UNITAT 9: DEMOGRAFIA. POBLACIÓ A ESPANYA I

CATALUNYA.

IPM / Geografia BatxilleratJordi Manero

La població és el conjuntde persones que habitenun territori.

La demografia és l'estudi de lapoblació (demos (població) igraphos (tractat)).

La demografia descriu, quantifica,analitza, localitza (distribució), elaboramodels explicatius i planteja previsions.

Els estudis demogràfics ara es troben de moda. L'anàlisi de lespoblacions permet elaborar models teòrics i “visualitzar” el futur(per exemple, el futur de les pensions).

La demografia.

Els estudis demogràfics es

basen en les fonts demogràfiques.

Aporten dades sobre la demografia.Normalment són registres de fets:naixements, defuncions, matrimonis,padrons, censos ...

A Espanya i Catalunya tenim el registre civil (matrimonis,defuncions...), el padró municipal d’habitatge i el cens depoblació i vivenda.

Els censos són recomptes d’habitants,naixements i defuncions (ara tambéinclouen altres dades), que es fan cadacerts temps (a Espanya cada 10 anys)

El Padró municipal d'habitants és unregistre administratiu on consten els veïnsd'un municipi. Els Ajuntaments el revisenanualment.

Els estudis demogràfics són

realitzats per diversos

organismes.

A nivell mundial destaquen l'ONU ol'Eurostat.

A Espanya i Catalunya cal parlar de l'INE,l'IEC o el Centre d’Estudis Demogràfics.

La informàtica ha millorat el registre i l'anàlisi de les dades.

L'estadística permet aplicar models matemàtics, així detectemtendències (calen series llargues) i fem previsions de futur.

La utilitat dels censos varia segons els països:

Hi ha moltes maneres de censarPoden donar-se

problemes de periodicitat

Poden donar-se interferències poc científiques

Sempre hi ha errades (errada de cobertura)

Poden donar-se problemes logístics

Hi ha un decalaix entre la recollida de dades i la publicació

Cal considerar els naixements, lesdefuncions i les migracions.

Creixement vegetatiu o Moviment Natural de la població. Saldo migratori

Immigració EmigracióNaixements Defuncions

Creixement real

El creixement real de lapoblació.

Taxa bruta de mortalitat o taxa de mortalitat.

Número de defuncions(any x)

Població (any x)X 1000

Taxa bruta de mortalitat per edats.

Número de defuncions d’una edat (any x)

Població d’un grup d’edat (any x)

X 1000

Mesura del moviment natural de la població.

Mortalitat.

Ens permet fer comparacionsgenerals. Cal completar-la ambaltres taxes, car no té en comptel’estructura per edats i sexes.

Podem saber les edats amb mésrisc de mortalitat. Les taxes demortalitat varien amb l’edat i tambéamb el sexe.

Taxa bruta de mortalitat infantil.

Número de defuncions menors d’un any (any x)

Nascuts vius (any x)X 1000

Taxa molt reveladora de la qualitat de vida d’un país determinat.

Influeixen l'alimentació, els serveismèdics, la higiene (accés aiguapotable), els ingressos familiars .../...

Mortalitat infantil el 2014 https://www.indexmundi.com/map/?t=0&v=29&r=xx&l=es

Nombre de dones mortes, en relació a lagestació o al part, per cada 100.000nascuts vius.

Taxa de mortalitat materna.

Mortalitat materna el 2014 https://www.indexmundi.com/map/?t=0&v=2223&r=xx&l=es

Esperança de vida ennéixer (eo) o longevitat.

Indica el número mitjà d’anysque pot esperar viure unapersona que pertany a unageneració determinada.És un índex molt utilitzat per

fer comparacions, car esrelaciona amb el nivell dequalitat de vida dels països.

Mitjana d’edat de lespersones mortes en un any.

Longevitat el 2014 https://www.indexmundi.com/map/?t=0&v=30&r=xx&l=es

Taxa bruta de natalitat o taxa de natalitat.

Número de nascuts vius (any x)

Població (any x)X 1000

Número d’homes per cada 100dones en el naixement, o elpercentatge de varons (%)sobre el total de naixements.

Taxa de masculinitat o sex ràtio en néixer.

Natalitat. Implica tots els efectiusde la població i permetfer comparacionsgenerals. Ara bé, calcompletar-la amb altrestaxes, car no té encompte l’estructura peredats i sexes.

Considera únicament lapoblació femenina enedat de procrear.

La fecunditat és el nombre de fillsvius que s'han tingut (els nascutsmorts no entren en lesestadístiques) en relació a lapoblació femenina fèrtil (15-49).

La fecunditat bruta és el número de naixements, mentre que lafecunditat neta fa referència als que arriben a l’edat adulta.

Taxa global / general de fecunditat.Número de nascuts vius (any x)

Població femenina entre 15-49 anys (any x)X 1000

Taxa de fecunditat per edats.

Número de nascuts vius de mares d’un grup d’edat x (any x)

Població femenina del grup d’edat x (any x)X 1000

Observem l’evolució de la fecunditat al llarg del període fèrtil.

Índex sintètic de fecunditat (ISF)

La mitjana de la fecunditat per edats enun any x.

També s'anomena índex conjuntural de la fecunditat. Indica elnúmero mitjà de fills nascuts vius per dona. Ens permetcomparar la fecunditat de dues poblacions.

ISF el 2014 https://www.indexmundi.com/map/?t=0&v=31&r=xx&l=es

L'ISF és un índexmolt significatiu.

Com a norma:

ISF molt elevat en els païsospobres.

ISF molt baix en els països rics.

Ens permet observar si es donarà o no la substitució generacional(relleu generacional).

Nivell de reemplaç Indica el nombre de fills per dona quecaldrien per tal d'assegurar el relleugeneracional.

Es tracta d'una taxa que varia segons lamortalitat, i que en les societatsindustrialitzades actuals es situa en 2,16 fillsper dona.

La demografia també estudia lesdiferents estapes de l’evolució dela població, prenent com a modelEuropa occidental.

Les diferents etapes enl'evolució demogràficas'anomenen règimsdemogràfics.

Consideren el creixement natural de la població(natalitat, mortalitat i esperança de vida).

Busquen tendències homogènies al llarg del període.

Deixant de banda la prehistòria, els

demògrafs parlen de:

De vegades aquestes fases s'agrupen en un únic model,anomenat Teoria de la transició demogràfica.

L’evolució demogràfica.

Règim Demogràfic AnticTransició DemogràficaRègim Demogràfic Modern(o Nou Règim Demogràfic).

Règim Demogràfic

AnticTransició

Demogràfica ITransició

Demogràfica IINou Règim Demogràfic

Règim Demogràfic Antic / Fase I.

Creixement poblacional molt lent: Crisis de subsistència i moltamortalitat catastròfica (sobretot infantil). L'elevada mortalitatsituava l'esperança de vida en uns 30 anys.

Es dóna des del Neolític a la 2ª1/2 sXVIII a Europa i des delNeolític al sXX a la majoria del món.

Típic de les societatsagrícoles pre-industrials.

Natalitat elevadíssima, per tal de compensar la gran mortalitat. Lafecunditat es situava al voltant dels 5 fills per dona.

Fase I

Fase II

Fase III

Fase IV

ARD

TD I

TD II

NRD

Implica el descens de les taxes demortalitat i de natalitat.

Baixa gradualment la mortalitat.

Major producció agrícola (millora

alimentació).

Millora la higiene (millors costums)

Millora la medicina -vacunes, 1.900,

verola). Des del 1914 es constata un clar descens de la

mortalitat infantil).

Sempre canvia després, car depèn de

factors ideològics i culturals, no externs.

Es manté la natalitat

Transició Demogràfica.

Transició Demogràfica I / Fase II.

Aquesta combinació propicià un gran creixement natural.

Al segles XVIII-XIX es produíel boom demogràfic europeu(explosió blanca).

A partir de la segona meitat delsegle XX es produí un boompoblacional global.

Continuen les millores (augmenta elnivell de vida.

Continua baixant la mortalitat.

Canvi de mentalitat.S’inicia un lent descens de la natalitat.

La disminució de la mortalitat i la natalitat propicia unadesacceleració del creixement.

Disminueix la mortalitat infantil.

Incorporació dones al món laboral.

Incidència de les crisis cícliques del

capitalisme.

Transició Demogràfica II / Fase III.

Cronològicament: Europa occidental, a partir de 2ª1/2 XIX.

Catalunya, a partir 1878.

Espanya, a partir 1910.

Molts països en desenvolupament es troben ara en aquesta fase.

Propi de les societatsmés desenvolupades(països occidentals).

Brutal reducció de la natalitat i de la mortalitat, disparant-se lalongevitat (a la llarga, farà incrementar-se la mortalitat).

Provoca un creixementvegetatiu mínim, devegades zero o fins-i-totnegatiu.

La població envelleix, augmentant lesclasses passives, la qual cosacomporta greus problemes socials ieconòmics.

Règim Demogràfica Actual / Fase IV.

La natalitat disminueix per diversos factors:

La industrialització comporta un canvi de valors.

Nou paper social de la dona.

Accés a la planificació familiar.

Increment del nivell econòmic i educacional de la dona.

Alt cost econòmic fills.

Bàsicament és classificar lapoblació per grups d’edat i sexe.

Per estudiar l’estructura de lapoblació cal considerar:

Nº habitantsMoviment naturalDistribució territorialDistribució per edatsDistribució per sexeActivitat econòmica

Estructura de la població.

Distribució espacial de la població.

La densitat de població ens informa del nombre de persones quehabiten un territori si estiguessin repartides uniformement(habitants/km2).

Es considera desert humà quan la densitat de població és inferior a1h/km2.La distribució de la població és desigual, degut a factors naturals,econòmics, socials, polítics, històrics ...

Com a norma:

La major part de la població viu a la franja litoral.La població disminueix a mesura que ens endinsemals continents i augmenta l’alçadaLes àrees del món amb densitats més elevades estroben als nuclis urbansL’hemisferi nord concentra el 80% de la poblaciómundial.Per continents, destaca la importància d'Àsia iÀfrica. Els països més poblats del món són la Xina il'Índia.

La taxa de masculinitat ens indica el nombre d'homesper cada 100 ó 1.000 dones. Normalment utilitzem lataxa de masculinitat per edats.

Existeixen desequilibris entre

sexes, motivats normalment per:

Territorialment:

Composició per sexes.

Desigualtat de naixements entre nens inenes.Diferent mortalitat entre homes i dones.

Incidència dels moviments migratoris.

Hi ha més homes al camp al primer món i a les ciutats altercer món.Les dones són més nombroses a les ciutats del primer món,sobretot al districte del centre.

Aquests desequilibris evolucionen al llarg del cicle vital:

Els grups més joves, de manera natural, arriben apresentar aproximadament uns 105 nens per cada 100nenes. Per això en les poblacions més joves hi ha méstaxa de masculinitat.

Si hi ha més diferències hi ha una intervenció humana(pe.: infanticidi femení).

Els grups entre 20 i 30 anys assoleixen l'equilibri, donadala sobremortalitat masculina, produïda per raonsbiològiques i culturals, i tot i el treball femení i la mortalitatmaterna.

En els grups ancians torna a donar-se un desequilibrievident. Per cada home hi ha dues dones. Les donestenen més esperança de vida que els homes.

Generació: Els nascuts en el mateix any.

La distància entre pares i fills.

Un període entre 25 i 30 anys.

Els demògrafs consideren tres grans grups d’edat:

Població jove, entre 0 i 15 anys.

Població adulta, entre 16 i 64 anys.

Població anciana, amb més de 65 anys

Població adulta o madura jove, de 16 a 39 anys.

Població adulta o madura vella, de 40 a 64 anys

Les proporcions entre els grupsd’edat varien segons l’etapademogràfica.

Composició per edats.

Taxa de dependència de la població major de 64 anys. És elquocient entre la població major de 64 anys i la població de 16 a64 expressat en tant per cent.

Taxa de dependència: És un indicador demogràfic i econòmicque posa en relació la població inactivai la potencialment activa.

Una taxa de dependència elevada indica que la població adulta ésbaixa mentre que la població dependent, joves i vells, és alta.

És el percentatge de la població major de 65 anys que depeneneconòmicament de l’activitat econòmica que genera la poblacióactiva.

Població entre 0-15 anys + població major de 65 anys (any x)

Població entre 16-64 anys (any x)X 100

En l'ARD i la TD1, hi ha moltsjoves (50%) i pocs ancians(5%). És una població enexpansió, el gran nombre dejoves dispara la natalitat.

En la TD2 i el NRD, hi hamenys joves i més ancians,produïnt-se un envellimentpoblacional. Teòricament, ambmés esperança de vida hi hamés possibilitats decreixement demogràfic.

En realitat, la natalitat en elNRD és molt baixa.

L'estructura socio-professional ens indica en què treballa lapoblació i quins sectors tenen els índex de desocupació méselevats.

Utilitzem la classificació de l'OIT, que diferencia:

Població passiva o inactiva: Població activa:

Aquella que ni treballa, ni busca feina.

Dependent.

La que es troba en edat de treballar i vol treballar.

S’agrupa en sectors econòmics.

Es divideix en:

Composició per activitats econòmiques.

Potencialment activa.

Ocupada. Desocupada.

Taxa d’activitat Població activa ocupada (any x)

Població total (any x)X 100

Depèn de diversos factors:

- L'estructura per edats de la població.

- Les normes legals (edat per treballar o per jubilar-se).

- Els costums socials (treball femení extrafamiliar).

Els països més rics tenen més Ta, mentre que els països pobrespresenten menors taxes, car tenen més població menor de 15anys i poc treball femení extrafamiliar.

A Espanya, segons lesdades de l’EPA referidesal segon trimestre del2017 (Idescat):

Taxa activitat total: 58,8%.

Taxa activitat masculina: 64,7%.

Taxa activitat femenina: 53,3%.

Quan es donen elevades taxes es considera un greu problemaeconòmic i social.

Taxa d’atur Població activa desocupada (any x)

Població activa total (any x)X 100

L'atur de llarga durada ésaquell que es perllonga per unperíode de més d’un any.

La plena ocupació es dónaquan l'atur és inferior al 5% (alsistema capitalista sempre hiha atur estructural).

La preponderància d’un sectoreconòmic té una directa relació amb elgrau de desenvolupament d’un país.

La població activaes divideix ensectors econòmics:

Relació entre la població entre 16 i 25 anys quebusca feina i la d’aquesta franja d’edat quetreballa.

Atur juvenil

Són la representació gràfica de lapoblació d’un àmbit territorial concret enun any determinat, distribuïda per grupsd’edat i diferenciada per sexe.Podem observar el passat de la població (uns 70 o 80 anys), lasituació present i fer una previsió de futur (observant tendències).

Per elaborar una piràmide demogràfica primer cal tenir les dades idesprés elaborar-les.

Les piràmides demogràfiques.

Les dades han d'estar dividides per sexe i per grups d’edat.

Els grups d'edat podenser d’un any.

Normalment són grups de 5 anys (0-4,5-9, 10-14...).

Aquests grups s’anomenen cohorts ogeneracions, i hi ha 18 grups (l'últim,de 85 anys i més).

Hi ha 18 grups(l'últim, de 85 anys imés).

Les dades es poden indicar en valors relatius (%) o absoluts (nº).

Cal indicar l’any de la piràmide, per tal d’ubicar els grups d’edat.

Utilitzem un eix de coordenades, fent servir l’àrea de valorspositius de l’ordenada.

L'eix d’ordenades esdivideix en tantes partscom estrats poblacionalses vulguin representar.Aquests, es situen demenor a major edat, i debaix a dalt.

L'eix d’abcisses es representa ambdues escales simètriques en sentitcreixent i oposat, indicant elsvalors. Els homes es situen al’esquerra i les dones a la dreta.

De vegades es divideix la poblacióen grups d’edat (jove, adulta,anciana) o es pinten els direntsestrats o cohorts.

Per analitzar una piràmide demogràfica:

Cal relacionar la forma general ambalgun model teòric conegut.

Descripció general

ARD / FASE I TD I / FASE II TD II / FASE III NRD / FASE IV

Cal descriure:

La proporció entre sexes. Podem fer fa una líniacomparativa, per veure la sobremortalitat masculina.

Lesirregularitats.

Els grans grups d’edat i la proporció entre ells.

Si es donen en 2 ó 3 cohortsrepresenten tendències.

Interpretació Explicar les causes d’allò descrit.

La forma té correspondència amb els nivells de desenvolupamenteconòmic del territori i amb les cicles demogràfics.

Piràmide jove, pròpia d'unpaís subdesenvolupat que viuuna explosió demogràfica.

Piràmide vella, pròpia d'unpaís desenvolupat que viu unenvelliment poblacional.

Piràmide madura, representa una situació intermitja a tots els nivells.

Osques, estrats negatius: Manca de població.

Estrats sobresortints: Abundant població.

Es donen en ambdós grups onomés en els d'homes?.

Alta natalitat (baby boom), quegeneralment es dóna desprésde processos de desnatalitzaciómomentània.Hi ha una clara influència delscicles econòmcis.

Relacionats amb períodes dedesnatalitat (baby crash),guerres, moviments migratoriso crisis econòmiques.

Bàsicament cal respondre dues qüestions:

- Quines són les característiques del moment demogràfic?

- Quina és la previsió de futur?

Conclusió

Les projeccions demogràfiques són càlculs que partint de l'estudide les tendències de la població intenten deduir quina serà laseva evolució en un futur proper.

Cada cop tenen més demanda.

Són poc fiables a llarg termini (a partir 10 ó 15 anys).

No poden predir canvis polítics, culturals o sociològics.

Tenen cert grau d’especulació (més, a nivell mundial).

Ara bé

Les NU i el BM realitzen projeccions demogràfiques mundials. Enun procés de revisió contínua, actualitzen les projeccions cadados anys. Per això tenen una raonable capacitat predictiva

La població mundial: situació actual i projecció de futur.

Com s'elaboren les prediccions?

S'incorporen dades mésrecents, sobre natalitat,mortalitat i esperança de vida.

Es revisa el passatdemogràfic.

Es rectifiquen leshipòtesis amb lesnoves dades.

Es fan nous càlculs de projecció,considerant la hipotètica evolucióde la fecunditat, mortalitat i lesmigracions internacionals.

Què prediu l’ONU?

Durant uns 20 anys assistirem a un ràpid creixement de lapoblació mundial (molts països són demogràficament joves).

Després, creixement més lent, ja que s’anirà reduint lafecunditat (és una tendència global)Es revisen a la baixa les previsions de creixement. Entre el2050-2100, parlem d’entre 10.000 i 10.500 milions.

Creixement principalment en els països del S, sobretot aÀfrica. En alguns països, les taxes seran històriques.

Pèrdua d’importància demogràfica dels països rics (no espreveu una recuperació important de la fecunditat).

Grans canvis en la distribució de la població mundial, caraugmentaran els corrents migratoris.

Augment global de l’esperançade vida. L’envelliment però, seràmés evident als països rics.

Piràmide prevista per l’ONU per el 2050

Al món hi ha dues situacions demogràfiques oposades.

Països occidents (rics), es troben en el NRD / Fase IV.

Resta del món es troba en algun moment de la TD (Fase II-III).

A Europa la TD es donà durant dos segles, i la població va tenirtemps per créixer i estabilitzar-se.

Ara preocupen les baixes taxes de fecunditat, per això s'intentaincentivar la natalitat.

Les polítiques natalisteses basen en:

Incentius econòmics.

Conciliació de la vida familiar i laboral.

Al Tercer Món, la TDs'està donant demanera accelerada.

Hi ha molta població, iaixò incrementa elsubdesenvolupament.

Cal controlarel creixementeconòmic.

Hi ha una correlació inversa entre ISF i IDH/nivell dedesenvolupament econòmic.

No totes les situacions al Tercer Món són iguals.

A Àsia hi ha transicions molt ràpides, car s’handonat polítiques antinatalistes, sobretot a Xina.

Política del fill únic.

El Japó, el segle XIX teni un ISF 5 fillsper dona, mentre que ara és de 2 fills.

Valors occidentals

Àsia continua sent el continent méspoblat de la terra, car hi ha transicionsmolt lentes.

Tenia una esperança de vida el1901 de 23 anys, ara és de 65.

La fecunditat actual és de 3 fills.

En breu, serà el país més poblat del món(2025?).

Índia

A Àfrica i parts de Centreamèrica es dóna un creixement brutal,que pot arribar a triplicar població en una generació.

En resum, el Tercer Món viu i viurà un boom demogràfic quecomportarà un gran augment poblacional global (la poblaciómundial el 2050 pot situar-se entre 10.000 o 10.500 milions depersones).

Segons dades del’ONU, Àfrica:

El 2016 tenia uns 1.200 milions d’habitants.

El 2050 podria tenir uns 2.478 milions.

El 2010 podria tenir uns 4.387 milions.

Al llarg de la història lapoblació mundial hacrescut de forma moltirregular.

6 milions10 milions150 milions500 milions1.600 milions3.000 milions6.500 milions

PaleolíticNeolític

Imperi RomàSegle XVI

1.9001.9602.000

És aixònormal?

La norma és un creixement demogràficbaix, al voltant del 0,5% anual o menys.

Les causes eren les gransmortaldats catastròfiques o elsmecanismes socials de regulaciópoblacional.Només de vegades, endeterminades circumstàncies, esdonaren ràpids creixements.

Ara vivim un gran creixement demogràfic.

Fet extraordinari,una excepció a lanorma

Població mundial el 1998 Població mundial (estimada) el 2050

Ha provocat reaccions alarmistes, cargenera més pressió sobre elsrecursos i el medi ambient.

És a dir, és possible així un

creixement sostenible?

El boom demogràfic:

- Pot la terra aguantar elcreixement poblacional?,- És compatible el creixementdemogràfic amb l'econòmic?,- Es donaran migracions massivesvers el N?- ...

Als anys 60 del segle XX elsneomalthusians, novament posen de modavisió alarmista.

El 1972 el Club de Roma publicà l'estudi Els límits delcreixement. Aquesta alerta sobre els perills delcreixement poblacional.

Els poblacionistes tenen una visiócontraposada, creuen que la ciènciasatisfarà les demandes.

Actualment, plantegem elcreixement i desenvolupamentautosostenible.

El veritable problema és repartir

la tecnologia.

Per respectar el medi i elsrecursos, cal un controllliure i eficaç de la natalitat.

Es plantegen esforços per controlar l’augmentpoblacional, estabilitzant la població. Amb tot,ara ja no genera tanta alarma.

Tot i això, es plantegen diverses qüestions,com el tema de la sobreexplotació delsrecursos, per tal d’alimentar o donar energiaals més de 3500 milions de nous habitants delplaneta.

Ara preocupa molt la qüestió de l'envelliment.

Assistim a un canvi enla piràmide d'edats.

La població viu més temps i témenys descendència, la qual cosacomporta un envelliment poblacional.

Existeix un clara relació entre nivell de desenvolupament i nivelld'envelliment.

Ara a Occient hi ha un granvolum de població a la zonaintermitja de la piràmide (fillsdel baby boom dels 60’s). quees jubilaran en 20 o 30 anys.

Al mateix temps constatemuna pèrdua d'efectius en labase de la piràmide (babycrash). https://www.datosmacro.com/demografia/

estructura-poblacion/espana

Aquests canvis assegurenproblemes futurs.

Per primera vegada en la hª dela humanitat hi haurà més adultsi ancians que joves o nens.

Parlarem aleshores deldespoblament d'alguneszones, de manca de màd'obra, de problemes permantenir l'Estat delBenestar?...

S’està donant unasegona transició?, ambgreus efectes socials ieconòmics.

Es qüestiona l’Estat del Benestar, car augmentarà molt la despesapública per atendre a aquest contingent poblacional.

Concretament es veurà molt afectat:

El sistema de jubilacions. El nº de persones en edat detreball i cotitzar baixarà, mentre que augmentaran lesclasses passives. Per això caldrà redefinir-lo (augmentarl'edat de jubilació? alternativa de les migracionsinternacionals?...)

El sistema sanitari. S’utilitzarà més, hi haurà méshospitalitzacions, es donaran intervencions més cares (engeneral atendre a un ancià és més car).

El sistema d’atenció social. Hi haurà més persones d’edatsoles (la família ja no les atendrà).

El sistema laboral. És cert que poden mancar treballadorsen alguns camps, però també pot estimular alguns campseconòmics, com els dels professionals per atendre 3ª edat.

L’envelliment és un fenomen típicament occidental o nomésOccident és el primer en mostrar un fenomen global?

Observem una reducció global de la taxa de natalitat ifecunditat, també a zones com Àfrica negra.

Per això les previsions del creixements'han revisat a la baixa.

Ha augmentat el nivell d’instrucció, el treball femeníextrafamiliar, el retard en l’edat del matrimoni i, en definitiva,el control de la natalitat.

Constatem un augment global de l’esperança de vida.L'OMS parla que la el 2.010, a nivell global, és d'una e.vidaal voltant dels 70 anys en 61 països (3.000 milionsd'habitants). En aquests països, la fecunditat es trobarà justal nivell de reemplaç o per sota.

L'edat mitjana mundial passarà dels 22,5 anys del 1.900, als 38anys del 2.050.

El 2.002, a Madrid, es celebrà l'Assemblea Mundial de l’ONUsobre l’Envelliment. El 2.050, mentre Nigèria tindrà una mitjanad’edat de 20 anys, a Espanya serà de 55.

Als països rics és un fenomen més evident i més ràpid.

De vegades es parla de la immigració com una possible solució.Ara bé, políticament i social no s’accepta, i demogràficament,caldria augmentar i mantenir el fluxe.

D'altra banda, la immigració no és la solució per a unfenomen global, car simplement redistribueix la població.

El Règim Demogràfic Antic(FASE I) es perllongà finsben enllà del segle XX aEspanya, amb una poblacióbàsicament rural.

Amb la Primera Fase de la Transició Demogràfica (FASE II),durant el primer terç del segle XX, començà un importantcreixement poblacional, interromput per la Guerra Civil.

La població espanyola.

L'excepció es donà en leszones més industrialitzadescom ara Catalunya, queiniciaren la TD ja en lesdècades finals del segle XIX.

Passada la postguerra, i fins a inici de la dècada dels 70 del segleXX, es donà el baby boom, acompanyat d’un important èxoderural (vers les zones més riques d'Espanya i Europa).

La Segona Fase de la Transició Demogràfica (Fase III) aEspanya la podem situar al començament de la dècada de 1980.

Per últim, actualment vivim el Nou Règim Demogràfic (Fase IV).

2001-2011. Importantíssim creixement poblacional.5.782.945 habitants.

Any Població2001 41.035.2712002 41.827.8362003 42.547.4542004 43.296.3352005 44.009.9692006 44.784.6592007 45.668.9382008 46.239.2712009 46.486.6212010 46.667.1752011 46.818.216 Millora econòmica.

Arribada a l'edat fèrtil d'un volum moltdestacat de població.

Arribada de població immigrant (a Espanyaresideixen més de 5,5 milions d’estrangers).

2001 41.035.271

2016 46.528.966

habitantshabitants

Immigrants.

Natalitat.

La població espanyola vacaure per primera vegadaen 42 anys.

Creixement vegetatiu molt

reduït

Disminució de la

natalitat.

2012-2015. Descens poblacional.

378.117 habitants.

- Crisi econòmica,- Descens immigració.- Entrada en les edats mésfecundes de generacionsmés reduïdes de dones.

Ha disminuït el percentatge de

població estrangera.

Ha augmentat l’emigració espanyola.

Sortida immigrants. Sortida emigrants.

Saldo migratori negatiu Crisi econòmica.

Immigrants.

Emigrants.

Natalitat.

Any Població2012 46.727.8902013 46.512.1992014 46.449.5652015 46.440.0992016 46.528.966

Al llarg del segle XX, i amb algunes excepcions, la tendència de lanatalitat espanyola és descendent, especialment des de finalsdels 70 (canvis polítics, econòmics, culturals...).

Des dels 90 Espanya tenia uns dels índex de fecunditat mésbaixos d'Europa.

Cal considerar tant la millora econòmica, com l'arribada a l'edatfèrtil d'un volum molt destacat de població, o l'arribada depoblació immigrant.

Característiques actuals de la població espanyola.

Com a excepció, al voltantdel canvi de segle esconstatà un lleurepuntament de la natalitat(el 2007 la xifra denaixements va ser la mésalta des del 1979).

Crisi econòmica, descens en l'arribada depoblació estrangera i entrada en les edatsmés fecundes de generacions mésreduïdes de dones.

A partir del 2008,la natalitat tornaa caure:

Respecte la fecunditat, la taxa mitjana de fills per dona va pujarel 2009 al voltant d'1,5. Actualment ha tornat a baixar (no arriba a1,33).

D'altra banda, cal considerar que la població no creixeràcar cada cop hi ha menys dones en edat de procrear.

L'edat mitjana de maternitat es situa al voltant dels 32 anys.

http://www.expansion.com/economia/2017/06/22/594b9005468aeb6c4b8b46b9.html

Considerant l'evolució de la mortalitat, també aquesta hatendit a descendir, malgrat alguns períodes de creixement.

El 1900 era de 28,3 o/ooo, el 1980 arribà a 7,4 o/ooo.

A partir d'aquest moment s'incrementà lleugerament, coma conseqüència de l'envelliment poblacional. El 2016 erade 8,76 o/ooo.

La mortalitat infantil espanyola es situa enuns 2,7o/ooo, una de les taxes més baixesdel món.

L’esperança de vida el 2016es situava en 82,9 anys.

L'INE apunta que des del 2015 la mortalitat supera la natalitat.

Dones:85,6 anys.

Homes:80,3 anys.

Si es manté aquesta tendència, la població disminuirà de formaconsiderable.

La piràmide d'edats espanyola és contractiva, pròpia del NRD Id'un país desenvolupat.

Cal destacar les següents característiques:

Un estrenyiment en els primers glaons de la piràmide,conseqüència del desdens de la natalitat des del 1975. El lleuincrement a partir del 2000 era conjuntural.

El cos central de la piràmide és ampli, conseqüència delbaby boom produït entre 1960 i 1975. Darrerament s'hi haafegit un bon nombre de població immigrada.

El vèrtex en indica l'elevada esperança de vida espanyola, toti que encara són visibles els estrats de desnatalitzacióconseqüència de la guerra civil i la postguerra (65-69 anys).

Piràmide demogràfica actual de la població espanyola.

http://www.ine.es/prodyser/espa_cifras/2017/index.html#9/z

La distribució per sexes(2016) es situa en 50,93% dedones i 49,06% d'homes.

Això podria canviar en el futur(els canvis socioeconòmicstenen tendència a igualar lestaxes de mortalitat).

Homes Dones0-14 anys 3.591.907 3.398.956 15 %

15-64 anys 15.534.006 15.374.434 66,4 %65 anys i + 3.572.920 4.785.239 18,6 %

Total 22.843.610 23.713.398% 49,06 50,93

Població resident a Espanya el 2016 / 46.557.008(dades INE / Elaboració pròpia).

La població espanyola, com la de la majoria de païsosdesenvolupats, és una població envellida, amb una edat mitjanasuperior als 40 anys.

L’esperança de vidael 2016 es situavaen 82,9 anys.

85,6 anys dones.

80,3 anys homes.

L'INE indica que el 2016 més del 18,6 % de lapoblació espanyola té més de 65 anys.

L’envelliment de la població espanyola.

Observem la pèrdua d'efectius entre els 0-19 anys, mentre queaugmenta el percentatge en els altres dos grups.

Anys 0-19 anys 20-64 anys 65 anys i més1900 42 % 53 % 5 %1960 35 % 57 % 8 %1980 34 % 55 % 11 %1995 24 % 60 % 16 %2008 19 % 64 % 17 %2016 19,7 % 61,7% 18,6 %

Distribució població per grus d’edat

(dades INE / Elaboració pròpia).

Descens natalitat.

Mortalitat reduïda.

Augment esperança de vida.

Envelliment poblacional.

La densitat de població és d'uns 92 hab/km2.

Les zones més poblades són les properes al litoral i les vallsadjacents. La població en aquestes zones es situa en ciutats ogrups de ciutats. A l'interior peninsular destaca Madrid.

Les regions menys

poblades són de

l'interior.

La distribució de la població en el territori.

La taxa d'activitat

espanyola es situava el tercer

trimestre del 2017 en el 58,92%.

La població activa espanyola.

En les darreres dècades, abans de l’arribada de la crisi, destacal'augment sostingut de població activa:

Arribada a l'edat laboral dels joves nascuts durant elcreixement demogràfic, arribada d'immigrants i, sobretot,incorporació al món laboral de moltes dones.

La taxa d'activitat espanyola va caure a partir de la crisi del 2008.

El problema de l'atur depèn sobretot del creixement econòmic.L'expansió econòmica crea ocupació, la contracció genera atur.

Espanya té una de les taxes d’atur més elevades d'Europa.

Inicialment es disparà l'atur ala construcció.

Després augmenta en elsector industrial i de serveis(recessió econòmica,contracció del consum).

Crisi (a partir 2007-2008)

Actualment, lleu millora?(taxa d’atur

entre 16-17%)

Destaca molt l’atur juvenil, delsmenors de 25 anys (supera el36%).

L'atur afecta més als joves que cerquen la seva primera feina, elsmajors de 40 anys i les minories ètniques.

Caldria millorar la formació de la mà d'obra per tal d'implementarun model productiu més “modern” i tecnològicament avançat.

Hi ha clares diferències territorials respecte la taxa d’atur.

Els canvis socials ieconòmics han afavoritla incorporació de ladona al món laboral.

Encara es parla del “sostre de vidre”,barrera invisible que fa que les donesno accedeixin a determinats càrrecs deresponsabilitat, o que tinguinglobalment salaris inferiors als homes(al voltant d’un 25%).

Fet clau en la veritable equiparacióde gèneres (trenca la dependènciaeconòmica femenina).

Tot i que ha augmentat de maneraconsiderable, la taxa d'activitatfemenina a Espanya es situa en53,13%, mentre que la masculinasupera el 65,04%.

La incorporació de la dona al món laboral.

Al llarg del sXX la població catalana passà de 2 a 6 milionsd'habitants.

Entre el 1950 i el 1975 esdonà un creixementsemblant al Tercer Món.

La natalitat no va ser tan alta(Catalunya, tradicionalment, ésuna zona de natalitat baixa).

El creixement va ser degutsobretot a la immigració (adiferència del Tercer Món).

La població a Catalunya.

Catalunya va tenir fins el 1910 un saldomigratori moderadament positiu, carencara es produïa una forta migraciócap a Amèrica Llatina i un creixementpoblacional moderat.

Entre el 1911 i el 1936 es donà laprimera gran onada migratòria.

Catalunya demandava mà d’obra (fortaindustrialització, Exposició Universal de 1929).

Aquesta arribà des de zones interiors (mónrural) i des del P. Valencià, Múrcia, Aragó,Almeria...

Migració interna.

Entre el 1950 i el 1975 es produí lasegona gran onada migratòria.

Migració interna.

Provocà un creixement demogràfic brutal (2,25% anual).

Arribaren 1,5 milions d’immigrants, molts joves. Això rejovení lapiràmide d’edats, baixà la mortalitat i pujà la natalitat.

Hi hagué més diversitat d’origen (destacant Andalusia iExtremadura).

Migració internacional.

A partit sobretot dels 90’s del seglepassat es donà un canvi en la dinàmicamigratòria. L'èxode rural acabà, i araCatalunya és terra d'arribada d’immigrantsdel Tercer Món.

Aquesta immigració va donar un nouimpuls a la població catalana(7.477.131 habitants, Idescat, 2017).

2000-2010, gran fase de creixementdemogràfic.

1950 32403131960 39257791970 51225671980 59560001990 60590002000 62620002010 75120002013 75460002014 74338942015 74247542016 74483322017 7477131

Evolució de lapoblació a Catalunya(1960-2013)

Millora econòmica.

Arribada a l'edat fèrtil d'un volummolt destacat de població.

Arribada de població immigrant (aEspanya resideixen més de 5,5milions d’estrangers).

20% dels nascuts tenen paresnouvinguts, i un 8% tenen almenyun progenitor vingut de fora.

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 20130

1000000

2000000

3000000

4000000

5000000

6000000

7000000

8000000

Evolució de la població a Catalunya (1960-2013)

Actualment, aquest creixement demogràfic s’ha estancat i s’ha perdut població (2013, 7.546.000 / 2016, 7.448.332).

1960-1975

2000-2010

https://www.datosmacro.com/demografia/estructura-poblacion/espana-comunidades-autonomas/cataluna

La piràmide demogràfica de Catalunya és

pròpia d'un país desenvolupat

(natalitat i mortalitat baixes, àmplia esperança

de vida).

A partir del 1996 el nombrede naixements a Catalunyava començar a recuperar-se.

Aquest cicle alcista s’haesgotat, i les taxes jadisminueixen.

La taxa de mortalitat oscil·la entre 8 i 9 per mil habitants (2014,8,37).

La població catalana esdistribueix de manerairregular per el territori,concentrant-se bàsicament ala costa (zones amb mésactivitat econòmica).

Destaca la gran concentracióde l'àrea metropolitana deBarcelona (44% del total).

La densitat de població (234 hab/km2 de mitjana) baixa a mesuraque ens apropem a les comarques interiors i pirinenques (lesmenys poblades de Catalunya).

2008-2014: desacceleració delcreixement demogràfic, desprésdel gran augment del període2001-2008).

El creixement s’alenteix demanera general i moltsmunicipis entren en pèrdues enels darrers anys.

Destaca que en les principals àrees urbanes, els municipis centrals(Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona-Reus) presenten dinàmiquesnegatives o de creixement mínim, que contrasten amb incrementsmés importants en els municipis del seu voltant.

És un creixement centrat en elsentorns periurbans que ha estatfora generalitzat per tot elterritori.

Sobre l'ocupació aCatalunya, clarament hipredomina el sectorserveis i la indústria.

Total ocupats %3.183,9 100

Agricultura 50,8 1,6Indústria 583,6 18,32

Construcció 184,2 5,78Serveis 2.365,2 74,23

Unitats en milers de persones

La crisi dels 2007 vacomportar un clarincrement de l'atur.

Dades referides agener del 2016.

El tercer trimestre del2017 es situava en el12,54%

Tot i situar-se per sota de lamitjana espanyola (16,38 %), ésmolt elevada.

A Catalunya superà el 22% i aEspanya el 26%).

Ara s’ha reduït la taxa d’atur.