UNITAT 1. Tots a l’unaprojecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com...Adapta el llenguatge...

14

PROGRAMACIÓ

UNITAT 1. Tots a l’una

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumne Competències clau

Identificació, comprensió, interpretació i valoració de textos orals amb finalitat didàctica o d’ús quotidià. La descripció personal

BL1.1. Participar en debats i col·loquis sobre temes pròxims a la seua experiència: la descripció personal.

BL1.1.1. Participa en situacions de comunicació oral respectant el torn de paraula. 16, 17, 31

BL1.2. Identificar tipologies textuals i expressar la seua opinió sobre el contingut del missatge i la intenció de l’emissor.

BL1.2.4. Identifica les distintes tipologies dels gèneres textuals orals que escolta: la descripció personal.

16, 31

BL1.3. Produir textos orals, elaborar un guió previ amb una estructura coherent i utilitzar el vocabulari, l’entonació i els recursos no verbals correctament: la descripció personal.

BL1.3.1. Produeix textos orals dels gèneres més habituals elaborant un guió previ: la descripció personal.

16, 17, 31

BL1.3.3. Adapta el llenguatge en conversacions i diàlegs a la situació de comunicació. 16, 17, 31

Estratègies bàsiques per a la comprensió lectora. Comprensió lectora

BL2.1. Llegir, amb supervisió, textos de l’àmbit escolar i social. BL2.1.1. Llig en veu alta amb pronunciació correcta i entonació i ritme correctes, adequant-se al format i a l’estructura textual.

18, 19

BL2.2. Interpretar textos, anticipar i reformular hipòtesi, destacar idees principals i secundàries i paraules clau, reconéixer l’estructura bàsica del text i expressar la seua opinió sobre el contingut i la intenció de l’autor.

BL2.2.1. Identifica el tema, el destinatari, el propòsit del text i la intenció de l’autor. 20, 21, 30

BL2.2.4. Destaca idees principals, secundàries i paraules clau i localitza informació específica que dona resposta a preguntes plantejades.

20, 21, 30

Identificació dels diferents substantius i adjectius dins d’un text. El substantiu. Classes de substantius

BL4.1. Aplicar els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic adequats al nivell: el substantiu. Classes de substantius.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic així com les regles d’ortografia adequats al nivell educatiu: el substantiu. Classes de substantius.

22, 23, 30, 31

Segmentació de paraules en síl·labes. Distinció de la síl·laba tònica. La síl·laba. Síl·labes tòniques i àtones

BL4.1. Aplicar els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic adequats al nivell: la síl·laba. Síl·labes tòniques i àtones.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic així com les regles d’ortografia adequats al nivell educatiu: la síl·laba. Síl·labes tòniques i àtones.

24, 25, 31

Identificació, comprensió, interpretació i valoració de textos literaris o no literaris. Llenguatge literari i no literari


BL1.2.4. Identifica les distintes tipologies dels gèneres textuals: llenguatge literari i no literari.

26, 27, 31

BL5.1. Identificar, utilitzant expressions específiques de la terminologia literària, els elements bàsics literaris mentre participa en activitats de lectura.

BL5.1.1. Identifica, utilitzant expressions específiques, les característiques i els elements dels gèneres narratius quan apareixen en textos mentre participa en activitats: llenguatge literari i no literari.

26, 27, 31

Escriptura de textos de l’àmbit escolar o social. Redacció de l’esborrany, avaluació i revisió reflexiva del text per a millorar-lo. Participació activa i autònoma en l’avaluació, autoavaluació i coavaluació de produccions escrites. La narració

BL3.1. Planificar i escriure textos, redactar l’esborrany amb una estructura coherent i un vocabulari apropiat i utilitzar els recursos lingüístics amb creativitat.

BL3.1.2. Estableix adequadament el propòsit comunicatiu segons el tipus de text escrit: la narració.

28, 29, 31

BL3.1.4. Distribueix la informació seguint l’orde lògic de l’estructura textual, utilitzant adequadament temps verbals, enllaços i marcadors textuals.

29,31

BL3.2. Realitzar el procés de revisió de textos, detectar errors, millorar el producte final i presentar-lo, respectar les normes de correcció gramatical i ortogràfica del nivell educatiu.

BL3.2.1. Participa en el procés de revisió de textos. 29,31

BL3.2.2. Detecta errors amb autonomia i resol els seus dubtes de forma reflexiva i dialogada.

29,31

BL3.2.3. Reescriu el text corregint els errors gramaticals i ortogràfics detectats en el procés de revisió.

29

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

15

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumne Competències clau

Identificació, comprensió, interpretació i valoració de textos orals amb finalitat didàctica o d’ús quotidià. La descripció personal

BL1.1. Participar en debats i col·loquis sobre temes pròxims a la seua experiència: la descripció personal.

BL1.1.1. Participa en situacions de comunicació oral respectant el torn de paraula. 16, 17, 31


BL1.2.4. Identifica les distintes tipologies dels gèneres textuals orals que escolta: la descripció personal.

16, 31

BL1.3. Produir textos orals, elaborar un guió previ amb una estructura coherent i utilitzar el vocabulari, l’entonació i els recursos no verbals correctament: la descripció personal.

BL1.3.1. Produeix textos orals dels gèneres més habituals elaborant un guió previ: la descripció personal.

16, 17, 31

BL1.3.3. Adapta el llenguatge en conversacions i diàlegs a la situació de comunicació. 16, 17, 31

Estratègies bàsiques per a la comprensió lectora. Comprensió lectora

BL2.1. Llegir, amb supervisió, textos de l’àmbit escolar i social. BL2.1.1. Llig en veu alta amb pronunciació correcta i entonació i ritme correctes, adequant-se al format i a l’estructura textual.

18, 19

BL2.2. Interpretar textos, anticipar i reformular hipòtesi, destacar idees principals i secundàries i paraules clau, reconéixer l’estructura bàsica del text i expressar la seua opinió sobre el contingut i la intenció de l’autor.

BL2.2.1. Identifica el tema, el destinatari, el propòsit del text i la intenció de l’autor. 20, 21, 30

BL2.2.4. Destaca idees principals, secundàries i paraules clau i localitza informació específica que dona resposta a preguntes plantejades.

20, 21, 30

Identificació dels diferents substantius i adjectius dins d’un text. El substantiu. Classes de substantius

BL4.1. Aplicar els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic adequats al nivell: el substantiu. Classes de substantius.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic així com les regles d’ortografia adequats al nivell educatiu: el substantiu. Classes de substantius.

22, 23, 30, 31

Segmentació de paraules en síl·labes. Distinció de la síl·laba tònica. La síl·laba. Síl·labes tòniques i àtones

BL4.1. Aplicar els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic adequats al nivell: la síl·laba. Síl·labes tòniques i àtones.

BL4.1.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingüístic així com les regles d’ortografia adequats al nivell educatiu: la síl·laba. Síl·labes tòniques i àtones.

24, 25, 31

Identificació, comprensió, interpretació i valoració de textos literaris o no literaris. Llenguatge literari i no literari


BL1.2.4. Identifica les distintes tipologies dels gèneres textuals: llenguatge literari i no literari.

26, 27, 31

BL5.1. Identificar, utilitzant expressions específiques de la terminologia literària, els elements bàsics literaris mentre participa en activitats de lectura.

BL5.1.1. Identifica, utilitzant expressions específiques, les característiques i els elements dels gèneres narratius quan apareixen en textos mentre participa en activitats: llenguatge literari i no literari.

26, 27, 31

Escriptura de textos de l’àmbit escolar o social. Redacció de l’esborrany, avaluació i revisió reflexiva del text per a millorar-lo. Participació activa i autònoma en l’avaluació, autoavaluació i coavaluació de produccions escrites. La narració

BL3.1. Planificar i escriure textos, redactar l’esborrany amb una estructura coherent i un vocabulari apropiat i utilitzar els recursos lingüístics amb creativitat.

BL3.1.2. Estableix adequadament el propòsit comunicatiu segons el tipus de text escrit: la narració.

28, 29, 31

BL3.1.4. Distribueix la informació seguint l’orde lògic de l’estructura textual, utilitzant adequadament temps verbals, enllaços i marcadors textuals.

29,31

BL3.2. Realitzar el procés de revisió de textos, detectar errors, millorar el producte final i presentar-lo, respectar les normes de correcció gramatical i ortogràfica del nivell educatiu.

BL3.2.1. Participa en el procés de revisió de textos. 29,31

BL3.2.2. Detecta errors amb autonomia i resol els seus dubtes de forma reflexiva i dialogada.

29,31

BL3.2.3. Reescriu el text corregint els errors gramaticals i ortogràfics detectats en el procés de revisió.

29

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

16

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 5é

UNITAT 1

15

Què significa per

a tu l’amistat?

Com et defineixes?

Fes servir tres paraules.

Quina és la paraula més llarga que

coneixes? Fes memòria i compta totes les síl·labes

que té.

TOTS A L’UNA1Benvinguts!Heu estat cridats a una nova missió i, abans de començar, és imprescindible formar un bon equip per a conéixer-vos millor. Aprendre a descriure com sou us ajudarà. Endavant!

CONTINGUTS PREVIS

• La síl·laba.

• Els adjectius.

ELEMENTS TRANSVERSALS

• Igualtat de tracte i no discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social.

• Valoració del treball en equip.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

• Llegir en grup el títol de la unitat i incentivar els alumnes a participar en les activitats de grup.

• Deixar uns minuts perquè els alumnes observen les fotografies i reflexionen sobre el que mostren. Després, es recomana treballar les qüestions oralment i en gran grup procurant que participe tota la classe ja que, d’aquesta manera, tindran l’oportunitat de practicar l’ús oral de la llengua.

• Per tal d’aprofundir en el coneixement personal, es poden aprofitar tant els camps semàntics per a parlar dels gustos i aficions (esports, música, etc.), com els substantius concrets i abstractes per a reflexionar sobre quins objectes i quines emocions o idees són més importants o necessàries per a cadascú (amistat, amor, felicitat, ordinador, etc.).

• Per a reforçar l’ús i la finalitat dels textos descriptius, serà útil localitzar en la lectura i altres seccions les frases que descriuen com és algun personatge. D’aquesta manera veuran una descripció en un context real més enllà de la secció.

• Aquesta doble pàgina proposa continguts d’aprenentatge relacionats amb l’àrea de Ciències de la Naturalesa, ja que les imatges contenen éssers vius, especialment l’esquirol. Els alumnes podrien buscar informació sobre aquest animal i ampliar-ne el coneixement.

CONSIDERACIONS PER A LA UNITAT

SABER SER

Mitjançant la fotografia, podem aprofitar per a treballar el valor de l’amistat i la confiança, i parlar també dels aspectes positius de fer amics a l’escola, al parc, d’excursió...

Aquesta pregunta es pot utilitzar per a pensar en la relació que té l’alumne amb els amics i en quines qualitats s’ha de basar l’amistat, cosa que permet treballar valors com la tolerància i el respecte.

Aprofitar perquè treballen l’expressió oral explicant als companys les qualitats i que en donen la seua opinió.

17


UNITAT 1

15

Què significa per

a tu l’amistat?

Com et defineixes?

Fes servir tres paraules.

Quina és la paraula més llarga que

coneixes? Fes memòria i compta totes les síl·labes

que té.

TOTS A L’UNA1Benvinguts!Heu estat cridats a una nova missió i, abans de començar, és imprescindible formar un bon equip per a conéixer-vos millor. Aprendre a descriure com sou us ajudarà. Endavant!

SABER FER

Els alumnes han d’escoltar les descripcions dels companys i desenvolupar actituds de respecte.

Es pot introduir la noció d’adjectiu per a fer la descripció.

Amb totes les paraules dites es poden crear personatges per a una narració, sense prejudicis, basant-se en el respecte.

SABER

Aquesta pregunta té com a objectiu introduir la síl·laba. Els alumnes parlaran sobre els colps de veu que fan quan pronuncien paraules.

Per a activar els coneixements previs sobre el recompte sil·làbic, els alumnes poden fer una palmada cada vegada que pronuncien una síl·laba.

GAMIFICACIÓ

Al començament de la unitat, es treballarà oralment amb els alumnes per a descobrir entre tots la relació que té el que s’hi estudiarà amb la missió concreta del curs.

Tant en aquesta part com en la resolució de les preguntes vinculades a les imatges, es poden repartir crèdits espacials per algun d’aquests aspectes:

• Respecte del torn de paraula.

• Ús del volum adequat.

APRENENTATGE COOPERATIU

Mitjançant l’estructura Cadena de preguntes, repassar els continguts que s’aborden en aquest apartat inicial.

Respondre les preguntes de la doble pàgina usant l’estructura Full giratori. En acabar, fer una posada en comú i introduir els continguts de la unitat.

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Visual i espacial

Fer una llista amb dues columnes: una amb comportaments que impliquen una actitud positiva i una altra amb comportaments que impliquen actituds negatives.

Intrapersonal

Reflexionar sobre quins pensaments poden ajudar a parlar en públic a algú que té por de fer-ho.

RUTINES I DESTRESES DE PENSAMENT

Es proposa utilitzar 3, 2, 1 pont per a donar suport a la introducció del tema, i poder reprendre la rutina i destresa quan aquest es tanque. Es poden utilitzar directament les preguntes de motivació plantejades en la unitat.

18

UNITAT 116 17UNITAT 1

DESCRIVIM PERSONES

Observa les imatges i respon a les preguntes.

• A què es dedica la dona de la primera imatge? Com diries que és aquesta persona?

• On estan els xiquets de la segona imatge? Creus que estan passant-ho bé? Com ho has deduït?

• Quina relació diries que tenen les persones de la tercera imatge? Quina situació s’hi mostra?

Quin és el teu artista favorit? Descriu-lo oralment i veges si algun company endevina qui és.

Quantes persones viuen a ta casa? Explica a la classe com són i quin caràcter tenen.

Imagina que has d’explicar-li a una nova companya com són els xiquets i xiquetes de la teua classe. Com ho faries? Quins aspectes positius destacaries de cadascun? Pots contar també quines coses us agrada fer junts i quines són les vostres aficions.

1

2

3

4

Escolta aquesta conversa entre Anna i Raquel. Pots prendre les notes que et semblen necessàries.

Respon a les preguntes.

• Per què té Raquel tantes ganes de veure el seu cosí?

• Quines paraules utilitzen per a descriure com és el seu caràcter?

• Recordes les característiques físiques del cosí? Quines són?

• Què pensa Anna dels seus cosins? Està tan contenta de veure’ls com Raquel ho està de veure el seu?

Quines pistes ajuden Anna a identificar el cosí de Raquel?

Raquel diu que és alta com el seu cosí. Imagina com és ella i descriu-la a la classe. Quines diferències hi ha hagut entre les vostres descripcions?

5

6

7

8

Explica com descriuries una persona de la teua edat. I una persona adulta? Digues quines diferències hi hauria en cada cas.

Imagina que entres en una botiga i preguntes per un nino del personatge del llibre, la sèrie o la pel·lícula que més t’agrada. Per desgràcia, no saben si el tenen a la botiga, de manera que els has d’explicar com és amb tots els detalls possibles. Fes-li a un company la descripció que faries en aquesta situació i després intercanvieu els papers.

9

10

Per a descriure una persona has d’explicar les característiques principals que té, tant físiques com pel que fa al caràcter. És important usar adjectius adequats: alt, forta, simpàtica, intel·ligent…

Explicar el caràcter

Explicar l’aspecte físic

Personalitat

Gustos i aficions

Sentiments

Les parts del cos (cara, cap, cabells, mans, cames…)

Roba (tipus, colors…)

Mida (del conjunt o d’alguna part concreta)

Descriure persones


UNITAT 1


• Deixar un temps als alumnes perquè observen les fotos amb atenció i reflexionen sobre les situacions que il·lustren. Demanar-los que facen una descripció oral i breu de cada fotografia. Com són físicament les persones que hi apareixen? Quina actitud i quin caràcter mostren?

• Aprofitar l’activitat 2 per a reflexionar sobre un mateix i sobre els propis gustos i aficions. Es pot ampliar la reflexió fent preguntes sobre com el context pot influir en les nostres preferències i en la nostra manera de ser.

• Es recomana escoltar l’audició de l’activitat 5 dues vegades. Per a començar, fer una primera escolta i comentar amb ells el que creuen que ha passat. En acabant, deixar un temps per a llegir les preguntes. Abans de passar a la correcció, fer la segona escolta i deixar-los temps perquè responguen les activitats.

• En la correcció de les activitats, destacar paraules i expressions que solen aparéixer per a introduir determinats aspectes de les descripcions personals: físicament és..., quant a l’aspecte físic..., va vestit..., pel que fa al seu caràcter...

CONTINGUTS

• La descripció personal.

COMPETÈNCIES CLAU

• Competència comunicació lingüística.

• Competències socials i cíviques.

• Competència aprendre a aprendre.

• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

SOLUCIONS DE LA PÀGINA 16

1 • És cantant. Resposta oberta. Els alumnes han de fer una descripció física i inventar l’explicació del caràcter.

• Resposta model: Es troben en un castell unflable. Ho estan passant bé perquè estan tots somrient.

• Són una família formada pel pare, la mare, la filla i els dos iaios. Estan sopant pizza tots junts, en família.

AUDICIÓ

Raquel: Corre, Anna. El tren està arribant.

Anna: Espera, espera, Raquel. No et puc seguir. Per què tens tanta pressa? Si no s’ha parat encara.

Raquel: No vull fer esperar el meu cosí. Tinc unes ganes de vore’l... Vinga, anem-hi!

Anna: Caram, quina tabarra amb el cosí de Vinaròs. Què tindrà de tan especial?

Raquel: Ai! És que és el meu cosí preferit. És genial. És l’únic amb qui puc parlar i amb qui ho passe realment bé. Sempre m’ajuda i em dona bons consells.

Anna: Ja tinc ganes de conéixer-lo. Sempre estàs parlant d’ell.

Raquel: Ja ho sé. És que és tan divertit... Sempre està de bon humor, és molt alegre i, a més, és molt generós. Ho comparteix tot amb mi. I si necessite alguna cosa sé que sempre puc comptar amb ell.

Anna: Quina enveja! Jo no tinc cap cosí així. Els meus, els veig poc, i no són tan simpàtics. Només pensen en ells mateixos. I sempre que ens veiem, com que soc la més menuda, intenten prendre’m el pèl.

Resposta oberta. Haurien de caracteritzar els seus companys tant per l’aspecte físic com per la seua personalitat (gustos, aficions, caràcter…).

Resposta oberta.

Resposta oberta.

19


DESCRIVIM PERSONES

Observa les imatges i respon a les preguntes.

• A què es dedica la dona de la primera imatge? Com diries que és aquesta persona?

• On estan els xiquets de la segona imatge? Creus que estan passant-ho bé? Com ho has deduït?

• Quina relació diries que tenen les persones de la tercera imatge? Quina situació s’hi mostra?

Quin és el teu artista favorit? Descriu-lo oralment i veges si algun company endevina qui és.

Quantes persones viuen a ta casa? Explica a la classe com són i quin caràcter tenen.

Imagina que has d’explicar-li a una nova companya com són els xiquets i xiquetes de la teua classe. Com ho faries? Quins aspectes positius destacaries de cadascun? Pots contar també quines coses us agrada fer junts i quines són les vostres aficions.

1

2

3

4

Escolta aquesta conversa entre Anna i Raquel. Pots prendre les notes que et semblen necessàries.

Respon a les preguntes.

• Per què té Raquel tantes ganes de veure el seu cosí?

• Quines paraules utilitzen per a descriure com és el seu caràcter?

• Recordes les característiques físiques del cosí? Quines són?

• Què pensa Anna dels seus cosins? Està tan contenta de veure’ls com Raquel ho està de veure el seu?

Quines pistes ajuden Anna a identificar el cosí de Raquel?

Raquel diu que és alta com el seu cosí. Imagina com és ella i descriu-la a la classe. Quines diferències hi ha hagut entre les vostres descripcions?

5

6

7

8

Explica com descriuries una persona de la teua edat. I una persona adulta? Digues quines diferències hi hauria en cada cas.

Imagina que entres en una botiga i preguntes per un nino del personatge del llibre, la sèrie o la pel·lícula que més t’agrada. Per desgràcia, no saben si el tenen a la botiga, de manera que els has d’explicar com és amb tots els detalls possibles. Fes-li a un company la descripció que faries en aquesta situació i després intercanvieu els papers.

9

10

Per a descriure una persona has d’explicar les característiques principals que té, tant físiques com pel que fa al caràcter. És important usar adjectius adequats: alt, forta, simpàtica, intel·ligent…

Explicar el caràcter

Explicar l’aspecte físic

Personalitat

Gustos i aficions

Sentiments

Les parts del cos (cara, cap, cabells, mans, cames…)

Roba (tipus, colors…)

Mida (del conjunt o d’alguna part concreta)

Descriure persones


Una vegada que els alumnes han observat les imatges, utilitzar l’estructura Llapis al centre per a respondre les activitats de la doble pàgina.


UNITAT 1


Intrapersonal

Dialogar sobre quines són les qualitats que consideren positives en una persona.

Interpersonal

Seleccionar, cada alumne, un parell d’amics i fer una llista amb les aficions de cadascú. Després, anotar les aficions que siguen comunes als tres.


Es proposa utilitzar Escala de metacognició per a repassar el contingut que s’ha treballat en aquesta doble pàgina.

AUDICIÓ

Raquel: Mira! Sembla que comencen a baixar del tren. Estigues atenta que no tardarà a eixir.

Anna: Però, Raquel, com el reconeixeré entre tanta gent? Et recorde que no l’he vist mai.

Raquel: Ui! És veritat, Anna. És alt com jo, prim i fort, perquè és súper esportista. Li agrada molt l’atletisme.

Anna: Això no m’ajuda massa. Dis-me alguna cosa més. Veig molta gent així, amb eixes característiques.

Raquel: És moré, amb el cabell rull, i morenet de pell perquè passa molt de temps a la platja entrenant-se. Té els ulls grans i verds. I sol vestir amb roba ampla i còmoda. No li agrada massa anar a la moda. I tampoc li important gens què pensaran els altres sobre com va vestit.

ANNA: Així ja ho tinc més clar. Amb tota aquesta informació crec que no ens costarà gens trobar-lo.

ANNA: Mira, Raquel! No serà aquell que ve per allà amb un somriure d’orella a orella?

RAQUEL: Sí, sí. És ell. Corre. Anem a saludar-lo.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

L’aspecte físic: l’altura, el cos, el color i el tipus de cabells…


6 • Perquè és el seu cosí preferit.

• De caràcter: «És que és tan divertit... Sempre està de bon humor, és molt alegre i, a més, és molt generós. Ho comparteix tot amb mi. I si necessite alguna cosa sé que sempre puc comptar amb ell».

• És alt, prim, fort, moré, amb el cabell rull, i morenet de pell.

• Què no són tan simpàtics i sols pensen en ells mateixos. No, no té ganes de veure’ls com Anna.

20


UNITAT 1

UNITAT 118 UNITAT 1 19

Pastís per a enemics

Era un estiu perfecte fins que Joan Rovira es va mudar a la casa del costat del meu millor amic, Esteve. No m’agradava Joan. Va fer una festa i no hi estava ni convidat. Però el meu millor amic, Esteve, sí.

Mai no havia tingut un enemic fins que Joan es va mudar al veïnat.

El pare em va dir que quan tenia la meua edat, també tenia enemics. Però sabia la manera de desempallegar-se’n.

Va arrancar un tros de paper desgastat d’un llibre de receptes.

—El Pastís per a enemics! —va dir, satisfet—. Et diré una cosa, Tomàs —afegí—. El Pastís per a enemics és la manera més ràpida de desempallegar-se dels enemics.

Això em va fer pensar. Quina mena de coses desagradables posaria jo al Pastís per a enemics? Vaig portar cucs de terra i pedres al pare, però me’ls va tornar.

Vaig sentir una olor molt bona. I pel que em semblava, venia de la nostra cuina. Estava confós. Vaig entrar a casa per preguntar al pare què passava. El Pastís per a enemics no hauria de fer tan bona olor. Però el pare era llest.

—Si fes mala olor, el teu enemic mai no se’l menjaria —va dir. Es notava que no era la primera vegada que feia aquest pastís. […]

Mentre el pastís es refredava, el pare em va donar una feina per fer.

Va xiuxiuejar:

—Perquè funcione, has de passar un dia amb el teu enemic. I encara més, has de ser amable amb ell. No és fàcil. Però és l’única manera que el Pastís per a enemics funcione. Estàs segur que ho vols fer?

I tant que ho estava! Només havia de passar un dia amb Joan, i després desapareixeria de la meua vida. Vaig anar amb bicicleta a sa casa i vaig picar a la porta.

—Vols sortir a jugar? —vaig preguntar.

Semblava confós.

—Ho preguntaré a la mare —va dir. Va tornar amb les sabates a la mà.

Vam anar amb bicicleta una estona i després vam dinar.

Era estrany, però m’ho estava passant bé amb el meu enemic. No li ho podia dir al pare, perquè havia treballat de valent per fer el pastís.

Vam jugar fins que el meu pare ens va cridar per sopar.

El pare havia fet el meu menjar preferit. I també era el preferit de Joan! Potser, al cap i a la fi, Joan no estava tan malament.

—Pare —vaig dir—, és ben bonic tenir un nou amic.

Mirava de dir-li que Joan ja no era el meu enemic. Però ell només va fer que sí amb el cap i va somriure. Havent sopat, el pare va traure el pastís. Va servir tres plats i me’n va passar un a mi i l’altre a Joan.

—Oh! —va fer Joan mirant el pastís.

Em vaig esverar. No volia que Joan es mengés el Pastís per a enemics! Era el meu amic!

—No te’l menges —vaig cridar—. És dolent!Derek Munson

Pastís per a enemics Juventud

• Consideres que tens algun enemic? Creus que convidar els teus enemics a menjar pastís és una bona idea per a lliurar-te d’ells?

desempallegar-se: desfer-se d’algú o d’alguna cosa que molesta.

Vocabulari

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Llegir a l’uníson un fragment de la lectura en veu alta. Després, reflexionar a partir de l’experiència realitzada. Fer la mateixa activitat entonant una melodia.

• Realitzar fitxes de vocabulari amb una il·lustració que represente el significat corresponent.

• Identificar i copiar totes aquelles paraules que estiguen relacionades amb l’amistat.

ABANS DE LA LECTURA

• Comentar col·lectivament la qüestió que es planteja a l’inici de la lectura.

• Intentar anticipar el contingut de la lectura a partir del títol, les il·lustracions i les preguntes prèvies.

• Observar les il·lustracions i fer suposicions senzilles: Quants personatges apareixen en la primera il·lustració? Algun personatge apareix destacat? Quina funció té?

CONTINGUTS

• Lectura comprensiva d’un text narratiu.

COMPETÈNCIES CLAU



NOTES

21


UNITAT 1

UNITAT 118 UNITAT 1 19

Pastís per a enemics

Era un estiu perfecte fins que Joan Rovira es va mudar a la casa del costat del meu millor amic, Esteve. No m’agradava Joan. Va fer una festa i no hi estava ni convidat. Però el meu millor amic, Esteve, sí.

Mai no havia tingut un enemic fins que Joan es va mudar al veïnat.

El pare em va dir que quan tenia la meua edat, també tenia enemics. Però sabia la manera de desempallegar-se’n.

Va arrancar un tros de paper desgastat d’un llibre de receptes.

—El Pastís per a enemics! —va dir, satisfet—. Et diré una cosa, Tomàs —afegí—. El Pastís per a enemics és la manera més ràpida de desempallegar-se dels enemics.

Això em va fer pensar. Quina mena de coses desagradables posaria jo al Pastís per a enemics? Vaig portar cucs de terra i pedres al pare, però me’ls va tornar.

Vaig sentir una olor molt bona. I pel que em semblava, venia de la nostra cuina. Estava confós. Vaig entrar a casa per preguntar al pare què passava. El Pastís per a enemics no hauria de fer tan bona olor. Però el pare era llest.

—Si fes mala olor, el teu enemic mai no se’l menjaria —va dir. Es notava que no era la primera vegada que feia aquest pastís. […]

Mentre el pastís es refredava, el pare em va donar una feina per fer.

Va xiuxiuejar:

—Perquè funcione, has de passar un dia amb el teu enemic. I encara més, has de ser amable amb ell. No és fàcil. Però és l’única manera que el Pastís per a enemics funcione. Estàs segur que ho vols fer?

I tant que ho estava! Només havia de passar un dia amb Joan, i després desapareixeria de la meua vida. Vaig anar amb bicicleta a sa casa i vaig picar a la porta.

—Vols sortir a jugar? —vaig preguntar.

Semblava confós.

—Ho preguntaré a la mare —va dir. Va tornar amb les sabates a la mà.

Vam anar amb bicicleta una estona i després vam dinar.

Era estrany, però m’ho estava passant bé amb el meu enemic. No li ho podia dir al pare, perquè havia treballat de valent per fer el pastís.

Vam jugar fins que el meu pare ens va cridar per sopar.

El pare havia fet el meu menjar preferit. I també era el preferit de Joan! Potser, al cap i a la fi, Joan no estava tan malament.

—Pare —vaig dir—, és ben bonic tenir un nou amic.

Mirava de dir-li que Joan ja no era el meu enemic. Però ell només va fer que sí amb el cap i va somriure. Havent sopat, el pare va traure el pastís. Va servir tres plats i me’n va passar un a mi i l’altre a Joan.

—Oh! —va fer Joan mirant el pastís.

Em vaig esverar. No volia que Joan es mengés el Pastís per a enemics! Era el meu amic!

—No te’l menges —vaig cridar—. És dolent!Derek Munson

Pastís per a enemics Juventud

• Consideres que tens algun enemic? Creus que convidar els teus enemics a menjar pastís és una bona idea per a lliurar-te d’ells?

desempallegar-se: desfer-se d’algú o d’alguna cosa que molesta.

Vocabulari


Fer la lectura del text emprant l’estructura Lectura compartida perquè comproven que entenen el que lligen.


Intrapersonal i interpersonal

Parlar sobre alguna activitat que els agradaria fer amb algun company que encara no siga el seu amic: patinatge, futbol, jocs de taula, etc.

DURANT DE LA LECTURA

• Realitzar una primera lectura silenciosa. Demanar-los que, amb una frase resum, expliquen el que acaben de llegir.

• Llegir per fragments i assegurar una comprensió adequada del text amb preguntes relacionades.

• Fer una lectura activa, simulant la situació i amb una entonació adequada, d’alguns fragments dels diàlegs.

• Seleccionar paraules i frases clau del text i dir-les en veu alta perquè la identifiquen i diguen tan ràpid com puguen en quina part de la lectura es troba.

NOTES


Es proposa utilitzar Color, símbol, imatge per a analitzar el text plantejat en aquest apartat i extraure’n les idees principals.

22


UNITAT 1


Després de llegir

Explica qui són aquests personatges: Esteve, Joan, Tomàs.

Respon a les preguntes següents.

• Qui conta la història?

• Quins ingredients li porta Tomàs al seu pare per a fer el pastís?

• Què ha de fer Tomàs perquè el pastís funcione?

Per a què va Tomàs a casa de Joan? Copia l’opció correcta.

• Per a convidar-lo al seu aniversari.

• Per a demanar-li un pastís.

• Per a convidar-lo a jugar.

• Per a demanar-li que fora el seu amic.

1

2

3

LOCALITZE COMPRENC

Com penses que acabarà la història? Tria una de les opcions següents i explica per què ho creus.

• Joan mor intoxicat.

• Joan no menja pastís, seguint les ordres de Tomàs.

• Joan menja pastís i no li passa res. Els dos es fan molt bons amics.

Redacta el final de la història que et semble més apropiat. Has de complir almenys les característiques que s’indiquen.

• Quatre punts i a part.

• 6 punts i seguit.

• Un diàleg.

• Un punt final.

En un text és fonamental identificar els personatges principals, que protagonitzen la història, i els personatges secundaris, que només apareixen en moments puntuals.

• Qui et sembla que és el personatge més important de la història? Quins altres personatges apareixen en el text, a banda del protagonista? Classifica’ls en ordre, de més a menys important.

9

10

LLIG

I R

ELLI

G

11

Al principi de la història, per què considera Tomàs que Joan era el seu enemic? Quina solució li proposa el seu pare?

Per quin motiu el pare no accepta els ingredients que Tomàs li porta per a fer el pastís?

Què pensa Tomàs quan sent l’olor del pastís? Per què?

Després que Tomàs passe el dia sencer amb el seu enemic, creus que continua pensant el mateix? Explica què t’ho indica.

Quin secret no li havia contat el pare de Tomàs al seu fill sobre el pastís? Copia l’opció correcta en el quadern.

• Que era molt saborós, però dolent.

• Que era un pastís normal, deliciós.

• Que era el sopar preferit de Tomàs i de Joan.

• Que tenia poders sobrenaturals.

4

5

6

7

8

COMPRENC

En aquest text, el pare de Tomàs assegura que coneix la recepta d’un pastís que permetrà al seu fill llevar-se de damunt el seu enemic. Però, abans, cal que passe un dia amb ell i que siga amable. Què penses que volia aconseguir en realitat el pare de Tomàs? Creus que està justificat que no li haja dit tota la veritat al seu fill?

Imagina ara que el pare, des del primer moment, li haguera dit a Tomàs que estava fent un pastís normal, perquè el compartira amb Joan. Com hauria reaccionat Tomàs? Com penses que hauria acabat la història?

T’ha passat alguna vegada que en un principi tens una idea preconcebuda sobre alguna persona i després de conéixer-la millor aquesta visió canvia? Què va passar?

Quin ensenyament creus que transmet aquest text?

12

13

SEN

T

14

15

RELACIONE


• Reflexionar sobre el personatge principal de la lectura: Qui és el narrador de la lectura? Quin fet viu el protagonista?

• Treballar de manera col·lectiva qüestions referides a l’actitud personal que adoptarien els alumnes si es trobaren en una situació semblant a la descrita en la lectura. Aquestes preguntes es poden ampliar remetent a la seua experiència personal: Alguna vegada has estat en una situació semblant? Com et vas sentir? Com ho vas superar? Insistir en els pensaments positius que poden ajudar-nos a superar situacions semblants.

DESPRÉS DE LA LECTURA

• Després de la lectura, demanar-los que conten als companys, amb les seues paraules, què passa en aquest fragment de manera que seguisquen l’estructura En primer lloc…, Després… i Finalment…, perquè l’expliquen de manera ordenada.

• Fer preguntes perquè intenten plantejar un nuc i un desenllaç de la història: Què creieu que passarà després? Penseu que Joan es menjarà el pastís? Creus que el pastís era realment dolent?

• En el cas que no s’animen a elaborar hipòtesis sobre com continua la història, es poden llegir fragments del llibre per tal que els utilitzen com a pretext per a parlar-ne.

• Preguntar-los què els ha semblat la història: si els ha agradat o no, si volen saber-ne més…

CONTINGUTS

• Estratègies per a la compressió lectora.

COMPETÈNCIES CLAU




1 Esteve: millor amic de Tomàs. Joan: enemic de Tomàs. Tomàs: protagonista de la història.

2 • Tomàs.

• Cucs de terra i pedres.

• Ha de passar un dia amb el seu enemic i ser amable amb ell.

3 Per a convidar-lo a jugar.

4 Perquè Joan va fer una festa i Tomàs ni tan sols estava convidat, però el seu millor amic, Esteve, sí. Fer el pastís per a enemics.

5 Perquè si el pastís no té bon aspecte i no fa bona olor, el seu enemic mai no se’l menjaria.

6 Estava confós perquè feia molt bona olor.

7 Tomàs canvia d’opinió després de passar el dia amb el seu enemic. Li diu al seu pare «és ben bonic tenir un nou amic».

8 Que era un pastís normal, deliciós.

23


UNITAT 1


Després de llegir

Explica qui són aquests personatges: Esteve, Joan, Tomàs.

Respon a les preguntes següents.

• Qui conta la història?

• Quins ingredients li porta Tomàs al seu pare per a fer el pastís?

• Què ha de fer Tomàs perquè el pastís funcione?

Per a què va Tomàs a casa de Joan? Copia l’opció correcta.

• Per a convidar-lo al seu aniversari.

• Per a demanar-li un pastís.

• Per a convidar-lo a jugar.

• Per a demanar-li que fora el seu amic.

1

2

3

LOCALITZE COMPRENC

Com penses que acabarà la història? Tria una de les opcions següents i explica per què ho creus.

• Joan mor intoxicat.

• Joan no menja pastís, seguint les ordres de Tomàs.

• Joan menja pastís i no li passa res. Els dos es fan molt bons amics.

Redacta el final de la història que et semble més apropiat. Has de complir almenys les característiques que s’indiquen.

• Quatre punts i a part.

• 6 punts i seguit.

• Un diàleg.

• Un punt final.

En un text és fonamental identificar els personatges principals, que protagonitzen la història, i els personatges secundaris, que només apareixen en moments puntuals.

• Qui et sembla que és el personatge més important de la història? Quins altres personatges apareixen en el text, a banda del protagonista? Classifica’ls en ordre, de més a menys important.

9

10

LLIG

I R

ELLI

G

11

Al principi de la història, per què considera Tomàs que Joan era el seu enemic? Quina solució li proposa el seu pare?

Per quin motiu el pare no accepta els ingredients que Tomàs li porta per a fer el pastís?

Què pensa Tomàs quan sent l’olor del pastís? Per què?

Després que Tomàs passe el dia sencer amb el seu enemic, creus que continua pensant el mateix? Explica què t’ho indica.

Quin secret no li havia contat el pare de Tomàs al seu fill sobre el pastís? Copia l’opció correcta en el quadern.

• Que era molt saborós, però dolent.

• Que era un pastís normal, deliciós.

• Que era el sopar preferit de Tomàs i de Joan.

• Que tenia poders sobrenaturals.

4

5

6

7

8

COMPRENC

En aquest text, el pare de Tomàs assegura que coneix la recepta d’un pastís que permetrà al seu fill llevar-se de damunt el seu enemic. Però, abans, cal que passe un dia amb ell i que siga amable. Què penses que volia aconseguir en realitat el pare de Tomàs? Creus que està justificat que no li haja dit tota la veritat al seu fill?

Imagina ara que el pare, des del primer moment, li haguera dit a Tomàs que estava fent un pastís normal, perquè el compartira amb Joan. Com hauria reaccionat Tomàs? Com penses que hauria acabat la història?

T’ha passat alguna vegada que en un principi tens una idea preconcebuda sobre alguna persona i després de conéixer-la millor aquesta visió canvia? Què va passar?

Quin ensenyament creus que transmet aquest text?

12

13

SEN

T

14

15

RELACIONE


Intrapersonal

Animar els alumnes perquè pregunten sobre el significat de les paraules de la lectura que no entenguen i facen ús del diccionari per a resoldre qualsevol dubte.


Utilitzar l’estructura Llapis al centre per a realitzar les activitats d’aquesta doble pàgina, tenint en compte que tots els membres de l’equip han d’aportar la seua opinió. Fer la posada en comú amb l’estructura Nombres iguals junts.

GAMIFICACIÓ

En l’activitat seleccionada, es poden repartir crèdits espacials als alumnes que destaquen en algun d’aquests aspectes, al marge de la correcció de l’activitat mateixa:

• Material complet i a punt.

• Concentració i esforç.

NOTES


9 Resposta oberta. D’acord amb el text, l’opció més probable és la tercera: «Joan menja pastís i no li passa res. Els dos es fan molt bons amics», ja que en el text ja s’intueix l’amistat que ha nascut entre ells, i, a més, el pastís és normal.

10 Resposta oberta.

11 Protagonista: Tomàs. Altres personatges: El pare de Tomàs, Joan, la mare de Joan i Esteve.

12 Resposta model: el pare de Tomàs volia que el seu fill passara temps amb Joan perquè, si el coneixia millor, potser s’adonaria que podien ser bons amics. Resposta oberta.

13 Resposta model: possiblement hauria rebutjat l’oferiment perquè el considerava el seu enemic. Segurament no s’haurien fet amics.

14 Resposta oberta.

15 Que no s’ha de jutjar la gent abans de conéixer-la.

24


UNITAT 1


El substantiu (I)

Recorda el que has estudiat en anys anteriors i localitza els substantius que hi ha en aquesta sèrie de paraules.

caminar llibreta estoig Elisabet

jugar retolador Alacant ordinador

abans cansat il·lusió alegrement

Què indiquen els substantius? Anima’t a plantejar una hipòtesi i pensa quina és l’opció correcta.

• Són paraules que designen només coses materials, que es poden tocar amb les mans.

• Són paraules que anomenen persones, animals, coses, sentiments, emocions, idees i llocs.

• Són paraules que representen una acció.

• Són paraules que anomenen persones i animals.

Llig atentament el text següent. Després, copia en el quadern tots els substantius del text.

Això era el llop Cento, que vivia a la cova de la Galera, prop del cim de la muntanya de Favara.

Cento, que tenia de veïna la famosíssima rabosa Carmela, deia tots els dies quan s’alçava: «Badall de matí, bon dia tindrem hui». I es quedava pensatiu.

Un dilluns estava Cento busca que buscaràs menjar pel barranc de l’Infern. Després de moltes hores només va trobar un tros d’abadejo més sec que una mòmia. «Saladura, no en vull!», va amollar com si fora el llop més fart del món. I amb una pota de darrere el va apar-tar. Un altre dia en dejú. Això no era gens nou per a ell.

L’endemà matí va moure cap a Cullera, ja que li havien dit que la bacona Carmeta havia tingut porquets feia poc i ell volia men-jar-se’ls.

Els va veure prop del pont de ferro, s’hi va acostar i digué a la bacona:

—Si saberes la gana que tinc, Carmeta. Fa una setmana que no menge de calent, de manera que m’hauré de menjar un fill teu.

Manel Joan i arinyó Cento i les mones

Edelvives Comunitat Valenciana

> Fixa’t en què designen els substantius que has copiat del text. Pots confirmar la teua hipòtesi anterior?

> Tots els substantius són iguals o hi ha alguns que tenen una peculiaritat pel que fa a la manera d’escriure’ls. Quins són?

1

2

3Fixa’t en els exemples del mapa conceptual anterior i, en acabant, completa en el quadern aquest quadre resum.

• Els substantius ..... designen tot tipus d’objectes, persones, animals, idees i sentiments de manera general.

• Els substantius ..... s’utilitzen per a anomenar persones i llocs concrets i sempre s’escriuen amb lletra inicial majúscula.

• Un substantiu ....., quan està en forma singular, fa referència tan sols a un element.

• Un substantiu ....., tot i que estiga en forma singular, designa un conjunt d’objectes, com la paraula equip, que fa referència a un conjunt de jugadors.

Classifica els substantius del text de Cento i les mones en una taula com aquesta en el quadern.

Substantius comuns Substantius propis

Escriu dos substantius propis relacionats amb cadascun d’aquests substantius comuns.

pobles personesmuntanyes o serres

rius comarquesmars i oceans

4

5

6

Els noms o substantius poden clas-sificar-se de maneres diverses, però tots comparteixen una sèrie de carac-terístiques comunes.

Recorda

bacona: femella del porc.

Vocabulari

Classes de substantiusEls substantius designen tota mena d’éssers, objectes, conceptes… de molt diversa naturalesa. És per això que hi ha diferents tipus de substantius en funció del significat, la composició, el nombre, etc. Ací tens un esquema amb alguns dels tipus més importants.

Substantius comuns:

cadires, felicitat, barri

Substantius propis:

Pere, Raül, Empar, Castelló

Substantius individuals:

ocell, illa

Substantius col·lectius:

esbart, arxipèlag

Els substantius són paraules que anomenen persones, animals, coses, sentiments, emocions, idees i llocs.


• Jugar al joc del penjat amb substantius. Les pistes han de ser la primera lletra de la paraula i el tipus de substantiu que es tracta.

• Per equips, inventar i escriure una història on apareguen tants substantius com siga possible. Marcar un màxim de paraules.

• Formar equips. Triar una lletra a l’atzar i deixar un temps perquè els equips completen una graella com aquesta amb tants substantius com puguen que comencen per aquesta lletra. Per exemple:


muntanya Montgó

mar Mediterrani

… …


• Recordar que les paraules que tenen característiques comunes es classifiquen en categories gramaticals. Escriure paraules en la pissarra i anar creant al voltant un mapa conceptual amb les diverses categories gramaticals amb les aportacions dels alumnes (substantius, verbs, adjectius, adverbis...).

• Conversar sobre les idees prèvies dels alumnes sobre les categories que hem anotat en el mapa conceptual: Què saben de cadascuna? Quins exemples coneixen?

• Dividir la classe en dos grups. Cada grup selecciona diferents substantius individuals i col·lectius, comuns i propis (llocs o elements del paisatge) i copia les definicions o altres pistes amb informació sobre aquests. El grup haurà de dir la definició o les pistes perquè l’altre grup identifique les paraules en cada cas.

• Per parelles, jugar a Qui és qui? dels substantius. Un alumne prepara una llista amb deu substantius de diversos tipus (masculins, femenins, comuns, propis...); d’aquests, en tria un i l’escriu en un paper. L’altre alumne ha d’endevinar de quin dels deu substantius es tracta fent el mínim nombre de preguntes possible. Després, s’intercanvien els papers.

CONTINGUTS

• La categoria gramatical de les paraules: el substantiu.

• Classes de substantius: comuns i propis, individuals i col·lectius.

COMPETÈNCIES CLAU



Resposta oberta.

Alguns substantius s’escriuen amb majúscula inicial; els que indiquen noms de llocs i persones.

25


UNITAT 1


El substantiu (I)

Recorda el que has estudiat en anys anteriors i localitza els substantius que hi ha en aquesta sèrie de paraules.

caminar llibreta estoig Elisabet

jugar retolador Alacant ordinador

abans cansat il·lusió alegrement

Què indiquen els substantius? Anima’t a plantejar una hipòtesi i pensa quina és l’opció correcta.

• Són paraules que designen només coses materials, que es poden tocar amb les mans.

• Són paraules que anomenen persones, animals, coses, sentiments, emocions, idees i llocs.

• Són paraules que representen una acció.

• Són paraules que anomenen persones i animals.

Llig atentament el text següent. Després, copia en el quadern tots els substantius del text.

Això era el llop Cento, que vivia a la cova de la Galera, prop del cim de la muntanya de Favara.

Cento, que tenia de veïna la famosíssima rabosa Carmela, deia tots els dies quan s’alçava: «Badall de matí, bon dia tindrem hui». I es quedava pensatiu.

Un dilluns estava Cento busca que buscaràs menjar pel barranc de l’Infern. Després de moltes hores només va trobar un tros d’abadejo més sec que una mòmia. «Saladura, no en vull!», va amollar com si fora el llop més fart del món. I amb una pota de darrere el va apar-tar. Un altre dia en dejú. Això no era gens nou per a ell.

L’endemà matí va moure cap a Cullera, ja que li havien dit que la bacona Carmeta havia tingut porquets feia poc i ell volia men-jar-se’ls.

Els va veure prop del pont de ferro, s’hi va acostar i digué a la bacona:

—Si saberes la gana que tinc, Carmeta. Fa una setmana que no menge de calent, de manera que m’hauré de menjar un fill teu.

Manel Joan i arinyó Cento i les mones


> Fixa’t en què designen els substantius que has copiat del text. Pots confirmar la teua hipòtesi anterior?

> Tots els substantius són iguals o hi ha alguns que tenen una peculiaritat pel que fa a la manera d’escriure’ls. Quins són?

1

2

3Fixa’t en els exemples del mapa conceptual anterior i, en acabant, completa en el quadern aquest quadre resum.

• Els substantius ..... designen tot tipus d’objectes, persones, animals, idees i sentiments de manera general.

• Els substantius ..... s’utilitzen per a anomenar persones i llocs concrets i sempre s’escriuen amb lletra inicial majúscula.

• Un substantiu ....., quan està en forma singular, fa referència tan sols a un element.

• Un substantiu ....., tot i que estiga en forma singular, designa un conjunt d’objectes, com la paraula equip, que fa referència a un conjunt de jugadors.

Classifica els substantius del text de Cento i les mones en una taula com aquesta en el quadern.


Escriu dos substantius propis relacionats amb cadascun d’aquests substantius comuns.

pobles personesmuntanyes o serres

rius comarquesmars i oceans

4

5

6

Els noms o substantius poden clas-sificar-se de maneres diverses, però tots comparteixen una sèrie de carac-terístiques comunes.

Recorda

bacona: femella del porc.

Vocabulari

Classes de substantiusEls substantius designen tota mena d’éssers, objectes, conceptes… de molt diversa naturalesa. És per això que hi ha diferents tipus de substantius en funció del significat, la composició, el nombre, etc. Ací tens un esquema amb alguns dels tipus més importants.

Substantius comuns:

cadires, felicitat, barri

Substantius propis:

Pere, Raül, Empar, Castelló

Substantius individuals:

ocell, illa

Substantius col·lectius:

esbart, arxipèlag

Els substantius són paraules que anomenen persones, animals, coses, sentiments, emocions, idees i llocs.


Musical

Establir un codi de sons per a cada tipus de substantiu (colp de peu, palmades, sons d’animals...). Preparar una llista de paraules de categories diverses i dictar-la. Cada vegada que es diga un subtantiu, els alumnes han de reproduir el so corresponent al tipus de substantiu.


Respondre les activitats amb l’estructura Treball per parelles. Explicar els continguts teòrics mitjançant l’estructura La substància i resoldre les activitats amb U per tots.

GAMIFICACIÓ


• Ajuda a un company.

• Ús d’alguna paraula nova.

NOTES


5 Comuns: llop, cova, cim, muntanya, veïna, rabosa, dies, badall, matí, dia, dilluns, menjar, barranc, hores, tros, abadejo, mòmia, saladura, món, pota, dejú, endemà, bacona, porquets, pont, ferro, gana, setmana, manera, fill.

Propis: Cento, Galera, Favara, Carmela, Infern, Cullera, Carmeta.

comuns

propis

individual

col·lectiu

Resposta oberta. Comprovar que han escrit els substantius propis amb lletra inicial majúscula.


UNITAT 1


La síl·laba. Síl·labes tòniques i àtones

Llig aquest text.

Algunes preguntes no cal contestar-les… Vaig guardar el paper higiènic, el desodorant i la pasta de dents a l’armari, i vaig començar a despullar-me amb molta parsimònia. No tenia cap pressa per tor-nar a eixir i que em donaren més faena, però aleshores vaig tornar a sentir la veu de la mare.

Teresa Broseta Els peus al cap


Relaciona en el quadern els elements de les dues columnes.

preguntes •

pre •

Algunes preguntes no cal contestar-les… •

p •

• és una lletra

• és una paraula

• és una oració

• és una síl·laba

> Ordena ara els elements de la dreta de més menut a més gran.

1

2

Busca en el text paraules que corresponguen a aquestes característiques.

• Quatre paraules de dues síl·labes.

• Tres paraules de tres síl·labes.

• Dues paraules de quatre síl·labes.

• Una paraula de cinc síl·labes.

Escriu en el quadern les paraules representades per les fotografies i separa’n les síl·labes.

> Pronuncia-les ara. Quina síl·laba de cada paraula sona més forta que la resta?

3

4

Les combinacions de paraules, quan tenen sentit o significat, formen una frase o oració.

Recorda

Les paraules es divideixen en síl·labes. La síl·laba és cadascun dels colps de veu que produïm quan pronunciem la paraula: pre-gun-tes.

Les síl·labes poden ser de dos tipus segons la intensitat amb què les pronunciem. La síl·laba tònica és la que sona amb més intensitat quan diem una paraula (ca-di-ra). Les que pronunciem amb menys intensitat són les síl·labes àtones (ca-di-ra).

Cada paraula té només una síl·laba tònica, de manera que totes les síl·labes tret de la tònica són àtones: bi-bli-o-te-ca, per exemple, té quatre síl·labes àtones (bi, bli, o i ca).

Encercla la síl·laba tònica de les paraules de l’activitat anterior. Després, classifica-les segons tinguen dues o tres síl·labes àtones.

Identifica la síl·laba tònica d’aquestes paraules i classifica-les en una taula com aquesta, seguint l’exemple.

perfum

gimnàs

esperança

bussejador

mora

escriptor

agafar

salvatge

acadèmia

mànega

fantasma

sabates

psicòloga

cotó

melic

piscina

La síl·laba tònica és l’última

La síl·laba tònica és la penúltima

La síl·laba tònica és l’antepenúltima

Per-fum

Compta les síl·labes i localitza la tònica de cada paraula. En acabant, identifica l’intrús de cada sèrie.

• música, ràpid, física, lògiques, pólvora.

• funció, paper, embolic, llibreta, menú.

• mes, any, ullal, dit, nas.

• encís, plana, pòster, amiga, cartolina.

En quines tres posicions de la paraula podem trobar la síl·laba tònica? Fes memòria i digues com anomenem les paraules segons la posició que ocupa la síl·laba tònica.

Escolta el dictat i copia’l en el quadern.

5

6

7

8

9

Bus-se-ja-dor té

tres síl·labes àtones

i una tònica. De res.


• Llegir el text en veu alta i aclarir tots els dubtes que hi haja sobre el vocabulari, ja siga el professor directament o els alumnes mitjançant el diccionari. El treball sobre el text es pot completar amb preguntes d’inferència del tipus: Quina situació es descriu? Què està a punt de fer la protagonista? Per què no té pressa per eixir?

• Escriure diverses accepcions de les definicions de lletra i de paraula perquè els alumnes identifiquen les que es fan referència en l’activitat 2. Quan es responga a la segona part de l’activitat, cal destacar el lloc que ocupa la síl·laba en la gradació. Recordar aquestes definicions quan s’explique l’apartat teòric sobre la síl·laba.

• Formar parelles i demanar que pensen un codi per a comunicar-se, en el qual cada lletra de l’abecedari corresponga a un signe o un gest acordat entre ells. Escriure un text amb aquest codi.

• Dins d’un grup tancat de paraules amb característiques sil·làbiques diferents, prèviament seleccionades, donar pistes en relació al nombre de síl·labes i la posició de la síl·laba tònica perquè els xiquets l’endevinen. Per exemple: paraula amb quatre síl·labes que té la tònica en última posició.

CONTINGUTS

• La síl·laba. Síl·labes tòniques i àtones.

COMPETÈNCIES CLAU



26


• Repartir dues cartolines per alumne amb una síl·laba escrita en cadascuna. Donar un temps perquè cada alumne trobe altres companys amb qui formar una paraula combinant les síl·labes de les seues cartolines.

• A partir d’una paraula donada pel professor, els alumnes han d’anar creant una sèrie de manera que cada nova paraula comence per l’última síl·laba de l’anterior.

• Completar frases amb paraules que tinguen la síl·laba tònica en l’última, la penúltima i l’antepenúltima posició.


3 • Dues síl·labes: guardar, paper, pasta, molta, pressa, tornar, eixir, sentir, mare.

• Tres síl·labes: algunes, preguntes, contestar, armari, començar, despullar, tenia, donaren, faena.

• Quatre síl·labes: higiènic, desodorant, aleshores.

• Cinc síl·labes: parsimònia.

or-di-na-dor te-lè-fon cà-me-ra ca-di-ra

Lletra > síl·laba > paraula > oració.

27


UNITAT 1


La síl·laba. Síl·labes tòniques i àtones

Llig aquest text.

Algunes preguntes no cal contestar-les… Vaig guardar el paper higiènic, el desodorant i la pasta de dents a l’armari, i vaig començar a despullar-me amb molta parsimònia. No tenia cap pressa per tor-nar a eixir i que em donaren més faena, però aleshores vaig tornar a sentir la veu de la mare.

Teresa Broseta Els peus al cap


Relaciona en el quadern els elements de les dues columnes.

preguntes •

pre •

Algunes preguntes no cal contestar-les… •

p •

• és una lletra

• és una paraula

• és una oració

• és una síl·laba

> Ordena ara els elements de la dreta de més menut a més gran.

1

2

Busca en el text paraules que corresponguen a aquestes característiques.

• Quatre paraules de dues síl·labes.

• Tres paraules de tres síl·labes.

• Dues paraules de quatre síl·labes.

• Una paraula de cinc síl·labes.

Escriu en el quadern les paraules representades per les fotografies i separa’n les síl·labes.

> Pronuncia-les ara. Quina síl·laba de cada paraula sona més forta que la resta?

3

4

Les combinacions de paraules, quan tenen sentit o significat, formen una frase o oració.

Recorda

Les paraules es divideixen en síl·labes. La síl·laba és cadascun dels colps de veu que produïm quan pronunciem la paraula: pre-gun-tes.

Les síl·labes poden ser de dos tipus segons la intensitat amb què les pronunciem. La síl·laba tònica és la que sona amb més intensitat quan diem una paraula (ca-di-ra). Les que pronunciem amb menys intensitat són les síl·labes àtones (ca-di-ra).

Cada paraula té només una síl·laba tònica, de manera que totes les síl·labes tret de la tònica són àtones: bi-bli-o-te-ca, per exemple, té quatre síl·labes àtones (bi, bli, o i ca).

Encercla la síl·laba tònica de les paraules de l’activitat anterior. Després, classifica-les segons tinguen dues o tres síl·labes àtones.

Identifica la síl·laba tònica d’aquestes paraules i classifica-les en una taula com aquesta, seguint l’exemple.

perfum

gimnàs

esperança

bussejador

mora

escriptor

agafar

salvatge

acadèmia

mànega

fantasma

sabates

psicòloga

cotó

melic

piscina

La síl·laba tònica és l’última

La síl·laba tònica és la penúltima

La síl·laba tònica és l’antepenúltima

Per-fum

Compta les síl·labes i localitza la tònica de cada paraula. En acabant, identifica l’intrús de cada sèrie.

• música, ràpid, física, lògiques, pólvora.

• funció, paper, embolic, llibreta, menú.

• mes, any, ullal, dit, nas.

• encís, plana, pòster, amiga, cartolina.

En quines tres posicions de la paraula podem trobar la síl·laba tònica? Fes memòria i digues com anomenem les paraules segons la posició que ocupa la síl·laba tònica.


5

6

7

8

9

Bus-se-ja-dor té

tres síl·labes àtones

i una tònica. De res.


5 Dues síl·labes àtones: te-lè-fon, cà-me-ra, ca-di-ra. Tres síl·labes àtones: or-di-na-dor.

6 La síl·laba tònica és l’última: perfum, gimnàs, agafar, cotó, melic, escriptor. La síl·laba tònica és la penúltima: esperança, futbolista, mora, salvatge, fantasma, sabates, piscina. La síl·laba tònica és l’antepenúltima: acadèmia, mànega, psicòloga.

7 • Mú-si-ca, rà-pid, fí-si-ca, lò-gi-ques, pól-vo-ra; ràpid, perquè la tònica és la penúltima.

• Fun-ci-ó, pa-per, em-bo-lic, lli-bre-ta, me-nú; llibreta, perquè la tònica és la penúltima.

• Mes, any, u-llal, dit, nas; ullal, perquè té dues síl·labes.

• En-cís, pla-na, pòs-ter, a-mi-ga, car-to-li-na; encís, perquè la tònica és l’última.

8 En l’última síl·laba (aguda), la penúltima (plana) i l’antepenúltima (esdrúixola).


Musical

Escriure un seguit de paraules en la pissarra i anar pronunciant-les, síl·laba per síl·laba, seguint el ritme que marcarà el professor.


Fer les activitats utilitzant l’estructura 1-2-4, per tal d’assegurar tant la reflexió individual com de grup. Fer la correcció de les activitats mitjançant El nombre, triant una persona diferent per a cada activitat.

GAMIFICACIÓ


• Relació espontània del contingut amb una experiència o coneixement previ.

• Creativitat i originalitat.

DICTAT DE L’ACTIVITAT 9

Aquell estiu, el senyor Belda i la senyora Aparici van decidir fer un viatge junts. La treballadora de l’agència els va recomanar un creuer pel Nil on veurien sarcòfags, piràmides i algun cocodril. La parella, emocionada, va acceptar l’oferta sense dubtar. Quan per fi va arribar el gran moment, el senyor Belda es va fer un esquinç al turmell mentre travessava la passarel·la. Des del moll, mentre atenien el seu marit, la senyora Aparici va mirar amb tristor com el vaixell partia sense ells.

28


UNITAT 1


Llenguatge literari i no literari

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DEL CASTELLEs convoca una reunió extraordinària el pròxim dilluns, 14 de setembre, a les 20.30 hores en primera convocatòria i 20.40 hores en segona, amb l’ordre del dia següent:

• Lectura i aprovació de l’acta anterior.

• Planificació de les activitats de la setmana de festes del barri.

• Torn de precs i preguntes.

Es prega la màxima assistència.

La Junta Directiva

Llig els textos i respon a les preguntes.

Text A

Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts éssers vius.

Text B

Porta roja on les paraules del no-res són ben nascudes, cova dolça on blancs soldats, en filera infranquejable, vigilen l’interior mullat on esperen les paraules.

• Quina característica destacaries de cada text?

• Quin penses que és més creatiu, que desperta més la imaginació?

1

Completa en el quadern una taula com aquesta amb els tipus de textos.

poema cançó instruccions d’un aparell pòster novel·la correu electrònic

Utilitza el llenguatge literari

Utilitza el llenguatge no literari

Llig la convocatòria que tens al costat i respon a les preguntes.

• Quina finalitat té el text, entretindre el lector o transmetre un missatge amb claredat?

• En quines situacions faries servir una convocatòria com aquesta?

> Completa la definició de convocatòria.

Escrit que utilitza el llenguatge ..... i que té com a finalitat .....

2

3

Un poema té un llenguatge literari, perquè intenta crear imatges mentals en la persona que llig i cada lector pot donar-li una interpretació diferent.

En canvi, les definicions i altres tipus de textos, que només transmeten un missatge, són un exemple de llenguatge no literari.

Un grup de companys heu decidit organitzar un recital de poesia. Entre tots els membres del grup, heu d’acordar la informació següent per a la celebració de l’acte.

• Lloc, data, horari i durada de l’acte.

• Temàtica dels poemes.

• Activitats que s’hi faran (presentació de l’acte, lectura de poemes, intervencions del públic…).

> Redacteu-ne la convocatòria perquè tot el món conega la vostra iniciativa i hi puga assistir.

Llig aquest fragment del poema de Vicent Andrés Estellés «M’aclame a tu». En primer lloc, fes una lectura en silenci, per a comprendre’l bé, i després llig-lo en veu alta.

Sempre a la nit, il·luminant, enterc, un bell futur, una augusta contrada.

Seràs el rent que fa pujar el pa, seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta, seràs l’amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obri tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada.

Seràs confí on l’aurora comença, seràs forment, escala il·luminada.

Vicent andrés estellés

Respon a aquestes preguntes sobre el poema.

• De qui parla l’autor? Diries que és una persona important per a ell? Justifica la resposta.

• Para atenció al vers destacat del poema. Què creus que significa? Explica’l amb les teues paraules.

• Quines diferències trobes entre la teua manera habitual d’expressar-te i la manera com està escrit aquest text?

Busca tres paraules en el poema que tinguen un significat positiu per a tu. Després explica per què creus que són paraules positives.

4

5

6

7

Torna a llegir aquest fragment del poema i anota totes les paraules que penses que cal llegir amb més intensitat perquè són les més importants. En acabant, memoritza’l i recita’l als teus companys amb entonació i expressivitat.

8

RACÓ CREATIU

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és considerat un dels millors escriptors en va-lencià. Va escriure teatre, articles en prem- sa i poemes meravellosos on utilitzava elements de la cultura i la vida del poble.

enterc: tossut, indòcil.

Vocabulari


• Llegir els textos i verificar que coneixen totes les paraules.

• Després de respondre les preguntes, plantejar reflexions per a diferenciar l’estil i tipus de llenguatge dels dos textos: Quin tema tracten els textos? Quin text podríem trobar en un diccionari? Quin escoltaríem en un recital? En quin hi ha rima?

• Planificar i escriure una endevinalla i un text no literari sobre una paraula qualsevol: lluna, mascota, telèfon, raqueta, etc.

• Abans de fer l’activitat 5, arreplegar informació sobre la biografia i les obres de Vicent Andrés Estellés i elaborar un pòster informatiu.

• Demanar als alumnes que porten a l’aula llibres o textos que utilitzen el llenguatge literari i formen part de les manifestacions literàries i culturals reconegudes en la nostra cultura. Explicar algunes característiques de les obres que hagen portat.

• A partir de l’anàlisi del vers destacat del poema d’Estellés de l’activitat 5, reflexionar sobre el fet que els textos literaris solen oferir múltiples interpretacions vàlides, encara que totes les explicacions no són bones.

• Apuntar en la pissarra la resposta d’uns quants alumnes a l’activitat 8. Després, preguntar a la resta de la classe qui ha triat les mateixes paraules.

CONTINGUTS

• Llenguatge literari i no literari.

COMPETÈNCIES CLAU



• Consciència i expressions culturals.



• Formar equips i repartir fragments de diferents tipus de textos. Cada equip llig el seu text, el relaciona amb una tipologia textual i en descriu les característiques bàsiques.

• En equip, seleccionar una altra tipologia textual i convertir el text original en el tipus de text seleccionat.

• Escriure frases d’ús habitual i convertir-les en frases amb llenguatge literari, utilitzant jocs de paraules i la personalització d’objectes. Per exemple: Tinc una motxilla per a portar els llibres a l’escola: Tinc un armari de tela, viatger com una oroneta, que a la meua esquena viatja, company d’il·lusions i moments alegres.

Resposta oberta.

Text B.

Poema, cançó, novel·la. Pòster, instruccions d’un aparell, correu electrònic.

29


UNITAT 1


Llenguatge literari i no literari

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DEL CASTELLEs convoca una reunió extraordinària el pròxim dilluns, 14 de setembre, a les 20.30 hores en primera convocatòria i 20.40 hores en segona, amb l’ordre del dia següent:

• Lectura i aprovació de l’acta anterior.

• Planificació de les activitats de la setmana de festes del barri.

• Torn de precs i preguntes.

Es prega la màxima assistència.

La Junta Directiva

Llig els textos i respon a les preguntes.

Text A

Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts éssers vius.

Text B

Porta roja on les paraules del no-res són ben nascudes, cova dolça on blancs soldats, en filera infranquejable, vigilen l’interior mullat on esperen les paraules.

• Quina característica destacaries de cada text?

• Quin penses que és més creatiu, que desperta més la imaginació?

1

Completa en el quadern una taula com aquesta amb els tipus de textos.

poema cançó instruccions d’un aparell pòster novel·la correu electrònic

Utilitza el llenguatge literari

Utilitza el llenguatge no literari

Llig la convocatòria que tens al costat i respon a les preguntes.

• Quina finalitat té el text, entretindre el lector o transmetre un missatge amb claredat?

• En quines situacions faries servir una convocatòria com aquesta?

> Completa la definició de convocatòria.

Escrit que utilitza el llenguatge ..... i que té com a finalitat .....

2

3

Un poema té un llenguatge literari, perquè intenta crear imatges mentals en la persona que llig i cada lector pot donar-li una interpretació diferent.

En canvi, les definicions i altres tipus de textos, que només transmeten un missatge, són un exemple de llenguatge no literari.

Un grup de companys heu decidit organitzar un recital de poesia. Entre tots els membres del grup, heu d’acordar la informació següent per a la celebració de l’acte.

• Lloc, data, horari i durada de l’acte.

• Temàtica dels poemes.

• Activitats que s’hi faran (presentació de l’acte, lectura de poemes, intervencions del públic…).

> Redacteu-ne la convocatòria perquè tot el món conega la vostra iniciativa i hi puga assistir.

Llig aquest fragment del poema de Vicent Andrés Estellés «M’aclame a tu». En primer lloc, fes una lectura en silenci, per a comprendre’l bé, i després llig-lo en veu alta.

Sempre a la nit, il·luminant, enterc, un bell futur, una augusta contrada.

Seràs el rent que fa pujar el pa, seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta, seràs l’amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obri tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada.

Seràs confí on l’aurora comença, seràs forment, escala il·luminada.

Vicent andrés estellés

Respon a aquestes preguntes sobre el poema.

• De qui parla l’autor? Diries que és una persona important per a ell? Justifica la resposta.

• Para atenció al vers destacat del poema. Què creus que significa? Explica’l amb les teues paraules.

• Quines diferències trobes entre la teua manera habitual d’expressar-te i la manera com està escrit aquest text?

Busca tres paraules en el poema que tinguen un significat positiu per a tu. Després explica per què creus que són paraules positives.

4

5

6

7

Torna a llegir aquest fragment del poema i anota totes les paraules que penses que cal llegir amb més intensitat perquè són les més importants. En acabant, memoritza’l i recita’l als teus companys amb entonació i expressivitat.

8

RACÓ CREATIU

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és considerat un dels millors escriptors en va-lencià. Va escriure teatre, articles en prem- sa i poemes meravellosos on utilitzava elements de la cultura i la vida del poble.

enterc: tossut, indòcil.

Vocabulari

SOLUCIONS DE LES PÀGINES 26 I 27

3 • Transmetre un missatge amb claredat.

• Per a avisar a les persones que han d’acudir a un acte determinat: una reunió, una assemblea, una presentació, una festa…

> Escrit que utilitza un llenguatge no literari i que té com a finalitat convocar algú perquè es presente en un lloc, en una data i en una hora determinats.

4 Resposta oberta. S’ha de realitzar un text amb llenguatge no literari i incorporant tota la informació necessària per a poder acudir a l’acte.

6 • Resposta oberta.

• Resposta oberta.

• Han de diferenciar el llenguatge literari (el text) i el llenguatge no literari (la nostra forma habitual d’expressar-nos).

7 Resposta oberta. Cal que expliquen els motius pels quals consideren que són paraules positives.

8 Resposta oberta. Els alumnes han d’explicar per què creuen que són les més importants.


Lingüisticoverbal

Contar una història breu i que els alumnes en distingisquen les tres parts bàsiques de la narració.


Per a resoldre les activitats de la pàgina 26, utilitzar l’estructura Treball per parelles. En l’activitat 4 de la pàgina 27, fer servir l’estructura Llapis al centre, per tal que comenten les respostes entre tots. Finalment, aplicar l’estructura 1-2-4 per a fer la resta de les activitats de la pàgina 27. Per a fer-ne la correcció, utilitzar El nombre.

NOTES

GAMIFICACIÓ


• Acabament de la tasca a temps.

• Ordre, netedat i correcció en la presentació.

30


UNITAT 1

A l’hora de fer el nuc de la teua narració, t’has de plantejar unes quantes qüestions sobre què passarà en la història. Pensa i respon.

• Són certs els rumors que corren sobre els frares del convent o són una invenció d’algú?

• Quina situació es troba el rei quan visita el convent? Com reacciona?

• Què fa el rei per a intentar canviar la situació?

• Intervé algun personatge nou? Quin paper té?

• Pots afegir alguna sorpresa, algun gir inesperat.

Al final de tot, en quina situació queda cada personatge? I el convent? Quins canvis hi ha respecte de l’inici de la història?

Pots guiar-te amb aquest mapa mental.

7

8

Ara és el teu torn. Planifica i escriu un nuc i un desenllaç per a aquesta rondalla seguint els passos que trobaràs tot seguit.

Una narració és un text en què es conta una història, la qual pot contindre tant elements reals com imaginaris. Encara que és un gènere literari, també l’emprem molt sovint en la vida quotidiana, per exemple quan contem a algú alguna anècdota que ens ha passat.

S’estructura en tres parts bàsiques: el plantejament, el nuc i el desenllaç.

REVISE

Per a acabar, fes una revisió del teu text. Fixa’t sobretot en els punts que s’indiquen en aquesta taula.

10 Cal·ligrafia Creus que la lletra s’entén bé?

Ortografia Quines faltes has comés? Corregeix-les.

Estructura i redacció

Has explicat els fets seguint un ordre clar i lògic?

Has utilitzat connectors? Quins? De quins tipus són?

Has explicat bé com es resol la situació en el desenllaç?

Presentació Quants paràgrafs té el teu text?

Millora la redacció

Per a narrar fets, és important donar informació que ajude el lector a seguir el fil de la història. Recorda:

• Utilitza connectors de temps (a l’endemà, al matí, poc de temps després…) i de lloc (prop de, darrere, a la ciutat…).

• Ordena les accions amb connectors d’ordre quan calga (en primer lloc, en acabant, finalment…).

• Fixa’t que s’entén bé quin personatge fa cada acció.

REDACTE

Agafa tota la informació que has preparat per al nuc i el desenllaç de la teua història i conta els fets de manera ordenada en una narració. No oblides aplicar totes les coses que has aprés.

9

Quins tipus de narracions coneixes? Saps les diferències entre cada tipus?

Llig aquest fragment amb la informació que conté.

1

2

ANALITZE

Escriu a quina part de la narració creus que correspon cadascuna de les definicions següents: plantejament, nuc o desenllaç.

• Part en què els protagonistes actuen per a resoldre una situació o un problema.

• Part en què es presenten els personatges i es diu on i quan esdevé l’acció.

• Part final de la narració en què el problema es resol.

3 Quina de les tres parts de la narració és la més llarga? Quin creus que és el motiu?

Quin temps és el més habitual en una narració, el passat, el present o el futur? Per què creus que és així?

Quins són els personatges que se’ns presenten en el plantejament d’aquesta història?

> Quina informació sabem de cadascun?

4

5

6

Conten que fa molts anys al llogaret de les Quatre Valls hi havia un convent de frares.

Corria la brama que aquests monjos tenien molt mala fama perquè no es dedicaven ni al treball ni a l’oració, sinó que consagraven la seua activitat diària a jugar a cartes. Per això els voltants del monestir estaven completament abandonats.

La remor d’aquell desgavell arribà a oïda del rei, el qual, a la primeria, no la va creure. Però eren tants i tants els comentaris, que un dia va organitzar unes jornades de cacera per aquella contrada. D’aquesta manera aprofitaria l’avinentesa per a comprovar ell mateix si eren certs o no els comentaris dels diferents consellers.

El dia assenyalat va arribar, i el rei i tot el seu seguici s’adreçaren cap a la zona de les Quatre Valls.

Llorenç GiMénez i Lleonard torres «El pare Picol»,

Pepet el Geperut i Roc el Panxut i altres rondalles


Plantejament: es presenta la història (quan?, on?, qui?)

Inici del nuc: els personatges fan front al problema.

Indicacions de lloc: les Quatre Valls, els voltants del monestir…

Indicacions de temps: fa molts anys, a la primeria…

córrer la brama: córrer la veu, la no-tícia.

Vocabulari

Solució

Problema

Accions dels

personatges

Canvi de la

situació

Personatges

Conseqüències

TempsLloc

La narració

Desenllaç

Plantejament

Nuc

PLANIFIQUE

LES PARTS DE LA NARRACIÓUNITAT 128 29UNITAT 1


• Per parelles, triar un personatge o un lloc dels que apareixen en el text de l’activitat 2: el rei, els monjos, el convent... Planificar i elaborar una breu descripció escrita.

• Resumir el plantejament de la narració de l’activitat 2 en una frase. Fer el mateix amb un nuc i un desenllaç imaginari.

• Buscar una narració breu, donar-la desordenada als alumnes perquè siguen ells els qui l’ordenen.

• Per equips, seleccionar una narració coneguda i concretar el mapa mental de la secció «Planifique» amb la informació d’aquesta narració.

CONTINGUTS

• La narració: característiques i parts.

COMPETÈNCIES CLAU





• Explicar breument què és un text narratiu i les parts principals que conté. En acabant, dialogar en grup sobre els tipus de narracions que coneixen i anar apuntant-les en la pissarra. Es pot parlar de les diferències i els punts en comú entre els diversos tipus de narracions que hagen suggerit.

• Llegir la narració i la informació que conté. Insistir en la importància de presentar els personatges i situar el temps i el lloc en què transcorre l’acció des del principi. Respondre les activitats de la 3 a la 6 i caracteritzar els continguts de la narració que s’hi treballen (estructura, temps verbal i personatges).

• Destacar la importància de la planificació: abans de posar-se a redactar un text cal saber què volen escriure. Les activitats 7 i 8 es poden resoldre col·lectivament si es vol que tots els alumnes tinguen el mateix argument.

• Durant les fases de redacció i revisió, ajudar els alumnes que ho necessiten i explicar bé el contingut de les preguntes de la graella, si cal.

Nuc.

Plantejament.

Desenllaç.

31


UNITAT 1

A l’hora de fer el nuc de la teua narració, t’has de plantejar unes quantes qüestions sobre què passarà en la història. Pensa i respon.

• Són certs els rumors que corren sobre els frares del convent o són una invenció d’algú?

• Quina situació es troba el rei quan visita el convent? Com reacciona?

• Què fa el rei per a intentar canviar la situació?

• Intervé algun personatge nou? Quin paper té?

• Pots afegir alguna sorpresa, algun gir inesperat.

Al final de tot, en quina situació queda cada personatge? I el convent? Quins canvis hi ha respecte de l’inici de la història?

Pots guiar-te amb aquest mapa mental.

7

8

Ara és el teu torn. Planifica i escriu un nuc i un desenllaç per a aquesta rondalla seguint els passos que trobaràs tot seguit.

Una narració és un text en què es conta una història, la qual pot contindre tant elements reals com imaginaris. Encara que és un gènere literari, també l’emprem molt sovint en la vida quotidiana, per exemple quan contem a algú alguna anècdota que ens ha passat.

S’estructura en tres parts bàsiques: el plantejament, el nuc i el desenllaç.

REVISE

Per a acabar, fes una revisió del teu text. Fixa’t sobretot en els punts que s’indiquen en aquesta taula.

10 Cal·ligrafia Creus que la lletra s’entén bé?

Ortografia Quines faltes has comés? Corregeix-les.

Estructura i redacció

Has explicat els fets seguint un ordre clar i lògic?

Has utilitzat connectors? Quins? De quins tipus són?

Has explicat bé com es resol la situació en el desenllaç?

Presentació Quants paràgrafs té el teu text?

Millora la redacció

Per a narrar fets, és important donar informació que ajude el lector a seguir el fil de la història. Recorda:

• Utilitza connectors de temps (a l’endemà, al matí, poc de temps després…) i de lloc (prop de, darrere, a la ciutat…).

• Ordena les accions amb connectors d’ordre quan calga (en primer lloc, en acabant, finalment…).

• Fixa’t que s’entén bé quin personatge fa cada acció.

REDACTE

Agafa tota la informació que has preparat per al nuc i el desenllaç de la teua història i conta els fets de manera ordenada en una narració. No oblides aplicar totes les coses que has aprés.

9

Quins tipus de narracions coneixes? Saps les diferències entre cada tipus?

Llig aquest fragment amb la informació que conté.

1

2

ANALITZE

Escriu a quina part de la narració creus que correspon cadascuna de les definicions següents: plantejament, nuc o desenllaç.

• Part en què els protagonistes actuen per a resoldre una situació o un problema.

• Part en què es presenten els personatges i es diu on i quan esdevé l’acció.

• Part final de la narració en què el problema es resol.

3 Quina de les tres parts de la narració és la més llarga? Quin creus que és el motiu?

Quin temps és el més habitual en una narració, el passat, el present o el futur? Per què creus que és així?

Quins són els personatges que se’ns presenten en el plantejament d’aquesta història?

> Quina informació sabem de cadascun?

4

5

6

Conten que fa molts anys al llogaret de les Quatre Valls hi havia un convent de frares.

Corria la brama que aquests monjos tenien molt mala fama perquè no es dedicaven ni al treball ni a l’oració, sinó que consagraven la seua activitat diària a jugar a cartes. Per això els voltants del monestir estaven completament abandonats.

La remor d’aquell desgavell arribà a oïda del rei, el qual, a la primeria, no la va creure. Però eren tants i tants els comentaris, que un dia va organitzar unes jornades de cacera per aquella contrada. D’aquesta manera aprofitaria l’avinentesa per a comprovar ell mateix si eren certs o no els comentaris dels diferents consellers.

El dia assenyalat va arribar, i el rei i tot el seu seguici s’adreçaren cap a la zona de les Quatre Valls.

Llorenç GiMénez i Lleonard torres «El pare Picol»,

Pepet el Geperut i Roc el Panxut i altres rondalles


Plantejament: es presenta la història (quan?, on?, qui?)

Inici del nuc: els personatges fan front al problema.

Indicacions de lloc: les Quatre Valls, els voltants del monestir…

Indicacions de temps: fa molts anys, a la primeria…

córrer la brama: córrer la veu, la no-tícia.

Vocabulari

Solució

Problema

Accions dels

personatges

Canvi de la

situació

Personatges

Conseqüències

TempsLloc

La narració

Desenllaç

Plantejament

Nuc

PLANIFIQUE

LES PARTS DE LA NARRACIÓUNITAT 128 29UNITAT 1


Lingüisticoverbal

Fer un resum oral d’una narració que siga coneguda almenys per uns quants alumnes.

Visual i espacial

Fer un plànol del convent que apareix en la narració i fer-ne la descripció basant-se en el plànol que han creat.

Intrapersonal

Plantejar als alumnes la utilitat de planificar adequadament un text. Quins avantatges suposa? Quin grau de detall s’ha de buscar en la planificació?


Després d’haver explicat les característiques i les parts d’una narració, comprovar-ne el grau d’assimilació amb l’estructura Parada de tres minuts. Per a resoldre les activitats del bloc «Analitze», aplicar l’estructura Treball per parelles i, per a les activitats 7, 8 i 9, utilitzar Full giratori per parelles. Per a acabar, resoldre les activitats amb l’estructura Nombres iguals junts.


Es proposa utilitzar Pensar, preguntar-se, explorar per a analitzar l’eina comunicativa utilitzada i realitzar un esbós de la seua proposta.


1 Resposta oberta. L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes anomenen diferents tipus de narració (conte, novel·la, llegenda, etc.) i diguen algunes diferències (extensió, temàtica, etc.).

4 El nuc, perquè és on es conta tot el que fan els personatges per a resoldre el problema.

5 El passat, perquè normalment quan es conta una història és perquè ja s’ha produït i, per tant, forma part del passat.

6 Els frares del convent, el rei i el seu seguici. Es deia que els frares tenien molt mala fama i es passaven el dia jugant a cartes en lloc de dedicar-se al treball i l’oració. El rei, tot i que al principi no ho creu, desconfia dels frares i organitza una cacera per a comprovar si els rumors són certs o no.

7 i 8 Resposta oberta. Els alumnes han de seguir els passos que s’indiquen per a planificar el contingut de la seua història.

9 Resposta oberta. Els alumnes han de seguir les instruccions per a redactar la seua narració a partir del contingut que han preparat.

10 Resposta oberta. Els alumnes han de revisar el seu text, fixant-se sobretot en els aspectes destacats en la taula.

NOTES


UNITAT 1 INOBLIDABLE!UNITAT 130 31UNITAT 1

Jo mai havia entrat en una sala tan plena de llibres nous i vells. Per la cara que feia Núria ella semblava que tampoc hi havia entrat mai en cap lloc semblant. Les prestatgeries eren enormes i altíssimes. Tots els llibres estaven ben classificats i a la part dreta estaven col·locats els manuscrits vells. Alguns d’aquests papers estaven protegits amb fulls de plàstic perquè les mans de la gent no els feren malbé.

Durant dues hores els bibliotecaris buscaren tota la informació que nosaltres volíem. Però no hi apareixia res que tinguera un fonament especial.

Núria ja havia perdut l’esperança quan, en aclucar un poc els ulls, quedà pensativa… Una imatge clara aparegué al seu cap: ella cami-nava cap a un armari tancat, després d’obrir-lo en treia un llibre roig mig podrit del qual queia un manuscrit mig rosegat per les arnes del paper.

Virgínia Martínez El segrest de la guardiana


Classifica els substantius d’aquest text breu en comuns i propis.

Gemma i Diana fan esport tots els dies al poliesportiu de Dénia. Els agrada jugar a voleibol i nadar a la piscina amb els seu amics Joel i Gabriel.

Què és una síl·laba?

• Grup de lletres inicials.

• Grup de lletres finals.

• Colps de veu amb què pronunciem una paraula.

• El conjunt de lletres que formen una paraula.

Què tenen en comú les síl·labes destacades en sopar, difícil i mundial?

• Són totes tòniques.

• Són totes àtones.

• Són síl·labes amb rima.

Aquestes paraules tenen les síl·labes mal separades. Detecta els errors i separa-les correctament.

llib-re-ta e-co-no-mia pla-tja so-lu-ció

7

8

9

10En quin lloc es troben els protagonistes d’aquest fragment?

• En la redacció d’un diari.

• En una llibreria.

• En una biblioteca.

• En una escola.

Per què alguns dels manuscrits més vells estan protegits amb fulls de plàstic?

En què consisteix la imatge que veu Núria al seu cap?

• Troba un llibre roig, vell i gastat en un armari.

• Troba un armari tancat i tan vell que es cau a trossos.

• Veu que és soterrada per unes prestatgeries altíssimes.

• Els bibliotecaris trobaven un manuscrit preciós.

Copia tots els substantius que apareixen en el segon paràgraf del text.

Quin nom propi s’esmenta diverses en el text? Copia’l en el quadern.

Copia aquests substantius en el quadern. Després, encercla de blau els que siguen individuals i de roig els que siguen col·lectius.

eixam

banc

bandada

llibre

abella

cavall

peix

flota

1

2

3

4

5

6

TENS EL PODER

Imagina que aquesta és la imatge del iaio d’un company de la teua classe i fes-ne la descripció. Com és físicament? Imagina quines aficions deu tindre i com deu ser el seu caràcter.

11 Pensa una història breu i escriu-ne només el desenllaç. Després, intercanvia el teu text amb un company i que cadascú complete la història de l’altre amb el plantejament i el nuc.

Digues si les afirmacions següents corresponen al llenguatge literari o al no literari.

• La manera de dir les coses és tan important com el significat del que es diu.

• La rondalla, la cançó o el teatre en són exemples representatius.

• Busca transmetre la informació de la manera més clara i efectiva possible.

• Juga amb les paraules per a transmetre sentiments i emocions.


12

13

14

32


4 Hores, bibliotecaris, informació, fonament.

6 Individuals: llibre, abella, cavall, peix. Col·lectius: eixam, banc, bandada, flota.

11 Resposta oberta. Han d’explicar tant l’aspecte físic (parts del cos, roba i dimensions) com el caràcter (personalitat, gustos i aficions i sentiments).

12 Resposta oberta. L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes sàpien diferenciar les tres parts bàsiques d’una narració: plantejament, nuc i desenllaç.

AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 Aquest text forma part de la novel·la El segrest de la guardiana. En quina part de la història situaries el text, en el plantejament, el nuc o el desenllaç? Explica els motius que justifiquen la teua elecció.

2 En el text se’ns descriu com és el lloc en què es troben els protagonistes. Utilitza la imaginació i amplia la descripció de la biblioteca amb les teues paraules.

3 Troba en el text paraules que es corresponguen amb aquestes característiques:

• Una paraula de quatre síl·labes que tinga la tònica en l’antepenúltima síl·laba.

• Tres paraules de dues síl·labes que tinguen la tònica en l’última síl·laba.

• Deu paraules d’una síl·laba.

DICTAT DE L’ACTIVITAT 14

Alícia és una xiqueta de deu anys. Sempre ha sigut de les més altes del seu curs, la qual cosa la va portar a apuntar-se a l’equip de bàsquet de l’escola de ben menudeta. Al principi no se li donava molt bé, però a mesura que va aprendre a traure profit de la seua altura, la cosa va canviar. Ara és la capitana i, a banda d’entrenar-se i jugar els partits, té la responsabilitat de mantindre tot l’equip unit. Alícia s’ho pren molt seriosament.

Perquè les mans de la gent no els feren malbé.

Núria.


UNITAT 1INOBLIDABLE!UNITAT 130 31UNITAT 1

Jo mai havia entrat en una sala tan plena de llibres nous i vells. Per la cara que feia Núria ella semblava que tampoc hi havia entrat mai en cap lloc semblant. Les prestatgeries eren enormes i altíssimes. Tots els llibres estaven ben classificats i a la part dreta estaven col·locats els manuscrits vells. Alguns d’aquests papers estaven protegits amb fulls de plàstic perquè les mans de la gent no els feren malbé.

Durant dues hores els bibliotecaris buscaren tota la informació que nosaltres volíem. Però no hi apareixia res que tinguera un fonament especial.

Núria ja havia perdut l’esperança quan, en aclucar un poc els ulls, quedà pensativa… Una imatge clara aparegué al seu cap: ella cami-nava cap a un armari tancat, després d’obrir-lo en treia un llibre roig mig podrit del qual queia un manuscrit mig rosegat per les arnes del paper.

Virgínia Martínez El segrest de la guardiana


Classifica els substantius d’aquest text breu en comuns i propis.

Gemma i Diana fan esport tots els dies al poliesportiu de Dénia. Els agrada jugar a voleibol i nadar a la piscina amb els seu amics Joel i Gabriel.

Què és una síl·laba?

• Grup de lletres inicials.

• Grup de lletres finals.

• Colps de veu amb què pronunciem una paraula.

• El conjunt de lletres que formen una paraula.

Què tenen en comú les síl·labes destacades en sopar, difícil i mundial?

• Són totes tòniques.

• Són totes àtones.

• Són síl·labes amb rima.

Aquestes paraules tenen les síl·labes mal separades. Detecta els errors i separa-les correctament.

llib-re-ta e-co-no-mia pla-tja so-lu-ció

7

8

9

10En quin lloc es troben els protagonistes d’aquest fragment?

• En la redacció d’un diari.

• En una llibreria.

• En una biblioteca.

• En una escola.

Per què alguns dels manuscrits més vells estan protegits amb fulls de plàstic?

En què consisteix la imatge que veu Núria al seu cap?

• Troba un llibre roig, vell i gastat en un armari.

• Troba un armari tancat i tan vell que es cau a trossos.

• Veu que és soterrada per unes prestatgeries altíssimes.

• Els bibliotecaris trobaven un manuscrit preciós.

Copia tots els substantius que apareixen en el segon paràgraf del text.

Quin nom propi s’esmenta diverses en el text? Copia’l en el quadern.

Copia aquests substantius en el quadern. Després, encercla de blau els que siguen individuals i de roig els que siguen col·lectius.

eixam

banc

bandada

llibre

abella

cavall

peix

flota

1

2

3

4

5

6

TENS EL PODER

Imagina que aquesta és la imatge del iaio d’un company de la teua classe i fes-ne la descripció. Com és físicament? Imagina quines aficions deu tindre i com deu ser el seu caràcter.

11 Pensa una història breu i escriu-ne només el desenllaç. Després, intercanvia el teu text amb un company i que cadascú complete la història de l’altre amb el plantejament i el nuc.

Digues si les afirmacions següents corresponen al llenguatge literari o al no literari.

• La manera de dir les coses és tan important com el significat del que es diu.

• La rondalla, la cançó o el teatre en són exemples representatius.

• Busca transmetre la informació de la manera més clara i efectiva possible.

• Juga amb les paraules per a transmetre sentiments i emocions.


12

13

14

33

SOLUCIONS DE L’AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 Resposta oberta. L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes sàpien diferenciar les tres parts bàsiques d’una narració: plantejament, nuc i desenllaç.

2 Resposta oberta. Han d’utilitzar: substantius (per a indicar els elements que troben a la biblioteca), adjectius (per a explicar com són) i adverbis (per a dir on es situa allò que han descrit).

3 Resposta model:

• altíssimes.

• malbé, tampoc, papers.

• mai, nous, vells, lloc, tots, part, fulls, mans, gent, res.

4 Resposta oberta. L’alumne s’ha de crear una imatge mental de la paraula colom, -a i ha d’interpretar-la de forma individual.

5 La síl·laba tònica és l’última: men-jar, or-di-na-dor. La síl·laba tònica és la penúltima: úl-tim.

6 Tòniques: amiga, persona, gallina. Àtones: poma, lluna, estrela, festa, blanca.

7 Ovella, pi, abella, jugador, arbre, músic i amic.


Es proposa utilitzar Escala de metacognició per a fer una autoavaluació i coavaluació del que s’ha aprés al llarg de la unitat.

AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

4 Fixa’t en aquesta definició i transforma-la en un text amb llenguatge literari.

Colom, -a: m. i f. Ocell de mida mitjana que té el cap menut, el cos arredonit, el bec curt i la cua ampla.

5 Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules: menjar, ordinador, últim i classifica-les.

6 Completa aquestes paraules amb les síl·labes que falten. A continuació, assenyala si són tòniques o àtones.

a.....ga po..... llu..... .....trela fes..... per.....na blan..... ga.....na

7 Escriu un substantiu individual relacionat amb els següents substantius col·lectius: ramat, pineda, eixam, equip, bosc, orquestra i colla.

Comuns: esport, dies, poliesportiu, voleibol, piscina, amics.

Propis: Gemma, Diana, Dénia, Joel, Gabriel.

so-lu-ci-óplat-jae-co-no-mi-alli-bre-ta

Llenguatge literari.


Llenguatge no literari.


UNITAT 1. Tots a l’unaprojecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com...Adapta el llenguatge...

Documents

Transcript of UNITAT 1. Tots a l’unaprojecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com...Adapta el llenguatge...