Ucen 2015 el color a les arts gràfiques

EL COLOR A LES ARTS GRÀFIQUES

Ermínia Altarriba · UCEN: el color a les arts gràfiques · Juliol de 2015 | 2

El color a les Arts GràfiquesLa qüestió del color a les arts gràfiques ha estat sempre un assumpte complicat.

El què veiem a la pantalla de l’ordinador moltes vegades no es trasllada, de la mateixa manera, quan s’imprimeix sobre paper.

Això té a veure amb la mateixa naturalesa del color i amb els diferents sistemes que tenim per reproduir-lo.

Mentre que els colors de la pantalla del nostre ordinador s’aconsegueixen a través de la llum, els colors a la impremta s’aconsegueixen a partir de pigments.

Tots dos –colors llum i colors pigment– es comporten de manera diferent i aquí és on sorgeix el problema.


La llum blanca (la del sol) és una combinació (suma) de tots els colors de l’espectre, però pot separar-se en tres colors que es denominen primaris: vermell, verd i blau (RGB: en anglès RED - GREEN - BLUE).

Es pot dir que vivim en un món RGB: per obtenir qualsevol color a partir de la llum, només cal afegir la quantitat corresponent a cada color. Per això diem que aquests colors són additius.

Barreja additiva

Teoria del color


CYAN MAGENTA YELLOW BLACK

Barreja subtractivaEls colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s’empra sobretot en pintura i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors no s’obtenen barrejant llum, sinó barrejant pigments.

En aquest cas, els primaris són el groc, el magenta i el cian. Si combinem magenta i cian, obtenim blau. De la barreja de cian i groc, en traiem el color verd. I la barreja de groc i magenta dóna vermell. Combinant-los tots tres, teòricament, s’obté el negre per suma subtractiva.

Amb tot, el negre, que en teoria s’obté de la barreja dels tres primaris, és costós i de qualitat dubtosa (perquè la superposició i l’opacitat mai no són perfectes). És per això que, en impremta, s’empra un color negre addicional.

Aquest sistema s’anomena CMYK: CYAN + MAGENTA + YELLOW + BLACK.

colors gamma

Teoria del color


100 %

90 %

80 %

70 %

60 %

50 %

40 %

30 %

20 %

10 %

0 %

Escala de grisos

Sistemes de reproducció del color

Magenta 75º

Negre 45º

Cyan 15º

Groc 0º

Quadricomia



Quadricomia


Sistema CMYK



O�set

Rodets que entinten

Rodets que mullen

Cilindre de planxa on hi ha la il·lustració

positiu

Cilindre de pressió

Paper

Aigua

Cilindre O�set, de cautxú

Tinta

negatiu

positiu al paper

El funcionament és similar al de la litografia: la planxa es mulla amb aigua per tal que repel·leixi la tinta (en les zones on no hi ha imatge). La resta de la planxa –on prèviament si ha traslladat el dibuix o les lletres per imprimir– la tinta s’hi adhereix i es reprodueix al paper.

La diferència amb la litografia és que no es transfereix de forma directa, sinó a través d’un cilindre cobert per un material flexible –mantell, generalment de cautxú o silicona– que rep la imatge i, per pressió, la transfereix a la superfície impresa (generalment paper).

És aquesta característica la que li dóna una especial qualitat de reproducció: el rodet de cautxú d’adhereix extraordinàriament al paper.

Sistema d’impressió

Impressió en paper continu

grupmoll superior

grupmoll inferior

entrada de paper blanc

sortida del paper imprèsa doble cara

entintat superior

entintat inferior



L’arbre de color de MunsellAquesta manera de classificar el color es basa en tres atributs: to, saturació i lluminositat. És el que coneixem com a HSB en Photoshop (Hue, Saturation i Brigthness)

Munsell planteja un sistema tridimensional per representar tots els valors de l’espectre.

• El TO és el color pròpiament dit: és la característica que ens permet diferenciar els colors.

• La SATURACIÓ és la intensitat del color: imaginem un color gris al qual anem afegint o traient groc, fins a aconseguir un groc pur.

• La LLUMINOSITAT és la claredat de cada color: aquest valor s’obté barrejant cada color amb blanc o negre.

Sistemes de classificació del color

5 PB 5 P

5/2 5/6 5/10 5/145/4 5/8 5/12 5/16

5 RP

5 BG

5 B

5 C 5 YR

5 R

5 GY

NEGRE

5 Y

1 /

2 /

3 /

4 /

6 /

7 /

8 /

9 /

BLANC

LLU

MIN

OSI

TAT

SATURACIÓ

TO

1

Sistemes de classificació del color

Tintes planes - Sistema PantoneLa marca Pantone va sorgir als anys 60 com a guia per relacionar-se entre professionals. És el codi establert i acceptat dins la indústria gràfica per determinar el valor i la composició de cada color.

El nom complet de la marca és: PANTONE MATCHING SYSTEM, i es basa en l’edició d’una sèrie de catàlegs sobre diversos substrats (diferents superfícies sobre les quals imprimir), que subministren una codificació estandarditzada mitjançant un número de referència.

El “PANTONE SOLID COATED” és la paleta o guia de color de Pantone més utilitzada en les arts gràfiques.

2


El color a les Arts GràfiquesPer acabar, i a manera de resum, ens reafirmem amb què dèiem al començament: el color en la impremta és un tema complicat i que cal ser molt rigorós a l’hora de tractar-lo.

Hi ha molts factors que influeixen en el resultat final: la pantalla de l’ordinador (que ha d’estar ben calibrada), el sistema de reproducció escollit, el tipus de paper on s’imprimeix, el tipus de tintes que es fan servir, la temperatura ambient del lloc on s’imprimeix, la llum amb què s’observa el resultat, la vista de l’observador... infinitat de qüestions que ens fan molt difícil la fiabilitat de la reproducció cromàtica.

Cal doncs, ser el màxim de curós en tot el procés i, alhora, saber que sempre hi ha un punt d’atzar incontrolable.

Ucen 2015 el color a les arts gràfiques

Documents

Transcript of Ucen 2015 el color a les arts gràfiques