Vet aquí un gat nova mida - Eumo Editorial,...
13
Adaptacions de M. Carme Bernal, Francesc Codina i Assumpta Fargas Eumo Editorial Il·lustracions de Beatriz Menéndez, FranParrenyo i Eva Sans Vet aquí un gos, vet aquí un gat… Els contes de sempre (2)
Transcript of Vet aquí un gat nova mida - Eumo Editorial,...
Adaptacions de M. Carme Bernal, Francesc Codina i Assumpta Fargas
Eumo Editorial
Il·lustracions de Beatriz Menéndez, FranParrenyo i Eva Sans
Vet aquí un gos,vet aquí un gat… Els contes de sempre (2)
07 - 1. ELS TRES ÓSSOSAdaptació de la versió de S. C. Bryant
21 - 2. LA PRINCESA RATOLINAAdaptació de la versió de S. C. Bryant
29 - 3. EL LLEÓ I LA GUINEUAdaptació lliure de la faula d’Isop
37 - 4. LES DUES RATES I EL MICOAdaptació lliure de la versió d’Albert Jané recollida a El llibre de les faules
45 - 5. EL REIETÓAdaptació a partir d’un text recollit per Jacint Verdaguer
53 - 6. LA FAVERAAdaptació lliure de les versions de J. Amades, de F. Pelagi Briz i de M. Desclot
65 - 7. PER QUÈ L’AIGUA DEL MAR ÉS SALADAAdaptació de la versió de S. C. Bryant a Com explicar contes
73 - 8. LES SABATES DE CENT LLEGÜESAdaptació de la versió de Perrault, a partir de la síntesi d’E. Valeri
85 - 9. EN MAIMÍS
Adaptació de la versió d’«Epaminondes i la seva padrina», de S. C. Bryant
93 - 10. LA BELLA DORMENTAdaptació de la versió de Grimm en la traducció de C. Riba i de Perrault en la traducció d’À. Valls
103 - 11. EL SOLDAT DE PLOMAdaptació de la versió de C. Andersen en la traducció de J. Carner
7
1. ELS TRES ÓSSOS
8
Una vegada hi havia tres óssosque vivien en una caseta al mig del bosc.
L’un era gros,l’altre era mitjài l’altre era petit.
9
Tenien tres plats per menjar les sopes:
un de petit,un de mitjài un de gros.
Una vegada hi havia tres óssosque vivien en una caseta al mig del bosc.
L’un era gros,l’altre era mitjài l’altre era petit.
10
També tenien tres cadires:
una de petita,una de mitjanai una de grossa.
11
I també tenien tres llits:
un de petit,un de mitjài un de gros.
12
Un dia havien fet sopes per dinar.Però eren molt calentesi els tres óssos se’n van anar al bosca esperar que es refredessin.
11. EL SOLDAT DE PLOM
104
Una vegada hi havia vint-i-cinc soldats de plom molt ben plantats dins una capsa de cartó que era a l’aparador d’una botiga de joguines. Els soldats semblaven germans perquè tots havien estat fets d’un mateix tros de plom. Tots anaven vestits igual, amb una jaqueta blava i uns pantalons vermells, tots por-taven un fusell a l’espatlla i tots s’estaven quiets i ben drets i miraven cap endavant amb cara de no tenir por de res.
Un bon dia una senyora va entrar a la botiga, va comprar la capsa, se la va endur a casa seva i la va regalar al seu fi ll, que aquell dia feia els anys.
105
El nen va obrir la capsa i va començar a treure’n els soldats i a posar-los drets damunt d’una taula on hi havia una pila de joguines de tota mena. Llavors va veure que, a un dels soldats, li faltava una cama.
El nen va pensar: «Amb aquest soldat que només té una cama, no hi jugaré pas». I el va deixar en un racó, lluny dels al-tres, al costat d’un castell de paper.
El pobre soldadet, quan va veure que el separaven dels seus companys, es va posar molt trist i va estar a punt d’arrencar a plorar, però com que era de plom no ho podia fer.
«Quina culpa en tinc —pensava—, si quan m’estaven fent a la fàbrica, se’ls va acabar el plom i em van haver de deixar només amb una cama! Jo quina culpa en tinc! Per què m’han d’arraconar d’aquesta manera?»
Llavors es va fi xar que a la porta del castell de paper hi ha-via una noieta molt bonica que també era feta de paper, però d’una classe més fi na.
El nen va obrir la capsa i va començar a treure’n els soldats i a posar-los drets damunt d’una taula on hi havia una pila de joguines de tota mena. Llavors va veure que, a un dels soldats, li faltava una cama.
El nen va pensar: «Amb aquest soldat que només té una cama, no hi jugaré pas». I el va deixar en un racó, lluny dels al-tres, al costat d’un castell de paper.
El pobre soldadet, quan va veure que el separaven dels seus companys, es va posar molt trist i va estar a punt d’arrencar a
106
Aquella noia era una ballarina. Portava una faldilla curta i am-pla, tenia els braços estesos cap enlaire, aixecava la cama dreta amunt i només s’aguantava amb la punta del peu de la cama esquerra.
Des del lloc on era, el soldat només li veia aquesta cama.Tot d’una va pensar:«Mira, aquesta noia faria per mi. És molt bonica i només té
una cama, com jo. Que feliç seria si m’hi pogués casar! Però és impossible. Ella viu en aquest castell de paper i jo visc en una capsa de cartó fort amb vint-i-quatre soldats més. Ella deu ser molt rica, i jo no tinc ni cinc cèntims. De totes maneres, miraré de parlar-hi».
107
Però va anar passant l’estona i al soldat no li sortia cap pa-raula, perquè de tan enamorat que estava era com si la llengua se li hagués tornat de plom i no la pogués moure.
Així, doncs, va estar-se hores i hores callat, mirant la balla-rina, fi ns que es van apagar els llums de la casa i tot va quedar fosc.
Els altres soldats fa jeia estona que eren a la capsa dormint. El nen els hi havia desat quan s’havia atipat de jugar-hi, però no s’havia recordat de fi car-hi el pobre soldat que només tenia una cama.
El pobre soldadet va haver de passar la nit fora de la seva capsa. Sort que en aquella habitació hi havia una llar de foc encesa i no va patir gens de fred.
Però va anar passant l’estona i al soldat no li sortia cap pa-raula, perquè de tan enamorat que estava era com si la llengua se li hagués tornat de plom i no la pogués moure.
Així, doncs, va estar-se hores i hores callat, mirant la balla-rina, fi ns que es van apagar els llums de la casa i tot va quedar
