A V U I

DISSABTE20 DE MARC; DE 1999 *CULTURA*

U"'BUniversitat Autónoma de Barcelona

Biblioteca d'Humanitats

m.............................MOR,UN DElS GRANS POETES DE LA POSTGUERRA

convertir-se en eixos de tota la seixanta, quan moltpocs go-seva escriptura. saven fer-ho. D'altra banda,Més d'un cop José Agustín també és ben coneguda la se-

va dir que si escrivia poemes va tasca de traductor i anto-a -les persones estimades era leg deIs pcetes catalans, L'anyperqué no es morissin: mal. 1968 publica Poetas catalanesNecessitava retornar-les a la contemporáneos i totjust faunvida, cercar l'eternitat a tra- any apareixia a l'editorial Lu-vés d'aquella realitat literaria men Veintiún poetas catalanes .•qu.e .anava creant. Els seus Eara el siglo XXI, ja que consi-primers !libres, El retomo i derava que el castellá era laClaridad, giren envers la recu- !lengua natural de transmís-peració de la mare morta i la sió de la !lengua i de la cul-maledicció contra els assas- tura catalana arreu del món.síns que van iniciar la Guerra Avui, malauradament, jaCivil, on va morir Júlia Gay en podem afirmar que el_perso-un bombardeig. Aquí, i a Sal- natge poetic coincidia amo lamas al viento, podem ja co- persona. Són molts els .poe-menear a veure el José Agus- mes, i d'entre aquests hi ha

tín Gaytisolo dels ex- els millors de la sevaproduc-trems, capae;, de la ció, -on el personatge poeticmés cáustica ironia, anhela "la 110raúnítil del no ser".el més salvatge retret El poeta es confessa un malalti de la més desbor- delirant, "un desgraciado al quedant tendresa, daus odió y no conozco", desitjantde la seva personalís- entrar en "la región si!J tie,mposima poesia, pero' ni memoria para detener al ti-també de la seva empo antes que el tiempo le de-prosa, que ell tenia tenga a el".intenció de reunir i José. Agustín Coytisolo erapublicar en un.llibre. un "rey mendigo" (tito!, en laDurant eIs anys meva opinió, del !lIlilJ.qr·llibre

roscos, el compromís que va escríure) i cfeia quede Joié Agustín Gay- entrar en la IDOr!' seria com.tisolo "I11,b els 'ínjus- entrar ,eiI una gran resplen-taÍnent tractats era dor, ho recorría encara en élben conegut, pero seu darrer Ilibré: ";Y 'los eliter-també quan la injus- mas piellSal>en la muerte/con te'tícia requeia, per mor que el no siente porque so,.exemple, en la rior- be/que la nada es 'blanct1m y ltj2-malització d'una total".llengua. E!l reclama- José A:gustín GayBSolo hava públicament I'en- pujat a I'últim tren de fa nit,senyament bilingüe espero que per. dormir unaper a: Catalunya a estona i despertar-se en el seurnitjans déls anys "pequeño reino afortunado".

......··..·....·..~·..·.....:..........·..:..·&;·Y"~cj"9ii~..·..~~~·;·~~~~~~.~~~~~..~~~.~~.....=~~~,.~~.;:~~.~~~~.~~.;..~_S1 tot torne ~ és el que. sembla. Amb el rogant¡JOd~.:con1unici.de.la

, ,'" conte podíem veure que la maquuutzacío de. I'home, 1. \f;!Utasia no s'allunya de la re- tanmateix és l'indrer .privile-

. alitat, només ho fa per tor- .giat per a l'aprenentatge de lanar-hi amb més forca i clari- vida; al carrer, com sabiavidencia, com Lewis Carroll o Charles Dickens.: es desvelenWa).t Disney, Al contrarí de les complica" sregles de laBaúdelaire, el poeta se'ns convivencia s,<-¿al. Darreremo~trava. com el riostre sem- I'enganyosa aparenca de caos,blant perqué era tañ vulne- es pot copsar un ordre verti-rabls i mediocre 'corn tots ginós de canvi, a). !i!tal ca!Jso-nosaítres, vivint en.la mateixa brevíure i quetambé p,,1'4,e;m.societa,t asfixiant ,i buida, .ví- modificar. Goyfisolo, semprevine' en 'estances com íél; nos, políticament .compromes,tres, en 'illía ciutat com la ens p¡rrlava de la dutar' ~~,nostra, alhora estimada i re- llorable, del jo millorable ..Lá'bulj"ada. .' . seva denúncia, poderosa com

Al poernari Taller de arqui- poques en tota la literaturatecttlra, la reflexió polítíca.i la espanyola, reclamava sensepreocupació estética de Goy- descans la regeneració social,tisolo' ens va recordar que, 'denunciava la grotesca im-abans que res. som éssers a la moralitat que s'amaga darre-recerca d'aixopluc i de relad- re el miratge tecnológíc; laons humanes, que la ciutat és illimitada acumulació de sa-abans que cap' altra cosa un ber i de .riquesa, Amb unaobjecte 'etic i moral, un tros ironia hábil i molta emotivi-de la nostra biografia senti- tat feia d'e la poesia un 'exer-mental, un refugí contra la cici d 'honestedat intellectual,m!'rt i contra nosaltres ma- sense excessives esperances.teixos, que per a bé o per a pero, sempre éontra el tempsmal és el gran desafiament de i l'oblit A José Agustín lil'arbitrarietat humana. Bar- agradaven les anecdotes, lescelona, la ciutat que Gaytiso- notes de color, el records en-lo va estimar (o Nova York o tranyables de les persones. JoParís) s'ha convertit tanma- no voldria oblidar-me maiteix en una presó, en el de- que ahír, a Barcelona, a mitjacorat del malson i de l'avor- tarda, el cel estava ennuvolat.

La .realitat,la literatura

quitectura (Taller de Arquitec-tura, Pares Na'¡tlrals ·de Barcelo-na, NoVísima Gda a ,Bgrc-elíma,que tenia sorn a protagonistael sen nét; Victor) i el de l'é-vocació de la vida i la pr~sen'cía constan! deia mol'l; ~~p~. cíalrnent aquesta darrérá, van

a comencarJORDl G,h¡V,EZ

A mb música de bolero,josé Agustín Goytisolodeia en un poema queera rnolt pitjor del que

els altres es pensaven. Ques'estirnava rnés ~I'Rlat de l'al-tre que el seu, que Ies.sevescarníses l'avorrien, que prefe-ria 'els enterraments als reci-tals. Tímid, es disculpava sotala pell del depressiu, i ensdemanava,' modestarnent,que no féssím gaire cas de les.seves paraules. Naturalmentque no ha vam fer. Els seus!libres ens divettien i ensemocionaven i, perqué comvolia Arthur Rimbaud, sabí-ern que era possible que unpoema ens pogués canvíar lavida, Les paraules per a la sevafilia Júlia· també eren per anosaltres, llegides o cantadesper Paco Ibánez, on ens deiaque és impossible no fer-nosgrans i que sempre calaprendre davant de l'adversi-

tat. Que l'alegria deviute) laconvivencia amb els nostresSÓIl sernpre preferible,s,";¡ laqueixa inútil i a l'aíllamentdel dolor. Que potser l'exis-tencia no 'ha tingut mal unsentit clar pero que la nostradignitat mm a hornee ensexigeix aprendre a víure. Quela literatura és poder de re-cuperar el que hem estimat itarnbé d'entendre-ho, que elsentirnent de l'amor és el que.és més nostre, e1 que real-ment ens determina, i no lafatalitat. Que es pot tomar acomencar.Molt més, que un poeta so-

cial José Agustín Goytisolo vaser un poeta ciutadá, huma-nista i neorornanríc, un hometendre sense por de ser-ne, unpoeta que simulava ingenm-tat mentre ens explicava lacaneó d'El llop que era bo, am1>xais que maten el llop, prín-ceps dolents, bruixes bellíssi-

S'organitza un soparsorpresa a Martí i Poi eldía del seu 70 aniversariE.C.BARCELONA

Farniliars i amics de Marti iPoI es van posar d'acord ahirper fer un sopar sorpresa alpoeta després de lainauguració de l'exposícíóMiquel Marti i PoI, 70 anys',aGirona. Pero, el d 'ahir, va serun sopar especial' no nomésper la sorpresa que suposavaper al poeta: Lluís Pasqual vadissenyar una coreografia pera l'ocasió. D'aquesta manera,al!larg del sopar, el mateixPasqual, Lluís Llach, Rosa. M.Sarda, jordí, Bosch i Nina vanintervenir bé recitant ocantant. Tot plegat va ser unápat amb tots els ingredients:Pasqual també va voler jugaramb la música, les llums i elscolors. Tot aixó sense parlardelpastis, perqué, ¿que és una -bona festa d'aniversari senseun bon pastís? El d'ahír vaanar a cárrec de .SantiSantamaria. El reconegutcuiner del restaurant del Racóde Can Fabes de Sant Celoni ésamic del poeta i, com erad'esperar, va tenir en compteels gustos de Martí i PoI. Untotal de 200 persones vanomplir de bat a bat el.CentreCultural de la Mere". Segonsl'organítzacío, entre aquestespersones hi havia gent moltdispar: 'des de cares conegudesfins a admiradors anonirns i,per descomptat, la família. Niels fills ni els néts van volerperdre's la cita. De fet,l'entrada estava oberta atothom, pero un cop es vanposar a la venda els tiquetsmolta gent es va quedar sensela possibilitat de participar enel sopar sorpresa. Només tresquarts d'hora després deposar a la venda els tiquets, 60ja havien volat. L'enderná, jano en quedaven: s'havíenvenut les 200 entrades. Entreels primers compradors, híhavia up grup de 16,alumnesd'un institut d'Olot. La seva.presencía al sopar va ser laprova de l'ampli ventall depersones que Ilegeixen i .admiren el poeta.

.............................El poeta 'rneXica Jaim.eSabineS mor d'uncáneer a 72 anysEfeMÉXIG

El poeta mexicáJaime Sabinesva morir ahir a la capitalmexicana a 72 anys d'uncáncer, Entre les obres mésdestacades del poeta hi ha Laseñal, Tarumba, Diariosemanario y poemas en prosa,Yuria, Maltiempo, Adan y Eva iRecuento de poemas. Segons elpresident de Mexíc, ErnestoZedillo, Sabines. "va saberguanyar-se el respecte il'afecte de tots grácies a lalucid esa del seu pensament,la senzillesa del seu carácter ila fermesa de les sevesconviccions".