Tumors cerebrals infantils

17
TUMORS CEREBRALS INFANTILS Toni Beneyto Alba Casellas

Transcript of Tumors cerebrals infantils

TUMORS CEREBRALS INFANTILS

Toni BeneytoAlba Casellas

QUÈ ÉS UN TUMOR CEREBRAL?

Un tumor és una massa de cèl·lules anormals situades al cervell que generalment es reprodueixen molt ràpid. La causa dels tumors cerebrals primaris es desconeix. Segons els tumors es poden donar els cassos:

• No cancerígens (benignes)• Invasius (desenvolupar-se en zones pròximes al cervell)• Ser cancerígens (malignes)

Els tumors cerebrals poden destruir directament les cèl·lules del cervell i també poden provocar danys indirectament comprimint altres cèl·lules de diferents parts del cervell. Tot aquest procés dóna lloc a que es mostri una inflamació tot creant un increment de la pressió de dins del crani.

SÍMPTOMES DELS TUMORS CEREBRALS

• Mal de cap pel matí o mal de cap quedesapareix després de vomitar.

• Nàusees y vòmits freqüents.

• Problemes per veure, escoltar o parlar.

• Pèrdua de l’equilibri i dificultat per caminar.

• Somnolència poc habitual o canvi en el grau d’activitat.

• Canvis no habituals de personalitat o comportament.

• Crisis epilèptiques.

• Augment de la mida del cap (en lactants).

• Visió doble o debilitat.

A més a més, els tumors causen canvis mentals que aporten:

 

• Canvis de personalitat i del comportament.

 

• Alteració de la concentració.

 

• Augment del son.

 

• Pèrdua de la memòria.

 

• Problemes de raonament.

MÈTODES PER A DETECTAR TUMORS CEREBRALS

Aquí presentarem alguns dels mètodes més generals per a detectar tumors, alguns d’ells són únicament per a detectar els tumors cerebrals, que són els que estem tractant. De totes maneres, una vegada s’ha detectat un càncer de qualsevol.

• Examen físic: examen del cos per a revisar l’estat general de salut i identificar qualsevol signe de malaltia; també es prenen dades sobre els hàbits de salut del pacient i dels antecedents de malalties i tractaments aplicats en elles.

• Proba sèrica de marcadors tumorals: procediment en el qual s’examina una mostra de sang per a mesurar les quantitats de certes substàncies (marcadors tumorals), que en concentracions altes es poden relacionar amb determinats tipus de càncer, alliberades per òrgans, teixits, o cèl·lules tumorals.

• IRM (imatges per ressonància magnètica) amb gadolini: el gadolini s’injecta a la vena, s’acumula al voltant de les cèl·lules canceroses i fa que apareguin brillants en una imatge que s’aconsegueix gràcies a un iman, ones de ràdio i un ordinador.

• Exploració per TAC: procediment pel qual s’obtenen imatges detallades d’àrees de l’interior del cos des de diferents angles mitjançant la injecció o la ingesta d’un tint que fa que els òrgans i els teixits es vegin d’una forma més clara, i un ordinador connectat a una màquina de raigs X.

• Angiograma: procediment utilitzat per a observar els vasos sanguinis i el flux de sang al cervell. S’injecta tint de contrast al vas sanguini que es va desplaçant per aquest i es duen a terme radiografies per a veure si hi ha algun bloqueig.

• Exploració amb TEP (Tomografia per emissió de positrons): Procediment per a detectar cèl·lules de tumors malignes en el cos. S’injecta en una vena una quantitat petita de glucosa radioactiva; amb un escàner es fan fotografies dels llocs del cos que absorbeixen més glucosa, i per tant tindran un aspecte més brillant. Les cèl·lules tumorals consumeixen més glucosa perquè són més actives.

• Examen neurològic: sèrie de preguntes i proves per a revisar el cervell, la medul·la espinal i el funcionament dels nervis que verifica l’estat mental de la persona, la coordinació, la capacitat de caminar de forma normal i el funcionament de músculs, sentits i reflexos.

COM ES CLASSIFIQUEN?

Els tumors cerebrals es classifiquen en funció de:

• El lloc on es troben.

• El tipus de teixit que l’envolta.

• Si són o bé no són cancerígens.

• Segons la histologia.

HISTOLOGIA

Segons la histologia els tumors cerebrals infantils es classifiquen en:

• Els astrocitomes: generalment no són cancerígens, de creixement lent i es presenten més aviat en nens de 5 a 8 anys.

• Els gliomes del tronc de l’encèfal: es donen exclusivament en nens, cap als 6 anys. El tumor pot presentar una gran mida abans de que els símptomes es desenvolupin.

• Les epèndimes: es localitzen en petits ventricles del cervell. Aquest tumors poden blocar el flux del líquid cefaloraquidi (LCR).

• Els medul·loblastomes: són el tipus més comú de càncer infantil. Tenen més presència en nens que no pas en nenes, però en general cap als 5 anys ja es edat de desenvolupament. Casi tots els cassos es detecten abans dels 10 anys.

TRACTAMENT

El tractament efectuat depèn de la mida, el tipus de tumor i sobretot l’estat de salut del nen.

Els tractaments per a tumors específics més freqüents solen ser:  

• Astrocitoma: el tractament principal es la cirurgia per extirpar el tumor.• Gliomes del tronc de l’encèfal: la cirurgia sovint no es possible degut a la

localització del tumor en el cervell. La radio teràpia i la quimioteràpia s’usen per a poder disminuir la mida i així prolongar la vida al pacient.

• Meduloblastomes: la cirurgia sola no cura el càncer i s’acompanya de quimioteràpies.

Els objectius del tractament són: curar la malaltia, alleujar els símptomes i millorar la funció cerebral per al benestar del nen.

TRACTAMENT DE TUMORS CEREBRALS:

A continuació s’expliquen els mètodes anomenats anteriorment:

• Cirurgia:

Els neurocirurgians disposen de dispositius estereotàctics que els hi permeten localitzar amb exactitud la posició del tumor i obtenir imatges detallades tridimensionals del Cervell durant la intervenció. Aquest tractament consisteix a extirpar directament el tumor del Cervell mitjançant una operació.

• Radioteràpia:

És un tipus de tractament per al càncer en el que s’utilitzen raigs X d’alta energia i altres tipus de radiacions per a eliminar les cèl·lules canceroses o impedir que creixin. Hi ha dos tipus: la radioteràpia externa i la interna. En la primera s’utilitza una màquina que envia radiació cap al càncer des de fora del cos. En la segona, s’utilitza una substància radioactiva col·locada en agulles, filferros, o catèters, que es col·loca directament dins del càncer o prop d’aquest.

• Quimioteràpia:

La quimioteràpia és un tractament per al càncer en què s’utilitzen medicaments per a interrompre el creixement de cèl·lules canceroses, ja sigui destruint-les o impedint la seva multiplicació. Quan la quimioteràpia es duu a terme per via oral o s’injecta a una vena o a un múscul, els medicaments van al torrent sanguini i arriben a les cèl·lules canceroses de tot el cos (quimioteràpia sistemàtica); quan el tractament s’aplica directament al líquid cefaloraquidi, a un òrgan o a una cavitat corporal com per exemple l’abdomen, els medicaments afecten principalment a les cèl·lules canceroses d’aquella zona (quimioteràpia regional).

Els medicaments contra el càncer que s’administren per la boca o una vena per a tractar els tumors cerebrals i els de la medul·la espinal no poden travessar la barrera hematoencefàlica que envolta el Cervell i la medul·la, per això, en aquests casos s’injecten els medicaments en l’espai ple de líquid per a destruir allà les cèl·lules canceroses. D’això se’n diu quimioteràpia intratecal.

• Quimioteràpia de dosis alta amb transplantament de cèl·lules mare:

És un tractament que permet administrar dosis altes de quimioteràpia per a curar el càncer sense provocar gaires danys a l’organisme gràcies a les cèl·lules mare que s’extreuen de la sang o de la medul·la òssia del pacient o d’un donant, que es congelen, i al acabar la quimioteràpia de dosis alta, es descongelen, s’injecten al pacient mitjançant una infusió, i creixen fins a restaurar les cèl·lules malmeses pel tractament.

EFECTES SECUNDARIS UNA VEGADA ACABAT EL TRACTAMENT DEL CÀNCER

Els anomenats efectes tardans són aquells que apareixen mesos o anys després d’haver acabat el tractament del càncer. Aquests són:

• Problemes físics

• Canvis d'humor, en els sentiments, els pensaments, l’aprenentatge o la

memòria.

• Segons càncers o nous tipus de càncer.