1 Berta Chico

TEMA 8. MATERIALS D’ÚS EN ODONTOLOGIA

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Conceptes generals

VOCABULARI

Endodòncia: tècnica en què s’elimina la polpa de l’interior de la dent i es substitueix per

una estructura plàstica.

Fundes i facetes dentals: formes protèsiques de reposar peces perdudes. La faceta

dental només reposa la cara estètica de la peça (mirar word que tinc sobre facetes i al

google posar facetes dentals i surten fotos xules).

Pròtesis parcials: són les pròtesis removibles (de posar i treure) que reposen diverses

zones dentàries al mateix temps.

Impressions: registres presos de les dents per reproduir-ne la morfologia.

Model: buidat amb escaiola d’aquest registre per obtenir una còpia en guix de

l’estructura dental.

Els materials dentals són els que permeten substituir l’estructura dental malalta o

perduda, i així, restablir l’aspecte i la funció que s’hagi vist alterada.

Perquè serveixen els materials dentals?

- Per reposar les zones danyades per càries de les dents, com en les obturacions o

“empastes”.

- Per tractar les lesions que afecten la polpa dentària, com en les endodòncies.

- Per protegir la dent de l’aparició de càries, com es fa amb els segelladors.

- Per protegir les dents sensibles, amb vernissos desensibilitzants.

- Per cimentar les diferents estructures que s‘usen en la reposició de dents

perdudes, per exemple, fundes, facetes dentals, etc., els brackets, etc.

- Per confeccionar protectors bucals (fèrules, etc.).

- Per realitzar pròtesis que reposin dents perdudes.

- Per a la presa d’impressions i el buidat de models.

1.2 Propietats dels materials

Han de ser:

- Duradors

- Resistents

- Estètics

Com s’utilitzen i es conserven?

- Conservació

o En llocs nets

2 Berta Chico

o En llocs secs

o En llocs amb Tª constant (uns 20ºC)

o En llocs foscos

Així no envelleixen o deterioren.

La Tª, la humitat i la llum els poden malmetre.

2. MANEIG I PREPARACIÓ DELS MATERIALS DENTALS

VOCABULARI

Operatòria: part de l’odontologia que es dedica a intentar conservar les estructures

dentàries.

Polimerització: procés pel qual es forma una cadena llarga a partir de les unions de

compostos + petits o monòmers.

Autopolimerització: és el material que polimeritza per si sol, sense necessitat de cap

agent extern.

Exposició pulpar: és la situació en la qual apareix un sagnat visible a causa de l’eliminació

de la càries en què s’arriba a prop de la polpa o a la pròpia polpa dental. Es diu exposició

pulpar directa si s’observa sagnat i exposició pulpar indirecta quan no hi ha sagnat

visible i només es veu una coloració rogenca sota la capa de dentina.

2.1 Materials en odontologia conservadora

Materials usats en operatòria dental

Són els materials que permeten la realització d’obturacions de les cavitats en el

tractament de les càries o per reposar l’estructura dentària perduda. Com + profunda

sigui la càries o lesió + materials i + complexos s’usaran.

TIPUS DE MATERIALS

- Fons de cavitat o protectors dentino-pulpars.

- Materials d’obturació temporal.

- Materials d’obturació definitiva.

Fons de cavitat o protectors dentino-pulpars

S’usen en càries molt profundes o quan es vol protegir el CDP (complex dentino-pulpar)

TIPUS

- Compòsits fluids (fig 8.3 pag 173): són resines sense càrrega inorgànica que es

distribueixen pel fons de la cavitat. Solen ser fotopolimeritzables i necessiten

adhesius (fig 8.4 pag 173) per quedar units a la dentina.

- Ciments de vidre ionòmer (CIV): fig 8.2 pag 173. Súsen pq alliberen fluor. El fluor

és bactericida i mata els gèrmens del CDP.

3 Berta Chico

- Òxid de Zn-eugenol: l’eugenol és un sedant pulpar i s’usa quan la irritació pulpar

causa molt dolor. S’usa poc pq inhibeix la polimerització dels compòsits i només

es pot usar amb amalgama de plata.

- Hidròxid de calci: (fig 8.1 pag 172) és bactericida, pot tenir 2 usos diferents:

segons si són exposicions pulpars directes o indirectes. En els dos casos següents

actua de bactericida:

o Exposicions pulpars directes: s’usa hidròxid de calci pur, que té la

capacitat de crear dentina que pari la lesió.

o Exposicions pulpars indirectes: s’usa hidròxid de calci comercial.

- Vernissos: creen una fina pel·lícula que separa el fons de la cavitat del material

de restauració. S’usen molt poc pq són volàtils.

Materials d’obturació temporal

S’usen en els casos en què l’obturació definitiva encara no es pot col·locar:

- Pq hi ha dubtes en la viabilitat de la peça.

- Pq es posposa el tractament

- Pq el pacient s’ha d’adaptar a la seva situació.

Solen ser ciments de baixa capacitat d’adhesió per eliminar-los fàcilment, o alliberadors

de fluor per aprofitar-ne l’efecte anticàries.

TIPUS

- Ciments d’hidròxid de calci

- Ciments d’òxid de Zn, amb o sense eugenol

- Ciments de vidre de ionòmer

4 Berta Chico

Materials d’obturació definitiva

Només explicaré els compòsits (l’amalgama de plata no s’usa).

COMPÒSITS:

Materials d’obturació, complexos, resistents i estètics.

Fig 8.3 pag 173: es presenten en forma de xeringues o petits cartutxos (mostrar els

nostres).

5 Berta Chico

N’hi ha de diferents colors i translucidesa per imitar el color de les dents:

- Color marró-rogenc (lletra A)

- Groc-rogenc (B)

- Grisenc (C )

- Gris-rogenc (D)

Els números, de l’1 al 4, indiquen la intensitat del color. En total tenim 12 coloracions

diferents:

A1 B1 C1 D1

A2 B2 C2 D2

A3 B3 C3 D3

A4 B4 C4 D4

Aquesta distribució de colors s’anomena gamma VITA® (pag 162).

En els envasos de compòsit tb indica si el color correspon a esmalt, dentina, el grau de

translucidesa, etc. i així s’aconsegueixen bons resultats estètics.

Són fotopolimeritzables

Calen sistemes adhesius perquè s’enganxin a la dent.

El sistema adhesiu al que tingui

- Condicionador

- Primer

- Adhesiu

6 Berta Chico

Segons això podem classificar els sistemes adhesius en:

- Sistemes multiflascons: es presenten comercialment en els seus 3 components

en flascons diferents.

- Sistemes monoflascons o monocomponents: es presenten en 2 flascons, un que

conté el condicionador i l’altre conté el primer i l’adhesiu.

- Sistemes autocondicionants: es presenten en 2 flascons: un conté el

condicionador i el primer i l’altre l’adhesiu.

- “tot en un”: els 3 components presentats en 1 sol envàs.

PRÀCTICA: TÈCNICA: MANEIG DELS SISTEMES ADHESIUS (protocol en pdf i vídeo pag

174)

PRÀCTICA: TÈCNICA: MANEIG DELS COMPÒSITS (protocol en pdf i vídeo pag 175)

2.2 Materials usats en odontologia preventiva (explicat al tema 10 pag 231 i 232 els

segelladors)

Els segelladors de fosses i fissures s’usen de forma preventiva de càries en dents joves.

Han demostrat una gran efectivitat en la disminució de càries en nens i joves.

Es basa en col·locar una resina sense càrrega inorgànica (a diferència dels compòsits)

que flueixi a través dels solcs i les fissures de les dents per tal que no hi entrin els

gèrmens.

7 Berta Chico

2.3 Materials en endodòncia

Quan una càries afecta la polpa significa que els gèrmens han contaminat la polpa i no

es pot fer una obturació. El que es fa és una endodòncia on es substitueix el teixit pulpar

per un material plàstic per evitar la contaminació entre la saliva i l’àpex de la dent.

MATERIALS USATS

Gutaperxa

És un material derivat del cautxú. És termoplàstic, és a dir, que es deforma per acció de

la calor; es deforma amb facilitat i s’adapta als límits del conducte radicular (fig 8.6 pag

176).

Estan codificades segons les normes ISO amb colors (fig 8.7 pag 176). Els colors indiquen

el seu diàmetre o gruix i, a més, hi ha un número que indica el gruix exacte en mm (80=

0,8mm).

8 Berta Chico

També n’hi ha sense codi i s’anomenen: puntes pirata (+ barates).

Tècniques de col·locació de gutaperxa

- De condensació lateral

És la més usada.

Consisteix en aixafar les puntes de gutaperxa contra la paret lateral per

aconseguir així un segellat complet.

- Tècnica de gutaperxa calenta

S’escalfa la gutaperxa i queda + fluïda i així es distribueix millor dins el conducte.

Aquestes dues tècniques es poden combinar en una mateixa endodòncia.

Fig 8.8 pag 177= observació d’una endodòncia en radiografia (abans i després). MI

comentar-la.

Puntes de plata (en desús)

Ciments segelladors

N’hi ha de molts tipus.

Serveixen x segellar els espais que queden entre les puntes de gutaperxa. Així obtenim

una obturació tridimensional òptima.

Els més usats són els de resina epoxi, amb o sense plata: és un material de gran duresa

i estabilitat i insoluble en saliva i radioopac. Té una gran estabilitat.

9 Berta Chico

Altres materials

- Quelants de calci: en aquelles situacions en què el conducte radicular és molt

estret o està calcificat, ja sigui totalment o parcialment, es poden usar

substàncies com l’EDTAC (quelant de calci), que eliminen el calci dentari i

permeten la canalització d’aquest conducte.

- Mentol: dissol la gutaperxa. S’usa en reendodòncies.

- Puntes de paper: s’usen per assecar el conducte radicular abans de la seva

obturació definitiva amb la gutaperxa. Tb estan codificades amb les normes ISO

(colors + numeració). És important per tal que no s’infecti el conducte (si hi ha

aigua o saliva).

- Hipoclorit sòdic: al 1 ‰ per desinfectar restes del conducte radicular. Es posen

en xeringa directament sobre la peça dental aspirant alhora. Ex 5 pag 177.

- Hidròxid de calci pur: bactericida i/o sedant usat en els conductes radiculars que

sagnen o que no queden lliures de gèrmens.

- Àcid cítric: per desinfectar el conducte. Es posen en xeringa directament sobre la

peça dental aspirant alhora.

- Clorhexidina : per desinfectar el conducte. Es posen en xeringa directament

sobre la peça dental aspirant alhora.

10 Berta Chico

3. MATERIALS PER CIMENTAR

Ens serveixen per fixar les pròtesis a la peça adequada, en ortodòncia, corones, ponts etc:

CIMENTS.

Els ciments es classifiquen segons la seva major o menor solubilitat en saliva (que fa que duri

menys o més en boca) i segons la seva capacitat d’adhesió a les dens.

- Provisionals

- Definitius

CIMENTS PROVISIONALS

De duració limitada.

Adhesió no gaire alta

TIPUS:

Ciments d’hidròxid de calci

Són 2 pastes que es barregen (pag 172 fig 8.1)

S’usa força pq protegeix la polpa i és de baixa adhesió.

Ciments d’òxid de Zn-eugenol

Sistema pasta-líquid que s’han de barrejar.

N’hi ha sense eugenol (+ usat).

El que té eugenol només s’usa amb amalgama de plata (en desús)

11 Berta Chico

CIMENTS DEFINITIUS

De llarga duració.

S’usa x enganxar corones i ponts i x restauracions definitives.

TIPUS:

Ciments de fosfat de Zn

El de major potència d’unió.

Però té un Ph baix, i per això, cal protegir la polpa abans d’usar-lo.

Es presenta en 2 flascons: un amb pols i un líquid (s’han de barrejar).

Ciments de policarboxilat

Té menor capacitat d’adhesió que l’anterior.

Té un pH menys àcid i irrita menys la polpa.

Té 2 flascons: un pols i un líquid.

Ciments de vidre ionòmer CIV

No provoquen lesió pulpar pq no tenen pH àcid.

Tenen bona capacitat d’adhesió.

Alliberen fluor de forma permanent.

S’usen com a material d’obturació, a vegades.

Sistema: pols-líquid que cal saber manejar bé.

Ciments d’òxid de Zn-eugenol

12 Berta Chico

Té poca capacitat d’adhesió.

Provoca un efecte sedant a la polpa

Té pH adequat.

Té bona resistència.

Compòsits i ciments de resines

Són materials insolubles en saliva, així ocupen qualsevol escletxa entre la restauració i

la peça dental.

Sist de 2 tubs: que quan s’ajunten els continguts polimeritzen.

PRÀCTICA: TÈCNICA: PREPARACIÓ DE DIFERENTS CIMENTS: ÒXID DE ZINC-EUGENOL I

CIMENT VIDRE IONÒMER (protocol en pdf i vídeo pag Pag 179-180)

4. MATERIALS USAT PER A LA PRESA D’IMPRESSIONS

La funció d’un material d’impressió és la de registrar amb exactitud els teixits bucals (sobretot,

les dents) les seves relacions espacials.

Per això ens cal un material plàstic abans d’entrar en boca i un cop dins prengui (“fragüi”: en

llenguatge castellà col·loquial).

Després es treu de la boca.

Els materials d’impressió han de:

- Facilitar el maneig

- Tenir fluïdesa adequada

- Temps i presa adequats

- Resistència mecànica adequada

13 Berta Chico

- Exactitud dimensional

- Acceptable per al pacient

- No ha de ser tòxic ni irritant.

- No s’ha de deteriorar en emmagatzemar-se.

TIPUS

- ALGINATS

- SILICONES

- CERES

ALGINATS (fig 8.16 pag 190)

Ve preparat en pols i cal mesclar-la amb aigua amb els mesuradors adequats. Es barreja

dins un vol de goma amb una espàtula. En l’espatulat cal vigilar que no es facin

bombolles d’aire. (fig 8.11 pag 181: material necessari).

Si es fa molt líquid a l’agafar la impressió pot patinar enrera i que el pacient presenti

nàusees i arcades.

Si es fa molt sòlid no es pot col·locar bé en boca.

Avantatges

Dels + usats

Fàcil d’usar

Barat

Bones propietats físiques i mecàniques.

Inconvenients

Requereix un buidat ràpid ja que amb la humitat de la boca pren ràpidament.

14 Berta Chico

PRÀCTICA: TÈCNICA: PREPARACIÓ DE L’ALGINAT (protocol en pdf i vídeo pag Pag 182)

SILICONES

Tenen millors propietats mecàniques

Tenen millor exactitud

Tenen millor estabilitat dimensional.

Tipus

o Silicones de condensació:

no són tan exactes

o Silicones d’addició

+ cares

S’usa només quan calen molts detalls

15 Berta Chico

PRÀCTICA: TÈCNICA: PREPARACIÓ DE LES SILICONES SEGONS LA TÈCNICA DE LA DOBLE

IMPRESSIÓ (protocol en pdf i vídeo pag Pag 183-4)

CERES: MATERIAL PER AL REGISTRE DE LA RELACIÓ INTERDENTÀRIA

Quan es prenen mesures, és necessari conèixer la forma en què el pacient mossega =

relació interdentària.

Les ceres són les + usades.

Estan formades de cera d’abella + altres ceres naturals + cera sintètica.

S’escalfen una mica (amb bunsen, flama o aigua calenta) i es fa mossegar el pacient (es

poden retallar a la mida de la boca del pacient)

Pag 184 ex 7: fer la pràctica a classe.

5. MATERIALS USAT PER AL BUIDAT DE LES IMPRESSIONS

(fig 8.14 pag 186)

Es sol utilitzar el GUIX (químicament: sulfat de calci o sulfat càlcic).

Hi ha diferents tipus de guix segons la seva duresa: de l’I al IV i es fan servir segons l’ús

que s’hagi de donar al model obtingut.

16 Berta Chico

TIPUS DE GUIX

- Guix I, guix taller o guix París (en desús)

Molt tou i porós.

S’usa per models per estudiar el cas del pacient: són models d’estudi.

- Guix tipus II

El + usat al laboratori.

S’usa per al muntatge dels models en l’articulador i els corresponents sòcols.

- Guix tipus III

De major resistència.

S’usa per a la realització de models per a la fabricació de dentadures totals.

- Guix tipus IV o extradur

És resistent a l’abrasió.

- Guix pedra d’alta resistència (tipus V)

El + resistent de tots (és nou)

17 Berta Chico

PRÀCTICA: TÈCNICA: PREPARACIÓ DELS GUIXOS (protocol en pdf i vídeo pag Pag 185-

186

Pag 186 fig 8.14 material. Ensenyar-los fotos de la consulta dental on hi ha la maquinària

pel buidat d’impressions i on hi ha models fets ja.

6. MATERIALS USAT PER ANESTÈSIA

Fig 8.15 pag 187

Fàrmacs per eliminar el dolor quan s’estimula el teixit pulpar.

Van en cartutxos de 1,8 ml = CARPULES.

El que fan els anestèsics és bloquejar les terminacions nervioses dels nervis sensitius de

la boca.

A l’arcada superior, en ser l’os maxil·lar molt tou i porós, l’anestèsia flueix amb facilitat

i la tècnica que es fa servir és la infiltrativa, és a dir, es col·loca una petita quantitat

d’anestèsia en les proximitats de l’àpex de la dent a anestesiar.

En l’arcada inferior, l’os és molt dur i poc porós, per la qual cosa cal col·locar l’anestèsia

en les proximitats dels nervis. Aquesta tècnica s’anomena anestèsia troncular i

consisteix en anestesiar tres nervis: el temporobucal, el dentari i el lingual.

L’anestèsia es pot associar amb altres fàrmacs com:

- Vasoconstrictors (per potenciar l’acció dels anestèsics).

FÀRMACS ANESTÈSICS + USATS

- Procaïna

18 Berta Chico

- Lidocaïna (el + usat)

- Mepivacaïna

- Bupivacaïna

- Articaïna

Tots aquests són injectables, per tant, es necessita una agulla i una xeringa (fig 8.15

pag 187).

També hi ha anestèsics TÒPICS: usats en nens i persones a qui els fa por les punxades

o per la tartrectomia:

- Tenen un efecte curt i poc intens.

- Però tranquil·litzen el pacient.

- Alguns s’usen abans de punxar pq no notin l’agulla.

- N’hi ha en gel i en esprai.

Anestèsia electrònica: basada en l’estimulació elèctrica de baixa intensitat, però els seus

resultats no estan prou contrastats.

Pag 188 mapa conceptual.

Pag 189 ex: 1, 2, 3 i 4 repàs del tema.

Ex: 7 i 8 pag 189 x ampliar el tema dels anestèsics: x casa.

Pag 189 ex: 2, 5, 7, 8 i 6: es farà a les jornades tècniques però si no es pot ho faig a classe.

Pag 190 MI cas fina,l que el facin.