un curs d'habitatge

[2010-11]

Arquitectura

Projectes VII-VII

[UN CURS D’HABITATGE]

Assignatura: Projectes VII - VIII Professors: Xavier Monteys

Sílvia Musquera Curs: 2010-2011

Alumne: Carles Gonzàlez i Prats

UNIVERSITAT DE GIRONA

índex:

introducció ............................................................................................................................... 4

reflexions personals ................................................................................................................ 5

1.- valoració de l’existent ........................................................................................................ 7

2.- la convivència .................................................................................................................. 16

3.- la llum .............................................................................................................................. 22

4.- transició interior-exterior .................................................................................................. 28

5.- públic / privat .................................................................................................................... 32

6.- organització ..................................................................................................................... 36

conclusions: .......................................................................................................................... 39

2010-2011 [UN CURS D’HABITATGE]

4 introducció |

introducció

L’objectiu d’aquest llibret és el d’intentar transmetre les idees, pensaments,

processos, decisions...., que m’han portat a obtenir la proposta final.

Primer de tot se’ns planteja un curs de projectes que tracta de l’habitatge,

però no de l’habitatge construït del no res, a partir d’un solar totalment net,

sense cap element existent que ens condicioni el projecte i les decisions a

prendre. El propòsit és el de basar els temes de treball en un component

clarament actual com és la de l’aprofitament de les construccions existents.

El programa de l’assignatura pren com a camp de treball la ciutat de Girona i

dins d’aquesta ciutat uns edificis en concret on s’hi realitzaran un sèrie

d’intervencions diferents en cada un d’ells.

[UN CURS D’HABITATGE] 2010-2011

| reflexions personals 5

reflexions personals

- Habitatge?

Quan penso en habitatge, el primer que em ve al cap són la quantitat de

blocs que s’han realitzat en aquests últims anys amb uns objectius molt

diferents als que considero que han de ser.

S’ha estat buscant el poder construir el màxim nombre d’habitatges amb els

màxim nombre d’habitacions possibles, fet que incrementa el preu de venda,

i per tant, els beneficis són superiors per als promotors. Ens trobàvem en

l’anomenat moment de “la bombolla immobiliària”, un moment en què els

habitatges es venien abans de ser construïts. Això em porta a pensar que la

majoria de la gent, abans de comprar-se el pis, no reflexiona sobre

l’habitatge on viurà, el que serà la seva casa, la seva llar.

La massificació dels

blocs i dels habitatges

ha donat com a resultat,

estances de dimensions

molt reduïdes,

ventilacions i llum

natural mínimes,

balcons on amb prou

feines s’hi pot sortir, ....

sempre al límit de la

legalitat.

Massificació d’habitatges


6 reflexions personals |

- Què es valora dels habitatges?

Malauradament, ja siguin els venedors com els compradors, la majoria el

que valoren d’un habitatge són els acabats aparentment de qualitat, com

podrien ser; les finestres d’alumini, si el paviment és de parquet, quina

encimera hi ha a la cuina,....

Considero que el que realment s’ha de valorar dels habitatges és l’orientació

que tenen, si són eficaços funcionalment, quina qualitat d’espais hi ha,

quines sensacions et donen, com estan organitzats, quins recorreguts s’hi

generen,....

Anunci venda


| 1.- valoració de l’existent 7

1.- valoració de l’existent

Potser, en aquest curs, més que en qualsevol altre, m’he adonat de la

importància que té saber, entendre i comprendre l’objecte en el qual hem

d’intervenir.

En la primera part del curs, ens hem trobat que l’únic que teníem com a punt

de partida, era una guia d’arquitectura de la ciutat de Girona, d’on podíem

aconseguir informació general de l’edifici i sobretot el seu emplaçament.

Sense saber què se’ns demanaria, vàrem realitzar una visita a diferents

edificis de la ciutat, en alguns d’ells varem accedir a l’interior.

Aquesta primera presa de contacte amb els edificis, en que potser s’hi hauria

d’actuar, et feia estar molt atent. Procurava empapar-me de tot allò que veia,

cada racó, cada sala, cada escala, cada finestra i balcó, i així em quedaren

unes sensacions, les quals em van ajudar a realitzar i desenvolupar el

projecte final.

Coderch – Dibuixos analítics casa Ugalde


8 1.- valoració de l’existent |

1 . 1 . L a c a s a R u y r a :

La casa Ruyra; el primer impacte fou

l’accés. Com s’arribava fins a l’edifici

en sí; a través d’una petita porta

situada en un mur d’un carrer estret.

Només d’obrir-ne la porta, es divisa

des d’un punt de vista molt poc usual,

la façana de l’edifici, ens trobem ben

bé en un nivell inferior.

A partir del carrer comença una

escala bastant fosca i amb poc estat

de conservació com si s’entrés per la

porta de darrera.

Al capdamunt de l’escala ens trobem

al vell mig del pati, des d’ on es pot

contemplar el relleu, la composició i

els diferents nivells de la façana.

Casa Ruyra

Visió de la façana des de l’escala



Aquesta manera d’accedir a

l’edifici no et permet acabar

de veure d’una manera

general i amb perspectiva la

totalitat d’aquesta façana,

sinó que cal arribar fins al

límit del pati, per tal de poder

ampliar l’angle de visió.

La façana de la casa es composa per la planta baixa i planta pis amb una

terrassa porxada mentre que a la planta coberta el pla de façana queda més

enretirat, deixant la terrassa descoberta.

Tots els elements decoratius (els arcs, les columnes, les cornises, els

capitells,...) de la façana dels porxos existent agafen molta importància

respecte al conjunt. Aquest factor és important tenir en compte alhora de fer-

hi qualsevol intervenció.

Visió general

Planta 2º



1 . 2 . B l o c P l a C a r g o l :

En aquest bloc es parteix d’una plànol de planta i una secció de l’edifici. El

que més em va sorprendre fou l’aparent caos que representa la seva planta,

en el qual, a simple vista, costa diferenciar què pertany a un pis i què pertany

a l’altre, que és pas, habitació, estança,.... és dir, costa de trobar els límits.

Alçat façana Secció edifici

Planta tipus



La gran segmentació de les zones de pas, dificulta mol alhora de poder

diferenciar els recorreguts interiors.

1 . 3 . B l o c M a s c o r t :

Aquest edifici només l’hem pogut observar des de l’extrior. Des del meu punt

de vista, es diferencien les dos façanes segons els usos dels vials; la façana

del carrer Nou és molt senzilla i racional, es decanta més cap a l’aparença

d’un edifici d’oficines, el que passa a la façana de l’avinguda Sant Francesc

és totalment al contrari, l’aparença de la façana és molt més domèstica, amb

balcons amplis que ajuden a controlar la incidència solar.

Façana C/ Nou Façana Av. Sant Francesc

Límits habitatges Recorreguts interiors



Pel que fa al plànol de planta es pot observar com les zones humides estan

ubicades a les crugies centrals deixant les façanes per a habitacions i

estances principals. L’edifici està format per cinc crugies paral·leles a les

façanes, i es recolzen sobre parets de càrrega. Cal destacar el nucli d’escala

que té una forma arrodonida.

Planta Tipus

Planta Àtic



1 . 4 . :

L’Edifici està format per dos blocs

d’habitatges un nucli de

comunicacions cada un. L’edifici és

en forma de “U” i té molts metres de

façana (tota la totalitat del

perímetre), tant per el carrer Emili

Grahït com per l’interior d’illa. En la

part central i tocant al nucli de

comunicacions hi ha un pati de llums

d’uns 25m².

Planta Tipus

Façanes



Per treballar sobre l’edifici s’ha hagut de fer anàlisis de com funciona tant

estructuralment com organitzativament ja que només s’actua en una planta i

la resta de l’edifici ha de continuar funcionant sense cap mena d’alteració.

En l’esquema s’observa la retícula estructural i la concentració de les zones

humides en les crugies interiors.

1 . 5 . G a r a t g e F o r n é P o n s a :

La peculiaritat de l’edifici és que

s’organitza al voltant d’una rampa

helicoïdal que assoleix els diversos

nivells i articula els dos cossos

laterals.

Anàlisi estructural, circulacions i zones humides

Façana principal



Es composa per un planta semisoterrani, planta baixa, dues plantes pis i

planta coberta amb zones enjardinades. Al ser una edifici comercial, són

plantes de gran superfície, de crugies grans i amb poca entrada de llum

natural a les zones centrals.

Planta Soterrani

Planta Primera

Planta Baixa

Planta Segona

Façana des de la C/. Barcelona


16 2.- la convivència |

2.- la convivència

Definició de convivència:

f. [LC] Acció de conviure.

v. intr. [LC] Viure plegats.

Un aspecte que considero molt important pel projectes que vull fer, és la

convivència. Busco que hi hagi zones de trobada, visions entre zones o

estances, que es puguin realitzar més d’una activitat en un mateix àmbit,...

Crec que es important que tant els propis integrants d’una mateixa família,

com entre veïns d’un mateix bloc o barri, i perquè no, d’una mateixa ciutat,

es puguin relacionar entre ells a través de zones o espais de convivència.

En la societat actual, dins un bloc de pisos, molts dels seus veïns no es

coneixen entre ells, ni tant sols amb el veí del mateix replà. El mateix pot

arribar a passar entre el membres d’una mateixa família, on quan arriben a

casa, uns van directes a la seva habitació, altres al menjador,.... i potser no

coincideixen ni per sopar.


| 2.- la convivència 17

2 . 1 . C a s a R u y r a :

Pel que fa a la casa Ruyra, el balcó esdevé un punt de trobada, és a dir, el

balcó passa a ser un accés principal de la vivenda, un vestíbul de la casa

sempre i quant s’hi accedeixi a través de l’ascensor. Una cosa tant

secundària com el balcó esdevé un dels espais principals de la casa i per

tant se l’ha de categoritzar com a tal.

Aquest balcó ens uneix diferents estances i usos de l’habitatge, formant un

vincle entre totes elles, un punt comú i distribuïdor, que les relaciona.

Maqueta proposta d’actuació

Estances amb accés a la terrassa



2 . 2 . B l o c P l a C a r g o l :

En el bloc pla Cargol, s’ha intentat crear en les zones de pas, petits espais

que provoquen la convivència entre els usuaris de l’habitatge. En el vestíbul

central hi trobem un festejador a banda i banda de finestra amb les

dimensions suficients com per què hi càpiguen dues persones. Per altre

banda, en el distribuïdor previ a la sala menjador, es crea una gran zona que

incorpora la cuina, zona de menjar, i una petita zona d’estar, que a través

d’una xemeneia connecta amb la sala d’estar principal.

Perspectiva distribuidor

Planta cuina i sala de la proposta

Secció fugada de l’àmbit d’actuació



2 . 3 . B l o c M a s c o r t :

Referent al Bloc Mascort; s’intenta crear en la planta àtic un espai semi

exterior que vincula la botiga amb el taller, i els possibles clients, a més, s’hi

pot afegir tot el seguit de relacions que desplega una persona amb els que hi

ha al seu entorn (ja sigui de l’àmbit laboral, el de lleure o el de veïnatge en

tots els seus sentits, etc.)

Aquest espai, dóna peu a la possible creació d’events com exposicions,

zones de descans dels treballadors, ...

Zona comunitària Botiga - Taller

Planta Botiga - Taller



2 . 4 . B l o c d ’ h a b i t a t g e s a l ’ E i x a m p l e :

En la planta de l’edifici d’habitatges destinat a habitacions satèl·lit, s’ha

intentat buscar les rel·lacions entre els usuaris d’aquestes. Aquesta és una

planta on hi ha 32 habitacions que podrein ser 32 usuaris diferents.

Comptant que aquestes habitacions poden tenir usos molt diversos

(habitació, despatx, habitació de jugar,...) es podar el fet que hi hagi visites.

En la planta es creen unes zones de reunió comunitàries per poder afavorir

possibles rel·lacions entre usuaris i visites, tenir zones d’esperes, zones de

descans,...

Circulacions comunitàries

Àmbit central




En la proposta del garatge s’ha creant en la zona on hi havia la rampa

d’accés a totes les plantes, una zona oberta interior. A tots els habitatges s’hi

accedeix a través d’aquests espai i s’hi crea un espai suficientment ampli

perquè tots puguin compartir d’aquesta.

En la zona del nucli, s’hi deixen els pilars existents i també s’hi consevra

alguns trosso de l’antiga rampa per crear-hi uns jardins elevats.

Planta habitatges

Secció transversal


22 3.- la llum |

3.- la llum

Definició de llum:

1 1 f. [LC] [FIF] [AQ] Agent físic que constitueix una de les formes possibles

d'energia, que és capaç d'impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els

cossos que l'emeten.

Que es per mi la llum i una casa amb llum?

Per mi la llum és un fenomen natural capaç de dotar d’una certa qualitat a un

espai. Una casa on s’hi endinsa la llum pren una nova forma, fins i tot

aquesta llum natural, pot arribar a influir molt en l’estat anímic de les

persones.

La llum em transmet unes sensacions agradables i de relació amb la natura,

ja que aquesta va variant amb el pas del dia. És una il·luminació canviant, en

cada moment del dia i en cada època de l’any, l’estança té un joc o altre

d’ombres i de llums.

Eduardo Chillida – Projecte escultòric Tindaya


| 3.- la llum 23

És molt important el control de la llum, ja que en diferents situacions i

èpoques de l’any les bones sensacions que podria generar poden ocasionar

l’efecte contrari, com per exemple en una zona de treball que et toqui la llum

directa, una sala d’estar fosca on quasi no entra la llum del sol, ...

Aquesta també ens permet jugar entre foscor i claror. Aquests aspectes són

interessants quan es vol emfatitzar diferents usos, quan es vol generar

diferents sensacions, quan es marca un recorregut, ...

Un altre aspecte que ens proporciona la llum, segons la intensitat, la manera

com incideix, els raigs que provoca, és el de diferenciar ambients.


24 3.- la llum |


En el bloc Codina i Domènech, la llum incideix per l’ull de l’escala, de manera

que quant més avall estem, més és la intensitat de foscor, i a la inversa, com

més amunt pugem, més és la intensitat de llum que entra per la claraboia.

D’aquesta manera, el fet de pujar les escales, no és tant feixuc, ja que com

més amunt puges més agradable és, és com una recompensa per l’esforç.

Escala del bloc Codina amb llum natural


| 3.- la llum 25

4 . 2 . C a s a R u y r a :

A la casa Ruyra, s’intenta que el mateix element que forma el porxo de la

última planta, faci alhora el control solar. Les persianes enrotllables que

s’han col·locat a través d’uns pilarets i guies metàl·liques, permeten (pujant i

baixant) augmentar o disminuir la quantitat de llum cap a l’interior.

Aquesta llum no dona una opacitat del 100%, sinó que és molt tamisada

intentant no perdre la sensació d’estar en un espai exterior.

Secció constructiva proposta Ruyra

Secció proposta Imatge maqueta interior porxo

Façana principal


26 3.- la llum |

4 . 3 . B l o c M a s c o r t :

El bloc Mascort s’hi ha utilitzat el recurs de grans finestrals amb lames

verticals de diferents mides que es poden desplaçar per regular l’entrada de

llum.

Pel que fa a les parets portants interiors, també se’ls hi ha realitzat uns talls

verticals per tal de tamisar el pas de la llum a través de les escletxes.

Maqueta


| 3.- la llum 27


En el garatge, al treure la rampa i obrir tot l’espai que l’ocupava,

s’aconsegueix que la llum natural entri fins als habitatges. D’aquesta manera

es pot considerar com a façana exterior, les parts dels habitatges que donen

a aquest punt. El problema que em trobava alhora de distribuir-los era la

llum, ja que era difícil trobar la manera en que la llum natural s’endinsa per

l’habitatge.

Maqueta


28 4.- transició interior-exterior |

4.- transició interior-exterior

Definició d’interior:

1 adj. [LC] Que està a la part de dins d’un cos, en l’espai comprès entre els seus

límits, especialment no tocant a la perifèria.

Definició d’exterior:

2 m. [LC] Porció d’espai que comença on un cos acaba.

Trobo interessant com, un aspecte que molts arquitectes solen treballar, és

la transició entre l’interior del habitatges i l’exterior. Hi ha una sèrie de

recursos que s’utilitzen com poden ser el porxos, voladissos, vestíbuls o

rebedors previs,....

Aquests espais arriben a ser com una zona intermitja, on tens la sensació

que no estàs ni ben bé a dins, ni ben bé a fora. També potser que depenent

de la situació en què et trobis, et consideris a dins o a fora de l’habitatge.

RAMÓN CASAS Un patio. Mi hermana en la terraza del Paseo de Gracia,1889 ca.


| 4.- transició interior-exterior 29

A través de materials, formes, espais, ..... es pot donar la sensació de

continuació de l’espai interior cap a l’exterior, o bé que l’espai exterior entra

cap a l’interior.

5 . 1 . B l o c C o d i n a :

El vestíbul dels blocs Codina i Domènech, fan de transició entre el carrer i

l’accés a l’habitatge. La forma en que se’ns dóna aquesta impressió és a

través del llindar previ a l’escala.

Vestíbul bloc Codina


30 4.- transició interior-exterior |

5 . 2 . B l o c M a s c o r t :

En el bloc Mascort aquestes transicions queden reflectides en el porxo que

es genera en la part central de la terrassa de l’habitatge. Aquest uneix la

zona d’estar i cuina amb la zona de les habitacions incorporant també el

traster i l’habitació de convidats. D’aquesta manera es crea una anella de

circulació al voltant del cel obert i l’escala del bloc.

En la zona de la cuina, aquest porxo està tancat amb una paret a la part del

cel obert emfatitzant encara més la sensació de no saber si es espai semi-

interior o semi-exterior.

Zona porxada cuina-sala

Anell de recorregut tancat per el porxo


| 4.- transició interior-exterior 31


En l’edifici del garatge, aquesta funció de transició també la portaria a terme

el pati generat on hi havia la rampa. Aquest espai no se sap si és de la ciutat

o és pròpiament del veïns. Si no fos per les portes que delimiten i tanquen a

la nit aquest espai, qualsevol persona hi podria entrar.

Durant el dia, quan és tot obert, l’objectiu vindria a ser aquest, perquè

interessi que sigui fàcil per al vianants poder entrar cap als locals comercials.

El fragment de rampa que es conserva de sobre l’entrada també emfatitza

aquest aspecte ja que pot servir d’aixopluc tant a la gent del carrer com als

que entren a l’edifici.

Seccó longitudinal per l’entrada


32 5.- públic / privat |

5.- públic / privat

Definició de públic:

1 adj. [LC] De què pot fer ús tothom. La via pública. Una sessió pública.

Definició de privat:

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a un simple particular o a un grup reduït de

persones. Aquella propietat privada ha esdevingut un bé públic.

Ens referim a aquest valor quan parlem d’espais que tant podrien ser públics

com privats.

Un primer exemple molt clar podria ser el Museu Altes de Berlin. Aquest té

una immensa porxada que dona a la plaça. Aquest es troba més elevat que

la plaça pública que hi ha al davant. En la part central hi ha unes escales que

salven aquest desnivell i realment no saps si l’edifici comença una vegada

has pujat les escales o quan entre a dins.

Un exemple el podríem trobar en el bloc mirador de

MVRDV de Madrid on en la part central s’hi genera

com una zona de descans o parc semi públic, com si

retornés part del seu espai a la ciutat.

Museu Altes de Berlín


| 5.- públic / privat 33

5 . 1 . B l o c C o d i n a :

Sobretot en els blocs Codina i Domènech un aspecte que em va sobtar és el

de l’entrada principal. Em va sorprendre molt aquest gran vestíbul que hi ha

a l’entrada de l’edifici. Em va donar la sensació com si em trobés en una

porxada pública on qualsevol persona del carrer s’hi podria estar i més

encara si les grans portes de l’edifici es troben totalment obertes.

És com si l’habitatge cedís part del seu programa a la resta de població. Et

crea com una sensació estranya la de poder estar un una part privada de

l’edifici però poder-la considerar com a una extensió de l’espai públic.

5 . 2 . B l o c M a s c o r t :

El mateix concepte podríem trobar en el bloc Mascort on amb el porxo semi

públic situat a la planta àtic s’arriba a tenir la mateixa sensació. És un punt

on poden coincidir treballadors, proveïdors, comercials,... del taller amb

clients, dependents de la botiga i perquè no, veïns del propi bloc. Podria

arribar a considerar-se com una petita plaça o bulevard.

Perspectiva porxo Maqueta planta Botiga i Taller


34 5.- públic / privat |


De l’edifici de l’eixample cal considerar tota la zona comunitària com una

espai d’aquestes característiques. Poder no tant evident com en els altres

edificis però en plena activitat es pot arribar a considerar com un espai força

concorregut.

Maqueta planta

Zona comuna i nuclis


| 5.- públic / privat 35


En la planta baixa de l’edifici del garatge té aquest valor, no saber si és

públic o privat. La vorera continua fins a l’antic nucli, d’on comença la rampa

per baixar al garatge o per pujar a la zona comercial i d’accés als habitatges.

A més, en planta baixa hi ha la zona comercial que afavoreix a l’entrada de

persones alienes a l’habitatge.

Planta baixa

Accés a l’edifici


36 6.- organització |

6.- organització


Els habitatges plantejats en aquest projecte pretén que cada propietari pugui

distribuir-l’ho de la maneraque més l’hi interessi. Tal i com feia l’arquitcete

Lluís Nadal, crea una zona central amb les cambre humides en les quals s’hi

genera un reecorregut al voltant. Les habitacions podrien arribar a ser amb

algun tipus de envà mòbil i poder eliminar, ampliar, o modificar akgunba

d’elles.

Planta habitatge

Edifici HPO - Lluís Nadal


| 6.- organització 37


Les habitacions satèl·lit són les que haurien de permetre una organització

més variada. En totes elles s’ha seguit el mateix esquema. Just al costat de

la porta d’accés s’hi ubica el bany i a partir d’aquest es destina tota la paret

de la col·locació de mobiliari.

D’aquesta manera et pot permetre a posar tot armaris, pots amagar

columnes, hi pots incorporar taules, pots posar més o menys elements en

funció de cada necessitat.

En la zona d’accés a l’habitació és on s’hi agrupen les instal·lacions, per falç

sostre, deixant la resta de l’habitació lliure.

Planta

Secció


38 6.- organització |

Axonometria de l’habitació


| conclusions: 39

conclusions:

Com a conclusions d’aquest curs, considero que hi ha molts elements que

han anat sorgint que fins ara no havia tocat massa.

Primer de tot aquest ha estat un curs de dedicat a l’habitatge, i no només a

l’habitatge en general sinó que a les intervencions en habitatges i/o edificis

existents.

Aquest tipus d’intervencions necessiten un anàlisi i una observació de

l’existent que en altres projectes no seria tant important. He aprés a fixar-me

i observar la manera d’accedir als habitatges, com és la façana i quina

volumetria té, com funciona l’edifici estructuralment, on es troben els

baixants i ventilacions, quins recursos hi ha per col·locar cambres

higièniques allunyades dels baixants,... Són un reguitzell d’elements que et

fan aprofundir molt més en el projecte i que et permeten solucionar molts

aspectes que poder quedarien més en segon terme.

També m’he adonat a treballar amb uns valors que a cada classe i a cada

correcció anaven sortint. Aquests valors són els que m’han ajudat a

organitzar aquest llibre i amb els que he anat treballant al llarg del curs. Són

els que m’han fet de guia alhora de prendre decisions, adonar-me d’errors,

millorar espais, etc.. Aquest són la convivència, la llum, el contacte amb

l’exterior, la privacitat,....

Al llarg del curs m’he trobat en molts moments que no sabia on anar, com

solucionar la interacció del que volia fer amb els elements existents que

s’havien de conservar, la manera de col·locar un programa en una planta

d’un ús molt diferent,... però aquestes adversitats son les et serveixen de

guia o ajuda alhora d’afrontar altres projectes/exercicis semblants.

un curs d'habitatge

Documents

Transcript of un curs d'habitatge