Web 2 0, Web social

Click here to load reader

  • date post

    12-Nov-2014
  • Category

    Education

  • view

    3.738
  • download

    13

Embed Size (px)

description

Introducció a la web social, web 2.0. Material complementari per formació en competències digitals 2009 - 2010 (diverses organitzacions i empreses), publicat al llibre Treball col.laboratiu a les administracions públiques.

Transcript of Web 2 0, Web social

  • 1. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 1 Quan vegis totes les recompenses, immediates i emergents que pots obtenir compartint, s possible que tadonis que has oblidat els drets dautor i tots els drets reservats. Estars massa ocupat disfrutant de compartir com per preocupar-te de qui et copia. La nova frmula econmica s: com ms gent remixi les teves obres, ms obtendrs a canvi Isaac Mao, Sharism (2008) (Captol Web Social del llibre El Treball Col.laboratiu a les Administracions) Vivim en lanomenada Societat del coneixement, aquella que batejava Peter Druker al 1969 en motiu del naixement de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci, i que adquireix la mxima potncia, amb la web social i lemergncia del software social i el treball collaboratiu que tot plegat possibilita. Dambds temes, de tecnologia i del carcter social, la sociabilitat a lsser hum, dels efectes de la seva combinaci en la generaci de coneixement, parlarem aqu. Web 1.0, 2.0 i beyond: Evoluci histrica de la web: No parlem, quan ens referim a web 1.0, web 2.0, web 3.0, de diferents versions que millorin progressivament un mateix programa informtic o aplicaci. Potser la nica metfora adequada a aquest respecte seria dir que la web est en una fase de beta (de prova, de millora) permanent i que els anteriors son simples artificis didctics per explicar-la. Tampoc estem parlant, malgrat el que els termes ens puguin fer pensar, de fases cronolgicament evolutives dun mateix fenomen. Es tracta, de fet, duna classificaci controvertida i podrem dir que seria molt ms acurat parlar, sobretot respecte la web 2.0, dentorns qualitativament diferents, dun canvi de paradigma amb importants implicacions, tal i com anirem veient en aquest captol, en la cultura, la organitzaci social i leconomia de la societat. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 2. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 2 Repassem, per tal dentendre els conceptes, levoluci histrica de la xarxa actual (1): Resulta sorprenent, quan vivim la web social, la original vinculaci de la xarxa a objectius militars. La prehistria d'Internet s en la xarxa de carcter militar finanada pel departament de defensa dels Estats Units. Ms tard, el 29 d'octubre de 1969 arrencava el primer node, ARPANET, a la UCLA (Universitat de Califrnia, Los Angeles) del que havia de ser la Internet davui (2). Durant la dcada dels 1990 la xarxa guanyava densitat. L'agost de 1991 el CERN public el projecte World Wide Web, i dos anys desprs Tim Berners-Lee iniciava la creaci de l'HTML i HTTP, llenguatges, tecnologies bsiques de la web davui. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputaci a la Universitat d'Illionis desenvolupava el primer navegador web: Mosaic, en versi 1.0. Web 1.0: El llenguatge HTML s el que dna forma a la web (el que veiem quan es resol una adrea HTTP a la barra del navegador). En la seva forma ms simple donava lloc a pgines esttiques (que no interactuen amb una base de dades), difcils de modificar amb coneixements dusuari i sense massa possibilitats en termes de multimdia. Es tractava, doncs, duna web eminentment textual i no massa diferent dels mitjans de broadcast unidireccional tradicionals (la televisi en seria el mxim exponent) Podrem dir que lxit, linters per al pblic de les famoses punt com va ser assolit a partir de webs ms dinmiques (en ocasions denominades Web 1.5), ms fcils de gestionar pels usuaris (3). Eren temps en els que lesttica visual i els hits (visites) eren considerats factors molt importants. Va ser desprs de la denominada crisi de la burbuja . com, una corrent especulativa entre 1997 i 2001 que feia augmentar les borses de les nacions occidentals degut a expectatives que van resultar exagerades al voltant dinternet i la nova economia, que la web es va reinventar. Analitzats alguns dels motius de la crisi, la web 2.0 mirava de superar-los. Els nous models de negoci havien subestimat la complexitat i els costos de logstica i distribuci dels productes i sobreestimat leconomia de labundncia i la freenomics, o aquella Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 3. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 3 tendncia a fer gratuts serveis i continguts, en un moment que segons molts analistes, encara no era, en nmero dusuaris i hbits de consum (desconfiana envers el pagament electrnic, p. ex.) ladequat. Ms usuaris, amb ms habilitats digitals, costos de producci ms baixos, aix com avenos tecnolgics exponencials en la capacitat dequips i xarxes (resulta interessant a aquest respecte la Llei de Moore (4)), feien possible uns anys desprs la web social. Els avanos en els llenguatges de programaci i els amples de banda possibilitaran laugment en el nombre dusuaris, linteres comercial i l`evoluci final o canvi de paradigma envers la web 2.0 (o web social). Lelement social es demostrava doncs dsiruptiu i possibilitava el canvi de paradigma fonamental, no noms en la web sin en la societat en general: la web social com a impuls definitiu a la societat del coneixement. La web 2.0 o web social com a canvi de paradigma: Sentn en ocasions la web 2.0, amb ms facilitat, des de les marques, empreses i aplicacions comercials que, a mode dstartups (5) i seguint en molts sentits el model de Google (6), sorgeixen ara: Flickr, WordPress, Blogger, MySpace, Facebook, Youtube, Delicious i un llarg etc... Per ms enll daplicacions es tracta dun fenomen tecnosocial, dun autntic canvi de paradigma, social, cultural i econmic, ms important, fins i tot, que el que suposava el naixement de la prpia web: la societat del coneixement tal i com la presentavem , com lespecial combinaci de tecnologia i construcci social, col.lectiva, connectada, del coneixement en lsser hum. Podrien sevir per entendre de qu parlem alguns termes alternatius, sinnims del ms meditic de web 2.0: Societat de la conversa, web social, web de la participaci serien sinnims i exemplificarien algunes de caracterstiques principals de la nova web, tals com la interacci, la construcci de grups i comunitats a les noves xarxes socials i dinteressos. s en els canvis tecnolgics i socials que sestan produnt, , en la seva sinrgia, que es basa el Cluetrain Manifesto, al 1999, (7) un dels documents ms coneguts de la web. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 4. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 4 No el veurem en lextensi de les seves 95 tesis. De fet, la primera, els mercats son converses en els que empreses i institucions han dentrar a interactuar, a dialogar amb el consumidor o usuari de manera activa, ens pot ser suficient per entendre el nou context: La web seria, segons aquest, un lloc on es desenvolupa un fenomen social nic en relaci amb la creaci i distribuci de continguts, caracteritzat per la comunicaci oberta, la descentralitzaci de lautoritat, la llibertat de compartir i usar, en un context que tracta les relacions humanes i econmiques com a converses. The Cluetrain Manifesto afirma que les condicions del mercat han canviat amb la interconnexi massiva de negocis i persones provocada per lextensi de la xarxa i leconomia global. La principal caracterstica del mercat al segle XXI s que les organitzacions i els consumidors estan implicats en una gran conversa, densament interrelacionada, que fa canviar radicalment la relaci empresa-client: la clau del mercat, ara, sn les persones, una a una i cadascuna amb veu prpia. Son els prosumidors, els que passen de ser audincies en els mitjans tradicionals, de tenir-hi un paper passiu com a receptors de sistemes de broadcast en comunicaci (unidireccionals) a ser els protagonistes o com a mnim, element fonamental de la interacci, cada cop ms actius fins arribar a ser els propis productors de continguts (User Generated Content) i incls de mitjans (User Generated Media). Son aquests UGC, UGM els que al 2006 comencen a donar forma al que avui entenem com la popularitzaci del periodisme ciutad, rebent un important impuls meditic: Aquell any, la portada de la revista Time, dedicada any rera any a destacar la persona ms il.lustre, premia totes les que estan generant i compartint software i continguts a la xarxa: La persona de lany ets tu, cadascun dels que aportem i compartim continguts a la web. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 5. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 5 Imatge: CC Revista Times (8) Sinicia a partir daquest moment i segons alguns autors, el que ha estat anomenat Web 2.0 (9) i que podrem dir que s el nou ecosistema on persones que comparteixen i col.laboren poden desenvolupar la seva creativitat i esdevenir agents actius en la producci i no noms el consum de coneixement, participant, pertant, de forma ms real que mai, en la societat global. Michael Wesch (2006) i letnografia digital, amb el popular vdeo viral The machine is using us (10) exemplifiquen el nou fenomen. Tamb el concepte de Wikinomia o wikieconomia, leconomia de la col.laboraci entre grups humans, desenvolupat el 2006 per Don Tapscott i popularitzat al llibre del mateix nom (11), desenvolupa la idea de la web 2.0 revolucionant els models que basen leconomia tradicional. Posteriors elaboracions dautors tant importants com o Kevin Kelly (2009) concreten sociolgicament la novetat del fenomen: Shirky ens vindria a dir que abans de laparici daquest tipus deines, podrem dir que tecnoculturals, noms eren les institucions (empreses, organitzacions) les que podien Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 6. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 6 oferir-nos productes, serveis. Les noves eines socials canvien el panorama, rebaixant de forma drstica el preu de la coordinaci i de lacci grupal fins a poder pensar, en el cas de Kevin Kelly, en noves utopies, com el Socialisme digital, el Col.lectivisme online. OReilly (2004) es un dels principals promotors de la noci de Web 2.0 i resumeix en set els seus principis constitutius (12): -La World Wide Web com a plataforma de treball. -Lenfortiment de la intelligncia collectiva. -La gesti de bases de dades com a competncia bsica. -El software que no es limita a un nic dispositiu. -La fi del cicle de les actualitzacions de versions de software -Models de programaci lleugera i recerca de la simplicitat -Les experincies enriquidores dels usuaris. La segent imatge, coneguda com el Mapa meme de la web 2.0 i en forma duna de les formes de representaci del coneixement ms populars a la web social, els nvols detiquetes, illustra el tema: Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 7. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 7 Imatge (13): CC Markus Angermeier Temes i caracterstiques principals de la web davui: Tenim a "Planeta web 2.0, inteligencia collectiva o medios fast food "(14), un dels primers llibres en llengua castellana sobre el tema una srie de caracterstiques sobre la nova web segons diferents autors i conceptes: Inter creativitat (Berners-Lee, 1996); Intelligncia collectiva (Lvy, 2004); Multituds Intelligents (Mc Luhan, Rheingold, 2002); Saviesa de les multituds (Surowiecki, 2004) i Arquitectura de la Participaci (OReilly, 2004). Hi afegirem, donada levoluci de la web durant els ltims anys i tot i que sn termes molt nous, algunes qestions: la noomorfosi digital, la web 3.0, la web semntica, la Singularitat (Raymond Kurtzweil), la filosofia del Sharism, la Internet de les coses i el Cloud Computing, aix com alguns tpics rellevants als temes que ens ocupen al llarg del Manual: Nadius Saviesa digital, la Onada Groundswell, el Programari lliure, el Software Social, els Marcadors, les Xarxes Socials, els Blocs i els Wikis ens semblen temes a repassar. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 8. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 8 Inter creativitat (Berners-Lee). Intercanvis creatius digitals. El concepte dintercreativitat s clau des dels orgens de la xarxa. Desenvolupat per Tim Berners-Lee (1996), s la suma de dues paraules ntimament lligades al fenomen evolutiu dInternet: interacci ms creativitat. Utilitzat des de les primeres comunitats de hackers (Himanen 2001) existents a la xarxa, podem definir-lo com el procs de fer coses o resoldre problemes junts en un ciberespai que propicia compartir el coneixement entre persones, a travs de xarxes de cooperaci recproca. La intercreativitat proveu els mecanismes necessaris perqu tota la comunitat pugui aportar el seu coneixement al producte desenvolupat, en forma horitzontal i organitzada (Pardo Kuklinski, 2005). Per explicar aquesta idea Berners-Lee (2000) assenyala algunes caracterstiques addicionals: Haurem de ser capaos, no noms de trobar qualsevol document a la web sin tamb de poder crear qualsevol classe de document amb facilitat. Haurem de poder, no noms interactuar amb altres persones, sin poder iniciar i participar en processos de creaci amb altres persones. (continguts generats per lusuari, software, xarxes socials, entorns de co.laboraci, etc) Berners-Lee explica que la noci d intercreativitat no fa solament referncia a l'acte interactiu sin que descriu el valor substantiu que ofereix l'evoluci de Internet i el seu potencial social, a travs de la consolidaci de xarxes de gesti del coneixement. Aix, el concepte no noms refora la capacitat de transferir dades, sin que va molt ms enll, assignant un valor estratgic al procs social d'intercanvi i a la construcci collectiva del saber. Va ser aquest mateix fonament el que va impulsar a Berners-Lee a crear lecosistema de la WWW, similar en la seva arquitectura potenciadora de la intercreativitat a molts dels desenvolupaments del moviment open source. De la intercreativitat parteixen tamb les teories de Clay Shirky (2008), que relacionen aquesta amb la desinstitucionalitzaci que suposa. Here comes Everybody, la seva obra mestra clau per entendre la web social, aix com el vdeo US now (15), resulten referncies imprescindibles. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 9. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 9 El canvi bsic, estaria segons lautor en el procs de producci i consum de les notcies (de la realitat): Si abans eren alguns els que decidien el que era o no veritat, els que filtraven el que desprs tots convertiem en la nostra realitat, ara som molts els que els etiquetem, qualifiquem, empoderem o condemnem a loblit els continguts que la conformen. El final del vdeo que comentavem inclou les segents paraules de Shirky, gaireb definitives: el poder dauto-organitzaci de les xarxes socials amenaa la fbrica del govern per sempre. Que el valor de les coses estigui en quanta gent les comparteix i no en el preu que posin les marques (...) No s on est el punt final de tot aix per el canvi est essent profund... Intelligncia collectiva (Lvy). Un ciberespai que connecta intelligncies. s al 1997 quan Pierre Lvy publica Intelligncia Collectiva: per una antropologia del ciberespai. La tesi central: lexistncia dun saber collectiu, a qualsevol lloc on hi hagi humanitat, susceptible de ser potenciat, de recolzar-se en dispositius tecnolgics. La intelligncia collectiva seria la capacitat dun collectiu de persones per collaborar i decidir sobre el propi futur, aix com la possibilitat dassolir els propis objectius en un context cada cop ms complex. La teoria de Lvy, nascuda en el context de la massificaci de la Internet comercial dels anys 90, quan la interacci era limitada al correu, llistes de discussi (newsgroups), xats, frums i BBS (bulletin board system), resulta en certa manera una predicci de futur: Si les tecnologies sorientaven a potenciar la creativitat i fer de mitj de transmissi entre les intelligncies dels individus, la societat, com a sistema, podria arribar a un nivell superior dintelligncia collectiva, transcendint en temps i espai les intelligncies individuals que la conformen. La intelligncia collectiva s, segons lautor, una espcie de societat Annima a la que cada accionari aporta com a capital el seu coneixement, les seves converses, la seva capacitat daprendre i ensenyar. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 10. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 10 El context virtual, la prpia evoluci, com hem vist, envers la web social, enriqueix la idea de dileg, de cooperaci, de conversa, arribant a un resultat cabdal si pensem en les comunitats: un saber que senriqueix a partir de lexperincia de cada participant. Aix: La web del futur expressar la intelligncia collectiva d' una humanitat globalitzada i interconnectada a travs del ciberespai. (Lvy, 2003) Les caracterstiques prpies del ciberespai (entorn de coordinaci no jerrquic que afavoreix la sinergia dintelligncies) seran, si sabem traslladar-les a les comunitats virtuals, ambients perfectes des de els quals reconixer, mobilitzar habilitats, experincies i competncies (Lvy, 1997) en benefici de la organitzaci, de lindividu i de la mateixa societat. s una idea poderosa que tot i ser formulada en lmbit genric de la web, constitueix un dels principis inspiradors dels actuals progames de Gesti del coneixement (2.0). En concret i en termes aplicables al programa Compartim que presentem en aquest treball, cada persona posseeix coneixements nics i cap persona t un coneixement absolut i pertant, s necessria la comunitat. Resulta fonamental, la inclusi i participaci de tots, com peces dun engranatge qualitativament ms precs i eficient. Multituts intel.ligents (Howard Rheingold): El coneixement collectiu recolzat en la xarxa (Mc Luhan): Rheingold, al seu Smart Mobs: The Next Social Revolution (Multitudes Inteligentes: La propera revoluci social. 2002) ens parlar dun nou ecosistema, de comunitats virtuals espontnies, o daquelles subcultures i grups sorgits grcies a les noves possibilitats que obre la xarxa. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 11. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 11 Altre cop s la metfora biolgica la que il.lustra el tema: aquestes comunitats seran com microorganismes, experiments socials no planificats, emergents grcies a la nova connectivitat, davant de la possibilitat duna majoria de connectar-se, mitjanant diversos dispositius, a la xarxa. s, en certa manera, tamb, el missatge de Mc Luhan amb la seva clebre frase el medi s el missatge (16), formulada en relaci a laparici dels nous mitjans audiovisuals. Aix, Rheingold, seguint la idea de la intelligncia emergent, explica que l actual apropiaci de las tecnologies digitals t incidncia directa en la conformaci de noves dinmiques de construcci del capital social (coneixement collectiu) en el context de la societat del coneixement (Cobo, 2006). Rheingold (2001) analitza el cas dels Flash Mobs, s a dir, aquells fenmens socials en els que agrupacions de persones organitzades a travs de dispositius digitals es manifesten collectivament de manera presencial. Sn conegudes, tamb, com mobilitzacions instantnies. En el seu treball, l'autor explica que l's de les plataformes tecnolgiques digitals s la columna vertebral d'aquest moviment, ja que tota la interacci es produeix a distncia i funciona a travs de la distribuci de missatges per mitj de xarxes socials. En aquesta lnia, Castells (2001) introdueix la idea dubiqitat i permanncia: la difusi de l'accs inalmbrica Internet, aix com de xarxes d'ordinadors i sistemes d'informaci situats en qualsevol lloc del mn o la comunicaci mbil. Incorporem tamb el seu esperit al del programa Compartim quan assenyala que aquestes noves formes dinteracci, possibilitades per les tecnologies, afavoreixen lintercanvi de coneixement collectiu i la construcci dun capital social que es genera quan es comparteixen les xarxes socials, la confiana, la reciprocitat, les normes i valors per promoure la collaboraci i la cooperaci entre les persones (Rheingold, 2005) Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 12. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 12 La saviesa de les Multituds (Surowiecki). Cent cervells pensen millor que un de sol. Noms dos anys desprs del treball de Rheingold, Surowiecki publica el llibre The Wisdom of Crowds (2004), tradut en el nostre context com Cent millor que un. s una obra que aporta algunes coses a la idea del valor del intercanvi i la integraci de coneixements individuals: La suma de les decisions col.lectives de moltes persones resulta ms encertada que les decisions individuals duna sola. La tesi de Surowiecki es complementa amb la idea d'intelligncia emergent de Johnson (2001), que analitza la naturalesa de les decisions collectives, ja sigui en subjectes intel.ligents (com els ssers humans) o no intelligents (com els insectes o animals agrupats en ruscs, ramats, eixams, etc). Surowiecki explica que la intelligncia collectiva emergeix, incls, quan molts integrants del grup disposen d'informaci superficial sobre un problema. En el seu treball explica de quina forma es pot assolir que els grups prenguin bones decisions i, al mateix temps, descriu els factors que dificulten aquest procs. Ser un punt interessant, a tenir en compte en la formaci de comunitats. Coses com la diversitat i la independncia, per exemple, sn necessries perqu un grup sigui intelligent: 1. Diversitat dopinions entre els individus que conformen el grup. 2. Independncia de criteri. 3. Cert grau de descentralitzaci que permeti lexistncia de subgrups en el collectiu. 4. Existncia de mecanismes dinclusi de judicis individuals en la decisi collectiva. Surowiecki, tal i com daltres autors asseguraran de forma posterior, santicipa a la idea de la singularitat que veurem en el segent punt quan postula que les decisions preses grcies a la conformaci d'una saviesa collectiva poden ser ms intelligents que les dels mateixos experts. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 13. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 13 Arquitectura de la participaci, els continguts generats per lusuari: Molt relacionada amb les anteriors, la idea del paper actiu dels usuaris, de tots els potencials usuaris, s elaborada pel blocaire francs de referncia, Loc LeMeur, que la denomina la revoluci amateur. La societat, tal i com afirmen Jonas Ridderstrale y Kjell A. Nordstrn a Funky Business (17), est canviant. El talent de les persones s un factor cada cop ms determinant, que incidir en els resultats de forma significativa: qualsevol pot difondre el seu missatge a Internet, qualsevol pot opinar, qualsevol pot crear el seu bloc o iniciar un moviment de marketing viral capa de moure la societat en favor o en contra de determinades causes. Aquests autors denominen forces funk (nous valors, desenvolupament tecnolgic, globalitzaci, societat de la informaci, etc...) als fenmens que construeixen aquest mn diferent, la denominada localitat funk, en un nou paradigma per persones i empreses que obliga a canviar actituds. Els arguments sn congruents amb els que plantejava Himamen amb ltica Hacker (2002) i amb les teories que veurem al respecte de la nova cultura del Sharism. Per potser qui millor ha sabut concretar la idea ha estat altre cop Tim O'Reilly, que en les seves tesis fundacionals respecte la web 2.0 ens presentava ja larquitectura de la participaci: Lautor assenyala que darrera daquesta arquitectura de la participaci hi ha una tica de cooperaci implcita, en la qual la web actua com intermediari intelligent, connectant entre s els extrems i aprofitant les possibilitats que ofereixen els propis usuaris. Larquitectura de la participaci es produeix en el marc dun canvi tecnolgic i social que ofereix a les comunitats la possibilitat de comptar amb eines que multipliquen la manera com es genera i distribueix el coneixement. Des d aquesta perspectiva, la obertura (les filosofies open source) s la pea clau dun cercle virtus de participaci i collaboraci que far crixer el coneixement col.lectiu (Lvy, 2005). Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 14. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 14 Sharisme Era evident que, davant de lexplosi creativa que suposa la web ens plantegssim lessncia, la psicologia, els motius pels quals Compartim. Sorgeix molt recentment una elaboraci terica que ens ha semblat interessant per exemplificar la nova web, una nova filosofia, forma de pensar, reorientaci en els valors i les actituds de lusuari que ara genera continguts: el Sharism (Issac Mao, 2008) Parteix dun fet clau: els que comparteixen estan acumulant capital social i una superabundncia de respecte per part de la comunitat. La teoria, tamb anomenada La doctrina neurona, dna un pas ms enll i suposa que el sharisme est codificat al genoma hum. Sota la mateixa lgica del connectivisme que hem vist en parlar daprenentatge, postula que la lgica neuronal de connexions, dabundncia de connexions com a signe de salut neurobiolgica, d' un cervell ents com a sistema obert, es repeteix en l sser hum com a part fonamental, codificada al genoma, de la seva essncia. s un procs instintiu, desactivat per la cultura de la propietat de les idees, la defensa dels bns culturals o la propietat intel.lectual. Una cultura que no comparteix (non-sharing culture) ens enganya, separant de manera absoluta lespai privat i el pblic, els entorns oberts dels tancats, obrint finalment una bretxa en lespectre del coneixement. Aix, la sentencia tradicional canvia, es qualifica: El coneixement compartit s poder. Blocaires, xarxes socials, la rpida emergncia de las aplicacions socials que ens permeten comunicar i cooperar, deixant que la gent pugui intercanviar contingut dun a altre servei (18), est donant la possibilitat als usuaris dintroduir memes en un ecosistema interconnectat. Aquestes noves tecnologies, com els moviments copyleft, fan reviure el sharisme a la nostra cultura tancada. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 15. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 15 Web 3.0: La plantegem gaireb com una caracterstica de la web, com un element qualitativament diferent i no en tercer lloc quan hem fet un reps de levoluci de la web perqu no existeixen encara massa consens sobre el que o no web 3.0. Una de las definicions tpiques constata un fet purament cronolgic: la web 3.0 es la tercera dcada de la web. Si ha de significar un canvi ampli, sistmic, qualitatiu, ms enll del tecnolgic, tal i com hem viscut amb la web 2.0 a partir de lelement social es quelcom encara sense resposta. Per la meva part, no renunciaria fcilment al terme, menys si el vinculem a un escenari, com a mnim, optimista, el de les teories sobre la civilitzaci dAlvin Toffler: Els canvis que viu el mn els ltims 40 anys han estat catalogats en molts casos de desmoralitzadors, en realitat noms estan trencant paradigmes negatius, que la segona onada ens imposava. I anuncien que la tercera onada (Toffler, 1979) ja s aqu i estem submergits en ella. Caracterizen la tercera onada la desarticulaci destructures de la segona, en forma de: Descentralitzaci Desmassificaci Personalitzaci I son temes que podem relacionar fcilment amb els que es defineixen com a caracterstics de la web 3.0: Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 16. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 16 Imatge: cc Dolors Reig (19) Podem, no obstant, descriure algunes de les tendncies envers les que es dirigeix la web avui. Algunes semblen tenir un potencial disruptiu, revolucionari ms important que daltres, com la web semntica. Web semntica: No s del tot correcte plantejar-la com a web 3.0 donat que sorgeix des dels propis orgens dinternet. De fet, Tim Berners Lee pensava la web com quelcom molt ms elaborat que el que tenim ara. Han estat criteris prctics, la prioritat en labaratiment de costos de producci, les presses, posteriors a la burbuja.com en la construcci duna web social i rentable, els que han guiat lactual arquitectura, tcnicament molt millorable, de la WWW (el mateix imperatiu econmic frena, de fet, la seva evoluci) Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 17. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 17 Imatge (20) CC Bebo White El tema el reflexa b Bebo White al grfic, adaptat de Roca, Fumero (2006) al respecte de levoluci de la web des dels seus orgens i en relaci a les seves diferents versions. Podem veure com levoluci de la Web 1.0 no s lineal, sin que es ramifica, es bifurca, entre dos tipus de web ms funcionals: -La Web Semntica, en la qual safegeixen a les dades codificades i representades en les pgines, al llenguatge HTML que definia la forma, una srie de metadades (dades sobre les dades) que habiliten lusuari i les mquines per extraure informaci i poder operar-hi (parlem ms endavant de Linked Data Web). -La web 2.0, la web social. Sigui com sigui, cal que abordem la definici de la web semntica: Podrem dir que la web semntica s aquella que es construeix en un llenguatge que els ordinadors poden entedre. Es refereix, ms enll de la transmissi de senyals, a la comunicaci. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 18. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 18 Tamb podem dir que s una web de dades escrites en formats interoperables, de bases de dades compatibles que construeixen la definici per als ordinadors, dmbits conceptuals globals per tota la web. Son dades que els ordinadors poden interpretar, relacionar amb altres, etc per tal de retornar-nos resultats o una experincia dusuari ms cmoda, productiva i satisfactria. Per tal que sigui possible (i aquest s un repte bsic), cal definir els estndards. LW3C s lorganisme que se nencarrega, a ms de fer la traducci dels conceptes del mon a ontologies. Els llenguatges RDF, OWL i derivats, a ms del XML son formes de marcar el contingut de qualsevol pgina web de forma semntica. Resulta, sens dubte, una web molt ms costosa per part dels productors de continguts, per ms eficient a llarg termini. El paper dels organismes reguladors, com lW3C es fonamental. Tim Berners Lee treballa en la linked data web, la web de les dades enllaades, o la traducci de bases de dades publiques als llenguatges semntics pels governs de UK o EEUU. Son molts els organismes, les institucions i empreses privades que estan entrant a la Linked data cloud (nvol de dades interoperables), laposta per formar part dun futur univers web ms eficient i ordenat. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 19. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 19 Aix, levoluci des de 2008 a 2009, tal i com podem veure als grfics (21) s significativa: Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 20. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 20 Imatges (20) W3C cc No s fcil formar part del graf, per tamb son cada cop ms sofisticades les eines de semantitzaci dels continguts i mitjans generats per lusuari a la web social. La web 3.0, entesa com a semntica, s una tendncia que durar possiblement els propers, ja no 10 (recordem la definici com a tercera dcada de la web) sin un perode indefinit i molt ms llarg a la web. s possible que estem parlant dun procs de construcci paral.lela duna web de qualitat, i no dun resultat possible al 100% en qualsevol moment concret. Singularitat En futurologia, la singularitat s un esdeveniment futur en el qual es prediu que el progrs tecnolgic i el canvi social acceleraran el desenvolupament duna intelligncia sobrehumana, canviant el nostre ambient de manera tal que qualsevol sser hum anterior seria incapa de comprendre o predir. Aquest esdeveniment s'ha nomenat aix per analogia amb la singularitat gravitacional observada en els forats negres, on existeix un punt en el qual les regles de la fsica Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 21. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 21 deixen de ser vlides, i on la convergncia cap a valors infinits fa impossible el definir una funci. Alguns autors, com Raymond Kurtzweil, han proposat teories que expandeixen la Llei de Moore (definida abans) cap a un tipus de computaci que van ms enll dels simples transistors, suggerint un patr exponencial de progrs tecnolgic que persisteix a travs de la histria humana (es pren en compte el poder de computaci dels cervells humans), fins i tot abans que hi hagi vida sobre la terra. Segons Kurtzweil, aquest patr culmina en un progrs tecnolgic inimaginable en el Segle XXI, el qual condueix a la Singularitat. Quan emergeixi una intelligncia superior a la humana, s'entraria en una etapa post humana que probablement conduiria a l'extinci de la humanitat o a la seva subordinaci a aquests nous ens intelligents. Sembla cincia ficci, s I Vinge, un dels defensors d'aquesta teoria futurista s precisament escriptor en aquesta disciplina. Com Gibson, o Sterling, els visionaris ciberpunk, o Julio Verne, que van resultar ser tamb visionaris del que avui vivim com quotidi. Per tamb autors de prestigi en lmbit cientfic, com Kevin Kelly, Nova Spivak (CEO de Twine, una de les aplicacions ms importants de la branca mainstream de la web semntica), Vint Cerf, George Smoot, Larry Smarr, Chris DiBona, Tom Byers, Will Wright y Paul Saffo o el propi Ray Kurtzweil, aposten, amb diferents matisos, per aquest tipus de web. Sigui com sigui, s un moviment potent, meditic (existeixen nombroses produccions cinematogrfiques al respecte) i incls amb una Universitat prpia i que planteja, des del punt de vista de laprenentatge, coses fora interessants i innovadores. Internet de les coses (o la web al quadrat): Tecnologies com RFID, diferents sistemes de sensors connectats a diversos mbits de la realitat, realitat augmentada, possibiliten aquesta nova manera dentendre la xarxa. Solucions reals per problemes reals de gent que encara no es beneficia de les meravelles de la xarxa, iniciatives que facin realitat la mxima que fa uns anys, analistes i activistes creiem com segura: Internet far un mn millor. I no un mn Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 22. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 22 parallel, duna minoria privilegiada millor, sin un sol mon, per a tots, geeks (22) i ciutadans comuns, millor. No es tracta dun mn digitalitzat i naturalitzat on lespcie humana se supediti a la intel.ligncia de les mquines sin de levoluci de la nostra identitat digital complementant i millorant la real. La web no t massa sentit si no aportem al mn exterior, als col.lectius usuaris o no de la web, les coses que poden millorar les seves vides. Les tecnologies associades, com RFID possibiliten la connexi entre llocs fsics i virtuals. Ho fan possible diferents sistemes de sensors connectats a diferents coses. Ja s una realitat en diferents maneres: La web en dispositius mbils, la web a dispositius de casa, la web a botigues i restaurants, Tecnologia virtual per donar solucions a problemes reals, en qestions com la violncia de gnere, el fracs escolar o lallament dels avis, eines tils per a cirurgia, odontologia, salut mental, educaci o la prpia e-administraci. en son alguns exemples (23) Cloud Computing: Es denomina Cloud Computing al fet que les nostres dades, perfils i relacions siguin a la xarxa i ja no en als nostres equips, ni depenguin del sistema operatiu dels mateixos, sin daplicacions a la xarxa (the cloud, als nvols) seria anomenat per alguns quan ens referim a software i dades dempreses, Cloud Computing (Computaci als nvols). Definit duna altra manera a Reig (2009), el Cloud computing seria la la tendncia a basar les aplicacions als serveis allotjats de forma externa, ja no a datacenters i servidors dempresa sin a la prpia web. Sistemes operatius per la web (Web OS), Ubiqitat (el fet de que les nostres dades o aplicacions estiguin disponibles des de qualsevol lloc) o Web 4.0 (el terme que sembla que simposar en la definici de la nova web ubiqua (o Internet de les coses) i que es desenvolupar en paral.lel a la web 3.0 o semntica), serien termes relatius al tema. Vegem ara altres conceptes, derivats del canvi de paradigma envers la societat del coneixement: Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 23. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 23 Nadius, immigrants digitals: Prensky, en el seu treball The emerging online life of the digital native (2004), proposa una taxonomia conceptual entre les dues grans tipologies dusuaris de les noves tecnologies: nadius i immigrants digitals. Els primers serien consumidors, joves que desenvolupen plenament el seu aprenentatge en entorns tecnolgics i que tenen com a llengua materna les computadores, els videojocs i Internet. A diferncia daquests, els immigrants digitals serien els nascuts amb anterioritat a lera tecnolgica per que senten fascinaci per les noves tecnologies, havent experimentat un procs dadaptaci ms lent i lineal per fins i tot ms motivant. Prensky conclou que, mentre pares i educadors (generalment immigrants digitals) consideren que el coneixement s poder, en el mn emergent liderat pels nadius digitals, el poder est en poder compartir el coneixement. Els plantejaments de Prensky (2009) canvien recentment, quan replanteja el concepte i en destaca la seva evoluci. Si al 2001 publicava " Nativos e Inmigrantes digitales " , una distinci til en el seu moment, avui la destaca com irrellevant: Tot i que, evidentment, els principis de collectivitzaci i obertura del coneixement prviament exposat sadapten de manera molt ms propera als hbits dels nadius digitals, no podem presuposar que el fet de nixer nadiu faci innecessria ladquisici de competncies digitals. Cal pensar en termes de Saviesa digital. La tecnologa digital ha de ser ensenyada com a eina fonamental que pot fer-nos cada cop ms savis. Programari obert, Programari Lliure, Llicncies Creative Commons: s en aquest procs de construcci col.lectiva del coneixement que torna a sorgir el debat dels drets de propietat intel.lectual des de les entitats de gesti col.lectiva dels drets dautor. Lemergncia daquest nou paradigma suposa la disrupci de moltes coses, entre altres el propi concepte de propietat intel.lectual. Importants autors ideolgics del Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 24. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 24 moviment proposen que lemergncia de la cultura de la remescla fa imprescindible lalliberament de la cultura (Lessig, 2004). Es fundava al 2001 Creative Commons (CC), una organitzaci sense nim de lucre que llanava al 2002 el projecte de llicncies CC com instrument jurdic innovador per la gesti dels drets dautor derivats de la creaci que qualsevol vulgui compartir a la xarxa. Deriva, en certa manera, del projecte GNU. Iniciat per Richard Stallman, amb lobjectiu de crear un sistema operatiu completament lliure: el sistema GNU . Al setembre de 1983 sorgia, escrit per Richard Stallman, el manifest GNU, s un esquema de llicncies originalment inspirat en GNU-GPL (GNU General Public License), llicncies popularitzades pels projectes de software lliure, que assoleix una considerable difusi, havent-se adaptat a la legislaci duna trentena de pasos a tot el mn.. Entre ells, a Espanya, sorgia recentment una alternativa: Coloriuris (Ci), ms adaptat a la nostra tradici jurdica sobre propietat intel.lectual. Acabar dient que s Creative Commons la llicncia sota la qual distribum aquest llibre, com la majoria dels treballs de difusi i sistematitzaci dels coneixements apresos o generats pel programa Compartim. Software Social El terme Software social (SoSo) resulta important a partir de novembre del 2002, any en el que Clay Shirky organitzava el primer Social Software Summit: s el software que suporta la interacci grupal. Vegem- ne els exemples ms importants: Folcsonomies, marcadors socials: El terme Folcsonomia fa referncia a la indexaci social, la classificaci col.laborativa, mitjanant etiquetes simples, en un espai de noms pla, sense jerarquies ni relacions predeterminades. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 25. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 25 Derivat de taxonomia, el terme folksonomy ha estat atribut a Thomas Vander Wal. Taxonomia procedeix del grec, taxis i nomos: Taxis significa classificaci i nomos (o nomia), ordenar, gestionar. Per la seva part, folc prov de lAlemany i significa poble (Volk). Dacord amb la seva formaci etimolgica direm llavors que folcsonomia (folc+taxo+nomia) significa literalment classificaci gestionada pel poble (o democrtica).(24) Les folcsonomies sn la base del funcionament dels anomenats marcadors socials. Del.icio.us (enllaos favorits), MrWong (tamb enllaos, marcadors), Flickr (fotos), Youtube (vdeo), en sn exemples importants. Entesa en la seva vessant dorganitzaci de la informaci per part dhumans, resulta un dels precedents ms importants de la web semntica i base constitutiva de la web social, contextual, de la construcci social de la realitat. Les folcsonomies sn un dels molts exemples de com les xarxes socials, que veurem a continuaci, evolucionen de forma natural envers normes i convencions que enriqueixen la nostra productivitat i connexions en elles. Sn la base, tamb, de les Xarxes dinteressos (el GGG, o Graf Social Gegant de Tim Berners-Lee) que tamb podem construir des de la coincidncia entre el nostre etiquetatge i el daltres usuaris. Xarxes Socials, Networking: Adoptem la definici de Wikipedia (25) respecte les xarxes socials: Una xarxa social s una estructura social que es pot representar en forma d'un o diversos grafs en el qual els nodes representen individus (de vegades denominats actors) i les arestes relacions entre ells. Alguns dels seus usos ms habituals sn: 1. Com a font i recurs per la difusi de notcies, en ocasions per part dels medis oficials 2. Com a forma de saber de qu es parla a la xarxa (a Internet). 3. Com una forma de estar al dia amb els amics. 4. Com a diari de viatge. 5. Pel seguiment de conferncies, events, etc... (Twitter, en aquest sentit, mostra Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 26. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 26 amb fora aquesta utilitat) 6. Como a eina de relacions pbliques i mrketing. 7. Com eines daprenentatge. 8. Com canals dinformaci mbil. Exemples concrets de xarxes socials a la web sn Facebook (amb 175 mil.lions dusuaris, ms que qualsevol pas el mn), Myspace, Twitter (amb caracterstiques deina de microblogging a ms de les de xarxa social), xarxes ms especialitzades com Linkedin o ms territorials, com Tuenti (a Espanya), Orkut (a Brasil), etc... Les relacions poden ser de diferent tipus, com intercanvis financers, amistat, relacions sexuals, o rutes aries. Tericament no hi ha lmit per als nodes que poden compondre una xarxa per el nombre de Dunbar (1992) limita les connexions estables a 150 membres. A partir d'aquest nombre les relacions serien frgils i canviants. Shan aplicat altres teories provinents de lanlisi de xarxes socials, com les dels sis graus de separaci o la Llei de Metcalfe (26), a les xarxes a la web. Aix, la segona sostindria que el valor duna xarxa s proporcional al quadrat del nmero dels seus nodes (en aquest cas, usuaris). Hem estat veient com una de les caracterstiques fonamentals de la web 2.0 el fet que xarxes i fonts sn conceptes assimilables en el seu contexte. Aix, la diferncia entre font i xarxa es dil.lueix, la informaci es construeix de manera social, lusuari, el prosumidor (27) busca alhora que genera continguts. Aix, grcies a usuaris cada cop amb ms criteri, capaos de fugir de la sobre informaci a partir de la selecci de referents i contactes, en el cas de les xarxes socials de la web 2.0, el futur no sembla el duna xarxa nica, sin el de milers de xarxes o petites comunitats dinteressos o necessitats. Tamb es la idea de Tim Berners-Lee, quan definia fa poc el GGG (Giant Global Graph, Grafo Global Gigante) (28), que vindria a ser levoluci del Graf social (o, per alguns autors, de la web 3.0 superant la 2.0.) Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 27. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 27 Resulta important destacar com, en el moment actual (2009), la segmentaci es preveu, incls, des del naixement de les xarxes, que tendeixen a especialitzar-se, a verticalitzar-se en sectors dinters ms que a ser, com les ms populars, de caire transversal i generalista. Wikis: Tots coneixem Wikipedia (29), la possibilitat deditar de forma col.laborativa coneixements enciclopdics. Creada per Ward Cunningham el 1995, el seu nom deriva del hawai (rpid). Els wikis son leina que permet crear coses com la Wikipedia. Constitueixen, en moltes ocasions, el primer pas en empreses i comunitats envers el treball collaboratiu, com a eines de gesti del coneixement per a projectes concrets o taulers, espais temporals de treball. Potser ms important que leina en s sigui el que aporta el fenomen a la dinmica de treball a empreses i organitzacions: Una de les obres de Cunningham (2001), The Wiki Way: Not a Technology, but a Philosophy (mode wiki, no una tecnologia, sin una filosofia) en determina els segents principis: Shan de crear en entorns oberts al caos, controlats per la prpia saviesa de les multituds, la intelligncia collectiva. Ho deia Linus Torvalds (30) en una frase clebre i paradigmtica: Si estan disponibles el suficient nombre dulls, tots els errors sn superficials. Aix, tothom pot participar en ledici dun wiki. En el mn wiki no existeixen les jerarquies. s una idea recuperada en el plantejament actual del Crowdsourcing o producci col.laborativa de sistemes o continguts. A to amb els valors del saber compartit, Sunstein (2006) assenyala que incls els camps del coneixement cientfic sn com grans wikis, sempre editables a mode de revisi entre iguals, en els que les noves entrades representen treballs que fan crixer la intelligncia collectiva en forma eficient. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 28. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 28 Blocs El bloc ha estat, amb certes xarxes socials propietries, leina ms popular de la web 2.0. Base del periodisme ciutad i des de la perspectiva dels mercats com a conversa, tamb ha estat vist per algunes empreses, partits poltics, organitzacions, com a mitj per apropar-se a la opini del consumidor, votant, usuari, all on es produeix la conversa. Seguint, comentant i ampliant una de les obres pioneres en la presentaci del tema, Manual de uso de Blogs en la empresa (Ortiz de Zrate, 2007), podrem dir que un bloc s: Una eina de publicaci fcil de continguts a la web. Proporcionen una alternativa satisfactria a la cobertura de la premsa tradicional, una forma de donar-se cobertura a un mateix, daconseguir visibilitat ms enll daquesta o una oportunitat dexposar la prpia versi de la notcia quan la premsa ha publicat una informaci negativa. Un mitj de comunicaci horitzontal a la xarxa. Desafien les jerarquies, segons un model horitzontal, no jerrquic, que implica escoltar i conversar, de xarxa. Un estil, una filosofia, una tendncia social. Una acci social participativa (Dan Gillmor, 2003 determinaria aquesta caracterstica com a base del periodisme 3.0. Assenyala que els blogs proposen un tipus de notcies produdes per ciutadans que tenen coses a dir ms enll dels mass media, que sempre van tenir el monopoli de la primera versi de la histria) Un element dun concepte ms general: la blogosfera o les blogosferes. De naturalesa s distribuda, resulta impossible controlar el conjunt de la conversa, tot i que la web 2.0 proporciona nombroses eines i sistemes de centralitzaci organitzaci o seguiment de la mateixa (RSS, p ex.) Tamb disposem deines que extrauen els comentaris dels blocs, retornant les respostes als mateixos (algunes eines de microblogging, de lifestreaming, co-comment, disqus, friendfeed, etc) en el mateix sentit de centralitzaci i gesti de la informaci. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 29. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 29 Resulta interessant la classificaci, altre cop de Ortiz de Zrate dels blocs institucionals o escrits en nom dun organisme o empresa segons els diversos objectius que persegueixin. Tots tres, a ms del que ara hi afegim a partir de la nostra experincia, serien objectius dels nostres, Gesti del coneixement (31) Blocs amb enfocament relacional: aspiren a crear i mantenir una relaci ms estreta amb les audincies clau a lempresa. En aquest cas, seran, bviament externs i cuidaran la relaci amb la blogosfera o mbit concret dinfluncia del que parlvem. Blocs per compartir coneixement: permeten a lexpert en una matria difondre les seus coneixements de manera ms dialogada i natural. Blocs amb enfocament collaboratiu: aspiren a crear i mantenir una cultura corporativa ms comunicativa i col.laborativa. -Blocs orientats a laprenentatge (especialment de competncies digitals): Comentava Howard Rheingold (multituds intel.ligents) durant un seminari recent (32) que existeix un conjunt de retriques que han de ser apreses per poder aprofitar tot el potencial de la comunitat: Els blocs sn una via perfecta per assolir-ho. Lhabilitat denllaar, ltica de lenlla, son temes fonamentals que es poden aprendre de forma privilegiada de la prctica blocaire. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 30. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 30 Conclusions: la web 2.0 i labast del canvi. Podrem tancar aquest captol mitjanant una conversa: la que es produeix, des dels inicis de la xarxa entre visions tecnoutpiques i tecnodistpiques entorn a les noves tecnologies: Internet pot estar convertint-se, per les segones i en contra de tot el que hem estat dient fins ara, en un sistema d'entropia informacional, confs i ineficient. El concepte encunyat per Cornell (2002) d infoxicaci (intoxicaci d'informaci), els continguts basura o la idea de que Google deteriora les nostres capacitats cognitives (Google ens fa estpids, Carr, 2008) anirien en aquest sentit, no massa difcil dentendre quan travessem o esperem la revoluci o extinci de moltes de les institucions bsiques de la nostra societat. s un canvi, tal i com hem vist, paradigmtic: David Weinbenger (2007) ens parla de que els ordres, les tradicionals representacions de la realitat han canviat. Tot s, ara, segons la seva obra ms coneguda (33), miscel.lani. El coneixement no est en els nostres cervells sin entre nosaltres. Sha parlat, incls, dels blocs com el cinqu poder, resultant possible que en poc temps, el fenomen pugui ser assimilat als mitjans de comunicaci tradicionals, molts dels quals ja han abandonat o han fusionat el seu paper amb la nova tinta digital, entre amateur i professional. Aix, ls dInternet per part dels 100 diaris principals als EEUU va canviar de manera radical al 2008. Segons l informe anual de la industria (34), un 58% dels medis digitals consulten i fan s de contingut generat pels usuaris (User Generated Content) enfront del 27% que ho feia al 2007. Avui, We the People (nosaltres, la gent), la frase, en certa manera fundacional a la revista Times de la que parlaven en comenar no s noms una expressi poltica, ni una evocaci utpica del poder de les masses, sin tamb una descripci realista de com la gent corrent, com a treballadors, consumidors, membres de la comunitat y contribuents tenen avui el poder dinnovar i crear valor en un escenari ms global que mai. Leconomia dels bits s, versus la dels toms, abundant, tal i com ens diria Anderson (2009). Limportant ara son les converses, el coneixement que es genera des dels espais que hem anat veient. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 31. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 31 El sufix 2.0 s ha convertit en una etiqueta ubiqua all on es vol expressar el canvi envers processos en mans de persones, aparentment ms empoderades que en qualsevol altre moment de la histria i grcies a noves possibilitats dinteracci massiva i lliure (mai no ha estat tan fcil crear grups, resultant els individus cada cop ms independents, menys necessitats dintermediaris, de serveis de pagament per obtenir el algunes de les coses que necessitem, ens deia Clay Shirky, (2008)) I el moviment, tendeix, obviament, a horitzontalitzar les relacions humanes en molts mbits de la cultura i la societat. Amb, o sense sufix, estem parlant daquesta onada quan ens plantegem lanacronisme del management tradicional (35) o quan llegim coses etiquetades com d empresa 2.0 (36), periodisme 2.0 (o periodisme 3.0) (37), poltica 2.0, e-goverment 2.0, aprenentatge 2.0 (tractat en profunditat en aquest manual) entre daltres. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 32. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 32 NOTES 1. Moltes de les dades sobre la Histria dInternet que detallem provenen de Wikipdia. ca.wikipedia.org/wiki/Internet. 2. Es parla, en frums importants en levoluci de la web, de que els protocols actuals estan desfasats: la seguretat, tema fonamental en entorns corporatius, militars, etc, sest convertint en quelcom incontrolable en una xarxa pensada a petita escala que sest convertint en un nou ecosistema ubicu (pensem en la telefonia mbil, que exigeix una xarxa potent i de protocols adaptats) i gaireb universal. El tema es va tornar rellevant lany passat, quan un software malicis presumptament ideat per una banda de lest dEuropa creuava diferents sistemes de ciberdefensa. El virus Conficker va infectar 12 milions dordinadors, arribant a eliminar la totalitat del sistema en alguns casos: un hospital a la Gran Bretanya i alguns sistemes militars a Frana en van ser bons exemples. Tot aix ens porta a una reinvenci dInternet. El projecte GENI (sota responsabilitat de linstitut Tecnolgic de Massachusetts, el MIT) i el projecte Clean Slate, Taula rasa (sota responsabilitat de la Universitat dStanford) son els principals exemples. dreig.eu/caparazon/2009/05/28/europa-amercia-nueva-internet/ 3. Els CMS o sistemes de gesti de continguts (Content Management Systems) serveixen pgines HTML dinmiques o creades al vol des de bases de dades que corresponen a panells dadministraci amigables per l usuari. Sn els mateixos sistemes que basen avui frums, wikis, blocs, etc... 4. La Llei de Moore expressa que aproximadamente cada 18 mesos es duplica el nmero de transistors en un circuit integrat i pertant, la potncia dels ordinadors. Es tracta duna llei emprica, formulada pel co-fundador dIntel, Gordon E. Moore al 1965 I que es compleix des de fa 4 dcades. La Llei de Moore no es una llei en sentit cientfic sin ms aviat una observaci. es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_Moore 5. Una companyia startup o start-up es un negoci amb una histria de funcionament limitada, per amb grans possibilitats de creixement. Son empreses que provenen del mn de lemprendiment I de la vida wired (connectats). es.wikipedia.org/wiki/Compa%C3%B1%C3%ADa_startup Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 33. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 33 6. Exercici imaginatiu i prospectiu del que podria ser el futur de moltes empreses si adoptessin la Google way, en un moment en que la crisi pot fer fluir amb ms facilitat idees creatives com les que el llibre proposa. dreig.eu/caparazon/2009/02/10/%C2%BFque-haria-google-jeff-jarvis-y-la-filosofia- google-aplicada-a-todo/ 7. Cluetrain, Els seus autors, Rick Levine, Christopher Locke, Doc Searls i David Weinberger pretenen una revoluci conceptual en la manera dentendre les relacions socials i els negocis, que estructuren en un manifest de 95 tesis (s deliberada la complicitat que estableixen amb un qestionari de Lutero que al 1517 donava lloc a la reforma protestant). cluetrain.com. Es tracta duna crida a lacci per totes les empreses que operen en un mercat amb noves connexions. Les idees del manifest busquen examinar limpacte dinternet als mercats (consumidors) I organitzacions. A ms, els dos (consumidors i organitzacions, son capaos dutilitzar internet I altres xarxes per establir un nivell de comunicaci inexistent abans entre els dos grups. El manifiest suggereix els canvis necessaris per tal que les organitzacions responguin a un nou ambient de mercat. 8. Imatge: CC Revista Times, 2006 9. Web 2.0: Cal precisar que el terme ha estat fora criticat a la xarxa, per el fem server en un sentit didctic com a sinnim del de Web social, qualitativament, paradigmticament diferent de qualsevol cosa anterior. 10. Recomanem el visionat del Vdeo de Michael Welsch, The Machine is Using Us. youtube.com/watch?v=6gmP4nk0EOE un dels ms coneguts per explicar la web social. 11. Wikinomics, una obra fonamental publicada al 2006, explica com prosperar en un mon en el que les noves tecnologies democratitzen la creaci de valor: La Nova Economia de les Multituds Intelligents. 12. oreillynet.com/pub/a/oreilly/tim/news/2005/09/30/what-is-web-20.html. 13. Imatge: es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Web20memeES.png Markus Angermeier, tradut per Josep M. Ganyet 14. Planeta Web 2.0. Intelligncia collectiva o medios fast food. Es una de les obres ms conegudes en castell sobre la nova web. (Cobo Roman, Cristbal; Pardo Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 34. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 34 Kuklinski, Hugo. 2007). Tamb destacariem Web 2.0 (Fumero, Antonio i Roca, Gens, 2007) com a obra de referncia. 15. El projecte, en forma de vdeo documental, explica els principis fundacionals dels processos col.laboratius de masses, incloent la transparncia, lauto-selecci i la participaci oberta, com a principis gaireb majoritaris a la societat i la vida poltica. Us Now descriu aquesta transici i confronta poltics, com George Osborne i Ed Milliband amb les possibilitats del govern col.laboratiu descrites per Don Tapscott i Clay Shirky entre altres. El col.lectiu Nuestra Causa treballa al nostre pas en base a moltes de les idees que shi exposen. usnowfilm.com 16. Ideat per Mc Luhan a finals dels anys 60 i principis dels 70, el terme aldea global descriuria la interconnexi humana a escala global que possibiliten els mitjans electrnics de comunicaci. Dalguna manera, la mateixa comunicaci es veu mediatitzada i beu dalgunes de les caracterstiques de les tecnologies que la possibiliten. s el que volia dir amb la seva ja tradicional sentncia: "el medi s el missatge". Aix com el medi s ents com una extensi del cos hum, el missatge no pot reduir-se simplement a contingut o informaci. En aquesta lnia, McLuhan definir el missatge dun medi com tot canvi descala, ritme o pautes que el medi provoqui en les societats o cultures. Aix, el contingut es converteix en una illusi, en el sentit de que es troba emmascarant la intervenci del medi (la mediatitzaci).Medi i missatge funcionen en parella, donat que lun pot contenir laltre: el telgraf cont la paraula impresa, que cont alhora lescriptura, que cont el discurs...i aix, per la qual cosa el contingut es converteix en el missatge del medi continent. No notem, habitualment, que existeixi interacci entre els medis i, donat que el seu efecte sobre nosaltres, com a audincia, sol ser poders, el contingut de qualsevol missatge resulta menys important que el medi en s mateix. es.wikipedia.org/wiki/Marshall_McLuhan 17. Funky business, de Ridderstrale, Jonas (2000) ens explica en els negocis mai no ven la vulgaritat. El talent no vol treballar aix ni els consumidors comprar aix. El mn empresarial ha d esdevenir ms interessant, un lloc on hi hagi emprenedors creatius i arriscats., que tingui lloc per al talent. El talent ha de ser el que mogui el capital. 18. Drets dels usuaris de la web social (2007): Joseph Smarr, Marc Canter, Robert Scoble y Michael Arrington i publicada a Open Social Web, que exigeixen coses com la interoperabilitat o la privacitat de les dades a les xarxes socials ms importants. opensocialweb.org 19. Transparncia corresponent a la presentaci realitzada a les VI jornades Forum Novadors: slideshare.net/dreig/web-30-web-semntica Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 35. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 35 20. Bebo White: stanford.edu/~bebo 21. Font imatges CC w3c.org. Linked data cloud 22. Geek (de langls geek, pronunciat "guik" IPA /gik/) es un terme que sutilitza per a referir-se a una persona amb gran fascinaci per la tecnologia i la informtica. es.wikipedia.org/wiki/Geek 23. Realitat augmentada, internet de les coses: La web als dispositius mbils (Iphone, Google Maps Mobile), tamb la nova generaci de connexi de llocs fsics a altres virtuals a la xarxa. La nova generaci de cmeres wi-fi vinculades a cmeres GPS i les eines 2.0 demmagatzegament dimatges a la xarxa. O el lifestreaming o connexi permanent, des de qualsevol lloc, als nostres perfils en cada xarxa social (Facebook als dispositius mbils) en son exemples. 24. Folcsonomia: s un neologisme que dna nom a la categoritzaci col.laborativa per mitj detiquetes simples en un espai de noms pla, sense jerarquies ni relacions de parentiu predeterminades. Es diu que s la classificaci de les coses (taxonomia), letiquetatge que en fa el poble (folk) ca.wikipedia.org/wiki/Folcsonomia 25. ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social 26. La Llei de Metcalfe diu que el valor (utilitat) d'un sistema de comunicacions augmenta proporcionalment al quadrat del nombre d'usuaris del sistema (N). ca.wikipedia.org/wiki/Llei_de_Metcalfe 27. Prosumers: terme creat per Alvin Toffler (1979) al seu interessant llibre La tercera ola, prov duna fusi entre els termes producer i consumer: amb els avanos de la tecnologia, tots podem ser productors de continguts. Si abans la llibertat de premsa noms afectava alguns, ara tots podem escriure, gravar o filmar el que vulguem i posar-ho a disposici de laudincia. Tampoc oblidem la nostra faceta com a consumidors: mantenim relacions amb infinitud dempreses, els productes i serveis de les quals, fem servir habitualment amb major o menor grau de satisfacci. enriquedans.com/2006/03/prosumers-en-expansion.html 28. Ms enll darticular relacions entre persones, la web tractar dunir persones a llocs, llocs a organitzacions, relacionar persones i llocs, documents i persones, amb els events i totes les variants que poguessin sorgir daquests conceptes clau. A aquest graf multidimensional, contribuirien les xarxes dinteressos. Post original al bloc de Tim Berners Lee: dig.csail.mit.edu/breadcrumbs/node/215 GGG Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 36. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 36 29. ca.wikipedia.org/wiki/Wiki 30. Linus Benedict Torvalds s un informtic finlands (de la minoria sueca), creador i actual mantenidor del nucli Linux. Linux, que s distribut lliurement amb llicncia GPL, ha estat incorporat com a part fonamental de moltes distribucions de programari. 31. El bloc compartim, que recent guanyava els premis Blocs Catalunya en ledici de 2009. Els Premis Blocs Catalunya sn un certamen organitzat per l'Associaci STIC.CAT, que vol promoure la creaci i manteniment de blocs en catal. 32. Howard Rheingold a la UOC. Traducci castell a El caparazn: dreig.eu/caparazon/2008/12/30/facilitacion-en-comunidades-o-redes-sociales-online- howard-rheingold 33. Everything is miscellaneous (2007) es lobra principal de David Weinberger i una de les considerades ms rellevants per entendre el canvi en el sistema informacional que proposa la web. 34. Informe anual de la industria: bivingsreport.com/2008/the-use-of-the-internet- by-americas-largest-newspapers-2008-edition/ 35. Gary Hamel, El futuro del management (2005). Per qu les prctiques tradicionals en management ja no sn vlides. Reiventant el management del segle XXI. 36. Empresa 2.0 ser aquella que sorgeix amb laplicaci de les eines de software social tpiques dels usuaris amateur a la web 2.0. No oblidem que tamb la forma de pensar, la cultura, el mindware i no noms el software i el hardware serien necessaris per al canvi. Segons Andrew McAfee, acadmic de la Universitat de Harvard, Empresa 2.0 es la utilitzaci de plataformes de software social emergent a les empreses, o entre empreses, els seus socis i clients. Al nostre pas, Julen Iturbe Ormaetxe importa el terme i lamplia amb el dempresa oberta. 37. Gillmor (2004) introdueix el concepte de Periodisme participatiu, en el qual es redefineix el consum que els usuaris fan dels nous mitjans digitals. Segons l'autor, aquest nou periodisme no noms socialitza els continguts, sin tamb els mitjans, resultant la seva fora primordial la capacitat de desenvolupar comunitats a travs d'usuaris-editors. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 37. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 37 Jeff Jarvis, un dels autors ms citats daquesta nova corrent de periodisme col.laboratiu resumia a The New News Process (el nou procs de les notcies) (unmediated.tumblr.com/post/32027165/the-new-news-process-jeff-jarvis-has- published) el tema: Enllaos, comentaris, preguntes, respostes, revisions, entrevistes, publicacions, reaccions, discussions, deriven de la idea, plasmada en una histria, post, article o notcia dinmica, en constant construcci. Compensa, segons Jarvis, suportar la complexitat (sobre informaci, caos) que tot aix genera, a canvi de la recompensa de la certesa. De fet, la realitat sempre ha estat ms complexa del que ens han fet creure. dreig.eu/caparazon/2008/04/22/somos-protagonistas-de-las-nuevas-certezas Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 38. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 38 BIBLIOGRAFIA: Anderson, Chris, 2009. Free: The Future of a Radical Price. Nova York: Hyperion. Berners-Lee, Tim, with Mark Fischetti, 2000: Weaving the Web, Harper San Francisco Carr, Nicholas, 2008: Is Google making us stupid? http://www.theatlantic.com/doc/200807/google (recuperat el 20 de setembre de 2009) Castells, Manel. La galaxia Internet: Reflexiones sobre Internet, empresa y sociedad. Barcelona: Plaza & Jans, 2001. Cornell, Alfons, 2002: La sociedad de la ignorancia: http://www.infonomia.com/pdf/sociedad_de_la_ignorancia_es.pdf (recuperat el 20 de setembre de 2009) Cunningham, Ward, 2001: The Wiki Way: Quick Collaboration on the Web Deresiewicz, William, 2009: The End of Solitude. Section: The Chronicle Review Volume 55, Issue 21, Page B6 , Recuperado Febrero 2009 de http://chronicle.com/free/v55/i21/21b00601.htm (recuperat el 20 de setembre de 2009). Castell: http://www.dreig.eu/caparazon/2009/02/15/internet-de-las- personas-ni-solos-ni-locos-en-la-web/ (recuperat el 20 de setembre de 2009). Fumero, Antonio i Roca, Gens, 2007: Web 2.0, Coleccin Fundacin Orange. Gillmor, D, 2004: We the media, grassroots Journalism By the People, For the People, OReilly Media. Himanen, Pekka, 2002: La tica del hacker y el espritu de la era de la informacin http://www.misol.org.ar/wp-content/uploads/libros/EticaHacker.pdf (recuperat: 20/6/2009) Johnson, Steve, 2001: Emergence: The Connected Lives of Ants, Brains, Cities, and Software. Touchtone, New York. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 39. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 39 Kelly, Kevin, 2009: Neosocialism, http://www.wired.com/culture/culturereviews/magazine/17- 06/nep_newsocialism?currentPage=all (recuperat: 20/6/2009) Lessig, Lawrence, 2009: Cultura libre - Como los grandes medios usan la tecnologa y la ley para controlar la cultura y la creatividad, http://www.jus.uio.no/sisu/free_culture.lawrence_lessig/toc.es.html (recuperat el 20 de setembre de 2009). Levy, Pierre, 2007: L'intelligence collective, notre plus grande richesse, http://www.lemonde.fr/technologies/article/2007/06/23/l-intelligence-collective- notre-plus-grande-richesse_927305_651865.html (recuperat: 20/6/2009) Mao, Isaac, 2008: Sharism: A Mind Revolution. http://freesouls.cc/essays/07- isaac-mao-sharism.html (recuperat 11/10/2009). Traducci castell: http://www.dreig.eu/caparazon/2008/12/17/sharismo-la-esencia-de-la-web-20 (recuperat 11/10/2009) OReilly, Tim, 2004: The Architecture of Participation http://www.oreillynet.com/pub/a/oreilly/tim/articles/architecture_of_participation.ht ml (recuperat: 20/6/2009) Ortiz de Zrate, Alberto, 2007: Manual de uso del blog en la empresa. http://www.infonomia.com/img/libros/pdf/BlogsEmpresa.pdf Pardo Kuklinski, Hugo, 2005: Las ciencias de la comunicacin: Prdida de cohesin y falta de identidad colectiva. Revista Mexicana de Comunicacin . Mexico D.F. August. Pardo Kuklinski, Hugo; Cobo Roman, Cristbal, 2007: Planeta Web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast food. Grup de Recerca d'Interaccions Digitals, Universitat de Vic. Flacso Mxico. Barcelona / Mxico DF. Prensky, Mark, 2009: H. Sapiens Digital - From Digital Natives and Digital Immigrants to Digital Wisdom, http://innovateonline.info/index.php?view=article&id=550 (recuperat el 20 de setembre de 2009). Reig, Dolors, 2009: Cloud Computing, definicin, tendencias y precauciones. http://www.dreig.eu/caparazon/2008/10/30/%c2%bfque-es-el-cloud-computing- definicion-tendencias-y-precauciones (Recuperado: 20/6/2009) Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 40. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 40 Reig, Dolors, 2009: Entrevista web semntica 3.0, http://www.dreig.eu/caparazon/2009/09/22/entrevista-web-semantica-3-0-para-la- revista-computing (recuperat 11/10/2009) Reinghold, Howard, 2006: Multitudes inteligentes. La prxima revolucin social (Smart Mobs),Madrid, Gedisa Rheingold, Howard, 2003: Smart Mobs: The Next Social Revolution. Nova York: Basic Books. Ridderstrale, Jonas, 2000: Funky Business, Pearson Educacin. Shirky, Clay, 2008: Here Comes Everybody: The Power of Organizing Without Organizations. Nova York, The Penguin Press. Sunstein, Cass R., 2006: Infotopia: How Many Minds Produce Knowledge, Oxford University Press, New York. Surowiecki, James. 2005: Cien mejor que uno. Barcelona: Ediciones Urano. Tapscott, D., Williams, A.D., 2009: Wikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything, Paidos Iberica, Madrid Wasko, M., & Faraj, S., 2005: Why should I share? Examining social capital and knowledge contribution in electronic networks of practice. MIS Quarterly, 29(1) http://dsslab.mis.ccu.edu.tw/km/km2006_pdf/R14_MISQ_V29N1_Why_Should_IShar e.pdf (recuperat el 20 de setembre de 2009). Weinberger, David, 2007: Everything is miscellaneous, the power of the new digital disorder. Times books. Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn
  • 41. Web social, Web 2.0, Una possible Introducci 41 Programa Compartim de gesti del coneixement del Departament de Justcia, Centre dEstudis Jurdics i Avs legal Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia). Web 2.0, Dolors Reig, El caparazn