áTSMTÜ - UAB Barcelona · 2009. 2. 9. · ü^its pemljl'en vcl^r. demostrar que peí ecjroran tot...

6
/ -'• OEPOO—r áTSMTÜ KCñfflBftg - 1947 N/. B 1 í J7v" lAAf&lfo j p C T ^ J?E LA OcNqü. ;V j.Flí iiaf,xidssir.\ de d e f i n i r l T organit?aci¿ ^- e les Naeions .L'nidec v ens pe: motríem ccJfcparar .„* e sienta ca or^anitzaeió a un¿ .r/ajes-tue-sa ffirQga de picota basca éa leSvi'-epree.entacions' interna*ionala eé dediquen a eiVyu- tar-hi ren¿ idje3i~s partits -d'aquesta &cdalitát esportiva, E&éctiyaaaíiit rada decaí;• acece rada una ao ÍL© ísticns - que fs'i'.x > Jante r de ««iniBaea Í•'.-asentía a xxv partit de pilota en el que eis..JW^°*"» + -- - r rc''^ í; i ^:aus". es. dediquen f, te.rnnr-se- la pileta, a tirar Pjfotc. rases j creuades: d/ues pa?ota, refeets ote-etc«. * I^ffax»lae« 4J» Bies ( , de les vegadas la Pilota va icra uueaant aorta en el curo lateral. • k.^1 h^visífoa^a partit„dedieat a J g ^ g J M SilKKS^SSS Ws del "saque" deis jugadera ''.rojos'». • s «han -aéWútrfc magnifiques gu^a- deb, mcltes dues parefs, meltes rases & creuades. -nolof;. rebote, iaü±ts - alts i baixes de ior dialfectic, no Sil-ha nan^t la Lenaacid de jongo - '...i finalnent el partit ha acaPut sencé pena ni glor.a* txrant pxxetes a f 0 ra que aullen mertes' m el surc del Ccnsell ae hegure E-t«.. - ^^ El3 Pstats-Uiiits han deridit ir. partida i de quina manera I Ha l'Assamblea política varen •onfsrnur-ee Bab una-soluiíld que no anee .BC«J enlld deis acoras de l'any passatj En l'/esecblea General i en el ültia Sonent Je rearen la eáiguda de l ! aec.rd de l'any passat , Quines, raons han indúit ale Estats-ünits a una tul política ? Conen-em per • dxr que- en al eres tfcaiiiohó els Estats-Units havien txngut una pcaxeiój*sxne dianetra-Lnent ciosada a l'actual, alyrcenys sí, mclt ¿i ertnu i uai-caua- ment per amiga" d.evers el regin frar.quiota espanyol T ..Que ha supeexi cenes per a eperar-se l i poaicie* actual? ' ' . . ,. ' Caldra t*nir Den p.eoent qae ela P.vlats-üñits ea la seva pcsicid , o actuacid" internar tonal, -$a nc en ¿Peía política iv-.er-iaoxo.na].- es guxen i es 'basen unieajaent i c-xelüa^vaaeñt en rama. c ^ : trategia mj litar* La precisa- franquista e re ¡ .Lis>" : ' •ate la To.-y O»! XJ. 1? -* c. c-1 j e c , Hen: llegit qué "Se hab; r a Induptableintnt de la ra<5 no . í»al pc.rlar-ne T en Estats-^Jnits han rensiderat ertretot la ^'•"f^* a perqub tirtss les altres racne ht s r an l.tií-.adesi •En primer llor re^arrar-e^i ' ocri-a fet rurios i ¿be* • • • - - - h ¿tía ccenoEic i d'os- j-.", i 'dea. ha ensenyat I l a geografía' .¡i és cert que t i dieai 'sel-retot, :'.'uvui r e p e t i c i ' ^ , ^i- 1 'asíuimpte .: -¡.-cny r'ajv.dar a .Gran Src^anya. Ha el ftás (j-oncrei bi:itanl#a scablava arribar en el't..,.. ^-.... ; .. . . -_, franquista, eXa fetats-Units han rentesiat aoatdiJ..x..ui i quista de la Clí^tl- ' ' V*. Intentarera cíeseotrir el rjiet<->r:'. ¿í|e nii^es esa, ¿-o¿ Sevin rVig-né que ni el "blor cVfidental, ni o-'- ^ea cora] 2Ha*ehallw pt.dien feligment pcrtar~se a tei-me sen ! -.- *fí£-, nc pedia ésser^hi nentres lii ha¿"aéí el,.Ví2¿riu .tr¿j:i.;o.ft», ,,-?* la política a solucic* anti— ! ti DIC-C pro—íran-» •,' srí* aent ? "^ster ¡el; ''pía a i Eoijan;.- e l s Üata-tfl

Transcript of áTSMTÜ - UAB Barcelona · 2009. 2. 9. · ü^its pemljl'en vcl^r. demostrar que peí ecjroran tot...

  • / -'• OEPOO—r

    áTSMTÜ KCñfflBftg - 1947

    N/.

    B 1 í

    J7v" lAAf&lfo j p C T ^ J?E LA OcNqü.

    ; V

    j.Flí iiaf,xidssir.\ de d e f i n i r l T o r g a n i t ? a c i ¿ ^-e l e s Naeions .L'nidec v ens pe: motríem ccJfcparar .„* e s i en ta ca o r^an i t zae ió a un¿ .r/ajes-tue-sa ffirQga de p i c o t a basca éa leSvi'-epree.entacions' in te rna* iona la eé dediquen a eiVyu-t a r - h i ren¿ id je3i~s p a r t i t s -d 'aquesta &cda l i t á t espor t iva ,

    E&éctiyaaaíiit rada decaí;• acece rada una ao ÍL© í s t i cns- que fs'i'.x

    > Jante

    r de

    ««iniBaea Í• ' . -asent ía a xxv p a r t i t de p i l o t a en e l que e is . . JW^°*"» + - - -r r c ' ' ^ í ; i ^ : a u s " . es . dediquen f, te.rnnr-se- l a p i l e t a , a t i r a r P j fo tc . rases j c reuades : d/ues pa?ota , refeets o t e - e t c « . * I^ffax»lae« 4J» Bies (, de l e s vegadas la P i l o t a va i c r a uueaant a o r t a en e l curo l a t e r a l . •

    k.^1 h ^ v i s í f o a ^ a p a r t i t „ d e d i e a t a J g ^ g J M S i l K K S ^ S S S W s d e l "saque" de i s jugadera ''.rojos'». • s «han -aéWútrfc magnifiques gu^a-deb, mcl tes dues p a r e f s , mel tes r a se s & c reuades . -nolof;. r e b o t e , iaü±ts -a l t s i baixes de ior d ia l fec t i c , no Sil-ha n a n ^ t l a Lenaacid de jongo -' . . . i f i n a l n e n t e l p a r t i t ha acaPut sencé pena n i glor.a* t x r a n t pxxetes a f 0 r a que a u l l e n mertes ' m e l surc de l Ccnsel l ae hegure E-t«.. - ^̂

    El3 Ps t a t s -U i i i t s han d e r i d i t ir. p a r t i d a i de quina manera I Ha l 'Assamblea p o l í t i c a varen •onfs rnur -ee Bab una-soluií ld que no anee .BC«J en l ld de i s acoras de l ' a n y p a s s a t j En l ' / e s e c b l e a General i en e l ü l t i a Sonent Je r e a r e n l a eáiguda de l !aec.rd de l ' a n y passa t , Quines, raons han i n d ú i t a l e E s t a t s - ü n i t s a una t u l p o l í t i c a ? Conen-em per • dxr que-en a l eres tfcaiiiohó e l s E s t a t s - U n i t s havien txngut una pcaxeiój*sxne dianetra-Lnent c iosada a l ' a c t u a l , alyrcenys s í , mclt ¿ i er tnu i uai-caua-ment per amiga" d.evers e l r e g i n frar.quiota espanyolT..Que ha supeexi cenes per a e p e r a r - s e l i poaicie* a c t u a l ? ' • ' . . ,.

    ' Caldra t * n i r Den p . eoen t qae ela P .vla ts-üñi ts ea l a seva p c s i c i d , o actuacid" i n t e r n a r tonal, -$a nc en ¿Peía p o l í t i c a iv-.er-iaoxo.na].- es guxen i es 'basen unieajaent i c-xelüa^vaaeñt en rama . c^: t r a t e g i a mj l i t a r * La precisa- f r anqu i s t a e r e ¡ .Lis>"

    :' •ate la To.-y

    O»! XJ. 1? -* c.

    c-1 j e c , Hen: l l e g i t qué "Se hab;ra Induptableintnt de l a ra

  • \

    ü^its pemljl'en vcl^r. demostrar que peí ecjroran tot és pássi-ole. Espanya V.iñrh ¿sser-hi. No hi h& mes a fer que n? fixar-se en la señoría condi-ci

  • — _... . , '? J'V-ÍCI+XT-; i dé 11 'ir Ada o de raca , d«una coErunitat de terr ixora , d h x s t j i ^ . a B - . a * * ^ 5 J .J é ¿ u n | ' c a r ac t e r l * ca . c co i . l e c t i va , de dre t , cu- cul tura, etv« e ^ ( < ^ . . » . u £aci(5 de vida ración; Q "1 r j

    r i e s que basen la jaacionaiixax " ^ ^ ^ ^ " 7 * I £ Í H t « £ i Tííaio^iai ":xen~ deis elementa naturals-de ccmvnixat ue vida C ^ ¿ | ^ ¿ ¿ e l e S * 0 » , . . e t ó . e t c . , , } i sense ^ ^ « ^ ^ a f e . ^ ^ t i ' o M ^ de ec^ pr incipáis .onst i tu txua * % ^ J ^ ? ^ ' ftS'iS? 1» c o n s o l a d a nacional, . nan i ta t e s p i r i t u a l , -eieaents ¿o ; ^ « . .spni X- o ^ ref lexiva afircaació* i n t u i t i v a , i la voluntat a-fxrnacxó c r e p u de la pe r scna l i t a t nacional . _ • , . [ - „ r c r o i r i t v s l s >

    Ages ta darrera ccnsideracié deis; e l e n e n t a ^ c l i - - c ^ P ^ i ^ u a x ^ que san la consclfcncia 1 la vpjtantad.yiu^e en .X ocr hue.-Seé-nazicnal i ta dono fondamento del Wrxtf.o oejle ^ ^ J en̂ ĴS. ^ n

    • prés de donar ala éleaents natura J.s l a j u s t a ' tepor tancia qu _ r>xx a

    nac i cna l i t a t , -segueix d ient - , es - t ro ta en ^ censo x * J g » g * K¿ * o o n B t i -de pertanyer a acuesta nacicnali tat . , en xa Apun ta - CUJAS qui x ^ ^ ^ e o r x a de les nac ional i ta t s natural* és ' insuf ic ie r t Terqub la__

    v ?

    J: i t da

    sola c a r a c t e r i z a d o nacional que en .definit iva és e l que t i•££? -» questa t eor ia en iielts casos, per a esdevenir o e u r i i t i a " ! ¿ „£."

    •per a r r ibar a la r e a l i t a t determinativa ce la n a , x o n a . a , a , ? ^ u pe... en joc e l p r inc ip i de lee nac iona l i t a t s , -a caaa Naoiv un ^ - - - • • asso l i r e l dret de l 'autodeterrxinacié 11 cal a m ^ t i t z a r - a c en oa • cipi c en una vida e s p i r i t u a l , en un esper i t prcpi,. i d aque»* «ap propi ' ¿«aquesta vida^ccíUleokva e s F i r i t ua l - derivaran con j t t ^ la ¿a te ixa , un sentar i un volar gsser tía cid, mds ben d i t , o, — - n cia nacional ¿"una voluntad. . « ^ ^ o V í t r ^acirnal i

    El s e n t i r l e ffaoítf és una aíinnacid de la p e r s o n a ^ , T; ~i n ; • a q u e a V e l i í S t e s p i r i t u a l és decisiu e« 1 'exxstWxu de xc ^ i - oo*..1 ,.< perqué sense la consoiencia nacional asnearía la . c ^ a t - t que | 3 _ ^ ¿

    Ló ' j

    elements der ivat ius de la consciénoia i que és Jona^enjax pez_« I. x de l ' e s p e r i t nacional, t an t en el s en t i t d e ^ o r ^ r v ^ d .*u.d.. xa - « j - :. t a t nacional ja ex ie té ix , cC;x en ex ser; t i t de r e i v i n d i c a . . . cuan xa . i i cer ta t nacional ca l comuerir-üa o re conquerir-^a. frtotfirs'

    " 11 í.ct de la nac icna l i t a t r eda re i s .dones t r o s f i e m e n « J - ^ ™ ^ 8 ; ele elementa na turáis ( t e r r i t o r i . h i s t o r i a , lxexg?a? g « ? W ? ? ^ lS co l . l ec t iva , d re t , cul tura , e t c . e tc , ) , la acnscí.enciS c o r o n e l i la v o l u n t a t i r . n c i _ , e ¿ ¿ n a o i c n a l i t a t s - , s una consecuencia ™-J*\**. •? nac iona l i t a t . La oonsciencia nacional i ; e l seu_reixex e^tbin q̂ e• es ^ voluntat n^jiona-- son ele fonaneñts act iag de ^ « ^ ^ f iJXqSciaít

    ; quan h i ha f e t de nac icna l i t a t i ar;c anax^a . ^ e & r ^ . t pr.,_ -L, - c - s c . . ^ " i ve lun ta r i , e l p r inc ip i de iéfi nec ional i ta t s os axe„nc ^ ^ " 4 qubncia neceasária i ine lud ib le . I I p r m o i p i do les na^i

  • El p r inc ip i p dret &X&^^^^&MPJ: •, $á$yai dret ir.he.rent a to ta . naúi'ojsslitát, pero r&gv^re±x pe r ' a l sen p€""ía^té exerci^i u l t r a le.'vo-lunta t nac±ci:p.%, l'exipt&ifiia de l ' E s t s t a 3 a la .-. — ,G' .Lxtaf 11 co-rreopon e"u v x r w t 4?1 r.rir.vipi de lea n8eicr&Jr$tr-.t:>. An ,•:•&% dre~ inhe-r e n t és eonsuhsícino:'.^ •- BSU> e l .fet de la nacjg&jélita ;, In ';u&n a ja ñe-ra a^tuaoid la rVa cioria Lita i ? generaImen t . l'exerSX.. pa£;. o; -

    http://ir.he.rent

  • * ¿¡ , -̂ « -,-n'inva Unp pr^tengueren ^US~

    Fins fa pocs anys el* W**?»*! «,« ̂ ^ e s ^ S e T carácter! a tiques t i f í cSSa f Si? ; t ^ ^ u f l * S ^ S o Ü -ñauada %*££$£ que d.uen reunir * * ^ ^ $ X . Í i (i en certs aspéate* **>J=u « r e n ^ tora i filósofa d e . a ^ u ^ a l t r é a n e ,

    adormida no peri-etien. >-*¿ÍI i cor-* j nwpu vrenien for>>a x

  • N3 son: Catalunya i Castel. la, Hi ha PCBtunitat ent re aquests dos pobles d"~ .

    " r a n t a i s 8 s ac i e s de l lúata.? Veg» ií-Lo; 1ir .áel le £a ua l e t a t i.r'.+erirr_ . epe esaerca ¡aa alguna mcr¿ents jttí 3t^es ,f :.;:¿fís en l--- VLv .ta o :.tr.j. o~s

    araba i e¡- a"ltrss~ oñ B¿{p£n$jB ''0ip$T*>r¿ ••i:" . *< en? cv...-:--'.. la jpkoatrs i e r r a , •una Vfcjgada a r r ibada 1¿ i í de la ífeva r^dónutíásía: dn U-c-o deT coateflaar V ' l l u i í e é f r a t r í a i d e e veio* un úiagníüo cui-ií ii'jaxp5r.3¿ií'-. c-^xerpial i ~ c i í t i ~ cá en e l keSáxer ran i on invada un ¿rae i á p e r í que IUO era auhl'iigeí per la £orca*fiin;&;i, H£# ara— d< a n u l a r a ; . • _ -íía du rail ñir/s fie'soparacidj a c r a , •̂ ui?/rifiáax>í'ft'CtW"' ¿ i t vropuHi" c : -.llav.ent n e c i o -n a l ha cóiienyax i e l noc i ré ' canisr". # l . i nra'tra' su'l'Ui i '--sáaixeiits r*ala~ nen é l ceu d r e t T/reeaxu-nf carteé elJJ&'pcfcica medita ':; .: • x am"?;- e l dr-^ :-a r e g i r e l s noatroa- propis dtat . ins < ?m hc¡ x'eu en . ^ de f l o r e i x e - ¡ Beht nac iona l seufse q,ui¿'válgulij 1» •uii.li'crwitíJ.t el;- r ' s l e s t e r r e a Uue nlrifji eoa'tJ avu¿ serioeau