A V U I DISSABTE *CULTURA* · Farniliars iamics de Marti PoI esvan posar d'acord ahir per fer un...
1
AVUI DISSABTE 20 DE MARC; DE 1999 *CULTURA* U"'B Universitat Autónoma de Barcelona Biblioteca d'Humanitats m ............................. MOR,UN DElS GRANS POETES DE LA POSTGUERRA convertir-se en eixos de tota la seixanta, quan moltpocs go- seva escriptura. saven fer-ho. D'altra banda, Més d'un cop José Agustín també és ben coneguda la se- va dir que si escrivia poemes va tasca de traductor i anto- a -les persones estimades era leg deIs pcetes catalans, L'any perqué no es morissin: mal. 1968 publica Poetas catalanes Necessitava retornar-les a la contemporáneos i totjust faun vida, cercar l'eternitat a tra- any apareixia a l'editorial Lu- vés d'aquella realitat literaria men Veintiún poetas catalanes.• qu.e .anava creant. Els seus Eara el siglo XXI, ja que consi- primers !libres, El retomo i derava que el castellá era la Claridad, giren envers la recu- !lengua natural de transmís- peració de la mare morta i la sió de la !lengua i de la cul- maledicció contra els assas- tura catalana arreu del món. síns que van iniciar la Guerra Avui, malauradament, ja Civil, on va morir Júlia Gay en podem afirmar que el_perso- un bombardeig. Aquí, i a Sal- natge poetic coincidia amo la mas al viento, podem ja co- persona. Són molts els .poe- menear a veure el José Agus- mes, i d'entre aquests hi ha tín Gaytisolo dels ex- els millors de la sevaproduc- trems, capae;, de la ció, -on el personatge poetic més cáustica ironia, anhela "la 110raúnítil delno ser". el més salvatge retret El poeta es confessa un malalt i de la més desbor- delirant, "un desgraciado al que dant tendresa, daus odió y no conozco", desitjant de la seva personalís- entrar en "la región si!J tie,mpo sima poesia, pero' ni memoria para detener al ti- també de la seva empo antes que el tiempo le de- prosa, que ell tenia tenga a el". intenció de reunir i José. Agustín Coytisolo era publicar en un.llibre. un "rey mendigo" (tito!, en la Durant eIs anys meva opinió, del !lIlilJ.qr·llibre roscos, el compromís que va escríure) i cfeia que de Joié Agustín Gay- entrar en la IDOr!' seria com. tisolo "I11,bels 'ínjus- entrar ,eiI una gran resplen- taÍnent tractats era dor, ho recorría encara en él ben conegut, pero seu darrer Ilibré: ";Y 'los eliter- també quan la injus- mas piellSal>en la muerte/con te' tícia requeia, per mor que el no siente porque so,. exemple, en la rior- be/que la nada es'blanct1m y ltj2- malització d'una total". llengua. E!l reclama- José A:gustín GayBSolo ha va públicament I'en- pujat a I'últim tren de fa nit, senyament bilingüe espero que per. dormir una per a: Catalunya a estona i despertar-se en el seu rnitjans déls anys "pequeño reino afortunado". ...... ··..· .... ·.. ~· ..· .... .: .......... ·..:..·&;·Y"~cj"9ii~ ..·.. ~~~·;·~~~~~~.~~~~~ ..~~~.~~ ..... =~~~,.~~.;:~~.~~~~.~~.; .. ~_ S 1 tot torne ~ és el que. sembla. Amb el rogant¡JOd~.:con1unici.de.la , ,'" conte podíem veure que la maquuutzacío de. I'home, 1 . \f;!Utasia no s'allunya de la re- tanmateix és l'indrer .privile- . alitat, només ho fa per tor- .giat per a l'aprenentatge de la nar-hi amb més forca i clari- vida; al carrer, com sabia videncia, com Lewis Carroll o Charles Dickens.: es desvelen Wa).t Disney, Al contrarí de les complica" sregles de la Baúdelaire, el poeta se'ns convivencia s,<-¿al. Darrere mo~trava. com el riostre sem- I'enganyosa aparenca de caos, blant perqué era tañ vulne- es pot copsar un ordre verti- rabls i mediocre 'corn tots ginós de canvi, a).!i!tal ca!Jso- nosaítres, vivint en.la mateixa brevíure i quetambé p,,1'4,e;m. societa,t asfixiant ,i buida, .ví- modificar. Goyfisolo, sempre vine' en 'estances com íél; nos, políticament .compromes, tres, en 'illía ciutat com la ens p¡rrlava de la dutar' ~~, nostra, alhora estimada i re- llorable, del jo millorable .. Lá 'bulj"ada. .' . seva denúncia, poderosa com Al poernari Taller de arqui- poques en tota la literatura tecttlra, la reflexió polítíca.i la espanyola, reclamava sense preocupació estética de Goy- descans la regeneració social, tisolo' ens va recordar que, 'denunciava la grotesca im- abans que res. som éssers a la moralitat que s'amaga darre- recerca d'aixopluc i de relad- re el miratge tecnológíc; la ons humanes, que la ciutat és il limitada acumulació de sa- abans que cap' altra cosa un ber i de .riquesa, Amb una objecte 'etic i moral, un tros ironia hábil i molta emotivi- de la nostra biografia senti- tat feia d'e la poesia un 'exer- mental, un refugí contra la cici d'honestedat intellectual, m!'rt i contra nosaltres ma- sense excessives esperances. teixos, que per a bé o per a pero, sempre éontra el temps mal és el gran desafiament de i l'oblit A José Agustín li l'arbitrarietat humana. Bar- agradaven les anecdotes, les celona, la ciutat que Gaytiso- notes de color, el records en- lo va estimar (o Nova York o tranyables de les persones. Jo París) s'ha convertit tanma- no voldria oblidar-me mai teix en una presó, en el de- que ahír, a Barcelona, a mitja corat del malson i de l'avor- tarda, el cel estava ennuvolat. La. realitat, la literatura quitectura (Taller de Arquitec- tura, Pares Na'¡tlrals de Barcelo- na, NoVísima Gda a ,Bgrc-elíma, que tenia sorn a protagonista el sen nét; Victor) i el de l'é- vocació de la vida i la pr~sen' cía constan! deia mol'l; ~~p~ . cíalrnent aquesta darrérá, van a comencar JORDl G,h¡V,EZ A mb música de bolero, josé Agustín Goytisolo deia en un poema que era rnolt pitjor del que els altres es pensaven. Que s'estirnava rnés ~I'Rlat de l'al- tre que el seu, que Ies.seves carníses l'avorrien, que prefe- ria 'els enterraments als reci- tals. Tímid, es disculpava sota la pell del depressiu, i ens demanava,' modestarnent, que no féssím gaire cas de les .seves paraules. Naturalment que no ha vam fer. Els seus !libres ens divettien i ens emocionaven i, perqué com volia Arthur Rimbaud, sabí- ern que era possible que un poema ens pogués canvíar la vida, Les paraules per a la seva filia Júlia· també eren per a nosaltres, llegides o cantades per Paco Ibánez, on ens deia que és impossible no fer-nos grans i que sempre cal aprendre davant de l'adversi- tat. Que l'alegria deviute) la convivencia amb els nostres SÓIl sernpre preferible,s,";¡ la queixa inútil i a l'aíllament del dolor. Que potser l'exis- tencia no 'ha tingut mal un sentit clar pero que la nostra dignitat mm a hornee ens exigeix aprendre a víure. Que la literatura és poder de re- cuperar el que hem estimat i tarnbé d'entendre-ho, que el sentirnent de l'amor és el que. és més nostre, e1 que real- ment ens determina, i no la fatalitat. Que es pot tomar a comencar. Molt més, que un poeta so- cial José Agustín Goytisolo va ser un poeta ciutadá, huma- nista i neorornanríc, un home tendre sense por de ser-ne, un poeta que simulava ingenm- tat mentre ens explicava la caneó d'El llop que era bo, am1> xais que maten el llop, prín- ceps dolents, bruixes bellíssi- S'organitza un sopar sorpresa a Martí i Poi el día del seu 70 aniversari E.C. BARCELONA Farniliars i amics de Marti i PoI es van posar d'acord ahir per fer un sopar sorpresa al poeta després de la inauguració de l'exposícíó Miquel Marti i PoI, 70 anys',a Girona. Pero, el d 'ahir, va ser un sopar especial' no només per la sorpresa que suposava per al poeta: Lluís Pasqual va dissenyar una coreografia per a l'ocasió. D'aquesta manera, al!larg del sopar, el mateix Pasqual, Lluís Llach, Rosa. M. Sarda, jordí, Bosch i Nina van intervenir bé recitant o cantant. Tot plegat va ser un ápat amb tots els ingredients: Pasqual també va voler jugar amb la música, les llums i els colors. Tot aixó sense parlar delpastis, perqué, ¿que és una - bona festa d'aniversari sense un bon pastís? El d'ahír va anar a cárrec de .Santi Santamaria. El reconegut cuiner del restaurant del Racó de Can Fabes de Sant Celoni és amic del poeta i, com era d'esperar, va tenir en compte els gustos de Martí i PoI. Un total de 200 persones van omplir de bat a bat el.Centre Cultural de la Mere". Segons l'organítzacío, entre aquestes persones hi havia gent molt dispar: 'des de cares conegudes fins a admiradors anonirns i, per descomptat, la família. Ni els fills ni els néts van voler perdre's la cita. De fet, l'entrada estava oberta a tothom, pero un cop es van posar a la venda els tiquets molta gent es va quedar sense la possibilitat de participar en el sopar sorpresa. Només tres quarts d'hora després de posar a la venda els tiquets, 60 ja havien volat. L'enderná, ja no en quedaven: s'havíen venut les 200 entrades. Entre els primers compradors, hí havia up grup de 16,alumnes d'un institut d'Olot. La seva .presencía al sopar va ser la prova de l'ampli ventall de persones que Ilegeixen i . admiren el poeta. ............................. El poeta 'rneXica Jaim.e SabineS mor d'un cáneer a 72 anys Efe MÉXIG El poeta mexicáJaime Sabines va morir ahir a la capital mexicana a 72 anys d'un cáncer, Entre les obres més destacades del poeta hi ha La señal, Tarumba, Diario semanario y poemas en prosa, Yuria, Maltiempo, Adan y Eva i Recuento de poemas. Segons el president de Mexíc, Ernesto Zedillo, Sabines. "va saber guanyar-se el respecte i l'afecte de tots grácies a la lucid esa del seu pensament, la senzillesa del seu carácter i la fermesa de les seves conviccions".
Transcript of A V U I DISSABTE *CULTURA* · Farniliars iamics de Marti PoI esvan posar d'acord ahir per fer un...
A V U I
DISSABTE20 DE MARC; DE 1999 *CULTURA*
U"'BUniversitat Autónoma de Barcelona
Biblioteca d'Humanitats
m.............................MOR,UN DElS GRANS POETES DE LA POSTGUERRA
convertir-se en eixos de tota la seixanta, quan moltpocs go-seva escriptura. saven fer-ho. D'altra banda,Més d'un cop José Agustín també és ben coneguda la se-
va dir que si escrivia poemes va tasca de traductor i anto-a -les persones estimades era leg deIs pcetes catalans, L'anyperqué no es morissin: mal. 1968 publica Poetas catalanesNecessitava retornar-les a la contemporáneos i totjust faunvida, cercar l'eternitat a tra- any apareixia a l'editorial Lu-vés d'aquella realitat literaria men Veintiún poetas catalanes .•qu.e .anava creant. Els seus Eara el siglo XXI, ja que consi-primers !libres, El retomo i derava que el castellá era laClaridad, giren envers la recu- !lengua natural de transmís-peració de la mare morta i la sió de la !lengua i de la cul-maledicció contra els assas- tura catalana arreu del món.síns que van iniciar la Guerra Avui, malauradament, jaCivil, on va morir Júlia Gay en podem afirmar que el_perso-un bombardeig. Aquí, i a Sal- natge poetic coincidia amo lamas al viento, podem ja co- persona. Són molts els .poe-menear a veure el José Agus- mes, i d'entre aquests hi ha
tín Gaytisolo dels ex- els millors de la sevaproduc-trems, capae;, de la ció, -on el personatge poeticmés cáustica ironia, anhela "la 110raúnítil del no ser".el més salvatge retret El poeta es confessa un malalti de la més desbor- delirant, "un desgraciado al quedant tendresa, daus odió y no conozco", desitjantde la seva personalís- entrar en "la región si!J tie,mposima poesia, pero' ni memoria para detener al ti-també de la seva empo antes que el tiempo le de-prosa, que ell tenia tenga a el".intenció de reunir i José. Agustín Coytisolo erapublicar en un.llibre. un "rey mendigo" (tito!, en laDurant eIs anys meva opinió, del !lIlilJ.qr·llibre
roscos, el compromís que va escríure) i cfeia quede Joié Agustín Gay- entrar en la IDOr!' seria com.tisolo "I11,b els 'ínjus- entrar ,eiI una gran resplen-taÍnent tractats era dor, ho recorría encara en élben conegut, pero seu darrer Ilibré: ";Y 'los eliter-també quan la injus- mas piellSal>en la muerte/con te'tícia requeia, per mor que el no siente porque so,.exemple, en la rior- be/que la nada es 'blanct1m y ltj2-malització d'una total".llengua. E!l reclama- José A:gustín GayBSolo hava públicament I'en- pujat a I'últim tren de fa nit,senyament bilingüe espero que per. dormir unaper a: Catalunya a estona i despertar-se en el seurnitjans déls anys "pequeño reino afortunado".
......··..·....·..~·..·.....:..........·..:..·&;·Y"~cj"9ii~..·..~~~·;·~~~~~~.~~~~~..~~~.~~.....=~~~,.~~.;:~~.~~~~.~~.;..~_S1 tot torne ~ és el que. sembla. Amb el rogant¡JOd~.:con1unici.de.la
, ,'" conte podíem veure que la maquuutzacío de. I'home, 1. \f;!Utasia no s'allunya de la re- tanmateix és l'indrer .privile-
. alitat, només ho fa per tor- .giat per a l'aprenentatge de lanar-hi amb més forca i clari- vida; al carrer, com sabiavidencia, com Lewis Carroll o Charles Dickens.: es desvelenWa).t Disney, Al contrarí de les complica" sregles de laBaúdelaire, el poeta se'ns convivencia s,<-¿al. Darreremo~trava. com el riostre sem- I'enganyosa aparenca de caos,blant perqué era tañ vulne- es pot copsar un ordre verti-rabls i mediocre 'corn tots ginós de canvi, a). !i!tal ca!Jso-nosaítres, vivint en.la mateixa brevíure i quetambé p,,1'4,e;m.societa,t asfixiant ,i buida, .ví- modificar. Goyfisolo, semprevine' en 'estances com íél; nos, políticament .compromes,tres, en 'illía ciutat com la ens p¡rrlava de la dutar' ~~,nostra, alhora estimada i re- llorable, del jo millorable ..Lá'bulj"ada. .' . seva denúncia, poderosa com
Al poernari Taller de arqui- poques en tota la literaturatecttlra, la reflexió polítíca.i la espanyola, reclamava sensepreocupació estética de Goy- descans la regeneració social,tisolo' ens va recordar que, 'denunciava la grotesca im-abans que res. som éssers a la moralitat que s'amaga darre-recerca d'aixopluc i de relad- re el miratge tecnológíc; laons humanes, que la ciutat és illimitada acumulació de sa-abans que cap' altra cosa un ber i de .riquesa, Amb unaobjecte 'etic i moral, un tros ironia hábil i molta emotivi-de la nostra biografia senti- tat feia d'e la poesia un 'exer-mental, un refugí contra la cici d 'honestedat intellectual,m!'rt i contra nosaltres ma- sense excessives esperances.teixos, que per a bé o per a pero, sempre éontra el tempsmal és el gran desafiament de i l'oblit A José Agustín lil'arbitrarietat humana. Bar- agradaven les anecdotes, lescelona, la ciutat que Gaytiso- notes de color, el records en-lo va estimar (o Nova York o tranyables de les persones. JoParís) s'ha convertit tanma- no voldria oblidar-me maiteix en una presó, en el de- que ahír, a Barcelona, a mitjacorat del malson i de l'avor- tarda, el cel estava ennuvolat.
La .realitat,la literatura
quitectura (Taller de Arquitec-tura, Pares Na'¡tlrals ·de Barcelo-na, NoVísima Gda a ,Bgrc-elíma,que tenia sorn a protagonistael sen nét; Victor) i el de l'é-vocació de la vida i la pr~sen'cía constan! deia mol'l; ~~p~. cíalrnent aquesta darrérá, van
a comencarJORDl G,h¡V,EZ
A mb música de bolero,josé Agustín Goytisolodeia en un poema queera rnolt pitjor del que
els altres es pensaven. Ques'estirnava rnés ~I'Rlat de l'al-tre que el seu, que Ies.sevescarníses l'avorrien, que prefe-ria 'els enterraments als reci-tals. Tímid, es disculpava sotala pell del depressiu, i ensdemanava,' modestarnent,que no féssím gaire cas de les.seves paraules. Naturalmentque no ha vam fer. Els seus!libres ens divettien i ensemocionaven i, perqué comvolia Arthur Rimbaud, sabí-ern que era possible que unpoema ens pogués canvíar lavida, Les paraules per a la sevafilia Júlia· també eren per anosaltres, llegides o cantadesper Paco Ibánez, on ens deiaque és impossible no fer-nosgrans i que sempre calaprendre davant de l'adversi-
tat. Que l'alegria deviute) laconvivencia amb els nostresSÓIl sernpre preferible,s,";¡ laqueixa inútil i a l'aíllamentdel dolor. Que potser l'exis-tencia no 'ha tingut mal unsentit clar pero que la nostradignitat mm a hornee ensexigeix aprendre a víure. Quela literatura és poder de re-cuperar el que hem estimat itarnbé d'entendre-ho, que elsentirnent de l'amor és el que.és més nostre, e1 que real-ment ens determina, i no lafatalitat. Que es pot tomar acomencar.Molt més, que un poeta so-
cial José Agustín Goytisolo vaser un poeta ciutadá, huma-nista i neorornanríc, un hometendre sense por de ser-ne, unpoeta que simulava ingenm-tat mentre ens explicava lacaneó d'El llop que era bo, am1>xais que maten el llop, prín-ceps dolents, bruixes bellíssi-
S'organitza un soparsorpresa a Martí i Poi eldía del seu 70 aniversariE.C.BARCELONA
Farniliars i amics de Marti iPoI es van posar d'acord ahirper fer un sopar sorpresa alpoeta després de lainauguració de l'exposícíóMiquel Marti i PoI, 70 anys',aGirona. Pero, el d 'ahir, va serun sopar especial' no nomésper la sorpresa que suposavaper al poeta: Lluís Pasqual vadissenyar una coreografia pera l'ocasió. D'aquesta manera,al!larg del sopar, el mateixPasqual, Lluís Llach, Rosa. M.Sarda, jordí, Bosch i Nina vanintervenir bé recitant ocantant. Tot plegat va ser unápat amb tots els ingredients:Pasqual també va voler jugaramb la música, les llums i elscolors. Tot aixó sense parlardelpastis, perqué, ¿que és una -bona festa d'aniversari senseun bon pastís? El d'ahír vaanar a cárrec de .SantiSantamaria. El reconegutcuiner del restaurant del Racóde Can Fabes de Sant Celoni ésamic del poeta i, com erad'esperar, va tenir en compteels gustos de Martí i PoI. Untotal de 200 persones vanomplir de bat a bat el.CentreCultural de la Mere". Segonsl'organítzacío, entre aquestespersones hi havia gent moltdispar: 'des de cares conegudesfins a admiradors anonirns i,per descomptat, la família. Niels fills ni els néts van volerperdre's la cita. De fet,l'entrada estava oberta atothom, pero un cop es vanposar a la venda els tiquetsmolta gent es va quedar sensela possibilitat de participar enel sopar sorpresa. Només tresquarts d'hora després deposar a la venda els tiquets, 60ja havien volat. L'enderná, jano en quedaven: s'havíenvenut les 200 entrades. Entreels primers compradors, híhavia up grup de 16,alumnesd'un institut d'Olot. La seva.presencía al sopar va ser laprova de l'ampli ventall depersones que Ilegeixen i .admiren el poeta.
.............................El poeta 'rneXica Jaim.eSabineS mor d'uncáneer a 72 anysEfeMÉXIG
El poeta mexicáJaime Sabinesva morir ahir a la capitalmexicana a 72 anys d'uncáncer, Entre les obres mésdestacades del poeta hi ha Laseñal, Tarumba, Diariosemanario y poemas en prosa,Yuria, Maltiempo, Adan y Eva iRecuento de poemas. Segons elpresident de Mexíc, ErnestoZedillo, Sabines. "va saberguanyar-se el respecte il'afecte de tots grácies a lalucid esa del seu pensament,la senzillesa del seu carácter ila fermesa de les sevesconviccions".
