XXVI Festival de Bandes de la Costera

1

XXVI FESTIVAL

DE BANDES DE LA

COSTERA

MOIXENT 23, 24, 30 i 31 D’OCTUBRE DE 2010

índex

• Saluda del President Excma. Diputació Provincial.

• Saluda del President Mancomunitat de Municipis.

• Saluda de l’Alcalde Ilm. Ajuntament de Moixent.

• Saluda del President de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

• Saluda del President Comarcal de la FSMCV.

• Saluda del President de la Societat Musical “La Constància” de Moixent.

• Moixent, dades i referències.

• Programa general d’Actes

• Societats Musicals participants.

• Col·laboradors.

El poble valencià està estretament unit a les seues bandes de música, que són un referent cultural i una mostra d’identitat pròpia de la qual ens sentim molt orgullosos. Per això, em satisfà la il·lusió amb què Moixent rep el XXVI Festival Comarcal de Bandes de la Costera

Com a gran aficionat a la música que sóc i veí de la Costera, m’agradaria donar l’enhorabona a tots els músics que participen en este festival i agrair-los que amb la seua música facen gran el nom de la nostra província.

Durant anys les bandes de música han servit de vincle d’unió entre els veïns i també entre els municipis confrontants, creant sòlides relacions d’amistat entre els ciutadans, que són la base de l’entramat social de les nostres ciutats.

La música està per damunt de creences i fronteres, la música unix cultures, d’ací la impor-tància de donar suport a esta classe de trobades que fomenten la unió entre pobles i que potencien esta part tan important del nostre llegat cultural.

Com a president de la Diputació de València voldria desitjar que l’èxit d’anys anteriors es veja, una vegada més, reflectit en esta edició, al mateix temps que reconéixer l’esforç que la banda de la Societat Musical la Constància de Moixent i l’Ajuntament han fet per a dur a terme l’excel·lent organització d’esta trobada musical.

Alfonso Rus Terol

President de la Diputació de València

SALUdA deL PReSIdenT de LA dIPUTACIÓ de VALÈnCIA

554

Estimados vecinos y amigos de la población de Moixent, es para mí un gran honor el dirigir-me a todos vosotros con motivo de la celebración del XXVI Festival de Bandas de Música de la Costera, y en especial a los miembros de la Societat Musical “La Constància” de Moixent. Deciros con gran satisfacción que desde ésta Mancomunitat siempre han tenido lugar preferente las ayudas destinadas a eventos culturales como el que se va a realizar en fechas próximas en vuestra localidad, actos que identifi can el carácter musical de nuestras poblaciones y a través de los cuales nuestra comarca se sientes más unida.

Recibid mis más sinceras felicitaciones.

Vicente Parra Sisternes

Presidente

SALUdA deL PReSIdenT de LA MAnCOMUnITAT de MUnICIPIS

Del 23 al 31 d’octubre del 2010 tindrà lloc la celebració del XXVI Festival Comarcal de Bandes de Música de la Comarca de la Costera, cita obligada ja en els nostres pobles per als amants de la música.

Ens visitaran en esta ocasió 19 bandes de música vingudes de municipis veïns de la nostra comarca, que junt amb la banda amfi triona, la SM La Constància de Moixent, ens oferiran l’oportunitat de disfrutar de magnífi ques interpretacions, dutes a terme per jóvens i majors, artistas, que viuen la música i la cultura d’una manera especial.

Voldria agrair molt especialment la labor i l’esforç que realitzen al llarg de l’any els membres de l’entitat amfi triona i a la invitació del seu President, i per totes les Societats Musicals, des de la seua junta directiva fi ns al músic més jove de les seues Escoles de Música, que amb il·lusió es preparen per a este festival i, com no podia ser de cap altra manera, donar la benvinguda a quants ens acompanyen, agraint-los la seua visita i desitjant-los que disfruten del nostre municipi.

Amb el desig que una vegada més Moixent siga lloc de trobada i amistat a través de la mú-sica, rebeu la meua més cordial salutació.

Vicente Dubal Bon

Alcalde President de l’Ajuntament de Moixent

SALUdA de L’ALCALde de MOIxenT

76 7

Amics i amigues de La Costera,

Al veure el cúmul d’actuacions musicals que les nostres societats musicals ofereixen al llarg de l’any i adonar-nos de lénfebrida activitat artística i social dún col.lectiu que viu per la música i per a la música, un no pot més que preguntar-se, una altra vegada, de quin tipus de verí estem parlant que ataca al cor, l´ànima i fi ns i tot al cap, ja que pareix una mena de bogeria musical tot el que sol succeir quan el nostre col.lectiu bruny els instruments de me-tall, calfa els de fusta i tensa la pell de la percussió per preparar la meravellosa descarrega del fet musical valencià.

Fer música és expressió, la veu dún poble que troba en este llenguatge universal una eixida per comunicar-se amb la societat que lénvolta i amb el mon sencer, que brolla, salvatge, de la joventut i, de manera assossegada, de la maduresa i la vellesa, perquè de joventut i maduresa en tenim a tot arreu al sí de les nostres agrupacions artístiques i, a més a més, no hi ha cap frontera per allò que té la capacitat démocionar i de satisfer lésperit humà, que apareix tempestuós, com una força de la naturalesa, o be amb la subtilesa del que sembla que ve del no-res.

Tot és música i tots som música en este entorn privilegiat, on podem accedir a léducació i la pràctica de lárt dels déus amb tanta facilitat com si de la “ciència infusa” es tractara.

SALUdA deL PReSIdenT de LA FedeRACIÓ de SOCIeTATS MUSICALS de LA COMUnITAT VALenCIAnA

Les societats musicals dinamitzem els nostres pobles i la nostra gent, i som un clar referent dúna societat enamorada del pentagrama, que lluita dia a dia per conservar i millorar tot el que em construït durant trajectòries, a vegades centenaries, i dáltres més curtes però igual dápassionades.

Ser músic i fer música és un cant a la vida, un plaer dels sentits, un esdeveniment social, cultural i pedagògic que fa creixer les persones i gaudir-ne del propi procés. Les societats musicals som un dels principals vehícles que fa possible esta tasca a la Comunitat Valen-ciana, sense distincions ni discriminacions, per a tota persona que crega fermament en la potencialitat humana démocionar-se amb láctuació dún grup instrumental, les veus acaro-nades dún cor de xiquets o el solitari so dún instrument musical.

Només resta desitjar-vos una joiosa celebració del XXVI Festival Comarcal de Bandes de Música de La Costera.

Una forta abraçada.

Pepe Almería Serrano

President de la FSMCV

998

La celebració del XXVI Festival Comarcal em brinda novament l’oportunitat de dirigir-me a tots vostés i reconèixer publicament la gran llavor que porten endavant les Societats Musicals de La Costera i el paper protagonista que juguen les bandes de música dins de l’entramat cultural del poble valencià, reconegut arreu del món i que fa brollar música per qualsevol racó de la nostra terra.

Per desgràcia no tots pensen o veuen les coses de la mateixa manera, ja que els nostres dirigents polítics ens volen fer creure que ací, a València, li pegues una patada a una pedra i surten musics. Però la realitat no es eixa, les bandes saben bé el que costa fer un músic, el que costa mantenir una escola digna, i el que costa a la fi poder dur endavant una Societat Musical. Com a resposta a tot açó, la Conselleria d’Educació ha retallat per a 2010 en un 54,35% les ajudes destinades a les Escoles de Música de la Comunitat Valenciana, fet que segons les dades estimades per la FSMCV pot portar a despedir al 70% del professorat i al tancament d’al-voltant del 25% de les Escoles.

Sembla mentida que polítics que se’ls ompli la boca quant parlen de la cultura valenciana i les seves bandes de música, a l’hora d’aportar, miren cap un altre lloc i destinen quantitats desorbitants a promocionar la Comunitat Valenciana en esdeveniments aliens a la cultura del poble valencià i no es volquen en promoure i difondre allò que ens és més pròxim i està més enrai-lat com són les Societats Musicals, que conformen sense dubte el millor patrimonio cultural de la nostra terra.

SALUdA deL PReSIdenT COMARCAL FSMCV “LA COSTeRA”

Dit açó, ens centrarem en el Festival Comarcal de Moixent, felicitant a esta jove junta direc-tiva, plena d’entusiasme i nous projectes per a que continuen treballant com ho fan ja que els resultats van vengent-se, tan sols hi ha que mirar el nombre de la plantilla actual de la banda que sense dubte ha estat fruit de la incessable llavor de la seva escola de música, que esperem mantinguen com fi ns ara, enhorabona.

No puc acabar aquestes línies sense donar les gràcies a totes les Societats ja que enguany, a pesar de totes les difi cultats econòmiques que també arriben a les bandes, tornen a parti-cipar totes, les 19, en el Festival, consolidant així aquest esdeveniment music-cultural que arriba ja a la XXVI edició amb tota la seva força. Espere que gaudisquen d’aquests caps de setmana de música deixant de banda els problemes de fi nançament però sense oblidar-nos d’ells i reivindicant amb força aquest dret social que tenim com a col·lectiu els amants de la música.

Rebeu una cordial salutació;

Enrique Mateu i Esteve

President FSMCV en La Costera

111110

Anualment celebrem a un poble de la nostra comarca, aquest Festival de Bandes on baix un mateix paraigües ens retrobem per compartir, expressar i gaudir d’un mateix sentiment, LA MÚSICA. La música com a un art, però també la música com a nexe d’unió social entre els nostres pobles i per extensió, entre les persones que els conformem, en un marc de germa-nor i convivència tolerant. Aquesta fi losofi a es la que des del seus orígens més ancestrals a envoltat el “moviment bandistic valencià” conegut a dia d’avui per tot arreu, i essent a hores d’ara una de les senyes d’identitat més arrelades als nostres pobles.

Els/les músics ens podem sentir privilegiats de pertànyer aquest meravellós mon de la músi-ca, però també, tenim la responsabilitat de mantindre els nostres principis front a les dife-rents vicissituds que ens envolten donades les circumstàncies actuals. Per tant, es d’agraïr l’esforç i el treball que amb constància desenvolupem dia a dia, per tal de que les nostres Escoles de Música i les nostres Societats Musicals continuen oferint espais educatius i cul-turals als nostres pobles. També i com no, es digne d’agraïr el suport incondicional dels/les nostres socis i familiars, pues son, i formen una part important, de l’engranatge de funcio-nament de les nostres Societats Musicals.

Durant dos caps de setmana consecutius, Moixent acull el XXVI Festival Comarcal de Bandes de Música de la Costera, concretament els dies 23, 24, 30 i 31 d’octubre de 2.010. Van a

SALUdA deL PReSIdenT de LA SOCIeTAT MUSICAL“LA COnSTÀnCIA” de MOIxenT

ser uns dies importants en els que una vegada més, la música serà per excel·lència el focus d’atenció. Aquesta, es la tercera vegada que la nostra Societat Musical “La Constància” de Moixent, organitza aquest esdeveniment. Les anteriors edicions van ser en 1.994 i 2.000.

Un dels objectius de l’organització d’aquest tipus de festival es apropar la música al poble, donar a conèixer les nostres activitats i enfortir les relacions amb totes i cadascuna de les diferents institucions.

Des d’ací, donar les gràcies en primer lloc a l’Excm. Ajuntament de Moixent, a l’Excma. Di-putació de València, a la Mancomunitat de Municipis i a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana per la seva col·laboració, i com no, fer extensiu aquest agraïment a totes aquelles empreses, entitats i persones que d’una forma o altra han fet possible l’or-ganització d’aquesta XXVI edició del Festival Comarcal de Bandes de Música de La Costera.

Benvinguts a Moixent, benvinguts al Festival i que sone la música!!

Eduardo Butiñá Cuenca

President de la Societat Musical “La Constància” de Moixent.

131312

Nombroses cultures han poblat Moixent al llarg de la seua història, havent-se trobades restes arqueològiques que així ho demostren i que assenyalen assentaments des del Paleolític i l’Edat de Bronze. Però les restes arqueo-lògiques més rellevants són els que confi guren el poblat ibèric de “Les Alcusses” (s. IV a. C.) on es va trobar el mondialment conegut Guerrer de Moixent, una estatueta de gran valor artístic.

Les primeres dades de l’existència d’un nucli de població a Moixent es remunten a l’època musulmana, conei-xent-se també que la localitat va ser repoblada en 1303 per D. Gonzalo García, conseller del rei Jaume I.

Entre els principals monuments de la localitat es troben el Pont Romà de la Cadena, el Castell musulmà d’èpo-ca almohade, declarat d’interés histórico-artístic, nombroses fonts públiques, l’església de Sant Pere Apòstol i l’ermita de les Santes Relíquies.

Dignes de visitar són igualment el poblat de La Bastida, des del que s’albira una magnífi ca vista de tota la co-marca i de l’entorn de terres manxegues, i el Corral de Saus, que ajuden al viatger a comprendre la grandesa del passat de Moixent.

De singular importància és també el tresor trobat en la partida de Gramoixent, consistent en peces romanes, dracmes encunyats a Empúries, divisions de dracmes i una peça originària de Siracusa, així com seixanta mone-des de plata. Troballa que evidència el tràfi c comercial de l’antiga contestania que tenia una via de comunicació en la vall de Montesa, on s’enclava el nostre poble.

MuseusMuseu Històric-Artístic de Moixent, amb fons bàsicament de caràcter arqueològic. Procedents dels poblats íbers de La Bastida dels Alcusses i del Corral de Saus.

La Capella Museu Pare Moreno, capella pertanyent a l’antic Convent de Franciscans, rehabilitada per a albergar un espai dedicat a este il·lustre veí de Moixent.

MOIxenT, dAdeS I ReFeRÈnCIeS

1515

Dissabte 23 d’Octubre:

17:00 h. Desfi lada de Bandes des de la Plaça Major fi ns l’Auditori Municipal.

17:30 h. Concerts a l’Auditori municipal “Gabriel Aracil”

1. SOCIETAT MUSICAL DE LA LLOSA DE RANES.

2. UNIÓ MUSICAL DE ROTGLÀ I CORBERÀ.

3. UNIÓ MUSICAL “SANTA CECÍLIA” DE BARXETA.

4. SOCIETAT MUSICAL “LA LIRA FONTIGUERENSE” DE LA FONT DE LA FIGUERA.

5. UNIÓ MUSICAL VALLADINA.

Diumenge 24 d’Octubre:


17:30 h. Concerts a l’Auditori municipal “Gabriel Aracil”.

1. UNIÓ MUSICAL DE LLANERA DE RANES.

2. UNIÓ MUSICAL “SAN DIEGO” DE LLOC NOU D’EN FENOLLET.

3. UNIÓ MUSICAL “SANTA CECÍLIA” DE CANALS.

4. SOCIETAT MUSICAL DE SELLENT.

5. SOCIETAT MUSICAL “SANTA CECÍLIA” DE LA GRANJA DE LA COSTERA.

PROGRAMA GeneRAL d’ACTeS

Dissabte 30 d’Octubre:


17:30 h. Concerts a l’Auditori municipal “Gabriel Aracil”. 1. ASSOCIACIÓ MUSICAL CANALENSE.

2. UNIÓ MUSICAL DE NOVETLÈ.

3. SOCIETAT MUSICAL “LA NOVA“ DE XÀTIVA.

4. SOCIETAT MUSICAL “LA PRIMITIVA SETABENSE” DE XÀTIVA.

5. C.I.U.M. “GENOVENSE” DE GENOVÉS.

Diumenge 31 d’Octubre:



1. SOCIETAT UNIÓ MUSICAL DE L’ALCÚDIA DE CRESPINS.

2. UNIÓ PROTECTORA MUSICAL DE VALLADA.

3. UNIÓ MUSICAL DE MONTESA.

4. SOCIETAT MUSICAL “LA CONSTANCIA” DE MOIXENT.

17

PASDOBLE DE DESFILADA: PEÑA VIÑAZA. Autor: Mariano PuigPASDOBLE DE CONCERT: LA KERMÉS DE LAS VISTILLAS. Autor: José Mª Martin DomingoOBRA DE CONCERT: NAVARRA (P.S.) Autor: Bernardo Adam FerreroNOTES AL PROGRAMA: NAVARRA (Poema Sinfónic). Formada per tres temps: Monasterio de Olite, Valle de Baztán , En las Cuevas de Zugarramurdi.

SOCIETAT MUSICAL LA LLOSA DE RANES

Any de fundació: 1921Músics: 60President: José Javier Carreres Montell

Director: Joan Baptiste Bernat Alcaide

16

19

PASDOBLE DE DESFILADA: TINET. Autor: Juan Calatayud CastellsPASDOBLE DE CONCERT: JUANITO EL JARRY. Autor: Ignacio Sanchez NavarroOBRA DE CONCERT: HIGHLIHGTS FROM “CHEESS”. Autor: Ulvaeus Aanderson

UNIó MUSICAL DE ROTGLà I CORBERA

Any de fundació: 1982Músics: 46President: Jose Miguel Bataller Ramos

Director: Elies Aibar Moscardo

PASDOBLE DE DESFILADA: LA VEREDA. Autor: Oscar NavarroPASDOBLE DE CONCERT: LA TATA. Autor: Saul GomezOBRA DE CONCERT: TEMPS DE BOLERO. Autor: Juan Alborch

UNIó MUSICAL SANTA CECILIA DE BARXETA

Any de fundació 1982Músics 40President: José Albi Castelló

Director: Rafael Albert i Soler

TEMPS DE BOLEROLa composició “Temps de Bolero” està dedicada a la memòria de Juan García Marín (professor de metall de la nostra banda). Aquest grandiós trompetista d’Anna, és un dels millors músics que hem tingut a les nostres terres; per desgràcia, va perdre la vida prematurament l’ any 2008 en un fatídic accident de trànsit, a pesar de tot, sempre estarà en el nostre record.Coneguda és l’afició que Juan tenia per la denominada “música lleugera”, de la qual era un destacat, intérpret; és per això que la composició està integrada per quatre temes a la manera d’una suite.Aquestos temes són dos boleros: Tú me acostumbraste i Primera lluvia, que conformen la primerapart de la peça; i dos cha-cha-chas: Piel canela i Usted, els quals conformen la segona part de lasuite, ben diferenciada de la primera pel seu ritme més mogut.Temps de Bolero va ser estrenada en desembre de 2009 per la Banda Primitiva de Palomar sota la direcció del mateix compositor, a l’hora director titular de l’esmentada agrupació musical.

18

21

PASDOBLE DE DESFILADA: EL DESITJAT. Autor: E. BernabeuPASDOBLE DE CONCERT: EL TORICO DE LA CUERDA. Autor: Luis Serrano AlarconOBRA DE CONCERT: JERICHO. Autor: Bert Appermont

SOCIETAT MUSICAL “LA LIRA FONTIGUERENSE” DE LA FONT DE LA FIGUERA

Any de fundació 1869Músics 60President: Jose Ramon Gimeno Gomez

Director: Joan Valentí Gimenez Ortiz

JERICHO (Bert Appermont)Jericó ha estat escrita pel belga Bert Appermont, nascut a 1973, és professor, director dórquestra, compositor i arreglista. Es conegut per la seua tècnica de intrumentació i vistuossisme per a compondre temes magnífics. Moltes de les seues obres se basen en llegendes, mites o temes històrics, i eixó dóna a la seua música un ímpetu particular.En este cas lóbra que anem a interpretar, Jericó, és tracta dúna descripció musical de la coneguda historia del llibre de Josué de la captura de la ciutat de Jericó pels israelites. Lóbra té 4 parts, sense pausa de part a part. La 1ª “Años de exilio” mostra el cruel viatge per le desert a Canaán, la terra promesa. La 2ª part “La batalla de Jericó” descriu el moment en què els Judeus conquisten la ciutat; diu l’historia que els sacerdots tocaren les trompetes i que la gent va cridar tan fort que caigueren les muralles de Jericó. La 3ª part “Victoria” evoca les emocions triunfants del Judeus al conquerir una ciutat for-tificada. I la 4ª part “Celebración” fa referencia a la festa judia que celebraren després de la victòria sobre Jericó.

PASDOBLE DE DESFILADA: MIGUEL CORAZON. Autor: Salvador PeñaPASDOBLE DEL CONCERT: EL TORICO DE LA CUERDA. Autor: Luis Serrano AlarcónOBRA DE CONCERT: VIRGINIA. Autor: Jacob de Haan

UNIO MUSICAL VALLADINA

Any de fundació: 1982Músics: 39President: Juan Niembro Gozalbez

Director: Vicent Barbera i Puig

VIRGINIA

Las composiciones de Jacob de Haan son conocidas en todo el mundo, compositor que escribe varios estilos de música, pero el que le ha llevado a la fama internacional ha sido la combinación de estilos en obras basadas en películas o aconteciientos históricos.

Es la obra más interpretada en certámenes y concursos de éste compositor. La obra está basada en el estado americano de Virginia, un estado en el que en su historia se encuentran tres vertientes, la colonización, la esclavitud y la Guerra Civil Estadounidense, los cuales se encuentran de forma metafórica en esta composición.

20

23


Itinerari: Plaça Major, Avinguda del Guerrer de Moixent, C/ Antonio Gonzalvez, C/ Padre Barranco, C/ Poeta Gabriel Vila.


ORDRE DE PARTICIPACIÓ DE LES DIFERENTS SOCIETATS MUSICALS:

1.- UNIÓ MUSICAL DE LLANERA DE RANES.

2.- UNIÓ MUSICAL “SAN DIEGO” DE LLOC NOU D’EN FENOLLET.

3.- UNIÓ MUSICAL “SANTA CECÍLIA” DE CANALS.

4.- SOCIETAT MUSICAL DE SELLENT.

5.- SOCIETAT MUSICAL “SANTA CECÍLIA” DE LA GRANJA DE LA COSTERA.

PROGRAMA d’ACTeS dIUMenGe dIA 24

PASDOBLE DE DESFILADA: BENIFAIRO DE VALLDIGNA. Autor: Luis Blanes ArquesPASDOBLE DE CONCERT: TEATRO MONTECARLO. Autor: Aurelio Pérez PerellóOBRA DE CONCERT: SINFONIA Nº. 1 DE CAMINO DE SANTIAGO. Autor: Gonzalo Gomez Deval

UNIó MUSICAL LLANERA DE RANES

Any de fundació: 1901Nombre de músics: 80President: Miguel Ballester Perales

Director: Joan Baptiste Bernat Alcaide

SINFONÍA Nº 1 “CAMINO DE SANTIAGO” J. G. GóMEZ DEVALEl camino de santiago es una sinfonía a descriptiva de corta duración inspirada en el camino de Santiago Frances.Una Introducción solemne y ampulosa nos sitúa en Roncesvalles donde, después de una meditación en la iglesia de su monasterio, comienza el peregrinaje, motivos que describe el primer movimiento.El despertar de un día nos adentra, cruzando el histórico puente de piedra en a Rioja, aparecido entre sus paisajes, Santo Domingo de la Calzada que con su leyenda cierra el segundo movimiento.Noches de cama en castila eon recitan la oración del peregrino transportandonos este tercer movimiento hasta O Cebreiro para describir su milagro en una mañana de tormenta, y escuchar desde el camino, el canto gregoriano de los monjes del monasterio de Samos.En el cuarto movimiento, desdel monte Do Gozo divisamos Santiago, nuestro peregrinaje fi naliza en la Plaza del Obradoiro donde recibidos por un gaitero cruzamos el pórtico de la Gloria. Con la entrada a la catedral y el jubileo se cierra esta sinfonía escuchando de fondo el espectacular zumbido del botafumeiro.Después de escuchar esta sinfonía no dejen de acercarse a realizar el camino de Santiago, en este año “Xacobeo” 2010. Recordarles que los años “Xacobeos” se celebran cuando la fi esta de Santiago de Compostela el 25 de julio, recae en domingo, por lo que el próximo año “Xacobeo” no se volverá a celebrar hasta el 2022.

22

25

PASDOBLE DE DESFILADA: JUANITO EL JARRY. Autor: Ignacio Sanchez NavarroPASDOBLE DE CONCERT: ENCUENTROS. Autor: José Rafael Pascual Vilaplana OBRA DE CONCERT: DIOGENES. Autor: Jacob de Haan

UNIó MUSICAL SAN DIEGO DE LLOC NOU D’EN FENOLLET

Any de fundació: 1981Músics: 75President: Candido Huerta Harnau

DIOGENES

El títol de la composició deriva del filòsof grec Diógenes de Sinope (+/- 400 a.c.) Diogenes es generalment considerat fundador dels “cínics”, una antiga escola de filosofia. La composició consta de tres peces seguides una en l’altra sense cap interrupció i cadascuna basada en una història tradicional sobre Diogenes. En la primera part es produeix la conversa entre Diogenes i Alexandre Magne. Es Alexandre qui obre la conversa digen: “Soc Alexandre Magne”. Aleshores Diogenes li respon: “I jo soc Diogenes el Cinic”. Alexandre li pregunta de quina forma el podria servir. “Pot eixir de mi la llum del Sol” li respon Diogenes. Es diu que Alexandre es va impactar tant per la resposta del filòsof que els comentaris eren així: “Si jo fora Alexandre, jo vullguera ser Diogenes.” Segons la tradició Diogenes va morir en Corinti el mateix dia que Alexandre Magne (323 a.C). La mort de Diogenes i de les seves ideologies que va deixar enrere inspiren el segon moviment. La inspiració per a l’ultim moviment va vindre de la millor llegenda que rodeja a Diogenes. Segons aquesta historia popular, Diogenes caminava per Atenes, a plena llum del dia i portant una entorxa de llum, anava diguent “estic buscant un home honest”.

Director: Jose Elias Aybar Moscardo

PASDOBLE DE DESFILADA: BRISAS OTOÑALES. Autor: M. GimenoPASDOBLE DE CONCERT: LA MORENICA. Autor: Manuel CarrascosaOBRA DE CONCERT: XÚQUER. Autor: Josep Grau Benedito

UNIó MUSICAL SANTA CECILIA DE CANALS

Any de fundació: 1987Músics: 83President: Jose Manuel Gil Utrillas

Director: Francesc X. Martinez Martinez

XÚQUER JOSEP GRAU BENEDITOXúquer (Premi Mestre Vila 2006), és un poema simfònic basat en la Pantanada de 1982, el més gran i calamitós allau d’aigües que ha conegut la Ribera del riu Xúquer en la nit del 20 d’octubre de 1982 i la matinada del 21, quan la presa de Tous, situada en el curs del ric Xúquer, es desbordava pels pobles i terres de la Ribera. En dos moviments, l’obra comença amb una alba, el discórrer de les aigües, l’inici d’una pluja que derivaria en torrencial, el posterior trencament de la presa i la inundació que va suposar. Durant tota l’obra alternen moments cantabiles, de meditació amb uns altres de molta tensió. Després d’una introducció, apareix el tema del riu Xúquer amb les seves tres primeres notes que són el leitmotiv de l’obra.Combinen els moments “cantábiles” amb altres on el caos, el nerviosisme i l´incertesa que es respira en els moments previs al trencament de la presa. S’utilitzen clusters per anunciar que la presa s’ha enfonsat La tuba i el fagot inicien un cant de meditació, el qual derivarà en desesperació. En aquest primer moviment es poden escoltar alguns efectes, com la pluja torrencial o el bàndol de Protecció Civil.El segon moviment comença amb el so d’un helicòpter seguit d’un errant religiós que evoca la visita a la ciutat d’Alzira de La seva Santedat el papa Juan Pablo II el dia 8 de novembre. Altra important visita és la qual realitzaven els reis “Don Juan Carlos y Doña Sofia”, simbolitzats amb un fragment de l’Himne Nacional entonat per trompetes, trompes i fiscorns. L’obra acaba amb una marxa que simbolitza la mirada al futur i superació d’aquesta comarca de la Ribera del Xúquer.

24

27

CELTIC CHILD

L’autor ens representa una composició inspirada en la vida i l’experiència d’un nen. La primera de les tres parts en que està dividida, ens mostra la llibertat creativa del xiquet, amb un dinàmic allegro, i predominant per una melodia sacàstica. La segona part és una queixa contra la fredor del món, contra la injusticia que encara afecta tots els xiquets, però, aquest es resisteix increïblement, vient el futur amb esperança i alegria. Una frenètica dansa celta ens porta per un gran final que canta en veu alta la bellesa de totes les coses. Aquesta composició, fou un encàrrec de la Brass Band Broederkring de Houthales, en commemoració del XX aniversari de la creació del seu campament juvenil.

LAS PLAYAS DE RIO

ESTA COMPUESTA POR TRES TIEMPOS:

1-TROCADERO PLAYA

2-IPANEMA PLAYA

3-COPACABANA PLAYA

PASDOBLE DE DESFILADA:PASDOBLE DE CONCERT: EL TORICO DE LA CUERDA. Autor: Luis Serrano AlarcónOBRA DE CONCERT: CELTIC CHILD. Autor: Bert Appermon

PASDOBLE DE DESFILADA: MARIA TERESA LA CRUZ. Autor: Oscar NavarroPASDOBLE DE CONCERT: SERRANO. Autor: Ramón García i SolerOBRA DE CONCERT: LAS PLAYAS DE RIO. Autor: Klees Vlak

SOCIETAT MUSICAL DE SELLENT UNIó MUSICAL SANTA CECILIA DE LA GRANJA DE LA COSTERA

Any de fundació: 1991Nombre de músics: 35Presidenta: Elia Maria Pons Marti

Any de fundació: 1987Músics: 35President: Jose Gil Gayà

Director: Gaspar Nadal i Maronda Director: Rafael Albert i Soler

26

29





1.- ASSOCIACIÓ MUSICAL CANALENSE.

2.- UNIÓ MUSICAL DE NOVETLÈ.

3.- SOCIETAT MUSICAL “LA NOVA” DE XÀTIVA.

4.- SOCIETAT MUSICAL “LA PRIMITIVA SETABENSE” DE XÀTIVA

5.- C.I.U.M. “GENOVENSE” DE GENOVÉS.

PROGRAMA d’ACTeS dISSABTe dIA 30

LEYENDA

Pema descritivo para banda que narra parte de la vida de Aníbal Barca, general político cartaginés (247a.C.).Consta de un único movimiento estructurada en cinco sesiones.La primera narra el inicio y nombramiento de Aníbal como general. La segunda de carácter vigoroso y bélico, describe como el ejército decide invadir Roma.La tercera sección de carácter triste y tempo lento, narra la travesia que realizó al atravesar los Alpes para entrar en Italia. La cuarta sección describe con fuerza y ritmo enérgico el enfrentamiento en la más favmosa de las batallas entre romanos y cartagineses. La quinta y última sección es una marcha triunfal de carácter miliitar en la que Aníbal sale victorioso de la batalla y demuestra ser el mejor estratega de su tiempo, al enfrentarse a un ejército que le superaba en número y obtener una sonora victoria. Aunque la obra fi nalice con la victoria de los cartagineses hay que recordar que al poco tiempo Aníbal fue derrotado, fi nalmente, por nuevas tropas romanas.

PASDOBLE DE DESFILADA: L’AMISTAD. Autor: Ferrer FerránPASDOBLE DEL CONCERT: EL TORICO DE LA CUERDA. Autor: Luis Serrano Alarcón OBRA DE CONCERT: LEYENDA. Autor: Salvador Luján

ASSOCIACIó MUSICAL CANALENSE

Any de fundació 1946Músics 112President: Roberto Escobar Honrubia

Director: Jose Martinez Colomina

28

31

MURALLES

Composta per tres moviments:

I La Llegenda

II El Poder

III La Passió

PASDOBLE DE DESFILADA: PRIMAVERA. Autor: Antonio Gisbert EspiPASDOBLE DE CONCERT: ENCONTRES. Autor: Jose Rico RicoOBRA DE CONCERT: MURALLES. Autor: Gomez Deval

SOCIETAT MUSICAL DE NOVETLE

Any de fundació: 1981Músics: 40Presidenta: Edelmira Martines Sanchos

Director: Raul Segui Penades

LA VIUDA VALENCIANA

A pesar de que no existe una melodía original en “La viuda Valenciana”, la música es característicamente española por la colorida y autóctona inflexión temática, la cual es habitual en las obras de inspiración española realizadas por compositores rusos.

Movimientos:

Introducción, La suite empieza con una introducción viva y colorida que pronto varía a un tema lírico lento, antes de dar paso a la reexposición.

Canción, El segundo movimiento es una melodía, que sin duda, deja sin aliento, interpretada varias veces con una orquestación cada vez más rica.

Baile, El último movimiento es un alegre y rápido baile, pleno de agudas sóincopas y rico colorido.

PASDOBLE DE DESFILADA: BENICADELL. Autor: J. E. Canet TodoliPASDOBLE DE CONCERT: MUSICAL APOLO. Autor: Armando BlanquerOBRA DE CONCERT: LA VIUDA VALENCIANA. Autor: Aram Khachaturian

SOCIETAT ARTISTICA MUSICAL LA NOVA DE XATIVA

Any de fundació: 1902Músics: 80President: Ricardo Ventura Mompo

Director: David Penades Fasanar

30

33

PASDOBLE DE DESFILADA: MI PUEBLO. Autor: Manuel VidalPASDOBLE DE CONCERT: DAUDER. Autor: Santiago LopeOBRA DE CONCERT: EL ATARDECER DE LOS INOCENTES. Autor: Teo Aparicio Barberán

SOCIETAT MUSICAL LA pRIMITIVA SETABENSE

Any de fundació: 1902Músics: 125President: Luis Enrique Alonso Vidal

EL ATARDECER DE LOS INOCENTES Impressions for winds. Op 91Fruto del contacto del compositor con algunos países de Latinoamérica y en particular con algunos de los lugares más pobres esta partitura pretende recoger los pensamientos más íntimos surgidos al contemplar una de las realidades cotidianas más terribles en este siglo XXI: la crueldad en algunas partes del mundo con sus seres más inocentes, sus niños y niñas. Para conseguir transmitir las “impresiones” deseadas el autor se vale de todos los recursos a su alcance en cuanto a organización sonora se refiere. Desde estructuras armónicas del todo tradicionales hasta pequeños fragmentos seriales que curiosamente, a pesar de ser los más organizados me sirven para expresar momentos de mayor caos anímico. Esto, unido a un tratamiento cuidado del ritmo, en el que se busca, mediante cambios frecuentes de acento, un carácter impreciso, y a una selección tímbrica adecuada, ayudan a componer un tipo de música de ambientes a veces difuminados, a veces sugerentes, los más adecuados para provocar el estado de ánimo que estimo oportuno en cada momento. La estructura funciona a modo de “forma-formante” en la que los temas no fueron apareciendo de una forma pre-determinada. Según Teo Aparicio, su pretensión fue dejar al final de la obra una vía de esperanza para estos niños representado por un sencillo pero emotivo vals inspirado en un tema infantil que precede a la reexposición del tema principal con el que culmina la misma.“Quizá mi música sea en esta ocasión tremendamente simbolista pero si consigo provocar en el oyente el efecto deseado me daré por satisfecho. Teo Aparicio.2009”.

Director: Teo Aparicio Barberan

PASDOBLE DE DESFILADA: REINA DE FIESTAS 1960. Autor: José Maria Ferrero PastorPASDOBLE DE CONCERT: LA CORTE DEL FARAÓN. Autors: Vicent Lleó i Balbastre/Teo Aparicio BarberánOBRA DE CONCERT: GIVE US THIS DAY. Autor: David Maslanka

C.I.U.M. GENOVENSE DE GENOVES

Any de fundació:1885Músics:75President: Miguel Ángel Llopis Llopis

Director: Juan José Gallego Montell

GIVE US THIS DAY: “DóNA’NS ESTE DIA”

Simfonia curta per wind ensemble”, originalment inspirada pels escrits del monjo budista vietnamita, thich nhat hanh. hanh va escriure: “el futur del nostre planeta només és possible si els individus es tornen profundament conscients de si mateixos; profundament lligats al que realment són.” a través de la seva música, maslanka conecta la de idea hanh amb la necessitat d’un món més pacífic. aquesta poderosa simfonia es tanca amb un ajust modal de la melodia coral “vater unser a himmelreich”, amb la seua traducció “pare nostre que esteu en el cel”, de les corals de quatre parts de johann sebastian bach. maslanka és un dels compositors americans que més producció simfònica té a l´actualitat. recentment estigué a bunyol, i a este mà a mà es pogueren escoltar les seues dos darreres simfonies, la setena i la vuitena.

32

35





1. SOCIETAT UNIÓ MUSICAL DE L’ALCÚDIA DE CRESPINS.

2. UNIÓ PROTECTORA MUSICAL DE VALLADA.

3. UNIÓ MUSICAL DE MONTESA.

4. SOCIETAT MUSICAL “LA CONSTANCIA” DE MOIXENT.

PROGRAMA d’ACTeS dIUMenGe dIA 31

HIGHIGHT FROM CHESS

Tanto los compositores Andersson y Ulvaeus como el el libretista Tim Rice, autores de la comedia musical “Chess”, tenían una carrera llena de éxitos antes de que emprendiesen este vasto proyecto que fue “Chess”. Los dos primeros formaban la parte masculina de ABBA, mientras que Rice había fi rmado los textos de las comedias musicales “Jesucristo Superstar” y “Evita” de Lloyd Webber.

La acción de la comedia musical está situada en el pequeño pueblo de Merano, al norte de Italia, donde tuvieron lugar los Campeonatos del Mundo de Ajedrez. Los actores principales son el americano campeón y el ruso aspirante al título; adversarios deportivos y políticos al mismo tiempo.

El arreglista Johan de Meij se sirvió hábilmente de espléndidos pasajes orquestales de la banda sonora, lo que le da un aspecto sinfónico a esta comedia musical.

PASDOBLE DE DESFILADA: EVOCACIÓN. Autor: E. CebriánPASDOBLE DE CONCERT: AL CENTENARIO. Autor: Ferrer FerránOBRA DE CONCERT: HIGHLIGHT FROM CHESS. ARR. Johan de Meij

SOCIETAT UNIO MUSICAL L’ALCUDIA DE CRESpINS

Any de fundació: 1939Músics: 33President: Juan Jose Bolinches Martinez

Director: Elies Aibar Moscardo

34

37

PASDOBLE DE DESFILADA: LA GIRALDA. Autor: López JuarranzPASDOBLE DE CONCERT: MUSICAL APOLO. Autor: Amando BlanquerOBRA DE CONCERT: MUSIC OF THE SPFERES. Autor: Philip Sparke

SOCIETAT MUSICAL UNIó pROTECTORA MUSICAL DE VALLADA

Any de fundació: 06/05/1887Músics: 88President: Angel Cerda Garrido

MUSIC OF THE SPFERESLa obra refleja la fascinación del compositor sobre el origen del universo y la profundidad del cosmos en general. El título proviene de la teoría matemática de la música formulada por Pitágoras en la Grecia Antigua, según la cual el cosmos está gobernado por las mismas leyes que rigen las relaciones de las frecuencias de las notas de la escala musical. Pitágoras también creía que dichas proporciones se correspondían con las distancias entre el Sol y los seis planetas conocidos y que cada uno de los planetas producía una nota musical que se combinaban entre sí tejiendo una melodía celestial continua que, por desgracia, nosotros los humanos no podemos oír. En la partitura, estas seis notas constituyen la base de cada sección en que se divide la obra MUSICA DE LAS ESFERAS Y ARMONIA. Comienza la música con un sólo de trompa llamado “ t = 0”, expresión que algunos científicos usan para referirse al instante inicial al Big Bang en que se creó el tiempo y el espacio, seguido de la descripción musical del BIG BANG propiamente dicho, en el que desde un punto único se produce el gran estallido originario del universo.Sigue una parte más lenta llamada PLANETA SOLITARIO que quiere ser una meditación sobre el conjunto de circunstancias extrañas e increíbles que condujeron a la creación de La Tierra como un planeta en el que la vida se hace posible, así como la búsqueda constante de otras civilizaciones en algún lugar del universo.Las partes siguientes tituladas ASTEROIDES y ESTRELLAS FUGACES describen tanto los cuerpos benéficos como los peligrosos que se encuentran volando a través del espacio y que constantemente amenazan a nuestro planeta.La obra termina con LO DESCONOCIDO, dejando latente la pregunta sobre si la continua expansión y exploración del universo nos llevará finalmente a su conocimiento o a la destrucción .

Director: Sergio Navarro Bonaviña

PASDOBLE DE DESFILADA: AITANA. Autor: Tomás OlcinaPASDOBLE DE CONCERT: ANTONIO MONPEAN. Autor: Francisco Esteve OBRA DE CONCERT: EL CONDE DE MONTECRISTO. Autor: Otto M. Schwaz

UNIó MUSICAL DE MONTESA

Any de fundació: 1906Músics: 54Director: Rafael Mullor Grau

Director: Vicente Molto Vidal

EL CONDE DE MONTECRISTO

“El Conde de Montecristo”, composición descriptiva del maestro austriaco nacido en 1967 Otto M. Schwarz y que “cuenta musicalmente” la historia del comandante Edmond Dantès a bordo del barco Pharaon allá por 1815. Este fue acusado injustamente de espiar a Napoleón Bonaparte, arrestado y encarcelado cuando se disponía a casarse con su amada Mercedes; cuando consigue escapar de la prisión y rehacer su vida como el Conde de Montecristo, inicia su particular venganza contra los que le arrebataron su pasado. Todo esto lo podemos escuchar en un muy conseguido poema descriptivo, cargado de efectos sonoros particulares (sobre todo desde la percusión) y con un final verdaderamente apoteósico.

36

39

PASDOBLE DE DESFILADA: GABRIEL VILA. Autor: Francisco Belda GimenoPASDOBLE DE CONCERT: ARRUDA-MOIXENT. Autor: Manuel López TorresOBRA DE CONCERT: VAN GOGH PORTRAITS. Autor: Aldo Rafael Forte

SOCIETAT MUSICAL “LA CONSTàNCIA” DE MOIXENT

Any de fundació: 1858Músics: 83President: Eduardo Butiña Cuenca

VAN GOGH PORTRAITS

Retratos de Van Gogh és una gran obra per a banda de concert inspirada en cinc pintures del magnífic mestre neerlandès Vincent Van Gogh. La composició está dedicada al Capità de l’AFB, Larry H. Lang . Escrita a principis del 1996, consta de cinc movimients contrastants, però entrellaçats i unificats per un motiu que representa el propi Van Gogh, que sofreix transformacions a mesura que avança l’obra. 1 The potato eaters. Quadre de color negre i groc, amb poca llum, la música reflexa un estat d’ànim sombriu i tràgic 2 La Berceuse, Dona vestida de verd, amb pel taronja i fons oriental, la música contrasta l’alegria i jovialitat amb un sabor exòtic (quartes paralel·les, escales pentatòniques...). 3 The Zouave. Soldat africà amb colors brillants i cridaners, representats per la secció de percussió i una breu aparició dels metalls. 4 The Drawbridge. El pont llevadis, quadre molt subtil i delicat, amb elements com l’aigüa, les llavanderes, la carreta, la boira... , aquest ambient és reflexa en sons que intenten reproduir la família de vent fusta. 5 Finale. Self Portrait of the Artiste. Autorretrat, molt bell i significatiu que mostra a un home amb preocupacions interiors, la música presenta canvis soptats que van des de la ira i la confusió a un paralitzat i catatònic estat tràgic. Aquest moviment pareix estar “atrapat en el temps”. Finalment, l’ ansietat de la música construeix un clímax cacofònic i el motiu de Van Gogh és reafirma de manera lenta i gloriosa, acabant amb una coda brillant i enèrgica que simbolitza el legat artístic de Van Gogh.

Director: Juan Carlos Garcia Lopez

• CAIXA ONTINYENT

• RURAL CAIXA

• COIM

• S.COOPERATIVA DE CONSUM ‘LA MOIXENTINA’

• S.COOPERATIVA DEL CAMP ‘SANT PERE APOSTOL’ DE MOIXENT

• FLORISTERIA IRIS

enTITATS COL·LABORAdOReS

38

40

ORGANITZA

SOCIETAT MUSICAL “LA CONSTÀNCIA” DE MOIXENT

COL·LABORA

EXCMA. DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE VALÈNCIA

ILM. AJUNTAMENT DE MOIXENT

MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS LA COSTERA-LA CANAL

FEDERACIÓ DE SOCIETATS MUSICALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

XXVI Festival de Bandes de la Costera

Documents

Transcript of XXVI Festival de Bandes de la Costera