UNA FINESTRA AL MÓN?

REFLEXIÓ I ACCIÓ PER A ORIENTAR EL DISSENY DE PROPOSTES DIDÀCTIQUES DES D’UN

ENFOCAMENT COMPLEX I COMPETENCIAL.

DIRECCIÓ: Grup de Recerca Còmplex. UABDra. Genina Calafell

Sessió 2:

De respostes a preguntes

sinapsis...

31 d’octubre a les 17.00 h

Keats, J. (1795-1821)

Newton, I. (1642-1727)

Com es relacionen

Newton, Keatsy Pink Floyd?

?Pink Floyd(1965- ?)

Objectius

•Coavaluar els fenomens escollits per els participants per a treballar de forma competencial des de la perspectiva de fenomen rellevant socialment

•Identificar les implicacions didàctiques de plantej ar preguntes productives per a treballar un fenomen de s de la perspectiva competencial

•Explorar la formulació de preguntes productives per a treballar els fenomens selecionats per a cada participant.

PREGUNTES

FENÒMENS

IMAGINAR

INCERTESACONTEXTOS QUOTIDIANS

INNOVARDIÀLEG ENTRE PUNTS DE VISTA

GEP 2n Coneixement del Medi

Una proposta:

De TEMES a FENÒMENS

GEP 2n Coneixement del Medi

Fenomen

Societat Currículum

Alumnat

Participant/s del grup corregit

La seva tria està ben justificada?

Esteu d’acord en la seva tria?

Altres…

Modificariu algun aspecte del vostre treball desprésd’haver vist el seu?

Participant/s del grup corrector

El fenomen escollit és adequat com a punt de partida per a dissenyar una activitat des del treball competencial?

Graella de coavaluació

1. Comparar amb un altre grup i arribar a un consens. Activitat de coavaluació

PREGUNTES

FENÒMENS

IMAGINAR

INCERTESACONTEXTOS QUOTIDIANS

INNOVARDIÀLEG ENTRE PUNTS DE VISTA

10

Mirades sobre un fenomen:importància de les bones preguntes

LES BONES PREGUNTES

DIVERSITAT DE MIRADES SOBRE EL FENÒMEN

12

capacitatd’aprendre a formular “bones”preguntes

construcció del coneixement

13

Històricament

• Avancem en observar (perquè ens apareixien noves preguntes)

• Avancem en construir explicacions / modelitzar (perquè ens sorgeixen noves preguntes)– I perquè es limiten altres

avancem impulsats per preguntes

PersonalmentLa cultura s’inicia proposant explicacions a les preguntes que ens fem sobre el món (mites, llegendes, deus...)

L’aprenentatge s’inicia proposant explicacions a les preguntes que ens fem sobre el món (models inicials, idees prèvies,...)

14

Com sorgeixen les preguntes?

• Del “diàleg” entre:explicacions (models) i fenòmens

PREGUNTES

FENÒMENS EXPLICACIONS / MODELS

• Dubtes històrics• Aparents contradiccions• ….

15

Un nen està jugant amb un mirall reflectint la llum del sol en una paret. La mestra li demana : “Per què es produeix la reflexió de la llum del sol?”.

QUÈ HAURIA POGUT PREGUNTAR LA MESTRA PER ESTIMULAR L’INTERÈS DEL NEN?

Què passa quan t’allunyes de la paret?

I s’inclines d’una altra manera el mirall?

Podríem jugar a fer la rateta dins de l’aigua?

16

Un altre mestre fa una sortida de camp i planteja als alumnes:

“Tots els arbres tenen les fulles iguals?”

La resposta a aquesta pregunta és òbvia.

Es pot contestar amb un monosíl·lab, de manera que no incita a emprendre cap activitat

17

En canvi, si la pregunta fos:

“Podem trobar alguna fulla semblant a aquesta?

Podem promoure l’observació, la comparació, la classificació, la discussió…

18

• Com sap la fulla que ha de caure de l’arbre?

• Com us expliqueu que hi hagi fòssils de petxina

dalt d’una muntanya?

• Bevem la mateixa aigua que els romans?

• Puc embolicar qualsevol cosa amb qualsevol

embolcall?

• Com arriba el calci de la llet als nostres ossos?

• Tots els bolets són fongs, però tots els fongs són

bolets?

• Com puc relacionar la respiració amb que em

creixin les ungles?

19

FORMULAR BONES PREGUNTES FORMULAR BONES PREGUNTES

EL PUNT DE PARTIDA PER MIRAR, VEURE I EXPLICAR AMB SENTIT

Es comença perl’observació i la

descripció

En quin moment de l’estudi dels fenòmens cal fer/fer-se preguntes?

Per tal d’establirrelacions, regularitats, …

Que s’han de comprovarbuscant noves evidencies

Fentprediccions o hipòtesis sobre nous

fenòmens

Aplicant per resolucióde noves situacions

Per explorar la generalització a altres situacions

21

-- Com es diuen les parts de la flor?- Quantes potes té una aranya?- De què s’alimenten els herbívors?- Què és la funció clorofíl·lica?- Què és la pressió atmosfèrica?- ...

Preguntes reproductives i tancades

No promouen el pensament ni l’acció

No promouenmés preguntes

S’espera una resposta única i correcta

L’alumne/a només ha de buscar en els llibres de text (o internet), no en el fenòmen

22

Un exemple del ‘valor’ de les preguntes reproductives

Els lacumols són uns mikus que viuen a les chunches. Cada lacumol té 4 catrisque li serveixen per esporidejar. Aquests catris són molt eskormus i estanadaptats a les chunches.

– Què són els lacumols?

– On viuen els lacumols?– Quants catris té cada lacumol?

– Com són aquests catris?– Per a què serveixen els catris?

23

-- Com responen a la llum els cucs de terra?- Creixen igual les ungles dels peus que les de les mans?- En baixar per un tobogan tothom triga el mateix?- Germina abans una mongeta remullada que una sense remullar?

Preguntes productives

Promouen la forma de fer i pensar de la ciència

Sorgeixen de vivènciesi informacionscompartides

No tenen una resposta única

Connecten ambdiversitat de punts de partida

24

PRODUCTIVAPRODUCTIVACONTEXTUALIZADACONTEXTUALIZADA

DÓNA INDICISDÓNA INDICIS

COHERENTCOHERENT

La Mar és una enamorada de les flors i vol collir totes les del taronger del jardí. La seva mare li diu que millor que no ho faci, ja que si li treuen les flors el taronger no donarà taronges.

Amb el que has après de la reproducció de les plantes, ¿ pots identificar en l’arbre les llavors i fruits i discutir amb el company les conseqüències d’arrencar les flors dels arbres? Amb el que consensueu, escriu un email a la Mar explicant-li perquè no és una bona idea collir totes les flors de l’arbre.

ORIENTA LA MIRADA I L’ACCIÓORIENTA LA MIRADA I L’ACCIÓ

25

Podem categoritzar les següents preguntes en reproductivesi en productives ?

1. Com explicaries a un amic què és una flor?2. Defineix, què és una flor?

3. A la Marta li agraden les flors perquè tenen elspètals acolorits. En Marc li diu que hi ha florssense pètals i la Marta no s’ho creu. Comjustificaries a la Marta que en Marc té raó?

4. Quines són les parts d’una flor?5. En Joan ha sortit al camp i veu plantes amb

parts verdes, però no sap si són flors o fruits. En què hauria de pensar per reconèixer-ho?

26

27

Preguntar PER QUÈ?

• Per què les plantes necessiten llum per viure?

• Per què el cel és blau?

• Per què hi ha roques que tenen cristalls?

• Per què els humans tenim el cor dividit en cambres?

• Per què hi ha aigua a Mart?

• Per què els cucs de terra s’amaguen?

28

preguntar COM en lloc de PER QUÈ

Per què les plantes necessiten llum per viure?

Per què hi ha roques que tenen cristalls?

Per què els cucs de terra s’amaguen?

Com la llum del sol afecta al creixement de les plantes?

Com es formen els cristalls?

Com responen els cucs de terra a la llum?

Permeten desenvolupar una activitat experimental

Permeten desenvolupar una activitat experimental

29

PER QUÈ ÉS IMPORTANT PARTIR DE SITUACIONS QUE POSSIBILITIN DIALOGAR?

PER QUÈ ÉS IMPORTANT PARTIR DE SITUACIONS QUE POSSIBILITIN DIALOGAR?

Exposar i contrastar idees divergents

Exposar i contrastar idees divergents

Contactar amb els fets

Contactar amb els fets

Reformular qüestionsReformular qüestions

Crear la necessitat d’una nova explicació

Crear la necessitat d’una nova explicació

30

Sempre les mateixes preguntes? Preguntes diferents al llarg del cicle d’aprenentatge

en EXPLORAR

Què penseu? Com us ho imagineu? Com creus que…?Com pot ser que…si en canvi…?

Com ho explicaríem a un company que no ho entèn?

Com ho explicaríem des de la teoria?

en SINTETITZAR

Què passaria si...?Com es podria...?Com es pot resoldre...?

en APLICAR

Què passa? Com passa? Com és que…?Quines diferències hi ha .....?Com pot ser....?Com es pot saber...? Quines proves o evidències?Per què es prenen aquestes mesures i no d’altres?

En INTRODUIR NOUS PUNTS DE VISTA

31