Prendre consciència de fer un ús responsable de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

Conèixer diferents tècniques de restauració participant en tallers de cuina.

Practicar una activitat esportiva en un context nou, la pista de patinatge sobre gel de Barcelona, intentant combinar les estones d’aprenentatge cultural al centre amb la pràctica de l’esport fora del centre.

Adquirir actituds de respecte, treball en equip, col·laboració i responsabilitat amb l’aprofitament dels recursos i dels treballs realitzats al llarg d’aquesta setmana.



4

PROGRAMACIÓ DE LA SETMANA

Dilluns 23 de març Presentació del treball de síntesi

Programació del treball setmanal (agenda de grup)

Inici del dossier

Dimarts 24 de març Alumnes que fan sortides:

Taller de cuina o

Pista de gel

Alumnes que no fan sortides:

Dossier alternatiu a la sortida

Dimecres 25 de març Alumnes que fan sortides:

Taller de cuina o

Pista de gel

Alumnes que no fan sortides:

Dossier alternatiu a la sortida

Dijous 26 de març

Finalització del dossier de treball.

Preparació de l’exposició oral (power point)

Realització de l’autoavaluació

Divendres 27 de març Lliurament del treball escrit

Exposició oral davant d’un tribunal

Els alumnes que no fan les sortides han de venir obligatòriament al centre i faran un dossier alternatiu a la sortida, avaluable.

El dia de l’exposició oral cada grup haurà de venir només en l’hora programada per fer l’entrega i defensa del treball.



5

INSTRUCCIONS GENERALS

L’eix central de totes les activitats d’aquest Treball de Síntesi està lligat a la importància de cuidar el nostre cos i la nostra ment, una preocupació que ja tenien els nostres avantpassats.

Durant una setmana, del set a l’onze d’abril, teniu l’oportunitat de treballar totes les matèries des d’una perspectiva diferent. També hem preparat dues sortides, el dies 24 i 25, que us permetran tenir una visió més pràctica dels nous coneixements que anireu adquirint.

Llegiu amb atenció les activitats que us proposem i seguiu les instruccions per fer els exercicis. En molts casos trobareu fotografies i textos que us ajudaran a introduir-vos en aquest tema. A més a més, teniu els professors/es d’aula que us ajudaran a resoldre els dubtes que potser us hagin sorgit.

Recordeu que el Treball de Síntesi forma part del currículum de tercer d’ESO i per tant és avaluable. És un treball en grup, malgrat la nota és individual. L’últim dia de la setmana haureu de lliurar el treball realitzat i preparar una exposició oral per demostrar els vostres coneixements.

De forma resumida, podem dir que el Treball de Síntesi consta de les següents parts:

- El dossier de l’alumne, amb totes les activitats que haureu de resoldre.

- El dossier alternatiu a les sortides (per aquells alumnes que no hi participin).

- L’exposició oral amb el suport del PowerPoint.

- L’autoavaluació i l’agenda de grup, que també s’han de lliurar de forma obligatòria.

Per realitzar totes les activitats que us demanem convé que tingueu una bona planificació i l’agenda de grup serà un eina que us ajudarà a aconseguir-ho. Ànims i bona feina!



6

DOSSIER DE L’ALUMNE



7

CASTELLANO

Deberéis leer el texto y realizar las actividades que se proponen a continuación.

ENTREVISTA CON SANCHO PANZA

ENTREVISTADOR. (dirigiéndose a los oyentes)Les presento a D. Sancho Panza. ¿Podríamos comenzar la entrevista?

SANCHO PANZA. Lo cierto es que ver, abriendo los ojos del todo, no entreveo nada.

E. Me gustaría preguntarle, un poco en general, por la comida de la época.

SP. Cocinas había muchas. Cocinas de pastores, de arrieros, de mar, de montaña. Todas estas llegadas a lo largo de los siglos anteriores. Pero lo rialmente diferente eran las cocinas de las diversas clases. Non era lo mesmo la cocina de la realeza o de la aristocracia, comida opulenta que non reservaba nada.

E. ¿Más vino? (Y se atizó una copa bien llena. Y de un manotazo le arrancó la botella de la mano)

SP. Muera Marta y muera harta. Vayamos abriendo otra más, que estas modas de poner fuera de las tinas los vinos… Y de tan poco cuerpo… Íbamos parloteando de cocinas. Non sé si recuerda las que non caté en la Ínsula Barataria. Viandas bien emplatadas. Frutas, perdices asadas, conejos guisados, ternera asada y en adobo, olla podrida de mil cosas, tajaditas de carne de membrillo, carnes de caza mayor guisadas o asadas enteras al espetón, por no hablar de puercos a la latina, criados de figos y leche. Todo bien especiado y herbatizado. Con su miel y azúcar correspondiente. Que el chocolate llegó después. Que si no… también.

E. Ya. Pero es que ahora tenemos nuestras neveras y transporte de frío, y non hemos (si al final hablaré como él) de recatarnos en disfrazar podridos…

SP. En otras casas comen habas y en la mía a calderadas. Calle buen hombre y abra de una vez un vinillo. Caliéntelo, con algunas especias y miel, que muchos nombres me da, pero sabores… Mal se pasa la vida si los trinos salen del estómago. De otra que sí que podríamos dialogar es de los campesinos e



8

ricos hombres. Que a quien Dios quiere bien la casa le sabe bien. Si ha leídos el librajo, recuerde las Bodas de Camacho. Cantidades ingentes de corderos, aves, algo de la caza menor y alguna verdurilla por eso de dar tranquilidad a la manduca y al mal médico de la ínsula. Todo bien asado cocido, y condimentado con exquisitez. Con sus hierbas de los campos, y alguna setilla suelta. Y quesos como ruedas de molinos. Jamones grandes como becerras. Tocinos jugosos de llorar en época florida. Morcillas, caretos y adobos varios, fritos, asados o estofados. Alguna fruta de sartén, y panes blancos de pura hermosura. Mantecas de vaca como racimos. Y racimos de uva como cestos. De Moscatel, por supuesto.

MANUEL LÓPEZ CASTANIER: Memorias desde el horno (2006) Texto adaptado.



9

ACTIVIDADES:

1. Busca en el diccionario el significado de las siguientes palabras del texto:

• Arriero • Opulenta

• Tina

• Espetón

• Ungüento

• Ínsula

• Careto,

• Trinos

• Especiado

• Manduca



10

2. Explica el equívoco o malentendido que hay en la primera intervención de Sancho.

3. ¿De qué quiere hablar el entrevistador con Sancho Panza?

4. ¿Qué clases de comida dice que existían?

5. ¿A qué grupo social se refiere cuando menciona la comida de la Ínsula Barataria?

6. ¿Qué es la “ínsula Barataria”? Investiga y busca información.



11

7. La comida de los campesinos ricos, ¿con qué suceso lo relaciona? Indícalo.

8. La respuesta de la pregunta anterior, hace referencia a un pasaje de la novela El Quijote. Investiga y busca información sobre es pasaje.

9. ¿A qué obra se refiere Sancho cuando menciona el “librajo”?

10. ¿Qué hace Sancho al mismo tiempo que habla?

11. ¿Cuáles son los tres sinónimos de la palabra “comida” que se emplean en el texto?



12

12. Explica el significado de las siguientes expresiones y escribe una oración con cada una de ellas.

• Comer caliente:

• Estar para comérselo:

• ¿Cómo se come eso?:

• Lo comido por lo servido:

• Sin comerlo ni beberlo:

13. Busca y escribe los refranes que utiliza Sancho en esta entrevista. Además, indica su significado.

14. Explica el sentido de los siguientes refranes:



13

• Cuando el río suena, agua lleva.

• De tal palo, tal astilla.

• Cada palo que aguante su vela.

• Más vale pájaro en mano que ciento volando.

• A Dios rogando, y con el mazo dando.

• Donde hay patrón, no manda marinero.



14

15. Busca en el texto los participios relacionados con el modo de preparación de algunos platos. Por ejemplo, “conejos guisados”.

16. Al expresarse, Sancho Panza comete algunos vulgarismos y utiliza algunas expresiones arcaicas. Busca ejemplos en el texto.

17. Al tratarse de un personaje de ficción de otra época, el entrevistador incluye referencias del mundo actual. ¿Cuáles?

18. ¿Qué particularidades del momento actual crees que sorprenderían a Sancho?



15

19. ¿Crees que es saludable y equilibrada la alimentación que describe Sancho Panza? Razona tu respuesta.

20. ¿Echas de menos algún tipo de alimento entre todos los que menciona Sancho? ¿Cuáles y por qué?

21. Comenta qué comidas o platos de la España de hoy día le describirías a Sancho.

22. Imagina y escribe una entrevista con un personaje de ficción de algunas de las lecturas de este curso (La ratonera, El Lazarillo o El príncipe de la niebla). La extensión ha de ser semejante a la de Sancho, y el tema es libre.



16

CATALÀ

Llegeix les pàgines 234-237 del llibre Nou Estímul, 3r ESO i escriu una carta dels lectors (anomenada també carta al director) animant els lectors a seguir la dieta mediterrània.

Utilitza els arguments que trobaràs als següents textos extrets de: http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut i altres arguments que t’ajudin a demostrar la correcció de la tesi: la dieta mediterrània és saludable.

LA DIETA MEDITERRÀNIA

La dieta mediterrània és un model d'alimentació que ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la vinya i l'olivera, ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaer de la taula amb l'equilibri nutricional i cultural.

Nombrosos estudis de països diferents han posat de manifest el paper de la dieta mediterrània en la prevenció de malalties com els trastorns cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer, entre d'altres. Fins i tot, el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat, ha declarat, el novembre del 2010, la dieta mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.

A més de la diversitat d'aliments, la dieta mediterrània té les característiques següents:

• Predomini d'aliments d'origen vegetal, en relació amb els d'origen animal, amb més peix que carns, i d'aquestes, les varietats més magres. Amb moderació, també inclou els ous, les llets fermentades i els formatges;

• Estacionalitat, amb preferència pels productes locals i de temporada; • Utilització d'espècies i d'herbes aromàtiques (comí, orenga, pebre, llorer,

farigola, romaní, canyella, menta, entre d'altres), i • Una gran riquesa i varietat gastronòmica, suma de l'aportació d'un gran

nombre de procediments i tradicions locals que enriqueixen la varietat del model mediterrani global.

La modernització i els corresponents nous estils de vida de la societat ha posat en perill la preeminència de la dieta mediterrània en adoptar altres opcions alimentàries, però els beneficis demostrats d'aquesta dieta la fan molt recomanable tant a casa com a l'hora de menjar fora.

Per seguir una dieta mediterrània, s'han de tenir en compte els consells següents:



17

• És convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que es complementin entre ells;

• L'esmorzar és un àpat decisiu en l'equilibri alimentari, però cal que sigui complet, amb lactis, cereals (pa, galetes, cereals d'esmorzar…) i fruita fresca (sencera, trossejada, sucs…);

• El dinar i el sopar han de ser àpats complementaris i s'ha d'evitar la repetició d'aliments i preparacions;

• El consum de vi és opcional, únicament per als adults, pres amb moderació, durant els àpats i en el context d'una alimentació equilibrada;

• Potenciar el consum de fruites, verdures i hortalisses; • Incloure amb més freqüència els llegums i la fruita seca; • Prioritzar el consum de peix, i moderar el de carns, especialment les

més grasses. L'ou és una bona alternativa a la carn o el peix; • Tenir en compte que aliments com el pa, la pasta, l'arròs i les patates

són bàsics; • Valorar els avantatges de les varietats integrals; • Escollir, sempre que sigui possible, l'oli d'oliva, tant per cuinar com per

amanir, i • Prioritzar l'aigua enfront d'altres begudes.

http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut

Per què se’n parla tant?

Segons evidencia la ciència, els mediterranis van aconseguir, a través dels segles, configurar un model alimentari excel·lent per a la salut.La dieta o alimentació mediterrània (AM) tradicional és una valuosa herència cultural que, a partir de la simplicitat i la varietat, ha donat lloc a una combinació equilibrada i completa d’aliments, gens renyida amb el plaer gastronòmic. L’AM es defineix com un model d’alimentació molt variat, basatprincipalment en productes frescos, locals i de temporada. No es tracta d’un model homogeni en tota l’àrea mediterrània sinó que presenta variacions regionals d’un mateix patró alimentari. Aquestes són les principals característiques en comú:

Consum abundant d’aliments vegetals: verdures, fruita, llegums,fruita seca i cereals com la pasta, el pa i l’arròs (amb preferència d’integrals, com es prenien abans).

Ús de l’oli d’oliva com a principal font de greix, tant per cuinar com per

amanir.

Baix consum, en freqüència i quantitat, de productes animals i un

consum moderat d’aviram i de derivats lactis. En canvi, més consum de peix vinculat a la proximitat del mar.

Un altre component uniforme en els hàbits mediterranis el constitueix el



18

consum majoritari de fruita com a postres, i un consum moderat de vi, en els àpats.

Són moltes les característiques de la dieta mediterrània que la converteixen en una de les opcions més saludables:

la varietat de productes vegetals i el seu consum elevat per sobre dels

aliments d’origen animal,

la frugalitat en els àpats,

la riquesa vitamínica (aportada per les fruites i verdures),

la riquesa d’hidrats de carboni complexos i fibra (lligada al

consum de cereals integrals),

la presència d’una de les joies de la nostra gastronomia: l’oli d’oliva.

Històricament, segons estudis epidemiològics, les dietes consumides per les poblacions mediterrànies han estat de gran interès. L’observació de la baixa incidència de malalties del cor i de la circulació, així com una major esperança de vida entre les poblacions del voltant de la mar Mediterrània, ha motivat múltiples investigacions sobre “dieta mediterrània i salut”. A més a més dels aspectes alimentaris, l’estil de vida mediterrani es caracteritza per la pràctica regular d’exercici físic integrat en la vida quotidiana, la socialització durant els àpats, etc. Tots aquests aspectes, en conjunt, estan vinculats a la prevenció de malalties. En les darreres dècades els estils de vida mediterranis han sofert canvis que comprometen seriosament el llegat cultural i saludable de la Mediterrània.

Extret d’Amed (Alimentació alimentària)

RECORDA:

Trobaràs informació seguint els següents passos:

http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut > Canal salut > Alimentació > La dieta mediterrània > Amed

També et pot ajudar fer el test sobre dieta mediterrània que hauràs de fer a l’àrea de Ciències Naturals.



19

CARTA AL DIRECTOR



20

CIÈNCIES NATURALS

MOVE FOR HEALTH

L’activitat física regular és bona per a totes les edats



21

INTRODUCCIÓ Practicar algun esport, fer gimnàstica o simplement jugar, caminar, anar amb bicicleta o fer activitats quotidianes d’una manera activa convé perquè:

• Ajuda a sentir-se millor, amb més energia, i a relaxar-se, reduir l’estrès, dormir millor i tonificar els músculs.

• Ajuda a prevenir i tractar l’excés de pes perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia.

• Ajuda la canalla a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més

alegres i més sans. Un munt de beneficis Fer activitat física de manera regular és cuidar-se, perquè tot l’organisme en surt beneficiat.

• COR i PULMÓ: Redueix el risc de patir malalties cardíaques, embòlies, hipertensió arterial. La capacitat pulmonar augmenta.

• ARTÈRIES: Ajuda a mantenir-les flexibles i sanes.

• ARTICULACIONS: Enforteix els músculs, els ossos i manté la funció de les articulacions, fet que evita lesions.

• SISTEMA NERVIÓS: Ajuda a mantenir-lo en bona forma.

El que convé:

• PERSONES ADULTES: com a mínim 30 minuts d’activitat física moderada 5 o més dies per setmana. Les persones més grans han d’incloure exercicis específics de força, flexibilitat i equilibri.

• INFANTS I GENT JOVE: cada dia cal fer 1 hora d’activitat física

moderada, com a mínim. -Trieu activitats que us agradin. -Si no teniu temps, podeu anar sumant minuts actius durant el dia. -Si us va millor, o si ho preferiu, podeu combinar activitats diferents (esports, jocs, desplaçaments a peu o en bicicleta, gimnàstica, exercici planificat). N’obtindreu més beneficis. -Convertiu l’estil de vida actiu en un hàbit.



22

ACTIVITAT 1: Dieta equilibrada i activitat física Visita les següents pàgines web on hi trobaràs uns tests relacionats amb hàbits de vida saludables: Segueixo la dieta mediterrània? www.pafes.cat/test_dieta.php Sóc una persona activa? www.pafes.cat/test_activa.php Anota els resultats i els consells que et proposa en cada un dels tests.

SEGUEIXO LA DIETA MEDITERRÀNIA? RESULTATS I CONSELLS

SÓC UNA PERSONA ACTIVA? RESULTATS I CONSELLS



23

ACTIVITAT 2: El tabac perjudica seriosament la salut

1.- Aquestes dades estan preses després de fer una prova d’esforç en la qual es va mesurar el ritme cardíac a intervals d’un minut entre persones fumadores i no fumadores. Concretament es van obtenir les dades a partir de 200 alumnes entre 14 i 17 anys.

Temps(min) Ritme cardíac fumadors(pulsacions/min)

Ritme cardíac no fumadors(pulsacions/min)

Repòs (0) 80 65 Esforç (E) 150 135

1 120 100 2 100 90 3 95 80 4 90 70 5 85 65 6 80 65 7 80 65 8 80 65

Realitza el gràfic temps/ritme cardíac de fumadors i temps/ritme cardíac dels no fumadors en la mateixa gràfica.



24

2.-Interpretació del gràfic. Contesta a les següents qüestions.

a) Quines són les variables o magnituds que es relacionen en el gràfic? I les unitats d’aquestes variables o magnituds?

b) Quines diferències observes en el ritme cardíac en repòs entre persones

fumadores i no fumadores?

c) Quin és el ritme cardíac de les persones dels dos grups després de 3 minuts d’haver acabat la prova de l’esforç? I al cap de 8 minuts?

d) Quina informació creus que es pot derivar d’aquest gràfic?

e) Cerca a internet quins són els components principals del tabac i quins efectes tenen sobre la nostra salut



25

3.-Una de les proves per comprovar el bon funcionament del cor és un electrocardiograma. Assenyala quina gràfica donaria en el cas d’una persona fumadora davant una prova d’esforç. Argumenta la teva resposta.



26

ACTIVITAT 3: Enquesta escolar sobre l´ús de drogues en estudiants

A principis de març de l’any 2014 es va presentar l'Enquesta escolar sobre l'ús de drogues en estudiants d'ensenyances secundàries 2012-2013. Llegeix atentament l’article que va publicar el diari El Periódico, referent a aquesta enquesta i contesta les preguntes.

L'alcohol triomfa entre adolescents en un moment de crisi perquè és la col·locada més barata, sobretot si es consumeix en un “botellón”, i perquè perviu la creença que és més innocu. Entre els adults no només està acceptat beure sinó que en festes i sortides nocturnes està fins i tot mal vist no beure'n. No és doncs estrany que la gran majoria dels joves no tinguin en compte els consells i advertències dels adults i l'Administració. La percepció del risc de l'alcohol entre els menors és tan baixa que la meitat dels enquestats consideren que prendre cinc o sis copes seguides no té importància. L'enquesta ha interrogat per primera vegada sobre el “botellón” i el resultat també és preocupant: més de la meitat dels nois d'entre 14 i 18 anys (53%), un percentatge que representa al voltant d'un milió d'escolars, diuen haver-ne practicat en l'últim mes.

Manuel Vilaseró 6 de març de 2014

EL PERIÓDICO. MADRID

EL FÀCIL ACCÉS A L'ALCOHOL DISPARA EL

CONSUM ENTRE ELS MENORS

La prohibició legal de la venda d'alcohol a menors no sembla que sigui gaire efectiva malgrat les sancions previstes en la normativa i les reiterades advertències de les autoritats. La gran majoria dels adolescents d'entre 14 i 18 anys que van consumir alcohol en l'últim mes van reconèixer haver-lo adquirit en supermercats (61%), bars i pubs (57%) i discoteques (47%). Aquesta és una de les dades més sorprenents de l'Enquesta escolar sobre l'ús de drogues en estudiants d'ensenyances secundàries 2012-2013, presentada ahir, i que explicaria, en part, el preocupant augment del consum d'alcohol entre menors. El percentatge dels que reconeixen haver begut en l'últim mes ha pujat l'11% des del 2010 i ja arriba al 74%.



27

1. Segons els resultats de l’enquesta, quines són les tres drogues més consumides entre els joves de 14 a 18 anys?

2. Per què creus que l’autor de l’article considera sorprenent que els

adolescents puguin adquirir alcohol en supermercats, bars i discoteques? Qui creus que és responsable d’aquest fet, els joves o els adults?

3. Per quin motiu l’autor relaciona el moment de crisi amb el fet que l’alcohol

triomfi entre els joves? 4. Creus que hi ha diferències significatives entre el nombre de nois i noies

que han fet “botellón”? Per què? 5. Escriu la teva opinió personal sobre què es podria fer per reduir el consum

d’alcohol entre joves.

ACTIVITAT 4: MOVE FOR HEALTH Seguint les recomanacions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) la Generalitat de Catalunya impulsa cada any al voltant del mes d’Abril el dia Mundial de l’Activitat Física. A nivell internacional, el lema d’aquest dia és Move for Health, és a dir, Per la teva salut, mou-te. Per això cal que entre tots els companys del grup facis un petit vídeo o alguna fotografia divertida que correspongui a aquest eslògan i que ens el presentis el dia de l’exposició oral del treball de síntesi.



28

CIÈNCIES SOCIALS

Per tenir una ment sana i un cos sa no ens hem d’oblidar de l’entorn físic que ens envolta. A 3r d’ESO aprofundim en la geografia i els problemes mediambientals són un dels nostres continguts destacats.

Aquesta setmana del treball de síntesi és un bon moment per prendre consciència sobre els reptes mediambientals i treballar bons hàbits que han de fer sentir-nos millor física i mentalment en una societat més saludable.

Centrarem el nostre treball en tres apartats:

• Els impactes ambientals que genera l’ésser humà

• Les deixalles, un problema amb què ningú no es vol embrutar

• El canvi del clima.

Recorda que per treballar pot utilitzar el llibre de text de 3r d’ESO en concret la unitat 20 del llibre en format PDF.

1.- Els impactes ambientals que genera l’ésser humà

Un impacte ambiental és l’empremta, el senyal o l’alteració que deixa en el medi (aquàtic, terrestre o atmosfèric) gairebé qualsevol activitat humana. A vegades és molt evident: per exemple, quan es fan obres públiques, com ara la construcció d’una carretera, un pantà o un port esportiu, o l’edificació d’una ciutat. Però l’alteració provocada per l’ésser humà no sempre és negativa, pot ser favorable per al medi, tot i que això passa molt poques vegades. En aquesta fitxa repassarem el concepte d’Avaluació d’impacte ambiental.

Una Avaluació d’impacte ambiental és un conjunt d’estudis, informes tècnics i consultes que permeten estimar les conseqüències que una determinada activitat (projectada o que ja existeix) causa sobre el medi ambient i la salut humana. En aquests estudis convé tenir en compte aspectes com ara el signe de l’ impacte (si és positiu i serveix per millorar el medi ambient o si és negatiu i degrada la zona); la intensitat que té (segons que la destrucció de l’ambient sigui total, alta, mitjana o baixa); l’extensió (segons que afecti un lloc molt concret –puntual–, una zona una mica més gran –parcial–, una gran part del medi –impacte extrem– o tot el medi –total–); el lloc on es produeix (un impacte pot ser puntual, però pot esdevenir-se en un lloc crític); el moment en què es manifesta (al cap del temps, a curt termini o immediatament); la persistència (fugaç, temporal o durador); el grau de recuperació del medi (recuperable o irrecuperable); la suma dels efectes que té (a vegades l’alteració final causada per un conjunt d’impactes és més gran que la suma dels impactes individuals), i la periodicitat (continu, discontinu, periòdic o irregular).



29

IMATGE 1

IMATGE 2

IMATGE 3



30

RESOL

Desprès de llegir el text i d’observar les fotografies, que tens en la pàgina anterior, volem que facis una avaluació dels impactes ambientals .

1. Descriu els impactes ambientals que observes a les 3 fotografies.

2. Analitza quines repercussions tindran cada un d’aquests impactes sobre els elements del medi natural i sobre les persones.



31

3. Quins altres impactes ambientals coneixes?

4. En una de les sortides que faràs aquesta setmana fes tres fotografies sobre impactes mediambientals a la teva ciutat i afegeix-les al dossier.



32

2.- Les deixalles, un problema amb què ningú no es vol embrutar

Avui en dia generem diàriament quantitats enormes de deixalles que tenen un gran impacte sobre el medi. En aquesta fitxa et proposem un seguit d’activitats perquè analitzis aquest problema i hi reflexionis.

«Els residus, anomenats comunament escombraries,són tots aquells materials que provenen de l’activitat humana i que l’ésser humà rebutja diàriament. Aquests residus s’originen a les llars, en àmbits laborals, restaurants, edificis administratius, hotels, indústries, etc. Són restes de paper i cartó, ampolles, embalatges de diversos tipus, etc. Els canvis de moda, impulsats per la publicitat i la societat de consum, fan que les persones descartin gran quantitat d’objectes en bon estat i els canviïn per altres de nous. Al principi dels temps, les deixalles no existien. Es vivia segons les lleis de la naturalesa, i els cicles naturals no es modificaven. En crear les deixalles, l’ésser humà va ser el primer animal a transgredir les lleis naturals. Al principi les deixalles eres insignificants, però a partir de la revolució industrial van començar els problemes, perquè en aquest moment la gent comença a produir deixalles a un ritme més ràpid del que necessiten per descompondre’s. Aquest fet és originat per la sobrevaloració que les persones atorguem als productes, que comporta que produïm contínuament deixalles a causa de la ignorància, els mals hàbits i la irresponsabilitat, cosa que origina una situació de la qual ningú, ni venedors ni compradors, no es vol fer responsable. Com una bola de neu que augmenta de volum fins a generar una allau, les deixalles es reprodueixen infinitament en tots els racons del planeta, davant la mirada indiferent de la població i de les autoritats. A les ciutats, les escombraries han estat des d’un bon principi una font de problemes, a causa de la densitat de població i del fet que es treuen al carrer. Això ha originat la proliferació d’insectes, rosegadors i microorganismes patògens. Aquest fet provoca l’aparició de malalties que afecten l’ésser humà. El problema sobre què cal fer amb les deixalles és seriós i difícil de resoldre. Els que s’ocupen de la qüestió aposten pel reciclatge. Reciclar consisteix a usar la primera matèria dels productes per elaborar-ne de nous; d’aquesta manera, molts elements de les deixalles que diàriament traiem al carrer es poden tornar a utilitzar en forma d’ampolles de vidre, paper, planxes d’alumini, aliment per a animals o fertilitzants de baix cost. Si es recuperés el 60% de les deixalles reutilitzables, en un any s’estalviaria l’equivalent energètic a 350 milions de barrils de petroli. A més, seleccionar i reciclar un milió de tones de residus crearia 1.600 llocs de treball, mentre que per recollir-los i tirar-los només se’n necessiten 600 i per incinerar-los, 80.»

C. FRERS, Waste magazine (http://waste.ideal.es/basura2.htm)



33

RESOL

Llegeix el text, redacta un escrit breu amb la teva opinió sobre aquest tema i respon les preguntes següents.

1. Què són les deixalles? On i per què s’originen?

2. Què s’entén per societat de consum?

3. Quan van començar a sorgir els problemes amb les deixalles? Per què?



34

4. On es generen més i són més problemàtiques les deixalles, al camp o a

les ciutats?

5. Quina solució es proposa per resoldre el problema de l’acumulació de les deixalles?



35

INVESTIGA

Quina és la política mediambiental de la teva ciutat? Existeix una deixalleria a la teva ciutat? Si existeix informa’t d’on és, com funciona, quins horaris té,...



36

Busca informació d’algun grup o associació ecològica a la teva ciutat.. Creus que existeix prou conscienciació sobre els problemes mediambientals?



37

Busca i insereix una imatge:

1. Sobre cada un dels contenidors de reciclatges que s’utilitzen a la teva ciutat



38

2. Sobre un mal ús o inexistència d’hàbits de reciclatge a la teva ciutat



39

3.- El canvi del clima RESOL Tot seguit investigarem el clima de la comarca on vius. Per fer-ho necessitaràs fer el següent. 1.-Localitzar les formes de relleu més característiques de la teva comarca .



40

2.-Busca un retall de premsa que parli de problemes ecològics en la teva zona, especialment els relacionats amb el clima. 3.-Fes una redacció de 15 línies aproximadament sobre els efectes del clima en la teva comarca.



41

4.-Llegeix el text i situa les poblacions afectades pel temporal sobre el mapa de comarques de Catalunya i dibuixa una llegenda amb uns símbols que indiquin les conseqüències (carreteres tallades, inundacions, platges afectades, etc.).

El temporal de vent i pluja que afecta Catalunya va tornar a castigar ahir el litoral català, des d’Alcanar fins a la costa de l’Empordà. El fort onatge va fer desaparèixer pràcticament algunes platges i diversos passeigs marítims van quedar envaïts per l’aigua, sobretot al litoral gironí i a la costa de Tarragona. Al Maresme els problemes van ser menors, tot i que les platges de Vilassar, Premià i el Masnou van perdre entre 2 i 3 metres de sorra, i el litoral de Badalona, al Barcelonès, va patir per novè cop aquest hivern i primavera els efectes del temporal. A les comarques de Girona la pluja, amb registres entre els 100 i els 120 litres per metre quadrat en poblacions com ara Girona o Palamós, va fer créixer els cabals de rius i rieres, sobretot a l’Empordà i Gironès. La mar crispada per la llevantada va aixecar onades de 2 a 4 metres en punts de la Costa Brava. La majoria de la flota pesquera gironina no va sortir a pescar i les poques embarcacions que ho van fer van haver de tornar a port. La N-II a la Jonquera va quedar bloquejada durant 4 hores, perquè la carretera N-9, a la Catalunya Nord, estava tallada pel risc d’esllavissades uns quilòmetres més amunt. L’altre punt més afectat pel temporal va ser la franja marítima. A Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà) la policia local va tallar unes hores el passeig marítim en el tram entre els espigons, perquè l’aigua arrossegava restes de pedres i sorra. A Palamós també va tallar el vial del port perquè les onades portaven pedres. Al municipi de Cruïlles, a l’Empordà, els veïns van quedar aïllats. A les comarques de Tarragona la llevantada va començar a remetre ahir a la tarda. En poblacions com Torredembarra, Vila-seca, Cambrils o Alcanar, l’aigua del mar no només va afectar les platges sinó que va arribar a la via pública. A la platja del Racó de Vila-seca les onades s’han endut fins al 80 % de la sorra, mentre que a Cambrils, on l’aigua del mar va obligar a tallar durant tot el matí la carretera de Salou. A la platja de la Marquesa de Deltebre l’actuació de la brigada municipal va poder evitar el trencament del mur de sorra que separa el mar dels camps d’arròs. A Tortosa l’acumulació d’aigua va acabar provocant l’ensorrament de bona part del mur lateral de l’escala d’accés a la catedral.

Avui, 9 de maig de 2002.



42



43

MATEMÀTIQUES

EXCURSIÓ

Dos amics, l’Alícia i en Bernat, els encanta fer rutes a peu per tenir una vida sana. Són de dos pobles separats 10km i units per un camí ple de revolts, que passa per un coll d’una serralada tal com indica el gràfic.

La distància de A fins al cim és de 4km i de B fins al cim és de 6km.

L’Alícia surt de A i va cap a B, en Bernat surt de B i va cap a A, al mateix moment. Tots dos però, es paren a dalt del cim a contemplar el paisatge durant 30min.

Sabem que pujant tots dos van a una velocitat constant de 6km/h i ,baixant, a 12km/h:

a) A quants km/min pugen? I a quants km/min baixen? Feu-ho amb una regla de tres:



44

b) Ompliu les taules següents:

Alícia

temps (min) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

distància recorreguda (km)

Bernat

temps (min) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

distància recorreguda (km)

c) Coincidiran en algun moment dalt del cim? Quants minuts?



45

d) Dibuixeu en els mateixos eixos les dues funcions, però amb colors diferents:



46

e) Completeu la taula:

creix constant decreix

Alícia

Bernat

f) Completeu els espais en blanc amb la paraula adequada:

Observant la gràfica es pot deduir quan pugen, quan descansen o quan

baixen.

Quan pugen el pendent és ......................... (menor / major / igual) que

quan baixen, ja que els costa més avançar.

En canvi, quan descansen el pendent és ...................... (positiu / zero /

negatiu)



47

SECRETS

Quan són al cim, l’Alícia aprofita per explicar-li al Bernat el que li va passar ahir a l’institut:

“Em vaig assabentar d’un secret sobre el Director del centre, es veu que no practica una vida sana! Després d’un quart d’hora el vaig dir a dues persones més que no el sabien. Cada una d’aquestes persones, després d’un quart hora, el va tornar dir a dues persones més que tampoc el sabien i així va continuar l’expansió del secret.”

a) Ompliu la taula:

temps (min) 0 15 30 60 75 90 105 120

persones, en total, que saben el secret

b) Al minut 89, quantes persones, en total, coneixeran el secret?

I al minut 90?

I al minut 91?



48

c) Representeu-ho en forma gràfica

d) Si a l’institut hi ha 1.000 alumnes, quant temps passarà fins que tot l’ institut conegui el secret? Expresseu-ho en hores i minuts



49

FRUITA

En Bernat ha portat fruita i se l’han menjat al cim amb l’Alícia mentre aquesta li explicava la història dels secrets. Ha comprat quatre pomes i sis taronges, que li han costat en total 18€. Quan ha de passar comptes amb els seus pares s’adona que no ha pensat en agafar el tiquet.

a) Escriviu amb llenguatge algebraic aquesta situació si x és el preu d’una poma i y el preu d’una taronja:

b) Escriviu 4 possibles solucions (podeu utilitzar decimals si voleu)

x

y

c) Però en Bernat recorda que fa poc va comprar, al mateix lloc, dues pomes i quatre taronges i li van costar 11€. Deduïu el preu de cada fruita mitjançant un sistema d’equacions.



50

VISUAL I PLÀSTICA i ANGLÈS

ACTIVITY 1 : Designing a poster

Format DIN A3 (41x29,7 cm)

TOPICS:

- Good Habits for a Healthy Life

- A Healthy Life in the City: Wellness and Health

- Sport and Diet

- Sustainability in the City

The heading must be recommendations and advices in English. You must use sentences saying what you should and shouldn’t do to have good habits for a healthy life.

The poster can be done by hand or with a computer, so the techniques to be used can be: MIXED, WATERCOLOUR, TEMPERA, PHOTOSHOP, INFOGRAPHIC, ETC.



51

TECNOLOGIES

DISSENY I CREACIÓ D’UN FULLETÓ PUBLICITARI (GIMP)

Heu d’elaborar amb l’equip de treball assignat un fulletó publicitari potenciant

els bons hàbits de salut.

Heu d’utilitzar el software GIMP, així com imatges vostres i d’Internet.

Planificació i esquema del fulletó

Plantegeu-vos abans de tot, la temàtica que penseu desenvolupar.

Feu un esquema de l’estructura que haurà de tenir cadascuna de les

pàgines (si opteu per un tríptic).

Planifiqueu els recursos que utilitzareu (fotografies, dibuixos, vincles externs

i interns, etc).

Orientacions per a la seva elaboració

La redacció dels textos s'ha de guiar per la claredat. És essencial la

correcció ortogràfica.

Les imatges han de ser tractades/modificades amb el GIMP.

Poseu algun cartell de text on es comuniqui algun bon hàbit de salut (que

sigui vistós).



52

AVALUACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI

Ara que ja sou a punt de presentar els vostres coneixements a un tribunal avaluador, cal que feu una revisió del vostre treball escrit i prepareu l’exposició oral. També és important que conegueu com se us avaluarà el treball.

Tot això, més una autoavaluació, serà el que trobareu explicat a continuació.

Cal que reviseu el vostre treball escrit.

Heu acabat tot el dossier?

Heu acabat el dossier de les sortides (en cas que hi hagueu participat) i/o el dossier alternatiu a les sortides (en cas que no hi hagueu participat)?

Heu revisat l’ortografia de tot el treball?

El dossier està ben presentat?

Teniu l’agenda del treball de síntesi al dia?

Si totes les respostes són afirmatives, ja podeu començar a preparar l’exposició oral.



53

Com es prepara i com es fa una exposició oral?

L’exposició oral serà sobre les activitats realitzades al llarg d’aquests quatre dies.

Cal organitzar en grup dos aspectes:

• El fons, és a dir, què és el que volem explicar.

• La forma, o sigui, com ho explicarem.

Per preparar bé el fons, el primer que has de tenir clar és quines són les idees que vols transmetre sobre el tema: les teves juntament amb les del teu grup.

Per fer l’exposició oral, tots junts, heu d’organitzar-vos de manera que cada component del grup exposi una part del treball d’extensió i importància semblants.

Pel que fa a la forma, el que és més important és explicar-se amb ordre i claredat. Val la pena tenir cura dels detalls de l’exposició i l’expressió corporal:

Exposició: Heu de seguir un guió o esquema de treball que haureu preparat abans, amb una introducció, un plantejament i una conclusió. Així en l’exposició només caldrà fer una ullada ràpida al guió i podreu continuar sense llegir-ho tot.

Expressió corporal: Actueu amb naturalitat, sense rigidesa. Utilitzeu gestos i expressions de cara i mans que us ajudin a reforçar la paraula. Parleu amb veu alta articulant bé els sons i varieu el to i la velocitat, de manera que l’exposició no resulti monòtona.



54

Parts de l’exposició:

1.-SALUTACIÓ I PRESENTACIÓ (el portaveu)

• Quin treball presenteu?

• Quan s'ha realitzat i on?

• Qui ha realitzat el treball?

• Presentació dels companys i dels continguts que exposarà cada company. (Podeu distribuir els materials segons: la matèria, el tipus d'activitats, els dies de realització, segons la distribució formal del dossier...)

2.-DESENVOLUPAMENT (cada alumne/a la seva part, amb l’ajuda del guió)

• Quina tasca/matèria presentes? (nom de l'activitat)

• Descripció de l'activitat:

- Feina prèvia

- Activitat concreta: tipus d'exercici (emplenar formulari, escoltar una exposició, realitzar problemes, redactar...); materials emprats; treball en grup o individual (com us heu organitzat); necessitat d'ajuda; procés de recollida de dades; la relació i síntesi; explicacions complementàries...

• Conclusions a què has arribat: què n'has extret? què has après?...

• Valoració de l'activitat (costosa, enriquidora, divertida...)

•

3.-VALORACIÓ GLOBAL DEL TREBALL I CONCLUSIONS (el portaveu)

• Pel que fa a contingut.

• Pel que fa a la metodologia.

• Com a experiència.

• Pros i contres (circumstàncies positives i negatives que heu anat trobant...)

• Com a activitat realitzada fora del centre (és a dir, valoració de les sortides organitzades)



55

Elements de suport: el PowerPoint o el Prezi.

Una exposició oral pot millorar si va acompanyada d'elements de suport, en el nostre cas és obligatori que feu una presentació en PowerPoint o Prezi. Tot seguit, us donem unes recomanacions per fer una bona presentació:

• Que es controli el nombre de les diapositives, no és recomanable utilitzar-ne més de 15.

• Que es seleccioni amb cura el contingut dels elements de suport, que ha d’estar plenament justificat i, per tant, s’ha d'excloure tot allò que sigui purament ornamental o superficial.

• Cada diapositiva ha de contenir textos breus, esquemes o gràfics simples, quadres no atapeïts de dades, de lletra, etc., amb un cos de lletra o amb un disseny llegible.

• Mai no s’ha de llegir al peu de la lletra el text que hi ha a les projeccions, sinó que només s’ha de comentar o sintetitzar breument.

• Durant les projeccions, l'auditori ha de poder tenir el temps suficient per llegir-les completament. Per tant, s’ha de tenir cura a l’hora d’anar-les presentant.

Si no sabeu per on començar, us recomanem seguir el següent esquema a l’hora de fer el PowerPoint o el Prezi:

1. Poseu una primera diapositiva amb el títol del treball, el nom de tots els components del grup i el vostre curs. Aquesta diapositiva serà el suport perquè pugueu presentar-vos al vostre tribunal.

2. Poseu una segona diapositiva amb l’índex de l’exposició. No es tracta de repetir l’índex del treball, sinó que hauríeu de posar els punts que penseu explicar en la vostra exposició oral. També, si ho creieu oportú, podeu dir quina persona del vostre grup farà cada part de l’exposició.

3. Poseu una tercera diapositiva que sigui una petita introducció al tema, en el qual expliqueu en què consisteix el treball, com us heu distribuït la feina, si heu participat o no en la sortida...



56

4. A partir de la quarta diapositiva, ja podeu exposar el cos del treball, amb totes les seves parts.

5. Un cop hagueu descrit tot el treball, hi ha d’haver una diapositiva de conclusions, que és una de les més importants de tot el treball.

6. Finalment, heu d’incloure alguna referència a la sortida que heu realitzat, o a l’activitat alternativa a la sortida. Podeu posar-hi alguna foto vostra i fer algun comentari de com la sortida us ha ajudat a millorar els coneixements sobre el tema del treball.

7. I, sobretot, recordeu que no cal escriure gaire al PowerPoint, sou

vosaltres els que heu d’explicar el tema i el PowerPoint només és un suport per fer la vostra exposició.

Quins aspectes us valorarem en l’exposició?

Heu de tenir en compte que us valorarem els següents aspectes:

Que el repartiment de les tasques de l’exposició oral hagi estat equitatiu en durada i dificultat per a tots els membres del grup.

Que l’extensió de la vostra exposició sigui l’apropiada.

Que el tema s’hagi tractat amb força profunditat.

Que les preguntes del tribunal s’hagin respost correctament.

Que s’hagi fet un bon resum de les idees principals.

Que l’expressió oral hagi estat àgil i fluïda.

Que l’ús del llenguatge hagi estat adequat i precís.

Que per il·lustrar l’exposició oral s’hagin utilitzat recursos de suport didàctic (fotos, dibuixos, gràfiques...).

Aleshores, si heu pogut contestar positivament, us desitgem grans èxits!!



57

Com se t’avaluarà el Treball de Síntesi?

Cal remarcar que la qualificació del treball de síntesi té la seva importància al final de curs.

El treball de síntesi suposarà un gran volum de feina per a tu en aquests cinc dies. Per tant, et convé i és necessari que hi dediquis unes hores a la tarda per realitzar el dossier i el resum o guió de la teva exposició oral de manera correcta.

L’avaluació del treball de síntesi la realitzarem de manera continuada al llarg dels quatre dies.

De totes maneres cal que tinguis present el següent:

Hi ha una qualificació de seguiment que reflecteix, sobretot, la teva actitud i comportament: 40% (a classe i a les sortides)

Hi ha una qualificació sobre el dossier que has de presentar el dia 11 d’abril: 40% (dossier general de grup, dossier de sortides i dossier alternatiu a les sortides)

Hi ha una qualificació sobre l’exposició oral que faràs el dia 11 d’abril: 20%



58

AUTOAVALUACIÓ

Poseu el vostre nom:

A

B

C

D

E

Poseu una x a totes les caselles que creieu oportú:

1) Fent el Treball de Síntesi m'he trobat les següents dificultats:

A B C D E

Falta de temps

Falta de material

Massa feina

Entendre què em demanaven

Planificar bé la feina

Per trobar els companys de grup

Altres dificultats:



59

2) Treballar en grup m'ha permès:

A B C D E

Anar al meu ritme de treball

Adaptar-me a un ritme de treball més ràpid

Adaptar-me a un ritme de treball més lent

Aprendre coses dels meus companys

Tenir en compte les opinions dels altres

Acceptar idees d'altres persones

Millorar les relacions amb els companys

D'altres:

3) El meu grup ha funcionat:

A B C D E Per què?

Molt bé

Bé

Regular

Malament



60

4) Quines activitats us han agradat més? Per què?

5) Heu pogut fer totes les activitats com volíeu?

6) Us ha agradat fer el treball de síntesi? Per què?

Poseu al costat del vostre nom la nota que creieu us mereixeu en funció del vostre esforç i treball

Nom Nota

A

B

C

D

E

TREBALL DE SÍNTESI 3r D’ESO - institutelpalau.com ESO DOSSIER... · Dilluns 23 de març...

Documents

Transcript of TREBALL DE SÍNTESI 3r D’ESO - institutelpalau.com ESO DOSSIER... · Dilluns 23 de març...